Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||||||
| 42948 | La cova del Cargolaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. | 08034-134 | A les roques dels Gitanos | Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||||
| 42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42951 | Cantarella del Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda | Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. | 08034-137 | Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42952 | Font de les Esmiloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-esmiloses | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua. | 08034-138 | Les Esmiloses | 41.7910300,1.9849500 | 415661 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42953 | Font Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-careta | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs. | 08034-139 | Proper a la Guàrdia | 41.7880200,1.9722600 | 414603 | 4626751 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42954 | Font dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gossos | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper. | 08034-140 | Prop a Torrecabota | 41.7829600,1.9577400 | 413389 | 4626204 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42955 | Font del Bugader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bugader | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou. | 08034-141 | Granja Planas | 41.7804200,1.9521900 | 412925 | 4625928 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42956 | Font de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quingles | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font de pedra amb brollador metàl·lic i pica de pedra. És una font que raja sempre. Es troba al costat d'un pou del qual treu aigua la casa de les Quingles. A prop hi ha una bassa artificial de pedra. | 08034-142 | Les Quingles | 41.7796000,1.9480700 | 412581 | 4625841 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42957 | Font del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La barraca està malmesa | Font situada a prop del torrent, en una zona humida. Es troba dins una barraca de pedra que està malmesa. El nom li vé donat pel fet que està propera al torrent de la Querosa. | 08034-143 | La Creueta | La gent del poble anava a buscar aigua a aquesta font antigament, amb càntirs, ja que era per beure. | 41.7902100,2.0003600 | 416940 | 4626967 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42958 | Font del Pericus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pericus | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada. | 08034-144 | La Creueta | 41.7916300,2.0006300 | 416965 | 4627124 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42959 | Font del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-castell | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada al costat del riu Calders, que es troba actualment canalitzada sortint d'un broc fet a una pedra artificial. Es troba en un lloc envoltat de vegetació, en una zona plena de bassals i no es distingueix el lloc per on brolla l'aigua. | 08034-145 | Molí del Castell | Antigament l'aigua brollava de sota una pedra però els aiguats de l'any 1994 es van endur gran part dels plataners i el rsatre de la font, per això es va refer. | 41.7806000,1.9939500 | 416395 | 4625906 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42960 | Font dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. | Propera a Malniu. Es troba dins una casa on hi ha l'actual captació d'aigua del municipi de Calders. L'aigua prové del riu Calders. | 08034-146 | Molí del Castell | La font dels Horts tenia propietats medicinals i brollava aigua contínua. A en Joan Cuyàs se li va acudir bombar l'aigua i conduir-la amb canonades fins al poble, cobrint 200m de desnivell. El setembre de 2015 va explicar el projecte als veïns, ja que es necessitava una quantitat de suscriptors per poder-ho posar en marxa. Va construir un dipòsit de 80.000 litres al Grau. A inicis de setembre de 1917 l'aigua arriba al poble, i el dilluns de festa Major es va fer una processó fins al dipòsit per beneir l'aigua. Tot i els esforços, diversos problemes van acabar per deixar inútil el servei (canonades trencades per la pressió, manca de subministrament de material, ....) i en Joan Cuyàs es vengué tota la instal·lació ja inservible el 1920. L'any 1932 l'ajuntament re-compra les instal·lacions i tornà a portar l'aigua al poble. | 41.7780600,1.9945400 | 416441 | 4625623 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42961 | Font del Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-perotet | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font raja de vegades | La font es troba al costat d'una barraca de vinya propera al riu. L'aigua sortia del costat de la barraca, tot i que actualment raja de vegades. | 08034-147 | Pla de Malniu | 41.7751000,1.9937100 | 416368 | 4625296 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42962 | Font de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerda-0 | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua d'aquesta font surt entre les roques al costat del riu i s'uneix a aquest després de sortir. Es pot comprovar que l'aigua és de la font per la diferècnai de temperatura respecte a la del riu. | 08034-148 | Pla de Malniu | 41.7741700,1.9928700 | 416297 | 4625193 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42963 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom. | 08034-149 | Sant Andreu | 41.7703100,1.9904100 | 416088 | 4624767 | 08034 | Calders | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||||
| 42964 | Font de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bellvei | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. | La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc. | 08034-150 | Molí de Bellveí | La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades. | 41.7683300,1.9815700 | 415350 | 4624556 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42965 | Font de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comelles | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font propera a la casa Comelles, situada entre la casa i el riu, envoltada d'horts i vegetació. Es troba dins una barraqueta de pedra on neix l'aigua, amb un viver al costat. S'havia canalitzat per regar els planters | 08034-151 | Can Comelles | 41.7718700,1.9822800 | 415414 | 4624948 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42966 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font es troba dins una bauma força profunda que es troba propera a la riera. Hi ha un punt on sempre degota aigua que cau sobre la tosca, i a la resta format diferents degotalls. | 08034-152 | La Cremada del Vintró | 41.7579500,1.9826900 | 415430 | 4623402 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42967 | Font Molí del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-moli-del-blanquer | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó. | 08034-153 | Molí del Blanquer | Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant. | 41.7582500,1.9653300 | 413987 | 4623453 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42968 | Font Calda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-calda | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font actualment està canalitzada des de l'any 1963, ja que és conduïda a Navarcles per a ús domèstic. Encara es pot veure l'antic broc de ferro pel que pajava l'aigua d'aquest manantial que surt entre les roques, en un paratje del riu Calders. El nom és perquè l'aigua sortia calenta. | 08034-154 | Llucià | El nom de Calders probablement vingui d'aquesta font o del fet d'haver-hi aigua calenta a la zona. | 41.7630800,1.9512000 | 412819 | 4624003 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42969 | Font de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestrada | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada en una esplanada propera a la casa de l'estrada, al costat d'un viver. La font està dins una barraca de pedra; a la llinda hi ha una inscripció. | 08034-155 | L'Estrada | 41.7526400,1.9479800 | 412537 | 4622847 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 42970 | Font de l'església de Sant Pere de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-de-sant-pere-de-viladecavalls | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Font formada per una estructura vertical de pedra amb la part superior en forma apuntada i una pica també de pedra a la part central. L'aixeta és de bronze. Hi raja aigua que procedeix de la Font Calda. | 08034-156 | Sant Pere de Viladecavalls. Colònia Jorba. | 41.7618400,1.9376900 | 411694 | 4623879 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42971 | Font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bou-0 | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XIX-XX | L'aigua de la font neix directament a terra i és canalitzada amb un tub fina a una bassa de rajols i ciment de forma quadrangular, on s'emmagatzemava. | 08034-157 | L'Angle | 41.7587700,1.9261900 | 410734 | 4623550 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42972 | Font del Xupet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xupet | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Font ubicada a prop de la casa de l'Angle, a uns 150m, entre els pollancres. L'aigua brolla de sota el terra i és canalitzada fins a davant la casa on hi ha una contrucció petita de pedra a modus d'arqueta on surt l'aigua. | 08034-158 | L'Angle | 41.7577100,1.9265900 | 410766 | 4623432 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42973 | Font de l'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-langle | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Font situada al costat d'un torrent i envoltada de roures, ubicada dins una caseta de pedra, amb un banc a cada banda i l'aigua que raja de forma contínua d'una pedra. També s'anomena font fresca, per les característiques de l'aigua. | 08034-159 | L'Angle | L'any 2009 es va arranjar l'entorn, ja que els roures s'estavne descalçant i calia protegir-los. | 41.7582500,1.9248200 | 410619 | 4623494 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42974 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-0 | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Propera a la casa de l'Angle, a prop del torrent. L'aigua neix en dos punts diferents i ara brolla directament del terra, tot i que abans hi havia una mina o galeria sota terra, que es va esfondrar. S'aprofitava per omplir una bassa. | 08034-160 | L'Angle | El 2009 es va arranjar l'entorn i la font. | 41.7576700,1.9240400 | 410554 | 4623431 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 42975 | Font del Boixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boixa | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Font que surt d'una paret de pedra obrada i d'un broc metàl·lic, L'aigua cau sobre una pica circular de pedra. Sempre raja aigua. Es troba en un indrte humit, fresc i envoltat de boixos, a un corriol que també porta cap a la font de l'Angle. | 08034-161 | L'Angle | 41.7574500,1.9226800 | 410440 | 4623408 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 42976 | Font de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | La font es triba en una zona boscosa i fresca. Fa poc temps que s'ha arranjat. Era un lloc freqüentat pels habitants de la colònia Jorda per fer fontades. | 08034-162 | Colònia Jorba | 41.7599800,1.9362200 | 411569 | 4623674 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 95555 | Jaciment del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mujal | <p><span><span><span>CARRERAS, C. (2009). “Del Mujal a Xanten: noves visions del comerç romà de vi a la Tarraconense”: actes del simpòsium. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>DEFAUS, J.M.; MARTÍN, A.; RIGO, A. (1993). 'El Roser o el Mujal, Calella'. A: Anuari d'intervencions arqueològiques de Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R.; COLL MONTEAGUDO, R. (1994): 'Un fragment d'àmfora romana de la forma Pascual 1 amb estampilla 'Hilari' procedent del jaciment del Roser o el Mujal (Calella, El Maresme)'. Mataró: Laietània. p-357-359.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>LLOBET, J. (1980). 'Una vil·la romana a la muntanya del Roser (Calella)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J. (1985). 'Excavaciones en la villa romana del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona): Campañas de 1981 i 1982'. Empúries.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>GARCÍA, A.; COLOMEDA, N.; AGUSTÍ, B. (2023): La vil.la romana del Roser-El Mujal de Calella. Intervencions arqueològiques entre 2021-2022. Laietania 24, 131-142. Ed. Ajuntament de Mataró. Direcció de cultura. Mataró.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>MARTÍN, A.; GARCÍA, A.; COLOMEDA, N. (2022): La producció amforal del centre terrissaire del Mujal o el Roser (Calella) segons les excavacions de 2021 i 2022. III Col.loqui internacional d'arqueologia romana: El via a l'antiguitat: economia, producció i comerç a la Mediterrània. 19,20 i 21 d'octubre de 2022. En premsa. Badalona.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>COLOMEDA, N.; GARCÍA, A. (2022): La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme). Tribuna d'arqueologia 2021-2022. Ed. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En premsa.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>GARCÍA, A.; COLOMEDA, N. (2021): El Roser (Calella, El Maresme). XVI Forum Auriga. Revista de divulgació i debat del món clàssic, 109. 13 de novembre de 2021, 10-13. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | -X/-VI | Parcialment conservat. | <p>El jaciment del Mujal de Calella (el Maresme) se situa dins l’àrea urbana del municipi, entre la riera de Calella, a ponent, i el desaparegut turó del Mujal, a llevant, ocupant una àrea extensa que ressegueix la vora de l’antiga Via Augusta. Correspon a una gran vil.la romana dedicada a l’activitat vitivinícola i producció amfòrica de la qual, durant les intervencions realitzades els anys 2021,2022 i 2023, se n’ha documentat la part residencial i unes grans termes associades, a banda d’una part de l’abocador de deixalles amfòriques (García; Colomeda, 2021 i 2022).</p> <p>El conjunt d’estructures mostra un gran edifici orientat vers el sud-est amb diverses estances interiors disposades al voltant d’un atri amb impluvium. Aquest edifici està delimitat al nord per un gran mur de façana amb una porta d’accés i llinda d’arc de mig punt, que conserva 2,5 metres d’alçada des del nivell de circulació detectat. El límit de l’edificació al sud no s’ha localitzat i es creu que molt probablement es conserva sota els edificis de Sant Quirze, situats entre el mateix jaciment i l’N-II. La zona excavades pot dividir en dues parts diferenciades segons la seva funcionalitat, a llevant l’edifici residencial i a ponent la zona termal.</p> <p>El jaciment del Mujal va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local el 3 de juny de 2021. Anteriorment a aquesta declaració es trobava inclòs al catàleg de béns locals a protegir del POUM de Calella, aprovat el 19 de gener de 2005, amb el número de Fitxa 4 i conegut com a jaciment del Roser, el Mujal i Toyca. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta amb el número de registre 14533-I.</p> | 08035-1 | Confluència de la riera de Calella i el torrent del Raig. | <p>Les primeres notícies del jaciment es remunten a l'any 1958, per les troballes realitzades en motiu d'unes obres. Les primeres excavacions a la zona es van realitzar entre els anys 1979, 1980 i 1981 per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, amb Albert López Mullor com a director.</p> <p>Les excavacions de 1983, 1985, 1988, 1992, 2001 i 2002 les va realitzar el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La intervenció de l'any 2013 la va promoure l'Ajuntament de Calella i una empresa privada. Així mateix, els anys 2021, 2022, 2023 i 2024 s’han realitzat excavacions, sota la direcció de les arqueòlogues Almudena Garcia i Natalia Colomeda.</p> | 41.6144300,2.6530300 | 471092 | 4607026 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-40.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | Una part del material arqueològic està exposat al Museu-Arxiu Municipal de Calella. | 76|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 95556 | Jaciment del Turó de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. </em>Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1969). <em>La Laietània Ibèrica: Estudi d’arqueologia i d’història. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | -VII/-I | Se'n desconeix l'estat. | <p>A la zona del turó de la Coma s'hi va localitzar material antic en superfície.</p> <p>En una primera prospecció feta l'any 1945, es va trobar ceràmica ibèrica sense especificar. Més endavant, l'any 1987, es va trobar un fragment de ceràmica ibèrica a torn, més al nord que l'anterior, al costat de la riera. Quan es va fer la prospecció per la construcció de l'autopista C-32 també es van trobar 11 fragments de ceràmica ibèrica a torn, força rodada, al costat del magatzem de Butano.</p> <p>Els diversos autors que han estudiat les esmentades prospeccions apunten a la hipòtesi d'un establiment d'època ibèrica situada al cim del turó, que podria haver ocupat totes les seves vessants.</p> | 08035-2 | Turó de la Coma. | <p>La primera notícia del jaciment té lloc amb les troballes que hi va fer Serra-Ràfols l'any 1945. Ja en motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1987, A. Martín i A. Rigo van prospectar la zona novament.</p> <p>L'any 1989 es va fer una revisió de la Carta Arqueològica, com també l'any 2008, que no va aportar nova informació sobre el jaciment.</p> | 41.6267700,2.6470100 | 470596 | 4608398 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95556-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-07-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 95558 | Jaciment Pujada Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-pujada-blanca | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1969). <em>La Laietània Ibèrica: Estudi d’arqueologia i d’història. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | -VII/-I | El lloc ha estat molt transformat. | <p>Jaciment situat entre un torrent que desguassa al torrent dels Frares i el Sot de Mas Tió, on s'hi va localitzar material en superfície. En concret, es va trobar ceràmica ibèrica i romana, doli, pondis i fusaioles.</p> <p>Posteriorment, més al sud d'aquest indret, s'hi va localitzar ceràmica ibèrica a torn. L'any 1992, en motiu de la construcció de l'autopista C-32, es van realitzar nombroses cales a l'indret, totes amb resultats negatius.</p> <p>La forta transformació que ha patit el lloc no permet conèixer ni l'abast ni la tipologia del jaciment.</p> | 08035-3 | En uns camps erms a tocar de la sortida de l'autopista C-32. | <p>Les primeres notícies del jaciment les va recollir Serra-Ràfols l'any 1945. L'any 1987 s'hi va fer una prospecció en motiu de la realització de la Carta Arqueològica.</p> <p>Aquesta fou revisada l'any 2008, en què els arqueòlegs només van poder constatar que el lloc havia estat força alterat, en espacial pel rebaix de més d'un metre fet per la obertura d'un camí.</p> | 41.6258800,2.6554400 | 471298 | 4608297 | 08035 | Calella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95558-20240521153840.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2024-07-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 95560 | Jaciment de Mas Punsich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-punsich | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | -III / -I | Es desconeix quin és l'estat del jaciment. | <p>Al vessant de migdia del turó del Mas Punsich s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. En concret, es va trobar ceràmica ibèrica, àmfora itàlica, <em>tegulae </em>i fragments d'<em>opus signinum</em>. Per les característiques del material, es creu que en aquest indret hi podria haver un assentament ibèric rural que va tenir continuïtat en època romana.</p> | 08035-5 | Vessant sud del turó de Mas Punsich. | <p>El jaciment va ser localitzat l'any 1987 en motiu de la realització de la carta arqueològica del Maresme. Durant la revisió de la mateixa, l'any 2008, no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.6147100,2.6381700 | 469854 | 4607063 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95560-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 95561 | Jaciment de Mas la Posada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-la-posada | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XV-XVIII | Destruït. | <p>Jaciment situat a l'actual autopista C-32, al vessant del serrat que es prolonga del turó de Mas Punsich.</p> <p>S'hi localitzaven les restes d'un mas, del qual en quedaven uns murs de certa alçada. L'excavació que s'hi va fer en motiu de la construcció de la carretera va permetre documentar un mas del segle XV que tenia cinc sitges per emmagatzemar el gra. En una fase posterior, entre els segles XVI i XVII, es va fer una sitja excavada al sauló. Al segle XVIII es creu que la casa podria haver tingut planta baixa i dos nivells més.</p> <p>Entre els materials localitzats, hi havia ceràmica grisa medieval, decorada en verd i manganès, vidriada monocroma, reflexos metàl·lics, policroma i restes metàl·liques de la cuina i el foc, eines, claus, etc.</p> <p>El conjunt va ser destruït quan es va construir la infraestructura.</p> | 08035-6 | Al Km 120,4 de la C-32. | <p>En aquesta zona hi trobem documentat l'any 1419 el mas dit de Camp Sunyé, que es desconeix si es correspon amb aquestes restes. Al segle XVI la zona on estan les restes se l'anomena La Petona, i s'hi esmenta un mas relacionat amb el camí del Mig.</p> | 41.6147200,2.6405900 | 470056 | 4607063 | 08035 | Calella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95561-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 94|119 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 95562 | Mas Salvador de Capaspre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-salvador-de-capaspre | <p><span><span><span>BONET I GARÍ, L. (1983). <em>Les masies del Maresme. </em>Barcelona: Montblanc – Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella</em>. Any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS I GURI, J.M.; RODRÍGUEZ, J. (1990). <em>Inventari de Pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. </em>Barcelona: Fundació Noguera.</span></span></span></p> | XIV-XX | Pateix cert estat de deteriorament. | <p>El mas Salvador de Capaspre és una masia que té el seu origen en una torre de defensa medieval. Durant el segle XVI es va afegir un nou volum, la façana posterior del qual s'adossa a la torre. </p> <p>És un edifici de planta rectangular compost per dos volums superposats; un correspon amb una torre de planta quadrangular i l'altre que s'hi adossa perpendicularment té tres crugies. La torre té la coberta a un sol vessant i fa el desaiguat a la façana lateral. Té un portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el seu eix hi ha un finestral de pedra carejada al pis i un matacà al segon pis. A la cantonada entre la façana principal i lateral hi ha les restes de dos rellotges de sol.</p> <p>Pel que fa al volum que s'hi adossa, té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana principal. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb un portal d'arc escarser adovellat i un finestral d'arc conopial de tradició gòtica i un d'arc deprimit al pis. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç.</p> | 08035-7 | Ctra. d'Hortsavinyà. | <p>És l'únic testimoni que es conserva del conjunt de masies que constituïen l'antic veïnat de Capaspre, origen medieval de Calella, depenent dels senyors de Montpalau i integrat dins la parròquia de Pineda. És una obra de la primera meitat del segle XIV, amb diverses modificacions posteriors.</p> <p>A l’Arxiu Municipal de Calella es conserva el fons documental Salvador que s’estén des de l’any 1341 fins al segle XX.</p> | 41.6254400,2.6437800 | 470326 | 4608252 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95562-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95562-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 95563 | Can Salvador de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-de-la-placa | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, J. (1990). <em>Els topònims de Calella. </em>Calella: Arxiu Històric Municipal.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Casa pairal del segle XIV, segons l’historiador i investigador local Albert Giol la Casa dels Salvador de Plaça, coneguda també com Can Sivilla o can Palmada, fou fundada el 1341 i engrandida en èpoques posteriors per successives compres de terrenys annexes. Aquest edifici pot ser considerat com un dels primers que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal.</p> <p><br /> L’edifici principal de planta rectangular consta de planta baixa, primera i segona amb coberta a tres aigües i la façana principal orientada a migjorn amb un portal centrat amb arc rebaixat. L'edifici conserva elements arquitectònics dels segles XV i XVI, entre els quals destaca una finestra geminada gòtica. En una cantonada hi ha les mènsules que sostenien un<br /> matacà defensiu.</p> <p><br /> El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. L'interior ha estat totalment reformat per habilitar-la com a biblioteca municipal.</p> | 08035-8 | Pl. de l'Ajuntament, 30 / C. Església, 1 / C. Bisbe Sevilla, 11. | <p>Segons Albert Giol, va ser fundada el 1341 per un tal don Guillermo, possiblement originari de Sòria. Posteriorment va ser propietat de la família Sivilla, un membre de la qual, Tomàs Sivilla i Gener (1817-1906) va ser bisbe de Girona. Els Salvador de la Plaça eren els apotecaris de Calella i, alguns membres de la família van ser famosos botànics del segle XVIII.</p> <p>Fou víctima d'un incendi i va estar uns anys molt malmesa fins que va ser reformada l'any 2006 per convertir-la en biblioteca municipal, segons un projecte de l'arquitecte Jordi Casadevall.</p> | 41.6134100,2.6576500 | 471476 | 4606912 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95563-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95563-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95563-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | També es coneix com a Can Palmada o Can Sivilla. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 95564 | Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran-0 | <p><span><span><span>AMAT, J. “Jeroni Martorell, el servei de monuments històrics i la salvaguarda del patrimoni de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)”: <em>Singladures. </em>Centre d’Estudis Vilassarencs: Vilassar de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONET I GARÍ, L. (1983). <em>Les masies del Maresme. </em>Barcelona: Montblanc – Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, J. (1990). <em>Els topònims de Calella. </em>Calella: Arxiu Històric Municipal.</span></span></span></p> | XVI | El tendal i els cartells del negoci que hi ha a la planta baixa en malmeten l'aspecte. | <p><span><span>Can Galceran és un casal del segle XVI situat al nucli antic de Calella.</span></span></p> <p><span><span>És un edifici cantoner i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Del frontis destaca l'eix central d'obertures, on hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis s'obre amb un finestral d'arc conopial biforat amb arquets lobulats que arrenquen sobre impostes amb angelets esculpits, com els que sostenen un guardapols quadrat. Entre els arcs hi ha dos lleons rampants que sostenen un escut. Sobre del finestral hi ha un matacà defensiu. A l'eix lateral hi ha un finestral també gòtic i de característiques semblants, tot i que de menors dimensions i les impostes del guardapols representen unes àligues. De la resta d'obertures del frontis, totes de pedra carejada, en destaquen també les d'arc conopial amb arquets lobulats de les golfes, també de tradició gòtica.</span></span></p> <p><span><span>A la façana lateral les finestres també són emmarcades amb pedra carejada, totes d'arc pla excepte una d'arc conopial al pis. El tractament exterior dels murs es manté amb el morter de calç original i restes d'esgrafiat imitant carreus a partir de la planta pis.</span></span></p> <p><span><span>La cantonada presenta els carreus escairats vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</span></span></p> <p> </p> | 08035-9 | Pl. de l'Ajuntament, 16 / C. Riera, 1. | <p>El nucli urbà de Calella va començar a configurar-se a partir de la carta de poblament atorgada pel vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, el 1338. Les primeres cases s’agruparen a l’entorn de la plaça, on s’hi celebrava el mercat. Dels fogatges de 1497 i 1515 podem deduir que el nucli urbà era habitat per unes quaranta famílies, en una època en que les successives epidèmies, les guerres i les condicions socials de la pagesia dificultaven el creixement demogràfic.</p> <p>D’aquest primer nucli agrupat es conserven alguns edificis, el més interessant dels quals és sens dubte la casa Galceran, també coneguda com Can Giol, cognom d’un dels seus propietaris, Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i historiador local.</p> <p>L'arquitecte Jeroni Martorell en va taxar el valor l'any 1931, on especificava que era una construcció de finals del segle XV o principi del XVI i que tenia una superfície construïda de 295 m2 i de solar 935m2.</p> | 41.6133000,2.6566900 | 471396 | 4606900 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-4.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | També és coneguda com Can Giol. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||
| 95565 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina-0 | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, J. (1993). <em>Guia de l’Arxiu Històric Municipal de Calella</em>. Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Can Bartrina és un casal del segle XVI que va ser restaurat per l'arquitecte calellenc durant el segon deceni del segle XX. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies i a la qual s'hi adossa un cos quadrangular que es prolonga en alçada i que es correspon amb una torre de defensa.</p> <p>El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra carejada, excepte l'eix central, on hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau i al pis un finestral d'arc i guardapols conopial amb columnetes a l'intradós. Entre el portal i el finestral hi ha un escut en relleu amb les armes de la família. El coronament està definit per diverses mènsules de pedra, amb forats de ventilació intercalats, que sostenen una biga d'on arrenquen els cabirons del ràfec.</p> <p>Pel que fa a la torre, presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta plana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte la del pis, que és de gòtica tardana d'arc carpanell lobulat sobre mènsules amb màscares i columnetes a l'intradós. Aquesta última fou incorporada durant la restauració, com també el ràfec de la teulada sostingut amb mènsules. A la part superior hi ha quatre mènsules de pedra que haurien sostingut un matacà.</p> <p>El tractament exterior dels murs és esgrafiat imitant carreus encintats.</p> | 08035-10 | C. Bartrina, 20 | <p>L'edifici pren el nom de la família Bartrina, procedent de Barcelona, que enllaça durant el segle XIX amb la família Roca, dipositària de tots els drets patrimonials de la casa Prim, de Calella, descendents de les cases Coma de Capaspre, Bataller i March de la Riera, una de les més antigues nissagues calellenques.</p> <p>A l’edifici del costat (Carrer de Francesc Bartrina, número 22-24) va néixer i morir l’il·lustre advocat i polític Francesc d’Assís Bartrina i Roca (1870-1947). Va ser elegit diputat provincial el 1905, càrrec que conservà durant setze anys. Fou decisiva la seva<br /> contribució a la creació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser vicepresident i conseller d’Hisenda. Posteriorment, va ser senador i president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.</p> <p>L’Arxiu Municipal de Calella conserva el fons documental Bartrina que s’estén des de l’any 1283 fins al segle XX.</p> | 41.6127100,2.6580900 | 471513 | 4606834 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Francesc de Paula Sellés i Villaró (restauració) | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 95566 | Finestral de Can Llort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-de-can-llort | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI | <p>Finestral situat al primer pis de la façana principal de Can Llort.</p> <p>És de factura gòtica i biforat, amb dos arcs conopials amb arquets lobulats, sense que s'hi conservi la columna central. El finestral té un guardapols que descansa sobre impostes amb màscares esculpides. Entre el guardapols i els arcs hi ha un un escut en relleu sostingut per dos angelets. L'intradós del finestral està motllurat i acabat a l'ampit amb motius gòtics.</p> | 08035-11 | C. Bartrina, 21 | <p>El casal gòtic de Can Llort ha estat notablement reformat durant el segle XX, essent el finestral un dels pocs elements originals que conserva.</p> | 41.6126700,2.6579600 | 471502 | 4606829 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95566-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95566-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 94|93 | 47 | 1.3 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 95736 | Can Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodona | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Can Rodona és un casal del segle XVI que ha estat reformat durant la segona meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, de les quals en destaca el portal d'arc escarser adovellat i els tres finestrals gòtics del pis, d'arc carpanell lobulat sobre mènsules amb màscares i el central amb guardapols quadrat. La resta d'obertures, tant d'aquesta façana com de la lateral són de pedra carejada. A les golfes hi ha una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, així com un finestral d'arc lobulat de tradició gòtica.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'interior ha estat completament reformat.</p> | 08035-12 | C. Bartrina, 44 / C. Església, 2-6 | 41.6132400,2.6577800 | 471487 | 4606893 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 95907 | Capella de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPLUGUES, J. (2002). <em>Memòries d’un capellà del segle XVIII.</em> València: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSONS, J.M. (2005). <em>Història de la Ciutat de Calella. </em>Calella: Arxiu Municipal de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> | XV-XX | <p>Antiga capella dedicada a sant Elm, patró de mariners, que es mantingué sota aquesta advocació fins al 1820.</p> <p>L’edifici, d’una nau, amb una capella lateral al costat de la sagristia, va ser restaurat el 1702. La façana, de senzilla factura, té el portal d'arc de mig punt adovellat, i una fornícula central d'arc de mig punt amb la imatge de Sant Quirze i Santa Julita. L’interior de l’església és il·luminat per tres finestres d’arc de mig punt, situades a la façana lateral. El coronament és esgraonat, amb un campanar d'espadanya que sobresurt a la part central. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. La imatge de Sant Quirze i Santa Julita de la fornícula és de 1975.</p> <p><br /> L’any 1936 la capella quedà greument afectada i va desaparèixer el seu valuós retaule gòtic. L’aspecte actual és fruit de la reconstrucció portada a terme per l’arquitecte Jeroni Martorell a la segona meitat de la dècada de 1940.</p> | 08035-13 | C. Jovara, 87 / C. Francesc Bartrina, 18 | <p>El seu altar major havia estat presidit per un magnífic retaule gòtic, destruït el 1936. Aquest primitiu edifici va ser habilitat com a parròquia el 1528, any de l'emancipació eclesiàstica de Pineda, mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau, servei que va tornar a realitzar entre 1747 i 1755 quan s’esfondrà el temple parroquial.</p> <p>L'any 1798, s'hi van traslladar les relíquies de Sant Quirze i Santa Julita, i poc després, el 1820, va canviar d'advocació després de desaparèixer la capella dels patrons de Calella, situada a la riera de Capaspre.</p> <p>Va ser utilitzada també com a lloc de reunió del Comú quan encara no existia la Casa de la Vila i també va fer funcions d'escola durant alguns anys.</p> | 41.6126400,2.6581400 | 471517 | 4606826 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95907-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95907-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95907-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 95975 | Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liro-0 | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L’edifici principal és una casa pairal de planta rectangular, ubicada al carrer de les Escoles Pies, formada per dos cossos annexionats posteriorment; el més antic, del segle XVI, que conserva el portal adovellat de punt rodó i les mènsules que sostenien el matacà de defensa, estava format originàriament per un cos de planta baixa,<br /> primera planta, amb coberta a dues aigües i estructura amb dues crugies, essent la d’entrada de major amplada, amb dues parts. Entre els anys 1639 i 1669 es van realitzar les obres d’annexió de tot el conjunt, aixecant la segona planta restant, refent la coberta unitària, i formalitzant les finestres amb llinda recta, brancals i ampits de pedra actuals.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons sis eixos simètrics d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra carejada excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sota el ràfec, fet amb una imbricació de rajoles i teules ceràmiques, hi ha les mènsules que haurien sostingut un matacà defensiu. L'interior ha estat totalment reformat, tot i que hi queden vestigis com dos portals adovellats i les restes de l'aigüera. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-14 | C. Escoles Pies, 36 | <p>L’edifici principal del Museu era la casa de l’hereu March, antiga nissaga calellenca, que a 3 d’octubre de 1707 hagué de llogar per a servitud de caserna als homes de Carles III. Coneguda també com Can Liro, ha tingut diverses funcions al llarg de la història: seu del Consell de la Ciutat a principis del segle XVIII, presó municipal, escola i casa de mestres. L’any 1959, un grup de calellencs encapçalats pel senyor Josep M. Codina i Bagué van presentar una petició per crear un museu-arxiu a la ciutat, que fou inaugurat en aquest edifici vint anys més tard, el 1979.</p> | 41.6128500,2.6572900 | 471446 | 4606850 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-4_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 95976 | Església de Santa Maria i Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-i-sant-nicolau | <p><span><span><span>IV Centenario de la consagración del templo parroquial de Calella (1564-1964). Calella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARTRINA, F. (1909). <em>Datos para la historia de la Parroquia de Calella. </em>Canet de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1999). <em>Història de la Parròquia. </em>Calella: autoedició.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Església parroquial del segle XVIII (1755-1785), reconstruïda després de la Guerra Civil entre els anys 1940- 1951. La planta de l’església té forma de creu llatina, d’una nau, amb creuer i absis poligonal segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri de Barcelona. Cinc trams de volta té la nau, amb dos de desiguals, els braços del creuer; la intersecció d’aquest és coberta amb una cúpula semi-circular. Entre els contraforts de la nau central s’obren quatre capelles a cada costat, per sobre de les quals hi ha el trifori. El temple és il·luminat per la rosassa gran de la façana principal i dues finestres (posteriors) a cada costat de la nau. Així mateix, la volta presenta llunetes, on s'insereixen finestrals amb vitralls</p> <p>La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb fornícula i rosassa central.<br /> La portada d’estil barroc, obra de Jean de Tours, anomenada dels Apòstols, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, d’estil plateresc, ocupats els intercolumnis per nínxols amb les testes dels dotze apòstols. La parròquia està sota l’advocació de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari. La imatge de la fornícula correspon a sant Nicolau de Bari, i va ser col·locada el 1974. L’església es completa amb un campanar de base quadrada, amb cos superior octogonal.</p> <p>El parament és de carreus a la façana principal i campanar; i de maçoneria als murs i teules per la coberta.</p> | 08035-15 | Pl. de l'Església, s/n | <p>La data de la primera butlla que autoritzava la creació de la parròquia de Calella és de 3 d'agost de 1527, fins aquest moment Calella va estar integrada dins la parròquia de Pineda de Mar.</p> <p>La nova parròquia va ser posada sota l’advocació de santa Maria i Sant Nicolau.</p> <p>El 1528 van ser adquirits els terrenys per a la construcció del nou temple, la qual va ser encomanada al mestre d’obres barceloní Pere Suaris, el 1539. Posteriorment, l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu. La seva mort va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres francès Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada. Finalment s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. L’església va ser consagrada el 30 de novembre de 1564.</p> <p>El 1747 s’esfondrà el campanar provocant la destrucció del temple, que va ser reconstruït el 1755 i ampliat a partir de 1785 segons el projecte de Josep Morató, de Vic.</p> <p>La revolució de 1936 i la guerra civil van ser fatals per a l’església: es va cremar el seu interior i el mobiliari, quedant molt seriosament destruïda la part del timpà de la façana, així com també les cobertes, la cúpula i el campanar. L’obra de Jeroni Martorell en la reconstrucció va ser fonamental, amb criteris de solvència tècnica impecable. L’Església va ser restaurada entre 1940 i 1951.</p> | 41.6138800,2.6585900 | 471555 | 4606963 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95976-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95976-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95976-3.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BPU | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 96128 | Convent dels Agustins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-agustins | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em>Inventari d’esglésies: Maresme.</em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVAS, E. (1955). <em>El antiguo convento capuchino de Calella y su orden tercera. </em>Barcelona: Myria.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Església del que fou el convent de dues vil·les, de principis del segle XVIII.</p> <p>L’església és un edifici de planta rectangular, de tres naus i una capella lateral a la nau esquerra. Volta de mig canó, aguantada per arcs de mig punt que es sostenen sobre gruixuts pilars. El seu interior és il·luminat per tres finestres rectangulars a cadascuna de les façanes laterals, i tres finestres a la façana principal, situades a l’altura del cor, que és damunt de l’entrada. L’esperit d’austeritat, es reflexa en l’arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals. L’església únic element que ha perdurat de l’antic convent, ha sofert algunes transformacions al llarg del temps: han desaparegut cinc capelles laterals; el cor es situa a l’altra extrem sobre la porta; la resta del convent (el claustre i les dependències dels frares) ha desaparegut i ha estat substituït per un nou edifici.</p> <p>El frontis presenta un portal d'arc escarser emmarcat amb pedra i sobre seu hi ha tres finestrals en gradació d'arc de mig punt arrebossat, dels quals el central és de majors dimensions. El tractament exterior és arrebossat i pintat.</p> | 08035-16 | C. Balmes, 152 | <p>Els frares caputxins van arribar a Calella el 1692. Després d'ocupar unes cel·les provisionals, el 2 de febrer de 1700 fou escripturada la cessió a l'orde caputxí d'uns terrenys propietat de F. Teixidor i J. Comas, per edificar-hi el convent. El “Convent Nou”, o “Convent de les dues viles” tal com es denomina en algunes cròniques històriques, va ser inaugurat el 1709. L'esperit d'austeritat, pobresa i senzillesa de l'orde religiosa es reflecteix a l'arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals.</p> <p>El 1808, les tropes napoleòniques el saquejaren i l'incendiaren, destruint els altars de l'església. L'any 1843 fou subhastat i s’utilitzà com a hostal. Tanmateix, l'any 1868, es cedeix a la comunitat agustiniana, sent denominat Convent dels Frares Agustins. El 1936 convent i església van resultar molt malmesos i van ser reconstruïts els anys seixanta del segle XX. Actualment de la construcció original només es conserva l'església, que ha sofert algunes transformacions.</p> | 41.6204200,2.6665500 | 472221 | 4607687 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96128-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96128-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96128-3_0.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 96129 | Can Saleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saleta | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>L'Hostal Vell va ser construït al segle XVIII i ha estat notablement reformat els darrers anys per habilitar-lo com a equipament municipal. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va construir al costat un volum amb aparença de masia basilical.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular allargassada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta cinc obertures per nivell, totes d'arc pla de pedra carejada. El portal principal d'accés es troba centrat i els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja. Al costat de ponent hi ha l'antic accés pels carros, amb una portalada d'arc escarser amb un escut molt erosionat a la clau. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p>L'interior ha estat reformat en la seva totalitat, quedant només algun portal de pedra a la planta baixa.</p> | 08035-17 | C. Sant Jaume, 225 | <p>L'origen de Can Saleta podria trobar-se en el mas del Bord de Bedós, documentat en aquesta zona ja al segle XIV. En època moderna hi residien els Saleta, una de les famílies més importants de la zona que van entroncar amb grans nissagues de la zona com els Punsich, els Frich, els Palomeres i els Desclapers, entre d'altres.</p> <p>A principi del segle XX la família Saleta el va vendre a la família Cabanyes, que l'habilitaria com a casa d'estiueig. A la dècada de 1960 va funcionar com a hostal, i l'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Calella. L'any 2019 s'hi va fer una gran rehabilitació per adaptar-la com a equipament municipal.</p> | 41.6153100,2.6578600 | 471495 | 4607122 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | També es coneix com l'Hostal Vell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||
| 96133 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Can Basart és una casa construïda al segle XVIII a redós de l'antiga casa del Consell. Els esgrafiats que decoren la façana són obra d'una reforma del segle XIX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, una de les quals originalment formaria part d'una altra construcció i rep un tractament diferenciat. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb els finestrals dels pisos amb sortida a balcons amb baranes de forja, dels que destaca el de sobre el portal. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat a la planta baixa, mentre que als pisos superiors es manté uns esgrafiats de composició geomètrica, amb motius romboïdals que s'intercalen entre les obertures. Pel que fa a la tercera crugia afegida a la dreta, tot i que té l'acabat arrebossat i pintat igual que a la planta baixa de l'anterior, només conserva d'interès el finestral d'arc pla de pedra carejada del pis.</p> | 08035-18 | Pl. Ajuntament, 5-6 | <p>Situada al mercadal i al costat de l'antiga casa del Consell, es creu que aquesta casa va ser utilitzada com a extensió de l'hostal que des del segle XVII hi havia a l'edifici de l'ajuntament.</p> | 41.6132100,2.6572900 | 471446 | 4606890 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96133-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 96134 | Antiga caserna dels Carrabiners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna-dels-carrabiners | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici construït al segle XVIII que ha estat reformat durant el segle XX. En aquest moment o bé es va fer una remunta o bé es va reformar el segon i tercer pis. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra, excepte el portal, que és d'arc escarser amb l'intradós i l'extradós motllurat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons de baranes de forja amb el mateix motiu, dels quals el del segon pis és corregut. El coronament està definit per una cornisa dentada i una de motllurada.</p> <p>El tractament exterior dels murs és revestit amb lloses de pedra en planta baixa i pis i la resta arrebossat i pintat.</p> | 08035-19 | C. Escoles Pies, 33 | <p>Segons l’historiador i investigador local Albert Giol, amb l'esclat de la guerra amb França, a finals del segle XVIII el govern va manar reparar la casa quarter per allotjar-hi 130 homes i els seus sergents (8 de novembre 1791).</p> | 4711435 | 4606833 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 96135 | Can Santigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santigosa-0 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XIX | <p>Can Santigosa és una casa de segle XIX que va dividir-se posteriorment en dos habitatges independents.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, excepte a les golfes on només n'hi ha una. Totes són d'arc pla emmarcades amb pedra, entre les que destaca el portal d'arc escarser custodiat amb pilastres que sostenen un fris estriat, d'on sobresurt en relleu un escut. Sobre mateix del fris comença la base motllurada del balcó del finestral, que està delimitat amb baranes de forja. La finestra de les golfes té sortida a un balcó de les mateixes característiques, tot i que més petit.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-20 | C. Romaní, 60 | <p>A aquesta casa se l'anomena Can Burgada/ Brugada. Jaume Brugada, va arribar a Calella després de fer fortuna a les Amèriques, concretament procedent de Puerto Príncipe. Segons el testimoni oral de la família que hi resideix, l'escut del portal commemora l'estada que hi va fer un membre de la família reial al seu pas per Calella.</p> | 41.6144600,2.6575900 | 471472 | 4607028 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96135-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 96136 | Can Mainegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainegre | <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Can Mainegre és una casa construïda al segle XVI i XVII i que ha estat reformada i dividida en dos habitatges recentment. </p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'accés original s'identifica com el portal d'arc de mig punt adovellat que afronta amb el carrer del Raval. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada a la llinda i l'ampit motllurat.</p> <p>A la resta del frontis, que actualment ja forma part d'un altre habitatge, hi ha un altre finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes de forja. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La façana del carrer de la Bruguera presenta un portal d'arc escarser de pedra carejada, amb guardarodes a la part inferior que indiquen que s'hi accedia amb carro. Al pìs les dues finestres són d'arc pla arrebossat.</p> <p>El ràfec del carrer Raval és una imbricació de rajols i teules ceràmiques, mentre que el del carrer de la Bruguera és una cornisa motllurada amb voladís. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de les cantonades vistos.</p> | 08035-21 | C. Bruguera, 2 / C. Raval, 8 | <p>Va ser una de les primeres cases construïdes al nucli de Calella al segle XVI, a redós de l'església parroquial.</p> | 41.6140200,2.6590600 | 471594 | 4606979 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96136-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.