Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43078 | Font del Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ninet | XIX/XX | La major part de l'estructura es conserva, tot i que ha perdut part de la coberta. Les escales estan cobertes per terra. | Es troba situada en un cap proper al nord de Santa Magdalena de la Vall. Es tracta d'una font excava al sòl amb unes grans parets fetes amb carreus irregulars de pedra i coberta amb una volta de canó irregular. Presenta unes escales de pedra ben treballades que actualment estan colgades per la terra que s'hi ha acumulat. S'hi pot observar com hi brolla l'aigua. | 08036-102 | El Soler | 41.7570200,1.4589900 | 371891 | 4623946 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43079 | Forn de calç del Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ferreret | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la cavitat del forn. | Es troba situat pel camí d'accés al Cal Ferreret. Actualment només es pot observar una gran cavitat de forma rectangular, i restes de la paret posterior amb carreus de pedra. | 08036-103 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7581800,1.4521200 | 371322 | 4624086 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de Cal Ferreret | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43080 | Font de Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferreret | XIX | Es troba totalment coberta per la vegetació. | Pel camí que arriba a Cal Ferreret hi trobem aquesta font que actualment està coberta per vegetació i esbarzers, així com xapes metàl·liques per tal que no hi caigui ningú. Tot això impedeix poder fer una descripció d'aquest element. | 08036-104 | El Soler | 41.7585800,1.4525400 | 371358 | 4624129 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43081 | Cal Neula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-neula | XIX | Solament es conserva un mur i alguns carreus escampats. | Es troba situat al límit municipal amb Castellfollit de Riubregós. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra passat Cal Ferreret. Actualment només és conserva part d'un mur on s'hi intueix una antiga finestra. | 08036-105 | El Soler | 41.7603300,1.4503200 | 371177 | 4624327 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43082 | Barraca de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva-0 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | El parament exterior es conserva en bon estat, però a l'interior s'ha ensorrat part de la paret. | En uns camps de conreu situats al sud-oest de Ca l'Oliva i Cal Ferreret trobem aquesta construcció de pedra seca que es troba integrada en el marge. La part exterior es caracteritza per un mur fet amb carreus irregulars de pedra de diferents tamany sense morter, i amb 2 accessos: un a cada extrem. A l'interior es pot observar que part del marge ha cedit, colgant part del seu interior. Al seu interior hi havia 2 espais amb volta de canó, cada un es corresponia a cada entrada. | 08036-106 | El Soler | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7546200,1.4520000 | 371305 | 4623690 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Ca l'Oliva | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43083 | Barraca del Ferreret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. | Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-107 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564100,1.4541100 | 371484 | 4623886 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43084 | Mina de la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-casa-blanca | XX | Tot i que es troben encara dempeus les estructures, l'estat d'abandó que fa anys que pateixen, acabarà afectant les edificacions. | Davant de la masia la Casa Blanca i la carretera C-1412, hi trobem el que havia estat l'antiga mina de la Casa Blanca. Com moltes d'aquestes explotacions, s'estructurava en dos nivells: a la part superior hi podem trobar l'edifici on hi havia l'estructura del forn pròpiament dit, i a la part inferior l'estructura de la mina per on s'extreia el material obtingut. L'estructura de la part inferior es de planta rectangular, amb murs de pedra irregular a la part més antiga, i maons a la part més moderna. Presenta diferents nivells, on es troba la zona de carrega a la part superior. L'estat de conservació d'aquest espai es deficient i perilla que s'esfondri l'estructura. S'observen estructures de maons, possiblement dels darrers anys de funcionament. A la part inferior d'aquesta edificació s'hi troba el forn amb volta de canó amb rajols. Encara es poden apreciar les parets cremades. Al mur sud-oest trobem la xemeneia feta de maons . A la part inferior hi ha una gran paret vertical amb la boca de la mina amb arc rebaixat de rajol. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. | 08036-108 | El Soler | Després de la Guerra Civil espanyola es va construir aquesta mina i forn de ciment. Inicialment era propietat de l'empresa Domènec de Terrassa, però a l'any 1975 fou comprada pels Ciments Biosca. Van arribar-hi a treballar unes seixanta persones provinents de nuclis veïns com Torà, Castellfollit o Calaf, però també d'Andalusia. | 41.7612900,1.4633900 | 372265 | 4624414 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43085 | Barraca del Ferreret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. | Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. | 08036-109 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564500,1.4473000 | 370918 | 4623901 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43086 | Cal Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sobirana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Només es conserven algunes estructures dempeus, i la runa s'ha compactat amb la vegetació a l'interior dels espais. S'ha perdut el camí d'accés a la casa. | Les restes de la masia de Cal Subirana i dels diversos edificis annexes es troben situats en un turó al sud del nucli del Soler i a tocar dels Forns del Soler. L'accés al través del camí natural s'ha perdut degut a que va ser eliminat en l'extracció de pedra per als forns. Per les restes que s'observen, es tracta d'una masia important, ja que tot el conjunt fa aproximadament uns 50 metres de llargària de planta rectangular. L'edifici principal amb funció d'habitatge es situava al centre del conjunt, i tot i que es complicar interpretar-ho per l'estat de conservació dels murs que queden dempeus, respondria al model clàssic de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs es troben en un estat de conservació deficient, estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana d'ingrés possiblement es situava a l'est, ja que aquí hi havia el camí que portava a la masia, i per les restes d'un portal adovellat que es troba mig colgat entre la runa. Es poden observar algunes finestres senzilles en alguns dels murs, i les restes d'un cup de vi circular a la façana oest. La resta de façanes del conjunt, degut al seu estat de conservació no presenten elements destacables. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos d'alzines, i per les pedres d'extracció dels forns del Soler. | 08036-110 | Cal Sobirana. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Marvà o Marna. El 1567 hi ha una partició de casa i terres entre Joan Marvà i Joan Sociats (gendre) per satisfer el dot promès a Joana. El 1726 el capbreven Celdoni i Ramon Sobirana, pare i fill. | 41.7472800,1.4694600 | 372742 | 4622850 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43087 | L'Escura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescura | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada | Es troba situat en una zona aturonada a peus de la pista asfaltada que porta del nucli del Soler a Pujalt. Format per l'edifici principal i diversos coberts agrícoles. Ca l'Escura és una de les masies més antigues del terme municipal, i prova d'això es l'evolució arquitectònica que ha tingut al llarg dels segles . L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Cal esmentar que la façana principal ha estat restaurada recentment, i presenta els carreus rejuntats amb argamassa de ciment i sorra. La resta de façanes estan arrebossades, tot i que en alguns punts és visible la pedra, sobretot en les cantoneres. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a la façana oest amb una entrada a la planta baixa. En aquesta façana hi trobem elements que ens situen en els inicis de la casa, ja que a la part superior de la façana hi trobem una finestra amb brancals i llinda de pedra, on hi trobem incisa la data de 1626. A la seva dreta, hi trobem una finestra geminada. La façana sud, presenta diverses finestres amb llinda de fusta repartides per la façana. A la planta baixa hi trobem una entrada amb arc lleugerament rebaixat. Sobre l'arc hi trobem la inscripció de ' AQVESTA OBRA CES PRINCIPIADA AL MES DE ABRIL DE ANI 1688'. En una de les plantes de pis hi trobem un galeria amb una obertura amb arc de mig punt que dona accés a una balconada. La façana est, presenta un cos adossat a la planta baixa que ocupa la meitat de la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant, presenta l'entrada a la façana oest amb un arc de mig punt adovellat. A sobre hi té la inscripció de ' N S 1952”' Tot, i això encara són visibles diferents elements d'interès com una antiga canalera de pedra a la part superior de la façana suportada per mènsules. Altres elements són una finestra amb brancals i llinda de pedra, i una gran contrafort. Finalment, la façana nord hi trobem tres cossos adossats a la planta baixa, el del centre és contemporani a l'edifici, i els dos laterals són més moderns. A la planta de pis s'observen diferents finestres, essent la més destacada la central que sembla que aprofita una llinda d'un altra construcció. Davant de la façana d'accés, hi trobem un cos a mode d'entrada que dona accés a l'espai d'accés a l'edifici, i a unes edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-111 | L'Escura. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. La seva situació elevada tancant la quadra de Tapioles fa pensar en la possibilitat d'una antiga fortificació o casa forta. Al segle XVII pertany a Antoni Argullol, negociant de Calaf, i després al seu fill el Dr. Francisco Argullol i Molins, més endavant passa als Jordana. Al segle XX els Alsina (actuals habitants i propietaris), que ja n'eren masovers compren la propietat. | 41.7393000,1.4411500 | 370372 | 4622006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43088 | Cal Corraler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corraler | XIX | L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però les edificacions annexes algunes estan ensorrades, i altres cobertes de vegetació. | Format per una edificació de petites dimensions, i diversos coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment es troba abandonat i en procés de ruïna. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, presenta planta rectangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta alguns trams d'arrebossat. Té la coberta a una vessant ( sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord-est, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. A la planta de pis hi ha una petita finestra amb llinda i ampit de pedra. La façana nord-oest tenia una edificació adossada ( tal com es pot observar en les marques de la façana, i les restes que resten dempeus). A la planta de pis tenia una entrada senzilla. A la façana sud-est solament hi consta una finestra. La resta d'edificis, no presenten cap interès arquitectònic. Són coberts agrícoles fets amb murs de carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-112 | Cal Corraler. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7424600,1.4506100 | 371165 | 4622342 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43089 | Forn de calç de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-vima | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva alguna part del parament adossat al marge. | Situat al peu d'una camí entre el Mas de la Roca i Cal Vima, hi trobem les restes d'aquest forn de calç ubicat en un marge que divideix dos a camps a nivells diferents. Tot i la vegetació que ha envaït l'espai, encara es poden observar alguna estructura, principalment en el mur posterior encaixat al marge, on s'observen carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Segurament, i tot i que és complicat precisar-ho per l'estat en que es troba i la vegetació que ocupa l'espai, es tractaria d'un forn de planta circular. | 08036-113 | Dusfort | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7539500,1.4885900 | 374346 | 4623562 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43090 | Pou de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-vima | XX | Es conserven les parets interiors folrades de pedra, però l'estructura exterior quasi no es conserva. | En un camp situat a l'oest de Cal Vima tocant al torrent de Trivolbí hi trobem les restes d'aquest pou. Es tracta d'un pou circular excavat al sòl i les parets folrades amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La part exterior quasi no es conserva, i l'estructura es troba pràcticament enderrocada. S'observen encara les columnes fetes de maons. Té un diàmetre aproximat de 2 metres i una fondària de 15 metres. | 08036-114 | Dusfort | 41.7523100,1.4880600 | 374299 | 4623381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43091 | Brolladors de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-de-cal-vima | No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua. | Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura. | 08036-115 | Dusfort | La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua. | 41.7522600,1.4876900 | 374268 | 4623376 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | És també conegut com els Bullidors de Cal Vima. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43092 | Barraca de la Roca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec . Portal amb llinda de pedra situat a l'est. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Té un diàmetre aproximat de 3 metres. A l'interior s'hi pot observar una obertura a mode d'armari. S'hi arriba per la pista que porta des de Cal Ros a Cal Bep. A la dreta de la pujada del trencall cap a Cal Bep. | 08036-116 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7549000,1.4947600 | 374861 | 4623658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43093 | Barraca del Roca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roca-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha perdut gran part de l'estructura. | Barraca de vinya de grans dimensions i de planta semicircular. Construcció característica de pedra seca, alçada amb fileres de pedra irregular de fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de fusta, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La cara oest esta en procés de ruïna. Es troba situada al camí que porta de Cal Ros a l'Alzina, en un camp que hi una 100 després del trencall cap a Cal Bep. | 08036-117 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7534900,1.4950500 | 374882 | 4623501 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43094 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment es nota en totes les edificacions. | Format per la masia i edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaders, situada al nord del nucli de Dusfort. Es tracta d'un edifici que ha patit diverses modificacions que han desfigurat el seu aspecte original. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Les façanes presentaven arrebossats, però l'han perdut al llarg del temps, exceptuant la sud. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i degut a les transformacions que ha patit al llarg del temps és força austera. Presenta una entrada a la planta baixa i finestres a la planta de pis. Presenta un cos adossat fet de maons a la planta de pis. La façana oest, només cal destacar-hi tres petites finestres, una d'elles amb llinda de fusta. La façana nord, les finestres destaquen per la seva austeritat, però cal esmentar la presència d'un sortint d'aigües de pedra en forma de mènsula a la planta de pis. Finalment a la façana est, un cos afegit amplia l'edifici. A l'entorn s'observen edificis que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-118 | Cal Vima. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Sembla que el 1508 era habitat, però al 1510 apareix com a mas rònec. Al llarg del XVI apareix habitat pels Armena, més endavant entra un pubill Gobianes o Gubianes. Al segle XVIII els seus propietaris es diuen Rius, i en aquest mateix segle la propietat passa a mans de Josep Torraguitart, botiguer de Calaf, que des d'uns anys abans també posseïa el veí mas de Tribolví. | 41.7508600,1.4904200 | 374492 | 4623216 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43095 | Mina de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-vima | XX | Es troben tapiades les dues obertures de la mina. Un edifici que hi havia es va enderrocar per ampliar el camp de conreu. | Pel camí que baixa direcció sud des de Cal Vima, s'arriba una explotació minera ja en desús. Actualment hi ha dues boques de mina, i un edifici fet de maons que no va arribar a finalitzar-se. La primera boca de la mina, es situa als peus de l'edifici, a una part inferior de la façana oest. Es tracta d'una obertura a la roca que actualment es troba tapiada. S'havia habilitat a la sortida de la boca un pas franquejat per dos murs de formigó. L'altra boca de mina és situa al nord-est de l'edifici, i com l'anterior també es troba tapiada. Cal esmentar que aquest indret ha estat força transformat els darrers anys, convertint-se en una camp de conreu, i es possible que s'hagin perdut algunes estructures, com seria el cas d'un edifici que hi havia al nord de l'edifici que resta dempeus. El camí que baixava de Cal Vima i portava a Dusfort també ha desaparegut amb el camp de conreu. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-119 | Dusfort | 41.7475500,1.4932000 | 374717 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43096 | Pou de Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-tribolvi | XX | L'estructura del pou es manté, però comença a notar-se la manca de manteniment des de fa força anys. Esta envoltada de vegetació. | En uns camps de conreu al sud-oest de la masia de Trivolbí, i a tocar d'unes cabanes, hi trobem aquest pou. Està envoltat de vegetació que dificulten la visió del seu interior. A primera vista sembla una barraca de pedra seca per la tipologia constructiva, però la visió del seu interior ens delata que es tractava d'un pou cobert per una estructura de pedra en sec. Es tracta d'un pou circular excavat al subsòl. Esta coberta amb fileres de pedra irregular fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de pedra. Possiblement tenia una porta per tancar el seu interior, però no es conserva. L'estat de conservació no és l'òptim tal com mostren els carreus de pedra que formaven part de l'estructura que actualment estan dipositats al seu entorn. | 08036-120 | Dusfort | 41.7470300,1.4954000 | 374899 | 4622784 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Tribolví | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43097 | Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tribolvi | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba situat al nord de Dusfort. Hi ha l'edifici amb funcions d'habitatge i altres edificacions més modernes amb funcions agrícoles i ramaderes. Totes les construccions es troben tancades amb una reixa metàl·lica. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada a la planta baixa. A la façana est, s'hi podem observar dues finestres a la planta de pis. La façana sud, com a elements més destacats hi trobem un contrafort de grans dimensions, i dos balcons a la planta de pis. Finalment la façana oest hi trobem dues finestres a mode d'espitllera, i una edificació adossada a la planta baixa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-121 | Tribolví. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al segle XVI el posseeixen i habiten els Montalar (Muntalar, Montalà, Muntalà) que semblen una família important, exerceixen de batlles i estan ben relacionats. Emparentaran amb els Torra del mas del Carcoler, de manera que al XVII algun membre de la família l'acabarà posseint. El 1721, Jaume Montalar vendrà el mas a Carta de Gràcia a Josep Torreguitart, botiguer de Calaf. | 41.7479900,1.4973100 | 375059 | 4622888 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43098 | Fita d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | Solament es conserva part del sòcol. | Antiga fita de terme ubicada en un encreuament de camins que portaven a Cal Frare des d'Aleny. Poc queda del que havia estat aquest element, solament part de la base de pedra on hi ha encaixat el monòlit de pedra. No s'hi observa cap inscripció. La seva ubicació podria semblar incerta ja que no es troba en cap límit de terme municipal. Segurament delimitaria l'antic terme de la Llobosa, avui en dia desparegut. | 08036-122 | Aleny | Podria tractar-se d'una fita de terme medieval. La seva ubicació resulta estranya ja que els límits de terme actual es troben força allunyats. Podria haver marcat el límit amb l'antic terme de Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, proper als termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. Resta un sòcol de pedra d'una antiga creu en una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa | 41.7543200,1.5195800 | 376923 | 4623558 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43099 | Horts de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-sant-pere-de-larc | XX | Presenta fongs en les estructures de formigó. | Al nord-est del nucli de Sant Pere de l'Arç, trobem una zona amb camps de conreus, on fins no fa gaires dècades hi havia nombrosos horts. Actualment s'hi pot observar algun hort, però res a veure amb el moment d'esplendor d'aquest indret. Els horts es trobaven paral·leles a un torrent, però l'aigua amb la qual es regaven els horts no provenia d'aquesta alçada del torrent, sinó d'una petita resclosa situada a tocar del camí. Aquesta resclosa es de formigó, però possiblement en el seu origen fos de pedra. L'aigua s'extreu del mateix torrent però uns metres més amunt on és canalitza l'aigua del torrent que circula al costat de la pista per que arribi fins a resclosa on s'acumula l'aigua a la bassa. | 08036-123 | Sant Pere de l'Arç | Aquest horts es van començar a utilitzar a prinicipis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.7676100,1.5219400 | 377145 | 4625030 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43100 | Font del Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-felip | XX | L'estructura es conserva, però es comença a veure com es van desprenent alguns carreus. La vegetació envaeix la font. | Aquesta font es troba integrat en un dels marges pròxims a la subestació elèctrica de Calaf, al sud-est del terme municipal de Calonge, al límit municipal amb Sant Pere Sallavinera. Integrada en el marge, l'aigua sobresurt del subsòl formant una bassa a l'interior. Esta coberta per una estructura semicircular de pedra en sec formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra. s'observen les restes d'unes escales de pedra que permetien l'accés al seu interior, i al laterals un petit tancat amb carreus de pedra. | 08036-124 | Aleny | 41.7410500,1.5246000 | 377315 | 4622078 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43101 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A peus de la subestació elèctrica de Calaf, hi trobem aquest gran marge de pedra seca que pràcticament fa de límit amb el terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Fa uns 50 metres de llarg aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Els mur esta fet amb petits carreus de pedra en sec en filades horitzontals, exceptuant la part nord on els carreus són de dimensions més grans. Divideix dos camps a nivells diferents. | 08036-125 | Aleny | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7405900,1.5250500 | 377352 | 4622026 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43102 | Forn de calç de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-les-quadres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la part inferior | En un dels camins que porta a les Quadres des d'Aleny troben ubicat en un marge les restes d'aquest antic forn de calç d'estructura circular. Es conserven només les parets que es recolzen sobre el terreny amb grans carreus en filades horitzontals. L'interior està cobert de vegetació. | 08036-126 | Aleny | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX . En aquest moment la casa de les Quadres necessità de calç per a poder realitzar reformes i edificacions noves. | 41.7486600,1.5060100 | 375784 | 4622949 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a les Quadres | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43103 | Barraca murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-murada | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una balma murada situada en un camp paral·lel a l'Eix Transversal, al camí que va del Raval d'Aleny a Dusfort. Aquest tipus de construccions es construïen en coves naturals, en aquest cas en una petita cavitat del marge rocós on es va construir un parament amb carreus irregulars de pedra en sec per tancar-la, havent de construir solament aquest mur ja que la resta de murs no calia construir-los ja que la roca del marge ja feia aquesta funció. El parament es molt més ampli que la cavitat per tal de reforçar la seva estructura, i també per consolidar el marge. Té una entrada senzilla amb llinda plana orientada a l'est. | 08036-127 | Dusfort | Les balmes murades són cavitats a les roques produïdes per l'erosió que formen abrics de forma allargassada i poca profunditat. Aquests espais, eren una excel·lent protecció contra les inclemències del temps. Amb el pas del temps, les balmes es van tancar amb murs de pedra,contribuint així a augmentar el grau de seguretat i benestar dels seus ocupants. Les primeres notícies que tenim de la gent que les van habitar fan referència als repobladors posteriors a la reconquesta d'aquestes terres als àrabs. Algunes d'aquestes balmes es van utilitzar fins a mitjans del segle XX, quedant després en desús. | 41.7378800,1.5036100 | 375564 | 4621756 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43104 | Mina Aleny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-aleny-i | XX | Davant de la bocamina, s'hi pot observar grans blocs de pedra fruit del desprendiment. A l'interior s'observa la mateixa situació. | En un camp de conreu a l'oest d'Aleny, i baixant per un camí que es pren abans d'arribar a la masia de les Quadres es localitzen aquestes dues mines on s'extreia carbó. Les mines es troben en 2 extrems d'aquest camp on comença l'elevació del terreny. No es pot observar gaire cosa més que les boques de les mines, que resten obertes però amb les parets laterals de l'interior que s'estan esfondrant. | 08036-128 | Aleny | 41.7485900,1.5111600 | 376212 | 4622934 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43105 | Forns del Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-vila | XX | Solament es conserva l'estructura. | Aquest forn de calç es situa al nord del Bosc del Avellaners i a l'oest de la carretera C-1412 al km 34. Es troba a peus d'un camí que enllaça amb la pista asfaltada de Dusfort. Es tracta d'un forn de calç diferents als que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. S'observen tres estances iguals a cel obert que corresponien a la zona de carrega de la pedra que s'utilitzava per a l'obtenció de la calç. A la façana sud, es poden observar tres obertures amb brancals de maons i llinda de fusta per on s'extreia la calç. Encara es conserva la porta metàl·lica de l'obertura central. No s'observa la zona de cocció on hi havia el forn pròpiament dit. Està envoltat de vegetació que ha envaït gran part de l'espai. | 08036-129 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7434500,1.4823700 | 373808 | 4622405 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43106 | Pedrera de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-dusfort | GARGANTÉ, Maria. Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell: condicionants, artífex i pràctica constructiva (Fundació Noguera, 2005) | XVIII/XIX | La pedrera forma part del bosc. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem una antiga pedrera. Actualment s'hi pot observar un gran escampall de pedra sense treballar integrada ja en el paisatge. Es troba situat al costat del camí que baixa des de la barraca del Vila. | 08036-130 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquesta pedrera s'utilitza a finals del segle XVIII per a la construcció del campanar de Calaf, així com també l'església de Prats de Rei. En el llibre de la historiadora de l'art segarrenca Maria Garganté 'Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva', hi trobem un contracte específic on es s'esmenta la pedrera de Dusfort signat pels mateixos contractistes, per arrencar i picar la pedra que s'havia d'utilitzar. La de l'obra vista s'extrauria de la pedrera de Dusfort, mentre que la resta dependria de l'elecció de l'empresari; la meitat d'aquesta pedra havia d'estar llesta i picada el dia 1 d'abril de 1787 i l'altra un any més tard. En les condicions de la taba s'estipulen detalls com el fet que l'empresari estava obligat a: Arreglar las filadas, a dos palms de gruix poch més o menos, y los tisons, o pedras que se han de posar de cap, que tingan sinch palms de llarch y dos de cara, y los carreus o lligadas tindran sinch palms de cara y tres de cala, y deuran posar-se un per altre, a saber un carreu y un tisó, y podran servir los carreus que iscan ab alguna falla que no sia de consideració. | 41.7418600,1.4851000 | 374032 | 4622225 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43107 | Amagatall Bosc del Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-bosc-del-avellaners | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | En un camí estret que pujar fins als Bosc dels Avellaners, trobem aquesta petita construcció de pedra seca inserida al terreny. Es tracta d'un amagatall d'eines dels anomenats ' sota terra'. Aquests es caracteritzaven per que primer es cavava a la profunditat desitjada, i els costats es folraven amb una paret de pedra; el cobriment també es feia amb lloses les quals, externament, es dissimulaven amb el material de refús menut característic de les pedreres, l'entrada de l'amagatall dona al camí. Es troba en un bon estat de conservació. | 08036-131 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquestes construccions estaven vinculades amb les pedreres, ja fossin per a construccions d'edificis, com per a la pròpia construcció d'estructures de pedra seca que es trobaven en el camp. | 41.7408200,1.4850200 | 374023 | 4622109 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43108 | Mina i forn del Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-forn-del-bosc-dels-avellaners | XX | La mina es troba colgada, i la resta d'estructures es troben en un estat de conservació deficient i envoltades de vegetació, fruit de l'abandó. | Situat en una zona de camps de conreu i bosc, entre Dusfort, els Bosc dels Avellaners i la carretera C-1412, trobem les restes d'aquesta mina i forn de ciment. S'hi observa la boca de la mina, que és de petites dimensions, el forn circular i diferents edificis destinats als treballadors. La mina es troba pràcticament colgada, restant nomes una petita obertura. A tocar s'hi troba el forn circular d'uns 3 metres de diàmetre aproximadament amb les parets folrades maons i l'interior ple de runa. A l'entorn hi trobem l'edifici de maons i una estructura rectangular on només es conserva la paret posterior de maons recolzada al terreny. | 08036-132 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7396000,1.4864500 | 374140 | 4621972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43108-foto-08036-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43108-foto-08036-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43108-foto-08036-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43109 | Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-avellaners | Altres / Memòries i informes / Memòria prospecció arqueològica projecte nou traçat carretera C-1412 Prats de Rei ' límit Segarra (Anoia): Arxiu Servei d'Arqueologia. Altres / Memòries i informes / Memòria: prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Fotogràfica / Foto Color / Foto color a la memòria de la prospecció presentada per Jairo Martín al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | No s'observa cap element. | En un camp de cereals proper al paratge conegut com Bosc dels Avellaners, no molt lluny de la carretera, es van recollir en superfície diversos fragments de material ceràmic: CSCA 1: Una vora de gerra ibèrica de cocció oxidat. Tipus 'coll de cigne'. CSCA 2: Fragment informe d'àmfora itàlica CSCA 3: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció mixta, pasta tipus “sandwich”. CSCA 4: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció oxidant. CSCA 5: Fragments informes de ceràmica ibèrica de cocció reductora. No és possible observar cap estructura ni cap concentració clara de material arqueològic, tot i que es podria marcar una àrea de dispersió de 25 m de radi des del centre aproximat del camp. Aquests fragments ceràmics permeten situar el jaciment entre el segle III aC i el II dC, sense més precisions. | 08036-133 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7394200,1.4860800 | 374109 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43110 | Estructures del Cim del Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-del-cim-del-bosc-dels-avellaners | No es poden observar estructures visibles, simplement blocs de pedra dispersos. | En la part més alta del Bosc del Avellaners i envoltat d'una expesa vegetació i arbrat s'hi localitzen les restes d'una possible torrella medieval. A mesura que ens apropen al cim, l'enderroc és més visible, observant-se blocs de pedra irregular més o menys treballats. Les vistes que es tenen des d'aquest indret no farien descartar aquesta possibilitat, ja que en aquesta zona era comú la construcció de torrelles en les parts més altes. | 08036-134 | Dusfort | No seria descartable que en aquest indret hi hagués hagut una fortificació o torrella medieval. La seva ubicació on es pot divisar gran part del territori i altres castells de l'entorn ens podrien confirmar aquesta possibilitat. | 41.7393900,1.4837100 | 373912 | 4621953 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Es díficil poder interpretar les estructures, ja que tot i que s'observen nombrosos blocs de pedra a mesura que ens apropem al cim, la dispersió dels mateixos i la vegetació dificulten la seva interpretació. El nom ve donat per estar situat a la part més alta del Bosc dels Avellaners, i per diferenciar-ho del jaciment del Bosc dels Avellaners. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43111 | Barraca del Vila I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada, rejuntant algunes parts amb ciment. S'ha posat una porta metal·lica. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem aquesta barraca. És de planta semi el·líptica, amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals lligades amb morter. La coberta és a una vessant, lleugerament inclinada cap l'entrada. L'entrada orientada al sud, té una porta metàl·lica. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-135 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7422600,1.4848800 | 374015 | 4622269 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43112 | Barraca del Vila II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No perilla l'estructura, però a curt termini ho farà. | A la vora d'un camí que neix de la pista asfaltada de Dusfort a Calonge, en un trencall abans d'arribar a Cal Xelin, hi trobem aquesta barraca envoltada de vegetació. Es tracta d'una barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta al sud, amb una llinda de pedra gran. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-136 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7446500,1.4845800 | 373994 | 4622535 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43113 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es troba situada a uns 200 metres a l'oest del nucli de Dusfort. Es tracta d'una barraca de planta quadrada feta amb petits carreus de pedra irregular sense morter. Presenta una coberta amb falsa cúpula. Té l'entrada orientada al sud amb una llinda de pedra. Les parets s'edificaven de manera normal, i quan s'abasta l'altura desitjada, amb les pedres planenques s'inicia el tancament d'allò que haurà de ser la coberta col·locant-les en filades superposades, fent entrar cadascuna cap a l'interior. La coberta arrencava doncs, de les quatre parets com si es comencés una falsa cúpula seguint amb les mateixes precaucions de carregament per totes les bandes. Es troba envoltada de camps de conreu i el nucli de Dusfort. | 08036-137 | Dusfort | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7387400,1.4896700 | 374406 | 4621872 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43114 | Santa Maria de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-dusfort | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII/XX | Esta restaurada. | Santa Maria de Durfort està situada a l'entrada del poble, aïllada del nucli urbà, integrada dins del conjunt del cementiri. Es tracta d'un edifici romànic, però les múltiples reformes portades a terme a la seva estructura han fet que el conjunt esdevingués força diferent de l'original. És de planta rectangular, orientada a llevant, d'una sola nau amb coberta de volta de canó amb capelles laterals. L'espai de l'absis, desaparegut, ha passat a formar part de la nau amb una capçalera plana. Els paraments interiors de la part superior del temple estan enguixats, exceptuant la part inferior de l'absis. D'altra banda, a la part superior del mur de ponent, s'ubica el cor, el qual s'accedeix per unes escales. El mur, del qual està decorat amb motius florals. La porta d'ingrés, situada a migdia, es fruit de les remodelacions tardanes, està formada per brancals de maons sobre els quals es munta una llinda plana de pedra. A la façana de ponent s'obre una petita obertura espitllada, damunt del qual, s'aixeca el campanar d'espadanya de doble ull, d'arc de mig punt, que corona el mur. Té una coberta exterior a doble vessant, amb teula àrab. Els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben escairats, disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt. A l'entorn de l'edifici es concentra el cementiri i darrere s'hi troba el panteó de la família Sugrañes. | 08036-138 | Santa Maria de Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Fulia, que després s'anomenà Durfort. Inicialment tingué funcions parroquials, que aviat perdé i passà a ser sufragània, condició que té en l'actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels seus senyors, els vescomtes de Cardona. El lloc i l'església es documenten per primera vegada l'any 1040, en què es consagrà l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions de la qual es trobaven l'església, la vila i el castell de Folia, que havia estat donat pel bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, que presidia la consagració, com a dotació de la nova església. Les funcions parroquials de l'església es confirmen en una llista de parròquies d'entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Fulla. L'advocació de l'església es troba en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1054, en què confirmava les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les quals hi havia l'església de Santa Maria de Folia juntament amb el castell. Com a parròquia apareix per darrer cop en una llista de parròquies de mitjan segle XII. L'any 1331 el bisbe Galceran Sacosta visità aquell sector, però no aquesta església, ni posteriorment cap més bisbe ho féu, de la qual cosa es desprèn que ja havia passat a ser sufragània de la parròquia de Cunill, situació que mantingué fins l'any 1878, que passà a dependre de la parròquia de Mirambell, també com a sufragània. Actualment continua tenint culte com a sufragània del poble de Durfort. | 41.7406000,1.4941400 | 374781 | 4622072 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43114-foto-08036-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43114-foto-08036-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43114-foto-08036-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43115 | Panteó de la Família Sugrañes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-sugranes | XX | Petit edifici de planta pentagonal irregular i situat al cementiri de Dusfort, just darrera de l'església de Santa Maria. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter de ciment. La façana d'ingrés és lo més destacat de l'edifici amb una entada amb arc abocinat amb tres arquivoltes i timpà on hi trobem la inscripció ' FAMILIA SUGRAÑES PAX'. Sota el timpà hi trobem una petita llinda. L'arc abocinat neix d'unes columnes amb capitells amb motius florals i religiosos. A l'interior hi trobem els nínxols i un petit i senzill altar. El paviment es de marbre. | 08036-139 | Dusfort | La família Sugrañes ha estat una de les més importants del municipi de Calonge de Segarra, sobretot en el segle XX. Aquesta importància es veu reflexada amb la construcció d'un panteó on enterrar tots els membres de la família. | 41.7407000,1.4943100 | 374796 | 4622082 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 116|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43116 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila | XVI | Cal Vila és una casa que es troba al nucli de Dusfort. És una de les cases antigues del poble, però que ens els darrers anys ha estat molt modificada, sobretot en les façanes, perdent el seu aspecte original. Tot i això en el seu interior encara es pot observar alguns elements arquitectònics a la planta baixa que ens traslladen al seu passat. Entre aquests elements hi trobem diferents voltes apuntades amb els carreus ben treballats disposats horitzontal. Algunes d'aquestes voltes estan integrades en nous murs, però encara són visibles. El celler és un altre espais a destacar, encara conserva diferents botes de vi, algunes d'elles del segle XVIII ( 1742). | 08036-140 | Cal Vila. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7403000,1.4934900 | 374727 | 4622039 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43117 | Cal Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado | XVI | Es troba situada dins del nucli de Dusfort. Es tracta d'un dels edificis antics del poble, però que ha patit moltes modificacions, sobretot en els darrers 30 anys, tal i com es pot observar des de l'exterior. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Es troba arrebossada i pintada. L'accés a l'interior es realitza des de la façana sud amb una entrada senzilla. A l'interior hi trobem els elements més interessants: a l'entrada a la dreta trobem l'estança on hi havia l'estable, totalment restaurada però que conserva elements com la menjadora o l'embigat original. En la mateixa planta baixa, hi ha l'antic celler amb volta de canó feta amb carreus irregulars de pedra. Possiblement aquest espai era més gran i es va alçar un mur que dividí l'espai. Al costat d'aquesta estança, hi trobem les restes d'un cup de vi, on solament hi resta meitat. Davant de la casa, hi trobem una estructura amb volta de canó, també restaurat, que podria correspondre a un antic femer, o simplement un cobert de volta. | 08036-141 | Cal Lladó. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7402500,1.4933300 | 374713 | 4622034 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43118 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova | XIX | No es pot observar l'estructura de la font degut a que es troba coberta de vegetació. | Aquesta font es situa en un camp situat a l'oest de la carretera B-300, a l'alçada de la masia de la Casanova. Es troba inserida en una marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra. Actualment encara hi brolla l'aigua. | 08036-142 | Sant Pere de l'Arç | 41.7563300,1.5083700 | 375995 | 4623798 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Casanova de Sant Pere de l'Arç | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43119 | Bassa del Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-cal-cristofol | XIX/XX | La bassa no presenta problemes de conservació, però si l'entorn que es troba ple de vegetació. | A un 50 metres de l'est de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem aquesta bassa que servia per regar els horts de la zona, i l'aigua sobrant continuava torrent avall fins arribar al Torrent de l'Arç. De fet és tracta d'una bassa que aprofita el pas d'aquest torrent natural, per aquest motiu es va realitzar una cavitat més profunda per tal que l'aigua s'estanqués i sobresortint només l'aigua sobrant que tornava al torrent. L'aigua entra a la bassa a través d'un mur de roca. | 08036-143 | Sant Pere de l'Arç | S'ha utilitzat sempre per regar els horts d'aquesta masia. | 41.7580900,1.5278500 | 377618 | 4623965 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a l'entorn de Cal Cristòfol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43120 | Mina Aleny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-aleny-ii | XX | S'ha començat a enderrocar tota l'estructura, tal com es pot observar amb les restes d'enderroc que hi trobem. La vegetació cobreix la mina. | A tocar del nucli d'Aleny hi trobem aquesta mina de petites dimensions. Es troba envoltada d'una extensa vegetació, que dificulta la interpretació de possibles elements al seu entorn. Té un entrada rectangular suportada per bigues de fusta. L'estat de conservació és deficient, i és possible que en els pròxims anys, s'acabi d'ensorrar. A tocar, hi trobem una font d'aigua, on els miners s'abastien d'aigua. | 08036-144 | Aleny | 41.7497500,1.5114500 | 376238 | 4623063 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43120-foto-08036-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43120-foto-08036-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43120-foto-08036-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43121 | Quadra del Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-del-ribalta | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX | Solament resten dempeus alguns murs, i les columnes interiors no sobresurten massa del terra. | A uns 300 metres al nord-oest de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem les restes d'aquesta antiga quadra. Actualment només resten dempeus tres murs, essent l´'únic que no es conserva on hi havia l'accés. Els murs estan fets de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Tenia la coberta a una vessant ( sud). És de planta quadrada. Com a elements destacables, es poden esmentar les restes de les dues columnes que queden a l'interior, i les espitlleres a la part inferior de la façana nord, que servien per a ventilar l'interior. Actualment el seu estat de conservació és deficient, i la vegetació i l'arbrat ha envaït l'espai. | 08036-145 | Sant Pere de l'Arç | Abans, quan hi havia molts més ramats i pastor que no pas ara, era molt corrent que els ramats de bestiar de llana pasturessin per les terres del terme i que el pastor amb el ramat no anés a dormir al poble, aixoplugant-se a les quadres on també tancava el bestiar. | 41.7611800,1.5254700 | 377426 | 4624311 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43122 | Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dusfort | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El poble de Dusfort es troba aturonat a 689 metres d'altitud, just on s'assenta l'església de Santa Maria, formant una plaça amb bones vistes del paisatge. El poble s'estructura al voltant dels tres carrers que s'originen a la plaça de l'església i que ressegueixen diferents cotes topogràfiques, fet que origini punts amb escales a l'extrem. Les cases entre mitgeres que es juxtaposen alineades en aquests carrers, es combinen amb una tipologia de naturalesa rural amb coberts al voltant i hortes, originant una conformació característica de tanques i murs, de límits i transicions entre el nucli compacte i el territori que l'envolta. Cal destacar-hi les cases del Gassó, Vila, Lladó o la casa Castell. A la part baixa del nucli, tocant a la carretera C-1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A l'entorn hi podem trobar les antigues bòbiles i les modernes industries de ceràmica. | 08036-146 | Dusfort. Calonge de Segarra. | El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom actual sota la carlania dels Durfort o Dusfort. També depenia de l'abadia de Cardona. Actualment encara hi ha una casa coneguda amb el nom de Castell. Al segle XVIII formava una universitat amb un batlle i un regidor. En el segle XX va veure com es desenvolupada al seu entorn una gran activitat productiva a l'entorn de les pedreres i la fabricació de ciment, així com una industria de la teuleria i la ceràmica, que a inicis del segle XXI està patint una greu crisi del sector. | 41.7403200,1.4936500 | 374740 | 4622041 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43123 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-mirambell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | S'observen nombroses humitats al seu interior. | Església isolada, situada en una de les places principals del nucli just a sota del turó del castell. L'edifici disposa d'una planta rectangular amb coberta d'aresta i teulada a doble vessant en el tram posterior de l'edifici, i a vessant simple el primer. Tots ells coberts amb teula àrab. Destaca també que a la capçalera és plana. La porta d'entrada al temple, està feta amb carreus mitjans i acabada a la part superior amb un arc rebaixat. A la clau del dit arc, fou gravat amb xifres romanes l'any 1887. A sobre de la porta d'ingrés hi trobem una petita fornícula que allotja la figura de Sant Pere esculpida en pedra. Acompanyant l'escultura una llosa gravada presenta la següent inscripció: Iglésia Parroquial Sº Pedro de Mirambell. Cal destacar també l'ocul de la façana que està decorat amb vitralls. La fàbrica del conjunt està feta amb un aparell irregular petit i mitjà, rejuntat amb morter de calç principalment i traces evidents d'arrebossat que s'ha anat perdent. Per altra banda, el campanar el trobem ubicat en un dels angles posteriors de la façana. De base quadrada, la seva estructura arrenca des del terra i el cos consta de tres ulls (arcs de migpunt) i coberta plana. | 08036-147 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Sota el castell del poble i arran d'una reordenació de les funcions eclesiàstiques portades a terme l'any 1878, es va començar a construir la nova església parroquial de Sant Pere de Mirambell, i on es va celebrar culte per primera vegada, l'any 1890. Aquesta església venia substituir l'antiga església parroquial romànica de Sant Pere i Sant Sadurní, situada al cementiri del poble. | 41.7309600,1.4896000 | 374385 | 4621008 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43124 | Femer de Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-clot | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a la part baix del nucli de Mirambell, es troba aquest femer, que és propietat de Cal Clot. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Té paret de tancament al davant amb una entrada amb arc escarser de maons orientada a l'est. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals majoritàriament, però també algunes verticals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08036-148 | Cal Clot. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7309500,1.4900400 | 374422 | 4621006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43125 | Femer de Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-bonic | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a l'oest del nucli de Mirambell, trobem aquest femer a la planta baixa d'un edifici. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament, l'entrada s'orienta a l'oest. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. A l'entrada hi té una inscripció que posa : Fco M 1935. | 08036-149 | Cal Bonic. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7307000,1.4889400 | 374330 | 4620980 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||
| 43127 | Cementiri de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-mirambell | XX | Situat abans d'arribar al nucli de Mirambell, es un recinte tancat al qual s'hi accedeix per una entrada amb volta apuntada i porta enreixada que dona a la carretera. Aquesta entrada està franquejada per dos grans xiprers. El cementiri en si, es troba situat en l'antiga Església de Sant Pere, exactament als seus murs laterals, on hi trobem els nínxols. | 08036-151 | Mirambell | 41.7307100,1.4912900 | 374525 | 4620978 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc