Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43905 | Dolmen del Camp del Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-camp-del-janet | -CURA, Miquel. 'Origen i Evolució del Megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -CASTANY, Josep. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero núm. 3.. Vic. 1987. -FABREGA, Albert. 'Nous megalits al Bages' Dovella. 2000. | -XV a -XXX | Es troba caigut i entre la vegetació | Sepulcre megalític format per una cisa oberta amb tres lloses laterals, mentre que la coberta es troba desplaçada del seu punt original. El túmul es pràcticament imperceptible tot i que es pot apreciar un conjunt de blocs de pedra de reduïdes dimensions que formen una estructura circular. | 08038-88 | El megalitisme comença a documentar-se durant els períodes neolítics. Aquest grup de sepulcres de cista simples. L'aparició d'un megalitsime autòcton a les terres d'interior s'originà a partir de l'evolució del Solsonià (CURA, M. 1987). A partir del Neolític Recent es pot observar una evolució d'aquesta tipologia de megalits, apareixen els sepulcres de corredor. Com a novetat a les terres d'interior és l'aparició de 'falses galeries obertes' o 'sepulcres de corredor amples'. Fet que suposa un canvi important en el ritual funerari tan en l'aspecte constructiu com en el ritual. A partir del Neolític Final es documenten un conjunt de nous canvis. Apareixen els vasos campanifores procedents de circuits europeus. Durant l'Edat de Bronze novament, es produeixen nous canvis en les sepultures megalítiques. Així doncs a les comarques centrals es pot observar com les primeres cistes neolítiques són coetànies als sepulcres de corredor (3500-2700 aC) de l'Alt Empordà, a partir del Neolític Recent les cistes individuals evolucionen cap a enterraments col·lectius alhora que es constaten l'aparició de sepulcres de corredor (2700-2200a.C) entre el 2200 i el 2000 és un moment de transició de les darreres cistes neolítiques cap a les estructures túmulars. A partir del 2000 fins el 1500 es troba una major diversitat d'estructures que connecta amb els comerços de metall. (CURA, M. 1987. pp. 83) Darrerament Albert Fàbrega (FABREGA, A. 2000). Ha documentat la presència de nous megalits al Bages, entre els quals es pot mencionar aquest que documentem aquí. | 41.7812100,1.7839000 | 398940 | 4626199 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43905-foto-08038-88-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest domen no es troba documentat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Si bé consultats alguns experts si que respon a les característiques d'una d'un sepulcre megalític, només una intervenció arqueològica podria determinar-ho amb total seguretat. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43906 | Pessebre de Josep Lladós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-de-josep-llados | XX | Pessebre. Originàriament Josep Lladós anà construït aquest pessebre en una sala que l'ajuntament li havia cedit a les escoles velles. Aquest pessebre representava bona part del paisatge arquitectònic i natural del Bages en general i de Callús en concret. Hi havia representades les muntanyes de Montserrat, les mines de calç de Cardona, i pel cas concret del municipi una reproducció d'un lloc emblemàtic pel poble com eren els 'Manxons'. | 08038-89 | Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó, 8. Callús | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1980 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43906-foto-08038-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Lladós | Actualment s'ha desmuntat aquest pessebre i guardat les peces a l'edifici de la rectoria. La part corresponent al naixement i a l'adoració de l'infant es troba exposat en una sala de la rectoria. És visitable. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43907 | Pi de les set branques o Els set pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-set-branques-o-els-set-pins | Conjunt inicialment format per 7 pins de la l'espècie de Pi blanc. Actualment però tan sols en resten 6 dempeus. Ja que un va caure. Aquest conjunt d'arbres es troben a l'entrada del bosc gran pel camí a Viladelleva. | 08038-90 | bosc Gran | 41.8014200,1.7967400 | 400039 | 4628428 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 43908 | Escut de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-ferrer | XVII-XVIII | <p>No s'ha pogut accedir a l'interior de la finca i per aquest motiu no s'ha pogut observar amb claredat el motiu heràldic de Cal Ferrer. Aquest escut es troba esculpit a la llinda de la finestra que corona la portalada principal.</p> | 08038-91 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | <p>La casa es documentada a principis del segle XI quan es produeix una venda de la família Montcada. Posteriorment el 1033 es dona un alou amb l'església de Santa Maria de la Lleva. Durant el segle XV fou la residència dels senyors feudals de la vall. Ja a partir del segle Miquel Bayona Ferrer va vendre aquesta propietat a Jordi Planas Homs de Barcelona, qui morí el 1997, ara es propietat del seus hereus.</p> | 41.8193500,1.8005800 | 400386 | 4630414 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-17 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 43909 | Font de Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pasqual | La vegetació amenaça en anar-la cobrint. | El brollador surt de la roca i es troba dins d'una construcció de pedra. Acabada amb volta de canó, l'accés es troba coronat per una arc rodó adobellat. Actualment hi ha una reixa que tapia l'entrada. | 08038-92 | Can Pasqual. Caní de Viladelleva, s/n. Callús | 41.8142900,1.8025100 | 400538 | 4629850 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43909-foto-08038-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43909-foto-08038-92-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 43910 | Lletres de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-de-callus | XX | Conjunt de lletres dona la benvinguda al poble ja que es troba a l'entrada. Estan construïdes en fusta i recobertes per heures. Aquestes lletres són de gran dimensions ja que superen els 3 metres d'alçada. Aquest conjunt es troba separat entre si fet que permet que a una certa distància es pugui llegir el nom de CALLÚS. | 08038-93 | Plaça de l'Ajuntament de Callús. Callús | 41.7813200,1.7841800 | 398964 | 4626211 | 1998 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D. Egea (Arquitecte) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||
| 43911 | Vagó de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vago-de-tren | <p>-A.A.D.D. 'El vagó: arribar i moldre' Notícies de l'Ajuntament. El poble, núm. 49. 2006. -A.A.D.D. 'Millores a l'entorn del Vagó' Notícies de l'Ajuntament. El poble, núm. 50. 2007.</p> | XX | Fou restaurat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, que n'és el propietari. | <p><span><span><span>Antic vagó de tren de la 'Companyia Internacional das Carruagens' que corresponia al vagó de restaurant. Era el cotxe restaurant que utilitzaven els trens de luxe, construït per la Societat Espanyola de Construcció Naval (Bilbao) el 1930 per a la Companyia dels Cotxes Llit, destinat a itineraris a la península ibèrica, i que formava part del parc ibèric de la companyia, per aquest motiu la retolació exterior està escrita en portuguès. Va prestar servei fins al 1982 i el 1988 va passar a ser propietat de Renfe. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest cotxe restaurant va ser el penúltim d'una sèrie de vuit cotxes construïts totalment a Espanya, per la Societat Espanyola de Construcció Naval (Bilbao) per a la Compagie Internacional des Wagons-Lits i Grands Express Européens (CIWL) = Companyia dels Cotxes Llit el 1930. Amb caixa metàl·lica i de gàlib ibèric, constava de 36 places distribuïdes en dos salons de 18 places cadascun. La seva decoració estava plena de delicades marqueteries amb motius florals de diferents colors a les parets. Constava de bogies Pensylvania amb caixa de greix isoterms, fre de buit. Pesa 52.900 kg i fa 21,4 metres de longitud.</span></span></span></p> <p> </p> | 08038-94 | Carrer de l'Estació s/n. Callús | <p><span><span><span>Aquest vehicle estava ubicat al Museu del Ferrocarril de Catalunya fins al 2005 quan va ser cedit al projecte ''Ecorail del Cardener'' que buscava aprofitar el valor turístic natural del traçat ferroviari entre Súria i Manresa. </span></span></span>Va ser traslladat a Callús durant la festa major de 2006, remodelant la zona per tal d'evitar que la via signifiqui una barrera pel poble. El vehicle està <span><span>cedit pel Museu del Ferrocarril de Catalunya a l’Ajuntament de Callús a través d’un contracte de cessió de bé cultural.</span></span></p> | 41.7826400,1.7852300 | 399053 | 4626357 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43911-foto-08038-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43911-foto-08038-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-10 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 43912 | Les Ballestes de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ballestes-de-callus | http://www.firesifestes.com/Fires/F-Caramelles-Callus.htm. http://elpasseigdecallus.blogspot.com/2008/03/caramelles-calls-2008.html. http://www.caramelles.cat | XIX | Es tracta d'un conjunt de 4 aparells de fusta anomenats 'ballesta' que són utilitzats durant la festa de les Caramelles. Aquests 'ballestes' disposen de dos mànecs, pels quals, l'individu la subjecta i al cap de munt la qual si diposita una flor i un sarronet. Al fer pressió i ajuntar els dos mànecs de la part inferior, la 'ballesta' es desplega com un acordió i pot arribar a assolir dos pisos d'alçada. Durant la festa de les caramelles són utilitzades diverses vegades i serveixen per tal de fer arribar flors al públic que es troba a les balconades a canvi d'unes monedes. El diumenge al matí s'inicien els actes principals. Aquest és l'únic dia que s'utilitzen les ballestes. D'aquest conjunt de 'ballestes' dues d'elles són de les més antigues mentre que les altres han estat construïdes darrerament. | 08038-95 | Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Reverend Josep Puigbó, 8. Callús | Es desconeix amb precisió quin fou el primer moment en que s'utilitzaren les ballestes. Però la tradició ja antiga d'aquest tipus de manifestacions festives al poble de Callús que es remunta a finals del segle XIX, fa pensar que l'inici de la utilització de les ballestes vagi lligat amb el naixement d'aquest fenomen. | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43912-foto-08038-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Element utilitzat per la Cantada de Caramelles. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43913 | Llegenda del Forat de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-forat-de-les-animes | XX | La llegenda és coneguda per la gent més gran del poble, tot i que a la gent més jove té constància de la seva existència no sap explicar-la. Fora bo publicar-la, si més no a la revista del poble. | La llegenda del forat de les ànimes és una rondalla popular que es transmet per tradició oral, no hi ha constància que es trobi publicada. Aquesta rondalla, segons explica Lluís Sala té dues versions. La primera diu que la gen de Vilalledelleva baixaven per la matinada a peu, si havia plogut baixava ple d'aigua i al caure feia soroll, que la gent identificava amb els sorolls de cadenes que arrossegaven les ànimes que vagaven per aquells indrets. Uns segona versió es que s'explica que els mossos de la Tosa, sovint feien juguesques, s'amagaven prop del forat tot espantant a la gent que passava per allà de tal manera que creien tot allò era obra de les ànimes. | 08038-96 | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||||||
| 43914 | Horts municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals | XX | Extensió de terreny de regadiu que es troba situat a la llera dreta del riu Cardener, i a ponent de la riera de Bellver prop de la sortida sud del municipi. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. | 08038-97 | oest del municipi | De que el nucli urbà s'estengué cap al Raval van augmentar considerablement les zones de regadiu a la llera del riu Cardener. Aquest indret n'ha esdevingut una mostra. | 41.7776100,1.7836000 | 398910 | 4625800 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de conreu. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43915 | Camí de Secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-seca | XVI | Si bé es pot resseguir la major part del traçat del camí, hi ha punts en que es troba perdut degut, o bé, al fet de no utilitzar-se o bé per construccions i vies més modernes. | Camí o ruta que va de nord a sud del municipi i es troba al marge oriental del riu Cardener. Passa just sota el Castell de Gotmar i l'antiga parròquia, tot seguint cap al Cortès i per sota Boadella tot creuant el torrent, d'aquí cap a Cererols i finalment es dirigeix a Súria. El camí passa per llocs on el topònim es documenta des de períodes ben antics com Boadella, el Castell de Godmar i El Cortès. Aquesta via es considera un alternativa a la de la Sal ja que no creua el riu en cap dels seus punts, tot i que no és tan recte i alhora més abrupte. El tram sud del camí ja s'unia el Camí de la Sal, en direcció a Manresa. Actualment part d'aquest traçat s'ha perdut. | 08038-98 | Camí del Cortès. Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7955800,1.7814800 | 398762 | 4627798 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43915-foto-08038-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un vial. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43916 | Mur de pedra del camí de secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-del-cami-de-seca | XIX-XX | Mur de pedra que es troba situat al camí de secà que condueix al castell o al cementiri. Està construït amb carreus blocs de pedra formant filades irregulars i units amb morter de calç. Aquesta construcció si bé no és un pont si que serveix per salvar un gran pendent que fa el terreny en aquest zona del camí ja que el relleu en aquest punt és molt accidentat. | 08038-99 | Camí del Cortès.Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7943100,1.7815800 | 398768 | 4627657 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43916-foto-08038-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43919 | Bosc del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-filador | Extensió de terreny de bosc de més 100 ha. Aquest espai es troba entre la llera oest del riu Cardener i la carretera de Sant Mateu. En aquest espai s'hi troben vegetació de ribera, matolls així com pins i alguna alzina. | 08038-102 | Carrer dels Manxons.Callús | 41.7882900,1.7799800 | 398626 | 4626990 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43919-foto-08038-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest bosc s'anomena així pel fet que s'hi trobi la fàbrica de fer cordes que rep el nom de la 'caseta del filador'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 43920 | El bullidor d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius | Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. | 08038-103 | riu Cardener | 41.7980100,1.7678500 | 397633 | 4628084 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 43921 | El Pla de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-tosa | Extensió de terreny planera d'unes 900 ha. situada al nord-est del municipi a les propietats de la Tosa. És una zona composta principalment per terres de conreu i pastures i zona de bosc amb alzinar i pinassa. | 08038-104 | Camí de Viladelleva. | 41.7896800,1.7937400 | 399771 | 4627128 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43921-foto-08038-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc i camps de conreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||||
| 43922 | La riera de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-bellver | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.14 | La sequera de la primavera passada l'havia assecat molt, i la vegetació de ribera havia crescut força a la llera del riu. Tan mateix els gorgs encara disposaven de força aigua. | Riera de règim torrencial, el recorregut que transcorre pel terme de Callús és d'uns 5 km. Neix a la Torre de Castellnou fins a desembocar al Cardener. Rep les aigües del torrent de la Filosa i de Vilatorrada, de Cal Candela, de les Valls i de Vallbona. No té una gran profunditat però si que creua punts on el relleu és molt accidentat i això fa que hi hagi diversos gorgs interessant al llarg del seu recorregut com per exemple el de la Por o de les Valls. Exerceix de límit natural amb Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós del Bages. | 08038-105 | Es documenta ja de del segles X. Aleshores es citava com a 'rivum Vinyamala'(HOYAS, Núria. 1999. pp.14). | 41.7904700,1.8005800 | 400341 | 4627208 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43922-foto-08038-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El curs d'aigua es força estacional i l'ús que se'n fa és molt variat, des de lúdic pel bany en les zones de gorgs fins a ser utilitzat pel rec dels horts i zones de cultiu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43923 | Material Arqueològic del Castell de Godmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-del-castell-de-godmar | CAIXAL I MATA, Àlvar. 2004. Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Castell de Godmar (Callús, Bages). Campanya de 2002. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. Inèdit | X-XVIII | A la memòria arqueològica presentada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta l'inventari del material arqueològic de les campanyes realitzades durant el 1998, 2000 i 2002. El material recuperat fou recollit en 18 U.E. (Unitats Estratigràfiques) concretament als estrats 1, 3, 4, 6 , 8 , 10, 11, 15, 16, 21, 34, 35, 43, 57, 65, 67, 68, 71. D'entre aquest material cal distingir la recuperació tan de material ceràmic, com metall, fauna, vidre, etc. D'entre el material ceràmic s'ha pogut identificar diversos fragments corresponents a materials constructius com per exemple teules i fragments de guix. Pel que fa als fragments de ceràmica de cocció reductora s'han recollit un total de 489 fragments corresponents a olles medievals, grans contenidors, etc. D'entre aquestes fragments n'hi ha que pertanyen a períodes estrictament medievals i d'altres a períodes més moderns. Pel que fa a la ceràmica de cocció oxidant s'han trobat 640 fragments corresponents a gerres, olles, etc, igualment d'entre aquest fragments també cal distingir els d'època medieval i moderna. La ceràmica blava consta de 126 fragments corresponents principalment a plats i escudelles. D'entre les peces s'hi troben blau de Barcelona, blava catalana i blau de València. També s'han recollit 22 fragments de ceràmica de reflex metàl·lic, 347 de ceràmica comuna vidrada tan verda, com melada i/o marró, i tan sols 2 fragments de ceràmica decorada en verd i manganès. Pel que fa al metall s'han recollit un total de 127 fragments de ferro, coure, etc. Que corresponen a claus, tisores, pinces, etc. 28 fragments de vidre i finalment 5 peces lítiques. | 08038-106 | SAM (Servei d'Atenció als Museus). C/ Pedret, 95. 17007. Girona | Entre el 1996 i 1997 l'Ajuntament de Callús sol·licità al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona un avantprojecte de conservació i rehabilitació de les restes del Castell de Godmar. Un cop redactada aquesta proposta d'actuació es va iniciar un conjunt de campanyes arqueològiques per tal de recuperar el monument. La primera fou el 1998 amb l'objectiu d'alliberar el jaciment del teixit vegetal que emmascarava els murs i el perímetre del castell. Entre de març a juny i d'octubre a desembre de 2000 es realitzà una intervenció extensió fins a esgotar el sediment arqueològic a l'interior de la torre, el maig de 2002 es realitzà l'excavació a l'entorn de migdia del castell i de l'edifici de ponent. Posteriorment durant el 2004 es realitzà un nova campanya. | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les peces que es detallen en la descripció són les que corresponent a la memòria arqueològica de les campanyes realitzades els anys 1998, 2000 i 2002 i que es troba dipositada a l'Arxiu de la Direcció General del Patrimoni Cultural. S'han realitzat campanyes posteriors (juny de 2004) però el material es troba encara en fase d'estudi pels autors de les intervencions. | 94 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||
| 43926 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-3 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | La part externa de la façana presenta la pintura en força estat de deteriorament. | Edifici de cinc planes: una planta baixa, tres pisos i un terrat. A la planta baixa s'hi troben tres accessos a l'interior un dels quals (el del mig) és un forn de pa el qual està indicat amb un conjunt de rajoles policromes a imitació de les rajoles d'ofici catalanes de segle XVII-XVIII. El primer pis s'hi troba un gran balcó amb una barana de ferro forjat que ocupa tota la llargada de la façana, mentre que als dos pisos superiors hi ha tres balcons en cada un d'ells, que també presenten la barana de ferro forjat. La part superior és un terrat amb dos petits pilars a banda i banda coronats amb una ornamentació de pedra de forma esfèrica i pintats en escaquer. També es pot observar dues inicials pintades 'A' i 'M' i la data de construcció de l'edifici '1925'. Al voltant dels balcons es presenta un acabat en pedra, la tipologia de les persianes i finestrons segueixen un mateix patró i estan pintats majoritàriament de color verd. El color de la façana és actualment d'un to beige ja que ha perdut el seu to original. | 08038-109 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 3.Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7834300,1.7837200 | 398929 | 4626446 | 1925 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43926-foto-08038-109-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | En el cadastre la data de construcció de l'edifici és del 1880. Però a la part alta de la façana s'hi troba pintada la data de 1925, corresponent a una reforma de la construcció anterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 43927 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-4 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | La façana comença a presentar símptomes de deteriorament i s'hi troben pintats alguns grafits. | Edifici d'una sola planta, coberta a doble vessant i amb una solera de pedra. La façana arrebossada però decorada imitant filades de carreus regulars. A mitja alçada s'hi troba una motllura decorativa que separa la part corresponent a les portes i finestres dels arcs que les coronen. L'entrada principal té la porta de fusta i un arc trebolat de maons a la part superior així com la decoració externa de la porta. A banda i banda de l'accés principal s'obren dues finestres més decorades amb maons, l'ampit realitzat amb cairons disposats a sardinell i coronada, tal com la porta principal, amb un arc trebolat de maons. Ambdues presenten una reixa de ferro forjat que les protegeix. A la part superior s'obre un petit finestral trebolat. La part de la façana que es troba al carrer Montserrat presenta unes lleugeres modificacions respecte a la primera. S'hi troben tres grans obertures coronades amb tres arcs d'esquena d'ase fets de maons. Aquestes obertures estan tapiades amb rajoles disposades. | 08038-110 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 4. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7831800,1.7835900 | 398918 | 4626418 | 1800 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43927-foto-08038-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Al Cadastre la data de construcció de l'edifici és d'inicis del segle XIX tant mateix alguns elements decoratius de la construcció actual, sobretot les decoracions dels arcs de les finestres i portes tendeixen a un estil modernista de manera que cal considerar que l'estructura actual pertany al segle la primera meitat del segle XX. Actualment és un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 43928 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-6 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Presenta la pintura de la façana deteriorada i a la part alta el realçat no es troba arrebossat deixant a la vista el parament de totxo | Edifici de planta rectangular, d'un sol pis però amb un realçat de nova construcció fet de maons, just sota la coberta que és de teula i a doble vessant. La façana principal presenta tres grans obertures: La central és l'accés principal, presenta un arc en forma de piques treballat amb cairons i dues columnes adossant-se a l'intradós que on s'emmarca la porta de fusta. A banda i banda s'obren dues grans finestres amb el mateix tipus de decoració. La finestra que es situa a la banda est de l'accés principal es troba tapiada amb maons, l'obertura de l'oest es troba parcialment tapiada però amb una finestra de nova construcció. La façana situada al sud (al carrer de Montserrat, 1) té quatre portes principals amb els marcs igualment decorats amb cairons i coronades amb un arc d'inflació construït també amb cairons. | 08038-111 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 6. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7829200,1.7837400 | 398930 | 4626389 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 43929 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-15 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de quatre plantes. La planta baixa s'ho troba l'accés principal a l'interior de l'habitatge i un garatge. El primer pis presenta dues obertures però un sol balcó amb la barana de forja. El tercer pis s'hi observen dues obertures més amb un balcó cada una els quals també disposen de les baranes de forja. El darrer pis és un petit àtic amb terrassa. | 08038-112 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 15. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7834300,1.7837200 | 398929 | 4626446 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43930 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-21 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Presenta parts de les balconades, persianes, etc força deteriorades. El fet de no estar arrebossada pot malmetre el parament de pedra. | Edifici de tres plantes, i construït en pedra. El parament està format per blocs de pedra de diverses dimensions formant filades irregulars i units amb morter de calç. A la part baixa s'obren dues portes coronades amb arcs construïts amb maons. Els dos pisos superiors presenten dos balcons amb barana de ferro decorats amb empits de pedra i dues finestres a ponent també acabades amb pedra. La coberta és de teula. | 08038-113 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 21. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7835200,1.7842500 | 398973 | 4626455 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43930-foto-08038-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43931 | Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-5 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Habitatge de 3 plantes. Construït amb un parament de blocs de pedra disposades en filades irregulars. El pis superior, però, és un realçat aixecat recentment amb maons on s'obren dues petites finestres. El pis inferior s'ho obren dues obertures. La més petita és la porta d'accés als pisos superiors i la segona de dimensions majors és el garatge. A la seva part inferior s'hi observen dos guarda-rodes de pedra. El acabats són de maons dels marcs de les obertures són de maons i les portes de fusta. El pis de sobre presenta un balcó l'amplada del qual coincideix amb el de la façana. S'hi accedeix a partir de dues obertures també acabades amb cairons.. | 08038-114 | Carrer Jacint Verdaguer, 5. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7828500,1.7846800 | 399008 | 4626381 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43931-foto-08038-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43932 | Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-9 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de dues plantes. Presenta una parament arrebossat i decorat imitant carreus disposats en filades regulars. A la part baixa s'hi troba l'accés principal que és una petita porta de fusta. A la seva esquerra s'obra una finestra decorada amb un marc de pedra i amb un empit també de pedra. Entre ambdues obertures, adossat a la façana, s'hi troba un petit banc format per tres lloses disposades en forma vertical a mode de peus i una llosa transversal. Al primer pis s'obre dos finestrons amb els porticons de fusta i un gran balcó amb la barana de ferro forjat. La part superior acaba decorada, formant uns petits graons. | 08038-115 | Carrer Jacint Verdaguer, 9. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7827700,1.7847200 | 399011 | 4626372 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43933 | Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-jacint-verdaguer-11 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de tres plantes. La part baixa, ha estat reformada ja que segueix un estil clarament diferenciant de la resta del parament de l'edifici, presenta aplacat de pedra. Les dues portes que s'hi troben la del garatge i de l'accés a l'interior són metàl·liques. El primer pis disposa de dues finestres, una de dimensions majors que l'altre. Els porticons són de fusta i es troben coronades per un arc de maons. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro, disposa de dues sortides amb els porticons de fusta. | 08038-116 | Carrer Jacint Verdaguer, 11. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7827300,1.7847300 | 399012 | 4626367 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43934 | Edifici del Carrer Dupont, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-dupont-21 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | La façana presenta l'arrebossat molt deteriorat sobretot a la part baixa, la pintura també es troba molt desgastada. | Edifici de planta rectangular amb la façana principal a migdia. Presenta un sol pis en la major part de la seva estructura que corresponen a garatges, mentre que la part nord es troba dividit amb dos pisos: planta baixa i primer pis. La coberta és a doble vessant (nord-sud). A la façana principal s'hi troba l'accés a l'habitatge, es traca d'una porta amb finestrons i un balcó amb la barana de forja a la part superior i un marc de cairons. La resta d'accessos que donen pas als garatges són de grans dimensions i també es troben emmarcats amb cairons. Les façanes es troben arrebossades i presenten un color grisos ja que la tonalitat inicial ha anat desapareixent en el transcurs del temps. A la façana oriental l'esquema es semblant s'hi troba una gran obertura amb el mateix tipus de marc, realitzat amb totxos dues obertures més estretes però igual d'altes i una quarta novament més ampla. En aquesta façana no hi ha l'arrebossat de la principal i es pot observar part del parament que és realitzat de pedra de diverses dimensions i formant filades completament irregulars. A la part alta, just sota la coberta s'observa un realçat més modern fet de cairons. | 08038-117 | Carrer Dupont, 21. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7825300,1.7837900 | 398933 | 4626346 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43934-foto-08038-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43934-foto-08038-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43935 | Edifici del Carrer Dupont, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-dupont-19 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta rectangular. La façana principal es troba orientada al sud. Disposa de 4 pisos (planta baixa, primer i segon pis i un alçat). Als baixos hi ha la una petita porta d'accés a l'interior, una finestra que dona lloc a un local comercial i una tercera porta a l'est permet accedir a un garatge. El pis superior s'hi troben dos balcons i una finestra just entre el primer i el segon pis. El balcó situat a l'oest dona la volta a part de la façana principal i s'allarga per tota la façana oest. Al pis superior s'hi troben dos balcons més i finalment al tercer només s'hi troben tres finestres. A sobre la teulada hi ha una petita glorieta o terrat. A la façana oest la disposició es semblant. Al pis inferior hi ha l'accés al local comercial i una finestra, un balcó amb dues sortides al primer pis, dos balcons al pis superior i dues finestres al darrer. La coberta que és a doble vessant presenta un acabat en un realçat en esglaons a la façana principal i amb ondulacions a l'oest. Els arcs que coronen les portes i les finestres són arcs 'deprimits còncaus'. Les parets es troben arrebossades i presenten un color beige. A l'extrem orient es pot observar un cos afegit a la construcció inicial, la seva alçada tan sols arriba a la tercer pis. | 08038-118 | Carrer Dupont, 19. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7825000,1.7834900 | 398908 | 4626343 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43935-foto-08038-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43936 | Edifici del Carrer Dupont, 27 o Cal Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-dupont-27-o-cal-badia | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta rectangular, amb tres pisos, i la coberta de teula a doble vessant. Presenta un parament de pedra formant filades irregulars i les cantonades, a mode de decoració acabades amb maons. La façana principal és a migdia. A la part baixa hi ha tres obertures amb arcs de migpunt de maons. La porta d'accés a l'interior és la més estreta i es troba al bell mig, les altres dues són cegues. Al segon pis s'obre dos balcons amb l'ampit motllurat. S'hi accedeix a partir d'una finestra amb doble arc de migpunt construït amb maons i una columna també de maons entre ambdós. A la façana de ponent hi ha dues obertures més, de les mateixes característiques que les que es troben a la façana principal, la situada a migdia permet accedir a l'interior d'un garatge i la segona també es troba tapiada. A la part alta un balcó amb l'ampit motllurat amb dues obertures amb arc de migpunt construït en maó i dues petites finestres més a la part alta, just sota la teulada. Adossat a la part est de la façana principal un mur delimita un pati adjacent a l'edifici amb una construcció interior que presenta una terrassa amb arcades. | 08038-119 | Carrer Dupont, 27. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). Aquesta casa però és un mas que es construí el 1915, quan els masovers dels Badia que venien de Sant Fruitós del Bages construïren aquesta finca. Inicialment el nom que rebia era el de Bonavista degut a la seva situació privilegiada però amb el temps es passà a anomenar amb el cognom dels propietaris Badia, tal i com és coneguda actualment. | 41.7826600,1.7847700 | 399015 | 4626359 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43936-foto-08038-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43936-foto-08038-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43937 | Edifici del Carrer Montserrat, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-9 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Les portes de fusta estan molt desgastades i el parament de pedra també presenta símptomes de desgast. La porta on es troba pintada la paraula cooperativa valdria la pena recuperar-la | Edifici d'una sola planta, amb coberta, la façana principal orientada a ponent, amb coberta a dues vessants. L'aparell constructiu és de pedra, formant filades irregulars. Presenta tres obertures, dues portes a banda i banda emmarcades entre maons i coronades amb un arc de descarrega d'obra vista. Al centre, una finestra de dimensions més reduïdes. A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir les paraula 'cooperativa' que havia estat pintada a la porta i que actualment s'està esborrant. A un dels costats de la finestra es pot observar una anella de ferro que s'utilitzava per lligar-hi el bestiar, el cavall, o ase. | 08038-120 | Carrer Montserrat, 9. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7826600,1.7839900 | 398950 | 4626360 | 1925 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43937-foto-08038-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la porta de fusta de tramuntana es pot llegir la paraula 'cooperativa' que havia estat ben pintada. Actualment està molt degradada. La propietat ara s'utilitza de garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||
| 43938 | Edifici del Carrer Montserrat, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-6 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de planta quadrada, amb coberta a doble vessant (est-oest). És un edifici d'una sola planta, presenta el parament de pedra formant filades irregulars. Tres obertures. Dues d'elles coronades amb arcs trevolats construïts en maons. L'obertura de migdia presenta una reforma a la part superior que segurament devia fer desaparèixer l'arc que la coronava. | 08038-121 | Carrer Montserrat, 6. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7829200,1.7837400 | 398930 | 4626389 | 1926 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43938-foto-08038-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment és un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43939 | Edifici del Carrer Montserrat, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-4 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada. Té quatre pisos d'alçada. La façana principal s'orienta a l'est. El parament és de pedra formant filades irregulars i amb maons decorant les cantonades de la construcció. A la part baixa es troben tres obertures que han estat subdividides. A sota hi ha les portes i finestres i a la part superior s'obren petits balcons amb barana de forja. Aquestes finestres es troben acabades amb arcs conopials construïts en obra. La finestra situada a migdia presenta una diverses tonalitats en els maons que la decoren, a mode d'escaquer. El pis superior hi ha un gran balcó amb barana de forja al que s'accedeix per quatre obertures coronades amb arcs conopials. Al pis de sobre la disposició i els elements decoratius és igual amb la petita diferència que hi ha dos balcons en lloc d'un. Finalment a la part superior s'obren quatre finestres acabades, també acabades amb arcs conopials. | 08038-122 | Carrer Montserrat, 4. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7830500,1.7836900 | 398926 | 4626404 | 1920 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43939-foto-08038-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43939-foto-08038-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43940 | Edifici del Carrer Montserrat, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-5 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de tres pisos, presenta el parament de pedra formant filades irregulars. A la part baixa es troben dos accessos a l'interior, el de majors dimensions correspon a l'entrada a un garatge, i el menor a l'interior de les escales que permeten accedir als pisos superiors. Ambdues portes presenten uns marcs de maons acabats en arcs esglaonats d'obra. El pis superior s'hi troba un balcó amb barana de ferro i l'ampit motllurat, al qual s'hi accedeix per dues obertures decorades amb carions i arcs deprimits concaus. El darrer pis és una realçat posterior, el parament de pedra està format per filades més regulars i els blocs que el formen estan més ben escairats. La tipologia del balcó també es diferencia de l'anterior, ja que l'ampit no està emollurat. Els marcs que decoren les obertures, però segueixen la mateixa tendència que l'anterior. | 08038-123 | Carrer Montserrat, 5. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7826600,1.7839900 | 398950 | 4626360 | 1922 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43940-foto-08038-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43941 | Edifici del Carrer Montserrat, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-montserrat-3 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de quatre plantes. Presenta el parament arrebossat i amb una tonalitat de color beige. A la planta baixa s'obren dues obertures amb marcs i arcs esglaonats d'obra. Al primer pis s'obra un balcó amb dues portes que tenen marcs decoratius d'obra. Al segon pis s'obren dos balcons i finalment a la tercer pis tan sols un balcó a la part central de la façana i una finestra amb marcs d'obra a un dels extrems. | 08038-124 | Carrer Montserrat, 3. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7830500,1.7838700 | 398941 | 4626404 | 1925 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43941-foto-08038-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43942 | Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-la-muntanya-2 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | tot i que l'aspecte general de l'edifici es bo, cal dir que el fet que la façana principal no estigui pintada mostra un aire de deixadesa. | Edifici de tres plantes. Amb el parament arrebossat i sense pintar. La planta baixa s'hi troba una porta metàl·lica d'accés al garatge, una porta de fusta d'accés a l'interior i una petita finestra reixada. Al pis superior un balcó amb barana de ferro pel qual s'accedeix a partir de dues obertures, i finalment, al pis superior dues finestres. | 08038-125 | Carrer de la Muntanya, 2. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7837000,1.7835100 | 398912 | 4626476 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43943 | Edifici del Carrer de Sant Antoni, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-sant-antoni-17 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de dues plantes. La façana principal orientada a l'est es troba al carrer Sant Antoni, la part de la façana nord que es troba a la Baixada de Santa Magdalena, té una major alçada ja que salva el desnivell del carrer. La façana principal presenta un parament arrebossat de color beige. La part baixa s'hi troba la porta principal decorada amb a maons a banda i banda i coronada amb un arc escarser de maons. A banda i banda s'hi troben dues finestres igualment acabades, amb l'ampit de maons i un arc escarser del mateix material. Presenten una a reixa de forja. Al pis superior s'obre dues finestres cegues a banda i banda i un balcó amb barana de ferro i dues obertures just al damunt de la porta principal. La façana nord, que es troba a la Baixada de la Magdalena es pot observar el parament de l'edifici, fet de grans blocs de pedra formant filades irregulars i nits amb morter de calç. Es poden observar quatre finestres. Dues a l'alçada del primer pis i dues més al segon. | 08038-126 | Carrer de Sant Antoni, 17. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7838600,1.7832300 | 398889 | 4626494 | 1920 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43943-foto-08038-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43944 | Edifici del Carrer Baixada Magdalena, 1 i Carrer del Riu, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-baixada-magdalena-1-i-carrer-del-riu-23 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici de planta quadrada, presenta la façana principal orientada ponent, just on el carrer del riu i la Ctra C-1410 es creuen. El parament és de grans blocs de pedra units amb morter de calç. La construcció té 5 pisos. A la planta baixa s'hi troben tres obertures. La que hi ha al centre de la planta havia estat l'accés originari a l'interior de l'edifici però actualment es troba tapiat així com les portes situades a banda i banda. Es troben emmarcades entre blocs de pedra. Just a la part superior s'hi troben finestrons amb arcs adovellats. Al primer pis s'obren quatre petits balcons amb la barana de forja i amb les obertures emmarcades amb pedra. El tercer pis s'hi troba un gran balcó dividit amb dos a partir d'un element decoratiu de forja en forma de puntes de fletxa disposades de manera semicircular. Les obertures que donen accés al balcó es troben també emmarcades en pedra. Al quart pis la disposició es la següent: tres balcons amb barana de ferro, el del mig més allargat i dividit en dos. Finalment pis superior és un realçat més modern o bé una reparació ja que el parament és de maons tot i que a la façana de migdia s'observi una regularitat en el parament de pedra. A la façana del carrer de la Baixada de Magdalena la façana esta construïda salvant el pendent del carrer. A la planta baixa s'hi troba la porta principal emmarcada en pedra, just a la part superior s'obren quatre petites, al tercer pis se n'obren tres, al quart i al cinquè dues més en cada un i finalment sota teulada dos petits finestrons. | 08038-127 | Carrer de Cardona, 23. Callús | Entre mitjans i finals del segle XVIII el principal nucli habitat de Callús es trobava als Manxons, tan mateix també hi havia una altre petita reunió prop de la carretera de Cardona que més tard amb les successives edificacions a banda i banda d'aquest eix es convertiria en el poble actual. Aquest grup d'habitatges estava constituït per 7 cases Cal Garriga, Cal Capsada (més tard dividida en les cases de Bogadella i la Bomba, Cal Bessó, Cal Gasparó, Cal Vicenç, Cal Jepet i finalment l'Espanyola) (SALA, Ll. Et alli. 1996:11-12 ). | 41.7840100,1.7829300 | 398864 | 4626511 | 1800 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43944-foto-08038-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43945 | Edifici Ctra C-1410-a, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-ctra-c-1410-a-9 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | La pintura de la façana es troba en mal estat, això com les baranes dels balcons es troben força rovellades | Edifici de tres plantes. Presenta un parament arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra. A la part baixa hi ha dues aportes principals de fusta. Al primer pis s'hi troba un gran balcó amb barana de forja. Al tercer pis s'obren dues finestra a banda i banda i un balcó al mig. La coberta és a doble vessant. | 08038-128 | Carrer de Cardona, 9. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7844500,1.7829200 | 398864 | 4626560 | 1883 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43946 | Edifici del Carrer del Riu, 8-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-riu-8-10 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada amb la coberta a quatre vents de teula. La façana principal s'orienta llevant, el seu parament es troba arrebossat i pintat de color beige. La façana nord es pot observar la paret de pedra, formada per grans blocs disposats en filades irregulars. Aquest edifici està dividit en dos habitatges. A la planta baixa s'ho troben les dues entrades principals amb arcs adovellats que les coronen i emmarcades en pedra. Les portes són de fusta treballada. A banda i banda s'obren dues finestres reixades i adobellades. Al pis superior s'obren dues finestres emmarcades en pedra a banda i banda i dos balcons, just sobre les respectives portes. La façana nord s'obren quatre finestres, dues al pis inferior i dues més al superior. També hi ha un petit pati a la part més baixa de l'edifici, protegit per una barana de ferro. | 08038-129 | Carrer del Riu, 8-10. Callús | Entre mitjans i finals del segle XVIII el principal nucli habitat de Callús es trobava als Manxons, tan mateix també hi havia una altre petita reunió prop de la carretera de Cardona que més tard amb les successives edificacions a banda i banda d'aquest eix es convertiria en el poble actual. Aquest grup d'habitatges estava constituït per 7 cases Cal Garriga, Cal Capsada (més tard dividida en les cases de Bogadella i la Bomba, Cal Bessó, Cal Gasparó, Cal Vicenç, Cal Jepet i finalment l'Espanyola) (SALA, Ll. Et alli. 1996:11-12 ) | 41.7843000,1.7826700 | 398843 | 4626544 | 1920 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43946-foto-08038-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43947 | Edifici del Carrer del Riu, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-riu-2-4 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Si bé l'estructura sembla que es troba en bones condicions, l'arrebossat de la paret així com la pintura es troben en força mal estat de conservació. | Edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant. La façana principal es troba orientada al nord-est, dona a la carretera a Cardona. Presenta la façana amb un arrebossat en molt alt estat, a moltes parts de la façana es pot observar la pedra del parament el qual està format per blocs de diverses dimensions disposats en filades irregulars. Actualment l'arrebossat és de color beige ja que la pintura ha perdut el color original. És una construcció de tres pisos, la planta baixa s'obren tres coronats amb arcs de pedra. El principal es troba al mig, té una porta de fusta, a la dobella central de l'arc s'hi troba un esgrafiada el nom de 'Jaume Roca'. Al segon pis s'hi troben tres balcons amb la barana de ferro forjat i amb les obertures que permeten accedir-hi emmarcades en pedra. El pis superior la disposició de les obertures és de dues finestres a banda i banda i un balcó a la part central. La façana nord-est té una major alçada que la principal ja que salva el desnivell natural del terreny que baixa cap el riu. En aquesta part s'obre una porta acabada amb un arc de maons. A dalt hi ha una finestra a cada pis, un just a la part central. La façana sud-oest, dona a la banda del riu i també s'hi obren diverses balconades, mentre que a la part sud-est s'hi adossa un nou cos de dues alçades, construït a posteriorment. A la planta baixa s'hi troba la porta principal emmarcada entre maons i a sobre una finestra igualment acabada. | 08038-130 | Carrer de Cardona, 204. Callús | Entre mitjans i finals del segle XVIII el principal nucli habitat de Callús es trobava als Manxons, tan mateix també hi havia una altre petita reunió prop de la carretera de Cardona que més tard amb les successives edificacions a banda i banda d'aquest eix es convertiria en el poble actual. Aquest grup d'habitatges estava constituït per 7 cases Cal Garriga, Cal Capsada (més tard dividida en les cases de Bogadella i la Bomba, Cal Bessó, Cal Gasparó, Cal Vicenç, Cal Jepet i finalment l'Espanyola) (SALA, Ll. Et alli. 1996:11-12 ). | 41.7845900,1.7823500 | 398817 | 4626576 | 1857 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43947-foto-08038-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43947-foto-08038-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||
| 43948 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-12 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici de planta quadrada amb coberta de teules a doble vessant. Té una alçada de tres pisos amb la façana principal a llevant. El parament està format per blocs de pedra disposats en filades irregulars i units amb morter de calç. A la planta baixa s'hi troben quatre portals acabats amb marcs de maons i també coronats amb arcs. Els que es troben a banda i banda es tapiaren i posteriorment s'hi obriren finestres. Els dos del mig donen accés a l'interior de l'edifici. Al primer pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro forjat. Els que es troben als laterals son de menors dimensions que el de la part central, tot i que aquest està dividint en dos per una decoració de ferro forjat en forma de fletxes disposades de manera vertical en semicercle. El tercer pis la disposició és igual. | 08038-131 | Carrer de Cardona, 12. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7837300,1.7827500 | 398849 | 4626480 | 1868 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43949 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-16 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, la façana principal s'orienta a llevant. Té una alçada de tres pisos. A la part inferior s'hi troba la entrada principal i un local comercial. L'arrebossat actual que cobreix la façana impedeix observar els arcs que coronen aquestes obertures, tot i que s'intueixen. El pis superior hi ha un balcó dividit en dues parts, pel qual s'hi accedeix a partir de dues obertures decorades amb arcs rebaixats bastits de maons. Al pis superior hi dos balcons més. | 08038-132 | Carrer de Cardona, 16. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7836300,1.7828000 | 398853 | 4626469 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43950 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-24 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada i tres pisos d'alçada. La façana principal es troba a l'est. A la part baixa s'obren tres portes, la del mig i la de nord amb persianes de ferro i la tercera de menors dimensions és la que dona accés a l'escala que permet anar als pisos superiors, la part de la tarja esta decorada amb rajola catalana amb motius vegetals. A banda i banda de cada porta s'hi troben a mode de decoració columnes d'estil clàssic aplicades i pintades amb color teula. Al primer pis hi ha un gran balcó amb l'ampit motllurat que ocupa tota la façana, i disposa té tres finestres d'accés. Al tercer pis, s'obren tres finestres amb l'ampit de pedra i al capdamunt la paret acaba en forma de graons que impedeixen observar la coberta. | 08038-133 | Carrer de Cardona, 24. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7833400,1.7828700 | 398858 | 4626437 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43950-foto-08038-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||
| 43951 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-26 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta rectangular i quatre pisos d'alçada. La façana principal es troba orientada a llevant. A la paret baixa s'hi troben dos locals comercials i l'entrada principal a l'interior de l'edifici. A la primera planta un balcó amb la barana de ferro forjat, i dues obertures amb marcs esgarrifats. La resta de les dues plantes segueixen el mateix patró. | 08038-134 | Carrer de Cardona, 26. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7832500,1.7828900 | 398860 | 4626427 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43952 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-43 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada, amb dos pisos d'alçada i coberta a doble vessant. A la part baixa s'hi troben tres obertures amb marcs aplicats pintats de color teula i coronats amb arcs escarsers. La porta del sud es tapiada i s'hi ha obert una finestra amb els porticons de fusta pintada de colo blanc. La porta central combina els marcs de fusta amb vidres a la part central. La darrera porta és tota de fusta amb una finestra a la part superior enreixada amb ferro forjat. Al segon pis s'hi troba un gran balcó al qual s'accedeix per tres obertures emmarcades en arcs pintats de color teula. | 08038-135 | Carrer de Cardona, 43. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7831000,1.7832000 | 398885 | 4626410 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43953 | Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-crta-c-1410-a-49 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici de tres plantes amb coberta a doble vessant. El parament es troba arrebossat i esgrafiat imitant grans carreus de ben escariats disposats en filades regulars. A la planta baixa s'hi troben dos portes que donen accés a locals comercials. Al primer pis si troba un balcó amb la barana de forja al qual disposa de dues obertures emmarcades amb pedra i coronades per arcs escarsers. El pis superior també té un balcó igualment amb dos accessos però que no es troben acabats amb arcs sinó amb un llindar de pedra. A sobre s'hi troben dues petites obertures. | 08038-136 | Carrer de Cardona, 49. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7829200,1.7832900 | 398892 | 4626390 | 1890 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43954 | Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-1410-a-34 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. L'acabament que presenta la façana en la seva planta baixa és d'un aplacat pedra disposada a la mescla, mentre que la resta de pisos són enrajolats a junt seguit. A la planta baixa s'obren dues portes coronades amb arcs que donen accés a locals comercials. El segon i tercer pis disposen de dos balcons amb barana de ferro forjat a banda i banda de la paret mentre que la part central està ocupada per una tribuna o mirador pentagonal. Al capdamunt s'hi troba un àtic amb una terrassa i tres pinacles. | 08038-137 | Carrer de Cardona, 34. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7828500,1.7829900 | 398867 | 4626382 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43955 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-36 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | L'arrebossat que cobreix el parament es troba malmès en alguns punts i ha perdut el color. | Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant. Disposa d'una alçada de dos pisos. Degut a la col·locació d'un radiador d'aire condicionat que ha malmès l'arrebossat exterior es pot observar part del parament que és de blocs de pedra formant filades irregulars. La resta tot i que força malmès es troba arrebossat i presenta un color beige. La planta baixa s'hi troben dues obertures coronades amb arcs escarcers. La primera situada al nord té una porta de fusta i permet accedir a l'interior de l'edifici, la segona a migdia és d'un local comercial. Al pis superior s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat. Just a sobre s'hi troben dues petites finestres i sota la barbacana una decoració esgrafiada de sanefa. | 08038-138 | Carrer de Cardona, 36. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7827800,1.7830600 | 398873 | 4626375 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43956 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-38 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de planta quadrada. Disposa de dues plantes originals i un realçat posterior. El parament és arrebossat i pintat de color blanc. A la planta baixa s'hi troben els dos accessos a l'interior, el del nord té és l'entrada al garatge mentre que la de migdia permet accedir a l'habitatge. El primer pis hi ha un gran balcó amb la barana de ferro forjat ornamentada amb sanefes en espirall al apart central i el ferro reixat a sota. Les obertures es troben emmarcades amb obra i coronades per arcs escarcers. El capcer és entre esglaonat i amb volutes. La voluta central s'hi troba esgrafiada les lletres 'S' sobre una 'A' dins d'un cercle. El ràfec és motllurat. Al cap de munt s'hi ha aixecat recentment un tercer pis. | 08038-139 | Carrer de Cardona, 38. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7827500,1.7830700 | 398874 | 4626371 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | |||||||||||
| 43957 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-40 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de quatre plantes. La darrera és un realçat més modern. El parament es troba arrebossat i pintat de color girs. A la part baixa hi ha la fonda Oliva, a l'interior la decoració és d'estil noucentista, les rajoles hidràuliques com a paviment. Mobiliari antic de fusta, etc. El primer pis hi ha un gran balcó amb dues obertures amb els marcs d'obra pintats d'un colori gris més fosc. El tercer pis són dos els balcons que s'hi troben amb les corresponents finestres d'accés amb els marcs igualment d'obra. El capcer és amb voluta, finalment al cap de munt s'hi troba un quart pis afegit més recentment on s'obren dues grans finestres. | 08038-140 | Carrer de Cardona, 40. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826600,1.7831100 | 398877 | 4626361 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La fonda Oliva és l'única que hi ha al poble, tot i que hi ha altres restaurants com Can Magre. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 | ||||||||||
| 43958 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-42 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. El parament de la planta baixa és present en pedra, format per grans carreus de pedra. S'hi troben dos portals adovellats. El situat a migdia és l'accés principal a l'interior de l'edifici, el segon actualment s'ha transformat en una finestra. Al primer pis s'hi troba un gran balcó que ocupa tot l'ample de la façana, l'ampit és amollurat i la barana de ferro forjat presenta les arestes verticals decorades en espiral al capdamunt. Els marcs de les finestres són d'obra i acabats amb decoracions de volutes. El pis superior s'hi troben dos balcons seguint el mateix estil decoratiu que el de la planta inferior. El capcer és decorat amb ondulacions. | 08038-141 | Carrer de Cardona, 42. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826000,1.7831200 | 398878 | 4626355 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43958-foto-08038-141-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml