Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 61330 | Goigs de Sant Pere Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-almato | XX | Es tracta dels Goigs en honor de Sant Pere Amató, màrtir al Tonquín (1861). La música dels Goigs va ser composada per Mn. Valentí Miserachs i la lletra va ser escrita per Lluís Badia i Torras. La primera edició va sortir el setembre de 1991, uns tres anys després de la canonització del Sant per Joan Pau II. Els Goigs estan emmarats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior es mostra un retrat del Sant, i per sota una línia divisora els Goigs narren la vida de Sant Pere Almató des de ben petit fins que morí a Tonquín, passant per les seves estades a Oristà, Vic i Manila. A la part inferior hi ha la seva partitura. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum històric de la vida del Sant la descripció de la seva família. Aquest material va ser recopilat per Mn. Lluís Freixa, Rector de Sant Feliu Sasserra. | 08212-27 | Nucli urbà | 41.9439400,2.0230600 | 419021 | 4644013 | 1991 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61330-foto-08212-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Valentí Miserachs (música) i Lluís Badia i Torras (lletra) | Les campanes de l'església toquen la tornada dels Goigs de Sant Pere Almató cada dia a les 12h del migdia. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 61375 | Recull de llegendes de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-llegendes-de-sant-feliu-sasserra | <p>TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 TORRES, J, Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003</p> | L'estat de conservació dels diversos relats es heterogeni ja que si bé alguns són força recordats, especialment per la gent més gran del poble, altres pràcticament no es recorden. Seria interessant recuperar i transmetre aquestes llegendes que formen part de la memòria històrica del municipi. | <p>Com en moltes altres contrades, a les cases i masies de Sant Feliu Sasserra s'explicaven contes, rondalles o llegendes que es transmetien oralment de generació en generació. Aquests contes podien parlar de temes molt diversos tot i que el component misteriós i màgic sempre hi tenia un paper clau. Una bona quantitat d'aquests relats s'han conservat a través de dos llibres editats. La relació d'escrits que estan relacionats directament amb Sant Feliu Sasserra i que són de temàtica bruixenca és la següent: - L'ós de la gola de les Cabanes i el llibre màgic de Sant Feliu Sasserra - El jugador de cartes i el mossèn - El ruc ballarí per no haver pagat misses - La creu de Comesòlibes i l'aparició del jove galant - El masover de Fontermona va vendre l'ànima al Dimoni - El jordà de Rocafesa, el cavaller endimoniat - La veïna que suposadament li feia mal d'ull - La bruixa de Badia, de Sant Feliu Sasserra - Diademes i cintes embruixades - El mal blau era considerat cosa de bruixeria - El noi embruixat que entrava pel forat de la clau</p> | 08212-72 | Municipi de Sant Feliu Sasserra | 41.9445600,2.0224100 | 418968 | 4644083 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-11 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina electrònica: www.santfeliusasserra.net | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||||||||
| 79276 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XX | Actualment desapareguda. | <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 08213-71 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||||
| 84570 | El Tub del Governador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tub-del-governador | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. | XX | Col·lector instal·lat per canalitzar les aigües pluvials cap al riu Llobregat davant les situacions de sequera. El tub té una extensió de 2,3 km. I té el seu final a l'alçada de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Té unes comportes que fan de sobreeixidor, que es tanquen quan el cabal del riu és alt. Posteriorment també va passar a ser utilitzat per recollir les aigües residuals de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. | 08217-80 | Sant Joan Despí | 41.3545200,2.0478600 | 420354 | 4578551 | 08217 | Sant Joan Despí | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 84582 | Tradició de la Candelera a Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-la-candelera-a-sant-joan-despi | AMADES, J. (2003). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XX | Es tracta d'una tradició perduda. | El dia de la Candelera era tradició que els pagesos de Sant Joan Despí acudissin a l'ofici religiós. En tornar a casa, encenien una de les candeles que els havien donat, perquè els indiqués com seria la collita de l'any present. Així, si cremava bé era senyal que hi hauria bona collita, i si no ho feia indicava que seria una mala anyada (AMADES 2003:668). | 08217-92 | Sant Joan Despí | 41.3678600,2.0550100 | 420968 | 4580025 | 08217 | Sant Joan Despí | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 84589 | Cultiu de roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-roses | PLANES, L. (1998). Parc de torreblanca: La màgia del jardí romàntic. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | El cultiu de la rosa va ser un dels més destacats a Sant Joan Despí entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Concretament, al parc de Torreblanca hi havia un espai dedicat a aquest cultiu, amb un gran nombre de varietats de rosa. | 08217-99 | Parc de Torreblanca | A finals del segle XIX es va introduir una part dedicada al cultiu de roses al jardí històric de Torreblanca. En concret, va ser Simó Dot qui va plantar els primers rosers, vers l'any 1860, que van situar aquest espai com un indret de referència per a l'experimentació i coneixement d'aquest cultiu. El seu fill Pere Dot va seguir amb la tradició del seu pare a la finca de Torreblanca. Juntament amb Llorenç Pahisa i Cebrià Camprubí van ser considerats roseristes de gran renom, arribant a guanyar diversos certàmens a nivell mundial. | 41.3775700,2.0557400 | 421041 | 4581102 | 08217 | Sant Joan Despí | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 61857 | Castanyers del Mesquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-del-mesqui | Es troben escapçats. | Es tracta de dos castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen a uns 50 metres a llevant del Masquí. Són imponents exemplars amb els troncs, escapçats i empeltats anys enrere, curts i gruixuts. Tenen l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buiden els seus troncs per a nidificar i fer-hi caus. | 08220-19 | El Masquí | 41.9033900,2.3200300 | 443601 | 4639273 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61857-foto-08220-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61857-foto-08220-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Residencial | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 62042 | Bosc del Quer o Camps propers a la masia El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-quer-o-camps-propers-a-la-masia-el-casal | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -AMORÓS, J. (2005) Informe de la intervenció arqueològica preventiva a la zona del Bosc del Quer (St. Julià de Vilatorta, Osona), Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -ESPADALER, M.; CLOP, X. (1993). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència realitzats del 5 al 19 d'octubre de 1993 a la zona del Bosc del Quer (St. Julià de Vilatorta, Osona), Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -GUÀRDIA, J. (2005). 'Memòria de la intervenció arqueològica dins l'estudi d'impacte ambiental i millora general prèvia a l'obra de desdoblament de l'Eix Transversal carretera C-25', Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -GUÀRDIA, J. (2005). 'Projecte d'intervenció arqueològica a la zona del Bosc del Quer', dins l'Estudi d'Impacte Ambiental i Millora General prèvia a l'obra de desdoblament de l'Eix Transversal carretera C-25. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. | Es tracta d'un jaciment arqueològic que presenta dues grans fases històriques. La primera respon a restes d'estructures d'hàbitat a l'aire lliure i d'emmagatzematge del neolític postcardial - calcolític - bronze final, i la segona a un camp de sitges d'època tardo romana. Fou descobert l'any 1993 quan, amb motiu de la construcció de la carretera C-25 (Eix Transversal), es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva al tram de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta. Es va documentar un conjunt dispers de fragments ceràmics a mà, amb una adscripció cronocultural del calcolític - bronze antic, corresponent a ceràmica campaniforme cordat (o marítim), campaniforme amb motius decoratius reticulats (o pirenaic); elements de prensió (mugrons i pastilles aplicades); decoracions (cordons aplicats o llisos de secció triangular); predomini de vora secant vertical de perfil rectilini i llavi arrodonit i bases de fons pla no eixamplat i vorell rectilini. Aquestes troballes van ser interpretades com a materials rodats que provindrien, o bé d'un assentament pròxim fet amb materials peribles i que hauria desaparegut, o bé d'una àrea-font situada a prop i que els processos post-deposicionals haurien desplaçat. L'indret va ser declarat com a àrea d'expectativa arqueològica. L'any 2005, va ser objecte d'una altra intervenció arqueològica amb l'objectiu de localitzar el possible jaciment originari. Es van obrir rases al camp més allunyat de les restes localitzades anteriorment, que van permetre documentar restes de materials antics, restes d'un antic canal o via d'aigua i de la seva possible llera i restes d'un paleocanal. Entre els materials, es van recollir fragments de ceràmica prehistòrica informes, ceràmica a torn amb acabat pintat (antiga o altmedieval), sílex tallat, restes òssies (probablement faunístiques) i carbons. Tot i que no es va localitzar el jaciment del calcolític o bronze antic, es va interpretar aquest indret com a una zona perifèrica al possible assentament localitzat a la masia El Casal. Finalment, l'any 2010, durant el transcurs de la intervenció arqueològica, amb motiu de les obres del desdoblament de la carretera C-25 (l'Eix Transversal), es van documentar entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d'estructures d'hàbitat a l'aire lliure i d'emmagatzematge del neolític postcardial - calcolític - bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d'època tardo romana. | 08220-204 | El Casal | 41.9079200,2.3172900 | 443378 | 4639778 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62042-foto-08220-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62042-foto-08220-204-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tot i que és un important jaciment, present a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, inexplicablement, no es troba al Catàleg de Bens d'Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic del Pla Ordenació Urbanística Municipal de Sant Julià de Vilatorta. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||
| 62044 | Cista de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-vilalleons | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.48. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | El seu estat és indeterminat. | Es tracta de la notícia històrica de la troballa de les restes d'una cista amb túmul a Vilalleons, entre els anys 1910 i 1920, per part de membres del Centre Excursionista de Vic (antiga colla Gurb). Tanmateix, segons Josep Gudiol i Ricart hi ha notícies de l'existència d'una cista no excavada a Vilalleons (GUDIOL, 1920: 48). L'indret ha estat objecte d'investigacions, però les restes no han estat localitzades, i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats a la notícia. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08220-206 | Vilalleons | 41.8911700,2.3183400 | 443450 | 4637918 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62044-foto-08220-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62044-foto-08220-206-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen al nucli urbà de Vilalleons. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 62063 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-4 | Queden molt poques cases que mantinguin el costum. | El Salpàs és una tradició pasqual cristiana, que consisteix en beneir les cases d'una parròquia. El mossèn passa per les cases del poble i esquitxa els brancals drets de les portalades amb aigua beneïda i sal. Segons informacions facilitades per mossèn Jaume Reixach, a Sant Julià de Vilatorta i a Vilalleons, el Salpàs ja no és fa de forma generalitzada com antigament, i actualment només es beneeixen les cases que ho demanen. | 08220-225 | Diverses cases del terme municipal | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 62098 | Ofici de terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-terrissaire | ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 63-64. | XVI-XX | L'antiga tradició terrissaire va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008). | Durant molt de temps, el poble de Sant Julià de Vilatorta fou conegut popularment com a Sant Julià de les Olles, pel seu important nombre d'obradors d'indústria artesanal de terrissa; denominació utilitzada ja al segle XVI. Els orígens de la tradició terrissaire provenen de l'existència d'argiles adients per a la fabricació de terrissa, a les proximitats del poble. Aquesta antiga tradició, molt destacada durant els segles XVII, XVIII i XIX, va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008), conegut com en 'Joan de ca la Llebre'. L'ofici de terrisser, com la majoria dels relacionats amb l'artesania tradicional, es transmetia de pares a fills. A Sant Julià, els obradors eren familiars i els terrissers compaginaven aquesta feina amb d'altres tasques. Les principals característiques de les peces elaborades a Sant Julià de Vilatorta són la seva senzillesa formal i la seva funció utilitària. Bàsicament són peces per anar al foc, per a contenir aigua, vi, i oli, atuells per a cuinar, utensilis per al servei de taula, recipients per a les granges i elements per a la conducció d'aigua. El fet que les peces es venguessin directament al mercat de Vic, explica el seu reduït àmbit de distribució, que arriba com a molt lluny al Ripollès i a la Cerdanya. No va ser fins ben entrat el segle XX que la terrissa de Sant Julià va comercialitzar-se arreu del territori. | 08220-260 | Sant Julià de Vilatorta | Durant la Guerra de Successió (1701-1714), l'arxiduc Carles va concedir als terrissaires de Sant Julià el permís de formar una confraria, fet que demostra la importància d'aquesta activitat al poble. El 9 de setembre de l'any 1715, amb la victòria de Felip V, es van suprimir tots els títols concedits per l'arxiduc, entre els que hi havia aquesta confraria. Al segle XVIII, al poble hi havia 32 terrissaires i 27 forns, i l'any 1845 el nombre de terrissers s'havia reduït a 13. Després de la Guerra Civil restaven oberts tan sols 5 obradors: cal Bufó, ca la Llebre, cal Xec, can Papu Negre i can Tomàs de la Plaça. Al voltant de la dècada dels anys quaranta del segle XX, els grans canvis culturals, econòmics i socials, juntament amb l'aparició de nous materials, van provocar una forta caiguda en la producció de terrissa. En aquests moments, els objectes de terrissa van perdre majoritàriament la funcionalitat per la que havien estat creats, i es van transformar en objectes purament decoratius. L'any 1948 només quedaven tres terrissers i, en l'actualitat, no queda cap terrisser en actiu després de la mort d'en Joan Capdevila 'en Joan de ca la Llebre' l'any 2008. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Joan Capdevila facilitades per l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. | 98|119|94 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 62103 | Ball de la Bella Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-bella-miralda | - AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 337-338. - PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) 'Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', Cançoner Popular de Catalunya, Vol. I. Barcelona: Ed. Fundació Concepció Rabell i Cibils, p. 97. | XX | Ja no es balla actualment. | Antiga dansa graciosa i delicada, que es ballava a Sant Julià de Vilatorta, la tarda de diumenge de Carnestoltes. La ballaire, mentre es movia a ritme d'una cançó que anava cantant, anomenava diferents parts dels seu cos, mostrant-les, tocant-se-les o remarcant-les, però de forma prudent i moderada. La cançó començava així: 'La Bella Miralda / s'escalda, s'escalda / s'escalda dels peus, / dels peus i les vores, / les vores dels peus, dels peus...'. | 08220-265 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||
| 62104 | Ball de la Ratolinesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-ratolinesa | - AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 354-358 i 1010. - PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) 'Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', Cançoner Popular de Catalunya, Vol. I. Barcelona: Ed. Fundació Concepció Rabell i Cibils, p. 402. | XX | Ja no es balla actualment. | Antic ball que es que es feia per Carnestoltes a Sant Julià de Vilatorta. Es formaven dues rengleres de ballaires amb les parelles encarades, i marcaven un punteig relliscat, alhora que feien nansa amb els braços. S'entrellaçaven les parelles, canviant-se els llocs i fent moviment d'avenç i retrocés. Les parelles es donaven les mans, i elevaven ponts amb els braços, per sota dels quals passaven totes elles, una darrere l'altre. | 08220-266 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||
| 62105 | Ball dels Nyetus o Nyitus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-nyetus-o-nyitus | - AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 93-94. - PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) 'Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', Cançoner Popular de Catalunya, Vol. I. Barcelona: Ed. Fundació Concepció Rabell i Cibils, p. 348. | XX | Ja no es balla actualment. | El Ball dels Nyetus o Nyitus es ballava per Carnestoltes a Sant Julià de Vilatorta. Els balladors solien ser una parella d'edat avançada, formada per un home i una dona, que es posaven al centre de la plaça, disposats a fer riure al públic assistent. La ballaire improvisava una extravagant coreografia, amb lleugeresa, seguint el compàs de la melodia, i fent carasses estrafolàries. La seva parella havia d'imitar-la sense perdre el ritme, per tal de no discordar. | 08220-267 | Sant Julià de Vilatorta | El terme nyetu o nyotu feia referència a uns éssers fantàstics i diminuts que entraven dins del cap de les persones per les orelles i se'ls menjaven el cervell. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||
| 62127 | Sagrera de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-santa-maria-de-vilalleons | AA.DD. (1986). 'Santa Maria de Vilalleons', Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. | XI | La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. L'actual poble de Vilalleons té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. | 08220-289 | Vilalleons | El lloc de Vilalleons es citat per primer cop a la documentació antiga, l'any 927, quan Duran i la seva esposa Rosa van vendre a Conrad i la seva esposa Alúdia una peça de terra situada al terme de Taradell, a la vila de Vilalleons. Les funcions parroquials consten per primer cop a l'any 1007, quan Enyec i la seva esposa Richel van vendre a Sunifred i a la seva esposa Martina una peça de terra, situada a la parròquia de Vilalleons, al lloc anomenat l'Olmeda. | 41.8912200,2.3178100 | 443406 | 4637924 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62127-foto-08220-289-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 77616 | Font dels Porrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-porrons | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVI | No s'hi pot accedir per l'estat del bosc | La font dels Porrons que segons sembla també tenia una bassa que s'utilitzava per rentar la roba (Estragué:2009) estava a sota l'antiga casa de Can Serra; entre la masia i el camí que baixa fins el mateix torrent de Can Serra. Actualment només és visible un regueró amb un tub de PVC en el marge del camí. | 08222-110 | A sota de Can Serra | A principis del segle XVI van construir la font i un safareig per rentar la roba i per regar els horts que hi havia pel voltant. Llavors l'amo de la casa era Bernat Serra. Durant els últims anys un tal Feliu tenia cura i vigilava els horts que encara hi havia. | 41.4716800,1.8249600 | 401884 | 4591787 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un cop passat Cal Matador, a tres-cents metres a l'esquerra hi ha una petita font d'aigua no potable que neix de l'indret on hi ha la font i bassa dels Porrons. L'aigua baixa per una petita rasa o canaló que s'ha anat fet naturalment al terra mateix per dins el bosc fins a trobar el marge del camí. Aquí s'hi ha construït un petit mur de pedra de 60 cm x 50 cm on s'ha col·locat un broc de PVC de 20 cm de llargària. La font es troba en un marge boscà de pi blanc barrejat amb un sotabosc ric encintes, heures, bardissar, galzeran i altres espècies ombrívoles. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 77901 | Hipogeu de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-placa | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Al subsòl de la plaça, per sota de la carretera, davant de l'hostal de cal Ramon, hi ha un hipogeu o sala soterrada i tancada, amb l'únic accés d'una galeria lateral. La sala no és d'obra sinó que és buidada a la terra, i presenta dotze fornícules rectangulars a l'entorn amb la part interior còncava, i un banc seguit d'obra. A la galeria hi ha grafits del segle XVII, i sembla que en aquella època aquest espai es va fer servir de fresquera de l'hostal aprofitant aquesta obra, per tant, anterior. S'ha deduït que podria haver estat un espai de culte religiós no permès en època baix-medieval.</p> | 08223-173 | Al subsòl de la plaça major | <p>La troballa es va produir l'any 1982 en motiu d'unes obres. Segons comunicació de Miquel Casals es féu una memòria arqueològica que s'ha perdut, i l'accés només es podria fer per una claveguera propera. La sola informació, doncs, és a la publicació de CASALS i VICENS. Els grafits d'època moderna, que s'han atribuït a l'ús de l'espai per part de l'hostal, corresponen al moment en què es deuria fer una remodelació de la plaça i l'espai de cementiri, que antigament es trobava a l'est de l'església. No s'ha relacionat, però, aquest espai amb el cementiri.</p> | 41.6786800,2.0581500 | 421607 | 4614530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'únic accés, tancat, es podria fer pel clavegueram. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 62201 | Aplec de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-anna | XVIII-XXI | Ja no es celebra | Aquesta celebració consistia en una missa i un petit aplec a la capella de la Serra de Santa Anna el dia 26 de juliol, diada d'aquesta santa. Consistia en què totes les dones de la contrada, que portessin el nom de la Santa, sortien del mas portant la imatge de la verge, en forma de romiatge. Després es feia un dinar i ball. | 08224-35 | Serra de Santa Anna | Festa actualment desapareguda, documentada a través de la tradició oral a inicis del segle XX. | 41.7745600,2.2137500 | 434655 | 4625045 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 62202 | Els esquetllots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquetllots | Ja no es celebra | Manifestació festiva que es centrava al voltant del casament o segones núpcies d'una persona viuda del municipi. Tal i com manava la tradició, quan un vidu o una viuda es tornava a casar un grup d'homes del municipi (familiars, amics, veïns) anava a la casa de la nova núvia amb grans esquellots i feien sonar aquests instruments fins que la futura esposa els donava de beure i de menjar. Si això no es produïa el grup no marxava de l'habitatge de la nova parella fins que no els feien algun present. | 08224-36 | Sant Martí de Centelles | Tradició actualment perduda però molt coneguda en el municipi de Sant Martí de Centelles i també d'Aiguafreda. El trobem documentat des d'inicis del segle XX, abandonant-se cap els anys 50 del segle XX. Es desconeix l'origen d'aquesta festivitat que podria tenir un origen antic relacionat amb la celebració de les núpcies. | 41.7637600,2.2508300 | 437726 | 4623818 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 62253 | Voltants del dolmen del Serrat del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-del-dolmen-del-serrat-del-duc | AAVV. (1984). Història d'Osona. Ed. Eumo. Vic. p. 36-37. BATISTA NOGUERA, R. (1963). SEPULCROS MEGALÍTICOS DE LA COMARCA DE Vic. Corpus de Sepulcros megalíticos. España: Fascículo 2. Instituto de prehistoria y arqueología de la Diputación provincial de Barcelona. Barcelona. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. Ausa X. Vic. p. 102-104. GUDIOL, J.M. (1914-1917). Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vol. I-II. Vic. MAÑÉ, A.; MARTÍNEZ, J.; MONTOLIU, J. (1990). 'Aiguafreda, el Brull, Seva, Sant Martí de Centelles. Osona-Vallès Oriental'. A Vètex, p. 127-130. TARRADELL, M.; PANYELLA, A. (1944). 'Un nuevo sepulcro megalitico: el dolmen del Duc en San Martín de Centellas (Barcelona)'. a Ampurias VI, p. 305. PERICOT, LL. Smc i cp p. 152. SOLÀ, F. (1983). 'Aiguafreda' a Temes Aiguafredencs I. Ed. Humanitas. P. 9-11. | 2100-1500 | La superficialitat del jaciment no ajuda a la seva preservació | Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat del Dolmen del Serrat del Duc (Terme municipal de Centelles, Osona). En aquest sepulcre s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 2 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realitzades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que envolta la zona. | 08224-87 | L'Abella | Aquest espai es pot considerar de gran interès arqueològic tant per la proximitat del dolmen com per les troballes realitzades. La zona va ser prospectada i el túmul excavat per A. Panyella i M. Tarradell al 1944. Posteriorment al 1961 s'hi realitzà una reexcavació i un estudi planimètric i topogràfic. Al llarg de la intervenció es recuperà poc material, escàs i fragmentat, a la terra de l'exterior del sepulcre. A la càmara interior no s'hi trobà pràcticament res donada la forta pendent del terreny. Les troballes, consistiren en diversos fragments d'ossos humans, ceràmica i algunes denes de collaret. Concretament, diversos fragments humans de costelles, tíbia i falange, un fragment de mandíbula inferior, que conservava en un dels seus alveols un premolar, 4 peces dentals i 5 molars d'adult. La ceràmica trobada es centrava en escassos fragments de ceràmica informe i sense decoració, de pasta negra amb un desgreixant tosc. Com objectes ornamentals destaca una dena circular de pecten fragmentada, de 5 mm de diàmetre i 3 d'espessor i 2 fragments de valva de pecten. Tot el material trobat fou dipositat al Museu Episcopal de Vic, on resta actualment. Es desconeix l'existència de cap més sepulcre megalític a la zona, tot i que no seria estrany pensar en una ocupació durant el neolític d'aquesta zona ben comunicada al costat del Congost i a l'abast dels recursos més necessaris per tota comunitat humana. Aquesta zona de vies i passos permetria enllaçar la vall vallesana amb l'interior, a més de tenir importants recursos hidràulics i unes condicions òptimes per la caça i recol·lecció, sense deixar de banda una agricultura incipient. L'assentament d'aquestes poblacions es feia tant a l'aire lliure com en bauma i abric i els paral·lels més propers els tenim en el conjunt de dòlmens i menhirs dels municipis veïns de Seva i Aiguafreda documentant una àmplia ocupació de tota el territori de l'Alt Congost. | 41.7627600,2.2433500 | 437104 | 4623713 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62253-foto-08224-87-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'estructura dolmènica del Serrat del Duc es troba ubicat dins el terme de Centelles (Osona), però pel fet d'estar just a la partió dels dos municipis es pot considerar que els voltants del dolmen afecten al terme de Sant Martí de Centelles. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 62362 | Tondre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tondre | MESTRE, P., Els tonedors de Sant Martí d'Albars dins la revista El Temperi, núm. 7, 1997 VILARRASA, S., La vida dels pastors, Impremta Maideu, 1981 | Actualment la tècnica artesanal del tondre ja no es practica. | El tondre és la tècnica artesanal d'esquilar les ovelles que es vincula a la vida ramadera i transhumant del passat d'un municipi. La temporada del tondre començava la segona setmana de maig i s'allargava fins a la segona meitat de juny, abans que els ramats es posessin en camí cap a les altes pastures del Pirineu. Els tonedors anaven equipats amb dues mudes de camisa, calces (pantalons) i espardenyes, una per treballar i l'altre per mudar, i portaven una bossa de cuir amb les eines del treball: la pedra d'esmolar i un parell d'estisores especials per a tondre. Els tonedors es desplaçaven a peu d'una casa a l'altra, normalment arribaven a la casa on havien de tondre el dia abans, quan ja era fosc, on els esperaven la gent de la casa per donar-los de beure i un jaç per dormir. L'endemà, abans que sortís el sol, començava la tosa, diada del tondre, després de fer la barreja i menjar una mica, a l'era de la masia prèviament escombrada. El pastor presidia la tosa, els travadors (gent llogada per treballar aquest dia) lligaven i deslligaven les potes del bestiar amb traves (tires de pell d'ovella adobada) per tal que els tonedors esquilessin les ovelles amb les estisores sense haver d'entretenir-se ni un moment. La llana que en sortia de la tosa d'una ovella en deien el velló, que era trenat, lligat i guardat per vendre'l. Entre tots (tonedors, travadors i la gent de la casa) podien arribar a la vintena de persones. Durant la jornada es parava per esmorzar, per dinar, atipant-se d'abundosos àpats que la gent de la casa preparava per aquella diada tant especial, i per berenar. Un cop acabada la jornada, els tonedors prenien el sarró, la bossa del cuir amb les eines de tondre, i emprenien el camí cap a la casa on farien la tosa el dia següent (MESTRE:1997). | 08225-81 | Municipi de Sant Martí d'Albars | A Sant Martí d'Albars hi havia hagut una colla de tonedors amb tradició centenària, formada fa més de dos-cents anys quan l'activitat ramadera del bestiar de la llana era molt important per a l'economia del Lluçanès. Els tonedors esquilaven la llana de les ovelles abans que el ramat es disposés a pujar cap a les altes pastures del Pirineu. Els últims tonedors de la colla de Sant Martí d'Albars foren, entre els anys 1930 i 1936: el Sant Ponç de la Blava, el Pere Sanyes de la Talaia del carrer de Santa Eulàlia de Puigoriol, l'Andreu Gost de cal Bassó i els seus dos fills Andreu i Miquel, també de la parròquia de Puigoriol; Josep Agustí, el seu pare Ramon Agustí i el noi capellà del carrer de Beulaigua. Altres tonedors que havien format part antigament de la colla havien estat: el Pere Fadrí de cal Met Fadrí, el Ramon Nofre, el Pinós de la Blava i el Pere Aliguer de Beulaigua. Totes les colles tenien un Capità o cap de colla, que s'encarregaven de contractar i donar a cada casa la jornada que la colla passaria a fer la tosa, així com la distribució dels tonedors, i que a la de Sant Martí eren Ramon Agustí i Andreu Gost. El recorregut variava cada any segons les cases on havien d'anar, de manera que tothom tingués temps suficient per marxar i arribar a muntanya el primer dia de juliol. Començaven, normalment, pel sud i anaven pujant fins a les últimes cases del terme de les Llosses. Algunes de les cases que havien anat a tondre la colla de Sant Martí eren: el Marçal de Prats de Lluçanès; la Coromina, el Prat, Vilatammar, la Caseta, l'Almató de Sant Martí d'Albars; el Vilaró, la Font, Rocadembosc, Solana, Vilartimó, Muntanyola, Tor de l'Espar, la Riba i Monclús de Lluçà; les Heures de la Quar; Anfruns, el Graell, la Vall i el Plans d'Alpens; Puig de Viladonja, Puicercós, Capdevila, les Selles, el Roquer, Pujampí, l'Arboquer, Comià, Vila de Borredà i el Guixer de Matamala, de Borredà - Les Llosses. La colla de Sant Martí d'Albars es va dissoldre entre els anys 1936-1939, principalment per l'aparició d'un nou tipus d'estisores manual que doblava el rendiment de la tosa (MESTRE:1997). | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Quan un tonedor feia una mala estisorada i feia una ferida a l'ovella, de seguida portaven els ungüents que tenia preparats el pastor, la sutjada (oli i sutge) per tal de curar el tall o l'oli de ginebre conservat dins una banya, que tenia un gran poder desinfectant. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||
| 62470 | Refrany geogràfic I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Des de fa temps que a Sant Martí de Tous es diu el següent refrany: 'A Tous i a Montmaneu, si no hi teniu feina no hi aneu'. | 08226-100 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 62471 | Refrany geogràfic II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-ii | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Els de Tous, a vendre ous' | 08226-101 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 62472 | Refrany geogràfic III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iii | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Gent de Tous, liberanos Dominé'. En aquest cas, fa referència a què la gent de Sant Martí de Tous a vegades feien coses estranyes. | 08226-102 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||
| 62473 | Refrany geogràfic IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iv | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'A Tous tots són metges i doctors'. Fa referència a què els veïns de Sant Martí de Tous eren pretensiosos i creien que ho sabien tot, que volien entendre de tot i que no sabien de res. | 08226-103 | Sant Martí de Tous. | Aquest refrany ve perquè durant molt de temps els veïns de Sant Martí de Tous van estar sense metge, ja que una vegada va morir el metge van acordar que només donarien la plaça de metge el què sàpigues guarir la darrera malaltia, així tindrien garantia de vida eterna. Durant molts anys, ells mateixos es guarien amb herbes i remeis casolans. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||
| 63004 | Cal Trespol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trespol | XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna emplaçada enmig d'un camp prop de cal Quelet i cal Solsonet. Tan sols queda dempeus l'angle que formaven dos murs, al nord-oest del recinte, així com restes d'altres murs de poca alçària que delimitaven el cos residencial. Aquest sembla adoptar una planta estreta i llarga, amb un primer nivell enclotat sota terra. Però en l'estat actual, amb les restes cobertes per la vegetació, és difícil deduir la planta general de la casa. Al costat de ponent es conserven restes d'una tina. | 08229-471 | Demarcació de Salo | No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta casa. Per les restes conservades podria ser obra del segle XIX. Al tombant de segle XX hi vivia la família d'Isidre Pelfort, casat amb Teresa Farré. Una filla seva, nascuda en aquesta casa el 22 de desembre de 1907, fou Antònia Pelfort Farré, religiosa caputxina que va desenvolupar la seva tasca al convent d'aquest ordre a Manresa. Des de mitjans de segle XX cal Trespol es troba abandonada i en ruïna. | 41.8512900,1.6355100 | 386732 | 4634165 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63004-foto-08229-471-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa no inclosa en el Catàleg de Masies | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 63005 | Cal Xela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xela | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 21).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, emplaçada en un coster sota una estribació de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. La construcció ha perdut la coberta però conserva en general els murs i l'estructura excepte a la part davantera, més esfondrada. És formada per un cos de planta rectangular que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat a llevant. És una edificació rural però de qualitat, aixecada probablement ja al segle XIX. La façana principal, encarada vers migdia, és la que es troba més malmesa, i només conserva un portal amb brancals i llinda en forma d'arc escarser. L'interior té una planta molt regular que es distribueix en tres crugies. La central funciona com a distribuïdor, i és on trobem diverses portes fetes amb pedra picada i d'una mateixa tipologia que donen accés cap a les sales laterals, tant a la planta baixa com al primer pis. Els murs de la casa són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes conserva algunes finestres de distribució irregular emmarcades amb llindes i brancals de pedra.</p> | 08229-472 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Xela sembla una casa obrada de nova planta al segle XIX. En alguns llocs també es denomina Casa Nova de Ferreric. Cal Ferreric era situada a la part alta del raval de Mejà, però actualment ja no es conserva.</p> | 41.8470300,1.6737100 | 389896 | 4633643 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sembla que tenia una inscripció que estaria molt gastada i il·legible | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||
| 63006 | Cal Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-xic-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 17).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a la vall de la riera de Salo. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, que s'ha perdut. És una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i un petit cobert adossat al nord. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures; totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'obertura central del primer pis és en forma de balcó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes pràcticament no s'hi observen finestres, tot i que són poc visibles degut a la vegetació.</p> | 08229-473 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Ton Xic sembla una casa aixecada al segle XIX i pràcticament sense modificacions posteriors.</p> | 41.8468800,1.6590300 | 388677 | 4633645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||
| 63035 | Mas Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrega | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 166).</p> | XIX-XX | En semiruïna. Ha perdut la coberta. | <p>Mas de petites dimensions emplaçat a la meitat d'un coster que dóna al barranc del Semís. Ha perdut la coberta i es troba en estat de semi-ruïna. Es tracta d'una construcció molt homogènia (sembla que del 1888), de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Està edificada sobre un desnivell del terreny, per la qual cosa la part posterior té una planta menys. La façana principal, encarada vers llevant cap a la vall, presenta una distribució regular, amb dos eixos d'obertures que es corresponen amb les dues crugies amb què s'estructura la casa. A la planta baixa cadascuna de les crugies és sustentada per una volta de pedra. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, amb la particularitat que totes tenen un triangle de descàrrega sobre la llinda. Els murs són fets amb petits carreus més o menys escairats i disposats força regularment. La resta de façanes presenten unes característiques similars però amb menys obertures. La casa té coberts adossats als dos laterals; el de la dreta és de dues plantes i té les obertures emmarcades amb maó. A la part posterior trobem un altre cobert, actualment en estat ruïnós.</p> | 08229-158 | Demarcació de Coaner | <p>No coneixem notícies sobre aquest mas Fàbrega, segons és anomenat a la inscripció de la llinda, i que podria correspondre a una primera fase, més o menys antiga, de la casa. Pel que es desprèn d'aquesta inscripció, l'any 1888 Antoni Esquius va reformar el mas i el va pràcticament aixecar de nou, donant-li l'aspecte actual, amb una tipologia constructiva molt homogènia. Aquest Antoni Esquius devia estar emparentat amb els propietaris de La Rovira, que eren els propietaris de les terres i que també es deien Esquius. El mas Fàbrega va estar habitat fins els volts de 1940, i en l'última etapa hi van passar diverses famílies.</p> | 41.8239200,1.6801200 | 390389 | 4631069 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: ANTONIO ESQUIUS ALIAS MAS FABREGA 1888 En el mapa de l'Institut cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix erròniament amb la denominació de Cabana del Bosc. Informació facilitada per Josep Viladés | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||
| 63045 | Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggros | <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 80-83.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 19.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 68).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular).</p> | XIII-XVIII | En ruïna. | <p>Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada al cim d'un turó allargassat força alt (de 824 m d'alitud) anomenat, igual que la casa, Puiggròs. Per això el lloc té excel·lents vistes, tant al nord com al sud, vers la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs de la part posterior fins a l'alçada de la coberta, mentre que els davanters es troben més derruïts. Disposava de planta baixa, un pis i golfes. Era una masia de planta rectangular i d'estructura basilical, de manera que l'habitatge es composa de tres crugies i té un cobert adossat al costat de llevant. El nucli originari és la crugia de ponent, construïda amb carreus mitjans, més o menys escairats i disposats en filades. Es tracta d'un aparell sensiblement més regular que en la resta de murs, amb algun tram amb pedres a plec de llibre. Aquest primer cos era més baix i, en un moment donat, es sobrealçà i es construïren les dues crugies restants. La façana principal és encarada a migdia, però es troba força esfondrada de manera que no són visibles les restes del portal. A la part alta dels murs queden restes del ràfec de la teulada, fet amb lloses planes. A l'interior de l'habitatge es conserven diverses llindes de fusta i prestatgeries encastades a les parets. També hi ha un forn de pa al mur posterior i una finestra força gran que ha estat tapiada. Excepte aquesta, la casa pràcticament no tenia obertures. En el cobert adossat a ponent s'hi poden veure unes interessants espitlleres a la part baixa. Es tracta d'un exemple interessant de masia de tipologia constructiva arcaica, derivada del mas d'origen probablement medieval i amb poques modificacions posteriors.</p> | 08229-168 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquest mas és d'origen medieval i està documentat el 1335 com a pertanyent al terme de Coaner. Anteriorment era conegut com a mas Torre (FÀBREGA, 2008: 19). Sabem que el 1406 el propietari era Francesc Puiggròs, que havia adoptat el cognom del mas segurament per matrimoni amb una pubilla, però que pertanyia a la família Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els amos de Puiggròs eren Antoni Torroella i el seu fill Joan Torroella, que vivien a Sant Pere Sallavinera. Puiggròs estava en ruïnes i aquest any hi estableix com a masovers Giralt Grandó, pagès francès que va fer-hi obres en els anys posteriors; entre d'altres el forn de pa que encara es conserva. Els anys 1592 i 96 el masover era Antoni Pila. Almenys des de 1791 Puiggròs era en poder dels Vilalta, del mas Vilalta, que també posseïen Gotzems (FÀBREGA, 2018: 80-83). Posteriorment Puiggròs fou venut al Semís, que en continua tenint la propietat. El nucli antic de la casa podria correspondre a l'època medieval. Posteriorment, tal vegada als segles XVII-XVIII, s'hauria ampliat adoptant la planta basilical.</p> | 41.8173200,1.6694100 | 389488 | 4630349 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||
| 63049 | Creu del Rector de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-rector-de-coaner | SEGRET RIU, Manuel (2005). Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció històrica-arqueològica, XXXI, Barcelona, p. 171. | XIX | Llosa partida i reajuntada amb ciment. Creu originària perduda. Cúmul de pedres consolidat amb ciment. | Tomba amb una creu on s'hi va enterrar l'any 1822 el rector de Coaner, presumiblement en el lloc on fou assassinat. Està situada en una petita esplanada enmig d'una zona boscosa, prop d'on antigament passava el camí que anava de Sant Mateu a Coaner. Consisteix en una llosa de forma més o menys rectangular, actualment amb una creu moderna de ferro, que reposa sobre un petit cúmul de pedres. La creu originària no s'ha conservat. La llosa mesura 140 cms de llarg i l'amplada va des de 48 cms (a la part més estreta de la capçalera) fins a 52 cms (a la base). Està orientada amb la capçalera cap al sud. Es troba partida per la meitat i rejuntada amb ciment. La llosa té la següent inscripció: RECTO / COANÉ / 25 AGOST / 1822 / PARE / NOSTRE. | 08229-172 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | En aquesta tomba s'hi va enterrar el rector de Coaner, Josep Pujol, segurament en el lloc on fou assassinat el 25 d'agost de 1822. Els fets s'han de situar en el context del Trienni Liberal i en l'última fase d'aquest període, marcada per la insurrecció absolutista i la creació de la Milícia Nacional, que havia de mantenir l'ordre públic i defensar la Revolució. En un moment de gran tensió, el general Antoni Rotten fou destinat a Catalunya amb la missió de reprimir els partidaris reialistes. El 17 de novembre de 1822 va tenir lloc la matança dels Tres Roures, quan 24 manresans reialistes foren afusellats prop de la carretera de can Maçana. Aquest general tenia la intenció de repressaliar també els bisbes de Vic i de Solsona. Això va provocar l'assassinat de diversos religiosos d'aquesta zona, entre ells el rector de Coaner, i dels propietaris dels masos Cinca, Borrells, Trilla i Riart. Més tard, quan els feligresos de Sant Mateu de Bages feien la tradicional romeria a Coaner en les temporades de sequera per tal de demanar pluja, passaven pel camí de Coaner prop d'aquesta tomba i s'hi aturaven a fer algunes pregàries. | 41.8164200,1.7162200 | 393374 | 4630190 | 1822 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63049-foto-08229-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Marquet Planas | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||
| 63080 | Dolmen de la Creu de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-lespelta | SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona, Museu Arqueològic Diocesà. | -XXVI/XIII | Conserval molt parcialment, entorn cobert de vegetació. | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-203 | Demarcació de Coaner | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.) | 41.8367000,1.6987100 | 391954 | 4632464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 63081 | Parapets o trinxeres de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapets-o-trinxeres-de-coaner | XX | Parcialment esfondrades, indret envaït per la vegetació | Parapets o trinxeres de la Guerra Civil de 1936 que es troben situats en punts destacats de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner. Concretament, se n'han identificat en dos punts que controlen tant el Castell de Coaner com el camí que serpenteja pel costat de la riera de Coaner. La primera localització es troba en un punt elevat on també hi ha el dolmen de la Creu de l'Espelta. És a dir, uns 100 m al sud-oest del trencall on hi ha les Creus de l'Espelta. Concretament, les trinxeres es troben als peus del túmul del dolmen, una al sud i l'altra a la banda nord. Es tracta de simples murets construïts amb pedra seca que tenen forma de ferradura i s'orienten vers la vall de Coaner i el castell. Entre les restes del parapet nord s'hi va localitzar-se una bala que va ser identificada per experts (D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater, aquest darrer membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería), com una 7,92 x 57 MAUSER. Es tracta d'un projectil de fabricació alemanya (el fabricant és la Deutsche Waffen-und Munitionsfabrik AG, de Lübeck-Schlutup), utilitzada pels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola. La segona localització es troba uns 500 m a llevant de la primera. Es tracta d'una estructura de característiques i orientacions anàlogues a les anteriors. En l'exploració del present treball no l'hem pogut localitzar. | 08229-204 | Demarcació de Coaner | Aquestes trinxeres o parapets van ser descoberts el novembre de 2010 durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica del Bages. La identificació es va fer en col·laboració amb D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater (aquest darrer, membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería (AECC), col·laboraren amb l'equip de revisió de la Carta Arqueològica per identificar la bala localitzada. | 41.8367200,1.6987400 | 391957 | 4632466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 63106 | Resclosa i rec del molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-les-feixes-de-coaner | MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Zona resclosa envaïda per vegetació; rec en estat de conservació desigual | Resclosa i rec del molí fariner de les Feixes de Coaner, que es troba uns 200 m al nord-est de la masia. La resclosa està situada a uns 1.200 m del molí, aigües amunt de la riera de Salo, enmig d'un meandre (coordenades UTM: ETRS89 390332; 4633185). És una resclosa de pedra, de pocs metres de llargada, que es troba en un paratge de difícil accés, actualment cobert per la vegetació. D'aquí l'aigua es canalitzava cap a un rec que discorre per la riba dreta de la riera en una trajectòria que ha de sortejar un meandre, primer cap al sud i després cap al nord. Es tracta d'un rec estret, excavat al terra. En algun tram està soterrat i en un altre transcorre per una canalització de terrissa. En el punt on el rec s'encreuava amb al camí que va cap a la masia de les Feixes travessava per sota d'aquest mitjanant un sifó. En el seu tram final el rec passa enmig d'un camp fins que desemboca a la bassa del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular. Té un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on l'aigua entrava al molí. | 08229-229 | Demarcació de Coaner | El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia. | 41.8429700,1.6790400 | 390332 | 4633185 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63106-foto-08229-229-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subifrana | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129).</p> | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats.</p> | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | <p>Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa.</p> | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||
| 63157 | Església de Santa Margarida de Bonveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida-de-bonvei | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Margarida de Bonveí', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456. | XII | En ruïna. L'interior ple de runam i en estat pèssim. | Petita capella romànica (datable a la segona meitat del segle XII), que es troba actualment en estat ruïnós. Està emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, prop de la masia de Bonveí. Es tracta d'una construcció formada per una nau rectangular i un absis semicircular, orientat al nord-est. L'absis és la part més ben conservada i encara s'insinua una part de l'arrencada de la coberta a partir d'una cornisa que giravolta a l'interior de l'hemicicle. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt. Del mur de ponent no en queda pràcticament res, però se sap que era coronat per una espadanya i que s'hi obria la porta d'accés i una finestra cruciforme. L'aparell de l'absis és molt regular, mentre que el de la nau és força més irregular. | 08229-280 | Demarcació de Castelltallat | Es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Bonveí. No en coneixem notícies documentals d'aquest lloc ni d'aquesta església fins la baixa edat mitjana. El 1428 el degà del Bages fa una contribució econòmica de l'església de Santa Margarida per sufragar reformes fetes a la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. El 1685 figura com a capella de la parròquia de Castelltallat. Al principis dels anys 1970 l'edifici es trobava amb la coberta ensorrada i en estat molt precari, fins que fou posada en venda. Això originà que una bona part de les pedres anessin a parar a la finca de can Brull, a Aiguafreda. Les pedres van ser degudament numerades per reedificar la construcció però per alguna raó aquest espoli fa cessar i l'edifici va quedar mig partit en dos indrets diferents. Actualment l'interior es ple d'enderrocs. | 41.7919200,1.6420700 | 387173 | 4627565 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63157-foto-08229-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63157-foto-08229-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63157-foto-08229-280-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 63160 | Caseta de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-sant-jaume | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 135).</p> | XIX-XX | En ruïna. Sense coberta | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a l'extrem d'un serrat, amb vistes cap al sud. Forma part d'un contrafort ja a l'extrem ponentí de la serra de Castelltallat, relativament a prop de l'església de Sant Jaume de Salerm. El conjunt és format per un cos residencial més diversos coberts aïllats al sud. El cos residencial és una construcció aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, excepte el de llevant, que es troba semi-esfondrat. És de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal rectangular, emmarcat amb diversos blocs de pedra i, al pis superior, dues petites finestres, també emmarcades amb pedra picada. La resta de façanes pràcticament no té obertures. Els murs són de maçoneria. L'interior està compartimentat en dues crugies. Conserva vestigis de la llar de foc i d'un forn de pa. Segons l'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) un dels coberts de la casa podria haver estat un fortí, possiblement adequat sobre uns antics corrals i que podria tenir relació amb la Guerra de Successió de 1714 o amb les guerres carlines. És de planta rectangular, amb les parets plenes d'espitlleres i amb la resta d'obertures cegades.</p> | 08229-283 | Demarcació de Castelltallat | <p>En un document de 1419 es parla de les 'Cases de Sant Jaume' en un lloc de l'entorn de Salerm. L'historiador Albert FÀBREGA (2007: 23) creu que podria tractar-se d'aquestes ruïnes. Per la seva tipologia constructiva, però, la construcció actual sembla una obra posterior, probablement de l'any 1885, segons indica la inscripció del portal.</p> | 41.7724300,1.5935900 | 383109 | 4625466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63160-foto-08229-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal: 1885 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||
| 63162 | Monestir de Sant Jaume Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-jaume-salerm | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2007). 'Notícies del monestir de Sant Jaume Salerm i rodalies', Dovella, núm. 93 (primavera/estiu, 2007), p. 21-25. | XIII-XV | En ruïnes, cobert per la vegetació | Ruïnes d'un antic monestir medieval situat al cim d'un turó del Serrat de Sant Jaume, uns 100 m al sud-est d'on hi ha l'ermita actual de Sant Jaume Salerm. La vegetació cobreix bona part de les restes constructives, que encara són visibles en diversos punts. Per les seves dimensions modestes devia tractar-se d'un petit monestir de dos o tres deodats. Les restes conservades permeten distingir diverses cambres de planta irregular, obrades amb carreus de pedra de tamany petit. Els murs es conserven fins a una alçada d'1 m aproximadament. A tocar del recinte, en el punt més alt del turó, crida l'atenció un túmul circular perfectament definit d'uns 7 m de diàmetre. Segons Albert FÀBREGA (2007) podria tractar-se d'una petita torre, però no es pot descartar que fos un túmul funerari molt més antic. | 08229-285 | Demarcació de Castelltallat | Hi ha una certa confusió entre l'ermita actual de Sant Jaume Salerm i aquest antic monestir medieval. La primera referència històrica del lloc és del segle XIII. El 1419 la capella de Sant Jaume Salerm era possessió del castell de Boixadors, en una situació relativament propera. Però sembla que la construcció actual de l'ermita és del segle XVIII (1790, segons indica una de les inscripcions). Possiblement la confusió es deu a l'existència d'aquest antic monestir medieval, que està situat al cim del mateix turó, 100 m al sud-est, i tot sembla indicar que la construcció de l'ermita és posterior. Pel que fa al topònim Salerm, segons l'historiador Albert Fàbrega s'ha de relacionar amb l'existència del monestir medieval. El nom es refereix en realitat a Sant Jaume de l'Erm o Sant Jaume sa l'Erm, i d'aquí hauria passat a Salerm. En documents antics se l'anomena Sancti Jacobi de Heremo. El topònim 'Erm' suggereix un tipus de monestir senzill, més proper a un eremitori que a un monestir convencional, fet que coincideix a les restes modestes del monestir. La tradició oral de la gent de les rodalies mantenia viu el record d'un antic convent al cim del turó, per damunt de l'actual ermita. Recentment, Albert FÀBREGA (2007) ha donat a conèixer un document que prova de manera clara l'existència d'aquest monestir. En aquest document del 3 de novembre de 1297 un tal Ramon de Torremalús reconeix que deu 18 sous a Pere Mercer per un ase que li havia comprat, i especifica que és deodat de Sant Jaume Salerm i que l'ase era per al servei del monestir. Aquest monestir medieval de deodats va durar pocs anys. El 1790 es devia construir la capella actual. Durant el segle XIX i primera meitat del XX la devoció a Sant Jaume va créixer i s'hi feien moltes misses i prometences. Durant aquests anys s'hi celebrava un gran aplec. En l'actualitat la gent del voltant sol netejar una mica les restes de l'antic monestir perquè no se'n perdi el record. | 41.7751800,1.5952300 | 383250 | 4625769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63162-foto-08229-285-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 63174 | Codonyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyot | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 72).</p> | XII-XIX | En ruïna, sense coberta. | <p>Masia de dimensions modestes, possiblement d'origen medieval i actualment en ruïnes, molt ben emplaçada al cim d'un turonet proper a Roters. Se'n conserva el cos residencial de manera parcial fins a l'alçada de la coberta. És una edificació de planta quadrada que tenia planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció feta amb aparell de bona qualitat i homogeni, amb carreus més o menys escairats i disposats en fileres. No s'observa que hagi tingut diferents fases de construcció, però per la tipologia de l'obra podria ser força antiga, possiblement medieval. La façana principal, encarada vers llevant, s'ha esfondrat en bona part i només s'insinua l'obertura del portal. A la façana nord es conserva un finestral emmarcat amb llindes i brancals de pedra, i amb festejadors per la part de dins. A l'interior l'habitatge es distribuïa en dues crugies. La casa tenia una pallissa adossada al sud.</p> | 08229-297 | Demarcació de Castelltallat | <p>Els masos Roters i Codony apareixen en referències documentals anteriors al segle XII. Tenim el dubte, però, de si el mas Codony originari és l'actual Codony o el Codonyot. El Codonyot està molt ben situat al cim d'un turó i la construcció té un aspecte antic. Des de temps immemorials el Codonyot ha estat unida a Roters. Així, en un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. Més recentment, la casa era habitada per masovers. A la primera part del segle XX era Miquel Dalmases Company (1913-2017). El va succeir un tal Jordana, que va marxar-ne pels volts de 1930. Després de la guerra civil de 1936 el propietari de Roters va ensorrar la teulada per evitar que s'hi refugiessin els maquis.</p> | 41.8139500,1.6241400 | 385722 | 4630035 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63174-foto-08229-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63174-foto-08229-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63174-foto-08229-297-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Feixas, de Roters, i per Josep Bastardas | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||
| 63178 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-2 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 53).</p> | XIX | En ruïnes. Li falta la coberta | <p>Casa de pagès de dimensions petites, en estat de ruïna, que està emplaçada enmig d'un coster, gairebé amagada, en el context d'una vall per on transcorre el tram inicial de la riera de Coaner. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada variable, en algun sector fins gairebé la coberta. La casa era de planta més o menys quadrada i constava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant, es troba semi-derruïda i actualment tapada per la vegetació. Interiorment estava dividida en dues estances. Els murs són de maçoneria. La casa conserva un cobert aïllat uns 30 m a l'oest.</p> | 08229-301 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies històriques d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. Recentment l'han adquirida els propietaris del Marquet.</p> | 41.8268200,1.6296000 | 386198 | 4631456 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63178-foto-08229-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63178-foto-08229-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63178-foto-08229-301-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||
| 63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 63231 | Roca foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada | Roca situada gairebé al cim d'un turó, prop de Castelltallat, amb diverses esquerdes o diaclasses que configuren una mena de grans blocs quadrangulars. Degut a l'erosió natural, una d'aquestes esquerdes s'ha convertit en un forat força gran, per on hi pot passar una persona. El blocs són l'aflorament d'un estrat rocós vertical, que té una gruixària d'uns tres metres i és força més llarg. Es troba dividit en tres nivells. Al del mig és on s'hi localitza el forat, que permet passar d'una banda a l'altra. Aquest element peculiar era conegut per alguns veïns de Castelltallat i, després de l'incendi de 1998, va quedar molt més visible. | 08229-370 | Demarcació de Castelltallat | 41.7957400,1.6393900 | 386957 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de cal Prat Barrina | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 63259 | Castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 3-5. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | X-XV | Pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres del que havia estat el castell de Salo, emplaçat al cim del puig anomenat el Castellot, al costat de l'església i del petit poble de Salo. Es tracta d'un punt estratègic al costat de la riera de Salo, on aquesta fa un seguit de meandres. De l'antiga construcció del castell pràcticament no en queden restes visibles. Al cim del turó s'hi ha plantat diverses antenes de televisió i també hi ha una creu de la Santa Missió de l'any 1951. Els fonaments del castell han quedat colgats i actualment tot l'indret és ple de vegetació, cosa que fa molt difícil trobar-ne rastres. Segons la Catalunya Romànica, els murs conservats correspondrien a l'angle nord-oest d'un edifici de planta quadrada. Aquesta fortificació havia de comptar amb les seves muralles i torres de defensa, mentre que el nucli actual de Salo formaria part del recinte jussà. La ubicació del castell, damunt d'un turó allargassat, li permetia disposar d'una primera defensa natural del recinte, que es reforçaria mitjançant les muralles d'un recinte sobirà. Pel que fa al recinte jussà, es conserven visibles restes de les seves muralles de tancament integrades en l'urbanisme actual i en el subsòl. | 08229-398 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquest castell pertanyia al comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa de la vall de la riera de Salo, abans de Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. És documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia, als de Barcelona, igual com succeí amb els castells de Coaner i Mejà. Com a feudataris comtals hi hagué en un principi el senyor de Castelladral. Així, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat diverses vegades als comtes de Cerdanya (entre 1068 i 1117) i després als de Barcelona (entre 1117 i 1135). Després d'aquesta data no coneixem més notícies fins el 1196, quan el castell es troba en mans de la família Òdena, que en disposava com si fos un castell patrimonial. No hi ha cap notícia sobre possibles famílies de castlans. El segle XIV el castell de Salo apareix om a domini de la casa de Cardona, que segurament l'havia adquirit dels Òdena, i el 1314 fou vinculat al vescomtat que crearen amb els béns que tenia la família i continuà així fons a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63259-foto-08229-398-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 63262 | Creu de la Santa Missió al castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-al-castell-de-salo | XX | Creu situada al cim del puig anomenat el Castellot, on hi havia l'antic castell de Salo, del qual pràcticament no en queden restes. És una creu de pedra que consta d'un pedestal de forma prismàtica. Té el fust i els braços de secció rectangular. A la cara est s'hi pot llegir la inscripció: 'Santa Missió 1941'. I a la cara oest, al peu, una altra inscripció: 'Missio 1951'. | 08229-401 | Castell de Salo. Demarcació de Salo | Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons es desprèn de les inscripcions d'aquesta creu situada al Castellot de Salo, devia col·locar-se l'any 1951, com a resultat d'alguna de les missions. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 1951 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63262-foto-08229-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||||||
| 63299 | Tres Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tossals | CAMPRUBÍ, R (1981). 'Descobriment d'un nou monument megalític al Bages'. Dovella, núm. 11 (desembre 1981), p. 41-44. CAMPRUBÍ, R.; GARCIA, A (1982). Monument megalític 'Els Tres Tossals'. Inscultures a Sant Mateu de Bages. Sallent, Estudi del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí. FÀBREGA, A (2002). 'Les inscultures dels Tres Tossals'. Dovella. Núm. 76 (Estiu 2002), p. 15-25. SÁNCHEZ, E. (1988): Memòria sobre les prospeccions realitzades a la carretera nova de Súria i a les variants de l'eix del Llobregat (Bages-Berguedà), 1988. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1238. | XXV-XVI aC | En els darrers anys s'ha erosionat i malmès | Roca amb inscultures o gravats megalítics en el lloc anomenat Tres Tossals. El jaciment s'emplaça en un petit replà a la part alta del vessant de ponent del puig dels Tres Tossals, en un context de bosc de pi. Es pot considerar tal vegada la mostra més destacada d'art rupestre del Bages. Els gravats es troben en el bloc superior d'un conjunt de roques sedimentàries. Consisteixen en un seguit de línies laberíntiques que descriuen un dibuix abstracte que uneix tres cassoletes (dues de planta circular i una de tendència rectangular), i que acaba en una mena d'espina de peix o espiga invertida. Per la tipologia d'aquests gravats podrien ser atribuïts, amb reserves, al període comprès entre el neolític final i el bronze inicial. Les anomenades inscultures megalítiques són un dels fenòmens arqueològics que ha donat peu a una més àmplia diversitat d'interpretacions i que s'ha atribuït també a un ampli ventall de possibilitats cronològiques (ja siguin anteriors, contemporànies o posteriors al megalitisme). També han estat molt presents en les tradicions populars i el folklore. Algunes de les interpretacions que s'han donat són: decoració o simbolisme associat als megàlits, funcions rituals diverses (ofrenes, libacions...), cultes de fertilitat, per recollir aigua de la pluja, marques del territori, mapes astronòmics... Pel que fa a la cronologia, Albert Fàbrega s'inclina per relacionar els gravats dels Tres Tossals amb el fenomen megalític i, probablement, amb els inicis de l'edat del Bronze, ja que a Catalunya sembla que gairebé totes les cassoletes i reguerons són contemporanis de dolmens i menhirs. | 08229-438 | Demarcació de Valls de Torroella | La troballa d'aquest jaciment es va fer el 1982, després d'uns incendis, per part del veí de Súria Josep Rodríguez i el van donar a conèixer membres del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí (FAES); concretament, Ramon Camprubí i Antoni García. Tot i això, Albert FÀBREGA (2002: 16) considera que aquest element megalític podria haver esta al·ludit indirectament en una Història de Catalunya escrita per Antoni Aulèstia l'any 1887, quan fa referència a les hipotètiques arrels orientals del nom de Súria. L'agost de 1988, amb motiu de la construcció de la carretera de Súria a Palà, s'hi va fer una prospecció d'urgència dirigida per J.M. Defaus i Eduard Sánchez. El febrer de l'any 2000 membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) i del Centre Excursionista de Súria van realitzar una còpia del gravat mitjançant un procés força complex en tres fases (calc, digitalització i traçat), de manera que van obtenir una imatge digitalitzada força precisa del gravat, publicada en un article a la revista Dovella (FÀBREGA, 2002). | 41.8419700,1.7309200 | 394637 | 4633009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63299-foto-08229-438-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 63317 | Barraca de pedra seca 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-76-0 | XIX-XX | Entorn envaït de vegetació | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula . És al costat de la casa de cal Mensa. | 08229-456 | Demarcació de Castelltallat | 41.7706600,1.6112200 | 384571 | 4625245 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63317-foto-08229-456-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||
| 63331 | Cal Batzac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batzac | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 55).</p> | XVI-.XIX | En ruïna, en greu procés de degradació | <p>Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçada en un coster entre dos torrents que desemboquen a la riera de Coaner, vora Fontfreda. Consta d'un cos residencial que es conserva integrament, tot i que en molt males condicions, amb la teulada mig ensorrada i totalment cobert per la vegetació. És de planta més o menys quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal és encarada a migdia, però queda pràcticament invisible sota la vegetació, igual que la resta de façanes, excepte la de ponent. En aquesta s'hi pot observar el parament del mur, de força bona qualitat i fet amb petits carreus més o menys escairats. També s'hi pot veure un cos adossat corresponent a un forn de pa. A l'interior es conserva una tina adossada a la paret de ponent. Als costats sud i est la casa té diversos coberts aïllats que pràcticament no són visibles. A l'angle sud-oest hi ha una barraca de pedra seca de planta circular.</p> | 08229-478 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>El mas Batzacs es troba documentat almenys des del segle XVI. Concretament, el 8 de gener de 1586 Anna de Peguera, vídua de Bernat de Peguera, senyor del castell de Claret dels Cavallers, va vendre a Joan Serra, de Claret dels Cavallers, el mas Basacs amb les seves terres i honors. Així doncs, el mas és anterior a aquesta data, i es devia ampliar en els segles posteriors. El 1814 encara estava habitat i s'hi devia fer alguna reforma.</p> | 41.8247600,1.6579700 | 388551 | 4631190 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63331-foto-08229-478-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En documentació antiga apareix amb la denominació de cal Batzacs En una llinda de fusta molt malmesa es pot endevinar la data 1814. Informació facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6800,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.