Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96845 | Rellotge de sol de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra-0 | XVIII-XXI | Presenta pèrdues a la pigmentació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular emmarcat, orientat a sud-est. Està situat a la planta pis de la façana de migdia, a mà esquerra de la finestra que hi ha per sobre del portal dovellat. </span></span></span></span></span>S’observa una preparació de morter de calç per sobre del morter de la façana. El gnòmon és de vareta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s'ha pogut accedir a la finca i la distància impedeix observar detalls com possibles restes de línies horàries, policromia tipus de numeració i altres decoracions associades. A la part inferior s’hi observa algun tipus d’inscripció sense poder aportar cap més altre informació.</span></span></span></span></span></p> | 08163-116 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6323065,2.6851514 | 473775 | 4609001 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96846 | Rellotge de sol de can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tapiola | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, realitzat amb rajols ceràmics. Està situat a la façana de migdia. Té orientació sud-est. S’hi poden veure les marques horàries a les hores i mitges hores, que senyalen des de les cinc del matí fins a les tres de la tarda, en cicles de dotze hores. La numeració és romana. La línia de les dotze del migdia és vertical i incorpora les set línies de declinació solar amb la indicació dels signes caldeu-babilònics del zodíac. El gnòmon és de vareta, amb nòdul final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior es pot llegir el nom de la casa, en lletres majúscules “CAN TAPIOLA” i a la part inferior: “ANY 2012” i l’orientació: “LAT 41o37’52’’N Long 2o41’07’’E DEC 42o00’35’’ S-E. A la part inferior dreta, segell amb la signatura del ceramista.</span></span></span></span></span></p> | 08163-117 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Doltra, propietari de can Tapiola coneix a Nasi Vilà, quadranter i autor del rellotge de sol, en una assemblea general de la Societat Catalana de Gnomònica i li fa l'encàrrec del nou rellotge de sol de la casa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de la casa ja n’hi havia hagut un de rellotge però només se’n conservava el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop fet els càlculs es varen decidir per fer-lo de ceràmica. El ceramista encarregat de fer-lo fou en Pau Costa Molina, de la vila del Masnou, que anteriorment ja havia treballat amb en Nasi Vila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6313369,2.6852205 | 473781 | 4608893 | 2012 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Costa, ceràmica i Nasi Vilà, quadranter | Segons informació dels masovers, hi havia un rellotge més antic que s'ha perdut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96847 | Rellotge de sol del mas Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-canoves | XVIII | Ha perdut la capa de calç i gairebé tota la pintura, i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està situat dessota el ràfec, a l’extrem dret de la façana, a mà dreta de la finestra motllurada de la planta pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’un centímetre de gruix, i s’endevinen les traces del quadranter en el moment de realitzar-lo. Ha perdut la capa de llet de calç i gairebé tota la pintura i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de posteritzar la imatge, s’observen dos marcs, un de perimetral i l’interior, on hi ha les hores, en xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Les línies estan pintades de color vermell. El gnònom és de ferro, de vareta. Està collat a l’interior d’un astre solar. Tot i que se n’observen les traces del dibuix, està molt deteriorat ja que s’ha desprès part del suport. Per tant, es desconeix si és un astre geomètric o antropomorf. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per algun tros de morter desprès, sembla que al dessota podria haver-hi un altre de més antic.</span></span></span></span></span></p> | 08163-118 | Can Cànoves | 41.6393400,2.6767507 | 473079 | 4609784 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-05.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta la possibilitat de que a la façana de llevant de la torre, entre el primer i segon pis hagués existit un altre quadrant, del qual actualment no en queda cap traça. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96848 | Rellotge de sol del mas Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pi | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus oval, amb decoració, situat a la façana principal del restaurant, a mà dreta del portaló d’accés a la casa. Està orientat al sud-est. Les marques horàries a les hores, que senyalen de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, en cicles de vint-i-quatre hores, i amb numeració romana. La línia astronòmica de l’àngelus baixa perpendicular al gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està repintat sobre la mateixa paret. L’ornamentació consisteix en una orla de motius geomètrics i florals que envolten el quadrant. Les línies horàries són de color negre, surten d’un cercle al pol. El gnòmon és de vareta rematat per una boleta que permet precisar molt més bé l’hora. </span></span></span></span></span></p> | 08163-119 | Carrer de Sant Joan, núm. 105 (Carreterera N-II PK 678). | 41.6315389,2.6961035 | 474687 | 4608912 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L’any 2008 i a la revisió efectuada l’any 2011 per membres de la Societat Catalana de Gnomònica, el fons de la façana era de color blanc. En pintar la façana amb un altre color ara fa entre quatre a cinc anys, es preservà el rellotge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96849 | Rellotge de sol de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella | XVIII | En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-120 | Camí de can Tapiola, s/n | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 96852 | Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 08163-122 | Plaça Sara Llorens, s/n | 41.6204670,2.6865284 | 473885 | 4607686 | 2003 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 96853 | Rellotge de sol de la casa núm. 37 del carrer Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-tossa | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor. És del tipus vertical, amb orientació sud-oest. Té forma circular i està enganxat a l’extrem dret de la façana de ponent, per sota mateix del ràfec. Es tracta d’un plafó circular, protegit en tot el perímetre per una vora de rajols de color gris. Està realitzat amb tessel·les de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf. Al centre s’hi ha realitzat una cara amb trencadís de fins a tres tons de beix, mentre que els ulls, boca i nas són de color vermell. D’ell es desprenen els raigs solars, de color groc amb algunes tessel·les de color vermell i tons ataronjats. Coincidint amb l’extrem dels raigs solars i la vora grisa hi ha una sanefa de tessel·les de color blau més fosc on s’hi ha disposat les hores, en metall platejat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques horàries són els raigs, que assenyalen, des de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i està col·locat a l’exterior, per sobre del rellotge. </span></span></span></span></span>Manquen varies xifres indicadores de l’hora que estaven encolades i s’han després.</p> <p>No té lema ni signatura.</p> | 08163-123 | Carrer Tossa, núm. 37 | 41.6410638,2.6505744 | 470899 | 4609984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 96854 | Rellotge de sol de matí de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-cassola | XIX-XX | Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, semicircular, amb orientació sud-est. Està situat a la façana, a la planta pis, per sobre de la coberta de fibrociment, actualment ensorrada, i mig tapat per la vegetació d'un dels edificis annexos que conformen el mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon, de vareta, està collat amb morter de calç, al centre del que representa mig astre solar. S'hi dibuixen les hores i les mitges hores, que assenyalen, de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres romanes. Totes les línies i figures circulars o semicirculars estan resseguides de color negre. Està gairebé esborrat amb restes de grafits i altres guixades al damunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en caure la pintura blanca, s'observa al dessota les restes d'un rellotge més antic, i més gran, amb algunes traces pictòriques de color vermell.</span></span></span></span></span></p> | 08163-124 | Can Cassola, s/n | 41.6309888,2.6735163 | 472806 | 4608858 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-03-4368pbadallo-mascassolaisepinedademar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96856 | Rellotge de sol de tarda de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-cassola | XIX-XX | Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la casa amb orientació oest. És del tipus vertical declinant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té forma rectangular i està emmarcat amb una decoració geomètrica a cada angle, de color grana. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, des de les dues a dos quarts de sis de la tarda delimitades per un semicercle. A la línia vertical assenyala les 3 de la tarda, en xifres romanes de les quals gairebé ja no en queda cap traça. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un node a l'extrem i està situat a la part superior del rectangle.</span></span></span></span></span></p> | 08163-125 | Can Cassola, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XX, inicis del XXI, es va pintar la façana i els rellotges de matí i de tarda de la casa, tot i que al dessota s'observen restes d'altres rellotges més antics.</span></span></span></span></span></p> | 41.6309000,2.6737800 | 472828 | 4608848 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96882 | Casa de carrer de Mar, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-mar-num-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra lateral, ambdues de llinda recta i una finestra amb persianes de llibret. A la planta pis, hi destaca un balcó corregut amb barana de ferro i dos accessos, també de llinda recta i persianes de llibret.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats amb l'exterior corbat i separats entre ells per una estreta faixa vertical. Els emmarcaments de finestres i porta és llis amb decoracions esgrafiades a la llinda i la part alta del brancal, amb motius geomètrics i dues flors als escaires.</p> <p>La façana està coronada per una cornisa volada i una balustrada. Sota la cornisa, damunt de cada llinda de les finestres, s'hi observen dos respiralls de la cambra de ventilació de sota la coberta.</p> | 08163-126 | Carrer de Mar, núm. 11 | <p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6270706,2.6898582 | 474166 | 4608418 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96882-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96882-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96882-12603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96883 | Casa de carrer de Mar, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-mar-num-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Antic edifici de la <em>Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro</em>, reformat en una casa d'habitatges. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem dos accessos, en els eixos laterals, i una finestra reixada a l'eix central. En canvi, en el primer pis destaca un balcó corregut de banda a banda de la façana, amb barana de ferro i tres accessos amb finestrals i persianes de llibret. Els tres accessos del balcó corregut es transformen, en el segon pis, en tres balcons independents, de les mateixes característiques que a la planta de sota: baranes de ferro, persianes de llibret i, també, llindes rectes. Entre les llindes de la segona planta i la cornisa, hi trobem tres respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>És força remarcable la diferència del tractament del parament de la façana, entre la planta baixa i les plantes superiors. A la planta baixa hi trobem un recobriment de plaques de pedra en faixes horitzontals, amb un sòcol diferenciat. A les plantes superiors, hi trobem un arrebossat llis amb quatre faixes verticals d'ornamentació en terracota de motius florals i quatre medallons, entre pis i pis. Una cornisa volada i una balustrada coronen la façana.</p> <p>Dos fanals de ferro i vidre s'ubiquen entre la finestra central de la planta baixa i els dos accessos.</p> | 08163-127 | Carrer de Mar, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6264571,2.6900508 | 474181 | 4608350 | 1951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12704.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | A la reixa de la finestra de la planta baixa hi ha les inicials 'CPVA' que corresponen a Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 96884 | Casa del carrer de Mar, núm. 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-31 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. Aquestes es concreten en una porta d'accés i una finestra a la planta baixa i un balcó i una finestra a la planta pis. Totes quatre obertures són de llinda recta i tenen un lleuger recreixement pintat de blanc que destaca sobre el fons verd de la façana.</p> <p>Ha estat reformada recentment, mantenint l'essència de l'arquitectura originària, afegint-hi només un petit sòcol, pintat com els emmarcaments de les obertures. La finestra de la planta baixa té una reixa de ferro i les de la planta pis tenen persianes de llibret.</p> | 08163-128 | Carrer de Mar, núm. 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6264446,2.6903246 | 474204 | 4608348 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96884-12801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96884-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96884-12803.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Formava part d’un conjunt d’habitatges de les mateixes característiques, del número 29 al 47. Molt reformades però que es pot apreciar la similitud als habitatges dels números 45 i 47. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96886 | Casa del carrer de Mar, núm. 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-62 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgera de la mateixa tipologia que les seves veïnes dels números 46 a 58, amb el característic patí al davant separat de la via pública per una tanca d'obra a la part inferior i reixa de ferro a la superior. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta pis és una remunta de l'any 1925, amb la façana enretirada en relació a l'edifici original, deixant una petita terrassa a <em>modus </em>de terrat a la catalana. La resta de la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>De la façana destaca la doble obertura amb arcs de punt rodó a la planta pis, amb balustrada i ornamentació de ceràmica en la intersecció dels dos arcs formada per un altre arc superior. La porta d'entrada i la finestra de la planta baixa són molt altes en relació a l'amplada produint una visual estilitzada, amb llinda recta però amb un lleuger angle sortint.</p> <p>El parament és arrebossat amb faixes horitzontals de carreus esgrafiats. Està coronat per una sanefa de rajols blaus amb tres respiralls de la cambra de ventilació i una balustrada amb pilars i cons invertits de pedra artificial com a motius decoratius coronant els pilars.</p> | 08163-129 | Carrer de Mar, núm. 62 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6252816,2.6907953 | 474243 | 4608219 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96887 | Casa del carrer de Mar, núm. 92 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-92 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana.</p> <p>La planta baixa ha sofert nombroses modificacions per adaptar-la a usos comercials. S'ha obert una porta per donar accés a la planta pis, que s'ha mantingut com habitatge i a la planta baixa s'han modificat totes les obertures.</p> <p>Només la planta pis manté la composició de la façana primigènia, amb tres eixos de verticalitat definits per una finestra central i dos finestres balconeres, amb balustrada als eixos laterals. Totes elles són de llinda recta i amb recreixement del parament pintat de gris, que contrasta amb el granat de la façana.</p> <p>Aquesta està coronada per una balustrada dividida en quatre trams delimitats per pilastres de secció.</p> | 08163-130 | Carrer de Mar, núm. 92 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6240565,2.6917423 | 474321 | 4608083 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96887-130010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96887-130020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96887-130030.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96888 | Casa del carrer de Mar, núm. 100 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-100 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Casa que fa cantonada amb el carrer d'Ignasi Iglesias. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, acabada en un ràfec.</p> <p>La façana principal és la que dona al carrer del Mar. S'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem l'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades als laterals. En el primer pis, damunt el portal, hi trobem un balcó amb llosana de pedra sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. Als eixos laterals, hi trobem dues finestres balconeres. En el segon pis, hi ha tres finestres. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>El parament de la planta baixa és arrebossat formant faixes horitzontals, mentre que a la resta de pisos és llis. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una motllura.</p> | 08163-131 | Carrer de Mar, núm. 100 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6236870,2.6919470 | 474338 | 4608042 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13102_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96890 | Cases del carrer de Mar, núms. 78-80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-nums-78-80 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Els números 78 i 80 del carrer del Mar són dues cases bessones, construïdes alhora, que han preservat la seva arquitectura original de 1890.</p> <p>Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de ferro. Totes les finestres són de llinda recta i tenen persianes de fusta de llibret.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb un recreixement a totes les obertures. Les façanes estan coronades per una balustrada, en dos trams. La façana del número 78 ha estat pintada d'un color terrós que contrasta amb el beix dels recreixements. A més entre els dos trams de la balustrada hi trobem la data de '1890' esgrafiada.</p> | 08163-132 | Carrer de Mar, núms. 78-80 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6245378,2.6913724 | 474290 | 4608137 | 1890 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13203_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13204_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96892 | Cases del carrer de Mar, núms. 119-121 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-nums-119-121 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Cases de cos, entre mitgeres i de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La casa del número 119 té una porta d'entrada de fusta i de doble batent, amb una finestra al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra amb ampit de pedra i una reixa baixa. El parament és llis, amb un sòcol de paredat força alt, fet <em>a posteriori</em>. Damunt la finestra hi ha una orla pintada amb un motiu floral a l'interior. Al costat posa 'De Tulp / Cal Rossu / Music bar'.</p> <p>La casa del número 121 sembla de cos i mig. A la planta baixa, hi ha una petita entrada, amb una finestra al costat. A la planta pis, hi trobem dues finestres iguals, amb ampit de pedra i persianes de llibret. El parament és arrebossat i llis, pintat de blanc, amb un sòcol pintat de color argilós.</p> | 08163-133 | Carrer de Mar, núms. 119-121 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6227942,2.6928131 | 474410 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96893 | Esgrafiat de la casa núm. 10 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-la-casa-num-10-del-carrer-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XIX | <p>La casa del número 10 del carrer del Mar conserva, a la planta pis, uns bells esgrafiats de motius florals. La façana està presidida per un balcó corregut amb dos accessos, amb la barana de ferro. Entre els dos accessos i entre aquests i l'extrem de la façana hi ha tres testos florals en forma de copa, emmarcats per sanefes.</p> <p>Damunt de cada llinda hi ha representat un rombe. També hi ha motius esgrafiats a la faixa de sota coberta, on trobem dos respiralls de la cambra de ventilació. A més, hi ha varis motius arquitectònics esgrafiats, que ajuden a emmarcar l'escena. Es tracta d'un sòcol i dues faixes verticals, als extrems de la façana, imitant els carreus.</p> | 08163-134 | Carrer de Mar, núm. 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6269034,2.6897970 | 474160 | 4608399 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96893-13401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96893-13402_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Malauradament la planta baixa del mateix edifici no conserva cap element destacable. Al contrari, les obertures originals han estat tapiades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96894 | Casa del carrer de Mar, núm. 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-65 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. Tipològicament, destaca de les del seu entorn.</p> <p>Està adossada per un costat a un bloc de pisos modern i per l'altre s'inicia una renglera de cases tipus torre amb jardí frontal i posterior. En aquest cas, ens trobem amb una composició de la façana on domina la geometria, a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, sobretot per la tribuna que sobresurt en la planta pis i el coronament del frontó triangular.</p> | 08163-135 | Carrer de Mar, núm. 65 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6255842,2.6910013 | 474260 | 4608252 | 1930 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13503.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Robert Navarro Blanco | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96895 | Carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-mar-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XVIII-XXI | <p>El carrer del Mar connecta de nord a sud el nucli polític, econòmic i administratiu de la població amb el mar. És a dir, la plaça Catalunya, on hi ha l'Ajuntament, el camí Ral i a tocar de la sagrera, amb el raval mariner per on entraven gran part de les mercaderies, sobretot, cereals i bestiar. Però també punt d'entrada de pirates i corsaris. Aquest fet motivà la tardança en la seva configuració.</p> <p>Actualment és una mostra de la varietat tipològica de l'arquitectura del municipi, amb conjunts unitaris molt ben preservats i conservant espais molt característics amb enjardinament de l'espai públic, a banda de la plantació de plataners.</p> | 08163-136 | Carrer de Mar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6248063,2.6913393 | 474288 | 4608167 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13606.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96896 | Plataners del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-mar | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. </span></span></span></span></span></span>La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, l<span><span><span><span><span lang='CA'><span>a brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08163-137 | Carrer de Mar, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. </span></span><span lang='CA'><span><span>El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.</span></span></span></p> | 41.6253763,2.6909294 | 474254 | 4608230 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13705autor-josep-boixadera-1912-fons-ampm.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 96897 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XI-XXI | <p>El primer nucli urbà de l'actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>Aquesta fou la principal via de comunicació fins que s'obrí <span><span><span>l’actual N-II, coneguda inicialment com la reial, entre 1860 i 1862. Va fer perdre la funció que havia fet fins llavors. Els noms que es van assignar a la N-II foren carrer de La Riera i de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu pas hi trobem habitatges senyorials i d’altres més humils. També comerços i tallers. El 1914 es documenta un constructor de carros, al número 22, un veterinari, al 34, un baster al 51, dues botigues de queviures al 65 i 83 i un ferrer al 66. El 1931 s’instal·la una farmàcia, al 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major als anys 30 del segle passat encara era de terra.</span></span></span></p> | 08163-138 | Carrer Major, carrer Ciutadans i carrer de Sant Antoni | <p>Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de <em>la pobla de Sa Boada</em>, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda<em>.</em></p> <p>És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim <em>Pineta</em>, que en llatí significa lloc elevat.</p> | 41.6276203,2.6891918 | 474110 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13806.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96907 | Ginjoler de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. </span></span></span></span></span>És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura. </span></span></span></span></span></p> | 08163-139 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat. </span></span></span></span></span></p> | 41.6293709,2.6895567 | 474141 | 4608673 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13904.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96916 | Homenatge a Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens | <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> | 08163-142 | Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n | 41.6205468,2.6867581 | 473905 | 4607695 | 2009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96917 | Homenatge a Joaquim Barceló i Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-joaquim-barcelo-i-borrell | XX | <p>Escultura en homenatge a la figura de Joaquim Barceló i Borrell, pinetenc il·lustre. Sobre un sòcol de maons, hi ha tres cercles de diferent diàmetre, realitzats en acer '<em>corten</em>', de manera secant. L'estructura reposa sobre una biga vertical, també d'acer. A les dues cares d'aquesta s'hi pot llegir la següent inscripció: 'UN HOME DEL POBLE'.</p> <p> </p> | 08163-143 | Plaça de Joaquim Barceló i Borrell, s/n | 41.6276169,2.6945618 | 474557 | 4608478 | 1990 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Narcís Roig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96918 | Homenatge al doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-doctor-josep-m-bertomeu-i-garriga | XX | Tot i que ha perdut una inscripció que tenia en el lateral del pilar. | <p>Bust del doctor Josep M. Bertomeu, naturalista, fet de bronze, sobre un pedestal de secció quadrada amb la inscripció que diu: ' AL / DOCTOR / JOSEP M / BERTOMEU / I / GARRIGA / FILL PREDILECTE DE / PINEDA DE MAR / 19-12-1976'.</p> <p>Es troba instal·lat a la plaça que porta el seu nom, al costat de la carretera Nacional-II.</p> | 08163-144 | Plaça del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga, s/n | 41.6260397,2.6825970 | 473560 | 4608306 | 1976 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96919 | Homenatge a la germana Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-germana-angela | XX | Tot i que ha perdut part de la policromia. | <p>Monument dedicat a la Germana Àngela, mestra de Pineda de Mar.</p> <p>Sobre una base tronco piramidal de ciment, hi ha un monòlit de pedra (144 x 47 cm) amb el rostre en relleu de la germana Àngela i la inscripció que diu: 'GERMANA ÀNGELA' / ENS HEM TORNAT / A TROBAR / TOTS JUNTS / AMB LA / GERMANA ÀNGELA / I D'AQUEST / RETROBAMENT / N'HEM FET / UN HOMENATGE / ANTICS ALUMNES / PINEDA DE MAR / 28 DE MAIG DEL 1978'.</p> | 08163-145 | Plaça de la germana Àngela, s/n | <p>La Germana Àngela i de les germanes dominiques de l'Anunciata arriben a Pineda l'any 1889. La construcció de l'escola, inicialment un edifici de dues plantes situat al carrer de Mar, és de l'any 1894. De les nombroses germanes que han passat pel col·legi i s'han dedicat a l'ensenyança dels infants i joves del municipi, es conserva un gran record de la germana Àngela, més coneguda com a germana Angeleta.</p> <p>El seu nom, però, era Rita Vilarrasa Cases, nascuda el 28 de novembre de 1884 a Amer. La Guerra Civil (juliol 1936) l'obliguen a fugir i passar a França, a Narbona, on treballa fent feines del camp. De retorn, arriba a Pineda el setembre de 1945 junt amb la germana Carme.</p> <p>Sempre es va dedicar a donar classes als més petis; ella al mig de l'aula i els infants en grups treballant als costats: sumes, restes i taules de multiplicar. Els seus alumnes el 28 de maig de 1978 li van oferir un homenatge amb la inauguració d'un monòlit instal·lat a una plaça que duu el seu nom: plaça de la Germana Àngela (Font: Facebook 'que maca és Pineda').</p> | 41.6309423,2.6891380 | 474107 | 4608848 | 1978 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96920 | Asteroide | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asteroide | XXI | <p><span lang='CA'><span>Monument dedicat a la figura de l'artista Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ubicat en el pati de l'antiga biblioteca popular. Consisteix en una planxa de ferro de 0,6 cm de gruix per 250 cm. de diàmetre, deformada amb un toro; resina, llaminadures de ferro i terra de forneria. Pesa 250 quilos.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Una placa a terra diu 'En commemoració dels cents anys del naixement de Joan Josep Tharrats'. </span></span></p> | 08163-146 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p><span><span><span lang='CA'><span>Al maig de 2019, s’instal·là al pati de l’antiga biblioteca popular, plaça de les Mèlies, 21.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6257800,2.6899950 | 474176 | 4608275 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Penadès | Tharrats era pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956).El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n'escrivia els textos i en dirigí l'edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art i el Salomon Guggenheim Museum, de Nova York, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d'Art Modern, Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96922 | Escultura 'La Sirena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-sirena | XX | <p><span><span><span>Escultura en bronze d'una sirena ajaguda en una roca i escoltant el so d'un caragol de mar, que sosté amb la mà dreta i se l'acosta a l'orella. Tota ella està situada damunt una roca, en un parterre del passeig, delimitat per antigues travesses de fusta de la via del ferrocarril. </span></span></span></p> | 08163-148 | Passeig de Mar | <p>Cedida per Josep Maresme i Pedragosa.</p> | 41.6218764,2.6931502 | 474438 | 4607841 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Guasch i Gómez | Agustí Guasch i Gómez és un escultor, pintor i dibuixant, nascut a Barcelona l'any 1913. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat), etc. Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96924 | Monument a l'Aplec del Reial Club Esportiu Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-laplec-del-reial-club-esportiu-espanyol | XX | <p>Placa de marbre polit per la part frontal amb tall irregular al capcer, on hi ha una pilota de futbol, blanca amb pentàgons blaus.</p> <p>Al frontal, en color, hi ha l'escut del Reial Club Esportiu Espanyol i al dessota una inscripció que diu: '1er Aplec de Penyes / a la Vila de / Pineda de Mar / 17-2-1991'.</p> | 08163-149 | Passeig Marítim, cantonada amb el carrer Doctor Bertomeu | <p>Inaugurada amb motiu del primer aplec de penyes del real Club Esportiu Espanyol, celebrat a Pineda de Mar el 17 de febrer de l'any 1991. Hi va participar el president del club Juli Pardo. L'aplec va ser organitzat per la penya pinetenca que dirigia Jordi Salvans. L'alcalde de Pineda era aleshores Josep Lluís Fillat, que també hi va ser.</p> <p>Joaquim Isarn en declaracions a Ràdio Pineda declarà que «va ser una efemèride molt important per la penya de Pineda, amb 2.500 visitants de l'Espanyol vinguts d'arreu i una gran celebració, i amb molta pluja» ha afegit.<strong> </strong>Es va fer servir també el pavelló Nino Buscató per fer alguns dels actes. També digué que «es va fer un gran dinar que va comptar també amb la presència de jugadors importants del club d'aquell moment'.</p> | 41.6221145,2.6922045 | 474358 | 4607867 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 96939 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 | XX | <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> | 08163-153 | Passeig Marítim, s/n | 41.6220123,2.6933647 | 474455 | 4607855 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 96941 | Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> | 08163-154 | Passeig Marítim , s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> | 41.6214739,2.6907706 | 474239 | 4607796 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 96942 | Alzina surera del carrer de Menorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> | 08163-155 | Carrer de Menorca, s/n | 41.6274593,2.6963945 | 474710 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 96981 | Bases de premsa de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XVIII | <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> | 08163-156 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> | 41.6273127,2.6895023 | 474136 | 4608445 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 96982 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart-1 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformat conservant les parts més destacades de la façana, com la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat per adaptar-la a nous usos. Però la planta pis s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. En el central hi destaca la finestra gòtica i en els laterals, sengles finestres de llinda recta. El parament és de plaques de pedra imitant carreus irregulars posats a trencajunts.</p> | 08163-157 | Carrer Ciutadans, núm. 10 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6278413,2.6897381 | 474156 | 4608504 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96983 | Font de la plaça de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>La font es troba al bell mig de la plaça Catalunya, enfront mateix de l'Ajuntament. S'aixeca en forma de prisma amb piques a les dues façanes amb coronament esglaonat i amb fanals de ferro forjat a cadascun dels tres trams.</p> <p>En el central, més alt, hi ha esculpit l'escut de la vila. Damunt el broc hi ha un espai ocupat per plafons ceràmics. En una banda es pot llegir el nom de la 'plaça de Catalunya', amb el fons de les quatre barres. En l'altre, es veu la imatge de Sant Joan, patró de la vila.</p> <p>Originàriament era un espai buit i, on ara hi trobem els brocs de polsador, que és una continuació de les plaques de pedra, abans era un plafó de rajols policroms amb sanefa floral a la part superior.</p> | 08163-158 | Plaça de Catalunya, s/n | <p>Construïda durant la dictadura del general Primo de Rivera (1928), remodelada l'any 1968 i inaugurada durant la Festa Major petita, el 24 de juny del mateix any.</p> | 41.6274704,2.6893695 | 474125 | 4608463 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96984 | Pintura mural de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-can-jalpi | XXI | <p>Mural pintat en una de les parets laterals adossades a can Jalpí, concretament a les escales que hi ha a ponent i que permeten comunicar el carrer Tharrats amb el carrer Muntaner.</p> <p>Es representa en visió aèria, quatre pètals de margarides de colors blanc i blau. Entre la primera i la segona des de l'esquerra, s'hi pot llegir: 'PINEDA MAR DE FLORS'.</p> | 08163-159 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><em>Pineda en flors</em> és un esdeveniment cultural i artístic, que celebra l’arribada de la primavera. Vol transmetre a tota la ciutadania l’esclat de llum i color viscut durant aquesta estació de l’any. Té com a objectiu crear un entorn visual distingit, que connecti amb les persones residents al municipi i permeti atraure visitants d’altres localitats.</p> | 41.6294278,2.6892029 | 474111 | 4608680 | 2018 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96984-15902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Art urbà. Realitzat durant la primera edició de 'Pineda en Flor', l'any 2018. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 96985 | Font de la plaça de les Mèlies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-melies | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la plaça de les Mèlies està situada al bell mig de la plaça, envoltada per un parterre d’agapants delimitats en el seu perímetre per un perfil de llambordes amb els costats visibles, arrodonits i, més a l’exterior, per mèlies (<em>Melia azedarach</em>), un arbre que ofereix una ombra de densitat mitjana però molt apreciat en ornamentació per la bellesa de les seves flors i el seu fullatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de tres plats còncaus de color blau cel, essent el del mig més gran en diàmetre i més alt que els situats a ambdós costats. A més, queda sobreposat a les dues altres estructures, de manera que quan la font raja, l’aigua degoteja a les dues inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos plats més petits tenen un sortidor vertical, mentre que el principal presenta una circumferència tubular d'acer inoxidable amb diminuts brolladors i una font de pedra al centre, més alta, de manera que, quan el sistema s’acciona, l’aigua brolla per tots els orificis creant un espectacle visual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està proveïda de llums de baix consum. </span></span></span></span></span></p> | 08163-160 | Plaça de les Mèlies, s/n | <p>La font de la plaça de les Mèlies es va inaugurar el 24 de juny de l'any 1955, un cop van estar enllestides les obres de la plaça, que es van portar a terme als anys 40, a partir d’un projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, autor de diversos edificis de Pineda de Mar, com la biblioteca Serra i Moret. Els terrenys que ocupaven anteriorment aquest espai eren camps de conreu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La plaça de les Mèlies i la d’Espanya foren reformades entre els anys 1940 i 1950. La de les Mèlies ho fou, concretament, l’any 1942, tot i que amb un nom ben diferent; s’havia d’anomenar plaça dels Til·lers. Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després són substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262700,2.6894414 | 474130 | 4608329 | 1955 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un circuit tancat d'aigua que permet l'estalvi, instal·lat l'any 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 97002 | Casa del carrer Major, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Ha estat molt reformada i, tot i que en el capser posa la data de '1917', la reforma és posterior com es pot veure a la fotografia de la pàgina 31 del llibre de MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999), que està datada l'any 1922.</p> <p>La balustrada que corona la façana és l'únic element que es conserva de la fotografia. El balcó simple que hi havia s'ha convertit en un balcó corregut amb doble accés, amb llinda recta i trencaaigües decorat amb motius florals. També s'hi ha afegit una remunta amb façana enretirada de la línia del carrer.</p> | 08163-161 | Carrer Major, núm. 5 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6274208,2.6890046 | 474094 | 4608457 | 1917 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97002-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97002-16103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 97003 | Balcó de la casa del carrer Major, núm. 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-de-la-casa-del-carrer-major-num-27 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Balcó corregut d'una casa entre mitgeres ubicada al carrer Major de Pineda de Mar. Destaca que és de llosana de pedra amb barana de ferro forjat, però sobretot, les quatre mènsules amb representació femenina que el sostenen. La resta de la façana ha estat reformat, modificant l'aspecte original, a excepció, segurament, de la porta d'entrada.</p> | 08163-162 | Carrer Major, núm. 27 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6269656,2.6871570 | 473941 | 4608408 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 97004 | Casa del carrer Major, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-51 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Tot i que ha estat reformada, manté l'estructura original i les obertures primigènies: el portal d'entrada a la planta baixa i la finestra del primer pis. Ambdues obertures tenen els ampits, brancals i llindes de pedra treballada, amb la llinda recta. A més, a cada planta s'hi van obrir, <em>a posteriori</em>, sengles finestres.</p> | 08163-163 | Carrer Major, núm. 51 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6269536,2.6870921 | 473935 | 4608406 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97004-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97004-16302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97004-16303.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 97005 | Portal de la casa núm. 70 del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-num-70-del-carrer-major | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII-XIX | <p>Llinda i brancals de pedra granítica que corresponen a la casa del número 70 del carrer Major i que són els elements més destacables de la casa, ja que la resta d'obertures s'han obert modernament i no es corresponen amb el model i tipologia del portal.</p> <p>L'arrebossat de la façana fa una mena de queixal a la part dreta de la llinda tapant la seva possible continuïtat, on s'hauria de recolzar amb el darrer brancal d'aquest costat; que, d'altra banda, no és recte sinó que fa una entrada arrodonida, com si el portal hagués sofert una transformació i haguessin aprofitat part de l'anterior portal.</p> | 08163-164 | Carrer Major, núm. 70 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268962,2.6864174 | 473879 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16403.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 97006 | Cases del carrer Major, núms. 74 i 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-nums-74-i-76 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt desigual de dues cases de cos de planta rectangular, però que tipològicament són les característiques durant la formació del carrer Major, al voltant del camí Ral, principal via d'entrada al municipi, a Sa Boada.</p> <p>Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La principal característica de les façanes eren les seves obertures que, amb el temps, algunes s'han anat modificant o se n'hi ha afegit, segons el cas. </p> <p>En aquest grup destaca el portal de la casa del número 74, de punt rodó amb pedra granítica treballada. A la dovella central hi ha esculpit l'escut amb les quatre barres. </p> | 08163-165 | Carrer Major, núms. 74 i 76 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268483,2.6861678 | 473858 | 4608395 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16504.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/