Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62317 | Pous de glans de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glans-de-fumanya | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | Els pous es van dinamitar per evitar que el bestiar hi pogués caure quan eren plens d'aigua. Les restes es troben parcialment colgades de terra i vegetació. | Els pous de glans o tines de Fumanya estan situats uns 100 metres al sud-oest de la masia que els dóna nom, al peu de la pista forestal que uneix les masies de Fumanya amb el molí de Fumanya. Es tracta de tres pous de glans, un de petites dimensions i dos de grans dimensions que van ser dinamitats per evitar que el bestiar hi caigués quan eren plens d'aigua. Actualment es conserven dues terceres parts del pou de menors dimensions, que amida uns 1'60 metres de diàmetre, i parts dels altres dos pous, que eren de dimensions semblants (més de 3 metres de diàmetre). L'interior dels pous està parcialment colgat de terra amb abundant vegetació, que ha crescut a l'interior, ja que és un punt on hi queda l'aigua embassada. | 08225-36 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0270000,2.0549600 | 421767 | 4653206 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62317-foto-08225-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, al fons de les tines podrien haver-hi projectils, recollits dels voltants i dipositats per un avantpassat del propietari actual després de la Guerra Civil. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62318 | Teuleria de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Presenta vegetació als murs i algunes parts parcialment derruïdes. | La Teuleria de Fumanya es troba situada a uns 300 metres del pont de les goles de Fumanya seguint la pista forestal que comunica amb la masia de Marcusses. Es tracta d'una teuleria sense funcionament construïda amb murs de maçoneria de pedra i maó, amb una planta de 6 x 5 metres aproximadament, i amb una alçada de 4 metres. El gruix dels murs varia entre 115 i 160 centímetres. A la façana principal, orientada al sud, hi ha una única entrada principal rectangular, avui en dia tapiada, coronada amb llinda de fusta que donava accés al nivell inferior, la zona del forn. Aquest nivell, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. A la part interior, així com a tots els voltants, hi ha crescut força vegetació. A la façana oest s'hi annexava un cobert que actualment no es conserva i uns metres seguint al nord oest hi havia el terrer, zona d'on s'extreia la terra per la fabricació de l'obra. Un rec comunicava dues basses que flanquejaven la teuleria que obtenien l'aigua de la font que hi havia a prop. A la zona de les basses encara s'hi observa l'estructura i la vegetació pròpia d'una zona humida. | 08225-37 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria de Fumanya, probablement de finals del segle XIX, va funcionar per a ús exclusiu de la masia de Fumanya fins als anys 50 del segle XX. A l'última època de funcionament per a cada cocció es feia venir un mestre teuler del Bages que indicava el procés a seguir, des de l'extracció de terra i la preparació de les feixes de llenya fins a la cocció de les peces. A la teuleria s'hi produïa una peça pròpia que feia les mesures següents: 16 x 40 x 20 centímetres. Era una peça molt pesada i de tamany considerable i la van deixar de fer perquè tenien problemes en la seva cocció (la part interior quedava crua). Una mostra d'aquestes peces es troba a la cantonada nord-oest formant part dels murs de càrrega de la teuleria, així com també en alguns pilars de les estructures agropecuàries de la masia de Fumanya. A la teuleria també s'hi van fabricar unes primes rajoles d'un centímetre de gruix així com unes peces d'obra pensades expressament per posar als muntants de les finestres. Aquestes peces presentaven un queixal en una de l'extrem i quedaven totalment encaixades a la cantonada de la finestra, evitant haver de picar-les. El motlle amb queixal d'aquestes peces el va idear el propietari de la teuleria. | 42.0312500,2.0517200 | 421504 | 4653681 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62319 | Teuleria de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalmato | XIX | Presenta murs parcialment derruïts i està cobert de vegetació. | La teuleria de l'Almató es troba situada a uns 600 metres al sud-est de la masia de l'Almató, seguint un camí que baixa per la baga de l'Almató en direcció a la riera Gavarresa, paral·lel al rec de l'Almató. És una teuleria de grans dimensions, de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i maó d'uns tres metres d'alçada i uns 150 centímetres de gruix. La façana principal, orientada al sud-oest, amida uns 6'55 metres d'amplada i presenta dues grans arcades, actualment tapiades, de 190 centímetres de diàmetre i uns 150 centímetres d'alçada. Sobre les arcades s'hi observa un gran arc de descàrrega format per pedres a mode de plec de llibre. L'interior, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. Al nivell superior així com als voltants hi ha crescut vegetació i arbusts. | 08225-38 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0513900,2.0807500 | 423931 | 4655891 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62320 | Teuleria del Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-moli-del-pont | XIX | Només es conserva un part de l'estructura i el mur frontal només conserva la pedra a l'extrem superior. | La teuleria del molí del Pont està situada uns 50 metres a l'oest del pont medieval de Sant Martí i el molí del Pont, davant una esplanada a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, de planta quadrada d'uns 5 metres per costat i murs d'un amplada pròxima als 90 centímetres. La façana principal, a on es troben els dos boques d'entrada al forn, està encarada al sud-est i es troba parcialment colgada de terra. De la paret de pedra que recobria aquesta façana només en resten dues filades de pedres a l'extrem superior, quedant a la resta només la tàpia. De les dues arcades de la part inferior només en queda la forma de la tàpia i les dues petites boques d'entrada al forn, emmarcades amb monòlits de pedra. La resta de façanes estan colgades per terra i vegetació, que ha anat guanyant terreny. Encara es pot observar, però, l'espai interior del forn, actualment mig colgat de terra. | 08225-39 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0274500,2.0760600 | 423514 | 4653237 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62321 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-5 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 http://perso.wanadoo.es/albanell/blava/index.htm | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost - on rep les aigües de la riera Lluçanès-, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 470 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Gavarresa separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Perafita en la meitat nord-est i creua el terme en la meitat sud-est, fins abandonar-lo prop del pont de la Gavarresa, a l'est de Santa Creu de Joglars. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Roca (en el marge oriental i per tant, en terme municipal de Perafita), el Molinot, el Molinot Xic i el Molí del Pont, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que forma el lliscant de Vilatammar i d'altres artificials, com les tres petites preses que abasten la xarxa pública d'aigua del municipi. La riera és travessada per diverses passeres, com la de Vilatammar i la de la Franquesa, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas a peu per sobre l'aigua de la riera. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troben tres ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa per Sant Martí d'Albars. El petit pont modern situat al costat del Molinot, que correspon a la pista forestal que uneix els nuclis de la Blava i Perafita, el pont d'origen medieval situat sota el nucli de Sant Martí d'Albars i el pont de la Gavarresa, que correspon a la carretera BP-4653. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic com els cingles que envolten els meandres situats prop del Molinot Xic i més al sud, del Molí del Pont o el lliscant de Vilatammar, una formació rocosa d'uns 15 metres d'ample per 40 de llarg que forma un petit embassament i que és creuat per una passera formada per 18 pedres rectangulars amb una separació d'uns 50 centímetres. Uns dels principals afluents de la riera Gavarresa en terme de Sant Martí d'Albars és el rec de l'Almató, situat a l'extrem nord-oriental del terme municipal. Es tracta d'un rec que recull aigua de pluges amb un ambient molt humit que propicia l'existència d'arbres de ribera. Per la seva situació és un rec amb poca intervenció humana, permetent un ecosistema botànicament ric on destaquen les alquequengis (Physalis alkekengi), unes plantes molt vistoses i alhora poc comunes a la zona. | 08225-40 | Sector est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.0351500,2.0803100 | 423875 | 4654088 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62321-foto-08225-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten especialment a Sant Martí d'Albars ja que es troba relativament prop de la capçalera de la riera, però sí als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62322 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-1 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès, tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té força menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Lluçanès separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Lluçà en la meitat nord i creua el terme en la meitat sud, fins abandonar-lo al sud-oest de la Coromina. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Lluçanès passa pel molí de les Vinyes i el molí de Fumanya, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars o quadrats on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que formen les goles de Fumanya i d'altres artificials, com la resclosa de formigó del molí de Fumanya, i és travessada per diverses passeres, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas per sobre l'aigua de la riera, entre els que es compten la passera de Serrarols i la de la Coromina. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troba el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual. La riera Lluçanès també forma diversos espais d'interès paisatgístic com les goles de Fumanya o l'entorn del molí de les Vinyes, dos espais on l'erosió ha donat formes capritxoses a les grans roques per entre les que transcorre la riera. | 08225-41 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.0366500,2.0574300 | 421983 | 4654275 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 62323 | Goles de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-fumanya | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | En èpoques de secada l'aigua es queda embassada a les goles, acumulant restes de matèria orgànica (troncs, fulles...) sobre la superfície de l'aigua. | Les goles de Fumanya estan situades a la riera Lluçanès, en el pas d'aquesta sota el pont de les goles de Fumanya, al nord-oest de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una formació rocosa entre la que transcorre la riera Lluçanès. El tram de les goles, d'uns 50 metres de llarg, està delimitat a banda i banda per roques de grans dimensions que han originat el pas estret i sinuós de la riera. L'erosió ha anat modulant la roca, formant punts on l'estretor de la riera permet el pas a peu d'un cantó a l'altre (menys d'un metre) i gorgs profunds que de ser buidats presentarien una forma de bolet invertit, amb més amplada a la part inferior que a la superior. Sobre les goles hi ha el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual i uns metres més al nord hi ha uns forats circulars picats a la roca a banda i banda, de la mateixa tipologia que a les rescloses. | 08225-42 | Sector sud-oest del terme municipal | Les goles de Fumanya és un dels punts màgics de Sant Martí d'Albars, ja que hi ha diverses llegendes que hi estan relacionades. Una de les llegendes narra com un euguer de la masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, s'havia submergit a les goles de Fumanya, trobant-hi un forat sota l'aigua. Després de seguir-lo arribava, per sota terra, fins un tros lluny de les goles i de la riera, suposadament sota la masia de Fumanya. Una altra llegenda relacionada amb les goles, és la que explica la formació rocosa coneguda com 'la ramada encantada', situada entre els termes municipals de Perafita i Lluçà. En aquesta llegenda s'explica com una noia es banyava nua, suposadament a les goles de Fumanya, amb un pastor, provocant l'ira del pare de la noia, que ja l'havia promès amb un altre pretendent. La maledicció que rebé la noia va ser quedar-se dins les goles de Fumanya amb el pastor eternament mentre les ovelles del ramat del pastor quedaven convertides en pedra, originant la formació rocosa que s'observa des de molts punts de Sant Martí d'Albars. | 42.0298700,2.0542000 | 421707 | 4653525 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62323-foto-08225-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, les goles de Fumanya no s'assequen mai, ni en períodes de grans secades. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62324 | Font de les Escaredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escaredes | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font, ja que ha cobert, en part, les escales que hi descendeixen. | La font de les Escaredes està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli de la Blava, uns centenars de metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en una zona de granges al nord de la Serra, a tocar de la Blava. La pista descendeix entre uns camps fins arribar a un punt on creua el rec de les Escaredes, on s'ha de deixar la pista i seguir un corriol que avança paral·lel al rec. Seguint el rec pel marge sud (el rec de les Escaredes té un recorregut oest - est ) s'arriba fins la font, situada al cantó contrari. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de maó arrebossat, actualment sense tapar, situat a recer d'una pedra de grans dimensions del que en sobresurt el brollador metàl·lic. Actualment però, el brollador està inutilitzat ja que un tub desvia l'aigua. La font es troba pràcticament dins del rec en una zona on aquest transcorre entre pedres de grans dimensions. En algunes d'aquestes pedres s'ha picat unes escales que permeten baixar fins al rec, ja que el corriol passa elevat. | 08225-43 | Sector oest del terme municipal | 42.0444300,2.0612400 | 422308 | 4655136 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62324-foto-08225-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006, la font de les Escaredes presentava un índex de nitrats de 64'00, 147'70, 112'90 i 161'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62325 | Font de l'Esqueixada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesqueixada | La vegetació dificulta lleugerament l'accés a la font. | La font de l'Esqueixada, també coneguda com a font dels Plans, està situada en una zona de camps al sud-oest del nucli de Sant Martí d'Albars, uns 200 metres al sud de cal Benet. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4342 amb les cases de cal Benet i cal Blanch, a més de diverses granges i el nucli de Sant Martí d'Albars. Al passar entre uns camps, s'ha de deixar la pista i seguir paral·lel al rec que avança entre camps resseguit de petits pollancres. A uns metres de la pista, en un racó on s'observa una vegetació espessa i dos petits roures, es troba la font. Es tracta d'una font formada per un dipòsit de formigó, recobert en la majoria del seu mur exterior per molsa, situat sota una pedra de grans dimensions que forma una petita balma a tocar del rec. La font es troba pràcticament dins del rec, en una zona on aquest transcorre entre pedres esllavissades de grans dimensions. | 08225-44 | Sector sud del terme municipal | 42.0225800,2.0682900 | 422865 | 4652703 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62325-foto-08225-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (agost de 2006) la font no rajava | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62326 | Font de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-carboneres | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba ben condicionada ja que es va netejar el seu entorn fa pocs anys. | La font de les Carboneres està situada a l'extrem sud del terme municipal, pocs metres al nord-oest de la riera Gavarresa en el pas d'aquesta per sota la carretera BP-4653, al peu del bosc de les Carboneres. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia al costat del Pont de la Gavarresa i segueix en direcció nord-oest travessant la riera Gavarresa. Un cop travessada la riera, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista transcorre paral·lela a un rec. Des d'aquest punt, i seguint el rec a peu, s'arriba a la font, situada al marge d'un prat amb alguns pollancres, en un racó ombrívol dominat per boixos i arços. Es tracta d'una font de bassa excavada a la roca, formada per un gran forat de forma rectangular a la part inferior del qual s'hi forma una petita bassa, que s'omple constantment gràcies a l'aigua que es filtra per l'extrem dret del fons de la roca que envolta la bassa. Actualment la bassa té poca profunditat ja que s'hi han acumulat sediments, però segons fonts orals, antigament el forat era força més fons formant una pica i quedava tancat per una porta, actualment inexistent, que evitava l'accés al bestiar. Uns metres més avall del rec hi ha una altra font, que forma un petit gorg al mateix rec que neix a la font de les Carboneres. Actualment l'accés és dificultós. | 08225-45 | Sector sud del terme municipal | La font de les Carboneres va ser una font molt utilitzada pels veïns de Santa Creu, que hi anaven a través d'un camí de bosc que els permetia arribar-hi en uns deu minuts. No només hi anaven a buscar aigua amb càntirs, ja que era una font que mai s'assecava, sinó que també hi anaven a berenar i a rentar la roba, a la font que es troba uns metres més avall, quan la riera Lluçanès baixava tèrbola. El topònim de la font fa referència a un passat no tan llunyà en què l'explotació dels boscos d'alzines i roures de Sant Martí d'Albars proveïa de cendra la ciutat de Vic. | 42.0147800,2.0665800 | 422714 | 4651839 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62326-foto-08225-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de les Carboneres presentava un índex de nitrats de 93'40 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62327 | Font de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | L'accés a la font és bo, tot i que la part posterior de la bassa està totalment ocupada per bardissa. | La font de l'Horta està situada a l'extrem superior del clot de l'Horta, a mig camí entre la Caseta i la riera Gavarresa, al nord-est de la Creu de la Pau de Constantí. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia davant de la Caseta i segueix en direcció sud-est fins a la Creu de la Pau de Constantí. Un cop passada la Creu, s'ha de trencar a l'esquerra i s'arriba a un punt on la pista passa per uns metres empedrats de roca natural. Des d'aquest punt, s'ha de trencar a l'esquerra i uns metres més avall s'arriba a la font situada a l'extrem oest d'un prat que té un petit embassament a l'extrem est. Es tracta d'una font de bassa d'aigua cristal·lina que s'omple constantment gràcies a la filtració d'aigua per diversos punts entre els roques que hi ha a un extrem de la bassa. A l'altre extrem hi ha una bomba d'aigua subjectada al terra amb una base de formigó, que va servir per bombar aigua a un dipòsit per al control d'incendis. La vegetació que envolta la font és la pròpia d'una zona humida, amb joncs i cua de cavall, entre una massa de bardissa que envolta parcialment la bassa. | 08225-46 | Sector central del terme municipal | La font de l'Horta va ser probablement la font que abastava d'aigua els horts de la masia de la Caseta i a la mateixa masia, situada a l'oest de la font. Modernament, l'ADF va construir una bassa de grans dimensions en un punt elevat a l'oest de la font i s'hi bombava aigua per tenir-ne una reserva en cas d'incendi. L'embassament que hi ha al mateix prat de la font també és modern, té força fondària i és utilitzat per a abeurar-hi el bestiar. | 42.0389600,2.0742700 | 423380 | 4654516 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62327-foto-08225-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font de l'Horta presentava un índex de nitrats de 53'20 mg/l, per la qual cosa era, i probablement és, una font no potable ja que superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62328 | Font de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalmato | L'accés al safareig i a la font és pràcticament impossible per la gran quantitat de vegetació que ha crescut a l'entorn. | La font de l'Almató està situada al capdamunt del rec de l'Almató, en un espai enclotat a menys de 200 metres de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través del camí que surt del costat de la masia de l'Almató i ressegueix el camp que hi ha davant la masia per l'esquerra. Vorejant el camp a peu s'arriba al cap d'uns metres al rec de l'Almató. Al creuar-lo es troba a mà dreta un mur de pedra que forma un espai pla a sobre. En aquest espai, delimitat per parets rocoses, s'hi troba la font, amagada entre la vegetació. La font està formada per un safareig adossat a una de les parets de roca, el safareig està construït amb maó, amb batedors de pedra a dos dels quatre costats, ja que els altres dos queden delimitats per la roca natural. L'aigua que omple constantment el safareig és la que es filtra a través de diversos punts entre les roques, ja que tot l'espai pla on es troba la font és envoltat de parets rocoses, molt humides, on hi ha petites balmes i forats per on constantment es filtra l'aigua. | 08225-47 | Sector nord del terme municipal | La font de l'Almató abastava d'aigua els habitants de la masia de l'Almató, que també hi anaven a rentar la roba. Des de fa uns anys, però, la font no s'utilitza i es troba en perill de pèrdua. | 42.0533700,2.0759300 | 423534 | 4656115 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62328-foto-08225-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62329 | Font de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fumanya | Tot i que es conserva el mecanisme que permetia extreure l'aigua, actualment no està en ús ja que l'aigua és canalitzada per sota terra. | La font de Fumanya està situada al capdamunt d'un prat totalment cobert per desenes de pollancres, uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom i al sud-oest del nucli de Beulaigua. S'accedeix a la font a través del camí forestal que comunica la carretera BV-4342 amb las masia de la Font, en terme municipal de Lluçà, passant pel pont de les goles de Fumanya i per la masia de Fumanya. Seguint aquesta pista s'arriba a la font, situada pocs metres abans de la masia, a l'altre costat del punt on es conserva un tram de camí empedrat. La font està formada per un petit mur de pedra, davant del qual hi ha una estructura cúbica de maó, a la que està subjectada l'estructura de ferro, que, a través d'un agafador, permetia extreure l'aigua. Al costat hi ha una altra estructura de maó, de menor alçada, tapada amb una porta quadrada de fusta. L'entorn de la font és ocupat pel prat amb pollancres, entre els que discorren diversos recs que arriben en aquest punt des de diferents direccions, el més important dels quals és el que prové de Beulaigua. | 08225-48 | Sector sud-oest del terme municipal | La font de Fumanya abastava d'aigua els habitants de la masia que li dóna nom, situada pocs metres al nord-est de la masia. | 42.0282800,2.0572400 | 421957 | 4653346 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62329-foto-08225-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62330 | Font de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blava | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font ja no raja i només es conserva el pou i la caseta. | La font de la Blava està situada al marge d'un camp al nord-est de la Blava, just al costat del rec de la Blava. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que dóna la volta a la Blava per la part nord i que segueix en direcció a Perafita. Al marge del camí, i a l'altre cantó del rec de la Blava, trobem la font. Es tracta d'una font de pou que ja no s'utilitza actualment. Està formada per un pou tapiat amb formigó sobre el que reposa l'estructura de ferro amb la politja que s'utilitzava per extreure l'aigua. A uns metres hi ha la caseta del pou, construïda amb totxana, on s'ubicava la maquinària que permetia bombar l'aigua a la xarxa de la Blava. | 08225-49 | Sector central del terme municipal. Nucli de la Blava | Aquesta font s'utilitzava antigament per donar aigua a tot el nucli de la Blava. Recentment, però, es va reformar la xarxa pública de tot el municipi extraient l'aigua de la riera Gavarresa. D'aquesta manera es va deixar d'utilitzar la font de la Blava, que d'altra banda i segons fonts orals, ja no era tan abundant com ho havia estat. | 42.0460000,2.0708900 | 423108 | 4655301 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62330-foto-08225-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2004 la font de la Blava presentava un índex de nitrats de 101'60 mg/l, per la qual cosa s'havia de considerar com una font no potable, ja que superava àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62331 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-0 | La vegetació dificulta l'accés a la font, que està envoltada totalment de bardissa. | La font del Raig està situada en un bosc de pins a la part obaga de la carena del Raig, uns 800 metres al nord-est de la masia de Vilatammar. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica la carretera BV-4653 amb les masies de Vilatammar i el Prat. Abans d'arribar a Vilatammar s'ha d'agafar un trencant a mà dreta que porta al bosc on es troba la font. Des de la pista, s'ha de descendir uns metres entre l'espessa vegetació fins a trobar la font, ubicada a uns 10 metres de la pista forestal. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura irregular de pedres, moltes de les quals recobertes de molsa. L'aigua, però, es filtra pels laterals del brollador lliscant entre les pedres en lloc de sortir pel brollador. Pocs metres més avall de la font hi ha una petita bassa d'aigües cristal·lines on va a parar l'aigua de la font. | 08225-50 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Raig era utilitzada pels habitants de la masia de Vilatammar, ja que és una de les fonts més properes a la masia. | 42.0260800,2.0867800 | 424400 | 4653075 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62331-foto-08225-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, és una font amb una bona qualitat d'aigua que no s'arriba a assecar mai. En el moment de la visita (agost 2006), tot i trobar-nos en període de secada, la font rajava i la bassa era plena. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 62332 | Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor | Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002 | La font es troba en bon estat ja que segueix essent utilitzada pels veïns de la zona. | La font del Bullidor, també coneguda com a font de la Coromina, està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que passa per la masia de la Coromina i segueix en direcció oest travessant la riera Lluçanès. Un cop travessada la riera s'arriba a una zona de plans amb pins, al fons de la qual s'obre un camp resseguit per un rec i per pollancres. A l'extrem nord-oest del camp s'hi troba la font, a tocar del rec. La font està formada per dos brolladors metàl·lics que sobresurten d'un mur situat en un espai enclotat. El mur, que amaga el dipòsit, és de maó arrebossat i presenta diverses pedres treballades delimitant-lo per dalt i formant uns graons que baixen fins als brolladors. A pocs metres de la font hi passa el rec de Marcusses. | 08225-51 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Bullidor o font de la Coromina antigament era utilitzada pels veïns de la masia de la Coromina i és una de les poques de Sant Martí d'Albars que encara és utilitzada pels veïns de la zona, tot i que deixa de rajar en períodes de secada. | 42.0240500,2.0462400 | 421041 | 4652886 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62332-foto-08225-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'anàlisi realitzada pel Grup de Defensa del Ter l'hivern de l'any 2002 la font del Bullidor presentava un índex de nitrats de 1'50 mg/l, per la qual cosa es podia considerar com una font potable amb una bona qualitat d'aigua. Actualment, l'ajuntament de Sant Martí d'Albars realitza anàlisis periòdiques per garantir-ne la potabilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62333 | Font de cal Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-blanc | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005 Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006 | Tot i que la font es conserva en bon estat, l'accés es troba embardissat i l'aigua no és potable. | La font de cal Blanc, també coneguda com font de Sant Martí, està situada en una roureda entre cal Blanc i el nucli de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia uns metres davant de la Torre del Baró, just on es separen les pistes forestals que condueixen a cal Blanc i al pont de Sant Martí d'Albars. Al cap d'uns 150 metres de corriol descendent amb alguns graons de pedra s'arriba a la font, ubicada en una petita balma amb rocs de grans dimensions despresos. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de maó, reformat al 1993, tal com ho indica la data inscrita, i recobert de molsa. Al lateral esquerre del dipòsit hi ha una aixeta metàl·lica i a la part superior el sobreeixidor, de forma quadrada. L'entorn de la font té un contrast marcat, ja que a l'interior de la balma, amb parets humides per on es filtra l'aigua i diversos forats entre roques que permeten el pas d'una feble llum, no hi creix pràcticament vegetació, i a l'exterior hi creix abundant bardissa que dificulta l'accés. Uns metres més avall de la font hi ha un safareig de grans dimensions on anaven a rentar la roba les dones de Sant Martí d'Albars. | 08225-52 | Sector central del terme municipal | La font de cal Blanc o de Sant Martí era una de les més utilitzades pels veïns del nucli de Sant Martí, que també hi anaven a rentar la roba. | 42.0259600,2.0729000 | 423251 | 4653074 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62333-foto-08225-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004, 2005 i 2006 la font de cal Blanc presentava un índex de nitrats de 126'20, 98'40 i 119'90 mg/l respectivament, per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62334 | Cal Ferrer de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-la-blava | TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | XVII-XVIII | S'ha reformat la teulada i modificat algunes obertures, tot i així l'edifici conserva l'estructura i la majoria d'obertures originals. | Cal Ferrer de la Blava està situada a tocar de la carretera BV-4342, dins del nucli de la Blava, tot i que aïllada respecte a les altres edificacions. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i diversos volums annexos d'usos agropecuaris. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i estan arrebossats només a la façana principal, i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una creu decorant la llinda, i un portal de nova obertura. Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'extrem esquerre presenta una data inscrita molt erosionada a la llinda i la del centre, una inscripció de quatre lletres, junt amb l'anagrama 'IHS', una creu, i la data de 1640 també a la llinda. A les golfes trobem, d'esquerra a dreta, un porxo emmarcat amb pedra treballada, un balcó de petites dimensions emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data inscrita de 1784 amb una creu grega de braços atrompetats intercalada. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum de teulada a una vessant que conserva una llinda bisellada al portal de la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest està ocupada en tota la meitat esquerra pel volum adossat; a la resta presenta set obertures emmarcades amb pedra, tot i que algunes han estat reformades. Les dues finestres de la planta baixa estan emmarcades amb pedra treballada, les tres del primer pis amb pedra bisellada, i a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una gran obertura d'arc de mig punt fruit d'una reforma. La façana nord presenta a la planta baixa un portal de nova obertura; al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos de les quals amb ampit motllurat; i una finestra emmarcada amb pedra treballada, les quatre amb reixes de ferro d'estils diferents. La façana est presenta només el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell. En tota la meitat esquerra del primer pis sobresurt perpendicularment una estructura adossada; a la meitat dreta s'hi conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal, també emmarcat amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra força erosionat i dues obertures emmarcades amb pedra treballada fruit d'una reforma, una d'arc de mig punt, que donen accés a la terrassa. A uns metres de la façana principal hi ha la pallissa de dos pisos, de teulada de doble vessant i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus delimitant les cantonades i reformes amb totxana al mur posterior. L'obertura principal, separada en dos nivells, és d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra treballada. | 08225-53 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Situada al peu del camí ramader, cal Ferrer de la Blava era coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. Encara s'hi conserven les anelles on estacaven el bestiar. Tot i que té orígens anteriors, les dates inscrites en les llindes de dues finestres situen la casa entre el segle XVII (1640) i el segle XVIII (1784). | 42.0441400,2.0699600 | 423029 | 4655095 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62334-foto-08225-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62335 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell-0 | XVIII | Reformada algunes parts amb obra i maó, presenta esquerdes, humitat als murs i arrebossat erosionat. | Cal Vilardell es troba situada al nucli de Sant Martí d'Albars, al sud de l'església parroquial. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, format per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb arrebossat erosionat i amb carreus regulars a les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest presenta un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda s'hi llegeix parcialment una inscripció a causa de l'erosió de la pedra:' IVAN 17- -', amb una creu i el monograma d' 'Ave Maria' intercalats. Sobre la llinda hi ha una filada de carreus que enllaça amb un gran finestral emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha una finestra de menors dimensions també emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud presenta diverses obertures de moderna construcció. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una a la planta baixa i l'altra a nivell de sota teulada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra, actualment tapiada. A la façana nord hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una petita finestra que combina pedra i fusta en el seu emmarcament. | 08225-54 | Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | Cal Vilardell es basteix durant el segle XVIII, en una època de gran creixement demogràfic que es produeix tant a nivell de Catalunya com del Lluçanès. També és una època que creix el nucli de Sant Martí d'Albars, el barri de la Blava i es reforma l'església parroquial. La data, parcialment erosionada, que es troba inscrita a la llinda del portal principal ens testimonia l'època de la seva construcció. | 42.0275900,2.0739300 | 423338 | 4653254 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62335-foto-08225-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62336 | Cal Ferrer de Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-beulaigua | XVIII | Tot i algunes ampliacions en la part est, l'edifici conserva l'estructura i bona part de les obertures originals. | Cal Ferrer de Beulaigua és l'última casa situada al nord del nucli de Beulaigua al costat del camí ral de França i el camí ramader que creua el terme municipal de nord a sud, i prop del tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular i amb carreus a les cantonades, una d'elles integrada al mur a causa d'una ampliació a la banda oriental. La façana principal orientada al sud-oest, presenta, a la planta baixa, un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada i un portal a la dreta, de menors dimensions, emmarcat amb pedra treballada reconvertit en finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra reconvertida amb balcó. A les golfes, situada sobre el balcó, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part de la dreta hi ha un cos annexat de teulada a una vessant a nivell inferior que presenta una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta nivell de primer pis i golfes. A la part baixa s'hi observa una antiga obertura amb arcada, tapiada amb grans carreus, amb un desaigua de pedra a la part inferior. La façana nord-est hi ha un pou circular construït amb pedra i d'1,70 metres d'alçada. Presenta nivell de primer pis i golfes, amb una obertura per planta. Al nivell de primer pis hi ha un estret portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la part de l'esquerra, que pertany al cos adossat a la banda oriental, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est pertany al cos adossat i presenta un queixal. A la part esquerra de la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra, i a la part dreta, endinsant-se en el queixal hi ha un porxo al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals bisellats a la planta baixa. | 08225-55 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | Cal Ferrer de Beulaigua va ser suposadament la primera casa a bastir-se al costat del camí ramader i camí ral de França a la zona on avui en dia hi ha el carrer de Beulaigua. El nom de la casa clarament ens indica l'ofici que s'hi desenvolupava i per tant podem suposar que era una de les cases que ferraven els animals dels traginers al llarg del camí ral que es dirigia a França. Algunes persones grans del nucli recorden que les cases de Beulaigua havien de pagar censos a cal Ferrer. Tot i no tenir cap data de referència es pot considerar cal Ferrer com una casa del segle XVIII. | 42.0315300,2.0659500 | 422682 | 4653699 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62336-foto-08225-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa, a uns 70 metres al nord-est, es troba el tram de camí ral empedrat que provenia del nucli de Sant Martí d'Albars. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62337 | Creu de la Pau de Constantí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pau-de-constanti | SERRA, J., La creu de la pau de Constantí (document solt) | XX | L'extrem superior presenta alguna petita esquerda i els líquens donen unes tonalitats grogues a la pedra. | La creu de la Pau de Constantí està situada en una esplanada rocosa envoltada de camps, a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars, i al sud-est de la Caseta. Es tracta d'una creu de pedra, formada per pedres treballades de grans dimensions. La base està formada per dos plataformes quadrades esglaonades sobre la que reposen dues pedres de grans dimensions que formen un cub en el que hi ha la inscripció: RECORD DEL XVI / CENTENARI DE LA PAU / DE CONSTANTÍ / 22 MAIG 1913. Just a sobre hi ha dues plataformes quadrades esglaonades més, sobre el qual reposa una pedra allargada tronco-piramidal de secció quadrada que va reduint la seva amplada fins a una senzilla imposta. La part superior correspon a una creu llatina, de braços curts i massissos, amb acabament irregular a dalt i unes inscripcions a la cara sud que no es reconeixen actualment. | 08225-56 | Sector central del terme municipal | La creu de la Pau de Constantí es troba situada a mig camí entre el nucli de la Blava i el de Sant Martí d'Albars. La seva situació no és casual, ja que es troba al peu del camí que utilitzaven els veïns de la Blava quan anaven a l'església de Sant Martí d'Albars, ja fos per anar a missa o per qualsevol altre tipus de cerimònia religiosa. Fins a la creu hi arribaven les processons religioses, des d'on es beneïen els camps del voltant. La creu es refereix a la commemoració de l'edicte de tolerància de l'any 313 pel qual la religió cristiana tenia les mateixes llibertats i els mateixos drets que la pagana. Constantí (280 - 337) era emperador romà, dit el Gran (llatí Caius Flavius Aurelius Constantinus), i va fer la pau amb els cristians però continuà essent pagà. Segon fonts orals, les pedres que formen la creu van ser portades amb bous i carretes fins a l'emplaçament actual, lloc on van ser treballades pels picapedrers. | 42.0366700,2.0723900 | 423221 | 4654264 | 1913 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62337-foto-08225-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 62338 | Barraca de pastor del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-prat | TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Tot i ser una construcció en pedra seca, s'observa l'apuntalament amb ciment d'alguna pedra a l'interior. | La barraca de pastor del Prat està situada al marge d'un camp prop de la roureda del Prat, al nord-est de la masia que li dóna nom. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta pràcticament quadrada i colgada parcialment de terra. Està situada en un marge d'un camp, en un punt en què aquest queda delimitat per un baix mur de pedra. La barraca, integrada al paisatge que l'envolta, està formada per murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular que arriben fins a una alçada d'1'20 metres i formen una planta quadrada de 3'5 per 3'5 metres. La coberta, formada per una falsa cúpula de lloses està sustentada a l'interior per un pilar central de dues pedres allargades. L'interior, sense ser ample, permet l'aixopluc de diverses persones. | 08225-57 | Sector sud-est del terme municipal | Les barraques de pastor, també anomenades barraques cerdanes, foren construïdes pels pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques de pastor són normalment de petites dimensions, ja que s'utilitzaven especialment per aixoplugar-se en cas de tempesta. | 42.0291200,2.0892600 | 424609 | 4653411 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62338-foto-08225-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62339 | Necròpolis de la Blava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-blava | RIU, M, L'arqueologia medieval a Catalunya, 1989 | VII-IX | A l'interior de la tomba s'hi ha acumulat terra i hi han crescut herbes. La part de la capçalera és la que presenta la màxima profunditat, uns 25 centímetres. | Al nord del nucli de la Blava es localitza una tomba antropomorfa, a l'oest del camí ramader sobre un petit monticle rocós. Es tracta d'una tomba de tipologia de banyera, isolada, excavada a la roca, orientada en sentit nord-sud. Presenta capçalera (orientada al nord) i peus arrodonits i amida 180 centímetres de longitud, 40 centímetres d'amplada a la capçalera, 56 centímetres d'amplada de cos i 35 centímetres d'amplada als peus. La tomba es trobava tapada per tres o quatre lloses de tova de 5 centímetres de gruix, de formes irregulars resseguides per un bordó. S'observa a la banda oest de la tomba un rebaixament a la roca que podria haver estat algun tipus d'encaix per les lloses sepulcrals. Actualment es troba destapada i al voltant s'hi observen restes d'aquest material. Es van trobar fragments d'os i de dentadura de l'inhumat, i s'han conservat alguns fragments de la coberta. | 08225-58 | Sector nord del terme municipal | Durant l'època alt medieval es troben diversos tipus de tombes repartits una mica per tot arreu, ja sigui de forma isolada, al voltant de masos o d'esglésies. El fet de trobar-se tombes isolades en el món cristià no és d'estranyar i cal emmarcar-ho dins una pràctica d'enterrament més o menys habitual en un espai de frontera, dèbilment organitzat tant a nivell polític com religiós. Aquesta pràctica és anterior al segle XI, ja que és a partir d'aquest període que es generalitzen els cementiris parroquials i monasterials, com a conseqüència d'una major organització territorial del món medieval (RIU:1989) | 42.0506900,2.0707300 | 423101 | 4655822 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62339-foto-08225-58-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions orals apunten a la troballa d'un parell de tombes més a prop d'aquesta, que afloraren en males condicions després d'un remenament de terra en un camp. | 85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 62340 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-14 | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 TORRES, J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Algunes parts del camí estan asfaltades pel pas de la carretera BV-4342 | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Martí d'Albars forma part de la Ruta I, rutes identificaes pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta, que prové del Penedès, va en direcció en direcció a Castellar de n'Hug passant per Manresa, Sant Fruitós de Bages i Avinyó. Entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra segueix cap a la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens, i continua travessant la vall de les Lloses, la serra de Tubau i seguint cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug (AADD: 2000). El camí ramader travessa el terme de Sant Martí d'Albars de sud a nord passant pel sector central. Entra a Sant Martí d'Albars a l'altura de cal Solanic procedent de Santa Creu de Joglars, i segueix la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, traçat que coincideix fins a la meitat del terme amb al camí ral de França. En aquest sector, el camí actualment segueix a través de la carretera asfaltada, tot i que en alguns trams s'observa el traçat de l'antiga carrerada que la voreja. El camí continua en direcció nord passant pel bosquet de Fumanya, conegut també com el pla de les Carboneres (lloc on esporàdicament hi feien nit alguns pastors i ramats), fins al serrat de l'entrada del nucli de Beulaigua que constituïa una pleta o returada, on els pastors i ramats hi podien passar-hi fins a tres nits. Aquí també disposaven del dret d'abeurada, ja que hi havia unes basses - que amb el temps s'han anat assecant - on s'hi abeurava el bestiar, i d'on prové el topònim de Beulaigua. El camí travessa el carrer de Beulaigua sorgit del pas dels ramats transhumants on s'hi ubica un hostal, cal Fadrí, que és la primera casa del carrer i la més antiga. Seguint cap al nord es voreja el serrat dels còdols per la banda de llevant i es continua cap al serrat dels esmorriadors fins a la Caseta. Un cop travessada la masia, el camí ral de França continua seguint la banda occidental de la carretera BV-4342, i el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava, passant prop de cal Ferrer, coneguda com una de les millors cases on es ferraven els animals dels traginers. El camí continua en direcció nord passant prop de la font de la Blava i s'arriba, després d'una pujada, a un planell rocós on també hi solien fer parada els ramats. Es segueix uns 800 metres fins que s'arriba a la gran masia de l'Almató, que constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i ramats que es desplaçaven pels camins de transhumància. A partir d'aquí el camí puja fins arribar a enllaçar amb la carretera BV-4342, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al terme de Lluçà fins arribar a Santa Eulàlia de Puigoriol . | 08225-59 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí, com és el cas del carrer de Beulaigua, així com els hostals o les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment, que també aprofitaven els beneficis dels ramats i atenien les necessitats d'aquests. La casa de parada dels pastors transhumants més important al municipi de Sant Martí d'Albars fou la gran masia de l'Almató. Els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0453100,2.0698800 | 423024 | 4655225 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62340-foto-08225-59-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 62341 | Camí ral de França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-franca-0 | AADD, Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | En alguns punts el camí ha estat modificat, ja sigui per la construcció de la carretera BV-4342 o per altres modificacions puntuals. | El camí ral de França travessa el terme municipal de Sant Martí d'Albars de sud a nord per la carena que formen les valls de la riera Lluçanès i la riera Gavarresa. Fins a la meitat del terme segueix el mateix traçat que el camí ramader. Prové de Santa Creu de Joglars, entra al terme a l'altura de cal Solanic i segueix la carretera asfaltada passant pel bosquet de Fumanya i travessant el carrer de Beulaigua. Continua al nord vorejant, per llevant, el serrat dels còdols i segueix pel serrat dels esmorriadors fins a arribar a la masia de la Caseta. Un cop s'ha passat la masia, el camí ramader es desvia cap al nucli de la Blava i el camí ral de França continua per la banda occidental de la carretera BV-4342. Passa prop de cal Pericó, la Serra i segueix en direcció nord vorejant per l'est del serrat de la Por i el serrat de les Balmetes fins arribar a cal Pusquies. Des d'allí es continua en direcció a cal Met i s'enfila al serrat de Vila, on surt del terme municipal de Sant Martí d'Albars i s'endinsa al de Lluçà en direcció a Santa Eulàlia de Puigoriol. És precisament en aquest desnivell que puja fins al serrat de Vila que es localitzen dos petits trams de camí empedrat, força fets malbé i erosionats tant per l'escorxament de l'aigua de la pluja com pel moviment de terra que es va fer a l'hora de col·locar un pal d'electricitat. | 08225-60 | Sector central del terme municipal | El camí de França era un camí de gran recorregut que enllaçava la zona de muntanya (els Pirineus) amb Barcelona, i travessava el Lluçanès. Es troba moltes vegades que el camí ral de França, que constituïa una important via de comunicació durant l'edat Mitjana, coincideix amb el principal camí ramader que creua el Lluçanès; aquest seria el cas de Sant Martí d'Albars, que fins a la meitat del terme municipal els dos camins coincideixen en traçat. Pel camí ral hi transcorrien traginers, mercaders i conductors de carros i tartanes que solien passar prop de les poblacions per tal satisfer els menesters que comporta la vida transhumant. Així mateix, al llarg dels camins naixeren diversos hostals que donaven resposta a aquestes necessitats i s'instal·laren gent d'oficis vinculats a l'activitat dels comerciants i traginers, com els ferrers que els ferraven els animals. En el cas del tram del camí de França que discorre per terme municipal de Sant Martí d'Albars, s'hi trobaven dues antigues ferreries, cal Ferrer de Beulaigua i cal Ferrer de la Blava, de gran renom a la zona, i també un antic hostal, cal Fadrí, situat a l'entrada del carrer de Beulaigua. | 42.0452700,2.0678400 | 422855 | 4655223 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62341-foto-08225-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el passat es van detectar annexions il·legals del camí a l'altura de cal Met i caldria controlar que no s'hi posin obstacles. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62342 | Camí ral de Vic a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-berga | ORDEIG, R., Villae, viae i stratae d'Osona. Testimonis de l'antiguitat a l'època medieval, dins Ausa 10/102-104, 1982 TORRES, J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis, i llegendes de transhumància, Solc, 2003 | Es troben algunes pedres descalçades i enmig hi ha crescut algun arbust i herbes. Tot i això el tram de camí es troba força ben conservat. | El tram de camí ral empedrat es troba situat al nord-est del nucli de Beulaigua, a uns 60 metres a l'est del camí ral de França i el camí ramader en el punt on aquest fa un revolt vorejant el serrat del còdols. Presenta una direcció est-oest, d'uns 20 metres de longitud i una amplada que oscil·la entre els 2'70 i de 2,30 metres. El tram de camí es basteix salvant un desnivell del terreny de 3 metres i està format per pedres de mitjanes dimensions disposades de forma irregular amb la part superior graonada picada a la roca natural. A cada banda del camí el ressegueixen unes pedres formant una baixa barana, algunes d'elles descalçades del seu lloc original, que delimitaven el camí i evitaven caure daltabaix del mur de contenció. Aquest mur, construït amb maçoneria de pedra de mitjanes dimensions, té una alçada de fins a 1,60 metres en la seva banda meridional. Segueix el camí en direcció est cap a Sant Martí d'Albars, sense estar empedrat i es perd enmig d'una escorxada del terreny que ha provocat l'aigua de la pluja. Els estudis per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, han portat a localitzar una pedrera i una farga amb materials ibèrics i romans en superfície i restes de treball de ferro, prop del camí. En direcció oest, les traces de camí es perden sobre el planell rocós cobert per vegetació al qual s'arriba un cop salvat el desnivell. La mateixa empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica apunta la idea de la bifurcació del camí en aquest punt. Una branca continuaria seguint el camí ramader i el camí ral en direcció a la Blava i una altra continuaria passant per darrere el nucli de Beulaigua en direcció a la masia de Fumanya, creuaria la Gavarresa i continuaria en direcció a Santa Maria de Lluçà. És precisament prop de la masia de Fumanya, a uns 70 metres d'aquesta, prop de la font de Fumanya, que es troba un altre tram de camí ral empedrat. És un tram d'uns14 metres de camí amb una amplada mitjana d'uns 3 metres, construït amb pedres de mitjanes dimensions, entre les quals hi ha crescut herba i bardissa.. Presenta un mur de pedra d'un metre d'alçada i 45 metres de llargada que ressegueix la banda sud. Sembla que aquest tram seguia en direcció a Beulaigua, ja que davant de la font de Fumanya continua un camí actualment arranjat que, segons fonts orals, antigament era empedrat. Encara s'hi poden observar algunes restes. | 08225-61 | Sector central del terme municipal. Nucli de Beulaigua | El tram de camí ral empedrat formava part del camí ral que anava de Vic a Berga passant pel nucli de Sant Martí d'Albars i que continuava en direcció a Lluçà. En un document que fa referència al Priorat de Lluçà que data de l'any 971, s'esmenta una via que comunica Santa Maria de Lluçà i Sant Martí d'Albars (ORDEIG:1982), i que hom podria relacionar amb el tram que es troba empedrat, ja que la direcció del camí uneix aquests dos punts. També s'ha apuntat, per part de l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, la possibilitat d'identificar el camí amb l'antic traçat de l'strata Cardonensis. El què sí està corroborat és el fet que a principis del segle XX aquest tram de camí es continuava utilitzant com a camí ral per la gent de Lluçà que anava a peu a Vic. Era conegut com a camí de la Cendra pel transport, amb matxos, rucs o mules, de sacs de cendra pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic, que compraven la cendra d'alzines i roures que feien els carboners de Sant Martí i Lluçà (TORRES:2003). | 42.0318600,2.0670400 | 422773 | 4653735 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62342-foto-08225-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Era conegut també com a camí de la Cendra, ja que hi passaven carregaments de matxos, rucs i mules amb sacs plens de cendra (extreta de les carboneres de Lluçà i Sant Martí d'Albars) pel proveïment de les pelleteries i les bugaderies de la ciutat de Vic. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62343 | Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>AADD, Sant Martí d'Albars. Tal com érem tal com som, Comissió de la festa dels 1100 anys de Sant Martí d'Albars, 2005. VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1144.</p> | XIII-XV | Aquesta imatge sembla haver estat modificada i tractada en diverses ocasions al llarg dels anys. L'escultura ha estat repintada modernament. | <p>La Mare de Déu de la Bona Sort, de tipologia de Mare de Déu romànica amb el nen, està ubicada a l'església de Sant Martí d'Albars. És una escultura de fusta policromada de 100 x 50 x 50 centímetres aproximadament que es troba situada dins una urna. La verge està asseguda en un tron de planta quadrada que es desenvolupa en tres nivells separats entre ells per una motllura. Amb la mà dreta sosté una esfera i amb l'esquerra té l'actitud d'aguantar el nen, assegut sobre el seu genoll esquerre. Duu un vestit vermell decorat amb motius estrellats daurats i cobert per un mantell de color blau fosc. Té el cap cobert per un vel i duu una corona daurada culminada per tres florons i amb una franja de decoració policroma imitant la pedreria. El nen, assegut sobre el genoll de la verge, sosté un llibre amb la mà esquerra i beneeix amb la dreta. No duu corona i vesteix túnica vermella coberta amb mantell de color verd fosc. La Mare de Déu i el nen presenten un aspecte frontal, rígid i el hieratisme propi dels models romànics. Tot i així, es denota una certa modernitat de la peça en el treball dels vestits.</p> | 08225-62 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>La imatge de Santa Maria, dita antigament de les Dones o també de la Bona Sort - nom que com se la coneix actualment -, és molt venerada per la població de Sant Martí d'Albars. Segons la tradició, la verge fou trobada per un bou de la casa del Prat dins una petita gruta prop d'una font i prop de la Gavarresa. Durant la Guerra Civil es va amagar a la cova de la Bona Sort. L'any 1949 va ser robada i recuperada dos dies després pel caporal de la Guàrdia Civil de Prats. La seva recuperació va ser motiu de gran festa per la població.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62343-foto-08225-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62343-foto-08225-62-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la descripció feta l'any 1998 pel Bisbat de Vic el mantell de la verge era de color verd fosc igual que la del nen, i la túnica del nen era de color blanc. | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 62344 | Creu processional de Sant Martí d'Albars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbars | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998 Núm. BDV 1143.</p> | XV-XVI | <p>La Creu processional es troba ubicada a l'església de Sant Martí d'Albars. És una creu gòtica d'argent, cisellada i repussada amb unes mides de 75 x 39 x 11 centímetres. La creu amb ànima de fusta està coberta per planxes d'argent. Al quadrant central hi ha la inscripció 'INRI' cisellada. Els extrems de la creu són flordelisats i tota ella és vorejada per un fi passamà en forma de cresteria exterior. Es troben expansions tetralobulades en els braços de la creu amb escenes repussades. A l'anvers de la creu hi ha la figura de Jesús en làmina emmotllada i està subjectada a la creu per mitjà de tres claus. El revers presenta la figura de la verge amb el nen també amb làmina emmotllada.</p> | 08225-63 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62344-foto-08225-63-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Hi ha el punxó de Barcelona'BA' a gairebé a tot arreu. | 93|94|85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62345 | Campana gran de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-marti | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1156</p> | XVIII | Presenta parts del vorell escrostonat | <p>La campana Gran està situada al campanar de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una campana de bronze amb sis nanses subjectades a un jou de fusta. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració està formada per dues faixes amb inscripcions a la part superior de la campana. La inscripció de sobre diu: JESUS * MARIA * JOSEPH * SANCTA BARBARA * SANCTE MARTINE ET S * MARIA ORATE PRO NOBIS. La inscripció de sota és la següent: CONGREGO CLERUM DEFUNCTOS PLORO PESTEM FUGO FESTA DECORO (RO es troba en un nivell inferior) LAUDO DEUM VERUM PLEBEM VOCO. A la part central de la campana hi ha una creu llatina sobre una peanya de quatre graons amb decoració de daus amb motius florals, flordelisats i d'estels. A la part baixa de la creu, entre l'últim graó de la peanya hi ha la inscripció i data següent: DAMIA BENTULA 17+84 DE VICH ME A FETA. A la part posterior de la campana es repeteix la imatge de la creu, però aquí sols amb la data al peu. La part inferior de la campana es troba decorada per unes fines motllures i una faixa de decoració amb motius florals.</p> | 08225-64 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Les campanes van ser tocades manualment fins fa uns quinze anys, quan es van automatitzar.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1784 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62345-foto-08225-64-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Damià Bentula | 98|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 62346 | Campana petita de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-marti | <p>VILARÓ, E., Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998.Núm. BDV 1157</p> | XVIII | Presenta vorell escrostonat i brutícia d'excrements de colom | <p>La campana Petita es troba situada al campanar de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una campana de bronze subjectada per dues nanses a un jou de fusta. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració està formada per una faixa a la part superior de la campana amb una inscripció formada per lletres emmarcades en requadres: 'S MARIA ET S MARTINE ORATE PRO NOBIS ANO 1700'. La franja llisa inferior a la inscripció conté tres requadres amb imatges poc definides: una imatge presenta la verge amb el nen, una altra imatge presenta una figura humana molt borrosa i desgastada, i la última presenta Crist en Pietat envoltat dels instruments de la Passió. A la part central hi ha una faixa amb decoració vegetal que volta la campana, i la part inferior es troba decorada per agrupacions de tres i dues fines motllures. A la part posterior hi ha una creu que ocupa pràcticament tota l'alçada de la campana, decorada amb motius vegetals iguals a la franja central. Presenta una peanya inferior de quatre graons formats per daus amb motius florals que s'alteren amb espais buits.</p> | 08225-65 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Les campanes van ser tocades manualment fins fa uns quinze anys, quan es van automatitzar.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1700 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62346-foto-08225-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62346-foto-08225-65-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 62348 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-28 | XIX-XX | La documentació es troba col·locada en caixes classificadores, tot i que la major part es troba apilada sense cap tipus de protecció. S'han detectat problemes d'humitat i pols. | L'arxiu Municipal es troba ubicat al primer pis de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars, en una petita habitació que dóna llum natural. Conté, bàsicament, la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans dels segle XIX fins a l'actualitat. La documentació no es troba ni classificada ni ordenada i, per tant, s'hi barregen llibres de fons municipals, llibres d'inventaris, llibres d'actes, registres d'edificis i solars, llibres de caixes, correspondència i jutjat, registre civil, pressupostos i actes municipals, rendes i exaccions, cens electorals, etc. | 08225-67 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62348-foto-08225-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Seria interessant sol·licitar l'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal al Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62349 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-16 | XIX-XX | La documentació es conserva dins un armari de fusta, a la planta baixa de l'edifici. S'hi ha detectat problemes d'humitat. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí d'Albars es troba ubicat a l'església de Santa Creu de Joglars. L'arxiu conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament des de inicis del segle XIX fins a l'actualitat. Només un llibre data del segle XVII i un altre s'inicia al segle XVIII. La documentació és la següent: 5 volums de Baptismes (des de 1852) 1 volum de Confirmacions (des de 1829) 2 volums de Matrimonis (des de 1857) 2 volums de Defuncions (des de 1887) 1 volum de Testaments (1898) 1 llibre de la Capella i administració de Sant Isidre, de l'església parroquial de Sant Martí del Bas (1685) 1 llibre de visites (1720 - 1999) 3 llibretes d'obra de l'església (administració parroquial) (des de 1939) 1 llibre de consueta (1946) 1 llibre de misses parroquials (des de 1944) 1 'De statu animarum' (1960)</p> | 08225-68 | Església de Santa Creu de Joglars. Santa Creu de Joglars. Olost | <p>Possiblement la documentació de l'arxiu parroquial corresponent als segles anteriors al segle XIX va ser cremada durant els anys de la Guerra Civil espanyola.</p> | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Caldria fer una correcta classificació i inventari de la documentació. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 62350 | Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a la Mare de Déu de la Bona Sort, molt venerada a la parròquia de Sant Martí d'Albars del Bisbat de Vic. La lletra i la música dels Goigs va ser composada per Lluís Alemany. L'edició present és del 1982, impresa pels amics dels Goigs de Vic amb el número 94. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior es mostra un dibuix de la imatge de la talla d'estil romànic de la Mare de Déu de la Bona Sort, flanquejada per gerros farcits de flors i garlandes. A la part central hi ha les estrofes de lloança a la Verge i les pregàries dels vilatans que s'encomanen per demanar protecció, beneir i salvaguardar els conreus de les tempestes i els llamps, així com ser guiats, orientats a l'hora de la mort. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada.</p> | 08225-69 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1982 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62350-foto-08225-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Lluís Alemany (música i lletra) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62351 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs a lloança de Sant Martí, bisbe de Tours, patró de la parròquia de Sant Martí d'Albars del Bisbat de Vic. Se'n desconeix l'autor de la lletra i la música de l'edició present que fou editada al 1982, i impresa pels amics dels Goigs de Vic amb el número 97. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que formen diversos motius enllaçats de volutes. A la part superior es mostra un dibuix del patró Sant Martí flanquejat per gerros amb flors i garlandes. A la part central hi ha les estrofes que ressegueixen les principals gestes de Sant Martí. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, s'enrolà per emprendre la carrera militar. S'adherí al cristianisme i trobà dificultats per conciliar la fe amb l'activitat militar, i per tant va demanar ser eximit del servei. Una de les gestes més conegudes, lloada en els goigs, i molt representada en la seva iconografia, és la partició de la capa per compartir-la amb un pobre mig nu que es trobà pel camí. També s'hi relacionen alguns símbols iconogràfics com la mitra, que senyala l'estatus de Sant Martí, que fou nomenat bisbe de Tours. Acaben els goigs demanant al sant la salut espiritual i física dels vilatans de Sant Martí d'Albars. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada.</p> | 08225-70 | Església parroquial de Sant Martí d'Albars. Nucli de Sant Martí. Sant Martí d'Albars | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0279000,2.0740800 | 423351 | 4653289 | 1982 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62351-foto-08225-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Fins als primers anys de la dècada del 2000, els veïns del poble coneixien i cantaven els goigs. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62352 | El mossèn, la màgica i la por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mossen-la-magica-i-la-por | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. | 'En una casa de Sant Martí d'Albars una nit van sentir un soroll molt fort a baix a l'entrada, van encendre una espelma, van anar a veure què passava però no van veure res, tot estava al seu lloc. Al dia següent es va repetir el mateix soroll, després van passar uns quants dies sense. Però vet aquí que tot d'una el bestiar de la cort va començar a fer uns crits molt forts. Anaren a veure què passava, però en arribar a la cort trobaren el bestiar tranquil i com si no passés res; altres dies trobaven les vaques i mules desestacades i, en comptes d'estar de cap a la menjadora, hi estaven de cul. Altres nits no sentien cap soroll, però al matí trobaven les cadires de la casa totes girades de potes enlaire. Aquella família estava una mica preocupada pel que els passava, ho van parlar amb un veí i aquest els va comentar que el problema podia ser el mossèn. La mestressa de la casa era una d'aquelles dones típiques de pagès, ben plantada, valenta i decidida. Una nit el bestiar se'ls va desestacar, tot fent uns grans crits, i a la matinada van trobar totes les cadires de potes enlaire. Llavors la mestressa va dir: - Me'n vaig a veure el rector perquè em doni un remei per acabar amb tot aquest desori. Li va explicar tot el que els passava i li va demanar consell. El rector li va dir que algun familiar seu tenia problemes a l'altra vida i es manifestava d'aquesta forma reclamant el seu ajut. - Si vostè sap per què passa això, suposo que també deu saber què fer perquè no passi més, oi? - digué la dona. - Doncs sí. Mira, per resoldre aquest desori que dius que sentiu a la nit, només cal que feu dir unes quantes misses en memòria dels avantpassats de la casa, o sigui les persones que havien viscut i ja són mortes, això els reportarà el repòs de les seves ànimes i ja no us molestaran més. - Molt bé mossèn, si vostè creu que la solució és dir misses, ja en pot dir i com més millor. - Però, perquè tinguin efecte sobre els sorolls i altres coses que els passen a vostès, han de donar una almoina, si no les misses no seran el remei dels seus mals. A la pagesa ja li començava a pujar la mosca al nas i digué: - Miri, si fent dir misses deixem de sentir el soroll, ja pot anar ara mateix a dir la primera. El que sí li prometo es que jo ni ningú de casa meva li donarà una pesseta per això i procuri que no passi cap més dia cosa estranya a casa meva, perquè llavors cobrarà sense monedes. Des d'aquell dia ençà no va passar res d'anormal en aquella casa.'(TORRES:2003) | 08225-71 | Sector central del terme municipal | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 62353 | Els animals del traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-animals-del-traginers | TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. | 'Això diuen que va passar ja fa molts anys, quan a la ciutat de Vic feien servir cendra de llenya d'alzina dels boscos del Lluçanès, és a dir, dels boscos de Sant Martí d'Albars i Lluçà, per rentar la roba, així com per al curat de pells a les pelleteries. El transport de la cendra el feien en carros i també a bast. Els traginers que es dedicaven a aquesta feina solien arribar a Sant Martí més o menys quan llostrejava, acabant el trajecte al capdamunt de la pujada de davant de l'església de la parròquia. Si passaven el pont del Molí de clar o mig llostre no passava res, feien la pujada amb tota normalitat. Si anaven una mica més tard i passaven ja de fosc, segur que tenien problemes. En ocasions es veien obligats a fer nit al peu de la Gavarresa o a tornar un tros enrera i demanar acolliment a la casa del Prat, que feia d'hostal. El bestiar agafava com una mena d'espant, feia mitja volta i tornava enrera, no hi havia manera de fer-lo pujar de bell nou. Altres vegades passava el pont i quan era a mitja costa es quedava parat i no hi havia manera que continués. Tot el contrari, donava mitja volta i tornava fins a la Gavarresa. Els traginers no veien ni sentien res. Era una cosa que només sentien o veien els animals. Això els tenia molt preocupats, fins al punt que només hi passaven de clar. Però vet aquí que un dia a aquests traginers que tenien problemes amb el bestiar se'ls va afegir un traginer nou. I aquest quan calia resoldre un problema hi anava de cara i disposat a fer el que fes falta per tal de resoldre el contratemps. A la sortida de Vic anava un grup força gran de carros, però en el transcurs del camí anaven prenent diferents camins, uns quants diu que es varen quedar a Olost, i cap a Sant Martí hi varen anar el nou traginer i un parell més. Els altres dos ja eren veterans de la ruta, sabien perfectament que de fosc era impossible arribar a Sant Martí. Quan varen passar per davant de la casa del Prat ja era negra nit. Els dos van dir: - Nosaltres ens hi quedarem a dormir, demà de clar ja pujarem, et recomanem que facis com nosaltres. Tampoc no podràs travessar la Gavarresa i, en cas que ho aconsegueixis passar el pont, quan seràs a mitja pujada també hauràs de tornar enrera i no et quedarà més remei que tornar a dormir aquí. Diu que era un d'aquells traginers que no acostumava a canviar els plans fàcilment. Va dir: - Vosaltres podeu fer el que més us convingui, però jo he dit que anava a dormir a Sant Martí i aniré a dormir allà on tenia previst. Si preferiu quedar-vos ho podeu fer, però jo continuo. Els dos sabien el que passaria, perquè coneixien prou bé i de sobres el que passava quan enfilaven la pujada de Sant Martí si era de nit. Els va picar una mica la curiositat per veure com se les empescaria i varen dir: - Bé home, ja venim, així et farem companyia en el camí de tornada. Els tres carreters van emprendre el camí. Quan van ser al pont, els dos que ja sabien amb el que es trobarien es van posar a l'aguait, però res, van passar. Els dos deien: - Noi, això si que no ho entenc pas, nosaltres quan es fa llostre mai podem pujar la costa, si tenim sort passem el pont, però en el punt on comença la pujada el bestiar s'atura i no hi ha forma de continuar. Anaven fent aquests comentaris i alhora no entenien per què quan anaven ells amb altres companys mai no podien pujar si era de nit i aquell dia, en canvi, sí que pujaven. El traginer, que ja quasi era a dalt de la pujada, tot cofoi va dir: - Jo us he dit que anava a dormir a Sant Martí i ja hi som. Quan feien l'últim revolt de la pujada, des d'on ja es podia veure l'església de Sant Martí, les mules es van parar amb sec. Davant la sorpresa del traginer i dels seus companys, van fer mitja volta, emprenent la baixada fins al final de tot. Res ni ningú no les va poder aturar. El traginer era molt tossut, no era dels que es queda plegat de braços quan les coses anaven malament. | 08225-72 | Sector est del terme municipal | 42.0269400,2.0760200 | 423510 | 4653180 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En un rampell agafà les mules i tornà a emprendre la pujada. Les va arriar a quatre de fondo pujada amunt, però encara no eren a mitja pujada quan les mules altre cop es van aturar, van fer mitja volta i cap avall. Des del lloc on varen donar mitja volta es veia el campanar de la parròquia.- Mira, hi ha llum a salt el cimbori de la parròquia - va exclamar el nou traginer, que tot seguit va preguntar:- Les altres vegades que us passava això també hi havia llum al campanar?- Doncs, mira, en això si que no ens hi havíem fixat mai - van respondre els dos nois.Llavors el nou traginer va dir als seus companys:- Vosaltres tingueu cura del bestiar que jo en un tres i no res arreglaré el problema i us asseguro que mai més tindreu dificultats per pujar la costa de Sant Martí d'Albars. Aquest traginer sempre portava l'escopeta pel que pogués passar. Va agafar l'arma de dintre del carro, ja que sempre la portava carregada i preparada per si tenia algun contratemps durant els trajectes. Es va atansar ben a prop del campanar tot disparant un tret ben dirigit de dret al llum. Tan bon punt va disparar el tret la llum es va apagar. Va tornar a buscar el carro i les mules i va pujar la costa sense cap problema. Quan van arribar al lloc on tenien per costum anar a dormir, va dir:- Jo he dit que dormiria a Sant Martí i aquí estic, quasi sempre el que prometo ho compleixo. Companys em sembla que des d'avui ja no tindreu cap més problema per pujar la famosa pujada de Sant Martí, si no es que carregueu massa el carro i el bestiar no té prou força per pujar la costa. Però el motiu que feia tornar el bestiar enrera ja no es donarà més, l'autor de la malifeta ha quedat ben servit per un temps i no crec que li quedin ganes de tornar a fer semblants trapelleries.Així es com es va acabar la por a la pujada que va de la Gavarresa fins a Sant Martí i des d'aquell dia mai més els traginers de la cendra varen tenir problemes.' (TORRES:2003) | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 62354 | La marxanta, la bruixa del forat del cul del gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marxanta-la-bruixa-del-forat-del-cul-del-gos | TORRES, J. Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 | XX | Molts dels veïns més grans del poble recorden la història i la marxanta, que n'és la protagonista. | 'Aquesta dona que feia de marxanta es guanyava la vida venent roba a les cases de pagès i també a fires i mercats als pobles del Lluçanès. Sempre amb companyia del seu gos. La residència la tenia a Sant Martí d'Albars. Quan anava d'un lloc a altre i trobava ramats d'ovelles, el gos les bordava tot esgarriant el ramat. Gos i bruixa jugaven amb les ovelles, cosa que feia enfadar molt els pastors. Aquests l'escridassaven i ella els responia: - Jo sóc el forat del cul del gos. Tothom la coneixia per aquest nom. Un dels que m'han explicat la història deia que, quan era molt jovenet, un dia que la mare li va comprar un davantal li va dir: - A veure, si aquesta peça de roba em surt malament on us puc trobar? La marxanta li va respondre: - Aneu on aneu, demaneu per la dona del forat del cul del gos. Tingueu la seguretat que us donaran raó de mi. Era un xic misteriosa. Quan algú la feia enfadar es venjava provocant alguna malvestat en el bestiar de la casa on l'havien maltractada. Per venjar-se sempre ho feia a través del gos. Algú deia que el gos era ella mateixa, ja que no podia ser que un gos tingués tan enginy per fer trapelleries. (El més probable era que el gos estigués posseït pel dimoni i, per tant, gos i marxanta eren el mateix ésser, és a dir, la dona tenia dues personalitats: per això, en algunes ocasions el comportament del gos era idèntic al d'una persona). Els seus poders: Els conjurs els feia sempre mitjançant les tisores, ja que tenien un poder màgic especial: aturaven les pedregades i curava malalties. Però quan alguna persona la feia enfadar, llavors li provocava dolor o bé li feia caure una forta pedregada damunt dels camps tot malmetent-li l‘anyada. Per parar un temporal agafava tres tisores; dues les posava damunt del palmell de la mà esquerra en forma de creu, la tercera l'agafava amb la mà dreta i mullava la fulla amb saliva. Llavors aixecava el braç i anava caminant endavant i endarrera, i d'esquerra a dreta, tot fent una creu. Ho feia tot arrossegant els peus per tal que la creu quedés ben marcada. Quan acabava aquest ritual, se situava al centre de la creu i, des d'aquest punt i amb les tisores que havia mullat amb saliva, anava fent talls a l'aire, tot murmurant algunes jaculatòries inintel·ligibles. Si el temporal no era massa fort, amb tres vegades de fer el ritual complert el temporal ja amainava; si aquest era molt espaordidor, llavors calia fer el ritual cinc, set o nou vegades, i el temporal es trencava i no pedregava. Aquest ritual era indispensable que es fes a l'era on batien cada any; al mateix temps, calia que hi hagués pallers. Si no es donaven aquestes tres circumstàncies, el conjur no tenia cap efecte i el temporal continuava i la pedregada destrossava la collita. Quan el ritual era per guarir una malaltia també ho feia amb tisores. Posava dues tisores damunt la taula en forma de creu i amb l'altra tallava el mal que patia la persona. Mentre feia aquest ritual anava murmurant jaculatòries. Quan ella acabava la cerimònia el malalt començava a millorar. Si la malaltia era molt greu llavors calia emprar més tisores. Si emprava cinc tisores, la seva distribució era de la següent forma: dues creus i la cinquena per tallar la malaltia. Si eren set, feia tres creus; i si eren nou, quatre creus i la novena per tallar el mal. El nombre de tisores no podia ser parell; calia que fossin tres, cinc, set o nou. Per saber si el malalt tenia una malaltia greu sense veure'l procedia de la següent manera. Per exemple, una grip d'aquelles que deixaven les persones a les portes de la mort, a les tres pedretes com en deien la gent del país. Posava en un plat dues tisores en forma de creu, llavors hi afegia aigua fins que tot just cobrís les tisores. Quan tenia això preparat, tot seguit ho posava damunt del fogó, perquè l'aigua s'escalfés, sense arribar a bullir. | 08225-73 | Sector central del terme municipal | Com s'explica en aquesta història, la marxanta del forat del cul del gos va viure a Sant Martí d'Albars, tot i que la seva professió l'obligava a viatjar, i també va morir-hi als anys 60 del segle XX. En algunes cases i masies de Sant Martí d'Albars encara recorden el pas de la marxanta, com a cal Ferrer de la Blava, on s'hi havia quedat a dormir en algunes ocasions. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A continuació, tirava tres gotes d'oli damunt de l'aigua; si aquestes s'ajuntaven formant un dibuix semblant a la fulla de trèvol, era una grip de les més dolentes que hi pogués haver; si prenien forma de mongeta, eren unes angines fortes; si prenien la forma d'un cercle, només era un constipat fort; si s'ajuntaven però no prenien cap forma definida, llavors es tractava d'un cop d'aire.Aquests nuclis, independentment de la forma que agafessin, sempre es formaven en el centre de la creu que formaven les tisores que hi havia dintre el plat cobertes d'aigua. Això servia només per saber la dolença que la persona patia. Quan ja sabia del que es tractava, llavors feia el ritual per tal que el malalt es guarís de la malaltia.El conjur per trencar aquesta dolença el feia de la següent manera: amb la tercera tisora feia un tall a la figura formada per les gotes d'oli, la partia per la meitat. Si no es tornava a ajuntar, el malalt guaria en vint-i-quatre hores. Això servia per un constipat. Quan més forta era la malaltia més creus calia fer, és a dir, la figura que feia l'oli damunt de l'aigua era tallada tantes vegades com la gravetat que la malaltia requerís. El màxim de talls que es podien fer era de quatre. Quan l'oli estava tallat calia deixar el plat fora del foc en un lloc on ningú el toqués. Si a l'endemà les gotes d'oli continuaven tallades el malalt en tres dies sanaria; en el cas que a les vint-i-quatre hores les gotes tornessin a estar juntes era senyal de malaltia greu. Calia repetir el conjur tantes vegades com fes falta fins a guarir el malalt. Remugava unes jaculatòries que mai deixava que ningú les pogués entendre.Per curar el dolor, dibuixava la silueta de la persona sobre un tros de paper on també escrivia el nom del qui calia curar; tot seguit, posava el paper damunt de dues creus que prèviament havia fet amb quatre tisores, i amb la cinquena tisora feia un tall a la part del cos afectada pel dolor: tot fent aquest ritual anava recitant l'oració que pertocava al cas.Just quan acabava el ritual, el pacient ja començava a millorar. Si l'afecció era molt greu calia repetir el ritual durant tres, cinc, set o nou dies, després d'aquests dies el dolor desapareixia (TORRES:2002).La versió de la llegenda que explica Jordi Torres de com morí la marxanta no coincideix amb els records que en tenen la gent del poble, ja que recorden la marxanta com una dona prima i menuda. La persona, que si era grossa i que fou enterrada portada en un carro fou la cabanyera, que visqué a la Cabanya. La versió continua així: La mort de la dona Aquesta dona va morir als primers dels anys de la dècada de 1960. Quan va morir s'esqueia que feien la carretera de Santa Creu de Joglars (Olost) a Santa Eulàlia de Puigoriol (Lluçà). Plovia molt i els camins estaven tan malament que era pena de la vida el caminar per aquells camins tan enfangats.Era una dona molt grossa. El capellà preguntà:- Osca! Com ho farem per portar aquesta dona amb el que pesa i el temps que fa?Un dels veïns trobà la solució:- Per això no cal preocupar-se. Jo tinc un tractor i remolc. Si li sembla bé, la carreguem al remolc i llestos.Va ser el primer difunt que no van portar a pes de braços. La persona que la va portar amb el tractor al cementiri se sorprengué de la rigidesa del seu cos. Una dona que no havia fet mai res més que caminar i rondar món, no estava quasi mai aposentada en un lloc. Era una autèntica rodamón, però el dia del seu enterrament no movia ni peu ni cama; tampoc no va fer servir l'escombra per anar al cementiri. Va haver de ser un tractor que la hi portés.' | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62355 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-21 | La festa Major de Sant Martí d'Albars es celebra el dia 11 de novembre de cada any. És el dia del patró del poble, Sant Martí, bisbe de Tours, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. És, per tant, el dia que es celebra la missa solemne, l'únic acte que ha perviscut inalterable dins de la festa Major. La celebració litúrgica és el que dóna origen a la festivitat ja les festes majors neixen en el marc de la devoció i memorial d'un sant o santa, patró o patrona a qui la comunitat s'encomana per demanar protecció. Al llarg dels anys han acompanyat la festa Major diversos actes de caràcter lúdic i festiu que van variant depenent de l'acceptació que tenen en la població i que tenen lloc el cap de setmana més proper al dia de la festivitat, com per exemple, el ball, la cercavila amb gegants, sopars populars, jocs per la canalla, etc. | 08225-74 | Sector central del terme municipal. Nucli de Sant Martí d'Albars i de la Blava | Les manifestacions de caràcter folklòric com són les festes majors són difícils de datar i documentar. Tot i així, l'església parroquial de Sant Martí d'Albars ja apareix documentada el 905 en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà, i per tant l'advocació a aquest sant cal suposar que prové d'ençà de l'Edat Mitjana. És a partir de l'època medieval que les manifestacions populars experimenten un auge important, i tot i que és difícil precisar l'inici de la celebració tal com l'entenem avui en dia cal dir que és durant el segle XX on s'iclouen les activitats populars que l'envolten ball, cercavila de gegants, etc. | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al final de la missa es cantaven els goigs de Sant Martí per part de la gent més gran que és qui coneixia i sabia cantar-los. Des del 2004 s'han deixat de cantar. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 62356 | Aplec de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-salselles | <p>REIXACH, R., Molta gent al recuperat aplec organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 55, 14 de juny de 2002 REIXACH, R., Gran èxit de participació a l'aplec de Salselles, en la segona edició, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, número 79, 23 de maig de 2003. TORRES, J., Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí, Solc, 2002</p> | Els darrers anys gaudeix de gran participació | <p>L'aplec de Salselles es celebra actualment l'endemà de Sant Isidre, tot i que antigament s'havia celebrat el dia de Sant Marc. Tradicionalment els parroquians de Sant Martí d'Albars es desplaçaven en processó fins a Salselles - municipi actualment depenent de Borredà - amb la finalitat de demanar a la Mare de Déu pluja i protecció dels sembrats, bones collites i contra temporals i pedregades. Els veïns sortien de la parròquia a les set del matí i es trobaven tots al nucli de la Blava per emprendre el camí. Passaven per cal Mercader, les Vinyes fins a les Darreries on es començava a dir el rosari. Es continuava el camí cap a Tiratemples i anaven a sortir prop del Castió, passant per sota Muntanyola. Es travessava la carena i es passava prop de Viladeures dins arribar a Salselles. En arribar a Salselles s'esmorzava una mica i es deien dues misses, concelebrades pels rectors de Salselles i de Sant Martí. Al sortir de l'església hi havia, vora la porta, dues administradores de la Mare de Déu del Roser que venien flor de marduix o roselles a punt d'esclatar. Els nois es solien posar les flors al trau de l'americana o de la camisa. Més tard la gent anava a dinar prop de la font de Salselles, que es troba prop del cementiri, i algun pastor o pagès que portava acordió o violí, amenitzava el dinar. A la tarda es reprenia el camí de tornada (TORRES:2002). Avui en dia, l'aplec, organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, s'inicia amb una caminada popular que inicialment resseguia l'antic traçat que els parroquians feien per anar a Salselles i que s'ha variat últimament: es surt de l'església de Sant Martí d'Albars i es dirigeixen a l'església de Salselles passant per Serrarols, la Font, la Casanova del Castell i Viladeures. Un cop allí es celebra una missa, s'organitza un dinar popular i en acabar el ball clou la festa.</p> | 08225-75 | Església de Salselles. Salselles. Borredà | <p>L'aplec de Salselles es va recuperar l'any 2002 després de més de trenta anys sense celebrar-se. Organitzat per la junta parroquial de Sant Martí d'Albars, i inscrit des de la seva recuperació al cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès, l'aplec ha suposat la trobada de veïns de la zona i la recuperació d'una tradició que any rere any acull més participants. En un temps passat, la Verge de Salselles havia estat la patrona del Lluçanès, i totes les parròquies de l'arxiprestat d'Olost anaven el dia de Sant Marc en processó a pregar a Santa Maria de Salselles. Aquesta Mare de Déu era protectora dels sembrats i se l'advocava per aturar temporals de mala aigua, pedregades. També s'encomanaven a la Mare de Déu de Salselles els casats, fadrins i donzelles; era advocada especial de les parteres, perquè era creença popular que una novena de la Mare de Déu de Salselles donava bon cabal de llet, i feia créixer els nadons sans i forts (TORRES:2002).</p> | 42.0277595,2.0741331 | 423355 | 4653273 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 62357 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-0 | La recent neteja del bosc permet un bon accés a la balma. | La balma dels Gitanos està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la font del Bullidor, prop de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4341 amb la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà, però a tocar del de Sant Martí d'Albars. Just abans d'arribar a la masia, un cop descendit el serrat, s'ha de girar a mà dreta i seguir el serrat boscós que s'estén sobre la font del Bullidor. Un cop superada una clariana es troba la balma a la dreta, enmig del bosc i just sota la carena del serrat. És una balma de grans dimensions formada per una enorme roca que sobresurt de la muntanya en un angle d'uns 45% formant una gran cavitat molt oberta cap a l'exterior. La cavitat té una alçada que varia entre els pocs centímetres i els 6 o 7 metres en el punt central ja que l'obertura es tanca progressivament del centre cap als costats, i una llargària que supera els 60 metres, amb petites balmes a banda i banda. La profunditat, que també és progressiva del centre als costats, assoleix uns 10 metres prop del punt central. El terra de la balma, no excessivament humit, està recobert totalment per heura i per algunes roques de dimensions mitjanes que s'han anat desprenent de la balma. A unes desenes de metres sota la balma s'hi troben dos enormes blocs de pedra despresos probablement d'un punt proper a la balma però que actualment han quedat integrats al bosc. | 08225-76 | Sector sud-oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament al Lluçanès, espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. | 42.0233600,2.0439400 | 420850 | 4652812 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62357-foto-08225-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un racó de la balma s'observen parts ennegrides ja que s'hi ha fet foc. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 62358 | Font de Morgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-morgada | L'estructura de la font es conserva en bon estat i la qualitat de l'aigua és excel·lent. | La font de Morgada està situada al marge sud d'un camp, a l'extrem nord del bosc de Morgada i uns metres al sud-oest de la roca de Morgada, un pla de grans dimensions cobert completament de roca. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica Sant Martí d'Albars i Lluçà passant pel pont de les Goles de Fumanya. Un cop creuada la riera Lluçanès, s'arriba a una roca de grans dimensions que ocupa tot un planell, la roca de Morgada. Des d'aquesta roca s'ha de deixar el camí i vorejar el camp que hi ha al costat fins trobar la font, situada a l'inici del bosc de Morgada, un bosc de pins. Es tracta d'una font de bassal que té una bassa delimitada amb petits murs de totxana amb abundant vegetació aquàtica. A uns metres de la bassa d'obra, i al costat d'un pi de mitjanes dimensions, hi ha la font, que consisteix en un forat semicircular picat a la roca i tapat, normalment, per una porta de fusta que evita l'accés al bestiar. L'aigua que constantment omple aquest forat és la que també omple la bassa d'obra del costat, a partir de la qual, l'aigua segueix formant un petit rec. | 08225-77 | Sector sud-oest del terme municipal | Un dels principals usos que ha tingut la font de Morgada va ser el de proveir d'aigua la teuleria de Fumanya, situada uns metres al sud de la font, en el mateix bosc de Morgada. De la font en sortia un rec, del que actualment encara se'n reconeixen parts, que conduïa l'aigua fins al costat de la teuleria on hi havia dues basses que emmagatzemaven l'aigua. | 42.0313900,2.0526100 | 421578 | 4653696 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62358-foto-08225-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita es va trobar un tritó dins la font, senyal inequívoc d'una excel·lent qualitat de l'aigua. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 62359 | Molí de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Conserva l'estructura de l'edifici però ha estat molt reformat. | El molí de Fumanya es troba situat a uns 500 metres al sud-oest de la masia de Fumanya, a tocar de la riera Lluçanès. Es tracta d'un molí de planta rectangular, composat per planta baixa i dos pisos, i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Conserva l'estructura principal de l'edifici, però s'ha modificat i ampliat algunes façanes. Tampoc no conserva la maquinària de funcionament del molí. La façana principal antigament es trobava orientada al sud-est, on hi havia un cobert annex per guardar-hi les eines. A la planta baixa hi havia el carcabà, que desembocava les aigües a la riera Lluçanès i, segons fonts orals, hi ha una llinda datada de mitjans del segle XIX. Aquest façana ha estat força modificada, ja que s'hi ha annexat una galeria a la planta baixa que forma una terrassa al primer pis, on també hi ha una piscina. La façana nord-est té accés al primer pis. Està formada per una porta flanquejada per dues finestres, i al damunt, a nivell de segon pis, hi ha una finestra central. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La façana nord-oest té accés al segon pis a través d'una escala de pedra. És on hi havia la bassa del molí la qual, antigament, ocupava tota la façana. Actualment es conserva un mur de pedra que s'allarga perpendicularment i que ha estat aprofitat com un dels murs de l'actual garatge o cobert. La façana sud-oest és la que conserva millor els elements originals. Està composada per una finestra a la planta baixa, tres al primer pis i dues al segon pis. Totes elles emmarcades amb pedra treballada. A uns 200 metres al nord-oest, a peu de riera, hi ha l'antiga resclosa del molí de Fumanya que s'ha reformat amb ciment. Conserva alguns forats tan circulars com quadrangulars de l'antiga resclosa, amb la post de fusta encara encastada. | 08225-78 | Sector sud-oest del terme municipal | El molí va deixar de funcionar els anys 50 del segle XX. | 42.0254900,2.0526300 | 421572 | 4653040 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62359-foto-08225-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al camí d'entrada del molí de Fumanya hi ha, recolzada a un arbre, una mola de pedra, que suposadament constituïa una de les peces de la maquinària del molí. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 62360 | Forn d'oli de ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-0 | Al llarg del temps s'ha tapat de terra i hi ha crescut vegetació. | El forn d'oli de ginebre es troba situat en un dels marges del pla dels ginebres, prop de la font dels graons, al nord del nucli de Sant Martí. Era un antic forn picat a la roca natural que conserva, parcialment colgat per terra i vegetació que ha crescut al damunt i al voltant, la cavitat superior, de forma més o menys circular, on s'hi cremaven els troncs de ginebre blanc; i la part inferior amb una petita pica rodona on s'hi recollia la substància que es desprenia de la combustió. | 08225-79 | Sector central del terme municipal | Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Els troncs de ginebre blanc eren recol·lectats durant l'any i dipositats en una balma per permetre que s'anessin eixugant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses... Els troncs de ginebre eren introduïts a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquests troncs desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb argila i lloses, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0333000,2.0717200 | 423162 | 4653890 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62360-foto-08225-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 62361 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat | XVIII-XIX | Es conserva l'estructura original sense cap reforma remarcable. El seu ús continuat ha permès una bona conservació. | La pallissa del Prat està situada uns metres al sud de la masia del Prat, separada d'aquesta per l'era empedrada. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular allargada, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, formada per dos nivells, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, que en alguns panys està formada per lloses fines i cantonades diferenciades. La façana principal, encarada a l'era empedrada, presenta dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb dovelles i brancals de pedra treballada que donen accés al nivell superior. La façana oest presenta una única obertura, ubicada a l'extrem dret del pis inferior. Es tracta d'una porta d'arc rebaixat emmarcada amb dovelles i brancals de pedra treballada. La façana sud presenta en el nivell superior sis grans obertures separades per pilars de pedra treballada. En cada una d'aquestes obertures s'hi observa un sistema de bigues de fusta col·locades ortogonalment que serveix per evitar que les bales de palla caiguin a l'exterior. A la planta baixa, sota les quatre obertures centrals, hi ha quatre petites finestres emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. La façana est, com la oest, presenta un únic portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles i brancals de pedra treballada, al nivell inferior. | 08225-80 | Sector sud del terme municipal | La pallissa del Prat va ser construïda probablement durant el segle XVIII o XIX per als mateixos usos agropecuaris que té avui en dia. | 42.0236500,2.0764800 | 423544 | 4652815 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 62362 | Tondre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tondre | MESTRE, P., Els tonedors de Sant Martí d'Albars dins la revista El Temperi, núm. 7, 1997 VILARRASA, S., La vida dels pastors, Impremta Maideu, 1981 | Actualment la tècnica artesanal del tondre ja no es practica. | El tondre és la tècnica artesanal d'esquilar les ovelles que es vincula a la vida ramadera i transhumant del passat d'un municipi. La temporada del tondre començava la segona setmana de maig i s'allargava fins a la segona meitat de juny, abans que els ramats es posessin en camí cap a les altes pastures del Pirineu. Els tonedors anaven equipats amb dues mudes de camisa, calces (pantalons) i espardenyes, una per treballar i l'altre per mudar, i portaven una bossa de cuir amb les eines del treball: la pedra d'esmolar i un parell d'estisores especials per a tondre. Els tonedors es desplaçaven a peu d'una casa a l'altra, normalment arribaven a la casa on havien de tondre el dia abans, quan ja era fosc, on els esperaven la gent de la casa per donar-los de beure i un jaç per dormir. L'endemà, abans que sortís el sol, començava la tosa, diada del tondre, després de fer la barreja i menjar una mica, a l'era de la masia prèviament escombrada. El pastor presidia la tosa, els travadors (gent llogada per treballar aquest dia) lligaven i deslligaven les potes del bestiar amb traves (tires de pell d'ovella adobada) per tal que els tonedors esquilessin les ovelles amb les estisores sense haver d'entretenir-se ni un moment. La llana que en sortia de la tosa d'una ovella en deien el velló, que era trenat, lligat i guardat per vendre'l. Entre tots (tonedors, travadors i la gent de la casa) podien arribar a la vintena de persones. Durant la jornada es parava per esmorzar, per dinar, atipant-se d'abundosos àpats que la gent de la casa preparava per aquella diada tant especial, i per berenar. Un cop acabada la jornada, els tonedors prenien el sarró, la bossa del cuir amb les eines de tondre, i emprenien el camí cap a la casa on farien la tosa el dia següent (MESTRE:1997). | 08225-81 | Municipi de Sant Martí d'Albars | A Sant Martí d'Albars hi havia hagut una colla de tonedors amb tradició centenària, formada fa més de dos-cents anys quan l'activitat ramadera del bestiar de la llana era molt important per a l'economia del Lluçanès. Els tonedors esquilaven la llana de les ovelles abans que el ramat es disposés a pujar cap a les altes pastures del Pirineu. Els últims tonedors de la colla de Sant Martí d'Albars foren, entre els anys 1930 i 1936: el Sant Ponç de la Blava, el Pere Sanyes de la Talaia del carrer de Santa Eulàlia de Puigoriol, l'Andreu Gost de cal Bassó i els seus dos fills Andreu i Miquel, també de la parròquia de Puigoriol; Josep Agustí, el seu pare Ramon Agustí i el noi capellà del carrer de Beulaigua. Altres tonedors que havien format part antigament de la colla havien estat: el Pere Fadrí de cal Met Fadrí, el Ramon Nofre, el Pinós de la Blava i el Pere Aliguer de Beulaigua. Totes les colles tenien un Capità o cap de colla, que s'encarregaven de contractar i donar a cada casa la jornada que la colla passaria a fer la tosa, així com la distribució dels tonedors, i que a la de Sant Martí eren Ramon Agustí i Andreu Gost. El recorregut variava cada any segons les cases on havien d'anar, de manera que tothom tingués temps suficient per marxar i arribar a muntanya el primer dia de juliol. Començaven, normalment, pel sud i anaven pujant fins a les últimes cases del terme de les Llosses. Algunes de les cases que havien anat a tondre la colla de Sant Martí eren: el Marçal de Prats de Lluçanès; la Coromina, el Prat, Vilatammar, la Caseta, l'Almató de Sant Martí d'Albars; el Vilaró, la Font, Rocadembosc, Solana, Vilartimó, Muntanyola, Tor de l'Espar, la Riba i Monclús de Lluçà; les Heures de la Quar; Anfruns, el Graell, la Vall i el Plans d'Alpens; Puig de Viladonja, Puicercós, Capdevila, les Selles, el Roquer, Pujampí, l'Arboquer, Comià, Vila de Borredà i el Guixer de Matamala, de Borredà - Les Llosses. La colla de Sant Martí d'Albars es va dissoldre entre els anys 1936-1939, principalment per l'aparició d'un nou tipus d'estisores manual que doblava el rendiment de la tosa (MESTRE:1997). | 42.0276100,2.0738600 | 423332 | 4653257 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62362-foto-08225-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Quan un tonedor feia una mala estisorada i feia una ferida a l'ovella, de seguida portaven els ungüents que tenia preparats el pastor, la sutjada (oli i sutge) per tal de curar el tall o l'oli de ginebre conservat dins una banya, que tenia un gran poder desinfectant. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62363 | Arxiu fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció de fotografies antigues (còpies de les originals) cedides per particulars del municipi de Sant Martí d'Albars. Es troben conservades en format digital i presenten una cronologia que, bàsicament, abasta el segle X)X. La temàtica és variada i s'hi poden observar activitats domèstiques, agrícoles i de la vida quotidiana com rentar la roba al riu, la matança del porc, recollida de llet amb carro, les feines del camp (segar i batre); grups d'escolars de l'escola de Sant Martí; processons i primeres comunions; el mercat de Sant Martí d'Albars; l'equip de futbol de mitjans de segle XX; grups d'excursionistes, etc. | 08225-82 | Ajuntament de Sant Martí d'Albars. La Blava. Sant Martí d'Albars | El recull de fotografies antigues es va fer en motiu de la celebració dels 1.100 anys d'història de la parròquia de Sant Martí d'Albars, que es celebrà el 2005 i en la qual es va editar un llibre titulat 'Sant Martí d'Albars. Tal com érem, tal com som'. | 42.0448300,2.0706600 | 423088 | 4655171 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62363-foto-08225-82-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 62365 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-0 | La font dels Abeuradors està situada a l'est del nucli de la Blava, en una zona coneguda com el racó de Cabanes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita. Pocs metres després de sortir de la Blava s'ha de girar a l'esquerra fins trobar un corral, sota del qual, i al marge superior d'un camp, hi ha la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada al sud per camps i al nord per un planell rocós. El bassal, estret i allargat, fa una forma de mitja lluna i l'aigua hi surt cap a la superfície per diversos punts. La bassa està coberta en bona part per joncs i vegetació pròpia d'una zona humida. Antigament l'aigua de la font s'anava acumulant en un bassal situat uns metres a l'est de la font; posteriorment es va construir una estructura quadrada de formigó que encara es conserva, tot i no estar en ús. | 08225-84 | Sector est del terme municipal | Tal com el seu nom indica, la font dels Abeuradors va ser utilitzada principalment per abeurar el bestiar que bevia a través de la bassa on s'acumulava l'aigua situada a tocar de la font. | 42.0453000,2.0741800 | 423380 | 4655220 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 62366 | Farga del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-del-cami-ral | LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006. (inèdit) | V aC-V dC | Jaciment força erosionat. Probablement no té interès museològic, però sí científic. | Es troba situada prop del camí ral de Vic a Berga, en el seu pas entre el nucli de Sant Martí d'Albars i el nucli de Beulaigua, en un petit serradet. Es tractava d'un jaciment on s'hi ha trobat abundants restes ceràmiques de datació encara poc precisa entre els segles II a.C. i I d.C., i alguns fragments de metalls forjats, així com escòries de metall. Aquestes evidències apunten a l'existència de les restes d'un taller metal·lúrgic en aquesta ubicació. | 08225-85 | Sector central del terme municipal | 42.0310600,2.0709500 | 423095 | 4653642 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62366-foto-08225-85-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La localització de les restes de la farga l'ha fet l'empresa S.O.T, Prospecció Arqueològica, que està realitzant diversos estudis a l'àrea del Lluçanès. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62367 | Cal Fadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fadri | XIX | Es conserva l'estructura i les obertures originals de l'edifici. | Cal Fadrí és un antic hostal, actualment habitatge, situat a l'entrada del nucli de Beulaigua. És la primera casa que es troba entrant a Beulaigua, ja que està ubicada a l'extrem sud-est del nucli. Es tracta d'una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment s'ha unit amb l'habitatge adossat a la seva esquerra, cal Joan. És un edifici de tipologia urbana, de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada, com a la resta del carrer de Beulaigua, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La part que correspon a l'antic hostal, que aproximadament és la meitat dreta de la façana actual, presenta una composició pràcticament simètrica amb dos obertures per planta exceptuant la planta baixa, ocupada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, on hi ha la data de 1800 amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat i a les golfes s'hi observen dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada. | 08225-86 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar. Deixant de banda cal Ferrer de Beulaigua, més antiga i situada al nord de l'actual nucli, cal Fadrí va ser la primera casa construïda al carrer de Beulaigua, tal com ho indica la seva situació, a l'entrada del nucli, i la data que té inscrita a la llinda del portal principal, la més antiga de les que es conserven a Beulaigua. D'aquesta manera, podríem considerar que el nucli de Beulaigua neix amb l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, un hostal que s'emplaçava als peus del camí ramader i ral per a donar aixopluc als traginers i pastors que hi transcorrien. A partir de l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, amb el constant pas de traginers i ramats transhumants que tenien una returada a uns metres de cal Fadrí, van anar sorgint, al llarg del segle XIX, les diferents cases que actualment encara formen el nucli o carrer de Beulaigua. | 42.0300700,2.0651700 | 422616 | 4653538 | 1800 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 62368 | Passera de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-coromina | Amb la construcció de la passarel·la moderna de formigó es va perdre una part de les pedres que formaven la passera. | La passera de la Coromina està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Lluçanès, just al nord d'una passarel·la moderna de formigó que permet la comunicació amb vehicle entre els dos costats de la riera Lluçanès. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) de la que es conserven sis blocs de pedra units amb la roca per sobre la qual transcorre la riera Lluçanès. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. | 08225-87 | Sector sud-oest del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. | 42.0201200,2.0511800 | 421445 | 4652446 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml