Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92923 | Creu de Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-saladrigas | XX | Lleu erosió dels relleus i inscripcions. Fongs i patologies a la pedra. | <p><span><span><span>Creu de pedra emplaçada vora la carretera de Balsareny a Súria (BP-4313) que delimita per la banda oriental la gran propietat de la masia Vila d’Argençola, situada en terme de Castellnou de Bages. S’assenta sobre una grada de planta quadrada formada per quatre graons sobre la qual hi ha un pedestal quadrangular que té diversos gravats. La creu és d’astes trilobulades. Té una base de motllura còncava (escòcia), fust de secció quadrada i capitell estret decorat amb relleu de motiu vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En tres de les cares del pedestal hi ha inscripcions i gravats: a la cara oest diu “Balsareny” i hi ha l’escut antic de Balsareny, a la cara nord diu “Catalunya” i hi ha l’escut de Catalunya, a la cara oest hi ha la inscripció MSF i la data 1923. Les inicials corresponen al que aleshores era propietari de la Vila d’Argençola: l’industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa.</span></span></span></p> | 08018-306 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span>A principis de segle XX, en un moment de gran prosperitat econòmica, l’industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa va comprar la masia Vila d’Argençola i hi va edificar el gran casal actual, envoltat de llacs artificials, colomers, fonts i un pont. La masia es troba uns quatre quilòmetres a ponent, vora el punt quilomètric 52 de la carretera. La creu de Saladrigues delimita la propietat de la masia per la banda de llevant, mentre que passat el quilòmetre 53 es pot trobar una creu similar que delimita la propietat per ponent, abans d'arribar al pont de Barquets, a cavall entre els termes de Castellnou i de Súria (Novell, 2012).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com indica la inscripció de la creu, aquesta fou construïda l’any 1923. La carretera de Balsareny a Súria havia estat acabada l’any 1909. Per tant, es va col·locar en un lloc que fos ben visible des de la carretera. </span></span></span></p> | 41.8786300,1.8294000 | 402869 | 4636963 | 1923 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92924 | Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests <span>formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb</span> cavall <span>o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera </span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa l’organitza la Comissió <span>Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.</span></span></span></span></p> | 08018-307 | Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble. | <p><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></p> | 41.8640900,1.8741700 | 406563 | 4635299 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img340705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341553.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92925 | Col·lecció d’objectes de la Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Estat de conservació dels elements de la col·lecció desigual | <p><span><span><span>Col·lecció d’objectes aplegada en els darrers anys amb motiu de la Festa dels Traginers que consta de diversos tipus d’arreus i utillatge tradicional pertanyent al món del tragí i del transport tradicional en general, així com també d’altres objectes de caràcter etnogràfic i diversos relacionats amb aquesta festa. En general es conserva una mostra àmplia i representativa que permet il·lustrar com era el transport tradicional del món del tragí; és a dir, el transport a bast o a llom de les cavalleries. Els objectes es poden classificar en els següents grups:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Guarniments o arreus per al transport a bast. La peça bàsica era el bast, que servia de suport per aguantar les càrregues que es penjaven a banda i banda de l’animal, i amb una funció similar però més simples hi havia la xalma i l’albarda. També hi ha selles amb els seus guarniments i bastets. Així mateix, es conserven diferents tipus d’estris especialitzats segons els tipus de càrregues que calia traginar. Hi ha arganells (menes de coves, de fusta, de vímet o de ferro, per encabir-hi objectes diversos), sàrries (receptacles d’espar), àrguens (bastiments de fusta per traginar feixos o garbes), xafogons, catantingues o salmes (bastiments per traginer llenya o herba), bóts de pell, portadores, sorreres, pedrers, femeres, sarrions, sacs, arnes o gerros. També hi ha arreus guarnits que s’utilitzaven per ornamentar els animals en els dies especials de celebració: morralles o capçons amb plomalls, mantetes, pitrals i cadires o sillons (per seure-hi les núvies), així com altres tipus de guarniments diversos: collars, morralles, cingles, morrions, estreps, catistran, calçons o calçonets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Conjunt de diversos carros de diferents tipus: carros comuns, de vela, amb bocoi o de trabuc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Indumentària tradicional utilitzada en la cavalcada, que consisteix en diversos conjunts de gecs i calces de pana, armilles, tratjos, camises, barretines, faixes, espardenyes o gorres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eines tradicionals del camp: carretons, portadores, serres, màquines d’ensofrar, cisalles, forques, arades de diferents tipus, màquina de segar, premses i altres eines diverses. Procedeixen de masies de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic, bàsicament referit als cartells i programes de la Festa dels Traginers (des de l’any 1965), col·lecció de fotografies del Concurs de la Festa dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La major part d’aquest material es conserva a la Casa Torrents, edifici de propietat municipal que, des d’uns anys enrere, s’havia previst dedicar-lo a Museu dels Traginers. </span></span></span></p> | 08018-308 | Casa Torrents. Plaça Roc García. | <p><span><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1965 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></span></p> | 41.8627200,1.8774300 | 406831 | 4635144 | 08018 | Balsareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-23.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2022 l'Ajuntament va iniciar la restauració de les selles dels cordonistes. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92926 | La Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-seuva | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135-136.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori a la falda d’un serrat, amb bones vistes cap al Prepirineu. Ha conservat de manera molt íntegra els volums i la tipologia constructiva originàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a nord i sud, a més d’un barri o pati davanter a llevant que tanca la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el camí, respon a una construcció de tres crugies, amb un portal dovellat al centre i tres finestres al primer pis. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional. Només la finestra sobre el portal és emmarcada amb llindes, brancal i ampit de pedra picada. Posteriorment, aquest cos residencial es va allargar cap al sud, amb un cos obert a la part superior amb assecador. La façana posterior de la casa compta amb diverses finestres, més aviat petites i de distribució irregular, algunes emmarcades amb pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant el cos adossat al sudest, que compta amb una volta de pedra i una obertura superior amb pilars de pedra. </span></span></span></p> | 08018-309 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span>La denominació Seuva o Selva fa referència a la zona boscosa que es troba en aquest indret i que al segle X s’esmenta en un document com a <em>silva seminata</em>. Aquest mas és d’origen medieval i es troba profusament documentat al segle XIV, quan el rei Pere III, que en posseïa la meitat proindivís amb Miquel Tord, cedeix la seva part a Ramon de Peguera. A finals del segle XIV trobem que els masos de la Selva eren dos. Els habitants d’aquest mas eren masovers i per això no van adoptar el cognom de la casa. Els cognoms dels masovers anaven canviant periòdicament: Albareda (consta en el fogatge de 1553), Riera, Sallés, Puig, Estrada, Vinyes, Rosell...</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia es va reformar al segle XVIII, tal com indica la inscripció d’una llinda. Més tard encara es va allargar cap al sud, però no sembla que als segles XIX o XX s’hi fessin modificacions importants.</span></span></span></p> | 41.8744300,1.8251000 | 402506 | 4636502 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Sa Selva, la SelvaInscripció en una llinda de la façana principal: 17[?], Jauma (...) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92936 | Font del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bruc | <p><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 33.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font que es troba a la placeta amb parc infantil que hi ha al final del carrer del Bruc, obra de mossèn Joan Bajona. Està feta amb dos fragments de pedres d’un molí d’oli o trull, disposades de manera que una fa de pica i l’altra forma un parapet on hi ha l’aixeta de la font. Té un petit mosaic de tons blavosos a la part central. </span></span></span></p> | 08018-310 | Carrer del Bruc | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va idear i construir aquesta font l’any 1998. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8612400,1.8780700 | 406882 | 4634978 | 1998 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92937 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-27 | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 159.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Cementiri de Balsareny, emplaçat al costat de la carretera de Súria, als afores del poble. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral pintat de color blanc. L’entrada és al costat de migdia, encarada a la carretera. És formada per una porta reixada entre pilars i coronada amb una creu de ferro. Té inscrit l’any 1896 i la frase “Benaventurats los que morin en Gràcia de Déu”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior els blocs de nínxols es distribueixen en diferents sectors entorn d’una zona central enjardinada amb diferents tipus de plantes i arbres, a més de xiprers. A la part central hi ha una senzilla creu de ferro sobre una columneta. La part de llevant del recinte és fruit de l’ampliació feta entorn de la dècada de 1990.</span></span></span></p> | 08018-311 | Carretera de Súria (BP-4313) | <p>El primer cementiri parroquial de Balsareny va ser al costat de l’església, al costat nord, on avui hi ha el casal verge de Montserrat. En construir-se aquest edifici, l’any 1947, s’hi van trobar molts enterraments dels quals ja se n’havia perdut la memòria. Del que sí es conserva el record és de l’anomenat Cementiri Vell que, almenys des del segle XVI, era adossat al mur de migdia de l’església parroquial. El cementiri municipal actual es va inaugurar l’any 1896. Aleshores l’antic fossar va quedar en desús. El trasllat de les despulles al nou cementiri es va fer amb una solemne processó. A finals de la dècada de 1920 a l’indret on hi havia el Cementiri Vell s’hi va construir l’escola parroquial.</p> <p>En un principi el recinte del cementiri municipal era més estret i, entorn de la dècada de 1990, fou ampliat cap a llevant.</p> | 41.8681800,1.8741900 | 406570 | 4635753 | 1896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92938 | Col·lecció de plats i càntirs de la Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plats-i-cantirs-de-la-festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Col·lecció de plats, càntirs i altres objectes de ceràmica elaborats com a record amb motiu de la Festa dels Traginers des de l’any 1983. En aquesta data es va començar a encarregar un plat i un càntir personalitzat, diferent cada any. Els plats tenen motius decoratius normalment inspirats en els que apareixien també als cartells i la fulleteria de difusió. Els càntirs són cada any de formes i decoracions diferents. La col·lecció consta d’un exemplar de cada atuell i inclou també altres peces complementàries que s’havien fet esporàdicament, com ara càntirs petits, porrons, ampolles o cendrers.</span></span></span></p> | 08018-312 | Passatge Matamoros, 13 | <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. En els anys successius la Festa dels Traginers de Balsareny s’anà potenciant i, progressivament, s’hi va anar afegint un bon nombre d’activitats que complementaven l’acte central de la cavalcada històrico-retrospectiva. L’any 1970 la diada fou declarada “d’interès turístic nacional”. Gràcies a unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1983 va ser el primer any que es van encarregar plats i càntirs personalitzats com a record de la festa. L’elaboració es feia en un taller del poble de Breda, de gran tradició ceramista. Des de 1984 en l’àmbit anomenat el Rebost del Traginer s’hi va instal·lar una Botiga de ceràmica on es podien adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. El responsable d’encarregar la ceràmica era Francesc Maya Comas, conegut com el “Quico”, i Josep Sensada. Més endavant va prendre el relleu Marc Rabeya. Des del principi Francesc Maya, que era afeccionat al col·leccionisme, es va responsabilitzar de guardar un exemplar de cadascuna de les peces de ceràmica. El 2013-2014 Francesc Maya fou homenatjat com a Traginer d’Honor.</span></span></span></p> | 41.8616000,1.8755600 | 406674 | 4635021 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-14.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 92939 | La Farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farmacia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 268.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edifici destaca per una certa voluntat de donar rellevància a la seva posició preeminent, fent cantonada entre la carretera de Berga i la Baixada del Torrent. És un edifici de planta quadrada i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dona a la carretera, es caracteritza per una composició ben ordenada en base a tres eixos d’obertures. Al nivell inferior hi ha el portal, a la dreta, acompanyat de dos amplis finestrals que serveixen d’aparador a l’establiment. Totes tres obertures són perfilades amb motllures de pedra i rematades amb arcs escarsers. Al primer pis s’estén un ampli balcó corregut amb barana de ferro forjat, mentre que al segon pis les obertures són en forma de finestres balconeres, baixes i amples, amb la particularitat que tenen uns ampits arrodonits. Les obertures dels pisos superiors són tancades amb persianes de llibret i, les que estan situades al centre, tenen una major amplada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Baixada del Torrent segueix una pauta arquitectònica similar però amb una distribució d’obertures diferent. La façana posterior és oberta amb galeries de formes quadrangulars. Sota la teulada el ràfec conserva una decoració amb cabirons.</span></span></span></p> | 08018-313 | Carretera de Berga, 2 | <p><span><span><span>A<span> les tres dècades finals del segle XIX la carretera va constituir el principal eix d’expansió urbana a Balsareny. Per la banda de la carretera de Berga les primeres cases documentades són la número 3, el 1882, la número 8, el 1891, i la número 18, el 1888. La major part de les que van seguir corresponen ja a les dues primeres dècades del segle XX. Aquest pot ser el cas de la casa número 2, actualment coneguda com La Farmàcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament s’havia anomenat cal Ti Carreter perquè hi vivia Valentí Picas, oncle de ca l’Eugeni i que tenia com a ofici carreter. Davant de casa seva reparava rodes de carro a la Baixada del Torrent. Abans havia fet aquest mateix ofici el Quico Carreter. Més tard la Carme de cal Lleter hi va tenir una carnisseria. Posteriorment l’establiment es va vendre al farmacèutic Albert Iglesias, que hi va instal·lar la farmàcia que abans tenia al carrer Trencat, cantonada al carrer de la Mel (Carreté, 2010: 268).</span></span></span></p> | 41.8644400,1.8745700 | 406596 | 4635338 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92939-farmacia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal Ti Carreter, la Carnisseria | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92940 | Cal Puigmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigmarti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 175.</span></span></span></p> | XIX-XX | Aspecte exterior amb falta de manteniment i amb parts degradades. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Destaca per l’amplada de la façana, lleugerament superior a la resta de cases, i per una composició amb certa voluntat de donar rellevància a l’edifici, especialment per mitjà d’un acroteri que realça la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta irregular que consta de planta baixa més un pis i golfes. A la façana principal les obertures es distribueixen de manera no simètrica, fet que sembla indicar que l’edifici actual és el fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies. A la planta baixa les obertures són simples, amb portes laterals que donaven accés a un local comercial. Al nivell de primer pis hi trobem un balcó corregut que ocupa tota l’amplada, amb barana de ferro forjat i dues de les tres obertures emmarcades amb motllura. Unes cornises separen el nivell de les golfes, obert amb dues finestres simples. A la part superior la façana queda ressaltada per un acroteri o pinyol de formes sinuoses, obrat amb maó i rematat amb una forma semicircular que queda flanquejada per quatre pilars amb boles de pedra. </span></span></span></p> | 08018-314 | Carrer Àngel Guimerà, 20 | <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Vell cal suposar que es compten entre les més antigues del poble i ja devien construir-se a finals del segle XVI, tot i que la majoria de les cases actuals deuen ser dels segles XVII, XVIII o posteriors. Al segle XVIII la casa que hi havia en aquest indret era propietat de Gaspar Eras (cadastre de 1775). La construcció actual deu ser fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies feta en algun moment del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, podria ser l’any 1820. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La denominació de Puigmartí fa referència a Àngel Puigmartí Comas. Va néixer el 1883, ferrer d’ofici, i el seu avi havia vingut de Monistrol de Calders. Més tard als baixos d’aquesta casa hi va haver una botiga de joguines i quincalleria regentada per una tal Tudela (Carreté, 2010: 175).</span></span></span></p> | 41.8625100,1.8762100 | 406730 | 4635122 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92940-casa-guimera-20-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Tudela | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92948 | Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cano | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 172-173.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. Destaca per una composició eclèctica amb una certa voluntat de donar rellevància a l’àmplia façana de l’immoble. L’edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa més tres pisos. La façana principal s’ordena de manera simètrica, amb un lleuger descentrament del portal principal. A la planta baixa el portal no queda situat en l’eix de simetria sinó una mica escorat a la dreta. És rematat amb arc apuntat i queda flanquejat per portes simples a ambdós costats que donen accés als locals comercials. Els dos primers pisos es caracteritzen per amplis balcons correguts amb les típiques baranes bombades, de ferro forjat. Cada balcó té quatre obertures perfilades amb motllures i queda separat a la meitat per una reixa que delimita dos habitatges. Els balcons descansen sobre mènsules, així com també la cornisa que separa el segon pis del tercer. Aquesta tercera planta segueix una estètica funcional, amb obertures quadrangulars en forma de galeria. Podria ser fruit d’una remunta posterior. El parament de la planta baixa és revestit amb un aplacat de pedra, mentre que la part superior és arrebossada i pintada de color clar.</span></span></span></p> | 08018-315 | Carrer Àngel Guimerà, 6 | <p><span><span><span>Originàriament en aquest indret hi havia dues cases: la número 6 i la número 8. Als primers decennis del segle XX la casa número 8 era propietat de la família Colell, que tenien una botiga de queviures al carrer Nou que comunicava pel pati del darrera amb el pati d’aquesta casa. En aquell pati es veien els vestigis de l’antic pou del Rector. Més endavant, el Colell va vendre la casa número 8 al constructor Josep Cano Alpiste, que va adquirir també la casa veïna (la número 6) i s’hi va fer una casa nova, més gran, que passà a dir-se cal Cano (Carreté, 2010: 173). Segons dades del cadastre, aquest edifici de nova construcció podria ser de l’any 1932.</span></span></span></p> | 41.8629500,1.8764500 | 406750 | 4635170 | 1932 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Jep, ca la Rita (antiga casa número 6); cal Creus, cal Creus Jep, cal Rossa, cal Colell (antiga casa número 8). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92949 | Tèxtil Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185-186, 275.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Nau industrial d’una antiga fàbrica tèxtil de dimensions modestes emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És representativa de l’arquitectura industrial de mitjans de segle XX. Consta d’un cos de planta rectangular irregular, d’una sola planta. Les dues façanes visibles de la construcció combinen l’obra a maó vist sobre un parament arrebossat i un sòcol de pedra. La façana principal, que dona al carrer de la Mel, consta d’un portal central simple flanquejat per finestres de formigó prefabricat amb franges de maó. Sobre el portal hi ha una obertura rectangular i dos ulls de bou. La façana és coronada per un acroteri de forma rectangular i costats escalonats. La façana lateral presenta un ritme de finestrals de la mateixa tipologia, dins una franja on cada finestra queda separada amb obra de maó.</span></span></span></p> | 08018-316 | Carrer de la Mel, 7 | <p><span><span><span>Aquesta petita nau havia estat una fàbrica tèxtil. Segons dades del cadastre, la construcció és de l’any 1947. El propietari era Emili Bonals Ambròs, a qui li deien el Castanyoles i també, secundàriament, el Carreteró, perquè estava casat amb Elvira Carreté Ribera, de cal Carreteró (carrer Nou, 45). La raó social era Textil Balsareny SA, però la gent en deia la fabriqueta del Castanyoles o cal Castanyoles (Carreté, 2010: 186). </span></span></span><span><span><span>Després d’Emili va continuar al capdavant de la fàbrica el seu fill Ricard Bonals Carreté, i després el fill d’aquest, Emili Bonals (quarta generació).</span></span></span></p> | 41.8625400,1.8745800 | 406594 | 4635127 | 1947 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-d.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Castanyoles, cal CarreteróInformació facilitada per Ramon Carreté | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92950 | Necròpolis de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilafruns | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Santa Cecília de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1984). “Necròpoli de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 88.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>.</span></span></span></p> | IX-XV | Església destruïda. Necròpolis pràcticament destruïda | <p><span><span><span>Restes molt malmeses de la necròpolis medieval que hi havia vora l’església de Santa Cecília de Vilafruns, uns 100 m al sud dels xalets de la colònia minera. Se’n conserva només una tomba, almenys que es pugui detectar a simple vista, mentre que l’antiga església romànica, com la resta de tombes, foren destruïdes amb l’ampliació de la carretera l’any 1984. La tomba conservada és visible en un talús al costat d’un camí i tan sols en queda la llosa superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis es va localitzar al costat de les ruïnes de l’església i l’any 1962 fou excavada per Albert del Castillo. Concretament, va exhumar quatre tombes que consistien en fosses excavades a terra, amb lloses de coberta i sense protecció lateral. Tres d'elles tenien el cadàver mirant vers ponent (en direcció a la capella), mentre que l'altre mirava cap a tramuntana. Un dels enterraments (identificat com a tomba A) es distingia dels altres pel fet de tenir una pedra a cada costat del crani, cosa que li donava un aspecte antropomorf. A més, l'esquelet tenia les mans reposant sobre el pit. En la terra que cobria les sepultures s’hi van recollir alguns fragments de ceràmica grisa medieval, que Del Castillo va identificar amb la que es va trobar als forns de Casampons, a Berga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa l’antiga església, amb anterioritat a la seva destrucció definitiva ja només en quedaven uns munts de pedra que ni tan sols permetien refer-ne la planta.</span></span></span></p> | 08018-317 | Sector sud del terme municipal. Instal·lacions mineres de Vilafruns | <p><span><span><span>El topònim de Vilafruns data del segle XVII i s’ha generalitzat més modernament. La capella ja està documentada l’any 951 com a Santa Cecília de Balsareny; concretament, entre les propietats que en el precepte de Lluís Ultramarí són confirmades al monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquesta època consta també com a depenent d’un altre monestir. Així, l’any 990 en la butlla del papa Joan XV al monestir de Sant Pere de Rodes, entre els béns confirmats apareix “junt al castell de Balsareny i l’església de Santa Cecília amb el seu alou”. Albert Benet (1984: 126) creu que aquesta aparent contradicció podria ser deguda a una redacció deficient de la butlla, en el sentit que Sant Pere de Rodes segurament posseïa un alou prop de l’església, però no l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Cecília no degué passar de capella rural. No en coneixem més notícies fins l’any 1685, una data en la que consta que encara tenia culte. Més endavant va quedar en ruïnes i així es trobava en el moment en què es van començar a construir les instal·lacions mineres a la dècada de 1930. Més endavant a la colònia minera s’aixecà una nova capella dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels miners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En fer-se els habitatges de la colònia l’església ja fou mutilada, i en el transcurs d’unes obres al complex industrial es van identificar un seguit de tombes que corresponien al cementiri de la capella. L’any 1962 Alberto del Castillo va excavar quatre tombes de la necròpolis, però el seu treball mai no s’arribà a publicar. Tanmateix, en el volum corresponent de la <em>Catalunya Romànica</em> els arqueòlegs Antoni Daura i Joan Galobart (1984: 126) presenten de manera resumida els resultats que va oferir aquesta excavació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, amb motiu d’unes obres d’ampliació de la carretera, es van aterrar definitivament les restes dels murs que quedaven de l’església i també la majoria de tombes de la necròpolis. </span></span></span></p> | 41.8426300,1.8785100 | 406892 | 4632912 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis-esglesia-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92951 | Cal Music | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 148.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les ruïnes han estat netejades, però encara tenen arbres i vegetació al seu interior. | <p><span><span><span>Ruïnes d’un antic mas, probablement del segle XVIII, de dimensions mitjanes i emplaçat al coster llevantí del Serrat de cal Castellà. Se’n conserven els murs fins a una alçada d’un metre aproximadament. La casa devia tenir l’entrada principal a migdia, que és precisament la zona que es troba més esfondrada. A l’interior de la construcció s’hi aprecien diverses estances així com un petit cos adossat a ponent i dues tines a l’angle nordoest. Les tines són cilíndriques, sense revestir ni amb cairons ni amb lloses.</span></span></span></p> | 08018-318 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>D’aquesta casa no se’n té constància documental, però sí del sobrenom de Music. El 1742 hi ha documentat un teixidor de lli que es va establir al carrer Nou de Balsareny i tenia aquest motiu. Procedia de la casa de cal Music, del Mujal (Navàs). La família es deia de cognom Casas i estaven emparentats amb els de cal Gemilà (carrer Vell, 12). És possible que, posteriorment, aquesta família construís el mas avui en ruïnes, que es coneixia com a cal Music (Carreté, 2010: 148). Això devia ser al segle XVIII o començaments del XIX. Fa molt de temps, però, que el mas ja es troba en ruïnes, ja que la gent més gran de la zona no recorden haver-lo vist mai habitat. A l’altre costat del camí cal Music tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 2018 un grup d’afeccionats (Xavi Novell, Jorge Villagrasa i Josep Cañellas) van netejar i desbrossar la zona de les ruïnes, i també van aixecar una planimetria de la casa.</span></span></span></p> | 41.8634700,1.8201900 | 402082 | 4635290 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-planta.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi NovellPlanta de les ruïnes realitzada per Francesc Haro | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92952 | El Joncaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-joncaret | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïna. Coberta i part alta en procés de degradació. | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes que es troba emplaçada a la falda d’un serrat, prop de Candàliga. Avui es troba en ruïnes, ja que la part alta ha començat a esfondrar-se. Tot i això, conserva molt íntegrament la tipologia constructiva tradicional, sense modificacions modernes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa fou aixecada en una sola fase constructiva, al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossada una tina a ponent i una petita dependència a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures que es corresponen amb les dues crugies en què s’estructura la casa. El portal és a l’esquerra, i al primer pis hi havia dues finestres que ara s’han desprès. El portal és emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada, com també ho eren les finestres. El mur posterior també comptava amb dues finestres. Els paraments són de maçoneria a pedra vista, amb algunes pedres més o menys escairades. Les cantoneres estan reforçades amb uns sòlids carreus. Al costat de ponent entre els coberts hi ha adossada una estructura semicircular que podria correspondre a un pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les dues estances de la planta baixa són cobertes amb volta de pedra. La que es troba al costat de llevant acollia el celler i conserva la boixa de la tina lateral.</span></span></span></p> | 08018-319 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>El nom d’aquesta casa es refereix a un indret on hi havia joncs. Està documentada des de 1775, i sorgí en terrenys de la masia veïna de Candàliga. Aquest any Joan Casaldàliga pagava per la meitat de la terra de cal Joncaret. La casa va construir-se, doncs, al segle XVIII, i no sembla que amb posterioritat s’hi fessin gaires reformes. Tal com indica la inscripció de la llinda, en un principi n’estava al capdavant Esteve Manalvens, que era un pubill de Candàliga. Ja fa temps que la casa es troba en ruïnes, i actualment pertany a Candàliga.</span></span></span></p> | 41.8583400,1.8258600 | 402544 | 4634714 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-llinda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-jss00024.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 17[?], Joncaret,, Asteva ManalvensFotografia antiga de 1955. Autor: Joan Serarols Serra. Propietari de la foto: Toni García Serarols. Digitalització: Grup de Memòria de Balsareny Educa/CCB | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92953 | Forn de calç del Racó de l’Aclau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco-de-laclau | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha perdut la part superior del forn | <p><span><span><span>Forn de calç emplaçat prop del torrent de la Teuleria, a l’indret denominat Racó de l’Aclau. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat cilíndric excavat al sòl natural, al marge d’una camí. Té una porta d’accés lateral reforçada amb paret de pedra seca. En aquest pou és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L’interior és revestit amb una mena d’arrebossat que és fruit de la mateixa combustió. La part alta conserva alguna filada de pedra en sec que, tal vegada, era l’inici d’una coberta.</span></span></span></p> | 08018-320 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>L’indret apareix documentat al segle XVII. El topònim es refereix a un aclau o enclavament entre propietats (Carreté, 2010: 87). <span>Pels volts de 2018 un grup d’afeccionats de Balsareny (Xavi Novell, Jorge Villagrasa i Josep Cañellas) van netejar aquest forn.</span></span></span></span></p> | 41.8739400,1.8411600 | 403838 | 4636429 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi Novell | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92954 | Forn de calç de Puigdorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-puigdorca | XIX-XX | Entorn envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Forn de calç emplaçat uns 700 m al nordest de la masia de Puigdorca, en una zona boscosa. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural. És força ample, amb un diàmetre interior de quatre metres. En aquest pou és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L’interior és revestit amb una mena d’arrebossat que és fruit de la mateixa combustió. </span></span></span></p> | 08018-321 | Sector est del terme municipal | 41.8660300,1.8965900 | 408426 | 4635490 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92954-forn-calc-puigdorca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92954-forn-calc-puigdorca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92954-forn-calc-puigdorca-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi Novell | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 92957 | Forn d’obra de Candàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-candaliga | XIX-XX | Part alta del forn esfondrada | <p><span><span><span>Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 500 m a l’oest de la masia de Candàliga, prop del punt de confluència entre el torrent del Joncaret i un altre torrent menor, on hi ha la font del Joncaret. Conserva l'estructura força íntegra, però en estat de semi-ruïna a la part alta. El forn, que és de dimensions força reduïdes, segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter conserva la boca de la fogaina, però és molt petita i en bona part ha quedat soterrada. Per tant, la fogaina ha quedat pràcticament tota sota el nivell del terra. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserven parcialment les parets, una pràcticament enderrocada. No és visible la graella que separa la cambra superior de la fogaina, que deu trobar-se coberta per la terra.</span></span></span></p> | 08018-322 | Sector oest del terme municipal | 41.8593000,1.8265200 | 402601 | 4634820 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92957-forn-dobra-candaliga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92957-forn-dobra-candaliga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92957-forn-dobra-candaliga-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 92958 | Ajuntament de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15, 68, 82, 91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, volums I-III.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era el mas Serra, també denominat cal Sala, i que a la dècada de 1920 fou adquirit pel consistori i reconvertit en seu de l’Ajuntament. És un edifici parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al nordest. Consta de planta baixa més dos pisos i una planta semisoterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici ha conservat en bona part l’estructura de l’antic mas, amb una distribució regular en forma de tres crugies probablement des del segle XVIII. La façana principal, orientada a migdia vers la plaça, reflecteix aquesta estructura tripartida i s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i un ampli balcó corregut a la primera planta. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada excepte les del segon pis, que són amb arcs de mig punt. La façana és rematada amb un acroteri de construcció moderna i de formes escalonades. El parament és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana posterior, arrebossada i pintada de color granat, presenta obertures més grans; algunes són obra de les últimes reformes per proporcionar més il·luminació a l’interior. A la façana de llevant trobem altres obertures emmarcades amb pedra picada, en aquest cas de distribució més irregular. Per aquesta banda s’aixeca el cos adossat que forma un pas aeri porxat. Antigament comunicava amb les dependències que hi havia entorn de l’era, que estava situada on ara hi ha l’edifici del Club d’Avis o centre cívic. Per sota del porxo hi havia un pas que s’ha conservat i que dona accés al carrer de la Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici la planta baixa ha conservat les tres naus originàries, cobertes amb unes llargues voltes de pedra. Les dependències actuals s’adapten a aquesta distribució. En les oficines situades als laterals la volta no és tan visible com a la part central. Per accedir-hi s’han obert passos que abans no existien. La part del darrera, també coberta amb volta, deu ser fruit d’una ampliació posterior. S’hi conserva una cisterna. La planta semisoterrània consisteix en dues cambres que s’endinsen parcialment sota la roca, cobertes també amb volta de pedra, mentre que les dues plantes superiors presenten ja un aspecte modern, fruit ja de les últimes reformes. Al pis superior hi ha instal·lats els estudis de Ràdio Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-323 | Plaça de l'Ajuntament, 2 | <p><span><span><span>Antigament en aquest indret hi havia el mas Serra de la Plaça. Juntament amb el mas Martí o Martí del Lloc (actual casa Torrents) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Serra de la Plaça, però, és posterior. Està documentat a partir del segle XVIII. Entre els Serra de la Plaça i els Martí posseïen bona part de les terres al voltant de l’església on, a partir del segle XVII, es va formar el nucli urbà de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Potser ja existia d’abans, però el 1761 (segons la inscripció del portal) el mas va adquirir l’estructura actual, amb una distribució en tres crugies. En aquesta època s’havia produït un matrimoni entre la pubilla del mas Serra, Susanna, i Joan Sala, que era l’hereu d’una família d’apotecaris i terratinents. Susanna va morir el 1775. Els descendents primer van mantenir la fusió dels dos cognoms: Sala i Serra. A mitjans de segle XIX la casa encara es coneixia com a cal Serra, però a principis de segle XX ja va passar a denominar-se cal Sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX el propietari era Tomàs Sala Claret, fill de Josep Sala Cantarell. Tomàs fou alcalde de Balsareny de l’any 1883 al 1887. Era farmacèutic i estava casat amb Carme Dachs Guixé. Després de la mort de Tomàs, la vídua Sala es va instal·lar a la casa annexa (cal Sant) que també era de la família. La farmàcia era als baixos de cal Sala i més endavant la va portar Antoni Rimbau Gallifa, que també va ser jutge de pau i alcalde el 1912. Després va tancar la farmàcia i se'n va anar a Barcelona, i aleshores els de cal Sala van portar la farmàcia ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de cal Sala fou heretada per la germana del difunt Tomàs Sala, Ramona Sala Claret. Després de diversos litigis s’arribà a una concòrdia familiar l’any 1901 i la propietat va recaure en Ramona i el seu fill Josep Dencàs Sala. Posteriorment el mas Sala va passar a la germana de la vídua Sala, Josefa Dachs Guixé. A mitjans dels anys 1920 Josefa Dachs i el seu marit Ramon Casanovas (el Ramonet de cal Sala) es van vendre el mas amb les seves dependències a l'Ajuntament de Balsareny, que hi va fer obres i hi va instal·lar la casa de la Vila. Anteriorment la casa del Comú era al davant, la que fa cantonada entre el carrer Vell i el carrer de la Creu. En el terreny annex a llevant de la masia, que havia estat l’era o el corral de cal Sala, s’hi van construir les Escoles Nacionals, inaugurades el 1927, sent alcalde Gregori Casaldàliga. És l’edifici on avui hi ha el Casal d’Avis o Centre Cívic. Part d’aquest terreny havia estat també el corral de cal Martí. Gràcies a aquesta venda Ramon Casanovas i Josefa Dachs es van poder fer un xalet a la carretera de Manresa, número 19. Mentre no van començar les obres de la casa de la Vila el jovent hi venia a aprendre a ballar sardanes (Soler, 1989: 51). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de la dècada de 1980 es va fer una primera reforma interior de l’edifici, que va consistir bàsicament en l’adequació de la primera planta, incloent-hi la sala de plens. A mitjans de la dècada del 2000 es va fer una nova intervenció, que es va centrar en la planta baixa, on s’hi van habilitar nous espais administratius i també es va introduir l’ascensor.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8632900,1.8769100 | 406789 | 4635207 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: mas Serra de la Plaça, mas Serra, cal SalaInscripció a la llinda del portal: SIXXB 1761 SXXPInformació facilitada per Ramon Carreté | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92959 | Col·leccions de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-lajuntament | XX-XXI | <p><span><span><span>Col·leccions de caire divers que són propietat de l’Ajuntament de Balsareny i que es conserven en diferents dependències de la casa consistorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem una col·lecció de pintures que s’han anat aplegant amb motiu del concurs de pintura que s’organitza cada any per la festa major. Els primers premis es cedeixen a l’Ajuntament. Són obres d’artistes bàsicament locals, de les darreres dècades, i consisteixen en paisatges típics del poble o el seu entorn. Alguns dels quadres estan penjats en diverses sales de l’Ajuntament; d’altres es guarden en un magatzem a la planta superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta mateixa sala de la planta superior es conserva també una col·lecció de fòssils, minerals i altres elements naturalístics que pertanyia a Francesca Riba Baraldés, de cal Riba. Amb data de 21 de febrer de 1997 el ple de l’Ajuntament va acceptar la donació que en va fer un familiar seu: Jaume Riba Codina. Tots els elements estan classificats i etiquetats. Finalment hi ha també una maqueta a gran escala i força detallada del castell de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-324 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8634000,1.8769100 | 406789 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 92960 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balsareny | XIX-XXI | <p><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Balsareny que es conserva en tres sales a la planta superior de l’edifici consistorial. Les sales estan equipades amb prestatgeries i calaixos convencionals. L’arxiu aplega els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest arxiu fou objecte d’una primera ordenació i classificació pels volts de 1990, quan es va impulsar la figura de l’arxiver ambulant per part de la Diputació de Barcelona. Actualment es troba en procés per entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals d’aquesta mateixa institució. Aquest 2022 s’adjudicarà el contracte per dur a terme una actualització de l’arxiu i, posteriorment, una tasca d’ordenació i classificació, amb l’elaboració de corresponent inventari. </span></span></span></p> | 08018-325 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8633700,1.8770200 | 406798 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 92961 | Casa Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrents | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 132-133, 158-159, 206.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit). Primera fase, p. 43-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>Antiga masia, d’origen medieval, que està emplaçada al costat de l’església parroquial de Balsareny, en ple centre del poble. Avui és de propietat municipal i acull el servei mèdic d’assistència primària i el magatzem de la col·lecció de la Festa dels Traginers, però en bona part està pendent que se li doni un ús definitiu. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta semisoterrània, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més estret a ponent, junt a un petit barri o pati que tanca per l’angle sudoest. L’edifici ha conservat la tipologia constructiva originària a la planta inferior, mentre que a les plantes superiors ha estat força reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga es troba probablement al centre, i posteriorment la masia s’hauria allargat cap a ponent (en una data força antiga, entorn del segle XVI) i més modernament cap a llevant. La façana on hi ha els accessos principals es troba al nord, encarada a la plaça, i és la que ha estat més modificada. Al llarg d’una extensió considerable presenta diversos portals i obertures. El portal principal, rematat amb arc dovellat, així com la majoria d’obertures del primer pis tenen uns emmarcaments de pedra picada que corresponen a una fase tardana, probablement del segle XIX. Algunes són en forma de balcó. Les obertures que es troben als dos extrems són més simples i es poden atribuir a intervencions més recents. La resta de façanes presenten obertures també simples i de distribució irregular. Són fruit de reformes fetes probablement al segle XIX o començaments del XX, quan la casa es va adaptar per a diversos usos residencials. A la façana posterior es conserva una finestra balconera emmarcada amb llindes i brancals de pedra, avui tapiada. I a la façana lateral de llevant n’hi ha algunes més, de petites. Tots els paraments són arrebossats amb ciment i pintats de color clar. Tan sols alguna part del mur exterior del pati conserva el parament a pedra vista, amb carreus més o menys escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat de ponent podria ser una ampliació del segle XVI, probablement reformat amb posterioritat. Per la cara de migdia compta amb diferents obertures, galeries i un terrat corredís amb vistes cap al pati. Destaca el balcó-galeria amb arcs rebaixats que hi ha a la planta baixa i dues porxades fetes amb volta de pedra que trobem a la planta inferior. Aquest barri o lliça té un bonic portal del segle XVI, emmarcat amb grans dovelles, per on s’accedeix a la masia a través del pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la masia la part més interessant és al semisoterrani, que ha conservat la tipologia constructiva originària. Consta de nou estances cobertes amb volta. Al costat de migdia trobem una estança llarga i estreta sostinguda amb tres arcs diafragmàtics apuntats d’arrencada molt baixa. Al costat nord hi ha estances més àmplies cobertes amb voltes de pedra o de maó. Al seu damunt, la planta baixa de l’edifici s’ha reformat amb dependències modernes, mentre que la planta superior es va fer recréixer amb obra de maó i també ha estat força modificada. A principis de segle XX acollia diversos habitatges particulars. Ara consta d’espais diàfans que es troben actualment sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta semisoterrània es conserva la boixa d’una tina. La masia tenia dependència amb més tines adossades a llevant, on ara hi ha una escalinata. A un angle del pati s’hi ha col·locat l’estructura d’una premsa que és de procedència forana.</span></span></span></p> | 08018-326 | Plaça Roc García, 5 | <p><span><span><span>L’any 977 ja apareix documentat el torrent Martí en terres que eren propietat d’aquest mas. És, per tant, una referència indirecta que prova l’existència del mas. Més explícitament, el mas Martí apareix citat l’any 1368 en el conveni de Ramon de Peguera, senyor del terme, amb els seus vassalls. El mas Martí i el mas Serra de la Plaça (aquest més modern, actual Ajuntament) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Martí estava situat a tocar de l’església i de la sagrera que va sorgir al seu voltant. Aquesta situació privilegiada va afavorir que des d’antic fos un dels masos principals. Per això alguns membres de la família, cognominats Martí, van ocupar càrrecs importants. El 1395 Pere Martí era sequier; és a dir, l’encarregat de custodiar la Séquia de Manresa. En el fogatge de 1515 Pere Martí consta amb el càrrec de batlle de Balsareny. En el fogatge de 1553 hi consta el nom d’Onofre Martí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI la construcció de la masia ja es devia ampliar cap a ponent, tal com indica la inscripció del 1577 al portal de la lliça. Al segle XVII la seva heretat era molt àmplia, i comprenia bona part de l’actual nucli del poble: la zona al sud del carrer de la Creu, la mateixa plaça de l’Església i tota la muralla de la Coromina fins al carrer de Baix. En la part més rural del terme de Balsareny posseïa també molts terrenys, a més dels masos de la Coromina, Fucimanya, Vilafruns, el mas de la Tria i un molí fariner de dues rodes anomenat Molí d’en Martí. Així consta en un capbreu de l’any 1681. En aquesta època per distingir-se dels Martí àlias Sardà de la casa Cerdà, a Vilamajor, la casa fou coneguda com a Casa Martí del Lloch, referint-se al fet que estava situada al nucli urbà, el lloc per antonomàsia de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, segons el cadastre de 1775 l’aleshores propietari, Joan Baptista Martí, pagava 467 rals i 16 diners i mig, una xifra important que el convertia en el principal terratinent entre els propietaris de masos del poble, només superat pel baró. En aquesta època la casa era coneguda com a cal Sabata pel cognom dels administradors de la propietat, que hi van viure molts anys. Més tard, aquesta família va canviar el cognom per Sabala. L’històriador Josep M. Sabala era membre d’aquesta família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XIX el mas Martí pertanyia als hereus de l’industrial manresà Llogari Serra i Serramalera. Més tard, ja iniciat el segle XX, era propietat de la família Torrents Arraut, residents a Sant Hilari Sacalm. Per això fou coneguda com a cal Torrents. Els Torrents eren propietaris d’altres masos també a Balsareny. A la casa hi vivia un masover i al pis superior hi visitaven periòdicament metges especialistes. En aquest moment la casa encara tenia premsa, dues o tres tines i una era a la part posterior. Actualment no es conserva res de tot això. Al llarg del segle XX, però, l’heretat es va anar fragmentant i venent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 l’Ajuntament de Balsareny va adquirir aquesta casa amb la intenció de destinar-la a equipament. S’hi instal·là el centre d’assistència mèdica, que ocupà la part de ponent del primer pis. Inicialment la intenció era dedicar la resta de l’edifici a Museu dels Traginers. Els baixos durant un temps van estar llogats a un particular, que hi va fer una intervenció per adequar-los com a viver de xampinyons. Actualment, els baixos acullen la col·lecció dels Traginers. Recentment s’hi ha fet una intervenció consistent en renovar la teulada.</span></span></span></p> | 41.8628100,1.8774600 | 406834 | 4635153 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas Martí, cal Sabala, cal Sabata.Inscripció a la llinda del portal de la lliça: 1577.Capelleta situada a la planta baixa amb la següent inscripció: “Al gloriós S. Antoni de Padua, li dedica aquesta capella D. Leodegari Serra, propietari d’aquesta casa. Any 1868”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92964 | Bassa del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-valls | <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Cisterna junt a una bassa que formava part d’un sistema de canalització primitiu que, al segle XIX, subministrava aigua al poble de Balsareny. L’aigua es captava en unes surgències naturals que hi havia a la zona denominada Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, uns 1.600 metres a l’oest del nucli urbà. Era canalitzada mitjançant una canonada de terrissa i, pel que sembla, posteriorment per una canonada de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cisterna es troba a la vora de l’actual camí i devia ser un punt d’acumulació que recollia l’aigua per canalitzar-la, o bé un punt de registre. Consisteix en una cavitat subterrània que tan sols és visible per una petita boca superior, de forma quadrada. La cisterna és de planta rectangular, revestida de pedra i coberta amb volta de pedra. Per la banda est té una sortida canalitzada de secció triangular, força àmplia, que cal suposar que connectava amb la canonada de terrissa, camp avall. La canonada de terrissa passava per aquest indret, ja que el pagès que mena el camp assegura que n’ha trobat diverses restes. I també s’han trobat restes d’una altra canonada, aquesta de ferro, d’uns 15 cm de diàmetre, que podria correspondre a un segon projecte executat l’any 1895.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a l’est de la cisterna hi ha una petita bassa rectangular feta de pedra i totxo que no sabem si té alguna relació amb la infraestructura de subministrament d’aigua. Podria ser que la cisterna s’utilitzés també per desviar aigua cap a la bassa, que s’aprofitaria per regar horts de la zona. Antigament a la bassa hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> | 08018-327 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca</span>, prop del torrent de la Font de la Roca. <span>L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un </span>punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat <span>d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. </span>Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. <span>Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. <span>L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></span></p> | 41.8683100,1.8675600 | 406020 | 4635775 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-cisterna-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi Novell, Martí Ribalta i Ramon Carreté. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92972 | Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-0 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></p> | X-XX | Alguns trams del camí s'han perdut. D'altres han conservat bé les característiques tradicionals, però es troben mancats de manteniment. | <p><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Balsareny amb el castell, situat dalt d’un turó, a través d’un recorregut d’uns 1.000 metres de distància. Se’n conserven diferents trams que han mantingut les característiques tradicionals del camí, que era un camí de bast amb alguns sectors empedrats i protegits amb marges de pedra seca. Té un notable interès com a element patrimonial i també simbòlic, ja que visualitza la connexió i la relació de domini que existia entre el poble i el seu senyor, el baró de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Balsareny el camí parteix de la Costa del Castell i travessa la riera del Mujal per un pontet (antigament una palanca). En el primer tram el camí antic s’ha perdut, ja que passava per l’actual barri de la Costa del Castell. Després de la rotonda al final d’aquest barri hi ha un tram d’uns 150 metres que és el que conserva millor les característiques primitives, en forma d’un corriolet parcialment empedrat. Després s’arriba a una casa i el camí continua en un tram d’uns 400 metres fins a trobar l’actual pista que puja al castell. En aquest tram intermedi el camí és més ampli i sembla adaptat com a camí carreter, probablement fruit d’un arranjament fet al segle XIX. El ferm del camí té molts trams de roca natural que en algun punt es poden confondre amb un enllosat. Pel costat alt del pendent el camí està resguardat per un bon marge de pedra seca. En aquest sector trobem la Torreta, un petit fortí de l’època de les guerres carlines que s’aixeca sobre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant tan sols queda la pista actual, fins que a la part final es conserva un darrer tram d’uns 100 metres del camí antic, novament amb les característiques d’un camí de bast empedrat. El camí arriba al castell pel flanc sud, vora la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del camí l’any 1905 s’hi van construir 14 capelletes que formaven part d’un Viacrucis. Se’n conserva una (situada uns 100 m al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell) i els fonaments d’una altra (situada a la part final, poc abans d’arribar a la capella i uns 20 m després de la pista). Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix. Totes seguien una mateixa tipologia, amb una base de pedra sobre la qual tenien una fornícula rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant. Les estacions del Viacrucis es van fer primer amb estampes enquadernades i després de rajoleta, però no s’han conservat.</span></span></span></p> | 08018-328 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></p> | 41.8688300,1.8790000 | 406970 | 4635820 | 1905 (Viacrucis) | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelletes-viacrucis-foto-antiga.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Costa del CastellFotografia antiga dels anys 1950. Fons fotogràfic del Cercle Cultural de Balsareny. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||
| 92973 | Capelleta del Viacrucis del Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-viacrucis-del-cami-del-castell | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></span></p> | XX | Algunes parts malmeses, escantellades. Entorn mancat de manteniment | <p><span><span><span>Capelleta que formava part del Viacrucis que es va construir l’any 1905 al llarg del Camí del Castell. Constava de 14 capelletes de les quals només se n’ha conservat una de sencera i els fonaments d’una altra. Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix, i totes seguien una mateixa tipologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest exemplar que s’ha conservat íntegrament està situat al costat del camí, en el tram inicial, uns 100 metres al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell. Adopta la forma d’un petit edicle de planta quadrada, amb la part inferior feta de pedra i ciment, i una fornícula superior de forma rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant feta de rajola. L’interior de la fornícula estava enguixada i acollia la imatge de l’estació corresponent del Viacrucis. Primer eren estampes enquadernades i després es van fer de rajoleta, però no s’han conservat. </span></span></span></p> | 08018-329 | Sector central del terme municipal. Vora el Camí del Castell | <p><span><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></span></p> | 41.8675100,1.8783600 | 406915 | 4635674 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92973-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92973-cami-castell-capelleta-b-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cardona (paletes) | L’altra capelleta, parcialment conservada, es troba situada a la part final del camí, poc abans d’arribar a la capella del castell i uns 20 m després de la pista. Les coordenades UTM són ETRS89 407195, 4635953. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||
| 92974 | Cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, emplaçada en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal, arran del gual per on es travessava la riera abans de construir-se el Pont dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha estat aixecada en una sola fase constructiva i queda adossada a un marge que terrassa el terreny, de manera que la planta baixa queda semisoterrània. Consta d’un cos residencial de planta rectangular que disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers ponent cap al camí que baixava a la riera, consta tan sols d’un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra picada. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional de calç. La façana de migdia té una petita finestra, també de pedra picada, i a la part baixa hi havia un cobert adossat del qual només se’n veuen les marques de la teulada. La resta de façanes eren llises, i la del costat de ponent, que es troba a una cota més alta, devia tenir un accés directament al pis superior. Aquest mur oriental és el que es troba més esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la casa la planta baixa estava coberta amb volta de pedra. Tot i que actualment està esfondrada, se n’insinua l’arrencada a les parets interiors. Pocs metres al sud de la casa es conserva una sínia del tipus conegut com a sínia de taps, que servia per bombar l’aigua de la riera i regar horts. Vora el camí de la casa es conserva també una interessant canalització de pedra seca que condueix les aigües d’un petit torrent cap a la riera.</span></span></span></p> | 08018-330 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8700800,1.8769900 | 406805 | 4635961 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-portal.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92975 | Sínia de cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XX | Caseta semiderruïda. Sínia en estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, que es troba pocs metres al sud de la casa de pagès de cal Matamala. L’indret és en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia, que està aixoplugada dins d’una caseta que actualment es troba en estat ruïnós, conserva força íntegrament tots els seus elements. Consta d’una estructura més o menys circular on hi ha el pou i el mecanisme de la sínia. A una costat del pou hi ha l’arbre o eix d’on sortia la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua sortia expulsada per una boca lateral. Al fons del pou s’insinua un túnel que devia arribar fins a la riera i que proveïa d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. Més tard algunes d’aquestes sínies es van substituir per bombes de motor.</span></span></span></p> | 08018-331 | Cal Matamala. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8699300,1.8768600 | 406794 | 4635945 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92976 | Pou de glaç del pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-pla-de-vilamajor | <p><span><span><span>AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2000). <em>Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS ANTONELL, Núria (2021). Web Wikipedra (codi 1388)</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT OBRADORS, Isidre (2011). “El CEB recupera un pou de glaç al pla de Vilamajor”, <em>Sarment</em> (12 maig 2011).</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat que ha perdut la cúpula, la resta de l'estructura del pou es troba en bon estat. | <p><span><span><span>Pou de glaç situat uns 50 m a l’est de la riera de Gaià, prop d’un punt de confluència amb un altre torrent i uns 400 m al nord del mas de les Claperoses. Es troba enmig d’una zona boscosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. També es conserva l’obertura d’una porta lateral que permetia l’accés al pou des del nivell de circulació. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. Com que es troba situat vora un terreny amb desnivell, per la part exterior queda visible el tram superior del mur fins a un metre aproximadament.</span></span></span></p> | 08018-332 | Sector nordest del terme municipal. Prop del mas de les Claperoses | <p><span><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.8928600,1.9026700 | 408969 | 4638463 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest pou quedava amagat entre la vegetació i gairebé no es veia fins que el maig de 2011 un grup de voluntaris del Centre Excursionista de Balsareny (CEB) hi van fer tasques de neteja i recuperació. A part de desbrossar-lo, van localitzar-hi restes òssies de senglars i altres animals que hi havien caigut. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 92977 | Pou de glaç de la riera de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-conangle | XVIII-XIX | Ha perdut la cúpula i té esllavissades a la paret nord. | <p><span><span><span>Pou de glaç situat a la riba dreta de la riera de Conangle, en un coster obac uns 30 metres al sud de la riera. Cap a llevant, a uns 70 metres hi ha l’aqüeducte de Conangle, de la Séquia de Manresa, i uns 300 metres al sudest la masia de la Torre de la Roca, ja en terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. La part nord dona a un desnivell del terreny; per això en aquest sector la paret del pou queda al descobert i es troba força més esfondrada. En l’estat actual no s’observa cap obertura d’entrada ni cap finestra. Probablement, doncs, l’accés es feia per la part superior. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. </span></span></span></p> | 08018-333 | Sector sud del terme municipal. Gairebé al límit del termenal amb Sallent. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></p> | 41.8352200,1.8737500 | 406486 | 4632094 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conange-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fa uns anys el pou es va netejar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92978 | Necròpolis del Pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-pla-de-vilamajor | <p><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> | VIII-XI | Estat de conservació de les tombes desigual. | <p><span><span><span>Necròpolis d’època altmedieval emplaçada en un petit promontori situat 200 m al sudest del mas de les Claperoses, ja a la perifèria de l’anomenat Pla de Vilamajor en el seu extrem oriental. Consta d’unes 9 tombes del tipus cista que es troben repartides a la part alta de turonet, totes orientades en l’eix est-oest. Les tombes són de planta rectangular i protegides per lloses laterals no gaire gruixudes. L’estat de conservació i les mides de les sepultures són desiguals. N'hi ha una que és més petita i podria correspondre a un infant. És probable que a l’entornhi puguin haver més tombes encara no identificades.</span></span></span></p> | 08018-334 | Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>Aquest tipus de necròpolis pot datar-se de manera aproximada entre els segles VIII i XI. Devia servir als pobladors que hi havia al Pla de Vilamajor en aquest període altmedieval. Més tard, el mas principal de la zona era el de Vilamajor, avui desaparegut. També se’l coneixia com la Coromina de Vilamajor, perquè era propietat del baró de Balsareny. En aquest sector és on hi ha les terres més aptes per a l’agricultura, i és probable que el lloc tingués una tradició de poblament ja des d’època antiga, que tal vegada podria derivar d’alguna vil·la romana, tal com suggereix el topònim de Vilamajor. A partir del segle XI devia estar poblat per diversos masos. El més proper era el mas de les Claperoses, que es troba documentat per primera vegada l’any 1368 però que probablement ja devia existir de molt abans.</span></span></span></p> | 41.8880900,1.9042100 | 409090 | 4637932 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 92984 | El Paso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paso | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 117.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a peu de l’antiga carretera de Manresa a Berga (C-16z) que, des dels seus inicis, sembla haver estat dedicat a bar de carretera. Consta d’un cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La construcció té un cert interès pel bon treball de l’obra a maó vist, especialment a la façana principal, que presenta una composició singularitzada per un portal central en forma d’arc de mig punt interiorment tripartit. Al seu damunt hi ha un balcó corregut que és flanquejat per un eix de finestres a cada banda. El treball amb maó destaca en la decoració del ràfec i en el ressaltat dels coronaments de les finestres. A les façanes laterals, en canvi, l’obra és feta amb un altre tipus de totxo i molt més matussera. L’edifici té un cos més estret adossat al nord i un cobert més baix al sud.</span></span></span></p> | 08018-335 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest edifici ja existia l’any 1934, segons es pot veure en una fotografia panoràmica de la mina de Vilafruns feta en aquesta data (Carreté; Benéitez, 2002: 117). Devia aixecar-se durant aquests anys, quan es van construir les instal·lacions de les mines. Era un bar a peu de carretera que va estar regentat durant molts anys per Marciano Santiesteban. El nom el Paso feia al·lusió a la possibilitat de deturar-s’hi tot passant per la carretera i ha perdurat popularment, tot i que ja fa anys que va canviar d’amo i de nom, i va passar a dir-se oficialment Bar Tròpik. En realitat, va funcionar durant molts anys com un prostíbul que va estar associat a l’època d’auge de la mina de Vilafruns, fins entorn de la dècada de 1980. La tradició popular deia que pocs dies després d’haver cobrat la mesada molts miners ja havien quedat escurats, després de passar per aquest bar. </span></span></span></p> | 41.8401100,1.8790600 | 406934 | 4632631 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92984-el-paso-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92984-el-paso-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 93005 | Sant Vicenç d’Aladernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-daladernet | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 124-126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL ALTET, Xavier (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Barcelona, p. 228.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BENET CLARÀ, Albert (1983). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 21, Barcelona (abril 1983), p. 244-249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Emili (1983). <em>L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 130.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, Manresa, p. 96-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1983). “Sobre Sant Vicenç de Ladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 23, Barcelona, p. 271-272.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 204.</span></span></span></p> | X-XVII | Torre amb esquerdes. Nau preromànica molt envaïda per la vegetació. Un arc recentment espoliat. | <p><span><span><span>Conjunt que inclou les ruïnes d’una església preromànica a la qual posteriorment s’hi adossà una capella romànica en forma de torre. Es troba en terme de l’antic mas Solà d’Aladernet, vora la riera de Conangle. Antigament quedava prop del sender que unia el camí ral del Llobregat amb la carena de la torre o castell de Castellnou. L’església preromànica devia erigir-se al segle X i hauria estat remodelada al segle XI, entorn de 1038. La capella romànica pot datar-se al final del segle XII o començament del XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al temple preromànic, la seva planta no està del tot clara. La majoria d’autors consideren que estava constituïda per una nau rectangular capçada a l'est per un absis carrat (quadrangular) que queda ostensiblement desviat cap al costat esquerre (al nord). El santuari quedaria perfectament diferenciat de la nau, més estret i separat per un arc triomfal que es conserva sencer. Francesc Junyent segueix aquesta línia a la <em>Catalunya Romànica</em> (1984: 124) i també Xavier Sitjes. D’altra banda, Albert Benet (1983) planteja la hipòtesi que l’església preromànica originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera. Considerem que és una possibilitat força versemblant, ja que resol alguns problemes o incoherències derivats de la hipòtesi de la capçalera única.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest, el santuari (que segons la hipòtesi de Benet seria el creuer) conforma una cambra estreta on hi trobem diferents arcs. Els arcs est i nord (aquest últim cegat) volen ser de ferradura però no acaben de ser-ho. S’han quedat a mig camí entre un arc de ferradura i un de mig punt. Recentment, algunes dovelles exteriors de l’arc est han estat espoliades. Si aquesta cambra és el santuari quedaria obert a llevant amb una finestra força gran, i possiblement també al nord, cosa que no té gaire sentit. Si es tracta del creuer, tal com suggereix Benet, aquests arcs serien els que donarien pas als altars laterals del transsepte i al santuari, que estaria situat més a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la nau de l’església preromànica devia anar coberta amb encavallades de fusta. Pels volts de 1039 sembla que es va refer amb volta de pedra, i per reforçar els murs s’hi van adossar unes arcades als paraments interns de les quals en queden rastres a l’absis i, de manera més precària, a la nau. L'aparell de l’edifici preromànic és força matusser i no està disposat en filades. La part corresponent al segle XI està lligada amb morter de calç, mentre que l’obra del segle X només ho està amb fang. Al mur de tramuntana de la capçalera es conserva una filada d’<em>opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella romànica, està encabida dins una torre de planta quadrada, d’uns 4,5 m d’alçada i de 3,5 m per costat. Ha quedat sense coberta i a llevant presenta un absis amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt adovellat. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques similars però a una alçada superior. Al mur de ponent hi trobem la porta, coronada amb un arc de mig punt adovellat emmarcat per una senzilla arquivolta a manera de guardapols. L’aparell és format per grossos carreus de mida mitjana-petita, disposats en filades i lligats amb morter de calç. La construcció romànica fou sobrealçada possiblement als segles XVI o XVII. Ja era molt alta, però llavors va adoptar la forma de torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fusió de les dues esglésies es feia mitjançant la cambra situada al nordest (corresponent a l’antic absis carrat preromànic o, segons Benet, al creuer). Això permetia ampliar una mica l’espai reduït de la capella romànica. Així, pel costat nord la torre queda oberta amb un arc de mig punt que comunica amb aquest espai que estava dotat també amb un altar, del qual se’n conserva el tenant i part de la mesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora la torre romànica pel costat de migdia es conserven estructures corresponents a diverses dependències que, tal vegada, corresponien a la sagristia o a algun habitatge. Cal recordar que hi ha una tradició no documentada que diu que l’església havia acollit una comunitat de deodonades. També es troben abundants enderrocs en altres punts, sobretot per la banda de migdia.</span></span></span></p> <p> </p> | 08018-336 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny, al lloc d'Aladernet. Aquest lloc i l'església apareixen citats el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats <em>in Aladernedd [sic]</em>, a Sant Vicenç, i el 1038 la muller del senyor de Balsareny, Ingilberga, féu una donació a Sant Vicenç d'Aladerned per a l'obra i la dedicació. L’església preromànica, però, seria una construcció anterior, del segle X. Les referències de l’any 1038 indicarien que entorn d’aquesta data s’hi haurien fet obres, possiblement per dotar l’església d’una volta de pedra. Albert Benet, en canvi, en la seva hipòtesi planteja que l’església preromànica no fou renovada sinó que originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera (Benet, 1983). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, cap a finals del segle XII o al començament del XIII, el conjunt s’amplià amb la construcció de l’església romànica en forma de torre adossada a llevant. Hi ha una tradició que diu que en aquesta capella s’hi va aplegar un petit grup de donades vers els segles XVI-XVII. El cert és que en aquesta època la capella es va sobrealçar tot adoptant més clarament la forma de torre actual.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8562400,1.8437600 | 404027 | 4634461 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-estructures_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-arc-est-foto-anys-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-planta-segons-benet.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Romàntic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El topònim Aladernet es refereix al fet que devia ser un lloc amb abundància d’aquest tipus d’arbust: adalerns.Entre els anys 1983 i 1984 els Amics de l’Art Romànic del Bages van dur a terme una tasca de neteja i desenrunament de l’interior de l’església i del seu entorn. Es va consolidar l’arc presbiteral del temple romànic i es van apuntalar altres arcs amb parets de reforç fetes amb totxo. També es reconstruí la primitiva porta d’entrada a la torre segons una fotografia antiga. En el transcurs d’aquests treballs es posà al descobert l’antic altar i una necròpolis altmedieval amb un bon nombre de tombes d’albats, la qual es troba encara per excavar. | 91|94|101|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 93008 | Cal Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castella-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En semiruïna | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes que està emplaçada al Pla de Puigventós. Consta d’un cos residencial molt allargassat de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té adossats cossos més petits a la part posterior i al lateral esquerra. Constitueix un exemple interessant de casa popular del segle XVIII, molt senzilla, que ha conservat íntegrament els volums i la tipologia originàries, malgrat que avui es troba en estat de semiruïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa s’ha aixecat en una sola fase constructiva. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució irregular, amb diversos portals a la planta baixa i finestres al primer pis. Les obertures són majoritàriament amb llindes de fusta. Algunes, però, s’han emmarcat amb maó, fruit probablement de reparacions fetes ja al segle XIX. La porta del mig és la que dona accés a l’habitatge, que està situat a la primera planta, mentre que a la planta baixa hi trobem menjadores i altres dependències de treball. La porta de l’esquerra, més àmplia, és de factura moderna. El parament és de maçoneria, amb algun tram de tàpia, i conserva restes d’arrebossat tradicional de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa ha conservat les característiques tradicionals. Al fons de l’estança central es conserva un pou. Una mica separats de la casa hi ha dos coberts. El que està situat a llevant, avui en ruïnes, devia ser la pallissa.</span></span></span></p> | 08018-337 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa es troba documentada a partir de 1721 i el cognom, Castellà, un any abans. Cal suposar, doncs, que es tracta d’una fundació de principis del segle XVIII. Es troba relativament a prop de Candàliga i actualment és propietat seva.</span></span></span></p> | 41.8661100,1.8239800 | 402400 | 4635579 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 93061 | Mur d’uns horts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-duns-horts-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ BARÓ, Albert (1970). <em><span>Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya, 1936-1939</span></em><span>. Ed. Ariel, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> | XX | Parts del mur envaïdes per la vegetació. L'entorn és ple de malesa a conseqüència dels efectes del temporal Glòria de 2020. | <p><span><span><span>Mur d’una alçada i longitud considerables situat a la riba esquerra del Llobregat que servia per protegir uns horts comunitaris impulsats per un col·lectiu de camperols que durant la Guerra Civil s’havien instal·lat a la masia de Puigdorca. Tot i que es tracta d’un element modest, cal remarcar que és un dels pocs que podem assenyalar com a testimoni directe de l’acció duta a terme pels sectors populars i revolucionaris durant la Guerra Civil de 1936. L’indret es troba al costat d’on hi ha les restes de l’antiga reclosa de la fàbrica de Vilafruns, uns 350 m al nordest de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur té una aparença molt sòlida i fa un traçat en paral·lel al curs del riu. Per la banda nord, però, gira tot fent una àmplia corba, cosa que permetia desviar millor les aigües del riu en cas de possibles avingudes. Té una longitud d’uns 35 metres i l’alçada màxima és d’uns tres metres, mentre que el gruix és d’1,5 metres aproximadament. Per l’extrem nordest el mur queda tallat de manera una mica abrupta. L’aparell és fet de maçoneria, amb còdols de riu de diferents mides ben lligats amb ciment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els horts devien estar situats tot al llarg del mur per la banda de llevant i devien continuar un bon tros avall. Coneixem força detalls d’aquest episodi gràcies a una crònica de Renée Lamberet. Segons aquesta intel·lectual francesa que va estar cobrint el front de guerra, aquests horts ocupaven una superfície d’uns 200 per 40 metres, de manera que devien arribar pràcticament fins a la confluència amb el torrent del Saltador. És possible que l’aigua de rec provingués d’una antiga sínia que hi havia just uns 20 metres a l’est del mur.</span></span></span></p> | 08018-338 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1936 la masia de Puigdorca era un gran casal de característiques senyorials que aleshores pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a l’interior de la masia encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. En aquesta finca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i servia, entre d’altre coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur és el que encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. No sabem com es regaven aquests altres horts. Segons un mapa de 1920 (de l’Instituto Geográfico y Estadístico) a pocs metres del mur hi havia una antiga sínia. És possible que aprofitessin l’aigua que proporcionava aquesta sínia per regar els horts. La caseta que protegia la sínia encara es conservava l’any 1956, però fou destruïda en una riuada l’any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8446700,1.8820200 | 407186 | 4633134 | 1938 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-civil-x-novell-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta fitxa ha estat possible gràcies a la recerca duta a terme per Xavi Novell, del Grup de Memòria de Balsareny Educa / Cercle Cultural de Balsareny. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||
| 93062 | Resclosa i canal antics de la fàbrica de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-antics-de-la-fabrica-de-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIX | Resclosa parcialment conservada (tan sols un tram a la riba de llevant). Canal parcialment conservat que passava per una zona molt alterada per les instal·lacions industrials modernes, al polígon Sasdi-les Malloles. | <p><span><span><span>Resclosa i canal originaris de la fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionaven la força motriu a aquesta industria. Actualment es troben en desús i abandonats, ja que el canal actual es va construir de nou a la dècada de 1920, quan la fàbrica es va reconstruir després d’un incendi. El canal antic té un traçat que passa més a l’est que l’actual i és molt més curt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa es troba uns 350 m aigües amunt, a l’alçada de la moderna nau industrial de la Gates. Just al costat de la reclosa hi ha un mur d’uns 35 metres que protegia uns hort comunitaris que es van habilitar en aquesta zona durant la Gerra Civil per part d’un col·lectiu anarquista. De la resclosa se’n conserva un tram d’uns 11 metres de llarg situat a la riba de llevant del riu. És formada per una filada de blocs de pedra ben tallats que formen un pendent suau i que continua, amb la mateixa inclinació, amb obra de maçoneria. La resclosa queda tallada de manera abrupta abans d’arribar al riu, probablement a conseqüència d’alguna riuada que la devia deixar inoperativa. Cal fer notar que aquesta resclosa es situa a un nivell d’uns dos metres per sobre de l’actual curs del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua era desviada cap a la banda de ponent del riu per entrar al canal. De l’antic canal fa uns anys se’n va identificar un bon tram subterrani que es troba uns 160 m al sudoest de la resclosa, just al marge d’un camí que va de la rotonda de la fàbrica Gates fins a la fàbrica de Vilafruns. Uns 50 m després de la rotonda (coordenades UTM ETRS89 407101, 4632933). Segons informació oral, es tractava d’un canal subterrani força ampli i que es conserva sota el camí, cobert amb volta de pedra.</span></span></span></p> | 08018-339 | Sector sudest del terme municipal. Riu Llobregat. | <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> | 41.8444700,1.8817600 | 407164 | 4633113 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-15.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jorge Villagrasa Pulido | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 93063 | Mina de Balsareny (Vilafruns) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-balsareny-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2022). <em>Mines de potassa del Bages: l’extracció d’un mineral preuat a tot el món</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Complex miner dedicat a la potassa que està situat a la zona de Vilafruns, a uns 200 m de la masia de Vilafruns i de l’antiga fàbrica tèxtil del mateix nom. S’inscriu en la conca potàssica del Bages, que compta també amb les mines de Sallent, Súria i Cardona. Actualment es troba sense activitat extractiva, ja que l’única mina que encara està operativa és la de Súria. La planta de Vilafruns en superfície consta d’un seguit d’instal·lacions que ocupen una àrea d’uns 400 m de llarg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del complex el castellet constitueix una gran estructura de formigó, de 40 m d’alçada, on a la part superior hi ha instal·lades unes grans corrioles que propulsen l’elevador de la mina. A sota hi ha el pou anomenat Balsareny. Té un diàmetre de 5,5 m durant els primers 35 m, i més avall d’uns 5 m. La profunditat total del pou és de 497 m, de manera que en el sector més baix es troba 197,5 m sota el nivell de mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del castellet hi ha la nau de la sala de màquines. És un edifici de maó que acull el motor de l’elevador del pou, dotat amb una corriola del tipus Koope que transmet la propulsió mitjançant uns cables que comuniquen amb la part alta del castellet. A l’interior es conserva també el motor elèctric originari, de la marca Siemens-Schuckertwerke. Al costat de la nau s’aixeca una gran xemeneia de planta circular per on s’expulsaven els fums generats a l’antiga fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció amb un interès més notable des del punt de vista arquitectònic i com a obra d’enginyeria és l’hangar, edificat els anys 1940-41. A la mina de Sallent hi trobem un edifici d’aquestes mateixes característiques. Constitueix una gran estructura de formigó en forma de volta apuntada, oberta per la cara de ponent i coronada al llarg de tot el carener amb una llanterna amb finestres laterals. Dins d’aquest cobert s’hi guardava el producte ja acabat, a punt per ser transportat. El procés per netejar i purificar la potassa es feia a la fàbrica: un edifici d’una alçada considerable que s’aixecava entre el castellet i l’hangar i que ja no es conserva perquè fou destruït a causa de l’incendi forestal de l’any 2005. Al seu costat hi havia un enorme tanc d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sudoest del complex trobem l’edifici de la central elèctrica, on es transforma l’electricitat entrant per adaptar-la al voltatge requerit per fer funcionar els motors. A la banda de llevant s’aixequen diversos edificis que acullen dependències auxiliars, com el taller, un magatzem, oficines, vestidors i una secció dedicada a topografia. Aquesta última estava situada a l’angle nordest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de ponent i a una cota més alta es conserven diverses basses de flotació d’aigua, utilitzada en el procés de transformació de la potassa i contra incendis. Més al nord s’estén un turonet de més de 400 m de llargada constituït pel dipòsit salí, el qual va ser impermeabilitzat i revegetat amb una cobertura de terra i vegetació l’any 2011.</span></span></span></p> | 08018-340 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària també de la mina de Súria. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva dels dipòsits salins. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8402200,1.8774800 | 406803 | 4632645 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-21.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 93064 | Colònia minaire de Vilafruns (habitatges obrers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minaire-de-vilafruns-habitatges-obrers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Habitatges i entorn mancats de manteniment i amb signes de deteriorament | <p><span><span><span>Colònia minera creada a les dècades de 1950 i 60 al nord de la mina de Balsareny, a Vilafruns, en un indret on anteriorment ja hi havia algunes casetes. Actualment consta de tres blocs d’habitatges allargassats més quatre xalets. Abans hi havia encara un altre sector amb quatre blocs més que es trobava situat a prop del dipòsit de runam salí, al sudoest, però fou aterrat entorn de l’any 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos blocs d’habitatges consten de dues edificacions bessones de planta rectangular amb patis centrals a la part interior, mentre que les façanes d’accés es troben en cares oposades. Un altre bloc, més al nord, consta només d’una edificació. Les construccions són només de planta baixa i de poca qualitat, amb quatre habitatges per a cada nau. Els paraments són pintats de color blanc i les obertures ressaltades amb maó vermell. Els xalets es troben més al sud, en una zona enjardinada. Són obrats amb maó i també pintats de blanc. Tot el sector es troba avui amb signes evidents de deteriorament.</span></span></span></p> | 08018-341 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària de totes les mines de la conca potàssica catalana. Des dels volts de 1991 la fàbrica va deixar de ser operativa i es va anular la rampa exterior que hi havia, ja que tota la producció havia passat a Sallent. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva de les muntanyes de runam salí. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8445800,1.8773500 | 406798 | 4633130 | 1957, 1962 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 93065 | Colònia minaire de Vilafruns (els Xalets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minaire-de-vilafruns-els-xalets | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Entorn i jardins mancats de manteniment.Habitatges amb signes de deteriorament. | <p><span><span><span>Conjunt d’habitatges construïts a la dècada de 1930 vora la mina de Balsareny que van constituir un primer nucli de la colònia minaire de Vilafruns i que es coneixen com els Xalets. Són fets a l’estil germànic, ja que l’empresa minera era alemanya i els habitatges havien d’acollir tècnics i directius d’aquesta procedència. Entre blocs d’habitatges i xalets hi ha cinc edificis, que es troben dispersos en una zona enjardinada al sud de la mina, entre la carretera i la Séquia de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, hi trobem tres blocs d’habitatges i dos xalets unifamiliars. Els blocs d’habitatges són edificis de planta rectangular, de 20 metres de llargada, que compten amb planta baixa, un pis i golfes. La característica que més destacada són les teulades a quatre vents, amb un pendent pronunciat i dotades amb unes típiques mansardes de coberta arrodonida. Cada bloc consta de quatre mansardes sobre la façana principal i diverses a la cara oposada. Les façanes són llises, amb arrebossat de color ocre i sèries de finestres de proporcions verticals amb persianes enrotllables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els xalets unifamiliars són de planta quadrada, amb coberta a quatre vessants, una mansarda a la cara principal i una altra a l’oposada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a l’extrem nord del conjunt trobem un bloc d’habitatges per a treballadors de construcció més moderna i d’estètica convencional que ja no té res a veure amb els edificis d’estil germànic. </span></span></span></p> | 08018-342 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària de totes les mines de la conca potàssica catalana. Des dels volts de 1991 la fàbrica va deixar de ser operativa i es va anular la rampa exterior que hi havia, ja que tota la producció havia passat a Sallent. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva de les muntanyes de runam salí. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8378100,1.8772700 | 406782 | 4632378 | 1930-36 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 93066 | Mina de la Fodina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-fodina | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Edificis i entorn en estat d'abandonament | <p><span><span><span>Petit complex miner, emplaçat uns 800 metres a l’oest de les mines de Vilafruns, que acull el primer pou que es va perforar a Balsareny l’any 1918 així com alguns edificis de serveis construïts a mitjans de segle XX. Cap d’aquestes instal·lacions, però, no va arribar mai a entrar en funcionament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entrada del recinte per la banda sud hi trobem l’edifici de la recepció. Uns 150 m més amunt s’aixequen dos edificis adossats, de maó, que havien d’acollir els serveis d’aquesta mina. El que està situat al nord és una mica més alt. Les façanes principals, que miren cap a l’esplanada que tenen al davant, presenten obertures de diferent tipologia, amb un ampli balcó corregut que uneix els dos edificis. Més al nord hi ha un moll amb algunes instal·lacions abandonades i dos coberts dispersos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou es troba 15 metres a l’oest de l’edifici principal. Té un diàmetre d’uns 7 metres i, a la part superior, està revestit de maó i protegit amb bigues de ferro. La profunditat del pou és considerable, tot i que actualment resta tapiat a la part superior.</span></span></span></p> | 08018-343 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Aleshores s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> | 41.8405800,1.8665700 | 405897 | 4632697 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-11.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Xavi Novell | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 93070 | Premsa de cal Magnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-magnet | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOVELL, Xavier (2011). “Premsa de vi de la perruqueria Mercè”, <em>Notes de Balsareny</em> (blog d’internet, publicació de 17/11/2011).</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Vestigis d’una premsa de vi de l’any 1771 que es conserven als baixos de la casa de cal Magnet, al carrer Àngel Guimerà. Es troba encastada a la paret dreta del vestíbul de la casa, que ara acull una perruqueria i un centre mèdic. Per això la porta normalment és oberta i la premsa es pot veure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una premsa de gàbia amb cargol de fusta de la qual es conserven els muntants laterals de pedra, amb els corresponents encaixos, la biga superior de fusta i la base o cassola, amb una pica rectangular i el sobreeixidor. Hi manquen la gàbia de fusta així com el cargol, que també era de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior esquerra la pedra té una inscripció amb la data 1771 i el gravat d’una roseta hexapètala, que sol interpretar-se com un símbol de protecció. La inscripció és realment de difícil lectura i podria donar peu a les interpretacions més estranyes. Sortosament, Xavi Novell (2011) la va poder desxifrar en el seu blog d’internet gràcies a una consulta feta a l’expert Esteve Canyameres. La transcripció és la següent: “<strong>CON SE AY- / A DE MU / da la nou se a / de aparta / esta”. </strong>Incorporant accents i comes la inscripció es pot llegir així: '<em>Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta</em>'. I amb una transcripció al català actual: 'Quan s'hagi de mudar (canviar) la nou, s'ha d'apartar aquesta'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En definitiva, es tracta d’una instrucció pràctica que indica que, en cas que s’hagués de treure la nou (la peça de fusta central), no fa falta rebentar tota l’estructura de pedra; tan sols cal moure la pedra esquerra, que no està collada a terra. Es tracta d’una inscripció ben atípica, ja que no és gens habitual trobar-se aquesta mena de “full d’instruccions” en un aparell antic.</span></span></span></p> | 08018-345 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | <p><span><span><span>Aquesta casa conserva parcialment l’estructura originària, probablement del segle XVIII, especialment als baixos coberts amb volta de pedra. En un principi era coneguda amb el nom de cal Marxant, que fa referència a l’ofici de marxant; és a dir, un comerciant ambulant. El 1746 ja està documentat “Francisco Vilaseca, àlias lo Marxant”. L’any 1760 el propietari era Antoni Manaplata, i el 1775 apareix com a Anton Plata. Està vinculat amb el Pont del Plata, un pontarró de la Séquia on aquesta família hi devia tenir un hort. D’aquesta època és la premsa de raïm que es conserva als baixos. Més tard, cap a mitjans de segle XIX, la casa va ser coneguda com a cal Magnet pel cognom dels seus nous estadants (Carreté, 2010: 185).</span></span></span></p> | 41.8624800,1.8755200 | 406672 | 4635119 | 1771 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-prema-magnet-10.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 93071 | Sínia del Girald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-girald | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 90, 144-145.</span></span></span></p> | XIX-XX | La sínia no ha conservat el seu mecanisme | <p><span><span><span>Sínia que es troba vora la riera del Mujal i que pertanyia al mas Girald, situat uns 120 m a ponent. Queda aixoplugada dins d’una caseta i té al costat una bassa que acumulava l’aigua provinent de la sínia i que permetia regar els horts que devia haver-hi a l’esplanada adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La caseta era coneguda com la barraca de la sínia del Girald. Es conserva sencera, situada en un terreny amb desnivell de manera que té una porta al nord (emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada) i una àmplia obertura al mur de la banda sud, d’una major alçada. A l’interior es conserva el pou de la sínia però n’han desaparegut els engranatges i el mecanisme que anava col·locat a la part superior. Suposem que es tractava d’una sínia de taps, que era el tipus més estès a principis de segle XX. Com que era una sínia de tracció animal la cavalleria donava voltes entorn del pou, lligada a una barra que connectava amb l’eix. La riera es troba a pocs metres de la sínia, de manera que el pou en podia captar fàcilment l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bassa té una planta irregular i és força llarga, d’uns 18 m. Pel costat sud i oest queda delimitada per un mur de pedra. Al costat sud té una obertura per on devia entrar l’aigua de la sínia. Està rematada amb una llinda que té la següent inscripció: “Joan Picas 1859”. </span></span></span></p> | 08018-346 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>El petit mas del Girald té el seu origen en dues famílies emparentades que eren provinents de França: els Ricart i els Girbalt. La primera referència documental de la casa és del 1624, quan Pere Lladó va vendre a Francesc Ricart una casa segregant terres que havien estat del Lledó de Sobre-roca. El 1624 Francesc Ricart declara tenir la casa però encara no tenia nom. Als segles XVII i XVIII el cognom Giralt va ser molt usual a Balsareny, justament pels familiars que van sorgir d’aquest mas. El 1760 el mas Giralt pagava de l’impost de vàlues o balias una xifra relativament baixa de set sous i 9 diners. El 1775 el propietari era Josep Giralt, que pagava 70 rals i 10 diners i mig al cadastre. A principis el segle XIX era habitada per un masover, Joan Camprubí (Carreté, 2010: 144). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Girald tenia una sínia amb una bassa que estaven situades uns 100 m a llevant. Ja existien el 1859, segons informa una inscripció en una llinda de la bassa, i el propietari aleshores era Joan Picas. Possiblement la sínia es devia renovar a principis de segle XX per adaptar-la al tipus de sínia de taps, que era el més habitual en aquesta època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Girald no sembla que tingués ampliacions respecte de la construcció inicial. A les dècades finals del segle XX ja es trobava en ruïnes. </span></span></span></p> | 41.8801600,1.8681300 | 406085 | 4637090 | 1859 (bassa) | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En tot aquest sector hi trobem abundants mostres d’elements amb pedra seca de molt bona qualitat. Especialment interessant és una canalització que conduïa les aigües pluvials cap a la riera del Mujal i que es troba uns 500 m al sudest del Girald, en front de la casa del Tord. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||
| 93072 | Font de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalou | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 102.</span></span></span></p> | XIX-XX | Entorn abandonat. Actualment la font està totalment coberta pels esbarzers | <p><span><span><span>Font emplaçada vora la masia de l’Alou, uns 80 metres al nord de la casa, en una petita esplanada que s’estén al costat del torrent anomenat Rasa Xica de l’Alou. La font queda aixoplugada sota una coberta amb volta de pedra. Al seu interior hi ha uns bancs laterals fets amb lloses. La font té un brollador també de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’època de construcció de la volta ens és desconeguda, tal vegada al segle XIX o potser una mica abans. Actualment tot l’entorn es troba abandonat i la font coberta pels esbarzers. Fins a la dècada de 1980, però, encara hi havia molta tradició a Balsareny de fer excursions a aquesta font, situada relativament a prop del poble. Més tard es va deixar perdre. </span></span></span></p> | 08018-347 | Sector sudest del terme municipal. Prop de la masia de l'Alou | 41.8499900,1.8843100 | 407384 | 4633723 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93072-font-alou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93072-font-alou-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93072-font-alou-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93072-font-alou-x-novell-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 93073 | Amagatall de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-lalou | XX | <p><span><span><span>Amagatall excavat al marge d’un terreny que es troba emplaçat uns 400 m al nordest de la masia de l’Alou, en una petita fondalada per on baixa un torrent, a llevant de la zona on hi ha la gravera de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un forat d’aproximadament un metre d’amplada per un metre d’alçada, amb sostre en forma més o menys arquejada, que s’endinsa sota un coster fortament inclinat. A la part davantera està protegit amb petits murets de pedra seca que formen una mena de porta. Desconeixem quina funció podia tenir aquest amagatall, ja que no queda ningú de l’entorn que en conservi memòria. Tal vegada podia haver estat utilitzat per algun emboscat durant els anys de la Guerra Civil.</span></span></span></p> | 08018-348 | Sector sudest del terme municipal | 41.8512600,1.8878800 | 407682 | 4633860 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 93074 | Cal Marianó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147.</span></span></span></p> | XVIII-XX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïnes, que es troba emplaçada en un estrep septentrional del serrat anomenat precisament del Marianó. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té una pallissa a ponent i petits cossos adossats al nord i est. També compta amb un cobert, una barraca, una bassa i un pou que es troben escampats a la banda de llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa presenta una distribució molt regular i sembla aixecada en una sola fase constructiva, probablement a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central rematat amb arc escarser i, al seu damunt, un balcó. Els paraments són de maçoneria, amb restes d’arrebossat tradicional de calç, i totes les obertures són emmarcades amb maó. La façana lateral est destaca per una galeria de dues obertures al nivell de les golfes que està dotada amb baranes de maó. En aquesta part hi ha adossat un petit cos que correspon a un forn de pa i, a l’angle nordest, un altre cos que podria ser d’una tina. L’interior de la casa es distribuïa en tres naus, però bona part de les estructures s’han esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa respon a les mateixes característiques tipològiques, tot i que podria ser una mica posterior. Malgrat que es troba força derruïda, es poden apreciar les diverses obertures que tenia a la façana principal, emmarcades amb maó i rematades amb arcs escarsers. Entre els elements que es troben més al sud hi ha una bassa, actualment coberta per la vegetació. </span></span></span></p> | 08018-349 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span><span>Aquesta casa ja existia al segle XVIII. Concretament, l’any 1747 hi ha documentada la defunció de qui devia donar-li el nom: “Mariano Manovents, de la caseta dita del Marianó”. Tanmateix, l’edifici actual sembla una reconstrucció posterior aixecada pràcticament de bell nou, possiblement ja a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Els descendents de la família que habitava la casa van donar nom a dues cases del poble, també anomenades cal Marianó: al carrer de Sant Marc i al carrer Vell (Carreté, 2010: 147).</span></span></span></span></p> | 41.8727300,1.8316800 | 403049 | 4636306 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-cobert.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 93075 | Cal Negret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-negret | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). “El Sometent”, <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anònim (1981).<em> Sarment</em>, núm. 70 (novembre de 1981).</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de dimensions força grans, que es troba emplaçada vora la carretera vella de Manresa a Berga, junt a la cruïlla d’on surt el camí que va cap a la mina de la Fodina i la Caseta del Gener. Consta d’un cos residencial principal de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més alt al nord i una altra ampliació a ponent. Més a l’oest es forma un pati tancat o barri acabat de forma arrodonida. L’aspecte actual de la casa és fruit d’una remodelació força recent, probablement de mitjans de segle XX, quan les façanes es van arrebossar i les obertures es van ressaltar amb unes sanefes pintades de color rosat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa sembla haver estat sobrealçada i ampliada en diverses fases fins adoptar la forma actual a mitjans de segle XX. Presenta dues façanes més visibles. A la de migdia hi ha el portal, escorat a la dreta, i diverses finestres de distribució irregular. La de llevant, que s’encara a la carretera, queda ordenada en base a tres eixos d’obertures més un quart eix corresponent al cos posterior, més alt. Les obertures del primer pis són en forma de balcó, i la central és l’única que conserva llinda i brancals de pedra picada. La resta d’obertures deuen ser fruit de l’última remodelació. </span></span></span></p> | 08018-350 | Sector sud del terme municipal. Barri de Vilafruns | <p><span><span><span>Aquesta casa ja existia a principis de segle XX i, probablement, fou construïda el segle anterior. Entorn dels anys 1908-1909 es recorda que hi hagué un robatori que va acabar amb la detenció del lladre per part del sometent del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930, amb l’inici de la perforació dels pous a la Fodina i Vilafruns, la casa va quedar integrada dins del complex miner. A mitjans de segle XX el pou de la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa explotadora, que va construir un edifici de serveis al costat de l’antic pou entorn dels anys 1940. Aquesta zona minera tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Fou en aquests anys que aquests operaris van portar a terme diverses obres i reformes a cal Negret per tal que la casa pogués acollir alguna família vinculada a la mina. Entorn de la dècada de 1960 el petit complex de la Fodina es va abandonar sense que hagués entrat mai en funcionament. Cal Negret va passar també a mans de particulars.</span></span></span></p> | 41.8356000,1.8769500 | 406752 | 4632133 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 93076 | Caseta de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-puigventos | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147-148.</span></span></span></p> | XIX-XX | Casa amb mostres de deteriorament i falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès o petit mas que es troba emplaçat a l’extrem nordoest d’un altiplà anomenat Pla de Puigventós. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cobert més baix a l’angle est i compta també amb una pallissa, separada uns metres en aquesta mateixa direcció. El conjunt ha conservat els volums i la tipologia constructiva originàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa té el seu accés per la banda de migdia, on hi trobem un portal simple rematat amb llinda de fusta i, al damunt, dues finestres balconeres. El parament és de maçoneria i conserva restes de l’arrebossat. Probablement la casa era més curta i, en un moment donat, s’allargà cap al sud. La façana de ponent presenta diverses finestres de distribució irregular, algunes emmarcades amb maó. Per la banda de llevant consta d’un petit cos adossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa és una construcció més homogènia i regular que la casa. Probablement fou bastida a la segona meitat del segle XIX o principis del XX, amb les obertures ben perfilades amb maó. Té dues plantes i, per la cara davantera, destaca per dues grans obertures de punt rodó situades al nivell superior.</span></span></span></p> | 08018-351 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa, coneguda com la Caseta de Puigventós, no apareix en els capbreus dels segles XIV i XV. Deu ser una construcció més moderna que, per la seva tipologia constructiva, es podria situar als segles XVIII o XIX. Depenia del mas Puig de Viladepost, de l’antic terme d’Argençola, avui inclòs dins el municipi de Castellnou de Bages. En època medieval el terme d’Argençola pertanyia a la baronia de Balsareny (Carreté, 2010: 148). </span></span></span></p> | 41.8677600,1.8212400 | 402175 | 4635766 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93076-puigventos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93076-puigventos-5-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93076-puigventos-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93076-puigventos-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93076-puigventos-x.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 93145 | Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> | 08018-353 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8648127,1.8739881 | 406549 | 4635379 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 93170 | El Callarís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-callaris | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 149, 262.</span></span></span></p> | XX | En estat d'abandonament i amb mostres de deteriorament. | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda probablement a mitjans de segle XX que ha quedat absorbida pel nucli urbà de Balsareny, actualment abandonada i envoltada d’un petit solar erm. Consta d’un cos residencial de planta rectangular irregular (amb planta baixa més dos pisos) que té un cos adossat a llevant i altres cossos més petits al sudoest i a ponent. La casa té la particularitat d’estar obrada íntegrament amb totxo però adoptant la forma i les característiques d’una petita casa de pagès en ple nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el nord, es distribueix en base a dos eixos d’obertures, amb un portal rematat amb arc que es situa entremig d’aquests dos eixos. A la façana de llevant es genera un terrat cobert amb porxo al nivell del primer pis. I trobem una eixida de característiques similars en el petit cos adossat a migdia. Cal matisar que la casa és pràcticament tota obrada amb maó però amb l’excepció del petit cobert de ponent i d’un petit sòcol que hi ha a la façana principal, que són de pedra. Pels costats est i sud la casa disposa d’un pati amb dependències de treball que queda tancat per un muret de totxo.</span></span></span></p> | 08018-355 | Carrer Sant Josep, 52 | <p><span><span><span>Antigament hi havia una casa anomenada el Callarís que estava situada més enllà del Serrat del Maurici, a ponent. Probablement els seus propietaris eren els mateixos de ca la Minga (a la carretera de Manresa, 12). La casa vella del Callarís fou abandonada i posteriorment la gent se’n duia les pedres i tot allò que podien aprofitar. Els habitants de l’antiga casa devien fundar l’actual, també anomenada Callarís i situada molt més a prop del poble. Això devia ser cap a mitjans de segle XX, segons es pot deduir de la tipologia constructiva de la nova casa. Tot i que no es pot descartar que hi hagués hagut una primera casa de pedra una mica anterior i de la qual n’haurien quedat vestigis molt minsos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres cases de pagès també fetes de totxo en aquesta època i de característiques similars són les Planes de Puigdorca o la Masia. Més tard, amb el creixement del poble la casa de pagès del Callarís, que inicialment estava isolada, ha quedat absorbida pel nucli urbà.</span></span></span></p> | 41.8628500,1.8715100 | 406340 | 4635164 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93170-callaris-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93170-callaris-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93170-callaris-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Els Porxos | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 93171 | La Mecànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mecanica | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 172.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICAS PONS, Josep (1963). “Navás: hallazgo de un sepulcro romano”, <em>La Vanguardia</em>, Barcelona (28-09-1963).</span></span></span></p> | XXXV-XXV aC | Probablement jaciment molt arrasat | <p><span><span><span>L’any 1963 es va trobar una sepultura en un indret del barri pertanyent al nord del terme de Balsareny, pràcticament a tocar del nucli urbà de Navàs. Segons informació contrastada, es tractava d’un sepulcre neolític igual que els que havien aparegut al Passeig de Ramon Vall, a Navàs. La informació ha arribat a través d’una notícia periodística de <em>La Vanguardia</em> (PICAS, 1963) on es deia, erròniament, que es tractava d’un sepulcre romà d’època imperial. A l’interior del sepulcre es conservava tot sencer un esquelet. Les tombes aparegudes al Passeig de Ramon Vall corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians. Es poden datar al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la troballa és al camí que hi ha al sud de cal Viscola. Aquesta casa es troba al costat de la cruïlla entre la carretera del Mujal i la carretera de Manresa. Just per aquest camí, que no té nom, hi passa el termenal que separa els municipis de Balsareny i Navàs. Antigament el termenal passava més al nord, per això es va afirmar que la troballa era en terme de Balsareny. En l’última revisió dels termes la frontera entre els dos municipis passa just per aquest camí davant de cal Viscola, per la qual cosa no queda clar a quin dels dos termes caldria adscriure actualment la troballa. De fet, és molt possible que hi haguessin més tombes en les immediacions, tal com passa al jaciment del Passeig de Ramon Vall, per això aquesta zona té interès com a àrea d’expectativa arqueològica.</span></span></span></p> | 08018-356 | Camí de cal Viscola. | <p><span><span><span>Aquest jaciment s’ha conegut sempre amb el nom de la Mecànica, ja que en l’article s’afirma que aquest era el nom de la casa. Tanmateix, aquesta casa és més coneguda com cal Viscola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació facilitada per Josep M. Badia</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reproduïm el text íntegre de l’article periodístic publicat al diari La Vanguardia l’any 1963. Malgrat algunes imprecisions ja comentades, aporta dades d’interès i també anecdòtiques sobre la troballa. Qui signa la crònica és Josep Picas Pons, germà de l’autor dels Pastorets de l'Ametlla de Merola. Pel que sembla, li agradava molt escriure sobre tradicions, especialment sobre costums funeraris i fets misteriosos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Un sarcófago, que parece data de la romana época imperial, fue hallado por el niño Manolo Solá, de 11 años, vecino de Navás, en una pedrera que existe enfrente de la casa llamada “La Mecánica”, enclavada en el barrio “Casas de Balsareny”, situado al sur del pueblo. El citado niño estaba jugando, intentando cavar un hoyo en el pedregal, cuando, de pronto, descubrió la tapa del sepulcro. Inmediatament llamó a otros tres niños que jugueteaban por aquellos alrededores y los cuatro procedieron a su aperura, hallando en su interior un esqueleto humano. Luego se repartieron los huesos, que se llevaron a sus respectivos domicilios, siendo, horas más tarde, recuperados y depositados en la “Academia Rial” (PICAS PONS, 1963).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la piedra frontal de dicha sepultura aparecen las iniciales “T.A.C.”, y se cree que la misma guarda relación con la que hace uns 18 años fue descubierta en el Paseo del pueblo”. </span></span></span></p> | 41.8969000,1.8792900 | 407035 | 4638936 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 93177 | Fàbrica del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></p> | XIX-XX | Fàbrica i naus antigues en estat precari i d'abandonament. Habitatges en estat de semiruïna. Antic habitatge per a directius en estat precari i d'abandonament. | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que comptava també amb alguns habitatges per als treballadors així com un habitatge per a directius, de manera que s’acostava al model d’una petita colònia industrial. El conjunt és format per un ampli recinte on hi trobem l’antiga nau (construïda a mitjans de segle XIX) amb una altra nau més petita i dependències diverses (que són fruit de remodelacions posteriors, ja ben entrat el segle XX), naus de maó amb coberta de dent de serra que ocupen una gran superfície al costat de llevant (corresponen a una ampliació feta entre 1940-53), una gran nau situada sud de molt recent construcció, diversos habitatges per als treballadors més altres dependències que estan situades a l’angle nordoest i, finalment, la casa destinada a directius (tots aquests habitatges foren aixecats entorn de la primera dècada del segle XX). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal antiga consta de tres plantes més golfes. Es caracteritza pels típics finestrals de tipus fabril que estan rematats amb emmarcaments en forma d’arcs escarsers. Els paraments són arrebossats i pintats de color crema o groc clar, igual que la resta de construccions de la part més antiga. Per això el conjunt era conegut també com la “fàbrica groga”. La nau més petita que està adossada a ponent segueix un esquema arquitectònic similar, però consta només de dues plantes. A la façana nord queda rematada per dues torres de formes no simètriques. Més al nord s’estén encara una altra nau més estreta i de tres plantes. Als interiors les quadres conserven les velles columnes de ferro colat, amb els peculiars capitells-cartel·la que sostenen les bigues de fusta. Al sud de la nau principal, per sobre d’una petita nau on hi havia la màquina de vapor, s’aixeca una xemeneia de secció octogonal que és rematada amb una capçalera feta amb diverses cornises i motllures cegues. Fou construïda el 1952.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A ponent el conjunt queda tancat per un reng de cases que genera un petit passatge o carrer separat de les naus. Sobresurten dues construccions més altes que són les que acullen els habitatges. Aquests no segueixen una tipologia uniforme sinó que semblen més aviat fruit d’una certa improvisació. Consten de planta baixa més dos pisos, i les façanes s’ordenen en base a eixos d’obertures que alternen finestres i balcons. Entremig dels habitatges hi trobem dependències diverses i una nau-magatzem. Tota aquesta part es troba en estat de semiruïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El xalet o habitatge per a directius es troba situat a l’entrada del recinte, després d’un passeig arbrat que salva un fort desnivell des de la carretera. Es caracteritza per un estil força peculiar i eclèctic que combina una composició bàsicament de línies rectes amb uns pocs elements de formes sinuoses, cosa que el situa a mig camí entre el racionalisme i una estètica vagament romàntica o modernista. També és remarcable el gran voladís de la teulada amb ràfec de fusta. Per tot això aquest edifici, no gens conegut, destaca com un dels més singulars i amb personalitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa està situada a tan sols 100 metres de la fabrica. A través d’un curt canal formigonat les aigües del Llobregat entren al recinte per la part nordoest, on hi ha el sistema de comportes d’entrada, avui totalment automatitzat, ja que el salt d’aigua continua en actiu. A escassos metres pel costat de ponent discorre la Séquia de Manresa, que a l’alçada de la fàbrica entra en un tram subterrani.</span></span></span></p> | 08018-357 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></p> | 41.8551500,1.8724600 | 406408 | 4634308 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-54.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-habitatges-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-xalet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-foto-antiga-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml