Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34194 | El pont de les escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-les-escoles | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | Escultura ubicada al pont de les escoles, que salva la riera de l'Alzina, i uneix el CEIP Sant Cristòfor i la Llar d´infants el Guinyol. Realitzada sobre xapa d'acer corten, és monocroma i té unes mides de 2,30 x 7,97 m. A la banda esquerra de la composició, un grup d'éssers zoomorfes adults queden encarats a un altre grup dels mateixos éssers petits. Darrera d'aquests últims hi ha uns objectes no identificats. L'obra escenifica una trobada entre grans i petits, mitjançant uns personatges irreals retallats sobre el metall. | 08020-327 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | 41.3338600,1.9104500 | 408830 | 4576392 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34194-foto-08020-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34194-foto-08020-327-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Joan Canals Carreras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34195 | La Tenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tenda | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i un edifici annex al costat oest que fa cantonada, formant una forma de 'L'. El cos principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc rebaixat i una porta a l'extrem est de l'edifici. La composició ve marcada per l'existència de quatre balcons a nivell de segon pis, a la mateixa alçada i distribuïts simètricament, les baranes són de ferro amb decoració geomètrica simple a la part inferior. Destaca un rellotge de sol (molt deteriorat) entre els dos balcons de la part oest de la façana. El coronament de la façana es tanca amb un ràfec de maons imbricats i una línia de teules invertides paral·lela a la façana. El cos del costat de ponent destaca per tenir una galeria formada per quatre finestres d'arc de mig punt. Les edificacions, junt a un mur que divideix amb la propietat contigua i un petit baluard amb la porta, tanquen un recinte interior on hi un pou amb safareig de pedra. La façana lateral de l'oest de la masia té obertures modernes. | 08020-328 | Passatge Sant Martí, 1 | Les terres on s'ubica la Tenda foren donades en època moderna a un dels cabalers de Can Romagosa. La Tenda fou lloc de balls i festes quan a Begues no hi havia locals socials. A partir de les terres de La Tenda es va desenvolupar a partir del segle XVIII el raval de Sant Martí o de Cal Ferrer. La Tenda està esmentada al salpàs de l'any 1880. | 41.3333000,1.9230100 | 409881 | 4576317 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34196 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble es conserva, la casa està en procés d'abandonament, fet que ha provocat que comencin a aparèixer els primers símptomes de degradació, com escletxes, danys a la teulada, etc. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia té adossada una cort de porcs a la cantonada SE i un petit cos amb teulada d'un sol vessant i portal d'arc escarser a la part posterior de l'immoble, això és al NW, corresponent a algun ús agrícola indeterminat. La façana principal de la masia presenta una disposició simètrica de les obertures, excepte a la planta baixa, on la porta, actualment tapiada, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana. A ni vell del primer pis, hi ha dues finestres, quadrades i igualment tapiades, i entre les dues hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 406). A 1,5 metres a l'est de l'edifici hi ha un pou circular amb safareig, construït en pedra lligada amb morter. L'estructura antiga ha estat modificada modernament actualment en desús. | 08020-329 | La Barceloneta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador d'aquest Mapa del patrimoni cultural no ha tingut accés a l'interior de l'immoble, ja que els accessos estan actualment tapiats (veure descripció). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34197 | Carrer Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-eudald | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 26 del carrer Sant Eudald. A la part posterior queden delimitades pel Passatge de Balmes. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, Cal Xanco permet apreciar l'amplada dels edificis, ja que aquest per tenir aquesta posició té la façana al costat ample del cos de l'habitatge. | 08020-330 | Carrer Sant Eudald (números parells del 2 al 26) | 41.3323300,1.9240800 | 409969 | 4576208 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||
| 34198 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 40. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-est en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08020-331 | Carrer Sant Domènec (números parells) | 41.3290300,1.9440700 | 411637 | 4575821 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34199 | Cal Pau dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-dels-bous | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta rectangular adossada a un altre per la part de llevant. La teulada és a dos vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana principal estan emmarcades en pedra. Al primer pis hi ha la porta principal, una porta cotxera i una finestra tancada amb reixa de ferro. A la part superior les obertures es distribueixen simètricament. Hi ha quatre obertures: una finestra cegada i un altre oberta en ambdós extrems de la façana. Dos balcons centren la composició de la façana, tenen volada i enreixat diferents, l'esquerre té volada més estreta i enreixat de barres rectilini, mentre que l'altre presenta volada superior i el treball en ferro forjat amb formes arrodonides. Enmig de la façana hi destaca un rellotge de sol. La façana es tanca amb una senzilla cornisa de blocs de ciment sustentats per peces de ferro. | 08020-332 | Mas Pascual, 9 | L'aspecte actual d'aquest immoble és fruit d'unes importants reformes realitzades l'any 1925. | 41.3161900,1.9048400 | 408336 | 4574437 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34200 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1</p> | <p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano</p> | 08020-333 | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3/8/2007) i Acord de Govern 115/2009, Acord de Govern 138/2009 i Acord de Govern 150/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).</p> | 41.3331600,1.9309300 | 410543 | 4576293 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34201 | Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol | 08020-334 | c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp) | L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3316500,1.9426900 | 411525 | 4576114 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34202 | Cal Gepet / Cal Gepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepet-cal-gepes | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX-XX | L'edifici presenta algunes parts restaurades modernament, però sembla que aquest procés va ser aturat sobtadament i ara l'edificació amenaça amb entrar en fases d'enrunament. | Masia de planta rectangular, la teulada asimètrica, és a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Originàriament, el cos principal de la construcció devia ser un volum simètric, però la part nova construïda a l'est de la masia ha desvirtuat la simetria. A la part posterior de l'edifici hi ha dos cossos adossats, un de teulada a dos nivells d'alçada i un altre, més petit, amb teulada de doble vessant i entrada pròpia. El parament de la masia combina el paredat antic de pedra amb la utilització del maó. Destaca també l'ús dels carreus de gres vermell o sauló vermell per emmarcar les finestres de la façana principal o construir la porta principal de dovelles amb un arc de mig punt. La masia ha estat transformada modernament, però a la façana principal s'aprecien restes d'arcs de maó originals que delimitaven antigues obertures. La composició de la façana és complexa pel nombre d'obertures practicades, la part est de la masia s'ha aixecat en pedra, però utilitza el maó per construir pilars on recolza la part superior de la façana, els quals s'aprofiten per obrir una sèrie de 5 finestres que componen una hipotètica galeria. El cos central de la construcció compta fins a 14 obertures. La façana conserva part del seu antic arrebossat, que avui contrasta amb la pedra de la part restaurada. | 08020-335 | Vinya de Cal Gepes | Moltes de les teules i carreus de finestres utilitzades en la restauració d'aquesta masia van ser arrencades de l'estructura de Mas Trabal, on van ser comprades. | 41.3349400,1.9216300 | 409767 | 4576501 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34202-foto-08020-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34202-foto-08020-335-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34203 | Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xepis-cal-gepis-cal-jepis | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | S'observen alguns desperfectes a l'ancalat de la façana principal, així com l'enrunament del sostre en algun petit annex. | Masia tancada amb baluard, al qual s'accedeix per un portal de factura moderna. L'edifici principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç. La façana principal presenta porta d'entrada i un balcó a sobre. Les obertures són asimètriques. La majoria d'annexes són moderns. | 08020-336 | Davant del carrer Sant Oreste | El mas s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3321000,1.9240000 | 409962 | 4576183 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34204 | Avenc dels Quatre Forats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-quatre-forats | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 17 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de -16 m. La seva base està recoberta per clasts i comunica pel seu extrem sud amb un petit pou de -1,5 m. A -10 m de la superfície s'obre a la paret est del pou una galeria horitzontal amb el sostre recobert per una gran quantitat de fines concrecions. | 08020-337 | Penyes Roges | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3527300,1.9171600 | 409418 | 4578480 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||
| 34206 | Fossar de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossar-de-la-guerra-civil | XX | Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: '... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats'. 'L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam...' | 08020-339 | Cementiri de Begues | 41.3361400,1.9185500 | 409511 | 4576637 | 1938 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34207 | Rellotge de sol de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Rellotge de sol de pintat amb pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Martí. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Una circumferència de color ocre toca tangencialment per la part superior el dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment vers els números de les hores. Aquests es col·loquen a l'interior de la circumferència (en color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '9-10-11-12-1-2-3'. El gnòmon surt de la part central de la silueta de la pintura de Sol. | 08020-340 | c. Gaudí, 1 | 41.3347300,1.9204000 | 409664 | 4576478 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34207-foto-08020-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34208 | Mas Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-alemany | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIII | Enrunat | Mas enrunat de planta rectangular, de l'estructura del qual es poden observar els murs perimetrals i un mur transversal a l'interior, que hauria dividit l'espai en dos sectors. La fàbrica és de pedra, bàsicament gres vermell típic del Massís del Garraf. Destaca, entre les filades de pedres del mur sud - est, una filada feta amb lloses disposades lateralment a mode d''opus spicatum', així com alguns carreus dels muntants de la porta d'entrada al mur nord - oest. Les ruïnes de l'edifici ocupen una àrea aproximada de 125 m2, i els murs tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm | 08020-341 | Capçalera del Torrent de l'Om | Alguns autors suggereixen una antiguitat medieval (s. XIII), data que el lligaria amb Ramon Alemany, baró de Cervelló, mort el 1229 durant la conquesta de Mallorca. Al segle XIV el Mas Alemany limitava amb el Mas Conquista o Albareda, i era esmentat com a propietat d'Alemany de Cervelló, altres vegades com a propietat de l'Hospital de Cervelló (Olesa), que fou una donació d'Alemany de Cervelló a l'Hospital fundat pel seu antecessor Guillem II de Cervelló. En un document de l'any 1665 de l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, s'esmenta el Mas Alemany com a situat a Sant Miquel d'Eramprunyà al lloc de Les Valls, i estava junt i aglevat amb el mas Torelló i el de Les Planes, aquest darrer a la parròquia de Begues. No es mencionen els límits per ser molt extensos, però limita amb el mas Cortils i es troba als límits de Gavà i Begues. L'any 1572 s'estableix a Antonio Campamar. Entre 1569 i 1692, als llibres de baptismes apareixen els Campamar del Mas Alemany (Yzabet, Antich Pau, Mariagna i Sebastià). L'any 1759 es menciona Joan Petit del Mas Alemany. L'any 1849, hi vivia en Joan Marcé. Tot i que la masia va ser habitada per la família del 'peó' (Jaume Marcé Romagosa) fins a començaments del segle XX (van marxar a Cal peó, del carrer de Sant Cristòfor), sembla que la masia es va enderrocar expressament pels seus propietaris per evitar pagar impostos. | 41.3358900,1.9133900 | 409079 | 4576615 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34209 | Pont del carrer Ferran Muñoz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-ferran-munoz | XX | <p>Pont que serveix per salvar la riera que travessa el carrer Ferran Muñoz, un afluent de la Riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 10 metres. El pont es divideix en dos vànols (obertures). Els arcs amiden 3,55 m d'amplada i 1,5 m de gàlib fins l'arc. A la banda superior, a nivell de carrer, el pont presenta dues parts incisions al mur, quadrades i emmarcades amb maó, que generen tres grans parts del pont. Tres obertures al cos central en forma d'arc i un a cadascuna dels cosos restants guarneixen l'estructura.</p> | 08020-342 | Carrer Ferran Muñoz | 41.3315080,1.9234350 | 409914 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34210 | Roca del Barret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-barret | La Roca del Barret és una formació natural pròpia del Garraf vermell formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos. De fet, els conglomerats i els tafoni són característics del lloc. La seva forma peculiar, coronada per una roca en forma de barret, li dóna aquest nom. Ocupa un àrea aproximada de 1600 metres quadrats i té una alçada d'uns 30 metres. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. A la part superior, de més difícil accés, s'obren cavitats naturals originades per l'erosió. Aquest punt és un referent toponímic molt conegut pels habitants del territori. Molt a prop d'aquest element natural passen la Carrerada i el Camí Ral. | 08020-343 | Puig del Bosc de Can Grau | 41.3347500,1.9245900 | 410015 | 4576476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 34211 | Rellotge de sol de Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | Aquest rellotge de sol ha estat repintat. | Rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Pau. Està representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrant presenta un marc de color marró. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle conté les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, que neix d'un estel de sis puntes pintada amb tots els color que utilitza el rellotge. El gnòmon surt d'enmig de l'estel, unes línies negres divideixen la circumferència del rellotge. Sobre l'estel hi ha la data '1874'. | 08020-344 | Can Pau. Vinyes de Cal Gepes | 41.3455700,1.9148500 | 409215 | 4577688 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34211-foto-08020-344-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34212 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i diferents annexos a ponent i llevant. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat i encalcinada a l'actualitat. La façana principal té una composició asimètrica, producte d'estar dividida en diversos habitatges. Hi ha tres portes d'entrada, una de mida estàndar (segons els canons actuals) i dues d'arc rebaixat, una d'elles emmarcada per maons en sardinell. A la dreta d'aquesta última, una finestra manté la mateixa fesomia. Al segon pis sobre aquestes dues obertures, hi ha tres finestres d'arc de mig punt allargades. A l'altre extrem de l'edifici, sobre les altres portes, destaca un balcó sobre el portal més gran. Destaca un rellotge de sol a la dreta del balcó. Està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes, tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral. | 08020-345 | Vinyes de Cal Gepes | En un capbreu de 1595, Mas Pau, abans Mas Panyella de la Figuera era propietat de Ponç Montserrat Pau. Limitava a l'est amb Joan Sadurní de la Costa, al sud Joan Carreras (que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes), i part amb l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols (que fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina), a l'oest amb Sadurní de l'Espluga, i al nord part amb Joan Sadurní de la Costa, part amb Joan Sadurní de l'Espluga i part amb el terme de l'Hospital de Cervelló. L'any 1610 era propietat Pau de la Figuera. De 1663 (Paula Pau) a 1856 (Rosa Pau), consten els bateigs dels Pau i Pau Cirerol o Cirerola de la Figuera. L'any 1756 era propietari Joseph Pau Cirerol del Mas Pau de la Figuera. L'any 1849 era la Casa Pau de la Figuera. | 41.3284700,1.9219700 | 409787 | 4575782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34213 | Corral I del Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-i-del-campgras | XX | En procés d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (30 m X 17 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang i arrebossada per la part interior amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. A l'extrem sud-oest hi ha la barraca 2.17, la qual queda integrada en la construcció (veure fitxa de la barraca). | 08020-346 | A Campgràs | 41.3023600,1.8650500 | 404986 | 4572944 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34213-foto-08020-346-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34214 | Avenc dels Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-tres | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres. | 08020-347 | La Morella | L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG. | 41.3343100,1.9197700 | 409611 | 4576433 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||||
| 34215 | Creu d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dardenya | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | Creu de terme moderna, es compon d'una base de formigó de cos poligonal. En una de les cares es pot llegir la inscripció, sobre una rajola ceràmica policromada: ' Creu d'Ardenya'. A la part superior hi ha la inscripció de la data '28-01-2001'. La creu pròpiament dita és de ferro, amb marques del repicat i braços cilíndrics (8 cm de diàmetre). El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,50 m i neix de la base de formigó. La part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '1883'. | 08020-348 | Pla d'Ardenya | Se suposa que la creu va ser plantada el 1883 i restablerta el 2001. | 41.3247300,1.9279600 | 410283 | 4575360 | 2001 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34215-foto-08020-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34215-foto-08020-348-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34216 | Creu del Joncar / Creu del Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-joncar-creu-del-junca | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Creu ornamental de ferro forjat de 104,5 cm d'alçada x 61 cm d'amplada, amb decoracions de tires de ferro forjat als quatre angles que formen al centre els dos braços. Els extrems son lleugerament més amples que la part central dels braços. La creu està clavada en un podi octogonal, el basament del qual és de maó vist i la part superior de pedra calcària. Aquest podi té unes dimensions de 76 cm d'alçada x 93 cm d'amplada. | 08020-349 | Inici del carrer de la Creu del Joncar | 41.3348600,1.9216100 | 409766 | 4576492 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34216-foto-08020-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34216-foto-08020-349-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34217 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XXI | La creu i el basament es conserven bé, però la placa amb la inscripció commemorativa ha desaparegut en la seva pràctica totalitat, fruit d'actes de vandalisme. | Creu de terme de ferro composta per un basament quadrangular, fet de blocs de pedra calcària sota una llosa de gres vermell, que fa de suport, al centre del qual està encastada la creu. Aquest basament té una alçada de 98 cm x 60 cm d'amplada x 80 cm de profunditat. En una de les seves cares hi ha una placa de ceràmica, actualment arrencada en la seva major part, de la que tan sols es conserva un petit fragment on es llegeix: '[...]ps imme[m]orial [...]er diumenge [...]'. La creu és de tipus llatí, amb el braç vertical, més llarg, d'una alçada de 125 cm, mentre que el braç horitzontal, més curt, té una longitud de 47 cm. El braç vertical presenta quatre torsions decoratives en espiral, mentre que l'horitzontal presenta els extrems més amples. | 08020-350 | Puig del Pedró | 41.3257100,1.9525200 | 412340 | 4575444 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34218 | Pou de la Font Sangonera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-ii | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | L'estructura ha estat molt modificada i està envaïda per la vegetació natural. | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura circular amb parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. L'estructura del pou té 1,9 m de diàmetre i 2 metres d'alçada, l'entrada d'accés al pou és tapiada. Entre el pou i la pica o safareig hi ha un conducte que els uneix i que serviria per portar l'aigua del primer al segon. Aquest canal amida 1,2 m x ,52 m, amb una alçada màxima de 45 cm. La pica d'estructura rectangular amida 1,47 m X 1,40 m. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (uns 170 m) d'un recinte tancat (uns 1200 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva enmig del perímetre. | 08020-351 | Pou de les Agulles | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui per les característiques una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.3315100,1.9234300 | 409913 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 34219 | Hotel Restaurant Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-restaurant-petit-canigo | XX | En procés d'enrunament i molt danyat pel vandalisme. | Edifici ubicat a peu de carretera, encaixat a la vessant de la muntanya. És de grans dimensions i presenta un nombre elevat d'estances, cossos edificats i annexes, tot en coherència amb un projecte predeterminat. La construcció queda centrada a nivell de façana amb un pati elevat al primer pis, on destaquen elements propis del noucentisme, com les balustrades i les boles de decoració o l'ús de la ceràmica majòlica en les arcades. El volum de tota l'edificació no és regular, les façanes dels diferents cossos tenen entrades i sortides depenent de la part que es tracti, povocant un ritme d'irregularitat característic. L'accés al recinte es fa per les façanes laterals, a llevant l'entrada dona a un pati on es troben els annexos dedicats als serveis que tenia l'hotel. Des d'allà s'accedeix a les parts més nobles de l'edifici, on cal destacar els elements de suport com les columnes de ferro que aguanten les bigues de fusta que delimiten les crugies. També destaquen les finestres lobulades, les portes tripartites amb vitralls i els paviments hidràulics. | 08020-352 | Carretera Gavà - Avinyonet, 1 | Va ser construït l'any 1927 per Jaume Petit com a hotel-restaurant, allotjant en alguns períodes una colònia de sords muts. | 41.3344600,1.9495900 | 412106 | 4576419 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34220 | Els trenta-un pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-trenta-un-pins | Pineda que ocupa una superfície aproximada de 2100 metres quadrats. És un reducte testimonial del que van ser les pinedes en aquesta part del municipi abans de la seva urbanització. Les pinedes de pi blanc són una comunitat vegetal pròpia de l'àrea natural on s'ubica el municipi de Begues. | 08020-353 | Mas Ferrer | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta antiga pineda queda toltalment integrada a la zona residencial de mas Ferrer. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 34221 | Plàtans de la carretera de Begues a Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-begues-a-gava | Conjunt de plàtans alineats a banda i banda d'un camí, d'uns 600 metres de longitud. Són arbres caducifolis de port robust que poden superar els 30 metres d'alçada. El seu nom científic és 'Platanus hybrida Brot'. És un híbrid de dues varietats de plàtan, el de Llevant (Platanus orientalis) i el plàtan de Virgínia (Platanus occidentalis). La seva escorça és característica, desprèn unes plaques grans en forma irregular. Són de color bru amb cicatrius de to blanquinós que li donen al tronc alt, recte i regular, un aspecte entre gris i verd. Les capçades són arrodonides. Poden arribar a ser molt amples. Les branques són esteses i les principals molt gruixudes. Les fulles són grans, dividides de 3 a 5 lòbuls dentats. La base és arrodonida amb forma de cor amb un pecíol que s'eixampla en forma de pipa. Un mateix arbre té flors masculines i femenines (monoic), agrupades per sexes en inflorescències esfèriques d'uns 4 centímetres. | 08020-354 | Barri de la Rectoria | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34221-foto-08020-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34221-foto-08020-354-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 34222 | Mas de la Massana / la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-massana-la-massana | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | En procés d'enrunament. Les teulades han desaparegut de tots el cossos constructius. | Masia que es compon de tres cossos constructius, el principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana, però una edifici afegit a llevant desvirtua la simetria. El parament es de paredat antic lligat amb morter de calç. La cantonada està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral, en una de les cantonades del qual hi ha un pou de pedra, molt deteriorat. | 08020-355 | Fondo de la Maçana | El topònim Massana és d'ascendència àrab, i fa referència a un assentament proper a una via de comunicació, cosa que lliga amb la proximitat del camí ral (antiga via romana) de Barcelona a Vilafranca. L'any 1391 apareix en un capbreu, esmentat al límit oest del mas Caçalm i com a límit est de la muntanya de Perafita. També s'esmenta en un precari signat a favor de Jaume Ça Panyella per una peça de terra a la Maçana. L'any 1595 apareix en un capbreu, s'esmenta el torrent de la Massana, però no el mas. L'any 1759 és propietat de Gabriel Freixas. L'any 1789 Vicens Freixas Morgades, doctor en lleis i ciutadà honrat de Barcelona, és propietari de la Massana. L'any 1886 Can Massana és propietat de la família Térmens. | 41.2898600,1.9132900 | 409007 | 4571505 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34223 | Pou de la Font Sangonera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-i | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura semicircular per una banda i tancada en línia recta per l'altre. La part recta amida 3,70 m i interiorment des de la paret recta a la finestra d'entrada al pou hi ha 2,25 m. L'alçada d'aquest cos és de 2,20 m i la finestra és una obertura tancada amb porta metàl·lica de 0,78 x 1,85 m. Aquesta estructura conté el pou, i presenta parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. La part inferior de l'obertura de la porta original d'accés al pou va ser tancada amb ciment. Al costat del pou s'adossa una pica o safareig de planta rectangular (2,80 m x 2,20 m), té una alçada de 87 cm i en un dels seus murets es conserva una part de la bomba metàl·lica que servia per extreure l'aigua sobre una petita pica (49 x 39 cm) amb una obertura que serviria per recollir-la, tapada, o per fer passar l'aigua a la pica gran quan es necessitava. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. A terra, davant de la pica hi ha unes lloses de pedra planes conformant un paviment destinat a trepitjar-lo mentre es treballava en aquesta estructura. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (118 m) d'un recinte tancat (765 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva a l'angle septentrional. És possible que aquest recinte hagués estat utilitzat com a tancat o com a possible corral. | 08020-356 | Puig de la Clota | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui, per les seves característiques, una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.2927600,1.9104500 | 408773 | 4571829 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34224 | Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-abeurador-de-lhort-o-corral-de-mas-traval | XX | Tancat de planta rectangular de paret de pedra de poca alçada situat en un fondal natural, de 1200 metres quadrats. A la part central i perpendicularment als costats més llargs del perímetre hi ha una paret de mamposteria de més de 20 m de llargada (l'extrem sud està envaït per la vegetació), on s'alineen de nord a sud, un pou, un abeurador i un altre pou o cisterna de recollida d'aigües pluvials. Els cossos dels pous / cisterna són iguals, de planta rodona, 2,90 m de diàmetre, de pedra (mamposteria) lligada amb ciment , estan tancades amb bigues de fomigó i corbades o revoltins. Tenen finestra d'accés. El pou ubicat més al nord conserva una part de la bomba metàl·lica d'ús manual que servia per extreure l'aigua i una pica petita on recollir-la. Enmig dels dos pous es troba l'abeurador o bassa, un dipòsit fet de formigó a l'interior i de pedra a l'exterior cobert a les parts superiors amb rajola borda. El dipòsit amida 9,40 m de llargada i 1,5 m d'amplada. A l'interior del pou o cisterna ubicat més al sud s'aprecia l'entrada de dos canals de recollida d'aigua pluvial. | 08020-357 | Mas Traval | 41.3140800,1.9292200 | 410374 | 4574177 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34224-foto-08020-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34224-foto-08020-357-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34225 | Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mas-treval-traval-trabal | XIX-XX | Entorn de la boca i panys de paret derruït, envaït per la vegetació. | Forn de calç de base circular excavat al subsòl. No resten panys de mur exteriors, l'estructura queda totalment envoltada pels nivells geològics natural. L'alçada màxima interior conservada és de 3,10 m i un diàmetre de 3,80 metres. No es conserva la boca, totalment enrunada. | 08020-358 | Mas Traval | 41.3158700,1.9293800 | 410390 | 4574375 | 08020 | Begues | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34225-foto-08020-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34225-foto-08020-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34226 | Pont de la Riera de Begues II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-ii | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 26 metres i té una amplada total de 6,50 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 6,8 metres de llum i 4,20 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,7 m de gàlib. | 08020-359 | carretera BV-2411, punt quilomètric 15.02 | 41.3340300,1.8718500 | 405601 | 4576452 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34227 | Pont de la Riera de Begues I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-i | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 28 metres i té una amplada total de 6,30 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 7 metres de llum i 3,5 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,6 m de gàlib | 08020-360 | carretera BV-2411, punt quilomètric 14.200 | 41.3347000,1.8801000 | 406292 | 4576518 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34228 | Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Sant Climent (Reproducció) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll-de-begues-de-can-grau-de-la-carretera-de-sant-climent-reproduccio | XX | Còpia fidel de l'original | Reproducció fidel de la creu de terme del Coll de Begues, anomenada també de Can Grau del Coll o de la carretera de Sant Climent. Les seves característiques físiques es corresponen exactament amb l'autèntica creu de terme del Coll de Begues (veure fitxa 16). | 08020-361 | Can Grau del Coll | La creu de terme del Coll de Begues , gòtica del segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l'alçada de Can Grau, on encara actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una reproducció de la creu (fitxa 361). Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu de terme, mentre que el capitell original del 1312 es conserva a l'ajuntament de Begues. | 41.3317300,1.9433700 | 411582 | 4576122 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34228-foto-08020-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34228-foto-08020-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Destaquem el fet que el capitell gòtic original es conserva a l'Ajuntament de Begues. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34229 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.</p> | 08020-362 | 41.3513500,1.9077900 | 408632 | 4578337 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||||
| 34230 | Rellotge de sol de Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llebrer | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Molt deteriorada | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un quadrat. El quadrant presenta un marc de color ocre. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon. | 08020-363 | Cal Llebrer. C. Jacint Verdaguer 24, cantonada amb el carrer Alp | 41.3346800,1.9245800 | 410014 | 4576469 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34230-foto-08020-363-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34231 | Creu de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-clota | XX | La inscripció de rajola del basament de la creu està parcialment esberlada. | Creu de terme de ferro que es compon, a la base, d'un pedestal de formigó de forma trapezoide, i la creu pròpiament dita, encastada a la superfície superior del basament. La creu, molt senzilla, és de tipus llatí, amb el braç vertical més alt que l'horitzontal, presentant una espiral a la part central, i un peix amb una creu gravat a la part superior. L'alçada de la creu és de 151 cm, mentre que la longitud del braç transversal és de 50 cm. El basament té una alçada de 68 cm, una amplada de 70 cm a la base inferior i 51 cm a la superior. En una de les cares laterals hi ha una inscripció en una rajola, parcialment esberlada, on es llegeix: 'C[RE]U D[E] L[A] [CLO]TA. Per co[...]a memòria d'aquesta creu de terme en l'encreuament de camins del Castell i la Sentiu. Any 2000'. | 08020-364 | La Clota | 41.3131200,1.9382700 | 411130 | 4574061 | 2000 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34231-foto-08020-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34231-foto-08020-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34232 | Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll-fe-coll-fe-coll-fer | XX | Creu de terme moderna, que es fonamenta en una base de formigó de cos prismàtic rebaixat amb motllures a les cantonades. Té una alçada de 70 cm, una base inferior quadrada de 70 cm, i la cara superior de 50 cm. A les quatre cares de la bases hi ha la inicial del punts cardinals. A la cara sud es pot llegir la inscripció sobre rajoles ceràmiques policromades: ' Creu de Coll Fe. Per conservar la memòria d'aquesta creu de terme en el camí de Sitges, Olivella i Ribes'. El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,37 m i neix de la base de formigó, està tornejat en un punt mig i una de les cares de la part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '2000'. | 08020-365 | Coll Fe | 41.3170000,1.9084300 | 408638 | 4574523 | 2000 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34232-foto-08020-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34232-foto-08020-365-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34233 | Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí. | 08020-366 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3197300,1.9298600 | 410435 | 4574803 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34234 | Camí d'Olivella / Camí de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolivella-cami-de-sitges | AHDB Lligall OP2911 | Embardissat | Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella. | 08020-367 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3116700,1.8992500 | 407862 | 4573941 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34235 | Carrerada de Jafra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafra | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | Embardissada | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues. | 08020-368 | 41.3084800,1.8600500 | 404576 | 4573629 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Utilitzada per algun ramat en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34236 | Mina de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lalzina | Mina de galeries soterrànies. L'existència d'un marge delimita la terrassa on s'ubica l'entrada a la boca de la mina, a la qual s'accedeix mitjançant unes escales fetes amb blocs de roca. A l'entrada es conserva una porta de ferro entre parets de mamposteria que tanquen l'accés al que és pròpiament la mina. A l'interior hi ha una galeria principal que s'obre en línia recta des de la porta i una altra que neix a la banda esquerra de la primera. Les galeries tenen una alçada mitja d'entre 1,5 i 1,80 m. | 08020-369 | Puig de Can Grau | 41.3358800,1.9423300 | 411501 | 4576584 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons la informació oral del Sr. Francesc Sánchez, les mines s'havien explotat per l'extracció de galena. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34237 | Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest. | 08020-370 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros. | 41.3516500,1.9159700 | 409317 | 4578362 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 34239 | El mal ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-ric | Diu la tradició popular que la penya del Mal Ric es diu així perquè un bon dia, un senyor ben adinerat es va quedar arruïnat i es va tirar de la penya avall, trobant-hi la mort. | 08020-372 | 41.3456300,1.9380000 | 411152 | 4577670 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34239-foto-08020-372-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No es té cap notícia documental dels fets que narren aquesta llegenda, raó per la qual no té una base històrica. Aquesta llegenda té una variant ambientada al Mur, una de les penyes de la collada de Begues. Explica la tradició oral que als anys vint quan encara funcionava l'Hotel Petit Canigó que està ben a prop, una nit com qualsevol altra, una colla de gent feia una partida de pòquer. Entre ells hi havia un senyor adinerat que en aquella partida ho va perdre tot. Desesperat va anar cap al Mur on va tirar-se penya avall. Potser és per això que la tradició popular ens parla del fantasma del Mur on hi ha qui diu haver-lo vist en una nit fosca tot vestit de blanc i amb una cabellera arrissada. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||
| 34240 | Els encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor. | Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia). | 08020-373 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 34241 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia | Un dels bastons presenta forats i desgast a la part central | Es tracta de dos bastons de fusta de característiques similars. Una de les vares té una creu gravada a l'empunyadura, que és metàl·lica, daurada i amida 2,5 cm. La llargada total és de 87,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 2 cm serveix per protegir-lo. El cost central del bastó es mostra desgastat. Un cordill travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. La segona vara també té l'empunyadura metàl·lica, però no és daurada i amida 2,8 cm. En aquest cas el motiu gravat són les inicials 'BG'. La llargada total és de 90,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 8,2 cm serveix per protegir-lo. Un cordill prim travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. | 08020-374 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 34242 | El Lledoner de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-mas-traval | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc amida 3,15 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd grisenc; tronc dret i escorça llisa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08020-375 | Mas Traval | 41.3157100,1.9270900 | 410198 | 4574360 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml