Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72941 | Col·lecció arqueològica de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-sau | Gran part del material arqueològic es troba a les dependències del petit museu del municipi el qual mostra una col·lecció formada per una part de les restes arqueològiques recuperades de les campanyes d'excavació als jaciments del Castell sa Sala, la Roca del Migdia i el Cingle Vermell. D'entre les troballes realitzades es destaca l'esquelet d'una dona de l'època romànica i protagonista de la novel·la juvenil de Jaume Cabré L'Home de Sau. Del materials també cal esmentar restes de fauna, tan de bòvid, cérvols, etc. També cal fer esment de la presència de peces lítiques, tan ascles com nuclis de sílex, algun petit fragment de metall i sobretot i de manera més abundant fragments de ceràmica, així com alguna peça més o menys sencera corresponent als períodes paleolític, neolític i de l'edat de bronze i ferro. | 08303-183 | Museu de Vilanova de Sau. Carrer Escoles s/n. | El material arqueològic ha estat recuperat al llarg de les successives campanyes realitzades als jaciments que es troben dins del municipi de Vilanova, des de les primeres campanyes d'afeccionats durant la dècada dels 60 i 70 fins a les primeres intervencions arqueològiques de caire més científic realitzades per equips d'arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ja als anys 80 i que en alguns casos s'han allargat fins a l'actualitat | 41.9462500,2.3834800 | 448898 | 4643992 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72941-foto-08303-183-1.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les fitxes corresponents als jaciments arqueològics es fa una descripció mes detallada de les peces de ceràmica recuperades en cada un dels jaciments. | 77|78|79|83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72942 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Els cingles de Tavertet configuren un espai particular del paisatge que envolta el pantà de Sau. La vegetació continua essent la mateixa que caracteritza tot el conjunt de cingleres, tan mateix assoleixen una major alçada marcada per tres nivells de sedimentació. La visió que provoca aquest espai és realment espectacular, creen un conjunt d'espadats de gran alçada i verticalitat que donen a aquest espai un marcat perfil. Aquest fet ha afavorit una implantació important de tota mena de fauna rupícola. També aquest espai compren algunes baumes i coves que han afavorit la supervivència de rates pinyades.</p> | 08303-184 | Cingles de Tavertet | 41.9830000,2.4091900 | 451057 | 4648058 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72942-foto-08303-184-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72943 | Llegenda d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-serrallonga | CAPDEVILA, Llorenç. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, Joan (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | La llegenda es comença a cultivar degut a la fama popular acumulada durant anys. Aquest bandoler despertava moltes simpaties entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del Corpus de Sang i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. La seva creixen popularitat va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que van fer créixer i escampar la seva llegenda. Aquest bandoler actuava principalment entre les terres que conformen les Guilleries i part del Montseny, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se, les dificultats per atrapar-lo feren créixer encara més la seva fama. La seva llegenda ha estat recollida per la literatura i fins i tot per la gran pantalla, la qual ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor. | 08303-185 | Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven. Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país. Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta. | 41.9473800,2.3842500 | 448963 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72944 | Ball del Fanalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-fanalet | XIX-XX | El ball del fanalet fa el dia 15 d'agost moment en què té lloc la Festa Major. Aquest ball consisteix en formar parelles que ballen al compàs de la música amb un fanalet o espelma encesa. En cas que durant el ball el fanalet o espelma s'apagui els dansaires hauran de parar el ball. Aquells que aconsegueixin finalitzar el ball amb el fanalet encès i intacte tindran llarga vida com a parella. | 08303-186 | Nucli urbà | 41.9478700,2.3863000 | 449133 | 4644170 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 72945 | Cinglera de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-de-vilanova | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Aquest espai compren el tram de cinglera és proper al poble de Vilanova de Sau. Tot i la seva relativa proximitat als habitatges és un indret de nidificació d'algunes aus rapinyaires. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, principalment alzinars mixtos amb pins. La zona que es considera estrictament d'interès faunístic l'espai vertical format per conglomerat petri. Cal destacar també la important colònia de quiròpters de la cova de les Guilloteres.</p> | 08303-187 | Cingles de Vilanova | 41.9455900,2.3695500 | 447743 | 4643927 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72945-foto-08303-187-2.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72946 | Riera Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-major | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | Aquesta riera és un dels principals recursos que vertebren l'hidrologia de l'àmbit de les Guilleries. Procedeix dels estreps del Montseny i concretament de Viladrau, on neix. La Riera travessa de sud a nord els termes de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Va a desembocar a la cua del Pantà de Susqueda. La riera major disposa d'uns 127 km2 de conca i constitueix l'eix fluvial mes potent després del riu Ter. Al llarg de la riera major, més avall del pont de Malafogassa s'hi troba una petita presa de 200m construïda l'any 1967, que subministra l'aigua potable al municipi de Vilanova de Sau. La Riera en el seu últim tram als darrers anys ha vist disminuir considerablement el seu cabal, fen perillar la conservació i la seva riquesa piscícola i ecològica. Cal esmentar que al llarg de la riera hi ha diversos gorgs que són aprofitats al llarg de l'estiu per al bany. | 08303-188 | Riera Major | Aquesta riera ja es troba documentada des de l'alta edat mitjana. Ha estat un eix fluvial estructurador del territori i al llarg del seu curs s'hi ha construït diversos elements de gran interès com són el Pont de Malafogassa així com molins fariners. | 41.9410000,2.4130700 | 451347 | 4643392 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72947 | Riera de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castanyadell | BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona | La Riera de Castanyadell neix al Guiam i desboca a la Riera Major a l'alçada del Pont de Malafogassa. Constitueix una important xarxa hidrològica en la que destaca entre altres, el Sot de les Basses que neix a Sant Andreu de Bancells i el Sot de Puig d'Ases que neix al Collet de la Fusta. És un espai de gran interès degut a la viabilitat i a la riquesa aquàtica perquè permet desenvolupar poblacions pròpies d'indrets amb poc corrent d'aigua. A l'hora esdevé un indret de refugi per espècies poc corrents. Entre la fauna que s'hi troba destaquen els mustèlids, el blauet, la merla d'aigua i la mallerenga d'aigua, també s'observa la presència de visó americà etc. | 08303-189 | Riera de Castanyadell | El topònim que dona nom a aquesta riera ja és documenta des de l'alta edat mitjana. El barri de Castanyadell o la Parròquia del Castanyadell fou un dels primers nuclis habitats que conformaven el municipi de Vilanova de Sau | 41.9242100,2.4260100 | 452407 | 4641521 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72947-foto-08303-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72948 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-1 | XVIII | És una casa de planta baixa i un primer pis, que fa cantonera. Amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal centrat i amb un arc de migpunt adovellat. La clau o dovella central és de majors dimensions que la resta i sobresurt per la part de dalt. El marxapeu és de pedra i es troba força gastat per l'ús que se'n fa. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres emmarcades en pedra. A la llinda de la finestra apareix la inscripció amb la data de 1789. Al pis superior hi ha dues finestres a cada un dels extrems, amb les llindes de pedra de color vermellós i un balcó centrat just sobre la porta principal. La barana és de ferro. No es pot observar l'aparell constructiu de l'edifici ja que es troba arrebossat i pintat de color blanc. A la part que fa cantonera s'hi annexa un segon cos de construcció més moderna | 08303-190 | Carrer Santa Maria, 1 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1789), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472500,2.3849500 | 449021 | 4644102 | 1789 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72948-foto-08303-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72949 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-3 | XVII-XVIII | Edifici de dues plantes: una planta baixa i un primer pis. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés principal es fa des de la planta baixa per una petita porta rectangular. A banda i banda s'hi troben dues finestres emmarcades en pedra de color rogenc. Al pis superior, s'hi troben dues finestres del mateix estil que les del pis inferior. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color beige o ocre | 08303-191 | Carrer Santa Maria, 3 | No hi ha cap inscripció que indiqui el moment de construcció de la casa, tanmateix la seva construcció cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473100,2.3850700 | 449031 | 4644109 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72949-foto-08303-191-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72950 | Sot de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-moles | Grans blocs de pedra granítica situats en un pla envoltat d'alzines. En alguns trams la vegetació és espessa. Aquests blocs prenen formes curioses i en alguns d'ells hi ha marques que indiquen que s'hi ha extret pedra, segurament per a moles de molins. El nombre de blocs és gran fet que fa difícil dir-ne exactament el nombre però supera la desena. | 08303-192 | Carretera del Club Nàutic | Segons fonts orals aquest lloc pren aquest nom perquè dels grans blocs que hi ha s'hi extreien moles de molí. | 41.9773700,2.4007900 | 450357 | 4647437 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72950-foto-08303-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72950-foto-08303-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72951 | Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavall-bernat | Gran bloc de pedra separat de la cinglera en posició vertical. El seu color terròs-rojenc és molt típic de la pedra de la zona. És una imatge molt característica de les Cingles de Tavertet. Separat degut a l'erosió s'aixeca imponent verç el cingle | 08303-193 | Cingles de Tavertet | 41.9556000,2.3760000 | 448286 | 4645035 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72951-foto-08303-193-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72953 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-9 | XVIII | Aquest edifici disposa tres plantes. Planta baixa i dos pisos superiors. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés principal és per la planta baixa amb una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda de pedra hi ha inscrita la data '1742' separada per una creu de Crist al bell mig. La porta és de fusta amb un picador de ferro i una estampeta clavada. A banda i banda hi trobem dues finestres també en pedra així com l'ampit. A nivell de primer pis hi ha dues finestres més emmarcades en pedra i un balcó ala part de la façana que mira cap al tram alt del carrer. La barana és de ferro i s'hi accedeix per una porta emmarcada en pedra. Al tercer pis s'hi troba una galeria amb 5 obertures coronades per arcs rebaixats arrebossats i pintats de color teula. Es troben protegides per unes baranes de ferro. | 08303-195 | Carrer Santa Maria, 9 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473900,2.3852800 | 449048 | 4644118 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72953-foto-08303-195-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72954 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-11 | XVIII | El 2007 fou objecte de reforma | Edifici de tres plantes amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. La porta es troba la dreta de la façana. És de forma quadrada i emmarcada en pedra. A la llinda hi ha inscrita la data d'una reforma '2007'. A la l'altre extrem de la façana hi ha dues finestres de mides diferents, una més petita i una més gran, ambdues emmarcades en pedra. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres més amb ampit de pedra. Al darrer pis hi ha una galeria coberta i protegida amb les baranes de fusta. El parament no és visible ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color salmó. | 08303-196 | Carrer Santa Maria, 11 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474700,2.3854600 | 449063 | 4644127 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72954-foto-08303-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72955 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-13 | XIX | La façana es troba una mica deteriorada ja que ha perdut part de la pintura | Edifici de dos pisos amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'accés principal a partir d'una porta rectangular senzilla. A la seva dreta hi ha un finestra quadrada i emmarcada en pedra. Al pis superior i ha una galeria o balcó que no sobresurt de la façana. Disposa de la barana de fusta. La façana presenta diversos tipus d'arrebossat | 08303-197 | Carrer Santa Maria, 13 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9475300,2.3855200 | 449068 | 4644133 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72955-foto-08303-197-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72956 | Gegant de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-de-serrallonga | XX | Gegant que representa la imatge del bandoler de Serrallonga. Que fou un personatge llegendari que visqué i es mogué per les terres de Sau i sobretot per les Guilleries i el Cabrarés. Aquesta popularitat ha fet que esdevingui el gegant del poble. Està vestit amb les típiques robes d'un bandoler, un farcell i un trabuc a la mà. Fa uns 2,5 metres d'alçada. | 08303-198 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | Aquest gegant fou construït pels infants de l'escola i posteriorment a inicis del segle XXI restaurant per iniciativa de l'ajuntament | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72956-foto-08303-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72956-foto-08303-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72956-foto-08303-198-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72957 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-15 | XVIII | Edifici que sembla estar format per dos cossos. El primer s'hi troba l'accés principal a patir d'una porta rectangular emmarcada en pedra. A la llinda s'hi troba esculpit una creu dins de cercle i la data de construcció '1749'. A la dreta s'hi obre una finestra de factura senzilla. A la part superior, just sobre la porta principal hi ha una finestra també emmarcada en pedra. Al segon cos a la planta baixa hi ha la porta d'un garatge i al pis superior un balcó o galeria protegit per una barana de fusta. La coberta és la mateixa per ambdós cossos. És de teula i a doble vessant. El carener paral·lel a la façana. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que queda amagat sota el arrebossat pintat amb un to rogenc. Per aquest motiu no es pot apreciar clarament si els dos cossos formen part de dues construccions diferents que posteriorment s'uniren o bé de la mateixa estructura. | 08303-199 | Carrer Santa Maria, 13 | Segons la llinda de la finestra la casa data de finals del segle XVIII (1749), però bé podria tractar-se d'una reforma. Tan mateix la construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9475700,2.3855800 | 449073 | 4644138 | 1749 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72957-foto-08303-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72957-foto-08303-199-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72958 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-2 | XVII-XVIII | Edifici amb aspecte d'antiga masia que ha estat integrada dins l'estructura del carrer. Es una construcció situada en un pendent del terreny. A la part baixa s'observa una alçada de tres pisos mentre que la part alta que dóna al carrer Santa Maria s'observen tan sols dos pisos. L'accés principal es realitza pel carrer Santa Maria a partir d'una porta rectangular emmarcada en pedra. Els carreus superiors es troben decorats per la seva cara interna amb una forma arrodonida. A l'extrem contrari de la façana s'hi obre una finestra també emmarcada en pedra. A l'alçada del primer pis trobem un balcó amb barana de ferro a la part central i una finestra a banda i banda. Totes les obertures emmarcades en pedra. A la façana que fa cantonera s'hi obren també diverses finestres que segueixen la mateixa tipologia que l'anterior. Com a característica principal destaca a la part alta, just sota teulada una gran obertura avui tapiada i amb una finestra que antigament potser hauria estat una galeria oberta. L'aparell constructiu és de pedra disposada de forma irregular i unida amb morter de calç. | 08303-200 | Carrer Santa Maria, 2 | 41.9470800,2.3850300 | 449027 | 4644083 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72958-foto-08303-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72958-foto-08303-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72959 | Aplec de Sant Andreu de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-bancells | http://www.saucollsacabra.cat http://www.vilanovadesau.cat/ | XIX | Aplec que es dur a terme a l'església de Sant Andreu de Bancells i al seu entorn. Es dur a terme a finals de novembre de cada any. Aquest aplec consta d'un programa lúdic i religiós, s'inicia amb una missa en honor al patró de la parròquia Sant Andreu, i tot seguit tenen lloc diverses activitats com un esmorzar-dinar, cants etc. Cada any s'edita un petit fulletó amb el programa | 08303-201 | Sant Andreu de Bancells | Es desconeix amb exactitud quin és l'origen d'aquesta trobada, tan mateix cal pensar que es tracta d'una celebració centenària per commemorar o celebrar la diada de Sant Andreu patró de la parròquia que sempre té lloc a finals de novembre. | 41.9348400,2.4470500 | 454159 | 4642689 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72959-foto-08303-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72960 | Col·lecció de pintures de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-de-lajuntament | XX-XX | És un conjunt format per quatre quadres. Dos d'ells del pintor Fidel Bofill, un el donà a l'ajuntament i s'exposa a la sala de l'entrada, el segon el comprà el consistori i es troba dins d'un dels despatxos. Els temes de les composicions són paisatgístics, en un d'ells es veuen els cingles de Tavertet al fons. Els altres dos quadres exposats, són obres que la temàtica fa referència al municipi de Sau. Són obres de pintura ràpida fruit de diversos concursos realitzats per l'ajuntament | 08303-202 | Passeig Verdaguer s/n | Els quadres de Fidel Bofill entraren a formar part de l'ajuntament verç a principis dels segle XXI, cap a l'any 2006. Els altres dos són fruit de concursos de pintura ràpida organitzats per l'ajuntament però no es té constància de l'any. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72960-foto-08303-202-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 103|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72961 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-10 | XVIII | Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener es paral·lel a la façana. A la planta baixa s'obren dues portes de factura molt senzilla i simple. A l'alçada del primer hi trobem dues finestres mes treballades. Es troben emmarcades en pedra. Entre ambdues hi trobem una fornícula o capelleta. El sant o verge que hi havia a l'interior ha desaparegut. | 08303-203 | Carrer Santa Maria, 10 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9472800,2.3853500 | 449054 | 4644105 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72961-foto-08303-203-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72962 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-12 | XIX | Edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha dues portes. Uns que actualment és l'accés principal és de petites dimensions, i amb un arc rebaixat. El segon conserva una porta de fusta. És d'unes dimensions majors i també acabat amb un arc rebaixat. Sembla intuir-se un conjunt de dovelles que forment l'arc sota la capa d'arrebossat que cobreix l'edifici. A l'alçada del primer pis l'única obertura és un balcó amb barana de ferro. La casa es troba arrebossada i pintada amb un color ataronjat. | 08303-204 | Carrer Santa Maria, 12 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9473600,2.3854800 | 449065 | 4644114 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72962-foto-08303-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72963 | Safareig de les basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-basses | XIX-XX | Safareig situat a prop de la llera del torrent de les Fagedes. Es un safareig construït en pedra. De planta rectangular d'uns 3 x 2 metres. L'alçada és d'1,20 aproximadament. A la part superior la es troba acabat amb les lloses de pedra lleugerament inclinades cap a la part interior per facilitar el rentat de la roba. Es pot observar algunes regateres esculpides per on s'escolava l'aigua. Actualment ja no s'usa pel rentat perquè aquest tipus d'estructures han perdut completament la seva funcionalitat. Actualment és un element ornamental i cultural | 08303-205 | Camí de les fagedes | Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està remorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d'animals. | 41.9468800,2.3865200 | 449151 | 4644060 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72963-foto-08303-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72964 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-20 | XVIII | Casa de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. Aquesta casa s'assenta directament sobre la roca. No es troba alineada al carrer sinó s'endinsa lleugerament i la roca actua com de llera o pati d'entrada. Diverses jardineres de pedra amb flors decoren aquest espai. La façana disposa d'una porta emmarcada en pedra però amb la llinda de fusta. La finestra que s'obre sembla haver estat reformada ja que el tipus de pedra que l'emmarca és mes grisa que la de la resta d'obertures. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres mes. Dues d'elles es troben molt a prop fet que permet que comparteixin un dels carreus que fa de marc. Un segon cos a mode de cobert i de dimensions molt reduïdes s'adossa a la façana per la part davantera. | 08303-206 | Carrer Santa Maria, 20 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474400,2.3856900 | 449082 | 4644123 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72964-foto-08303-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72965 | Habitatge del Carrer Santa Maria, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-santa-maria-24 | XVIII | La inscripció de la llinda és llegeix amb dificultat, fora bo dur a terme una restauració per recuperar-la. | Edifici que presenta un aspecte d'antiga masia que ha estat absorbida per la construcció del carrer i el progressiu desenvolupament del nucli urbà. Es un edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa de la façana principal s'hi troben dues portes emmarcades en pedra. Ambdues presenten la llinda de pedra. A la llinda de la porta de majors dimensions s'hi troba una inscripció difícil de llegir 'Ave Maria ....'. La pedra es troba deteriorada i ha perdut part del relleu. A l'alçada del primer pis hi ha tres finestres tots elles també emmarcades amb pedra i amb l'ampit també de pedra motllurat. Aquesta cosa no té accés directe al carrer sinó que es fa a través d'un petit pati o era. | 08303-207 | Carrer Santa Maria, 24 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9474300,2.3858400 | 449095 | 4644122 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72965-foto-08303-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72967 | Habitatge de la Plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-2 | XVIII | Tan mateix caldria pintar la façana | Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És un edifici de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba la porta principal coronada per un pòrtic de fusta que aguanta una balconada. Les heures decoren els pilars. A banda i banda s'hi obren dues finestres. A la part superior, s'hi troba un balcó just sobre l'entrada i dues finestres més a banda i banda. A cada un dels costats de la casa s'hi adossen dos cossos més baixos que l'edifici principal i trencant la línia de la teulada. Ambdós tenen diverses obertures d'accés. Segurament antigament eren utilitzats com a magatzem, pallissa o amb usos ramaders. La casa està arrebossada i pintada de blanc. Tot i que actualment presenta diversos reparacions a la pintura. | 08303-209 | Plaça Major, 2 | La construcció d'aquesta casa cal relacionar-la amb el naixement del carrer de Santa Maria el qual és dels carrers primerencs ja que es troben al camí que conduïa cap a la parròquia de Santa Maria documentada des del segle XI | 41.9480700,2.3864800 | 449148 | 4644193 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72967-foto-08303-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72967-foto-08303-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72968 | Habitatge de la Plaça Major, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-5 | XVIII | Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És una casa de dues plantes amb la coberta de teula a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana. A la part baixa s'hi troba la porta principal amb un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi obren quatre finestres emmarcades en pedra. A la llinda de dues d'elles hi ha una decoració esculpida a mode d'escala invertida. Les cantoneres de les façanes estan decorades amb grans carreus de pedra del país. L'aparell constructiu queda amagat sota l'arrebossat que es troba pintat de color ocre, | 08303-210 | Plaça Major, 5 | 41.9479400,2.3867100 | 449167 | 4644178 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72968-foto-08303-210-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72969 | Habitatge de la Plaça Major, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-major-8 | XVII | Edifici que te l'aspecte d'haver estat una antiga masia que amb el desenvolupament del nucli urbà hi ha quedat integrada. És un edifici de tres plantes: Una planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal disposa de dos petits graons. És rectangular i amb la llinda de pedra on s'hi llegeix la data '1690'. A banda i banda s'hi obren diverses finestres també amb la llinda de pedra. En una d'elles hi ha inscrita també la mateixa data que a la porta. Al primer pis hi trobem tres finestres més, amb ampit motllurat i emmarcades en pedra. A la part superior a les golfes hi ha una darrera obertura de dimensions mes reduïdes, just sota el carener. A l'extrem esquerra de la casa s'hi adossa un segon cos de dues obertures i cobert amb teula a una vessant. Que presenta una galeria tan a la part inferior com a la part superior. | 08303-211 | Plaça Major, 8 | 41.9477400,2.3863500 | 449137 | 4644156 | 1690 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72969-foto-08303-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72970 | Ball del Gavatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gavatxot | XIX | Aquest ball ja no es practica al municipi de Vilanova, i tan sols en resta la documentació d'aquest arxiu | Aquesta dansa es troba documentada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya, procedent de l'Arxiu Bial el qual es troba conservat a la seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana a la Caixa 125 i sobre 546 amb el numero d'inventari 1.2.546. La informació que en consta és molt reduïda ja no es conserva la partitura. | 08303-212 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Passatge de la Banca1-3. 08002. BCN | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72972 | Ruta de les Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-de-les-carboneres | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XX | Encara no han estat restaurades. | Al llarg del corriol que sortint de la Riba es dirigeix cap a sota els cingles de Tavertet i arriba fins a la domus del Pi, s'hi troba un conjunt de 12 carboneres, distribuïdes a banda i banda del camí. Es tracta d'antigues places carboneres, algunes es projecte restaurar-les. Les carboneres són munts de fusta apilonats en forma de con. Els llistons o les branques de fusta es troben disposats de forma vertical, aquesta capa de la carbonera s'anomena la pila. A la part exterior la pila es recobria amb capes vegetals d'herba, fulles seques, branques mes petites i tot seguit es recobria amb terra que és la que permet que la fusta cremi en somort i es creï el carbó. D'aquestes piles no en resta cap evidència tan sols les places o llocs on es dipositaven. Al llarg del camí se'n poden observar algunes. | 08303-214 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9786400,2.4039400 | 450619 | 4647576 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72972-foto-08303-214-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Existeix una proposta per tal que aquestes carboneres siguin restaurades pel Departament de Parcs de la Diputació de Barcelona per fer-les visitables, tan mateix encara no s'ha obert la ruta que hi passa al públic per motius de seguretat. Aquesta ruta però està publicada en una guia de l'Espai Natural | 119 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72973 | Can Vallclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallclara | XVIII | Construcció que té l'aspecte d'haver estat una antiga masia, que ha estat integrada en l'estructura urbana. És una casa amb una planta baixa, un primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, al primer pis s'hi obre la porta principal emmarcada en pedra, la llinda també és del mateix material. A banda i banda s'hi obren un conjunt de finestres. Una a la dreta i dues a l'esquerra. Totes elles emmarcades amb pedra, i tan amb l'ampit com la llinda del mateix material. Es troben protegides per una reixa de ferro. A l'alçada del primer pis just sobre la porta principal s'hi troba un petit balcó amb la barana de fusta i la llinda de la porta de sortida de pedra esculpida. A banda i banda dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Estan emmarcades en pedra però amb la llinda de fusta. A la part més alta centrada al carener s'obre una petita finestra de pedra. A la part esquerra de l'edifici s'hi annexa un altre cos que antigament potser hauria estat utilitzat amb usos agrícoles o ramaders però que actualment forma part del mateix habitatge. És un cos endarrerit respecta la façana principal. De dues alçades i amb la coberta a doble vessant però en direcció oposada a la de la casa principal. Les obertures que s'hi troben es troben també emmarcades amb pedra però amb llinda de fusta. L'edifici està arrebossat i pintat de color beige, tan mateix a l'alçada del sòcol hi ha una decoració pintada amb colors vius i motius de fulles i flors. Els angles de les façanes també estan decorats amb carreus de pedra. | 08303-215 | Carrer de les Guilleries, s/n | No hi ha referències escrites d'aquesta casa ni a cap de les llindes hi ha inscrita la data de construcció. | 41.9475300,2.3832700 | 448882 | 4644134 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72973-foto-08303-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72974 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986). 'Santa Maria de Vilanova de Sau' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau” a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XVIII | La façana es troba força deteriorada en alguns punts l'arrebossat ha caigut | És un edifici que es troba al final del carrer de Santa Maria, adossat a l'església per migdia. Es tracta d'un gran edifici amb la façana principal mirant al sud. És on s'hi troba la porta d'accés que és rectangular i emmarcada en pedra, la llinda i el marxapeu també són del mateix material. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó amb la barana de ferro. A banda i banda s'obren dues finestres amb la coberta emmarcades en carreus de pedra i ampit del mateix material. També, just al costat del balcó hi ha un rellotge de sol. A l'extrem oriental de la façana hi ha un gran finestral. Al tercer i darrer pis. Just sota la coberta s'hi troben tres petites finestres. A la façana occidental, visible des del carrer Santa Maria i la plaça Major, A la planta baixa hi ha una porta rectangular, senzilla segurament per a l'accés de vehicles. Al primer hi ha dues finestres emmarcades en pedra i un ampit del mateix material. Entre mig una petita obertura. Al darrer pis hi ha una nova finestra de factura més simple. A la part davantera hi ha una zona enjardinada amb un banc de pedra i arbres amb la copa degudament retallada i decorada. | 08303-216 | Plaça Major, s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles més i reformar la façana oest. La construcció de la rectoria segurament cal situar-la en aquest període de reformes que sofrí l'església al llarg dels segles XVIII i XIX. | 41.9482600,2.3872100 | 449209 | 4644213 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72974-foto-08303-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72975 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-4 | XX | Aquesta font es troba a la cantonera entre la Plaça Serrallonga i l'inici del carrer de Santa Maria. És una font moderna, construïda en pedra. A la part on es troba l'aixeta és formada per gran bloc de pedra del país on hi ha esculpida el nom de la font. A la part baixa la pica que recull l'aigua també és de pedra ben repicada. Amb dos blocs presenten formes molt regulars i rectangulars | 08303-217 | Plaça de Serrallonga | 41.9470700,2.3847200 | 449002 | 4644083 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 72976 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-2 | XX | Aquesta font es troba a la part central de la Plaça Major. És una font construïda en pedra. Amb una base ovalada amb un enllosat. A sobre tres graons que condueixen a la font amb la pica de pedra i amb el parament format per petits blocs de pedra. Els angles i els acabats tenen formes arrodonides Té una aixeta a banda i banda. | 08303-218 | Plaça Major | 41.9478500,2.3863000 | 449133 | 4644168 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72976-foto-08303-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72977 | Cementiri de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-maria-de-vilanova | XVII-XIX | El cementiri es troba adossat a la part de tramuntana de l'església de Santa Maria. S'hi accedeix per una petita escalinata que dona accés a un petit atri enllosat situat davant la porta de ferro forjat que permet entrar al cementiri. El cementiri es troba protegit per un mur. La porta d'entrada es troba a l'oest, davant de la plaça Major. Es troba coronada per un fris triangular amb els angles motllurats i una creu al capdamunt. La porta es troba coronada per un arc de migpunt i unes columnes de base quadrada a banda i banda. L'interior s'hi troben els nínxols a banda i banda. Algunes lloses al terra indica que alguns enterraments es troben a peu pla. Són les restes més antigues. | 08303-219 | Plaça Major | La construcció d'aquest cementiri segurament cal relacionar-lo amb les diverses obres de reformes que l'església de Santa Maria sofrí al llarg dels segles XVII al XIX. Al llarg del segle XX també s'han anat incorporant elements a aquest conjunt. Cal tenir en compte que l'origen d'una zona d'enterrament en aquest indret ve d'antic, ja que el fet que Santa Maria de Vilanova sigui l'església parroquial ja datada del segle XI indica la presència d'una zona de necròpolis a l'espai conegut coma sagrera, uns 30 passos al redós de l'edifici. | 41.9484300,2.3873400 | 449220 | 4644232 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72977-foto-08303-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72977-foto-08303-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72977-foto-08303-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72978 | Rellotge de sol de la Rectoria de Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-de-santa-maria-de-vilanova | http://www.gnomonica.cat http://www.rellotgedesol.org | XX | Situat a la part del darrera de la rectoria de l'església de Santa Maria. Es troba mig tapat per un conjunt d'arbres que es troben davant de l'edifici. És un rellotge vertical quasi meridional, amb les línies horàries pintades i els números àrabs dins d'un marc. Presenta un gnòmon d'uns 15 cm i una vareta. | 08303-220 | Rectoria de Santa Maria de Vilanova | Segons la data que hi ha pintada al mateix rellotge, aquest fou construït el 1909 | 41.9482100,2.3871600 | 449205 | 4644208 | 1909 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72978-foto-08303-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72979 | Placa Commemorativa a los Caidos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-los-caidos | XX | <p>Aquesta placa es troba a la façana oest de l'església de Santa Maria de Vilanova de Sau. Just al costat de l'entrada principal a l'església.</p> <p>És una placa de pedra amb inscripcions commemoratives que fan referència als caiguts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Segons la informació que s'extreu del <em>Cens de Simbologia Franquista del Banc de la Memòria Democràtica</em> s'hi pot observar una inscripció que fa al·lusió a Primo de Rivera i a dos requetès (Ramon Sirici Garriga i Ramon Feixas Costa). També s'hi han gravat la inscripció 'Caídos por Dios y por España' i quatre símbols, un crismó (extrem superior esquerre); el símbol de la Falange (extrem superior dret); la creu de Borgonya, emblema dels requetès (extrem inferior esquerra); i un colom amb una branca d'olivera.</p> | 08303-221 | Església de Santa Maria de Vilanova de Sau | <p>Segons s'extreu del Cens de simbologia franquista, el monument es dedicà a Ramon Feixas Costa, veí de Vilanova de Sau, que va morir el 4 de febrer de 1939 a causa de la repressió a la rereguarda; i a Ramon Sirici Garriga, veí de Tavèrnoles, mort el 29 de gener de 1939 a Valsequillo (front d'Extremadura), a la línia ferroviària Almarchón-Còrdova en acció de guerra (V. <a href='https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3984'>Cens de simbologia franquista</a>).</p> <p>Aquest tipus de monuments commemoratius van ser molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador.</p> | 41.9483700,2.3873400 | 449220 | 4644225 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-rsc29rsc170103529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72979-foto-08303-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-04-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'any 2010, moment en el qual es va redactar el Mapa, la lectura de la placa era difícil perquè es trobava amagada parcialment per l'heura que cobria la façana de l'església. Només s'hi podia llegir: '..Caidos..' DIOS I PATR.' I 'ESPAÑA' a la part inferior.No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72980 | Capelleta de façana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-facana | XVIII-XIX | Tot i que la imatge de la verge o sant no s'ha conservat | Aquesta petita fornícula es troba a l'alçada del primer pis de l'edifici situat al carrer Santa Maria. Segurament hauria contingut la imatge d'algun sant o verge, però actualment aquesta ha desaparegut, quedant sols com a testimoni la fornícula. | 08303-222 | Carrer Santa Maria, 10 | 41.9472800,2.3853500 | 449054 | 4644105 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72980-foto-08303-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72981 | Rellotge de Sol del Mas la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-la-font | XIX | Situat a la façana principal del mas. És un rellotge de sòl meridional agafat amb grapes a la paret. Presenta les línies horàries fletxades i les mitges hores més curtes. Els números són àrabs, el gnòmon de 15 cm. Acabat en bola i datat. El material constructiu és pedra És llegeix la inscripció de '1877'. | 08303-223 | Mas la Font, s/n | Segons la inscripció que es pot llegir a l'interior del rellotge la data de construcció fou el 1877. | 41.9520500,2.3825000 | 448822 | 4644637 | 1877 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72981-foto-08303-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72982 | Rellotge de Sol de la Font d'en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-font-den-marti | XX | Rellotge de sol de doble quadrant que fa cantonada, és vertical de tarda, amb línies horàries i números àrabs de 7 a 12. El gnom de 25 cm i presenta una vareta. Es pintat al fresc sobre la pedra amb unes dimensions d'uns 30 x 30 centímetres. S'hi llegeix el lema: 'Homo qua / su umbra' | 08303-224 | Mas la Font d'en Martí | 41.9330800,2.4018700 | 450412 | 4642519 | 1995 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72983 | Rellotge de sol al carrer de les escoles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-de-les-escoles-13 | XXI | Rellotge de sol en pedra. És vertical de matí amb les línies horàries, les mitges hores són més curtes. Els números són romans de VI a V. El gnòmon és d'uns 20 cm. Disposa d'una vareta i és signat i datat '2008'. A la part superior es pot apreciar la decoració esculpida d'un gall, un sòl i la lluna amb estrelles. Les seves dimensions són d'uns 40 per 60 centímetres aproximadament. | 08303-225 | Carrer de les escoles, 13 | Segons la inscripció que es llegeix al peu del rellotge, aquest fou esculpit el 2008 | 41.9463200,2.3839400 | 448936 | 4644000 | 2008 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72983-foto-08303-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72984 | Rellotge de sol de Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mon | XX | Rellotge de sol format per una composició de rajoles de ceràmica d'unes dimensions de 5x7 centímetres. És vertical amb les línies horàries y números romans del VI a VI. Si veu dibuixat un gran sol al pol. El gnòmon és d'uns 80 centímetres amb vareta i signat i datat '1970'. També s'hi llegeix el lema 'Ni tu ni jo, tindrem corda, si no és Déu, qui se'n recorda' | 08303-226 | Mas Can Mon | Segons consta en el dibuix del rellotge de sol, la data de construcció fou el 1970 | 41.9343000,2.4478400 | 454224 | 4642629 | 1970 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72984-foto-08303-226-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Segui | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72985 | Rellotge de Sol de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bancells | XIX-XX | Les lletres i signes de l'interior del rellotge són pràcticament il·legibles | Rellotges vertical de matí, amb les línies horàries i les mitges hores. S'endevinen les restes de la numeració i es llegeix el lema 'cada dia que passa t'atansa a la vida' El gnòmon és d'uns 80 centímetres i conserva la vareta. És un rellotge de sol pintat sobre guix al fresc. | 08303-227 | Mas Bancells s/n | 41.9450000,2.4304900 | 452794 | 4643826 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72985-foto-08303-227-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72986 | El Fadrí de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fadri-de-sau | ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. TORRES, Xavier (1993) 'Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII (Els senyors nyerros i cadells). Revista d'Història Moderna TORRES, Xavier (1998). 'Les bandositats de 'nyerros' i 'cadells': bandolerisme català o feudalisme bastard'. Revista d'Història Moderna. | XVII | Es conserva en la memòria popular del poble i fins i tot se li ha dedicat un carrer | Jaume Meliante, era conegut com el Fadrí de Sau. Natural de Vilanova acompanyava a Joan Sala 'Serrallonga'. Era un dels seus companys més fidels i el seu lloctinent. Nyerro reconegut i convençut Melianta va romandre al costat del seu company més famós fins que l'any 1632 fou capturat i condemnat a galeres | 08303-228 | Vilanova de Sau | Aquest personatge visqué en ple segle XVIII moment de màxim apogeu del bandolerisme. Aquesta activitat tingué molta importància i fou molt característica de la costa mediterrània. Tan des del Catalunya fins a Andalusia. Durant els segles XVI i XVII en especial des del 1540 fins al 1640 aconseguí la seva màxima virulència. Durant aquest període és quan actuaren els bandolers catalans més coneguts com Perot de Rocaguinarda o Joan Sala conegut com Serrallonga. El bandolerisme cal emmarcar-lo en la lluita de bàndols polítics existents en aquell moment, i coneguts com a Nyerros i Cadells. Posteriorment, durant el Romanticisme es començaren a mitificar aquests noms i a veure en els bandolers actes heroics enfront el poder i a la monarquia castellana, a favor de les classes més pobres | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72986-foto-08303-228-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 93910 | Sant Vicenç de Verders o Sarriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-verders-o-sarriera | <p><span><span>ADELL i GISBERT, J. A. [ et al.] (1986) 'Sant Vicenç de Verders o Sarriera'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 577-578.</span></span></p> <p><span><span>JUNYENT, E. (1946) 'Itinerario històrico de las parroquias del Obispado'. Hoja Parroquial. Vic 27 de gener de 1946.</span></span></p> <p><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 279-280.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1976) 'Sant Vicenç Sarriera'. Hoja Diocesana, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1974) 'Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera'. Ausa vol. VII (1972-74). Vic: pàgs. 330-352.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, A. (1981) 'L'Esquirol'.Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, p. 227.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1992) 'El calvari de l'església romànica de Sant Vicenç Sarriera o de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.</span></span></p> <p><span><span>VERDAGUER i FEU, R. (1993) 'Pinzellades d'una historia i d'uns records: a l'entorn de Sant Vicens de Verders'. Els cingles de Collsacabra, nº 29. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-6.</span></span></p> | XI | <p><span><span><span>L'església romànica de Sant Vicenç de Verders o Sarriera es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. El seu emplaçament original és un indret, actualment submergit per les aigües de l'embassament de Sau, al que s'accedeix des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Al lloc original encara es conserven la part inferior dels murs de l'església. És una petita capella d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau amb un simple plec. Les seves mides són 6,60 m de llarg per 3,25 m d'ample, i és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes actualment són de lloses de pedra; abans de la reconstrucció, de teules a la nau i de lloses a l'absis. Presenta dues portes d'arc de mig punt, una a la façana de migjorn i l'altra a la de ponent. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada i a la façana meridional, una espitllera d'una sola esqueixada. Originàriament, la façana de ponent tenia una obertura en forma de creu entre la porta i la finestra superior, reconvertida posteriorment en quadrada, fent saltar les pedres de sota el braç. La única façana ornamentada és la de l'absis, que presenta motius llombards de fris d'arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. L'aparell és de petits carreus desbastats i escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes. Els arcs de les portes estan extradossats, amb una filada de llosetes planes.</span></span></span></p> | 08303-229 | <p><span><span><span>La primera referència documental fiable on s'esmenta l'església de Sant Vicenç de Verders és de l'any 1100. Es trobava dins l'antic terme del castell de Casserres i, probablement, feia de capella rural o potser de sufragània. Al segle XIII ja figurava com a parròquia del territori de l'antic terme del castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres. El seu culte va anar minvant paulatinament, pel despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir l'any 1572. Amb la incorporació dels jesuïtes a Sant Pere de Casserres, es va encomanar el culte de l'església de Sant Vicenç al rector de Savassona i, posteriorment, al de Tavèrnoles. Però es va extingir el culte i es va acabar abandonant l'església. Al final del segle XVII, els amos del mas Verders van aprofitar l'antic temple abandonat com a habitatge dependent del mas. Amb la construcció del pantà de Sau, l'edifici va quedar cobert per les aigües fins a l'any 1973, quan va quedar novament al descobert per la baixada del nivell de les aigües. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va traslladar i reconstruir l'església al Parc de can Déu de Sabadell.</span></span></span></p> | 41.9771034,2.3805985 | 448684 | 4647419 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/93910-1311.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-03-14 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'edifici es troba actualment al Parc de can Deu de Sabadell, on fou traslladada i reconstruïda l'any 1974 amb la col·laboració de l'antiga Caixa d'Estalvis de Sabadell. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72988 | Bosc de Cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-2 | Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres. | El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3832800,1.6554800 | 387580 | 4582178 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72989 | Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme. | 08304-3 | Turó de la Coma | 41.3882700,1.6568400 | 387702 | 4582731 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 72990 | Bosc de la Planota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-4 | Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou | 41.4011600,1.6550000 | 387571 | 4584164 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72991 | Torrent dels Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-llacs | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí d'Oest a Est. Neix a la partida del Corral Nou, i discorre per la plana situada entre els dos turons de Bellver i de Vilobí, passant al peu del nucli de Vilobí, concretament an costat de l'església parroquial i l'Ajuntament, on es canalitza, per seguir per la partida dels Baus, i desgussa finalment a la riera de Vilobí a l'alçada de la partida de Vallformosa, just al costat de la carretera BV-2127, al punt ubicat entre l'antiga església de Vallfomosa i la masia de la Sala. Es tracta d'un torrent que només aporta cabdal en èpoques de plujes -primavera i tardor-. La vegetació que l'envolta a les zones no canalitzades, especialment el primer tram és el jonc, la vimetera i la canya. | 08304-5 | Des de la Rovira Roja, en direcció a Vilobí fins el Barri de la Font | 41.3914100,1.6548000 | 387537 | 4583082 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72991-foto-08304-5-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72992 | Torrent de La Planota o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-planota-o-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs de caràcter irregular que travessa la meitat del terme de Vilobí per les partides de Corral Nou i els Baus, des del N-O en diracció a S-E. Aquest torrent neix a la partida de Corral Nou, i discorre per tota la plana fins desguassar a la riera de Vilobí a l'alçada del camí de Grabuac. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma ocasional l'alber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-6 | Des dels Tres Termes, travessant la partida de Corral Nou i el Barri de la Font fins Vallformosa | 41.3989000,1.6552400 | 387587 | 4583913 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També és anomenat torrent de la Planota per travessar molt a prop del bosc de la Planota. L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.