Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43411 | Pedrera Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna | BAULENAS, Eric (2009): Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (la Palma de Cervelló, Barcelona). http://www.myspace.com/strombusman/blog/503561938 [25 de gener de 2012]. | Pedrera en explotació. | l'aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s'aguanten sobre terrenys d'edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d'un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d'origen al·luvial (llims, argiles i bretxes). Es tracta de l'únic jaciment del Pliocè marí del Baix Llobregat. La variada litologia que presenta i l'abundant fauna trobada ens ajuda a comprendre i delimitar l'antiga línia de costa en el moment en el que es van dipositar aquests sediments. Entre altres fòssils destaca la presència de nombrosos individus del gasteròpode Strombus coronatus (Defrance, 1824). El seu parent més pròxim, l'Strombus gigas, pot trobar-se actualment mar Carib. | 08905-48 | Al marge dret del Riu Llobregat, concretament a l'actual pedrera Anna | Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals. Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea. | 41.4077700,1.9859900 | 415247 | 4584521 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43412 | Ponts de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponts-de-can-pongem | AAVV (1999): 'Els ponts de Can Pongem', Marge, núm. 2, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 3. | Conjunt de tres ponts que serveixen per tal de que el camí de Can Pongem salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. El més pròxim a la font de Santa Margarida està construït amb blocs de pedra calcària sense treballar, mentre que el segon i el tercer estan construïts utilitzant blocs de gres amb tendència ortogonal i la seva volta és lleugerament apuntada. l'amplada és relativament petita: 1,15 m o 1,30 m i entre 1,20 m i 2,0 m d'alçària. Almenys en els darrers s'ha utilitzat morter de calç i sorra per la seva construcció. El del mig està bloquejat per les pedres i terra que alguna torrentada han transportat en el passat. | 08905-49 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43413 | Carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 96-97. | XIX-XX | Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Maria. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-50 | Carrer Santa Maria | 41.4130000,1.9666800 | 413640 | 4585121 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43414 | Camí Estret / Camí de les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-estret-cami-de-les-roquetes | AAVV (sense data) Senders de la Palma. Camí estret o camí ral. La Palma de Cervelló: Regidoria de Medi Ambient i de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 13 (agost 2003). La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 14. | La vegetació comença a ocupar parts del camí. Hi ha abocaments de deixalles. | Camí històric que neix de l'inici de l'avinguda Catalunya, a l'alçada de la creu de terme i que avança en direcció sud-est fins trobar-se amb la carretera B-24, a l'alçada del seu Km 8. Des d'aquest punt durant les obres de l'aquesta carretera, que tallaren el camí, s'habilità un camí alternatiu que comunica amb el Parc Empresarial de Cervelló pel pont de la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament pel Pla de Sant Joan, un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. El camí encara conserva algun tram empedrat i en diferents sectors podem trobar marges de pedra seca que flanquegen un o dos dels seus costats. També s'observen traces de roderes de carro en alguns punts del seu traçat. | 08905-51 | Aquest camí, junt amb el camí Vell de Corbera, segurament formarien part de l'eix de comunicació que, paral·lel a la riera de Rafamans, comunicaria des d'èpoques pretèrites Corbera del Llobregat i la vall de la Palma amb el camí Ral o de València, que transcorreria en un trajecte similar al de l'actual N-340. l'ermita romànica de Sant Joan del Pla n'és testimoni. Des d'aquest camí també s'accediria a l'ermita de Sant Vicenç Ferrer. Continuava vers l'est fins a la carretera N-340 (antic camí Ral o camí de València), però va ser tallat primer per les obres del Parc Empresarial de Cervelló i posteriorment per la B-24. Aquest camí també comunicava, a través de la Palma, amb el camí Vell de Corbera, vers aquesta població. Durant les obres de construcció de la B-24, a l'entorn de l'any 2000, molts veïns de la Palma l'utilitzaren com a camí alternatiu a la carretera BV-2421 per estalviar-se les cues que s'hi generaven per accedir a la N-340. Durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre, la major part dels assistents accedeixen al Pla de Sant Joan per aquest camí. | 41.4079800,1.9781300 | 414591 | 4584552 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43415 | Ermita de Sant Vicenç Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-vicenc-ferrer | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 16-17. SOSPEDRA, ANTONI (2008): Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 82-83 | XVII-XIX | L'estat de l'edifici és ruïnós, i la vegetació ocupa bona part de l'edificació. | Restes d'una antiga ermita situada a la part alta dels boscos de Can Pongem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de 8 metres de llarg per 4 d'amplada, construïda adossada a les parets de les cingleres de Pallejà, en una zona de fort desnivell. Els paraments són d'uns 50 cm de gruix, construïts amb maçoneria, arrebossats per la part interna i l'externa. Els marcs de les obertures estaven fets de maons. Sembla que l'entrada estaria situada al mur de ponent. l'única paret que resta totalment dempeus és la nord, que s'adossa a la cinglera, i on s'obre una fornícula. Del coronament d'aquest mur es dedueix que l'ermita disposava d'una coberta a doble vessant amb el carener disposat nord–sud. Dels murs laterals únicament se'n conserven alguns trams, mentre que el de migdia es troba pràcticament desaparegut. El paviment de l'ermita ha desaparegut en la seva totalitat, si bé en la paret nord encara s'observa d'on arrencava. Per l'orientació de l'edifici i la fornícula conservada, tot apunta a que el presbiteri es localitzava a la part nord. Al seu entorn encara s'hi estan vius 2 dels quatre xiprers que es disposaven a les quatre cantonades de l'edificació. | 08905-52 | boscos de Can Pongem | Antoni Sospedra (2008) planteja la possibilitat se que aquesta ermita fos construïda després de la canonització, l'any 1455, de Sant Vicenç Ferrer, qui segons la tradició oral recollida per aquest autor, hauria viscut en aquell paratge. La tradició oral dels veïns del poble diu que fa 150 anys hi hauria viscut un ermità. | 41.4131300,1.9780900 | 414594 | 4585124 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43416 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-0 | AAVV (2008) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 26 (juny 2008): 10. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 78-79. AAVV (2011) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Creu de terme feta de pedra. Consta de la base, el fust i la creu. La base la conformen tres graons hexagonals configurats per blocs de pedra, concèntrics i definint una gradació de major a menor diàmetre de baix a dalt. Aquesta base s'eleva 60 cm des de terra i el diàmetre màxim és de 260 cm. A continuació, a la part central s'erigeix un pedestal de base hexagonal i forma de piràmide truncada, de 75 cm d'alçada. Sobre ell una peça concèntrica hexagonal de només alguns centímetres d'on neix el fust acanalat, que respecta la planta hexagonal. A manera de capitell, es disposa una peça hexagonal de diàmetre superior al fust. Coronant el fust, la creu pròpiament dita és de tipus flordelisada, on destaca esculpit la Crucifixió de Crist. Al costat frontal del pedestal apareix la inscripció sota una petita creu llatina. “STA. MISSIÓ MCMLII”. A la part de darrera la inscripció és “GVSTAVO · GISPERT AC MARIAL JORDA TILII RELIGIOSE OB · BENEBICIA OMNE · CENVS IN · SE · CON LATA GRATI · OBSEOVENTES · OUE ANIMI · TESTIMONIVM”. | 08905-53 | Cruïlla de l'Avinguda de Catalunya amb el camí de les Roquetes | l'any 2008 es va arranjar el terra de la Creu de Terme, que estava totalment aixecat, amb pedra vermella de sauló, autòctona de la Palma. També es va posar la barana metàl·lica de precaució. l'any 2009, a conseqüència de les greus ventades que va patir el municipi, la Creu del Terme va ser abatuda per diversos pins que van caure sobre seu. Aleshores es va executar un projecte de restitució de la Creu a través d'un procés detallat de revisió fotogràfica per personal especialitzat i sota la supervisió de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es va tenir una especial cura en el treball de la pedra del monument i s'ha reforçat el sistema d'ancoratges entre les diverses peces de la Creu. També es va completar l'actuació amb la restitució de part del paviment del voltant i de la barana metàl·lica perimetral i les escales . Es va fer il·luminació nova. | 41.4101500,1.9727400 | 414143 | 4584798 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43417 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-0 | Pont sobre la riera de Rafamans per on circulava la carretera BV-2421. És d'un únic ull, d'arc rebaixat, i mesura uns 20 m de longitud i uns 5 m d'amplada. La fàbrica és de pedra i presenta parament de maçoneria de pedra local. Els angles de la volta, part de l'àmpit i altres elements estructurants estan fets amb carreus de sauló. La volta està construïda amb maons col·locats a sardinell. | 08905-54 | Inici de l'Av. Catalunya. | 41.4098800,1.9725400 | 414126 | 4584769 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest pont ha estat substituït per un de nou, situat a pocs metres, per on passa la circulació rodada de la carretera BV-2421, pel que ara pràcticament només l'utilitzen vianants. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43418 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec | SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 5. | XIX | Hi ha trams on es conserva la construcció original en bon estat, mentre que en altres aquesta ha estat substituïda per canalitzacions modernes, sovint soterrades. | Canal per a fornir d'aigua els horts situats a migdia del nucli de la Palma. Es capta l'aigua superficial de la riera de Rafamans a la resclosa de cal Sereno, des d'on, soterrada, s'inicia el seu traçat per la banda esquerra d'aquesta. Uns 200 m aigües avall el canal es desdobla. d'una banda, continua soterrat paral·lel al curs fluvial per la banda esquerra i, per l'altra, travessa la riera per seguir també en paral·lel pel costat dret. Si bé originalment l'aigua creuava la riera per un pont-aqüeducte del que només en queda la fonamentació, ara la creua per una canalització moderna. El rec del costat dret és el que es conserva en millor estat i el que presenta estructures més interessants, des del punt de vista constructiu. Així, un cop travessada la riera, el canal pren forma d'un interessant aqüeducte d'uns 80 m de longitud. Aquest s'eleva més d'un metre sobre una zona d'horta amb una combinació d'arcades d'aproximadament 120 cm de llum i impostes superposades. Damunt d'aquesta construcció l'aigua discorre per una canalització a cel obert construïda amb maons. l'aqüeducte, aigües avall, va perdent alçada fins que el rec passa a ser a ran de terra, lleugerament elevat sobre aquest. El rec disposa també de ponts-aqüeducte amb els que salva el curs de torrents i, en alguns casos, s'ha modificat la topografia del terreny per fer-lo passar. Aquesta construcció, que més endavant també està soterrada, arriba, per la banda dreta de la riera de Rafamans, i després d'uns 350 m de recorregut, als 'horts de l'Altra Banda', passats els quals l'aigua sobrant retorna a la riera. Per la banda esquerra, però recorre encara uns 800 m fins al final del seu recorregut, on també torna a la riera, per alimentar els 'horts de la Riera'. | 08905-55 | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4128000,1.9627400 | 413311 | 4585103 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43419 | Resclosa del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-pont-vell | SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. | XVII-XVIII | Reclosa de planta en forma d'arc, d'uns 3 metres d'alçada i una amplada d'uns 10 metres, construïda amb carreus i blocs irregulars de pedra, sobre el llit de la riera de Rafamans. Per la seva construcció s'aprofità un desnivell natural causat per la presència d'un aflorament rocós. La part exterior de la resclosa presenta una crosta de carbonat que li dóna al conjunt un aspecte de regularitat. La part posterior està reblerta per sediment i pedres aportades pel curs fluvial i la vegetació emmascara parcialment aquesta construcció. | 08905-56 | A l'entrada de migdia del poble | Segons Sospedra (2008), el rec que unia la resclosa i el Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. | 41.4099500,1.9723700 | 414112 | 4584777 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que aquesta resclosa alimentaria d'aigua, mitjançant un canal o sèquia, la bassa d'acumulació del Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43420 | Mas del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-maset | La teulada i bona part de les estructures interiors estan enderrocades. | Antic mas parcialment enrunat del què es conserven les parets i alguna estructura associada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i dues plantes, construït amb parament de maçoneria parcialment arrebossat amb morter de calç. La seva teulada, no conservada, era a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, coberta amb teula àrab. Destaca en de la façana principal el seu portal, amb muntants fets amb carreus de gres i llinda amb un tronc de fusta. Compta també amb dues finestres allindades a la planta pis. A l'interior s'insinuen les divisions interiors, així com el punt d'on arrencaven les escales que conduïen al pis superior. s'identifiquen clarament dues sales, una d'elles amb llar de foc. A la façana meridional hi ha adossat un forn, amb la boca visible des de l'interior de l'immoble. | 08905-57 | Camí del Maset, s/n | 41.4079100,1.9551900 | 412673 | 4584567 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43421 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-0 | XX | Bust d'Anselm Clavé. Situat sobre un bloc irregular de roca calcària de planta rectangular d'130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada mitja (més estret a la part superior que a la base), que suporta el bust de bronze a manera de pedestal. A la cara frontal hi ha una placa commemorativa de llautó amb la inscripció: “El grup de cantaires ‘la Palma' a Esteve Fisas i Alemany com a director 1942-1992”. A la cara posterior una altra placa del mateix material diu “1942-1992 en el 50è aniversari de caramelles el Grup de Cantaires ‘LA PALMA' a J. ANSELM CLAVÉ. La Palma 20 de setembre de 1992”. | 08905-58 | Plaça Anselm Clavé | El monument va ser encarregat pel grup de cantaires 'la Palma', amb motiu del 50è aniversari de la recuperació de les caramelles i està dedicat a J. Anselm Clavé i a Esteve Fisas i Alemany, director del grup entre 1942 i 1992. Va ser inaugurat el 20 de setembre de 1992. | 41.4116800,1.9710300 | 414002 | 4584970 | 1992 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43422 | Monument 'la Mola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mola | XX | Mola superior o volandera i part d'una mola inferior o mola sotana, procedents d'un molí fariner, exposades. Ambdues són de roca calcària, de planta circular. La mola superior, col·locada verticalment, mesura 116 cm de diàmetre i 33 cm de gruix, amb un forat central de 20 cm de diàmetre. Aquest forat, eix de rotació de la mola, conserva encara part del pilar de la fusta o arbre al voltant del què aquesta girava. s'observen encara dues grapes metàl·liques de reparació clavades a la part frontal i una més a la cara posterior. Al seus peus hi ha dipositada mitja mola passiva o sotana, d'uns 68 cm de radi. Aquest fragment, però, està trencat en dos fragments de similars dimensions. s'observa en aquest plat la part que sobresortiria de la part activa, d'uns 15 cm d'amplada. | 08905-59 | Plaça Anselm Clavé | Un veí del poble, que es dedica a la construcció, va trobar moles en fer unes obres a l'edifici que hi havia al carrer Santa Maria, 35, l'any 2007. Poc després les va cedir al municipi, essent col·locades amb finalitats ornamentals a la seva ubicació actual. | 41.4116300,1.9711600 | 414013 | 4584964 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43423 | L'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobaga | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló. Inèdit | El traçat previst de la variant de la carretera BV-2421, que contribuiria a fragmentar l'espai i a desvincular-lo de l'entorn de la riera de Rafamans. | És un espai forestal que s'estén al sud de la riera de Palma (vessant obaga de les mutanyes de l'Ordal). Es caracteritza per ser una massa vegetal poc fragmentada. Actualment és una pineda que evoluciona cap a l'alzinar que acull diverses espècies faunístiques. Aquest espai presenta un valor important per la seva continuïtat i connexió amb la xarxa hidrogràfica. Orientada majoritàriament vers el nord, els seus límits septentrionals els marca principalment la riera de Rafamans, mentre que per l'oest i el sud limita amb el terme de Cervelló i, per llevant, la urbanització de can Vidal. Es tracta d'un vessant humit, extens i poc fragmentat, que ofereix hàbitats de qualitat per a la fauna i la flora. En diferents sectors els marges de pedra seca palesen que, en el passat, en part l'ocuparen camps de conreu aterrassats, segurament de vinya. Així, la pineda de pi blanc que s'estén a la zona, té diferents matisos: - Pineda humida de pi blanc que es troba en zones menys alterades o sense sotabosc, en els baixants de les torrenteres. Presenta peus d'alzinars, marfull i llorer. - Pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzinar. Constitueix un estadi de successió avançat cap a l'alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d'alzines i sotabosc típic d'alzinar i lianes enfilant-se per les capçades. Espot apreciar que la successió va avançant, ja que es troben pins morts i secs (l'alzinar va guanyant terreny progressivament). Probablement, l'origen d'aquesta vegetació es troba en l'abandonament dels conreus de les vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i els murs de pedra. - Pineda xeròfila de pi blanc. És la pineda de zones amb més insolació i amb poc sòl. Probablement són els ambients menys alterats per l'home donada la seva inaccessibilitat. Es troba als dos costats del torrent de Can Rius. La successió cap a l'alzinar es veu aturada per factors limitants com la manca de sòl i la humitat. Cal destacar la presència del margalló (Chamareops humilis), la única palmera europea, protegida per la legislació actual. Finalment es troba el matollar. És la zona amb manca de peus arboris establerts, probablement per alteració recent. Hi ha un estrat de matolls molt dens, amb peus d'alzinars de rebrot, brucs i estepes. Degut a la manca de fragmentació i a la connexió fàcil amb la riera, aquest espai té un valor faunístic important. Entre les espècies d'ocells destaquen les mallerengues petita (Parus ater), emplomallada (P. cristatus), blava (P. caeruleus), carbonera (Parus major), i cua-llarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), les bosquetes (Hippolais sp.), els cargolets (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula) , el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rossinyol bord (Cettia cetti). També cal destacar l'abundància de tudons (Columba palumbus) nidificants, fet que suggereix la presència de l'amagadís astor (Accipiter gentilis). Entre els mamífers es detecten el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela sp.), i l'esquirol (Sciurus vulgaris), molts d'ells trobats atropellats a la carretera de Corbera. Igualment cal destacar la presència de la rata cellarda (Eliomys quercinus). Entre els rèptils es coneix la presència del vidriol (Anguis fragilis) i de la serp d'aigua (Natrix maura). La dificultat d'accés condiciona la troballa d'altres espècies probables en aquest tipus d'ambient. Entre els amfibis, s'han trobat salamandres (Salamandra salamandra) i granotes verdes (Pelophylax perezi). d'altres espècies són altament probables a la zona, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus). | 08905-60 | Zona boscosa a migdia de la Palma | 41.4123800,1.9512500 | 412350 | 4585067 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 43424 | Roure del passeig del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-passeig-del-roure | MASCLANS i GIRVÈS, FRANCESC (1958) Guia per a conèixer els arbres, (9a ed. 1990). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC. | Arbre robust, amb brancatge robust i angulós. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreig d'abril a maig i donen glans madures a les darreries del mateix any de la florida. l'imponent exemplar de la Palma és un roure de fulla gran (Quercus petraea) o de roure martinenc (Quercus humilis). Actualment compta amb una alçada aproximada d'uns 20 m -que podria arribar a doblar al final de la seva llarga vida-, una capçada d'uns 11 m de diàmetre i un perímetre de tronc de 290 cm. El seu brancatge és molt dispers. | 08905-61 | Al passeig del Roure | 41.4104300,1.9684900 | 413788 | 4584834 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43425 | La Festa Major de la Palma de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-la-palma-de-cervello | AAVV (2007) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 22 (abril 2007): 21. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX | La Festa Major es celebra en honor de Santa Maria de la Palma el 15 d'agost. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc i la cercavila popular de Festa Major amb els bastoners, gegants i panderetes. La resta del programa es conforma amb els oficis religiosos, destacant una missa cantada. Sardanes, havaneres, orquestres, ball i teatre es van alternant als programes de festa major. | 08905-62 | Centre del poble | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43426 | Els Pastorets de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-de-la-palma | <p>http://www.pastoretsdecatalunya.cat/Entitats/LaPalmaDeCervello.aspx [consulta: 10 de gener de 2012] http://www.lapalma.diba.es/teatre.htm [consulta: 10 de gener de 2012] http://www.enciclopedia.cat/ [consulta: 10 de gener de 2012]</p> | XX | <p>Entremès o drama popular en què es representa l'adoració de Jesús pels pastors. A la Palma de Cervelló són representats any rere any, durant les festes nadalenques, a l'Aliança Palmarenca pel Grup de Teatre amateur de la Palma de Cervelló. l'obra està basada en l'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Es tracta d'un treball acurat, amb escenografia i vestuari propis, i cants en directe. La producció està marcada per la participació dels veïns del poble.</p> | 08905-63 | c. Sant Josep s/n | <p>La representació nadalenca dels Pastorets és, més que una obra teatral, una veritable tradició. La seva història comença l'any 1952, amb la posada en escena de La Venjança de Jesús, i es formalitzà l'any 1963, amb la primera representació de l'Estel de Natzaret. d'aleshores ençà, cada Nadal, el poble de la Palma es compromet fidelment a posar en escena la seva pròpia representació dels Pastorets. Els Pastorets de la Palma és un espectacle complert, d'una gran vivacitat i coherència. Es tracta d'un treball acurat, d'una tasca permanent que es perllonga durant tot l'any i que està marcada per la il·lusió i l'entusiasme de tot el poble. l'afició pel teatre ha anat creixent i els actors es van renovant amb la incorporació de jovent a l'equip. s'ha aconseguit una gran participació del habitants del poble, tant activa com econòmica, i moltes millores tècniques, d'antre les quals es poden destacar: vestuari propi; gravació digital completa de la música de l'obra; noves coreografies; setanta punts de llum, ciclorama, reguladors electrònics de vuitanta canals; cants en directe; i escenografia pròpia. El 26 de novembre de 2006 va tenir lloc al teatre de l'Aliança Palmarenca la constitució de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya de la que és soci fundador el grup de teatre local.</p> | 41.4134200,1.9655700 | 413548 | 4585169 | 1952 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43427 | Festa Major de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-isidre | AAVV (2004) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 12 (abril 2004): 10-11, 26. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2005) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 17 (maig 2005): 9. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. Http://www.lapalma.diba.es/index.htm [consulta: 1 de febrer de 2012]. | XIX-XX | El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia, la Palma celebra la seva Festa Major Petita. Aquesta festa, organitzada per la Germandat de Sant Isidre i l'Associació de Joves de la Palma amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló, s'estén durant quatre caps de setmana del més de maig amb tot un seguit d'activitats molt variades: gegants, bastoners, concerts, balls de nit, sardanes, puntaires, cercaviles, teatre, exposicions. En un d'aquests caps de setmana els joves gaudeixen del Xapolina Roc al Pla de Sant Joan. l'any 2011 celebrà la 14 edició. Aquest concert ha aconseguit projectar el poble de la Palma arreu de la comarca, aplegant més de mil joves de molt diverses procedències. En el cap de setmana més pròxim a Sant Isidre es desenvolupen la major part dels actes, incloent una cercavila amb processó de Sant Isidre, la Missa de Festa Major, la ballada dels grups folklòrics locals (els Geganters i Grallers, els Bastoners de la Gralla, el ball de Pastorets i de Panderetes de la Quitxalla), una ballada de sardanes, així com concerts i balls de Festa Major. En un altre cap de setmana es realitza L'Aplec de diumenge al Pla de Sant Joan, que promou l'encontre social d'entitats i ciutadans, s'ha consolidat com l'acte de més ressò social de les festivitats de la Palma. l'any 2011 celebrà la 14 edició. Formen part d'aquest aplec actes com una caminada pel passeig del Roure fins al Pla de Sant Joan, un esmorzar i un dinar popular, l'entrega de premis del concurs de paneres de “la Xapolina d'Or”, “la Xapolina” (ball de bastons), una mostra d'entitats i comerços, animació infantil o una missa. Altres actes realitzats durant aquestes festes són la benedicció dels horts o la Trobada de Puntaires, que l'any 2011 celebrà la 13 edició. El Grup de Teatre amateur de la Palma de Cervelló realitza també una representació teatral durant aquestes festes. | 08905-64 | La Festa Major Petita o de Sant Isidre és organitzada, des de 1993, per la Junta Directiva Germandat de Sant Isidre amb el patrocini de l'Ajuntament de la Palma. Aquesta Germandat, l'entitat més antiga de la Palma, fou fundada l'any 1874 com a una associació de pagesos amb l'objectiu de la protecció recíproca dels seus associats en cas de malalties o altres problemes, actuant a mode de l'actual Seguretat Social. Així doncs, quan un 'germà' patia una malaltia, la Germandat es feia càrrec del cost dels medicaments, li lliurava uns diners en compensació dels jornals que no podia fer i, per part dels germans, li treballaven les terres. Si la desgràcia era més gran i es produïa la mort, ajudaven la vídua i els seus fills fent que la família sortís endavant. En cas de mort, els germans feien torns per vetllar el difunt i se l'acompanyava fins al cementiri amb torxes i portant el taüt damunt les espatlles. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43428 | Les Caramelles de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles-de-la-palma | FISAS ALEMANY, Esteve; LLOP JULIÀ, Maria (sense data d'edició) 50 anys de caramelles a la Palma. 1942-1992. La Palma de Cervelló: Publicació del Grup de Cantaires la Palma. | XIX-XX | Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua. | 08905-65 | Després de que l'església es va erigir en parròquia (1868), per Setmana Santa es començaren a fer diversos actes a la Palma, entre els que hi havia la processó dels Armats. En aquesta es representaven al carrer escenes de la Passió de Jesucrist, intercalant-hi durant el recorregut, el que ells anomenaven “Versos de Passió”. Es tractava d'uns cants solemnes a tres veus. d'aquests sorgí un “Coro Popular”, que començà a interpretar cançons tipus concert en el recinte de l'envelat que es construïa a la plaça de l'Església. Tot això donà peu a que aquest cor comencés a donar un sentit més ampli a la festa de Pasqua entonant cançons de Caramelles que, tot homenatjant Jesús en el triomf de la seva Resurrecció, anaven dirigides a exalçar les excel·lències de les donzelles que les escoltaven. Aquest costum es va anar consolidant i, de mica en mica els cantaires del Cor de Caramelles anaren a cercar persones que els ensenyessin i dirigissin. Els primers dels què en tenim constància, que en diferents anys feren aquesta tasca, van ser el “Sito” i el “Nanses”, sobrenoms amb els què eren coneguts aquests senyors de Molins de Rei. Més tard i durant uns anys fou un veí del poble, en Jaume Obiols Bonastre, qui alternà la direcció dels cantaires amb la direcció del Cor Parroquial. Les Caramelles de la Palma van quedar ja com un acte tradicional i, si algun any es trobaven sense director, ja hi havia algun membre del mateix grup que, amb molta afició i bona oïda, ensenyaven les cançons. Un d'aquests fou en Joan Giberga Paulet, qui introduí a les cançons una segona i tercera veu. l'any 1927, un tràgic accident ocorregut quan el Cor de Caramelles es disposava a començar la seva actuació pel poble i que causà la mort d'un infant del públic per una caiguda des d'un desnivell, va fer que les Caramelles es deixessin de fer durant uns 15 anys. La tradició es recuperà l'any 1942, quan renasqué el Cor de Caramelles ara com a Grup de Cantaires la Palma. Es va encarregar de la direcció, des del primer moment, el llavors jove Esteve Fisas, poc temps abans d'incorporar-se al servei militar. El Grup de Cantaires actuava tot l'any, alternant Caramelles en la Festa de Pasqua i com a Cor Parroquial a l'Església, on hi actuaven també les noies. L'any 1963, degut al contacte musical entre nois i noies, es va creure oportú que aquestes entressin a formar part de la Coral, assolint des d'aleshores una accentuada riquesa en els cants efectuats a cor mixta. Es varen interpretar una gran quantitat de cançons pròpies de la Coral, escrites amb una perfecta rima per el Sr. Jaume Alemany, i no cal dir, musicades per el mateix director. L'any 1967 es celebraren amb una gran festa, les Noces d'Argent del grup, en la qual hi va participar tot el poble. Un any després, la Parròquia de la Palma celebrava el 1er Centenari de la seva construcció i amb aquest motiu, l'Esteve Fisas va composar una solemne missa, estrenant-se en aquell dia i continuant-se cantant en les principals festivitats religioses de l'any. Més tard i per mediació de Mossèn Anton Deulofeu, rector aleshores de la Parròquia, se'n va gravar un disc compacte. L'extens repertori de cançons que exhibíem, ens permeté l'admissió a la Federació de Cors de Clavé, podent des d'aleshores, alternar amb altres corals oferint diversos concerts. L'any 1992 es celebraren amb una extraordinària festa, les Noces d'Or, editant per aquest motiu un llibre record amb el títol 'Cinquanta anys de Caramelles a la Palma'. Arribant a l'any 2000 i després d'actuar durant 58 anys com a director, l'Esteve Fisas cedeix la direcció de la coral al seu fill Esteve, el qual ja s'havia destacat en la celebració dels cinquanta anys composant una alegre sardana dedicada al seu pare. Actualment el grup el formen 38 components, que segueixen amb molta il·lusió la tasca començada fa tants anys, renovant el repertori amb nous ritmes i amb l'afany de conèixer i intercanviar experiències amb altres corals de l'entorn. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43429 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-1 | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | l'escultura anomenada 'La pedrera', va ser creada per voluntaris de la Palma. Està construït amb un bloc de pedra calcària local combinant els talls fets amb màquina i el repicat manual, deixant alhora en part el seu aspecte original. Mesura, aproximadament, 120 cm d'amplada màxima i 235 cm d'alçada total. l'obra consta de cinc blocs de pedra, col·locats l'un sobre l'altre, ordenats de dalt a baix de més petit a més gran i separats entre sí per una ànima conformada per dues barnilles metàl·liques que suporten l'estructura creant un espai buit entre bloc i bloc. Aquestes barnilles confereixen a l'obra un aspecte de rotació espiral dels blocs. Dels cinc blocs, el que fa de base és el de majors dimensions (uns 80 cm d'alçada per 120 cm d'amplada) i compta amb inscripcions a la part davantera i de darrera. A la part frontal, sobre una superfície rebaixada per crear un pla inclinat, hi ha la inscripció “Vila de la pedra”, creada mitjançant la tècnica del baix relleu. A la part posterior, també sobre un pla inclinat i amb la mateixa tècnica que la descrita anteriorment hi ha inscrit el nom del municipi “LA PALMA DE CERVELLÓ” i, sota sobre un pla vertical creat artificialment a la roca hi ha inscrit mitjançant un baix relleu amb l'any de la seva creació (2008). Encara sota d'aquest, a mode de firma, hi ha les lletres “πKPdra” gravades a la roca. Els quatre blocs restants semblen formar part d'un únic bloc que ha estat subdividit en quatre fragments. A la part frontal del monument, canals rebaixats a la roca, mecànicament i de diferents amplades, recorren aquests quatre blocs de dalt a baix. A les altres tres cares s'hi ha practicat un únic rebaix per cara bé sigui formant un canal horitzontal bé o formant un quadrat. | 08905-66 | Encreuament de l'Av. Catalunya i del camí de les Roquetes | En la IV edició de la Fira del Mineral i de la Pedra celebrada a la Palma l'any 2008 i amb l'ajuda de tots els palmarencs i palmarenques que hi van voler participar, es va donar forma a un monument de pedra anomenat 'La pedrera'. A mitjan setembre de 2010, aquest monòlit es va instal·lar a l'entrada del camí de les Roquetes com a símbol perenne de la relació de la Palma amb el món dels minerals i de la pedra. Una connexió entre el passat i el present que converteixen a la Palma en Vila de la pedra. | 41.4099600,1.9728400 | 414151 | 4584777 | 2008 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43429-foto-08905-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43429-foto-08905-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43430 | Les cingleres de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cingleres-de-palleja | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14-15. | Les cingleres de Pallejà són un espai situat a cavall dels termes municipals de la Palma de Cervelló i Pallejà. Consisteix en un llarg penya-segat d'una alçada que ronda els 50-70 metres d'alçada i que limita pel nord tot el terme municipal de la Palma. Orientat a migdia, és visible des de bona part del terme municipal, fet que li confereix un indubtable valor paisatgístic. A més, des de punt de vista natural, també és un espai molt interessant, tant des del punt de vista de la flora com de la fauna. Per la seva inaccessibilitat, les cingleres de Pallejà representen un bon refugi per a fauna i fins i tot per a espècies vegetals típiques de zones rocoses. l'ocell més representatiu d'aquest hàbitat és la merla blava (Monticola solitarius). Igualment és un espai ideal per la nidificació del duc (Bubo bubo). En diversos hiverns s'han citat aligots sobrevolant les cingleres sobre Can Ponçgem. d'altra banda, com a rapinyaire més habitual, hi ha el xoriguer (Falco tinnunculus), que fins i tot havia nidificat a la zona. Finalment cal destacar la presència del picot verd (Picus viridis) degut a la proximitat d'un petit bosc cremat. Entre els rèptils cal citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), les sargantanes i les dues espècies de dragons (Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus) així com espècies indeterminades de serps. També s'han trobat dos exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), de procedència desconeguda. Pel que fa a les espècies vegetals, cal mencionar la presència d'una espècie protegida: el margalló (Chamaerops humilis). | 08905-67 | 41.4171000,1.9610900 | 413179 | 4585582 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43430-foto-08905-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43430-foto-08905-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 43431 | Corral del Pla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-pla-de-sant-joan | XX | La vegetació l'ha envaït totalment i està en general en estat ruïnós. | Construcció rural de planta rectangular de planta quadrada de mides aproximades 21 m x 18 m, de parets de pedra i fàbrica de maçoneria lligada i arrebossada per la part interior amb morter de calç, cosa que s'observa parcialment. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Algunes parts dels murs estan pràcticament derruïda. El corral o pleta està absolutament envaït per la vegetació. | 08905-68 | Pla de Sant Joan | 41.4062400,1.9779800 | 414576 | 4584359 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43431-foto-08905-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43431-foto-08905-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43431-foto-08905-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43432 | Projector cinematogràfic de l'Aliança Palmarenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic-de-lalianca-palmarenca | XX | <p>Projector cinematogràfic exposat en una vitrina de la façana de l'Aliança Palmarenca. Es tracta d'un aparell la marca 'Orpheo Sincronico Sociedad Anonima' (OSSA), model VI-C, equipat amb una llanterna d'alta intensitat Ossa 60-A. Es tracta d'un dispositiu opto-mecànic emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. La majoria dels components òptics i mecànics, excepte els concernents a la il·luminació i el so, estan també presents en aquest aparell. Pesa uns 400 kg.</p> | 08905-69 | C. St. Josep, s/n | <p>Aquest projector cinematogràfic va ser adquirit de segona mà per l'Aliança Palmarenca a mitjans de la dècada de 1960. Va estar en ús fins l'any 1992.</p> | 41.4166300,1.9645600 | 413468 | 4585526 | 1960 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43432-foto-08905-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43432-foto-08905-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | La màquina projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43433 | Barraca de pedra seca en marge de Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-en-marge-de-mas-taba | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc jove de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. Està inserida dins d'un gran marge de pedra seca de bona factura. La seva façana és rectilínia. Mesura gairebé 3 m d'alçada i de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,50 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Sobre d'aquesta hi ha una altra falsa llinda suportada per dos blocs que crea enmig una mena de finestra cega o lleixa. Un passadís comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta circular. | 08905-70 | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4139300,1.9459000 | 411905 | 4585245 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43433-foto-08905-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43433-foto-08905-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43433-foto-08905-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43434 | Guerrer d'en Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guerrer-den-taba | HUERTAS, CARME (2003) Gent de Pedra. Barcelona: Editorial la Galera. | Conjunt de roques que recorden la forma d'una cara humana. l'escriptora Carme Huertas, de Corbera, va popularitzar aquest indret gràcies a citar-ho en una novel·la juvenil. En aquest llibre ho descriu com la cara d'un 'déu guerrer amb barba i barret' que vigilava la vall. | 08905-71 | Penyes de Tabà | 41.4122200,1.9404100 | 411444 | 4585061 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43434-foto-08905-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43434-foto-08905-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43435 | Marge de pedra seca de Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-mas-taba | Marge de pedra seca d'uns 100 m de longitud total i una alçada màxima d'uns 3 m. s'inicia a tocar del camí vell de Corbera per, girant un angle de noranta graus, seguir paral·lel a la riera de Rafamans. Presenta la peculiaritat de presentar una barraca de pedra seca inserida en el seu interior, així com dues escales construïdes també en pedra adossades lateralment a questa estructura. | 08905-72 | 41.4136700,1.9464400 | 411950 | 4585216 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43435-foto-08905-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43435-foto-08905-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43436 | Font de Mas Tabà / de can Roca de Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-taba-de-can-roca-de-mas-taba | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | Surgència natural emplaçada en un bell espai natural, entre dos torrents i amb grans alzines que donen ombra, on s'hi ha construït una taula i uns bancs de fusta. l'aigua és primer recollida en una mina d'obra, construïda amb maons, encaixada al terreny i canalitzada mitjançant un tub de PVC fins a una font. La font consta d'un mur de mamposteria que forma un receptacle on s'acumula l'aigua. | 08905-73 | Mas Tabà | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Pongem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4130000,1.9438800 | 411735 | 4585144 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43436-foto-08905-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43436-foto-08905-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 43437 | Rellotge de sol de Can Roca / de Ca l'Aristot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca-de-ca-laristot | XIX | La policromia està força deteriorada | Rellotge de sol vertical pintat sobre preparació de calç aplicada a la façana. De forma circular i tot i que la policromia està força deteriorada, s'aprecia la decoració pintada fonamentalment amb color ocre. d'aquesta manera, el perímetre del rellotge està ornamentat amb un cercle de traç gruixut de color gris. De manera concèntrica s'hi pintà una decoració amb la representació d'una franja o sanefa amb motius geomètrics abans de trobar un altre cercles concèntric de color ataronjat. A l'interior d'aquests i abans de trobar un nou cercle de color ocre de traç més fi, hi trobem les xifres, aràbigues, pintades amb el mateix color. d'esquerra a dreta s'hi llegeix '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4', i segurament el '5' s'ha esborrat. A la part de dins, per sobre el gnòmon, avui desaparegut, hi ha una decoració floral que combina el color ataronjat i ocre. A banda i banda del punt d'on naixia el gnòmon hi ha escrit també '1815' a la dreta i, a l'esquerra, pràcticament il·legible, 'ANY'. | 08905-74 | C. de l'Aristot, 5 | Tot i que Can Roca data del 1420, el rellotge de sol fou realitzat el 1815. | 41.4076100,1.9426100 | 411621 | 4584547 | 1815 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43437-foto-08905-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43437-foto-08905-74-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43438 | Forn de calç del Mas del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-del-maset | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns tres m de diàmetre i tres m d'alçada. No s'observa la porta d'entrada, car l'obertura per la què s'hi accedeix actualment sembla fruit de l'enderroc parcial de la paret. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08905-75 | A l'Obaga, sota la urbanització de can Paulet | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.4050400,1.9517900 | 412385 | 4584252 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43439 | Font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. | Surgència natural canalitzada en dues fonts, emplaçada en un bell paratge natural amb una frondosa vegetació. s'hi accedeix des d'un corriol que dóna pas a una petita esplanada on l'espessa coberta vegetal proporciona un ambient ombrívol. En els marges d'aquesta esplanada hi ha dues surgències canalitzades mitjançant dos brocs metàl·lics. Ragen d'enmig d'una paret d'argila natural, al costat hi ha gran blocs de roca i el pas d'un rierol. | 08905-76 | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4081400,1.9536000 | 412541 | 4584594 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43439-foto-08905-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43439-foto-08905-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43440 | Font del Moler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moler | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. VOLA, LA (2002) Estudi de valorització del Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló) com a espai natural d'ús social. Manlleu. Inèdit, dipositat a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Hi ha pintades i deixalles acumulades | Font emplaçada al Pla de Sant Joan, just per sobre de la riera de Rafamans, a la què s'accedeix per un corriol. Es tracta d'una surgència natural canalitzada en a una font emplaçada en una estructura de planta quadrada, encaixada al terreny. El sòl és sustentat per un mur de pedra seca. Entre aquestes parets la surgència alimenta, des d'un lateral, un safareig de planta quadrada, d'uns 2,5 m de costat, construït amb maons. Sembla que fou reparat no fa massa anys, car una inscripció gravada amb el número '1992' sobre una part refeta amb ciment ho delata. La vegetació està envaint l'estructura. | 08905-77 | Al Pla de Sant Joan, sobre la riera de Rafamans | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Pongem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4034700,1.9814500 | 414862 | 4584048 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43440-foto-08905-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43440-foto-08905-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43441 | Mina d'aigua de can Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-flor | Està emplaçada a la deixalleria municipal, pel que la presència de deixalles i runa emmascaren aquesta surgència. | Surgència natural situada en una zona amb un desnivell natural. s'hi accedeix per una porta amb arc de mig punt i bastiment de maons, arrebossada. Està tancada amb una porta metàl·lica i un forrellat. Dins s'obre una galeria amb parets i voltes de maons, amb una ramificació secundària que neix a la meitat del seu recorregut. La surgència està canalitzada per un canaló fins a dues petites cisternes interiors. l'exterior està envaït per la vegetació. | 08905-78 | Avinguda Catalunya, 132 | Històricament, aquesta mina proporcionava aigua que alimentava a diferents parts del poble. Actualment, però, està canalitzada fins a can Ollé, on l'utilitzen tant pel consum domèstic com pel rec. l'aigua sobrant es desvia a la carretera. | 41.4145300,1.9637900 | 413401 | 4585294 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43441-foto-08905-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43441-foto-08905-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43442 | Mina d'aigua de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-mascaro | l'aigua d'aquesta mina és recollida en un dipòsit cilíndric de maons i arrebossat, des d'on és canalitzada fins a una petita edificació amb coberta a dues vessants. Té una porta metàl·lica sobre elevada, a la que s'accedeix per uns graons metàl·lics encastats a la façana. Aquesta porta té inscrites, mitjançant punts perforats la inscripció 'J.LL'. Des d'aquesta edificació l'aigua és conduïda per una conducció metàl·lica vers can Mascaró. A l'altre costat de la riera de Rafamans, una escala construïda amb totxos, facilitava l'accés a aquesta mina. | 08905-79 | Pla de Sant Joan | 41.4034100,1.9816900 | 414882 | 4584041 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43442-foto-08905-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43442-foto-08905-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 43443 | Resclosa de Cal Sereno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-sereno | XIX | Presa construïda en el llit de la riera de Rafamans per desviar l'aigua cap al rec que servia per regar els horts situats al sud del nucli de la Palma de Cervelló. Es tracta d'una obra de maçoneria que amb el temps s'ha anat cobrint d'una crosta de carbonat càlcic que li dóna l'aspecte d'estar arrebossat. Al costat esquerre del curs fluvial hi ha la comporta que regula el pas d'aigua cap el rec, que ha estat molt reformada des de la seva construcció. Gravat en el ciment hi ha escrit 'PP 1951'. | 08905-80 | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4133800,1.9606000 | 413133 | 4585169 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43443-foto-08905-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43443-foto-08905-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43443-foto-08905-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43444 | Rellotge de sol de can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-benet | http://www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol vertical pintat sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc rectangular amb els angles rectes. Tot i que la policromia està una mica deteriorada, s'aprecia perfectament que el marc està fet amb figures geomètriques que combinen els colors blau marí i ocre. Concretament la part superior del marc, més ampla que la resta, està feta amb una combinació de triangles d'aquests colors que s'alternen formant una sanefa. Els laterals i la part inferior del marc està feta amb rectangles que alternen els colors esmentats. Dins de cada rectangle hi trobem els números de les hores, de xifres aràbigues i pintats de color negre. Al lateral esquerre s'hi llegeix, de baix a dalt, '3-4-5', al de sota, de dreta a esquerra '2-12' i ja no es llegeix el 10, i al de la dreta, de dalt a baix '6-7-8-9'. Al centre de la franja de dalt, neix el gnòmon d'un cercle dividit en quatre quadrants en els que s'alternen els colors blau i ocre. | 08905-81 | can Benet, s/n | 41.4141500,1.9596200 | 413052 | 4585256 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43444-foto-08905-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43445 | Pont del molí fariner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-fariner | XVII-XVIII | El pont està completament envaït per la vegetació. | Pont construït utilitzant maçoneria per travessar un torrent tributari de la riera de Rafamans. Disposa d'un únic ull, i mesura uns 4 m de longitud i uns 50 cm amplada. | 08905-82 | Aquesta estructura podria estar relacionada amb el molí fariner de la vora del Pèlag del Gat. Concretament, la seva morfologia, dimensions i situació topogràfica fa pensar que podria tractar-se d'un aqüeducte per canalitzar l'aigua sobrant de la bassa del molí cap a un altre indret, aigües avall de la riera. | 41.4088400,1.9751900 | 414346 | 4584650 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43445-foto-08905-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43445-foto-08905-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43446 | Alzinar de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-mascaro | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques | Abocaments de deixalles des del polígon de can Mascaró | l'alzinar humit de la zona de la riera de Rafamans al seu pas pel polígon de Can Mascaró ocupa un espai molt reduït, però és l'únic alzinar plenament constituït en l'escala d'evolució natural d'un alzinar. Es caracteriza per la presència d'espècies de tendència submediterrània que s'afegeixen a les de l'alzinar típic. Destaca a l'estrat arbori el roure cerrioide (Quercus cerrioides); en l'estrat arbustiu i lianoide, l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la ginesta triflora (Cytisus triflorus); en l'estrat herbori, la maduixera (Fragaria vesca), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el marxívol (Helleborus foetidus). | 08905-83 | Riera de Rafamans a l'alçada del polígon de Can Mascaró | 41.4032900,1.9814500 | 414862 | 4584028 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43446-foto-08905-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43446-foto-08905-83-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 43447 | Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya | XIX-XX | Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. | Avinguda principal del poble de la Palma. A banda dels edificis que han estat fitxats individualment al Mapa de Patrimoni Cultural, els habitatges amb el número 33, 35, 37, 39, 41, 50, 51, 53, 55, 57, 61, 71, 73, 75, 86, 90, 92, 95 formen un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques. Hi ha cases originalment aixecades per classes benestants, trobant-se des de cases d'estil historicista grans, fins a cases de menestrals i pagesos molt senzilles. Els edificis acostumen a ser de planta de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. Al pis de planta baixa hi ha obertura i finestra, al superior també, però traçant una simetria amb eixos diagonals a la façana, és a dir, la porta inferior coincideix amb la porta superior oposada en el seu eix diagonal. A la porta superior hi ha sortida amb balcó de ferro. Les façanes poden presentar cornisa divisòria, mènsules, ulls de bou i coronaments de mur on s'escrivia la data de realització de la casa. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge. | 08905-84 | Avinguda Catalunya | 41.4124700,1.9685000 | 413792 | 4585060 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43447-foto-08905-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43447-foto-08905-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43448 | Rellotge de sol de ca l'Anzí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lanzi | http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol vertical realitzat sobre l'arrebossat de la façana, combinant les motllures en relleu i l'esgrafiat. Està representat en un marc rectangular, en relleu i pintat de color gris, amb els angles exteriors rectes i els interior rectes en els angles inferiors i amb acabament en forma d'arc de mig punt per la part superior. La part de sobre i la part alta dels laterals d'aquest rectangle, per la part exterior, està ornamentada amb una garlanda gravada. A la part de dins, per sobre el gnòmon i separat d'aquest per unes línies horitzontals gravades, hi ha gravades les inicials 'J.R.' i a sota 'ANY 1930'. Els números de les hores, de xifres romanes i també gravats són, d'esquerra a dreta, 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08905-85 | C. Santa Maria de la Palma, 8 / Av. de Catalunya, 93 | Cal Anzí data dels s. XVII-XVIII, si bé el rellotge de sol es va realitzar l'any 1930, durant unes reformes de la masia. | 41.4130800,1.9667100 | 413643 | 4585130 | 1930 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43448-foto-08905-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | El rellotge i la façana semblen restaurats recentment. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 43449 | Rellotge antic de l'església de Santa Maria i Sant Brici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-lesglesia-de-santa-maria-i-sant-brici | XIX | <p>La maquinària mecànica que accionava el rellotge del campanar de l'església es troba damunt d'una bancada rectangular de fusta que sustenta l'estructura del sistema d'engranatges del rellotge. Aquesta suporta diverses rodes dentades, pinyons, eixos i tirants de pesos per mobilitzar els tres diferents tipus de senyals 'hores, mitjos i quarts'. Al centre hi ha una esfera de rellotge amb números àrabs. Els contrapesos i un pèndol amb forma de disc solar pengen de l'estructura i queden emmarcats dins de la bancada de fusta. En una petita placa incorporada a l'estructura del rellotge podem llegir-hi 'Pedro Cabañach, Relojero Mecánico, Constructor, Barcelona'. s'observen també algunes modificacions realitzades durant la segona meitat del segle XX per tal d'electrificar i automatitzar el rellotge.</p> | 08905-86 | Santa Maria i Sant Brici, Pl. de l'Església | <p>l'única referència que s'ha trobat de l'autor del rellotge és que aquest rellotger barceloní l'any 1885 construí un rellotge mecànic per l'Ajuntament de Sóller.</p> | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43449-foto-08905-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43449-foto-08905-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-16 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Pedro Cabañach | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43450 | Olivera de can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-mascaro | Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 metres, aproximadament. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets. | 08905-87 | A l'entorn de Can Mascaró | 41.4015600,1.9783400 | 414600 | 4583839 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43450-foto-08905-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 43452 | Mina i safareig de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-safareig-de-can-pongem | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | XX | Surgència natural situada en una zona amb un desnivell natural, unes desenes de metres més avall de la font de Santa Margarida. La mina queda recollida dins una construcció d'obra a la què s'accedeix per una porta metàl·lica. Davant d'aquesta hi ha una plataforma amb planta de tronc de conus, amb una banqueta d'obra adossada a les parets perimetrals. El mur de la construcció de la mina era coronat originalment en forma d'arc rebaixat, però sembla que recentment ha estat aixecat per tal de fer un acabament més regular sobre el què ara s'hi recolzen unes bigues de fusta per sustentar una coberta vegetal per fer ombra. Davant de la mina hi ha un gran safareig tancat per una tanca de tela metàl·lica. Un canal de maons uneix la mina i el safareig. En un cartell hi diu 'Aigua no potable'. | 08905-89 | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4121200,1.9744700 | 414290 | 4585015 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43452-foto-08905-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 43453 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. | XX | Font emplaçada a les immediacions de la finca de can Pongem, amb una zona arbrada i uns bancs d'obra per al repòs. La font compta amb una superestructura que consisteix en una construcció d'obra de planta rectangular adossada al marge, situada sobre tres graons del nivell de terra. La cara principal d'aquesta consta d'un mur de pedra fet amb mamposteria al que se li adossen frontalment dues pilastres ornamentals motllurades, buides pel mig, coronades per sengles capitells sobre els que s'eleva un arc de mig punt de característiques anàlogues a la de les pilastres. l'aigua brollaria des de la part alta d'aquest mur, fluint des de la boca oberta de la cara d'un nen, feta de pedra artificial. l'aigua seria recollida per una gran conquilla també de pedra artificial, des de la que novament cauria, formant una petita cascada, a una aigüera. Tot plegat està en una plataforma sobre elevada a la què s'accedeix mitjançant tres graons d'obra. | 08905-90 | Camí de Can Pongem, s/n | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4124000,1.9746100 | 414302 | 4585046 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els bancs del camí de can Pongem segueixen la mateixa tipologia que els bancs d'aquesta font. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 43454 | Rellotge de sol de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pongem | http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol vertical pintat de color ocre sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc rectangular, amb els angles superiors rebaixats en forma corba. Aquest està coronat per sengles garlandes a banda i banda, al centre de les quals hi ha un conjunt de format per un oval horitzontal amb la inscripció '1750' esgrafiada dins, amb dos cercles més petits a banda i banda. Per sobre està rematat per un àngel, representat per la cara i les ales d'aquest. Sota del marc, dins d'un altre oval amb decoració geomètrica a banda i banda, hi trobem la inscripció '1928'. A la part de dins del marc hi trobem esgrafiades les línies horàries de les hores i les mitges hores, així com la numeració romana de les 6 a les 4. El gnòmon està encerclat per una sèrie de cercles concèntrics entre els que hi ha esgrafiat 'Sol Justitiae luceat domui'. | 08905-91 | Camí de Can Pongem, s/n | 41.4126900,1.9737300 | 414229 | 4585079 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43454-foto-08905-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Sembla haver estat restaurat no fa massa anys. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43455 | Rellotge de sol de Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vidal | XX | Rellotge de sol vertical fet en amb una peça de ceràmica rectangular feta amb motllo. Està adossat a la façana mitjançant 3 grapes. La seva ornamentació consisteix en un sol al pol, marc perimetral amb motius florals en la part superior i amb una banda en forma d' ' U' a la part inferior on apareixen les marques horàries, amb números romans, que van de les 7 del mati a les 5 de la tarda. El gnòmon és de vareta. | 08905-92 | PK 1,5 de la carretera BV-2421 | 41.4081900,1.9745500 | 414292 | 4584579 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43455-foto-08905-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43456 | Mina i bassa de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-llopart | XX | La mina està protegida amb una estructura construïda amb parament de maçoneria, amb una obertura petita. La construcció, d'una alçada de 2 m aproximadament i de planta indeterminada, està envaïda per la vegetació. l'aigua es recollida en una bassa de planta quadrada (2,7 m) de costat, des de la seva base l'aigua raja cap a terrasses inferiors. Al costat de la bassa, arrebossada amb ciment, destaca un paviment de forma de rajoles de fang quadrades, que configura un espai d'esbarjo al costat de la bassa. | 08905-93 | finca de Can Llopart | 41.4092500,1.9646300 | 413464 | 4584707 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43459 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-4 | XX | <p>l'arxiu parroquial conserva el llibre d'actes de les reunions del Consell Pastoral des de l'any 1900. Des de la mateixa data hi ha també diversos volums dels llibres de baptismes i matrimonis. Es tracta d'entre 10 i 12 exemplars d'interès.</p> | 08905-96 | Pl. de l'Església | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 43461 | Rellotge de sol de can Ca n'Església 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ca-nesglesia-1 | XX | Ha estat restaurat recentment. | <p>Rellotge de sol vertical pintat de color ocre sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc negre rectangular. Dins d'aquest, en un rectangle pintat coronat per un semicercle al damunt, hi trobem el gnòmon, sortint de la boca d'una lluna pintada, i el lema 'Jo sense sol, tu sense fe, no valem res'. Entre el marc exterior i l'interior hi ha les pintades les hores, les 6 matí a les 6 tarda, amb xifres romanes, una mica esborrades. No té línies horàries.</p> | 08905-98 | can Iglésias | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-04-03 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 43462 | Rellotge de sol de can Ca n'Església 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ca-nesglesia-2 | XX | <p>Rellotge de sol vertical fet en amb una peça de pedra artificial adossat a la façana. Al centre hi ha la representació del sol. A cada angle hi ha representats, el sol, la lluna, la pluja i un arbre. Senyala de les 7 a les 6 amb xifres romanes. No té línies horàries.</p> | 08905-99 | can Iglésias | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-04-03 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 43463 | Barraca de pedra seca Gran sota Penyes 3 (MODEL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-gran-sota-penyes-3-model | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. La seva planta exterior és rodona i la seva forma troncocònica. Mesura gairebé 3 m d'alçada, 6 m de diàmetre exterior i 3 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,30 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Un llarg passadís d'1,60 m de longitud comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta també circular. A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort en rampa que abraça la meitat de la barraca i dues terceres parts de l'alçada d'aquesta, reforçant aquest lateral. El sostre de la barraca està recobert amb pedruscall. | 08905-100 | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4157300,1.9470300 | 412002 | 4585444 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43463-foto-08905-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 43464 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | Per la festivitat de Corpus, cada carrer del nucli antic construïa un altar ricament ornamentat amb flors. Aleshores, durant la processó, el capellà, s'aturava a cada altar, hi dipositava la Custòdia i es resava i cantava. Posteriorment la processó continuava fins el següent altar de flors, on es seguia el mateix ritual. Els veïns dels diferents carrers competien entre ells veïns per veure qui feia l'altar més bonic. | 08905-101 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També es van fer catifes de flors. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc