Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81772 | Canalització del Cap del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-del-cap-del-grau | El torrent de l'Albiol inicia les seves aigües al Serrat del Gall i segueix fins a la font del Bullidor, allà es va canalitzar per tal de portar aigua al poble. Des del cap del Grau el canal baixa fins a la zona de la Creu, i des d'aquí hi ha diverses canalitzacions d'aigua que travessen el nucli urbà i que s'utilitzen pel regadiu dels horts del municipi, descendent gràcies al pendent que fa el terreny. Moltes canalitzacions, que tenen la llera de ciment, estan descobertes i altres s'han soterrat al pas pel poble. Al cap del Grau hi ha un canal amb diferents basses de decantació on es va acumulant l'aigua. A la zona s'han instal·lat uns bancs per poder descansar. | 08903-258 | Cap del Grau | La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. La Junta de la Comunitat de Regants ha anat donant solució a diferents temes sorgits, per exemple, l'any 1991 proposà la instal·lació d'un tub de plàstic d'un kilòmetre de llargada per tal de solucionar el problema de neteja periòdica del rec; finalment es va posar mig kilòmetre l'any següent degut al cost econòmic del projecte. El 1994 es va instal·lar la resta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya (AA.DD.: Berbel, M. V. 1998:164-166). La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús de l'aigua determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. | 42.2184900,1.8865500 | 408102 | 4674635 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81772-foto-08903-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 81773 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-19 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | La Sala és una casa que al llarg del temps s'ha reformat i ampliat. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Una tanca envolta el perímetre de la casa. Al costat hi ha la pallissa, de planta baixa i pis, amb una façana oberta on s'acumulava la palla i l'herba pels animals. La casa conserva una porta adovellada de pedra que és un dels elements visibles més antics. | 08903-259 | La Sala, nucli urbà | Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Sala. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. | 42.2227100,1.8916000 | 408525 | 4675099 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81773-foto-08903-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81773-foto-08903-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81773-foto-08903-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81774 | Escola l'Albiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-lalbiol | XIX | <p>L'edifici de l'Escola es troba al centre del nucli urbà. De planta baixa, un pis i golfes sota teula a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, al pati de l'escola. És un edifici de paredat de pedra que es va habilitar per fer funcions d'escola.</p> | 08903-260 | Nucli urbà, Sant Julià de Cerdanyola | <p>En una visita feta per l'inspector d'ensenyament Remigio M. Moles el 1878, va recomanar millorar es locals de la rectoria que es destinaven al poble per escola, on els nenes i les nenes estaven separats. El 1879 es decideix fer un nou edifici per destinar a escola i també fer reunions de l'ajuntament. Finalment es va instal·lar a un edifici que s'havia construït el 1878 i que estava destinat a fàbrica de fil, que més tard també va ser seu de l' ajuntament. En aquell moment eren mestres Maria Monegal i Francesc Pla. Actualment el CEIP l'Albiol forma part de la ZER alt Berguedà i té 24 alumnes. Fa uns anys va estar a punt de desaparèixer per la manca d'alumnes.</p> | 42.2237500,1.8918500 | 408547 | 4675214 | 1878 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-07-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 81775 | El Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vila | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XX | Tot i que la casa el Vilà és una de les antigues del poble, les diferents reformes que s'han fet al llarg del temps no han permès conservar elements antics. La casa es troba al barri de la Guingueta. | 08903-261 | El Vilà, la Guingueta | Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells el Vilar (el Vilà). No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. Es conserva una imatge de principis del segle XX on es pot observar que l'antiga casa tenia el carener de la teulada orientat en direcció contrària a l'actualitat. | 42.2225900,1.8961100 | 408897 | 4675080 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81775-foto-08903-261-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81776 | Cal Llehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llehi | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Davant la façana hi ha un pati tancat. L'obra és de paredat amb la pedra disposada de forma arrenglerada en fileres horitzontals i amb les cantoneres de pedra escairada. | 08903-262 | El Vilà, nucli urbà | Cal Llehí es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que tanquen el perímetre exterior de l'antiga sagrera. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2234700,1.8931200 | 408652 | 4675181 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81776-foto-08903-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81776-foto-08903-262-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81777 | Era de cal Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-valent | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Algunes rajoles estan trencades | Davant la casa de cal Valent es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de rajols ceràmics, alguns trencats per l'ús que s'ha donat en temps passats d'aquest espai. | 08903-263 | Cal Valent, nucli urbà | Cal Valent es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que tanquen el perímetre exterior de l'antiga sagrera. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, la de la Sala, la de cal Teixidor o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2237800,1.8932400 | 408662 | 4675216 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81777-foto-08903-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81778 | Era de cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-teixidor | XIX-XX | Davant la casa de cal Teixidor es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de plaques de ciment, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. Al voltant es troba la casa i la pallissa. | 08903-264 | Cal Teixidor, nucli urbà | Cal Teixidor es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2230800,1.8919200 | 408552 | 4675139 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81778-foto-08903-264-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81779 | Era de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-sala | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Davant la casa La Sala es conserva la superfície de l'antiga era on es feia la batuda del cereal. El paviment és de plaques de ciment i corbes ceràmiques grosses, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. Al voltant es troba la casa i la pallissa. | 08903-265 | La Sala, nucli urbà | La Sala es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Sala. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que el topònim fa referència a una casa que seria important dins el terme. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2226400,1.8917100 | 408534 | 4675091 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 81780 | Pallissa de cal Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-manuel | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Aquest edifici es troba al nucli antic, davant de cal Valent. És un petit edifici de planta quadrada cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana de migdia ha estat reformada per obrir una porta de garatge, mentre que la façana de darrere té una porta elevada i una graonada que permet l'accés, s'ha conservat aquesta graonada de pedra, rajols i arrebossada, així com les cantoneres de pedra de tot l'edifici i un agafador de pedra amb forat que està encastat a la paret nord, al costat de la porta. | 08903-266 | Nucli urbà | Aquest edifici es troba dins el perímetre de l'antiga sagrera i pertany a la casa Cal Manuel, tot i que es troba distant d'aquesta. L'estructura recorda a una tina o dipòsit per fer vi, més que a una pallissa, tot i que el nom indica aquest segon ús. Cal Manuel es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que es troben dins el perímetre de l'antiga sagrera. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, però en aquest cas es troba allunyada de l'habitatge. | 42.2237000,1.8933600 | 408672 | 4675207 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81780-foto-08903-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81780-foto-08903-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81781 | Pallissa de cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-rosell | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | Davant de la casa Cal Rosell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. La pallissa no és un edifici gaire antic ja que està fet de maó per la façana de ponent i de pedra per la façana sud, fruit de diferents fases de rehabilitació. Cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés a la façana de ponent. L'edifici té planta baixa i un pis, amb cinc obertures al pis, a la façana de ponent, separades per pilars i tancades amb posts de fusta, un tancament molt característic a les pallisses de l'Alt Berguedà. Aquest edifici conserva l'ús primigeni, ja que al seu interior hi ha bales de palla. | 08903-267 | Cal Rosell, nucli urbà | Cal Rosell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, però en aquest cas es troba allunyada de l'habitatge. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2225400,1.8911000 | 408484 | 4675080 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81781-foto-08903-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81781-foto-08903-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81782 | Era de cal Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-cal-rosell | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | Davant de la casa Cal Rosell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. El paviment és de plaques de ciment i corbes ceràmiques grosses, segurament cobreixen l'antiga era de rajols. | 08903-268 | Cal Rosell, nucli urbà | Cal Rosell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. Moltes cases de pagès del terme tenien era davant la casa, com la que es conserva encara a la Cortada; però també al poble hi havia algunes eres, com la del Torrent, cal Teixidor, la de la Sala o la de cal Valent, algunes encara es conserven. L'era esdevenia un espai bàsic a les cases on es batia el cereal fonamentalment, però també s'utilitzava per treure el bestiar petit sobre tot a l'hivern. | 42.2225700,1.8910100 | 408476 | 4675084 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 81783 | Pallisa de ca L'Emportell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisa-de-ca-lemportell | XIX-XX | Davant de la casa de ca l'Emportell s'obre una era que queda tancada per la casa, la pallissa i un cobert. La pallissa és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està fet de paredat unit amb morter de calç, amb les cantoneres fetes amb bloc de pedra escairats, mentre que els pilars de la façana principal del pis són de maó. L'edifici té planta baixa i un pis, amb tres obertures al pis, a la façana de migdia, separades per pilars. La façana de llevant permet veure l'estructura, ja que la meitat de l'edifici està tancat amb paret de pedra i l'altra meitat queda oberta, amb algunes posts de fusta que tancaven la zona de la pallissa al pis, un tancament molt característic a les pallisses de l'Alt Berguedà. | 08903-269 | Ca l'Emportell, nucli urbà | Ca l'Emportell es troba al nucli antic de Sant Julià de Cerdanyola, al peu del camí que porta a la Creu; és una de les cases que està fóra del perímetre exterior de l'antiga sagrera, en una part del poble que correspondria a una ampliació feta a partir del segle XVII, pel tipus de cases que es troben. Moltes cases de pagès del terme tenien pallissa i coberts al costat de la casa, mostrant la dedicació al treball del camp i el bestiar. Aquesta casa ja existiria al segle XVIII, i seria una de les 38 cases que surten a l'informe que va fer el rector de la parròquia el 1767 per informar al Bisbe de Solsona. | 42.2225200,1.8903800 | 408424 | 4675079 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81783-foto-08903-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81783-foto-08903-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81784 | La sagrera de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-de-sant-julia-de-cerdanyola | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÈS, R. (2019)Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil, desaparegut durant la Guerra Civil. A L'Erol núm. 141-142, p. 42-75. | XII | L'església de Sant Julià de Cerdanyola està al centre del nucli urbà, davant una plaça de forma irregular, al voltant de la que hi ha un conjunt de cases rurals que devia formar una antiga sagrera. La sagrera formava un espai sagrat dins un perímetre de 30 passes al voltant de l'església, en el que hi havia la pau i treva de Déu, per tant era un espai protegit contra la guerra i el pillatge. Els límits aproximats serien pel sud el cobert de cal Teuler i el Barri, per oest cal Nen Pere, pel nord cal Curt i per est les Roques, formant així una estructura compacta d'habitatges que configura l'actual nucli antic. Cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment les cases són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça de l'Església. A partir del segle XVIII el nucli va créixer cap ponent on es situen algunes de les cases més característiques (la Sala, ca l'Emportell, cal Rosell, cal Teixidor, entre d'altres). A partir del segle XX el creixement s'ha desenvolupat cap a la zona de Guingueta i el sud del nucli antic, al voltant del Castell. | 08903-270 | Nucli urbà, Sant Julià de Cerdanyola | L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Els primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; més tard es cita a la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, quan es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola. Al segle XI, en un document de censos que cobrava el bisbe d'Urgell, consta que l'església era servida per un monjo de Sant Llorenç. El 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, determinant que hi hagués un cementiri al voltant, així com s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, ja va quedar establert el perímetre d'un espai sagrat al voltant de l'església, on també hi hauria una antiga necròpolis de la que no queda rastre. En aquest espai protegit es van construir els primers habitatges del nucli. El 1312, en un document de la visita al deganat de Berga, encara la trobem com a parròquia depenent de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres. | 42.2236800,1.8927800 | 408624 | 4675205 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81784-foto-08903-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81784-foto-08903-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81784-foto-08903-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge antiga del nucli, any 1962, edicions Llobet. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 81785 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-3 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Cal Xic és una casa formada per diferents volums, la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts. La casa principal és de planta rectangular amb algun volum afegit a la cara nord i est, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Te planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del carrer i la planta baixa a un nivell inferior a aquest. Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum amb la façana oberta, a modus d'eixides i d'assecador, que es suporta sobre pilars a la planta baixa, els dos pisos i les golfes. Toca a aquest volum de forma perpendicular la pallissa, que presenta una part tancada ja que forma part de l'habitatge, i una part que conserva el tancament amb posts de fusta característic de les pallisses. Entre la casa i la pallissa hi havia l'era, que queda tancada per aquests dos edificis, un cobert i el mur que delimita amb la carretera. | 08903-271 | Cal Xic, nucli urbà | Aquesta casa segurament ja existiria a mitjans del segle XVIII, ja que al cens fet pel rector de la parròquia per informar al Bisbe de Solsona, hi conten 38 cases i 199 habitants. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que l'estructura mostra una casa de pagès que seria important. | 42.2219300,1.8909900 | 408474 | 4675013 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81785-foto-08903-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81786 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-2 | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVIII-XIX | Cal Pagès és una casa formada per diferents volums, la mateixa casa, la pallissa, l'era, la basa, una barraca pels trumfos i altres elements. la casa és un edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha estat molt transformada en diferents etapes, fet que ha modificat la fesomia de la que es conserven algunes cantoneres de pedra ben escairada. La pallissa manté els murs de paredat, l'obertura a la façana i els tancaments de posts de fusta característics de la zona. | 08903-272 | Cal Xic, nucli urbà | Aquesta casa segurament ja existiria a mitjans del segle XVIII, ja que al cens fet pel rector de la parròquia per informar al Bisbe de Solsona, hi conten 38 cases i 199 habitants. No es conserva més informació d'aquesta casa, tot i que l'estructura mostra una casa de pagès que seria important. | 42.2214700,1.8911000 | 408482 | 4674961 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81786-foto-08903-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81787 | Ca la Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-teta | BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. Doc. 82, p. 178. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVII-XX | Al voltant de l'església de Sant Julià de Cerdanyola hi ha un conjunt de cases rurals que devien formar una antiga sagrera. La casa de ca la Teta és un d'aquestes antigues cases del nucli, possiblement amb orígens medievals, tot i que les modificacions a diferents èpoques històriques han provocat canvis en l'estructura de l'edifici. És un edifici configurat per dos volums adossats, el que s'obre a la plaça és de planta baixa i dos pisos, amb una façana característica ja que presenta grups de dos arcs de mig punt a cada pis, formant un porxo a la planta baixa; l'edifici adossat a la part posterior és de planta baixa, un pis i golfes sota teulada. Aquesta casa manté l'estructura que seria característica dels primers habitatges de la sagrera i que han estat habitats permanentment, per tant, les construccions són fruït de diferents segles. El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça de l'Església. A partir del segle XVIII el nucli va créixer cap ponent on es situen algunes de les cases més característiques (la Sala, ca l'Emportell, cal Rosell, cal Teixidor, entre d'altres). A partir del segle XX el creixement s'ha desenvolupat cap a la zona de Guingueta i el sud del nucli antic, al voltant del Castell. | 08903-273 | Plaça de l'Església, 3 | L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Els primers documents que esmenten Cerdanyola és l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell del 839; més tard es cita a la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 983, quan es diu que es donaren 10 masos de Cerdanyola. Al segle XI, en un document de censos que cobrava el bisbe d'Urgell, consta que l'església era servida per un monjo de Sant Llorenç. El 1105 el bisbe Ot d'Urgell va consagrar l'església, establint la pau de Déu a la sagrera del lloc, determinant que hi hagués un cementiri al voltant, així com s'esmenten les obligacions de la parròquia amb el Bisbat d'Urgell, entre elles havia de lliurar anualment divuit canades de vi (Baraut, 1978: 178). Per tant, ja va quedar establert el perímetre d'un espai sagrat al voltant de l'església, on també hi hauria una antiga necròpolis de la que no queda rastre. En aquest espai protegit es van construir els primers habitatges del nucli. El 1312, en un document de la visita al deganat de Berga, encara la trobem com a parròquia depenent de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1316 el rector Arnau Sacalm va arrendar, al clergue de Bagà Pere Companyó i a Berenguer Ferrer de Guardiola, tots els drets de la parròquia durant dos anys; a canvi aquests havien de servir l'església, residir en el lloc i encarregar-se de totes les obligacions del rector, entre altres. Tot i que desconeixem la datació més antiga d'aquesta casa, podria tractar-se d'un dels antics edificis originats a l'edat mitjana al voltant de l'església. | 42.2238700,1.8927000 | 408618 | 4675226 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81787-foto-08903-273-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81788 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-21 | <p>Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. III. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà.</p> | <p>Pel terme de Sant Julià de Cerdanyola travessen diferents ramals del camí ramader que des del sud del Berguedà servien per portar els ramats a la muntanya. El més important és el que travessa el terme des Guardiola de Berguedà cap a la Pobla de Lillet. El camí passa per darrere de les cases noves del Collet, i travessa el pont de Roca Roja, puja per dalt de la carena on entra a Sant Julià de Cerdanyola, i es troba amb el camí que ve de Guardiola i que va cap a la Pobla de Lillet. Davant de Cal Cavalleria surt un camí que agafa la carretera de la Pobla i passa per un pont que travessa el riu Llobregat sota la granja, aproximadament a l'esquerra de la granja s'enfila cap al Bosc Obscur, arribant al revolt agafa la carretera de Cerdanyola i en arribar a l'Ermita de les Esposes agafa el camí ral. Passa a tocar el cementiri, segueix per la Plaça de l'Església i fins a la rotonda. Continua per la carretera que ve de Falgars. Arribant aproximadament a Cal Sobirana trenca a l'esquerra a prop de la Quadra i segueix en direcció Fontanals i el Coll de la Ceba, on es troba amb el camí que ve de la Clusa. Un altre camí portava de la Baells al Catllaràs, arrencava al Pont de Miralles a la Baells (avui anegat). Des d'aquest punt el camí s'enfila carenejant entre els termes de la Nou i Vilada, fent el recorregut: Collada de Pasquals, Casa de Picamill, Collada de Picamill, Collada Alta de Picamill, Coll del Faig (sota el Sobrepuny), Coll de la Plana. Des del Coll de la Plana segueix pel Cap de la Solaneta, termenal d'Espades cap al Roc de la Clusa, Collada de Sant Miquel i Pla de la Clusa, ja dins el terme de Sant Julià de Cerdanyola. Aquí el camí es bifurcava: un seguia cap a la Pobla pel Collet del Llobató i Camp de l'Ermità, seguint el termenal entre la Pobla i Sant Julià. L'altre branc seguia per la carena que fa de termenal entre la Pobla i Palmerola en direcció a Sant Jaume de Frontanyà. Era un camí de mal passar que es feia servir en ocasions excepcionals.</p> | 08903-274 | Sant Julià de cerdanyola | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir de la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. A l' escriptura del 'Conveni atorgada entre els propietaris i veïns del poble de Sant Julià de Cerdanyola anomenats Capmasers i Magallers del citat poble es recull que el dret de pastures de muntanya que només es podrà usar des del dia de Sant Joan a Tots Sants o les dates que la Junta fixi. També consta el 1810 a un document de l'ajuntament que es consignen a favor de l'església i el Monestir de Sant Llorenç prop Bagà el cobrament de les herbes del Bosc-escur. (Serra Vilaró, 1930: 206).</p> | 42.2246000,1.8902900 | 408420 | 4675310 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81788-foto-08903-274-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Els camins ramaders de Sant Julià de Cerdanyola estan classificats: ICR12 camí de Guardiola a la Pobla de Lillet, ICR24 camí de Cerdanyola a Sant Jaume de Frontanyà, ICR25 camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (Campillo 2007: 15). | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 81789 | Dreceres del Bosc Obscur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dreceres-del-bosc-obscur | SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, Bagà, 1989. | Les anomenades dreceres del Bosc Obscur (Escur) són dos ramals d'un antic camí que s'utilitzava per anar des de Sant Julià de Cerdanyola a la Pobla de Lillet. El camí segueix la falda de la muntanya Coma Verda, actualment s'agafa des del primer revolt de la carretera i segueix fins a les Tres Fonts i d'aquí cap a la Pobla de Lillet. La vegetació predominant són les fagedes i el pi roig, amb escàs sotabosc degut a la manca d'entrada de llum. | 08903-275 | Sant Julià de Cerdanyola | El Bosc Obscur es cita el 1810 a un document de l'ajuntament en que es consignen a favor de l'església el cobrament de les herbes del Bosc Escur (Serra i Vilaró, 1930: 206). La junta de Capmasats i Magallers són els que han gestionat l'ús de les herbes d'aquest bosc des de mitjans del segle XIX, així com també la gestió de la fusta, essent l'explotació del bosc una de les activitats econòmiques més importants entre els segles XIX i XX. L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. | 42.2307700,1.8888500 | 408310 | 4675996 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81789-foto-08903-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81789-foto-08903-275-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Forma part del PEIN Catllaràs. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 81790 | Camí de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-via | Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XX | Aquest camí segueix el traçat d'un antic camí de ferro que servia per baixar la fusta de la muntanya a les mines de carbó de Fígols. S'utilitzaven vagons de ferro que es carregaven de fusta i que es feien baixar lliscant gràcies al pendent, mentre que de tornada les arrossegaven animals ja que anaven buides. Actualment no queden vestigis d'aquesta instal·lació del telefèric ni de les vies. El camí de la Via segueix el pendent suau de la baga, des de la collada Subirana en direcció a la collada de les Bassotes, sembla que la via iniciaria a prop de l'antiga casa del Cap del Pla, d'aquí segueix el camí que actualment és una pista forestal sense asfaltar, i va baixant fins a la zona del cap del Grau, i acaba al punt en que el pendent ja no permetia seguir el camí degut a que el pendent és més pronunciat, on sembla que hi havia un telefèric que facilitava el descens al Collet, travessant el riu Llobregat. | 08903-276 | Sant Julià de Cerdanyola | El 1917 es va fer un pacte entre el comte de Fígols, José Enrique de Olano y Loaizaga, i la Junta de Capmasats, aquesta es va comprometre a vendre una important quantitat de fusta dels seus boscos per a utilitzar-la a les mines de la comarca que eren propietat del comte. Es va construir un ferrocarril forestal tibat per animals a l'anada, i que utilitzava el pendent en la tornada, de 4.400m de longitud i amb una via de 50cm d'amplada. Aquest ferrocarril estava connectat amb un telefèric a l'estació inferior; transportava els troncs al Collet, des d'on els portaven a Fígols. Va prestar servei durant 12 anys i es va desmuntar un cop acabada l'explotació l'any 1930. | 42.2237700,1.8942000 | 408741 | 4675213 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81790-foto-08903-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81790-foto-08903-276-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del camí forma part del PEIN Catllaràs. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 81791 | Camí antic del Collet o camí de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-del-collet-o-cami-de-roca-roja | Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | El camí del Collet era l'antic camí que servia per anar a la zona de la vall del Llobregat, que comunica amb Berga. El camí va des de Sant Julià fins al Collet, a prop de l'aiguabarreig del Llobregat amb el riu de Saldes. Surt de Cerdanyola cap a la Creu, segueix a les Deveses dels Comellassos i d'allà baixa cap al Llobregat passant a prop del turó de la Tossa. Aquest camí es coneix també com camí de Roca Roja. | 08903-277 | Sant Julià de Cerdanyola | L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. | 42.2230600,1.8883400 | 408257 | 4675141 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 81792 | Camí de l'Esquerrà o camí antic de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesquerra-o-cami-antic-de-baga | Campillo Besses, Xavier (coordinador) (2007) Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives S.L. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | El camí de l'Esquerrà, també conegut com camí antic de Bagà, era l'antic camí que comunicava de Sant Julià de Cerdanyola amb el nucli de Guardiola. Baixava per sota el poble, travessa el torrent de Cerdanyola, puja al santuari de les Esposes i després segueix baixant per la baga fins a la Ribera, on hi ha el pont de la Torrentera, fins arribar al pla que forma la confluència del Llobregat amb el Bastareny, on actualment hi ha el nucli de Guardiola de Berguedà. | 08903-278 | Sant Julià de Cerdanyola | L'any 1928 es va finalitzar la carretera a Guardiola, iniciativa de l'alcalde Ramon Boixader i impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. La Junta de Capmasats i Magallers va pagar les indemnitzacions de les expropiacions. Abans de la construcció de la carretera els camins eren l'únic mitjà per moure's pel territori i mantenir contacte amb la vall del Llobregat. | 42.2252200,1.8886100 | 408282 | 4675380 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del camí travessa part del PEIN Catllaràs. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 81793 | Murs de pedra seca de la zona de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-la-zona-de-la-creu | Alguns murs estan en mal estat | Al peu del camí que surt del poble des de ca l'Emportell i cap a la Creu, hi ha una zona d'horts que per aprofitar millor el terreny, disposen de parets de pedra seca que formen feixes. Aquestes feixes es reguen amb l'aigua del rec de l'Abaiol, que transcorre entre els murs. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig, però també a altres zones com als horts del camí de la Creu. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya, tot i que a les més properes al nucli es cultiven productes d'horta. | 08903-279 | Zona de la Creu | La creació de la Junta d'Aigües garantia la regulació de la utilització de l'aigua, amb un reglament que regula la propietat i l'ús determinant tres classes de beneficiaris que podien pagar l'ús de l'aigua una part en efectiu i altre en treballs a la junta. La comunitat de regants de l'Abaiol es va crear el 1884 amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Abaiol al poble per tal de poder abastir als ciutadans d'aigua per a les cases i que després s'utilitzés aquesta pel rec. Des de llavors els habitants que volen utilitzar l'aigua forment part de la Junta i paguen una quantitat per disposar d'aquest servei. En la fundació de la comunitat es va establir fer un viver i dues fonts, una a la plaça i altra a prop de la creu antiga de ca l'Emportell; aquestes fonts s'assortirien d'aigua del viver amb una canonada que portaria l'aigua. Finalment es va fer un rec i dues basses, una a cal Xiscó i altra a cal Malanyeu, la darrera sobre tot per regar. Les feixes | 42.2229200,1.8900400 | 408397 | 4675124 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81793-foto-08903-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81793-foto-08903-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81794 | Murs de pedra seca del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-del-puig | Alguns murs estan en mal estat | La zona de la falda del Puig, anomenada també les Clotes, presenta un conjunt de parets de pedra seca que formen feixes. Els murs són de diferents alçades i segueixen el pendent de la muntanya situats de forma paral·lela. El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. | 08903-280 | Les Clotes | El terreny en pendent present al voltant del municipi no permetia el cultiu, fet que va provocar la construcció de feixes amb murs de pedra seca per guanyar zones planes on cultivar, un fet molt singular a Cerdanyola que predomina en el paisatge. Així es van crear bancals terrassats que trobem a quasi tot arreu, però sobre tot a la zona de les Deveses i el Puig, però també a altres zones com als horts del camí de la Creu. És freqüent la presència de barraques als marges que s'utilitzaven per guardar les eines o alguns animals que ajudaven en el treball, així com escales de marge. El principal cultiu que es va fer va ser la vinya. Moltes d'aquestes feixes es van deixar de cultivar abans de la Guerra Civil, retornant algun cultiu després, però, tot i que es conserven els marges i barraques, les alzines estan ocupant algunes feixes. Hi trobem diferents espècies vegetals heliòfiles, com esbarzers, roser boscà, aranyoner i arç blanc, però també plantes aromàtiques com l'espígol, farigola o sàlvia. | 42.2217900,1.8899300 | 408386 | 4674998 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81794-foto-08903-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81794-foto-08903-280-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81795 | La Guingueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guingueta | XIX-XX | <p>La Guingueta és un conjunt de cases que es troba a ponent del nucli. El barri es va originar al peu del torrent del Castell i de les masies El Vilà i cal Moliné, que serien de les primeres cases d'aquesta zona. El conjunt de cases formen dos carrers. Trobem al mig les cases: cal Pastoret, cal Marxant, cal Freixa, ca la Climença, cal Xiscató, que es troben una al costat de l'altre. Davant aquest conjunt hi ha les cases: cal Freixa Nou, el Cobert, cal Xiscató Nou. I darrera del grup de cases que es troba al centre, les cases: ca la Rosa, cal Cosme, cal Gardí. Separades d'aquests grups de cases trobem els Arcs i cal Pujol.</p> | 08903-281 | La Guingueta | <p>L'antiga masia de El Vilà la trobem documentada el 1722, quan el poble passà del domini de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells el Vilar (el Vilà). Segurament seria la primera casa d'aquesta zona, originant-se al peu del torrent i properes al Castell un barri de casetes adossades. La majoria d'aquestes cases són de factura contemporània i deuen amagar alguns elements anteriors ja que s'originarien entre finals del segle XIX i principis del segle XX, ja que en alguna imatge antiga es pot apreciar la presència d'aquestes cases de planta baixa, pis i golfes sota teulada.</p> | 42.2222900,1.8957400 | 408866 | 4675048 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81795-foto-08903-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81795-foto-08903-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81796 | Camí del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mal-pas | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. P. 225. | El camí del Mal Pas era l'antic camí per anar a Malanyeu des de Sant Julià de Cerdanyola. Comença a Sant Julià de Cerdanyola darrera de cal Xic, travessa la carena dels Serrats i baixa fins al torrent de l'Abaiol; passat el torrent s'enfila pel vessant obac de la serra de l'Abaiol, després de fortes pujades i a través d'un bosc de pins i faigs s'arriba al fil de la carena de l'Abaiol, revolta al clot de la Rota per passos estrets i dolents que devien donar nom al camí, finalment arriba al coll de la Creueta des d'on baixa fins a la Font de les Travesses, no gaire lluny de la casa Alomar i aviat s'arriba al nucli de Malanyeu. | 08903-282 | Sant Julià de Cerdanyola | 42.2091900,1.8887100 | 408267 | 4673600 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Part del camí forma part del PEIN Catllaràs. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 81797 | Dibuix de la Fia-Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuix-de-la-fia-faia | Capdevila, Jaume; Pedrals, Xavier (2018) Fia-faia. Col·lecció Un mar d'històries. Ed. Mediterrània. | XXI | A la primera Fira-faia el dibuixant ninotaire KAP (Jaume Capdevila) de Berga, va fer aquest dibuix en rotulador sobre una pissarra acríclica, que presenta dos portadors de faies durant la baixada de faies del 24 de desembre. El dibuix el va fer davant del públic a la fira de l'any 2018, essent una de les atraccions de la tarda junt a la presentació d'un llibre sobre la Fia-faia.. | 08903-283 | Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola | Jaume Capdevila és Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, de jove ja va participar en la creació de revistes com Manikómik o Escudella i Carn d'Olla a la seva Berga natal, però va començar la seva carrera professional mentre era estudiant a la revista El Triangle el 1994. El mateix any va començar a col·laborar al diari Regió 7, i ben aviat va començar a dibuixar per La Vanguardia i Mundo Deportivo, on fa la vinyeta d'humor des de 1997. La història de la Fia-Faia s'explica amb un conte publicat per editorial Mediterrània el 2018. El text està escrit per Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà i historiador, amb dibuixos del ninotaire berguedà Kap. El llibre, titulat Fia-faia, explica la història de la tradició a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, on el ninotaire va fer aquest dibuix en la presentació del llibre. Al llibre s'identifiquen els diferents elements paisatgístics del poble que estan relacionats amb la festa. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 2016 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81797-foto-08903-283-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Jaume Capdevila i Herrero KAP | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 81798 | Pont de la Torrentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torrentera | El pont de la Torrentera permet salvar el pas del torrent de Cerdanyola al pas del camí de l'Esquerrà que transcorre des de Cerdanyola fins al Collet de Guardiola. És un pont d'un sol arc de mig punt, tot de pedra seca i unida amb morter de calç. | 08903-284 | Camí de l'Esquerrà | El camí de l'Esquerrà, també conegut com camí antic de Bagà, era l'antic camí que comunicava de Sant Julià de Cerdanyola amb el nucli de Guardiola. Baixava per sota el poble, travessa el torrent de Cerdanyola, puja al santuari de les Esposes i després segueix baixant per la baga fins a la Ribera, on hi ha el pont de la Torrentera, fins arribar al pla que forma la confluència del Llobregat amb el Bastareny, on actualment hi ha el nucli de Guardiola de Berguedà. | 42.2271600,1.8817800 | 407721 | 4675603 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 81799 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cerdanyola | XX | <p>El fons parroquial de Sant Julià de Cerdanyola és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil, en ser destruït durant la guerra, igual que d'altres objectes de l'església. Amb posterioritat a la Guerra es van recollir dades dels baptismes realitzats a Sant Julià de Cerdanyola des de finals del segle XIX, gràcies a la reconstrucció que es va fer consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona, i que es conserven en una carpeta a la rectoria. També es conserven diversos llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat. Concretament: Llibre de partides de baptisme des de 1918 a 1936, recomposts a partir de les dades extretes de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. Llibre de partides de defunció, des de 1939 a 1963 Llibre de partides de defunció des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de matrimoni des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme , confirmacions i matrimonis, de 1939 a 1943 Llibre de partides de baptismes des de 1944 a 1962 També es conserven diferents llibres de comptes parroquials i de les cases rectorals de la parròquia.</p> | 08903-285 | Parròquia de Sant Julià de Cerdanyola | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va destruir durant la Guerra Civil, fet que va provocar que posteriorment es fes la reconstrucció de les dades consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. La parròquia de Sant Julià de Cerdanyola pertanyia des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació de la parròquia a l'Arxiu Diocesà de Solsona. El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81799-foto-08903-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81799-foto-08903-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81800 | Capelleta de visita domiciliària del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-visita-domiciliaria-del-nucli-urba | XX | <p>Capelleta de visita domiciliària de la Sagrada Família que recorre les cases de la zona del nucli urbà. A la porta de la capelleta hi ha el llistat de cases i la zeladora, es va dipositant a una casa cada setmana. En ser una capella per ser transportada, té una nansa a la part superior i van protegides amb un vidre i unes portes que protegeixen les tres imatges de la Sagrada Família, a la que està dedicada la capella. El recorregut de la capelleta és el següent: cal Fuster, cal Malanyeu, cal Samboi, cal Magí, bar el Niu, cal Ton, cal Llorenç, cal Julià.</p> <p> </p> | 08903-286 | Iitnerant per les cases de Sant Julià de Cerdanyola | <p>La capelleta de visita domiciliària és una pràctica de devoció cristiana consistent a venerar una imatge de la Mare de Déu o d'un sant que hom porta, dins una capelleta, de casa en casa. Tingué una especial devoció la capelleta de la Sagrada Família.És una pràctica de més de cent anys d'història, realitzada a traves d'una xarxa de veïnatge enllaçada i comunicada a partir dels itineraris que fan les capelles. Les capelletes de visita domiciliària són una manera de portar la fe a les llars i a les famílies que no es podien costejar una capella particular i generalment la parròquia és qui n'ostenta la propietat. La capelleta circula cada setmana per una casa, fins a passar per les cases que accedeixen a tenir-la. El calendari de l'itinerari queda recollit amb el llistat amb el nom dels veïns i l'ordre del circuit, al dors o la part frontal de la capella, i hi ha una persona que fa de cel·ladora, que cuida de la capelleta. Generalment contenen un llibret d'instruccions sobre com s'ha de rebre i acomiadar la capella, amb unes pregàries, i les normes de comportament davant de la capella. També tenen una guardiola a la base i el llistat de veïns i cases per on circulava. A Sant Julià de Cerdanyola hi ha dues, una que circula per la zona de la Guingueta i el Castell, i l'altre que circula per la zona del nucli al voltant de la parròquia.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81800-img-20201031-wa0025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81800-img-20201031-wa0023.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2021-01-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 81801 | Capelleta de visita domiciliària de la Guingueta i el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-visita-domiciliaria-de-la-guingueta-i-el-castell | XX | <p>Capelleta de visita domiciliària que recorre les cases de la zona de la Guingueta i el Castell. És una capella de la Sagrada Família que a l'interior té les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús. A la porta de la capelleta hi ha el llistat de cases i es va dipositant a una casa cada setmana, en total són 22. Hi ha una família que fa de zeladora de la capelleta. En ser una capella per ser transportada, té una nansa a la part superior i van protegides amb un vidre i unes portes.</p> | 08903-287 | Iitnerant per les cases de Sant Julià de Cerdanyola | <p>La capelleta de visita domiciliària és una pràctica de devoció cristiana consistent a venerar una imatge de la Mare de Déu o d'un sant que hom porta, dins una capelleta, de casa en casa. Tingué una especial devoció la capelleta de la Sagrada Família.És una pràctica de més de cent anys d'història, realitzada a traves d'una xarxa de veïnatge enllaçada i comunicada a partir dels itineraris que fan les capelles. Les capelletes de visita domiciliària són una manera de portar la fe a les llars i a les famílies que no es podien costejar una capella particular i generalment la parròquia és qui n'ostenta la propietat. La capelleta circula cada setmana per una casa, fins a passar per les cases que accedeixen a tenir-la. El calendari de l'itinerari queda recollit amb el llistat amb el nom dels veïns i l'ordre del circuit, al dors o la part frontal de la capella, i hi ha una persona que fa de cel·ladora, que cuida de la capelleta. Generalment contenen un llibret d'instruccions sobre com s'ha de rebre i acomiadar la capella, amb unes pregàries, i les normes de comportament davant de la capella. També tenen una guardiola a la base i el llistat de veïns i cases per on circulava. A Sant Julià de Cerdanyola hi ha dues, una que circula per la zona de la Guingueta i el Castell, i l'altre que circula per la zona del nucli al voltant de la parròquia.</p> | 42.2238600,1.8930000 | 408642 | 4675225 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81801-img-20200702-wa0014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81801-img-20200702-wa0015.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2021-09-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 82882 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-3 | XX | <p><span><span><span>Fita de ciment de forma triangular i que té les inicial de cada poble indicant la seva ubicació: S J C, L P L, G B. </span></span></span></p> | 08903-288 | Sant Julià de Cerdanyola | <p><span><span><span>La segregació de Sant Julià de Cerdanyola del municipi de Guardiola de Berguedà es va produir el 1982, tornant a constituir Ajuntament propi, mentre que els antics termes de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix van seguir formant part de Guardiola. El decret 65/1994 de 7 de març declara definitiva la segregació del terme de Guardiola de Berguedà, constituint de nou el municipi recuperat i establint els nous límits del terme. Una fita senyala els límits entre es municipis de Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà; està situada a la partida des Banyadors, a l’inici d’un clot.</span></span></span></p> | 42.2294054,1.9145608 | 410430 | 4675818 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/82882-img-20200712-wa0001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 43364 | Sant Joan del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-pla | AAVV (1992): Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana. AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 12. La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 10. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 12-13, 86-87. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. BORDONS i SERRA, Joaquim (1999): 'Sant Joan del Pla, l'ermita romànica de la Palma, és notícia', Revista Muntanya, núm. 822, abril 1999. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 80-82. BURÓN, Vicenç (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. ESTEVES, Albert (1995): Cervelló i la Palma. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'estudis i Divulgació del Patrimoni. p. 16. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de la Palma de Cervelló', Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. p. 394-405. PAGÈS, Montserrat (1992) 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de La Palma de Cervelló', Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. p.349-350. PIERA, L. (1993) 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries, núm. 48-50, II. Barcelona. VILA, Josep M. (2000): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'església de Sant Joan del Pla. La Palma, Baix Llobregat. Març–juny 1997, desembre 1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. VILA, J.M. (2003): 'Excavació arqueològica a l'església de Sant Joan del Pla (La Palma, Baix Llobregat)'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Sant Cugat del Vallès: ACRAM, 2003. Vol. II. p.591-597. | XI | Part del parament es va enderrocar i es troba consolidat provisionalment. l'interior ha estat objecte d'actes vandàlics com pintades i hi ha deixalles. Bona part del terra de la nau va ser aixecat durant la intervenció arqueològica i no hi ha hagut actuacions posteriors per adequar l'espai. | La capella de Sant Joan del Pla és un petit edifici romànic molt homogeni. Està format per una sola nau de planta rectangular, d'uns 8,5 per 6 metres i un absis de planta semicircular d'uns 5 m de diàmetre. La teulada, plana i a doble vessant, originalment estava coberta de lloses de llicorella. Les parets són construïdes amb un aparell de petits carreus quadrats i rectangulars, disposats en filades regulars. La major part és obrada amb pedra arenosa vermellenca, pedra de Cervelló, però a les façanes de la nau (no tant a l'exterior de l'absis quasi enterament rogenc) hi apareix també pedra blanca calcària, tallada semblantment a la pedra vermella, en petits carreus rectangulars i quadrats. Les parets de la nau no tenen cap tipus d'ornamentació, més que la línia d'impostes inclinades de la cornisa. l'exterior de l'absis, però, s'articula per un ritme de lesenes que agrupen les arcuacions llombardes de quatre en quatre. Les lesenes parteixen directament de sota la cornisa o motllura inclinada que corona la fàbrica de l'absis sobre mateix de les arcuacions i ran de les lloses de la teulada. Hi ha tres ritmes o registres marcats per les lesenes. Els arquets llombards s'hi encabeixen formats per petits carreuons que imposten a les lesenes, els laterals, o a petites carteles o mensuletes inclinades els centrals. Els carcanyols, molt reduïts, són omplerts generalment amb carreus triangulars. Tota aquesta ornamentació és feta amb pedra vermella. s'observen restes d'una capa d'arrebossat amb la que anava recoberta. Al mur de tramuntana no s'hi obre cap finestra ni portal. La paret de ponent conserva alguns bocins d'aparell romànic, però és ben apreciable la refecció moderna en la seva part central. A la façana de migdia s'obre la porta original, amb una llum d'un metre d'amplada, que era d'arc de mig punt, del qual actualment només s'aprecien una dovella a la part esquerra i dues a la dreta, de les que iniciaven l'arc. En aquesta façana hi ha també una finestra de doble esplandit. Tot el pany de paret i part de la teulada de damunt de la porta es van esfondrar i actualment aquesta zona està consolidada provisionalment amb una combinació de maons i blocs de formigó. Al centre registral de l'absis, articulat per l'ornamentació de lesenes i arcuacions, s'obre una finestra de mig punt de doble esplandit. La volta de la nau, amb algunes esquerdes al seu tram oriental, és reforçada per un arc toral de mig punt. La nau i l'absis conserven les voltes, de canó i de quart d'esfera, respectivament, amb cimbrejat de canyes paral·leles a l'eix a la nau i entreteixides en espiga a l'absis. l'arc que obre l'absis, o arc triomfal, és construït amb dovelles molt regulars de gres vermell, com les de la porta a migdia. l'absis, semicircular, s'obre per un arc simple, especejat amb dovelles primes molt regulars, tallades en gres vermell, mentre que als murs aquesta arenosa alterna amb carreus de pedra calcària blanca i, a més, hi ha una gruixuda capa d'engalbat recobrint-los. l'amplada d'aquest arc és de 3,20 i la profunditat de l'absis d'1,70m. El quart d'esfera de la volta absidal conserva en la seva major part les empremtes de l'entreteixit de canyes que s'usà en la seva construcció. Vora l'absis, buidat dins el gruix del mur de tramuntana de manera que no en sobresurt exteriorment, hi ha un petit absidiol del planta molt irregular, que no assoleix la perfecció del semicercle. s'obre per un arc de mig punt que en la part de llevant es lliura al mur abans d'arribar a la línia d'arrencament. Es cobreix amb volta de quart d'esfera molt desigual. Sembla una reforma realitzada un cop la capella ja era acabada, perquè, a part que la seva irregularitat contrasta amb l'homogeneïtat constructiva de l'edifici, és mal engalzada. Actualment no existeix paviment, s'observen vàries sitges i les estructures obertes al subsòl natural | 08905-1 | Pla de Sant Joan | La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d'aquest monestir un extens alou al terme del castell de Cervelló, el qual, quan fou confirmat al cenobi el 992, rebé el nom d'alou de la Palma, nom que li devien haver donat les monges. El lloc de la Palma, ja amb aquest nom, és documentat el 964. l'any 966, els executors del testament del comte Mir donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, és a dir, Torrelles, la Palma i Montpedrós, amb els seus termes i pertinences. El nucli originari de les possessions de Sant Pere de les Puelles a la Palma, l'alou donat per la comtessa, s'engrandí amb altres alous, com el llegat pel comte Borrell, el 991, que li havia pervingut dels seus pares; el que donà Bonfill, que aviat esdevindria senyor de Cervelló, o el donat per un tal Hendalecus. Quan el 1002 els comtes Ramon i Ermengol vengueren a Ènnec Bonfill el castell de Cervelló, hom es preocupà d'assenyalar que, tot i que la venda comprenia tot el que hi havia dins les afrontacions del castell, hom n'exceptuava l'alou del monestir de Sant Pere. El 1147, en la segona consagració de Sant Pere de les Puelles, els diversos alous de les monges de l'indret s'engloben nominalment en un de sol, l'alou de la Palma. Al segle XI les monges bastiren una capella al seu alou, dedicada a Sant Joan i Sant Feliu, la qual no apareix documentada fins al 1270, data en què el rector de la parròquia de Cervelló n'era procurador. El 1347 a la capella, que hom anomena Sant Joan de l'Erm, hi havia un altar dedicat a la Mare de Déu. A partir del segle XIV la capella apareix sovint en les visites pastorals. Hom diu que és situada al lloc de la Plana de Sant Joan, prop de Can Llopart, mas que posteriorment es dirà Can Mascaró i que al segle XVIII adquirirà de les monges la finca de la Palma. L'any 1988, els propietaris de l'església van promoure un projecte de restauració i consolidació, per bé que va restat aturat posteriorment. Entre els anys 1997-1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica (vegeu la fitxa 33) en la què es va excavar en extensió l'interior de l'edifici, així com també va estudiar de l'evolució arquitectònica del mateix, incloent la lectura dels paraments i de la coberta, tot plegat a l'espera de l'execució d'un projecte de restauració que va ser encarregat pel senyor Llopart a l'arquitecte Enric Solsona. El grup de voluntaris de la Palma ‘el Pèlac' col·laboraren en les tasques de neteja i consolidació de l'església. Pel que fa a la construcció, segons Montserrat Pagès, al mur de tramuntana s'hi construí en algun moment una porta de maons amb arc angular i al capdamunt una espitllera feta amb materials aprofitats. La porta fou eliminada i el pany de paret restituït novament el 1998, durant els treballs de neteja i consolidació, intentant recuperar el seu aspecte original. Segons la mateixa autora l'arc de mig punt de la façana de migdia era especejat per dovelles radials que, tot i que donaven una aparença molt regular, variaven una mica de mida i de regràs. l'arc era extradossat per una filada de fins carreus col·locats en sentit perpendicular a les dovelles, d'una manera que esdevé molt freqüent en aquest primer romànic. Finalment, el dia 8 d'abril de 2011 el Sr. Joaquim Llopart-Mascaró, com a propietari de les finques de Can Mascaró i una part del Pla de Sant Joan, i l'alcalde Sr. Xavier González Alemany, en nom i representació de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló, signaren un conveni urbanístic pel qual el Sr. Llopart-Mascaró cedia l'ermita de Sant Joan del Pla a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. La donació inclou també tres finques rústiques que envolten l'ermita i una franja paral·lela a la vora de la riera de Rafamans que sumen 52.169,00 m2. En l'actualitat en aquesta capella no s'hi celebra culte. | 41.4061100,1.9787500 | 414640 | 4584344 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43364-foto-08905-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43364-foto-08905-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43364-foto-08905-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Aquesta església també és anomenada Sant Joan de l'Erm. | 85|92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 43365 | Santa Maria i Sant Brici de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-i-sant-brici-de-la-palma | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 14-15. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. ROIG I MESTRE, M.D. (1999) Annex al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SERDÀ, P. (Pbre.) (1916) Cervelló. Barcelona: Ed. Hereus de Joan Gili. UDINA MARTORELL, F. (sense data) Notes del mil·lenari de Sant Pere de les Puelles. | XVII | Església de planta de creu llatina amb tres naus i creuer cobert amb volta semiesfèrica sobre tambor octagonal amb ulls de bou a les cares, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, orientada a ponent, disposa de pilars adossats i decoració d'arcuacions cegues sota la cornisa, coronada per una creu de Malta radiada. Està arrebossada i pintada i presenta impressions que imiten la forma de blocs ortogonals col·locats de través. El portal principal és d'arc de llinda fet amb gres. A la llinda hi ha diverses inscripcions: al centre hi diu 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA 1696'; a la dreta s'hi inscrigué 'TRISLEDAT DIT PORTAL LO ANT 1762 [sic]'; i a l'esquerra, sota una creu de Malta gravada, hi ha la inscripció 'RESTAURADA MCMXXXIX', amb una franja que sembla haver estat borrada enmig. Sobre del portal hi ha un rosetó de pedra decorat amb motius geomètrics i un àngel al centre de la figura. A l'esquerra de la façana principal hi trobem el campanar, de cos massís i planta quadrada. Té un rellotge a la seva cara principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes amb sengles campanes. Una de les campanes té la data de 1773 acompanyant una inscripció amb el nom del rector i qui la fer. l'altre campana està decorada amb la flor de Lys i una inscripció amb noms de persones i el rostre d'una Mare de Déu. La seva coberta del campanar és plana, amb terrassa, decorada amb una petita balaustrada ornamental amb motius geomètrics. A l'interior de l'església la volta és de mig punt amb dos arcs faixons. A l'interior de la cúpula hi ha uns vitralls ornamentats amb escuts de papes, bisbes i rectors. Tant la nau com el presbiteri i les capelles tenen llunetes. A ambdós costats del presbiteri es troben la sagristia i la capella del Santíssim. s'accedeix al presbiteri mitjançant tres graons. l'altar està fet de pedra monolítica polida suportada per dues pilastres a cada costat. En el frontal està esculpit el tetramorf en el qual hi ha un laminat d'or en les nimbes, les ales i les bandes. Al centre del tetramorf hi ha el crismó, també daurat. El tetramorf també està representat en els ulls de bou del creuer. En l'arc de mig punt que emmarca el cambril hi ha una decoració amb plafons o cassetons que són una al·legoria dels misteris del rosari. Damunt d'una peanya i dins d'un tro es troba la talla de la Mare de Déu de la Palma, que està en posició sedent amb el Fill a la falda, porta una palma, que tal vegada podia haver donat origen al nom del poble. Hi ha una inscripció que diu: “En vós espera i confia la Palma de Cervelló”. La talla és obra de l'escultor Camps i Arnau. Aquest escultor va fer una altra talla semblant que es troba a Roca Prevere (Torelló). Abans hi havia hagut una altra Mare de Déu, que era de guix. A la zona baixa del tro hi ha un escaló, en què la perspectiva és invertida perquè el punt de fuga va cap a l'espectador. Totes les pintures que estan dins del cambril són obra del pintor Leirisa. Aquestes, però, són de qualitat inferior que les de García Olivé. Aquí hi ha representats els fruits que es conreaven tradicionalment a la Palma: préssecs, oliveres, raïms i palmes, dins d'un grup de sants. Totes les portes que comuniquen el presbiteri i el cambril són de la mateixa fusta i treball, són d'arc de mig punt i tenen uns elements geomètrics en la seva composició. | 08905-2 | Pl. de l'Església | Els anys 964-965 consta el lloc de l'església com una quadra del terme del castell de Cervelló, que seria cedida (els terrenys) al Monestir de Sant Pere de les Puelles pel comte Miró (966). Santa Maria de la Palma ve documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló, dedicada a Santa Maria i a Sant Brici. En l'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló (29 de desembre de 1231) consta que a la Palma hi havia una capella sufragània de la de Cervelló anomenada Santa Maria de la Palma. Un document del 15 de març de 1231 també fa esment de les esglésies sufragànies de Cervelló, que són Sant Mateu de Vallirana, Santa Maria i Sant Brici de la Palma i Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls. L'ordinació de l'església data del 1319 i hi signen diversos parroquians. El segle XIV, entre l'any 1324-1325, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, dividí els termes de la parròquia de Cervelló i de la Palma instituint-hi rector propi, si més no, l'església no fou declarada parròquia fins al 1868, moment en què fou declarada independent de la de Cervelló i pogué tenir rector propi, el nom del qual era Josep Sans, previ concurs. A la llinda de la porta principal, dues inscripcions testimonien les obres de reforma que s'hi feren els segles XVII-XVIII. És sabut que el 1758 l'església, considerada encara sufragània de la de Cervelló, era molt petita. Barthomeu Minguell i Roig, veí de la Palma, va demanar al bisbe que en terrenys de la seva propietat es construís una capella gran, una sagristia i una escala per pujar al cor, així com que s'arrangés la teulada. Aquestes obres es varen realitzar, segons una carta del mateix senyor de 1759. El 1868 l'església era convertida en parròquia. El 1906 l'església estava ben conservada, excepte el campanar en la seva part interior, que es trobava en estat ruïnós, i l'única campana que hi havia estava inservible. Existien tres confraries. El 1939, després de la destrucció que patí durant la Guerra Civil, es dugueren a terme importants obres de restauració dirigides per l'arquitecte Alexandre Tintoré Oller. Abans de les obres d'ampliació de la nau que va projectar el mateix arquitecte l'any 1949, l'església era molt més petita: el seu espai tan sols comprenia des de l'entrada on a sobre hi ha el cor fins on actualment arrenca la cúpula, per tant, abans era una església de tres naus sense creuer. En aquestes obres d'ampliació, que finalitzaren el 1950, quan mossèn Ignasi Vilanova Puig era el rector de la parròquia, hi varen contribuir gran part dels veïns de la Palma, tant monetàriament com en objectes de valor. | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 1950 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | TINTORÉ OLLER, Alexandre | Els bancs de la nau són de fusta de castanyer i van arribar desmuntats de Guinea, durant el darrer any en què aquest país pertanyia a l'Estat espanyol. Van arribar amb vaixell fins a Santander i es muntaren a la Palma. Al presbiteri hi ha dues llànties de ferro fetes per Josep Rodrigo de Corbera, que les va donar a l'església.(Cont. Descripció): La capella del Santíssim té un retaule pintat pel mateix pintor, Lluís García Olivé, que va prendre part de l'altar del presbiteri el 1961. Representa el passatge bíblic dels dos deixebles d'Emaus: Jesús, al centre, i els dos deixebles, al seu costat, estan menjant al voltant d'una taula. Els tres personatges són autoretrats, només es diferencien en què Jesús porta barba, els deixebles, no, i un d'aquests té els cabells més blancs. Vers Jesús convergeixen uns raigs de llum de manera centrípeta, i quan entra la llum natural per la finestra dóna un tractament més realista. A la taula hi ha un ganivet que sobresurt una mica, la qual cosa dóna la sensació que si es toqués cauria. El pintor va realitzar aquesta obra amb la tècnica de l'oli sobre tela. A ambdós costats d'aquesta escena hi ha la simbologia de l'Eucaristia amb pintura mural. | 99|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 43366 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 46-47. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. P. 72. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Masia de planta rectangular composta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. En el coronament de la façana destaca el ràfec amb imbricacions de maons i teules. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures d'aquesta fatxada, disposades asimètricament, consisteixen, a la planta baixa, en un portal d'entrada al centre, d'arc rebaixat, amb el bastiment i arc de blocs de gres. Està flanquejat per dues finestres, de diferents mides, amb bastiments també fets amb blocs de gres i amb sengles lleixes motllurades del mateix material. La de l'esquerra, la més gran, té dues columnes que divideixen el finestral en tres parts. El portal té un marxapeu de pedra i està tancada per portes de fusta amb elements metàl·lics decoratius amb motius geomètrics i un picaport. A la dreta d'aquesta planta hi ha un porxo a un vessant amb coberta de teulà àrab que cobreix una altra porta, més petita, amb bastiment també de pedra. A la planta pis, hi trobem set finestres de diferents dimensions. Les dues centrals són rectangulars, de factura similar a la de la dreta del portal d'entrada. A l'esquerra d'aquestes hi ha tres finestres rematades amb un arc de mig punt, separades per columnes. Tant les lleixes com l'ornamentació d'aquestes columnes estan fetes amb maons. A la dreta de les finestres centrals hi ha dues finestres similars a les que acabem de descriure, però de majors dimensions. En aquesta façana de les golfes únicament es distingeixen tres petites obertures de ventilació fetes amb fragments de teula àrab col·locades de través. En la façana lateral, que dóna a la carretera, s'observa que aparentment a la part posterior de la casa s'hi afegí un cos. Les obertures d'aquesta façana, dues finestres a la planta baixa i tres a la planta pis, són similars a les finestres allindades de la façana principal. A les golfes, però, les obertures d'aquesta façana són cinc finestres amb petites arcuacions rodones i separades per pilars que segueixen el patró de les finestres de l'esquerra de la planta pis de la façana principal. | 08905-3 | PK 1,5 de la carretera BV-2421 | 41.4081900,1.9745500 | 414292 | 4584579 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43366-foto-08905-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43366-foto-08905-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43366-foto-08905-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 43367 | Can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pongem | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 50-51. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 72-73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII-XVIII | Conjunt d'edificacions, la més antiga de caire agrícola amb una capella annexa adossada a llevant i la més moderna de tipus residencial. Tant una com l'altra disposen d'un pati tancat davant i estan orientades a sud. Per sota hi ha una font. l'edifici principal, de planta rectangular, composta de planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a quatre aigües, presenta una façana de maçoneria arreboçada i pintada recentment. Les cantoneres són de maons, visibles per la banda de ponent, i arreboçats i pintats a llevant. De la façana principal destaca un portal d'entrada al centre, d'arc de mig punt, amb el bastiment i arc de blocs de gres. Està flanquejat per dues finestres, de diferents mides, amb bastiments també fets amb blocs llisos de gres. A la planta pis hi trobem quatre finestres amb bastiments també fets amb blocs de gres. Al centre hi ha un gran rellotge de sol. A les golfes, les obertures consisteixen en finestres amb petites arcuacions rodones, agrupades seguint el patró “2-3-2”, on les centrals són lleugerament més grans que les dels flancs. Adossades frontalment a la casa, a banda i banda del pati, hi ha sengles antigues cotxeres de bona factura, rehabilitades, fetes amb maçoneria amb pedra vista i obertures de característiques similars a les de la façana principal. | 08905-4 | Camí de Can Pongem, s/n | Masia que es va construir en diferents fases: una fase inicial el 1650 i, un segle més tard, el 1750, va tenir lloc la segona fase; posteriorment, el 1757, es va construir una capella adossada. Aquesta capella era pública l'any 1906. l'última fase de la construcció fou el 1773. Primerament la finca fou propietat de la família Pongem; posteriorment fou adquirida per la família de Gispert, vers l'any 1840, la qual conservà el topònim de la masia. El primer propietari de la família de Gispert va ser Joaquim de Gispert Anglí; de llavors ençà s'han succeït cinc generacions. Tots els membres de les dues darreres generacions s'han dedicat a l'advocacia. | 41.4126900,1.9737300 | 414229 | 4585079 | 1650 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 43368 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro | <p>AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 62-63. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 71. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló.</p> | XVII | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Les parets estan arrebossades parcialment, tot i que predomina el color de la roca. La façana principal sembla dividida en dues parts simètriques, les obertures són ben distribuïdes a les façanes. A la planta baixa hi ha portada d'arc rebaixat, una finestra i uns bancs d'obra es situen a cada banda; al pis hi ha diversos balcons i a les golfes finestretes d'arc rodó de petites dimensions. A la part dreta de la façana es conserva un cos de fàbrica de pedra que podria ser el més antic de la casa, una torre de defensa (segons la informació oral facilitada pel propietari actual). Actualment, sobre aquesta edificació s'obre una galeria d'arc rebaixats. La propietat inclou diverses construccions auxiliars, tancades amb un mur i una portada d'accés a uns 150 m de la carretera a Corbera de Llobregat. A l'espai tancat destaca un fanal metàl·lics amb el fust i la part superior decorat amb motius vegetals amb tres llums. També hi ha un molí de vent del que es conserva la torre de planta quadrada de maó, amb les cantonades reforçades amb el mateix material, finestres i terrassa superior amb balustrada. Al peu del molí hi ha el pou i una pica de pedra de sauló. Un altre dependència de la casa alberga un forn de pa, de planta quadrada fet de maó. l'edifici auxiliar més gran és un celler construït el segle XX. l'interior del qual conté tot els elements característics d'aquests centre de producció de vi de mitjan del segle XX.</p> | 08905-5 | Can Mascaró, s/n | <p>L'origen d'aquest mas es remunta al segle XVII. Originàriament depenia del monestir de Sant Pere de les Puel·les i pagava un cens a la Casa de Misericòrdia de Barcelona. El llinatge d'origen és dels Llopart -els Llopart de Cervelló-. El 1705 Jeroni Francesc Mascaró es refugià al mas en ser desposseït dels immobles que tenia al barri de la Ribera, concretament en ser-li expropiada la finca que tenia al carrer Roldó pel Consell de Cent i més tard per Felip V. Sembla que el primer representant del llinatge Mascaró fou Jeroni Francesc Mascaró. El nom, més endavant passaria a dir-se Llopart-Mascaró, durant cinc generacions i fins avui. l'última reforma important d ela casa es produí a finals del segle XIX. Durant la guerra civil va servir de lloc d'internament de menors, en aquest episodi bèl·lic es van cremar part dels mobles originals de la casa. Una part, guardats per alguns veïns, van ser retornats a la casa després del conflicte.</p> | 41.4019900,1.9809700 | 414820 | 4583884 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43368-foto-08905-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43368-foto-08905-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43368-foto-08905-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-25 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 43369 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart | <p>AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 58. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló.</p> | XVIII | <p>La masia consta de tres cossos d'edifici units rehabilitats recentment. L'edifici principal s'orienta a llevant i dóna a un pati interior. Per accedir-hi s'hi entra pel cos més pròxim a través d'un gran portal, amb la data '1784' gravada a la llinda de fusta. L'edificació conserva art de l'arrebossat antic. Compta amb una teulada a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, feta a dos nivells i coberta amb teula àrab. Destaca en de la façana principal el seu portal d'arc de mig punt adovellat fet amb carreus de gres, al que s'hi accedeix després de pujar tres graons del mateix material. La finestra d'aquesta planta, així com les tres de la planta pis són amb llindes, amb els muntants i la lleixa, motllurada, fetes també amb gres. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat. A la part nord de l'edifici s'observen restes de cups amb cairons, on es devia haver ubicat un celler antigament. Aquesta part ha estat molt transformada per altres usos.</p> | 08905-6 | Disseminat | 41.4085700,1.9645700 | 413458 | 4584631 | 1784 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43369-foto-08905-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43369-foto-08905-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43369-foto-08905-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-29 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 43370 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-0 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 48-49. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX | Masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està bastida per parets construïdes amb blocs irregulars de pedra calcària i morter de calç i sorra, i està en part encalada. Compta amb un cos principal, més antic, al que posteriorment s'hi adossà per ponent un altre cos seguint les línies del primer. La disposició de la façana principal, un cop edificats els dos cossos, és simètrica. Les obertures d'aquesta fatxada consisteixen, a la planta baixa, en un portal d'entrada al centre, d'arc rebaixat, amb el bastiment i arc de maons, flanquejat per sengles finestres, també amb bastiments de maons. El coronament de la fatxada destaca el ràfec amb imbricacions de maons. El portal té un marxapeu de pedra i està tancada per portes de fusta. A la planta pis, hi trobem tres finestres de dimensions singulars. Les dues de la banda dreta, corresponents al cos primigeni, compten amb una lleixa de la finestra construïda amb una llosa de gres motllurada. En la finestra del cos afegit, la lleixa és de rajola i la finestra és tancada per una reixa de ferro. Entre les dues finestres originals, hi ha un rellotge de sol. La masia disposa d'un pati tancat per un mur davant de la façana principal, així com altres edificacions annexes com un corral, una cotxera, entre altres. | 08905-7 | Disseminat | Sembla ser que la masoveria formava part del patrimoni de Can Via, del mateix terme de la parròquia de la Palma de Cervelló, que seria cedida en capitulacions matrimonials a mitjan segle XIX. El nom de Benet ve de l'avi del propietari actual, que es deia Benet Casas. Els Casas són originaris de Can Casas (de Sant Ponç) i la mateixa família o llinatge prové també de Can Roca de l'Aristot, on havien estat masovers anys enrere. | 41.4141500,1.9596200 | 413052 | 4585256 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43370-foto-08905-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43370-foto-08905-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43370-foto-08905-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 43371 | Cal Sereno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sereno | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 52-53. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. | Masia de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i presenta les obertures distribuïdes de manera força regular. Els murs són arrebossats i parcialment encalcinats. Les obertures resulten petites i escasses per la grandària de l'edifici. Les finestres són allindades, excepte les tres de les golfes, d'arc rebaixat i emmarcades en maó. La porta és també coronada per un arc rebaixat. Adossats a l'esquerra hi ha la cotxera, els corrals i altres annexos moderns. | 08905-8 | Camí de cal Sereno, s/n | 41.4128100,1.9588500 | 412986 | 4585108 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43371-foto-08905-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43371-foto-08905-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 43372 | Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-via | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 54-55. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló | XVII | Antiga masia de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Hi ha un cos afegit a banda dreta consistent en una vivenda unifamiliar i un altre a la banda esquerra, d'ús originalment industrial (actualment uns lavabos públics). De la façana del cos principal destaca l'entrada construïda amb un arc de mig punt de carreus de sauló, amb un marxapeu del mateix material. Disposa de tres finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, allindades i amb el els muntants de carreus de sauló. Hi ha també dues balconeres a la planta pis amb una reixa de ferro forjat. Hi a altres edificacions auxiliars al voltant de la masia. | 08905-9 | Camí de Can Via, s/n | El document més antic datat que es conserva a la casa, un pergamí de 1493, apareix com a propietari un tal Joan Esteve. El topònim de 'Via' correspon a l'origen del llinatge dels Via de Santa Coloma de Cervelló. Després del s. XVIII-XIX passà a la família Pascual. Vers l'any 1984 es van fer obres de restauració. Sota l'escala d'accés per anar a la sala s'hi va descobrir durant les obres una arcada de maó, i a la porta esquerra de la planta baixa un arc de sauló, on hi ha un crismó i una inscripció il·legible. En una arcada del celler de la masia s'hi va trobar una inscripció de l'any 1110. És la data que es col·locà a la façana principal. | 41.4129800,1.9581800 | 412930 | 4585127 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43372-foto-08905-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43372-foto-08905-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43372-foto-08905-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa fou restaurada per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver l'any 1848. Aquesta dada no ha pogut ser confirmada per l'equip redactor del mapa de Patrimoni. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 43373 | Ca n’Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-niglesies | <p>AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 38-39.</p> <p>BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74.</p> <p>DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló.</p> <p>Llurba i Rigol, Josep, <em>Recull d'història: Cervelló, la Palma, Vallirana</em>, Cervelló: Ajuntament de Cervelló, 1993.</p> <p>Llurba i Rigol, Josep, <em>Les Masies de Cervelló, la Palma de Cervelló i Vallirana</em>, [Torrelles de Llobregat, Barcelona]: Nèctar Editorial, 2021.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de ca n’Iglésies s’ubica just a la plaça l’església, a un lloc ben cèntric de la vila. Al costat nord de la plaça i a tocar de l’església parroquial de santa Maria i sant Brici.</p> <p>L’accés principal està situat en aquesta plaça i condueix al clos del pati frontal. Des d'aquest pati (amb paviment de lloses i enrajolat i zona enjardinada) podem observar la façana de la casa, que s'organitza en habitatge principal i masoveria. </p> <p>Ca n’Iglésies és una construcció de planta rectangular amb planta baixa i pis. A l’extrem esquerre, s'alça un segon pis, que configura unes petites golfes. A banda i banda de l'edifici, s’han adossat perpendicularment dos cossos auxiliars que, per la part superior, constitueixen un terrat al qual es té accés des del primer pis. Es pot distingir un cos principal i la part dreta de la masia (que correspondria a la masoveria), amb accessos independents. </p> <p>L’accés principal el configura un portal en arc de mig punt dovellat amb dues inscripcions: “1706”, a la part central, i “Rda 1940”, en una de les dovelles laterals. A la planta baixa, s’observa una finestra rectangular amb reixa de barres rodones; una porta estreta (que dona accés al cos de la masoveria); i una finestra que segueix el mateix model que l’anterior (lleugerament tallada pel cos annex de la dreta). Al primer pis, les tres obertures centrals són de secció rectangular i, a l’extrem dret del primer pis, hi ha tres obertures en arc de mig punt, una de les quals és la sortida al terrat. A l’extrem esquerre d’aquest pis i per damunt del cos annex, s'hi observen dues finestres balconeres. A les golfes, s'hi obren tres obertures petites en arc de mig punt, que recorden una galeria. Cal destacar el rellotge de sol amb la inscripció: “jo sense sol tu sense fe no valem res”.</p> <p>L’edifici és cobert amb una teulada de teules àrabs, a dos vessants i paral·lela a la façana. S’hi observa un ràfec de tres filades i una canal o tortugada.</p> <p>A l'interior de l'edifici principal, és notable l'arcada de la sala principal i els arcs de mig punt del celler, de 6 metres de llum. Aquesta zona fou coberta de nou cap el 1950, moment en què es deuria restaurar el portal exterior i la tanca d'accés.</p> | 08905-10 | Plaça de l’església, 1 | <p>Al segle X Sunyer III feia cessió dels terrenys de l'actual Palma de Cervelló a la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, tot establint el primer nucli habitat després de la conquesta en el clos actual de la masia i de l'església parroquial.</p> <p>A partir d'aquest moment no se'n tenen més notícies fins el 1632, moment en el qual, segons l'IPAC, consta inscrita una cessió de Josep Roig a Josep Planas de Corbera.</p> <p>Al llarg del temps, algunes notícies vinculades a l’església de Santa Maria ens aporten dades sobre l’estreta relació que hi hagué en determinats moments entre ca n’Iglésies i el temple. Les publicacions de Josep Llurba (Llurba, 2021) han aportat dades sobre un veí de la Palma, de nom Barthomeu Minguell Roig (1758) que s'identifica com a propietari de ca n’Iglésies.</p> <p>El 1835 la casa consta inscrita a favor de Joan Planas i Massana, que continuarà a mans dels Planas fins l'any 1936, moment en el qual Narcís Parés i Planas cedeix la masia per testament a Sant Joan de Déu (Barcelona). Aquesta congregació la va vendre el 28 de desembre de 1940 a Josep Puig i Anglada. D’aquest moment, el portal de ca n’Iglésies conserva una inscripció “Rda 1940”, segurament <em>reformada 1940.</em></p> | 41.4121300,1.9701700 | 413931 | 4585021 | 1706 / 1940 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43373-foto-08905-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43373-20250404104754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43373-foto-08905-10-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-12-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres denominacions: ca n'Església; ca l'Església; ca n'Iglésies; can Església. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 43374 | Ca l'Anzí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanzi | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 40-41 BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII | Masia de planta rectangular emplaçada actualment dins la zona urbana de la Palma de Cervelló. Consta de planta baixa, pis i una galeria superior formada per obertures agrupades de dos en dos amb petits arcs de mig punt geminats. Exteriorment els arcs tenen dibuixades les dovelles, que són realment una motllura amb impostes. La casa és coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el ràfec de la teulada força llarg a la façana principal i el carener paral·lel al carrer de Santa Maria. La construcció originària, de planta basilical, ha estat modificada en diverses ocasions, principalment la façana de migdia que fou renovada totalment el 1930. Conserva part del portal d'entrada al pati d'accés. Les obertures mantenen un ordre quant a la tipologia, sent d'arc rodó les del pis superior i allindades les del pis intermig. Les portades, una a la façana principal i l'altra a la lateral, són d'arc rebaixat. Les façanes són arrebossades i la façana lateral disposa d'un coronament format per un mur de perfil trencat o denticulat, tot seguint el pendent de la coberta. La façana principal, amb teulada a manera de barbacana, disposa d'un rellotge de sol esgrafiat on s'hi pot llegir: 'J.R. 1930'. Al costat nord té un cos afegit modernament que fa de magatzem. | 08905-11 | C. Santa Maria de la Palma, 8 / Av. de Catalunya, 4 | Els actuals propietaris, de cognom Roca, porten set generacions establerts en aquesta masia. Alguns documents dels segles XVII-XVIII, conservats a l'arxiu de la família, ja esmenten aquest llinatge, tot i que el nom de l'Anzí s'ha mantingut sempre: algunes persones grans del nucli recorden un dels propietaris com Sebastià de l'Anzí, tot i que es deia Sebastià Roca. Entre els documents conservats no s'esmenta el nom Anzí ni com a cognom ni com a topònim, i tampoc en el llibre que recull les vendes o cessions de terres i propietats de l'antic monestir de Sant Pere de les Puel·les (carrer d'Anglí). La masia fou reformada el 1930. | 41.4130800,1.9667100 | 413643 | 4585130 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 43375 | Can Ollé / Can Oller / ca l'Oller / ca l'Ollé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olle-can-oller-ca-loller-ca-lolle | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 44.45. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Masia de planta rectangular i orientada al sud-est que consta de tres cossos, un més gran i dos més petits als extrems meridional i septentrional. Davant de la façana principal té un pati tancat i a la dreta d'aquesta hi ha un cos d'edifici més baix, amb entrada independent. La casa té un extens hort al davant. És coberta amb teulada a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, sent més alta la teulada del cos central. Aquest cos consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els laterals no disposen de golfes. Un dels cossos laterals, el més meridional, té una galeria formada per 6 arcs rebaixats. A l'interior s'aprecia l'embigat de fusta. Presenta totes les obertures allindades, a excepció d'un conjunt de tres arcuacions que coronen la façana principal. Hi ha també dos petits balcons, amb baranes de ferro forjat a la façana principal. Els murs són arrebossats i emblanquinats. Un mur perimetral tanca el recinte. | 08905-12 | Al final del carrer de Sant Jordi i sota mateix de la gasolinera. | L'heretat de Ca l'Ollé s'estenia antigament per la riera i l'actual camp de futbol i tots els terrenys han estat cedits en règim de parceria a diferents pagesos del poble. | 41.4136100,1.9636900 | 413391 | 4585191 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Conserva mobiliari antic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 43376 | Can Roca / Ca l'Aristot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-ca-laristot | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 56-57. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XV | Masia formada per tres cossos i construïda amb pedra local arrebossat amb morter de calç molt argilós. Dos dels cossos estan coberts amb teula àrab amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i l'altra a una sola. Els dos cossos de l'esquerra (C. de l'Aristot, 5), eren l'habitatge, i el cos de davant és més baix que el de darrera. El de la dreta (C. de l'Aristot, 4) era un molí fariner. A la façana del de l'esquerre, consisteixen en cinc finestres adintellades a la planta pis, dues de les quals, les centrals, amb una lleixa de la finestra construïda amb una llosa de gres motllurada. Entre aquestes hi trobem un rellotge de sol. A la planta baixa hi trobem, de dreta a esquerra, una finestra adintellada amb la brancada de carreus de calcària, un portal d'entrada d'arc de mig punt amb el bastiment i arc de blocs de gres, una finestra adintellada amb el bastiment de blocs de gres, i una porta amb una brancada amb un carreu de calcària coronat amb dues lloses de calcària formant un triangle amb aquest, a mode de targeta. A la façana del de la dreta –l'antic molí–, hi trobem un portal d'arc rebaixat amb el bastiment de blocs i carreus de pedra calcària, i a la planta pis dues finestres d'arc de mig punt separades per una columna de maons. | 08905-13 | C. de l'Aristot, 4 i 5 | A ca l'Aristot hi havia hagut un molí i un forn de pa. La vivenda principal data del 1420 i està dividida en dues vivendes. La primera propietària fou Àngela Pica, qui construí una casa per cadascun dels seus fills al voltant de la masia. | 41.4076100,1.9426100 | 411621 | 4584547 | 1420 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43376-foto-08905-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43376-foto-08905-13-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Can Roca és la masia principal i més antiga d'un conjunt de masies, la major part de les quals han estat rehabilitades com a habitatges unifamiliars, de forma que han perdut el seu aspecte original. Tan sols Can Roca conserva part de la seva fesomia primitiva. | 85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 43377 | Can Ros de Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-mas-taba | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 60-61. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Conjunt de tres cossos alineats, que formaven un antic mas i diverses edificacions al seu voltant, algunes de nova planta. El cos més alt, de planta rectangular i situat al nord-oest del conjunt, està construït a dos nivells i compta amb planta baixa i dos pisos. La seva teulada de teula àrab, a un únic vessant, s'inclina vers la façana posterior. A la façana principal, de maçoneria i amb cantoneres de maons, hi trobem unes obertures adintellades de composició simètrica. A la planta baixa (primer pis si tenim en compte l'accés per la façana oposada), hi trobem una porta central d'accés emmarcada entre dues finestres. A l'extrem dret de l'edificació hi ha una altra porta que sembla de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. A la planta pis (segon pis si tenim en compte l'accés per la façana oposada), les obertures repeteixen el patró de la planta inferior, amb una porta central a la què s'accedeix per una escala adossada a la façana, i sengles finestres a banda i banda. El cos central sembla que és la masia originària i està coberta a doble vessant. La façana sud, que és la principal, presenta obertures en forma d'arc de mig punt amb influències noucentistes en el cos d'un extrem i els altres mantenen obertures tradicionals. El cos sud-oriental està cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A aquesta, arrebossada, hi destaquen les obertures d'arc rebaixat a la planta baixa i al centre de la planta pis, i adintellades als extrems d'aquesta planta. En alguns casos es conserva el bastiment de carreus de gres. La cornisa, de maons, forma uns motius a manera de cremallera. A la façana hi ha encastat un bloc de gres amb la inscripció 'CASAbELLA, RANO, dEAN' [sic.]. | 08905-14 | Can Ros de Mas Tabà, s/n | 41.4137400,1.9441500 | 411758 | 4585226 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43377-foto-08905-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43377-foto-08905-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43377-foto-08905-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 43378 | Habitatge a l'Avinguda de Catalunya, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-de-catalunya-5 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 20-21. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. Les obertures, de composició simètrica i emmarcades en pedra, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda. A la part superior de les obertures hi ha un guardapols amb una decoració de rajoles de colors. Sobre les obertures, tres ulls de bou decorats amb motius vegetals complementen la decoració de la façana. La façana presenta tres registres d'ornamentació amb rajoles de color verd i blanc i blanc i blau, així com un coronament ondulant que fa de falsa barana, ja que no hi ha terrassa superior. Una de les bandes de rajoles es troba situada a la línia d'acabament del guardapols de finestres i porta, tot formant una ondulació. L'altra es troba situada com a coronament de la façana, per sota de la cornisa ondulant, i és disposada en línia recta. La tercera es troba al passamans de la barana del terrat. A la part central de la barana hi diu: 'ANY 1922'. | 08905-15 | Av. De Catalunya, 5 | 41.4103800,1.9720800 | 414088 | 4584825 | 1922 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43378-foto-08905-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43378-foto-08905-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43378-foto-08905-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 43379 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-13 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p.24-25. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. El sòcol de la façana és de plaques de pedra. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. La façana principal està arrebossada i pintada, i s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus buixardats. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, emmarcades en pedra i tancades per una reixa de ferro forjat. Damunt de la porta s'hi ha construït una cornisa a dos aiguavés, sustentada per dues carteles, que combina la coberta de teula àrab i les rajoles, en combinació cromàtica amb la resta de la decoració de la façana. d'aquesta cornisa penja un fanal. A la part superior de les finestres dos òculs decorat complementen la decoració de la façana. La cornisa, amb denticulats, motllures i un esgrafiat amb motius geomètrics als seus peus, dóna pas a una falsa balustrada ornamental que combina les pilones de suport, decorades amb un baix relleu, amb la barana pròpiament dita, feta amb mitges teules. Al centre, entre dues de les pilones, hi destaca un muret d'acabament revestit de ceràmiques modernes, rajoles grogues i verdes amb una escena de la Mare de Déu de Montserrat al mig. Aquest muret està coronat per un remat construït de rajoles i teules, a mode de teulada. | 08905-16 | Av. Catalunya, 13 | 41.4105300,1.9718100 | 414066 | 4584841 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43379-foto-08905-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43379-foto-08905-16-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 43380 | Vil·la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 26-27. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis, construïda a dos nivells, sòcol de ciment. La coberta està formada per una terrassa construïda sobre la planta baixa, que cobreix la meitat davantera de la casa, i una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal sobre el primer pis, que ocupa la meitat posterior de l'edificació. La façana principal està arrebossada i s'hi ha disposat impressions que imiten un parament de carreus boixardats. Les obertures, de composició simètrica i emmarcades en pedra, consisteixen en una porta i sengles finestres, tancades per una reixa de ferro forjat, a banda i banda. A la part superior de les obertures a manera de llinda, motllurat, es superposa una decoració en forma de garlanda amb motius florals, amb un motiu heràldic a la zona central. Sobre les finestres, dos òculs complementen la decoració de la façana. l'edifici està coronat per la barana de la terrassa, construïda sobre una cornisa realitzada amb motius denticulats. Destaquen quatre pilars motllurats i decorats amb motius vegetals que sustenten l'estructura de la barana feta de peces ceràmiques disposades geomètricament. Al centre de la barana hi destaca un muret d'acabament ondulat amb òcul centrat on es pot llegir: '1934 VILLA MARIA'. | 08905-17 | Av. Catalunya, 15 | 41.4105500,1.9717300 | 414059 | 4584844 | 1934 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43380-foto-08905-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43380-foto-08905-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43380-foto-08905-17-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 43381 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-34-36 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 30-31. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Conjunt de dues cases, de planta i pis, pràcticament simètriques, entre mitgeres. Els edificis són de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i coronaments pla. Si bé segurament originalment hi havia un únic carener, l'edifici amb el número 34 ha estat reformat, desplaçant aquest per allotjar una petita terrassa a la part frontal de la casa. La façana està arrebossada i pintada de color salmó, amb un únic motiu decoratiu, situat a l'alçada que separa les dues plantes, consistent en una línia horitzontal de color gris, amb dues bandes de color granat a banda i banda d'aquesta. Al primer pis les obertures són encara originals, consistents en un balcó i una finestra construïts simètricament a cada casa. Totes elles tenen una llinda esglaonada i disposen d'un guardapols rematat triangularment. Els balcons disposen d'una barana de ferro forjat. La façana de la planta baixa és només original en l'edifici del número 36, mentre que la del 34 ha estat totalment modificada recentment. La primera disposa d'una única obertura consistent en un portal retirat un metre dins de la façana a mode de porxo. Sobre d'aquest hi ha un guardapols format per motius geomètrics. | 08905-18 | Av. Catalunya, 34-36 | 41.4122600,1.9692700 | 413856 | 4585036 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43381-foto-08905-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43381-foto-08905-18-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 43382 | Habitatge al carrer Santa Maria, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-santa-maria-3 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 34-35. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada, al pis superior es dibuixen carreus sobre el morter, a diferencia de la resta. Presenta una interessant decoració classicista, com ara els arcs-guardapols de les finestres i portes del primer pis, remarcats per un arc lleugerament apuntat a la part central i l'acabament d'aquest arc en mènsules amb decoració vegetal, tot recordant l'estil gòtic. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen, a la planta baixa en una porta central amb, originalment, dos finestrals a banda i banda, un dels quals s'ha reconvertit en porta de garatge. A la planta pis s'hi ha disposat una balconada central, que centralitza la composició, amb barana de ferro forjat i amb accés per dues portes i sengles finestres a banda i banda. Sota la cornisa hi ha un registre decorat amb esgrafiats geomètrics que s'estén al llarg de la façana, subdividit per una sèrie de 10 mènsules de secció poligonal i decoració vegetal als respiradors de la solera. Dalt de tot, una barana de terracota coronada per cinc fulles que semblen de falguera simula l'existència d'un terrat. | 08905-19 | C. Santa Maria, 3 | 41.4126000,1.9678500 | 413738 | 4585075 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/