Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96860 | Barraca de Can Valent 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Sostre enderrocat | <p><span><span><span>Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.</span></span></span></p> <p>Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.</p> <p>No es conserva l'entrada ni la coberta més enllà de les bigues. </p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Parets: Esquerra 257 cm</li> <li>Dreta 252 cm</li> <li>Fons 200 cm</li> <li>Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm</li> <li>Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Alçada exterior 198-210 cm</li> <li>Porta amplada 210 cm</li> <li>Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.</li> </ul> | 08068-296 | Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3672670,1.9748172 | 414261 | 4580036 | XIX - XX | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | La llicorella (coneguda en el seu moment com a 'terra negra') és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l'aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes. | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 97066 | Goigs a Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!'. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p> | <p>El 19 de setembre es canten els goigs de Santa Maria de Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Antoni Planàs (1949). </p> <p>Aquesta és la transcripció literal de la lletra:</p> <p><em><span><span><span>Puix en la eterna alegria</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>poden tant vostres favors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la rica Barcelona,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de Pares Nobles nasquéreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>però més rica la féreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>honrant-la amb vostra persona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>dels Cervellons la corona</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>fóreu, sent-los filla Vós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la Religió sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de la Mercè sacrosanta,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que per tan perfeta i santa,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>és de tots tan celebrada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>professa fóreu i amada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de l'etern Déu poderós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dels Navegants port i guia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en tot temps tempestuós;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> | 08068-339 | Església de Santa Maria de Cervelló | <p><span><span><span>En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d’aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La veneració a Santa Maria de Cervelló durant segles va ser molt important, no només a Cervelló sinó també a Barcelona. La santa é</span></span></span>s invocada com a patrona dels navegants i és titular de la parròquia de la Barceloneta, a la Ciutat Comtal.</p> <p>La il·lustració d'una de les edicions (la corresponent a la primera imatge) és de l'artista Lola Anglada, que va tenir una important relació amb Cervelló. Malalta de tifus, va anar convalescent a aquest poble. En les seves memòries, explica que quan va arribar l'any 1923, el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: 'Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: 'Benvinguda!''.</p> <p>Una altra dibuixant que va il·lustrar una de les diverses edicions dels goigs (imatge número 2), va ser la Núria Ribot i Rius (Barcelona, 1918 — Barcelona, 4 de febrer de 2015). Era una destacada esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe. Es va formar artísticament a l'Escola Llotja de Belles Arts i a l'Escola Massana de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professora de dibuix. La seva obra es caracteritza per un dibuix d'un perfecte realisme acadèmic, influència clara del seu pare. Va exposar les seves obres en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya, demostrant la seva destresa en aquestes disciplines. La seva trajectòria artística i docent la va convertir en una figura notable en l'àmbit de les belles arts del país.</p> | 41.3871140,1.9606751 | 413104 | 4582252 | XIX - XX | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33903.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98103 | Mina i font de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-de-can-riera | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Manca manteniment, per la qual cosa diversos elements es troben afectats, com la porta d'accés a la mina. | <p>La font i la mina de la masia de Can Riera formen part d'un interessant conjunt hidràulic que va ser crucial per l'abastiment d'aigua del mas. Aquest sistema va tenir un gran impuls l'any 1918, amb la construcció d'un molí de vent que aprofitava l'energia eòlica a través d'una estructura de ferro.<br /> <br /> Tot aquest sistema hidràulic està situat a l'extrem oest de la masia. L'aigua bombejada era conduïda a través de diverses canonades de ferro, proporcionant servei tant a les persones que vivien a la masia com al bestiar. Tot i que les pales del molí s'han perdut amb el temps, encara es conserva una estructura intermèdia, semblant a una gàbia, que podria haver servit com a replà per al manteniment de la part superior del mecanisme.<br /> <br /> La mina presenta una llarga canalització, feta amb maons massissos, i està complementada per tubs de ferro i canonades, que traslladaven l'aigua des del brollador fins a la masia. Aquesta obra d'enginyeria hidràulica és un testimoni del passat i de la importància de la gestió dels recursos hídrics en les zones rurals.</p> <p>També hi trobem la font, que presenta una pica rectangular actualment oculta per sota d'una pedra.</p> | 08068-404 | Can Riera. Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007). | <p>El molí de vent es va construir el 1918, però molt probablement la mina i la font fossin anteriors, com a mínim dels segles XVIII i XIX.</p> <p>Pel que fa a la masia, aquesta està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> | 41.3703000,1.9624000 | 413226 | 4580385 | ? - 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40405.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La mina és un lloc ideal per la biodiversitat local. (Margall, Miralles, 2018: 24-25 ) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96529 | Col·lecció Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-tarradellas | XX | <p>Protegits per unes vitrines i penjats per les parets de la biblioteca de Cervelló, a la seva segona planta, es conserva una col·lecció d'objectes i documents que van ser cedits per la família Tarradellas-Joan l'any 2021.<br /> <br /> Alguns dels objectes més representatius que es presenten, són els següents:</p> <ul> <li>Les cartes dels Senyors Riba i Marti-Feced.</li> <li>La ràdio i la màquina d'escriure.</li> <li>Les ulleres, el rellotge, l'escut i el permís de conduir.</li> <li>La carta i la postal firmades pel seu pare.</li> <li>El cartell de decret.</li> <li>El dietari que és l'objecte més personal i únic.<br /> </li> </ul> | 08068-232 | Plaça de la Biblioteca, 1 | <p>Josep Tarradellas i Joan neix a Cervelló el 19 de gener de 1899. Va a l’escola del mestre Puignau, que li va transmetre l’interès per les coses del país, de Catalunya. Amb 14 anys, la família marxa a viure a Barcelona. De jove treballava d’aprenent en una casa de representacions tèxtils estrangera. Anys després es fa soci del CADCI, on estudia idiomes, s’interessa per la política i coneix Francesc Macià.</p> <p>El 1927 es casa a Montserrat amb Antònia Macià. L’any 1928 neix la seva filla Montserrat. El 1931 és diputat a Madrid i el 1932, diputat al Parlament Català. Amb el president Francesc Macià és conseller de Governació i de Sanitat. El 1936 és de nou conseller de Serveis Públics i d'Economia i presideix el Comitè d'Indústries de Guerra. El 1939 marxa a l’exili. Viu a França i uns anys a Suïssa. El seu fill Josep neix el 1942 i el 1944 torna a França. El 5 d'agost de 1954 és nomenat nou president de la Generalitat, a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic. S’instal·la al poble de Saint-Martin-le-Beau, on el seu pare havia comprat la finca de Clos de Mosny.</p> <p>El president Josep Tarradellas retorna a Catalunya el 23 d'octubre de 1977. El 15 de gener de 1978 arriba a Cervelló. </p> <p>Va ser president de la Generalitat fins a les eleccions de 1980. El 10 de juny de 1988 mor a Barcelona i és enterrat a Cervelló.</p> | 41.3959575,1.9576438 | 412862 | 4583238 | 2021 (creació de l'espai Tarradellas). | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23202.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23204.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Projecte museogràfic Daniel Gutiérrez / Diagnosis Cultural. Disseny Miriam Membrilla / Miriam Membri Design | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96088 | Monument a les víctimes de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-2 | <p>CARBALLÉS, Jesús Alonso (2017), 'Memoria(s) de piedra y de acero: Los monumentos a las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo en el País Vasco<em>'</em>. A: <em>Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent,</em> núm. 18, primavera 2017: <a href='https://journals.openedition.org/ccec/6434'>https://journals.openedition.org/ccec/6434</a></p> | XX | <p>Monument commemoratiu en memòria dels morts a Cervelló durant la guerra civil.</p> <p>És un monòlit aïllat, de pedra sorrenca vermella sense desbastar, amb forma triangular. Es troba a sobre d'una base de formigó blanc que representa el terme municipal del municipi. Al frontal hi ha una placa d'acer patinable amb la següent llegenda: </p> <blockquote> <p><em>'En memòria de totes les persones de Cervelló que van morir o patir a causa de la Guerra Civil.</em></p> <p><em>Les guerres no les guanya ningú.</em></p> <p><em>Cervelló 1939-2019'</em></p> </blockquote> | 08068-97 | c/ de la Pau, 13 | <p>Va ser instal·lat al parc de la Timba l'any 2019. Aquest Parc de la Timba és un espai verd públic de gairebé 8.000 m² inaugurat el 2015, està ubicat a prop de la zona de les mines. L'espai ofereix diverses zones d'oci, jocs per a nens, i instal·lacions per a la mobilitat de la gent gran, i manté una gran varietat de vegetació típica de la zona, com pins, xiprers, i plantes arbustives mediterrànies. El parc també conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil quan la zona es va convertir en un lloc on es llençava runa.</p> | 41.3940902,1.9601573 | 413070 | 4583028 | 2019 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143341.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest monument simbolitza la creixent demanda en diversos sectors de la societat de reconèixer les víctimes d'un passat violent, preservant-ne la memòria de l'inexorable pas del temps i del pes d'un silenci imposat. La seva erecció s'emmarca en la superació d'un període prolongat d'amagament i pot interpretar-se en gran part com el resultat d'una 'mémoire empêchée'.La seva instal·lació comporta una intenció rehabilitadora i reintegradora per a les víctimes que han mantingut el silenci fins ara.En absència de la possibilitat d'aconseguir una justícia efectiva, el monument juga avui un paper substitut, destinat a mantenir viva en l'espai públic la memòria de la injustícia comesa. | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98050 | Monument de la Batalla d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-batalla-dordal-0 | <p>ARNABAT, Ramon; MATA, Josep; RÀFOLS, Lluís (2013). Bicentenari de la Batalla d'Ordal 1813-2013. [Subirats]: Centre d'Estudis de Subirats; [Vallirana]: Amics de Vallirana.</p> | XX | Els plafons informatius del monument estan deteriorats pel fet de trobar-se a la intempèrie. | <p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, és una estructura arquitectònica de planta quadrada formada per quatre planxes d'acer patinable, un material caracteritzat per la seva resistència a la corrosió i el seu aspecte oxidat que li confereix un caràcter distintiu i robust.</p> <p>La base està fonamentada sobre una superfície rocosa calcària poc elevada, característica de la zona, integrant-se harmoniosament amb l'entorn natural.</p> <p>El monument no té coberta, permetent així una visió clara del cel des del seu interior, i presenta els quatre laterals decorats amb diversos motius relacionats amb la batalla d'Ordal. A la cara nord, destaca un plafó central que ofereix una explicació detallada dels fets ocorreguts durant la batalla. Aquesta descripció està redactada en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. El monument està il·lustrat amb imatges que ajuden a contextualitzar i donar vida a la narració històrica.</p> <p>A la part superior del plafó, es pot llegir un gravat amb el nom de la batalla i els anys de commemoració (1813-2013), indicant que el monument celebra el bicentenari de l'esdeveniment.</p> <p>A la part inferior, un altre gravat indica '2n Centenari', reforçant la significació històrica del monument. Les altres cares del monument estan decorades amb els noms dels municipis implicats en la batalla: a l'oest, Cervelló, al sud, Vallirana; i a l'est, Subirats.</p> <p>A més, cada cara està encunyada amb la representació d'un soldat de la Guerra del Francès en diferents actituds, oferint una visió dels uniformes i equips utilitzats en aquella època, i recordant els sacrificis i el valor dels combatents.</p> | 08068-392 | Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal | <p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, commemora el bicentenari d'aquest esdeveniment bèl·lic (1813-2013), reflectint la seva importància dins del context de la Guerra del Francès.</p> <p>La commemoració d'aquest bicentenari destaca la importància d'aquesta confrontació, que va marcar un moment significatiu en la història militar del país. La Batalla d'Ordal, que va tenir lloc el 13 de setembre de 1813, és una de les confrontacions més destacades de la Guerra del Francès (també coneguda com la Guerra de la Independència Espanyola). Aquesta guerra es va desenvolupar entre 1808 i 1814, quan les forces espanyoles, portugueses i britàniques van lluitar contra l'ocupació napoleònica. Després de la decisiva Batalla de Vitòria el 21 de juny de 1813, on les forces aliades sota el comandament de Lord Wellington van derrotar les tropes franceses, els exèrcits napoleònics es van veure obligats a retirar-se cap al nord, travessant els Pirineus.</p> <p>Tot i aquesta gran derrota, encara hi havia forces franceses a Catalunya que continuaven lluitant. La Batalla d'Ordal va tenir lloc en aquest context de retirada francesa. Les forces franceses, dirigides pel Mariscal Louis-Gabriel Suchet, es van enfrontar a les tropes aliades angloespanyoles comandades pel general Frederick Adam i el general Francisco Copons. Les tropes de Suchet estaven compostes per uns 10.000 soldats, incloent-hi infanteria, cavalleria i artilleria, mentre que les forces aliades sumaven aproximadament 12.000 efectius, també amb infanteria, cavalleria i artilleria. Les forces aliades es van posicionar a les muntanyes prop d'Ordal, intentant bloquejar el pas de les tropes franceses. Suchet va llançar un atac contundent contra les posicions aliades, utilitzant tàctiques agressives i l'experiència dels seus soldats veterans. El combat va ser intens i durador, amb les tropes aliades defensant les seves posicions de manera decidida.</p> <p>Finalment, les forces aliades van ser superades i es van veure obligades a retirar-se, permetent que els francesos continuessin la seva retirada cap als Pirineus. Tot i aquesta victòria francesa, la situació estratègica no va canviar dràsticament, ja que les tropes franceses van continuar la seva retirada i la pressió aliada va persistir. La batalla va ser un episodi final en la lluita per Catalunya, que finalment es va alliberar de l'ocupació francesa poc després.</p> | 41.3896834,1.8767806 | 406093 | 4582625 | 2013 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39204.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Els textos dels plafons han estat elaborats per l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i el Centre d'Estudis de Subirats (CESUB), amb la col·laboració dels tres ajuntaments implicats.Aquest monument no només serveix com a recordatori de la Batalla d'Ordal, sinó també com a símbol de la memòria històrica col·lectiva dels municipis de la zona i un homenatge als soldats i les persones que hi van participar. | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98110 | Rellotge de sol de Cal Figues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-figues | XX | <p>El rellotge de sol de Cal Figues està situat per sota del ràfec de la teulada, a esquerra del balcó que s'obre al primer pis de la façana principal de la casa.</p> <p>És de tipus vertical declinant. Està fet de rajoles policromes i té una forma rectangular, emmarcat, amb una orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries van de 6 a 5, amb traços curts per a les mitges hores, i la línia de les 12 està ornamentada. Les xifres són aràbigues.</p> <p>El disseny inclou un sol i una lluna al pol, amb un gnòmon de vareta simple. El lema, 'No soc res sense sol,' està situat a la part superior.</p> <p>A l'angle inferior dret es pot veure una signatura il·legible i la data (2003). El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-409 | c/ Major, 103 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962541,1.9571811 | 412824 | 4583271 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98111 | Rellotge de sol de ca la Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-illa | XXI | <p>Rellotge de sol de forma quadrada, situat sota el ràfec de la façana principal de la casa, a la part dreta del balcó.</p> <p>És de forma quadrada, policrom. Està emmarcat per una franja groga recercada per una línia de color blau.</p> <p>La decoració inclou elements florals i un llibre obert dins el camp blanc en el qual se situa un sol que sembla bufar el gnòmon, i fulles a banda i banda del sol central, a la franja groga. Presenta orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries són de 6 a 5, i té senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. Sol al pol, gnòmon de vareta simple. Lema a la part superior. Signatura il·legible i data (2003) a l'angle inferior dret.<br /> <br /> El lema es troba escrit a la part superior del marc, i diu: 'El sol surt per a tots'.</p> | 08068-410 | c/ Major, 51 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3959342,1.9548449 | 412628 | 4583238 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41003_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 95532 | Escultura Art i Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura | XX | <p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p> | 08068-11 | Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina | <p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p> | 41.3969148,1.9648906 | 413469 | 4583336 | 1999 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Maria Àngels Domingo Laplana (Madola) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98159 | El cérvol de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cervol-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL, Adrià. (2022) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Músiques de la Vall de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Gegants, revista trimestral d’imatgineria, folklore i patrimoni festiu, núm. 139. P: 26 a 28.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Figura de bestiari relacionada amb la història de Cervelló.</p> <p>Per fer honor al nom de les terres, es va idear l'escut de Cervelló, rememorant el símbol parlant de la família feudal Cervelló: el cérvol. En aquest escut es representa el cérvol. Aquest animal és l'al·legoria d'intel·ligència, bellesa, majestuositat i abundància, sent així el símbol de la identitat dels cervellonencs. Aquest simbolisme data ja des de l'edat mitjana.</p> | 08068-433 | <p>L'any 1994, el constructor de gegants Carles Cabús va construir la figura del cérvol per encàrrec de l'Ajuntament de Cervelló. Aquesta figura té el propòsit de ballar en els dies de màxima celebració i simbolitzar i representar el poble de Cervelló.</p> <p>L'any 2022 es va crear un ball que acompanya a aquesta peça del bestiari cervellonenc, El ball del cérvol de Cervelló és una composició musical d'Adrià Pasqual, creada el juny del 2022, i compta amb una coreografia d'Àlex Garcia, també del 2022. (Pasqual, 2022: 27).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 1994 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98159-43301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98159-43302.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Carles Cabús - Adrià Pasqual - Àlex Garcia | El cérvol i la música i el ball que l'acompanyen es van mostrar per primera vegada el 3 d'agost de 2022, una data molt significativa i especial per als cervellonins, ja que és el dia de la Festa Major. Aquesta festa rememora la miraculosa troballa del cos de Sant Esteve. Cervelló ha anat perdent moltes de les tradicions vinculades amb aquest dia, per la qual cosa aquest símbol esdevé un aspecte important per mantenir viva la identitat i les tradicions del municipi i la seva gent. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97185 | Monument al Mil·lenari de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-de-cervello | XX | <p>Escultura en memòria del mil·lenari de la ciutat. </p> <p>Sobre la base d'una pedra blanca, s'ha esculpit, en baix relleu, a dreta, la figura d'una dona amb vestit llarg cenyit a la cintura, una toca a l'esquena i els braços oberts cap al cel, en senyal de donar gràcies. A la esquerra, i al seu costat a nivell de terra, hi ha la figura al·legòriques de la ciutat, el cérvol sota corona. Les dues figures es dirigeixen cap a l'esquerra.</p> <p>A la part superior del conjunt, un metacrilat fa referència a la commemoració: <em>Mil·lenari. 992-1992. Cervelló</em>, i al mig, l'escut municipal.</p> | 08068-350 | C/ Major, 146 | <p>El mil·lenari commemora el següent fet històric de Cervelló: l'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. Des de llavors, el castell va ser la residència de la família i la seu de la baronia.</p> <p>L'any 1992 es van complir exactament mil anys de l'entrada del castell sota el domini dels Cervelló, i per això el municipi va encarregar l'execució d'aquest monument en la seva memòria. El dia d'inauguració va ser el 13 de desembre de 1992, a les 12:30 hores.</p> <p>El va realitzar Antoni Novellas, veí de Cervelló, metge especialista en otorrinolaringologia i artista aficionat. Va fer també una pintura que es conserva a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, i va esculpir la làpida del seu propi nínxol al cementiri. També fou afeccionat a la meteorologia (donava la informació de cada dia i mensual a la Televisió de Vallirana i a la revista El Castell). Va estar a l'Associació d'Artistes de Cervelló. També va ser president del Casal dels Avis a finals de la dècada de 1980 i primers anys de la de 1990. Vivia a la urbanització de Can Guitart Vell. Va arribar a Cervelló des de Barcelona, on vivia a la plaça Francesc Macià.</p> | 41.3961324,1.9590613 | 412981 | 4583256 | 1992 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97185-35002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Antoni Novellas | Dades facilitades pel Grup de Recerca de Cervelló. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 98049 | Monument a Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tarradellas | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Dolors (2018) Manuel Cusachs i Xivillé, escultor del monumet a Josep Tarradellas a Cervelló. Retalls d’Història. Revista </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sauló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Núm. 22 p. 14 i 15. Cervelló: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El bust en bronze de Josep Tarradellas està sostingut per un doble pedestal de granit amb una base de la mateixa pedra. A dalt del pedestal vertical s'ubica el bust del president. Al frontal hi ha sota l'escut de la Generalitat, una placa en la que es pot llegir le següent llegenda: 'L'AJUNTAMENT DE CERVELLÓ al seu Fill Predilecte M.H.S./ JOSEP TARRADELLAS I JOAN / (1899-1988) / PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA / (1954-1980) / CERVELLÓ 14 ABRIL 1991'.</p> <p>L’escultura és de l'artista mataroní Manuel Cusachs (1933), i es basa en el cos humà i en el retrat pel camí de l’art figuratiu, cercant l’expressivitat de la persona.</p> <p>El retrat de Tarradellas reflecteix la personalitat de Tarradellas en els darrers anys de la seva vida i la transmet a l’espectador. (<span><span><span><span><span><span>ROIG, 2018: 14-15). </span></span></span></span></span></span></p> | 08068-391 | Rambla de Josep Tarradellas | <p>L’Ajuntament, vers l’any 1990, li va encarregar un monument dedicat al president Josep Tarradellas, fill de Cervelló, situat a la Rambla que porta el seu nom. El monument fou inaugurat en data 14 d’abril de 1991 on hi van assistir Antònia Macià, vídua de Tarradellas, Jordi Pujol, president de la Generalitat, Josep Lluís Morant, alcalde de Cervelló i Pierre Rabier, alcalde de Saint-Martin-le-Beau, localitat agermanada amb Cervelló, on hi va viure Josep Tarradellas durant l’exili. (<span><span><span><span><span><span>ROIG, 2018: 14-15).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3967373,1.9574986 | 412851 | 4583325 | 1991 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98049-39102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Manuel Cusachs | Manuel Cusachs (1933) és conegut especialment per la seva escultura de caire monumental i poètic. (ROIG, 2018: 14-15). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96567 | Monument a la Pubilleta de Can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilleta-de-can-pi | <p>GENOHER, Sònia; MAYOL, Montse. (1999) El Butlletí de Llagostera, núm. 16 pp. 21-23. Maçanet de la Selva. Gràfiques Maçanet.</p> | XX | <p>El monument a la Pubilleta del Mas de Can Pi, és el símbol de la història relatada en el dramàtic poema de Frederic Soler 'Pitarra'.</p> <p>Es tracta d'una font monumental, envoltada per una base de rocalla.</p> <p>Al cim de la rocalla hi ha una jardinera, símbol dels camps de la masia de can Pi.</p> <p>A l'interior, hi ha un estany d'aigua, símbol de riquesa, del qual emanen quatre sortidors, un a cada angle, tot clamant a la vida. Al centre de l'estany emergeixen un munt de roques calcàries que simbolitzen els plors de la nena en assabentar-se de la seva pèrdua en el moment del naixement de l'hereu.</p> <p>Destaca la imatge de la pubilla d'1,40 m d'alçada, fosa en bronze. L'escultura que representa a una nena dolça i juganera, porta a la mà dreta un lliri, i a l'esquerra un ram de flors, clavells i roses. La Pubilleta camina airosa a la vora d'un pi mediterrani, que dona nom a la Masia. </p> | 08068-241 | Rambla de Josep Tarradellas | <p>A Cervelló es va presentar una proposta perquè una vegada estigués urbanitzada la Rambla s'hi pogués erigir una font monumental dedicada a la Pubilleta. Per aquest motiu, es va decidir formar una comissió promonument a la Pubilleta del Mas de Can Pi.</p> <p>Va ser un pensament col·lectiu aprovat per una majoria quasi absoluta. La comissió va arribar a la conclusió que s'havia d'obrir una subscripció popular, on tothom pogués participar.</p> <p>Per a tal fi, es va demanar pressupost a l'escultor Antoni Delgado i Olivero, que va confeccionar prèviament una maqueta, amb la intenció de ser exposada per tots els comerços que ho sol·licitessin, per tal que els cervellonencs i cervellonenques es poguessin fer una idea més concreta de com seria el monument que es volia construir.</p> <p>Finalment, el monument es va inaugurar, un cop urbanitzada la rambla, el dia 31 de maig de 1987.</p> | 41.3971511,1.9574137 | 412844 | 4583370 | 1987 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-24102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-96567-24103v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-24104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Antoni Delgado Oliveró | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 98158 | Casa dels Dracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-dracs | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Finca construïda completament en estil modernista però realitzada a finals del segle XX al bell mig de la urbanització de Puigmontmany de Cervelló, ja prop de Corbera. La finca ocupa 3.225 metres quadrats, dels quals es troben edificats 562 m.</p> <p>La finca rep el nom 'Els Dracs' ja que es tracta d'un element decoratiu i motivador que trobem en nombroses obres del modernisme català. A la finca, aquests dracs es troben en diversos racons arquitectònics, de vegades amagats i de vegades protagonistes de l'espai.</p> <p>La finca compta amb palmeres de pedra inspirades en el Parc Güell, coronades per àloes. També hi ha una gruta columnada, una porta d'entrada inspirada en la porta de la finca Miralles de Barcelona i la plaça dels sortidors amb flors escultòriques de ceràmica i jocs d'aigua i llum. La piscina, està recoberta de flors amb un arc al fons i tota realitzada amb trencadís.</p> <p>La plaça principal està composta per tres placetes: la del banc serpentí, la de la xemeneia i la del fons. La llenyera de l'hort s'inspira en la torre de la finca El Capricho, obra de Gaudí a Comillas (Santander), mentre que la barbacoa i el Passeig dels Dracs presenten dracs impressionants, amb paviment inspirat en els carrers de Nancy.</p> <p>El mur serpentejant, construït amb pedra llicorella i recobert de trencadís de rajoles italianes, és una altra referència destacada a l'obra de Gaudí, similar al mur del carrer Manuel Girona de Barcelona.</p> <p>Finalment, el garatge, preparat per a celebracions, està decorat amb trencadís i llums modernistes, recordant la cripta de la Colònia Güell, amb una gruta de columnes inclinades sota la plaça principal que evoca racons del Parc Güell.</p> | 08068-432 | Carrer Can Rafel, 145 | <p>D'acord amb el que indica el web, la finca neix a partir de la inspiració, el treball i la constància durant 30 anys d'una artesana ceramista i el seu marit, grans aficionats al modernisme, que han viatjat per tota Europa per conèixer a fons l'obra modernista en els seus diferents estils. En els diferents espais de la finca es poden trobar referències a les més espectaculars obres de Gaudí i els seus deixebles, amb la col·laboració i reconeixement de la càtedra Gaudí de Barcelona de la mà del seu professor Joan Bassegoda Nonell. Gran part de la ceràmica emprada en les decoracions de 'trencadís' ha estat dissenyada, creada i fabricada al taller que l'artesana ceramista té a la pròpia finca, la xemeneia decorada de la qual presideix la plaça principal.</p> | 41.4121595,1.9364859 | 411116 | 4585058 | 1982 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43205.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | La finca es lloga per a: espots publicitaris; sessions fotogràfiques; localització per a films o sèries de TV. | 105 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 98082 | Monument commemoratiu del pont de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-pont-de-les-escoles | <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></p> | XX | <p>El monument commemoratiu situat a prop del 'pont de les escoles' simbolitza la memòria de la construcció d'aquesta infraestructura que connecta la ciutat amb l'equipament educatiu. El monument està fet amb una estructura estreta i vertical de formigó, que presenta en relleu les barres de l'escut de Catalunya. Al centre té una placa metàl·lica amb la següent inscripció:</p> <blockquote> <p><em>'A l'Honorable<br /> Josep Tarradellas i Joan<br /> Amb motiu de l'inauguració<br /> del pont de les escoles<br /> Cervelló Juny de 1980'</em></p> </blockquote> | 08068-399 | Glorieta al Carrer Barons de Cervelló amb carrer Tomàs Villar. | <p>Va ser inaugurant l'any 1980 per l'Honorable Josep Tarradellas, en aquell moment era alcalde de la ciutat <span lang='CA'><span><span>Joaquim Soler.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.3948809,1.9549946 | 412639 | 4583121 | 1980 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98082-39902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest monument destaca per la seva simbologia i recorda la importància de l'obra del pont en el context educatiu i comunitari del municipi.El pont actual està fet com una mena de palanca amb dues grans bigues de formigó. L'interès patrimonial, però, rau en el fet que per sota d'aquesta estructura es conserven els antics pilars i murs edificats l'any de 1872, fets de pedra irregular, i encara per sota el viaducte que portava l'aigua a la farga i després als safareigs públics de Cervelló. Avui estan ocults entre les bardisses. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97789 | Embassament de Can Guitart Vell - El pantà - Pantà de la Telefònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-can-guitart-vell-el-panta-panta-de-la-telefonica | XX | Malauradament, s'hi han introduït diferents espècies al·lòctones de peixos per a la pesca esportiva, activitat que s'hi observa. | <p>L'embassament és una acumulació artificial d'aigua que es troba en terrenys de Can Guitart Vell, entre les urbanitzacions de Torre Vileta i Can Guitart, a la riera de Santa Maria (tram mitjà) i riera de mas Bessons (tram final).</p> <p>Recull l'escorrentia de la capçalera formada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, i davalla cap a la riera de Cervelló.</p> <p>La urbanització de Can Guitart Vell, amb una població de 1.130 habitants, és un dels pocs llocs que té una acumulació d'aigua d'aquest tipus als seus voltants.</p> <p>Per fer possible això, al seu dia, es va aixecar una presa de gravetat, de 25 metres d'amplada a la coronació i uns 15 metres d'alçada.</p> <p>La infraestructura permetia contenir les aigües del pantà que té una forma irregular amb una llargària de 130 metres i una amplada d'uns 30 metres.</p> | 08068-377 | Urbanització de Can Guitart Vell | <p>La urbanització va iniciar-se cap a la dècada dels seixanta i tenia en un dels seus extrems una zona esportiva per a socis, amb pistes de tennis de terra batuda i piscina.</p> <p>Aquests dos elements requerien d’una important necessitat d’aigua i per això van decidir interrompre el curs natural de la riera de Santa Maria per construir-hi una presa i poder així retenir-ne les aigües.</p> | 41.3903387,1.9762457 | 414410 | 4582596 | 1965 - 1975? | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97789-37702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97789-37703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i ser un obstacle hidrogràfic, pel tipus de règim estacional de la riera, constitueix un element clau per a la biodiversitat. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95792 | Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MOSSÈN (1991) “Creu de terme de Santa Maria de Cervelló”. El Castell, març de 1991. pág 3.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu de pedra que descansa a sobre d’un pedestal circular de pedra vermella, disposat en graons. Sobre aquesta base rodona, s’eleva un fust de planta octogonal, coronat per una magolla amb fris iconogràfic, la qual la sosté. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els braços de la creu es configuren amb una forma vegetal lobulada.</p> <p>El repertori iconogràfic és com segueix: a l'anvers, s'aprecia la figura de Crist crucificat i, al revers, la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical, dues imatges es situen dempeus, flanquejant la creu, mentre quatre personatges vestits amb túniques romanen asseguts als peus, damunt la magolla. Aquesta última presenta una estructura octogonal amb motllura tant a la part superior com a la inferior. Les cares que formen el seu fris central mostren representacions de figures religioses en un estat de conservació precari.</p> | 08068-74 | A l’accés a la urbanització de Can Castany | <p>La creu actual és una còpia de l’original, d'època gòtica, ja que va quedar molt malmesa durant la darrera guerra Civil.</p> <p>Per tal de perpetuar el seu simbolisme, es va tornar a ubicar al seu lloc, però l’any 1967 va ser enderrocada. Recollides les restes varen ser portades al Taller de restauració de Sant Cugat, a fi que fos restaurada.</p> <p>A conseqüència de la visita a aquest taller del Nunci Apostòlic en el moment de la realització de les còpies (aleshores se'n van fer dues) una d’aquestes reproduccions va ser enviada a Madrid i situada en els jardins de la Nunciatura Apostòlica del passeig de la Castellana. (Mossèn,1991: 3) </p> <p>La segona còpia, el 25 de setembre de 1968, a ser col·locada i beneïda, després de l’ofici de santa Maria. Hi varen assistir les autoritats, mossèn Jaume Armengol, aleshores rector de la Parròquia i gent de Cervelló.</p> <p>Àngel Ejarque i els seus fills van fer les obres necessàries per recol·locar-la al seu lloc actual. (Mossèn,1991: 3).</p> | 41.3886119,1.9620701 | 413223 | 4582418 | 1963 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07404.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert 'Pitarra' (1839-1895) en la seva obra 'La Creu de la Masia', essent la masia de 'Can Victòria' o, també anomenada, 'La Casa de les Ànimes', la més propera a la creu. | 98|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96389 | Pont de la riera de Cervelló - Pont de la Torre de les Monges - Pont de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-cervello-pont-de-la-torre-de-les-monges-pont-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont de formigó i pedra, de 123 metres d'alçada, amb tres arcs, un central de 8,50 metres de llum i dos laterals de 6 metres, amb murs d'acoblament al marge dret i aletes de contenció del terraplè al marge esquerre.</p> <p>Presenta una muralleta a banda i banda, i una extensió per a pas peatonal amb barana metàl·lica a la banda Est.<br /> <br /> L'amplada total és de 8 metres, amb una vorera d'1 metre i una calçada de 6 metres.</p> | 08068-201 | c/ Vidriers - BV-2007 | <p>Aquesta no va ser la primera temptativa de construir un pont que travessés la riera de Cervelló per aquesta banda. El 1853 i el 1872 també es va intentar. En aquesta darrera data de fet, es van aixecar els primers pilars a banda i banda.</p> <p>La construcció d'aquest pont permetria deixar de banda el traçat de l'antic camí veïnal que arribava fins a can Sala de Baix, el qual va ser ampliat i millorat al voltant de 1926. En tractar-se aquest, d'un camí carreter, el seu paviment es deteriorava sovint per efecte de les aigües pluvials, les quals acostumaven a discórrer en forma de reguerots, fent malbé el seu traçat, dificultant especialment el pas de vehicles de tota mena.</p> <p>L'any 1956 hi ha un primer acord municipal per a l'aprovació de diverses partides pressupostàries per l'execució d'aquest pont. Després de diverses modificacions, l'any 1962 es va finalitzar l'obra. (Llurba, 2020: 129). Amb la construcció del pont també s'arrenjava el camí </p> | 41.3927218,1.9517279 | 412364 | 4582884 | 1959-1962 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El constructor va ser Josep Maria Llobet Bosch, i els enginyers, Benito Cotés Villavecchia, Rafael Amat Carreras i Juan José Elizalde Llobet. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95652 | Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p> | 08068-52 | Avinguda Catalunya, 18 | <p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p> | 41.3964675,1.9621319 | 413238 | 4583290 | 1954 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà. | El xalet també és conegut com Can Fàbregas. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95623 | Creu de terme d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dordal | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>La creu termenal és de pedra, està aïllada, i te una alçada de 5,30 metres. S'erigeix sobre d'un sòcol de planta rodona, el qual suporta tres graons superposats, tots de pedra ben tallada, seguint una forma octogonal. El fust neix d'una base ampla i motllurada, i es remata amb un capitell-magolla, tot de secció vuitavada. El fris de la magolla, ricament detallat, exhibeix a les seves cares, figures iconogràfiques en relleu, les quals estan separades entre si per sengles pilarets que delimiten els espais rectangulars interiors. En aquests espais s'hi disposen figuretes, de sants i evangelistes amb els seus símbols.<br /> <br /> Estan representats, a part dels evangelistes, les figures dels sants patrons de les parròquies veïnes, com ara Sant Pere de Subirats, Sant Mateu de Vallirana i dels municipis de l'Ordal i Cervelló, Sant Esteve. A més, s'hi inclou la figura de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu, amb una forma llatina, està orientada de nord a sud i presenta una imatge de Jesucrist a la seva banda nord i una de la Mare de Déu, dempeus damunt una peanya, a la seva banda sud.<br /> <br /> Un detall significatiu es troba al sòcol, on es pot llegir la inscripció amb la llegenda commemorativa que fa al·lusió a la seva la benedicció:</p> <p><span><span><span> <em> 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. </em></span></span></span></p> <p>Aquesta data destaca el moment en què la creu va ser erigida i beneïda, i l'any en què es va reposar, subratllant d'aquesta manera, la seva importància històrica i religiosa.</p> | 08068-23 | Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal | <p>La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.</p> <p>La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.</p> <p>El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.</p> <p>Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.</p> | 41.3896081,1.8767312 | 406089 | 4582618 | 1952 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02304.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95502 | Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> | XX | <p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p> | 08068-5 | Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa | <p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p> | 41.3966827,1.9634953 | 413353 | 4583312 | 1951 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg | Legal | Popular|Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|116 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96139 | Calvari - Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D'altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven. | <p>Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.</p> <p>Ocupava les façanes d'algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.</p> <p>Representa l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.</p> <p>Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l'actualitat tan sols es conserven 8. Dues d'elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.</p> <p>Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:</p> <ol> <li>Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.</li> <li>Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.</li> <li>Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.</li> <li>L'encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.</li> <li>Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. </li> <li>La Verònica (Major, 8). A cal Sever. </li> <li>Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. </li> <li>L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.</li> <li>Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.</li> <li>L'espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.</li> <li>La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.</li> <li>Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l'església de Sant Esteve, ocupant una mena d'altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l'església). Casa de Miquel el de les pomes.</li> <li>El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.</li> <li>Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.</li> </ol> <p>Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l'estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.</p> <p>El Via Crucis s'havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d'11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).</p> | 08068-126 | c/Major i Joaquim Mensa | <p><em>'El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.' </em>(Roig, 2010:140)</p> <p>Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).</p> <p>Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de <span><span><span>José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.</span></span></span></p> <p>Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.' </span></span></span></em><span><span><span>(Roig, 2010: 140)</span></span></span></p> </blockquote> | 41.3960646,1.9572549 | 412830 | 4583250 | 1950 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95665 | Caves Rondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p> | 08068-60 | Carretera N-340, km 1.241,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4026518,1.9894100 | 415527 | 4583949 | 1949 - 1960 - 1976 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí | És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95644 | Can Tarradellas - Cal Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradellas-cal-tona | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>SERRA GARCÍA, Rosaura (2019) A cals Tarradellas. Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló, publicació número 9.</p> | XX | Va patir una gran reforma l'any 1934. | <p>Edifici entre mitgeres, amb coberta plana i a un vessant a causa de un realçat de l'edifici: anteriorment era a dos vessants. El carener és paral·lel a la línia del carrer. </p> <p>L'edificació es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions no originals, verda en la seva base i els elements distintius de color blanc. Presenta un eix vertical amb dues obertures a la planta baixa. Els laterals tenen una motllura vertical imitant pedra. La decoració ofereix elements de la reforma de 1934, d'un estil a cavall entre el modernista i el noucentista. Està coronada per dues volutes i una bola de pedra a cada costat.</p> <p>Destaquen d'aquesta reminiscència del modernisme, la forja de les baranes i la reixa de la finestra, i també la utilització de rajoles com a elements decoratius, tots ells amb motius vegetals. A la dreta s'ubica l'estació número IX del calvari.</p> <p>Els dos balcons i la façana estan resseguits per un fals encoixinat de color blanc, de formes rectilínies. Finalment, la façana està rematada per dues motllures semicirculars que semblen limitar sengles pilastres als laterals, i un coronament amb una gran fulla d'acant, volutes i una garlanda. La porta de fusteria presenta dues línies de cassetons decorats amb motius geomètrics simples, aquests cassetons són més petits en el fris superior que en l'inferior. </p> <p>En planta baixa, entre la porta i la finestra, hi ha una placa commemorativa amb el següent text:</p> <p>'Aquí va néixer el dia 19 de gener/de 1899 En Josep Tarradellas i/Juan Honorable President de la /Generalitat de Catalunya'.</p> <p>Es conserva el jardí i un pou.</p> | 08068-44 | C/ Major, 104 | <p>Can Tarradellas, coneguda anteriorment com a Vil·la Casilda, és la casa on va néixer i criar-se el polític català Josep Tarradellas fins als quinze anys, que fou quan la família va traslladar-se a Barcelona. Van decidir tornar a la vila en 1934 per la crispació que hi havia a la ciutat i la van tornar a deixar poc després de l'esclat la Guerra Civil per exiliar-se a París. </p> <p>Es té constància que en Salvador Tarradellas, el pare de l'expresident, va demanar una llicència d'obres el mateix any 1934 per reformar la propietat. Durant l'exili van perdre'n la titularitat de manera temporal a causa del conflicte bèl·lic, però la van recuperar l'any 1959 que fou el mateix any que es va vendre, tot i que la família seguia a l'exili.</p> | 41.3959604,1.9571545 | 412821 | 4583239 | 1934 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231214105745.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 98051 | Casa al carrer Raval Bassons, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-raval-bassons-num-2 | XX | <p>Edifici aïllat, amb teulada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teules àrabs. Destaca per les seves línies simples i l'ús de materials tradicionals.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa, i pel lateral esquerre hi ha un jardí amb tanca de brèndoles de ferro. La façana és rectangular amb un coronament central que emmarca la data de construcció (1932).</p> <p>Està feta d'estuc pintat de color clar (beix) amb detalls en color marró fosc. La decoració és discreta, amb una cornisa que ressegueix la part superior de l'edifici, i que acaba en un fris corbat.</p> <p>Hi ha detalls geomètrics simples al voltant de les finestres i la porta principal. La porta d'accés a l'habitatge està situada al centre de la façana. Té tancament de fusta, amb un marc decoratiu senzill. A ella s'accedeix mitjançant un petit esglaó. A l'interior hi ha, a sobre de la porta una rajola policromada de la Mare de Déu de Montserrat.</p> <p>Les finestres estan distribuïdes simètricament: n'hi ha dues a cada costat de la porta, amb reixes de ferro forjat amb motius geomètrics decoratius. També presenten marcs que les emfatitzen.</p> <p>Destaca una petita decoració de forma circular amb relleus just a sota de la cornisa central que allotja la data de construcció.</p> | 08068-393 | Raval Bassons, núm. 2 | <p><span><span><span>La casa està situada al Raval Bassons, un espai urbà que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340. El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</span></span></span></p> <p>Va ser construïda l'any 1932, segons indica l'anotació de la part superior de la façana.</p> | 41.3890746,1.9455507 | 411842 | 4582485 | 1932 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96386 | Fonts de Cal Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-cal-sans | XX | <p><span><span>Les fonts formen part d'una casa notable al raval Bassons, Cal Sans. </span></span><span><span>Aquesta casa s'ubica dins d'un solar de 3.225 m² de superfície. </span></span></p> <p>Les fonts ornamentals, estan situades al jardí de la propietat, i disposades en dos nivells dins del conjunt constructiu. Es troben limitades a l'exterior per una tanca amb reixa de brèndoles decoratives de ferro.</p> <p>Del conjunt, la font més destacada s'ubica a la terrassa superior i evoca el naixement de Venus, una escena mitològica popularitzada pel pintor Sandro Botticelli en la seva obra de finals del segle XV.</p> <p>En aquesta font, la figura de Venus és representada simbòlicament per una venera, envoltada per dos peixos en una fornícula situada a la part central, de la qual surten els brolladors. Tota ella està emmarcada en una arquitectura d'estil neoclàsic i, en part, està pintada de blau.</p> <p>Les fonts de Cal Sans estan construïdes en forma de cascades, amb les vores dels diversos estanys decorades per tal de representar l'escuma generada pel moviment de l'aigua del mar.</p> <p>Aquestes decoracions connecten amb el mite del naixement de Venus, l'equivalent romà de la deessa grega Afrodita, que segons la llegenda relatada a la 'Teogonia' d'Hesíode, va néixer de l'escuma del mar.</p> | 08068-198 | C/ Raval Bassons, 55 | <p>La casa i les fonts van ser construïdes per l'Àngel Ejarque Navarro a inicis de la dècada de 1930, amb reformes a la dècada de 1940 (Informació del Grup de Recerca de Cervelló, maig de 2024).</p> <p>El constructor Àngel Ejarque Navarro és conegut a Cervelló per la seva contribució arquitectònica destacada. Va construir la façana del xalet situat a l'Avinguda Catalunya 18, un edifici d'estil racionalista amb una teulada plana, característic per les seves grans obertures rectangulars i quadrangulars.</p> <p><span><span>Les fonts semblen ser, en part, una còpia de la coneguda <em>Font dels Sis Putti</em>, esculpida per l'artista menorquí Jaume Otero l'any 1926, que va ser el primer monument instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona.</span></span></p> <p>Durant el segle XX, la singularitat i bellesa de les fonts de Cal Sans les van convertir en un popular decorat per a retrats fotogràfics dels habitants de Cervelló, consolidant-les com un punt d'interès local.</p> | 41.3931313,1.9481218 | 412062 | 4582933 | 1930-1940 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Àngel Ejarque Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95636 | Torre de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-orenetes | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.</p> <p>La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> <p>L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.</p> <p>Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.</p> <p> </p> | 08068-36 | c/ Coral Diana, 16 | <p>El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.</p> | 41.3968075,1.9563013 | 412751 | 4583334 | 1928 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-03604.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 110|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95650 | Ca l’Arrufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larrufi | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici residencial aïllat, el qual es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis. El cos principal acaba en terrat i coberta de teules àrabs als costats, les quals cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis.</p> <p>L'immoble és de planta rectangular, amb la façana principal coronada per un frontó flanquejat per boles. A la primera planta hi ha un balcó ample, amb dues portes emmarcades i un fanal al mig. La barana que el protegeix és de balustres.</p> <p>Disposa, a una de les cantonades posteriors d’una torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, rematada per una bola ceràmica decorativa. Les úniques obertures de la torre són petites finestres circulars a la part superior de la mateixa. </p> <p>Cal destacar també el frontó de la façana principal, amb un timpà triangular decorat amb dentells. Al primer pis s’obre un balcó de dues obertures i barana de balustres, així com a la façana lateral, i com a elements característics, hi ha una doble galeria porxada i coberta, a manera de pòrtic, el qual envolta quasi tot l’edifici i és sustentat per cinc columnes acabades amb capitells jònics. Diversos panells d’esgrafiats florals complementen la decoració de l’edifici.</p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de contenció dividit per pilars i reixes de ferro forjat que envolten totalment la finca que, a més, compta amb un jardí a la part posterior.</p> | 08068-50 | Avinguda Catalunya, 2 | <p>El seu propietari i impulsor de l'edificació, Joan Arrufí, havia estat propietari, després de la mort del seu sogre de la fàbrica de sedes o el Molí. </p> <p>La fàbrica de sedes havia estat al comandament de Joan Batllevell Vila, conjuntament amb un altre soci que es deia Cabot, vers els anys 1924-25. Després que Batllevell morí en un accident de cotxe l’any 1942, es va fer càrrec de la fàbrica el seu gendre, Joan Arrufí Altés.</p> <p>Joan Arrufí era oriünd de Batea, i es va fer edificar una casa al poble de Cervelló, d’estil noucentista, projectada el 1925 pel seu pare, Luís Arrufí Arrufí, arquitecte, sota la direcció i esbossos de Josep Puig i Cadafalch.</p> | 41.3962281,1.9602355 | 413080 | 4583265 | 1925 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05003_0.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Arrufí i Arrufí | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95651 | Avinguda Catalunya, 6 - Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya-6-cal-sabater | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici plurifamiliar aïllat.</p> <p>En alçada, consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és plana.</p> <p>Destaca la façana, sense pintar, la qual té la porta d'accés centrada i emfatitzada per una sanefa descendent que arriba fins a la primera planta.</p> <p>Aquest detall arquitectònic es repeteix a les cantonades de la finca. Les motllures de la cornisa i les llindes de les obertures són remarcables, reflectint una intenció de simetria en la composició.</p> <p>A més, la casa presenta dues obertures per planta, una de les quals és un balcó al primer i segon pis. Aquestes obertures estan disposades en eixos diferents, però simètrics, de manera que l'edificació es distribueix en dues cases bessones.</p> <p>Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llindes en forma d'arc rodó i relleus al timpà.</p> <p>A la part superior de la façana hi ha un fris decorat amb quatre òculs amb relleus florals, rematat en dos frisos ondulats, a sobre d'una barana enllaçada mitjançant una reixa decorada amb motius vegetals molt simples.</p> <p>Darrere d'aquests frisos i de la barana, es troba el terrat que conforma la part superior de la casa.</p> <p>Al davant de la casa es genera una mena de pati davanter, que està protegit del carrer per una barana de maçoneria i enreixat amb porta. </p> | 08068-51 | Avinguda Catalunya, 6 | <p>Els plànols daten del 1925, i van ser realitzats per Josep Arrufí i Arrufí, constructor, amb esbossos i assessorament de l’arquitecte Puig i Cadafalch.</p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat de què molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3963326,1.9607544 | 413123 | 4583276 | 1925 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125936.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Arrufí i Arrufí, assessorament de Puig i Cadafalch. | D'aquest bloc de pisos se'n deia els pisos del secretari, perquè allí durant molt de temps hi vivia el secretari de l'Ajuntament de Cervelló (Informació de Josep Llurba Rigol, 21-05-2024). | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95642 | Cal Sigüenza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siguenza | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Restaurada | <p>Casa entre mitgeres, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En alçada, consta de planta baixa i pis.<br /> <br /> La façana és plana, pintada de color groguenc, més pujat de to als elements estructurals i decoratius que sobresurten. Presenta verticalment dos eixos, marcats per les obertures de traça vertical, que són, en planta baixa un portal d'accés a esquerra, i una finestra ampitadora de brèndoles decorades a la dreta. En planta pis aquests eixos estan marcats per les dues portes que s'obren a la peanya d'una balcona. Aquestes portes estan recercades per una suau motllura en relleu, groga. La peanya és també motllurada, igualment de color groc, i protegeix el voladís una barana de brèndoles amb ornaments naturalistes vegetals simples i elegants (similars als que decoren la barana de l'ampit de la finestra de planta baixa).<br /> <br /> El coronament final de l'edifici es resol, mitjançant un frontó rectangular, de llinda corbada i trencada als extrems. Presenta un esgrafiat decoratiu al centre. Representa una mena de timpà corb, amb cintes i garlandes que emfatitzen l'oval que conté la data de l'edificació: 1922. Els laterals estan decorats per sengles rajoles decoratives policromes (igual que als extrems inferiors dels recercats decoratius dels buits de la planta baixa, tot i que el de l'extrem esquerre s'ha perdut).<br /> <br /> El portal d'accés està tancat mitjançant una porta de fusta ornamentalment cassetonada. Els recercats o marcs d'aquestes obertures de planta baixa, són de llinda plana amb guardapols triangular de frontó i estan decorats amb motius naturalistes.</p> | 08068-42 | C/ Major, 100 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<br /> <br /> Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<br /> <br /> Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</p> | 41.3959601,1.9570190 | 412810 | 4583239 | 1922 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231216132026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231214105745.jpg | Legal | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Presenta elements ornamentals naturalistes al balcó i als marcs de les obertures de la planta baixa.El marc gràfic de les obertures superiors i la geometria de la barana del balcó, amb una cal·ligrafia precisa simple i brillant, representen elements d'influència noucentista. | 106|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96422 | Aplec de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'aplec de Santa Maria se celebra anualment a l'entorn de l'església de Santa Maria de Cervelló. Les activitats comencen divendres i finalitzen dimarts, amb una missa a la parròquia de Sant Esteve. La major part dels actes diumenge 17 dia de l'Aplec i la festa. Antigament es celebrava el 25 de setembre, que era la data en què es va tornar a obrir l'església, després de romandre tancada al culte (Roig, 2010: 276). </p> <p>Els últims anys hi ha correfoc, música, actes religiosos, paella popular i més actes per a un cap de setmana de celebració d'aquesta tradició.</p> <p>Tradicionalment s'ha fet una ballada de sardanes a l'era de Can Sala de Baix i la venda de panets de Santa Maria darrera la seva benedicció. Són els panets de Santa Maria, beneïts abans de començar la missa, els quals també es fan arribar a les residències d'avis. </p> <p>La Montserrat Roig relata com va ser durant la dècada de 1980:</p> <p><em>'(..) en temps de Mn. Queralt, rector de la parròquia, l'església de Santa Maria estava molt malmesa pel pas del temps i per actes vandàlics. Aquesta era la raó per la qual es considerava perillós fer-hi celebracions a l'interior. Quan arribava el dia de l'aplec la missa es feia a la porta perquè a dins hi havia perill d'enderrocament. A la plaça s'hi posava un tendal. Algunes vegades la missa d'aquest dia s'havia celebrat a l'era de can Sala de Baix, a causa de la poca seguretat de l'església de Santa Maria'</em>. (Roig, 2010: 240-241)</p> | 08068-213 | Església de Santa Maria de Cervelló i Can Sala de Baix | <p><span><span><span>L'aplec es fa el tercer diumenge de setembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va instaurar la tradició d'aquesta celebració a partir de l'any 1922. (Grup de Recerca, 2022:22).</span></span></span></p> | 41.3871140,1.9606751 | 413104 | 4582252 | 1922 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-21301_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-21302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-61.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-161.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Des de fa uns anys, en la seva organització participen l'Ajuntament de Cervelló, la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló, Cervelló Natura i Amics de la Paella de Cervelló.Per facilitar l'accés a l'Aplec, el diumenge l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un autobús que cobreix el trajecte des del nucli urbà fins a Can Sala de Baix, amb diverses parades durant el recorregut. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96428 | Panets de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Panets rituals que s'elaboren amb farina blanca de blat, llevat, sal i aigua. Antigament es feien amb massa mare i avui es fa servir bàsicament llevat químic de forner. Són de forma cilíndrica i tenen les dimensions d'una mà.</p> <p>Es reparteixen a la gent a canvi d'una petita almoina.</p> <p>Tenen un valor apotropaic, ja que les famílies conservaven (i encara algunes conserven) durant tot l’any un d'aquests panets a casa dins d'un calaix, per tal de protegir-se dels llamps i les tempestes. (Informació oral de Montserrat Roig Mestre: entrevista: 03-03-2024).</p> | 08068-219 | Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló. | <p>No se sap el moment en el qual es va iniciar aquesta tradició, de ben segur documentada <span><span><span>a partir de la celebració del 1922.</span></span></span><span><span><span> Amb algunes variacions, té lloc amb motiu de la celebració de l'aplec el tercer diumenge de setembre. En aquest aplec, a més de la missa i altres activitats, es produeix aquest lliurament dels panets beneïts.</span></span></span><span><span><span>(Grup de Recerca, 2022:22). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la festa de l'aplec, pel fet de </span></span></span>ser coincident amb la celebració de la Mercè, es fa el diumenge abans del dia 19 de setembre (Informació oral de Montserrat Roig Mestre: entrevista: 03-03-2024). </p> <p>La venda de panets de Santa Maria es fa darrera la seva benedicció, abans de començar la missa. Aquests panets darrerament, es fan arribar també a les residències d'avis. </p> | 41.3870674,1.9605714 | 413095 | 4582248 | 1922 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96428-21902.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A diverses celebracions religiós-festives de Cervelló s'havien fet altres varietats de preparacions rituals a partir de cereals, com ara els tortells de l'aplec del Remei, els tortells de Sant Antoni (encara es fan), o els de Sant Esteve. | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96160 | Pica i dipòsit pel brou bordelès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-i-diposit-pel-brou-bordeles | XIX - XX | Està una mica deteriorada per l'acció de la intempèrie. | <p>Pica i dipòsit d’aigua fet de maçoneria i morter, que servia per a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus. Es troba a peu dels cultius, abans vinyes.</p> <p>Presenta una forma quadrangular, i té al costat un dipòsit tubular per aigua, necessària per a la barreja. Al seu interior queden restes de la preparació, la qual tenyeix les parets del dipòsit.</p> <p>El brou bordelès és una preparació la qual presenta propietats alguicides i fungicides, produït mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure amb calç apagada i aigua. Presenta una concentració del 20% de coure, expressada com a coure metall. Amb l'objectiu d'optimitzar l'efecte mullant, s'incorpora un surfactant, normalment, un sabó negre natural. El brou bordelès només protegeix les parts de la planta que cobreix.</p> <p>Aquest producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</p> <p>Es fa servir no només en viticultura, sinó també en general en fructicultura abans de la florida i després de la collita en oleïcultura, el coure es fa servir contra l'ull de poll i de vegades contra la bacteriosi i la fumagina. També es fa servir en la patatera, tomàquet, i altres plantes.</p> | 08068-133 | A tocar el camí que des del Serralet mena cap a la font de Can Romagosa | <p><span><span><span>Des de les primeres plagues de les vinyes al segle XIX, es va iniciar la seva introducció com a fungicida, per la qual cosa s’acostumava a disposar d’aquestes instal·lacions al peu de les vinyes i d’altres cultius fruiters. La seva preparació ha estat sempre ben coneguda pels pagesos.</span></span></span></p> <p>La propietat biocida del coure és coneguda des de fa molts anys, però la recepta del conegut brou bordelès sembla haver estat identificada pel químic de Bordeus, Ulysse Gayon, i el botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880, i que arribà a Catalunya poc temps després. La seva implementació en la viticultura va tenir lloc aproximadament l'any 1885, especialment als vins bordelesos del château Dauzac, sota la supervisió de Nathaniel Johnston. Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.</p> | 41.4005380,1.9675200 | 413694 | 4583737 | 1920-1940 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa molts anys, l'impacte de la seva toxicologia és encara poc conegut, tot i que es classifica com a producte perillós per a la fauna aquàtica. El coure presenta una tendència a acumular-se en els sòls i no experimenta una degradació significativa en entorns àcids. En sòls en el seu estat natural, la concentració de coure oscil·la entre 2 i 60 mg/kg, mentre que en aquells sòls on s'ha aplicat repetidament el brou bordelès, la concentració pot assolir fins a 200 mg/kg, arribant a ser tòxica per als organismes de terra, provocant la mort dels cucs de terra, per exemple. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95634 | Casa al c/ Major, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-49 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>Edificació d’estil racionalista, de façana plana, entre mitgeres. Es compon en alçada, de planta baixa, dues plantes pis i una planta àtic enretirada del pla de façana a carrer. Té un aplacat de pedra desbastada a la façana en la planta baixa.</p> <p>Destaca la seva composició de línies rectes, així com el remat del llindar de façana.</p> | 08068-34 | C/ Major, 49 | 41.3959664,1.9548252 | 412627 | 4583242 | 1920-1930 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093218.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És un exemple de l’arquitectura racionalista del primer terç del segle XX. Es caracteritza per línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial, sense cap mena d'ornamentació. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96407 | Casa al c/ Major, 164 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-164 | <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color salmó excepte els guardapols que recerquen les obertures, les motllures, les mènsules, els respiralls superiors i els elements verticals del parapet superior, que són de color crema. Presenta dues obertures en cada nivell d'alçada.</p> <p>El primer pis té una porta, a l'esquerra, d'arc de punt rodó, i a dreta un segon buit de traça horitzontal, segurament modificat amb relació a l'obertura original. Al segon pis, a esquerra hi ha una antiga finestra recercada i cegada, i a dreta, un balcó d'ampit situat sobre una motllura triple, i amb barana de brèndoles recaragolades. La porta està protegida amb persiana canadenca.</p> <p>Les motllures remarquen visualment l'alçat entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos respiralls. La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, sinó que sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules.</p> <p>El remat de la casa és un ampit que conforma el fris.</p> | 08068-207 | C/ Major, 156 | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>una certa uniformitat estilística al conjunt ja que l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>es façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962677,1.9595217 | 413020 | 4583271 | 1919 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96407-96407-207010v20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96407-96407-207020v2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97110 | Molí de vent de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | Ha perdut les aspes. | <p>Molí de vent d'estructura de ferro construït a un extrem del mas, amb la finalitat de fer servir l'energia eòlica per tal d'elevar fins a la masia l'aigua de la font.</p> <p>Les pales s'han perdut, però sí que es conserva una estructura intermèdia, a manera de gàbia que podria haver servit com a replà pel manteniment de la part superior del giny.</p> <p>Està construït damunt d'una plataforma de maçoneria i maons, en la qual hi ha una inscripció on es fa referència a la data de la seva construcció:1918.</p> | 08068-344 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>El molí es va instal·lar l'any 1907, en el moment en què la casa canvia de propietat, acabant-se la nissaga Riera vinculada al mas.</p> <p>La masia de Can Riera està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> <p><span><span><span>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest de Can Riera, es trobaven presents en moltes masies. S</span></span></span><span><span><span>'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, i eren essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</span></span></span></p> | 41.3699267,1.9639372 | 413354 | 4580342 | 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34403_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies, de manera que s'han convertit en una part important del patrimoni cultural i resulten un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96408 | Casa al c/ Major, 160 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-160 | <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de dues plantes, està coberta amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és plana, i està pintada de color taronja clar, excepte els guardapols que ressegueixen les obertures i el sòcol, mènsules, motllures i la resta de recercats, que són més foscos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta dues obertures en cada nivell: el primer pis té una porta i una finestra, el segon una finestra i un balcó en forma rectangular. Estan tancades amb fusteria simple i vidre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa la porta està rematada amb un arc carpanell, la finestra adjacent tot i ser rectangular el recercat està acabat per un arc de mig punt amb una obertura cega. Ambdós arcs són pintats al mur a excepció de la clau d'arc que és en baix relleu. Les motllures remarquen visualment els límits entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos elements en forma de rombe que subratllen les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, hi sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El remat de la casa és carrat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-208 | C/ Major, 160 | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten que <span>l'estètica final del carrer sigui de conjunt heterogeni. Les façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962530,1.9594235 | 413011 | 4583268 | 1916 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96408-20801.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95649 | C/ Major, 151 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-151 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular, originalment construïda entre mitgeres amb una senzilla decoració noucentista.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa i un pis i té una alçada més a les golfes. Presenta la coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>Destaca la façana, de maçoneria, pintada en triple policromia: verd, groc als recercats de les obertures, motllures i pilastres decoratives i beix a la planta baixa. les obertures del primer pis es troben també decorades amb elements geomètrics de tonalitat verda.</p> <p>La composició de façana presenta dues línies verticals, marcades pels buits que s’obren a l’exterior. Aquests buits són, en planta baixa dues portes amb llindes d’arcs escarsers, recercades amb guardapols. La planta primera està marcada per una motllura correguda, a sobre de la qual, a esquerra s’obre un balcó que està protegit per una reixa de ferro colat amb brèndoles ornades per elements vegetals. A dreta s’obre una finestra de traça vertical, completament emmarcada per guardapols de color groc, el qual té decoració geomètrica als quatre punts i als centres del marc. Tanquen aquests buits, fusteries de batents amb vidre. Per fi, a les golfes s’obren dues petites finestres d’arc rebaixat. Estan flanquejades per sengles pilastres decoratives. Aquestes golfes es coronen a la part superior per una muralleta senzillament ondulada. </p> | 08068-49 | C/ Major, 151 | <p><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. </span></span></span></p> | 41.3964741,1.9596009 | 413027 | 4583293 | 1910 - 1915 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95649-20231221100404.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 105 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96132 | Rectoria de l'Església Parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XX | Tot i que va ser afectada pel conflicte bèl·lic de la guerra civil i presenta alguns elements deteriorats, el gruix del seu imponent volum es troba en bon estat. | <p><span><span><span>L'edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Cervelló és un exemple notable d'arquitectura religiosa i residencial, amb elements que reflecteixen tant la seva funció espiritual com la seva integració en el paisatge local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està bastit sobre un terraplè, i es troba adossat, sense solució de continuïtat, al gran cos constructiu que representa l'església de Sant Esteve Parroquial de Sant Esteve per la banda est, de manera que tots dos conformen un conjunt unitari de gran presència. La planta és quadrangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta, en alçada, de planta baixa, pis i golfes. La coberta està configurada a quatre vessants i està protegida per teules àrabs, una característica comuna a les construccions tradicionals de la zona. Aquesta estructura permet una bona evacuació de l'aigua de pluja. Les seves parets estan construïdes alternant elements de talla i obra de maó vist. Pel que fa a la pedra, majoritàriament és de procedència local i es presenta vista, toscament treballada. La construcció en pedra segueix la tradició local del municipi. Això permet una integració visual amb l'entorn i les altres construccions històriques. La façana principal és sòbria però elegant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les finestres, de mides i formes diverses, són majoritàriament rectangulars i estan distribuïdes de manera simètrica. Algunes d'aquestes finestres presenten marcs de pedra picada que aporten un toc de distinció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del conjunt destaca la galeria de solana porxada del pis superior, la qual fa un continu lineal al voltant de les dues façanes vistes de l'última planta de l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, l'edifici està inspirat en l'arquitectura popular catalana, a la qual evoca en elements ben definits, com ara el portal d'arc de mig punt, adovellat de pedra. Aquest portal constitueix l'accés a l'antic habitatge del rector i està tancat mitjançant una porta robusta, de fusta massissa i clavetejada. Es troba protegida per un porxo senzill amb una coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats. L'escut està coronat per formes vegetals. Elegants arcs completen l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior de la rectoria està dissenyat per combinar les funcions residencials i administratives de la parròquia. Hi ha diverses sales destinades a l'acollida i reunió de la comunitat, així com espais privats per a la residència del rector.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de la rectoria hi ha un espai que s'havia dedicat a jardí, delimitat per murs de pedra seca, seguint, com la resta de l'edifici, la tradició constructiva de la zona i afegint un element de continuïtat amb el paisatge rural de Cervelló.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 08068-123 | c/ Major, 23 | <p><span><span><span>El 4 de maig de 1859 es va iniciar un procés per a la construcció d'una nova església i la seva casa parroquial a Cervelló, motivat pel creixent augment de la població a causa de la prosperitat econòmica generada per la carretera de Barcelona a València. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquell període, el municipi comptava amb 185 edificis i 1042 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 20 de gener de 1896 es va beneir i col·locar la primera pedra de l'església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l'alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters. Aquell mateix dia van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici va gairebé completar-se el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l'ornamentació interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'església i la rectoria van patir els desastres de la guerra civil: 'va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant tres dies i tres nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, de la mateixa manera que va passar amb la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres i de fàcil accés per als cavalls, i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3960755,1.9536366 | 412528 | 4583255 | 1908 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12307_0.jpg | Legal | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Antoni Maria Gallissà Soqué | 116|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95937 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle IX. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El conjunt arquitectònic es troba en una ubicació privilegiada que domina tota la plana del Baix Llobregat. Aquest conjunt està format per diversos cossos principals construïts en diferents períodes.</p> <p>La major part de les edificacions tenen teulades a dos vessants i parets de maçoneria pintades de blanc.</p> <p>L'arquitectura del conjunt ha evolucionat i crescut en funció de l'ús agrari de la masia, inicialment centrada en la vinya (amb cups) i posteriorment en l'horticultura.</p> <p>Un dels elements destacats és la font amb berenador i la mina que li proporciona aigua.</p> <p>Una de les edificacions més rellevants del conjunt té una façana d'estil modernista construïda amb maó vist. Aquesta presenta pilastres de maó vist que emmarquen el portal d'accés, amb una llinda d'arc escarser. Les pilastres estan decorades amb cassetons ceràmics de trencadís multicolor. El frontó de coronació de la façana està rematat amb merlets decorats amb rombes de ceràmica multicolor. Per sobre de la portalada hi ha un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat recargolat. Damunt del portal d'accés hi ha una reixa rectangular amb decoració geomètrica, que inclou la data de construcció (1904) i les inicials del propietari de l'època, Rossend Valls.</p> | 08068-80 | Límit entre els termes de Vallirana i Torrelles de Llobregat. Sota el Puig Vicenç. | <p>No es coneix l'origen d'aquest antic mas de muntanya, tot i que Llurba (2021b: 190-204) en segueix la línia de propietat fins al segle XVI. La primera documentació referida a la seva existència data del segle XIII, on se cita com 'mas Sitjar' (Llurba, 2021b: 197). Aquesta referència toponímica és interessant perquè menciona l'existència de sitges al seu territori. L'any 1590, el mas també s'esmenta sota la mateixa denominació ('mas Sitjar'), i en aquell moment era propietat de Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>En el Qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789, es fa referència a la casa situada en un planell. El mas va romandre en mans de la família Sala fins a l'any 1893, quan Josep Sala el va vendre a Josep Sans Pi, un ciutadà de Barcelona. Sis anys després, Sans Pi va vendre la finca a Rossend Valls Peña, un comerciant de Barcelona.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, el mas es va convertir en un lloc de culte i salvaguarda dels objectes litúrgics i valuosos de l'església de Cervelló fins a l'any 1814 (Llurba, 2021b: 202-203).</p> <p>A inicis del segle XX, Rossend Valls Peña, o potser el seu fill Josep Valls Marquès, van fer alguns arranjaments a la casa, probablement creant la nova façana d'estil modernista. Rossend, originari del poble de Sants, era tintorer de roba en el sector tèxtil i va comprar la finca perquè li agradava anar a caçar. Era el tenyidor de la fàbrica de sedes coneguda popularment com El Molí (Roig, 2016: 10).</p> <p>L'any 1904, probablement es va construir una nova torre, tal com es pot veure a la reixa sobre la porta d'accés a aquesta part de l'edificació.</p> <p>Després de la guerra civil, l'any 1946, els successors de Rossend van vendre la finca a Antoni Llopart Roig, un industrial de Barcelona. No obstant això, la finca va ser recuperada per la família original l'any 1954. Van introduir millores a la casa i a les pràctiques agrícoles, incloent-hi la instal·lació d'un hivernacle per cultivar verdures d'alta qualitat.</p> <p>Del cos d'edificació modernista (torre), Josep Riba Joan, un altre propietari del mas, l'any 1947 diu:</p> <blockquote> <p><em>'(..) pero un día fue a cazar allí un señor que tenía una fábrica de colores en Barcelona y le gustó tanto aquello que compró la finca y construyó allí una torre que les costó mucho más que la finca entera quizá cuatro veces más, pues los materiales debían llevarlos allí a lomo de caballerías y los albañiles y peones debían de andar una hora a pie para ir y otra para volver y así durante dos años. Pero el propietario estaba muy satisfecho. Los primeros años subía a pie desde el pueblo todos los sábados para volver los lunes a Barcelona. Cuando aquel señor se hizo viejo subía y bajaba con su borrico, pero él estaba loco para vivir en aquellas montañas sin otro ruido que el canto de los pájaros que cantaban lo mejor que sabían. Al lado de la torre había una vivienda muy sencilla para el colono que tenía muy buenos tratos: seis pesetas diarias, todo el terreno que quisiese cultivar y casa franca (..)'</em> (Llurba, 2021b: 203-204).</p> </blockquote> <p>L'any 1996, l'Ajuntament de Cervelló va aprovar la creació d'una fundació per al Desenvolupament Cultural, Econòmic i Mediambiental de Cervelló i La Palma, amb seu a la masia.</p> <p>Posteriorment, des de l'any 2014, la finca va passar a ser gestionada per una associació en defensa dels animals, 'DAYA Cervelló', en col·laboració amb la Fundació Altarriba. Aquesta associació va assumir la gestió de la finca, que es va anomenar 'santuari de Cervelló'.</p> <p>Actualment, el mas es troba en venda.</p> | 41.3711226,1.9526351 | 412411 | 4580485 | 1904 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08804.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de conservació | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Font i Gumà | Actualment, el mas presenta un aspecte selvàtic, envoltat d'esbarzers i pinedes. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 1761|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96319 | Font d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-rovira | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | XX | La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment. | <p>Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.</p> <p>El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:</p> <p>'FUENTE DE ROVIRA/RESTAURADA EN 22/JULIO 1904 POR/EL PROPIETARIO/Y VECINDARIO'.</p> <p>Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.</p> <p>A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.</p> <p>El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. </p> | 08068-164 | S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422 | <p>L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4143267,1.9350148 | 410995 | 4585301 | 1904 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16404.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló. | 119|102 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96138 | Panteó del Cementiri de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-del-cementiri-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | En estat d'abandó. Escultures en part trencades i per dins les tombes es troben molt deteriorades. | <p>El mausoleu de la família Bordas és una edificació d'estil modernista que destaca per la seva rica decoració i la utilització de materials i iconografies distintives. Construït sobre un pòdium quadrat, el mausoleu està protegit per una cadena encastada en peus drets decorats amb temes vegetals. El monument és de planta quadrada, cobert amb una volta de creueria que es recolza sobre mènsules, i té una capella absidal en forma de mig decàgon, accessible per un arc de mig punt profusament decorat amb arquivoltes que alternen columnetes i pilastres.</p> <p>En la part central del monument hi ha un carreu amb un àngel esculpit. Té vitralls amb motius geomètrics, dels quals només es conserven els superiors, i els arcs pel perímetre exterior també presenten aquests motius. L'arc posterior dona pas a una capelleta de dimensions reduïdes. Els arcs laterals contenen dos arcs ogivals trilobulats separats per columnetes amb capitells esculpits. El vitrall del costat esquerre està considerablement danyat, però es pot distingir la imatge de la Mare de Déu pel mantell blau, mentre que el vitrall del costat dret està cegat, ja que inclou les làpides dels difunts enterrats.</p> <p>Les teules de l'exterior simulen les escates d'un drac, i a l'extrem dels quatre cantons hi ha figures de drac, seguint la volta de creueria exterior. El perímetre exterior dels arcs de mig punt està envoltat per una garlanda de roses de pedra tallades en forma helicoidal. Els elements decoratius com els dracs i les garlandes de roses junts remeten a la llegenda de sant Jordi i la seva significació en la lluita contra el mal.</p> <p>Aquest mausoleu modernista no només és un lloc de descans per als difunts de la família Bordas, sinó també una obra d'art que encapsula elements simbòlics i estètics del modernisme català.</p> | 08068-125 | c/ Àngels, 1 | <p>Aquesta tomba monumental d'ús familiar la va construir com a lloc d'enterrament la família Bordas.</p> <p>Aquesta família provenia de Mallorca. La dona es deia Rosa Bordas, i ella va ser la propietària de tots els terrenys del que ara es coneix com la Urbanització Santa Rosa de Cervelló, que va des del pont sobre la riera i s'estén cap a la dreta fins a arribar al límit del municipi de Vallirana, amb la Urbanització la Llibra-Casanovas d'aquest municipi. Rosa Bordas també tenia la propietat de l'actual Torre de les Monges, que va servir de refugi i habitatge a tots els obrers i famílies contractats per treballar en l'arranjament de la urbanització.</p> <p>El 1901 quan es va inaugurar l'actual cementiri de Cervelló, els pares de la Rosa Bordas van fer construir el panteó familiar.</p> <p>Allà hi han enterrats cinc difunts: els mateixos pares de la Rosa Bordas, el matrimoni Bartolomé Mir i Rosa Bordas i un nebot que es deia Juanito Bordas.</p> <p>El matrimoni no va tenir fills. Bartolomé Mir era del Maresme. Ell, juntament amb un promotor immobiliari, van dur tot el projecte i desenvolupament de la Urbanització de Santa Rosa. Aquesta urbanització porta aquest nom en honor de l'esposa de Mir, la Rosa Bordas.</p> <p>La Rosa i el seu marit anaven cada any per Tots Sants al cementiri a visitar el panteó dels pares de la Rosa. Disposaven que una minyona que tenien, que era de Cervelló, anés uns dies abans a netejar convenientment el panteó i els vistosos vitralls que en aquella època estaven intactes i no havien arribat a l'estat d'abandonament i deteriorament actual. Aquesta disposició incloïa que hi hagués tot un grup d'enormes ciris encesos i cremant pels dies de Tots Sants i Difunts per admiració dels visitants al cementiri en aquests dies. La minyona es va casar amb un home que provenia de La Manxa, de Camp de Criptana.</p> <p>Després de casats se'n van anar a viure allà, per aquesta raó pot ser que es va començar a abandonar la cura del manteniment d'aquest mausoleu. El cementiri on està ubicada, als inicis havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló.</p> <p>Amb posterioritat es va crear aquest, el qual va ser beneit el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138).</p> <p>En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…).'</p> <p>Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior.</p> <p>El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes.</p> <p>En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial' (Roig, 2010: 83). El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser completament aixecades gràcies a l'aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló.</p> <p>El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics. L'iniciador i propulsor d'aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, qui va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p> | 41.3983800,1.9611278 | 413157 | 4583503 | 1901 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12505.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Tot i que l'estructura mostra signes de desgast i degradació, especialment a les zones de pedra exposades a les inclemències del temps, el mausoleu manté gran part de la seva majestuositat original. Els detalls de les gàrgoles i altres elements escultòrics, així com els vitralls, encara conserven gran part de la seva bellesa i detalls.És un exemple destacat d'arquitectura funerària amb una riquesa de detalls decoratius i simbòlics. La seva estructura robusta, combinada amb elements decoratius com les gàrgoles, els vitralls i l'escut heràldic, el converteixen en un monument de gran importància històrica i artística dins del cementiri de la població de Cervelló. | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95643 | C/ Major, 102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-102 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Restaurada | <p>Casa entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color vermell, excepte els guardapols que recerquen les obertures i el sòcol, motllures i la resta de recercats, que són d'un color gris.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i terrat. La mateixa façana presenta tres obertures: en planta baixa, a esquerra, la del portal. Aquest està tancat amb fusteria simple, i conserva un antic picador decorat de ferro a la porta.</p> <p>A la dreta, hi ha una finestra, actualment tapada per la publicitat del negoci que l'ocupa: Aula de música de Cervelló.</p> <p>A la planta primera s'obre un balcó de peanya motllurada i barana de brèndoles decorades amb circells. Presenta el mateix recercat en baix relleu que les obertures de la planta baixa.</p> <p>La façana culmina, per fi, amb un timpà corb, decorat amb esgrafiat d'ornamentació vegetal d'estil modernista, que forma una orla dins la qual hi ha la data de la construcció: any 1900.</p> <p>Es complementa el coronament de l'edifici per tres boles vermelles al centre del frontal corb i als seus extrems, les quals emfatitzen la verticalitat de la construcció.</p> | 08068-43 | C/ Major, 102 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</p> <p>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI. En el cas d'aquest edifici fins a la seva conversió en escola de música.</p> <p>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</p> | 41.3959423,1.9570915 | 412816 | 4583236 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216132017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216131952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231214105745.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95662 | Can Garcia - Granja García - Torre García - Torre de la Punxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-granja-garcia-torre-garcia-torre-de-la-punxa | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ HERNÁNDEZ.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Juan Pablo (2013) «</span></span></span></span></span></span></span><a href='https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/19007'><span><span><span><span><span><span><span>La Granja García : història i arquitectura</span></span></span></span></span></span></span></a><span><span><span><span><span><span><span>». </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>UPCommons</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Arxiu del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2013-07.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de caràcter senyorial. Està ubicat en una parcel·la de 3.592 m², i és un casalot modernista de planta quadrada (11,50 x 11,50 m aproximadament). </p> <p>La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges. La cornisa es presenta fistonada amb arcades i majòliques. La fusteria majoritàriament és de llibret i color verd. Té una esvelta torre amb capitell d'agulla cònica en un dels angles.</p> <p>Els murs són de pedra vista de llicorella negra, i també de maó vist, tant al cos de la torreta com als marcs de les diverses finestres.</p> <p>La façana principal està orientada a sud-oest. A sobre d'una de les finestres dobles, orientades a sud-est, que constitueixen part de les obertures, hi ha un rellotge de sol rectangular.</p> <p>En alçada es desenvolupa en baixos i dues plantes més.</p> <p>De la fesomia exterior de l'edifici destaca la torreta ja esmentada, capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada de color verd, amb diversos elements ceràmics decoratius al coronament, a la base i a la meitat de la seva alçada. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda, amb lletres ceràmiques blanques a sobre d'un fons decoratiu taronja i blau. En aquest rètol posa el nom de l'edifici: 'Granja Garcia'.</p> <p>El portal principal és de mig punt, amb dovelles molt amples. Està rematada per un escut de camp buit adornat amb flors i una cinta amb llegenda.</p> <p>Destaca la galeria d'arcs a manera de solana. En general, la decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana, dominant elements florals.</p> <p>L'accés principal es troba a la façana sud-oest, en planta baixa. També s'hi pot accedir des de la façana lateral sud-est amb accés directe al menjador.</p> <p>Del seu interior destaquen així mateix, els interiors i disposicions arquitectòniques de les següents plantes: (Pérez, 2013: 16-18).</p> <ul> <li>La planta baixa consta de vestíbul, despatx, menjador, cuina, sala d'estar, bany, distribuïdor, passadís, dos dormitoris, magatzem, caixa d'escala, sala de caldera i traster. Quan es va construir la casa, aquesta planta era on residien els masovers, mentre que a la dècada dels seixanta va patir una reforma de les instal·lacions i acabats per tal de condicionar-la, ja que era l'habitatge dels nous propietaris.</li> <li>A la planta primera s'accedeix a través de l'escala interior de la casa. En aquest primer pis és on originàriament vivien els primers propietaris, i manté íntegrament el paviment del menjador i les habitacions, així com alicatats ceràmics de gran qualitat. El menjador és molt senyorial; tenia una llar de foc, però per problemes amb la xemeneia es va haver de treure, i actualment s'ha substituït per un paravent de ferro forjat molt ben treballat. Aquesta estança va ser decorada amb molta delicadesa. La planta consta de menjador-estar, sala de fumadors, caixa d'escala, distribuïdors, tres dormitoris, cuina, dos banys i balcó.</li> <li>La planta segona, que és la que es troba menys modificada de totes, és a dir, no ha patit cap modificació, per la qual cosa es poden observar els materials d'origen. S'hi accedeix a través de l'escala interior. Consta de tres sales diàfanes, una sala d'accés a dalt de la torre, dos dormitoris, cuina, banys, sala de caldera i la caixa d'escala.</li> <li>A la planta solàrium s'accedeix mitjançant l'escala interior. Es tracta d'una terrassa exterior, tancada amb merlets i des d'on es pot gaudir d'unes vistes esplèndides.</li> </ul> <p>En un lateral de la casa hi ha altres construccions i també al seu voltant un jardí ben cuidat. A la parcel·la també hi ha una piscina i una construcció auxiliar destinada a trasters i garatge.</p> | 08068-58 | Plaça Granja García, 3. Urbanització Granja García. | <p>Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font.</p> <p>La Granja va ser encarregada l’any 1899 pel senyor Frederic García (mort l’any 1914). El senyor Garcia era fabricant de ciments de Vallirana, i volia aquest edifici com a habitatge i no com a explotació agrícola, com es podria suposar pel nom de granja. Les obres van acabar l’any 1900, segons la data que figura a la ceràmica de l’entrada de l'habitatge.</p> <p>La mansió fou adquirida posteriorment pel senyor Juan Giménez Yebra l’any 1963.</p> <p>En data del 2013 hi havia un nou propietari i la casa es trobava desocupada.(Pérez, 2013: 16-18).</p> | 41.3991391,1.9900225 | 415573 | 4583559 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208134042.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Soqué | Al costat de l'edifici modernista hi ha una casa de pagès anterior. | 105 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95663 | Rellotge de sol Granja García | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p> | 08068-59 | Plaça Granja García, 3 | <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> | 41.3991216,1.9899916 | 415571 | 4583557 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Soqué | 105 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95633 | Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir. | <p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p> | 08068-33 | c/ Major, 23 | <p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p> | 41.3959705,1.9535506 | 412520 | 4583243 | 1896-1908 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-01-22 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà | L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96089 | Cementiri de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | Hi ha algunes sepultures en mal estat de conservació, especialment el mausoleu. | <p>Compta amb un total de 711 llocs de sepultura, incloent-hi panteons, nínxols i columbaris.</p> <p>Destaquen un mausoleu modernista; la tomba de Josep Tarradellas amb la placa on se'l nomenava 'Commandeur de la Legion d'Honneur' atorgada pel president François Miterrand; un poema original de Pere Quart, dins del nínxol de la família Roig Morera; la capella-panteó de la família Mensa; el nínxol d'Antoni Novellas Codina, entre altres sepultures, així com les dues creus: una exempta i una segona ubicada en una cantonada de la zona de nínxols.</p> | 08068-98 | Carrer Àngels, 1 | <p>Als inicis, havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló. Amb posterioritat es va crear aquest, que es va beneir el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138). En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…) Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior. El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes'. En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial. El reglament va ser aprovat (Roig, 2010: 83).</p> <p>El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser totalment aixecades gràcies a l’aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló. El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics.</p> <p>L'iniciador i propulsor d’aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, que va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p> | 41.3983386,1.9614023 | 413180 | 4583499 | 1894-1901 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130152242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130153527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-09807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-09808.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La propietat és municipal, i és gestionada mitjançant una concessió administrativa des del 2007 per un període de 45 anys. El programa de millora d'aquest cementiri s'ha centrat en la restauració i manteniment de les instal·lacions, així com en la planificació de construir nous llocs de sepultura. | 119 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95647 | Casa de la Vila - Torre Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-torre-rovira | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2022) Crónica biogràfica de Manuel Rovira Burgada. Cervelló. Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble. núm., 65. Setembre 2022.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Va ser remodelat en el moment de la seva adequació com Ajuntament. | <p>Torre aïllada, de planta rectangular i coberta plana, a manera de terrassa. Volumètricament, consta de dos cossos sense solució de continuïtat, el davanter de més alçada que el posterior. L'edificació, en origen, constava de planta baixa i pis, però quan l'Ajuntament l'adquirí es van dur a terme remodelacions entre els anys 1970 i 1977, moment en què s’aixecà una segona planta pis i es va buidar interiorment. A la façana, a causa de la remodelació feta pel seu nou ús, es van rebaixar les finestres de la planta baixa, i l’obertura central, aprofitant com a peanya del balcó, l’arquitrau que descansa a sobre de les columnes que flanquegen el portal d’entrada.</p> <p>S’accedeix a l’edifici a través d’unes escales frontals que contenen el porxo d'entrada. Al davant i al lateral disposa d'una placeta, creada després de l'enderroc de les quadres, la qual dona més presència a la construcció.</p> <p>La façana és plana i el volum en vista frontal és totalment cúbic. recordant lleument una edificació pal·ladiana en el seu eclecticisme amb detalls modernistes i elements classicistes. Presenta una composició regular de buits (tres a planta baixa i primera i cinc a la planta segona) que han estat modificats pels nous usos, com la finestra central, convertida en balcó amb balustres. Totes les obertures son de llinda plana i mentre que les de plana baixa presenten una proporció allargada en sentit vertical a la planta primera i segona són de proporció quadrangular. </p> <p>La peanya del balcó principal descansa sobre un arquitrau sostingut per sengles columnes de fust llis i base quadrada. Quatre fanals de vidre il·luminen la façana a l’exterior. Entre les columnes s’obre la porta principal que dona accés a l’edificació, la qual conserva la fusteria primitiva, tallada, presentant a la part superior, vidre protegit per l’enreixat original, de ferro forjat, amb decoració vegetal mig daurada. També es conserven els picadors de ferro.</p> <p>Coronant l’edifici, destaca un rellotge contemporani i a esquerra, a sobre d’una de les finestres de planta baixa que flanquegen el portal d’accés, hi ha un plafó ceràmic, amb la inscripció 'Casa de la Vila' i l'escut del municipi.</p> | 08068-47 | C/ Major, 146-148 | <p>El nom original de la casa era Torre Rovira, ja que el seu primer propietari, Manuel Rovira Serra, era advocat, dramaturg i poeta. (Grup de Recerca, 2022: 65). Va escriure un drama titulat 'Gent de vidre', basat en uns esdeveniments de 1893 a Cervelló, quan els treballadors de la fàbrica de vidre de Joaquim Mensa van fer vaga. L'empresa els va acomiadar, i ells van formar una cooperativa que va fracassar per l'egoisme i la deslleialtat entre els treballadors (Grup de Recerca, 2022: 65).</p> <p>L'Ajuntament va adquirir la Torre Rovira l'any 1970 per convertir-la en la seva seu. Es va remodelar i adaptar l'edifici, tot mantenint part de l'estructura original.</p> | 41.3960905,1.9590310 | 412978 | 4583251 | 1894 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-474.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es deia la Torre Rovira. L'any 1894, a la casa s'hi va celebrar l'onomàstica de Montserrat Burgada Campderrós, esposa del propietari. L'esdeveniment va reunir diverses personalitats, incloent-hi el Mestre en Gai Saber, Joaquim Riera Bertran. La vetllada festiva, literària i musical, va comptar amb actuacions de concertistes que tocaven el violí, el piano i l’harmònium, oferint diverses peces. L'acte va culminar amb la interpretació de 'L'Ave Maria' de Charles Gounod per una soprano anomenada senyora de Serra, seguit d'un gran ball per als joves.La Coral Diana de Cervelló, cada any per Pasqua Florida, sortia a cantar les tradicionals Caramelles. Era habitual que entrés al pati de la casa per fer-hi el recital de can coral claverià. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96343 | Font del Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinet-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | El Grup de pedra seca de Cervelló va fer una campanya de neteja de la font l'any 2018 | <p>La Font del Molinet de Cervelló es troba a redós de la riera de Cervelló.</p> <p>Aquesta font és una estructura senzilla, on l'aigua raja d'un tub metàl·lic situat a sobre d'una pica de reduïdes dimensions. Des de la pica, l'aigua s'escola mitjançant una canalització de maçoneria que la condueix cap a una bassa.<br /> <br /> La bassa associada té una part de les seves vores inclinades, una característica dissenyada per fer-la servir com a safareig. Aquesta configuració permetia als habitants de la zona rentar la roba de manera eficient, aprofitant l'aigua corrent que proporcionava la font.</p> | 08068-180 | Sota el carrer de la Font, gairebé sota el pont de l'autovia, al costat esquerra de la riera de Cervelló. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3949765,1.9693009 | 413835 | 4583118 | 1893 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96343-18002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96343-18003.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquesta font va estar apadrinada l'any 2015, per un curs de 2n. d'ESO d'un Institut proper.(Grup de Recerca de Cervelló, 2024: 2).Aquest apadrinament forma part del projecte 'Apadrina una font', engegat pel Grup de Recerca de Cervelló. Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar el programa d’apadrinament de fonts abans esmentat (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 98157 | Font Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrera-0 | <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.lló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | En trobar-se en un lloc gairebé inaccessible s'ha deteriorat per manca de manteniment. | <p>La Font Ferrera de Cervelló és una antiga font de mina, actualment abandonada, que exemplifica les tradicionals galeries subterrànies utilitzades per captar i canalitzar aigües subterrànies. Aquestes fonts, desenvolupades fins al segle XIX, tenen els seus orígens en l'època romana i musulmana. La mina de la Font Ferrera consisteix en una galeria horitzontal excavada per arribar a la capa freàtica i permetre que l'aigua flueixi per gravetat fins a un dipòsit o bassa a la sortida.</p> <p>Conserva, encara que molt malmesa, l'estructura de sortida està feta amb totxos amb la boca de la mina coberta amb arc rebaixat. S'obre de l'arc s'aprecia una inscripció:</p> <p>'FONT FERRERA</p> <p>ANY 1890(?)'</p> | 08068-431 | A la riera de Cervelló poc després del Torrent Fondo. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. Aquest és un fet que fa difícil la seva datació, però en aquest cas disposem de l'estructura de sortida de la mina construïda i amb una data a la llinda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, encara que en aquest cas, es va fer per mans expertes per tal de construir la mina d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3928593,1.9571881 | 412820 | 4582894 | 1890? | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98157-43102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98157-43103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.