Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95637 | Can Guitart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-0 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Ubicada al carrer Major, en el cor del nucli urbà, aquesta imponent estructura arquitectònica és un extens casal de planta rectangular amb una distribució que comprèn planta baixa, dos pisos i golfes. Amb una presència majestuosa, l'edifici s'estén amb dos cossos laterals, cada un d'ells compost per una planta baixa i un pis.</p> <p>L’edifici està flanquejat per dos cossos laterals. El cos central, una obra mestra d'arquitectura, presenta una composició de tres eixos verticals, en destaca l'entrada principal, amb un arc escarser, flanquejat per una reixa de ferro forjat, que introdueix al visitant a través d'una porta emmarcada amb vidrieres emplomades i arc a nivell. A cada costat del portal, a la mateixa planta de la façana, s'obren dues finestres de traça vertical i persianes de llibret.</p> <p>El primer pis s'adorna amb tres balcons allindats, cadascun d'ells amb persianes de llibret i baranes. La barana central, més imponent, presenta una balustrada, mentre que les baranes laterals es caracteritzen per detalls de ferro forjat amb motius geomètrics senzills.</p> <p>Al segon pis, l'eix central destaca amb un balcó allindat que comparteix el mateix estil de persianes i baranes de ferro forjat dels buits laterals del primer pis, flanquejat per dues finestres igualment elegants. A la part superior, a les golfes, s'aprecia un òcul i una orla esgrafiada que exhibeix la data 1929, destacant el moment de la seva última reforma.</p> <p>Els detalls no passen desapercebuts, ja que totes les obertures presenten emmarcaments de motllures planes, semblants a guardapols. La cornisa curvilínia del capcer, juntament amb la coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, confereixen un aspecte elegant i harmoniós.</p> <p>El parament de la façana, al nivell de la planta baixa, imita filades de carreus a partir d’arrebossat i esgrafiat, mentre que als altres nivells s'aplica la tècnica de revestiment d'estuc amb els mateixos motius. L'estructura general es delimita amb dues faixes de tipologia clàssica, que recorden l'aspecte d'una gran pilastra.</p> <p>A la seva façana, al cos lateral esquerre, hi ha una rajola del Via Crucis i en una terrassa interior, a la part posterior de l’edifici, un conjunt de rajoles que representen una Mare de Déu.</p> <p>Els cossos laterals, a més de la seva funcionalitat, afegeixen un element estètic únic amb portes cotxeres a la planta baixa (reformada en el cos dret per tal de dedicar aquesta planta a local comercial), destacant-se amb arc pla i arc deprimit convex. El primer pis d'aquests cossos presenta balcons semblants als del cos central, amb una decoració afegida de garlandes esgrafiades al mur. Un ampli voladís format per un ràfec d'imbricacions de teula àrab corona aquests elements, que es converteixen en terrats utilitzables amb un coronament que inclou baranes de ferro forjat i arcs mixtilinis.</p> <p>La façana lateral no es queda enrere en termes d'elegància, presentant una pèrgola d'obra a la planta baixa i un balcó amb dues obertures d'arc de mig punt inscrites dins d'un gran arc de mig punt que les emmarca. Aquest balcó manté una balustrada impressionant i continua amb el voladís que es prolonga des de la façana principal.</p> <p>Des d'aquesta imponent façana, s'accedeix a un jardí que, que els propietaris van cedir a l'Ajuntament per crear un espai públic enjardinat, conegut amb el nom de plaça 11 de setembre.</p> | 08068-37 | C/ Major, 81 | <p>Can Guitart, antiga residència dels Guitart, ocupa un lloc destacat com a casa pairal a Cervelló. El seu propietari, Climent Guitart i González, com a hereu de Can Guitart Vell, gaudia d'una certa estabilitat econòmica. L’any 1843, l’edifici després coneguda com a Can Guitart, es distingia com l'únic forn de vidre català a Cervelló, conegut també com el Forn de l'Hostal, ja que en temps passats havia exercit com a hostal. El 24 de maig del 1862, Climent Guitart González va adquirir, mitjançant una subhasta pública, la propietat que havia pertangut a Josep Ferret i Martí, qui s'enfrontava a dificultats econòmiques que li impedien saldar els seus deutes, situació aquesta que va conduir finalment al seu embargament.</p> <p>Amb aquesta nova adquisició, la propietat va rebre el nom de 'Can Guitart', i sembla que Climent Guitart va encomanar la restauració de la casa a l'arquitecte Oriol Mestres, un familiar de Barcelona amb el qual mantenia vincles familiars. La família Mestres, que havia passat temps a Cervelló en diverses ocasions, fos estiuenca o refugiant-se de les epidèmies que afectaven la ciutat, era coneguda a la localitat.</p> <p>En l'any 1864, amb l'objectiu de transformar l'edifici en una residència, Guitart va confiar el projecte a l'arquitecte Josep O. Mestres, autor del Liceu i altres edificis notables de Barcelona, i pare del dibuixant i literat Apel·les Mestres.</p> <p>El nom de Can Bonastre, que esdevé el nou títol de la propietat, prové de l'altre cognom de la família, els Bonastre, originaris del Penedès. A principis del segle XX, la nissaga dels Bonastre es vincula amb la família de Can Guitart Vell pel matrimoni de Joan Bonastre amb Gertrudis Guitart.</p> <p>Durant el període comprès entre els anys 1918 i 1929, es van dur a terme remodelacions significatives en les façanes de l’edifici. La façana principal d'aquesta estructura va ser concebuda amb una influència estilística barroca, tot i que la seva realització es va produir en plena època del noucentisme. És interessant destacar que, malgrat aquesta adaptació al barroc, la part inferior de la gran casa, en concret la seva gran entrada, ha mantingut inalterat l'estil neoclàssic des de la seva construcció original, incloent-hi fins i tot les baranes de ferro que formen part de la seva estructura.</p> <p>Es pot apreciar aquesta transformació en la façana comparant imatges d'una postal anterior a les reformes, on es pot observar l'estil clàssic original que caracteritzava l'edifici. Aquesta evolució arquitectònica és encara més captivadora quan es compara amb els plànols del projecte de l'edifici datats de l'any 1864, oferint una visió completa de com s'ha modificat i adaptat al llarg del temps aquesta obra arquitectònica.</p> <p>Ja dins del segle XX, una part del jardí de la casa esdevé una plaça pública després de ser cedit a l'Ajuntament de Cervelló, convertint-se així en un espai obert per a tothom.</p> <p>Can Guitart/Can Bonastre, amb la seva rica història, i la seva potent presència arquitectònica, esdevé un testimoni de l'evolució urbana i arquitectònica de Cervelló.</p> | 41.3961315,1.9563416 | 412754 | 4583258 | 1864-1929 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03704.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca | La casa també és coneguda com a can Bonastre. | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95660 | Can Nicasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicasi | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Tot i que l'edifici es troba en bon estat, ha patit una important modificació respecte de la seva fesomia original. | <p>Edificació de planta rectangular amb façana plana, amb aplacats actuals, orientada a sud. Els murs són de pedra i maó, i la coberta a dues aigües de teula àrab. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les finestres són allindades i estan disposades de forma regular en la façana. En un costat s'obre una porta d'arc rebaixat.</p> | 08068-56 | Situada a l’accés de l'urbanització Torre Vileta, a 200 m de la cruïlla de la carretera BV-2421,al marge dret, direcció Barcelona. | <p>Al segle XIX, la casa i el seu territori es va segregar de la propietat de la Torre Vileta (AMB, 2016).</p> <p>La ubicació de Cal Nicasi és contigua a la via que va ser encarregada pel rei Carles III, actualment coneguda com a N-340. Durant anys, va servir com a punt de trobada i acollida per als caçadors que arribaven de Barcelona. Aquesta relació podria haver-li proporcionat alguns recursos complementaris, atès que el terreny que tenia destinat a conreu era limitat (Llurba, 2021:128).</p> | 41.3987653,1.9832518 | 415007 | 4583525 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La façana ha tingut una restauració recent amb la introducció de nous elements aliens a la fesomia original. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 95678 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans-0 | <p><span><span><span>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</span></span></span></p> | Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local. | <p>La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.</p> <p>Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.</p> <p>Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.</p> <p>Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.</p> | 08068-62 | Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340 | <p>La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:<br /> <br /> La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).<br /> <br /> 'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).</p> | 41.4014800,1.9871400 | 415335 | 4583822 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06206.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96035 | Riera de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</p> <p>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</p> <p> </p> | D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització. | <p>La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.</p> <p>La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.</p> <p>Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.</p> <p>La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.</p> | 08068-85 | Riera de Cervelló | <p>Antigament anomenada '<em>aqua pulcra'</em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.<br /> <br /> En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).</p> <p>La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).</p> <p>També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.</p> | 41.3980570,1.9857574 | 415216 | 4583443 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat. | 2153 | 5.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96062 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Enrunat i ocult per la vegetació | <p><span><span><span>Entre canyes i bardisses es troben, a tocar la riera de Cervelló, les restes constructives del molí. Per l’exterior es veu una porta d'accés amb arc escarser i dovelles ben escairades. A la dreta hi ha una finestra. La resta del mur està fet amb pedres irregulars sense escairar. Pel costat de la llera, dos contraforts reforcen l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior hi ha una sala coberta amb volta de canó.</span></span></span></p> | 08068-89 | Gairebé sota el pont que travessa la riera de Cervelló cap a la urbanització de la Granja García, però dins de la de Torre Vileta. | 41.3988642,1.9870699 | 415326 | 4583531 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093601.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 96063 | Rec i resclosa del Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares | <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | Ha gairebé desaparegut. | <p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p> | 08068-90 | A la llera de la riera de Cervelló | <p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p> | 41.4001891,1.9886668 | 415462 | 4583677 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96086 | Font del Roure / Font del Roure de can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-font-del-roure-de-can-pi | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Cal manteniment i neteja. | <p><span><span><span>Font aïllada al costat de la riera, en la qual desemboca directament. Té paredat de ciment, i està construïda a recer d’una terrassa i al costat dels esglaons que baixen fins a aquest punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una pica rectangular, dos brocals pels que raja l’aigua i a dreta un esglaó per a deixar l’atuell de recollir l’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la pica neix una canalització que marxa cap a la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba envoltada d’una frondosa vegetació, per sota d’una alzina de bones dimensions.</span></span></span></p> | 08068-95 | Entre els números 26 i 28 del carrer Llivia de la urbanització de can Pi, baixen unes escales cap a la font. | <p>L'aigua ha estat un recurs ric i inseparable de la història del municipi, tot i que en els temps actuals aquesta realitat hagi canviat. A més de la significativa presència de les rieres i torrents en aquest territori, destaquen moltes fonts que persisteixen, mantenint la seva qualitat original (Margall, 2018: 24).</p> <p>Les fonts de Cervelló eren indrets on força sovint les persones hi anaven a berenar i a buscar un càntir d'aigua fresca (Llurba, 2012:8-9).</p> | 41.3864943,1.9705976 | 413933 | 4582174 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174654.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96088 | Monument a les víctimes de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-2 | <p>CARBALLÉS, Jesús Alonso (2017), 'Memoria(s) de piedra y de acero: Los monumentos a las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo en el País Vasco<em>'</em>. A: <em>Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent,</em> núm. 18, primavera 2017: <a href='https://journals.openedition.org/ccec/6434'>https://journals.openedition.org/ccec/6434</a></p> | XX | <p>Monument commemoratiu en memòria dels morts a Cervelló durant la guerra civil.</p> <p>És un monòlit aïllat, de pedra sorrenca vermella sense desbastar, amb forma triangular. Es troba a sobre d'una base de formigó blanc que representa el terme municipal del municipi. Al frontal hi ha una placa d'acer patinable amb la següent llegenda: </p> <blockquote> <p><em>'En memòria de totes les persones de Cervelló que van morir o patir a causa de la Guerra Civil.</em></p> <p><em>Les guerres no les guanya ningú.</em></p> <p><em>Cervelló 1939-2019'</em></p> </blockquote> | 08068-97 | c/ de la Pau, 13 | <p>Va ser instal·lat al parc de la Timba l'any 2019. Aquest Parc de la Timba és un espai verd públic de gairebé 8.000 m² inaugurat el 2015, està ubicat a prop de la zona de les mines. L'espai ofereix diverses zones d'oci, jocs per a nens, i instal·lacions per a la mobilitat de la gent gran, i manté una gran varietat de vegetació típica de la zona, com pins, xiprers, i plantes arbustives mediterrànies. El parc també conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil quan la zona es va convertir en un lloc on es llençava runa.</p> | 41.3940902,1.9601573 | 413070 | 4583028 | 2019 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143341.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest monument simbolitza la creixent demanda en diversos sectors de la societat de reconèixer les víctimes d'un passat violent, preservant-ne la memòria de l'inexorable pas del temps i del pes d'un silenci imposat. La seva erecció s'emmarca en la superació d'un període prolongat d'amagament i pot interpretar-se en gran part com el resultat d'una 'mémoire empêchée'.La seva instal·lació comporta una intenció rehabilitadora i reintegradora per a les víctimes que han mantingut el silenci fins ara.En absència de la possibilitat d'aconseguir una justícia efectiva, el monument juga avui un paper substitut, destinat a mantenir viva en l'espai públic la memòria de la injustícia comesa. | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96091 | Pi ver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Afectat per la sequera. | <p>Pi Pinyoner de grands dimensions (uns 20 metres) que es troba a prop de la llera de la riera de Cervelló.</p> <p>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) és un arbre de les coníferes de mida mitjana a gran que pertany a la família <em>Pinaceae</em>. Té un tronc recte amb escorca grisenca i fissurada, i les seves fulles, aciculars i persistents, es disposen en fascicles de dos. Aquesta espècie és originària de la regió del Mediterrani, incloent-hi països com Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats.</p> <p>Les pinyes o conques del pi pinyoner són grans i pesants, amb una forma ovalada i una grandària d'aproximadament 8 a 14 centímetres. Cada escama de la pinya té una petita protuberància a la part superior coneguda com a umbo. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són apreciats per la seva carn comestible i s'utilitzen en una varietat de plats culinaris. A més, la fusta del pi pinyoner es fa servir en la construcció, especialment per a la realització de mobles i fusteries.</p> <p>Amb una presència important en els ecosistemes mediterranis, el pi pinyoner té un paper ecològic significatiu, ajudant a prevenir l'erosió del sòl i oferint ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, ja que molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</p> | 08068-100 | Zona periurbana. Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner. | <p><span><span><span>Els pins van formar part de les comunitats vegetals dominants a Cervelló, especialment abundants són les compostes per pins blancs tot i que a vegades es pot tractar de pinedes de pins pinyoners. Aquest exemplar, representa la importància històrica d’aquesta espècie arbòria al municipi, és un arbre molt conegut per la comunitat. </span></span></span></p> <p>Aquest ha estat sempre un arbre molt estimat per la gent de Cervelló. Nens i nenes arreplegaven al mes d'octubre els seus pinyons.</p> <p>Formava part de la masia de Ca n'Esteve.</p> | 41.3939178,1.9638593 | 413379 | 4583005 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96091-10002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | També rep el nom de 'Pi Fred'. Un altre nom alternatiu minoritari és 'Pi Gros'. | 2151 | 5.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96092 | Boscos de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | És un hàbitat molt sensible i amenaçat. | <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> | 08068-101 | Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3740954,1.9581594 | 412876 | 4580811 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96095 | Boscos de Rocabruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rocabruna | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.</p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.</p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.</p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.</p> | 08068-102 | Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera. | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3819301,1.9804777 | 414753 | 4581658 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96138 | Panteó del Cementiri de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-del-cementiri-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | En estat d'abandó. Escultures en part trencades i per dins les tombes es troben molt deteriorades. | <p>El mausoleu de la família Bordas és una edificació d'estil modernista que destaca per la seva rica decoració i la utilització de materials i iconografies distintives. Construït sobre un pòdium quadrat, el mausoleu està protegit per una cadena encastada en peus drets decorats amb temes vegetals. El monument és de planta quadrada, cobert amb una volta de creueria que es recolza sobre mènsules, i té una capella absidal en forma de mig decàgon, accessible per un arc de mig punt profusament decorat amb arquivoltes que alternen columnetes i pilastres.</p> <p>En la part central del monument hi ha un carreu amb un àngel esculpit. Té vitralls amb motius geomètrics, dels quals només es conserven els superiors, i els arcs pel perímetre exterior també presenten aquests motius. L'arc posterior dona pas a una capelleta de dimensions reduïdes. Els arcs laterals contenen dos arcs ogivals trilobulats separats per columnetes amb capitells esculpits. El vitrall del costat esquerre està considerablement danyat, però es pot distingir la imatge de la Mare de Déu pel mantell blau, mentre que el vitrall del costat dret està cegat, ja que inclou les làpides dels difunts enterrats.</p> <p>Les teules de l'exterior simulen les escates d'un drac, i a l'extrem dels quatre cantons hi ha figures de drac, seguint la volta de creueria exterior. El perímetre exterior dels arcs de mig punt està envoltat per una garlanda de roses de pedra tallades en forma helicoidal. Els elements decoratius com els dracs i les garlandes de roses junts remeten a la llegenda de sant Jordi i la seva significació en la lluita contra el mal.</p> <p>Aquest mausoleu modernista no només és un lloc de descans per als difunts de la família Bordas, sinó també una obra d'art que encapsula elements simbòlics i estètics del modernisme català.</p> | 08068-125 | c/ Àngels, 1 | <p>Aquesta tomba monumental d'ús familiar la va construir com a lloc d'enterrament la família Bordas.</p> <p>Aquesta família provenia de Mallorca. La dona es deia Rosa Bordas, i ella va ser la propietària de tots els terrenys del que ara es coneix com la Urbanització Santa Rosa de Cervelló, que va des del pont sobre la riera i s'estén cap a la dreta fins a arribar al límit del municipi de Vallirana, amb la Urbanització la Llibra-Casanovas d'aquest municipi. Rosa Bordas també tenia la propietat de l'actual Torre de les Monges, que va servir de refugi i habitatge a tots els obrers i famílies contractats per treballar en l'arranjament de la urbanització.</p> <p>El 1901 quan es va inaugurar l'actual cementiri de Cervelló, els pares de la Rosa Bordas van fer construir el panteó familiar.</p> <p>Allà hi han enterrats cinc difunts: els mateixos pares de la Rosa Bordas, el matrimoni Bartolomé Mir i Rosa Bordas i un nebot que es deia Juanito Bordas.</p> <p>El matrimoni no va tenir fills. Bartolomé Mir era del Maresme. Ell, juntament amb un promotor immobiliari, van dur tot el projecte i desenvolupament de la Urbanització de Santa Rosa. Aquesta urbanització porta aquest nom en honor de l'esposa de Mir, la Rosa Bordas.</p> <p>La Rosa i el seu marit anaven cada any per Tots Sants al cementiri a visitar el panteó dels pares de la Rosa. Disposaven que una minyona que tenien, que era de Cervelló, anés uns dies abans a netejar convenientment el panteó i els vistosos vitralls que en aquella època estaven intactes i no havien arribat a l'estat d'abandonament i deteriorament actual. Aquesta disposició incloïa que hi hagués tot un grup d'enormes ciris encesos i cremant pels dies de Tots Sants i Difunts per admiració dels visitants al cementiri en aquests dies. La minyona es va casar amb un home que provenia de La Manxa, de Camp de Criptana.</p> <p>Després de casats se'n van anar a viure allà, per aquesta raó pot ser que es va començar a abandonar la cura del manteniment d'aquest mausoleu. El cementiri on està ubicada, als inicis havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló.</p> <p>Amb posterioritat es va crear aquest, el qual va ser beneit el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138).</p> <p>En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…).'</p> <p>Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior.</p> <p>El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes.</p> <p>En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial' (Roig, 2010: 83). El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser completament aixecades gràcies a l'aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló.</p> <p>El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics. L'iniciador i propulsor d'aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, qui va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p> | 41.3983800,1.9611278 | 413157 | 4583503 | 1901 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12505.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Tot i que l'estructura mostra signes de desgast i degradació, especialment a les zones de pedra exposades a les inclemències del temps, el mausoleu manté gran part de la seva majestuositat original. Els detalls de les gàrgoles i altres elements escultòrics, així com els vitralls, encara conserven gran part de la seva bellesa i detalls.És un exemple destacat d'arquitectura funerària amb una riquesa de detalls decoratius i simbòlics. La seva estructura robusta, combinada amb elements decoratius com les gàrgoles, els vitralls i l'escut heràldic, el converteixen en un monument de gran importància històrica i artística dins del cementiri de la població de Cervelló. | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96155 | Oliveres de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-sant-ponc | <p><span><span><span>MADOZ, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVIII - XIX | Es troben en estat d’abandó i, per tant, en perill de desaparèixer. | <p>El conjunt d'oliveres de Sant Ponç de Corbera està format per diversos exemplars arboris de l'espècie <em>Olea europaea.</em></p> <p>Aquestes oliveres formen part d'una antiga zona agrícola terrassada, situada entre Can Dispanya i el monestir de Sant Ponç, tot i que avui en dia es troben abandonades.</p> <p>El cultiu de l'olivera ha estat tradicional a Cervelló, com es pot veure a l'interior del mas de Ca n'Esteve, on es conserva un molí d'oli, testimoni de la importància d'aquest cultiu i la seva posterior transformació en oli.</p> <p>Paisatgísticament, les oliveres estan incloses dins d'una zona més ampla que comprèn l'espai natural marcat pels fons de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com el Serral Llarg fins a Sant Ponç. Als boscos del voltant creixen pinedes de pi blanc, acompanyades d'una vegetació molt variada (Margall, 2018: 29).</p> | 08068-128 | Al costat del camí entre Can Dispanya i Sant Ponç de Corbera. | <p><span><span><span>L'olivera i el seu conreu són un dels coneixements i oficis que, juntament amb els que es relacionen amb la vinya han determinat el desenvolupament social, econòmic i paisatgístic de Cervelló fins a arribar la indústria que va impulsar l'economia del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'unes oliveres centenàries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX Cervelló produïa blat, vi, oli, llegums i molt especialment, llenya (Madoz: VI, 337). Avui dia, el cultiu d'oliveres és testimonial a Cervelló i es concentra en alguns pocs indrets del terme, com és aquest cas.</span></span></span></p> | 41.4020758,1.9118671 | 409044 | 4583965 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12805.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A prop hi ha un element natural de primer ordre, el lledoner de Sant Ponç.Aquest conjunt d'oliveres centenàries, no són úniques al municipi.A la zona d'en Jepic, sota la Penya Roja, hi ha elements únics a la comarca d'exemplars d'aquesta mateixa espècie arbòria, reflex persistent d'aquest cultiu tradicional. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96157 | Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat. | <p>Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.</p> <p>Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.</p> | 08068-130 | Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages) | <p>La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.</p> <p>El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.</p> <p><span lang='CA'><span><span>(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).</span></span></span></p> | 41.4004010,1.9456139 | 411862 | 4583743 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13005.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96158 | Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc | <p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Es troba en estat de ruïna imminent | <p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p> | 08068-131 | A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç. | <p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p> | 41.4020263,1.9100435 | 408891 | 4583961 | 1820 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història. | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96174 | Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-maria-riera-den-guell | <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn. | <p>Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.</p> <p>El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.</p> <p>Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.</p> <p>Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (<em>Ulmus minor</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>), avellaners (<em>Corylus avellana</em>), figueres (<em>Ficus carica</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), així com algunes murtres (<em>Myrtus communis</em>), entre d'altres.</p> <p>Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (<em>Lonicera implexa</em>) i el córner (<em>Cornus sanguinea</em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (<em>Lithospermum purpureo-caeruleum</em>).</p> <p>La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).</p> | 08068-135 | Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c/ del Pi, 10 | <p>Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. </p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3876040,1.9720240 | 414053 | 4582296 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13503.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96175 | Cova del Morrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-morrut | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. </p> <p>La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-136 | Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal. | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13601.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96176 | Avenc de la Plomada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plomada | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.</p> <p>L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-137 | Serral Llarg | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3928315,1.8887175 | 407096 | 4582962 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13703.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96184 | Avenc del Morrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-morrut | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>L'avenc està format per una bòfia que al seu extrem obre una cavitat que consta de dues petites galeries que es comuniquen per una finestra.</p> <p>És de pedra calcària, té un desnivell de 2,6 metres i un recorregut total de tretze metres. El seu interès rau en la forma de la dolina pel recull d'aigües pluvials. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 31-32)</p> | 08068-140 | Camí a la Creu d'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3900000,1.8785800 | 406244 | 4582659 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96200 | Avenc Nou de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nou-de-lordal | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-cinc metres i un recorregut total de trenta-dos metres.</p> <p>La cavitat s'origina en una dolina en forma de con vuit. L'obertura dona pas a un pou de menys catorze metres, al final d'aquesta obertura n'hi ha una altra de més petita que continua baixant fins als menys vint-i-cinc metres de fondària <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: 35-36).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-142 | Antiga carretera N-340 | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3895600,1.8791500 | 406291 | 4582609 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96200-14202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | La cavitat va estar obstruïda fins al 2002 per males praxis humanes i per fets naturals deguts a la idiosincràsia de l'avenc. La dolina recull les aigües fluvials i arrossega cap a l'interior allò que pugui recollir.S'hi ha trobat artilleria i munició de la Guerra Civil perquè està situada en un punt proper al pont de l'Ordal. També és propera a la urbanització del Lledoner, anys enrere els lladres que assaltaven les motos d'aquesta urbanització es desfeien dels xassissos llençant-los a aquest avenc per això se'l coneix com a Avenc de les motos. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96209 | Avenc d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-roca | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer. | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis.</p> <p>Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-143 | Proper a Can Rigol | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | 41.4019200,1.8852500 | 406819 | 4583975 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14303.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42) | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96243 | Avenc Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-bonic | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Compta de tres obertures d'entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l'avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se'l denomina amb l'adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).</span></span></span></span></span></span></p> <p>A l'interior de l'avenc s'ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l'escarabat del gènere <em>Troglocarinus</em> (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l'estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.</p> <p>L'escarabat <em>Troglocarinus</em> és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.</p> <p>La presència de <em>Troglocarinus</em> en l'Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d'aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.</p> <p>A més, la troballa d'aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l'espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d'aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.</p> | 08068-149 | Proper al Maset de Can Dispanya | <p>L'Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d'Avenc Bonic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3949770,1.8901130 | 407215 | 4583199 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13803.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96244 | Avenc del Pont del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pont-del-lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de vint metres.</p> <p>Es tracta d'una petita cavitat propera al Pont del Lledoner. Està formada per dos pous que s'uneixen donant lloc a una sala petita. El seu pas és relativament fàcil, ja que en un dels pous s'ha format una rampa per l'acumulació de blocs caiguts. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 53-54)</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-150 | Pròxim al Pont del Lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3908000,1.8958800 | 407692 | 4582729 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96244-15002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96244-15003_0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Avenc del Pont Gran. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96246 | Avenc dels Azimuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-azimuts | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera. | <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) </span></span></span></span></span></span></p> | 08068-152 | Serral Llarg | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3967200,1.8975300 | 407838 | 4583385 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96246-15202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96247 | Cova de can Rigol número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-1 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-153 | Propera a la urbanització de Can Rigol. | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4062800,1.8998800 | 408048 | 4584443 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15301.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96250 | Cova de can Rigol número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-2 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-154 | Propera a la urbanització de Can Rigol | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4063600,1.8995100 | 408017 | 4584453 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96250-15401.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96252 | Avenc Clar número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-1 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.</p> <p>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. També s'hi han trobat restes òssies d'animals a la seva base <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 69-70).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-155 | Proper al Mas del Lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3936600,1.9018800 | 408197 | 4583040 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15504.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. Encara s'aprecien les marques de les extraccions (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 70). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96308 | Avenc Clar número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-2 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de campana amb algunes formacions al seu interior. S’han trobat restes òssies d’animals a la base (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 73-74).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-159 | Proper al Mas del Lledoner | <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> | 41.3936900,1.9018300 | 408193 | 4583044 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96312 | Avenc Clar número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-3 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys tres metres i un recorregut total de cinc metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. La seva base està obstruïda </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 77-78).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-160 | Proper al Mas del Lledoner | <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> | 41.3936000,1.9016900 | 408181 | 4583034 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96312-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96312-16003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96313 | Avenc del Torrent de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-torrent-de-les-comes | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de dotze metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entrada ens condueix directament a una sala de dimensions similars en la totalitat de l'espai. A l'oest de la base es troba un petit pou que descendeix fins al límit de fondària </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 81-82).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-161 | Pla de les Comes | <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> | 41.3951300,1.9007600 | 408106 | 4583205 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96313-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96313-16103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96316 | Cova - Avenc Pla de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-avenc-pla-de-les-comes | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de cent quinze metres.</p> <p>La boca d'entrada baixa per un túnel curt que ens condueix directament a la sala principal, que és de grans dimensions. Hi ha una altra entrada al final de la sala. S'hi poden trobar nombroses formacions al seu interior. Darrere d'un gran bloc s'amaga l'accés a diverses gateres que davalla de forma laberíntica a altres sales més petites (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 85-86).</p> | 08068-162 | Pla de les Comes | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3958100,1.9053900 | 408494 | 4583275 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96316-16203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96316-16201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | L'entrada principal a la cova és artificial. Es va fer quan va ser emprada per a l'extracció de calcita durant el període de la indústria vidriera, com també els Avencs Clars. En el seu interior es va trobar un enterrament prehistòric conformat per les restes del difunt i el seu aixovar, no es té una cronologia clara, però s'estima que pertany entre finals del període neolític i l'edat de bronze (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 86).Al fons de la sala interior, s'ha detectat la presència d'exemplars del coleòpter cavernícola Troglocharinus ferreri. Aquesta troballa destaca per la seva rellevància en l'estudi de la fauna subterrània i la biodiversitat específica dels hàbitats cavernícoles d'aquest territori. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96318 | Cova de Can Dispanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-dispanya | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i té un recorregut total de nou metres.</p> <p>La boca d'entrada té forma de triangle. El seu interior és allargat, i allotja una petita sala que està formada a partir de l'esfondrament de blocs. S'hi poden trobar algunes formacions al seu interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 89-90).</p> | 08068-163 | Propera al Mas de Can Dispanya | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96318-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96318-16303_0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Cova del Triangle. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96322 | Cova dels Xampinyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-xampinyons | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>La cova està formada per pedra calcària. Presenta un petit desnivell d'un metre i té un recorregut total de cinquanta metres.</p> <p>Es tracta d'una cavitat de dimensions notòries que es conforma per una gran sala i una cambra superior a la qual es pot accedir per una escala de fusta recolzada a la paret. S'hi poden trobar diverses formacions al seu interior, així com rastres d'usos anteriors. Es va emprar, com altres coves i avencs de la zona, per a l'extracció de calcita per a la indústria vidriera; i també com a lloc de cultiu de xampinyons, d'aquí el nom (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 93-94).</p> | 08068-167 | Bosc de can Lledoner | <p>La Cova dels xampinyons fou transformada per a conrear xampinyons.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3935700,1.9080300 | 408711 | 4583024 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96322-16702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96322-16703.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Cova del Lledoner. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96323 | Cova del Coll Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-coll-verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></span>.</p> | L'accés és relativament fàcil amb la qual cosa hi han pogut entrar persones incíviques i l'entrada es troba força malmesa. | <p>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.</p> <p>La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).</p> <p>Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.</p> <p>S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.</p> | 08068-168 | Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat. | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3933570,1.9111110 | 408969 | 4582997 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16803.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96324 | Avencó de la pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenco-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>Petit avenc que està format per pedra calcària. Té un desnivell de set metres i un recorregut total de deu metres.</p> <p>L'entrada es troba suspesa a uns quinze metres del sòl, en el tall de la segona pedrera. Hi ha més orificis d'accés que es van crear a partir de l'explotació artificial de la pedrera. La cavitat es conforma a partir d'una única sala que és allargada i presenta dos nivells. Les parets que l'envolten estan plenes de formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 101-102).</p> | 08068-169 | A la segona pedrera del Coll Verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3910500,1.9123000 | 409065 | 4582740 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96324-16902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96324-16903.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96325 | Cova de la Destral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-destral | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>La cova està formada a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de quaranta-sis metres. </p> <p>La cavitat és estreta ja que té forma de tub en descens.</p> <p>No presenta salesdiferenciades, únicament un parell de galeries molt petites que surten de la principal i que indiquen el pas d'aigua (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 121-122).</p> | 08068-170 | Can Bassons | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3937671,1.9452956 | 411827 | 4583007 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96325-17002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96325-17003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | A l'interior es van localitzar unes restes antropomòrfiques. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 96338 | Cova E-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-e-1 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>La cova és de pedra calcària. Té un desnivell de tres metres i un recorregut total de quaranta-cinc metres.</p> <p>La cavitat està formada per una petita sala separada en dos espais per mitjà d'un envà. No és del tot transitable perquè ha patit despreniments. Tampoc conté formacions en el seu interior. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 105-106).</p> | 08068-176 | Situada a la primera pedrera del Coll Verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3904200,1.9117750 | 409021 | 4582670 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 96339 | Avenc de l'Escalfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lescalfor | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys trenta-dos metres i un recorregut total de vuitanta metres.</p> <p>A partir de l'accés a la cavitat es pot accedir, per una banda, a una galeria de vuit metres de fondària que conté formacions en el seu interior, així com la resta de l'avenc. Per l'altra banda es pot descendir per un pou fins als -32 m (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 129-130).</p> | 08068-177 | Seguir 115 m en direcció oest des del dipòsit d'aigua del C/ Anoia fins a un corriol al marge esquerre i endinsar-se 45 m més | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4017980,1.9481060 | 412073 | 4583896 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96339-17702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96339-17703.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 96341 | Avenc Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-molins | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-sis metres i un recorregut total de noranta-sis metres.</p> <p>A partir de l'accés a la cavitat entrem en una petita sala que fa un lleuger pendent. Al final d'aquesta hi trobem una gatera estreta que condueix fins al pou principal que és vertical i irregular en forma. Un cop s'ha arribat al fons del pou s'obre una galeria en horitzontal que es va estrenyent fins a impedir el pas (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 125-126).</p> | 08068-178 | Plana dels Bessons | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3951530,1.9456295 | 411857 | 4583160 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96341-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96341-17803.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 96342 | Coves de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de dues coves petites formades per un conglomerat de silícics basals i fàcies Buntsandstein. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova A es troba a una alçada 217 m, té un desnivell de quatre metres i un recorregut de sis metres. S'accedeix per una escletxa irregular i relativament gran per la mida total de la cavitat, que consta d'una sala descendent. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova B està una mica més avall, a 200 m, i és més petita, el seu recorregut és de tres metres i un desnivell de dos, es tracta d'una petita balma arrodonida. En l'emplaçament s'hi han trobat restes prehistòriques. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 137-139).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-179 | Al costat de l'Església de Santa Maria de Cervelló | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3869476,1.9599924 | 413046 | 4582235 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17905.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 96370 | Avenc Nostre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nostre | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell de vint metres i un recorregut total de trenta-cinc metres. S'hi accedeix per una boca estreta que davalla fins a una petita sala que dona pas a un pou, al final d'aquest hi trobem rampa que dona accés a una nova sala (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 109-110).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-187 | Entre Can Rafel i Cal Peret | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4043280,1.9304420 | 410600 | 4584195 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18703.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Avenc de les Aranyes i Avenc de la penya de can Rafel. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96372 | Avenc de la Lídia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-lidia | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell d'onze metres i un recorregut total de quinze metres. La cavitat consta d'un pou estret pel qual s'accedeix, aquest queda tallat en baixar cinc metres per una lleixa (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 113-114).</p> | 08068-189 | Proper a Can Rafel | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4046250,1.9313620 | 410677 | 4584227 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96374 | Cova de la Llauna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-llauna | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i el seu recorregut és de cinc metres en total. La boca és relativament gran i dona accés a una sala que forma la cavitat. Des del seu interior es poden apreciar bones vistes del municipi de Cervelló (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).</p> | 08068-190 | Propera a la Cova de la Destral | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3925610,1.9438120 | 411701 | 4582875 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96374-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96374-19003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | No es tenia cap constància documentada de la cavitat fins a la seva exploració el 2018, per això no té plànol topogràfic. Se la va anomenar així perquè es van trobar llaunes a l'interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118). | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 96387 | Mina i font del Purroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-del-purroig | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'esfondrament, tant de part de la mina com de les basses adjacents, impedeix l'accés a l'interior. | <p><span><span><span><span><span><span>Mina d’aigua excavada a la roca mare, la qual, en origen, abastia al rec a través d’unes basses que es troben més avall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la bocamina: un accés construït per dos pilars de maons, a sobre dels quals descansa una pedra sorrenca vermella que serveix de llinda plana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 173-175).</span></em></span></span></span></span></p> <p>De l'interior de la mina, just a sobre de la font, surt una canonada de plàstic que condueix l'aigua a la font que encara raja. L'altra canonada comunica la font i la bassa adjacent.</p> | 08068-199 | Vora la Riera de Cervelló | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3931200,1.9589900 | 412971 | 4582921 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96387-19902.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | També anomenada com a Mina de la font del Puig Roig. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96410 | La curandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-curandera | <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p> | L'any 1964 es va recopilar aquesta història, que actualment ja s'ha perdut de la memòria de la gent de Cervelló. | <p>Història de la curandera:</p> <blockquote> <p><em>'Diuen que diuen s'ha de creure en tot i no s'ha de creure en re; però hi havia hagut per anys radere ... hi havia una mica més de creència que no hi ha ara. Hi havien un ... unes persones que vosté anava enllà, li encertaven o no li encertaven: feien de curandera. Jo, explicava el meu pare, en el carrer Gran de Gràcia, pues una vegada la germana que està de majordoma amb un meu germà, doncs, es trobava que, quan la criava, la mare es va quedar sense llet, seca, i amoïnats perquè determinaven per portar-la amb una dida; i li van dir ab el meu pare, diu:</em></p> <p><em>-Ves a Gràcia, que hi ha una dona que et donarà remei.</em></p> <p><em>I va anar-hi.</em></p> <p><em>-Però , tu no diguis re. En ribant allà no diguis el què eh? només que vas allà per una criatura aixís i aixàs dónes els noms i prou.</em></p> <p><em>I arriba allà i li diu: </em></p> <p><em>-Déu lo guard.</em></p> <p><em>-Déu lo guard. Què us passa, eh?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Miri. Tinc una nena que fa tants dies que plorar i plorar i plorar, i no sabem què té. A vere què és lo que passa.</em></p> <p><em>Diu</em></p> <p><em>-Lo que té -diu- és que lo que té és molta gana i no té tiberi.</em></p> <p><em>-Bueno, dòs -diu-, com s'ha darreglar això?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Mireu -diu-, de moment us donaré aquestes herbes -diu- i a la vostra dona en ribant a casa, mateu una gallina, que prengui aquestes herbes, i mateu aquesta gallina i, durant d'avui a uns dies determinats, que cada dia es fagi un bon caldo -diu- i, entre això que us dono i ella lo que pendrà, tornarà a arrencar llet -diu-, i no us espanteu que la criatura se la criarà.'</em></p> </blockquote> | 08068-209 | <p>L'any 1964, Florenci Armengol i Armengol fa aquest relat que és recollit pels enqüestadors de l'Atles <span><span><span><span><span><span>Lingüístic del domini del català. Aquest relat relaciona la capacitat de generar llet amb el consum del caldo de gallina, una tradició ben documentada ja des de l'Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta tradició continua dins l'imaginari col·lectiu fins a èpoques recents.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961298,1.9589416 | 412971 | 4583256 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Informador: Florenci Armengol i Armengol | Informador: Florenci Armengol i Armengol.Edat: 66 anys.transcriptors: J. Veny, L. PonsEnqüestadors: A.M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. Rafel.Data: 9 juliol 1964. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 96411 | La Mala Dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mala-dona | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p> | Recollida i publicada per Josep Llurba Rigol (Llurba, (2013: 67-77). | <p>Llegenda relacionada amb el torrent que discorre, actualment canalitzat, per sota de la Rambla Josep Tarradellas i desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Va ser recollida i publicada per Josep Llurba <span><span><span>(2013: 67-77)</span></span></span>, qui va fer la següent adaptació literària:</p> <blockquote> <p><em>'Un noiet de poc més de catorze anys estava guaitant el cabal d'aigua, que baixava torrent avall. </em></p> <p><em>Feia quatre dies que queia aigua a bots i barrals i les rieres i torrents gairebé sortien de mare. Veure l'aigua torrencial era tot un espectacle digne de veure. Sobretot si t'ho miraves des d'un indret on l'aigua no et podia remullar els peus i menys, és clar, arrossegar-te avall va, com el Met de Ribes. El nostre vailet, observant esporuguit la força torrencial, havia perdut la noció del temps. </em></p> <p><em>De cop i volta, però, una veu el destorbà del seu encaterinament: era la veu d'un home que se li acostà, alhora que li preguntava?</em></p> <p><em>–Què fas vailet? Estàs contemplant la riuada com baixa? El noiet, assentí afirmativament.</em></p> <p><em>-Veuràs –prosseguí l'home–, aquest torrent té mala fama i l'aigua que baixa torrent avall porta un poder miraculós i màgic, gairebé enigmàtic. Diuen els avis que quan hi ha sequedat, la poca aigua per a discórrer són de les llàgrimes d'un infantó, que la seva mare va abandonar. En canvi, quan plou de valent, i el volum s'incrementa, és la fúria tempestuosa de la mare del nen.</em></p> <p><em>El xicot va quedar atònic, inesperadament sobtat de sentir el relat d'aquell home. No gosava contrariar-lo, perquè, al cap i a la fi, no es veia en cor de poder qüestionar-li l'argument. No obstant això, però, i com que era un noiet espavilat, que tot i la seva curta edat era capaç de copsar qualsevol raonament, li va preguntar:</em></p> <p><em>–Com és que la mare abandonà el seu fill?–Ui, això és molt llarg d'explicar i depèn de qui ho expliqui hi dona un sentit o un altre.</em></p> <p><em>.–Bé, doncs –digué el noi–, digueu el vostre sentit.</em></p> <p><em>–La meva versió és que aquella dona era una persona necessitada d'amor i comprensió i, si molt convé, d'una mica de misericòrdia, i, en canvi, a la població la tenien per una bruixa. Una persona en poc senderi, vaja.</em></p> <p><em>–Una bruixa?</em></p> <p><em>–Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Sí, una bruixa.–I que és exactament una bruixa?</em></p> <p><em>–És aquella persona que té poders sobrenaturals perquè té tractes amb el dimoni, és una dona lletxa, majoritàriament mal vestida, que porta la malastrugança a les cases de bona fe</em></p> <p><em>–I per què era una bruixa?</em></p> <p><em>–No era una bruixa. Era una persona que tenia un sentit de la vida i una moralitat diferent de la gent de la seva època. El cas d'aquesta dona s'esdevingué cap als volts de l'any 1800. Aquesta dona, quan era jove, havia estat una noia molt formosa, oberta, riallera i entremaliada, però sempre sense mala fe. Era la noia més bonica de la població, afalagada per tothom. Els seus pares es van construir una caseta a prop d'aquest torrent on ara ens trobem tu i jo. Era una família com totes les altres, només tenien un petit problema: eren pobres i la filla massa guapa per l'entorn del moment. Les enveges i els odis suraven a flor de pell. Totes les amigues li feien la vida impossible, sobretot quan el fill del mas Rossic, que era un dels terratinents més important del poble, li va anar al darrere.</em></p> <p><em>'¿Però, tu, essent de casa bona, on vas amb aquesta mossona que no té ni un ral per al dot?' Preguntaven els potentats del poble.</em></p> <p><em>'Mira la mosca morta, es pensa que serà la senyora i majora de cal Rossic'. Deien uns altres. </em></p> <p><em>Tot plegat enveja. L'enveja, però, fa fer coses innobles. El sentiment recelós de veure com una altra persona té allò que tu no pots tenir o aconsegueix allò que tu esperes aconseguir i no pots, sovint porta a situacions esperpèntiques. Quan et penses que tu ets la reina del clan, perquè et creus superior a tothom, i desitges trobar el príncep blau i veus que el noi de casa bona se'n va amb una altra que, per a tu, és inferior de ranc, la gelosia et corseca tot el cos. L'aversió profunda de malvolença envers la noia no va parar fins que uns i altres van fer trontollar el puntal familiar i l'estima del xicot cada vegada anava perdent força; fins al punt que quan els seus pares li van plantejar si preferia la noia sense dot i ser desheretat, l'hereu de cal Rossic no s'ho va pensar dues vegades: va escollir l'heretat de la casa. </em></p> <p><em>De fet, l'amor que sentia per aquella xicota era esporàdic i de poca consistència... </em></p> <p><em>Tot i haver-li professat amor etern, cosa que la noia, eclipsada d'una certa candidesa, s'ho cregué.</em></p> <p><em>–Què voleu dir, que no l'estimava? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Efectivament, era un amor fugisser... </em></p> <p><em>Al capdavall, el noi era l'hereu de casa bona i això el feia sentir superior a tot. Fins i tot es creia amb el dret de jugar amb els sentiments de qualsevol noia del poble. La seva posició econòmica, superior a la majoria d'habitants d'aquesta població, li donaven la potestat per flirtejar sense cap remordiment. Era allò que en la baixa edat mitjana en deien 'el dret de cuixa'. Abans, el senyor podia escollir la donzella i emportar-se-la cap al llit per passar-hi tota la nit, sense que els pares de la noia ni el futur marit poguessin dir-hi res. </em></p> <p><em>Cap al 1800 la cosa ja no era tan greu, però un hereu de casa benestant sempre tenia la pedanteria de fer veure que sentia una atracció o inclinació amorosa vers una noia, tot i que generalment eren simples coqueteries per fer passar el temps, alhora que demostrava els seus dots de conquistador. La figura ben plantada, amb vestits ben escaients per la figura jovenívola d'aquell senyoret, feien caure la bava a més d'una noieta del poble, que somiaven i anhelaven amb fervor poder-s'hi casar.</em></p> <p><em>–Així, aquest hereu de casa rica, només volia la noia per passar-hi l'estona? </em></p> <p><em>–Afegí el xicot.</em></p> <p><em>–Sí, sí... Era una galindaina...</em></p> <p><em>–Què vol dir una galindaina? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Un objecte de poc valor. En aquest cas un toca-son, sense gaire suc ni bruc. </em></p> <p><em>Ja ho diu la dita: de les grans cases surten els grans ases.</em></p> <p><em>–I així, doncs, què va passar amb la noia?</em></p> <p><em>–Doncs, entre la poca estimació que sentia per ella, més les pressions dels seus pares, més els murmuris de la gent, la va deixar plantada. Però el problema va sorgir quan la noia s'adonà que aquell conquistador de tres rals l'havia deixat prenyada. De fet, els maldecaps van venir per a la xicota, ja que aleshores perdre la virginitat i a sobre quedar-se amb estat, era quelcom terrible de cara la societat d'aquell temps. La doble moral imposada per la situació politicoreligiosa no podia permetre de cap manera tenir una mare soltera dintre de la cleda parroquial. Era un pecat mortal i això no es podia consentir. Del noi ningú en feia esques, ningú en parlava... en canvi, per a la noia allò fou un calvari.A casa la noia, la notícia de l'embaràs, fou tot un daltabaix considerable, perquè veien la discriminació que els cauria a partir d'aquell moment. </em></p> <p><em>No hi ha cosa pitjor en una casa que el poble t'assenyali amb el dit. Per gairebé tota la població, aquella casa seria maleïda eternament. Una mare soltera, Verge Santa! La malastrugança els cauria damunt com les set plagues d'Egipte. Això que els pares ja havien advertit la noia fent-li saber la dita: 'que a casa l'amic ric no hi vagis si no hi ets requerit'.'Qui perd la virtut, tot ho ha perdut!', cridava el pare... </em></p> <p><em>Però els problemes, dissortadament, no se solucionen amb lamentacions. La qüestió era que la noia estava embarassada d'un cagadubtes que no va tenir cap problema en menysprear-la i a renunciar a la paternitat a canvi de tenir l'herència de la seva família. I no en va tenir prou d'això que a sobre per justificar la seva pròpia irresponsabilitat va anar escampant per tot el poble que la noia era una bagassa, amb certes habilitats malèfiques que l'havien encantat de mala manera fins al punt de fer-li perdre la xaveta.</em></p> <p><em>–I la gent es va creure aquesta història? –Preguntà el noi, cada vegada més encuriosit.</em></p> <p><em>–La gent –prosseguí l'home– no podia dubtar de la paraula del noi i menys si es tractava d'un hereu de casa bona. Per tant, la dolenta era la noia, que havia fet servir poders malèfics per entabanar-lo. El bo era el xicot... la noia, era la mala dona... la bruixa, que essent de casa pobre volia ser la mestressa de cal Rossic, la casa més noble, més rica i més poderosa de tot aquell entorn.</em></p> <p><em>–I a partir d'aquí van considerar que la noia era una bruixa.</em></p> <p><em>–Bé, a partir d'aquí es va encendre la guspira d'un foc alienador...</em></p> <p><em>–Alienador? Què voleu dir?</em></p> <p><em>–Fer perdre el seny... Allunyar-se de l'efecte, l'amistat; sovint acompanyat d'un cert desequilibri mental. Després de veure's menyspreada pel noi, repudiada per la gran majoria de la població i fins i tot pels seus propis pares, va caure en un estat depressiu que li feu fer coses summament complicades d'entendre. La manca d'estimació i comprensió, d'uns i altres, li van provocar un sentiment de culpabilitat i frustració terribles. </em></p> <p><em>Tot d'una, aquella persona jove, maca i riallera, es veia abandonada, rebutjada i humiliada de tots i de tothom. Haver de conviure en un entorn hostil, on allò que més es buscava era camuflar i dissimular la manca d'humanitat, lucidesa i tolerància, se li feia molt difícil de suportar, sobretot quan li van començar a dir:</em><em>'Mala dona'!</em></p> <p><em>–I per això aquest torrent li diuen 'Mala dona'?</em></p> <p><em>–En certa manera sí. Se'l coneix per la 'Mala dona' perquè aquella noia i la casa on vivia la van rebatejar amb aquest nom.</em></p> <p><em>–I que va passar amb el seu fill? El va tenir?</em></p> <p><em>–Sí, el va tenir... però...</em></p> <p><em>–Digueu... què va passar? </em></p> <p><em>–Preguntà el xicot ansiós de saber el final de la història.</em></p> <p><em>–Doncs, com ja te apuntat, la xicota es va anar deprimint, amb forts sentiments de frustració i humiliació, fins al punt que gairebé ja no tocava ni quarts ni hores. Es va convertir amb la riota de tothom i tots la prenien per una ximpleta.</em></p> <p><em>–Però... i això que li diguessin bruixa i mala dona, per què?</em></p> <p><em>–Bé, la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos, diuen. </em></p> <p><em>El fet és que això de 'Mala dona' li deien en la boca petita i bruixa li van començar a dir, perquè es va deixar els cabells llargs i bruts, amb una vestimenta pròpia de bruixes. Com que sovint sortia al carrer amb una escombra a la mà, feia tota la sensació de semblar una bruixa.</em></p> <p><em>–I Mala dona?</em></p> <p><em>–Mala dona era una manera de castigar el fet d'estar embarassada sense tenir marit. Una mica representava aquell passatge bíblic, on una dona és agafada per adulteri i segons el costum, feta llei, l'havien de pedregar fins a matar-la. L'única diferència és que aquella adúltera fou perdonada per Jesús amb una frase molt simple: </em></p> <p><em>'Qui de vosaltres estigui net de pecat que llenci la primera pedra'. </em></p> <p><em>Ningú va poder llençar la pedra perquè qui més qui menys era culpable d'alguna cosa. Però al segle XIX no hi havia un Jesús tangible i el costum de llençar pedres ja havia passat de moda. Per tant, calia inventar-se altres camins per humiliar la pecadora. </em></p> <p><em>'Mala dona', doncs, era una manera subtil de castigar aquella persona que havia gosat tenir relacions amb un noi de casa bona sense tenir cura per a no quedar embarassada i, sense preveure'n les circumstàncies ètiques i morals de la tribu.</em></p> <p><em>–Però, digueu-me... com es va acabar tot plegat? Va tenir el fill...?</em></p> <p><em>–No siguis impacient, vailet! La noia semblava que després de quedar prenyada i abandonada pel pare de la criatura que portava dins les entranyes, havia quedat tocada del bolet. </em></p> <p><em>Però, malgrat el seu tarannà, més aviat extravagant i fora de tot comportament considerat normal per a la resta de ciutadans d'aquell poble, una cosa si que tenia clara: el sentiment de maternitat i l'orgull d'engendrar un fill la feia tirar endavant. </em></p> <p><em>Era capaç de resistir totes les envestides, les xafarderies i les crítiques més ferotges de la comunitat. Segons com desvariejava, però tenia molt clar que donaria a llum aquell infantó que portava dintre seu.</em></p> <p><em>Els dies passaven i el període de gestació anava fent via. </em><em>Malgrat que els seus pares van lamentar i no van entendre mai l'embaràs de la seva filla, almenys no la van llençar al carrer. Per consegüent, la noia tenia aixopluc per al seu fillet. Finalitzat el període de l'embaràs, i tan bon punt va començar a trencar aigües, van cridar la llevadora... </em></p> <p><em>Però, ai las! La llevadora, la responsable d'atendre les dones que anaven de part, es negà a assistir-hi perquè aquella partera estava maleïda pel dimoni i el fill era un maleït Llucifer, que tant se valia que Déu se l'emportés.</em></p> <p><em>–Que fort, no! –Digué el noi.</em></p> <p><em>–Sí, molt fort! </em></p> <p><em>Llavors, amb penes i treball la noia hagué de parir sola. No fou un part complicat, però la poca experiència, la manca d'ajut per tallar-li el cordó umbilical al nadó, al cap de poca estona d'haver nascut s'ofegà. Com si es tractés d'una maledicció divina, tan bon punt el fillet perdé la vida, al cel començaren a retronar llamps i trons. </em></p> <p><em>De cop i volta començà a ploure a cor que vols. Fou una nit de pluja constant, que ho va inundar tot. Els barrancs, els torrents i les rieres baixaven curulls d'aigua. Fou un diluvi fluvial que feia feredat. Al cap dels tres dies, el temps es calmà i de nou sortí el sol. Un sol enlluernador que il·luminava els carrers i les cases, els torrents i els barrancs, com si hi hagués un focus damunt d'un escenari. La noia feia tres dies, mentre va durar la pluja, que no es va moure del llit. De fet, ambprou feines es va adonar que havia mort el seu fill. De sobte, però, un raig de lucidesa la va fer adonar-se de la tragèdia. No es lamentà de res.</em></p> <p><em>Agafà l'infantó se l'acostà a la boca i el petonejà fortament. L'embolcallà amb un drap mentre notava que els seus ulls li queien unes llàgrimes d'angoixa i de tristesa. S'alçà lentament alhora que agafava la criatura exànime. Sense dir res, sense fer ni un trist comentari en els de casa seva, sortí al carrer. Amb el cadàver del seu fill en braços, es posà al mateix lloc on estem ara tu i jo. De cara el torrent, que hi baixava l'aigua a dolls, amb un força impetuosa que s'emportava tot el que trobava pel mig. De cop unes veus d'unes noies la van apartar de l'abstracció que sentia tot guaitant l'aigua torrencial que s'engolia torrent avall. </em></p> <p><em>'Mala dona –sentí que cridaven–, ja has parit?'. 'Què en faràs d'aquest fill bord?' Digué una altra persona que passava un tros més enllà del lloc on es trobava la noia. </em></p> <p><em>Ella es girà lentament, envers el lloc d'on sortien les veus que la increpaven.</em></p> <p><em>'Va, Mala dona, digues què en faràs d'aquest fill bastard del fill de casa bona?' </em></p> <p><em>Les noies odioses del poble continuaren amb duresa verbal. Les que mai havien trencat cap plat i que es veien en cor de menysprear i jutjar la dissort dels altres sense pensar que un dia, a elles, també els podia passar el mateix i sense pensar gaire el mal que les seves paraules podien ocasionar.</em></p> <p><em>–Quina gent, oi? –Digué el noi esperpèntic per tot el relat que anava escoltant en molta atenció.</em></p> <p><em>–Mala, gent, sí...</em></p> <p><em>–I què en va fer del nadó?</em></p> <p><em>–Com t'he dit, la noia tenia el seu fill als braços. Quieta, com si fos una estàtua de sal, es girà i mirà les malèvoles xicotes del poble que l'estaven increpant. Se les mirà de cua d'ull, mentre escoltava els insults i els exabruptes que li proferien. </em></p> <p><em>Tot d'una exclamà aïradament i fora de si: 'Que el dimoni se us emporti a l'infern!' Es girà de cara el torrent i es llençà a dins, amb la criatura als braços. L'aigua tempestuosa se'ls engolí com si res. En pocs moments havien desaparegut torrent avall, la noia i el cadàver del seu fill.Tot i la tragèdia del fet el motiu despectiu de 'Mala dona' no va pas minvar, ans tot al contrari. </em></p> <p><em>La gent del poble quan es volia referir en aquest indret sempre ho feia amb el malnom que van batejar en aquella pobra noia, que un dia es va lliurar a un terratinent sense escrúpols que la va deixar embarassada i es va desdir de la seva paternitat.</em></p> <p><em>–És clar, ara ho entenc. Així podem donar per fet que aquest és el motiu pel qual d'aquest lloc es diuen 'Maladona'? –Preguntà de nou el vailet.</em></p> <p><em>– Doncs, efectivament, des d'aleshores aquest torrent se'l coneix com al 'Torrent de la Maladona'.</em></p> </blockquote> | 08068-210 | Rambla de Josep Tarradellas | <p>Aquesta llegenda es relaciona amb el torrent del mateix nom, el qual, quan plou continua canalitzat el seu curs per sota de la rambla, travessant la carretera.</p> <p>Actualment és la rambla de Josep Tarradellas.</p> <p>Del torrent només és visible l'ampit del pont de pedra sorrenca i els guardacantons que protegien aquest ampit de les rodes dels carruatges.</p> | 41.3962261,1.9575978 | 412859 | 4583268 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 96599 | Silene neglecta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silene-neglecta | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁEZ GONYALONS, Llorenç et al. (2010) Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. </p> <p> </p> | Al terme de Cervelló, a l’àrea de la Penya del Cucut, és especialment remarcable per la presència de Silene neglecta. Es tracta d’un teròfit de la família de les cariofil·làcies. | <p>La planta coneguda com <em>Silene neglecta</em>, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies.</p> | 08068-245 | Penyes del Cucut - collet de Can Riera - Puig Vicenç | <p><em>Silene</em> és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies. </p> <p>El gènere <em>Silene</em> està estretament emparentat amb el gènere Lychnis. </p> <p><em>Silene</em>, el nom llatí del gènere, prové de la paraula 'Silè', personatge de la mitologia grega que es representa sempre amb el ventre gros gros i fa referència al calze inflat de les flors.</p> <p>Dins d'aquesta espècie, la més coneguda són els colitxos, colissos, esclafidors o petonets, plantes d'ús alimentari consumides tradicionalment a Catalunya. </p> | 41.3692653,1.9619225 | 413184 | 4580271 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24502_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24503_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24504_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una espècie botànica amenaçada i es troba en molt poques localitats a Catalunya. A la zona de la penya del Cucut i a can Riera els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96653 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11). | <p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p> | 08068-262 | Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional. | <p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p> | 41.3677457,1.9540263 | 412522 | 4580110 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC. | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96655 | Roure de la Font de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lera | <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | XVIII - XIX | <p>Roure amb brancatge robust i ben desenvolupat en alçada. Té un tronc de dues soques i una alçada aproximada de 20 metres, amb un perímetre de tronc de 3,40 metres. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreix d'abril a maig i produeix glans madures a les darreries del mateix any de la florida.</p> <p>Al seu costat creixen més roures i alzines de dimensions més petites, però totes amb una vàlua paisatgística remarcable.</p> | 08068-264 | Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner. | <p>Aquest roure dóna ombra a una antiga era on es troba una font coneguda com la font de l'Era o la font de la Casa Vella del Lledoner.</p> <p>La font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950 per tal de donar servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>La bassa es va construir probablement durant aquesta reconstrucció. La funció de la bassa era permetre el transport de l'aigua (encara s'endevinen restes de canalització a la pujada) mitjançant una bomba hidràulica fins al pont, per preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Més endavant (1950), un cabrer hi va construir l'abeurador de la mateixa font, perquè el seu bestiar hi pogués beure.</p> | 41.3916519,1.8986122 | 407921 | 4582821 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest roure monumental (Quercus humilis) i l'arbreda que l'acompanya conformen una àrea natural excepcional d’interès per a la biodiversitat.El roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96910 | Barraca del camí de la Font de l’Ensulsiada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-font-de-lensulsiada | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | El sostre ha caigut i l'enderroc ha afectat també a les parets | <p>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats i de més grans dimensions els que es fan servir als brancals de la porta.<br /> <br /> Formalment pertany al tipus: 'AM', és a dir, adossada al marge, ja que part de la seva àrea es troba adossada al marge pel costat dret.<br /> <br /> La barraca està orientada a l'est.<br /> <br /> La planta és rectangular, i no conserva la coberta, que era de cúpula.<br /> <br /> La porta és del tipus 'LP', llinda plana.<br /> <br /> Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 152 x 88 x 67 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17 x 93 x 37 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta rectangular (parets: nord 8,6 m. / est 5,1 m./ sud 6,4 m./ oest 2,4 m.) = total 22,5 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-309 | Bosc de les Rovires | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3998130,1.9443512 | 411756 | 4583679 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml