Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96568 Missa de Ribera - Missa del Santísim Sacrament https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-ribera-missa-del-santisim-sacrament <p><span><span><span><span><span><span>ALIER, Roger (dir.) (1982). El libro de la Zarzuela. Barcelona: Ediciones Daimon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASARES RODICIO, Emilio et al. (2003) Diccionario de la Zarzuela. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LARROSA, Pere (2011). 'La Missa de Ribera. Una tradició a Cervelló'. <em>En clau de sol</em>. Revista Sauló, núm. 1, p. 3</p> XIX <p>'Misa del Smo. Sacramento' cantada, en llatí, dita de Ribera, composta per José Ribera i Miró.</p> <p>Es tracta d'una missa a tres veus, sols i cor, amb acompanyament d'òrgan, o també pot ser interpretada per orquestra de cambra amb veu i cor. Està basada en els motius del 'Pange Lingua'.</p> <p>La seva interpretació és una tradició cervellonenca. Aquesta missa era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.</p> 08068-242 c/ Major, 23. <p>Josep Ribera i Miró, creador de la obra, va néixer a la Plana, municipi d’Alcover, comarca del Camp de Tarragona, l’any 1839. Els seus pares es varen traslladar a l’Albi (Lleida), on va començar els seus estudis musicals amb Magí Puntí, organista de la Seu de la capital lleidetana.</p> <p>L’any 1853, amb només 14 anys, arriba a Barcelona i segueix els seus estudis a la capella musical de la catedral on és admès a la coral com a “tiple” (veu dels nens abans de la pubertat amb tessitura de soprano).</p> <p>Fou també organista de Sant Joan de Vilassar i del convent de les religioses de Valldonzella i, a més, mestre de capella de l’església de Santa Anna de Barcelona, època en què va composar aquesta obra musical.</p> <p>Ribera fou membre de la primera Comissió Diocesana de Música Sagrada, contrabaixista en les orquestres del Teatre Principal i del Gran Teatre del Liceu, membre fundador de la Societat Barcelonina de Quartets (1864) i de la Societat Barcelonina de Concerts (1898).</p> <p>L’any 1880 fou nomenat director dels concerts populars de la Societat Euterpe, fundada per Anselm Clavé. La seva producció musical és molt variada: obres simfòniques, corals i religioses, però on més va excel·lir fou en el món de la sarsuela.</p> <p>Va compondre una quinzena amb textos en català o bilingüe català-castellà. Foren escrites entre 1871 i 1873 i estrenades per la companyia de sarsuela catalana dels teatres Circ i Tívoli de Barcelona. Es tracta de peces còmiques o de paròdia de les que en destaquen: Dos milions, amb text d’Isidre Llauradó, i De teulades en amunt, amb llibret de Conrad Roure.</p> <p>Josep Ribera va morir a Barcelona el 14 de gener de 1921 (Larrosa, 2011: 3).</p> 41.3959801,1.9534951 412516 4583244 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24202_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24203_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24204_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Josep Ribera i Miró La Coral Diana recentment va recuperar i interpretar la partitura de la Missa del mestre Josep Ribera i Miró per la celebració de la Diada de Sant Sebastià. 98 62 4.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97065 Goigs a Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0 <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p> 08068-338 Sant Ponç de Corbera <p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p> 41.4018533,1.9122347 409074 4583939 08068 Cervelló Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95682 Mas Bassons - Can Bassons del Molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bassons-can-bassons-del-moli <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX-XX El paisatge es va veure greument afectat pel viaducte de la B-24 (N-340), que passa fregant la façana sud de la casa pairal a una altura coincident amb la primera planta de l'edificació. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa que forma un conjunt edificat desenvolupat volumètricament en sis cossos, essent el més gran i rellevant la casa pairal que data dels segles XIV-XV. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està precedida d’un barri amb porta de llinda nova, entaulada, que dona accés a un pati interior. El mur que conforma aquest barri té contraforts de reforç i també presenta afegits tant a l’interior com a l’exterior, com poden ser diversos cossos de pedra rogenca, més ben conservats a l’interior del pati.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està composta per dos nivells (planta baixa i primera), excepte una zona de la façana sud on apareix un nivell intermedi (planta entresol) sorgit de l'aprofitament de l'altura considerable de la planta baixa. La façana principal, pintada de blanc, té obertures verticals i balcons, aquests darrers amb baranes de brèndoles simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part més antiga visible a l’edifici, és la corresponent a les parets de càrrega verticals formades per carreus i paredats de factura antiga. Aquesta tipologia de parets perdura a totes les plantes de la casa pairal i les cavallerisses, excepte en algunes zones exteriors de la planta baixa on es poden observar parets atalussades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Als murs exteriors es poden apreciar llindes de pedra i fusta que també demostren l'antiguitat de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'estructura horitzontal és majoritàriament unidireccional, formada per biguetes de fusta (algunes reforçades amb perfils metàl·lics), arcades de maons i mènsules. En altres zones, els entresols estan formats per biguetes de formigó, tot evidenciant treballs de consolidació i preservació contemporanis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les cobertes d'aquests dos volums són inclinades, de teules àrabs, amb un sol vessant o dos aiguavessos. Algunes d'elles també mostren signes de treballs de consolidació i preservació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els sistemes constructius interiors varien significativament entre els pisos d'aquestes edificacions. A la planta baixa predominen els més antics, com ara paviments de terracota i lloses de pedra (algunes amb marques) revestiments verticals de calç, etc. En canvi, a la planta primera, les divisions interiors estan fetes de ceràmica, enguixats, paviments ceràmics, etc. Malgrat l'antiguitat dels elements constructius, es troben en bon estat de conservació. Adossat a la zona sud-est de la casa pairal hi ha el volum d'un sol nivell que antigament allotjava les cavallerisses.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Actualment, l'edificació<span><span><span><span lang='CA'><span><span> està configurada per a quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses. La planta entresol està destinada a traster. La resta de la planta baixa allotja l'antic celler, actualment en desús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exterior, al davant de la porta i al lateral hi ha d'altres construccions de pedra vista ensorrades i restes de pedres rodones, probablement corresponents a l’antic molí.</span></span></span></span></span></span></p> 08068-64 C/ Joaquim Mensa, 89 <p><span lang='CA'><span><span><span><span>És una de les cases més antigues del municipi de Cervelló.</span></span></span></span></span></p> 41.3924846,1.9492791 412158 4582860 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-95682-06403v2.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum També conegut com a can Bassons del Molí, precisament pel molí que durant molts segles havia tingut a prop de la casa, avui desaparegut pel nou traçat de la carretera.L'ús principal de la casa pairal és residencial, amb un total de quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses i a la planta entresol, destinada a traster. 119 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95792 Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MOSSÈN (1991) “Creu de terme de Santa Maria de Cervelló”. El Castell, març de 1991. pág 3.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu de pedra que descansa a sobre d’un pedestal circular de pedra vermella, disposat en graons. Sobre aquesta base rodona, s’eleva un fust de planta octogonal, coronat per una magolla amb fris iconogràfic, la qual la sosté. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els braços de la creu es configuren amb una forma vegetal lobulada.</p> <p>El repertori iconogràfic és com segueix: a l'anvers, s'aprecia la figura de Crist crucificat i, al revers, la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical, dues imatges es situen dempeus, flanquejant la creu, mentre quatre personatges vestits amb túniques romanen asseguts als peus, damunt la magolla. Aquesta última presenta una estructura octogonal amb motllura tant a la part superior com a la inferior. Les cares que formen el seu fris central mostren representacions de figures religioses en un estat de conservació precari.</p> 08068-74 A l’accés a la urbanització de Can Castany <p>La creu actual és una còpia de l’original, d'època gòtica, ja que va quedar molt malmesa durant la darrera guerra Civil.</p> <p>Per tal de perpetuar el seu simbolisme, es va tornar a ubicar al seu lloc, però l’any 1967 va ser enderrocada. Recollides les restes varen ser portades al Taller de restauració de Sant Cugat, a fi que fos restaurada.</p> <p>A conseqüència de la visita a aquest taller del Nunci Apostòlic en el moment de la realització de les còpies (aleshores se'n van fer dues) una d’aquestes reproduccions va ser enviada a Madrid i situada en els jardins de la Nunciatura Apostòlica del passeig de la Castellana. (Mossèn,1991: 3) </p> <p>La segona còpia, el 25 de setembre de 1968, a ser col·locada i beneïda, després de l’ofici de santa Maria. Hi varen assistir les autoritats, mossèn Jaume Armengol, aleshores rector de la Parròquia i gent de Cervelló.</p> <p>Àngel Ejarque i els seus fills van fer les obres necessàries per recol·locar-la al seu lloc actual. (Mossèn,1991: 3).</p> 41.3886119,1.9620701 413223 4582418 1963 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07404.jpg Legal Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert 'Pitarra' (1839-1895) en la seva obra 'La Creu de la Masia', essent la masia de 'Can Victòria' o, també anomenada, 'La Casa de les Ànimes', la més propera a la creu. 98|93 47 1.3 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96130 Escultura de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-maria-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span lang='CA'>L'escultura de Santa Maria de Cervelló, que es troba a l'Església de Sant Esteve, és una obra de fusta policromada que representa Maria de Cervelló, una santa barcelonina de la família Cervelló, la qual era membre de les famílies influents a la ciutat comtal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Anteriorment, aquesta imatge estava emplaçada a l'antiga parròquia de la vila, avui dedicada a aquesta santa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Santa Maria de Cervelló sol ser representada vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'orde a l'altura del pit. Aquest escut està conformat per una creu blanca a la part superior i quatre barres vermelles, que formen part de l'heràldica específica de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A les mans, porta un vaixell a l'esquerra i una flor de lis a la dreta; en aquest cas, l'embarcació es representa com un galió, una nau distintiva dels segles XVII-XVIII, la qual simbolitza la seva protecció als pescadors. El lis o lliri, especialment el blanc, és una flor que es relaciona amb la puresa i la devoció a Déu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La representació que avui dia està emplaçada a Sant Esteve té com a tret distintiu la seva indumentària, ja que no és la usual roba blanca amb la còfia negra, sinó que simula una tonalitat de bronze envellida. També es fa servir pa d'or per a alguns detalls de la vestimenta, la qual cosa indica que és una peça cara per la seva factura, juntament amb la qualitat de la talla que es veu clarament a les mans. Els plecs de la túnica dibuixen un joc de llums i ombres que atorguen un relleu significatiu; tanmateix, els plecs són pesats en el sentit que s'encaminen cap a terra més que no pas ser volàtils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De l'obra, també és remarcable l'aurèola estrellada que sobresurt per darrere del cap i està realitzada en metall, com també ho és la flor que sosté. Aquests detalls són afegits posteriors i podien ser canviats, per exemple, per posar-hi flors fresques en les festivitats.</span></span></span></span></p> 08068-121 c/ Major, 21 <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria visqué durant la segona meitat del segle XIII. Fou molt popular a Barcelona per diverses raons. En primer lloc, va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, és a dir, de l'Ordre femenina de la Mercè, de la qual en fou la primera abadessa electa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En vida ja se la considerava quasi una santa, a causa del fet que se li atorguen miracles i la capacitat de predir tempestes, d'aquí que esdevingués <em>post mortem</em> patrona dels pescadors. Com a tal, té diverses representacions a la ciutat de Barcelona que podem vincular a aquesta figura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que trobem a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè, ambdues són de factura barroca com també la que ens ocupa. L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La talla de Cervelló data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada al temple es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època. Santa Maria de Cervelló, coneguda també com a Santa Maria del Socors, va néixer l'1 de desembre de 1230 a Barcelona i va morir el 19 de setembre de 1290. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va ser una figura important en la història religiosa de la ciutat i és recordada per les seves contribucions a la comunitat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria de Cervelló provenia d'una família noble barcelonina, els Cervelló, una de les famílies influents a la ciutat comtal. Va créixer en un entorn religiós i benestant, cosa que va influir en la seva gran vocació religiosa, que va mostrar des de jove.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va decidir dedicar la seva vida a Déu i al servei dels necessitats. En aquest context, es va unir a l'Ordre de la Mercè, un orde religiós fundat per Sant Pere Nolasc amb l'objectiu de redimir captius cristians de mans dels musulmans. Maria de Cervelló va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, l'Ordre femenina de la Mercè. En va ser la primera abadessa electa, demostrant una gran capacitat de lideratge i organització. Aquest convent va proporcionar un lloc de refugi i pregària per a moltes dones. En vida, Maria de Cervelló va ser coneguda per la seva santedat i per la capacitat de realitzar miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Se li atribuïen diversos miracles, incloent-hi la capacitat de predir tempestes, un do que va ser molt apreciat pels pescadors de l'època. A causa d'aquestes habilitats, després de la seva mort, va ser declarada patrona dels pescadors. La seva devoció pels pescadors i els seus miracles la van convertir en una figura estimada per aquesta comunitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria de Cervelló va ser canonitzada el 1692 pel Papa Innocenci XII, reconeixent oficialment la seva santedat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 19 de setembre, dia de la seva mort. Les representacions artístiques de Santa Maria de Cervelló solen mostrar-la vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'ordre a l'altura del pit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses representacions que podem vincular a aquesta figura. Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que es troba a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè. Ambdues són de factura barroca com també la que es conserva a Sant Esteve de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una de les escultures més notables es aquesta de l'Església de Sant Esteve, una obra de fusta policromada que destaca per la seva indumentària singular, amb una tonalitat de bronze envellida i detalls en pa d'or, indicant la seva factura cara i la qualitat de l'obra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. La talla data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada del temple, es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3958404,1.9535833 412522 4583229 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12103.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2024-12-12 00:00:00 Nadia Darnoun i Juana María Huélamo - Kuanum Santa Maria de Cervelló és una figura important en la història religiosa de Barcelona, recordada per la seva dedicació a la fe, la seva contribució a l'Ordre de la Mercè i els seus miracles. La seva vida i obra continuen sent una font d'inspiració i devoció per molts fidels. 96 52 2.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96408 Casa al c/ Major, 160 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-160 <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de dues plantes, està coberta amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és plana, i està pintada de color taronja clar, excepte els guardapols que ressegueixen les obertures i el sòcol, mènsules, motllures i la resta de recercats, que són més foscos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta dues obertures en cada nivell: el primer pis té una porta i una finestra, el segon una finestra i un balcó en forma rectangular. Estan tancades amb fusteria simple i vidre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa la porta està rematada amb un arc carpanell, la finestra adjacent tot i ser rectangular el recercat està acabat per un arc de mig punt amb una obertura cega. Ambdós arcs són pintats al mur a excepció de la clau d'arc que és en baix relleu. Les motllures remarquen visualment els límits entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos elements en forma de rombe que subratllen les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, hi sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El remat de la casa és carrat.</span></span></span></span></span></span></p> 08068-208 C/ Major, 160 <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten que <span>l'estètica final del carrer sigui de conjunt heterogeni. Les façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3962530,1.9594235 413011 4583268 1916 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96408-20801.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96342 Coves de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de dues coves petites formades per un conglomerat de silícics basals i fàcies Buntsandstein. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova A es troba a una alçada 217 m, té un desnivell de quatre metres i un recorregut de sis metres. S'accedeix per una escletxa irregular i relativament gran per la mida total de la cavitat, que consta d'una sala descendent. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova B està una mica més avall, a 200 m, i és més petita, el seu recorregut és de tres metres i un desnivell de dos, es tracta d'una petita balma arrodonida. En l'emplaçament s'hi han trobat restes prehistòriques. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 137-139).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-179 Al costat de l'Església de Santa Maria de Cervelló <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3869476,1.9599924 413046 4582235 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17905.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96246 Avenc dels Azimuts https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-azimuts <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera. <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) </span></span></span></span></span></span></p> 08068-152 Serral Llarg <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3967200,1.8975300 407838 4583385 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96246-15202.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96243 Avenc Bonic https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-bonic <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Compta de tres obertures d'entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l'avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se'l denomina amb l'adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).</span></span></span></span></span></span></p> <p>A l'interior de l'avenc s'ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l'escarabat del gènere <em>Troglocarinus</em> (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l'estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.</p> <p>L'escarabat <em>Troglocarinus</em> és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.</p> <p>La presència de <em>Troglocarinus</em> en l'Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d'aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.</p> <p>A més, la troballa d'aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l'espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d'aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.</p> 08068-149 Proper al Maset de Can Dispanya <p>L'Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d'Avenc Bonic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3949770,1.8901130 407215 4583199 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13803.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96370 Avenc Nostre https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nostre <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell de vint metres i un recorregut total de trenta-cinc metres. S'hi accedeix per una boca estreta que davalla fins a una petita sala que dona pas a un pou, al final d'aquest hi trobem rampa que dona accés a una nova sala (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 109-110).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-187 Entre Can Rafel i Cal Peret <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4043280,1.9304420 410600 4584195 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18703.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també Avenc de les Aranyes i Avenc de la penya de can Rafel. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96313 Avenc del Torrent de les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-torrent-de-les-comes <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de dotze metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entrada ens condueix directament a una sala de dimensions similars en la totalitat de l'espai. A l'oest de la base es troba un petit pou que descendeix fins al límit de fondària </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 81-82).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-161 Pla de les Comes <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> 41.3951300,1.9007600 408106 4583205 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96313-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96313-16103.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96161 Barraca Bosc de can Sala 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> XIX Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc. <p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-134 Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3829620,1.9660410 413547 4581786 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96850 Barraca del bosc de can Romagosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XIX - XX Presenta un enderroc important. <p><span><span><span><span><span><span>La construcció està orientada al sud, es troba adossada a un marge de més de 16 metres. Ha perdut la porta a causa de l'enderroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la planta de ferradura que disposa de cocó a l'exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 80 cm enderroc</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 260 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó exterior 30x60x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda cocó 20x90x50 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 130 cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta de ferradura (façana 3,20 m + lateral 13,80 m) Total 17 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-291 Bosc de Can Romagosa. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4028039,1.9689195 413814 4583986 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96850-29102jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96250 Cova de can Rigol número 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-2 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-154 Propera a la urbanització de Can Rigol <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4063600,1.8995100 408017 4584453 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96250-15401.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96247 Cova de can Rigol número 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-1 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-153 Propera a la urbanització de Can Rigol. <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4062800,1.8998800 408048 4584443 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15301.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96308 Avenc Clar número 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-2 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de campana amb algunes formacions al seu interior. S’han trobat restes òssies d’animals a la base (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 73-74).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-159 Proper al Mas del Lledoner <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> 41.3936900,1.9018300 408193 4583044 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15904.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96312 Avenc Clar número 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-3 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys tres metres i un recorregut total de cinc metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. La seva base està obstruïda </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 77-78).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-160 Proper al Mas del Lledoner <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> 41.3936000,1.9016900 408181 4583034 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96312-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96312-16003.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96387 Mina i font del Purroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-del-purroig <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX L'esfondrament, tant de part de la mina com de les basses adjacents, impedeix l'accés a l'interior. <p><span><span><span><span><span><span>Mina d’aigua excavada a la roca mare, la qual, en origen, abastia al rec a través d’unes basses que es troben més avall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la bocamina: un accés construït per dos pilars de maons, a sobre dels quals descansa una pedra sorrenca vermella que serveix de llinda plana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 173-175).</span></em></span></span></span></span></p> <p>De l'interior de la mina, just a sobre de la font, surt una canonada de plàstic que condueix l'aigua a la font que encara raja. L'altra canonada comunica la font i la bassa adjacent.</p> 08068-199 Vora la Riera de Cervelló <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3931200,1.9589900 412971 4582921 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96387-19902.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum També anomenada com a Mina de la font del Puig Roig. 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96688 Forn de calç del Lledoner 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner-2 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> Ha caigut la coberta i part de les parets. Es troba envaït, en bona part, per la vegetació. <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç d'una cambra de cocció, situat al marge esquerre del camí, les quals, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara en gran part visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides per l'interior:</span></span></span></span></span></span> </p> <ul> <li>3,20 m de fondària </li> <li>5,3 m de diàmetre</li> <li>El gruix de la paret és de 28 cm</li> <li>Perímetre: 16,6 m.</li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha restes de la cúpula ni de la porta inferior. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'entorn del forn està envoltat de vegetació, especialment d'argelagues. Aquesta vegetació, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> 08068-274 Pista que va des del forn de calç del Lledoner al forn de calç del Coll Verdaguer. <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3902413,1.9101651 408886 4582652 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27401.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 47 1.3 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96656 Forn de calç del bosc de la Creu d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-de-la-creu-dordal <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Enderrocat en part i vandalitzat. <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu estat de conservació dolent, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, encara apreciable, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquesta porta, però, s'ha redimensionat a causa d'accions humanes externes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> 08068-265 Camí de l'Ordal a Mas Granada poc abans des desviar-se de la torre del Telègraf <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3935873,1.8762573 406055 4583060 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26501.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 47 1.3 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96686 Forn de calç de cal Dispanya 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-4 <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII - XX Ha desaparegut la coberta de l'element i part de les parets que l'envoltaven. <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, que mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la forma circular de l'estructura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquests elements, però, han desaparegut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, es troba envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> 08068-272 Camí que porta de cal Dispanya fins al coll de l'Ordal <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3949205,1.8988645 407947 4583183 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96686-27201.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 47 1.3 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96683 Forn de calç de cal Dispanya 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-1 <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Ha caigut la part superior del forn <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> 08068-269 Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre d'altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3990046,1.9026252 408268 4583632 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26901.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 47 1.3 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96344 Font de l'Hort de can Pi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-can-pi <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XX Li manca el broc <p><span><span><span><span><span>La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> 08068-181 Petit parc al final del carrer Montseny, a la urbanització de Can Pi. <p>La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3866540,1.9711471 413979 4582191 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18103.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social BPU 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. 119 2153 5.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97353 Rellotge de sol de Can Tres https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tres <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XX S'ha repintat, per la qual cosa el rellotge es troba per sota d'una capa de pintura de color blanc, com la de la resta de la façana. S'hauria de dur a terme una acurada restauració per tal de tornar aquest element a la seva fesomia i vàlua original. <p><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus considerat 'd'autor' de traça rectangular. Es troba ubicat a a façana principal de l'antiga masia, a l'esquerra del balcó del primer pis, a hores d'ara, absolutament pintat de blanc, per la qual cosa s'ha d'acudir a la seva descripció a l'obra de la Societat Catalana de Gnomònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gnòmon, encara visible, és de vareta, i te un doble marc. Presenta orientació sud-est, amb les següents marques horàries: 6 del matí i 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les mitges hores a les hores centrals del dia. Numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</span></span></span></span></p> 08068-358 Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 <p>El rellotge podria haver-se ubicat a la façana de l'antiga masia en el mateix moment en què es va instal·lar la decoració actual, a inicis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3828833,1.9511843 412304 4581792 08068 Cervelló Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35803.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Com que la fesomia del rellotge actualment no és visible, es troba transcrita la que ofereix l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, feta per la Societat Catalana de Gnomònica. Té el número: 3782. 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95653 Can Romagosa del Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-del-cami <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XVI-XX Es troba habitada i en perfecte estat de conservació. <p><span><span><span>Aquesta masia es troba situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà. Està formada per un conjunt d'edificacions juxtaposades que formen un conjunt heterogeni tancat d</span></span></span><span><span><span>ins d'un clos. </span></span></span><span><span><span>Es troba protegit per un barri, la porta del qual, d'arc escarser, es troba per sota d'una teulada imbricada, disposada a quatre aigües. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés a l'interior està alineat a la porta interior de la masia, ubicada en un nivell superior, provocat per la mateixa disposició del terreny. Aquest desnivell està superat per quatre graons de maó. La coberta de l'edifici principal, que presenta planta quadrada, està feta de teula àrab i disposada a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té el ràfec imbricat. El carener està coronat per un gerro de ceràmica envernissada, el qual marca un punt vertical central de l'edifici. Per sota del gerro, i al frontal de la teula carenera, estan disposades sengles teules tallades, com a element apotropaic que en origen és de suposar, es consideraria protector de l'habitatge. La façana és plana, arrebossada i està pintada de blanc. Les obertures de la mateixa façana principal, divideixen aquesta en tres línies verticals, les quals estableixen la composició arquitectònica: la central, de dalt a baix, s'inicia amb el gerro del coronament, continua amb un òcul cegat i tot seguit se succeeixen la resta d'obertures, les quals marquen les línies compositives principals: a nivell del pis, hi ha un balcó protegit i emmarcat, tant a la llinda com als brancals amb sengles motllures, la superior de les quals presenta un petit ràfec motllurat que fa de protecció de la llinda. Aquest balcó presenta llosana volada i barana de ferro, i a la planta baixa, destaca la porta feta amb arc de punt rodó, amb dovelles de pedra local. Tots aquests buits, de dalt a baix, marquen la línia central que genera la simetria arquitectònica de l'edifici principal. Els pedrissos típics de les masies catalanes flanquegen el portal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat i altre de la línia central de la façana, s'obren dos balcons de factura similar al central, però de dimensions, decoracions i llosanes més simples. El de la dreta presenta una inscripció a la llinda amb l'anagrama 'JHS'. També a una banda i altra de la porta, però en planta baixa, s'obren dues finestres, amb la mateixa disposició, per sota d'aquests balcons laterals. Tots aquests buits de la façana són de factura vertical. Els dos balcons semblen haver substituït antigues finestres. La fusteria es troba pintada de color verd. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'accés presenta un doble tancament de fusteria, fruit de dues èpoques diferents .Destaca així mateix l'edifici enganxat pel lateral esquerre, amb porxos, els quals afavoreixen la interconnexió amb l'entorn. Aquest edifici presenta, a l'alçada del pis, una galeria que incorpora quatre arcades, galeria que és de factura més recent, estant datada a principis del segle XX. Aquesta amalgama d'estils i èpoques converteix el conjunt edilici, en un testimoniatge visual de l'evolució arquitectònica al llarg del temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici principal, amb les seves tres crugies perfectament conservades, preserva l'embigat original amb arcs de descàrrega. Tots aquests elements resulten un testimoni de l'enginyeria i la construcció de l'època més antiga de la masia que avui perdura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El celler, amb els seus arcs estructurals de mig punt, no només ofereix un element arquitectònic característic, sinó que també s'obre cap als extensos camps de la propietat a la part posterior, proporcionant una funcionalitat pràctica que ha estat preservada al llarg dels segles. A l'est i arrambat a la tanca, hi ha un edifici adossat. A la cantonada nord-est, i a sobre d'un gran contrafort, s'ubica una antiga garita defensiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font original ha estat perduda amb els anys i actualment es troba desplaçada respecte de la seva primera ubicació. La seva presència destaca la importància de l'aigua com a recurs essencial en l'entorn agrícola, així com la seva vinculació amb la masia.</span></span></span></p> 08068-53 Avinguda Catalunya, 85-87 <p>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.<br /> <br /> Hi ha un document que parla del cognom Romagosa de data 26 d'agost de 1510, tot i que hi ha elements a l'interior que indiquen algunes edificacions de factura més antiga. Al segle XVII ja s'esmenta el topònim actual de la casa (Llurba, 202: 176).<br /> <br /> Durant el segle XVIII hi ha diverses cites que fan pensar que la casa tenia prou entitat a la contrada. Així, per exemple, disposem de la descripció del cadastre de Cervelló de l'any 1761:</p> <ul> <li><span><span><span><em>“Finca 9 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de primera qualitat, habitada per un masover anomenat Josep Guitart;</em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 13 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Jaume Rovira, moliner” </em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 10 del cadastre: Dit Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Vicenç Domènec, jornaler”.</em> (Llurba, 202: 175)</span></span></span></li> </ul> <p>El llinatge Romagosa perdura fins a arribar a una pubilla que a mitjan segle XVIII, es casà amb un Majó de Sant Feliu de Llobregat; a partir d'aleshores, la casa prengué el nou cognom. (Llurba, 202: 176)</p> 41.3976419,1.9693613 413844 4583413 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05305.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A la façana hi ha dos rellotges de sol. Tots dos han estat modificats i presenten la mateixa orientació sud-est. El de l'esquerra presenta l'afegit d'una peça ceràmica que representa un sol, el de la dreta, està fet amb elements de ferro i en substitueix un de més antic i pintat. 119 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97564 Barraca del Camí de Sant Ponç 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-ponc-3 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Presenta petits enderrocs a la paret posterior que no travessen a l’interior. El sostre té una perforació superior. <p><span><span><span>Barraca adossada al marge ('AM') pel costat esquerre tocant a la porta. </span></span></span><span><span><span>Pel darrera hi ha un terreny amb pendent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del sostre ha caigut el final de la cúpula, deixant un forat que permet entrar el llum. De manera lateral encara hi ha un altre forat tocant el que queda de sostre. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 230 cm,</li> <li>diàmetre 200 cm;</li> <li>Cocó 31x42x62 cm,</li> <li>Fornícula 50x47x73 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 102x82x120 cm;</li> <li>Llinda 18x88x116cm;</li> <li>Alçada a coberta 270 cm,</li> <li>Alçada total 330 cm;</li> <li>Perímetre exterior planta circular 14,3 m.</li> </ul> 08068-367 En mig de zona boscosa, entre la Riera de les Planes i l'Església de Sant Ponç de Corbera. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4031942,1.9135647 409187 4584086 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36704.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97569 Barraca de Can Planes 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-1 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVI - XX Ensorrada parcialment. No s'aprecia el nivell original de paviment a causa la terra despresa. <p><span><span><span>Barraca circular adossada a una roca per la part posterior. Té una finestra a la dreta de la façana, la porta dona a una rotonda feta per un mur de pedra seca. Damunt de la porta per la part posterior hi ha una cavitat formada per dues pedres, a manera de cocó. La llinda és una pedra llarga de superfície irregular que queda obliqua respecte de la façana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Perímetre exterior planta circular 12 m</li> <li>porta 95x65x110 cm,</li> <li>llinda 8x90x60 cm,</li> <li>alçada a coberta 185 cm,</li> <li>alçada total 265 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 210 cm,</li> <li>diàmetre 240 cm,</li> <li>fornícula damunt la porta 18x37x30 cm</li> </ul> 08068-371 En zona boscosa, per sota de camí transitable. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4060740,1.9223740 409927 4584397 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37104.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97600 Barraca de l'Ordal 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal-5 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Perfecte estat de conservació, tot i que li està afectant la caiguda d'un arbre. No es troba restaurada. <p><span><span><span>Barraca construïda a la zona Maset Can Dispanya, presenta un reforç lateral dret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientació sud-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Construcció aèria aïllada de planta circular i porta de llinda plana.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong>Interior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Alçada 192 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>diàmetre 212 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cocó 46x33x50 cm</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Exterior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Porta 108x62x82 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinda 20x92x42 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada a coberta 204 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada total 220 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>Reforç lateral costat dret: llarga 344 x alçada 54 x fons 62 cm</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Perímetre exterior:</strong> </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Planta circular 9,20 m</span></span></span></li> </ul> 08068-375 En zona boscosa. Per sobre del Camí Real de França. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3919040,1.8872920 406975 4582860 08068 Cervelló Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96923 Barraca de Penya Roja 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-penya-roja-6 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, amb murs fets de </span></span></span>pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta, que està tapiada.</p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca </span></span></span>adossada al marge.</p> <p>Està orientada al nord-oest.</p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>La seva planta és de ferradura, la qual està coberta amb una falsa cúpula. </p> <p>Mostra una obertura a tall de finestra i un cocó en el seu interior.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 201 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 184 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 115x60x58 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 12x70x23 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 3,0 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-310 Bosc de les Rovires <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4010700,1.9416040 411528 4583822 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96923-captura-de-pantalla-2024-05-02-a-les-112454.png Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96901 Barraca L'Olivera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-lolivera <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Part de la coberta està esfondrada. <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula, que </span></span></span>presenta un enderroc parcial. També queden restes de voladís a la part dreta.</p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 30x50x88 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 47 x 70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 23 x 80 x 25 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 202 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 248 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,10 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-302 Bosc de Can Tres <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3799790,1.9522440 412389 4581469 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30210.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent|BPU 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum També se l'anomena Barraca del bosc de Can Tres 3. 119 45 1.1 2484|1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96860 Barraca de Can Valent 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> Sostre enderrocat <p><span><span><span>Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.</span></span></span></p> <p>Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.</p> <p>No es conserva l'entrada ni la coberta més enllà de les bigues. </p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Parets: Esquerra 257 cm</li> <li>Dreta 252 cm</li> <li>Fons 200 cm</li> <li>Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm</li> <li>Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Alçada exterior 198-210 cm</li> <li>Porta amplada 210 cm</li> <li>Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.</li> </ul> 08068-296 Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3672670,1.9748172 414261 4580036 XIX - XX 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum La llicorella (coneguda en el seu moment com a 'terra negra') és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l'aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes. 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96857 Barraca del bosc de Can Romagosa 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-20 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX La coberta es troba esfondrada. <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta, en forma allargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals, que presenta dues llindes: <span><span><span>una més prima inferior i la superior més gruixuda.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i l'enderroc conserva quasi tota la paret fins a 150 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Té les següents dimensions:</p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong></span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 165 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 90 x 75 x 57 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 13 x 80 x 30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 15 x 78 x 29 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 150 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12 m</span></span></span></span></span></span> </li> </ul> 08068-293 Bosc de Can Romagosa. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4032641,1.9662290 413590 4584040 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-29302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-293.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96866 Barraca de la Perdigonada de la Vinya del Simon - Barraca Vinya de la Perdigonada https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-perdigonada-de-la-vinya-del-simon-barraca-vinya-de-la-perdigonada <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Hi ha un petit esfondrament a la coberta que és imperceptible des de l'interior <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. Conserva la porta de fusta en la qual es pot llegir: 'Vinya La Perdigonada'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>La barraca està orientada al sud-est. </p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 122x66x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 27x94x32 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 192 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 242 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,5 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-298 Vinya del Simon, té accés pel Carrer Malvasia <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4000947,1.9599580 413061 4583694 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96866-29802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96866-29803.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96865 Barraca del bosc de Can Romagosa 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-18 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX La coberta i el lateral dret estan esfondrats. <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta era de falsa cúpula, però està enfonsada.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior: </strong></p> <ul> <li>Alçada 201 cm</li> <li>Diàmetre 185 cm</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 127x60x97 cm</li> <li>Llinda 15x93x48 cm</li> <li>Alçada a coberta 201 cm</li> <li>Alçada actual (enderroc) 201 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior </strong></p> <ul> <li>Planta circular 13,4 m.</li> </ul> 08068-297 Bosc de Can Romagosa <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4012065,1.9607380 413128 4583818 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96865-29702.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96858 Barraca del Mas Pitarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-pitarra <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Presenta un enderroc parcial a la coberta i al costat dret que afecta la paret lateral. <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i aquesta llinda es recolza sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 202 cm</li> <li>Diàmetre 200 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 105 x 50 x 78 cm</li> <li>Llinda 27 x 90 x 29 cm </li> <li>Alçada a coberta 180 cm </li> <li>Alçada total 230 cm</li> </ul> <p>Perímetre exterior</p> <ul> <li>Planta circular 10,80 m</li> </ul> 08068-294 Entre el Mas de Can Pitarra i el Mas de Can Sala de Baix. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3856110,1.9613370 413158 4582085 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96858-29402.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96900 Barraca del camí de Can Tres https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-tres <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és en forma de ferradura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span>La seva façana és plana i a sobre la porta té un fals arc de descàrrega. </p> <p>La porta es remata amb una doble llinda plana.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 140 x 70 x 60 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 138 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 23 x 135 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 275 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 4,5 m + lateral 9,3 m) 13,80 m en total.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-301 Bosc de Can Sala <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3781210,1.9543431 412562 4581261 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30103.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96859 Barraca de la Plana Bassons / Can Casildo 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-bassons-can-casildo-10 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX El costat esquerre es troba parcialment esfondrat i afecta la coberta. <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge pel costat dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 210 cm</li> <li>Diàmetre 250 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 120 x 63 x 80 cm</li> <li>Llinda 16 x 110 x 40 cm</li> <li>Alçada a coberta 197 cm</li> <li>Alçada total 237 cm</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior </strong></p> <ul> <li>Planta circular 13,50 m</li> </ul> 08068-295 Bosc de can Casildo. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3992970,1.9253802 410170 4583642 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96859-29502.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96867 Barraca del bosc de Can Tres 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-tres-5 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX La part central del sostre està enderrocada. <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 148x64x100 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25x70x30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 188 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 218 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,65 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-299 Bosc de Can Tres. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d’aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi, ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d’aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot, un cop les construccions de pedra seca s’hagin anat arruïnant per falta d’ús. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d’aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d’arquitectura popular, han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria, no obstant, la seva proliferació a Cervelló, es pot relacionar amb la proliferació de la viticultura a partir del segle XVIII. L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància en pedra calcària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, per la qual cosa es va generar un excedent de pedra que es va aprofitar per totes aquestes construccions populars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques no només es feien servir per l'emmagatzematge d'eines, també al seu interior s’hi conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d’elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les que aquestes construccions servien d’aixopluc, com podria ser el “caramull”, és a dir, la pedra que es situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca, la qual es conserva en algunes d’elles. </span></span></span></span></span></span></p> 41.3801694,1.9539283 412531 4581489 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96867-29902.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
96898 Barraca de Can Majó 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-majo-9 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX El lateral dret ha patit un petit esllavissament, però les arrels d'una olivera han subjectat les pedres. <p><span><span><span>Barraca feta amb pedres irregulars, més treballades als brancals i a la llinda de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP': llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és a través de tres esglaons. </span></span></span></p> <p>En l'interior s'hi troba una fornícula i sota d'aquesta un cocó.</p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 235 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 178 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 47 x 42 x 61 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 46 x 43 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 150 x 150 x 89 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 18 x 85 x 47 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 270 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 340 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12,70 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-300 Accés al bosc pel Carrer Malvasia <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4007380,1.9567272 412792 4583770 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96898-30002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96898-30003.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Es coneix també com a Barraca del bosc de Can Romagosa 14 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97595 Barraca de l'Ordal 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal-6 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta un enderroc al sostre. <p><span><span><span>Barraca situada a l'Ordal, adossada al marge pel costat esquerre, té una alçada de 162 cm aproximadament. Construcció aèria adossada al marge, de planta circular i porta de llinda plana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x66x110 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 162 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> </ul> 08068-374 Ubicada en zona boscosa. A la dreta de La Cocona. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3956700,1.8792670 406310 4583288 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97595-37402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97595-37403.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97594 Barraca de Sant Ponç 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-1 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta un enderroc important i ha perdut moltes pedres de la paret externa. <p><span><span><span>Barraca situada a la zona del Monestir de Sant Ponç de Cervelló. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular, adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ha perdut part de la paret exterior i la porta actual, que es troba més enrere, sembla aprofitar l'original. Manca la llinda exterior. Té un cocó o fornícula a 50 cm de terra. </span></span></span></p> <p>La barraca te les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110 x 66 x 110 cm.</li> <li>alçada a coberta 270 cm.</li> <li>alçada total 316 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 270 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> <li>fornícula 58 x 40 x 74 cm.</li> </ul> 08068-373 En zona boscosa. Entre l'església de Sant Ponç de Corbera i el Carrer de Vallirana. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4026070,1.9086040 408772 4584027 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37304.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97593 Barraca de Sant Ponç 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-2 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta enderroc important del sostre i de la paret posterior. <p><span><span><span>Barraca situada al bosc de Sant Ponç. Construcció aèria aïllada 'AA', de planta circular i amb porta de llinda plana. Té un cocó i una fornícula situats al centre de la paret posterior, just davant de la porta.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x55x95 cm.</li> <li>llinda 21x75x43 cm;</li> <li>alçada a coberta 240 cm,</li> <li>alçada actual (fins enderroc) 240 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 11,80 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre 230 cm,</li> <li>cocó 30x40x60 cm,</li> <li>fornícula 44x40x60 cm</li> </ul> 08068-372 En zona boscosa, al costat esquerre d'un camí transitable. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4043860,1.9145124 409268 4584218 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37204.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95676 Font i bassa de Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-can-paulet <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX <p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. </span></span></span></p> 08068-61 Camí de can Paulet. <p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)</span></span></span>.</p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.</p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). </span></span></span></p> 41.4061583,1.9629639 413320 4584365 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164806.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Estructural BPU 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics. 119 2153 5.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97878 Barraca de Can Mascaró 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-2 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> XVI - XX Té un petit enderroc. <p><span><span><span>Construcció aèria adossada al marge, de planta circular. Es caracteritza pel paravent frontal que surt del costat esquerre de la porta, en forma de L, quasi tancat per un petit mur al costat dret de la porta. Té un reforç al lateral dret i un petit enderroc, a la part posterior dreta de la cabana. Dins hi ha un cocó.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 113x54x70 cm.</li> <li>Llinda 25x100x31 cm.</li> <li>Alçada a coberta 165 cm.</li> <li>Alçada total 227 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 10,45 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 190 cm.</li> <li>diàmetre 170cm.</li> <li>Cocó 22x42x90 cm.</li> </ul> 08068-380 Barraca situada al bosc de Can Mascaró, per sobre del camí. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4035100,1.9700940 413913 4584064 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97878-3802.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95654 Molí Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XI - XVIII L'edifici no conserva la coberta i ha perdut bona part dels forjats. Presenta esfondraments importants. <p><span><span><span>Edificació industrial aïllada, orientada a oest, amb una estructura rectangular en dues dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes que es conserven els components característics d'un molí de farina: un embassament, una roda de molta, i una sala de moles. A més a més, disposa de les infraestructures pròpies d'una fàbrica de paper.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici, en alçada es desenvolupa en planta baixa, dos pisos i una coberta plana que servia com a terrat, tot i que inicialment era inclinada. La planta baixa presenta murs de pedra i a l'interior hi ha una volta, creant un conjunt robust per resistir els embats de les riuades. Les plantes superiors estan construïdes amb bigues de fusta. En aquesta planta hi havia espais addicionals per a l'assecatge del paper, l'habitatge i altres activitats laborals. La façana principal conserva la portada original del molí fariner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta inferior estava destinada a la producció de paper, mostrant una estructura de parets en dues direccions per proporcionar estabilitat davant de les pressions de l'aigua de la Riera de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea disposava d'almenys de dues rodes hidràuliques, d'eix horitzontal, una a la façana lateral sud i una altra a l'interior de l'edifici, les quals es movien pel pes de l'aigua en omplir els caixons. Les marques de les dues rodes encara són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En explorar l'interior de l'edifici, es pot observar una pila holandesa situada en una sala del primer pis, acompanyada de les restes d'un martinet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que la pila, probablement del primer terç o mitjans del segle XIX, és una de les primeres piles holandeses instal·lades a Catalunya (Llurba, 2017: 47).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici inclou en l'exterior un hort amb una bassa a la banda est, que forma part del conjunt. A la façana sud, es troba una mina d'aigua amb un gran nombre d'estalactites calcàries, indicant la disponibilitat d'aigua rica en calci, ideal per a la fabricació de paper.</span></span></span></p> 08068-54 Corriol al paratge de la Riera de Cervelló <p><span><span><span>A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a molí vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí és d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; la roda per fer anar la força hidràulica, amb el seu salt d'aigua corresponent; el casal-moliner, etc. Aquesta reconversió es va produir en aquest molí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d'interès, com que el de data 23 d'agost de 1860, en el que es parla d'un Pau Fontanet i Agell, aleshores fabricant de paper de Sabadell, el qual va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya. Aquest terreny mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m²), i estava situat al lloc conegut com 'El maset del Grau'. La propietat en qüestió va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve, segons el llegat del seu pare. El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p> 41.3982240,1.9826590 414957 4583464 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05404.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-25 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum El funcionament del molí era com segueix: des de la resclosa, una séquia o canal conduïa l'aigua desviada dins de la bassa (del canal que alimentava la bassa del molí vell encara es conserven alguns trams).Aquestes basses feien que el molí pogués funcionar tot l'any independentment de les condicions climatològiques, ja que permetien tenir suficient aigua quan baixava poc cabal per la riera o bé en èpoques seques.Un cop allà l'aigua es feia caure per una canal o 'cacau' a sobre de la roda horitzontal, anomenada 'rodet' Aquesta estava disposada horitzontalment respecte del terra. El cacau tenia un petit estellador i regulava l'aigua per donar embranzida al rodet. Aquesta roda plana estava separada per unes fustes inclinades còncaves, els àleps, sobre els quals queia l'aigua. Els àleps s'anaven omplint d'aigua, i amb el pes d'aquesta giravoltaven, generant-s'hi el moviment del rodet. El rodet estava recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de metall o ferro. De la roda sortia un eix, també anomenat 'arbre', que amb la rotació d'aquella, feia moure les moles del molí o els engranatges de la maquinària que estigués connectada. Tant les moles com la maquinària es trobaven sempre en un pis superior. 94|85 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95446 Església de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&amp;ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p> XI XVI <p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p> 08068-2 Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló. <p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p> 41.3870684,1.9607531 413110 4582248 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2025-01-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal. 92|93|94|95|85 45 1.1 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95447 Castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>ARXIU DGPC - Palau Moja</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere et al. (1990) Els castells catalans. Vol. 1. Barcelona: Rafel Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS, Montserrat (1992) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Castell de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></p> XI - XVIII L'acció destructiva de diversos elements naturals i les mateixes accions humanes, al llarg del pas del temps, així com les diverses intervencions bèl·liques que va patir el conjunt, han destruït una gran part de les edificacions. Només queda com a vestigi important, tot i que ensorrat especialment a l'interior, la torre. Entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una rehabilitació integral i excavació arqueològica del conjunt del castell.En l'actualitat, l'edifici que correspon amb l'antiga capella, es troba relativament cuidat i tancat amb porta i clau. Les parets en general estan conservades en l'àmbit de dues o tres filades, excepte en algun lloc que conserven la coberta. Se li ha fet una coberta provisional i aixecat els murs. Actualment, estan en marxa campanyes estacionals d'excavació arqueològica amb la consolidació i protecció corresponent de les restes trobades. <p><span><span><span>El castell està format per dos recintes situats en una penya aïllada, gran i elevada. Té una planta estreta i allargada, amb orientació aproximada sud-oest / nord-est, i es troba protegit per espadats naturals. L'entrada principal a la fortificació està situada a la banda de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Aquests dos recintes ocupen les dues plataformes superiors de l'elevació i estan separats per un desnivell de 15 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior, el sobirà, està tancat per una muralla. Té una planta allargada amb l'entrada a ponent, la ubicació més accessible i més ben defensada. Aquest recinte presenta una porta o poterna molt deteriorada, protegida per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i a llevant hi ha una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres estaven connectades per panys de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plataforma inferior es troba el recinte jussà, on es poden veure restes de la capella del castell, encara que s'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat, així com a la paret de l'absis. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix recinte inferior del castell hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla, una àrea que ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en anys recents (Pagès, 1992).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix de l’edificació està fet amb pedra sorrenca de la zona.</span></span></span></p> 08068-3 Carretera de Santa Maria <p>A causa del pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació històrica acurada (segles IX a XIV).</p> <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment apareix citat en altres documents. Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que aquest castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> <p>Durant el segle XIII, els Cervelló van enfrontar-se a la monarquia, i el 1224, en l'època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor va assetjar el castell durant tretze dies abans de prendre'l. El 1230, es va consagrar novament l'església de Sant Esteve, probablement després d'una reconstrucció causada pel setge.</p> <p>Guillem II de Cervelló es va enfrontar novament al monarca, la qual cosa va provocar un empobriment de les terres. En un episodi posterior, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, es va revoltar de nou contra el poder establert. Finalment, el 1297, Guerau VII va decidir vendre la baronia a Jaume el Just per una suma de 130.000 sous. Aquesta transacció va marcar un punt d'inflexió en la història del castell i les seves terres associades.</p> <p>El 1309, Jaume el Just va intercanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, esmentant-se que estava gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar les baronies de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts per altres propietats amb Pere II d'Urgell.</p> <p>El 1411, Arnau de Ballester va adquirir les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es va fortificar el 1462 i va tenir un paper militar fins al 1714. La guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte. Així, les tropes filipistes sota el comandament del duc de Populi ordenen la demolició d'aquesta fortalesa, tot i que ja es trobava abandonat.</p> <p>Des d'aleshores, el castell ha estat abandonat i el pas del temps l’ha anat deteriorant, especialment durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>Entre els anys 2010-2011, el conjunt monumental del castell va ser restaurat i consolidat per fer-lo visitable. Durant aquesta restauració, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert les estructures originals del conjunt defensiu, incloent-hi una ocupació durant l'edat del bronze.</p> 41.3877139,1.9595530 413011 4582320 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00702.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló. 94|85 46 1.2 1771 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
95489 Mas Pitarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XVII - XIX La masia està pràcticament enrunada. <p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p> 08068-4 Avinguda de Núria, s/n <p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p> 41.3865341,1.9615722 413178 4582187 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg Legal Modernisme|Popular|Renaixement Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 105|119|95 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
98166 Mot 'merdejar' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-merdejar XX El mot només queda viu en la memòria de la gent que havia tingut relació amb la producció de vidre i el recorda quan contempla alguna peça de vidre fruit d'aquest treball. <p><span><span><span>El mot '<em>merdejar</em>' està estretament vinculat a l'ofici de vidrier i fa referència a l'acció de crear peces de vidre fora de l'horari laboral. Molts vidriers bufadors, durant els moments de descans o els dies festius, es dedicaven a aquesta activitat artesanal, produint peces domèstiques com porrons, biberons, gots o figuretes. Algunes d'aquestes peces eren veritables obres d'art, gràcies a la destresa i la creativitat dels vidriers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les creacions destacaven les peces amb camisa d'òpal i les decorades amb varetes de colors, algunes d'elles úniques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vidriers utilitzaven principalment dues tècniques: bufar el vidre o treballar-lo amb pinces. Amb aquestes tècniques, creaven peces de vidre compacte com cavallets, girafes, gossos, gerros amb diverses decoracions i els famosos peixos, que eren regals molt apreciats. També es tallaven peces fetes al forn, amb decoracions creatives.</span></span></span></p> 08068-434 <p><span><span><span>Actualment, moltes d'aquestes peces es troben a col·leccions particulars, on són altament valorades i atresorades per la seva bellesa i la seva connexió amb la rica tradició vidriera que forma part indestriable del passat de Cervelló. Aquesta tradició continua sent un testimoni viu de l'habilitat i la dedicació dels artesans que van donar forma a aquestes meravelloses creacions de vidre.</span></span></span></p> 41.3960857,1.9588600 412964 4583251 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-434-05.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Ornamental Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum El Grup de Recerca de Cervelló té una col·lecció significativa d'aquestes peces. 119|98 60 4.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
98067 Mot 'ensolir' https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0 <p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p> 08068-396 41.3960857,1.9588600 412964 4583251 08068 Cervelló Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Altres 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml