Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96793 | Creu de terme de can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-can-quintana | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del aptrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIV | <p>La creu de can Quintana es troba en el pati de la casa, al costat del camí Ral, com a creu de terme que és, per protegir els viatgers. Es tracta d'una creu gòtica del segle XIV.</p> <p>Està unida al fust mitjançant un nus o llanterna octogonal. A l'anvers, hi ha la imatge del Sant Crist crucificat acompanyat de la Mare de Déu, en el braç esquerra, i de la imatge de Sant Joan Evangelista al costat dret de la mateixa. A l’altre costat hi figura la Mare de Déu amb el Nen acompanyats de dos àngels amb filacteris a cada braç de la creu. La part superior apareix decorada amb motius vegetals. A la macolla, de planta octavada, hi figuren imatges de diversos sants i màrtirs, dos d’ells sostenen un escut heràldic.</p> | 08163-76 | Carrer Major, núm. 62 | <p>La creu es conserva gairebé intacta gràcies al fet que la família Quintana tingué cura d'amagar-la i restaurar-la un cop acabada la Guerra Civil espanyola, l'any 1948.</p> | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604bcsalvany5454full.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les creus de terme són creus monumentals de pedra, situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96849 | Rellotge de sol de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella | XVIII | En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-120 | Camí de can Tapiola, s/n | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97120 | Casa del carrer de Jaume I, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-11 | XX | <p>Casa que fa cantonada amb tres façanes lliures i una mitgera. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i dos a la planta pis. La distribució de les obertures a la planta baixa ve centrada per la porta d'accés, a l'eix central, i dues finestres reixades, en els laterals. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut, amb llosana sostinguda per quatre mènsules, i barana de ferro, amb dos accessos. Les finestres de les dues plantes tenen persianes de fusta de llibret i els arcs són de carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color crema, amb un petit sòcol. El coronament és de balustrada amb capcer central on es pot llegir l'any de construcció: '1928'. Està presidit per una fulla d'acant. Als extrems hi ha dues gerres. A sota una cornisa volada i dos respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>Té una altra entrada per la façana del carrer de l'Església i l'entrada de vehicles al pati. Aquesta entrada és més petita i de llinda recta, però està emmarcada per un arc apuntat que arriba gairebé al sòcol.</p> | 08163-181 | Carrer de Jaume I, núm. 11 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0555.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97043 | Catifes de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | darrerament s'ha deixat de fer. | <p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p> | 08163-172 | Pineda de Mar, s/n | 41.5491600,2.2416200 | 436751 | 4600000 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96808 | Búnquer de la platja de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> | 08163-88 | Platja de la Riera - rierany del Correu. | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6176700,2.6785300 | 473218 | 4607378 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98053 | Monument a la immigració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-immigracio | XX | <p>En el centre de la rotonda formada per les avingudes de Puerto Rico, de la Hispanitat i de la Mediterrània, s'alça un monument commemoratiu en homenatge als emigrants. Una estructura de <em>corten </em>amb formes relacionades amb el fet de l'emigració, com un velam o el perfil d'una població. També hi ha el que representa un paper amb els poemes de <em>L'Emigrant</em> de Mossèn Cinto Verdaguer o <em>Lamento de un emigrante</em> d'Antonio Delgado. D'un costat es representa una maleta, com a símbol d'aquest emigrant, de la que en surten unes bandes amb els noms, fets amb trepa, de poblacions d'origen d'aquests emigrant vinguts a Pineda de Mar. Es tracta de les poblacions de <span><span><span>Loja, Algarinejo (Granada), </span></span></span><span><span><span>Algar (Cadis), </span></span></span><span><span><span>Alcalá La Real (Jaen), </span></span></span><span><span><span>Los Santos de Maimona (Badajoz) i </span></span></span><span><span><span>Rute (Còrdova). La base és un parterre plantat amb flors de temprada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fragment de poema de<em> l'Emigrant</em> de Mn. Cinto Verdaguer diu així:</span></span></span></p> <p><span><span>'Dolça Catalunya / </span></span><span><span>pàtria del meu cor, / </span></span><span><span>quan de tu s’allunya / </span></span><span><span>d’enyorança es mor.</span></span></p> <p><span><span>Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, / </span></span><span><span>no us veuré més! / </span></span><span><span>Oh! ¡si al fossar on jau ma dolça mare,/ </span></span><span><span>jo el llit tingués! / </span></span><span><span>¡Oh mariners, lo vent que me’n desterra / </span></span><span><span>que em fa sofrir! / </span></span><span><span>Estic malalt, mes ai! ¡tornau-me a terra, / </span></span><span><span>que hi vull morir!'</span></span></p> <p><span><span><span>El fragment de poema d'Antonio Delgado diu:</span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span>'Con un nudo en la garganta</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>y pena en el corazón,</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>volviendo hacia atrás la cara</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>a mi pueblo dije adiós.</span></span></span><span lang='CA'><span><span>/ </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El tren que me </span></span></span><span lang='CA'><span><span>transportava / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>hacia una tierra extraña,</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / e</span></span></span><span lang='CA'><span><span>xpresaba en sus pitidos</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>una pena muy amarga.</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>¡Que pena, madre querida!</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El corazón se me arrancaba</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Que para seguir la vida</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>nos tengamos que ir de casa'.</span></span></span></em></p> | 08163-250 | Rotonda entre les avingudes de Puerto Rico i la Hispanitat. | 41.6186895,2.6730707 | 472763 | 4607493 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98052 | Monument de l'avinguda de Puerto Rico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lavinguda-de-puerto-rico | XX | <p>Doble escultura situada als costats de l'entrada d'un aparcament subterrani de l'avinguda de Puerto Rico que consisteix en dues figures femenines que surten d'un pilar de formigó. Són figures sense perfilar i sense extremitats superiors. El cap sembla representar un cargol marí.</p> | 08163-249 | Avinguda de Puerto Rico, núm. 14 | 41.6187146,2.6702091 | 472525 | 4607496 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98052-24902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98052-24903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98054 | Font de la plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-paisos-catalans | XX | <p>Font pública situada a la vorera enfront de la plaça dels Països Catalans, de la que en rep el nom. És una construcció sòlida feta de maons, amb una secció triangular, de tres costats còncaus, amb broc de polsador en dos dels costats i un plafó ceràmic en l'altre.</p> <p>En el plafó, fet per E. Pascual, s'hi pot llegir: 'Plaça / dels / Països Catalans'. Un orla de rajoles amb motius florals emmarca el plafó central de rajola blanca.</p> | 08163-251 | Plaça dels Països Catalans, s/n | 41.6190389,2.6744045 | 472874 | 4607531 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | E. Pascual (el plafó) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98119 | Desguàs de la via del tren del torrent del Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-via-del-tren-del-torrent-del-convent | XIX | Les parts visibles del formigó presenten un deteriorament important. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Clavegueró de desguàs de la línia fèrria de la costa, situat a la desembocadura del torrent del Convent, en el punt quilomètric 49,160. Es tracta d’una construcció realitzada amb maó sense arrebossar, de tres clars o canals de desguàs de 0,85 m. d’amplada per un metre d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els estreps i les piles centrals conservades són del segle XIX després de que s’enretirés la construcció original, de fusta. El tauler està format per bigues de ferro a l’interior dels clars que sustenten vàries fileres de totxanes i a cada costat de la via, per lloses fabricades amb carrils encofrats de formigó, presents des de l’any 1975 aproximadament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu estat, si més no, les parts visibles del formigó presenten un deteriorament important. </span></span></span></span></span></p> | 08163-263 | Línia de mar, al sud-oest del municipi. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, l</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>a línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la Serralada Litoral cap el mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament, a finals del segle XIX, per piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens</span></span></span><span lang='CA'><span>. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (<em>tajeas</em>) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línia de Barcelona <em>a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.).</em> Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. </span></span></span></span></span></p> | 41.6195900,2.6847800 | 473739 | 4607589 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98120 | Pont de la línia del ferrocarril de la riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-linia-del-ferrocarril-de-la-riera-de-pineda | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pont fet amb bigues de formigó pre-tensat sostingut per estreps fets de pedra i maó, preparats per a via doble des del segle XIX. El parament combina el paredat mixt, amb el maó vist i l'escaire, arrodonit amb pedra posada a trencajunt.</span></span></span></span></span></p> | 08163-264 | Línia de mar, al sud-oest del municipi | <p>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, la línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la serralada litoral cap el mar. Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament a finals del segle XIX amb piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. El que trobem ara son lloses de formigó armat que van substituir les bigues de ferro cap als anys 1980-1990. Tot i que els estreps i pilars antics en fàbrica de maó i pedra s’han conservat quasi sempre. El poc espai entre via i tauler queda en evidència pel fet que, a vegades trobem petits trams de la via amb travesses de fusta, això es deu al fet que sota hi ha un desguàs antic i no dona espai suficient per a les noves travesses de formigó més gruixudes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer pont a la riera de Pineda (km 50,372) era de fusta<a>, ja que, l’agost de 1869, la junta directiva de la companyia del ferrocarril comentà que s’havien de reparar els ponts de Pineda i de Santa Susanna i s’acordà <em>«proceder a las obras de refuerzo necesarias y a la construcción del estribo izquierdo del de Santa Susanna por ser el que tiene la madera más carcomida…».</em> Tot i l’esforç realitzat en la renovació i en la reconstrucció dels ponts, la Dirección General de Obras Públicas instà l’empresa a col·locar <em>«a la mayor brevedad posible (…) los tramos de hierro definitivos en los puentes que aún carecen de ellos…».</em> </a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per tant, aquest pont juntament amb el de la riera de Santa Susanna, va ser un dels primers en ser substituït per altre de bigues de ferro d’ànima plena construït per la <em>Maquinista Terrestre y Marítima </em>(M.T.M.), d’un sol tram de 20 m. (llum lliure de 18,8 m.) amb els corresponents estreps de fàbrica de maó i pedra, preparats per la via doble des del segle XIX i que mai s’ha instal·lat, i que es conserven actualment. Als anys 1980 el pont de ferro, es va canviar per un tauler amb bigues de formigó pre-tensat, que es el que trobem ara. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, conserva un pont de ferro que assegura era el que estava a la riera de Pineda, tot i que el plànol que mostren es del pont a la riera de Vall de Gurp, terme de Blanes, de 24,2 m., primer pont de ferro construït el 1869 per MTM.</span></span></span></span></span></p> | 41.6195900,2.6847800 | 473739 | 4607589 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (tajeas) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línea de Barcelona a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.). Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96809 | Búnquer de la platja dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. | <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> | 08163-89 | Platja dels Pescadors, s/n | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6200400,2.6875200 | 473968 | 4607638 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96852 | Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 08163-122 | Plaça Sara Llorens, s/n | 41.6204670,2.6865284 | 473885 | 4607686 | 2003 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96916 | Homenatge a Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens | <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> | 08163-142 | Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n | 41.6205468,2.6867581 | 473905 | 4607695 | 2009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97800 | Benedicció de l'aigua de mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-laigua-de-mar | XIX-XX | Només es conserva documentalment. | <p>Antigament, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, els pescadors de Pineda de Mar tenien el costum de beneir l'aigua del mar. Es realitzava pel mes de maig i es feia per assegurar una bona collita de peixos a l'igual que les benediccions que es feien el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, pretenien assegurar una bona temporada sense tempestes que malmetessin les collites dels camps.</p> <p>D'aquest costum, només ens han arribat unes referències documentals del diari <em>La Costa de Llevant</em> que adjuntem a continuació:</p> <ul> <li>'Com de costum, lo dia de l'Ascenció va ferse la professó de rogativas anant a benehir lo mar. Lo passeig y'l barri de mar estaban encatifats ab flairosa ginesta, rosas y altres flors y las finestras engalanadas ab domassos y altres robas' (La Costa de Llevant, 24 de maig de 1903).</li> <li>'Se celebrá com tots los anys la d'anar a benehir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 3 de juny de 1905, pp. 14).</li> <li>'Ab gran concurrència de maynada ab banderas y pendons se celebrá la acostumada y tradicional d'anar a beneir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 30 de maig de 1908).</li> </ul> | 08163-236 | Pineda de Mar, s/n. | 41.6212890,2.6948047 | 474575 | 4607775 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 96941 | Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> | 08163-154 | Passeig Marítim , s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> | 41.6214739,2.6907706 | 474239 | 4607796 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96791 | Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar | XX | <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> | 08163-74 | Platja dels Pescadors, s/n | <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> | 41.6218037,2.6930264 | 474427 | 4607832 | 1958 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | Desconeguda | L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97721 | Màquina de treure barques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-treure-barques | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>La màquina de treure les barques és un torn elèctric que serveix per treure les barques de l'aigua i col·locar-les en el seu lloc a la platja, un cop han tornat de la jornada de pesca. Aquest avenç tecnològic és possible gràcies a l'arribada de l'electricitat a Pineda de Mar. Fins llavors aquesta tasca es feia amb energia de sang, és a dir, amb bous i persones. </p> <p>El torn que s'instal·la a Pineda de Mar és obra de l'empresa barcelonina <em>Construcciones Electro-mecánicas J. de Miquel i Cia</em>. En el catàleg editat l'any 1920, apareix el torn instal·lat a Pineda de Mar com a promoció del producte. Consta de dos conjunt d'engranatges, eixos i tambors desdoblats que permetien el seu funcionament de forma independent; i d'un motor elèctric (Westtinghouse de 7,5 CV) que proporcionava un esforç màxim de tracció de 4.0000 kg. La velocitat de recollida del cable era de 10 m. per minut. També disposava d'un motor de combustió per mantenir el funcionament de la màquina quan mancava l'electricitat.</p> <p>Per aixoplugar aquesta màquina també es construeix una caseta, primer de fusta amb fonaments d'obra, que posteriorment, l'any 1958, s'amplia.</p> | 08163-233 | Can Martorell - plaça Can Martorell, s/n. | <p>El desembre de l'any 1921, el barceloní, Josep Maria Terré Freixas sol·licita a l'Ajuntament de Pineda de Mar permís per a instal·lar la màquina de treure les barques de l'aigua i una barraca que li fes d'aixopluc. Finalment, aconsegueix el permís amb data 24 de desembre de 1921 i, el febrer de 1922, finalitza la construcció de la caseta.</p> | 41.6218326,2.6930478 | 474429 | 4607835 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97721-p1630404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97721-1922-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Construcciones Electro-mecánicas J. de Miquel i Cia | L'operació de treure les barques del mar es feia coordinadament amb els palers, el maquinista i l'encarregat de la bandera. Quan la barca arribava a la platja, el paler enganxava el cabrestant alhora que posava els primers pals (travessers) per poder iniciar la maniobra. En aquest moment, s'aixecava la bandera per fer saber al maquinista que podia embragar l'accionament del cable. Quan la barca era a lloc, es baixava la bandera i el maquinista desembragava. La caseta tenia els frontals amb vitralls que permetien aquesta comunicació visual. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97719 | Varar i treure les barques a la platja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/varar-i-treure-les-barques-a-la-platja | XVI-XXI | <p><span><span><span>Els pobles de costa acostumaven a tenir les barques de pesca a les platges, sempre i quan no hi hagués un port o cala de refugi proper. Aquest fet comportava que l’acció de moure les barques cap al mar i viceversa es veiés dificultat per l’existència de la sorra. El sistema tradicional per moure les embarcacions ha consistit en fer-les lliscar damunt de travesses de fusta, anomenades pals, impregnades de greix, anomenat seu, que es desplacen a mesura que queden fora de l’embarcació. </span></span></span><span><span><span>Aquesta acció rep el nom de <em>varar</em>, quan es tracta d’entrar la barca a l’aigua, i <em>treure</em> quan es tracta de fer-la sortir del mar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varada es realitzava a força de braços, en canvi, la treta es realitzava amb l’ajuda de bous i/o cavalls i aparells reductors, i a partir d’inicis del segle XX, amb l’ajuda de cabrestants mecànics. A Pineda de Mar, quan ho feien els bous, eren de cal Coix; però els dies de temporal també s'utilitzaven els bous de can Boia i també algun cavall. Cal Coix i cal Boia eren dues cases properes a la platja que formaven part del Raval de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la varada com a la treta, tenen un moment crític per la seguretat de l’embarcació i dels pescadors que van a bord. Es tracta del moment en que la barca es troba a mercè de les onades, just al trencant. Per aquest motiu, existia la figura del paler, home encarregat de posar els últims pals en la varada i els primers pals en la treta. L’experiència d’aquests homes feia que sabessin quin era el moment oportú per garantir que l’embarcació evitava els embats de les onades al bot de l’aigua i, al mateix moment, que la barca se situés sobre dels pals per així poder desplaçar-la damunt la sorra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Pineda de Mar, actualment encara podem observar aquests coneixement ancestrals a l’hora de moure les barques que es troben a la platja, ara ja destinades a la pesca recreativa i a la navegació a vela llatina.</span></span></span></p> | 08163-232 | Platja de Pineda, s/n. | <p><span><span><span>L'acció de varar i treure les barques damunt dels pals enseuats ha existit a Pineda de Mar d'ençà que la primera embarcació deuria arribar a la platja, que tractant-se d’un poble costaner ens podem imaginar que fou fa uns quants segles.</span></span></span></p> | 41.6218629,2.6934461 | 474462 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-23201vararmoderna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-1918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-pescadorspineda1955-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96922 | Escultura 'La Sirena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-sirena | XX | <p><span><span><span>Escultura en bronze d'una sirena ajaguda en una roca i escoltant el so d'un caragol de mar, que sosté amb la mà dreta i se l'acosta a l'orella. Tota ella està situada damunt una roca, en un parterre del passeig, delimitat per antigues travesses de fusta de la via del ferrocarril. </span></span></span></p> | 08163-148 | Passeig de Mar | <p>Cedida per Josep Maresme i Pedragosa.</p> | 41.6218764,2.6931502 | 474438 | 4607841 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Guasch i Gómez | Agustí Guasch i Gómez és un escultor, pintor i dibuixant, nascut a Barcelona l'any 1913. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat), etc. Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97303 | Art de navegar a vela llatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-a-vela-llatina | XVI-XXI | <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p><span><span><span>L’Associació d’Amics de la barca a vela llatina “<em>El Mamelló</em>”, des de l’any 2002 es dedica a conservar i promoure aspectes del patrimoni marítim pinetenc, com és la navegació a vela llatina, un tipus de vela triangular propi de les costes del mediterrani. La conservació d'aquest tipus de navegació no només afavoreix la preservació de la part tècnica de la navegació, sinó també la preservació del vocabulari que va relacionat amb aquesta sistema tradicional de propulsió marítima.</span></span></span></p> | 08163-213 | Pineda de Mar | <p><span><span><span>Les nostres costes es caracteritzen per tenir un conjunt ampli de vents dominants. Principalment tenim el vent de garbí i la resta de vents de ponent, però depenent de la distància que ens trobem de terra hi ha la presència també de vents terrals com la tramuntana i el mestral. </span></span></span><span><span><span>Aquesta varietat fa que la vela llatina sigui la idònia per navegar ja que permet adaptar-se a aquesta diversitat de vents amb la capacitat de maniobrabilitat que té.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de temps antics, les embarcacions portaven aparellades la vela llatina, i fins l’arribada dels motors, a inicis de segle XX, va ser el sistema de propulsió que usaven. Tot i l'existència de motors, van ser moltes les embarcacions que van mantenir la vela llatina instal·lada per aprofitar aquells moments que els vents eren idonis i així estalviar combustible. Així doncs, fins a mitjan dècada de 1950, era habitual veure a la platja les barques amb la tradicional vela llatina aparellada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la navegació a vela llatina es destina a l'oci i a compartir una estona de passejades tranquil·les en contacte amb el mar, el vent i la fusta de les embarcacions tradicionals.</span></span></span></p> | 41.6218897,2.6938240 | 474493 | 4607842 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97303-velallatinapineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97716 | Ofici de pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Es mantè de forma simbòlica. | <p>La inseguretat de la costa pels atacs de pirates va fer que, malgrat ser un poble costaner, a Pineda de Mar no es consolidés la pesca com una activitat quotidiana fins mitjans del segle XVIII. Moment en el que paral·lelament es consolida la zona del Raval de Mar, el barri de pescadors del poble. La pesca no era una activitat a temps complert, la majoria combinaven aquest ofici amb el de pagès.</p> <p>Les arts de pesca més practicats eren la teranyina, el bou, les nanses, la fitora, l'artet, els palangres, tresmall i sardinals. Les embarcacions eren de caràcter familiar, compostes per pares i fills. A excepció de la teranyina que necessitava una tripulació d'onze homes.</p> <p>El peix es podia vendre al detall o a l'engròs. Si era al detall era amb venda ambulant i si era a l'engròs es feia mitjançant una subhasta a la platja. Les dones se'n cuidaven de vendre al detall les captures fetes amb nanses, palangres, tresmall o fitora. Amb un carretó proveït de balances i paneres pel peix voltaven pels carrers de la població o a la Plaça de Catalunya al crit de 'va dones, que és fresc'.</p> <p>Les captures fetes amb teranyina, bou i sardinals es venia a la platja mitjançant subhasta a la baixa. S'exposava el peix en paneres i coves. Els principals compradors de peix blau eren empreses conserveres. A Pineda de Mar es coneix l'activitat de saladors de peix de Francesc Calm i Francisco Pimàs, l'any 1937.</p> | 08163-229 | Pineda de Mar, s/n. | <p>L'any 1737 consten 26 homes dedicats a la pesca i, segurament, amb dedicació parcial. L'any 1790 Francisco de Zamora comptabilitza 22 embarcacions dedicades a la pesca. L'any 1860 ja són 39 persones que s'hi dediquen, el 1880 consten 56 i el 1905 en són 68. L’època de màxima activitat pesquera va ser durant la dècada de 1950 amb un total aproximat de 200 pescadors en una població total de 3.004 habitants.</p> <p>Als anys 60 del segle passat, molts pescadors van deixar la pesca o van combinar aquesta feina amb la indústria i el turisme. Actualment, els pescadors professionals que existeixen a la població ja no tenen les barques a la nostra platja sinó que, per qüestions de seguretat i rendiment, les tenen als ports propers d’Arenys de Mar o Blanes.</p> | 41.6220012,2.6939356 | 474503 | 4607854 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22902.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96939 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 | XX | <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> | 08163-153 | Passeig Marítim, s/n | 41.6220123,2.6933647 | 474455 | 4607855 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96924 | Monument a l'Aplec del Reial Club Esportiu Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-laplec-del-reial-club-esportiu-espanyol | XX | <p>Placa de marbre polit per la part frontal amb tall irregular al capcer, on hi ha una pilota de futbol, blanca amb pentàgons blaus.</p> <p>Al frontal, en color, hi ha l'escut del Reial Club Esportiu Espanyol i al dessota una inscripció que diu: '1er Aplec de Penyes / a la Vila de / Pineda de Mar / 17-2-1991'.</p> | 08163-149 | Passeig Marítim, cantonada amb el carrer Doctor Bertomeu | <p>Inaugurada amb motiu del primer aplec de penyes del real Club Esportiu Espanyol, celebrat a Pineda de Mar el 17 de febrer de l'any 1991. Hi va participar el president del club Juli Pardo. L'aplec va ser organitzat per la penya pinetenca que dirigia Jordi Salvans. L'alcalde de Pineda era aleshores Josep Lluís Fillat, que també hi va ser.</p> <p>Joaquim Isarn en declaracions a Ràdio Pineda declarà que «va ser una efemèride molt important per la penya de Pineda, amb 2.500 visitants de l'Espanyol vinguts d'arreu i una gran celebració, i amb molta pluja» ha afegit.<strong> </strong>Es va fer servir també el pavelló Nino Buscató per fer alguns dels actes. També digué que «es va fer un gran dinar que va comptar també amb la presència de jugadors importants del club d'aquell moment'.</p> | 41.6221145,2.6922045 | 474358 | 4607867 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98184 | Escultura de la rotonda del Poblenou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda-del-poblenou | XX | <p>Composició ornamental de caràcter simbòlic que dona l'entrada a Pineda de Mar des de la Nacional II venint del sud, a l'alçada del barri del Poblenou. Tal i com indiquen les lletres. El principal element és una reixa de ferro, de tres costats, damunt la qual es pot llegir en lletres grans 'Pineda de Mar'. En el parterre de la rotonda es llegeix 'Poblenou' i hi ha una roda de trull, feta de pedra granítica i secció circular.</p> | 08163-276 | Rotonda de la N-II amb l'avinguda de la Mediterrània. | 41.6222759,2.6709987 | 472592 | 4607892 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98184-27602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98184-27603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97038 | Estació del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-2 | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de viatgers de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. A la planta baixa té cafeteria i venda de bitllets. L'any 2012 s’hi van fer millores dins del pla de Rodalies 2008-2015; es va eliminar l’andana central i actualment disposa de dues andanes laterals de 200 metres, parcialment cobertes per marquesines metàl·liques, una per cada sentit: Barcelona i Girona. Estan comunicades per un pas inferior de vianants amb escales i ascensor. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al costat de Barcelona s’hi troba un pas a nivell amb barreres automàtiques, per accedir a la platja. Hi ha un pal auxiliar del pas a nivell que és un tram de la primera via amb la secció simètrica en doble T que es va instal·lar de Barcelona a Arenys, i un cop fora de servei es va aprofitar per baranes i pals de fanals entre d'altres coses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És d'estil eclèctic característic del mon ferroviari, amb l'excepció del d'Arenys, amb aires toscans. Els paraments en maó vist de color rogenc, perfilats els angles en obertures, cornises i cantonades amb motllures blanques al contrast. Després es va invertir el contrast, ja que els paraments de maó es van arrebossar en color clar i les motllures en més fosc, que es com es troben ara.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-169 | Plaça de l'estació, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 28 d'octubre de 1848 s'inaugura el primer ferrocarril peninsular Barcelona-Mataró. Després d'arribar a un acord amb les drassanes i els pescadors de Mataró, que volien protegir la seva activitat a la platja, el 10 de gener de l'any 1857, s'inaugura la prolongació fins Arenys de Mar. El febrer de 1855, se sol·licita la continuació cap a França, ja que el Ferrocarril de Barcelona a Granollers també ho havia fet. S'inicia un litigi amb aquesta companyia, i el juny de 1856 s'arriba a l'acord de prolongar les línies del litoral i de l'interior fins a un punt de trobada, per continuar en una línia comuna fins a Girona i França. El 18 de setembre, les comissions de les dues empreses arriben a la riera de Santa Coloma i determinen el punt de l'entroncament o <em>Empalme</em>, que és com s'anomenarà aquest lloc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La companyia opta per fer les obres de construcció de la línia directament, com ja havia fet a la prolongació de Mataró a Arenys amb bon resultat, també sota la direcció de l'enginyer català </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Carrera Sayrol (1824-1890). Tot i que determinades feines s'encarreguen a petits contractistes, com ara les explanacions, infraestructures de fàbrica, instal·lació de la via i construcció de les estacions. Les obres es desenvolupen amb rapidesa; per aconseguir-ho, la mitjana d'ocupació diària és d'uns 2.000 obrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tram Arenys de Mar-Tordera de 27,971 km s'inaugura el 3 de desembre de 1859 i es connecta amb l’<em>Empalme</em> el 17 de març de 1862, completant el vuit català per la part nord. Per tant, l</span></span></span><span lang='CA'><span><span>’edifici de passatgers de l’estació de Pineda de Mar (km 51,170), és un d<span><span>els més antics de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament des dels inicis del ferrocarril. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6224303,2.6936134 | 474476 | 4607902 | 1859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16905planols-de-lestacio-de-pineda-mza-1912-fons-xavier-nubiola-arxiu-comarcal-maresme.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16906vers-1905-encara-de-mao-vist-arribada-de-barcelona-un-tren-de-costa-conduit-per-una.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97944 | Premses de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-can-teixidor | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quatre bases de premsa de vi, de secció rectangular fetes de pedra granítica, probablement autòctona. Es troben situades a l’era de la casa; dues davant de la portalada i les altres dues, a mà dreta, de la façana principal; la primera en el cos annex i la segona davant de la pallissa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les quatre peces es corresponen amb la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia o cargol emprades per a premsar vi però també oli. Dues d’elles mostren signes evidents de desgast, i una altra presenta un trencament modern amb pèrdua de suport. Només la que està arrambada a la façana principal té un broc allargassat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-241 | Carrer de can Teixidor, núm. 1 | 41.6226328,2.6693612 | 472456 | 4607931 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24105.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es desconeix si a l’interior de la casa es conserven altres parts, com el cargol, els braços, banc, barret, gàbia o barra. | 98|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96835 | Festa de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-107 | Pineda de Mar, s/n | <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> | 41.6227608,2.6925668 | 474390 | 4607939 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96842 | Rellotge de sol de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor | XVIII-XIX | Presenta absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p> | 08163-114 | Camí de can Teixidor, s/n | 41.6227210,2.6690796 | 472433 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96892 | Cases del carrer de Mar, núms. 119-121 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-nums-119-121 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Cases de cos, entre mitgeres i de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La casa del número 119 té una porta d'entrada de fusta i de doble batent, amb una finestra al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra amb ampit de pedra i una reixa baixa. El parament és llis, amb un sòcol de paredat força alt, fet <em>a posteriori</em>. Damunt la finestra hi ha una orla pintada amb un motiu floral a l'interior. Al costat posa 'De Tulp / Cal Rossu / Music bar'.</p> <p>La casa del número 121 sembla de cos i mig. A la planta baixa, hi ha una petita entrada, amb una finestra al costat. A la planta pis, hi trobem dues finestres iguals, amb ampit de pedra i persianes de llibret. El parament és arrebossat i llis, pintat de blanc, amb un sòcol pintat de color argilós.</p> | 08163-133 | Carrer de Mar, núms. 119-121 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6227942,2.6928131 | 474410 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97575 | Trobada gegantera de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>Anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC).</p> <p>La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat.</p> <p>La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.</p> | 08163-225 | Plaça de Sant Pere Pescador, s/n. | <p>La trobada es fa des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants.</p> | 41.6228113,2.6925449 | 474387 | 4607944 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-dsc0030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-gegants-de-pineda-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96704 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p> | 08163-8 | Carrer de can Teixidor, s/n. | <p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p> | 41.6228073,2.6691413 | 472438 | 4607951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Té un rellotge de sol a la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 97126 | Monument a la plaça del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-placa-del-mar | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça del Mar és un espai triangular situat en la confluència dels carrers del doctor Bertomeu i Tarragona i de l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al bell mig hi ha una estructura quadrangular recoberta de plaques de marbre gris, i al seu interior, una font amb sortidors d’aigua. Al mig del <em>lacus</em>, pintat de color blau, hi ha un basament fet de carreus de pedra amb llums als quatre costats. Al damunt s’erigeix un pilar d’uns tres metres d’alçada aproximada, també de pedra, amb una àncora de ferro colat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument està dedicat, tal i com ho indiquen les lletres de metall collades a la part superior als pescadors, que diu així: “Pineda als homes / que de la mar / en feren vida'. A la banda de migdia hi ha l’escut policromat del municipi i al dessota el nom de la plaça “plaça / del / mar”, també en lletres realitzades en metall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior del monument, algú hi va pintar discretament un ratolí i una porta, de color negre.</span></span></span></span></span></p> | 08163-186 | Avinguda Mare de Déu de Montserrat, s/n | <p>S'inaugura l'any 1975.</p> | 41.6228672,2.6916591 | 474314 | 4607951 | 1975 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La plaça està resseguida per una plantació de tarongers i varis grups d’arbres dels quals destaquen a proximitat de la font, tres oliveres amb bancs al voltant, de fusta i de pedra. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97945 | Alzina de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-teixidor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892).<em> Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Teixidor és un exemplar singular de <em>Quercus ilex. </em>Està situat a la part posterior de la casa, en el marge dret, just al costat del barri d’accés. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 a 300 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc que s’inclina cap el camí. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada, amb algunes cavitats i les marques de dues branques grosses tallades i arranades al tronc principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm. amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 12 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 260 cm. i el volt de soca 4 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-242 | Carrer de can Teixidor, núm. 1 | 41.6230579,2.6690783 | 472433 | 4607979 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24206.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines de treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 96843 | Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-115 | Carrer de Mar, núm. 122 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p> | 41.6231700,2.6923600 | 474372 | 4607984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96733 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>Gran casa situada al capdavall del carrer del Mar, amb un pati davanter, actualment utilitzat com a terrassa d'un restaurant.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. La façana de llevant, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro; i en els eixos laterals, dues finestres. A la segona planta hi trobem una finestra balconera, en l'eix central, i dues petites finestres, als laterals.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta. Destaquen les de l'eix central i dret de les dues primeres plantes, perquè tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra granítica treballada. A més, la finestra del primer pis de l'eix esquerre té l'ampit sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana de migdia ha estat molt modificada per a adequar-la a les necessitats del restaurant.</p> | 08163-27 | Carrer del Mar, núm. 122 | <p>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d'ús que incloïa el pagament d'una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6232129,2.6922966 | 474367 | 4607989 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96741 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p> | 08163-35 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 5 | 41.6232559,2.6952000 | 474609 | 4607993 | 1915 - 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és coneguda com La Torre d'en Krutter. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96762 | Casa del carrer de Mar, núm. 114 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-114 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra situada en el mateix eix que el portal d'entrada i una antiga fornícula o capelleta amb la proa d'una barca.</p> <p>Destaca l'emmarcament del portal d'entrada, amb llinda i brancals motllurats i l'ampit de la finestra del primer pis. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb un lleuger sòcol.</p> | 08163-56 | Carrer de Mar, núm. 114 | <p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6233618,2.6921785 | 474357 | 4608005 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96762-5601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96762-5602.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96761 | Casa del carrer de Mar, núm. 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-87 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra, situada en el mateix eix que el portal d'entrada. Destaca la llinda de pedra granítica de la porta, amb la data incisa de '1814'. Els brancals també són de granit.</p> <p>Destaca l'ampit de pedra granítica motllurada de la finestra de la planta pis. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb un petit sòcol pintat de color verd.</p> | 08163-55 | Carrer de Mar, núm. 87 | <p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on arribaven gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant pel que fa a l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6235631,2.6922787 | 474366 | 4608028 | 1814 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97496 | Àncora de la rotonda del carrer d'Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-la-rotonda-del-carrer-dangel-guimera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats, canya, pern i arguenell. En tocar el fons de la mar, es clava i impedeix que un vaixell sigui emportat pel vent o els corrents marins. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situada en un parterre de la rotonda circulatòria entre els carrers </span></span>d’Àngel Guimerà, de Barcelona i l'avinguda de la Mare de Déu de la Mercè. El pern i l’arguenell estan recolzats verticalment a una biga de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquests tipus d'àncora, a causa de la seva forma i pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha comportat que hagin quedat en desús.</span></span></span></span></span></p> | 08163-214 | Rotonda del carrer d'Àngel Guimerà amb el carrer de Barcelona i l'avinguda de Nostra Senyora de la Mercè. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'àncora es trobava davant de la riera de Santa Susanna, a uns 500 m. de la costa. Els pescadors amb nansa de Pineda anaven a calar les nanses sobre de l'àncora i la cadena perquè era un lloc on hi havia més peix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys més tard, a la dècada de 1980, algú la va treure del fons i la va portar a un jardí de la Confraria de pescadors. Pels volts de l'any 2010, l'Ajuntament la van instal·lar a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que no es pot afirmar, està documentat que l'any 1913, un veler de cabotatge va encallar en aquella zona i l'àncora podria ser que hi estigués relacionada.</span></span></span></span></span></p> | 41.6235566,2.6868057 | 473910 | 4608029 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96888 | Casa del carrer de Mar, núm. 100 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-100 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Casa que fa cantonada amb el carrer d'Ignasi Iglesias. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, acabada en un ràfec.</p> <p>La façana principal és la que dona al carrer del Mar. S'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem l'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades als laterals. En el primer pis, damunt el portal, hi trobem un balcó amb llosana de pedra sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. Als eixos laterals, hi trobem dues finestres balconeres. En el segon pis, hi ha tres finestres. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>El parament de la planta baixa és arrebossat formant faixes horitzontals, mentre que a la resta de pisos és llis. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una motllura.</p> | 08163-131 | Carrer de Mar, núm. 100 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6236870,2.6919470 | 474338 | 4608042 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13102_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96763 | Cases del carrer de Mar, números 79-81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-79-81 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Cases de cos entre mitgeres de planta rectangular, que han patit alguna modificació de la seva estructura original, que originàriament era de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La casa del número 81 ha patit una remunta que no és visible des del carrer, afegint dues plantes amb façanes endarrerides amb terrassa frontal.</p> <p>Destaquen els dos portals d'entrada, de llinda granítica, recta, i brancals també de pedra. El parament és llis, arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08163-57 | Carrer de Mar, números 79-81 | <p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6237170,2.6921606 | 474356 | 4608045 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96763-5701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96763-5702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96763-5703.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96765 | Monument a la indústria tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-59 | Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n | 41.6237300,2.6727400 | 472738 | 4608052 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97127 | Memorial a La Gran Redada de gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-la-gran-redada-de-gitanos | <p>GOMEZ ALFARO, Antonio (1995). <em>La gran redada de gitanos</em>. Editorial Presencia Gitana.</p> | XXI | <p>En un parterre lateral de la plaça de les Palmeres on hi trobem diverses especies de palmeres plantades (<em>Whasghintonia robusta, Phoenix roebelenii, Syagrus romanzofianna</em>), hi trobem aquest monument commemoratiu o memorial que pretén recordar un fet trist de la història d'Espanya, per greu i, sobretot, per desconegut. Es tracta d'un intent de genocidi contra la comunitat gitana a nivell estatal ocorregut l'any 1749, conegut com <em>La Gran Redada</em>.</p> <p>Es tracta d'un monòlit prismàtic amb una placa d'acer corten a la cara frontal on s'hi pot llegir: 'Ajuntament / de Pineda de Mar / En commemoració de / La Gran Redada Antigitana de 1749 / Intent de genocidi del poble gitano / esdevingut el 30 de juliol de 1749 / Pineda de Mar, 31 de juliol de 2015'.</p> | 08163-187 | Plaça de les Palmeres | <p>La instal·lació d'aquest memorial i l'acte d'inauguració, celebrat el 31 de juliol de 2015, anaren a càrrec de l'associació gitana de Pineda i l'Alt Maresme. El president del l'associació organitzadora, José Antonio Canillas, explicà que a l'any 1749, les autoritats espanyoles van intentar dur a terme un intent d'extermini del poble gitano i es van empresonar a unes 12.000 persones. Aquest intent d'extermini del poble gitano gairebé no apareix a la història d'Espanya i ha estat investigat i recopilat en un llibre per l'historiador Antonio Gómez Alfaro (1995). Pineda va ser el primer municipi de tot l'estat que commemorà aquesta efemèride. </p> <p>La inauguració del memorial s'iniciava a la plaça de les Palmeres, amb activitat com una taula rodona amb l'investigador gitano Isaac Motos, l'historiador Antonio Gómez Alfaro i el Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de La Rioja, José Luis Gómez Urdañez. Al vespre es tancava amb una actuació flamenca i l'endemà una actuació de rumba catalana, flamenca i gitana, a Can Comas.</p> | 41.6237947,2.6894912 | 474133 | 4608054 | 2015 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 30 de juliol de l'any 1749 es va produir un dels fets històrics més lamentables de la història d'Espanya, l'intent d'extermini dels gitanos i les gitanes espanyols. Els plans van ser iniciats pel bisbe d'Oviedo, Vázquez Tablada i executats pel Marquès de l'Ensenada, amb l'autorització del rei Ferran VI.Es van distribuir instruccions pels oficials de cada ciutat i se'n va ordenar l'obertura el 29 de juliol. Les ordres instaven a detenir tots els gitanos i gitanes, i es van dur a terme a tot el territori espanyol. Aquest episodi es coneix en la historiografia com La Gran Redada i va suposar la detenció de més de 10.000 gitanos i gitanes. Es van fer dos grups després de les detencions, els homes capturats van ser enviats a treballs forçats als arsenals de la Marina i les dones i els nens a presons o fàbriques.La meticulosa organització de les detencions contrasta amb la imprevisió i el caos en què es va convertir el trasllat i l'allotjament, sobretot a les etapes intermèdies dels viatges. Es van concentrar els gitanos a castells i alcassabes, i fins i tot es van buidar i tancar barris d'algunes ciutats, com Màlaga, per allotjar els deportats. Un cop a destí, les condicions d'amuntegament van ser especialment terribles, ja que en general incloïen l'ús de grillons. L'envergadura del projecte d'extermini es va mostrar molt per sobre dels mitjans disponibles en aquella època, ja que no es tenien els recursos econòmics i humans necessaris per completar-lo.Aquests empresonaments van durar fins l'any 1765. Durant aquests anys molts gitanos i gitanes van morir per les condicions insalubres de les presons i la duresa dels treballs forçosos. La Gran Redada va deixar profundes seqüeles a la memòria del poble gitano. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc