Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97839 | Monument a Tona ciutat gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera | <p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p> | XX | <p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p> | 08283-139 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p> | 41.8485200,2.2188400 | 435153 | 4633253 | 1986 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg | Inexistent | Expressionisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020) | Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona. | 2138|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 97913 | L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec-de-la-rosa-a-lurdes-i-al-castell-de-tona | <p>DD.AA (2017). L'Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona. 75 anys d'història i tradició. Editorial Cal Siller, Prats de Lluçanès, 2017.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona es celebra coincidint amb el Dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. Antigament aquest dia era festiu i molts pobles aprofitaven per celebrar-hi aplecs a les ermites. En el cas de Tona és dia festiu, la festa dura dos dies: diumenge i dilluns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer acte de l’aplec, que té lloc el </span></span></span>diumenge de Pasqua Granada<span><span><span> al migdia, és la proclamació de la Roseraire major i el Traginer major i la crida de l’aplec, que va a càrrec d’una personalitat coneguda i vinculada a Tona. En finalitzar l’acte es celebren sardanes a la plaça Major i es fa un refrigeri popular. A mitja tarda es reprenen els actes amb una nova ballada de sardanes, i tot seguit té lloc la Gran Cavalcada de Carrosses en honor a la Roseraire Major. Quan es comença a fer fosc s’encenen unes fogueres col·locades en el puig del Castell que serveixen per enunciar, a tota la Plana, l’Aplec que s’esdevindrà l’endemà. El dia finalitza amb balls, música i dansa de l’Esbart Dansaire i la participació d’elements del folklore tonenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dilluns de Pasqua Granada, a les vuit del matí a la plaça Major ja hi ha la concentració de roseraires i traginers que passen per les cases a recollir les roses </span></span></span>plantades als jardins de les cases del poble. T<span><span><span>ot seguit, els grups de roseraires i traginers sortiran des de la Plaça Major en comitiva cap a l’ermita de Lurdes on hi tindrà lloc un ofici solemne i el cant dels Goigs en lloança de la Verge de Lurdes, també s’hi beneiran les roses que després seran repartides entre els assistents. Al mateix temps, a la plaça Major es presenten els muntatges florals que participen al Concurs de Rams i Centres Florals, que compta amb tres categories: flors de jardí, centres i rams de mà; flors de bosc, centres i rams de mà i rams o composicions artístiques, amb tot tipus de flors i elements naturals. Un cop ha finalitzat la missa solemne, els assistents i participants es dirigeixen a la plaça Major on, en primer lloc, es lliuren els premis als guanyadors del concurs floral i tot seguit hi té lloc un dels actes més esperants de la festa, el Recital de ballets a càrrec de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. El repertori inclou danses tradicionals com La Bolangera, el Ball Pla del Pallars, Ballet i Corranda de la Garrotxa, </span></span></span>les Gitanes del Vallès, entre molts d'altres,<span><span><span> i un ball molt especial per a la població de Tona, el ball de les Roses de Tona, que fou creat expressament per a ser ballat en aquesta ocasió. A la tarda l’ermita de Lurdes resta oberta per a totes aquelles persones que volen anar a visitar la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El darrer acte de la festa és l’aplec de sardanes al pla del Castell, on és tradicional pujar a berenar.</span></span></span></p> | 08283-172 | <p><span><span><span>L’Aplec va néixer l’any 1936, coincidint amb el dilluns de Pasqua Florida. La iniciativa va ser del tonenc Josep Cruells Martí i alguns companys seus, com Josep Molera. L’objectiu primer era fer participar els seus veïns i veïnes de l’estima pel patrimoni de Tona, concretament pel turó del castell, l’església de Sant Andreu, aleshores en estat d’abandonament. L’èxit de la iniciativa es basà en lligar en una sola festa i dia, el romiatge a la capella de la Mare de Déu de Lurdes i un aplec de sardanes al pla del castell, i de convertir la rosa en símbol de la festa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La data escollida per celebrar la festa no és casual i està recolzada per dos fets concrets, en primer lloc perquè es té coneixement que el dilluns de Cinquagesma, els estudiants del seminari de Vic anaven a Tona a passar la diada, al matí realitzaven una missa i a la tarda pujaven al Castell a passar l’estona animadament fins l’hora del rosari, que el cantaven a l’església de Lurdes i comptaven amb l’acompanyament del cor parroquial, la qual cosa era com una mena de petit aplec. La casualitat fa que també per aquesta diada fou col·locada la imatge de la Verge de Lurdes al santuari. Quan esclatà la Guerra Civil, la celebració de l’Aplec s’aturà i no es recuperà fins l’any 1943, en bona part pel suport del rector Anton Planas. A partir d’aquell any, els actes i els participants es van anar consolidant, formant el grup de roseraires, noies que provenien d’Acció Catòlica, i el grup de traginers, que recollirien les roses per la Verge. També es van fer les primeres fogueres dalt el Castell, anunciadores de l’aplec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la fundació l’any 1944 de l’Esbart Dansaire Castell de Tona, s’afegí una ballada de danses catalanes a la plaça Major. L’Esbart va néixer com una entitat cultural que es dedica a la conservació i difusió de les tradicions i del folklore català, i la seva principal preocupació ha estat treballar les danses del poble, per mostrar-les i difondre-les.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1967 es va començar la tradició de convidar una personalitat per fer la crida de la festa, el Diumenge de Cinquagesma, vigília de l’aplec, i de proclamar entre les noies de Tona una roseraire major. Des del 1969 s’escull entre les noies de l’Esbart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1968 es va afegir al programa una gran cavalcada de carrosses en honor a la roseraire major. </span></span></span>En els darrers anys, s'han afegit altres actes a la festa, com ara El Conte de l'Aplec.</p> | 41.8526400,2.2221200 | 435429 | 4633708 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97913-aplec-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97926 | El Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24408'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/2Hy6w'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XVI | <p><span><span><span>L’edifici corresponent al mas original és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i pis. Són visibles el gran portal adovellat (amb la data de 1571 i el nom de la casa), i al pis superior un gran finestral amb pedra treballada i motllurada. La resta d’obertures presenten unes dimensions més reduïdes, i de tipologia similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a aquest volum principal, un cos rectangular de grans dimensions, amb una planta més que l’anterior, que correspon a una ampliació del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està arrebossat i pintat amb un mateix to que li atorga una aparença unificada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, diferents coberts i corts destinats a usos agrícoles i ramaders, construïts i reformats en diferents moments, i amb diferents materials. Davant del cos més recent hi ha un pou. Els graons que situen el portal d’entrada a un nivell inferior, servien per pujar a cavall. Just al costat, hi havia la lliça de la casa, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al conjunt s’hi accedeix a través d’un portal i tanca exterior, que condueix a una zona enjardinada i d’esbarjo davant dels edificis. </span></span></span></p> | 08283-185 | <p><span><span><span>L’any 1515 s’esmenta l’Hostal d’en Taravau, i anys més tard, al 1553, s’anomena Hostal Nou d’en Miquel Garet. La data que hi ha a la llinda del portal d’entrada pot correspondre a una reforma corresponent als nous usos de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal d'en Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls són masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, abans que el centre de Tona es traslladés definitivament al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> | 41.8695448,2.2323267 | 436293 | 4635576 | 1571 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09057.jpg | Física | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Antigament, també era conegut com Hostal d’en Taravau. Actualment, els propietaris actuals del mas regenten la Granja de Formatges Mas el Garet, a pocs metres de l’habitatge. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97927 | Corominons de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p> | 08283-186 | <p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p> | 41.8640000,2.2314100 | 436212 | 4634962 | 1556/1617 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97928 | Hostal d’en Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p> | 08283-187 | <p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p> | 41.8738700,2.2363900 | 436635 | 4636054 | 1628/1668 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97935 | Ca l'Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagnes-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La façana principal està encarada a migdia, i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una masia senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions destacables. Hi té adossat un segon volum per la cara de tramuntana fet amb totxo, sense arrebossar, que està destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separat de les edificacions principals, i a la banda de llevant, hi ha un gran cobert de dues plantes, i altres espais per a animals i altres usos agrícoles. </span></span></span></p> | 08283-194 | 41.8421200,2.2211500 | 435338 | 4632540 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1553.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Popularment és coneguda com a ca l'Anès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 97936 | Can Pinel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinel | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i façana encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions. Hi té adossat un cos a la cara de ponent fet amb totxo, sense arrebossar, destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltant la masia, a la banda de ponent, hi ha coberts construïts amb posterioritat, i amb usos relacionats amb l'oci i l'esbarjo. </span></span></span></p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per una zona enjardinada. </p> | 08283-195 | 41.8427700,2.2161500 | 434924 | 4632616 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1573.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 97943 | Can Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24405'><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum principal amb planta baixa, pis i golfes, i davant una eixida. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. Hi té adossat un cos de planta baixa i una galeria al primer pis a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt va ser restaurat durant la primera quinzena del segle XXI, sense que es tingui coneixement de què es va conservar de l’edificació originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el portal amb arc escarser al capdamunt del qual hi ha un medalló amb la imatge d’un Sagrat Cor, en baix relleu. Damunt, un balcó amb llosa de formigó, i dues obertures en forma de galeria del pis superior. Les decoracions són minses en tots els casos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha un annex amb funcions de garatge i coberts per a usos agrícoles. </span></span></span></p> | 08283-196 | <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües </span></span></span>mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants.</p> | 41.8671700,2.2379200 | 436755 | 4635309 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-834.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 97954 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, A. (1881) </span><span>Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals</span><span lang='CA'>. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24407'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XVI -XVII - XX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Presenta planta baixa, pis i espai sota golfes. La façana principal és simètrica, i destaca l’eix central format per elements com el portal adovellat amb escut i data de 1566 (<span>IHS FONT 1566)</span>, i la finestra al damunt amb arc conopial i muntants de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el baluard de tancament del conjunt amb una lliça que s’obre a través d’un portal de fusta amb teulada inclinada, construir posteriorment al cos de masia, segons una data de la llinda (1685). En aquesta banda s’alcen diferents coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de llevant hi ha una porta automatitzada que dona accés als vehicles i a la part posterior de l’edifici, hi ha un edifici d’usos agrícoles amb dues plantes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té una aparença renovada amb la darrera reforma. <span>La masia es va ampliar el 1904, seguint l'estructura original. </span></span></span></span></p> | 08283-203 | <p>Es tracta d'un mas que va sorgir al segle XVI al costat del camí ral, com altres masos propers, construïts o renovats en aquest mateix segle (la Ferreria, Corminons de la Creu).</p> <p><span><span><span>L’any 1874 es va descobrir per casualitat una deu d’aigües sulfuroses en terres del mas, en un indret molt proper, on poc després es construiria el balneari Ullastres. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). De fet, encara ara es conserva el pou de les aigües sulfuroses. </span></span></span></p> | 41.8602325,2.2305142 | 436133 | 4634544 | 1566 - 1685 - 1904 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-845.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Abans aquest mas s’anomenava can Font del Camí, ja que era proper al camí ral. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97956 | Can Rotlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotlle | <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici reformat, mantenint la volumetria principal de planta quadrada, i les façanes totalment arrebossades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a migdia. </span></span></span></p> | 08283-205 | <p><span lang='CA'><span><span>Mas situat a prop del jaciment arqueològic can Rotlle - Hostal d’en Valls, una zona d’expectativa arqueològica on s’hi varen documentar restes de l’antiga via romana que anava de Collsuspina a Vic, i posteriorment es va convertir en el camí ral.</span></span></span></p> | 41.8737391,2.2341029 | 436445 | 4636041 | 2010 (reforma) | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09052.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa es va reformar totalment al 2010. Sembla que una tempesta va malmetre la casa principal, i els annexos agrícoles del voltant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97969 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 318-319. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, que està encarada a ponent. Disposa d'un cos central en forma de torre que sobresurt de la resta, amb coberta a quatre vessants i finestres a totes les seves cares. La masia té planta baixa, pis i golfes. Adossats a dreta i esquerra, hi té dos cossos laterals amb galeria oberta de mig punt al primer pis, amb ús de l’obra vista, i una planta baixa amb finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la simetria de l’eix vertical formada pel gran portal adovellat (refet completament amb material nou), al primer pis quatre obertures de secció rectangular, sense decoracions. I al pis golfes, que coincideix amb la torre, una única finestra de dimensions més reduïdes però amb les mateixes característiques tipològiques. La resta d’obertures i laterals adossats varen ser afegits amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la masia hi havia antics annexos i coberts agrícoles que han estat reformats, i adaptats a usos d’habitatge. Altres annexos varen ser destruïts per una gran tempesta el 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els entorns de la masia han estat modificats, i enjardinats. </span></span></span></p> | 08283-211 | <p><span><span><span><span><span><span>A l’edat mitjana aquest mas era conegut com a mas Torre, un dels masos històrics de Tona. I el seu nom prové de la seva arquitectura, de mas fortificat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes a l’edifici, encara és visible l’estructura del cos turriforme originària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia va acabar essent propietat de l'hereu del mas Bolló de Santa Eugènia, i durant alguns segles es va conèixer amb el nom de Torre Bollona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació antiga del mas Torre es conserva a l'Arxiu Capitular de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8695400,2.2399800 | 436928 | 4635571 | 2003-2007 (reformes) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09041.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Maria Casadevall i Dolors Sayeras, arquitectes (reforma edifici annex). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97970 | Ca l’Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt agrícola i ramader format per un edifici principal amb diferents cossos adossats a llevant, i diversos annexos i coberts destinats a l’ús productiu, a la banda nord de la finca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal té planta rectangular, coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, que s'orienta a migdia. Disposa de planta baixa, pis i golfes amb eixida. </span></span></span><span><span><span>Quant a les obertures que conformen les façanes no presenten una disposició regular remarcable, i són senzilles, sense ornaments. </span></span></span></p> | 08283-212 | 41.8693500,2.2414800 | 437053 | 4635549 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09030.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa principal ha estat reformada al llarg del temps per adaptar-la a les necessitats del seu ús i funcions. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 97971 | Ca l'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laranyo-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàg.313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24397'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIV, XVI, XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta irregular, amb coberta a dos vessants, i façana principal encarada a llevant. La teulada no és regular ni uniforme al llarg de tota la superfície, fa un realçament en la seva part central i s'allarga en direcció sud. Aquest fet provoca un encorbament que fa necessari un reforç de les parets de càrrega en aquell costat, que es va solucionar amb contraforts, bastits el 1940. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia té planta baixa, primer pis i golfes. I les façanes estan parcialment arrebossades, deixant entreveure un parament irregular format per pedres i trams de tàpia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de la casa hi ha annexos per a usos agrícoles. Segons la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a l’edifici amb funcions de quadra, hi ha una llosa de pedra amb una cara en baix relleu, d’estil romànic, reaprofitada ara com a llinda d’una de les portes d’arc de maó vist. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any que es varen bastir els contraforts, també es va afegir al conjunt altres edificacions auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>E<span lang='CA'><span>l camí principal d’accés a la propietat comunica amb can Bruguera.</span></span></span></span></span></p> | 08283-213 | <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals de Tona, d'origen medieval.</p> <p><span><span><span>En un capbreu del segle XIV hi surt documentada la masia. I posteriorment, ja entrat el segle XVI, el mas torna a ser esmentat vinculat a una família, que sembla que l'havia habitat durant generacions. En el fogatge del 1553, hi consta Francesc Aranyó com a cap de casa de la parròquia de Sant Andreu. I ja a la meitat del segle XIX també hi ha documentació sobre la propietat. </span></span></span></p> | 41.8710100,2.2356000 | 436566 | 4635737 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1453.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom de la casa podria estar relacionat amb la presència d’aquest fruit a l'entorn. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97978 | Mas el Gelec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-gelec | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 296.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI | Masia parcialment restaurada (la teulada és nova), està pendent de restauració definitiva. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La teulada pel costat de ponent és més allargassada i aquest fet obliga a bastir un reforç a la paret amb contraforts. El ràfec o barbacana presenta imbricació de caps de teula, formant una sanefa geomètrica. Les cantonades de les façanes estan reforçades amb carreus, i s’observa un paredat amb una disposició força irregular, amb alguns trams amb restes de morter i refets amb materials més recents. </span></span></span><span><span><span>Presenta planta baixa i pis, i espai sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la seva simetria i alguns elements d'estil renaixentista amb riquesa ornamental. L’eix central està format pel portal adovellat, amb la dovella central amb escut on s'hi poden veure els </span></span></span>monogrames de Jesús i Maria (IHS / MA), un dins l’altre. Una gran M de tipus uncial coronada per una A, té al seu interior el monograma IHS («<em>Ihesus</em>»), de manera que el pal central de la lletra M comparteix traç amb la lletra i majúscula, sobreposada a H i S. </p> <p><span><span><span>Damunt seu, s'hi observa una finestra amb arc conopial i motllurada amb dues cares als laterals i una escultura de baix relleu, de cos sencer, gairebé desapareguda. </span></span></span>L'escultura sembla un amoret nu, d'estil clàssic, que ha perdut el cap, les extremitats superiors i altres parts de la seva anatomia.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anteriorment, hi tenia afegits cossos i annexos destinats a usos agrícoles que han anat desapareixent. </span></span></span></span></span></p> | 08283-219 | <p>El primer testimoni de l’existència del mas és del 10 de gener de 1259, en què Andreu de<em> Gisalec</em> o del Gelec va vendre unes terres a Ramon de Font (hereu del mas Font o Fontordera). Eren unes terres sota senyoria de la vescomtessa Ermessenda de Montcada. Els hereus del mas Gelec van fer de saig de la cort del batlle reial de Tona en algun moment de mitjan segle XIV. En els fogatges de 1497, 1515 i 1553 l’hereu Gelec continua figurant entre els caps de casa del terme. A partir de final del segle XVII devia convertir-se en una masoveria.</p> <p>L'Ajuntament de Tona va adquirir la casa l'any 1988, mitjançant una cessió dels propietaris.</p> | 41.8470600,2.2307700 | 436142 | 4633082 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1463.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Entre el 2018 i el 2020, la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte bàsic i executiu per restaurar aquesta masia, i d’aquesta manera recuperar i restaurar els elements singulars i la distribució del mas i els seus espais. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97979 | Mas el Savell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-savell | <p><span><span><span><span lang='CA'>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda. (2004) </span><em><span>Aportacions documentals sobre els orígens, anys de joventut i formació de Salvador Gurri, un escultor acadèmic</span></em><span> AUSA · XXI · 154. Pàgines 495-520 Patronat d’Estudis Osonencs, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda (2005) “Noves dades sobre la vida de l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), fill del Mas Savell”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 69-75. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XII, XVI, XVIII | <p><span><span><span>El conjunt del Savell està constituït per l'edifici del mas, els coberts destinats a usos agrícoles, l’era davant de la casa, i un clos tancat. Al voltant, la finca s’estén amb altres volums destinats a magatzems, garatges i coberts agrícoles i/o ramaders. Aquesta zona, que envolta el barri, està delimitada per una tanca metàl·lica a través de la qual s’accedeix a la propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a sud. El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal se li adossa un porxo tipus galeria, sustentat sobre pilars de maó vist a la planta baixa i columnes de secció hexagonal de pedra treballada, amb capitells d’estil clàssic, al pis. El porxo forma cantonada amb la façana de llevant. Pertany a una reforma del segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cos, una de les obertures que comunica amb el pis de la sala, presenta muntants de pedra treballada i una inscripció a la llinda que diu <em>“<span>Maria Savell pubilla i Josep Castellar i Savell”</span></em><span lang='CA'>, possiblement els responsables de la reforma del segle XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de les façanes presenten llindes i brancals de pedra treballada, i en destaca la composició de l’eix central de la façana principal. Un gran portal adovellat d’entrada a la masia, amb escut de la família </span></span></span>amb la inscripció INRI / 1562 / SAVELL<span><span><span>. Al damunt, el finestral que dona a la sala, d’estil gòtic tardà, amb ampit i llinda motllurada simple amb guardapols i detalls decoratius caps humans i motius vegetals. Al capdamunt, una finestra més petita, amb decoracions motllurades d’estil conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l'edifici es conserven elements i obertures singulars com portals de comunicació amb decoracions i relleus. </span></span></span></p> | 08283-220 | <p><span><span><span><span><span><span>El mas ja surt documentat al segle XII, i aleshores el Savell era una petita propietat independent del domini senyorial. La documentació ens parla del mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savaello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savadello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> el 1197. Així, en virtut d'una franquesa i llibertat concedida pel rei Jaume II (1297-1327), els hereus del mas no depenien de cap senyor feudal. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La data de 1562 que consta a l'escudet de la clau del portal major respon a una gran reforma o reedificació de la casa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII hi va néixer l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), que representa l’escultura barroca i el pas cap a la neoclàssica. Concretament, va néixer el 25 de gener de 1749 al mas, lloc on els seus pares es van instal·lar després de casar-se. Era fill de Jacint Gurri i Costa, fadristern del mas Gurri de la parròquia de Sant Genis de Taradell, pagès i masover del mas Savell fins a la seva mort, i de Francesca Coromines (ASTURIOL:2005, p.70).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8623000,2.2403000 | 436948 | 4634767 | 1197,1562 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-detall-finestra.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa va ser reformada a la primera quinzena del segle actual, i durant el procés es va preservar una pica antiga amb un cap de figura humana, d’estil renaixentista. | 93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97980 | Mas del Pratgibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-pratgibert | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 290 i 323. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24425'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></a></p> | XIV, XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a sud. </span></span>El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un cos principal, amb més alçada que la resta, segurament corresponent a una antiga torre. Al costat de ponent, un </span></span></span><span><span><span>adossat enretirat de l’eix de la façana principal. I a la banda de llevant, un segon cos amb galeria oberta al primer pis, molt més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la homogeneïtat de les obertures, i l’aparell constructiu. En el primer cas, es tracta de finestres i portes de secció rectangular, i llinda i brancals de pedra treballada. En alguns casos l’ampit i llinda són motllurats. La porta d’entrada principal presenta una llinda amb la data del 1760. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant, hi ha garatges i coberts destinats a usos agrícoles. L’entorn més immediat de la casa està enjardinat, i el conjunt es troba delimitat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08283-221 | <p><span><span><span>Tot i que s'ha rehabilitat completament, podria tractar-se d’un mas torre fortificat medieval, que va ser ampliat en època moderna. El primer document on apareix el mas és del 22 de maig de 1346. </span></span></span><span><span><span>Tot i això, a la llinda d’entrada a la casa hi ha la data de 1760, que podria tractar-se d’una gran reforma (</span></span></span>Padrós, Puigferrat 2011, p. 290 i 323).</p> | 41.8659600,2.2422400 | 437112 | 4635172 | 1346, 1760 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1553.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mas ubicat al veïnat històric del Verinal. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97981 | Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i un primer pis. La masia està envoltada de coberts i annexos adossats, construïts al llarg dels anys, i per la tipologia constructiva que mostren, en diferents moments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a migdia, està arrebossada i és asimètrica. Les obertures són molt senzilles, sense ornaments, i l'accés principal s'ubica a l'extrem esquerra. A l'altre costat, la façana hi té adossat un petit cobert. A la façana de llevant és visible un tram de paret de pedra comuna </span></span></span><span><span><span>vista, i un finestral. </span></span></span></p> <p>Els coberts i annexos que envolten la masia estan bastits amb materials moderns, el totxo n'és un dels més utilitzats.</p> | 08283-222 | <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants. </span></span></span></p> | 41.8639500,2.2406900 | 436982 | 4634950 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2924_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97982 | Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrarols-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta de doble vessant, i carener paral·lel a la façana principal, encarada a sud. Presenta planta baixa i pis. </span></span></span><span><span><span>La construcció ha estat reformada en els últims anys, mantenint la seva senzillesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn, diferents construccions aïllades de construcció senzilla estan destinades a usos agrícoles i garatges. </span></span></span></p> | 08283-223 | 41.8388500,2.1993100 | 433521 | 4632194 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97982-2972.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 97984 | Can Garcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcer | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Presenta una estructura singular ja que la coberta està tallada a la part central per un cos de terrassa amb porxo, que forma l'eix principal de la façana, juntament amb la porta d'entrada, de fusta, a la planta baixa. A banda i banda, a l'alçada del primer pis, dues obertures de petites dimensions i sense ornaments. </span></span></span><span><span><span>El parament es combina amb pedra comuna i tàpia, aquesta última, visible en només certs trams de paret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té adossat un paller al costat de ponent, i altres restes de coberts antics. </span></span></span></p> | 08283-225 | 41.8527070,2.2104871 | 434464 | 4633724 | 1860 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-dsc08959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-dsc08960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97984-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com a can Garser. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97985 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-17 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 333.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edificació actual ha substituït l’antic mas Vilar, tot i que no es troba exactament al mateix indret. És de planta quadrada, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal, encarada a nord. Disposa de planta baixa i golfes, amb un soterrani per garatge. </span></span></span><span><span><span>A tocar hi té una zona de producció ramadera. </span></span></span></p> | 08283-226 | <p><span><span><span>L’indret del Vilar ja surt esmentat al segle X, en documentació sobre vendes i transaccions vinculats amb el monestir de Sant Benet de Bages. Entre aquests documents, es fa referència al <em>Vilar de Recosem</em>, conegut com a mas Vilar (PLADEVALL, 1990: 90). També, es menciona altres indrets històrics de Tona com son el mas Riba, Fontordera, Vilageliu, Güells, Vall-llobera, etc. </span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.8421993,2.2119960 | 434578 | 4632556 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-dsc08932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-dsc08937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97985-mas-vilar-1943.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Tot i que la nova construcció ha fet desaparèixer totalment l’antiga masia, cal valorar el seu entorn històric, i tenir present l’existència del jaciment del Vilar relacionat amb l’antiga via romana de Collsuspina, i la troballa d’un mil·liari del mateix període (avui conservat al Museu Episcopal de Vic). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97986 | El Vilar - Via de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p> | 08283-227 | <p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p> | 41.8437738,2.2132515 | 434684 | 4632730 | Any -150 / -100, a.C | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97992 | El Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernet | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>El conjunt del Vernet el formen una edificació principal i dues construccions annexes, delimitades per un clos a la banda de migjorn. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un cobert amb funcions de garatge i magatzem. Un segon cobert, aïllat al nord-est respecte la masia, fa les funcions de magatzem. D'altres de més petits fan la funció de coberts per la llenya i material. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’edifici principal, d’estructura clàssica i de planta rectangular, té una coberta a doble vessant, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec presenta una imbricació de caps de teules, una solució molt usada en les masies de la zona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Disposa de planta baixa i pis. Les façanes estan arrebossades amb morter, però en algun punt s’intueix el parament de pedra disposada irregularment i l’ús de la tàpia. L’ús de l’obra vista, amb totxo, està destinat als coberts més recents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal està encarada a migdia, i conserva la simetria, destacant l’eix central format pel portal adovellat, amb l’escudet amb el nom de la casa i l’any 1573, i la finestra central amb l’ampit motllurat i la llinda amb una sanefa d’estil conopial. La resta d’obertures, presenten la mateixa tipologia, amb carreus treballats. </span></span></span></span></span></p> <p>El cos situat al sud oest de la masia, de planta quadrada, té accés des de l'exterior del clos tancat mitjançant un tram d'escales elevat que duu a la porta d'entrada. Un primer estudi visual constata que es tracta d'un volum que presenta un recreixement respecte un d'anterior de planta baixa, que deuria tenir les funcions annexes a l'edifici principal. </p> | 08283-233 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Vernet es va construir al segle XVI, en un període de creixement econòmic de Tona, amb la consolidació del nou centre al voltant del Carrer, i coincidint amb una etapa constructiva. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vernet forma part d'una zona ben definida de Tona anomenada La Barroca. Se situava als límits de la part de ponent, assenyalant la franja que va de Güells i el Serrat del Vernet al torrent de Segalers, <span lang='CA'><span><span>i que limitava a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El mas surt en un document del segle XVIII de relació dels masos de la Barroca. Va esdevenir una masoveria del Mas Planell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Barroca és una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8455300,2.2087100 | 434309 | 4632928 | 1573 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97992-1294.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’edificació principal està separada transversalment en dos habitatges. A un d’ells s’hi accedeix per la part posterior de la casa. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 97993 | La Fontordera i els jardins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontordera-i-els-jardins | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p>DD.AA (1985). Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981). El jardí obra d'art. Catàleg de l'exposició. Fundació Caixa de Pensions, Barcelona (p. 68-69)</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XIII, XVIII | <p><span><span><span>L’edifici principal és un cos quadrangular compacte, amb una coberta a quatre vessants, amb el característic ràfec de doble imbricació de caps de teula. Les façanes estan arrebossades i pintades, i les cantonades de l’edifici reforçades amb carreuat de pedra. </span></span></span>En una llinda d'un finestra de la façana de llevant, al primer pis, s'hi llegeix l'any 1744.</p> <p><span><span><span>La façana principal està orientada a migdia, i s’obre a partir d’una galeria de dos cossos amb arcs carpanells sustentats en columnes d’estil clàssic. El portal adovellat que dona accés a la masia té la data del 1787, segurament un moment de grans reformes del mas, com la incorporació de la galeria esmentada. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures, presenten secció rectangular amb llinda i brancals de pedra i decoracions motllurades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El que va ser un gran jardí noucentista molt destacat, pràcticament ha desaparegut. El jardins que hi havia a Fontordera a finals de la dècada de 1950, es consideren un primer assaig paisatgístic de l’obra futura de Nicolau Maria Rubió i Tudurí (arquitecte, urbanista i dissenyador de jardins), on el creador va tenir com a idea bàsica jugar amb les espècies existents al terreny. Es caracteritzà perquè tot i que encara creava eixos visuals i recorreguts marcats als jardins, incorporava elements propis del que després seria considerat innovador en la seva obra de l’etapa més madura: plantació sense coordenades geomètriques, tractament naturalístic de les espècies vegetals i l’ús de l’aigua d’una manera natural (DDAA).</span></span></span></p> | 08283-234 | <p>Es tracta d'un dels masos històrics més importants del terme de Tona. En origen era anomenat mas Font o Font de Tordera. <span><span><span>Les primeres notícies sobre el mas Font són de l’any 1224 en un privilegi de Guillem II de Montcada, senyor del castell de Tona, segons la qual es concedia a Arnau de Font i al seu fill, la batllia del terme del castell, amb la obligació de vetllar pels interessos del senyor i recollir els fruits. </span></span></span></p> <p>Als segles XIII i XIV trobem la família Font emparentada amb famílies de cavallers de la petita noblesa. <span><span><span>El llinatge va estar relacionat amb la batllia del terme durant molts anys, i ens confirma la seva posició social dins aquesta classe social. </span></span></span></p> <p>Al final del segle XIV o inici del XV, un hereu Font es casà amb una noia filla del noble Bernat de Mont-rodon, <span><span><span>recalcant encara més la importància de la seva posició social. A la mort de la filla dels Mont-rodon sense descendència, la família Mont-rodon va voler recuperar el dot marital sense èxit ja que els Font tenien problemes econòmics. Davant d’aquesta situació, els Mont-rodon varen embargar el mas Font i el van arrendar l’any 1411 a Antoni de Tordera. Pocs anys abans, Antoni Font encara era batlle de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XV, els Tordera, pagesos veïns del mas Font, </span></span></span>succeïren en el mas a la primitiva família Font i van adoptar el cognom Font.<span><span><span> I a partir del segle XVIII en endavant, s’esmenta només el mas Fontordera (Font-Tordera). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir, també, que part de les terres de l’antic mas Font, ubicades a la zona de la Font Morta, van ser venudes a partir del segle XVI i XVII per construir-hi cases amb hort al que seria el Carrer de Tona, el nou centre històric que s’estava conformant.</span></span></span></p> <p>Als anys 1940, la mestressa de la Fontordera, darrera hereva de la casa, i sense hereus directes, ven la finca a la vídua Olano, família que ja estiuejava a Tona, a la Torre Maria. Al cap de pocs anys (1947), es va construir la masoveria de la Fontordera, al costat del mas històric, i s'hi va instal·la la família Romeu, masovers des del segle XIX. <br /> <br /> <span><span><span>L'any 1956, Inés de Moxó i Güell, vídua d'Olano, encarregà el projecte dels nous jardins a Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, 1891 - Barcelona 1981), arquitecte, urbanista i dissenyador de jardins. Les seves obres com a dissenyador de jardins van molt reconegudes, Rubió va anar evolucionat al llarg dels anys, d’un estil regular i formal, de tradició de jardí mediterrani, cap a un jardí irregular, que ell anomenarà jardí de paisatge llatí.</span></span></span></p> | 41.8434701,2.2251496 | 435672 | 4632687 | 1224, 1744 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97993-1483.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jardins de Fontordera. Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó,1891-Barcelona, 1981) | Al conjunt de Fontordera s’hi accedeix a través d’un pati d’entrada tancat que duu a l’edificació principal i altres coberts i annexos reformats al llarg del temps. Cal destacar l’àrea que l’envolta, totalment enjardinada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 97997 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-4 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2018). “La nit de Reis: atxes i soroll. Vestigis vius de celebracions i creences antigues?”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F905686'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La festa de Reis es celebra a Tona amb la cavalcada dels Reis d'Orient, el dia 5 de gener. La singularitat de la festa és que hi ha la tradició de cremar atxes de barballó (espígol). </span></span></span><span><span><span>Es tracta de fer la crema de l’atxa davant de la casa dels infants per alertar els Reis que no passin de llarg. Aquest fet dona espectacularitat i omple de fragàncies els carrers per on passa la cavalcada. Al final, a la Plaça Major, els Reis reben la mainada amb els patges i els donen un petit present.</span></span></span></p> | 08283-238 | <p><span><span><span>El costum de la cavalcada a Tona no va més enllà dels anys 30 del segle XX. És més antiga la tradició de la crema d’atxes (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició en l'època anterior a la cavalcada: <em>'El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la maina-da de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant les portes de llurs cases per fer els Reis; és de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu tipisme primitiu, doncs encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de barballó (espígol), que en el fort del seu cremar donen als carrers un dantesc aspecte, a la vegada que el deixen perfumat per unes hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha d'aguantar-la, la qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el menut, aguantant per un cap d'una manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més aviat que no canta, amb tota la força dels seus tendres pulmons: (Els Reis, els Reis, els Reis de l'Orient / porten coses per a la pobra gent.) Aquesta demanda té la seva resposta, que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense parar segueixen cridant: (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers del poble una cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient'</em>. (LLEOPART, 2018)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Amadeu Lleopart aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre les atxes davant la porta de casa (el creixement de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava el moviment de fer anar amunt i avall la torxa (mantinguda, actualment, només per algunes famílies). És possible, que la crema del barballó hagués estat relacionada amb algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).</span></span></span></span></p> | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 98000 | Mas Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 348.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37566'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | XIX (amb elements reaprofitats dels segles XV-XVI) | <p><span><span><span><span><span><span>El Mas Vilamajor conserva nombrosos elements de l'antiga casa forta o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, per això la seva aparença no correspon als masos de la seva època. És una edificació molt compacta, i està vinculada a una explotació agrària i altres activitats relacionades amb la cura d’equins, la qual cosa fa que estigui envoltada, al nord, per una sèrie de coberts i adossats destinats a aquests usos. Alguns d’aquests cossos podrien correspondre als orígens de l’ocupació del lloc, quan la domus es trobava dalt del turó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S’accedeix al mas a través d’un mur amb lliça, ubicada en el seu extrem nord, la qual, juntament amb els coberts i annexos a la masia, conforma un barri tancat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici presenta una planta quadrada, amb una coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és d’aparell de pedra disposada irregularment, amb trams refets amb material d’obra vista. Les cantonades estan reforçades amb carreus ben escairats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal està encarada a nord-est, i en destaca la simetria en la distribució de les seves obertures, com és el cas de l’eix central format pel gran portal adovellat, i dues finestres a la primera i segona planta. Hi ha tres finestres amb decoració d’estil conopial, distribuïdes en el primer i segon pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral, encarada a llevant, és asimètrica amb un eix horitzontal a la planta baixa amb quatre finestrals de pedra treballada. Una de les finestres, situada a l’extrem dret, és amb arc lobulat. Les finestres de la primera planta presenten decoracions singulars, d’estil gòtic també. Una primera finestra motllurada amb motius de caps humans, i una segona d’estil conopial amb flor. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En general, hi ha una diversitat d’elements dels segles XV i XVI, visibles sobretot en finestres exteriors com per exemple, motius gòtics vegetals, rosetons, petites cares humanes i formes lobulades. A l’interior una sèrie de portals amb llindes decorades amb arcs conopials i botó, i columnes als brancals, amb relleus vegetals en alguns casos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent presenten diversitat d’obertures, d’estils i materials, amb unes dimensions menors que les principals.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-241 | <p><span><span><span><span><span><span>A l’indret on ara s’ubica el mas, abans de la seva construcció hi havia corts, una era i algun altre edifici que deuria dependre de la Domus, que conformava al seu voltant un alou i territori estructurat en època medieval, com els referents del Savell, Vilageriu, o mas el Barri. Hi ha documentació conservada a l’Arxiu de la Pietat de Vic ja que el mas i la propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic, entre els segles XVIII I XIX (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XV, la </span></span><span><span>Domus va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga </span></span><span><span>Domus fortificada, a la falda del turó. En aquest procés, no es va reconstruir la capella de Sant Francesc que hi havia al tocar del mas (PLADEVALL, 1990: 165). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, a ponent del terme de Tona. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. Es tracta d’un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8606800,2.2030600 | 433855 | 4634615 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08872.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Conjunt format per un gran casal, amb annexos i coberts adossats, i un mur que conforma una lliça i que genera un espai tancat. Als voltants, una àrea productiva amb diversos coberts i espais destinats a l’activitat de l’hípica. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98001 | Domus Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | X-XVIII | L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> | 08283-242 | <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> | 41.8612000,2.2025600 | 433814 | 4634673 | 960, 1809 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. | 92|93|94|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 98002 | Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | L'estat del jacment és desconegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p> | 08283-243 | 41.8604300,2.2007700 | 433665 | 4634589 | - 1200 / -450 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98004 | Casa Nova del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24413'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta basilical, amb la part central realçada, i les cobertes a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. </span></span></span><span><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada conserva els brancals i la llinda de pedra escairada. Les obertures són de petites dimensions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas, i una sèrie d'adossats i coberts conformen un barri tancat al qual s'hi accedeix a través d'una lliça. </span></span></span><span><span><span>A tocar del mas, en el seu costat oest, hi ha una construcció de planta baixa, amb portal de fusta, destinada a usos agrícoles. </span></span></span><span><span><span>El conjunt inclou coberts per a usos agrícoles i granges adossades. </span></span></span></p> | 08283-245 | <p>A partir del segle XIX aquest tipus de construccions s’estenen a Tona a causa de la millora econòmica que viu la vila. </p> | 41.8656600,2.2157900 | 434917 | 4635158 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ha patit reformes que han modificat en part el seu aspecte originari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98005 | El Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 350-351.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24441'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p> | XIII, XVIII, XIX | <p><span><span><span>Gran casal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a migdia. Està format per dos cossos, un correspon a l’edificació principal (i més antiga), amb planta baixa, pis i golfes; el segon, al cos de galeries, amb més alçada que l’anterior, presenta tres pisos. En ambdós casos, les parets estan arrebossades i pintades de blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’edificació principal, en destaca el portal adovellat, amb les dovelles superiors gairebé desaparegudes a causa de la presència del gran finestral del primer pis. Per altra banda, destaquem les balconades i el treball amb la pedra en llindes i brancals, amb decoració motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de galeria amb elements d’estil isabelí està adossat al costat de llevant de l'edifici principal. Presenta a la planta pis, una galeria oberta conformada per una seqüència de cinc compartiments d’arcs geminats de mig punt sustentats per columnes d’estil clàssic, i decoració amb volutes vegetals. L’arcada del centre forma un escut, amb decoració d'estil barroc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, hi ha el mateix esquema constructiu però amb una galeria cega, on l’espai de paret l’ocupen finestres senzilles, de secció rectangular. Aquesta fase de la galeria es va tapiar el 1877. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants, la propietat compta amb diferents construccions aïllades per a usos agrícoles, i naus per a bestiar. L'entorn immediat està totalment enjardinat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara posterior, hi ha la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, bastida el 1784. </span></span></span></p> | 08283-246 | <p><span><span><span>Antigament dit el Vendrell de la Barroca, sabem que el 1292 ja existia. Anys més tard un fill del mas, Bartomeu Vendrell, actuava el 1302 com a sacerdot i notari de Tona. A la documentació de les masies veïnes surten esmentats membres de la família durant el segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té a l’interior de l’entrada la data de 1766 i a la façana el nom de Ramon Vendrell, amb la data 1758. Aquestes dates estarien relacionades amb la construcció de la galeria i pou. L’any 1877 el mas va patir una profunda reforma per convertir-lo en hotel o residència per aquells que anaven a prendre les aigües a la deu de la Puda de Segalés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es conserva un manual singular, amb el títol de “<em>Llibre de notes</em>”, del 1823, que va començar a escriure Josep Vendrell (PLADEVALL, 1990: 168). </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, delimitada per la carretera N-141C de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8633400,2.2125400 | 434645 | 4634903 | 1292, 1766 (galeria), 1758 (reforma), 1877 (reforma). | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1033.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | S’accedeix a la propietat a través d’una gran lliça. És remarcable l'arquitectura del mas, una de les més importants i més ben conservades de la zona, especialment les galeries d’estil Isabelí.En la façana del cos o edifici més antic (el més baix), hi ha almenys una llinda de finestra amb una inscripció del segle XVII. segons Carles Puigferrat, una hipòtesi d'evolució de l'edifici podria ser que el cos més antic del mas actual seria una construcció del segle XVII, al qual s'adossà durant el segle XVIII el cos amb galeries barroques. | 94|96|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 98006 | Molí del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24443'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/6Tbqx'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XVI, XVIII | Si bé l'estat de la casa és bo, de l’estructura del molí pròpiament en queden poques restes constructives, només es conserva part de l'arrencament d'una volta de canó. | <p><span><span><span>Prop del molí es va construir una casa senzilla, de planta quadrangular, i coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. El parament combina la pedra disposada irregularment amb el totxo vist, sobretot al voltant de les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa té una part adossada a la banda de llevant bastida amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants hi ha coberts i magatzems vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></p> | 08283-247 | <p><span><span><span>La casa del Molí del Vendrell corresponia a les dependències del Mas Vendrell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De les estructures de l’antic molí fariner pròpiament, actualment només en queda un tram de mur tapat per la vegetació, prop de la riera. És parcialment visible la bassa, amb el pou o salt. També es pot intuir la volta de sortida d'aigua del carcabà que abocava directament al torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, caracteritzada per un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. El conjunt del Vendrell, amb les seves terres incloses, formava part d’aquesta àrea. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8590200,2.2154200 | 434879 | 4634421 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-dsc09101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-dsc09102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98006-moliipec.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98008 | Bassa del Molí del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/3wJsc'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p> | XVI - XVIII | Actualment la bassa es troba força embardissada i reomplerta de sorra. | <p><span lang='CA'><span><span>Espai irregular amb un angle recte on se situava el salt d’aigua que conduïa al carcabà del molí. El pou és circular, de pedra sorrenca treballada. Només es conserven trams de mur de la bassa. La resclosa ha desaparegut.</span></span></span></p> | 08283-248 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins fa pocs anys a més de la bassa també hi havia el rec, que servia a més a més per dur aigua a la bassa del molí, per a regar els horts de la casa i també per omplir el safareig per a rentar la roba.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8590200,2.2154200 | 434879 | 4634421 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98008-2321.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|119 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98012 | El Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planell | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24417'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | XIII, XVII (cos principal), XVIII | <p><span><span><span>Conjunt format per una edificació principal, de planta quadrada i coberta a quatre vents, i un segon volum a ponent, de planta rectangular amb coberta a tres vents, amb un cos de galeries de dos pisos, encarades a migdia. Enmig, una zona o pati enjardinat que comunica els dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa, i dos pisos. Presenta parament de pedra lligada amb morter, i cantonades reforçades amb carreus ben escairats. De la façana principal en destaca el portal adovellat, les finestres treballades amb pedra i la terrassa superior que comunica amb l’obertura situada a l’extrem de ponent del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a ponent es va construir per acollir la masoveria, a la part posterior, i una seqüència de galeries d’arc rebaixat encarades a llevant, en el primer i segon pis. En aquest cas, la façana està arrebossada. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est de l’edificació principal, hi ha adossada una torreta, i s’hi ubica la capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Diferents llices i un mur encerclen la casa, la zona enjardinada i els horts. A l’exterior, davant de l’entrada, un pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha antigues edificacions aïllades, com pallisses o coberts que s’han anat rehabilitant al llarg del temps. </span></span></span></p> | 08283-250 | <p><span><span><span>El lloc del Planell és esmentat en la documentació des del 1023. </span></span></span>La família del mas, de cognom Planell, ja apareix en un pergamí del 1197<span><span><span>. Tot i així, l’edifici actual és del segle XVII, la capella es bastí al 1615 i fou reformada posteriorment. El conjunt de l'edifici va ser reformat i ampliat al segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou en aquest moment quan el rei Ferran VI va </span></span></span>atorgar als Planell el privilegi de cavallers del Principat de Catalunya i ciutadans honrats de Barcelona <span><span><span>(1751). Anys abans ja havien ampliat els seus dominis i propietats considerablement mitjançant diverses compres. Per exemple, posseïen </span></span></span>el mas Barri i el patronatge de l'església de Santa Maria del Barri.<span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com molts altres indrets de Tona, durant la Guerra del Francès, la masia va ser atacada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La família Planell va estar ben posicionada socialment i això es mostra en el paper que alguns dels seus membres tenien al segle XIX. El 1814 Josep de Planell com a procurador síndic, i l'any 1852 a Ramon Planell com a batlle de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Planell s’ubica a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, i amb un paisatge característic de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8518200,2.2067500 | 434152 | 4633628 | 1208, 1615 (capella), 1751. | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98012-953.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’accés al conjunt es fa través d’una avinguda de camí de terra, entre camps de conreu. L'edifici actual és el resultat de múltiples reformes. | 93|94|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 98013 | Mina d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-1 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A menys de 400 metres a l’oest del mas Planell, en una àrea boscosa reduïda, d’entorn de riera, hi ha una entrada de pou o mina. És una estructura bastida en totxo, de secció semicircular, revestida amb obra. Presenta una porta, tancada, que permetria l’accés a l’interior. </span></span></span></span></span></p> | 08283-251 | <p><span lang='CA'><span><span><span>Possiblement, es tracta d’una entrada de mina d’aigua que conduïa al Mas Planell. </span></span></span></span></p> | 41.8507900,2.2028200 | 433825 | 4633517 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98013-dsc08856.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 98014 | Casa Nova del Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-planell | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46225'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i primer pis. Els paraments són d'aparell de pedra comú, i arrebossats. A la façana principal s’hi adossa una eixida central de tres arcs sostinguts per dos pilars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se li adossa, també, un cos annex de dues plantes, unit a la façana mitjançant una terrassa superior. A la façana de llevant s’hi adossen dues grans edificacions, amb antics usos agrícoles. </span></span></span><span><span><span>Un pati tancat dona entrada a la propietat.</span></span></span></p> | 08283-252 | <p><span lang='CA'><span><span>A partir del segle XIX aquest tipus de construccions s’estenen a Tona a causa de la millora econòmica que viu la vila. Aquest mas ha estat vinculat estretament amb el mas Planell. </span></span></span></p> | 41.8477000,2.2063600 | 434116 | 4633171 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-p1100047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-p1100046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98014-dsc08941.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La masia ha estat reformada, respectant el caràcter original de la casa. En aquest procés, es varen afegir finestres d’imitació de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98015 | Corominons de la Barroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-barroca | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24403'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | XVII - XVIII | <p><span><span><span>Edificació de planta quadrada, amb coberta a doble vessant amb carener paral·lela a la façana principal, encarada a llevant. Presenta planta baixa i pis, i les parets arrebossades. La casa ha estat reformada i els únics elements originaris són els que conformen l’eix central de la façana, el portal adovellat i la finestra d’estil gòtic amb motllura i arc conopial amb decoracions. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la casa hi ha un paller antic de pedra, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra. Al voltant, hi té dos coberts més destinats a magatzem i usos agrícoles. </span></span></span></span></span></p> | 08283-253 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es considerava als 'barrocans' un grup de pressió organitzat, sobretot durant els segles XVII i XVIII, ja que eren els grans terratinents del poble. La majoria dels masos situats a l'àrea geogràfica definida com La Barroca són dels més antics de Tona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8550900,2.2034100 | 433879 | 4633994 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98015-983.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 98016 | El Prat de la Barroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-la-barroca | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24423'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Prat de la Barroca.</span></span></span></a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24424'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Cabanya de la Barroca. </span></span></span></a></p> | XII -XVII - XVIII | <p><span><span><span>Conjunt format per l'edifici principal, encarat a migdia, i un cos rectangular adossat a ponent creant una galeria porxada. Adossat a la galeria, hi ha un cobert que fa les funcions de garatge i magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, planta primera i planta segona amb eixida central de tres arcs. La façana està mig arrebossada i pintada, i la part inferior mostra l’aparell de pedra comú. L’entrada es realitza a partir d’un portal adovellat, amb les dovelles centrals mig tapiades per la balconera del primer pis. Damunt d’aquesta, un escut de la casa amb la data de 1792. Les obertures principals presenten llinda i brancals de pedra tallada. És interessant la galeria del pis superior, acompanyada de dues finestres de secció rectangular.<br /> Les obertures de les restants façanes són de dimensions més reduïdes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Adossat al cos central hi ha un cos allargat, a ponent, amb una galeria contínua al primer pis, bastida l’any 1917, </span></span></span></span>i que els amos llogaven a l'estiu a estiuejants que venien a prendre les aigües.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La propietat preserva una cabanya, un interessant paller de tàpia i pedra situat davant la casa. És u</span></span></span><span lang='CA'><span>n sol cos de planta rectangular, sense obertures, amb una única entrada amb llinda de fusta i brancals de carreus escairats i carejats. Presenta sòcol de pedra i està bastida en tàpia. Va ser restaurada i es va canviar la teulada. <span>La major part de masos de la zona tenien una cabanya prop de la casa per guardar-hi la palla i els farratges i protegir-los de la humitat. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-254 | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'arbre genealògic de la família del mas, de cognom Pratsobrerroca, comença el 1196 i compta amb fins a trenta dues generacions</span>. El mas va acumular diverses possessions al territori, entre els segles XIII i XVII. Fou reconstruït en bona part el 1629, segurament a causa de l’expansió i bonança econòmica. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molts hereus del mas del Prat de la Barroca van ser batlles de Tona, entre el quals hi ha Francesc Pratsobrerroca (1683, 1685, 1689) i Francesc Gomar i Pratsobrerroca (1690), entre d'altres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El Prat de la Barroca forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, caracteritzada per un paisatge històric format per algunes de les masies més importants, i envoltades de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres. Aquesta masia s’esmenta en un llistat del segle XVII, juntament amb Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, el Planell, etc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>En l’actualitat, la família continua treballant la terra i mantenint els usos de residència i explotació agrícola i ramadera.</span></span></span></span></p> | 41.8581100,2.2065700 | 434144 | 4634327 | 1629, 1792 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-98016-10042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98016-1005.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98029 | Història del Noi de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-noi-de-tona | XIX, XX | <p><span lang='CA'><span><span>El relat sobre Josep Molera, l’anomenat el noi de Tona, està ple d’afirmacions pocs probables o </span></span></span><span><span><span>dubtoses, però el personatge va tenir un cert protagonisme social en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No se sap amb certesa, però més o menys s’apunta al fet que va néixer al 1851 al Carrer Major de Tona. Tampoc se sap quan Josep Molera va deixar de ser ell mateix per a convertir-se en el personatge, encara que no són poques les fonts que apunten a la Tercera Guerra Carlista (1872-1875), on va estar a punt de ser afusellat, com a principal culpable del 'clic' al seu cap. Des de llavors, Josep mai va tornar a ser el mateix i va sorgir l’excèntric xerraire Noi de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va fer tan popular el personatge fins al punt que avui dia encara es diu “sembles el Noi de Tona”, que vindria a significar que una persona xerra molt per persuadir algú d'alguna cosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra es va convertir en un rodamón de les terres catalanes, i anava de festa en festa i de fira en fira per tota la regió guanyant-se la vida amb discursos i poemes gràcies a la seva eloqüència, la seva bona memòria i la seva particular manera de ser. També es comenta d’ell que gaudia arrencant les dents a la gent. La seva figura era tan popular que va arribar fins i tot a aparèixer en una pel·lícula amb el seu nom, ‘Aventures del Noi de Tona’ (1917), dirigida per Manuel Catalán.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però aquesta no va ser la seva única incursió en el món de l’art, ja que la productora Discos Odeon va gravar diversos dels seus discursos i també va fer de model per al quadre ‘La càrrega’ de Ramon Casas (és l’home que jeu a terra).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Noi de Tona va morir a Barcelona al 1925, molt lluny de la fama que s’havia guanyat, sol i al carrer. Però la seva figura es va recuperar fa alguns anys, ja sigui en forma de gegant per a les festes del seu poble natal o donant nom a un premi de l’ajuntament de Tona a una persona cada any pels seus mereixements especials o serveis extraordinaris prestats al poble (NARVÀEZ, 2017 a Barcelona Secreta) .</span></span></span></p> | 08283-258 | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-noi-de-tona-1892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-captura.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 98033 | Elaboració de les atxes de Reis de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-les-atxes-de-reis-de-tona | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2018). “La nit de Reis: atxes i soroll. Vestigis vius de celebracions i creences antigues?”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Les atxes es construeixen amb espígol verd o barballó <em>(Lavandula angustifolia)</em>, que es recull a la tardor, s’asseca i es guarda protegit de la humitat. Es necessita una canya per atxa, també assecada prèviament, i el cordill per lligar els grapats d’espígol que es col·loquen de manera que ni la canya ni el cordill es vegi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les comencen a fer dos o tres setmanes abans de la Festa de Reis d'Orient, amb la qual està vinculada, ja que es tracta que els infants del poble les encenguin el 5 de gener a l’arribada dels reis, per tal de donar-los la benvinguda i que no s’oblidin de cap infant quan passin a portar regals. </span></span></span></p> | 08283-262 | <p><span><span><span>Es desconeix quan comença la tradició de fer les atxes, és una tradició compartida amb altres pobles d’Osona i del Moianès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició en l'època anterior a la cavalcada: <em>'El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la mainada de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant les portes de llurs cases per fer els Reis; és de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu tipisme primitiu, doncs encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de barballó (espígol), que en el fort del seu cremar donen als carrers un dantesc aspecte, a la vegada que el deixen perfumat per unes hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha d'aguantar-la, la </em></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el menut, aguantant per un cap d'una manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més aviat que no canta, amb tota la força dels seus tendres pulmons: (Els Reis, els Reis, els Reis de l'Orient / porten coses per a la pobra gent.) Aquesta demanda té la seva resposta, que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense parar segueixen cridant: (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers del poble una cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient'</em>. (LLEOPART, 2018)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Amadeu Lleopart, aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre les atxes davant la porta de casa (el creixement de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava el moviment de fer anar amunt i avall la torxa (mantinguda, actualment, només per algunes famílies). És possible, que la crema del barballó hagués estat relacionada amb algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).</span></span></span></span></p> | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98033-atxes-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98033-atxes-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98035 | Forn Guixera d’en Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-guixera-den-gali | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/index.html?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901516'>IPEC. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></span></span></span></p> | XX | Actualment, els forns estan emmascarats sota una profusa vegetació i no són totalment visibles, únicament se'n poden veure alguns trams de murs. | <p><span><span><span>Forns de cuita de pedra destinats a la producció de guix. Les restes constructives corresponen al conjunt de quatre forns de secció circular, excavats al subsòl i alineats, les boques d’entrada estan encarades a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden diferenciar dues fases constructives. Una primera, bastida amb pedra sorrenca vermellosa conformada per tres boques de forn; una segona, de factura més moderna, bastida amb rajol, conformada per tres boques de forn, una d’elles més elevada que la resta. Les boques són de dimensions similars amb arc de mig punt i volta de rajol, d’1,35 m d'amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de les estructures hi ha una àrea de treball i de producció auxiliar dels forns, situada a un nivell inferior.</span></span></span></p> | 08283-264 | <p><span><span><span>Segons informacions orals, la guixera podria tenir més d'un centenar d'anys, i va estar en funcionament fins els anys 1970. </span></span></span></p> | 41.8474300,2.2321400 | 436256 | 4633122 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98035-1723.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment els forns es troben tapiats i l'interior ha estat cobert de terra i runa per tal d'evitar el perill d'esfondrament i possibles caigudes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 98085 | El Planelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-0 | <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> | XIV, XVII - XVIII | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, totalment reformada, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant i el carener és perpendicular a la façana principal. Les obertures estan decorades amb maó ceràmic, i el portal principal té una llinda i brancal de pedra. L’aparell és de pedra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se li adossà un volum annex al lateral nord, amb coberta a doble vessant. </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt compta amb coberts i granges, tots aïllats del volum principal i amb façanes de totxana sense arrebossar.</span></span></span></span></span></p> | 08283-283 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Quan la masia va ser absorbida pel mas Planelló a partir de mitjans de segle XVII, possiblement es reedificà ja que l’estat era ruïnós. Posteriorment, s’hi adossà un segon volum en forma de L, d’una sola planta, pel costat de tramuntana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les imatges registrades en </span></span></span></span>l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya<span><span><span><span lang='CA'>, mostren un edifici d’aparell de pedra irregular, de diferents mides, amb carreus grans i escairats a la base, i trams de tàpia sota teulada. Les obertures que presenta són de reduïdes dimensions. Segons informacions orals, l’edificació havia estat la </span>pallissa de l’antiga casa del Planelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Expliquen els veïns de la zona que la casa l'havien utilitzat com a habitatge els treballadors encarregats del manteniment de la carretera de Collsuspina. </span></span></span></p> <p>En l'actualitat, aquesta és la casa principal i habitada de la finca del Planelló. El mas Planelló històric o Planelló de Baix, situat a prop seu, ara està en procés avançat de ruïna.</p> | 41.8547800,2.2057500 | 434073 | 4633958 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98085-dsc08969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98085-dsc08968.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló per diferenciar-lo del mas més antic, avui conegut com a Planelló de Baix, a pocs metres de distància. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98086 | El Planelló de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-de-baix | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> | XIV, XVI, XVIII | Estat avançat d’abandonament i deteriorament. Presenta greus deficiències estructurals, amb perill d’esfondrament. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. L’aparell és de pedra disposada irregularment, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra treballada. Tot i el seu avançat estat de deteriorament, es conserven les obertures amb llindes i brancals de pedra. Conserva l’antic portal de mig punt adovellat, i una eixida amb dos arcs al pis superior, a la façana orientada a migdia. Per altra banda, és evident el pas del temps en l’edificació en l’ús dels materials constructius com el maó ceràmic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'entrada principal, encarada a nord, es defineix per un pati clos a través d’un portal que condueix a una espai amb coberts i corts antigues de pedra, en estat ruïnós. A la llinda del portal hi ha la data 1586 i també s'hi observa la inscripció 1717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, aquest conjunt quedà integrat per dos edificis separats per un mur i amb entrades independents. Es varen anomenar Planelló d’Amunt i Planelló d’Avall. </span></span></span><span><span><span>L’entrada de Planelló d’Avall avui resta coberta per vegetació i compta amb un portal i una llinda de pedra amb la data de 1630. Aquesta casa tenia adossat un cobert amb usos agrícoles, de totxo, que avui no són identificables ni visibles per l'estat ruïnós en què es troben.</span></span></span></p> | 08283-284 | <p><span><span><span>La documentació de la família dels Planelló testifica que el mas ja té una importància notable al segle XIV. Temps abans, l’any 1227, al testament de Joan de Planell, hi surt com a marmessor, veí i parent, un tal Girbau de Planelló. Els hereus en qüestió adquireixen una gran extensió de terres del mas Vall-llobera, al lloc conegut com a Puig Sant Valentí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dates localitzades en les llindes de diverses obertures principals, del 1586, 1630 i 1717, ens indiquen moments de canvis i reformes en el mas. Entre els segles XVI i XVII, la masia és reedificada. Més tard, se li adossa una volum al costat de llevant. A partir d’aquell moment, les dues edificacions formen part d’un mateix conjunt, separades per una paret mitgera, i se les anomena Planelló d’Avall i d’Amunt per diferenciar les famílies que hi viuen. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII el mas viu un moment de creixement econòmic, i d’importància social, que perdura fins ben entrat el segle XIX. Un bon exemple d’aquesta realitat ens situa a l’any 1643, moment en el qual el mas Planelló absorbeix les terres de l’antic mas Vidal, que es trobava en runes des del segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XVIII, el mas s’esmenta en un llistat dels masos de la zona històrica de la Barroca, juntament amb el Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló, el Vendrell, Segalers, etc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, cal destacar que membres d'aquesta família foren batlles de Tona a mitjans del segle XIX. </span></span></span></span></span></p> | 41.8544700,2.2064300 | 434129 | 4633923 | 1586, 1717, 1630 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08967.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló de Baix per identificar aquesta masia, segurament per diferenciar-la de l’edifici ubicat uns metres més amunt, i que s’anomena Planelló. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 98096 | Puigbonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigbonic | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, de planta baixa i pis. La façana té aparell de pedra, amb parts arrebossades, i obertures senzilles, de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi té dos annexos adossats a ponents, bastits amb totxo, d’obra vista, i destinats a usos agrícoles. Més enllà, hi ha coberts aïllats, una bassa d’aigua i espai d'horta. </span></span></span></p> | 08283-293 | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una senzilla construcció del segle XIX, vinculada a la producció agrícola de la zona. </span></span></span></p> | 41.8561300,2.2161000 | 434933 | 4634100 | 08283 | Tona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98096-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98096-facana-posterior.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 98097 | El Pla de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-tona | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24415'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XI / XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, encarada a migdia. Actualment, l’edifici està reformat seguint la tipologia originària, de planta baixa i pis. L’aparell és de carreus irregulars disposats en filades, amb les cantonades reforçades amb carreus escairats. Les obertures són de testera recta, senzilles, i sense tenir en compte una simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior s’hi va adossar un porxo, i a tocar hi ha els garatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa posseïa una dependència molt important pel funcionament d’aquestes explotacions agrícoles, la pallissa o cabana. La construcció original tenia planta quadrada, i un gran portal d’entrada. Actualment, ha estat ampliada i reformada. </span></span></span></p> | 08283-294 | <p><span><span><span>La documentació parla d’un alou de la Seu de Vic ubicat al Mas Pont o Pla de Tona, al segle XI. </span></span></span></p> | 41.8691100,2.2216600 | 435408 | 4635537 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98097-masia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98097-masia3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’entorn ha estat modificat i s'han enjardinat els voltants de la casa. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97849 | Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> | 08283-146 | A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic | 41.8450100,2.2017500 | 433730 | 4632876 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97868 | Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-157 | A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta | 41.8559500,2.2455700 | 437379 | 4634058 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 98026 | Marges entre camps del Mas Segalers, codi C09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-codi-c09 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 14,80 ha. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un conjunt de marges entre caps amb desnivells. La part nord és una zona amb forta presència de vegetació arbustiva, mentre que la part sud, més propera a la carretera N-141c, està en desenvolupament. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex)</em>, com a arbre; els esbarzers com arbusts <em>(Rubus ulmifolia)</em>, i herbàcies com el marxívol <em>(Helleborus foetidus).</em></span></span></span></p> | 08283-256 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal | 41.8658000,2.2076100 | 434238 | 4635180 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 98027 | Marges entre camps del Mas Segalers-II, codi C10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-ii-codi-c10 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 20,50 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai amb certa pendent envoltada de camps de conreu, excepte l’extrem oest que afronta a l’àrea forestal de les Estimbes, raó per la qual el paper de connector ecològic de la zona és destacable. La mateixa raó implica una elevada biodiversitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex), </em>el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i oliveres <em>(Olea europaea) </em>disperses, com a estrat arbori; i els esbarzers <em>(Rubus ulmifolia)</em> i l’aranyoner <em>(Prunus spinosa) </em>com a estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-257 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal. | 41.8643300,2.2075900 | 434235 | 4635017 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 97966 | Espai natural del Cementiri, codi C06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Alguns sectors estan molt degradats. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p> | 08283-208 | A l’extrem sud-est del municipi | 41.8512700,2.2422500 | 437099 | 4633541 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97965 | Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-207 | A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell | 41.8554600,2.2440200 | 437250 | 4634005 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97853 | Turonet del Pla de Carreres, codi C30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p> | 08283-150 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. | 41.8398100,2.2021300 | 433757 | 4632298 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/