Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72750 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-0 | XX | <p>L'aplec de Sant Miquel es celebra l'últim diumenge del mes de setembre. La celebració comença a la plaça de la Vila, des d'on es surt caminant fins a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. En primer lloc es celebra una missa solemne a l'exterior, ja que la poca capacitat de l'ermita no permetria assistir-hi a tots els fidels que hi assisteixen. Un cop acabada la missa, s'ofereix coca i mistela als presents, i tot seguit es ballen sardanes. Finalment, es fa un àpat popular.</p> | 08300-166 | Església de Sant Miquel de Toudell | <p>L'aplec de Sant Miquel ha estat recuperat després que es deixés de celebrar fa molts anys. Originalment, es celebrava el 8 de maig, dia de l'aparició de Sant Miquel Arcàngel. Alguns habitants de Viladecavalls encara recorden que cap el 1940 els nens i nenes anaven a l'ermita a peu per celebrar la missa. Era un acte molt popular, que aplegava gent de tota la contrada.</p> | 41.5526900,1.9702000 | 414119 | 4600626 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'organitza l'Associació d'Amics de Sant Miquel de Toudell. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72689 | Base de la creu de terme del Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-la-creu-de-terme-del-tey | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n.</p> | XVIII-XIX | <p>Restes d'una creu de terme que es troben situats a l'actual jardí de la masia de Can Coromines. Es conserva una base poligonal esgraonada, amb perfil bisellat. A la part superior hi ha fixat un suport en forma de pilar poligonal de sis puntes, que es troba seccionat per la meitat.</p> | 08300-105 | Can Coromines | <p>Aquesta fita es trobava prop de la desapareguda capella de Santa Coloma, delimitant els termes de Terrassa i Viladecavalls. L'ermita es trobava prop de Can Coromines, a peu del camí d'Ullastrell.</p> | 41.5418400,1.9560800 | 412927 | 4599435 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72689-foto-08300-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72689-foto-08300-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72733 | Brou Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brou-ferrer | XIX | Ha deixat de fer-se. | <p>El brou ferrer és un plat típic que es feia a Viladecavalls després de la matança. Es feia amb el suc resultant de bullir les botifarres, que s'aprofitava i es feia escudella barrejada o sopa.</p> | 08300-149 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72667 | Ca n'Oleguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noleguer | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | En trobar-se deshabitada presenta cert grau de deteriorament. | <p>Masia de reduïdes dimensions que es troba situada en una zona boscosa. A la façana de ponent hi té adossada una vivenda de construcció posterior que la sobrepassa en alçada notablement. La masia consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal d'accés es troba descentrat i és d'arc de mig punt arrebossat. Al seu costat hi ha adossat un forn de coure pa de planta circular. A la façana posterior hi ha un cobert on hi havia hagut una tina per emmagatzemar el vi. A l'interior s'hi conserva la distribució, els sostres amb cairats de fusta, els paviments de tova i una premsa de vi.</p> | 08300-83 | Urbanització de Can Turu | <p>Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Turu i Can Trullas.</p> | 41.5424900,1.9457000 | 412062 | 4599518 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72667-foto-08300-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72667-foto-08300-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72667-foto-08300-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72673 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-3 | <p>CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | En estat ruïnós. | <p>Del mas de Cal Frare només en queden les ruïnes, situades al sud de Ca n'Oleguer. És visible un sol mur de maçoneria d'una alçada aproximada de dos metres. Es troba envoltat de vegetació.</p> | 08300-89 | Ca n'Oleguer | <p>Aquest mas pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, i era anomenat Mas Trullas. A partir de la meitat del segle XIX va ser agregat al terme de Viladecavalls i va perdre la seva antiga denominació. El mas donava nom a un torrent i a una font properes.</p> | 41.5395700,1.9467600 | 412147 | 4599193 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72673-foto-08300-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72673-foto-08300-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72603 | Camí del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-molinot | <p>NOLLA, J.M. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls I: Protohistòria i Món Romà. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | -III/V | <p>A banda i banda de l'antic camí del Molinot s'hi va localitzar una quantitat important de ceràmica, sense presència de murs ni de paviments. Entre el material ibèric recuperat, destaca la ceràmica d'engalba blanca, la ceràmica pintada, la oxidada, Kalathos pintat i àmfores de boca plana, entre d'altres. Entre el material romà destaquem ceràmiques emporitanes tardanes, terra sigil·lata itàlica i sud-gàl·lica, ceràmica comuna oxidada, morters, àmfores i tègules, entre d'altres; així com de ceràmica Africana D i àmfores d'època més tardana.</p> | 08300-19 | Les Planes | <p>El material es va posar al descobert durant les obres d'eixamplament del camí. Un grup de voluntaris local, dirigit per Maria Teresa Nolla i Enric Ibáñez, van col·laborar en el descobriment de diversos jaciments de Viladecavalls.</p> | 41.5691900,1.9615300 | 413418 | 4602466 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72603-foto-08300-19-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació d'aquest jaciment. Les coordenades s'han situat de forma aproximada, segons el plànol adjuntat al llibre d'Història de Viladecavalls | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72691 | Camí Romeu a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu-a-montserrat | <p>http://www.senderisme.com</p> | <p>Camí de gran recorregut que comença a Barcelona i acaba al Monestir de Montserrat. Des de Collserola, passa prop del pantà de Vallvidrera i l'ermita de la Salut. Continua per les poblacions de Rubí i Terrassa, passant per terme de Viladecavalls, i més endavant per Vacarisses i Monistrol. Des d'aquí el camí puja per la muntanya de Montserrat fins a arribar al Monestir. El tram de Viladecavalls transcorre pel camí de Can Buxeres, passant per les ruïnes de Can Margarit, i seguint en direcció del Coll de Margarit.</p> | 08300-107 | Serra de Collcardús | <p>El camí romeu a Montserrat és un camí de pelegrinatge molt antic, documentat des del segle XIV. El Centre Excursionista de Terrassa el va recuperar durant els anys 30 del segle XX. El 1989 es va reinaugurar, i pocs anys més tard es va senyalitzar la ruta. Fins el 1996 no va ser definit com a sender de Gran Recorregut (GR).</p> | 41.5774500,1.9475700 | 412265 | 4603397 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72691-foto-08300-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquest sender també es coneix com a GR -96. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72672 | Camí Vell a Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-martorell | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que permetia anar de Viladecavalls a Martorell. En l'actualitat comença al final de l'urbanització de Can Turu, pel camí que va a Can Sanahuja. Un cop arriba a la masia, segueix a la dreta fins a trobar-se amb la riera de Gaià. Segueix per la riera aigües avall, sortint del terme de Viladecavalls, fins que es troba amb el riu Llobregat. Allà el camí continua paral·lel al riu, aigües avall, fins que arriba a la ciutat de Martorell. És un recorregut força planer, que coincideix amb el curs de les rieres en alguns trams.</p> | 08300-88 | Al Sud del terme municipal | 41.5404700,1.9421500 | 411763 | 4599297 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72672-foto-08300-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72695 | Camí Vell a Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-olesa | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | Algunes parts estan tallades i malmeses per la construcció de carreteres. | <p>Antic camí que permetia anar des de Terrassa fins a Olesa de Montserrat. Comença al nucli de Viladecavalls, descendint fins a les naus on hi havia la Bòbila, passant per Can Trullas. Des d'aquí segueix paral·lel al torrent de Can Trullas, fins a pujar pel coll de Can Duran, des d'on descendeix el camí fins a la riera de Sant Jaume. Per aquest camí, passant per Can Matetes, arribarem al nucli d'Olesa. Transcorre en zona fluvial, forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-111 | Oest del terme municipal | <p>El camí de Terrassa a Olesa es va inaugurar com a carretera l'any 1899.</p> | 41.5454200,1.9335200 | 411050 | 4599856 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72695-foto-08300-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72694 | Camí Vell a Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-ullastrell | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | Una part del camí ha quedat tallada per la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona | <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a Ullastrell. Comença a l'alçada de la serra de Santa Coloma, segueix fins a la granja de Can Coromines i Can Cabassa, fins a la riera de Gaià. Des d'aquí el camí puja fins a Ullastrell. Es tracta d'un recorregut amb pendent descendent fins a creuar la riera, on passa a ser ascendent. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-110 | Sud del terme municipal | 41.5435700,1.9531300 | 412683 | 4599630 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72694-foto-08300-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72696 | Camí Vell a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-vacarisses | <p>DEL CAMPO, J.L. (1994). Quaderns d'Història de Viladecavalls II: Camins vells de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI-XX | <p>Antic camí que anava des de Viladecavalls fins a Vacarisses. Comença a l'alçada de la urbanització de Can Corbera, seguint el Camí del Molinot. Després de creuar l'autovia i el torrent del Llor i seguirem a través de la urbanització del Molinot en direcció la masia de Can Cardús. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última és cada cop més residual.</p> | 08300-112 | Nord del terme municipal | 41.5667500,1.9597800 | 413269 | 4602197 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72696-foto-08300-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El camí està senyalat amb una fita. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72671 | Camí Vell de can Marcet a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-can-marcet-a-viladecavalls | XVI-XX | <p>Antic camí que permetia anar des de Viladecavalls fins a la masia de Can Marcet. Comença a l'alçada del km. 6 de la carretera B-120, per un camí de terra. Seguirem deixant enrere el camí que va a Can Trullas, seguint el de l'esquerra. Es tracta d'un recorregut força planer, amb alguns trams de pendent ascendent. Pel camí trobarem un racó interessant presidit per un roure centenari, una font i un forn de calç. Transcorre en zona forestal i agrícola, tot i que aquesta última de presència cada cop més residual. Just abans d'arribar a can Marcet, hem de creuar la línia ferroviària per sobre a través d'un pontet.</p> | 08300-87 | Entre Can Marcet i Can Trullars | 41.5587300,1.9373900 | 411391 | 4601330 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72671-foto-08300-87-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72625 | Can Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baiona-0 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | El cos que correspon al celler es troba en mal estat estructural i de conservació. | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta basilical i diversos coberts i dependències agrícoles adossats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba descentrat en la façana. Les finestres són totes arrebossades, i es troben disposades per la façana de forma aleatòria, excepte a les golfes, on hi ha una galeria de tres pòrtics d'arc de mig punt. El ràfec presenta una imbricació complexa de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland. A la façana de gregal hi ha cos de planta baixa on encara hi ha la premsa de vi i els cups.</p> | 08300-41 | Camí de Can Baiona | <p>El nom de Baiona està documentat a la zona des del segle XIII, tot i que referit a un nom femení. A principi del segle XVI el propietari del mas era Antich Baiona. La pubilla del mas va casar-se amb un Casanovas, nom que ha perdurat fins als nostres dies.</p> | 41.5509500,1.9337600 | 411078 | 4600470 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72625-foto-08300-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72625-foto-08300-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72625-foto-08300-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem obtingut permís per inventariar el celler a causa del mal estat en què es troba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72618 | Can Boada de les Parentes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-de-les-parentes | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia de planta irregular que es composa de tres cossos diferenciats. El cos central té dues crugies i consta de soterrani, planta baixa i pis. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està oberta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada. A tramuntana hi ha adossat el segon cos, de planta baixa i pis amb la coberta a una sola vessant. Hem de destacar d'aquest un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba alçat respecte el nivell actual del sol. Sobre seu hi ha un finestral de pedra carejada amb tronera a la part inferior. També cal destacar de la façana posterior d'aquest cos una claustra circular estrellada amb roseta central. Una filera de rajola ceràmica vidriada afegida amb posterioritat ressegueix aquest cos a l'alçada del forjat del primer pis. El tercer cos està construït en una cota inferior, consta de planta baixa i pis i també té la coberta a una sola vessant. Al primer pis de la façana posterior trobem un finestral d'arc pla amb guardapols recolzat en mènsules decorades amb cares humanes. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajoles ceràmiques pintades amb dents de llop. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter i de carreus escairats de mitjanes dimensions a les cantonades. Conserva les restes de l'arrebossat original de calç. En el mur de contenció del pati frontal hi ha una llinda amb la inscripció '1706 JOSEP BVAUDAS', que respon a la data d'una ampliació i que originalment devia trobar-se sobre una obertura de la casa. Al voltant de la façana posterior hi ha diverses corts i coberts agrícoles, entre els quals destaca el que presenta un arc de pedra tapiat.</p> | 08300-34 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Parent està documentat a la zona des del segle XIII. Poc després, aquest mateix segle, es documenta el mas Boada, propietat de Marquesa de Boada. Per la data que es conserva, va ser reformada o ampliada a principi del segle XVIII. En època contemporània va rebre temporalment el nom de Masia Castany, tal i com consta en una fita de l'entrada de la finca.</p> | 41.5714200,1.9394600 | 411581 | 4602736 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72618-foto-08300-34-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72617 | Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxeres | <p>HERNÁNDEZ, A.M. (2004). Quaderns d'Història de Viladecavalls VII: Les plantes de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Gran casal que es troba constituït per diversos cossos coberts amb una teulada composta a quatre vessants. Aquesta està ricament decorada amb ceràmica vidriada de color blau i blanc. De la façana principal en sobresurt un cos a mode de tribuna, amb un balcó transitable a la part superior. Destaca especialment una torre quadrangular coberta a quatre vessants, que està adossada en un extrem de la façana. Aquesta consta de sis nivells d'alçat, el superior dels quals consta d'un balcó amb balustrada que fa de mirador. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista.</p> | 08300-33 | Serra de Collcardús | <p>Va ser construïda durant el primer terç del segle XX, per encàrrec de Lluís Maria Buxeres, qui havia fet fortuna amb el comerç colonial. Consta d'una capella moderna dedicada a Sant Lluís.</p> | 41.5747000,1.9502400 | 412484 | 4603089 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72617-foto-08300-33-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No hem pogut concertar una cita per visitar la casa. Actualment s'hi celebren banquets de noces. També conegut com a Sant Lluís de Rístol. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72620 | Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabassa | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada des de fa anys. | <p>Masia de planta quadrangular davant la qual s'hi distribueixen les dependències agrícoles, formant un pati tancat. Aquest té accés a través d'una lliça d'arc ceràmic rebaixat amb un escut molt desdibuixat de pedra a la clau. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals, que fan el desaiguat a les façanes laterals. Al centre del frontis hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, amb una mà marcada a l'escut. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb llinda inscrita de l'any '1575' i una creu intercalada. Les golfes es troben obertes amb dos pòrtics d'arc de mig punt de notables dimensions. En un extrem de la façana de ponent hi ha un petit portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, actualment tapiat, que denota certa antiguitat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, que deixa entreveure a les parts deteriorades el parament dels murs de tàpia. També cal afegir que la coberta ha estat alçada en època moderna, ja que és visible la part corresponent de maó. A l'interior es conserven els paviments de tova i els sostres amb cairats de fusta originals. A pocs metres de la façana de ponent hi ha l'era encaironada, on antigament es batia el blat.</p> | 08300-36 | Camí de Can Cabassa | <p>Les característiques constructives i la llinda datada apunten a que a masia de Can Cabassa va ser construïda durant la segona meitat del segle XVI. Es trobava dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. Disposava de molí propi i una part significativa de terres en territori de Viladecavalls i d'Ullastrell, pel que hem de pensar que gaudia de certa prosperitat.</p> | 41.5378700,1.9555200 | 412875 | 4598995 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72620-foto-08300-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72611 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-1 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Presenta danys estructurals i es troba força deteriorada a causa del seu estat d'abandó. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta quadrangular i diverses dependències agrícoles. La casa queda frontalment tancada per les corts i té accés per una lliça en arc de mig punt adovellat coberta a dues vessants. Està constituïda per dos cossos, essent el principal de planta baixa, pis i golfes i la coberta a una sola vessant. L'altre cos s'hi troba adossat per mestral de forma perpendicular, té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants. El primer consta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral de pedra carejada i llinda inscrita amb l'any 1612 i el monograma IHS (Iesus Hominum Salvator) intercalat. A l'interior s'hi conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova, així com diversos objectes d'interès etnològic com són les premses de vi. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original, que es troba força deteriorat en alguns trams i permet veure el parament de tàpia i les cantonades de pedra escairada. La façana de mestral presenta obertures ceràmiques i acabat de pedra vista. Els annexes que estaven adossats a aquesta façana es troben en estat ruïnós. Una bona part de la façana de xaloc ha quedat tapada després que s'hi adossés una vivenda moderna, tot i que encara és visible un finestral amb relleu a la llinda d'arc conopial. Davant la façana principal s'hi pot veure el safareig i una mola que ha quedat inserida en el paviment. A pocs metres del mas en direcció sol ixent hi ha un magnífic exemplar de pi.</p> | 08300-27 | Camí de Can Corbera | <p>El nom dels Corbera està documentat dins la parròquia de Sant Martí de Sorbet des del segle XIII. Es tracta d'una de les cases més antigues de la zona, si bé la construcció que contemplem en l'actualitat està datada entorn el segle XVI. Durant el segle XVII s'hi va fer una ampliació consistent en la construcció d'un nou cos. Més endavant, entorn la segona meitat del segle XX, s'hi ha adossat una vivenda i annexes moderns. El seu entorn més immediat no està urbanitzat, però sí que ho estan les seves proximitats, trobant-se així amenaçada pel creixement urbanístic.</p> | 41.5625300,1.9589200 | 413192 | 4601730 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72611-foto-08300-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La masia està afectada per un Pla Especial urbanístic en què està previst enderrocar-la. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72684 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta quadrangular, que ha quedat envoltat d'edificacions modernes. Consta de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. Al centre hi ha el portal, d'arc de mig punt adovellat, que es troba tancat per un cos frontal. Les golfes s'obren amb tres petits pòrtics. La part superior està rematada per una cornisa dentada, damunt la qual hi ha la corriola. La façana posterior presenta un capcer esglaonat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior es conserven portes de pedra carejada i el sostre amb volta catalana en algunes parts de la planta baixa, tot i que ha estat molt reformada. Al costat de la piscina hi ha les restes de la Creu de terme del Tey.</p> | 08300-100 | Camí de Can Coromines | <p>A l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa s'hi conserva un inventari de pergamins d'aquesta masia de la parròquia de Sant Miquel de Toudell, des del 1203 fins el 1634. A partir d'aquest, podem comprovar que al segle XIII ja existia un mas anomenat Conamina, dins la parròquia de Sant Miquel de Toudell. El mas va pertànyer als Pera i més tard, el 1365, als Castellbell. Al llarg dels segles va esdevenir una propietat agrícola molt important, disposant d'un antic molí propi que es situava prop de la riera de Gaià. Com a únic testimoni d'aquest, es conserven les restes de la presa. Durant el segle XX la masia ha estat molt reformada.</p> | 41.5416100,1.9560000 | 412920 | 4599410 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72684-foto-08300-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72685 | Can Duran de les Taupaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-de-les-taupaneres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n.</p> | XVI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Masia en estat ruïnós que es troba situada al sud de Can Baiona, en una zona de bosc. Només se'n conserven els fonaments, poc visibles a causa de la vegetació que els tapa. Els murs són fets de pedra de la zona lligada amb morter de calç.</p> | 08300-101 | Camí de Can Duran | <p>El mas de les Talponeres es troba documentat des del segle XIV, quan formava part de la Quadra Inferior de Viladecavalls. En aquest document, Alamanda de Voltrera va establir alguns masos com a garantia del pagament del benefici eclesiàstic que va fundar a la parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat CANYAMERES (2000: 14). En un capbreu del segle XVI consta com a propietari de Can Duran de les Taupaneres en Rafel Duran. El mas era força important si tenim en compte la quantitat de terres que tenia. La crisi que la fil·loxera va suposar pel cultiu de la vinya va suposar la decadència de molts masos, com devia ser el cas de Can Duran. Suposem que aquest va ser el motiu del seu abandonament.</p> | 41.5462300,1.9329900 | 411007 | 4599946 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72685-foto-08300-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72685-foto-08300-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72624 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-3 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | L'estat de la coberta és deficient. Presenta esquerdes estructurals i els murs tapials es troben força deteriorats. | <p>Masia que es troba constituïda per un sol volum de planta rectangular al voltant del qual hi ha diversos coberts i dependències agrícoles. Frontalment queda tancada amb un barri, pel que l'accés es fa per una lliça de brancals ceràmics. La casa consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals. A simple vista podem observar que la meitat orientada a ponent de la façana principal ha estat reconstruïda modernament, constatable pel parament de maó i l'arrebossat de diferent tonalitat. En aquesta part hi ha un portal d'arc de mig punt arrebossat, com també ho són les finestres. La part més antiga té el parament de tàpia amb les restes de l'arrebossat original. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat que comparteix accés amb l'esmentat anteriorment, a través d'unes escales que salven el desnivell respecte el pati frontal. La part més antiga també té les obertures arrebossades, tot i que incorporen un marc de pintura blanca. A l'extrem de sol ixent hi ha les restes de l'antic rellotge de sol. El ràfec de la façana principal consta d'una imbricació ceràmica molt senzilla, mentre la façana de sol ixent i la posterior tenen una imbricació complexa de rajols i teules ceràmiques. Davant la façana de sol ixent hi ha un interessant cobert en estat ruïnós, fet de tàpia amb volta de maó a la part inferior.</p> | 08300-40 | Camí de Can Coromines | <p>Malgrat que el nom de Garriga està documentat a la zona des del segle XIII, la construcció que s'ha conservat està datada entorn de l'època moderna. El mas apareix al fogatge de 1553, formant part de Taudell (Terrassa). En l'actualitat, es troba deshabitada.</p> | 41.5468100,1.9595800 | 413226 | 4599984 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72624-foto-08300-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72614 | Can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guanteras | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XX | <p>La masia de Can Guanteras ha estat molt reformada en època contemporània. L'estructura original de la casa s'ha envoltat de volums i torres que li han volgut donar aparença de castell. Entre aquestes encara és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08300-30 | Carretera de Sant Llorenç, 50 | <p>El mas Guanteras es documenta des del segle XII, quan es situa prop de la Barromina. El nom es repeteix en diversos documents de compravenda durant els segles posteriors. Aquest mas tan antic va ser completament reformat durant la segona meitat del segle XX, perdent així la seva aparença original.</p> | 41.5681100,1.9761300 | 414634 | 4602332 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72614-foto-08300-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment també es coneix com a Can Guanteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72622 | Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Presenta esquerdes estructurals importants, la coberta es troba en mal estat i té cert grau de deteriorament general pel seu estat d'abandó. | <p>Masia de planta quadrangular davant la qual s'hi distribueixen diverses dependències agrícoles. La part frontal queda tancada amb una lliça que està adossada a la façana de ponent. És de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, totes les obertures es troben disposades simètricament segons tres eixos, que es corresponen amb les crugies de la casa. La part central del primer pis s'obre amb una galeria suportada per dos pilars, des de la qual arrenquen dues senzilles motllures que es perllonguen fins a la cornisa del ràfec, ressaltant aquest cos. Entre el ràfec i la finestra de les golfes hi ha el rellotge de sol. A l'interior, els sostres estan suportats amb cairats de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un cos de planta baixa que sembla correspondre's amb el celler. L'acabat exterior de la masia és arrebossat i pintat de color blanc, i les obertures es troben ressaltades amb un marc pintat de color gris.</p> | 08300-38 | Serra de Collcardús | <p>El nom de Marcet es troba documentat a la zona des del segle XIV. Per les característiques constructives de la casa, creiem que aquesta casa fou bastida en època contemporània, pel que el primer es trobaria desaparegut.</p> | 41.5616200,1.9303700 | 410810 | 4601658 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72622-foto-08300-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72631 | Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margarit-0 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | Es troba en estat ruïnós. La volta que es conserva presenta una important esquerda estructural. | <p>Gran masia que es troba en estat ruïnós, de la qual perduren alguns dels elements característics. Del volum principal en queden els fonaments del murs perimetrals i interiors fets amb carreus escairats en la seva major part. A migdia encara es pot contemplar un cos que conserva una gran volta de canó de pedra, construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana de ponent hi ha les restes de les tines, amb algunes de les pedres que les revestien. A l'altre costat del camí que porta al mas hi ha l'era encaironada i les restes de cossos que fa anys haurien estat utilitzats com a dependències agrícoles.</p> | 08300-47 | Serra de Collcardús | <p>Aquesta masia es troba ben documentada a partir del segle XVIII. Els seus orígens són força més antics, quan rebia el nom de Matasoleia BALLBÈ. A principi del segle XVI aquesta casa pertanyia a Antoni Duran, de Can Duran de les Taupaneres (1995: 103). Fins als anys 60 del segle XX va estar habitada, seguint des d'aleshores un procés de deteriorament que l'ha portat a la ruïna.</p> | 41.5766400,1.9477500 | 412279 | 4603307 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72631-foto-08300-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72631-foto-08300-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72631-foto-08300-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Dins els murs perimetrals de la masia hi ha un gran dipòsit de recollida d'aigua en cas d'incendi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72623 | Can Mitjans de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. http://guerradesuccessio.com CARDÚS, S. (1928). “Can Mitjans de la Guardiola”. Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Vols. I-IV. (1923-1930) p. 140-141.</p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular i d'aparença molt massissa que es troba situada entre la riera de Gaià i la carretera C-58. S'hi accedeix per una lliça, que donava pas a l'era encaironada situada davant de la casa, de manera que l'espai quedava tancat amb les dependències agrícoles. Aquest espai ha estat arranjat darrerament, pel que el desnivell frontal a la casa s'ha hagut de salvar amb una escalinata. La masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El volum principal té tres crugies, presentant un cos adossat a cada lateral que antigament havien constituït la masoveria. La façana principal es troba oberta a la part central amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada a cada costat. Un d'aquests presenta un escut heràldic a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestrals que incorporen les següents inscripcions: 'TRIBUS VICIBUS TOTALITER DEVORATA 1714', 'AFUNDAMENTIS VERO REDIFICATA 1735' i '1588'. Sota d'aquestes finestres es conserven algunes troneres, que eren petites obertures defensives des de les quals es podia disparar el canó. Les golfes s'obren amb nombrosos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, essent el central de majors dimensions. A la façana posterior s'hi conserva un portal d'arc de mig punt adovellat que denota força antiguitat, presentant un escut molt erosionat a la clau. Les estances interiors es distribueixen al voltant de la sala central, quedant comunicats a través d'arcades de ceràmica i pedra. A la part superior d'una d'aquestes s'hi conserva un escut heràldic invertit, que va ser reaprofitat en la darrera restauració. Prop d'aquest encara es pot veure el forn de pa de planta circular. Als pisos superiors, s'hi conserven les alcoves, amb marc motllurat i de forma lobulada. Alguns sostres també estan decorats amb motius florals. L'acabat exterior de la construcció és de pedra vista al volum principal i arrebossat i pintat de color cru a la resta de dependències.</p> | 08300-39 | Can Mitjans de la Guardiola, s/n | <p>El mas està documentat dins la parròquia de Santa Maria de Toudell des de principi del segle XIV, si bé el cognom de Guardiola apareix documentat a la zona el segle anterior de la mà de Guillem de Guardiola. En un document del segle XI també es cita el lloc de La Guardiola. Salvador Cardús (1928:140) apunta a que es tracta d'una de les guardioles establertes durant la reconquesta de Catalunya, entre els segles VIII i IX. Aquest cognom va perdurar fins al segle XV, quan apareix associat a Francesc Mitjans. Era un mas molt important, que tenia gran quantitat de terres i masos, com són el Mas Estrella i el Molinot. Entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII va pertànyer al coronel austriacista Francesc Busquets i Mitjans, nom que va adquirir amb el casament de la pubilla del mas. Abans d'exercir de militar, havia estat conseller tercer de l'antiga universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Probablement pel seu posicionament polític, la masia fou incendiada en tres ocasions durant el 1714 en motiu d'un incendi, tal i com queda documentat als llindars dels seus finestrals. Després de la seva mort el 1734, el mas va passar a mans del seu fill Francesc, qui la va fer reedificar el 1735, com també consta a la llinda. Avui el mas s'ha restaurat i ampliat com a centre de bodes i convencions.</p> | 41.5644400,1.9675500 | 413914 | 4601933 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72623-foto-08300-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72632 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-0 | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En estat ruïnós. | <p>Masia en estat ruïnós de la qual només se'n conserven els fonaments, prenent una alçada màxima d'un metre i mig. Són visibles els murs perimetrals i alguns dels interiors, tot força cobert de vegetació. Són fets de pedra de la zona lligada amb morter de calç, tot i que algunes parts són fetes de pedra seca.</p> | 08300-48 | Serra de Collcardús | <p>Segons apunta Miquel Ballbè a Les cases de pagès de Viladecavalls, aquest mas es podria correspondre amb el de Can Parent de la Serra. Aquest últim, ja existent el segle XIII, formava part de la propietat de Can Boada de les Parentes.</p> | 41.5769200,1.9360300 | 411303 | 4603350 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72632-foto-08300-48-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix amb el nom de Casa Torras | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72621 | Can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanahuja | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Masia de notables dimensions que es troba constituïda per diversos volums annexes. Es troba construïda sobre un gran cos que actua a mode de recinte, molt alçada respecte en nivell natural del sòl. Una escala majestuosa situada en paral·lel a la façana permet accedir-hi. El cos principal segueix l'estil de les masies de tipus basilical, constant de planta baixa, pis i golfes, i la coberta a dues vessants d'on sobresurt el cos central corresponent a les golfes. Les obertures es troben distribuïdes de forma simètrica segons tres eixos, amb el portal d'arc de mig punt al centre. El pis superior té una galeria de tres petits pòrtics d'arc de mig punt. Al voltant d'aquest volum s'hi distribueixen diversos annexes de notables dimensions.</p> | 08300-37 | Plans de Can Sanahuja | <p>La construcció de la masia que actualment coneixem com a Can Sanahuja va ser construïda en època contemporània. En aquest indret hi hauria hagut un antic mas conegut com a Mas Ginestar, dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, sobre el qual es devia bastir l'edifici actual.</p> | 41.5328500,1.9399200 | 411567 | 4598454 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72621-foto-08300-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72621-foto-08300-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La descripció s'ha fet a partir de la fotografia publicada al llibre de Les Cases de Pagès de Viladecavalls, ja que no ens ha estat permès de visitar-la. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72610 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | Des de fa anys es troba en procés de restauració. | <p>Masia que es troba constituïda per un volum de planta rectangular que queda tancat frontalment per diversos coberts i dependències agrícoles. Molt propera a la façana posterior s'alça la capella romànica de Santa Maria de Toudell. S'accedeix al mas per una lliça amb brancals de pedra carejada i llinda ceràmica, que dóna pas al pati frontal de la casa. Aquesta consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Les vessants de la coberta són desiguals, de manera que la de la façana de ponent té més llargada, i la de sol ixent consta de dos trams de diferent alçada. S'hi accedeix per un portal d 'arc de mig punt adovellat, al qual s'han reforçat les dovelles dels brancals amb pòrtland a causa del desgast que patien. Les finestres són ceràmiques i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. Les golfes estan obertes amb una galeria de sis pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre les quals encara hi ha la corriola. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol que consisteix en una capa de calç i l'agulla. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat obert a migdia amb un portal ceràmic i a tramuntana amb un portal d'arc de mig punt adovellat de considerable antiguitat, que es troba tapiat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color rosat. Al lateral trobem adossat l'antic pou que proveïa la casa d'aigua. L'interior de la casa es troba distribuït al voltant de la sala principal. La planta baixa constava de tres crugies separades en estances independents, però en la restauració que s'hi ha practicat s'ha obert l'espai recuperant els arcs de mig punt de pedra originals. A la crugia esquerra s'hi localitza el menjador amb els armaris encastats característics. Aquest comunica amb el celler, on encara són visibles les tines i les bótes. Aquest espai es perllonga exteriorment amb un cos que sobresurt per la façana de ponent i que també ocupa el trull d'oli i la premsa de vi. A ponent té un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba tapiat. Seguint amb la descripció de l'interior, la crugia esquerra està ocupada per la cuina amb una gran pica de pedra, que comunica amb la zona de la llar de foc que consta d'una magnífica xemeneia. Des d'aquesta estança s'arriba a una altra on s'hi conserva una boca de tina amb forma de cara humana (que recorda a les màscares romanes), i des d'on comença un túnel subterrani que comunica la casa amb la capella. A la part central de l'edifici hi ha una gran escala que condueix als pisos superiors, on es poden observar alguns dels mobles originals. En tots els nivells es conserven els sostres amb cairats de fusta i els paviments de tova.</p> | 08300-26 | Carrer de Santa Maria de Toudell, 3 | <p>A mitjans del segle XIII apareix documentat el llinatge Esglésies dins la parròquia de Santa Maria de Toudell, que més endavant es podria correspondre amb els Trias CANYAMERES (2000: 11). Tot i així, per la seva tipologia constructiva, l'edifici actual podem datar-lo entorn el segle XVI. Durant el segle XX s'han anat parcel·lant les seves terres, quedant així envoltada de naus industrials.</p> | 41.5627900,1.9800300 | 414952 | 4601737 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72610-foto-08300-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72619 | Can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trullas | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XX | <p>Masia de planta rectangular al voltant de la qual hi ha diverses edificacions que formen un pati central. Antigament, algunes d'aquestes edificacions constituïen les dependències agrícoles de la casa. El volum principal ha estat molt reformat durant el segle XX, pel que la seva fesomia està força alterada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. En destaquen especialment els tres grans pòrtics de pedra de l'actual façana principal, dos d'arc de mig punt i un d'arc apuntat. Els dos darrers es troben oberts formant un porxo, i suporten una terrassa transitable de notables dimensions a l'alçada del primer pis. Dins el porxo trobem la porta d'entrada, d'arc de mig punt de pedra, i al seu costat es reprodueix un arc apuntat que es troba alineat amb el primer. La resta d'obertures són de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte la planta baixa que presenta la pedra vista. Prop de la façana posterior hi ha la lliça per on s'accedia antigament.</p> | 08300-35 | Camí de Can Trullas | <p>En nom de Trullas apareix documentat a la zona des de la primera meitat del segle XIII, de la mà de Berenguer de Trullas. Molt més endavant, en un capbreu de finals del segle XVIII, es detallen les considerables dimensions de la seva propietat. Tenint en compte la seva denominació i la terra que dominava, i pel fet de disposar d'almenys un trull propi, podem afirmar que Can Trullas ha estat una propietat agrícola molt forta. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Turu i Ca n'Oleguer.</p> | 41.5546300,1.9450500 | 412024 | 4600867 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72619-foto-08300-35-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut observar la façana posterior per trobar-se el pati tancat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72612 | Can Turu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turu | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. CANYAMERES, E. [et al.] (2000). Can Turu: Història d'una masia de Viladecavalls (segles XIV-XX), s.n. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>El volum principal de la masia de Can Turu va ser enderrocat a principi del segle XXI, si bé es van mantenir els edificis annexes. Actualment, l'espai que ocupava s'ha habilitat com a plaça i els edificis alberguen la biblioteca municipal. En un extrem de la plaça hi ha el portal d'accés a la finca, format per dos grans pilars quadrangulars de pedra i ceràmica i coberts a quatre vessants. Des d'aquí començava un mur de pedra rematat amb ceràmica, que ha quedat interromput per obrir l'espai. Aquest mur paral·lel al carrer sosté una rampa que condueix al primer pis del que avui és l'edifici principal. Sota d'aquesta hi ha un pontet en forma d'arc rebaixat acabat amb ceràmica, que permet accedir al que havia estat el recinte del mas. La rampa acaba davant el gran portal ceràmic de l'edifici principal. Aquest cos té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants amb certa volada a la façana principal. La totalitat de les obertures i els angles cantoners són també ceràmics, i l'acabat exterior és la pedra vista. A mestral hi ha una nau de planta rectangular i notables dimensions que presenta les mateixes característiques constructives que la resta de la construcció. Ambdós edificis es troben units per un cos modern, que coincideix aproximadament amb una part de l'espai que ocupava la masia.</p> | 08300-28 | Masia Can Turu, s/n | <p>La masia de Can Turu va ser una de les principals propietats agrícoles de l'actual municipi de Viladecavalls. El nom Turu o Turo està documentat a la Quadra de Viladecavalls Inferior des de l'any 1322, de la mà de Bernat des Turo. Pocs anys més tard, el 1333, s'esmenta el mas Turo al testament de Guillem de Viladecavalls. La casa va seguir habitada després que la pesta negra del segle XIV deixés una gran mortalitat arreu del país. En aquell moment, l'habitava Pere Marcet, succeït per Pere Turo. El mas era un alou del Monestir de Santa Maria de Montserrat. Al llarg dels segles, va anar ampliant el seu patrimoni, disposant d'una gran propietat agrícola i forestal que incloïa diversos masos, com són el mas Santa Coloma i el mas Vilardell, entre d'altres. Fins a mitjans del segle XIX, el mas es trobava dins el terme d'Ullastrell, juntament amb Can Sanahuja, Can Trullas i Ca n'Oleguer. La crisi de la fil·loxera va afectar plenament l'economia del mas Turu, que es trobava en situació precària des de feia anys. A finals del segle XIX, la vídua Turu, Maria Casajoana, va vendre el mas a Pere Armengol, industrial de Terrassa. En morir ell, el seu fill Agustí es va fer càrrec de la finca, promovent una important reforma. Alhora, s'hi va crear l'empresa 'Vinos Armengol', que donava feina a molts veïns de Viladecavalls. Després de la Guerra Civil, la difícil situació en què es trobava al país va suposar el fi de l'empresa, pel que es va intentar vendre la propietat. En no poder-ho fer, es va parcel·lar la finca, donant lloc als inicis de l'urbanització de Can Turu. L'any 1955 va morir Agustí Armengol, i va deixar la casa en herència a l'entitat 'El Amigo Enfermo', que va mantenir la vídua com a usufructuària. Al cap d'uns anys, el 1985, quan ella ja havia mort, el mas va passar a mans de l'Ajuntament (CANYAMERES, 2000). L'octubre de l'any 2000 la masia va ser enderrocada, quedant com a únics testimonis les dependències agrícoles que s'havien construït entre la darreria del segle XIX i principis del XX.</p> | 41.5533300,1.9510900 | 412526 | 4600716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72612-foto-08300-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72752 | Cançó de la Petxerota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-petxerota | <p>COMAS, J. (1996). Quaderns d'Història de Viladecavalls V: Motius i etimologia de les cases de Viladecavalls. Ajuntament de Viladecavalls: Viladecavalls.</p> | XIX | <p>En una casa del carrer de Dalt hi vivia una dona que popularment era coneguda com la Petxerota. Durant la segona guerra carlina, els nois del poble li cantaven cançons com aquesta: 'Els Carlins són a la porta, Petxerota, baixa a obrir que un toca la viola, i l'altre toca el violí'. COMAS (1996: 158).</p> | 08300-168 | Carrer de Dalt | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72718 | Cant a Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XX | <p>El Cant a Viladecavalls diu així: 'Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls. Les reconades que tus saps servar i molt més crear, són dignes palaus de fades. Unes muntanyes amb les altres ben lligades, amb la xarxa de la boscúria abundant, tu reculls dels reis de l'aire les refilades que per l'espai onejant tot llençant el seu cant. Semblant talment un petit poble de pessebre que el cel vol arribar de la terra, estant lluny de tu es consumeix sempre amb la febre del retorn, el poble emigrant. Oh!, ovella de Montserrat la més bella de son remat. Deixem clamar, bell paradís, deixem cantar ton encís. Viladecavalls, sendes daurades, serres jamades, turons i trencalls.'</p> | 08300-134 | Llibre d'Història de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 1932 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Benet Puig | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 72723 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-2 | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Al fons del cementiri de Viladecavalls, presidida per una avinguda de xiprers, hi ha la Capella del Sant Crist. És de planta basilical de reduïdes dimensions i té l'absis semicircular. Està coberta amb volta de canó amb tirants, visibles des de l'interior i l'exterior. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, sobre el qual hi ha un òcul del mateix material. La porta és feta de ferro forjat i incorpora motius vegetals. El transsepte presenta major alçada que la resta, incorporant un òcul de ceràmica a cada extrem. El ràfec està rematat amb una imbricació ceràmica. L'acabat exterior és la pedra vista. A banda i banda hi ha grups de nínxols.</p> | 08300-139 | Cementiri | <p>El cementiri va ser construït durant la segona meitat del segle XIX, agregant els de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí. La capella, obra de Lluís Muncunill, no fa incorporar-s'hi fins l'any 1913. L'estil de la construcció el situem dins el corrent eclèctic, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Com la Capella del Santíssim del mateix autor, va ser encarregada pel rector Mn. Pere Vilaró, que pocs anys més tard, el 1920, seria enterrat al seu interior.</p> | 41.5626000,1.9551600 | 412878 | 4601741 | 1913 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72723-foto-08300-139-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 72637 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-3 | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. FREIXA, M. (1996). Lluís Muncunill (1868-1931), Arquitecte. Barcelona: Caixa de Terrassa. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | El sostre presenta humitats. | <p>Capella de planta rectangular que es troba situada a l'ala esquerra de l'església parroquial de Sant Martí de Sorbet. Està coberta amb volta de creueria amb arcuacions apuntades que descansen sobre petits capitells amb decoració floral. La part corresponent a l'absis és poligonal i s'obre amb finestrals d'arc apuntat amb traceria i vitralls d'estil pre-rafaelita. A l'exterior, entre les finestres, s'hi intercalen contraforts. Els murs són fets de paredat comú.</p> | 08300-53 | Església parroquial de Sant Martí de Sorbet | <p>La capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX. És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró. L'estil de la construcció el situem dins el corrent historicista, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar. Va ser beneïda pel cardenal Casañas a finals de 1901. Els vitralls s'han atribuït al taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48). A causa de les destrosses que patí durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada el 1951.</p> | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 1901 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72637-foto-08300-53-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Muncunill i Parellada | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya es denomina Capella del Sagrament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 72727 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 | <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> | XX | <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> | 08300-143 | <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72690 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-3 | XVIII-XX | <p>El carrer de Dalt és un dels carrers més antics del nucli de Viladecavalls. Està format per cases entre mitgeres d'una i dues crugies i dos nivells d'alçat. La tipologia de portals és d'arc rebaixat amb brancals ceràmics i d'arc de mig punt adovellat o ceràmic. Els ràfecs es troben decorats amb imbricacions ceràmiques. Entre les cases antigues n'hi ha forces de nova construcció i de reformades.</p> | 08300-106 | Carrer de Dalt | <p>El carrer de Dalt es va començar a construir en terres de Can Corbera, quan n'era propietària Teresa Llonch i Corbera, a mitjans del segle XVIII. En un primer moment se'l va conèixer com a carrer Antic, de Viladecavalls o de la Tarumba; aquest últim podria haver acabat donant el nom amb què popularment es coneix el poble. Les cases del carrer es trobaven adossades al costat de ponent, mentre que l'altre costat era ocupat per patis, eres i magatzems. En aquest carrer hi havia hagut l'ajuntament de la vila. Durant la segona meitat del segle XX moltes de les cases es van ampliar i reformar, mantenint l'estructura, però alterant-ne la composició de les façanes. També hi ha edificis de nova construcció.</p> | 41.5538800,1.9531400 | 412698 | 4600775 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72690-foto-08300-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72690-foto-08300-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72690-foto-08300-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72732 | Cartutxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartutxos | XIX | Pràcticament ha deixat de fer-se. | <p>Els cartutxos és un plat típic que es fa amb mongetes de veremar. Les mongetes s'han de collir seques, i s'han de deixar assecar amb la baina. A l'hivern, es posaran les mongetes tal com les guardàvem a estovar tota una nit. Tot seguit es talla la baina en tres trossos, en forma de cartutxos, i es bull fins que sigui cuit.</p> | 08300-148 | <p>Segons ens ha explicat la Salut Turu, aquest plat es feia de forma habitual a la majoria de cases de Viladecavalls. Tanmateix, en les darreres dècades pràcticament no es cuina.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72633 | Cases de can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-mir | XIX | L'estat d'abandó fa que es trobin deteriorades. | <p>Conjunt de cases adossades que es troben arrenglerades formant un carrer, al principi del polígon industrial de Can Mir. Estan fetes segons una mateixa tipologia, totes elles de planta rectangular i dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte un dels portals, d'arc escarser ceràmic. La primera casa presenta un rellotge de sol, que antigament havia lluït la inscripció: 'J. AMORÓS 1853' i un dibuix de l'estació de tren. D'aquesta casa també destaca l'ampit motllurat d'una de les seves finestres. L'acabat exterior del conjunt és arrebossat i pintat aleatòriament de color blanc i de terrós.</p> | 08300-49 | Carrer de Sant Miquel de Toudell | <p>Aquestes cases van construir-se a mitjans del segle XIX, prop del camí antic que anava de Terrassa a Olesa. Les cases s'anomenaven Cal Colomines, Cal Feliu, Ca l'Avaro i Cal Gravat.</p> | 41.5545700,1.9723900 | 414304 | 4600832 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72633-foto-08300-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Part de la informació s'ha tret d'un treball escolar inèdit. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 72585 | Castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toudell | <p>AAVV. (1969). Els Castells Catalans. Vol. 2. Barcelona: Rafel Dalmau, editor. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del Castell de Toudell es troben situades sobre un cingle, dominant el Camí Ral de Terrassa a Viladecavalls, la riera de Gaià i el Torrent de Sant Miquel. Es conserva part d'una cantonada de la construcció, fet de pedra sense escairar lligada amb morter de calç i disposada en filades regulars. Les pedres que conformen els angles són de majors dimensions. Al seu voltant trobem fragments de murs, així com les pedres que s'han amuntegat amb l'enderroc.</p> | 08300-1 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a 'Toldell'. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell ja és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, entorn el segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després va vendre a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5499500,1.9659100 | 413758 | 4600326 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es corrresponen amb les de Sant Miquel de Toudell. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||
| 72757 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-1 | XX | <p>El dia de la 'cagada del tió' comencen els preparatius per a l'arribada dels Reis Mags. Es munta un campament reial, on hi ha un representant per cada rei, a més del patge Martí, que preparen l'arribada dels reis organitzant activitats, com la mostra als infants de productes exòtics provinents d'Orient. La tarda del dia 5 de gener comença amb una entrega d'un obsequi del patge Martí als infants. L'any 2010 l'obsequi van ser els martinets, unes galetes artesanes amb la cara d'un nen. Els Reis Mags arriben muntats a cavall amb torxes. Després de rebre la benvinguda institucional i dels veïns, es canta la cançó als reis. A continuació fan un recorregut amb les carrosses pel poble, començant pel carrer de Sant Martí i fent una parada a l'església per adorar al nen Jesús. El recorregut segueix pel Carrer Major, Orenetes, de Dalt, Nou, Pau Claris, Josep Tarradellas, Prat de la Riba, Francesc Macià, Font del Capellà i Llevant, així com per les parades fora de recorregut. Des de la seva carrossa, els reis criden, porta per porta, als infants de les cases, i els entreguen personalment els regals.</p> | 08300-173 | Nucli de Viladecavalls | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Fotografia de : http://blocs.mesvilaweb.cat/sebastiahoms/page/2 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72724 | Celler de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-trias | XVIII-XX | <p>A la part posterior de la masia de Can Trias s'hi conserva l'antic celler i les tines. L'espai presenta el sostre amb cairats de fusta i es troba separat en dos nivells a través d'un arc rebaixat ceràmic. Al primer nivell hi ha el celler pròpiament dit, amb les bótes de fusta amb cèrcols i les portadores. El segon espai està ocupat per tres tines rectangulars que es troben revestides amb ceràmica vidriada. Una d'aquestes tines és de dimensions molt reduïdes. Des d'una porta situada a la façana posterior de la masia, s'abocava el raïm directament a les tines, on encara s'hi pot veure l'estructura de fusta des d'on es trepitjava. Les tines queden força elevades respecte el nivell del celler, pel que per accedir-hi cal pujar per una escala de mà. A continuació de les tines n'hi ha una altra d'obra afegida més modernament.</p> | 08300-140 | Masia de Can Trias | <p>A mitjans del segle XVIII el camp català va viure un període de gran esplendor gràcies al conreu de la vinya. A Viladecavalls també va significar una etapa de prosperitat econòmica, reflectida en la consolidació de grans pairalies, com Can Trias, Can Mitjans de la Guardiola i Can Trullas. Aquestes es dedicaven a la venta del vi que es produia en les seves propietats. Totes elles disposaven d'un celler amb tines i bótes, on es produïa i s'emmagatzemava el vi.</p> | 41.5628200,1.9799200 | 414943 | 4601741 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72724-foto-08300-140-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 72655 | Copó d'argent de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copo-dargent-de-sant-marti | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIX | <p>Copó que es troba custodiat a la Capella del Santíssim de Sant Martí de Sorbet. És fet d'argent, amb el vas i la base de notables dimensions i de forma semicircular. Està ricament decorat amb formes sinuoses, entre les quals s'hi insereixen els elements que simbolitzen la passió (claus, daus, llança, etc.).</p> | 08300-71 | Parròquia de Sant Martí de Sorbet | 41.5577800,1.9548900 | 412849 | 4601206 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 72645 | Creu processional de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-miquel | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XVI | <p>Creu processional que es troba custodiada a la rectoria de Sant Martí de Sorbet. És de fusta revestida amb argent ricament decorat formant motius vegetals, i de perfil flordelisat. A la part frontal hi ha representat Jesús crucificat, i a la part posterior hi ha la Verge Maria amb el nen. La magolla està acabada amb una escòcia llisa i la canya està inscrita: 'Snt Miquel de Taudell'.</p> | 08300-61 | Rectoria de Sant Martí de Sorbet | <p>La creu de Sant Miquel de Toudell probablement es troba situada a Sant Martí des que la primera va deixar de ser parròquia. Tipològicament, és una creu molt semblant a la de Sant Martí de Mosqueroles, feta per Antoni Poitoni i Antoni Masanera a les darreries del segle XVI BARÓ (1991:53). També guarda una considerable similitud amb la creu de Sant Esteve de Marganell, datada de la mateixa època.</p> | 41.5575700,1.9548300 | 412844 | 4601183 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72645-foto-08300-61-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72731 | Dita del captaire que passava per les cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-captaire-que-passava-per-les-cases | XX | Ja no es diu. | <p>Algunes persones de Viladecavalls encara recorden la figura d''el caraixes', un captaire que abans anava per les cases. Feia la següent cantarella per tal de distreure els nens i captar l'atenció: ' A Can Mitjans ja no és com abans, a Can Corbera ja no és com era, a Can Baiona la porta rodona, a Can Purull el cul els bull, a Can Mir tenen el cul podrit, a Can Duran gent d'armes no hi entraran, a Can Sanahuja maten el porc i deixen la truja'.</p> | 08300-147 | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Aquesta informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 72700 | Dita del vi de la tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-la-tarumba | XIX | <p>A Viladecavalls i als pobles veïns es deia 'El vi de la Tarumba fa ballar la rumba'. També existien rèpliques d'altres poblacions, com 'El vi d'Ullastrell fa caure de clatell'.</p> | 08300-116 | 41.5528500,1.9697500 | 414082 | 4600644 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 72634 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-3 | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En ruïnes i cobert de vegetació. | <p>Les ruïnes del molí es troben situades sobre el torrent del Llor, just en el punt en què es forma un salt d'aigua. És visible un mur de certa alçada fet de pedra unida amb argamassa, que presenta una considerable solidesa. L'estructura es troba pràcticament coberta de vegetació.</p> | 08300-50 | Torrent del Llor | <p>Segons un testimoni gràfic, el molí ja es trobava ruïnós a principi del segle XX.</p> | 41.5740800,1.9641600 | 413644 | 4603007 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72634-foto-08300-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La pendent que forma el torrent en aquest punt i la vegetació que l'envolta en dificulta l'observació completa. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml