Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
68629 Avenc del Palmito https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-palmito MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-771 41.2838700,1.9240900 409903 4570828 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68630 Avenc del Caps https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-caps MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-772 41.2835900,1.9289200 410307 4570792 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68632 Avenc de l'Amistat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lamistat MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-774 41.2835900,1.9184700 409432 4570803 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68633 Avenc de la Farigola https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-farigola MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-775 41.2814000,1.9188800 409463 4570559 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68637 Avenc del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-mig MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-779 41.2810000,1.9208300 409626 4570513 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68638 Coves de Escorpi https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-escorpi MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-780 41.2776300,1.9224600 409758 4570137 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68640 Avenc del Garrics https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-garrics MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-782 41.2816200,1.9307800 410460 4570572 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68643 Avenc del Fonoll https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fonoll MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-785 41.2758200,1.9291500 410316 4569929 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68645 Cova dels Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-fondo MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-787 41.2724100,1.9289800 410297 4569551 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68646 Avenc del Tro https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-tro MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-788 41.2601500,1.9196800 409501 4568200 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68647 Avenc de Can Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-blanca MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-789 41.2677300,1.9231000 409798 4569037 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68648 Avenc de la Cabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-cabra MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-790 41.2688700,1.9255900 410008 4569161 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68649 Avenc dels Cops https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-cops MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-791 41.2722000,1.9201000 409553 4569537 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68653 Avenc de Sacatapus https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sacatapus MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-795 41.2699600,1.9100500 408708 4569299 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68655 Avenc de la Tartera https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-tartera MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-797 41.2741600,1.9115300 408838 4569763 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68657 Avenc de la Pela https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-pela MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-799 41.2738100,1.9100200 408711 4569726 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68658 Avenc de la Pleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-pleta MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-800 41.2745300,1.9117000 408852 4569804 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68659 Avenc de l'Espigol https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lespigol MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-801 41.2698800,1.9167600 409270 4569283 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68660 Avenc del Pi Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pi-gros MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-802 41.2688000,1.9133400 408982 4569166 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68662 Avenc de les Terantnes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-terantnes MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-804 41.2657700,1.9119400 408860 4568832 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68663 Covarrons I https://patrimonicultural.diba.cat/element/covarrons-i MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-805 41.2683800,1.9044400 408236 4569129 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68664 Covarrons II https://patrimonicultural.diba.cat/element/covarrons-ii MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-806 41.2680900,1.9036100 408166 4569098 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68665 Cova del Bous https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bous MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-807 41.2657000,1.9057500 408342 4568830 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68666 Avenc de la Flauta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-flauta MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-808 41.2591100,1.9088500 408592 4568095 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68668 Cova de la Falconera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-falconera MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-810 41.2496300,1.8936300 407304 4567059 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68671 Avenc de la Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-via MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-813 41.2462900,1.8807000 406216 4566702 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68672 Avenc de les Maleses https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-maleses MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-814 41.2492400,1.8745600 405705 4567036 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2019-11-29 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
68673 Avenc de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carretera MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. Sense data 08270-815 41.2414200,1.8673900 405093 4566176 08270 Sitges Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Conxi Rodríguez La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. 2153 5.1 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
99566 Llegenda de la Pedra Arca https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-arca <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p>VULART i RIERA, Agustí, (1992), 'La llegenda de la Pedra Arca', dins Monografies del Montseny, nº7, Amics del Montseny, Viladrau.</p> 08306-24 Plaça de la Vila sn <p>Llegenda de la Pedra Arca</p> <p>Agustí Vulart Riera en dona a conèixer la història de la llegenda de la Pedra Arca</p> <p><span><span>'La llegenda del dolmen de Pedra Arca, situat entre Villalba i Llinars, segons explica Francesc Barbachano, diu: «En la época medieval fué construido sobre una obra romana, el puente gótico de Martorell, conocido popularmente con el nombre de Puente del Diablo. Cuenta la leyenda que en tiempos remotos y junto a la margen izquierda del río Llobregat, había un Hostal que tenía que proveerse de agua de una fuente situada al otro lado del río. Pero un día agreste y tormentoso la corriente se llevó el viejo puente del lugar, con lo que el paso hasta la proveedora fuente tenía que efectuarse a través del propio río. El menhir de Perafita (Aiguafreda) Una de las sirvientes del Hostal, era la encargada de aprovisionar a éste del agua necesaria y para ello se pasaba todo el día haciendo viajes de un lado a otro del río llenando tinajas en la alejada fuente, hasta que el cansacio y el frío por la humedad que se veía obligada a soportar la vencían. Fue durante una de esas jornadas y como quiera que el río bajaba embravecido, que la muchacha desalentada por la ingratitud del duro trabajo exclamó en voz alta: 'Vale más darse al diablo que tener que hacer tantos viajes mojándome, para ir hasta esa maldita fuente'. 253 254 De repente y como por obra de encantamiento la dolida sirviente, se vió sorprendida con la aparición de un apuesto caballero, que dirigiéndose a ella con vehemencia le dijo: -Tranquilízate mujer, pues estás de enhorabuena. -¿Quién sois vos?, preguntó atónita la muchacha olvidando por un momento su mal humor. - Y o soy tu ángel salvador y para aliviarte construiré un puente en una sola noche, para que terminen todas tus incomodidades, pero a cambio tienes que darme tu alma. La joven de cuya voluntad se había apoderado el misterioso personaje, aceptó la proposición, entrando en un instante en un éxtasis desvanecedor. El misterioso caballero se regocijó ante la fácil presa y se puso a trabajar afanosamente. Alzó el vuelo diabólico y a la velocidad del vértigo empezó a transportar grandes piedras traidas desde la montaña del Montseny, hasta el lugar prometido sobre las aguas del río Llobregat. A la media noche y cuando apenas faltaban unas cuantas piedras para concluir la construcción del puente, la muchacha volvió en sí de su pasajero encantamiento. Llena de pavor por lo que contemplaban sus ojos, corrió hacia el Hostal para alertar a su dueña de lo sucedido. La hostelera tras conocer los hechos, tranquilizó a la joven y le prometió librarla del embrujo diabólico. Corrió al gallinero y arrojó un cubo de agua sobre los gallos que permanecían dormidos. Estos, al seI).- tirse súbitamente mojados empezaron a cantar, despertando así a los gallos de las casas lindantes, los cuales respondieron a los cantos. Tal fue el poder del eco del canto de los gallos, que éstos pasaron de población en población, oyéndose de una a otra comarca. El diablo que seguía afanoso su vuelo, transportando las pesadas piedras oyó el canto surgido de alguno de los corrales de Palautordera. Fué entonces cuando creyendo que estaba amaneciendo, este se vió perdido pues todo su poder diabólico se desvanecía con la luz del día, ya que tan sólo la oscuridad favorecía sus poderes luciferinos. Lleno de ira, por la adversidad que ello suponía para la culminación de sus malignos propósitos. Adversidad que ni siquiera él con su poder diabólico había previsto, arrojó con rabia las monumentales piedras a su paso volátil entre Villalba y Llinars, cayendo éstas con gran fuerza en el lugar denominado 'Pedra Arca' donde permanece aún el dolmen a pesar del transcurso de los siglos. Así pues, en el 'Dolmen de Pedra Arca' del más rancio megalítico, constituido en monumento funerario, quedó para siempre enterrado el diabólico sueño de la joven sirviente que a punto estuvo de dar su alma al diablo'.</span></span></p> 41.6517876,2.4402362 453390 4611267 08306 Vilalba Sasserra Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99566-img2696.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic Inexistent 2025-05-28 00:00:00 Joel Colomer Casamitjana 94|98 61 4.3 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
74327 A Igualada són xerraires (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Només alguns veïns la recorden. 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' 08025-197 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
53385 La Burnaca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burnaca AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. XIX-XX Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda 'A Lluçà hi ha una masia que en diuen cal Burnac. A la pobra velleta que hi vivia ja fa molts anys li deien la Burnaca i deien que era bruixa. Ja feia molts anys que pel poble corria aquesta brama. Es diu que es va descobrir que era bruixa quan s'estava a la Vall de les Botes, masia situada vora l'antiga riera d'Adest, avui riera de Merlès. El fet es descobrí tal com us explicaré. Era un dia d'estiu. L'era de la Vall de les Botes era plena de garbes i els homes feien la batuda. Alguns s'adonaren que un gos negre i pleut, lleig com un gos d'atura, corria pels voltants de l'era. Ningú sabia d'on havia sortit aquella bèstia. Alguns començaren a tirar-li pedres mig per broma mig seriosament per obligar l'animal a fugir, però l'animal no fugia de cap manera. A l'últim tots els batedors, agafant pedres, el van empaitar de debò, el van apedregar i el van tocar amb les pedres unes quantes vegades. Per això a l'animal no li va quedar altre remei que fugir i amagar-se dintre unes bardisses. L'endemà una dona del veïnat va anar a la Vall per retornar a la bruixa una lloca que li havia deixat i la nouvinguda la va trobar allitada, plena de xacres i ferides estranyes. La Burnaca, per amagar la seva trifulga a la forastera, li va dir: - Guaita, guaita la jove que em va fer ahir tot pastant! Guaita quins morats! Aquella dona de la lloca va esbrinar després que a casa de la bruixa el dia abans la jove no havia pastat com ella deia. I li donava la culpa dels morats: senyal que hi havia gat amagat. Per aquí es va començar. La fama que el poble posa a una persona és una bola de neu que rodola per una muntanya. D'aquí se'n van treure altres conclusions, certes o falses, i el bateig de la Burnaca ja era fet, qui sap si a base d'una petita coincidència: la Burnaca era bruixa. En escriure aquestes ratlles aprenc que fa pocs dies la Burnaca va morir a l'edat de vuitanta anys.' 08109-198 Sector sud del terme municipal 42.0561800,2.0126800 418304 4656485 08109 Lluçà Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau l'any 1929 i conservada al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dins el volum X, carpeta 12, pistologia. Extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
58120 El bruixot de Prats https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruixot-de-prats AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. 'A Prats de Lluçanès hi havia un home que als vuitanta anys posà dentat nou. Era anomenat el bruixot i habitava una casa solitària coneguda pel Tort, perquè durant la Guerra dels Matiners hi havia la guàrdia de reserva. La casa s'alçava al peu del Torrentet dins del qual, al segle passat, hi havia el perímetre edificat de Prats. Aquest home deia que de petit una bruixa l'havia fet bruixot. Un dia la seva mare, irritada per una rebequeria, mentre remenava les farines que bullien, li tirà el culler i l'empastifà de farines. Llavors la bruixa se l'endugué al peu del Pedraforca i li féu prendre part a la dansa esbojarrada de les bruixes. Tot seguit cavalcaren damunt la broma tempestuosa de la plana de Vic i, en passar a frec de Sant Bartomeu de Grau, que és carena ponentina de la plana, el rector, que comunia el temps, d'un cop de salpasser el va rebatre a la parròquia de Seva, que és al llevant de la plana. Allí s'entaforà dins d'uns matolls per escapar-se de la persecució d'uns godalls que el seguien per l'olor de les farines que duia esquitxades per tot el cos. Diuen que aquest bruixot era un home inofensiu i de molt bon humor.' 08171-96 Nucli urbà. Prats de Lluçanès 42.0088900,2.0307000 419736 4651218 08171 Prats de Lluçanès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-02-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta versió va ser escrita per Mn. Josep Valls i Bofarull en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya del gener de 1902.La imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
82781 Dita dels porcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-dels-porcs SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 113, 142. XX 'A Sant Hipòlit hi viuen més porcs que persones'. 08215-187 Aquesta dita fa referència al fet que durant la segona meitat del segle XX, moltes de les cases del nucli urbà de la vila tenien corts de porcs als baixos de les cases o als patis del darrera. La cria de porcs suposava un sobresou per a les famílies del municipi, tot i els problemes que generava a nivell social. 'S'havien arribat a alimentar 100000 animals per metre quadrat' (Serrallonga et al., 2014: 142). Entre finals del segle XX i principis del segle XXI, l'ajuntament va aprovar una norma municipal prohibint aquesta pràctica. 'L'any 2000 va ser el primer que el municipi va viure lliure de porcs' (Serrallonga et al., 2014: 142). 42.0154900,2.2364200 436777 4651778 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
82777 Refrany de l'església de Sant Hipòlit https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lesglesia-de-sant-hipolit PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 487. XX 'A Sant Hipòlit, llombrígols grossos'. 08215-183 Aquest refrany fa referència al fet que els pardals niaven a la fornícula que alberga la imatge de Sant Hipòlit, situada a la portalada de l'església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà. 42.0159800,2.2372600 436847 4651832 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
58119 El fadrí de cal Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fadri-de-cal-ferrer AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. 'A cal Ferrer de Prats, hi vivia un fadrí que es llevava sempre més cansat que quan anava a jaure, tip de mallar, i era que la dona del seu amo, bruixa secreta, se l'enduia a la nit per ase, posant-li l'albarda, i, fetes les tremenderies al Pedraforca, tornava a muntar-lo i el deixava al llit poc abans de l'hora de reprendre el treball de l'enclusa. Però ell arribà a tenir consciència del que li passava i tingué art i manera de posar l'albarda a la mestressa, que en figura de burra deixà fermada a l'anella de l'entrada de cal Ferrer; i cridant el seu amo li pregà que l'ajudés a ferrar-la. Per la pressa que li donava el pagès que la menava, i feta l'operació, la ferrera es va trobar amb una ferradura plantada a cada mà, sense les que li amagava el calçat.' 08171-95 Nucli urbà. Prats de Lluçanès 42.0088900,2.0307000 419736 4651218 08171 Prats de Lluçanès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-02-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta versió va ser escrita per Mn. Josep Valls i Bofarull en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya del gener de 1902. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
74341 A dalt de la muntanya (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. XVIII-XIX És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' 08025-211 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
74339 A fira me'n vull anar (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Poc recordada actualment. 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' 08025-209 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
56617 El boc negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boc-negre TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. 'A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: 'Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt'. Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota.' 08151-225 Sector sud-oest del terme municipal 41.9109500,2.0501800 421228 4640325 08151 Oristà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta versió, anomenada originalment 'El boc negre que empaitava el pastor i el festejador', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
74253 Oració per curar el gargamelló caigut https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX No s'utilitza actualment. 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' 08025-115 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
82775 Auca de la Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-la-festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega Font: fons documental de Vicenç Esmarats a la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. XX 'AUCA DE LES FESTA MAJOR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ: ES UN DIA PRINCIPAL/EL DE LA FESTA MAJOR/TOTA PERSONA COM CAL/HONORA EL SEU SANT PATRÓ. La vigília, amb art planer,/despertarem el cloquer. Que tots els serrats i planes/sentin dringar les campanes. Divulgant per la contrada/que la festa és arribada. La diada de la festa/tots ens mudarem la vesta. I a les onze del matí,/amb ofrenes, no cal dir. Participarem la missa/amb cor net i la ment llisa. Farem de l'Aplec un cant/puix val més pregar cantant. Al bell mig farem ofrena/d'eines de tota mena. Del més gran al més petit/oferirà el seu neguit. El Rector beneirà/l'esforç de la vostra mà. Demanant a Sant Hipòlit/que vivint, no anem de bòlit. Anys treballant amb tot zel/guanyem la vida i el cel. Un fill del vostre veïnatge/del Sant us dirà el missatge. El Dr. Esmarats sap prou/dir-vos el que us plau o us cou. Atendrem amb ment oberta/la seva doctrina certa, Perquè a tots pugui ajudar/el Patró a qui hem d'invocar. I cantant, farem besada/de la relíquia sagrada, mentre eixem amb alegria/a fer tots la nostra via. Després podreu admirar/encisats, i, comentar El tresor parroquial,/que és un tresor que s'ho val. Ell ha superat els segles/i de l'ús i mort les regles. I ara net i restaurat/parla a tots amb claredat, Com la fe i les arts belles/poden obrar meravelles, Quan la pietat sincera/ha arribat a la cartera. També pels infants, amb cura,/hi haurà concurs de pintura. Tots podran participar/mes sols tres podran guanyar. Només volem els afanys/dels menors de 14 anys. Us cal imaginació/per dibuixar amb atenció. Com voldrieu de galana/del Temple la gran façana. Representeu-nos, com cal,/una façana ideal. Quan les 10 hagin tocat/qui no hi és, no hi és comptat. I a la una pel cap tard/heu de lliurar l'obra d'art. Hi ha tres premis com un sol/que els haureu d'agafar al vol. Un és del Sr. Rector/a la façana millor. Un altre de l'Ent Econòmic/que no serà macarrònic. I un tercer, el més cabal,/de la Junta Parroquial. El diumenge, obriu bé l'ull,/qui ha guanyat, ho dirà el full. I a l'ofici del diumenge/veuran tots qui premi menja. Perquè s'alegrin els rostres/dels bons feligresos nostres, exposarem al cancell/el fruit del vostre cervell. Bé prou tinc totes les ganes/de dir-vos que hi ha sardanes, i un lluit concert-vermout,/més tot això tururut! Car si la bossa no sona/no és pot fer una festa bona. Més no perdem l'esperança/si hi ha algú que fa fermança'. 08215-181 42.0154900,2.2364200 436777 4651778 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82775-foto-08215-181-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat La imatge pertany al fons documental Vicenç Esmarats. 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
62353 Els animals del traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-animals-del-traginers TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003 Molts dels veïns més grans del poble recorden la història. 'Això diuen que va passar ja fa molts anys, quan a la ciutat de Vic feien servir cendra de llenya d'alzina dels boscos del Lluçanès, és a dir, dels boscos de Sant Martí d'Albars i Lluçà, per rentar la roba, així com per al curat de pells a les pelleteries. El transport de la cendra el feien en carros i també a bast. Els traginers que es dedicaven a aquesta feina solien arribar a Sant Martí més o menys quan llostrejava, acabant el trajecte al capdamunt de la pujada de davant de l'església de la parròquia. Si passaven el pont del Molí de clar o mig llostre no passava res, feien la pujada amb tota normalitat. Si anaven una mica més tard i passaven ja de fosc, segur que tenien problemes. En ocasions es veien obligats a fer nit al peu de la Gavarresa o a tornar un tros enrera i demanar acolliment a la casa del Prat, que feia d'hostal. El bestiar agafava com una mena d'espant, feia mitja volta i tornava enrera, no hi havia manera de fer-lo pujar de bell nou. Altres vegades passava el pont i quan era a mitja costa es quedava parat i no hi havia manera que continués. Tot el contrari, donava mitja volta i tornava fins a la Gavarresa. Els traginers no veien ni sentien res. Era una cosa que només sentien o veien els animals. Això els tenia molt preocupats, fins al punt que només hi passaven de clar. Però vet aquí que un dia a aquests traginers que tenien problemes amb el bestiar se'ls va afegir un traginer nou. I aquest quan calia resoldre un problema hi anava de cara i disposat a fer el que fes falta per tal de resoldre el contratemps. A la sortida de Vic anava un grup força gran de carros, però en el transcurs del camí anaven prenent diferents camins, uns quants diu que es varen quedar a Olost, i cap a Sant Martí hi varen anar el nou traginer i un parell més. Els altres dos ja eren veterans de la ruta, sabien perfectament que de fosc era impossible arribar a Sant Martí. Quan varen passar per davant de la casa del Prat ja era negra nit. Els dos van dir: - Nosaltres ens hi quedarem a dormir, demà de clar ja pujarem, et recomanem que facis com nosaltres. Tampoc no podràs travessar la Gavarresa i, en cas que ho aconsegueixis passar el pont, quan seràs a mitja pujada també hauràs de tornar enrera i no et quedarà més remei que tornar a dormir aquí. Diu que era un d'aquells traginers que no acostumava a canviar els plans fàcilment. Va dir: - Vosaltres podeu fer el que més us convingui, però jo he dit que anava a dormir a Sant Martí i aniré a dormir allà on tenia previst. Si preferiu quedar-vos ho podeu fer, però jo continuo. Els dos sabien el que passaria, perquè coneixien prou bé i de sobres el que passava quan enfilaven la pujada de Sant Martí si era de nit. Els va picar una mica la curiositat per veure com se les empescaria i varen dir: - Bé home, ja venim, així et farem companyia en el camí de tornada. Els tres carreters van emprendre el camí. Quan van ser al pont, els dos que ja sabien amb el que es trobarien es van posar a l'aguait, però res, van passar. Els dos deien: - Noi, això si que no ho entenc pas, nosaltres quan es fa llostre mai podem pujar la costa, si tenim sort passem el pont, però en el punt on comença la pujada el bestiar s'atura i no hi ha forma de continuar. Anaven fent aquests comentaris i alhora no entenien per què quan anaven ells amb altres companys mai no podien pujar si era de nit i aquell dia, en canvi, sí que pujaven. El traginer, que ja quasi era a dalt de la pujada, tot cofoi va dir: - Jo us he dit que anava a dormir a Sant Martí i ja hi som. Quan feien l'últim revolt de la pujada, des d'on ja es podia veure l'església de Sant Martí, les mules es van parar amb sec. Davant la sorpresa del traginer i dels seus companys, van fer mitja volta, emprenent la baixada fins al final de tot. Res ni ningú no les va poder aturar. El traginer era molt tossut, no era dels que es queda plegat de braços quan les coses anaven malament. 08225-72 Sector est del terme municipal 42.0269400,2.0760200 423510 4653180 08225 Sant Martí d'Albars Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) En un rampell agafà les mules i tornà a emprendre la pujada. Les va arriar a quatre de fondo pujada amunt, però encara no eren a mitja pujada quan les mules altre cop es van aturar, van fer mitja volta i cap avall. Des del lloc on varen donar mitja volta es veia el campanar de la parròquia.- Mira, hi ha llum a salt el cimbori de la parròquia - va exclamar el nou traginer, que tot seguit va preguntar:- Les altres vegades que us passava això també hi havia llum al campanar?- Doncs, mira, en això si que no ens hi havíem fixat mai - van respondre els dos nois.Llavors el nou traginer va dir als seus companys:- Vosaltres tingueu cura del bestiar que jo en un tres i no res arreglaré el problema i us asseguro que mai més tindreu dificultats per pujar la costa de Sant Martí d'Albars. Aquest traginer sempre portava l'escopeta pel que pogués passar. Va agafar l'arma de dintre del carro, ja que sempre la portava carregada i preparada per si tenia algun contratemps durant els trajectes. Es va atansar ben a prop del campanar tot disparant un tret ben dirigit de dret al llum. Tan bon punt va disparar el tret la llum es va apagar. Va tornar a buscar el carro i les mules i va pujar la costa sense cap problema. Quan van arribar al lloc on tenien per costum anar a dormir, va dir:- Jo he dit que dormiria a Sant Martí i aquí estic, quasi sempre el que prometo ho compleixo. Companys em sembla que des d'avui ja no tindreu cap més problema per pujar la famosa pujada de Sant Martí, si no es que carregueu massa el carro i el bestiar no té prou força per pujar la costa. Però el motiu que feia tornar el bestiar enrera ja no es donarà més, l'autor de la malifeta ha quedat ben servit per un temps i no crec que li quedin ganes de tornar a fer semblants trapelleries.Així es com es va acabar la por a la pujada que va de la Gavarresa fins a Sant Martí i des d'aquell dia mai més els traginers de la cendra varen tenir problemes.' (TORRES:2003) 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
75326 El pont de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-torroella AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Editorial Farell XIX-XX 'Al mig de la plana de Vic, molt ben amagat entre els camps dels plans de Torroella o de Palau, hi ha un pont molt vell: és romànic. Aquest pont travessa la riera de Sorreigs una mica abans de la seva desembocadura al Ter. Diuen que en aquest pont encara hi faltava una pedra, l'última, que l'havia de posar el diable i no va tenir temps. Si un s'hi fixa bé, es veu el lloc on falta aquesta pedra, és al capdamunt del pont. Els dimonis van treballar molt durant tota la nit però no van poder complir el tracte i no van acabar l'obra a temps. La gent de per allà no dubten gens ni mica que va estar fet pels dimonis: diuen que és un pont una mica mal fet. Però també asseguren que en aquella època era molt difícil de construir una obra d'aquestes característiques, i que deurien tenir molta feina a aixecar-lo. Expliquen que els dimonis van fer tot el pont només en una nit. Quan començà a fer-se fosc no hi havia ni una pedra, només les passeres que amb prou feines deixaven travessar el Sorreigs, i al fer-se clar ja estava aixecat del tot, només hi faltava una pedra final. La història es veu que va començar quan el pagès del mas Torroella tenia uns camps que menava a l'altre costat del riu. Cada dia, i a vegades més d'un cop, havia de travessar els Sorreigs per anar a treballar als camps. Molt sovint trobava la passera, la palanca o les pedres emportades pel riu corrent avall. Era una gran feinada tornar-ho a muntar una altra vegada. Perdia molt de temps i era el que sempre li faltava. Semblava fet expressament: el dia de més feina segur que no podia travessar el riu. Un dia d'estiu de molta calor i molta feina de la sega, va haver de travessar els Sorreigs unes quantes vegades. El matí ben d'hora ja va haver de muntar la palanca que el dia abans s'havia emportat una xarbescat. Aquella mateixa tarda va tornar a descarregar una bona tamborinada i s'emportà la passera altre cop. El pobre home ja n'estava ben cansat. Feia molt de temps que pensava la manera de fer-hi un pont que aguantés les revingudes del riu, però era molt car i portava molts mesos de feina. Sense pensar-s'ho massa, va dir: - Tant de bo que hi hagués un pont aquí! Encara que fos del dimoni! Quan començava a fer una petita passera per tornar a casa, va veure un home tot vestit de negre que se li acostava. Li va dir que ell faria el pont en una sola nit, que el tindria acabat abans de cantar el gall. El preu que havia de pagar era que la primera ànima que passés per sobre el pont havia d'anar amb ell. Van començar a sortir dimonis de tot arreu i el pagès veia com el pont anava creixent molt ràpid. Es va espantar molt. Va anar a casa amb la dona i li ho explicà tot. La dona li va dir que no patís, que ja ho arreglaria ella. Quan el pont gairebé era acabat va ben remullar un gall que dormia ben tranquil al galliner. El gall es va despertar de cop i va cantar tant fort que es va sentir molt tros enllà. En aquestes que la dona es va posar a un cap del pont, va agafar un gat i li va escapçar la cua. El gat va sortir corrent i travessà el pont més ràpid que el vent. Quan el dimoni va veure allò, enrabiat fins a la cua, va dir: - Una ànima de gato! I va desaparèixer el dimoni gros i tots els petits. Expliquen que les pedres les anaven a buscar allà on fos, encara que haguessin d'anar molt lluny. Si convenia fins i tot a dalt el Montseny. D'aquestes anades i vingudes encara es poden veure algunes petjades dels dimonis: n'hi ha una de molt ben marcada en una pedra a Sant Sadurní d'Osormort. 08100-220 Parròquia de Sant Esteve de Granollers 41.9858700,2.2460200 437543 4648482 08100 Gurb Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte Versió extreta del llibre '100 llegendes de la plana de Vic.', extreta de les converses mantingudes amb Joan Capa, veí de Gurb, i Josep Rovira, veí de Santa Eugènia de Berga, els dies 26 i 27 de juliol de 1989. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
78293 Apoyado en ti https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. XX 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica 08260-126 Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 41.5366100,2.1826400 431819 4598651 1997 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Millán Fernández de Garaialde 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
74340 Aquell jovenet que balla (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX És poc recordada avui dia. 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' 08025-210 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
56619 El xai blanc de creu Moixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xai-blanc-de-creu-moixo TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. 'Aquesta creu es trobava en el camí ral que va de la Torre d'Oristà a Prats de Lluçanès. Encara hi queden restes del sòcol que suportava la creu, en un petit replà poc abans del serrat dels Tres Hereus, a una mitja hora de camí del poble de la Torre d'Oristà. Era un lloc de pas, molt concorregut tant per pastors com per traginers, com per als ramats de muntanya quan anaven cap a les pastures d'hivern. Una vegada hi havia un pastor que guardava un ramat d'ovelles i pasturava les herbes de la zona de pla Moixó. Un dia les tenia esteses pasturant tranquil·lament, quan de sobte va veure que a la vora de la creu hi havia un xai. El pastor, estranyat, no entenia com carai podia ser que hi hagués un xai si els havia deixat tots tancats al corral. A més era tan blanc i de llana tan fina que mai no n'havia vist cap d'igual. El bon home, molt sorprès, va atansar-se a la creu per veure'l. Potser havia passat un ramat de muntanya i se'ls n'havia esgarriat algun, va pensar el pastor. Just quan estava a vint passes del xai, aquest va quedar fos al peu de la creu. La seva sorpresa va ser molt gran, va estar un estona vora de la creu tot pensant en el que acabava de veure i seguia sense entendre el que havia passat. Va aclamar el ramat i va emprendre el camí de casa, ja que començava de ser hora de tancar. Pel camí anava pensant en el xai que havia vist: 'Renoi, que guapo era!'. No va tornar a pasturar en aquell lloc, ja que tenia altres prats per anar-hi. Però li picava la curiositat per saber què 'conxo' hi feia un xai esgarriat allà dalt de pla Moixó. Havien passat uns quatre o cinc dies i un matí acorriolà les ovelles cap a pla Moixó. Va anar directe on hi havia la creu, per si aquell xai blanc encara rondava mentre les ovelles pasturaven. Després de passar-hi una llarga estona, i ja cansat d'esperar, es va asseure una mica apartat del lloc on l'havia vist, va treure la manduca del sarró i es va posar a fer un mos. Mentre feia el traguet amb la botella, va veure que el xai blanc es tornava a posar de potes damunt de les pedres que aguantaven la creu. Va deixar de beure i just en el moment que va abaixar la botella, el xai va quedar fos igual que el primer dia. Això va durar uns quants dies, sempre apareixia vora de la creu i quan el pastor s'hi atansava el xai desapareixia. El pastor no s'atrevia a comentar aquest cas amb ningú, perquè tenia la certesa que seria la riota de les persones a qui ho expliqués. Un dia de tants en què el pastor tenia el ramat pasturant a pla Moixó va passar un altre pastor; aquest era un home ja força gran, era dels que portava moltes mullenades en les pujades i baixades a muntanya, era una persona de molta experiència. El pastor de pla Moixó li va explicar el que li passava amb el xai. Quan li va preguntar: - Si a vós us passés una cosa així, que faríeu? L'altre pastor que l'havia escoltat molt atentament li va dir: - Mal llamp, això és cosa de diners, mira jo he sentit dir que quan passen aquestes coses hi sol haver un tresor enterrat en el lloc on apareix el xai. Saps que faria jo si fos tu, amb una eina remouria un xic la pila de rocs que hi ha a veure què en surt. Al dia següent el pastor va tornar a portar les ovelles a pla Moixó i novament el moltó va aparèixer damunt de la pila de rocs. Quan va haver tancat el ramat va agafar un pic i el sarró, i cap a creu Moixó novament. En arribar al lloc va començar d'arrancar rocs. Es conta que hi va trobar una olla plena d'or. Aquest pastor, conegut pel pastor de cal Talabart, no tenia família i es va quedar a viure a la casa on guardava el ramat. La dita és que quan el pastor va morir, aquella casa va gaudir d'una gran fortuna.' 08151-227 Sector nord del terme municipal 41.9798000,2.0523200 421490 4647968 08151 Oristà Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta versió, de títol complet 'El xai blanc de creu Moixó i el tresor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
62354 La marxanta, la bruixa del forat del cul del gos https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marxanta-la-bruixa-del-forat-del-cul-del-gos TORRES, J. Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002 XX Molts dels veïns més grans del poble recorden la història i la marxanta, que n'és la protagonista. 'Aquesta dona que feia de marxanta es guanyava la vida venent roba a les cases de pagès i també a fires i mercats als pobles del Lluçanès. Sempre amb companyia del seu gos. La residència la tenia a Sant Martí d'Albars. Quan anava d'un lloc a altre i trobava ramats d'ovelles, el gos les bordava tot esgarriant el ramat. Gos i bruixa jugaven amb les ovelles, cosa que feia enfadar molt els pastors. Aquests l'escridassaven i ella els responia: - Jo sóc el forat del cul del gos. Tothom la coneixia per aquest nom. Un dels que m'han explicat la història deia que, quan era molt jovenet, un dia que la mare li va comprar un davantal li va dir: - A veure, si aquesta peça de roba em surt malament on us puc trobar? La marxanta li va respondre: - Aneu on aneu, demaneu per la dona del forat del cul del gos. Tingueu la seguretat que us donaran raó de mi. Era un xic misteriosa. Quan algú la feia enfadar es venjava provocant alguna malvestat en el bestiar de la casa on l'havien maltractada. Per venjar-se sempre ho feia a través del gos. Algú deia que el gos era ella mateixa, ja que no podia ser que un gos tingués tan enginy per fer trapelleries. (El més probable era que el gos estigués posseït pel dimoni i, per tant, gos i marxanta eren el mateix ésser, és a dir, la dona tenia dues personalitats: per això, en algunes ocasions el comportament del gos era idèntic al d'una persona). Els seus poders: Els conjurs els feia sempre mitjançant les tisores, ja que tenien un poder màgic especial: aturaven les pedregades i curava malalties. Però quan alguna persona la feia enfadar, llavors li provocava dolor o bé li feia caure una forta pedregada damunt dels camps tot malmetent-li l‘anyada. Per parar un temporal agafava tres tisores; dues les posava damunt del palmell de la mà esquerra en forma de creu, la tercera l'agafava amb la mà dreta i mullava la fulla amb saliva. Llavors aixecava el braç i anava caminant endavant i endarrera, i d'esquerra a dreta, tot fent una creu. Ho feia tot arrossegant els peus per tal que la creu quedés ben marcada. Quan acabava aquest ritual, se situava al centre de la creu i, des d'aquest punt i amb les tisores que havia mullat amb saliva, anava fent talls a l'aire, tot murmurant algunes jaculatòries inintel·ligibles. Si el temporal no era massa fort, amb tres vegades de fer el ritual complert el temporal ja amainava; si aquest era molt espaordidor, llavors calia fer el ritual cinc, set o nou vegades, i el temporal es trencava i no pedregava. Aquest ritual era indispensable que es fes a l'era on batien cada any; al mateix temps, calia que hi hagués pallers. Si no es donaven aquestes tres circumstàncies, el conjur no tenia cap efecte i el temporal continuava i la pedregada destrossava la collita. Quan el ritual era per guarir una malaltia també ho feia amb tisores. Posava dues tisores damunt la taula en forma de creu i amb l'altra tallava el mal que patia la persona. Mentre feia aquest ritual anava murmurant jaculatòries. Quan ella acabava la cerimònia el malalt començava a millorar. Si la malaltia era molt greu llavors calia emprar més tisores. Si emprava cinc tisores, la seva distribució era de la següent forma: dues creus i la cinquena per tallar la malaltia. Si eren set, feia tres creus; i si eren nou, quatre creus i la novena per tallar el mal. El nombre de tisores no podia ser parell; calia que fossin tres, cinc, set o nou. Per saber si el malalt tenia una malaltia greu sense veure'l procedia de la següent manera. Per exemple, una grip d'aquelles que deixaven les persones a les portes de la mort, a les tres pedretes com en deien la gent del país. Posava en un plat dues tisores en forma de creu, llavors hi afegia aigua fins que tot just cobrís les tisores. Quan tenia això preparat, tot seguit ho posava damunt del fogó, perquè l'aigua s'escalfés, sense arribar a bullir. 08225-73 Sector central del terme municipal Com s'explica en aquesta història, la marxanta del forat del cul del gos va viure a Sant Martí d'Albars, tot i que la seva professió l'obligava a viatjar, i també va morir-hi als anys 60 del segle XX. En algunes cases i masies de Sant Martí d'Albars encara recorden el pas de la marxanta, com a cal Ferrer de la Blava, on s'hi havia quedat a dormir en algunes ocasions. 42.0276100,2.0738600 423332 4653257 08225 Sant Martí d'Albars Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) A continuació, tirava tres gotes d'oli damunt de l'aigua; si aquestes s'ajuntaven formant un dibuix semblant a la fulla de trèvol, era una grip de les més dolentes que hi pogués haver; si prenien forma de mongeta, eren unes angines fortes; si prenien la forma d'un cercle, només era un constipat fort; si s'ajuntaven però no prenien cap forma definida, llavors es tractava d'un cop d'aire.Aquests nuclis, independentment de la forma que agafessin, sempre es formaven en el centre de la creu que formaven les tisores que hi havia dintre el plat cobertes d'aigua. Això servia només per saber la dolença que la persona patia. Quan ja sabia del que es tractava, llavors feia el ritual per tal que el malalt es guarís de la malaltia.El conjur per trencar aquesta dolença el feia de la següent manera: amb la tercera tisora feia un tall a la figura formada per les gotes d'oli, la partia per la meitat. Si no es tornava a ajuntar, el malalt guaria en vint-i-quatre hores. Això servia per un constipat. Quan més forta era la malaltia més creus calia fer, és a dir, la figura que feia l'oli damunt de l'aigua era tallada tantes vegades com la gravetat que la malaltia requerís. El màxim de talls que es podien fer era de quatre. Quan l'oli estava tallat calia deixar el plat fora del foc en un lloc on ningú el toqués. Si a l'endemà les gotes d'oli continuaven tallades el malalt en tres dies sanaria; en el cas que a les vint-i-quatre hores les gotes tornessin a estar juntes era senyal de malaltia greu. Calia repetir el conjur tantes vegades com fes falta fins a guarir el malalt. Remugava unes jaculatòries que mai deixava que ningú les pogués entendre.Per curar el dolor, dibuixava la silueta de la persona sobre un tros de paper on també escrivia el nom del qui calia curar; tot seguit, posava el paper damunt de dues creus que prèviament havia fet amb quatre tisores, i amb la cinquena tisora feia un tall a la part del cos afectada pel dolor: tot fent aquest ritual anava recitant l'oració que pertocava al cas.Just quan acabava el ritual, el pacient ja començava a millorar. Si l'afecció era molt greu calia repetir el ritual durant tres, cinc, set o nou dies, després d'aquests dies el dolor desapareixia (TORRES:2002).La versió de la llegenda que explica Jordi Torres de com morí la marxanta no coincideix amb els records que en tenen la gent del poble, ja que recorden la marxanta com una dona prima i menuda. La persona, que si era grossa i que fou enterrada portada en un carro fou la cabanyera, que visqué a la Cabanya. La versió continua així: La mort de la dona Aquesta dona va morir als primers dels anys de la dècada de 1960. Quan va morir s'esqueia que feien la carretera de Santa Creu de Joglars (Olost) a Santa Eulàlia de Puigoriol (Lluçà). Plovia molt i els camins estaven tan malament que era pena de la vida el caminar per aquells camins tan enfangats.Era una dona molt grossa. El capellà preguntà:- Osca! Com ho farem per portar aquesta dona amb el que pesa i el temps que fa?Un dels veïns trobà la solució:- Per això no cal preocupar-se. Jo tinc un tractor i remolc. Si li sembla bé, la carreguem al remolc i llestos.Va ser el primer difunt que no van portar a pes de braços. La persona que la va portar amb el tractor al cementiri se sorprengué de la rigidesa del seu cos. Una dona que no havia fet mai res més que caminar i rondar món, no estava quasi mai aposentada en un lloc. Era una autèntica rodamón, però el dia del seu enterrament no movia ni peu ni cama; tampoc no va fer servir l'escombra per anar al cementiri. Va haver de ser un tractor que la hi portés.' 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
75329 Els dimonis segadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-segadors AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. XIX-XX 'Aquí explicaven que 'hi ha uns plans molt grans que termenegen amb Gurb, els plans de Torroella, més enllà de can Pantano' una vegada va passar una cosa molt estranya a un pagès d'aquells plans. Tot el pla que en diuen de Torroella, el pobre home els havia de segar tots, els camps, i no trobava segadors. El pobre pagès estava ben desesperat. En va passar un que no coneixien de res i el varen llogar. Tenia mala pinta però no podien deixar passar més temps: 'S'havia de començar a segar, collons! Que el blat ja estava sec i es passava.' Els va dir que faria tota la feina que li manessin i que aquells camps quedarien segats aquell mateix dia. L'amo no s'ho acabava de creure, però més valia això que res. Li van portar esmorzar i, va esmorzar. L'amo de la casa va dir a aquell noia: - Què, sega o què fa, aquell? - No, no- diu -. Encara no ha fet res! Va pensar que potser havia fet malament de llogar-lo, però ja estava fet. Li van portar el dinar i igual. La noia va dir a l'amo: -No ha pas fet res encara! Però llavors ja s'hi va quedar l'amo. A la tarda s'hi va quedar ell per vigilar-lo. L'amo li diu: - Home! Si anem portant teca i no segueu, tant se valdrà que marxeu! - No friseu! Dintre de poc aquest blat, a tal hora, serà segat! Ho va dir tant convençut que el pobre pagès va haver de callar 'Me cago amb l'ou!' Diu que arriba allà, cap a les tres, una munió d'homenets, que a aquells plans marxava tot el blat segat, lligat i arreglat. No sabia d'on sortien tants homenets, però no devien ser cap cosa bona. Era molt estrany tot allò. Llavors l'amo es va espantar. Se n'havia de rumiar una de bona i ràpid ja que es va recordar que, amb aquell segador, havien fet el tracte que mentre tingué feina l'aniria fent, però que quan s'acabés tota la feina l'amo havia de seguir-lo i anar amb ell. Hi havia una noguera molt grossa al mig del camp i li van dir: - Ei, nostre amo! Hi va la noguera i tot? I ell per donar-los tanta feina com pogués els va dir: - Sí, sí. Sí que hi va! Amb un cop de volant van tallar la noguera i tot. Llavors els la va fer serrar i apilar a la cabana per l'hivern. Ho van fer en un moment. Ja havien acabat la feina i havia d'inventar-se'n alguna altra. Llavors la dona els va dir que amb un garbell gros havien d'omplir la cisterna d'aigua. Era una cisterna molt grossa que tenien allà a la vora de la casa. Havien d'anar allà a baix al Ter, i amb els garbells portar l'aigua per omplir la cisterna. I coi, no van pas poder! Ho van provar però ho van deixar. I mira que és estrany, perquè només portaven cada cop una gota amb el garbell, però amb la munió que hi havia la podien omplir! Ara, que van marxar ben cansats!' 08100-223 Parròquia de Sant Esteve de Granollers 41.9826900,2.2377300 436853 4648135 08100 Gurb Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte Versió extreta del llibre 'Gurb. Un poble arrelat a la terra.' i basada en una explicació de Lluís Caralt de Gurb del dia 18 de juliol de 1989. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
66757 En Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-marfa ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. XIX-XX Es coneix més la ubicació del Gorg Negre i la Plaça de les Bruixes com a lloc de bruixeria que no pas la llegenda. 'Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant: - Nitona, nitona, nitona. La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra: - On vas, cabràs? Respon la que portava ell a coll: - A cavall d'en Marfà a portar-me fas! L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà. Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul'. 08271-57 Sector sud del terme municipal 42.0081500,2.1823300 432291 4651004 08271 Sobremunt Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Joanet Faja el dia 19 de juliol de 1986, a Vinyoles d'Orís. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
44128 Bocarrot https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. 08042-13 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
82782 Himne als Vells https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-als-vells ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès,p. 69. Programa d'actes del 'I Homenage a la Vejez. Sant Hipolito de Voltregá, 23 de julio de 1950'. Col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. XX 'Cantem avui als vells nostres corrandes/que vessin de mil pits com de mil fonts/i ungim la seva testa de garlandes/brodades amb la sang de nostres cors. Montanyes de la Pàtria/besllums de cel rogent/rendiu vostres senyeres/al seu cabell d'argent. Y vosaltres germans voltreganesos/mireu avui el cel sobre-daurat/mireu com lluen els estels sospesos/dins d'una exaltació d'eternitat. Ens parlen de l'història milanera/qu'aquests vellets d'avui, jovent d'ahir,/com un rastre d'amor que queda enrera/ens han escrit al llibre de destí. Montanyes de la Pàtria/besllums de cel rogent/rendiu vostres senyeres/al seu cabell d'argent'. 08215-188 La lletra d'aquest himne fou escrit pel professor i economista santhipolitenc Joan Ginebra, en moitu de la primera edició de l'Homenatge a la Vellesa l'any 1950. La música és del compositor i fiscorn de Sant Hipòlit, Joan Camps i Valentí, que va formar part de dues de les cobles-orquestres més destacades del municipi, La Principal de Sant Hipòlit i Els Angelets. Alhora va compondre més de setze sardanes i és l'autor del passant o ball dels gegants de la vila també. 42.0140600,2.2385800 436955 4651618 1950 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Joan Ginebra i Joan Camps 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml