Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39752 Dita sobre la matança del porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-la-matanca-del-porc - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'. 08012-524 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39753 Els enterraments a principis de segle XX https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies. 08012-525 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39754 La Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es fa de la mateixa manera La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat. 08012-526 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Obert Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39755 Les camilleres (caramelles) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-camilleres-caramelles - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva igual Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments. 08012-527 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39756 Galejar a les camilleres https://patrimonicultural.diba.cat/element/galejar-a-les-camilleres - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no s'utilitza En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà. 08012-528 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39757 Els esquellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquellots - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es conserva Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi. 08012-529 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39758 La benedicció del càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-benediccio-del-cantir - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'. 08012-530 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39759 El salpas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu. 08012-531 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 94 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39760 Costum de setmana santa 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-1 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa. 08012-532 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39761 Costum de setmana santa 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-2 - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. Ja no es practica Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora. 08012-533 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Atil·là Herms 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39766 El contrapàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia. 08012-538 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39767 Ball del Gambeto https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-gambeto - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no s'utilitza Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia 08012-539 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39768 Dansa de 'Treure a Ball' https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-treure-a-ball - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar. 08012-540 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39769 Dansa dels Picarols o Cascabells https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-dels-picarols-o-cascabells - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. No existeix Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major. 08012-541 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39770 Toc de campanes a mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-campanes-a-mort - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica L'important d'aquest toc eren els tocs que feia la campana petita mentre la gran era mantinguda a dalt quieta. Si la campana petita feia dos tocs tothom sabia que qui s'havia mort era una dona, mentre que si en feia tres es tractava d'un home. Mentre es feia l'enterrament s'anava fent la mateixa operació fins que la comitiva arribava al cementiri. La campana gran podia estar quieta les vegades que calgués però havia d'interrompre els tocs de la petita amb un parell de volteigs. 08012-542 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39770-foto-08012-542-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39771 Tocs d'oració https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-doracio - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Aquests tocs, a la llarga esdevingueren els indicadors dels diferents moments de la jornada laboral. Hi havia el del vespre, el de la nit o matinada, el del migdia, el de 2/4 de 2 h a l'estiu que era un indicador per anar a treballar després que els pagesos fessin la migdiada, i, finalment, el de la tarda (a les 16 h a l'estiu i a les 17 h a l'hivern). S'utilitzaven les dues campanes. 08012-543 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39771-foto-08012-543-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39772 Repic de festa https://patrimonicultural.diba.cat/element/repic-de-festa - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Aquest repic es feia per assenyalar totes les festes i/o vigílies inclosos dissabtes i diumenges. Es feia cap a les 20 h o 2:15 h del vespre del dissabte o la vigília (després del Rosari). També es feia en sortir de missa el diumenge al matí, a les 9 h. Excepcionalment aquest toc es feia a les 5 h de la matinada (quan s'anava a la missa del Gall i altres vigílies importants). S'utilitzaven les dues campanes. 08012-544 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39772-foto-08012-544-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39773 Toc de l'Al·leluia https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-lalleluia - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes. 08012-545 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39774 Toc del Bon Temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-del-bon-temps - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia. 08012-546 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39775 Toc de morts d'albats https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-de-morts-dalbats - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Ja no es practica Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans. 08012-547 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39776 Toc d'assenyalar https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-dassenyalar - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn. 08012-548 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Bo Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39777 En el Servici del Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-el-servici-del-rei - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. Cançó que es cantava durant el batre i altres feines del camp. El tema literari està directament relacionat amb el de Don Joan i Don Ramon', cançó popularíssima a tot el domini de parla catalana, però que a Avinyó presenta una certa crítica social. En diu que '... Del servici del Rei només en tornen els hereus de bones cases', mentre que a la resta de versions d'altres indrets això no hi és. Extreta d'en Jaume Careta d'Avinyó. 08012-549 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39777-foto-08012-549-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39778 La desgràcia d'un pobre home https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-desgracia-dun-pobre-home - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Cançó de treball, amb estructura de romanç però utilitzada per batre a l'era. Extreta de Rita Oliveres, masovera ja morta del Mas Vilanova (Sta. Eugènia de Relat). 08012-550 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39778-foto-08012-550-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39779 Som la colla d'aucellaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/som-la-colla-daucellaires - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Cançó cantada pel grup Ocellaire d'Avinyó i, de la qual es interessant la descripció que en fa dels diversos reclams per a ocells. Eren, doncs, cançons de joventut. 08012-551 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39779-foto-08012-551-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39780 La nit de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-sant-joan - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Cançó de temàtica amorosa, però vist des de la vessant més alegre, exhalçant les belleses de l'amor i de l'estimada. La melodia d'aquesta cançó té un aire ballable semblant a un pas doble. Extreta de Jaume Careta. 08012-552 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39780-foto-08012-552-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39781 Goigs de Santa Eugènia de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eugenia-de-relat - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. Goigs que narren els fets més remarcables de Santa Eugènia i que es cantaven el dia de Festa Major a l'església que porta el seu nom. Extreta de M. Carme Pont, masovera del Mas Vilanova. 08012-553 Sta. Eugènia de Relat 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39781-foto-08012-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39781-foto-08012-553-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar Herms 94|98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39782 No t'estiris https://patrimonicultural.diba.cat/element/no-testiris - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-554 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39783 Si tu te'n fas la rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-tu-ten-fas-la-rosa - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-555 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39784 El darrer dia de l'any https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-darrer-dia-de-lany - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que tractava d'una desavinença amorosa, normalment per causa d'un prometatge malmès. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-556 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39784-foto-08012-556-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39785 Digues-me'n una https://patrimonicultural.diba.cat/element/digues-men-una - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-557 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39786 Un dia vaig anar a caçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/un-dia-vaig-anar-a-cacar - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-558 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39787 Son, son, vine, vine https://patrimonicultural.diba.cat/element/son-son-vine-vine - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó. 08012-559 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39788 Tirit, tirit https://patrimonicultural.diba.cat/element/tirit-tirit - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que es cantava per fer pessigolles als infants. És cantada per Remei Morral i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. 08012-560 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39789 Els reis de l'Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-reis-de-lorient - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) Cançó que cantaven els infants per anar a rebre els reis la vigília de la diada fent passades pels carrers de la població amb fanals casolans. A la canó queda clar que els reis porten coses, tan generals com per menjar (torrons, coca blanca, botifarra...). La població veïna d'Oristà surt a la cançó i segurament provingui d'allà, tot i que no ho sabem amb exactitud. 08012-561 Avinyó 41.8637900,1.9710000 414599 4635165 08012 Avinyó Fàcil Dolent Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla font: Ramon Vilar 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39790 La Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-0 - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona XI-VI aC Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades 08012-562 Morisco 41.8539000,1.9284000 411049 4634110 1000-500 08012 Avinyó Obert Regular Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi. 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39791 Serrat de Viladases (Puigdases) https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. III-I aC Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. 08012-563 Avinyó 41.8515300,1.9598400 413656 4633815 08012 Avinyó Obert Regular Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 81|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39793 El Guixer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guixer - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XVII-XVIII Està en ruïnes i s'hauria de treure l'aigua de l'interior de l'edifici. Masia enrunada amb una superfície molt aproximada de 120 m2, de la qual es conserven dues cambres i una paret més extensa a ponent. Trobem igualment el celler. Actualment, però, gran part del celler i les cambres han estat aprofitades com a dipòsit per guardar-hi aigua i costa molt poder precisar l'estat de conservació dels elements. Igualment, s'ha aprofitat el mur de ponent per disposar-hi a sobre una barraca de vinya feta de totxos. El sostre d'uralita reposa per la part oriental sobre del mur. 08012-565 Avinyó Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. 41.8583800,1.9676200 414311 4634568 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39793-foto-08012-565-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39793-foto-08012-565-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39794 Barraca del Mas Roqueta 17 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-17 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta, de dimensions força reduïdes. El sostre és de protovolta cònica a partir de la base quadrangular i amb lloses de pedra superposades tancades per una sola llosa de dimensions més grans i sobre del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra, a dalt de tot, hi ha un carreu de pedra disposat de manera vertical. 08012-566 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8203600,1.9803000 415313 4630334 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39794-foto-08012-566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39794-foto-08012-566-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39794-foto-08012-566-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39795 Barraca del Mas Roqueta 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-18 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta semi-quadrangular, amb les cantonades arrodonides. Té una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Està integrada en un mur de feixa, i té una obertura en forma de porta a la vessant de llevant. La porta és de dimensions molt reduïdes. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra, coronades per una llosa de majors dimensions. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A dalt de tot de la terra hi ha un carreu de pedra disposat de forma vertical. 08012-567 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8202800,1.9831300 415548 4630322 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39795-foto-08012-567-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39795-foto-08012-567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39795-foto-08012-567-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39796 Barraca del Mas Roqueta 19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-19 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funcionaria com a aïllant tèrmic. Dalt de tot de la terra hi ha tres pedres, dues disposades horitzontalment i, a sobre una tercera disposada de manera vertical. 08012-568 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8208400,1.9822400 415475 4630385 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39796-foto-08012-568-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39796-foto-08012-568-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39796-foto-08012-568-3.jpg Inexistent Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39797 Barraca del Mas Roqueta 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-20 - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Barraca de vinya de planta rectangular, i una superfície aproximada de 12 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura que sembla de la possible porta. L'estructura tindria el sostre en doble vessant, i, per tant, estaria fet amb grans lloses de pedra sostingudes per un tramat de bigues de fusta, encara que el sostre s'ha perdut en la seva totalitat. No tenim clar, però que es tracti d'una barraca o si es tracta d'una estructura que estaria relacionada amb el forn que hi ha a 5 m al sud-oest (fitxa 593). 08012-569 Horta d'Avinyó La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. 41.8200600,1.9816600 415426 4630299 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39797-foto-08012-569-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39797-foto-08012-569-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39797-foto-08012-569-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98|119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39798 Forn d'obra d'el Mas Roqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas-roqueta - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. XVIII-XIX Està en ruïnes Forn d'obra que conserva dos murs de l'estructura originària: el de ponent i tramuntana. En el mur de tramuntana és on podem apreciar un forat que serviria com a forn, i, pel color ocre de les parets, creiem que segurament es tractaria d'un forn on s'utilitzaria molt sofre. Possiblement estigui relacionat amb la barraca que està a 5 m al nord-est (fitxa 592). 08012-570 Horta d'Avinyó 41.8200200,1.9816300 415423 4630295 08012 Avinyó Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39798-foto-08012-570-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39798-foto-08012-570-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39798-foto-08012-570-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39799 Creu de terme de Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-relat <p>- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.</p> XIX-XX Falta una neteja i consolidació de la pedra de manera força urgent. <p>Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats: la base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents; la columna i, finalment, la creu, més antiga que la resta. La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga. Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant. La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.</p> 08012-571 Sta. Eugènia de Relat <p>La creu de terme està a tocar del camí d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, molt propera de la cruïlla que trenca cap a l'església de Santa Eugènia. Per tant, aquesta creu assenyala la importància dels dos; del camí i de l'església propera. El tema de la creu és l'habitual en totes les creus de terme; la crucifixió de Jesús. Tot i mostrar un estil volgudament romànic, la creu té uns cinquanta-cent anys.</p> 41.8793600,1.9807300 415427 4636884 08012 Avinyó Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-23 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. 116|98 47 1.3 1781 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39800 Pont de La Portella https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-portella XX Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargassada fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 4 m de longitud. Per la cara sud fa igualment 4 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 3m. 08012-572 Avinyó 41.8825800,1.9585400 413590 4637264 1940-50 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39800-foto-08012-572-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39801 Carrer de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-0 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX-XX Conjunt de vuit edificis que formen un carrer, a 100 m al nord de l'església de Sta. Maria d'Horta. No hi ha cap edifici del conjunt remarcable. El número 4 és un dels més antics, mentre que també té importància el número 10, lloc de naixement de Josefina Vilaseca. 08012-573 Horta d'Avinyó Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. 41.8268000,1.9687700 414364 4631060 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39801-foto-08012-573-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39801-foto-08012-573-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39802 Carrer de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX-XX Conjunt de nou edificis que formen un carrer, a 300 m al nord-est de l'església de Sta. Maria d'Horta. Es tracta d'un nucli poblacional creat al segle XIX i de la que en destaquen tres edificis: el número 2 (fitxa 598), el 3 (fitxa 599), i el 4 (fitxa 600). 08012-574 Horta d'Avinyó Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. 41.8303700,1.9749600 414883 4631450 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39802-foto-08012-574-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39802-foto-08012-574-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39803 Casa del carrer de St. Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-st-jaume - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 250 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment. A una de les finestres de la façana hi ha una llinda amb la inscripció 'Joan Sole 1805'. És l'edifici més oriental del carrer de Sant Jaume. 08012-575 c/ St. Jaume, n.2; Horta d'Avinyó Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. 41.8305600,1.9750600 414892 4631471 1805 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39803-foto-08012-575-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39803-foto-08012-575-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39804 Casa del carrer de St. Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-st-jaume-0 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment. Té una estructura molt alta i estreta, i a la façana no hi ha cap indici de l'any de creació tot i que creiem que estaria entre el 1820 i 50, ja que és posterior a la casa núm.2, a la que s'adossa. Forma part del carrer de Sant Jaume. 08012-576 c/ St. Jaume, n.3; Horta d'Avinyó Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. 41.8305300,1.9750300 414889 4631468 1820-50 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39804-foto-08012-576-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39804-foto-08012-576-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39805 Casa del carrer de St. Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-st-jaume-1 - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 350 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment. A la façana que dóna al carrer hi trobem una placa amb la inscripció: '1854 - Frco. Castella'. És l'edifici més oriental del carrer de Sant Jaume de la banda meridional. 08012-577 c/ St. Jaume, n.4; Horta d'Avinyó Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. 41.8304000,1.9751600 414900 4631454 1854 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39805-foto-08012-577-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39805-foto-08012-577-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
39806 Carrer de l'Hostal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhostal - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. XIX-XX Conjunt de set edificis que formen un carrer, a 200 m al sud-oest de l'església de Sta. Maria d'Horta. Es tracta d'un nucli poblacional creat a finals del segle XIX inicis del XX, i de la que en destaca l'edifici que es troba més al nord, el número 7 (fitxa 579). 08012-578 Horta d'Avinyó Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. 41.8232200,1.9652700 414069 4630666 08012 Avinyó Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39806-foto-08012-578-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39806-foto-08012-578-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:17
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc