Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39443 | Barraca del Gras 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gras-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada de 12 m2. Està construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. El sostre és de doble vessant, fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Es pot dividir perfectament en dos àmbits: la barraca i el cobert. La barraca ha perdut la pràctica totalitat del sostre, i té l'entrada pel mur de llevant. El cobert, igualment amb l'entrada pel mur de llevant, té el sostre pràcticament intacte. | 08012-215 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8923700,1.9868800 | 415954 | 4638322 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39443-foto-08012-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39443-foto-08012-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39443-foto-08012-215-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha un excés de vegetació a l'interior de la barraca, que posa en perill la pròpia estructura. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39444 | Barraca del Gras 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gras-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. Conserva encara una porta feta de fusta. | 08012-216 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8990800,1.9887000 | 416114 | 4639066 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39444-foto-08012-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39445 | Barraca del Gras 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gras-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de llevant hi ha una petita obertura en forma de respirador. Destaca la situació de la barraca, sobre d'un desnivell, pràcticament sobre de la roca natural. | 08012-217 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8958600,1.9835100 | 415679 | 4638713 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39445-foto-08012-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39445-foto-08012-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39445-foto-08012-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39446 | Barraca del Tinet Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tinet-giralt | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada d'uns 6 m2. Està construïda amb carreus regulars de pedra lligats en sec, excepte els carreus que envolten la porta, lligats amb morter. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta que hi conté una porta de fusta tancada amb cadenat. El sostre, tal i com es pot apreciar des de fora, és de doble vessant i està fet amb lloses grans que reposen sobre un tramat de bigues de fusta. Modificacions posteriors han fet crear una paret més al nord, per tal de tenir-hi un nou espai de cobert. El sostre que va de la paret del cobert a dalt de la barraca és d'uralita i està tapant el sostre original. La barraca ha estat molt modificada. | 08012-218 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8751900,1.9761400 | 415040 | 4636426 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39446-foto-08012-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39446-foto-08012-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39446-foto-08012-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39447 | Molí del Verdeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-verdeguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Està en ruïnes ja que ha començat a perdre els terres interiors. | Molí de planta baixa i pis amb una superfície de 50 m2. La coberta és de quatre vessants. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat amb ornaments d'obertures i façana de rajoles ceràmiques. Té l'aspecte de construcció del segle XIX. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu. | 08012-219 | Avinyó | La riera Gavarresa donava energia a dos molins importants al llarg del poble d'Avinyó: el molí del Verdaguer i el molí de la Barnola, pertanyents a les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són aproximadament del mateix període. Els molins abastien un territori força ampli. | 41.8536200,1.9688900 | 414410 | 4634038 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39447-foto-08012-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39447-foto-08012-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39447-foto-08012-219-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha un excés de vegetació a l'exterior. | 106|98|105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39448 | La Baumeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baumeta | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Ha estat molt reformada recentment. | Masia de planta baixa, i primer pis amb una superfície aproximada de 450 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals, refeta recentment. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, sobretot s'ha refet la part superior per tal de fer habitable el recinte. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-220 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8939800,1.9791000 | 415311 | 4638509 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39448-foto-08012-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39448-foto-08012-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39448-foto-08012-220-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39449 | Vilaseca (Can Gomis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca-can-gomis | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Construcció datada del segle XVIII de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. En part del volum la golfa és pis i té tres torres. Part de la planta baixa té el sostre amb volta. A la façana posterior hi ha una lliça. El volum original ha patit ampliacions d'obra actual amb estructura metàl·lica i maó. Hi ha revestiment de pedra al sòcol de la planta baixa. La coberta ha estat reformada, majoritàriament a dues vessants, però en les torres és a quatre vessants. Hi ha dues tines quadrades. Té diferents edificis complementaris, coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-221 | Horta d'Avinyó | Construcció noucentista, dins del context del floriment agrícola i vitícola de la zona d'Artés i Avinyó del segle XIX. Seria adquirida per la familia Jorba de Manresa, propietaris de diversos magatzems als anys 1950-70 tan a Manresa com a Barcelona. | 41.8336700,1.9768600 | 415045 | 4631815 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39449-foto-08012-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39449-foto-08012-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39449-foto-08012-221-3.jpg | Legal | Modern|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|105|106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39451 | Font del Mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-vilaseca | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Hi ha massa vegetació al voltant i això pot arribar a provocar una reducció del cabdal de la font. | Font situada al davant de l'entrada principal del Mas Gomis, just a l'altre banda del jardí. Es tracta d'una font feta, en part dins de la roca natural, d'on surt un petit tub que permet treure aigua, tot i que part de l'aigua també raja entre la roca, baixant per la molsa que s'ha generat. Sota de la roca s'hi ha construït un abeurador de ciment que recull en part l'aigua que raja constantment per la roca. La roca està treballada per la part de dalt, i s'hi ha col·locat petits còdols que donen una forma semiesfèrica. A banda i banda de la roca, per la part posterior, s'hi ha generat un mur fet amb pedres irregulars i lligades amb ciment. | 08012-223 | Horta d'Avinyó | 41.8334800,1.9771500 | 415069 | 4631794 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39451-foto-08012-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39451-foto-08012-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39451-foto-08012-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació a la roca i dóna la sensació que la roca ha estat col·locada a posteriori, ja que sembla que s'adossi tan al mur com a l'abeurador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39452 | Pou de Cal Mateu 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-mateu-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | El sostre comença a trencar-se i posa en perill l'estructura. | Pou d'aigua, de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, fet amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter i arrebossat en part per morter sobretot a la part superior del pou. El sostre està tapat amb uralita. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, amb una porta de fusta, tancada amb cadenat. Tan a la vessant de migjorn com la de tramuntana, hi trobem dues obertures amb forma de finestra. | 08012-224 | Avinyó | 41.8615800,1.9790300 | 415262 | 4634912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39452-foto-08012-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39452-foto-08012-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39452-foto-08012-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39453 | Pou de Cal Mateu 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-mateu-2 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Pou d'aigua de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb totxo lligat amb morter. Alguna part de la paret també veiem l'arrebossat de morter, sobretot en la part superior de l'estructura. El sostre és de doble vessant. Per tapar el sostre s'ha utilitzat uralita. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta, on hi ha la porta metàl·lica tancada amb pany. Al costat esquerra de la porta hi ha una obertura en forma de finestra. A la paret de migjorn també hi ha la presència d'una finestra. | 08012-225 | Avinyó | 41.8615400,1.9791100 | 415269 | 4634907 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39453-foto-08012-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39453-foto-08012-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39453-foto-08012-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39454 | Pont del Solernou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-solernou | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Hi ha vegetació als murs del pont, fet que podria causar a mitjà termini l'esquerda de determinades zones per l'acció de les arrels. | Pont de 7 m de longitud per 3 metres d'ample i uns 4 m d'alçada. Està construït amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. A la volta hi ha totxana igualment lligada amb ciment. A banda i banda del pont, a la part superior, hi ha unes baranes fetes de pedra, d'una alçada de 20 cm i que ressegueixen la longitud del pont. | 08012-226 | Horta d'Avinyó | Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. | 41.8197300,2.0107900 | 417845 | 4630234 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39454-foto-08012-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39454-foto-08012-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha força vegetació a la seva part inferior, a la zona de terra. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 39455 | Fàbrica d'El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-tint | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Conjunt de la fàbrica d'El Tint sobrenom que es donà a la fàbrica Mateu, composat de la nau principal (que ara s'usa de magatzem per l'Ajuntament) al centre del conjunt, la nau del forn (on el sostre ha cedit i queden només les parets perimetrals i la xemeneia) a ponent, la bassa de l'aigua per poder fer funcionar la maquinària a tramuntana, i, finalment, l'edifici que servia d'habitacle per alguns dels treballadors a llevant. | 08012-227 | Avinyó | Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898. | 41.8618300,1.9829500 | 415588 | 4634936 | 1897 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39455-foto-08012-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39455-foto-08012-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39456 | Xemeneia de la Fàbrica d'El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-del-tint | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Xemeneia situada a la nau més occidental d'El Tint. Està feta amb totxanes lligades amb ciment i tot el conjunt té una alçada d'uns 11-12 m respecte el nivell del terra. Es conserva gran part del forn que hi havia, amb l'obertura per on s'introduïa la font de calor. Aquesta part presenta unes totxanes de color blanquinós fins a l'alçada on hi hauria el sostre. La xemeneia està feta amb totxanes de color natural, i es va estrenyent amb l'alçada. | 08012-228 | Avinyó | Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898. | 41.8618700,1.9826000 | 415559 | 4634940 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39456-foto-08012-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39456-foto-08012-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39457 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-0 | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 288 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observen modificacions a les obertures de la façana principal i ampliacions cap a la façana posterior amb galeries en la golfa, estil pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-229 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934600 | 416413 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39457-foto-08012-229-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39458 | Cal Planoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planoles | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Està abandonada | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És la situada més a l'est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 288 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observa una ampliació de la façana posterior, sobresortint de les altres cases, amb galeries en el primer pis. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-230 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934200 | 416410 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39458-foto-08012-230-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39459 | El Pla del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-del-rial | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Ha estat reformada l'any 2005. | La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 760 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arrebossat, conservant la pedra tan de les finestres com de la porta. Ha patit una reforma l'any 2005 conservant-ne l'estructura però reformant-ne l'ornamentació de la façana. A l'alçada del primer pis hi té un balcó. Per la part de migjorn hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta. Destaca l'antic molí situat al darrera de l'edifici. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc, tot i que per la part de llevant està tocant a la fàbrica del Torrentó. | 08012-231 | Horta d'Avinyó | 41.8209100,1.9649200 | 414037 | 4630410 | 1611 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39459-foto-08012-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39459-foto-08012-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39459-foto-08012-231-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha uns murs visibles a terra, seguint part de la façana que segurament correspondrien a alguna ampliació. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39460 | Murs del Mas d'El Pla del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-mas-del-pla-del-rial | XVII ? | Està en ruïnes | Paret d'uns 40 cm d'ample que segueix la façana del Mas del Pla del Rial pel seu exterior, en direcció nord. Segurament es tractaria de l'ampliació del Mas, o d'algun edifici adjacent relacionat amb aquest. | 08012-232 | Horta d'Avinyó | 41.8210200,1.9648300 | 414029 | 4630422 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39460-foto-08012-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39460-foto-08012-232-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39461 | Roures de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-vall-de-la-gavarresa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Conjunt de roures centenaris situats a l'entrada de la masia de La Vall de la Gavarresa, al sud-est d'aquesta. Es troben als marges de la riera Gavarresa. Tenen una alçada aproximada d'uns 20 metres, amb gran quantitat de fullam. Se situen tots en una zona d'uns 100 m2 aproximadament. | 08012-233 | Avinyó | 41.8803200,2.0004100 | 417061 | 4636971 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39461-foto-08012-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39461-foto-08012-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 39462 | Barraca de l'Illa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lilla-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La porta és força petita en comparació amb la resta d'estructura. | 08012-281 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8283100,1.9610000 | 413721 | 4631236 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39462-foto-08012-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39462-foto-08012-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39462-foto-08012-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39463 | Barraca de l'Illa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lilla-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 10 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura com a respiració de la barraca. | 08012-282 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8306600,1.9608800 | 413714 | 4631497 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39463-foto-08012-282-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es conserva en un estat realment bo. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39464 | Barraca del Soler 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-soler-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està començant a perdre una de les parets. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície d'uns 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb bigues de fusta, cobertes amb grans lloses i, sobre d'aquestes, terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La paret meridional ha començat a despendre's, trobant-se en un estat pre-ruïnós. | 08012-283 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8434300,1.9655000 | 414115 | 4632910 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39464-foto-08012-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39464-foto-08012-283-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39465 | Barraca del Pla de Vilamajor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. L 'estructura es pot dividir en dos espais clarament diferenciats per un mur mitjer: la barraca i el cobert. El conjunt presenta dues obertures en forma de portes al mur de migjorn, i el sostre, fet amb bigues de fusta i cobert amb lloses i terra, està fet amb doble vessant agafant com a punt més elevat el mur mitjer. Les bigues han començat a cedir, fent que gran part del sostre hagi caigut. | 08012-284 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8457000,1.9639100 | 413986 | 4633164 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39465-foto-08012-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39466 | Barraca del Pla de Vilamajor 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-vilamajor-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec, tot i que parts del mur han estat posteriorment arrebossats amb morter per donar-li solidesa. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb plaques de pladur. El sostre és de doble vessant i està construir amb grans bigues que suporten lloses i que estan tapades amb terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra hi ha gran quantitat de vegetació que tapa gran part de la façana. | 08012-285 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8466400,1.9614300 | 413781 | 4633270 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39466-foto-08012-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39466-foto-08012-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Recentment s'ha afegit una construcció al darrera de la barraca, adossada a aquesta. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39467 | Barraca del Pla del Gil 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Mostra igualment petites obertures als murs de llevant, ponent i tramuntana que funcionen com a respiració i guaita. Cal ressaltar-ne la solidesa dels murs i de l'estructura en general. El sostre està fet amb proto-volta cònica, ja que partint d'una planta quadrada, les lloses de pedra es van superposant fins a ser tancades per una llosa més gran a la part central, tot i que en aquest cas, s'ha extret la llosa del centre per col·locar-hi un tub de ferro, d'uns 3 m d'alt, que serviria, segurament, per poder tirar coets o altre tipus d'elements de pólvora, segons ens ha fet arribar l'agutzil del poble. | 08012-286 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8090100,1.9886400 | 415991 | 4629065 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39467-foto-08012-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39467-foto-08012-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39467-foto-08012-286-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39468 | Barraca del Pla del Gil 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura. Els carreus que podem observar a l'interior destaquen pel seu gran proporció. | 08012-287 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8084800,1.9897900 | 416086 | 4629006 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39468-foto-08012-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39468-foto-08012-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39468-foto-08012-287-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39469 | Barraca del Pla del Gil 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-gil-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura. | 08012-288 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8114100,1.9904800 | 416147 | 4629330 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39469-foto-08012-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39470 | Barraca del Mas Roqueta 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra que tanquen amb una llosa més gran, i està cobert per terra aixafada. A la vessant esquerra de la porta hi ha un mur extern d'un metre d'alt que reforça la barraca per la seva vessant septentrional. | 08012-289 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8163500,1.9779400 | 415112 | 4629891 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39470-foto-08012-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39470-foto-08012-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39470-foto-08012-289-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39471 | Barraca del Mas Roqueta 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-11 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que hi ha una superposició de lloses de pedra, coronades per una llosa de més gran proporció. Sobre del conjunt hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra, hi trobem un carreu de pedra situat verticalment. | 08012-290 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8156900,1.9734100 | 414735 | 4629822 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39471-foto-08012-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39471-foto-08012-290-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39472 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-0 | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Hi ha parts de la casa força deixades | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 722 m2. Està documentada des del segle XIII. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'Jose Roca 1857'. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'hi observen intervencions de diferents èpoques, ampliació del volum original en la part de la façana principal i també ampliació vertical amb el canvi de coberta. A l'interior hi ha el celler excavat a la roca, amb el sostre amb volta i mantenen la premsa de vi. Hi ha adossat un volum en la part posterior, que forma part integral de la masia. A més té un cobert, una pallissa i era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Hi ha dues llindes més ja que a l'interior de la segona porta, passada la premsa, hi trobem a la llinda '??? Francesch Roca/ 1675' i a dins del menjador hi ha una porta on trobem a la llinda '??P 1590'. | 08012-513 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent. | 41.9050200,1.9961000 | 416735 | 4639718 | 1590 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39472-foto-08012-513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39472-foto-08012-513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39472-foto-08012-513-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Podem observar en la fotografia 2 com la casa originària era la més baixa situada al nivell frontal de les imatges. Després es féu la part meridional d'aquesta i finalment la occidental. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||
| 39474 | Pica per rentar plats de La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-per-rentar-plats-de-la-roca | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està a l'aire lliure i pateix efectes de líquens i algun fong. | Pica de pedra d'un sol bloc, que servia per rentar i disposar els plats per eixugar-se. Té una llargada aproximada de 2,10 m, amb una amplada de 70 cm aproximats. Les ranures que rodegen la pedra servien per poder aguantar els plats contra la paret sense que aquests caiguessin a terra. | 08012-515 | Sta. Eugènia de Relat | En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent. | 41.9050200,1.9961000 | 416735 | 4639718 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39474-foto-08012-515-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39475 | El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. | 08012-516 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||
| 39476 | Llegenda del Salt d'Euga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-deuga | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. | Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. El camí vell d'Avinyó a Artés travessa dos torrents, el de Can Vilalta i, poc després, el de Salt d'Euga, que el travessa per sobre una roca que fa de vorera a un fort saltant del torrent. Diu la tradició que un home va anar una nit d'Avinyó cap a Artés a buscar una medicina quan a l'alçada de Les Encantades s'hi troba una euga sola. Ell la muntà pensant que aniria més ràpid. En tornar d'Artés i passar per la roca de Salt d'Euga, l'euga saltà. El dia següent trobaren a l'home mort a baix del saltant, i al costat de la roca, la pota d'euga marcada. Per aquesta raó a aquest racó se'l anomena el Salt d'Euga. Ja qui diu que l'euga seria una de les bruixes que habitarien a les encantades. | 08012-517 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39477 | Llegenda de Les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. | Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. Anant d'Avinyó a Horta, després de passar el Salt d'Euga i seguint el camí vell enlloc de la carretera, aquest tros de camí que és a mitja baixada de l'Horta de la Paula, s'anomenava Les Encantades. A mà esquerra baixant cap a Horta hi ha una balsera i una mica més avall hi ha una rampa que costa molt de pujar i baixar ja que el terreny és argilós i per mitjà de les aigües fa moltes esquerdes. Això fa que quedin blocs de terra amb formes estrafolàries que vistes de nit les prenien antigament per bruixes i fantasmes que si bé corrien durant la nit, de dia es convertien en aquells blocs de terra, restant encantades les bruixes i fantasmes. D'aquí el seu nom | 08012-518 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39478 | Llegenda de la Creu de la Quera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-la-quera | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou. | Llegenda referent a un costum popular lligat a la superstició i la geografia del terreny. La carretera que va d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a uns sis quilòmetres i mig d'Avinyó passa per una collada en la que s'encreua el camí d'Els Andreus a la Rovira i que s'anomena La Creu de la Quera. Aquesta collada és deserta i apartada de tota masia i de nits es torna un lloc feréstec. Això feia que antigament es cregués aquest lloc com de reunió de bruixes i expliquen que entre altres coses un dia algú passant per allà veié un cove de gats que volava sol. Per això hi feren una creu al marge del camí per allunyar els mals esperits. Diu que des de temps immemorial hi ha qui ha vist la creu marcada al marge i que, encara que plogui i la creu desaparegui, sempre hi torna a aparèixer, per tant el marge mai està sense la creu. | 08012-519 | Sta. Eugènia de Relat | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39479 | Les processons de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-processons-de-sant-sadurni | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa | Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble. | 08012-520 | El Morisco | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39480 | Les truites de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-truites-de-pasqua-florida | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous. | 08012-521 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39481 | La Bonaventura de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bonaventura-de-sant-joan | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa | Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva. | 08012-522 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39482 | Els focs de vigílies de sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-focs-de-vigilies-de-sants | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si. | Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble. | 08012-523 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39483 | Plaça Major d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-davinyo | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Plaça de planta rectangular, refeta recentment amb ciment al llarg de tota la superfície. És el punt neuràlgic on hi desemboquen els principals edificis històrics del poble: l'església de Sant Joan, que està, en part, sobre de la plaça; la casa dels Verdaguer; la Torre dels Abadal; la casa Vilarasau; i l'Ajuntament. | 08012-234 | Avinyó | El poble d'Avinyó ha crescut al voltant de l'església de Sant Joan i la plaça de l'església. El seu origen urbà cal considerar-lo del segle XVII, tot i que deuria assolir el perímetre actual probablement al segle XVIII. | 41.8636900,1.9712800 | 414622 | 4635154 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39483-foto-08012-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39483-foto-08012-234-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39484 | Font d'El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està orientada a ponent. Té dos brocs que ragen molt i es troben molt arran de terra. Els brocs estan a la paret de pedra envoltats per un arc, fet amb ciment, igual que l'arrebossat de la pedra on surten els dos brocs. Hi ha una fornícula amb una Mare de Déu i una lleixa. S'hi accedeix baixant tres graons. | 08012-235 | Horta d'Avinyó | 41.8138800,1.9975200 | 416735 | 4629598 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39484-foto-08012-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39484-foto-08012-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39485 | Font del Montsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-montsec | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està situada a la paret sud d'una caseta dipòsit feta de ciment i construïda a mitjans del segle XX. La font fa un dipòsit cúbic del qual surt un broc de plàstic molt ample (de canonada). El desguàs es canalitza i va a parar a dues piscines que hi ha més al sud de la caseta. | 08012-236 | Horta d'Avinyó | 41.8118200,2.0000200 | 416940 | 4629366 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39485-foto-08012-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39486 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-0 | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està molt ben arreglada i conservada. Es troba al peu d'una paret de carreus de pedra lligats amb ciment a damunt de la qual hi ha una capelleta de ciment, amb teulat i reixes, que conté la figura de Sant Jaume. La paret fa un arc sobre la font i a cada banda hi ha una pedra gran que fa de banc. El broc queda molt baix i raja força. El desguàs de la font va cap al torrent | 08012-237 | Horta d'Avinyó | 41.8309900,1.9752900 | 414911 | 4631519 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39486-foto-08012-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39486-foto-08012-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||
| 39487 | Gorg del Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-relat | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Gorg on va a parar l'aigua del riu Relat, situat a 300 m al sud-est del Mas Relat. Subministra l'aigua d'aquesta masia i dels camps de conreu del voltant del gorg. | 08012-238 | Sta. Eugènia de Relat | 41.8769400,1.9785200 | 415240 | 4636618 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39487-foto-08012-238-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha força brossa vegetal a les vores i a l'interior. àdhuc hi ha arbres sencers enmig del gorg, fet que propicia un possible embussament en cas d'aigüat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||||||
| 39488 | Can Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrofi | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Masia que era de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 240 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar. La planta baixa té el sostre amb volta. Conserva part de la volumetria original, però no s'identifica l'accés principal, que per l'estructura existent és possible que fos a la façana sud-oest. Només es conserven una volta, parts de les parets, una porta i una tina en la façana posterior. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-239 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8603100,1.9408400 | 412091 | 4634809 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39488-foto-08012-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39488-foto-08012-239-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39489 | Molí de l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-labadal | - CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Edifici de planta baixa, pis i golfa amb una superfície aproximada de 405 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb rajoles ceràmiques. S'observen modificacions en les obertures, algunes han estat tapiades amb maons. La coberta ha estat intervinguda recentment. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltat de camps de conreu i bosc i al costat de l'Abadal. | 08012-240 | Horta d'Avinyó | La riera Gavarresa donava energia a diversos molins al llarg del seu recorregut. A la zona d'Horta hi havia dos molins, un de desaparegut al Plà del Rial, i l'altre encara dempeus: el molí de l'Abadal, actualment reformat com a habitatge. | 41.8345100,1.9676200 | 414279 | 4631917 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39489-foto-08012-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39489-foto-08012-240-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39490 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 240 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista i la porta adovellada. Part de la volumetria està enderrocada, resten dempeus els coberts i les ampliacions usats com a corral. S'observen modificacions en les obertures i en el volum en general, ja sigui en pedra o bé en obra nova. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-241 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8524400,1.9526100 | 413057 | 4633923 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39490-foto-08012-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39490-foto-08012-241-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | ||||||||
| 39491 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | La masia és actualment de planta baixa amb una superfície aproximada de 240 m2. En origen era de planta baixa i pis amb la coberta de dues vessants, actualment només conserva una part de la façana de la planta baixa i la coberta es modificà fent-la a un sol vessant que fa el desguàs a la façana principal. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La porta era adovellada, però fou transformada en rectangular. Es feren ampliacions del cobert adossat a la casa, canviant la coberta de dues vessants a tres. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-242 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8580900,1.9484900 | 412723 | 4634555 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39491-foto-08012-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39491-foto-08012-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39491-foto-08012-242-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||
| 39492 | L'Abejaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labejaro | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 260 m2. Queden les restes dels murs perimetrals i interiors, la porta d'accés i alguna obertura. La coberta s'ha ensorrat però era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat. Hi ha dues tines de pedra a la façana oest. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-243 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8940400,1.9640500 | 414062 | 4638531 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39492-foto-08012-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39492-foto-08012-243-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de fer la fitxa hi havia hagut moviments de terra que afectaven el perímetre de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||
| 39494 | Torrent Salat d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-salat-davinyo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Torrent que neix prop de Sant Sadurní del Pla i desemboca a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. La surgència d'aigua salada diposita òxid de ferro oferint un cromatisme particular en les seves aigües. Trobem una vegetació ben adaptada als entorns salats o halòfils com: Juncus maritimus (jonc) i una alga resistent del gènere Cladophora. La sal prové del subsól de la formació geològica de Cardona, rica en sal gemma. El torrent salat es situa enmig del bosc de pinassa que hi ha al nord-oest de Ca l'Abadal. | 08012-245 | Horta d'Avinyó | 41.8365200,1.9489800 | 412734 | 4632159 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39494-foto-08012-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39494-foto-08012-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 | |||||||||||||
| 39495 | La Bena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bena | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Mas amb una superfície aproximada d'uns 450 m2. La major part del perímetre ha estat enrunat i només es conserven dues parts del perímetre. Per la vessant nord-est trobem un dels accessos a la masia per la seva planta baixa, on encara es conserva gran part del mur, la porta d'accés i, a l'interior, un arc que separava dos espais. Per altra banda, hi ha la paret que delimita la vessant sud-oest, on només es conserva un mur de tres metres i mig, i un mur petit que se li adossa. | 08012-246 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8727500,1.9673800 | 414310 | 4636163 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39495-foto-08012-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39495-foto-08012-246-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La gran quantitat de vegetació fa que no es pugui observar amb claredat la delimitació perimetral del Mas. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

