Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96235 | Escultura a la relació entre els joves i la pau al món | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-la-relacio-entre-els-joves-i-la-pau-al-mon | <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XXI | <p>Escultura de gran format, de 4 m d'alçada, que consta de dues figures antropomorfes, però estilitzades, que estan assegudes, amb les cames plegades i que es recolzen el cap en l'espatlla de l'altre. Els braços caiguts en paral·lel a les cames.</p> <p>És el fruit del segon taller de l'autor (Silvio Pérez) amb joves vinculats a les arts i a la cooperació i està dedicada a l'essència de la relació entre els joves i la recerca de la pau al món.</p> | 08209-51 | Parc de La Pau, s/n | <p>Inaugurada el 12 de novembre de l'any 2005, amb l'assistència del cònsol de Cuba a Barcelona, el senyor Cristobal Molina; representants d'altres municipis agermanats amb poblacions cubanes i les autoritats locals, encapçalades per l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles.</p> | 41.5157287,2.2394541 | 436538 | 4596290 | 2005 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96235-5102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96235-5103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96235-5104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Silvio Pérez i Carralero | Silvio Pérez Carralero és un escultor cubà de Cueto, província d'Holguin on és professor a l'Escola Professional d'Arts Plàstiques. També ha estat vicepresident del Consell assessor per al Desenvolupament de l'Escultura Monumentària i Ambiental i està especialitzat en la recreació de figures humanes.Amb motiu de l'intercanvi cultural d'intencions d'agermanament signat l'any 2002 entre el municipi de Cueto i Sant Fost de Campsentelles, el govern provincial d'Holguin convida a l'alcalde de Sant Fost de Campsentelles a participar de la desena edició de les Jornades de Cultura Iberoamericana. Com a conseqüència d'aquesta trobada, es convida a l'artista a fer estades a Sant Fost de Campsentelles i a treballar en diversos projectes per instal·lar-los a la via pública. També, per fomentar i millorar la formació artística de joves, es fan uns tallers d'escultura amb la participació dels alumnes de l'Institut Alba del Vallès. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96236 | Escultura a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-rafael-casanova | <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XXI | <p>Monument dedicat a Rafael Casanova que consisteix en un plafó en forma de rectangle ondulat (2 x 0,7 x 0,14 m) collat a una base de formigó que no és visible. A la cara frontal del rectangle hi trobem les quatre barres, amb la part inferior acabades en punta i a la part superior, les dues dels extrems, arrodonides i les dues centrals amb una línia diagonal que representa la forma del número 1. Per tant, es pot llegir el número 11 fent referència a l'11 de setembre de 1714.</p> <p>Al costat hi ha un faristol amb una placa on es pot llegir: '<em>En record de Rafael Casanova i de tots aquells que han mantingut vives les nostres llibertats / Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles</em>'.</p> <p>Al costat dret del faristol, hi ha la Senyera.</p> | 08209-52 | Plaça 11 de Setembre, s/n | <p>La inauguració es va fer coincidir amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2006, amb l'assistència dels representants municipals, de partits polítics, entitats cíviques, socials, culturals i esportives de Sant Fost de Campsentelles.</p> | 41.5201302,2.2381593 | 436434 | 4596779 | 2006 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96236-5202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96236-5203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Silvio Pérez i Carralero | Silvio Pérez Carralero és un escultor cubà de Cueto, província d'Holguin on és professor a l'escola Professional d'Arts Plàstiques. També ha estat vicepresident del Consell assessor per al Desenvolupament de l'Escultura Monumentària i Ambiental i està especialitzat en la recreació de figures humanes.Amb motiu de l'intercanvi cultural d'intencions d'agermanament signat l'any 2002 entre el municipi de Cueto i Sant Fost de Campsentelles, el govern provincial d'Holguin convida a l'alcalde de sant Fost de Campsentelles a participar de la desena edició de les Jornades de Cultura Iberoamericana. Com a conseqüència d'aquesta trobada, es convida a l'artista a fer estades a Sant Fost de Campsentelles i a treballar en diversos projectes per instal·lar-los a la via pública. També, per fomentar i millorar la formació artística de joves es fan uns tallers d'escultura amb la participació dels alumnes de l'Institut Alba del Vallès. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96237 | Escultura El Manelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-el-manelet | <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XXI | <p>Figura d'un pastor del pessebre vivent anomenat <em>El Manelet</em> amb barretina, samarra, sarró i un gaiato a la mà esquerra. Té el braç dret aixecat i amb la mà subjecta un fanal.</p> <p>L'escultor prengué com a model Santi Bastida, que feia de pastor en el pessebre vivent.</p> | 08209-53 | Carretera B-500, s/n als jardinets de la parada del BUS | <p>Inaugurada el 17 de desembre de l'any 2006 coincidint amb l'inici de la representació del pessebre vivent de la temporada 2006/2007 i per celebrar els 40 anys de representacions. A l'acte hi van assistir l'alcalde, representants de l'Ajuntament, els membres de la Junta del Pessebre Vivent i el públic assistent al pessebre vivent.</p> | 41.5182600,2.2322470 | 435939 | 4596576 | 2006 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96237-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96237-5303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Silvio Pérez i Carralero | Silvio Pérez Carralero és un escultor cubà de Cueto, província d'Holguin on és professor a l'escola Professional d'Arts Plàstiques. També ha estat vicepresident del Consell assessor per al Desenvolupament de l'Escultura Monumentària i Ambiental i està especialitzat en la recreació de figures humanes.Amb motiu de l'intercanvi cultural d'intencions d'agermanament signat l'any 2002 entre el municipi de Cueto i Sant Fost de Campsentelles, el govern provincial d'Holguin convida a l'alcalde de sant Fost de Campsentelles a participar de la desena edició de les Jornades de Cultura Iberoamericana. Com a conseqüència d'aquesta trobada, es convida a l'artista a fer estades a Sant Fost de Campsentelles i a treballar en diversos projectes per instal·lar-los a la via pública. També, per fomentar i millorar la formació artística de joves es fan uns tallers d'escultura amb la participació dels alumnes de l'Institut Alba del Vallès. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96238 | Gegants en Faust i la Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-en-faust-i-la-marina | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XXI | <p>La parella de gegants de Sant Fost de Campsentelles són en Faust i la Marina, una parella de pagesos que es dediquen a treballar la terra.</p> <p>Ell representa un pagès de 30 anys vestit amb armilla negra amb camisa blanca, faixa i barretines morades. Recolza una aixada a l'espatlla dreta. Fa 3,45 m d'alçada i pesa 32 kg. La Marina porta un vestit estampat amb motius florals, amb davantal i maneguins reixats de color negre i amb gandalla o ret al cap amb un llacet al front. Sosté un cistell ple de raïm amb la mà esquerra i un mocador i un branquilló de raïm amb la dreta. Fa 3,50 m d'alçada i també pesa 32 kg.</p> <p>Són obra del taller empordanès de Navata <em>Ventura i Hosta</em>.</p> <p>El seu bateig va ser el 26 de juliol durant la Festa Major de 2010. Els seus padrins són el Mir i la Guillema, i la gegantona Mariona, tots tres de Mollet del Vallès. El Faust i la Marina celebren la seva trobada gegantera a finals de juliol.</p> | 08209-54 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>L'origen dels primers gegants de Sant Fost de Campsentelles és l'any 1997, quan tres veïns del poble encarreguen i paguen la primera parella. Eren en Miquel i la Quimeta. Ell era un pagès d'edat avançada i ella era lletera. El seu bateig fou el 27 de gener de 1997. Però van durar poc i es desconeix que se'n va fer d'ells fins que l'any 2009, des de l'Ajuntament es promou la construcció dels actuals gegants.</p> | 41.5187420,2.2329310 | 435996 | 4596629 | 2010 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96238-dsc0261.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ventura i Hosta | Acompanyen als gegants els capgrossos 'Pagès' i 'Borratxo'. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96239 | Monument a la memòria històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-memoria-historica | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2011). 'Enric Torrents i Murgarella. Alcalde de sant Fost (1934 i 1936-1939)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 5. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p> </p> | XXI | <p>Monument commemoratiu ubicat, gairebé, al centre de la rotonda de la plaça del Remei a l'Avinguda Catalunya. Es tracta d'un monòlit petri de pedra quaternària, sorrenca i vermellosa procedent de l'empresa Pedres i Marbres Vila de Tagamanent (Osona), coronada per quatre triangles amb una de les arestes irregular, com a representació de les quatre barres. Estan fets de acer-corten.</p> <p>Per accedir-hi o apropar-s'hi, hi ha un tram del parterre cobert amb pedres i quatre travessers de via a modus de graons. Aquesta mena de camí està delimitat als costats per pedres més grans i vegetació arbustiva.</p> <p>Hi ha dues plaques metàl·liques. La principal i més gran, situada en una zona central, diu: '<em>En memòria d'Enric Torrents i Margarella, alcalde de Sant Fost de 1936 a 1939, i dels veïns Rafael Blasco i Tello, Josep Flaqué i Torrents, Jaume Fornells i Pou, Valero López i Monforte, Joan Martorell i Martínez, Joan Mas i Fillat, Rafael Niubó i Paré, Salvador Pedragosa i Tió, Josep Puig i Suñol, Joan Rifà i Recolons, Ramon Sariol i Castellà, Jacint Suñé i Colomé, Francesc Vial i Rodés, Josep Vives i Borrell, Antoni Xicola i Suñé i Ramon Xicola i Suñé, que van morir en defensa de la Legalitat, la Democràcia i Catalunya. / Fent públic el reconeixement del seu sacrifici i del seu record, un exemple de conducta i fidelitat, ho escripturem en la història del nostre poble / sant Fost de Campsentelles, 12 de març de 2011</em>'.</p> <p>A la part inferior dreta, hi ha una altra placa on es llegeix: 'A<em> les entitats i persones que amb el seu ajut i col·laboració han fet possible aquest monument / Gràcies per sempre / Comissió Memorial Democràtic de Sant Fost</em>'.</p> | 08209-55 | Rotonda de la Plaça del Remei | <p>Inaugurada el 19 de març de l'any 2011, amb l'assistència de les autoritats locals, de la Comissió del Memorial Democràtic, de familiars d'Enric Torrents i de la resta de familiars homenatjats.</p> | 41.5235308,2.2271267 | 435517 | 4597165 | 2009 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96239-5502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96239-5503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El monument és el resultat de la voluntat del poble de Sant Fost de Campsentelles de retre homenatge als veïns i veïnes del municipi que van morir defensant la República. La Comissió formada per a la realització del projecte va fer una tasca de recerca dels familiars, es va fer una subscripció popular i entitats, empreses i voluntaris van col·laborar econòmicament o materialment. L'autor del monòlit és un artista que vol mantenir l'anonimat. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96240 | Escultura La salutació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-salutacio | <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p> </p> | XXI | <p>És un conjunt escultòric format per dues obres separades de manera que una es veu dins de l'altra. Representa una figura femenina amb el braç aixecat saludant. Està feta íntegrament amb ferro i acabada amb betum de Judea i oxidada, amb unes dimensions de 280 x 285 x 100 cm, la més gran, i 187 x 86 x 80 cm, l'altra.</p> <p>Va presidir l'acte que va representar l'inici de la celebració de la primera Nit de la Cultura a l'Ateneu de Sant Fost de Campsentelles, el 9 d'abril del 2011, en què es van lliurar els premis L'Ateneu biblioteca, L'Ateneu participació i L'Ateneu promoció. Els guardonats van rebre una maqueta de l'escultura.</p> <p>L'obra es troba al vestíbul de l'auditori de l'Ateneu de Sant Fost de Campsentelles.</p> | 08209-56 | Plaça de la Vila, s/n | <p>Obra cedida per l'autor a l'Ateneu el 9 d'abril de 2011, amb motiu de la Nit de la Cultura de l'Ateneu que premiava diverses tasques d'usuaris del centre.</p> | 41.5190216,2.2326507 | 435973 | 4596660 | 2011 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96240-5602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96240-5603.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Mira i López | Ricard Mira és un escultor que treballa el ferro, el fang i la fusta. Té l'estudi a Martorelles. Va viure durant 14 anys a Sant Fost de Campsentelles i té el diploma de Mestre artesà escultor. La majoria de les seves obres són fetes de ferralla reciclada que prové de la zona. Acostuma a fer servir el ferro corten. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96241 | Escultura Roda del Coneixement | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-roda-del-coneixement | <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p> </p> | XXI | <p>Obra feta amb retalls de ferralla de ferro, situada sobre un pedestal, també de ferro. La roda fa 125 cm de diàmetre per 200 cm d'alçada i 72 cm de fons.</p> <p>Simbolitza l'aprenentatge i l'adquisició de la maduresa intel·lectual.</p> | 08209-57 | Carrer Buixó Baliarda, núm. 15 | <p>Es va inaugurar el setembre de l'any 2014.</p> | 41.5222383,2.2327995 | 435989 | 4597017 | 2014 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Mira i López | Ricard Mira és un escultor que treballa el ferro, el fang i la fusta, i té el seu estudi a Martorelles.Va viure durant 14 anys a Sant Fost de Campsentelles i té el diploma de Mestre artesà escultor. La majoria de les seves obres són fetes de ferralla reciclada que prové de la zona. Acostuma a fer servir el ferro corten. | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||||
| 96265 | Làpida sepulcral de la Plaça de les Glòries Catalanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-sepulcral-de-la-placa-de-les-glories-catalanes | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVII | <p>Làpida sepulcral de l'antic cementiri recuperada com a element ornamental. Segons transcripció de Xavier Pérez diu: '<em>Vas de senyor en Ioan Iombart de Sant Fost a(n)y 1607</em>'. Per tant, es tracta de la làpida de la tomba de Joan Llombart, que estava al cementiri parroquial de Sant Fost. Era dels amos del mas Llombart.</p> | 08209-58 | Plaça de les Glòries Catalanes, s/n | <p>Es col·loca l'any 1982 amb l'arranjament que fan els veïns i les veïnes del carrer de Sant Pere per condicionar l'espai de l'antiga església de Sant Fost.</p> | 41.5133254,2.2343123 | 436106 | 4596027 | 1607 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96265-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96265-5803.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96267 | Pilar dedicat al canonge Doctor Joan Rifà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-dedicat-al-canonge-doctor-joan-rifa | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Pilar piramidal coronat per una creu de ferro. El pilar està fet amb pedres de l'enderroc de l'antiga església parroquial, enderrocada l'any 1936.</p> <p>Rememora l'antic pilar aixecat en honor al canonge Doctor Joan Rifà, fill del poble que hi havia en aquest indret i que també fou destruït l'any 1936. La creu prové del cementiri antic.</p> | 08209-59 | Plaça de les Glòries Catalanes, s/n | <p>Iniciativa dels veïns i de les veïnes del carrer de Sant Pere, duta a terme l'any 1982 per embellir la zona.</p> | 41.5134088,2.2345738 | 436128 | 4596036 | 1982 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96267-5902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Anton Farré i Bret | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96268 | Font de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-3 | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p> </p> | XX | <p>La font de Sant Pere es troba a la Plaça de les Glòries Catalanes, al final del carrer de Sant Pere. És un dels elements culminants de l'embelliment de la zona, on hi havia l'antiga parròquia, que els veïns i les veïnes van iniciar a principis dels anys 80 del segle XX. L'advocació de la font es deu al conjunt de cases que conforma el carrer de Sant Pere. S'alimenta d'aigua de la xarxa pública.</p> <p>S'adossa a la paret que delimita dita plaça, en un parterre sobresortint a la banda sud de la plaça. Un petit frontó triangular emmarca un plafó ceràmic amb la representació de Sant Pere i una llegenda amb el nom del sant. Al costat hi ha una rajola que indica l'any de construcció: 1985. A la seva dreta hi ha el broc de la font, de polsador, amb la pica al terra de secció semi circular i feta de pedres irregulars unides amb morter. Més a la dreta hi ha un banc de pedra. Al costat hi trobem una taula monolítica de pedra amb bancs a cada costat.</p> | 08209-60 | Plaça de les Glòries Catalanes, s/n | <p>El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l'església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.</p> <p>Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l'església una casa que era anomenada la 'Ferreria' i altra coneguda com Mas Corts. I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.</p> | 41.5132313,2.2341011 | 436089 | 4596016 | 1985 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96268-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96268-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96268-6004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al davant hi ha un lledoner centenari. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96269 | Base de premsa de la Plaça de les Glòries Catalanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-la-placa-de-les-glories-catalanes | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVII-XVIII | <p>Base de premsa de vi de cargol, feta de pedra granítica situada en el parterre d'un lledoner monumental, al centre mateix de la Plaça de les Glòries Catalanes.</p> <p>El parterre delimita la protecció del lledoner, construït amb pedra irregular unida amb morter i alçat. La base de premsa es troba en un costat i està posada amb una inclinació de 45º.</p> | 08209-61 | Plaça de les Glòries Catalanes, s/n | <p>Possiblement pertanyia al celler de Can Torrens nou.</p> | 41.5132993,2.2340374 | 436084 | 4596024 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96269-6102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96269-6103.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96270 | Font de la Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-2 | XX | <p>Font aixecada arrambada al mur perimetral de la plaça de la Vila, a l'ombra de dos castanyers. Emmarcada amb un parament quadrat, enrajolat de fons groc i franges verdes, on hi destaca, en un costat, un plafó de rajoles amb la representació de Sant Fost, signat per Joan Vicens. A l'altre costat hi ha el brollador cromat de polsador que s'alimenta d'aigua de la xarxa municipal.</p> <p>La pica és quadrada amb una vora de rajoles verdes i està suportada per una peanya enrajolada acabada amb una mena de capitell fet de maons de forma piramidal invertida, més estret de baix que de dalt. Un paviment de rajoles de les mateixes dimensions que l'emplafonat delimita per terra l'espai de la font.</p> | 08209-62 | Plaça de la Vila, s/n | <p>El solar on s'aixeca l'edifici de l'Ajuntament es compra al senyor Joan Lleget Casa, l'onze de maig de 1932.</p> <p>S'inaugura el 26 d’agost de 1933. L'acte fou presidit per Francesc Macià. Les escoles i l’Ajuntament compartien l'edifici en una expressió plenament republicana de la retòrica de l’Estat.</p> <p>L’edifici havia estat construït sota les ordres de l’arquitecte Marià Romaní, en la seva condició d’arquitecte municipal. L'acte d'inauguració es recull en una notícia de <em>La Vanguàrdia </em>del 30 d'agost. El discurs del President Macià es pot llegir a Pérez (1990, pp. 180) o a <em>El Dia Gráfico</em> del 27 d'agost de 1933.</p> | 41.5187711,2.2324307 | 435955 | 4596632 | 1933 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96270-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96270-6203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96270-6204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Vicens (autor del plafó ceràmic) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96272 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.<span> </span></span></span></span></span></p> | Hi ha terra acumulada en el bassal i en el moment de la visita, no hi cap indici de l'indret exacte de la déu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font dels Avellaners està situada en una raconada ombrívola del torrent de can Cabanyes, fent de partió entre els boscos de can Cabanyes i els boscos de Can Torrens Vell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per arribar-hi es pot anar en direcció a Can Torrens Vell. Un cop situats a la cadena que tanca el camí d’anar a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, i que bifurca per a anar a mà esquerra a can Torrens Vell, continuar a peu, sempre en direcció a l’ermita, deixant trencalls a dreta i a esquerra. Uns 630 m més endavant en un revolt, a mà esquerra, hi ha un corriol estret mig engolit per la vegetació amb un disc de senyalització de prohibició d’accés a vehicles. El primer tram, puja entremig de crestalls fets en el sauló. Cal seguir recte, deixat un camí ample de la mida d’un carro a mà dreta amb les parets retallades per la màquina, com si s’entrés dins del bosc. El camí es torna més planer i pocs metres més endavant el corriol s’estreny per baixar al torrent. Aquí la vegetació canvia totalment. Uns vells avellaners ens senyalen que hem arribat. Una dotzena de metres més amunt ja veiem un rètol i a mà dreta un roc arrodonit, amb un bassal sec. El rètol és fet de fusta amb els peus de tub pintat de color verd. S’hi pot llegir: “<em>FONT DELS / AVELLANERS. / RESPECTEU LA FONT I EL / BOSC DEIXANT-HO BEN NET</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’hora de marxar, podem fer el camí a l’inrevés o bé continuar a mà esquerra, pel costat del rètol. Aquest camí fa uns 150 m aproximadament i surt a la pista que mena al turó de Les Maleses, en un tram on el camí té una xapa de ciment. Només s’ha de baixar per retrobar després de caminar uns metres, el camí que mena novament a can Torrens Vell o es pot continuar recte en direcció al cementiri.</span></span></span></span></span></p> | 08209-63 | Torrent de can Cabanyes | 41.5022130,2.2276327 | 435538 | 4594797 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96272-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96272-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96272-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96272-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96276 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÒMEZ, Xavier (2018). <em>Notes històriques de la cartoixa de Montalegre: història, tradició i llegendes</em>, 1. Lleida: Pagès Editors, pp. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2, pp. 30-33. Edició dels autors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2000). 'Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca', dins<em> Lauro: revista del Museu de Granollers</em>, núm. 19, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Presenta un avançat estat d'abandonament, tant de la font com de les construccions de l'antic hotel. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de les Monges està situada a mà dreta del Camí dels Castanyers, accedint des de La Conreria. Baixant per les escales que duien a l’antic hotel, construït als anys vint del segle passat, i avui en ruïna, plena de bardisses i abandonat. A mà dreta es pot veure un arbre abatut de grans dimensions que barra el pas a l’accés de la font. El primer que veiem és el pou, amb la boca tapada i un cop saltejat l’arbre, ja es veu un espai amb un parell de graons amples formant un semicercle que s’obren a una mena de porxada encastada en el mur de contenció de més de 5 m d’alçada, per sobre del qual hi ha el carrer dels Castanyers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai consisteix en un queixal integrat a la part inferior d’un mur de pedra d’uns 5 m d’alçada. Aquest espai, mesura un 1,5 m de fondària per uns 4 m d’amplada, amb un arc carpanell perfilat per maons i sustentat per un parell de columnes rematades per capitells del tipus corinti, que corresponen a la data de construcció de l’hotel. Al bell mig, i a 60 cm del sòl hi ha l’orifici del broc, amb una pica encastada semicircular que esta colgada per la terra i fullaraca. Ja fa temps que no raja. Una mica més amunt hi ha les restes d’una fornícula amb un marc metàl·lic on abans de la guerra lluïa la imatge de Sant Bru. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la dreta hi ha les restes d’un plafó ceràmic (3 x 15 rajols) molt malmès on encara s’hi llegeixen algunes paraules, entre elles, parcialment, el títol: “<em>La llegenda de [...] dels</em>”.</span></span></span></span></span></p> | 08209-67 | Camí dels Castanyers s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició popular conta que el nom de la font s’origina per la presència de les monges procedents del convent de Montalegre, en aquest indret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1869 en aquest indret, per ordre del coronel Casalis, s’hi varen capturar nou persones acusades de carlins. Foren afusellades davant de les cases de can Gaig i can Matansa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1915 i 1930 s’hi celebraven aplecs de sardanes, destacant el del 20 de juny de 1926, interpretades per les cobles de la Principal de la Bisbal, la Principal de Cassà de la Selva i la Principal de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil espanyola, desaparegué la imatge de Sant Bru, patró dels frares de la Cartoixa de Montalegre, moment en que es deixà a l’abandó. Durant els anys cinquanta, sobretot entre el 1956 i 1958, el restaurant reprengué la seva activitat i s’hi tornaren a celebrar els aplecs de sardanes amb els Montgrins, Badalona i la Principal de la Bisbal. L’any 1957, el propietari tornà a posar una imatge de Sant Bru i la protegí amb una portella de barrots de ferro. Malauradament tornà a desaparèixer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el tancament definitiu del restaurant, s’inicià una etapa d’abandonament i degradació de la font i del seu entorn. Als anys vuitanta hi hagué un nou intent per part de l’Associació de Veïns i propietaris de la Conreria de reprendre l’activitat, si més no restaurar la font i celebrar de nou trobades culturals i esportives, durant les festes majors de la Conreria i durant un temps van ser molt famoses les ballades de sardanes de pa amb vi i sucre i el dinar de fi de festa, que omplia de gom a gom tota l’esplanada de la font.</span></span></span></span></span></p> | 41.4916306,2.2494668 | 437350 | 4593607 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96276-6702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96276-6703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96276-6704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96276-6705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96276-6706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96276-6707.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En algunes fotografies de principis de segle XX, d’abans de la reforma de l’espai per construir-hi l’hotel, es pot observar el mur de contenció amb els contraforts laterals acabats amb rajols. A cada costat, un baixador de terra i la font al fons, la fornícula amb Sant Bru a l’interior i dessota el registre de mina i el broc d’aigua. La volta és de canó, amb brancals de maó.Per una línia de pedres visible a la fotografia antiga sembla que hi ha una mena de graó per accedir-hi. A primer terme, un home assegut en un pedrís i al davant, el pou. En varis indrets del mur de contenció s’hi endevinen restes d’alguna construcció més antiga feta de maó i dos requadres, un a cada costat, potser d’antics plafons ceràmics. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96277 | Font del Porró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-porro | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font del Porró està situada en una fondalada ombrívola del torrent del Porró o del Corró, a la qual s’hi accedeix a peu, per un corriol que es va estrenyent, fins a trobar la déu. Abans però, cal agafar el camí de la font Better, una pista de terra que hi ha entre el carrer del Bosc (tot just a mà dreta, abans de trobar l’Avinguda de la Conreria) i el camí antic de Sant Fost. Si es fa des del carrer del Bosc, la pista de terra queda a mà dreta mateix; en trobar un revolt molt ample, un cop travessat el torrent, comença el corriol, de tot just un centenar de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torrentera on neix la font, s’origina en els contraforts de la muntanya de l’Amigó. Els marges són costeruts i plens de vegetació arbustiva i arbòria. Destaquen les alzines i els roures, el llorer, la bardissa, l’heura i l’arítjol. Però també, hi ha herbassar i molses, que es barregen amb alguna planta al·lòctona procedent dels jardins de les urbanitzacions properes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En baixar pel marge, es veu un gran arbre caigut que ha quedat entravessat en el torrent. Al davant mateix hi ha una figuera, varis graons de pedra i una estructura quadrangular moderna, feta de totxo i escartejada amb ciment que fa d’1,5 m d'alçada per 2 m costat. El broc, de ferro, està a la paret que mira cap el nord, protegit per una paret d’un metre d’alçada, aproximadament, que evita que la terra i la fullaraca el colgui. Dels graons de pedra que permetien accedir-hi fàcilment, només en queden dos de sencers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Uns metres més endavant, en el llit del torrent, hi ha un llorer de bones dimensions i un muret de pedra seca en part ensorrat.</span></span></span></span></span></p> | 08209-68 | Torrent de la Font del Porró | 41.4950661,2.2390598 | 436485 | 4593996 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96277-6802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96277-6803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96277-6804.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, uns metres més amunt, en el mateix torrent situen una font que anomenen Font del Corró, però que no es correspon amb cap altre font del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96278 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font del Rossinyol està situada en un racó del torrent que porta el mateix nom, a la qual s'hi accedeix a peu, des del mateix carrer homònim. Un cop localitzat el revolt, s'ha de resseguir el marge dret a tocar de la tanca d'una finca, una cinquantena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torrentera on neix la font, s'origina en els contraforts de la muntanya de l'Amigó, entre el coll de la Jeia d'en Pujol i el coll de Fra Rafel. El sector on es localitza la font està urbanitzada i el torrent està molt brut, tant per la vegetació com per la brossa que s'hi troba. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegida per dos murets de pedra collada amb ciment, formant una mena de semicercle i sembla que dues pedres planeres de bones dimensions fan funció de graó. El broc, és un tub de ferro, que està situat a la part inferior del mur orientat al nord-est. Per sobre mateix, a seixanta centímetres, hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la font on s'hi pot llegir “ <em>Font del / Rossinyol / RESTAURADA PER / ELS VEÏNS. RESPECTEU-LA</em>”. </span></span></span></span></span></p> | 08209-69 | Torrent de la Font del Rossinyol | 41.4943609,2.2448668 | 436969 | 4593913 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96278-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96278-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96278-6904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96278-6905.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96279 | Capella de Can Donadéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-donadeu | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVIII | No s'ha pogut inspeccionar i, per tant, no es coneix el seu estat de conservació. | <p>Capella dedicada a la Immaculada Concepció, que segons la documentació preservada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, era d'una sola nau, de planta rectangular (9 x 4 m.) i, tot i que s'intueix una primera coberta a dues aigües, s'havia transformat en una coberta a un vessant. A la fotografia es pot veure com el portal era de llinda recta i al damunt hi havia un òcul. El parament era de paredat mixt arremolinat i amb les cantoneres fetes amb pedra escairada vista.</p> | 08209-70 | Carretera B-5001 PK 10+400 | <p>Segons documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Pérez, 1990), abans del segle XV era coneguda com mas Pedrencs. A la seva propietat existia l'ermita romànica de Sant Martí de Pedrencs que fou enderrocada modernament. En relació a aquest nom se cita un tal Truitillis, que a l'any 1028 deixa un alou anomenat Pedrencs o Villa Rara a Berenguer Aici. Les delimitacions descrites en aquest document diuen que aquest alou i casa partien a l'est amb la vila de Cabanyes, al sud amb uns prats, a l'oest amb la Vila de Ventanyà o amb un torrent, i al nord amb una carretera.</p> <p>A principis del segle XV es coneix amb el nom de mas Duran, però l'any 1460 el propietari era Pere Riera, casat amb la pubilla Duran. La família Donadéu s'hi instal·la a principis del segle XVI. L'any 1551 consta com a propietari Joana Donadéu, esposa de Jaume Cavalls. Posseïen cinc-cents jornals de terra.</p> <p>L'any 1620 els cartoixans anoten com a propietari i masover a Miquel Donadéu i que la casa es digué antigament Duran, Riera i Pedrencs. Aquell anys, els Donadéu, pagaven un cens de sis lliures per la seva casa i conreaven un camp al lloc dit 'Pla de Guitart' i un altre al 'Comadal'. Consta que en aquest mateix segle, els monjos de Montalegre donaren la masia i el pou de glaç al porquer del monestir com a regal de noces.</p> | 41.5064060,2.2089171 | 433981 | 4595278 | 1745 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96279-14403acvo1241923400001.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Can Donadéu és una de les masies més antigues de Sant Fost de Campsentelles en una fotografia antiga (Rifà, 2019) datada pels volts dels anys 20 del segle passat, encara es veia una torre de defensa de secció quadrada. També hi té una capella associada, dedicada a la Immaculada Concepció, i situada al costat de l'era de la masia. Data de mitjans del segle XVIII, quan el propietari de la casa era Francesc Elias. Fou beneïda l'11 d'octubre de 1745 pel rector de Sant Fost.No ha estat possible entrar a la propietat. Les úniques imatges que hi ha són les que publica Rifà (2019) i Pérez (1990). Per tant, no es pot assegurar què es conserva i què no. En tot cas, es tracta d'una masia de llarga tradició, àmpliament documentada i amb un alt valor històric, artístic i documental. | 96 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||
| 96280 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol-1 | XX | Abandonada i deteriorada per la manca d'ús i manteniment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de Sant Cristòfol està situada en els jardins, avui abandonats d’una finca situada a La Conreria. És visible des de la carretera B-500 que mena de Badalona cap a Mollet del Vallès, un cop passada la carena, a mà dreta, en direcció al nucli urbà de Sant Fost de Campsentelles. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situada a la zona més planera, envoltada de roures i alzines. Els marges estan reforçats per murs de pedra collats amb morter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El frontal consta d’un plafó mural amb capcer de pedra granítica irregular amb la cara més planera a la vista. Està emmarcat tot ell per maons disposats de canto. Al mig destaca un plafó ceràmic (3 x 4 rajols) policromat amb motllura geomètrica de color manganès ,que representa a Sant Cristòfol amb l’infant Jesús a les seves espatlles, i que, ajudat per un bastó, travessa un riu. Els rajols, a més, estan emmarcats per un segon marc de pedruscall de mida petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dessota hi ha el cap d’un lleó fet amb ceràmica de color blau que ha perdut una bona part del suport ceràmic. De la boca s’endevina les restes del tub de plom que connectava amb el broc. Per sota, una pica de pedra sustentada per un peu troncocònic recobert de pedruscall de quars. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de la font hi ha dos pedrissos simètrics adossats formant dos desnivells, que conserven la mateixa decoració a base de maons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al darrera de la font hi ha una mena de caseta feta d’obra i maó per la conducció d’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08209-71 | Carrer de les Aves Maries, núm. 1 | 41.4940083,2.2545034 | 437773 | 4593867 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96280-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96280-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96280-7104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96280-7105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96280-7106.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment està en desús. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96281 | Can Torrens nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrens-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Can Torrens nou és una casa situada al costat de l'antiga parròquia de Sant Fost. Rep el nom per distingir-se de Can Torrens, dels mateixos propietaris. S'edifica en el segle XIX, més a prop del poble perquè diuen que la pubilla de la casa temia viure tan aïllada. Es tracta d'una masia, ja que es construeix amb finalitats residencials i productives, però d'època més recent. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes en el cos principal i de planta baixa i pis en el cos adossat a llevant. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada amb un lleuger ràfec, en els dos cossos, i amb els careners paral·lels a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>El cos principal és de tres crugies i la composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades, en els eixos laterals. Les finestres són de llinda recta i la porta d'entrada d'arc escarser. A la planta pis, hi ha tres balcons, amb baranes de ferro. Les finestres són totes de llinda recta. A la planta de les golfes, hi ha una finestra més petita en cadascun dels tres eixos, de llinda recta però amb ampit motllurat sobresortint de la línia de la façana. Els ampits de les finestres laterals estan suportats per dues petites mènsules.</p> <p>A l'eix central, entre el balcó del primer pis i la finestra de les golfes hi trobem un dels dos rellotges de sol que conserva la casa. L'altre es troba a la façana de ponent, perquè és un rellotge de tarda. El cos adossat a llevant té una porta d'entrada en planta baixa i una finestra reixada al costat. A la planta pis, només s'hi obra una finestra. Totes són de llinda recta.</p> <p>El parament és majoritàriament llis i arrebossat, a excepció del sòcol fet de paredat antic. Tres franges horitzontals pintades de blanc en oposició al color terrós del parament destaquen de banda a banda. La primera ressegueix part del brancal de les obertures i les llindes; la segona, delimita la planta baixa del primer pis, resseguint la llosana dels balcons; i la tercera delimita la primera planta de les golfes. A les cantonades es repeteix aquesta franja de baix a dalt. A banda i banda de la porta d'entrada hi ha un pedrís d'obra.</p> | 08209-72 | Plaça de les Glòries Catalanes, núm. 3 | <p>Can Torrens nou s'aixeca l'any 1843 sobre les restes d'un antic mas (Pérez, 1990). El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l'església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.</p> <p>Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l'església una casa que era anomenada la 'Ferreria' i altra coneguda com Mas Corts. I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.</p> | 41.5134710,2.2338724 | 436070 | 4596043 | 1843 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96281-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96281-7203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'any 1993, la casa es habilita com a restaurant i s'amplia amb noves instal·lacions per a la celebració de casaments.Davant de la casa hi ha un lledoner monumental. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96282 | Rellotge de sol de matí de Can Torrens nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-torrens-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PALAU, Miquel (1982). <em>Historia y trazado de los relojes de sol al alcance de todos</em>. Barcelona: Ed. Millà.</span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROIG, Pedro (1985). Libro de los Reloges Solares. Facsímil. <em>Impresso en Valencia en casa de Pedro de Hueste el año 1575</em>. Valencia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VALLHONRAT i BOU, Josep Maria i altres (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir.</em> El Papiol (Baix Llobregat): Editorial Efadós. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, del tipus vertical declinant, orientat al sud-est. Està situat a la façana principal de Can Torrens nou, dessota l’ampit motllurat de la finestra de les golfes o sota coberta, i per sobre de la balconada central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un rellotge oval, situat a l’interior d’un marc quadrangular de color blanc i realitzat damunt de l’estucat de la façana. S’alternen dos colors, el blanc i el terrenc. A l’interior, destaca una doble corona senzilla, geomètrica, amb l’astre solar formant un angle agut. Les línies horàries assenyalen des de les quatre del matí fins a les sis de la tarda, sense que s’hi hagin dibuixat. El gnòmon és de vareta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No hi ha signatura d’autor. </span></span></span></span></span></p> | 08209-73 | Plaça de les Glòries Catalanes, núm. 3 | <p>Can Torrens nou s'aixeca l'any 1843 sobre les restes d'un antic mas (Pérez, 1990). El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l'església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.</p> <p>Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l'església una casa que era anomenada la 'Ferreria' i altra coneguda com Mas Corts. I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.</p> | 41.5134339,2.2338657 | 436070 | 4596039 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96282-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96282-7303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96283 | Rellotge de sol de tarda de Can Torrens nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-torrens-nou | <p>PALAU, Miquel (1982). <em>Historia y trazado de los relojes de sol al alcance de todos</em>. Barcelona: Ed. Millà.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>ROIG, Pedro (1985). Libro de los Reloges Solares. Facsímil. <em>Impresso en Valencia en casa de Pedro de Hueste el año 1575</em>. Valencia.</p> <p>VALLHONRAT i BOU, Josep Maria i altres (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir.</em> El Papiol (Baix Llobregat): Editorial Efadós.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de tarda, del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. Està situat dessota el ràfec de la façana de ponent de can Torrens nou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un rellotge oval, emmarcat amb doble corona i realitzat damunt de l’estucat de la façana. S’alternen dos colors, el blanc i el terrenc. A l’interior, les línies horàries conflueixen en un vèrtex, d’on neix el gnòmon, de vareta. Les línies horàries assenyalen des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre, sense que s’hi hagin dibuixat les xifres horàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No hi ha signatura d’autor. </span></span></span></span></span></p> | 08209-74 | Plaça de les Glòries Catalanes, núm. 3 | <p>Can Torrens nou s'aixeca l'any 1843 sobre les restes d'un antic mas (Pérez, 1990). El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l'església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.</p> <p>Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l'església una casa que era anomenada la 'Ferreria' i altra coneguda com Mas Corts. I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.</p> | 41.5134520,2.2337718 | 436061 | 4596041 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96283-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96283-7403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96284 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>.Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2009). 'El creixement', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 1. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIV-XXI | <p>Masia que consta de diversos cossos que s'hi han anat adossant amb el temps, formant una planta quadrangular, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i a diferents alçades. La façana principal, orientada a sud-est, no presenta elements ornamentals que destaquin, és d'una extrema sobrietat, només trencada per un rellotge de sol.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. En planta baixa, l'entrada principal és de llinda recta i de fusta, amb brancals i llindar de pedra. Una finestra lateral té un arc de descàrrega, fet de maons posats a sardinell. Només destaca una finestra amb llinda i brancals de pedra al costat de llevant. El parament és fet a base de pedres irregulars i pintat de blanc.</p> <p>Té un cos al davant, cobert destinat a guardar-hi eines i elements relacionats amb les tasques de la finca. És a una vessant. Un barri amb porta de ferro de dos batents tanca el pati davanter.</p> | 08209-75 | Can Torres | <p>A mitjans del segle XV, el propietari era Lluís Torra i era coneguda amb el nom de Mas Torra. Posseïa cent jornals de terra i treballava, entre altres, els camps de Les Ferreres, del Solanet i del Quintal. Pagava un cens de 110 sous, dos capons, un quartà de forment bo, una jova i un formatge per pasturar. Eren remences i pagaven la ferma d'espoli.</p> <p>Del segle XIII al XV, a Catalunya, la ferma d'espoli era una lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (<em>sponsalicium </em>o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi. Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia. A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada. Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486 (https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ferma-despoli-forcada).</p> <p>El 1551 consta com a propietari Jaume Torras, àlies Leget.</p> <p>L'any 1620 hi vivia en Joan Pau Torras.</p> | 41.5069985,2.2242165 | 435258 | 4595332 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96284-7501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96284-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96284-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96284-7504.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Xavier Pérez (1990) relaciona el topònim antic del mas (Torra) amb el castell de Cabanyes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96285 | Rellotge de sol de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-0 | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de Can Torres situat per sota del ràfec de la façana principal. És del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a migdia. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Està pintat per damunt de l’arrebossat de morter de calç original de la façana. El fons és de color ocre, mentre que les línies, les hores i el marc són de color gris. Les hores estan representades per xifres àrabs, que senyalen de les set del matí a la una de la tarda. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al dessota d’aquesta pintura sembla endevinar-se la policromia d’un antic rellotge. El gnòmon de vareta, és de ferro. Està collat per sobre d’un astre solar molt esquemàtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.</span></span></span></span></span></p> | 08209-76 | Can Torres | 41.5068881,2.2242688 | 435262 | 4595320 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96285-7602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96285-7603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96286 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-30 | XX | <p>Apartat del nucli de la població, en un paratge envoltat de pins i camps, s'aixeca la construcció moderna del cementiri per substituir l'antic cementiri que hi havia al voltant de l'església vella, enderrocada l'any 1936.</p> <p>Només destaquen un parell de panteons, però acull les despulles dels carlins afusellats davant de Can Gaig, el 5 d'agost de 1869. Els cossos inerts de les víctimes es traslladaren primer al cementiri de l'antiga església parroquial i s'enterraren en una fossa comuna. Però el 3 d'octubre de 1946 es van exhumar les restes i es van traslladar al cementiri municipal, al nínxol número 60, segons l'acord del Ple municipal de 17 de juliol de 1946.</p> | 08209-77 | Carretera del cementiri, s/n | 41.5112246,2.2277194 | 435554 | 4595798 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96286-7702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96286-7703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96286-7704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96287 | Pou del carrer de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-de-sant-pere | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Pou d'aigua, situat al carrer de Sant Pere, d'ús comunal. Es tracta d'un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.</p> <p>S'alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.</p> | 08209-78 | Carrer de Sant Pere, s/n | <p>El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l'església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.</p> <p>Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l'església una casa que era anomenada la 'Ferreria' i altra coneguda com Mas Corts. I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.</p> | 41.5131155,2.2341152 | 436090 | 4596004 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96287-7801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96287-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96287-7803.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96288 | Rellotge de sol de la casa del carrer de Sant Isidre, num. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-de-sant-isidre-num-2 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol ubicat a la façana de migdia de la casa. Es tracta d'un rellotge seriat, del tipus vertical, de forma circular delimitat per un marc decorat per una filigrana. Està situat a la planta pis de la casa, al bell mig del pilar central que sosté la coberta d’una petita terrassa, a la façana principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de forja, de color verd oxidat amb numeració romana, que va de les 5 del matí a les 7 del vespre, en cicles de 12 hores. </span></span></span></span></span></p> <p>El gnòmon és de vareta, acabat en punta de fletxa. Les línies horàries estan representades per un botó daurat situat al centre de cadascuna de les hores de color negre. A mà esquerra del gnòmon, hi ha l'astre solar, i a mà dreta la lluna, ambdós antropomorfs. Estan envoltats per decoració vegetal de fulles d'acant i un botó floral al bell mig.</p> | 08209-79 | Carrer de Sant Isidre, num. 2 | 41.5176163,2.2324358 | 435954 | 4596505 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96288-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96288-7903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96289 | Rellotge de sol de la casa del carrer de Sant Isidre, num. 31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-de-sant-isidre-num-31-33 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor, del tipus vertical declinant situat en el capcer de la façana principal. </span></span></span></span></span>Està construït amb metall daurat i collat directament a la paret. Consta d’un astre solar. Una peça sobreposada permet sostenir el gnòmon, de vareta, que està soldat i polit. Per sota, les hores que van de les 8 del matí fins les 6 de la tarda, estan representades en xifres romanes, de color negre i gravades amb plantilla.</p> <p>Seguint el mateix disseny que el sol, les hores estan envoltades per una flama que, alhora, es perllonga per la part superior marcant discretament la línia horària.</p> | 08209-80 | Carrer de Sant Isidre, num. 31-33 | 41.5174898,2.2335894 | 436050 | 4596489 | 2001 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96289-8002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96289-8003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | I. Ovejero | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96290 | Casa carrer de Sant Isidre, num. 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-sant-isidre-num-29 | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Una part de la coberta s'ha reconvertit en terrat pla a la catalana i, enretirat de l'alineament de la façana, hi ha un altre pis.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, en l'eix central, hi hA l'entrada, dues finestres en els eixos laterals i, trencant la simetria, una segona porta lateral, estreta. A la planta pis, damunt l'entrada principal, hi ha un balcó, amb barana de ferro, i dues finestres en els eixos laterals. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un recreixement de maons a modus de guardapols que baixen, lleugerament, pel lateral. A excepció de la porta principal que l'emmarcament amb maons és total; a la planta pis, les tres obertures estan unides amb aquesta franja de maons. Al damunt i per sota el capcer, hi ha dos òculs, també amb recreixement al voltant d'una franja de maons i un plafó ceràmic al mig. Es tracta de la imatge de La Moreneta, signat per Salvador Sunet Urgellès, ceramista.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, a excepció dels recreixements de maons descrits en les obertures i un sòcol del tipus paredat antic, acabat amb una franja de maons posats a plec de llibre. La façana està coronada per un ràfec. </p> | 08209-81 | Carrer de Sant Isidre, num. 29 | 41.5175342,2.2334651 | 436040 | 4596494 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96290-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96290-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96290-8104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Salvador Sunet Urgellès (1891-1949) fou un ceramista català especialitzat en plafons ceràmics, seguint la tradició catalana. Va realitzar innumerables treballs. Entre ells destaquen: Cartell d'entrada a les Caves Freixenet, Imatge de la Mare de Déu del Remei, Església del Remei (Pl. Concòrdia de Barcelona). L'any 1946 realitzà un quadre de tres-centes rajoles policromades, amb la representació d'una processó del Corpus setcentista per a la decoració del refectori de l'establiment 'Mesón de las Golosinas' (actualment desaparegut). També realitzà el quadre de la Font de la Travessera, ceràmica vidriada, que està ubicada a la travessera de Gràcia, 126 de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96291 | Casa carrer de Sant Isidre, num. 31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-sant-isidre-num-31-33 | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres de grans dimensions, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana posterior té dos cossos adossats, als costats, amb coberta a una aigua.</p> <p>La façana s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'accés, situada en l'eix més oriental i quatre finestres reixades als costats. Les finestres dos i quatre, comptant els eixos d'esquerra a dreta, són de llinda recta i més petites que les dels eixos 1 i 3. La primera és d'arc escarser, com la porta d'accés, i la tercera d'arc còncau. Sembla haver-se modificat el programa ornamental de l'edifici a <em>posteriori</em>, trencant una suposada simetria a la planta baixa originària. Val a dir que és la única planta on es trenca la simetria. Si tracem un imaginari eix central, es pot veure una clara simetria a banda i banda, tot i que a la planta baixa es trenca amb un possible escapçament de dues portes d'accés convertides en finestres, que corresponen a la de l'eix central i a la de l'eix occidental.</p> <p>Al primer pis sí que existeix aquesta simetria. A l'eix central es defineix amb un balcó amb balustrada, mentre que els eixos laterals, els quatre, estan definits per finestres balconeres, també amb balustrada. Aquesta mateixa simetria la trobem a la segona planta, però en l'eix central en comptes de balcó, hi ha una balconada balustrada, i en els eixos laterals, simples finestres de llinda recta. Aquestes amb l'ampit motllurat sobresortint i sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana septentrional repeteix els mateixos elements, però els cossos adossats se situen en els eixos dels extrems, deixant els tres eixos centrals definits per les obertures de cada planta: tres finestres en les plantes primera i segona i una porta i dues finestres en la planta baixa.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, a excepció dels recreixements que ressegueixen totes les obertures. Aquestes estan pintades de blanc destacant sobre el color rosat de la façana. Entre pis i pis, hi trobem una cornisa contínua motllurada. El coronament és una altra cornisa motllurada i amb el capcer ondulat, amb un rellotge de sol al centre.</p> | 08209-82 | Carrer de Sant Isidre, num. 31-33 | 41.5174893,2.2335821 | 436049 | 4596489 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96291-8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96291-8203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96291-8204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96293 | Plafó de Nostra Senyora del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-nostra-senyora-del-roser-0 | XX | <p>Plafó ceràmic de tres rajoles amb orla blava al voltant, on es representa la imatge de la Mare de Déu del Roser en una d'elles, a l'esquerra, i on a les altres dues rajoles, de fons blanc, s'hi pot llegir: '<em>Ntra. Sra. del Rosario ALCALDESA / HONORARIA PERPETUA DE / SAN FAUSTO DE CAMPSENTELLES / 1-1-1956</em>'.</p> <p>Està col·locada a la façana de l'Ajuntament, al cos dret, entre els dos grups de finestres de la planta baixa.</p> | 08209-83 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>Col·locada l'1 de gener de l'any 1956, segons consta a la llegenda.</p> <p>El solar on s'aixeca l'edifici de l'Ajuntament es compra al senyor Joan Lleget Casa, l'onze de maig de 1932. S'inaugura el 26 d’agost de 1933. L'acte fou presidit per Francesc Macià. Les escoles i l’Ajuntament compartien l’edifici en una expressió plenament republicana de la retòrica de l’Estat.</p> <p>L’edifici havia estat construït sota les ordres de l’arquitecte Marià Romaní, en la seva condició d’arquitecte municipal. L'acte d'inauguració es recull en una notícia de <em>La Vanguàrdia</em> del 30 d'agost. El discurs del President Macià es pot llegir a Pérez (1990, pp. 180) o a <em>El Dia Gráfico</em> del 27 d'agost de 1933.</p> | 41.5186898,2.2328693 | 435991 | 4596623 | 1956 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96293-8302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baptista Guivernau i Sans (ceramista) | Joan Baptista Guivernau i Sans (1909-2001) fou un ceramista barceloní dedicat a la recuperació de la ceràmica tradicional catalana, entorn dels anys 50, d'iconografia d'oficis i sants per ornamentar alguns elements importants de les cases o dels carrers.A Barcelona hi destaca el plafó de la font de la Portaferrisa, realitzat per commemorar la Festa Major de Barcelona de l'any 1959; els plafons de rajoles del Poble Espanyol, els del Museu Marítim o el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).També es pot trobar obra seva a Montserrat, al camí dels Artistes de Montserrat on hi ha molts plafons dedicats a les diferents Mares de Déu i santes patrones de molts pobles de Catalunya.Tot plegat va fer que el seu taller adquirís prestigi, resultant premiat nombroses vegades per la seva mestria. A partir de 1941 celebrà diferents exposicions a Barcelona. Una altra de les tasques del seu taller va ser la restauració d'obres antigues, així com rellotges de sol.El seu estil es reconeix fàcilment pel tractament de la perspectiva, ja que les figures sempre es contextualitzen en un fons de paisatge amb elements arquitectònics al·lusius al personatge central. Paral·lelament, utilitza colors ocres i tonalitats diverses de blaus i verds. El motiu dels núvols blaus amb forma de flors es repeteix en gairebé tota la seva obra. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96294 | Placa a la mestra Teresa Anglès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-la-mestra-teresa-angles | XX | <p>Placa commemorativa dedicada a la mestra Teresa Anglès, situada en una de les parets que delimiten el parc que porta el seu nom.</p> <p>És una plaça metàl·lica, rectangular de fons negre amb la cara de perfil de la Teresa Anglès i les lletres trepanades on es pot llegir: 'TERESA ANGLÈS / MESTRA / 1900 - 1990'.</p> | 08209-84 | Parc de Teresa Anglès, entre el carrer de Sant Isidre i l'Avinguda de Prat de la Riba. | 41.5177941,2.2341614 | 436098 | 4596522 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96294-8402.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96295 | Turó de La Bandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-bandera | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLÉ TURA, Jordi (1980). <em>Mollet, una mica d'història</em>, Gràfiques Aster, p. 32.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Turó de 175 m d'alçada sobre el nivell del mar, situat entre Can Teià i Can Canyelles que prengué protagonisme a principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès (1808-1814).</p> <p>En aquest període s'aprofita la situació estratègica del turó per situar-hi un punt de guaita. Dalt del cim hi havia una bandera ben visible que quan s'acostaven els francesos era baixada per avisar el sometent de Mollet. Segons Pérez (1990) era un tal Jaume Congost l'encarregat d'aquesta missió.</p> | 08209-85 | Turó de La Bandera | <p>Durant la Guerra del Francès aquest lloc va ser escenari de fets importants com el desallotjament de La Cartoixa, on s'havien refugiat un batalló de Miquelets (Pérez, 1990).</p> <p>Un altre exemple és la Batalla de Mollet, que succeí entre Can Pere Gil i la Verneda. Les tropes franceses comandades pel Coronel Guéry s'havien instal·lat a Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès per a passar l'hivern (1809-1810). L'enfrontament es produí entre el 21 i el 22 de gener de 1810. Durant la batalla el Somatent de Sant Fost de Campsentelles i Martorelles atacaren els francesos des de Can Canyelles. La Junta de Defensa del Vallès organitzà un contingent de tropes, on també hi havia voluntaris de Sant Fost. El 25 de novembre de 1810 les tropes franceses saquejaren l'església i incendiaren les cases de Can Gaig i Can Salarich.</p> | 41.5172378,2.2246242 | 435302 | 4596468 | 1808-1814 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Altres | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A Montmeló s'ha documentat un altre turó amb les mateixes característiques i funcions i amb el mateix nom. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96298 | Can Donadéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donadeu-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XV-XXI | <p>Can Donadéu és una de les masies més antigues de Sant Fost de Campsentelles en una fotografia antiga (Rifà, 2019) datada pels volts dels anys 20 del segle passat, encara es veia una torre de defensa de secció quadrada. També hi té una capella associada, dedicada a la Immaculada Concepció. </p> <p>No ha estat possible entrar a la propietat. Les úniques imatges que tenim són les que publica Rifà (2019) i Pérez (1990), però l'aspecte que presenta en l'actualitat és fruit de moltes ampliacions i reformes posteriors. Per tant, no es pot confirmar què es conserva i què no. En qualsevol cas, es tracta d'una masia de llarga tradició, àmpliament documentada i amb un alt valor històric, artístic i documental.</p> | 08209-86 | Carretera B-5001 PK 10+400 | <p>Segons documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Pérez, 1990), abans del segle XV era coneguda com mas Pedrencs. A la seva propietat existia l'ermita romànica de Sant Martí de Pedrencs que fou enderrocada modernament. En relació a aquest nom se cita un tal Truitillis, que a l'any 1028 deixa un alou anomenat Pedrencs o Villa Rara a Berenguer Aici. Les delimitacions descrites en aquest document diuen que aquest alou i casa partien a l'est amb la vila de Cabanyes, al sud amb uns prats, a l'oest amb la Vila de Ventanyà o amb un torrent, i al nord amb una carretera.</p> <p>A principis del segle XV es coneix amb el nom de mas Duran, però l'any 1460 el propietari era Pere Riera, casat amb la pubilla Duran. La família Donadéu s'hi instal·la a principis del segle XVI. L'any 1551 consta com a propietari Joana Donadéu, esposa de Jaume Cavalls. Posseïen cinc-cents jornals de terra.</p> <p>L'any 1620 els cartoixans anoten com a propietari i masover a Miquel Donadéu i que la casa es digué antigament Duran, Riera i Pedrencs. Aquell anys, els Donadéu, pagaven un cens de sis lliures per la seva casa i conreaven un camp al lloc dit 'Pla de Guitart' i un altre al 'Comadal'. Consta que en aquest mateix segle, els monjos de Montalegre donaren la masia i el pou de glaç al porquer del monestir com a regal de noces.</p> | 41.5064984,2.2084229 | 433939 | 4595288 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96298-p1630483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96298-ricard-dalmaupallers-i-capellaarxiu-xavier-i-ferran-perezjuliol-de-1989.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un dels elements més destacat és la capella, dedicada a la Immaculada Concepció, i situada al costat de l'era de la masia. data de mitjans del segle XVIII, quan el propietari de la casa era Francesc Elias. Fou beneïda l'11 d'octubre de 1745 pel rector de Sant Fost.Fins a meitat del segle XX, la casa conservà una torre adossada. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96299 | Can Torrens vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrens-vell | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XIV-XXI | <p>Es tracta d'una masia documentada des del segle XIV que s'ha anat ampliant a partir d'afegir-hi cossos, formant una planta rectangular de planta baixa, pis i golfes, a la part més alta, i planta baixa i pis a la resta. La coberta té diferents alçades, en la part més alta desaigua a ponent, i a la resta a llevant.</p> <p>El portal és de punt rodó però les finestres són de llinda recta. En destaca només la finestra del primer pis, que es troba alineada amb el portal d'entrada, que té la llinda, els brancals i l'ampit de pedra treballada. Una finestra de la planta baixa presenta la mateixa decoració. Hi ha un rellotge de sol a la façana orientada a migdia, però a la part tocant l'escaire amb la façana de ponent.</p> <p>El parament és llis i arrebossat sense pintar, a excepció del sector de llevant que és de paredat mixt mal arremolinat.</p> | 08209-87 | Situada al vessant de ponent del Turó de Penjabocs, al cantó esquerra del torrent homònim i per sobre el camí de Can Cabanyes. | <p>Un pergamí datat l'any 1386 parla de la pubilla d'aquesta casa, Clara, quan es casa amb Guillem Fanosa de Martorelles. Però una visita pastoral del bisbe Ponç de Gualba, de l'any 1308, esmenta entre els feligresos assistents a un tal Torrents. Xavier Pérez (1990) dedueix que al segle XV existien a la parròquia de Cabanyes dues cases anomenades Torrents o Torrens. L'any 1447 pagaven censos a Montalegre un tal Antígona Torrents pel seu mas anomenat Torrents i un tal 'Antonius Rexach avuy Antonius Torrents' pel seu mas conegut aleshores com Mas Rexach.</p> <p>En una relació de pagesos de Cabanyes de 1551 surt un tal Joan Torrents de Munt, propietari del Mas Rexach, antigament nomenat Mas Bo. L'any 1620, els cartoixans anotaren que Joan Torrents de Munt pagava cens per 'lo Mas Rexach antigament nomenat Mas Bo' i Pere Torrents de Vall ' per lo seu Mas nomenat Mas Torrents'. Per Xavier Pérez (1990; 79), Can Torrents Vell era el Mas nomenat Torrents de Munt, conegut a darreries del segle XV com Mas Rexach i més antigament com Mas Bo (segle XIII).</p> <p>En les delimitacions de terres del Mas Llombart, de l'any 1447, el notari diu que la masia partia al sud '<em>ab una serra apellada de Penge Bochs e ab les teneons del Mas Bo</em>'. Les possessions d'aquesta casa eren de 25 jornals de terra, a més de dues petites masies enrunades: Mas Ballori i Mas Centelles. Documentació dels segles XV i XVI diuen que el Mas Torrents de Munt o Rexach partia amb propietats de masies de Badalona i Reixac, coincidint amb les actuals delimitacions de Can Torrents Vell. </p> | 41.5022630,2.2333735 | 436017 | 4594799 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96299-8701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96299-8702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96299-8703.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al davant hi ha una zona d'hort i als voltants també hi ha vinyes. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96300 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XV-XXI | <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes; reconvertides en pis, en el cos oriental i de planta baixa i pis en el cos occidental. Té la coberta a dues alçades, una desaigua a llevant i l'altra a ponent. Els dos cossos actuen amb dinàmiques independents que s'han adequat als nous usos, però que en principi l'oriental respondria a l'habitatge original i l'occidental a usos de treball. Això també es manifesta en les diferents obertures. En el cos principal, l'oriental, hi trobem l'accés i una finestra reixada lateral. Mentre que a la planta pis, hi ha dos balcons, amb barana de ferro. A les golfes reconvertides, hi ha la única finestra que no és de llinda recta, sinó d'arc escarser, amb barana de ferro. Entre els balcons del primer pis, hi ha un rellotge de sol de rajols.</p> <p>Del cos occidental destaca una finestra amb ampit sobresortint, suportat per dues mènsules i una cornisa a modus de trenca aigües suportada per dues mènsules del mateix estil que les de l'ampit. La façana de llevant és la que presenta una estructura ornamental més equilibrada, possiblement setcentista (s. XVIII) vista la tipologia de les llindes rectes de les finestres.</p> <p>A llevant hi ha una caseta aïllada als quatre vents, de planta rectangular i un únic nivell. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Destaca una gran obertura amb porta de dos batents i arc escarser fet de maons. A banda i banda hi trobem obertures fetes amb motius florals de trepa motllurada.</p> | 08209-88 | Extrem occidental del terme municipal, a tocar amb la B-5001 (situada a la parròquia de Cabanyes, propera al riu Besòs). | <p>Anteriorment al segle XV apareix documentada com Mas Guardiola o Gordiola (Pérez, 1990). L'any 1460 hi vivia Francesc Rovira, que treballava 100 jornals de terra i que havia adquirit la possessió útil del mas Albareda. Pagaven a la casa de Mogoda dues quarteres d'ordi, mitja de forment a mesura de Granollers, dues joves o llaurades i tres jornals d'home.</p> <p>L'any 1551 el propietari era Antic Rovira, firmà amb Montalegre un acta de nou establiment ja que conreava les terres d'un altre mas deshabitat, el mas Mirambell.</p> <p>L'any 1620 hi viu Francesc Rovira que declara que té a més de la seva casa i les anteriors masies, el mas Font, antigament Estrader, de la parròquia de Cabanyes, i dues peces de terra, una al Camp de la Roca i l'altre a la Margenada del castell de Cabanyes.</p> <p>L'any 1632, Pere Jaume Rovira es casa amb una filla de Can Torrens vell, Marianna, a l'església de Sant Cebrià. El rector és Mossèn valentí Oliveras.</p> | 41.5102324,2.2141957 | 434425 | 4595698 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96300-8801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96300-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96300-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96300-8805.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Masia reconvertida en hípica i servei de restauració.Hi ha una fita de pedra del Mas Pinós en el parterre, davant la façana, provinent d'una altra ubicació desconeguda. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96301 | Can Teià o Teyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teia-o-teya | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XIV-XXI | No està habitada i ha perdut part de la coberta. | <p>La masia de Can Teià o Teyà és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta, molt malmesa, és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A migdia, s'hi adossa un edifici de construcció moderna i que sembla inacabat. Tot i que al cadastre hi consta com a un habitatge, sembla estructurat en dos, ja que a la façana hi veiem dos portals d'entrada, un de punt rodó i amb dovelles de pedra i un altre, més modern, d'arc escarser. A la planta baixa, també hi ha dues finestres reixades i de llinda recta. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro alineat al portal rodó, i quatre finestres de diferents mides, totes de llinda recta. Destaca un banc adossat a la façana amb respatller ondulat. A la façana septentrional s'hi pot veure un seguit de vuit finestres alineades a la planta pis, d'arc escarser.</p> | 08209-89 | Vessant de llevant del Turó de la Bandera. | <p>Abans del segle XIV era coneguda per Mas Bufateres.</p> <p>Consta en un document datat l'any 1364 que el propietari era Guillem Teyà (<em>Guillelmus Tayanus de parrochie Sti. Fausti</em>). Els Teyà eren remences i pagaven 20 sous els homes i 10 les dones que havent nascut a la masia volien abandonar-la.</p> <p>L'any 1447 hi vivia en Jaume Teyà, que declarava, entre altres coses, que el seu mas tenia uns 60 jornals de terra. Consta que el mateix Jaume Teyà era tutor de Bernat Sala, fill menor de Francesc Sala, difunt de Martorelles. </p> <p>L'any 1551, l'amo era Joan Teyà, el qual havia adquirit el Mas Ferrer de la parròquia de Sant Fost.</p> <p>L'any 1620 hi vivia Joana Teyà, vídua de Joan Teyà, la qual pagava dues lliures de cens per la casa a Montalegre.</p> | 41.5168160,2.2298330 | 435736 | 4596418 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96301-8901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96301-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96301-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96301-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96301-8905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96301-8906.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96302 | Casa Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esbert | <p>ESBERT i FERRI, Antoni (1996). 'Història de la part baixa de Sant Fost', dins <em>Campsentelles</em>, núm. 2. Centre d'Estudis Santfostencs-Amics de Cabanyes, pp. 25-31.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2009). 'El creixement', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm.1. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre construïda originàriament als quatre vents a la zona de Can Calet. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Està formada per un cos principal al que s'hi adossa un altre cos de planta baixa, a migdia, i un al nord, que en l'actualitat és un altre habitatge.</p> <p>La coberta del cos principal és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, a excepció de la crugia dreta on la coberta és plana del tipus terrat català, d'on s'aixeca una torre quadrada d'una planta més.</p> <p>La coberta del cos adossat al sud és plana d'origen, amb barana de balustrada. La façana de migdia tenia un rellotge de sol, avui desaparegut, i ha afegit un balcó corregut a la segona planta.</p> | 08209-90 | Plaça Esbert, núm. 1-3 (a la cantonada del carrer de Sant Antoni amb el carrer d'Arnau de Vilanova, enfront la plaça homònima). | <p>Fins l'any 1903, que és quan es construeix Can Esbert, no hi havia cap construcció en aquesta zona baixa i propera al riu Besòs. Tot aquest territori pertanyia a Can Carrencà, de Martorelles.</p> <p>Cap el 1880 es va partir en dues propietats: una a favor de Jaume Carrencà i l'altra a la germana, Rosa Carrencà i Cot. L'any 1899, quan Jeroni Buxó i Carrencà hereta de la seva mare (Rosa Carrencà), li és embargada part d'aquesta finca, anomenada Prat d'en Jeroni. Al sortir en subhasta pública s'adjudica a Antoni Esbert.</p> | 41.5272384,2.2240525 | 435264 | 4597579 | 1903 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96302-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96302-9003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96302-9004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96302-9005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96303 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-48 | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major de Sant Fost de Campsentelles se celebra el darrer cap de setmana de juliol i és una de les cites més esperades de l'any, juntament amb les Festes del Patró o festes més esteses, com el Carnaval. S'allarga durant quatre dies i s'hi organitzen activitats per a tots els gustos i totes les edats: activitats infantils, àpats populars, concursos, concerts i també espectacles per grans i petits. Un acte de germanor és el sopar que es fa, el primer dia, a la plaça de la Vila, amb una sessió de cinema a la fresca com a cloenda. En diuen el sopar de cabàs, on cadascú es porta el sopar.</p> <p>També hi trobem actes tradicionals com la cantada d'havaneres, cercavila i el pregó. No hi poden faltar la música i el ball, espectacles piromusicals i la gastronomia, amb concursos de paelles o esmorzar amb xocolata i xurros.</p> <p>La Festa Major ha anat evolucionant amb el temps. L'envelat, que es feia, sobretot, a la Plaça de la Vila, ha desaparegut per nous formats, amb Dj's i orquestres modernes, però abans era el centre de la festa. Sobre la seva ubicació sempre hi havia discrepàncies. Es diu que durant un any de La República hi hagué tres envelats, un per cada facció política.</p> <p>Als anys 60 del segle XX, la tómbola, el divendres al capvespre, era el tret de sortida de la festa i durant molts anys estava organitzada pel club d'handbol.</p> <p>A l'entorn de l'Aplec, que era el local social de la colònia estiuenca, s'organitzaven competicions de tir al plat. Per la Festa Major s'organitzaven campionats locals entre estiuejants i caçadors locals. Jaume Rifà (2003) diu que acostumaven a guanyar els estiuejants perquè tenien escopetes més bones.</p> | 08209-91 | Sant Fost de Campsentelles | <p>Pérez (1990) explica alguns dels canvis a la Festa Major. Diu que a l'any 1920 es va canviar la data i es va passar al darrer cap de setmana d'agost, ja que coincidia amb la verema i la gent anava enfeinada. Recordem que Sant Faust és el 28 de setembre. </p> | 41.5187902,2.2326815 | 435976 | 4596634 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96303-9101festa-major-2024-guateke-tour.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96303-9102juliol.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96304 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-3 | XX-XXI | <p>L'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles és titular d'una sèrie de béns artístics molts dels quals corresponen a escultures o monuments ubicats a la via pública, fruit d'encàrrecs, programes i campanyes diverses. Però també disposa d'un nombre indeterminat de pintures, aquarel·les, olis i murals ubicats en espais diversos de la Casa de la Vila. Un dels més destacats és el plafó que es troba en el distribuïdor del primer pis, enfront les escales.</p> | 08209-92 | Plaça de la Vila, núm. 1 | 41.5188062,2.2329631 | 435999 | 4596636 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96304-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96304-9203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96304-9204.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La majoria formen part des de fa temps del mobiliari quotidià, i s'ha perdut el record del moment de la seva recepció ni el motiu. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96305 | Festa patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal-0 | <p>AMADES , Joan (2006) [1a 1950]. <em>Costumari català</em>, vol. V, p. 231. Barcelona: Edicions 62.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>La festa patronal dedicada a Sant Faust és el 28 de setembre, que abans també coincidia amb la Festa Major del poble. Des de fa anys la Festa Major es va traslladar a finals de juliol. La festa de Sant Faust se celebra amb concerts, activitats esportives, fires artesanals al barri de Sant Pere, amb la col·laboració del veïnat, ballada de sardanes, havaneres i actuacions infantils.</p> <p>Rifà (2007, 113) ens diu que '<em>Abans se celebrava d'una manera senzilla, fins que a la primeria dels anys vuitanta del segle passat el veïnatge del carrer de Sant Pere va posar fil a l'agulla per recuperar i ordenar el que quedava de l'antiga església parroquial i va centralitzar la festivitat en aquest lloc. A l'entorn del lledoner s'hi celebren els actes principals en honor del patró del poble, amb una missa</em>'.</p> | 08209-93 | Plaça del canonge Doctor Joan Rifà, s/n | <p>Amades (2006) diu que el 29 de setembre a Sant Fost de Campsentelles es ballava una dansa tradicional de la que reprodueix la partitura que sembla ser un ball de Gitanes.</p> | 41.5133877,2.2343847 | 436112 | 4596034 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96305-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96305-9302.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||
| 96306 | Fons fotogràfic referent a Sant Fost de Campsentelles de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat </span></span></span></span>diverses <span lang='CA'><span><span><span>fotografies, relacionades amb el municipi de Sant Fost de Campsentelles. Totes elles formen part del fons Salvany. Són imatges en format estereoscòpic, de 6 cm per 13 cm, en blanc i negre, de gran qualitat que l'autor realitzà entre els anys 1911 i 1915 amb les següents referències: u</span></span></span></span></span></span></span>na imatge de Sant Martí de Pedrencs o ermita de Sant Martinet, aterrada l'any 1989 (ref. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SaP_202_04) feta l'any 1914; una imatge d'un camí de Sant Fost (ref. SaP_193_11) de l'any 1915; una imatge de l'església i el cementiri vell del municipi (ref. SaP_193_12) de l'any 1911 i finalment una fotografia de la font de les Heures (ref. SaP_017_03) feta l'any 1911.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08209-94 | Carrer de l'Hospital, núm. 56; 08001 - Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. <br /> L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5187879,2.2326485 | 435973 | 4596634 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96306-9003bcsalvany2063mas-lledo-1915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96306-9005bcsalvany2074esglesia-vella-abans-de-la-seva-destruccio-1911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96306-bcsalvany2156ermita-de-sant-marti-de-pedrencs-abans-del-seu-aterrament1911.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-06-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch, Rossend Flaquer i Germà Garcia | Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l’excursionisme científic. Entre els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica. L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s’hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96307 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-6 | <p>PÉREZ, Xavier (1999). <em>Inventari de l'Arxiu Municipal</em>. Memòria inèdita.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Sant Fost de Campsentelles fou organitzat a través d’un conveni de col·laboració entre el mateix Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona l’any 2000. Cal esmentar una intervenció anterior realitzada, l'any 1999, per l’arxiver Xavier Pérez de la documentació històrica (fins aproximadament l’any 1979). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La documentació abasta des del 1829 fins el 1979. El document original més antic és una quartilla manuscrita de l'any 1929 i el fulletó imprès més antic és un de l'any 1818. La documentació compresa entre el 1829 i el 1916 havia estat ordenada i classificada en lligalls o plecs, possiblement a càrrec del secretari o un funcionari municipal l'any 1916-1917. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Dins aquest fons, destaca les sèries d'actes dels Plens (1854-1979), correspondència (1828-1979), comptes municipals (1834-1979), contribucions territorials i industrials (1837-1979), quintes de soldats (1845-1954), censos i padrons d'habitants (1835-1970), eleccions municipals i generals (1844-1979) i estadística agropecuària (1853-1972).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segueix el següent quadre de fons: </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>4. Beneficència i assistència social</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>6. Obres i urbanisme</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat pública</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>12. Cultura, festes i esports</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>14. Col·leccions</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>15. Documentació no municipal</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>16. Apèndix</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-95 | Plaça de la Vila, núm. 2 | <p>El gruix principal de la documentació històrica es trobava a l'arxiu del Jutjat de Pau. Durant uns anys havia estat en una habitació de l'anomenada Casa del Secretari. A l'arxiu administratiu només hi havia els llibres d'actes de 1904 a 1981 i carpetes diverses. Durant la intervenció de Xavier Pérez entre juliol de 1998 i abril de 1999 es va ordenar i inventariar aquesta documentació.</p> <p>Actualment, es troba dipositada provisionalment en una sala de reserva de la biblioteca municipal.</p> | 41.5190821,2.2325142 | 435962 | 4596667 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96307-dsc0263.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre el 2004 i el 2020 l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal, gestionat per Rosalia Areñas, s’adhereix a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, que coordina l’OPC. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||
| 96326 | Can Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaig | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa aïllada als quatre vents situada al vessant dret del Torrent de Sant Fost, al capdavall del camí homònim, antic camí de Badalona.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia, on destaca un rellotge de sol fet de rajols.</p> <p>A la façana de ponent s'hi adossa un altre cos, només de planta baixa, amb el mateix tipus de coberta.</p> | 08209-96 | Can Gaig (Polígon 7 Parcel·la 2) | <p>A l'amillarament de 1862-63 figurava com a propietari Jaume Suñol. L'alcalde Joan Suñol era d'aquesta casa.</p> | 41.5061890,2.2389203 | 436484 | 4595231 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96326-9602.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Una bassa situada entre Can Gaig i Can Matança serveix per repartir-se l'aigua de rec: mitja setmana servia per regar els horts de Can Gaig i l'altra mitja pels de Can Matança.Al davant, a l'altre costat del camí i del torrent, hi ha la Creu dels Carlins. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96327 | Rellotge de sol de Can Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gaig | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge del tipus vertical, rectangular, realitzat amb rajols ceràmics seriats, sense signatura d’autor. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta d’un plafó de 15 rajols ceràmics policromats (3 x 5 rajols) collats amb cola de morter, damunt de l’arrebossat de la façana principal de la casa. Al centre, disposades verticalment, hi ha dues rajoles separades per una sanefa amb motius florals i geomètrics, representen dos pagesos de cares i cossos molt arrodonits, i els ulls ametllats. En el primer, la dona aporta una menja al pagès, assegut en un tamboret. La inferior és una escena de la verema. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant cadascun dels rajols hi ha l’hora, en xifres àrabs, ben centrada, amb la part inferior decorada amb una sanefa en forma de branca de vinya, amb el raïm madur. No segueixen cap disposició gnomònica. Van de la 1 fins a les 12. </span></span></span></span></span></p> <p>El gnòmon és de vareta i està collat a la façana, uns centímetres per sobre dels rajols.</p> | 08209-97 | Can Gaig (Polígon 7 Parcel·la 2) | 41.5061717,2.2389005 | 436482 | 4595229 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96327-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96327-9703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||
| 96328 | Can Matança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matanca | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa aïllada als quatre vents situada al vessant dret del Torrent de Sant Fost, al capdavall del camí homònim, antic camí de Badalona. Es troba al costat de Can Gaig.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana de migdia. No destaca cap element ornamental sinó la sobrietat externa, tot i mantenir un equilibri compositiu amb les obertures.</p> <p>A la façana de ponent s'hi ha afegit una escala exterior metàl·lica, d'accés a la primera planta.</p> | 08209-98 | Can Matança (Polígon 7 Parcel·la 1) | <p><span><span><span>Al davant, a l'altre costat del camí i del torrent, hi ha la Creu dels Carlins. Lloc on es produí l'afusellament d'un grup de carlins. La creu s'aixecà per commemorar l'afusellament de nou carlistes. Rifà (2019) explica acuradament aquells fets que succeïren en aquestes contrades el 5 d'agost de 1869, en el marc de la tercera carlinada. Un grup de partidaris de Carles VII es van citar a la Font de les Monges, a prop del seminari de La Conreria, amb l'objectiu d’unir-se al cap carlí Lerramendi en un bosc del Vallès i després pujar a la zona del Montseny per unir-se a l'aixecament iniciat l'any 1868 conegut com <em><span>La Gloriosa</span></em>.</span></span></span></p> <p>Es diu que Can Matança podria haver rebut aquest nom arrel dels fets acabats de referenciar. Però el motiu més plausible és el que ens proporciona Enric Garcia-Pey (1997) que diu que el propietari que donà nom a la casa treballava en un escorxador de porcs a Badalona.</p> | 41.5061125,2.2394092 | 436525 | 4595222 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96328-9802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Una bassa situada entre Can Gaig i Can Matança serveix per repartir-se l'aigua de rec: mitja setmana servia per regar els horts de Can Gaig i l'altra mitja pels de Can Matança. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||
| 96329 | Olivera de la Plaça Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-esbert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera, de l’espècie <em>Olea europaea</em>, plantada en un dels costats de la Plaça Esbert, prop de la tarima de maó i de la balustrada que separa la plaça de les cases. No es tracta d’una olivera d’excepcionals dimensions, però sí amb una forta càrrega simbòlica. Té un tronc relativament rectilini i una bona brancada, que li dona una forma arrodonida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una placa col·locada sobre un faristol de corten s'hi pot llegir: '<em>Del poble de Sant Fost / en reconeixement a la tasca educativa / de na Glòria Sànchez Arnestoy, / a la llar d’infants parvulari Esplai / del 1965 al 2013 / Sant Fost de Campsentelles,10 de novembre de 2013</em>'.</span></span></span></span></span></p> | 08209-99 | Plaça Esbert, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El poble de Sant Fost de Campsentelles la plantà en reconeixement a la tasca educativa de na Glòria Sànchez Arnestoy, a la llar d’infants parvulari Esplai, durant els anys 1965 fins al 2013. El 10 de novembre de 2013, l’Ajuntament de Sant Fost de Campcentelles hi col·locà una placa commemorativa. </span></span></span></span></span></p> | 41.5275991,2.2241886 | 435276 | 4597619 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96329-9902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96329-9903.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’olivera és una planta present en moltes cultures, sobretot mediterrànies. A més dels seus usos medicinals i accions farmacològiques, ben conegudes, la mitologia grega conta com aquesta va ser un regal de la deessa Atenea al poble d’Àtica. És també present a la cultura egípcia. Des del seu oli, emprat per ungir atletes i reis, passant per les branques fullades, símbol d’abundància, pau i glòria aquest arbre es relaciona com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96330 | Roure del Parc Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-parc-central | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Pòrtic Natura: Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). 'Arbres monumentals i històrics de Sant Fost', dins Campsentelles, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Editoral Blume. Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El roure del Parc Central està situat entre la carretera de Badalona i el carrer Buxó Baliarda. Entrant per aquest darrer carrer un cop passat Can Roig i a mà esquerra. Just abans d’arribar a l’església parroquial, s’endevina la capçada d’un roure monumental, amb un parell de branques imponents que es recolzen damunt del mur de formigó. De fet, la tanca protectora està adaptada al creixement de l’arbre. Al mateix costat hi ha el torrent de Can Ribalta, afluent pel vessant hidrogràfic esquerra del torrent de can Sunyer, que alhora alimenta el riu Besòs en el seu pas pel municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pertany al gènere <em>Quercus</em>, i a la família de les fagàcies. El tronc, és rectilini, i mesura més de 4 m de diàmetre per 2,80 m d’alçada fins a la creu. Té una potent i espectacular brancada, que en créixer la fulla dona una forma perfectament arrodonida. L’escorça és fosca i clivellada. Les fulles, són toves, de vora sinuosa, amb l’anvers de color verd fosc, mentre que pel revers tenen com un vellut de color verd grisós. Floreix entre els mesos d’abril i maig. El fruit és el gla, recobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames, que maduren a la tardor i llavors cauen al terra. La seva fusta és molt dura i resistent a la humitat. S’ha fet servir per fer bótes de vi i vaixells.</span></span></span></span></span></p> | 08209-100 | Carrer Buxó Baliarda, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament, abans de canalitzar el torrent de Can Ribalta i remodelar l’espai on hi ha el roure, a finals del segle XX, hi havia una déu d’aigua coneguda amb el nom de Font de l’Aplec. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un muret de pedra i totxo amb una pica i un broc de metall deixaven brollar un bon raig d’aigua que sobreeixia cap el torrent. Era un indret molt freqüentat per la gent del poble, que a més a l’estiu gaudien de l’ombra del vell roure. La font es va destruir amb les obres de canalització del torrent.</span></span></span></span></span></p> | 41.5218956,2.2327505 | 435985 | 4596980 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96330-10002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96330-10003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96330-10005.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||||||||
| 96331 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-46 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2010). 'Les Caramelles', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 3. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>SENSERRICH, Montserrat (1997). 'Festes i tradicions. El ball de cascavells', dins XVIII<em> Ronda Vallesana</em>, pp. 125 - 129. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XIX-XX | Ja no es fan. | <p>L'any 1949 és l'inici a Sant Fost de Campsentelles de les cantades de Caramelles, de la mà de mossèn Francesc Matute i Martí. Sortien a cantar el dissabte de Glòria, més endavant els matins i les tardes del diumenge i del dilluns de Pasqua i algun any per la segona Pasqua. Es feien en acabar la missa de les 11 del matí a les escales de l'església parroquial i després es continuava pel poble: l'ajuntament, masies, i carrers.</p> <p>Els cantaires eren nois i noies d'edat escolar. Un noi i una noia portaven una vara llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, per tal de poder arribar a l'alçada de finestres i balcons i recollir els regals de la gent.</p> <p>La vestimenta de les noies consistia en un vestit blanc amb caputxa blanca amb ribet blau claret i unes espardenyes de betes blanques i mitjons blancs. Els nois vestien camisa blanca, amb un llaç vermell, pantalons foscos de pana, i una faixa vermella, barretina vermella, mitjons blancs i espardenyes de betes vermelles. Posteriorment, el vestit de les noies es modifica. S'incorpora una brusa blanca amb llaç vermell, faldilles amb davantal negre, ret al cap i les betes de les espardenyes a joc amb els nois, vermelles.</p> <p>Els i les cantaires eren obsequiats amb diners o amb menjar i beguda. Amb els diners recollits es feia una excursió en autocar.</p> | 08209-101 | Sant Fost de Campsentelles | <p>És tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot a la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollès, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics.</p> <p>Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu.</p> <p>En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells).</p> <p>D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada).</p> | 41.5219612,2.2331536 | 436018 | 4596986 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les Caramelles es van fer fins a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat.En alguna ocasió s'han fet, per cobrir aquesta mancança, concerts corals a càrrec de l'Escola Coral Sant Fost i de corals de pobles veïns. A les festes patronals de l'any 2004 es va fer una trobada d'antics caramellaires. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | |||||||||
| 96345 | Mas Po Canyadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-po-canyado | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>El mas Po-Canyadó és el més representatiu dels xalets construïts al voltant dels anys vint del segle passat a la nova Colònia Bosc, situada a la Conreria. Es tracta d'una casa als quatre vents, envoltada de jardí. Es compon per un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que la planta baixa està sobre aixecada, fet que facilita la presència d'una planta semi soterrada. La coberta és de teules a dues aigües, acabada en ràfec i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A aquest cos principal, se li adossa una torre-mirador, a la façana de llevant. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és piramidal, amb un gran ràfec sostingut per bigues de fusta. Una tribuna amb coberta plana que actua de terrassa de la primera planta s'adossa a la façana de migdia. </p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc. Hi ha tres tipus d'obertures: finestres de llinda recta, finestres amb arc de punt rodó i finestres amb arc deprimit còncau. Les primeres les trobem a la planta baixa i a la planta pis, amb un guardapols, damunt al llinda, amb un triangle al centre que es destaca i que també arriba a cobrir part del lateral de les finestres, acabat amb una volada horitzontal. L'espai entre el guardapols i la finestra està pintat de granatós. Els ampits són de maons posats a plec de llibre. Les finestres d'arc de mig punt les trobem, en forma de galeria, a les golfes. I la tribuna és la que disposa d'obertures amb arc còncau.</p> <p>Tot el sòcol, d'alçada considerable, és fet de paredat antic, emmarcat i resseguit per una franja pintada de vermell. Damunt d'una de les portes d'entrada hi ha l'au Fènix, símbol de la Renaixença amb l'escut de Catalunya al centre.</p> <p>A la façana principal es pot llegir el nom de la casa i l'any de construcció: '1919'. També destaca la caseta del pou, feta de maons vistos i amb coberta de cúpula feta de trencadís de rajols.</p> <p>Disposa d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que condueixen l'aigua de pluja a una cisterna que es troba al soterrani de la casa.</p> | 08209-102 | Camí antic de Martorelles | <p>La Colònia Bosc, considerada la primera urbanització d'estiueig de tot l'Estat, va ser promoguda per Francesc Artigues amb Joan Amigó Barriga com a arquitecte. En pagament pels seus serveis, Artigues va regalar a Amigó una de les millors parcel·les i l'arquitecte va projectar una torre noucentista, amb determinats espais replicats de la casa on ell residia amb la seva família, el mas Po Canyadó, de Badalona.</p> <p>La casa va ser enllestida l'any 1919. Damunt de la porta hi podem veure l'àliga amb l'escut de Catalunya, dissenyada per Domènech i Montaner com a símbol de la Renaixença.</p> | 41.4930651,2.2548687 | 437803 | 4593763 | 1911-1919 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96345-10201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96345-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96345-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96345-10204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96345-10205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Amigó Barriga | Als anys vuitanta la casa va ser donada a l'Església i actualment és una casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 | ||||
| 96346 | Mas Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-brunet | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANO BARRANCO, Pedro (1921). <em>Monografia histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre</em>. Barcelona: Imprenta de Henrich y companyia.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XX | <p>Edifici singular situat a la carretera de La Conreria, just al límit entre els termes de Sant Fost de Campsentelles i de Tiana. Va ser promogut pel pintor i col·leccionista Llorenç Brunet, l'any 1916, que tenia la pretensió de crear una mena de museu semblant al Cau Ferrat de Sitges, en una versió més modesta.</p> <p>De la primera època es conserva la torre i les rajoles on es pot llegir: 'PINTURA / DIBUIX - EXCURSIONISME'; 'Amauvos com a jermans y mercadejeu coma estranys: El catala que deixa de ser catala no es res'; 'Mes val deixar als enemichs que enmat__ als amichs Que la inteligencia, te la __rsa'; 'Qui compra lo que no necessita ha de vendrer lo que necessita. No demanis sino a Deu'.</p> <p>Originalment, l'edifici era una torre exempta, molt ampla, de planta arrodonida (veure foto de Cano, 1921). Va ser projectat per un reconegut arquitecte, Antoni Millàs Figuerola.</p> | 08209-103 | Carretera B-500, PK 6 | <p>La Colònia Bosc, considerada la primera urbanització d'estiueig de tot l'Estat, va ser promoguda per Francesc Artigues amb Joan Amigó Barriga com a arquitecte. En pagament pels seus serveis, Artigues va regalar a Amigó una de les millors parcel·les i l'arquitecte va projectar una torre noucentista, amb determinats espais replicats de la casa on ell residia amb la seva família, el mas Po Canyadó, de Badalona. La casa va ser enllestida l'any 1919. Damunt de la porta hi podem veure l'àliga amb l'escut de Catalunya, dissenyada per Domènech i Montaner com a símbol de la Renaixença.</p> | 41.4921670,2.2540560 | 437734 | 4593663 | 1916 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96346-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96346-10303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96346-103041921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96346-10305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Millàs Figuerola (arquitecte) | L'any 1943, l'edifici s'amplia per transformar-lo en un restaurant. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:32 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml