Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96570 | Pou de Can Baliarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-baliarda | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVII | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra i situat en un marge dels horts de la casa, no massa lluny de la bassa i el safareig. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construïda amb parament de maó, lligat amb morter de calç. L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, que s'ha anat desprenent amb el pas del temps, amb retocs posteriors de ciment, com és el cas de l'ampit, les diferents esquerdes i la part de darrera que es correspon amb el desnivell del marge. Orientada al nord-est hi ha la portella de fusta pintada de color marró, collada amb un parell de frontisses. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Modernament se li ha afegit un registre per la part del darrera. Al costat dret del pou hi creixen dos saücs.</span></span></span></span></span></p> | 08209-154 | Avinguda Buxó Baliarda, núm. 11 | <p>Can Baliarda es va construir quan una filla de Can Ribalta es va casar amb un Baliarda, a principis del segle XX, però aquest pou és molt anterior i pertanyia a Can Ribalta.</p> | 41.5231711,2.2325662 | 435971 | 4597121 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96570-15401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96570-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96570-15403.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96571 | Rellotge de sol de Mas Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-corts | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol d’autor, del tipus vertical declinant realitzat amb rajoles de ceràmica policromada (5 x 7) sobre fons blanc amb tonalitats ocres, emmarcat per una sanefa pintada a l’extrem de color blau manganès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El quadrant està presidit per un sol antropomorf del qual s'irradien els raig solars. Dels llavis surt el gnòmon, que és de vareta. Les línies horàries i les hores són de color blau, fetes a mà alçada amb l’hora de l’Àngelus perpendicular, a les 12 del migdia. La numeració és de tipus àrab. Assenyalen de les sis del matí fins a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la part superior es pot llegir el lema “<em>senyalo hores serenes</em>” pintades de color negre.</span></span></span></span></span></p> | 08209-155 | Carrer Poblet, núm. 28 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan l’actual propietari comprà la finca, ja fa més de trenta anys, el rellotge ja hi era, juntament amb els tres plafons ceràmics; dos estan situats a banda i banda de la porta d’entrada actual: a mà esquerra una escena de la sega del blat amb el mas Corts al fons i a mà dreta, una escena de la verema; m</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>entre que a la façana orientada al sud-est hi ha el ball de sardanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres plafons estan perfilats amb el mateix to blau i corresponen tal vegada a la mateixa època que es realitzà el rellotge de sol. Estan datats de l’any 1978 i signats pel ceramista Llàcer.</span></span></span></span></span></p> | 41.5001959,2.2522670 | 437592 | 4594556 | 1978 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96571-15502.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Llàcer | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96572 | Era del Mas Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-mas-corts | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em><span>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </span></em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’era de batre del Mas Corts, està situada uns metres més avall de la casa, a tocar gairebé de la carretera, en una zona elevada i a la qual s’hi pot accedir des del camí d’accés al restaurant, a mà dreta mateix. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>És de planta rectangular, escapçada per l’arranjament del camí actual asfaltat. Mesura uns 20 m per uns 10 m de costat aproximadament. Està enrajolada, en part amb cairons de varies èpoques i en part amb rajola rectangular més moderna. Un mur de pedra molt ben arranjat l’envolta parcialment. La part més alta, orientada al sud, té un petit pedrís protegit per un rengle de testos. En les parts escapçades per les obres s’hi ha plantat varies washingtònies i un rengle d’arbustos podats. </span></span></span></p> | 08209-156 | Carrer Poblet, núm. 28 | <p>D'aquesta masia, Xavier Pérez (1990) indica que existeix poca documentació i poc precisa. Diu que tota la documentació medieval que parla del Mas Corts es refereix al mas que hi havia a les rodalies de l'església vella i que fou comprat a principis del segle XVI pels de Canyelles.</p> <p>També diu que en els censos de pagesos, dels segles XVI i XVII redactats per encàrrec dels monjos de Montalegre, no s'esmenta cap Mas Corts. Apunta la possibilitat que fos propietat directa de Montalegre i per això no surt en els censos o capbreus. En un escrit de l'any 1551 referent al Mas Llombart es diu en fer-se les delimitacions '<em>fins al torrent maior qui devalla del Mas de les Corts e de Muntalegre</em>'.</p> <p>En un altre escrit de la cartoixa de 1718 es diu que el monestir '<em>de terres de pa no té sino lo Mascorts</em>'. Quan, l'any 1835, la cartoixa és expropiada hi constava la 'Brolla d'en Mas Corts' entre les seves propietats.</p> <p>Hi ha disparitat d'opinions si la casa de Campsentelles es refereix al Mas Corts o al Mas Llombart. Però Pérez (1990; 81) assegura que la documentació de la Corona d'Aragó és molt clara quan diu que: '<em>els masovers de la casa de Campsentelles eren els Llombart, donant origen a l'actual Mas Llombart</em>'.</p> | 41.4997951,2.2528356 | 437640 | 4594511 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96572-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96572-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96572-15603.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquests espais presents encara en alguna masia i masos del municipi de Sant Fost de Campsentelles, estan relacionats amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, actualment, acostumen a estar recoberts per cairons i envoltats, la majoria, per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, fan la funció de pedrís.Encara no fa pas massa anys, a l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.La feina de batre es feia durant mes de juliol, coincidint amb el dies més llargs i assolellats de l’estiu. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar-la amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bon temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. El pallot era evidentment aprofitat com a fem.Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96577 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Can Camps és una torre als quatre vents del tipus casa-jardí, per estar envoltada de jardí i bosc, que forma part de la Colònia Bosc de La Conreria. És de planta rectangular, però té adossat un petit cos a la façana de migdia, de planta única, amb coberta plana de terrassa. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües, però amb els frontals amb una lleu coberta holandesa, i acabada en un ràfec sostingut per bigues de fusta.</p> <p>El programa ornamental de les façanes es basa en el joc dels arcs escalats en piràmide de les obertures i materials com el trencadís de rajola i els maons vistos o, més ben dit, els maons simulats amb esgrafiat, com a contrast del parament llis i blanc de les parets. Les finestres de la planta baixa són reixades i les de la planta pis tenen persianes de fusta de llibret.</p> <p>Un sòcol de paredat antic envolta les quatre façanes.</p> | 08209-157 | Carrer de les Ave Maries, núm. 7 | <p>Els avis dels actuals propietaris van comprar la finca als anys 40 del segle passat, juntament amb Can Catxot.</p> | 41.4939732,2.2539970 | 437731 | 4593863 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96577-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96577-15703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96577-15704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96577-15705.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96579 | Cases d'estiueig de la carretera de Badalona, núms. 160-176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-de-la-carretera-de-badalona-nums-160-176 | XX | <p>Conjunt de quatre cases d'estiueig del tipus casa-jardí per estar envoltada de jardí i vegetació. S'ubiquen al vessant occidental de la carretera B-500 de Badalona i responen a una mateixa tipologia de cases de planta rectangular amb coberta tipus holandès, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Les cobertes acaben en prominents ràfecs sostinguts per bigues de fusta. Consten de planta baixa i pis i estan situades en un terreny en pendent i elevades en relació al nivell del carrer. Per aquest motiu l'accés s'ha de fer per una rampa o per escales.</p> <p>Aprofitant el desnivell, posteriorment, s'han construït garatges pels vehicles. El pati davanter està organitzat en terrasses, al primera de les quals és una prolongació de la terrassa frontal de la casa, on es pot trobar pèrgoles amb glicines o parres que aporten ombra a l'estiu.</p> | 08209-158 | Carretera de Badalona, núms. 160-176 | 41.5216667,2.2316861 | 435896 | 4596955 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96579-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96579-15803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96579-15804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96579-15805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96580 | Colònia Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-bosc | <p><span><span><span><span lang='CA'>JOSEPH i MAYOL, Miquel (2008). <em>El bibliobús de la llibertat. La caiguda de Catalunya i l’èxode dels intel·lectuals catalans</em>. Barcelona: Símbol editors; pp. 54 i 55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>La Colònia Bosc és un conjunt de casetes d'estiueig situades al peu del Turó d'en Reig, al vessant septentrional de la serralada de Marina que delimita el Vallès Oriental del Maresme i el Barcelonès. S'hi accedeix per la carretera B-500 de Badalona a Mollet del Vallès. La idea que sorgia pels volts de 1915, consistia a construir el projecte d’una colònia d’estiueig a La Conreria. L'anomenarien la Colònia Bosc i va ser considerada com 'la primera urbanització d’estiueig d’Espanya', segons relata el nét de l'arquitecte a la revista anuari del Museu de Badalona (Rifà, 2014).</p> <p>Un encàrrec que per a Amigó consistia en la concreció del projecte de la nova urbanització que tenia com a finalitat ser poc agressiu amb el paisatge, mantenint, dins el possible, el traçat dels camins existents i establint unes normes d’edificació: '<em>Cada torre havia de situar-se a una distància fixada dels límits de la parcel·la</em>', el qual també va prohibir el tancament amb murs 'a fi de no trencar la unitat del paisatge'. Així i tot, no tot el que s’havia projectat es va desenvolupar. Truncat en part, per l'arribada de la Guerra Civil espanyola.</p> <p>Com a retribució per la seva feina, Artigues va pagar a Joan Amigó en espècies. L'arquitecte podia escollir la parcel·la que volgués amb la condició de construir-hi. L’any 1918 es va començar a edificar el nou mas Po-Canyadó, una rèplica del Mas Po-Canyadó de Badalona on Amigó residia amb la seva família. En aquesta segona residència va incorporar a la façana el nou estil de torre modernista amb l'escut de Catalunya amb l’àguila rampant dissenyada per Domènec i Muntaner com a ensenya de la Renaixença.</p> <p>La popularitat de la Colònia es va estendre ben aviat entre les classes benestants. El primer a instal·lar-s'hi va ser l'artista badaloní, Llorenç Brunet. Brunet va construir una torre museu que va anomenar el Cau Brunet –que dóna nom al restaurant actual– feta a semblança del Cau Ferrat que, el també artista, Santiago Russinyol tenia a Sitges. Un museu que va servir de crida per a la promoció de la urbanització. I és que els primers anys de construcció de la colònia el diari <em>La Vanguardia</em> ja se'n feia ressò amb anuncis com l'aparegut el 5 de juliol de 1918 que deia així: <em>La Conrería de Montalegre y su Colonia-Bosque. Excursión pintoresca-veraneo ideal, cerca de Barcelona, con frescas temperaturas y aires sanos. Chalets a plazos desde 1.000 pesetas anuales</em>.</p> | 08209-159 | La Conreria | <p>L'Associació de Veïns de la Colònia-Bosc celebrà un acte de commemoració del centenari del Mas Po-Canyadó. Durant l'acte, al qual van assistir una seixantena de persones, es va reproduir la filmació, cedida per la Filmoteca de Catalunya, d'una excursió des de Montgat fins a La Conreria de principis de segle. La celebració va acabar amb un concert de guitarra de diferents compositors catalans de l'època. </p> <p>En una torre d'aquesta colònia fan nit un grup de diputats catalans i intel·lectuals que fuig cap a França durant la retirada de la Guerra Civil, el 24 de gener de 1939. Ens ho explica Miquel Joseph (2008). Entre el grup hi ha Rovira i Virgili, amb la dona i els fills, Simó i Bofarull, amb la dona, Pau Romeva, amb la dona i els fills, Soler i Pla i la seva família, Anglada i Camarassa i família, Ramon Sanahuja i la seva dona, Serra Hunter, Rafael Closas, Martí Rouret i fins a una cinquantena de persones. Joseph Mayol diu: 'L'ambient a la Conreria es talla amb ganivet. Temen restar abandonats, enmig d'un fred glacial'. L'endemà apareix Rouret amb sis o set cotxes buits i sortiran destí Girona.</p> | 41.4935154,2.2547698 | 437795 | 4593813 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96580-15905.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Amigó | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96582 | Pintura mural de l'IES Alba del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lies-alba-del-valles | XXI | <p>Mural pintat en un mur de l'Institut Alba del Vallès de temàtica medi ambiental i de promoció del reciclatge, amb la representació d'elements simbòlics del municipi, com l'edifici de l'Ajuntament, el lledoner de la Plaça de les Glòries Catalanes o Can Baliarda.</p> | 08209-160 | Carrer de Buxó Baliarda, núm. 3 | <p>L'IES Alba del Vallès s'inaugura l'any 2002, és obra dels arquitectes Luis Alegre Heitzmann i Lluís M. Lloveras Lleal. Està format per quatre mòduls lligats longitudinalment per un sòcol porxat, amb uns volums de menor dimensió que els uneixen al nivell superior. Situat perpendicularment a l'estructura principal hi ha un altre mòdul més baix, amb el mur exterior cec. L'exterior és tot ell de maó vist amb les obertures verticals i un cos massís annex que evoca un campanar.</p> | 41.5221344,2.2328562 | 435994 | 4597005 | 2021 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96582-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96582-16003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96582-16004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Poncho Rios Berral | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96583 | Hostal Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-dalmases | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2014). 'La Conreria', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 10. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es va abandonar i patí enderrocament. | <p>Al costat del camí dels Castanyers, a mà esquerra i anant en direcció oest, en el segon revolt, un cop passada la barrera de seguretat de la urbanització, hi trobem, emboscades, les restes del que fora en un altre temps l'Hotel Dalmases. A mà dreta, hi ha les restes d'un forn d'obra. Una mica abans del segon revolt, s'observa l'antic camí d'accés a l'Hotel, avui tancat per una cadena.</p> | 08209-161 | Camí dels Castanyers, s/n | <p>Jaume Rifà (2003, 43 i 2014, 52) ens diu que l'Hostal Dalmases durant uns anys fou lloc de descans de les cavalleries que tiraven dels carruatges de propietaris benestants que feien la ruta de Barcelona cap a la costa per l'interior. Més endavant es convertí en restaurant, propietat de Josep M. Dalmases i Plandolit, amb tres o quatre habitacions amb les seves cuines.</p> <p>El regentava la Mercedes Jorajuria. Més endavant el compra el senyor Parcerises. El darrer banquet de casament que s'hi va fer va ser el del fill del Luciano i la Matilde del Cau, l'any 1954.</p> <p>Va deixar de funcionar a meitat del segle XX, quan s'abandona, s'enderroca pel perill que suposava per a les persones que utilitzaven el camí dels Castanyers.</p> | 41.4928095,2.2484040 | 437262 | 4593739 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96583-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96583-16103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96583-16104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96583-16105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96583-16106_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També conegut com Hotel El Encinar. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||
| 96584 | Manantial Els Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manantial-els-castanyers | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</p> | XIX-XX | Porta molts anys abandonat i sense manteniment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El manantial de la Font dels Castanyers és un edifici situat al peu del cim de la Coscoiada, a la Serra de Les Maleses, a 270 m per sobre del nivell del mar. S’hi arriba fàcilment des del coll de Montalegre, en direcció de l’alberg de la Conreria fins a deixar l’asfalt, seguint les indicacions en direcció a la font i al restaurant que porten el mateix nom. Però, així com per accedir a la font no hi ha cap mena de problema, l’edifici roman tancat des de fa anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'una antiga construcció destinada a la producció d’aigua embotellada. És de planta rectangular, construïda aprofitant el pendent de la muntanya, a base de pedra irregular i maó, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a un sol vessant, amb el carener decorat per una filera de maons, paral·lel a la façana principal. De les tres façanes visibles, és la que presenta elements decoratius que responen una certa simetria constructiva. Les cantonades estan perfilades per una faixa dentada de maons vistos. Un altre element decoratiu són les franges horitzontals realitzades amb tres fileres de maó pla que separen cada planta i les obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa hi ha una finestra, porta central i una segona porta amb finestra a mà dreta. Aquesta darrera sembla feta a posteriori i està mig escapçada per la construcció d’unes escales que condueixen a una porta estreta i a un segon edifici construït a posteriori i adossat a la façana de ponent que desmereixen el conjunt. Els muntants són de maó vist, decorats a base de faixes dentades. La llinda està formada pel mateix material formant un arc carpanell molt rebaixat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La planta segona i tercera, presenta les obertures totalment simètriques, de doble finestra. Estan construïdes amb el mateix material però la llinda formada per un arc a nivell o pla amb maó disposat, en part a sardinell i en part pla. Els ampits semblen fets de morter o en tot cas estan arrebossats per aquest material. Per dessota del ràfec hi ha dos espiralls, un a cada costat amb reixeta de ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana orientada a llevant, hi ha unes escales amb barana de ferro, una porta al capdamunt amb una finestra a la seva dreta que sembla haver estat oberta a <em>posteriori</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de llevant i de tramuntana conserven l’arrebossat de morter de calç originari. Destaca, a la principal, el gran plafó amb les restes del nom que portava l’edifici, “MANANTIAL CASTANYERS” (fons ocre i lletres blaves). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior de l’edifici hi ha una entrada a la mina principal. Condueix en primer lloc a una sala amb una porta que permet accedir als antics dipòsits. On ara hi ha una paret, abans hi havia les aixetes per omplir les garrafes. La mina s’endinsa cap a la muntanya en un parell de galeries, amb un total de cinquanta metres de recorregut i un desnivell màxim de 4 m.</span></span></span></span></span></p> | 08209-162 | Camí de la Font dels Castanyers s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Propietat de la família Torrens, es desconeix exactament l’origen de la seva existència. Però en tot cas, durant la primera meitat del segle XX era una font coneguda per les seves característiques minerals i recomanada contra les afeccions de l’aparell digestiu i la malaltia del “catarro”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1930 i 1960 fou comercialitzada per una empresa embotelladora de Badalona amb el nom <em>“Agua del Manantial Castanyers” </em>que en els anuncis de l’època s’hi podia llegir <em>“digestiva, diurètica i radioactiva” .</em> Els seus camions repartien les garrafes pels pobles dels encontorns i principalment a la ciutat de Badalona. Amb el temps i l’aparició de l’automòbil, la gent accedia amb més facilitat a la font i omplia garrafes d’aigua de la déu d’aigua. Amb el temps l’empresa tancà la planta i als anys vuitanta, en un període de sequera important, es decidí anular el broc i posar-hi una aixeta per evitar que l’aigua és perdés. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de la Guerra Civil espanyola el mas Corts fou la seu de l’Escola de Transmissions de l’Exèrcit Popular de la República i els professors i alumnes sovintejaven aquest indret. També fou l’amagatall de mossèn Salvador Balletbó a inicis de la guerra.</span></span></span></span></span></p> | 41.4970900,2.2328100 | 435965 | 4594225 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96584-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96584-16203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96584-16204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96584-16205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96584-16206.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A mà esquerra de l’edifici hi ha la font, a peu pla. El mes de gener de 2020, Enric Porcel, Elena Navarro, Víctor Bonilla i Francesc Hervàs, del Grup d’Espeleologia de Badalona, varen topografiar la mina de conducció d’aigües subterrànies de la font dels Castanyers. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||
| 96585 | Places carboneres de la font de l'Hort dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-carboneres-de-la-font-de-lhort-dels-monjos | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). <em>Eines i feines de pagès</em>. Figueres. Brau, edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). <em>La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec</em>. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). <em>El carboneig</em>. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | En desús des de fa molt de temps i restes estructuralment molt febles. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes de dues places de carbonet o súties situada en una de les feixes, entre la mina de la Font dels Horts dels Monjos i la dels plataners. Està situada a la boscúria, en una zona de feixes planeres, prop del camí d’accés, abans de trobar varis plataners de mides monumentals. L’accés pel corriol que baixa des dels antics forns d’obra del camí dels Monjos, i entrant a les antigues feixes de cultiu dels monjos, s’observen uns forats més o menys regulars, amb la terra de la vora més aixecada que el nivell del terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta de súties, que no són res més que places carboneres de dimensions més reduïdes. Les característiques d’aquesta tipologia rau en que es tracta d’un clot excavat al terra, de mida arrodonida i més alt, a diferència de la pila carbonera que tenia una base molt més baixeta i allargassada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Situats al capdamunt de la sútia, a la feixa del davant, a 3 m de desnivell, n’hi ha una segona de les mateixes característiques. </span></span></span></span></span></span></p> | 08209-163 | Font dels Horts dels Monjos | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest tipus de construccions han d’haver estat molt abundants en els boscos del municipi, ja que un dels arbres més importants que creixen en el territori i que són bàsics per a l’elaboració del carbó vegetal, és l’alzina. Tot i que en queden perdudes pel bosc, la construcció n’ha fet desaparèixer moltíssimes. Algunes són veritables places carboneres, mentre que d’altres s’identifiquen clarament com a súties destinades a la fabricació de carbonet, que en molts pobles es va continuar fent fins ben entrat els anys cinquanta del segle passat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de les súties, es tracta de clots circulars o quadrangulars (d’uns dos metres de llarg per un metre i mig d’amplada mínim) amb una fondària que pot arribar al metre o metre i mig. Actualment, acostumen a estar gairebé colgats de terra i fullaraca del bosc: la barraca de carboner ha desaparegut i les pedres resten escampades per l’entorn o el pagès les ha aprofitat per refer alguna marjada. D’altres vegades, senzillament han estat aprofitades per alguna casa ja sigui en la construcció d’un mur o d’una rocalla.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Però si poguéssim veure tal i com era, podríem observar el seu interior recobert, o no, amb pedra que el carboner recollia sobre el terreny. Després l’aniria omplint amb branquillons, branques, generalment d’alzina, cirerer d’arboç i bruc. I un cop ben ple, el taparia amb una llauna i s’encendria sense massa flama, a ran de terra, deixant al costat uns orificis més petits per controlar el tiratge del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Llavors, la tapadora es colgaria amb terra carbonada, molt més lleugera, provocant així una combustió lenta que podria durar com a molt un parell de dies. El punt d’aigua a proximitat, era un luxe, ja que els permetria apagar-lo més fàcilment un cop el procés hagués finalitzat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest carbonet anomenat també carbó de sútia, era sobretot emprat per a ús domèstic; sobretot pels brasers de les cases (braser de taula i de llit). El carbonet de pi, tot i que se’n feia, no era de massa qualitat. </span></span></span></span></span></span>Aquesta tipologia també es pot confondre amb les anomenades carboneres de manxa de ferrer. Es tracta d’un tipus de carbó de menys qualitat, i d’espetegada forta, que tot i tenir menys poder calòric, era apreciat pels ferrers. Per mantenir encès el carbó, calia manxar reiteradament ja que quan el ferrer s’aturava, el carbó quedava ofegat, fet que li suposava un estalvi no menys important. De vegades els mateixos propietaris cedien gratuïtament els boscos més bruts, o amb arbres vells. Era una manera de mantenir el sotabosc en perfecte estat.</p> | 41.4933200,2.2522700 | 437586 | 4593792 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96585-16302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96585-16303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96585-16304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96585-16305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96585-16306.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96586 | Places carboneres de la font del Porró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-carboneres-de-la-font-del-porro | <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2013). <em>Eines i feines de pagès</em>. Figueres. Brau, edicions.</p> <p>SOLÀ i MAS, Jordi (2003). <em>La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec</em>. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</p> <p>ZAMORA i ESCALA, Jaume Enric (2010). <em>El carboneig</em>. Girona. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona.</p> | XIX-XX | En desús des de fa molt de temps i restes estructuralment molt febles. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes de dues places carboneres situades en la boscúria, entre el corriol que mena a la font del Porró i el torrent homònim. Després de pujar el crestall que hi ha a l’inici del corriol, a una quinzena de metres a mà dreta ja localitzem les restes de la primera plaça. La segona es localitza tot just una trentena de metres més amunt sortint novament al camí. Ambdues estan plenes de fullaraca i altres restes vegetals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta de dos clots excavats al terra, de mida més aviat allargassada però no massa, a la qual se li ha enretirat la terra superficial i s’ha amuntegat o apilonat als costats del que hauria de ser la pila. Si es buidés amb cura probablement es trobés una terra negrosa i compactada, ja que per començar a distribuir els troncs d’alzina cal que el terra estigui ben compactat i net de pedregam, si n’hi ha. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No massa lluny del que en un altre moment fou una pila carbonera, es localitzen les restes de pedres que haurien servit per a construir la barraca del carboner. </span></span></span></span></span></span></p> | 08209-164 | Font del Porro | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest tipus de construccions han d’haver estat molt abundants en els boscos del municipi, ja que un dels arbres més importants que creixen en el territori i que són bàsics per a l’elaboració del carbó vegetal, és l’alzina. Tot i que en queden perdudes pel bosc, l’urbanisme n’ha fet desaparèixer moltíssimes. Algunes són veritables places carboneres, mentre que d’altres s’identifiquen clarament com a súties destinades a la fabricació de carbonet, que en molts pobles es va continuar fent fins ben entrat els anys cinquanta del segle passat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de les places carboneres, es tracta de clots més aviat allargassats, de més de tres metres de llargària o més, amb una fondària que pot arribar al metre de fondària. Actualment quan els trobem, acostumen a estar gairebé colgats de terra i fullaraca del bosc: la barraca de carboner ha desaparegut i les pedres resten escampades per l’entorn o el pagès les ha aprofitat per refer alguna marjada. D’altres vegades, senzillament han estat aprofitades per alguna casa ja sigui en la construcció d’un mur o d’una rocalla.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Però si poguéssim veure tal i com era, podríem observar el seu interior ben compactat. Després els carboners anirien apilant les bitlles, que són els troncs tallats de mida mitjana, i això es feia molt bé ja que en depenia tot el procés de carbonar. Després es cobria de branques i terra – l’embalall – deixant una espitllera central posant-hi un rajol o teula subjectada amb fang.. Un cop a punt, la pila s’encenia i la llenya es cremava de forma incomplerta fins a reduir a una quarta o cinquena part el seu pes inicial, esdevenint així el carbó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant els primers dies del procés, calia “bitllar” la pila cada tres o quatre hores; és a dir, alimentar-la afegint-hi més bitlles, i no es podia badar. Segons les dimensions, el procés de carboneig podia durar més o menys dies. De mitjana oscil·lava entre els quinze i els trenta dies. Si es deixaven cambres d’aire, entrava oxigen i per tant, això vola dir que s’encendria i el foc convertiria la llenya en cendra i a més el buit creat podia enfonsar-se pel pes dels carboners que s’hi enfilaven sense saber-ho. El carbó d’alzina era el més calorífic però també podia emprar-se roure barrejat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Un bon carboner podia convertir una tona de llenya en una càrrega i mitja o dues càrregues de carbó, és a dir, entre 180 i 240 quilos, depenent de si la llenya era més o menys tendra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Si les carboneres eren prop de balmes, s’aprofitaven aquestes estructures naturals per a viure-hi. I si no, construïen barraques molt senzilles, amb la mateixa matèria primera de les piles carboneres, és a dir, fusta, branca, terra i pedres, però perfectament estructurades per a viure-hi mentre durés el procés de carboneig, aïllant-se de la pluja i del fred. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment aquesta activitat és residual, limitada a les demostracions anuals que fan alguns pobles com Cànoves i Samalús i Fogars de Montclús. Venen el carbó al públic i també a alguns restaurants.</span></span></span></span></span></p> | 41.4953900,2.2390800 | 436487 | 4594032 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96586-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96586-16403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96586-16404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96586-16405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96586-16406.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96587 | Ofici de carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p>SOLA i MAS, Jordi (2003). 'La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec'. Temes d’Etnologia de Catalunya, 7. Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Ofici perdut però que ha deixat empremta material i a l'imaginari col·lectiu del municipi. | <p>L’ofici de carboner a Sant Fost està documentat com a una activitat pre-industrial de la mateixa manera que l’obtenció de maons i teules, o llenya. Està relacionat directament amb el treball i l’explotació del bosc, i per tant, amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge. <span><span><span>Diu Pérez (1990) que “anar al bosc a fer el carbonet o a fer llenya era tasca molt habitual entre els santfostencs de molts anys enrere. Per això alguns diuen que mentre als de Martorelles se’ls anomenava carboners, als de sant Fost i Cabanyes els hi deien els destralers o bosqueters'. </span></span></span></p> <p>Es tracta d’una activitat tradicional que a hores d’ara ha desaparegut. D’aquesta, ens resta la memòria oral i les places carboneres, súties i restes de barraques de carboner disperses en diferents indrets de la serralada. A la part urbanitzada del municipi, aquests elements han desaparegut majoritàriament. <span><span><span>En el transcurs de visitar fonts del municipi i passejar pel bosc s'han pogut documentar les restes o traces d'alguna sútia o plaça carbonera; així com detectar la presència d'alzines de brot, fet que passa quan un bosc ha estat utilitzat per fer-hi carbó. </span></span></span>Després d’una intensa explotació, el bosc torna a recuperar-se i les restes d’aquella vida arrelada al medi natural només es detecten a través de les traces que han deixat en el paisatge.</p> <p>A la zona de Sant Fost de Campsentelles, però també en els municipis veïns, el carboneig sembla que no fou una activitat econòmica bàsica, sinó que era complementària a d’altres activitats. L’obtenció de carbó i sobretot de carbonet fou present fins ben entrat la dècada dels anys seixanta. I tot i que moltes famílies se’l feien ells mateixos, tradicionalment, suposava una font d’ingressos gens menyspreable. Aquest fet s’observa en la gran quantitat de súties, que no pas places carboneres localitzades durant la realització del Mapa de Patrimoni. El carbonet, permetia millorar la situació econòmica de moltes llars. I en aquest cas, si la família no n’era la propietària, podien comprar una partida de terra o el propietari els la cedia per tal de que a canvi de carbonet i potser alguns rals li mantinguessin el bosc net. Carbonejar en zones de difícil accés era una manera d’aprofitar la llenya sense que pesés; i és que la llenya, un cop carbonada, pesa molt poc, i per tant, és molt més fàcil extreure-la i transportar-la en sacs amb rucs que no pas arrossegar-la estellada. Per altra banda, deixar roures o rouredes a proximitat de les cases i dels masos era un fet lògic, perquè permetia recollir els aglans pel bestiar.</p> <p>Carbonar era ben bé una feina poc valorada; normalment els carbones eren gent d’origen humil, es desplaçaven amb la família, fet que explica que malgrat la duresa de la feina, els fills aprenguessin l’ofici des de ben joves, al costat del pare. Les dones també hi participaven, passant el carbonet pel sedàs i posant-lo en sacs, per anar-lo a vendre. Aquest fet comportava que els carboners passessin llargues temporades al bosc, entre els mesos d’octubre i març, coincidint amb la finalització de la verema i la feina del camp. </p> <p>La construcció d’una barraca de carboner seguia sempre el mateix procediment: Dos grans troncs o bigues recolzats entre ells formaven un triangle vertical. Aquest espai es tapiaria amb un mur de pedra seca o troncs deixant-ne la part superior oberta que serviria de fumeral. A la creu d’aquests puntals s’hi recolzava una biga que marcava la llargada de l’estructura. Si es reposava al damunt del terra la barraca quedava més baixa, mentre que s’hi aixecaven un muret de pedra o aprofitaven una roca l’habitacle donaria més alçada i més comoditat als carboners que havien de passar-hi una bona temporada. Un cop l’esquelet era a punt, es procedia a col·locar el costellam, és a dir, la brancada que ben encaixada amb restes vegetals com ginesta, o plantes de fulla llarga i terra aïllaria del fred i la pluja. Es deixava una obertura per porta. Normalment tenien un espai limitat per a cuinar i un altre per dormir. Aquestes construccions, encara que es tornessin a refer, eren llocs habitats durant generacions, igual que les places carboneres.</p> <p>La jornada d’un carboner d’ofici o un pagès que complementava el seu jornal, començava a l’albada, i un cop encesa, ja no es podia deixar fins a obtenir el carbó. En canvi, si es tractava d’obtenir carbonet, amb un parell de dies ja n’hi havia prou. Si els carboners tenien la dona amb ells, era ella qui un cop a la setmana podia baixar al poble per avituallar-se de pa, gra sec, patates, i poca cosa més. De vegades, si pel camí hi havia algun mas podien aconseguir algun ou o una col. Però normalment, la dieta era força precària. La dieta es podia acompanyar d’alguna bèstia que haguessin caçat i del que recollien i recol·lectaven al bosc (herbes remeieres, bolets, fruits boscans...). A partir dels anys cinquanta l’aparició de l’electricitat i el gas comportà la desaparició del carboneig.</p> | 08209-165 | Sant Fost de Campsentelles | <p>El procés de carbonar en una partida s’iniciava quan els arbres tenien la mida, o bé, quan el bosc començava a ésser massa brut, o quan mancaven diners al propietari; els motius podien ser diversos. Fins i tot de vegades els efectes d’una glaçada o un temporal.</p> <p>Una carbonera és un amuntegament fet a base d’empilar varies capes de llenya verda (alzina, roure, arboç o bruc, om i faig). El carbó amb més poder calorífic era el d’alzina, i sobretot el situat a les obagues.</p> <p>Els arbres no eren tallats de soca arrel, sinó que es feia de manera a no malmetre’ls perquè poguessin rebrotar. Després de seleccionar els arbres més grossos, es tallaven amb la destral catalana (la xica i la grossa) i amb el xerrac a dues mans. La llenya es triava, separant els buscalls, que eren troncs d’entre quinze a vint centímetres de diàmetre per uns quatre pams de llargada, de les branques més primes. Si la llenya en canvi era massa gruixuda, s’estellaven amb la massa i tascons.</p> <p>Normalment es feien en un indret on confluïen els vessants de varis turons, de camins, facilitant així el transport de la llenya i alhora aprofitant les acumulacions de gruix de sòl. La terra de la superfície es podia retirar amb facilitat formant un cercle que es convertiria en la plaça carbonera, i s’apilonava als costats del que hauria de ser la pila. Finalment aquesta superfície es netejava de rocs i pedres i es compactava.</p> <p>Després s’apilaven els troncs tallats de mida mitjana (bitlles) en la disposició escaient i s’anaven cobrint de branques i terra (procés anomenat embalall). Un cop la pila era a punt, s’encenia i la llema es cremava de forma incompleta fins a reduir a una quarta o cinquena part el seu pes inicial, esdevenint carbó. Un bon carboner podia transformar una tona de llenya entre una i dues càrregues de carbó, que es traduïa entre els 180 i els 240 quilos.</p> <p>Un cop encesa la pila, calia “bitllar” la pila cada tres o quatre hores, és a dir, calia alimentar-la. El carboner mostrava el seu coneixement i domini del foc, obrint ulls, de dalt cap a baixa, i amb un bastó molt llarguerut el dirigia cap a on ho creia convenient.</p> <p>Aquesta feina podia durar de vuit a quinze dies depenent de les dimensions que tenia. A més a més, calia tenir molta cura guaitant que no s’hi formessin cambres d’aire ja que llavors es corria el risc de que el foc convertís el carbó en cendra, comportant un greu perill per als carboners que s’enfilaven damunt de la pila (ja que el buit creat per les cendres podria provocar un enfonsament). Un cop el fumera ben clar i sortia per tots els ulls de la carbonera, el carbó era fet, es deixava reposa fins l’endemà. El carbó s’anava extraient per capes horitzontals i amb el rascle de fusta triangular, s’estenia bé pel terra i s’hi abocava la terra amb la pala per tal d’apagar-lo totalment. Després es passava el rasclet i ja es podien omplir els sacs que un cop plens es tapaven amb branquetes de boix i es tancaven. Es pesaven amb la romana i ja estaven a punt perquè el negociant se’ls emportés.</p> | 41.4991187,2.2341896 | 436082 | 4594450 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96588 | Plataners de la Font de l'Hort dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-de-lhort-dels-monjos | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). 'Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció', dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els plataners de la font de l’Hort dels Monjos estan situats just una feixa per sota de la mina i la bassa a 259 m per sobre del nivell del mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés més fàcil és fer-ho des del final del carrer que porta el nom de camí dels frares. Un cop allí, a mà esquerra hi ha uns antics forns d’obra amb la plaça al davant mateix. Deixar de banda el camí de terra que mena a una propietat privada i baixar a mà dreta, per un corriol més o menys net de vegetació que ressegueix a grans trets els murs de tancament d’un parell de cases. Passarem per davant d’una bassa circular protegida amb un filat, que ens queda a mà esquerra i un tram al descobert de la mina amb un micaquer al davant. Els plataners són al davant, a la feixa inferior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els exemplars de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) són de grans dimensions, amb més de trenta metres d’alçada i unes soques amb varis rebrots. El tronc té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. Les capçades són uniformes, estan ben arrodonides i molt ben ramificades i a l’estiu es toquen entre elles, formant un tapís aeri ombrívol i de gran bellesa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres. El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina i depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08209-166 | Font de l'Hort dels Monjos | 41.4942315,2.2515127 | 437523 | 4593894 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96588-16602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96588-16603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96588-16604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96588-16605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96588-16606.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent. Plantats en torrents ombrívols i rieres, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 96589 | Rellotge de la casa del número 7 de l'Avinguda de La Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-la-casa-del-numero-7-de-lavinguda-de-la-conreria | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de tarda, del tipus vertical declinat, orientat a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està ubicat a la planta pis, a mà esquerra de la façana orientada al sud-est del xalet. Està realitzat en el mateix moment de construcció de la casa, durant el procés d’arrebossat de la façana. El morter està lliscat i presenta un marc perimetral realitzar a ditada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No presenta cap decoració ornamental, tan sols el gnòmon, de vareta. </span></span></span></span></span></p> | 08209-167 | Avinguda de La Conreria, núm. 7 | 41.5042255,2.2398615 | 436561 | 4595013 | 1997 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96589-02.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96590 | Rellotge de sol de Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cortes | XX | Ha perdut les línies, les hores i gran part de la pintura. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinat, orientat a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està ubicat a la façana orientada al sud-oest, entre dues finestres de la planta pis. Presenta una superfície rectangular, realitzada amb morter de calç, lliscat i està emmarcat per una línia pintada del tot irregular feta amb la mateixa pintura de la paret. El gnòmon, és de vareta; està situat gairebé al mig del quadrant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No presenta cap traça d’esgrafiat, ni tampoc es veuen línies horàries ni números, lema o altres motius ornamentals. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Tan sols algunes restes de pintura gairebé imperceptible de color vermell o terrós per sobre del gnòmon. </span></span></span></span></span></p> | 08209-168 | Carrer de les Ave Maries, núm. 8 | 41.4944644,2.2549532 | 437811 | 4593917 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96590-02.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 4569, però amb una adreça incorrecta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96591 | Rellotge de sol de Can Torrens Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torrens-vell | XVIII-XIX | No es veuen línies horàries ni números, lema o altres motius ornamentals. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està ubicat a la façana orientada al sud-est, a l’extrem esquerre de la planta pis. Presenta una superfície rectangular, realitzada amb morter de calç. A la part inferior, sembla que queda delimitat per una línia i hi hauria un espai rectangular on normalment hi ha escrit algun lema amb decoració ornamental. El gnòmon, és de vareta, collat a la part superior central dreta, que podria indicar que abans de l’esquerdejat de ciment actual de la casa hi havia un rellotge de tarda, situat a la façana orientada al sud-oest. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No presenta cap traça d’esgrafiat, ni tampoc es veuen línies horàries ni números, lema o altres motius ornamentals. </span></span></span></span></span></p> | 08209-169 | Can Torrens Vell | 41.5021671,2.2333648 | 436016 | 4594789 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96591-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96591-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96591-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96592 | Rellotge de sol de la casa núm. 14 del carrer de La Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-14-del-carrer-de-la-guineu | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol de sèrie, del tipus vertical, situat dessota el carener de la façana orientada al sud-oest, de la casa número 14 del carrer de de la Guineu. Està emmarcat amb un marc de ciment i pintat de color marró, tot i que descolorit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>És lleugerament ovalat, realitzat a motlle i de pedra artificial. El marc representa una corona de llorer. A la part superior, hi ha un relleu format per un grup de quatre cavalls al galop amb les crineres a l'aire; a la part inferior, dos llops ajupits i del mig de les potes dels cavalls, l'astre solar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les línies horàries estan incises. Assenyalen de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Numeració romana, amb la línia que marca l’hora de l’Àngelus, vertical. Gnòmon de vareta amb un cercle al pol però que ha estat modificada en algun moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El propietari el va pintar, tot i que actualment ha perdut gairebé tota la policromia. </span></span></span></span></span></p> | 08209-170 | Carrer de La Guineu, núm. 14 | 41.5014758,2.2435103 | 436862 | 4594705 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96592-02.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96593 | Rellotge de sol de la casa núm 49 del carrer Perdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-49-del-carrer-perdius | XX | No conserva el gnòmon. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol de sèrie, del tipus vertical a migdia, situat en una balconera per sobre de la porta d'entrada principal de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Està realitzat amb pedra artificial i policromat sobre fons blanc. És de forma quadrangular emmarcat, amb capcer corbat. Està presidit per un sol antropomorf, naïf de color groc, en relleu. La boca presenta un orifici per collar-hi el gnòmon. Dessota dels raigs solars, es pot llegir al llegenda “<em>TEMPUS FUGIT</em>” i dessota, una corba de declinació solar. Les línies horàries marquen des de les sis del matí fins a les sis de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>El marc és de color blau magenta amb decoracions ornamentals blanques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2012 ja no tenia el gnòmon segons es pot veure en la fotografia de l’inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. Està lleugerament inclinat cap un costat.</span></span></span></span></span></p> | 08209-171 | Carrer Perdius, núm. 49 | 41.5041110,2.2438033 | 436889 | 4594997 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96593-02.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96594 | Rellotge de sol de la casa núm 41 del Carrer de Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-41-del-carrer-de-balmes | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol de sèrie, del tipus vertical a migdia, realitzat amb rajoles de ceràmica policromada sobre fons blanc de 2 x 6, i emmarcat per una sanefa de rajols més estrets amb motius ornamentals de fulles d'acant, botons florals i formes romboides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El quadrant està presidit per un sol antropomorf del qual s'irradien els raig solars. A sota mateix, hi ha el gnòmon de vareta amb punta de fletxa, a l'extrem. D'ell neixen les línies horàries, de color negre i les hores, en numeració romana, que marca de les sis del matí a les sis de la tarda en cicles de dotze hores. A la part inferior de les hores i a ambdós costats del sol, hi ha una sanefa a base de fulles d'acant policromada amb la signatura d’autor a l’extrem inferior dret: Doller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Els rajols estan delimitats per un marc pintat de color vermell i groc que enllaça amb el marc de tancament, realitzat a partir de deu rajols rectangulars amb quatre rajols quadrangulars als extrems. </span></span></span></span></span></p> | 08209-172 | Carrer de Balmes, núm. 41 | 41.5198425,2.2371796 | 436352 | 4596748 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96594-02.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Doller | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96595 | Rellotge de sol de la casa núm 37 del Carrer de Joan XXIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-de-joan-xxiii | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol de sèrie, del tipus vertical a migdia, situat al capdamunt de la caixa de l’ascensor o de les escales del número 37 del carrer Joan XXIII, coincidint amb el terrat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>És de forma rectangular, realitzat a motlle, de pedra artificial, preparat per ésser orientat al sud. Les marques horàries van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. La numeració és romana. La línia de les dotze del migdia coincideix amb la de l’Àngelus. El gnòmon és de vareta, amb un sol al pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’ornamentació consisteix en un astre solar amb diverses puntes, al centre del qual neix el gnòmon. A l'extrem superior esquerre, hi ha la lluna, que mostra algunes de les fases lunars, mentre que a la dreta hi ha tres estrelles, de diferents mides. A la part inferior, destaca la figura d’estil medieval d’un llaurador que guia una arada romana tirada per dos rucs.</span></span></span></span></span></p> | 08209-173 | Carrer de Joan XXIII, núm. 37 | 41.5199783,2.2389190 | 436497 | 4596762 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96595-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96595-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96597 | Rellotge de sol de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-domenec-0 | XX | Està perdent la policromia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està ubicat a l’extrem dret de la façana principal de la casa, a la planta pis, protegit pel ràfec de la teulada. Presenta una superfície rectangular, realitzada amb morter de calç i lliscada, de fons blavós. Està emmarcat per una línia de color gris pintada directament sobre l’arrebossat de la façana i una sanefa de tancament, realitzada amb morter de calç, on s’hi ha pintat una escala de mesures de color blanc i blau. Està policromat, pintat amb terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior, hi ha un disc solar pintat, actualment molt descolorit, però que gràcies a una fotografia de la pàgina de la Societat Catalana de Gnomònica, sabem que el seu color originari és el carbassa, gairebé vermell. Del mig neix el gnòmon de vareta. Tot ell irradia una gran lluminositat, representada per un fons groc amb raigs solars de color carbassa (aquests darrers també desapareguts) pintats al damunt. I tot i que aquests no estan ben definits, sí que semblen assenyalar les hores, destacant el raig més llarg que coincidiria amb l’hora de l’Àngelus (migdia). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té números, ni signatura d’autor, però sí un lema. A la part superior, per sobre de l’astre solar i delimitat per dues sanefes lineals, es pot llegir en lletres fetes a plantilla, de color blau, “<em>SURT EL SOL</em>”, mentre que a la part inferior “<em>DONA VIDA A QUI EL VOL</em>”. </span></span></span></span></span></p> | 08209-174 | Carrer de les Ave Maries, núm. 1 | 41.4930912,2.2538817 | 437720 | 4593766 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96597-17402-foto-de-c-sacristan-octubre-2012-societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96597-17403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96597-17404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número 4568, però amb una adreça incorrecta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96598 | Molí de vent del veïnat de l’Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-veinat-de-lesglesia-vella | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). 'Molinos y norias', dins<em> Panorama Balear</em>, núm. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). <em>Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca.</em> Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de vent de la casa del carrer de l'Església Vella, número 4, està situat entre les façanes est i nord de la casa. La construcció d'aquest enginy està relacionat amb el bombeig i l'extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d'uns quatre metres d'alçada, sense escala d'accés al balancí o a les aspes. Està muntada damunt d'una torre cilíndrica, d'obra, amb el pou a l'interior. S'hi pot accedir des de la casa a través d’un terrat, per una porta construïda a la façana nord.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està compost per un aparell receptor de l'impuls del vent o roda, l'aparell regulador de l'orientació, l’aparell estructural de suport i l’aparell transmissor de moviment. El mecanisme impulsor, està format per vuit radis, dos cèrcols i setze pales, pintades de color groc. L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera, que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda. Finalment s'hi localitza el caixó que és l'element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-175 | Carrer de l’Església Vella, núm. 4 | 41.5136400,2.2321700 | 435928 | 4596063 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96598-17502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96598-17504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96630 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-21 | <p>AMADES, Joan (1925). 'El Ball de Gitanes', dins<em> Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria</em>, vol. III. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX | S'ha deixat de ballar. | <p>Joan Amades (1925) explica que '<em>sota la denominació Ball de Gitanes es coneixen a Catalunya dues classes de ball completament diferents. Una d'elles és pròpia del Vallès i es balla durant el Carnaval; els balladors es reuneixen en colles que van a ballar a diferents pobles de la rodali</em>a...'.</p> <p>Rifà (2015) explica que el so de cobla s'incorpora a mitjans del segle XIX, que abans era a toc de flabiol, sac de gemecs i tamborí. També parla d'una sèrie de personatges que han desaparegut com el vell i la vella, que van existir fins al voltant de 1890. També hi havia els Diablots, que portaven xurriaques o el Capità de Cavall, els Volants. El nuvi i la núvia eren els capdavanters de la colla.</p> | 08209-176 | Plaça de la Vila, s/n | <p>Diu Rifà (2003, 99 i 2015, 18) que hi ha constància que al principi de segle ja hi havia colles de ball de Gitanes a Sant Fost, però la seva màxima esplendor va ser entre els anys 40 i la meitat de la dècada dels 50 del segle passat. S'anava a ballar pels pobles veïns els dimarts de Carnestoltes.</p> <p>Les ballades al municipi es feien a la plaça de la Vila, que s'engalanava amb roba adequada i s'omplia de gom a gom per veure l'espectacle.</p> <p>Més endavant, el 1986, es va recuperar durant uns quants anys mitjançant l'Agrupació Sardanística, però no va tenir continuïtat.</p> | 41.5187721,2.2326037 | 435969 | 4596632 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 96631 | Festa de l'arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | S'ha deixat de celebrar. | <p>Jaume Rifà (2015) explica que tot i que a l'any 1946 es constitueix una delegació local de la Festa de l'Arbre, presidida per l'alcalde, el jutge, el rector, el secretari municipal i persones afins, no és fins l'any 1952 que se celebra la primera festa de l'arbre i que l'impulsor fou el mestre Joaquim Abril.</p> <p>L'objectiu de la festa era transmetre als infants l'estimació envers la natura i els arbres. Ens diu que l'activitat començava amb la recollida dels arbres, la benedicció a l'església i la plantada als carrers i places del poble. La cloenda es feia a la plaça de la Vila, amb cantades, recital de poemes, concursos fotogràfics per part de les noies i els nois de les escoles. S'acabava amb els parlaments de les autoritats.</p> | 08209-177 | Sant Fost de Campsentelles | <p>La Festa de l'Arbre es va celebrar anualment des de l'any 1952 fins a la dècada dels anys 70 del segle passat. L'any 1987 va haver-hi un intent de reprendre-la en un format ben diferent, però no va tenir continuïtat.</p> <p>L'any 2006, l'Associació de Veïns de Mas Llombart i de Mas Corts la va recuperar amb una plantada d'arbres al parc de la Serralada de Marina, però tampoc va tenir continuïtat.</p> | 41.5187962,2.2328451 | 435990 | 4596635 | 1952-2006 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 96632 | Aplec de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabanyes | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2007). <em>Fets i tradicions de Sant Fost en imatges (de 1910 a 2007). </em>Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>S'acostuma a celebrar el tercer diumenge del mes de setembre, dia del patró Sant Cebrià, que és el dia 16.</p> <p>Rifà (2007,111) diu que en els seus inicis va ser un acte reivindicatiu per part del poble per tal de recuperar una de les '<em>arrels més antigues de Sant Fost, com és l'ermita de Cabanyes, que estava en ruïnes</em>'. Explica que els principals actes es desenvolupaven a l'era de Can Torres, a excepció de la Missa que es feia a l'ermita.</p> | 08209-178 | Sant Cebrià de Cabanyes | <p>Rifà (2003, 70) diu que el primer aplec fou l'any 1977, quan un grup de veïns veient que l'ermita se n'anava en orris, el 16 de setembre, organitzen un aplec que anomenaren de Cabanyes, amb molta participació dels anys següents fins que el 14 d'octubre de 1984 el cardenal Monsenyor Jubany inaugura les obres de restauració.</p> | 41.5050280,2.2252786 | 435344 | 4595112 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-09-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||
| 96638 | Cases del carrer de Barcelona, números 64 a 74 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-barcelona-numeros-64-a-74 | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2003). <em>L’evolució de Sant Fost en imatges (de 1950 al 2003).</em> Sant Fost de Campsentelles: edició de l’autor.</span></span></span></span></p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2015). 'Dones santfostenques de la postguerra', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 11. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i pis, situades al carrer de Barcelona, que és la continuació de la carretera B-500, que uneix Badalona amb Mollet del Vallès. Consten de planta baixa i pis, i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>Mantenen l'estructura originària que els confereixen una tipologia de construccions característiques de principis de segle XX, destinades a famílies treballadores. Algunes han patit lleugeres modificacions per adaptar-se a usos comercials. D'altres han patit una divisió horitzontal, convertint un habitatge en dos i, per aquest motiu, han obert una altra porta a la planta baixa.</p> <p>La part més genuïna conservada és la planta pis, amb balcó, barana de ferro i les llindes rectes, amb trencaaigües. El parament és llis i arrebossat, però sota la cornisa, destaca una sanefa de rajols col·locats en forma de rombe. Aquesta sanefa, a la casa del número 74, baixa verticalment i continua a l'alçada del sòcol.</p> | 08209-179 | Carrer de Barcelona, números 64 a 74 | <p>Les cases que es corresponen amb els números 70 i 72 havien estat les escoles de primària per a nens i nenes del barri de Can Calet.</p> | 41.5273689,2.2261624 | 435440 | 4597592 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96638-17902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96638-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96638-17904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96638-17905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96638-17906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96639 | Casa de la carretera de Badalona (B-500), núm. 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-badalona-b-500-num-20 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents situada a la Carretera de Badalona B-500, al costat del PK-12. És de planta rectangular i consta només de planta baixa. La coberta és de teules a dues aigües, acabada en ràfec, sostingut per bigues de fusta, a les façanes laterals, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, per la porta d'accés, amb una pèrgola de vidre i ferro. A cada costat, hi trobem una finestra amb persianes de llibret i llinda dentada de forma piramidal, amb plafó de trencadís de rajola de capçal. Al voltant hi trobem un escatat de ceràmica blava i blanca, de forma triangular, que baixa pels costats i acaba amb una flor de ceràmica blava.</p> <p>Damunt de cada obertura dels tres eixos hi trobem un respirall de la cambra de ventilació, amb una sanefa al damunt del mateix estil que la de les finestres. Entre els respiralls i les obertures de la planta baixa, hi ha una sanefa a modus de motllura, de ceràmica, que va de costat a costat de la façana. A l'eix central hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi matant el drac.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, amb un sòcol que sobresurt amb formes ondulants. El coronament del capcer és també ondulat, amb dues franges verticals que sobresurten del parament i llueixen elements ornamentals de ceràmica, a joc amb la resta: en el de l'esquerra s'hi llegeix la paraula '<em>ANY</em>' i en el de la dreta '<em>1924</em>'. Les cantoneres de la façana tenen el mateix tipus de franja recrescuda des del sòcol al capcer, amb els mateixos ornaments ceràmica a la part alta.</p> | 08209-180 | Carretera de Badalona, núm. 20 | 41.5251661,2.2283497 | 435621 | 4597346 | 1924 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96639-18001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96639-18002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96639-18003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96639-18004.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Forma part d'una tipologia molt estesa al municipi de casa-jardí d'estiueig d'una època amb els principis estètics del noucentisme, però amb certa reminiscència modernista. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96640 | Pou de Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-toni | XVIII-XX | <p>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d'on probablement capta la beta d'aigua. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada. Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç. L'acabament és a base d'un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l'oest no conserva cap portella. </p> | 08209-181 | Carretera de Badalona, 410 | 41.5136267,2.2363400 | 436276 | 4596059 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96640-18101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96640-18102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96640-18103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96640-18104.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96692 | Fons documental referent a Sant Fost de Campsentelles procedent de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-procedent-de-la-biblioteca-de | XV | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat dos pergamins relacionats amb el municipi de Sant Fost de Campsentelles: </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Perg. 626, Reg. 29160 (1420, juny 28. Confirmació. Barcelona): Bernat de Montmeló, prevere, beneficiat del benefici instituït pel difunt Bernat de Pinós, ciutadà de Barcelona, en l'església de Montalegre, a la parròquia de Sant Fost [de Campsentelles], ratifica i confirma Antoni Codina, de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, en la possessió d'un hort situat en la parròquia de Tiana, al lloc anomenat la Serra, a canvi d'un cens anual de 6 diners de Barcelona a pagar per Nadal i d'una entrada de 9 sous de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Perg. 85, Reg. 17120 (1497, maig 19. Precari. Mogoda): Galceran Carbó, prior i procurador de la cartoixa de Montalegre, fa Establiment de nou a favor de Josep Incla, àlies Ribalta, de Sant Fost, com a administrador del seu fill Antoni Joan, del mas Ribalta i uns terrenys situats a la mateixa parròquia que es tenen en alou del prior i la cartoixa com a senyors de la casa de Mogoda; amb reducció de la tasca a cens de 5 s.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-182 | Carrer de l'Hospital, núm. 56; 08001 - Barcelona | <p>La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.</p> <p>L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. </p> <p>El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central.</p> <p>Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</p> <p>L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca.</p> <p>El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. <br /> L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</p> <p>Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</p> | 41.5187293,2.2326013 | 435969 | 4596628 | 1420 i 1497 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96692-03pergamibc53887.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els pergamins són consultables al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96769 | Rellotge de sol de Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-toni | XX | No conserva el gnòmon | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Rellotge de sol d’autor, del tipus vertical, situat per sota mateix del ràfec, entre la finestra i la balconada de la planta pis. Està realitzat amb rajoles ceràmiques de mides diferents i policromat que recorden les peces d'un trencaclosques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Està presidit per un sol antropomorf naïf de color groc, amb la nineta dels ulls o iris i els llavis de color terrissa. Entre les celles s'observa l'orifici on hauria d'anar collat el gnòmon. Al seu voltant, hi ha un disc solar de grans dimensions (uns 0,80 cm de diàmetre) de color terrissa amb els raigs solars ondulants de color groguenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Dessota hi ha un filacteri amb les hores, en xifres romanes, que d'esquerra a dreta senyalen des de les vuit del matí fins a les sis de la tarda. En aquest, i amb el colze recolzat damunt de les nou del matí, hi ha un pagès mig ajagut amb un barret de palla, samarreta de color verd i pantalons a ratlles que ,amb la mà esquerra, assenyala el sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la part superior hi ha dos altres filacteris, més curts i rectilinis de fons blau amb lletra ataronjada on es pot llegir la llegenda “<em>TU SENSE SOL / JO SENSE FE / NI TU NI Jo SOM RE</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Dessota les III de la tarda hi ha la signatura d’autor: J. Vilà Clara </span></span></span></p> | 08209-183 | Carrer del Sot, núm. 1 | 41.5136083,2.2355285 | 436208 | 4596057 | 1977 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96769-18302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96769-18303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Vilà Clara | L’any 2010 ja no tenia el gnòmon segons es pot veure en la fotografia de l’inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96770 | Fons fotogràfic referent a Sant Fost de Campsentelles del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-sant-fost-de-campsentelles-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons del Centre Excursionista de Catalunya s’han localitzat varies fotografies, relacionades amb el municipi de Sant Fost de Campsentelles, procedents dels fons Josep Maria Armengol Bas, Rossend Flaquer i Barrera, Emili Ullés i Daura, Jaume Oliveras Brossa, Albert Oliveras Folch, Xavier i Ferran Pérez Gómez, Germà Garcia i Ferran Damians i Recorder: </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Josep Maria Armengol i Bas : façana del mas Lledó (AFCEC_EMC_X_0591), realitzada per entre 1899 i 1905. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>J. Dolcet: façana i detalls arquitectònics del mas Donadéu, AFCEC_EMC_X_0919 i AFCEC_EMC_X_0920</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Germans Estorch: AFCEC_EMC_X_0918 (març de 1933). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Rossend Flaquer i Barrera: família del fotògraf Flaquer-Gil a la font dels Castanyers realitzada l’any 1918 per (AFCEC_FLAQUER_X_1807). Del mateix autor també hi ha la fotografia d’una torrentera (AFCEC_FLAQUER_X_1011) realitzada l’any 1920. De l’any 1915 hi ha una fotografia amb pagesos i varis pallers (AFCEC_FLAQUER_X_1654) i amb el número de referència AFCEC_FLAQUER_X_1012 hi ha una fotografia parcial de la masia de Can Torrens Vell de l’any 1918. També hi ha una imatge de l’absis de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes AFCEC_FLAQUER_X_1010 (any 1919); grup d’amics en un camí amb el paller al costat, AFCEC_FLAQUER_X_1654 (any 1915); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Emili Ullés i Daura: es preserven varies imatges referenciades com, “Camí entre camps a Sant Fost de Campsentelles amb cases al fons” AFCEC_ULLESD_X_0974, realitzada l’any 1925 i la del camí cap a Sant Fost on s’endevina el mas Lledó al fons (AFCEC_ULLESD_X_0313); Dos nens al peu d’un arbre i a fons la masia Grau de Sant Fost de Campsentelles” AFCEC_ULLESD_X_0310 ; AFCEC_ULLESD_X_0971; AFCEC_ULLESD_X_0311 i AFCEC_ULLESD_X_0972 (totes elles realitzades l’any 1925); dues plaques dobles estereoscòpiques de la façana d’un dels edificis del mas Grau, AFCEC_ULLESD_X_0264 i AFCEC_ULLESD_X_0925 (any 1925); dues plaques dobles estereoscòpiques de la família Grau Ortiz, AFCEC_ULLESD_X_1730 (ca. 1925); un nen amb un cistell a la mà, de la família Grau Ortiz, AFCEC_ULLESD_X_1729 i AFCEC_ULLESD_X_1213 (ca. 1925); retrat de dos nens davant de la casa Grau Ortiz, AFCEC_ULLESD_X_0973 (any 1925). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaume Oliveras Brossa: fotografia realitzada entre els anys 1900 i 1936 de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes mig ensorrada, AFCEC_OLIVERASB_X_1188. També n’hi ha una de molt interessant de l’església vella de Sant Fost, AFCEC_OLIVERASB_X_0217, de data imprecisa però amb una cronologia entre 1900 i 1936.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Albert Oliveras i Folch: masia de Can Rovira de l’any 1936 (AFCEC_OLIVERAS_X_06316); la masia de Can Rovira amb l’hort (AFCEC_OLIVERAS_X_06314); Can Rovira (AFCEC_OLIVERAS_X_06315), totes elles remarcables. I dues imatges en una placa amb l’entrada d’una església d’ús privatiu, de Sant Fost de Campsentelles i masia a mà dreta AFCEC_OLIVERASB_X_0218. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Damians i Recorder, hi ha una fotografia de Can Torres, AFCEC_DAMIANS_X_0007, de l’any 1918 i amb l referència AFCEC_DAMIANS_X_0008 de l’any 1918, de les restes d’una església no identificada i que no sembla correspondre amb les restes aterrades de Sant Martí de Pedrencs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El Món Agrari preserva varies fotografies: fons Xavier Pérez – Centre d’Estudis Santfostencs – Amics de Cabanyes (referència 2714) d’grup de caçadors, d’autor desconegut (ca1935). Pagesos als horts del mas Lledó (referències 2722 i 2720) del juliol de 1997 i del mes de novembre de 2007. Amb el registre 2723 hi ha una imatge de les vinyes de can Torrents Vell nevat, del mes de gener de 2009. I del fons Ferran Pérez Gómez, hi ha una fotografia del celler de can Gaig.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Germà Garcia i Fernàndez en paper color realitzades el primer de juliol de l’any 2001: </span>AFCEC<span>_GARCIA_romànic_2362 (porta al frontis oest de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes ); </span>AFCEC<span>_GARCIA_romànic_2363 (absidiola al nord de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes); </span>AFCEC<span>_GARCIA_romànic_2368 (exterior de l’absidiola de l’antiga església Vella); </span>AFCEC<span>_GARCIA_romànic_2361 (detall finestra al mur sud de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes); </span>AFCEC<span>_GARCIA_romànic_2367 (interior de l’absidiola nord de l’antiga església Vella); </span>AFCEC<span>_GARCIA_romànic_2365 (interior de la nau des de l’absis de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes) i </span>AFCEC<span>_GARCIA_romanic_2366 (restes de la nau des del frontis de l’antiga església Vella).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, <span>procedent de la col·lecció de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa també destaca una fotografia extraordinària, d’autor desconegut, datada entre 1878 i 1914 on es pot veure una imatge amb una arqueta i una veracreu procedents de l’Església de Sant Fost (AFCEC_XXX_AAAB_1081) abans de la seva destrucció i espoli i un gravat fotografiat en els mateixos anys que sembla també procedent de l’església.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-184 | Carrer del Paradís, núm. 10 – Ciutat Vella. 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic.</p> <p>El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L'aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936.</p> <p>Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d'unes 1.500 masies. L'any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l'ha posat a disposició d'investigadors i públic en general a través del repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</p> | 41.5188470,2.2329343 | 435997 | 4596641 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96770-02afceco5768can-rovira.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96770-03monagrari2962segant-als-camps-de-can-rovira.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96770-04afceco8683sant-cebria-de-cabanyes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96770-05afcecag7025font-dels-castanyers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96770-06monagrari2965celler-de-can-gaig.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-06-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. Se n’han localitzat d’altres atribuïdes a Sant Fost de Campsentelles però que pertanyen a altres municipis. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96772 | Mina vella de La Conreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-vella-de-la-conreria | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (1997). 'Breu història de La Conreria', dins <em>Notes</em>, núm. 11, pp. 59-69.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PORCEL i CARO, Enric (2004). 'Mina del Seminari menor de La Conreria', dins <em>Les mines d’aigua de la serralada de Marina</em>. Badalona: Grup d’espeleologia de Badalona, pp. 219-225.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Dos trams d'accés de la mina foren ensorrats. El primer a tocar del camí dels Castanyers i l'altre una mica més amunt. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'accés a la mina del Seminari Menor de La Conreria o mina Vella, es fa per varis indrets, tenint en compte que n'hi ha dos que foren ensorrats. Un dels accessos es fa per un registre que hi ha al claustre de l'antic Seminari Menor, tancat mitjançant una tapadora. Els dos altres estaven situats en el marge, en el bosquet que hi ha entre el camí que mena al turó de l'Home Mort i el camí de la font dels Castanyers. Aquestes dues boques d'entrada foren enderrocades. De la primera se'n poden veure unes restes en el marge, just a l'altre costat de la vorera, on hi ha la font de les Monges. Allí hi ha un muret de pedra picada de granit engabiada. En el marge, s'hi poden observar les restes d'un amuntegament de maons que formen part de l'entrada de la mina de la font de les Monges. Si ens enfilem pel marge, més o menys perpendicularment, uns 36 m més amunt localitzem un mur de pedra. per on s'hi podia accedir. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns anys els espeleòlegs detectaren contaminació d'aigües fecals i en alertar del problema, les autoritats pertinents adoptaren la solució d'enfonsar la mina en aquest indret. Uns metres més cap a sud-oest es localitza una estructura de planta quadrangular excavada en part en el sòl aprofitant un marge. Està construïda amb pedra i maó i mesura uns 2,5 m de façana per 2 m d'alçada, vista des de l'exterior a mena de cisterna d'1,5 m d'amplada aproximada. L'interior té uns 4 m d'alçada aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona obertura mesurava 0,40 x 0,60 m. Després de superar un ressalt d'1,1 m es localitza una cruïlla amb tres galeries, del tipus mina bancada amb una canaleta al mig del terra. La galeria orientada SO, tenia 37 m de recorregut que anava a parar a la mena de cisterna esmentada anteriorment. Les seves mides a l'interior són de 13 m de llarg per 4 m d'alçada, amb una amplada d'1,5 m on hi ha el floreig d'aigua que en el moment de la visita semblava seca, amb restes d'humitat en el sòl. Podria tractar-se d'una déu intermitent d'aigua depenent de les pluges, com assenyala el Grup d'Espeleologia de Badalona que ha topografiat la totalitat del conjunt. La portella d'entrada des del bosquet ja no es conserva. S'hi accedia per un camí carreter actualment totalment emboscat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En retornar a l'entrada principal, es localitza la galeria oest, no massa profunda en relació a la superfície, ja que hi proliferen les arrels i que tampoc porta aigua. Després d'un recorregut de 181 m acaba en un nou floreig, sec on es poden observar les marques d'escoda practicades a la roca granítica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, tornant a l'entrada principal, es ressegueix la galeria de en direcció est, situada a l'esquerra de l'entrada que condueix directament al claustre de l'alberg de La Conreria. La mina en aquest tram mesura tot just 1 m d'alçada per 40 cm d'amplada. En arribar a uns 43 m de recorregut és localitza una llosa de granit en el sostre i més endavant en un pou de buidatge quadrangular d'uns dos metres de fondària per 0,70 x 0,40 m de costat. Als 68 m des de l'inici del recorregut hi ha un segon pou de buidatge de 2,30 m de fondària per 0,60 m de costat. El recorregut encara té dos pous més de buidatge cada vegada més profunds, de 3,40 i de 3 m respectivament i més amples. A partir del darrer pou, la galeria fa una corba cap a la dreta per arribar al pati d'entrada del seminari amb un nou pou i una arqueta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'aquest punt, la mina està malmesa i interceptada per construccions més modernes, de tubs de fibrociment que aboquen o abocaven brutícia a la mina i un mur que talla un tros de conducte. En aquest sector hi ha noves galeries, algunes tapiades ja que comuniquen amb una cisterna reforçada per blocs de pedra granítica per suportar la pressió de l'aigua. La resta són trams d'aigua bruta i fangs fins a sortir per una d'elles a un racó del claustre del seminari.</span></span></span></span></span></p> | 08209-185 | La Conreria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup d'Espeleologia de Badalona va fer l'aixecament topogràfic de tot el conjunt. El 27 d'abril de 2002 Santiago Esteban, Enric Porcel, Jordi Vidal, Jordi Tarragó, Joan Sebastià i Francesc Alfambra, van inspeccionar el vessant dret, des de la boca principal. La segona sortida es va efectuar el 18 de maig del mateix any amb la participació de Francesc Alfambra, Enric Porcel, Jordi Vidal i Joan Sebastià i amb Sergi Gasull de la Fundació Pere Tarrés a qui s'informà dels abocaments d'aigües fecals provinents del seminari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La mina tenia dues branques ben diferenciades amb l'objectiu de recollir l'aigua de dues déus: una ubicada sota el camí del turó de l'Home Mort i l'altra en un petit torrent del qual no en tenim cap topònim. Des d'aquí l'aigua es conduïa fins a unes cisternes ubicades on hi ha l'alberg de jovent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici fou propietat de La Cartoixa fins que l'any 1835, amb la desamortització, va passar a l'Estat i l'any 1844 fou venut a mans privades. Després s'hi establí un hotel propietat de la família Dalmases. L'edifici fou recuperat pels cartoixans el 14 de gener de 1931. El 16 de març fou arrendat com a seminari menor del Bisbat de Barcelona fins al seu tancament l'any 1998. Aquell mateix any la Fundació Pere Tarrés ho llogava com alberg de joventut. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un text inèdit donat a conèixer per Enric Porcel i Caro, del cartoixà dom Miquel Dalmau, diu de la mina:<em> 'Mina del Seminario. Como los terrenos eran, antes de Dalmases, desde la fuente de las monjas, abrieron una galeria hasta la mina para llevar el agua a la fuente. Ahora, desde el hotel llevan el agua a la fuente: la mina daria muy poca'. </em>El text s'acompanya d'un petit croquis.</span></span></span></span></span></p> | 41.4912289,2.2495672 | 437358 | 4593562 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96772-18501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96772-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96772-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96772-img20240420123319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96772-18505.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Mina del Seminari menor de La Conreria. Enric Porcel i Francesc Alfanbra, del Grup d'Espeleologia de Badalona, donen a conèixer la topografia de la mina amb les galeries (2004). | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96773 | Caseta del Burot o dels Guardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-burot-o-dels-guardes | XIX | No conserva la coberta ni els tancaments de portes i finestres. | <p>Edifici que corresponia a la oficina del burot. Els burots eren els funcionaris municipals encarregats de vigilar i fer pagar l'impost corresponent a certes mercaderies que entraven en els pobles, normalment queviures, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX, en alguns llocs. Per extensió, també s'anomenava burot a les oficines com aquesta, on els funcionaris cobraven aquest impost. Per aquest motiu també se'l coneix com la Caseta dels guardes.</p> <p>Es tracta d'un edifici als quatre vents, de planta rectangular (7 m x 5,6 m) i d'una única planta. No es conserva la coberta però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. En aquesta façana hi trobem la porta d'entrada (1,2 m x 2,63 m) d'arc escarser fet de maons posats a llibret. A les façanes laterals i posterior, hi trobem sis finestres, dues a cada façana, d'imitació mudèjar, amb emmarcament de maons, però amb obertura d'espitllera.</p> <p>El parament és fet de paredat antic arrebossat i amb restes d'esgrafiats imitant carreus a les cantoneres, amb un petit sòcol i una motllura de coronament de els façanes.</p> <p>Recollia l'aigua de la pluja de la coberta que es conduïa a un dipòsit soterrat.</p> | 08209-186 | Vessant oest del Turó de Galzeran | <p>El nom burot prové del francès “bureau”, que vol dir oficina.</p> | 41.5021317,2.2585071 | 438115 | 4594766 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96773-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96773-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96773-18604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96773-18605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96773-18606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | S'hi pot accedir tant des del Coll de Montalegre, pel Camí de la Cornisa en direcció nord, a la cota 375 m, com des del carrer de Montblanc de la urbanització Mas Corts, en direcció llevant. Segons l'ICGC es troba a la partida del Bosc Bonic i segons el cadastre a la del Bosc Artigas. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96774 | Font de Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rovira | <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ, Jaume; ROVIRA, Amadeu; GURRI, Josep (2009). 'Les Fonts', dins la <em>col·lecció Fem Memòria</em>. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 2. Edició dels autors.</span></span></span></span></p> | No raja i tota la zona està molt embardissada; fins el punt que no s'entreveu la font. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la Can Rovira està situada a tocar del torrent de Can Torrens Vell, a tot just mig quilòmetre de desguassar al riu Besòs. Per arribar-hi es pot agafar la carretera de Sant Adrià a la Roca (BV-5001) i un cop passada l’entrada de Can Rovira (actualment restaurant i hípica), un centenar de metres més endavant hi ha l’entrada d’un camí de terra que mena a Can Torrens Vell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal deixar aquesta entrada i accedir per la dreta, per un corriol que ressegueix el torrent, i que més endavant s’eixampla un xic més. Si ens hi fixem, hi ha algun tram de roca granítica on s’hi poden observar les roderes del carro marcades a la roca, ja que aquest era el camí original d’accés a la masia. Passarem els pilars d’un barri, tot plegat cinc-cents metres. Una vintena de metres abans d’arribar a la font, hi ha, a mà esquerra, els murets d’una antiga bassa plena de vegetació. I en fer el revolt, sempre a mà esquerra, ja es veu un registre al terra i un amuntegament de grans blocs granític emprats com a pedrera en algun moment. La font estava allí mateix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment està emboscat però la vegetació indica que en aquest indret hi rajava aigua que a més era canalitzada cap a la bassa.</span></span></span></span></span></p> | 08209-187 | Torrent de Can Torrents | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Propietat de la família de Can Rovira, es desconeix exactament l'origen de la seva existència. </span></span></span></span></span></p> | 41.5103300,2.2174200 | 434694 | 4595707 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96774-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96774-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96774-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’altre costat del torrent, resseguint el camí antic de Can Rovira en un torrentó just per darrera la casa, hi havia la font de la Rovireta provinent d’una mina. Actualment està colgada per la terra del marge i engolida per la vegetació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96775 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-134 | <p>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins <em>Dovella</em>, núm. 17. Manresa, pp. 37-43.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca excavada en el marge de sauló i ubicada al costat d'un camí, a la zona coneguda com La Nau, i a l'est del terme municipal de Sant Fost, dins la Serralada de Marina i a tocar amb el terme municipal de Santa Maria de Martorelles. L'accés es fa des d'una pista forestal, eixamplada, que enllaça el Camí de la carena amb Can Boc.</p> <p>Es tracta d'una construcció margera, de planta rectangular, d'1,40 x 2,30 m a l'interior. La pedra emprada és irregular, de mides considerables i falcada amb pedruscall. La porta, orientada a migdia, mesura 1,15 m d'alçada per una amplada de 50 cm. La llinda és força tosca. El gruix dels murs és de 50 cm. La coberta, està feta amb quatre lloses llises.</p> | 08209-188 | La Nau, a l'est del terme municipal, tocant a Santa Maria de Martorelles. | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires.</p> <p>Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.</p> <p>La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge.</p> <p>Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal o amb lloses planes com el cas de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.5105138,2.2560507 | 437918 | 4595698 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96775-18801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96775-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96775-18803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96775-18804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96775-img20240417170600.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 96776 | Cova de sauló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo | XIX-XX | Ha patit esfondraments naturals que l'han fet minvar. | <p>Cova de sauló de petites dimensions a la que s'hi accedeix, o bé, des del camí de la Carena, passant pel costat de la Caseta del burot o des del carrer de Montblanc, de la urbanització Mas Corts.</p> <p>És de planta circular, però irregular (1,2 m x 1,4 m). La part conservada de la boca fa 80 cm x 70 cm. L'erosió s'ha menjat part del passadís que feia uns 110 cm. Orientació sud-oest.</p> | 08209-189 | Zona de La Nau; a llevant del terme municipal, a tocar amb Santa Maria de Martorelles. | 41.5081418,2.2574911 | 438036 | 4595434 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96776-18902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96776-18903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96776-18904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96823 | Materials procedents del Forn de vidre de Sant Fost de Campsentelles dipositats al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-procedents-del-forn-de-vidre-de-sant-fost-de-campsentelles-dipositats-al-museu-de | <p>OLIVER i CASTAÑOS, Anna (1989) 'El taller de vidre medieval de Sant Fost de Campsentelles', dins <em>Acta historica et archaeologica mediaevalia</em>, núm. 10, pp. 387-426.</p> | XIV | <p>En el fons del Museu de Granollers hi ha dipositats un lot de materials arqueològics (ceràmica, vidres, ferro) procedents del jaciment del Taller de vidre de Sant Fost. El jaciment va ser localitzat i buidat parcialment l'any 1980 per uns aficionats de Mollet. Durant els anys 1981 i 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica dirigida per Anna Oliver, durant la qual es van documentar dos àmbits d'habitació construïts, i a l'interior dels quals es va recuperar una gran quantitat de vidres -fragmentaris-, tan de peces elaborades com de peces de rebuig, pertanyents a ampolles, gots i copel·les, a més de trossos de vidre en brut, pertanyents a lingots o nuclis. Aquests materials permeten identificar l'existència d'un taller de vidre, malgrat no haver-se documentat el forn de fusió i elaboració de les peces (Oliver 1989).</p> <p>Els materials ceràmics recuperats són formats per olles i cassoles de ceràmica de cuina medieval, així com per plats i escudelles de vaixella decorada en verd i/o manganès, i en conjunt permeten datar el jaciment dins del segle XIV. També es van recuperar tres monedes, concretament dos diners de billó de Jaume I i un òbol de Pere III, la darrera de les quals permet acotar la formació del context al voltant del tercer quart del segle XIV (<em>post quem</em> 1340).</p> | 08209-190 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 40-42 (08401 - Granollers) | <p>El Museu de Granollers, com a ens públic, potencia l’ús social i educatiu per esdevenir un espai de coneixement, debat, vincle social i participació, i posa el coneixement, la col·lecció i els recursos al servei de la ciutadania. El museu té la voluntat de mostrar l’expressió artística sense límits cronològics i, alhora, generar nou coneixement, fruit de la recerca i el treball amb altres institucions, estudiosos i usuaris interessats.</p> <p>Impulsat per la societat civil, el Museu de Granollers va ser creat per l'Ajuntament l'any 1932. </p> <p>Durant la Guerra Civil la 'Junta de Salvaguarda del Patrimoni de la Generalitat' hi diposità obres d'art procedents, bàsicament, de col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. Acabada la guerra, les obres no reclamades quedaren en propietat del Museu.</p> <p>El museu conté un fons bàsicament compost per arqueologia, art, etnografia i numismàtica.</p> | 41.5090955,2.2453094 | 437020 | 4595549 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96823-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96823-19003.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En total són set caixes de material divers sota l'epigraf 'Forn de Vidre' i amb el número de registre 6983. L'únic estudi dels materials és la memòria elaborada per Anna Oliver i l'article publicat (1982) de la que en el museu se'n guarda una còpia. | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 96824 | Materials del jaciment de Penjabocs de Sant Fost de Campsentelles dipositats al Museu de Badalona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-de-penjabocs-de-sant-fost-de-campsentelles-dipositats-al-museu-de | <p>AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES (2013). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. A provació definitiva el 22 de juliol de 2013; DOGC núm. 6466, del 25 de setembre de 2013. </p> <p>CUYÀS, J.M. (1956). 'Comunicación de la Comisaría Local de Badalona', a la <em>VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona</em>, Informes y Memorias.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969<em>). '</em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo de Barcelona, dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</p> <p>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). 'La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas', dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</p> | V-I aC | <p>El Museu de Badalona preserva en el seu fons un lot de material ceràmic molt escadusser procedent del jaciment arqueològic de Penjabocs, fruit de les intervencions del senyor J.M Cuyàs.</p> | 08209-191 | Plaça Assemblea de Catalunya, núm. 1 (08911-Badalona). | <p>El Museu de Badalona és una institució pública, sense finalitat de lucre, creada l’any 1955 per l’Ajuntament de la ciutat i regida per un Consell Rector. La tasca del Museu consisteix a recollir, conservar, investigar i difondre els objectes relacionats amb el municipi que siguin representatius de diferents períodes i aspectes de la seva història i del seu art. El Museu exerceix també les tasques de vigília i protecció del patrimoni històric de Badalona, que comprèn els immobles i objectes mobles d’interès artístic, històric i paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, patrimoni documental i bibliogràfic, i els jaciments i zones arqueològiques.</p> <p>També porta a terme les excavacions arqueològiques a la ciutat i el seu territori, i conserva els fons que en procedeixen, la majoria d’època romana, pertanyents a la ciutat de Baetulo (l’actual Badalona), declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya l’any 1995. El Museu gestiona també l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN) i l’Hemeroteca Local.</p> | 41.5018300,2.2361200 | 436246 | 4594749 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J.M Cuyàs documenta i publica aquestes troballes durant la VIII reunió de la Comissaria provincial d'excavacions arqueològiques de Barcelona, que es va fer a Badalona l'any 1955 (Cuyàs, 1956, pp. 53-54 i làm. 12 fig. 1).Diu que va encarregar 'esta delicada misión [...] a don Jacinto Dunyó, afecto a este Comisariado, que tomara la dirección de un entusiasta grupo de muchachos del Fente de Juventudes y procedieran a explorar la torre situada al E. del baluarte'. I conclou que la seva funció seria el control del pas per aquest sector de la via que uniria les ciutats romanes de Baetulo i Ausa. | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 96828 | Llegendes i tradicions orals sobre l’existència de tresors ocults | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-i-tradicions-orals-sobre-lexistencia-de-tresors-ocults | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASPONS LABRÓS, Francesc (1897). <em>La Valkiria del Vallès</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2016). 'Llegendes, rondalles, curiositats i veritats d’abans', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 12. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Pérez (1990) recull una sèrie de rondalles i tradicions que parlen de tresors amagats. La primera diu que sota la ginestera més grossa del castellot de Cabanyes, prop de Can Rovira, hi ha enterrada una olla plena de monedes d’or. Però una altra versió diu que la ginestera en qüestió es troba al bosc Gran de Can Torrens.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tradició oral diu que a Mas Llombart, que havia estat refugi de moros, hi havia un llit al que s’hi pujava per una escala de plata, i aquesta escala s’amaga a la soca d’una gran ginestera de les rodalies de la casa. Aquesta creença és molt semblant a la de Can Borrell de Mollet del Vallès que diu que hi havia una encantada que pujava al llit per unes escales d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tradició narra que un soldat de Sant Fost, abans de marxar a la guerra, amagà una gerra plena de monedes d’or sota les arrels d’un om que hi havia a prop de l’església vella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil espanyola, va caure un llamp en un camp proper a Can Torrens i com que es creia que els llamps cauen prop de tresors, o si més no o creia la gent de Sant Fost de Campsentelles, s’afanyaren a obrir-hi forats per trobar el tresor. Només aconseguiren destapar una antiga bota de vi d’abans de l’època de la fil·loxera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquestes creences sobre tresors amagats tampoc se n’escapà l’església de Cabanyes. En el segle XIX es creia que sota l’altar hi havia tresors. La noticia es va fer viatgera, ja que a principis del segle XX aparegué un ermità, el qual demanà al rector les claus de Cabanyes per fer uns dies de recés. El senyor rector confiant en la santedat de l’individu els hi deixà. Uns dies després veïns de la zona observaren la porta de l’església oberta i veieren que a l’interior estava ple de forats que havia fet el fals ermità a la recerca del tresor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altres deien que no hi havia un tresor amagat sinó un bisbe amb un anell d’or. La qüestió és que l’església de Cabanyes semblava un formatge gruyere, plena de forats. Es diu que durant la restauració, els obrers van trobar una calavera en una cavitat que hi havia a la paret.</span></span></span></p> | 08209-192 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5187347,2.2326788 | 435976 | 4596628 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 96829 | Llegendes i tradicions orals sobre l’existència de túnels secrets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-i-tradicions-orals-sobre-lexistencia-de-tunels-secrets | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Tresor i túnels secrets són els temes preferits de l’imaginari popular. Es diu que prop de la casa de Canyelles hi havia un túnel per amagar-se dels lladres del Camí Ral, que voltaven sovint al voltant del riu Besòs. A La Conreria s'atribuïa la funció de túnels a les moltes mines d’aigua que hi ha. Deien que una d’elles anava del Seminari a La Cartoixa i de La Cartoixa a la platja de Montgat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres creuen que hi ha un túnel que comunica l’església de Cabanyes amb el Castellot, restes que es troben entre Can Torras i Can Rovira, i que s’hi veuen cavitats ennegrides pel fum de les espelmes o llànties que il·luminaven el passadís.</span></span></span></p> | 08209-193 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5165135,2.2181629 | 434762 | 4596392 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 96830 | Rondalla de la pedra de Can Illàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-de-can-illas | <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2016). 'Llegendes, rondalles, curiositats i veritats d’abans', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 12. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pérez (1991, 139) recull aquesta divertida rondalla, publicada a <em>La Renaixença</em> del 5 de juliol de 1902 i al programa de Festa Major de l'any 1983, que diu que al costat del camí que anava a Martorelles, prop de Can Illàs i terme de Sant Fost, hi havia una enorme pedra de color cendrós amb una inscripció que deia: “<em>Ditxós serà qui em girarà</em>”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts havien intentat de girar-la, però era tan gran que no la podien ni moure. Un dia pels volts del carnestoltes, quan els homes no havien pogut anar a treballar al camp perquè havia plogut molt, el jovent de Sant Fost i el de Martorelles es posà d’acord i anaren tots plegats, a girar la ditxosa pedra. Anaven armats de ternals, parpals, picots, pales i cordes per tal de vèncer el colossal pes de la pedra. Quan la roca fou per fi tombada tots s’abocaren i grataren esperant trobar quelcom valuós. De sobte un d’ells cridà l’atenció dels altres i veieren que hi havia una altra inscripció que deia així: '<em>Déu us pagui, que temps feia que jeia d’aquest costat</em>'.</span></span></span></p> | 08209-194 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5269893,2.2263772 | 435458 | 4597550 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 96861 | Plataner del Mas Llombard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-del-mas-llombard | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). 'Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció', dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares</em>, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els plataner del mas Llombard es localitza en l'espai que hi ha al davant de la façana principal de l’antic mas, avui transformat en restaurant. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>É</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>s un espècimen sa, amb un tronc recte i gruixut i la capçada alta i ben arrodonida gràcies a una brancada perfectament ramificada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d'uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres. El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina i depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08209-195 | Avinguda de La Conreria, núm. 16 | 41.5021804,2.2400315 | 436573 | 4594785 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96861-19502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96861-19503.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a més de les cases, a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent. Plantats en torrents ombrívols i rieres, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 96906 | Sardana Records de Sant Fost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-de-sant-fost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. <em>Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona</em>, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Sant Fost de Campsentelles compta amb una sardana, que porta per títol <em>Records de Sant Fost</em>, composta pel mestre Joan Fusté i Ferrer, i estrenada l’any 1955.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08209-196 | Sant Fost de Campsentelles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya i el </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5187869,2.2326416 | 435972 | 4596634 | 1955 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96906-06-sardanes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96906-011sardanes.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Fusté i Ferrer | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 92743 | Casal de Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-villar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p>Masia amb arrels en una antiga casa forta medieval de la que es conserva una torre de defensa circular que, amb el pas dels anys i el creixement de noves construccions ha quedat envoltada de noves dependències. El seu accés es realitza per un baluart i un pati (en què hi ha un til·ler centenari amb una tanca que indica la data 1883) que fa de distribuidor de les diferents estances.</p> <p>Des del pati s'accedeix a l'habitatge per la zona més antiga formada per una estructura de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab acabada amb un ràfec. El portat és de mig punt adovellat amb una finestra de pedra al damunt i la clau decorada amb l'escut dels Villar.</p> <p>La masia actual ha estat el producte de diferents ampliacions al llarg dels segles. Destaca, en aquest sentit, el volum de l'esquerra (oest) probablement producte de dues ampliacions, una en època renaixentista i una altre en època modernista. És una estructura de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos, de coberta de teula àrab a 4 vessants. A la façana del primer pis destaquen dues finestres de pedra treballades i un rellotge de sol. El seu interior conserva diferents elements arquitectònics destacats com l'escala de pedra, els festejadors, capitells decorats o baranes, així com un forn o paviments enrajolats. Aquest volum conserva també a la planta baixa un antic celler. El sotacobert es troba a la segona planta i la seva estructura correspon amb la de les funcions d'assecador, donat que està totalment envoltada de finestres i disposa d'un pilar central de pedra ordenant l'espai.</p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’esquerra d’aquest volum, es troba un tercer cos d’adossat, de planta baixa i pis. Disposa d'una galeria coberta que fa de connexió amb el jardí lateral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La torre circular, d'origen romànic, està situada a la part posterior del conjunt. Té un diàmetre exterior d'aproximadament 5 m i una alçada propera als 14 m, i està dividida en dos pisos. Al primer pis es troba l'antiga porta. Els paraments són construïts amb carreus de mida irregular, lleugerament escairats i disposats en filades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08210-1 | Coll d'en Quer | <p>El Villar està documentat des de l'any 1007. Hi vivia la família Villar fins que a principi del segle XVII, Margarita Villar, filla de Llorenç, es va casar amb Pere Montagut. A partir d'aleshores va començar la genealogia Montagut-Villar, que va fer una gran ampliació al mas i que va durar fins a l'any 1921.</p> <p>Formava part del mas la capella de Santa Maria del Villar, documentada des del segle XII i restaurada per Vicenç de Montagut i Villar l'any 1799.</p> | 41.6814100,2.1698900 | 430910 | 4614737 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92743-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92743-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92743-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | 2024-04-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85|93|94|95|98|119 | 45 | 1.1 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 92744 | Can Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcal-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>És una masia amb la façana retirada respecte al carrér formant un petit pati davanter de paviment de toves. Té paret mitgera per una banda, i per l'altre té un passadís que la separa de l'edifici del costat. Tota ella és arrebossada i pintada.</p> <p>És una casa de planta baixa, pis i golfes, coberta amb teula àrab de dues vessant i el carener paral·lel al carrer. La seva façana principal està orientada a est i conté un portal d'entrada en arc de mig punt adovellat de color vermellós, acompanyat d'una finestra també d'arc rebaixat. A la primera planta es veuen dues finestres amb brancals i llista de pedra. La part posterior conté finestres molt petites, algunes amb brancals i llinda de pedra.</p> | 08210-2 | C. Barcelona, 38 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa construïda en el segle XVII. El 1675 fou adquirida per Marçal Roca Tura i Eulàlia Puig als de ca n’Ullar. Durant la guerra del Francès fou incendiada per les tropes franceses un cop la desocuparen. Aquest fet motivà la seva reconstrucció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6837000,2.1629100 | 430332 | 4614997 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92744-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92744-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92744-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 92745 | Carrer de la Bassella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-bassella | <p><span><span><span>- GARCIA-PEY, E. (2006). <em>Toponomàstica de Sant Feliu de Codines: Noms de llocs i de cases. </em>Sant Feliu de Codines: Ajuntament de Sant Feliu de Codines. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>El carrer de la Bassella està format per un conjunt de cases construïdes entre els segles XVII i XX. Formen un front continu de carrer de traçat irregular amb un desnivell lleugerament ascendent.</p> <p>El primer tram està definit per les façanes posteriors de les cases del carrer Sant Antoni. Les cases són eminentment entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>La major part de les cases presenten reformes, tot i que encara conserven finestrals i portals del segle XVIII. D'altres han estat enderrocades i substituïdes per cases d'obra nova que han alterat la uniformitat del conjunt. El tractament exterior dels murs de les cases és arrebossat i pintat.</p> | 08210-3 | C. de la Bassella | <p><span><span><span>Per tradició oral d’alguns habitants del carrer, “Basella” es refereix a una antiga escorrentia d’aigua que anava carrer avall fins al torrent de l’Escletxa. Aquesta recollida d’aigua podria ser l’origen de l’empedrat del carrer (per evitar el fang). L’empedrat va ser cobert amb un paviment imprès.</span></span></span></p> | 41.6905200,2.1681100 | 430772 | 4615750 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92745-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92745-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92745-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La informació històrica ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 92746 | Can Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodo-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casal residencial de grans dimensions amb un estil eclèctic i elements classicistes. Probablement derivat de diverses modificacions d'un edifici original més antic.</p> <p>És un edifici de planta baixa i dos pisos, de coberta superior plana envoltada d'una barana amb balustrada a la banda de la façana principal, on també hi ha un frontó amb rellotge de sol i campana.</p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està format per tres cossos: un cos principal i residencial que sobresurt de la resta i conserva una composició simètrica; a la banda sud hi ha adossat un segon cos que amplia el principal amb les mateixes característiques; i a la banda nord hi ha un tercer cos, format per la Capella de Sant Francesc i un recrescut posterior. <span><span><span>La capella, datada el 1749, és de planta rectangular, amb portada ogival flanquejada per dues columnes. Al damunt hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús, tallada en pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda posterior hi ha un jardí que, en part està ocupat per construccions auxiliars adossades a les finques veïnes, i part, està ocupat en soterrani.</span></span></span></span></span></span></p> | 08210-4 | Av. Catalunya, 4 | <p><span lang='CA'><span><span>La casa va ser construïda sobre les restes de dues cases antigues, l’una de Francesc d’Assís de Deu i l’altre de Josep Mumbrú, les quals foren ocupades per l’autoritat militar al 1835 per a convertir-les en quarter de soldats, destruïdes pels carlistes i reconstruïdes parcialment.</span></span></span> La casa va estar en mans de la família Deu fins que el 1878 va morir el darrer membre de la nissaga: Pau Enric de Deu i de Belloch. La propietat va passar a Ramon Illa Carreras, marit de la segona esposa del finat. Aquest va vendre la propietat al barceloní Alfons Rodó Casanovas, el 1909.</p> <p>Durant la Guerra Civil (1936-1939) l’edifici va acollir l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines.</p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquesta casa existeix una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís. Segons el religiós Andrés de Palma de Mallorca, es tracta de: “<em>Oratorio de San Francisco de Asís. En la segunda mitad del siglo XVIII la familia de Casa Deu Ric hizo construir una capilla u oratorio, junto a su albergue, y dedicado a nuestro Padre San Francisco de Asís</em>”. L’existència d’una capella en aquest lloc data de l’any 1749.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6884200,2.1651200 | 430521 | 4615519 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92746-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92746-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92746-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Can Déu Ric (IPA). Part de la informació històrica ha estat facilitada pel Sr. Francesc Garriga. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 92747 | Capella de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-francesc-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>La capella de Sant Francesc es troba adossada al casal de Can Rodó per la banda de tramuntana. Exteriorment és un edifici arrebossat i pintat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular, amb portada ogival flanquejada per dues columnes de capitell floral. Damunt la porta hi ha una fornícula amb una imatge en pedra de la Mare de Déu amb el nen Jesús, emmarcada per una motllura i baranes amb motius en forma de trèvol. Corona la façana un capcer senzill i alt, força inusual en edificis religiosos.</p> | 08210-5 | Av. Catalunya, 2 | <p>La capella privada de la casa de Can Rodó va ser construïda a mitjans del segle XVIII.</p> <p>Segons el religiós Andrés de Palma de Mallorca es tracta de: “<em>Oratorio de San Francisco de Asís. En la segunda mitad del siglo XVIII la familia de Casa Deu Ric hizo construir una capilla u oratorio, junto a su albergue, y dedicado a nuestro Padre San Francisco de Asís</em>”.</p> | 41.6885100,2.1652800 | 430534 | 4615529 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92747-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92747-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92747-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 92748 | Can Puigdomènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenech | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres format per una planta soterrani, una planta baixa i un pis. La seva façana principal està resolta lleugerament en corba i s'estructura en 4 eixos o cossos verticals que finalitzen a la banda de la coberta en volta de maó pla. L'estructura de la façana no és simètrica, donat que el cos de la banda oest és més alt i conté l'escala d'accés. Els altres cossos sí són simèètrics, amb una porta una mica més gran al cos central.</p> <p>Està decorada amb estuc blanc i peces ceràmiques de color verd fosc que decoren els medallons i els merlets de la coberta. A sobre del portal del cos de l'escala es troben esgrafiats decoratius i una espiera enreixada. Completen la façana, les fusteries de fusta i el treball en ferro de les baranes de les finestres.</p> | 08210-6 | Av. Catalunya, 10 | <p>Juntament amb Can Trinxet, són els dos edificis que va projectar l'arquitecte Joan Rubió i Bellver a Sant Feliu de Codines. La casa de Can Puigdomènech va ser construïda per l'any 1912 per encàrrec de Lluís Puigdomènech Pasarell, qui va fer esgrafiar les seves inicials a la façana.</p> | 41.6884900,2.1657700 | 430575 | 4615527 | 1912 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92748-20230202123943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92748-20230202123953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92748-20230202124021.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Joan Rubió i Bellver (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 92749 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-14 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres, probablement sigui el resultat d'una masia original modificada i reformada al llarg dels segles que s'ha anat quedant entre edificacions més modernes que l'envolten. Actualment és una masia de pedra vista.</p> <p>Està formada per una planta baixa, planta primera i una coberta a dues vessants amb carener perpendicular la carrer. La seva planta és rectangular. A la façana principal del carrer té el portal d'entrada en forma d'arc de mig punt adovellat en pedra, que s'acompanya de dues finestres també de pedra. A la primera planta es veuen dues finestres amb brancals, llinda i ampit també de pedra codina, amb decoracions als arcs.</p> | 08210-7 | Av. Catalunya, 17 | <p>Casa construïda a principis del segle XVII per ordre d'Antoni Valls, de Montmany. El 1772 es va casar Maria Rosa Valls amb Joan Cendra Flaquer. Posteriorment, visqueren els Cendra Bellpuig.</p> | 41.6886600,2.1655100 | 430553 | 4615546 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92749-20230202124244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92749-20230202124141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92749-20230202124109.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/