Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84580 | Goigs de la Mare de Déu del Bon Viatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-bon-viatge | MADUELL, A. (1987). Sant Joan Despí: un recorregut per la Història. Sant Joan Despí: Ajuntament de Sant Joan Despí. https://algunsgoigs.blogspot.com/ | XVIII-XIX | Es tracta dels goigs en honor a la Maria Santíssima del Bon Viatge, venerada a l'ermita del Bon Viatge. L'edició és de l'any 1852 i està impresa per Estampa dels Hereus de la Vídua Pla, al carrer dels Cotoners de Barcelona. Comença així: 'Puig que sóu, ó Verge pia, Del bon viatge Senyora: Ara y en qualsevol hora Siau nostre amparo y guia. Los nostres antepassats Os invocavan á Vos, Verge de cor bondados, En totas necessitats; Devant vostre altar postrats Cridavan ells á profia: Ara y en qualsevol hora Siau nostre amparo y guia (…)'. | 08217-90 | Ermita del Bon Viatge | Van cantar-se per primera vegada l'any 1735. | 41.3668700,2.0561500 | 421062 | 4579914 | 1853 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84580-foto-08217-90-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84581 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-3 | MADUELL, A. (1987). Sant Joan Despí: un recorregut per la Història. Sant Joan Despí: Ajuntament de Sant Joan Despí. | XX | Es tracta dels goigs en honor a Sant Joan Baptista, venerat a l'església parroquial de Sant Joan Despí. Comença així: 'Cantarem amb alegria vostra vida, Sant Joan puix que vos, profeta sant, de Crist obrireu la via Els Sants profetes divins de vos ha profetitzat que a preparar els camins de Crist foreu enviat Beneït siau i lloat amb el Pare Zacaries (…)'. | 08217-91 | Església de Sant Joan Baptista | 41.3672800,2.0557800 | 421032 | 4579960 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 84582 | Tradició de la Candelera a Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-la-candelera-a-sant-joan-despi | AMADES, J. (2003). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XX | Es tracta d'una tradició perduda. | El dia de la Candelera era tradició que els pagesos de Sant Joan Despí acudissin a l'ofici religiós. En tornar a casa, encenien una de les candeles que els havien donat, perquè els indiqués com seria la collita de l'any present. Així, si cremava bé era senyal que hi hauria bona collita, i si no ho feia indicava que seria una mala anyada (AMADES 2003:668). | 08217-92 | Sant Joan Despí | 41.3678600,2.0550100 | 420968 | 4580025 | 08217 | Sant Joan Despí | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 84583 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-6 | VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XX | La Festa dels Tres tombs és una de les celebracions més destacades de Sant Joan Despí. Es celebra cada any per commemorar la festa de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Després de l'ofici solemne a l'església parroquial, a la sortida el mossèn beneeix els carruatges i animals que desfilen davant, i que fan un recorregut pel barri del centre fent tres voltes o tombs. | 08217-93 | Sant Joan Despí | Des de principi del segle XX, la festa dels Tres Tombs a Sant Joan Despí va estar vinculada a les societats locals del Foment i Sindicat Agrícola i del Centre Regionalista. En aquest moment, es celebrava l'ofici solemne, que seguia de la benedicció dels animals, aleshores majoritàriament de tir, i acabava amb els tres tombs al voltant de l'església de Sant Joan. L'any 1923 la festa passà a ser organitzada pel Centre Regionalista, quan els seus membres més joves anaven a la vora del riu a talar el salze més alt, el portaven davant del seu local social i feien un esmorzar abans de l'ofici. A la tarda organitzaven un ball. Posteriorment, a la dècada de 1940 la va passar a celebrar el Sindicat Agrícola, i va assolir una gran popularitat. La festa ha perdurat fins a l'actualitat, tot i que va deixar-se de fer uns anys per la Guerra Civil i a la dècada de 1960 per l'abandonament progressiu del camp. | 41.3670800,2.0560600 | 421055 | 4579938 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 84584 | Gegants de Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-joan-despi | <p>http://www.gegants-sjdespi.org/</p> | XX-XXI | <p>Els gegants de Sant Joan Despí formen dues parelles: la Pomereta i en Joan Pi i la Creació i en Jujol. Els primers reben el nom de Pomereta pel cultiu tradicional de poma del poble i Joan Pi pel nom del poble, representats com a pagesos. Els segons representen l'arquitecte Jujol i la Creació, per la importància de la seva obra al municipi.</p> | 08217-94 | Biblioteca Mercè Rodoreda. C. Major, 69 | <p>Els gegants antics, la Pomereta i en Joan Pi, van fer inaugurats per la Festa Major de Sant Joan Despí de l'any 1984. Van ser construïts per Manel Casserres i Boix. La Colla de Geganters de Sant Joan Despí es va crear l'any 1983 i des d'aleshores han actuat en el pregó i la cercavila de la Festa Major, a més de trobades geganteres d'arreu. L'any 2004 es van crear els gegants Jujol i Creació, més lleugers que els anteriors, en record de l'arquitecte modernista tant present al municipi.</p> | 41.3669900,2.0540100 | 420883 | 4579929 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Manel Casserres i Boix (Pomereta i Joan Pi), Toni Mujal (Creació i Jujol) | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84585 | Festa de la Cruz de Mayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cruz-de-mayo | XX | <p>La Festa de la Cruz de Mayo és una celebració molt arrelada del barri de les Planes de Sant Joan Despí. Es tracta d'una festa d'origen andalús en la que s'hi realitzen diverses activitats, essencialment balls i actuacions musicals, amb l'entorn tot guarnit amb decoració floral. Enguany s'ha celebrat la 33ena edició.</p> | 08217-95 | Pl. del Mercat | <p>És organitzat pel Centro Cultural Andaluz Vicente Aleixandre, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Joan Despí.</p> | 41.3672500,2.0745200 | 422599 | 4579940 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 84586 | Pomes de Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pomes-de-sant-joan-despi | TOBARUELA, P. (2003). Els topònims de Sant Joan Despí (El Baix Llobregat), testimonis del passat rural. Barcelona: Societat d'Onomàstica. | XIX-XX | Les varietats locals estan pràcticament extingides. | Tradicionalment, el cultiu de la poma era una activitat agrícola i econòmica molt important per la localitat de Sant Joan Despí. Hi havia grans extensions de conreu entre el poble i el riu Llobregat, de varietats com la carabruta, la camosa, la manyaga, la verda dolzella, la gavatxa, el ciri groc, el ciri verd, el ciri vermell i la moscatella, algunes d'elles actualment pràcticament desaparegudes. El creixement urbanístic i l'abandonament del camp van suposar un gran retrocés d'aquest conreu, tot i que darrerament s'han promogut iniciatives per recuperar-la com l'elaboració d'unes pastes en una pastisseria local fetes amb poma carabruta. | 08217-96 | Sant Joan Despí | El cultiu extensiu de la poma a Sant Joan Despí la situem durant el primer terç del segle XIX, coincidint amb la introducció del regadiu que suposà la construcció del Canal de la Infanta. El municipi va passar a ser conegut a tot el territori català per la varietat 'carabruta'. | 41.3678500,2.0489100 | 420458 | 4580030 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84587 | Pittosporum de Can Pau Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pittosporum-de-can-pau-torrents | ARROYES, A. (2006). Plantes singulars de Sant Joan Despí. Col:lecció Conèixer i estimar Sant Joan Despí. Sant Joan Despí: Ajuntament de Sant Joan Despí. | XIX | Exemplar centenari de pittosporum, un arbust vigorós d'origen asiàtic situat davant de la masia de Can Pau Torrents. És un exemplar de gran magnitud i de copa arrodonida, que assoleix les dimensions d'un arbre. Al costat n'hi ha un altre de dimensions també notables. | 08217-97 | Masia Can Pau Torrents | A la finca de Can Pau Torrents s'hi va crear al segle XVIII el que va ser considerat el primer jardí botànic del país, del qual no n'ha perdurat cap exemplar. Algunes fonts apunten que el pittosporum podria haver-ne format part, tot i que els propietaris ho desmenteixen. | 41.3710300,2.0536300 | 420856 | 4580378 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84587-foto-08217-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84587-foto-08217-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84588 | Pi de Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-tous | XX | El pi de Can Tous està situat al costat de la masia. Es tracta d'un exemplar centenari de pi pinyer (Pinus pinea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud que ofereix la particularitat de tenir tres vesses, caracteritzat per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida. | 08217-98 | Masia Can Tous | 41.3723600,2.0516500 | 420692 | 4580528 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84588-foto-08217-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84589 | Cultiu de roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cultiu-de-roses | PLANES, L. (1998). Parc de torreblanca: La màgia del jardí romàntic. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | El cultiu de la rosa va ser un dels més destacats a Sant Joan Despí entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Concretament, al parc de Torreblanca hi havia un espai dedicat a aquest cultiu, amb un gran nombre de varietats de rosa. | 08217-99 | Parc de Torreblanca | A finals del segle XIX es va introduir una part dedicada al cultiu de roses al jardí històric de Torreblanca. En concret, va ser Simó Dot qui va plantar els primers rosers, vers l'any 1860, que van situar aquest espai com un indret de referència per a l'experimentació i coneixement d'aquest cultiu. El seu fill Pere Dot va seguir amb la tradició del seu pare a la finca de Torreblanca. Juntament amb Llorenç Pahisa i Cebrià Camprubí van ser considerats roseristes de gran renom, arribant a guanyar diversos certàmens a nivell mundial. | 41.3775700,2.0557400 | 421041 | 4581102 | 08217 | Sant Joan Despí | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 84590 | Parc de la Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-torreblanca | <p>CIRER, M.A. ; HUGUET, M. D. (1990). Guia botànica del Parc Torreblanca. Mancomunitat Torreblanca. PLANES, L. (1998). Parc de torreblanca: La màgia del jardí romàntic. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>El parc de la Torreblanca és un parc urbà que té una extensió de 12 hectàrees, repartides entre els termes municipals de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. El parc comprèn la finca històrica de Torreblanca, on al segle XIX s'hi va crear un jardí romàntic del qual se'n conserven elements significatius. En terme de Sant Joan Despí hi trobem el llac amb una illa central, a la qual s'accedeix per un pontet, culminat per un templet de regust clàssic. En un costat del llac hi ha un monticle de roca d'on brolla l'aigua i cau formant un salt d'aigua. Al voltant hi ha corriols i senders, grutes subterrànies, etc. El llac està envoltat de vegetació, amb exemplars destacats d'alzina, aladern, pi, teix, cedre, palmera, eucaliptus, magnòlies, roures, etc. Al sector de ponent del parc, en una cota inferior que el llac, hi ha una plantació de rosers, classificats segons parcel·les o parterres rectangulars. El jardí antic està envoltat per una part moderna enjardinada, on hi ha àrees habilitades aper al joc, l'esport, picnic, etc.</p> | 08217-100 | C. Torreblanca | <p>Torreblanca és una finca situada a cavall dels termes municipals de Sant Feliu, Sant Joan i Sant Just. Es creu que el seu origen el trobem en la torre de Soler o de Fonollar, que l'any 1310 fou comprada per Grau Trilla a Guillem Durfort. La possessió passà als Vallseca, després als Pastor i als Requesens. L'any 1564 trobem que Melciora de Requesens ven la torre per primer cop documentada com a Torreblanca al ciutadà de Barcelona Enric Agullana. Al segle XVII la propietat passà als Dusai, que un segle més tard la reformarien. Durant la segona meitat del segle XIX s'hi feu la darrera gran restauració d'estil neogòtic, que contemplà també la creació d'un jardí romàntic dins la finca, amb diversos elements com el llac, el templet i un primer roserar creat per Simó Dot. El seu fill, Pere Dot, seria qui es dedicà més extensament al cultiu experimental de roses. Després de la Guerra Civil, en què fou col·lectivitzada per allotjar refugiats, la finca quedà força deteriorada. Els Marquesos de Monistrol hi van crear una granja d'aviram, com també la comercialització de les roses que s'hi havia creat. El palau fou enderrocat a la dècada de 1950. L'any 1982 fou comprada per la Corporació Metropolitana de Barcelona, qui va enjardinar i adequar els espais per a l'ús públic del parc.</p> | 41.3776700,2.0576800 | 421203 | 4581112 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84590-foto-08217-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84590-foto-08217-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Des de l'any 1982, hi ha la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 84591 | Elements arquitectònics del pati de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-del-pati-de-la-rectoria | XIII-XVIII | Al pati de la rectoria hi ha diversos elements arquitectònics antics. Es tracta de claus de volta, brancals i llindes d'obertures de pedra carejada, junt amb una làpida del segle XIII amb caràcters gòtics. Una de les llindes, corresponent a un portal, està datada de l'any '1704' amb una creu intercalada. | 08217-101 | Pl. de l'Església, 1 | 41.3671400,2.0557400 | 421028 | 4579944 | 08217 | Sant Joan Despí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84591-foto-08217-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84591-foto-08217-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84591-foto-08217-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84592 | Fust de la tanca de Can Pau Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fust-de-la-tanca-de-can-pau-torrents | XVI-XVIII | Al principi de la tanca que delimita la finca de Can Pau Torrents amb el camí del mig hi ha un fust antic. Es tracta d'un fust de pedra reaprofitat, de secció octogonal a la base i cilíndrica a la part superior. Aquí hi ha un forat on hi aniria fixat un element metàl·lic com podria ser una creu. El fust està encastat al mur, que està revestit amb formigó. | 08217-102 | Camí del Mig | 41.3704200,2.0533500 | 420832 | 4580311 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84592-foto-08217-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84592-foto-08217-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Se'n desconeix la procedència original. S'ha descartat que es tracti d'una part de la desapareguda creu d'en Muntaner. | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84593 | Cal Moixet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixet | XX | La coberta presenta deficiències. | Cal Moixet és una casa constuïda a principi del segle XX en dues fases diferenciades. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lal a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte un gran portal d'arc escarser de l'eix lateral. Dos dels finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja, El coronament està definit per una cornisa d'on arrenca un capcer rectangular. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat i distribuïdes de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossat, al frontis pintat amb les obertures, cornises i nivells de forjat ressaltats amb diferent tonalitat. La façana lateral, on s'hi adossa un cos annex, l'acabat és la obra vista. | 08217-103 | C. Creu d'en Muntaner, 13 | 41.3696500,2.0519100 | 420711 | 4580227 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84593-foto-08217-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84593-foto-08217-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84593-foto-08217-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84594 | Casa de la Riera d'en Nofre, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-den-nofre-3 | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, que al pis és a mode de guardapols. Els finestrals del pis tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja. La part superior del frontis presenta una cornisa amb els forats de ventilació sota coberta i un ràfec, sobre el qual hi ha el capcer. Aquest és rectangular amb merlets esgraonats i semicircular a la part central, on hi consta gravat 'ANY 1926'. Els nivells de forjats es posen de manifest exteriorment a través de cornises, que enllacen amb les franges motllurades dels angles de la façana. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb la inscripció esgrafiada dins un rombe 'FC' entre les finestres del pis. Adossada al mur de la casa hi ha una font acabada amb mosaic. | 08217-104 | Riera d'en Nofre, 3 | 41.3697600,2.0551000 | 420978 | 4580236 | 1926 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84594-foto-08217-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84594-foto-08217-104-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84595 | Casa del carrer Baltasar d'Espanya, 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-baltasar-despanya-55 | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat a la planta baixa i d'arc mixtilini al pis. Aquestes últimes tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja. Al coronament hi ha els forats de ventilació sota coberta, entre cornises motllurades de les quals la superior té voladís. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla arrebossat i s'hi distribueixen de forma aleatòria. L'acabat exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les finestres del pis, el sòcol i la part superior ressaltades amb diferent tonalitat. | 08217-105 | C. Baltasar d'Espanya, 55 | 41.3673900,2.0585200 | 421261 | 4579970 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84595-foto-08217-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84595-foto-08217-105-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84596 | Casa del carrer de les Torres, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-torres-4 | DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la tipologia tradicional, amb la façana lateral decorada segons l'estètica noucentista. És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja. El coronament està definit per una cornisa amb voladís. L'acabat exterior de la façana principal és arrebossat amb formigó. A la façana lateral s'hi conserven uns esgrafiats singulars, que ressegueixen els nivells de forjat i les obertures. Al costat hi ha una figura amb dos gossos i un paó separats amb motius vegetals. A la part superior té una orla decorada on hi consta 'ANY 1925 J.R.' i motius florals a sota. | 08217-106 | C. de les Torres, 4 | Algunes fonts (DURAN, 1987) apunten la possibilitat que els esgrafiats siguin de l'arquitecte Jujol, tot i que no s'han trobat documents que ho certifiquin. | 41.3677600,2.0583800 | 421250 | 4580011 | 1925 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84596-foto-08217-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84596-foto-08217-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84596-foto-08217-106-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84597 | Casa del carrer de les Torres, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-torres-16 | XX | Els esgrafiats es troben deteriorats. | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, de les quals l'eix secundari té una finestra tapiada i l'altra reformada. El finestral de l'eix principal té sortida a un balcó amb baranes de forja. El coronament està definit per una cornisa dentada des d'on arrenca un capcer sinuós ressaltat amb una cornisa. En cadascuna de les ondulacions hi ha un esgrafiat circular on hi consta 'V', '1926' i 'G'. Del mateix color rogenc són les franges que marquen els nivells de forjat i el marc del finestral del pis, sobre un fons arrebossat. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat i les obertures s'hi distribueixen de forma aleatòria. | 08217-107 | C. de les Torres, 16 | 41.3680000,2.0581500 | 421231 | 4580038 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84597-foto-08217-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84597-foto-08217-107-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84598 | Casa del carrer Francesc Macià, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-francesc-macia-17 | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants d'on sobresurt una torre quadrangular, també coberta a quatre vessants. El volum té adossat en un lateral un cos d'un nivell d'alçat cobert a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, de les quals les de la planta baixa incorporen decoració a l'intradós. També s'observa decoració en relleu sobre la llinda, poc visible per estar pintada del mateix color que la façana. El finestral del pis de l'eix central té sortida a un balcó amb baranes de forja. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, que ressegueix les quatre façanes. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat i es distribueixen per les façanes de forma aleatòria. La torre, de tres nivells d'alçat, presenta al pis superior dues finestres d'arc mixtilini a cada costat, i presenta una imbricació al ràfec com a la resta. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb les obertures de la planta baixa ressaltades amb diferent tonalitat. | 08217-108 | C. Francesc Macià, 17 | 41.3688200,2.0589100 | 421295 | 4580128 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84598-foto-08217-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84598-foto-08217-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84598-foto-08217-108-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84599 | Escultura 'la Poma' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-poma | XXI | <p>Escultura de format mitjà situada en una rotonda entre l'avinguda de Barcelona i la rambla Josep Maria Jujol. Es tracta d'una obra formada per una peça d'acer corten amb el perfil d'una poma en la que s'inscriuen tres pomes més en plans diferents, tot creant un joc espacial entre el buit i el ple.</p> | 08217-109 | Avda. Barcelona/ Rambla Josep Maria Jujol | <p>Es tracta d'un homenatge en un dels productes més reconeguts de la localitat: la poma. En concret, representa la varietat de poma 'carabruta'.</p> | 41.3621500,2.0572600 | 421149 | 4579389 | 2015 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84599-foto-08217-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84599-foto-08217-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Sofia Isus Ventura | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 84600 | Casa del Camí del Mig, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cami-del-mig-23 | DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. | XX | Casa construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Es composa de dues parts diferenciades, de les quals l'entrada de garatge es correspon a una reforma del projecte original. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, entre les quals hi ha el portal principal i una entrada de garage. Els dos finestrals del pis que hi ha sobre el portal tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb baranes de forja. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament del mur és arrebossat. | 08217-110 | Camí del Mig, 23 | Va ser construïda l'any 1924 i ampliada l'any següent amb la construcció d'un garatge al pati lateral. | 41.3684700,2.0546100 | 420935 | 4580093 | 1924 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84600-foto-08217-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84600-foto-08217-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84600-foto-08217-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84601 | Casa del passeig Maluquer, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-maluquer-7 | XX | Casa construïda a principi del segle XX. És un edifici aïllat i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana habillitada com a terrassa transitable. La composició de les façanes és marcadament simètrica, amb les obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, diposades formant tres eixos. Els finestrals del pis de les façanes principal i lateral tenen sortida a sengles balcons sostinguts amb mènsules i baranes de forja. El coronament està definit per una cornisa amb voladís d'on arrenca un capcer amb merlets que presenten medallons en relleu al a part frontal. A la façana posterior hi ha adossat un cos porxat a la planta baixa, habilitat a la part superior com a terrassa transitable i delimitat amb barana de balustrada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els marcs de les obertures, els nivells de forjats, els merlets, la balustrada i els angles de les cantonades ressaltats amb diferent tonalitat. | 08217-111 | Passeig Maluquer, 7 | 41.3676500,2.0601300 | 421396 | 4579997 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84601-foto-08217-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84601-foto-08217-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84601-foto-08217-111-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84602 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-10 | XX | La creu de la Santa Missió es troba situada als jardins del costat de l'església parroquial de Sant Joan. És una creu de formigó fixada sobre una base rectangular de formigó, inscrit a les dues cares: 'SANTA MISION/MARZO 1941/FEBRERO 1953'. | 08217-112 | Pl. de l'Església, 1 | 41.3675000,2.0558400 | 421037 | 4579984 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84602-foto-08217-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84602-foto-08217-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 84603 | Escultura 'Alegria' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-alegria | XXI | Escultura de gran format situada a la rotonda que hi ha entre el carrer de la Creu d'en Muntaner i el final del carrer Major. Es tracta d'una obra formada per dues peces, fetes d'acer corten que es prolonguen verticalment de forma sinuosa, tot recargolant-se sobre si mateixes. Assoleixen una alçada de 8 metres. Al costat hi ha fixada una placa metàl·lica identificativa. | 08217-113 | C. de la Creu d'en Muntaner | 41.3692100,2.0521900 | 420734 | 4580178 | 2007 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84603-foto-08217-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84603-foto-08217-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Sofia Isus Ventura | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84605 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-2 | Societat Coral de Flora 1863-2013 :150 anys d'antiguitat (fulletó commemoratiu). | XX | Monument situat en un costat de la plaça de l'Estació. Es tracta d'un bust de bronze de mida natural on s'hi representa al compositor Josep Anselm Clavé, sobre un pedestal també de bronze on hi ha una placa metàl·lica amb els anys '1824 i 1874'. Darrera l'escultura hi ha un obelisc de formigó sobre una base de maó on hi ha fixada una placa de marbre amb la inscripció: 'SANT JOAN DESPÍ/ A/ J.A. CLAVÉ/ AGOST 1963/ CENTENARI COR DE FLORA'. A la part frontal hi ha una lira sobre dues branques de llorer metàl·lics, i al coronament en sobresurten les quatre barres. | 08217-115 | Pl. de l'Estació | Va ser inaugurat el dia 1 de setembre de 1963 en motiu de la celebració del centenari de la societat Cor de la Flora. Entre els anys 2005 i 2003 la plaça de l'Estació va ser reestructurada i es va canviar la seva ubicació original per l'actual. El dia 25 d'octubre de 2008 es va inaugurar la nova ubicació del monument amb la presència d'autoritats locals i el president de la Federació de Cors d'en Clavé, i cantada de diverses corals del Baix Llobregat | 41.3686100,2.0598700 | 421375 | 4580104 | 1963 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84605-foto-08217-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84605-foto-08217-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Alfred Joaquín i Ventura | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84606 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-8 | https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=194 | XX | Monument situat a la plaça de Lluís Companys. Es tracta d'un monument format per deu barres d'obra cilíndriques, disposades en semicercle i ordenades de menor a major alçada. En aquesta última hi ha fixat un bust de bronze on s'hi representa al president Companys. Al costat de la barra de menor alçada hi ha una placa metàl·lica on hi consta:'SANT JOAN DESPÍ/ A/ LLUÍS COMPANYS I JOVER/ PRESIDENT DE LA GENERALITAT/ DE/ CATALUNYA/ (1882-1940)/ OBRA D'E.CABALLÉ/ 20 D'ABRIL DE 1997'. | 08217-116 | Pl. de Lluís Companys | Va ser inaugurat el 20 d'abril de 1997. Cada any s'hi fa una ofrena floral en record del dia de la seva execució. | 41.3705000,2.0557500 | 421033 | 4580317 | 1997 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84606-foto-08217-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84606-foto-08217-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Emili Caballé | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84607 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-joan-despi | XVIII-XXI | A l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí s'hi conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat, com també els diversos fons locals que hi han ingressat des de la seva creació. Així, l'arxiu s'estructura en els diversos fons documentals, classificats segons el següent quadre: Fons municipal, Fons religiosos, Fons d'associacions i entitats, Fons personals, Fons patrimonials, Fons del Jutjat de Pau i Fons d'Imatges. A més a més, compta amb una hemeroteca que conté el Butlletí d'Informació municipal i revistes locals; i una biblioteca auxiliar, amb diverses publicacions entre les que destaca la secció d'obres sobre l'arquitecte Josep Maria Jujol, del qual l'arxiu també custodia els plànols originals d'algunes de les seves obres. | 08217-117 | Arxiu municipal de Sant Joan Despí. Av. De Barcelona, 41 | 41.3683400,2.0634500 | 421674 | 4580071 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84607-foto-08217-117-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Està dins la masia de titularitat municipal de Can Tusquets. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84608 | Església de Santa Maria del Pla del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-del-pla-del-vent | XX | Església construïda a finals del segle XX. És un edifici de planta rectangular formada per dos volums. Té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, dels quals el desigual es prolonga fins a trobar el campanar, de planta rectangular i amb una creu metàl·lica fixada que sobresurt. Les façanes es composen amb grans finestrals biforats que ocupen el pany del mur fins pràcticament el ràfec, de notable voladís. El segon volum adossat al lateral presenta el mateix tipus d'obertura i la coberta plana. El tractament exterior dels murs és la obra vista. | 08217-118 | Carrer del Jovent, 5 | La parròquia de la Mare de Déu del Carme té mig segle d'antiguitat, quan estava ubicada en un edifici molt senzill. El permís d'obres del nou temple va demanar-se l'any 1987, tot i que l'obra no quedà finalitzada fins a principi del segle XXI. | 41.3774400,2.0606200 | 421449 | 4581084 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84608-foto-08217-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84608-foto-08217-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84609 | Monument a Josep Maluquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-maluquer | https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=196 | XX | Monument commemoratiu adossat a la façana de llevant de l'església parroquial. Es tracta d'una composició presidida per una placa de marbre on hi consta 'JOSE MALUQUER Y SALVADOR FUNDADOR DEL INSTITUTO NACIONAL DE PREVISION 1863-1931'. La placa està emmarcada entre franges verticals motllurades, coronades per un frontó triangular en relleu que es prolonga pels costats, on hi ha una altra placa de marbre amb corones metàl·liques. Sota la placa central hi ha un altar de pedra. | 08217-119 | C. Catalunya | Va ser creat en homenatge al fundador de l'Institut Nacional de la Previsió, Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863-Madrid, 1931), vinculat a Sant Joan Despí. | 41.3673800,2.0559000 | 421042 | 4579971 | 1961 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84609-foto-08217-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84610 | Església de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme | XXI | Església construïda recentment al barri de les Planes. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una entrada amb tanca metàl·lica i un òcul a sobre tancat amb vitrall policromat. Al costat hi ha un rellotge de sol on hi consta 'EL SOL SURT PER A TOTHOM' i a sota 'MARE DE DÉU DEL CARME'. En un costat del frontis en sobresurt el campanar, presidit per una creu metàl·lica i una estructura metàl·lica triangular al coronament. L'interior és un espai diàfan, decorat amb pintures al fresc de Josep Minguell | 08217-120 | C. Josep Maria Trias de Bes, 12 | La parròquia de la Mare de Déu del Carme té gairebé mig segle d'antiguitat, quan estava ubicada en un edifici prefabricat. El nou temple es contruí l'any 2017 i fou consagrat per l'arquebisbe de Barcelona, Mn. Joan Josep Omella. | 41.3676400,2.0716500 | 422359 | 4579986 | 2017 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84610-foto-08217-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84610-foto-08217-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84611 | Pintures de l'església de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-lesglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme | XXI | A l'interior de l'església del Carme s'hi localitzen diverses pintures murals. Es tracta de plafons de pintures al fresc, pintades al presbiteri, al mur frontal i al mur lateral dret. Al presbiteri s'hi representa el Mont Carmel, al mur frontal la s'hi respresenta la imatge de la Verge del Carme i al lateral escenes de la seva vida. | 08217-121 | Església del Carme. C. Josep Maria Trias de Bes, 12 | La parròquia de la Mare de Déu del Carme té gairebé mig segle d'antiguitat, quan estava ubicada en un edifici prefabricat. El nou temple es contruí l'any 2017 i fou consagrat per l'arquebisbe de Barcelona, Mn. Joan Josep Omella. | 41.3677100,2.0715700 | 422353 | 4579993 | 2017 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84611-foto-08217-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84611-foto-08217-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Minguell | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84612 | Can Quicol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quicol | VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, el lateral parcialment tapat per un cos avançat que s'hi adossa, obert amb grans pòrtics d'arc mixtilini a la planta baixa i una terrassa transitable al pis. Aquesta està delimitada amb una barana de forja amb motius trenats i mosaic decoratiu, l'autoria del qual s'ha atribuït a Josep Maria Jujol. Els finestrals del pis tenen els ampits decorats amb el mateix tipus de mosaic. L'accés principal es fa sota el porxo, on un passadís condueix al pati central, format a partir de dos cossos annexes que s'obren amb pòrtics. El coronament del frontis està definit per un ràfec amb voladís sostingut amb mènsules i mosaic intercalat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. | 08217-122 | C. Baltasar d'Espanya, 48 | Va ser construïda per Joan Duran i Bonich com a residència per ell i el seu fill Pere Duran i Amigó, casat amb Narcisa Ollé i Cardona. Es tractava d'una finca eminentment agrícola, que venia la seva producció del Mercat del Born de Barcelona. Després de la mort prematura de Pere Duran, va quedar al càrrec de la finca el seu fill Joan, qui es casà l'any 1956 amb Emília Albareda i Carbonell, família que hi segueix residint. | 41.3669800,2.0582600 | 421239 | 4579924 | 1925 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84612-foto-08217-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84612-foto-08217-122-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84613 | Templet del Parc de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-del-parc-de-torreblanca | JIMÉNEZ, J. (2018). Tres novetats i una polèmica: Notícia de tres conjunts patrimonials procedents del Palau de la Torre Blanca. Comunicació presentada al congrés 'El Baix a Debat' (CECBLL, juny 2016). | XIX | Es troba en procés de restauració | Templet de planta circular situat al centre de l'estanc del parc de Torreblanca. És una estructura oberta amb columnes que sostenen un entaulament circular llis. Està cobert amb una cúpula esfèrica revestida amb teules d'escata de ceràmica. | 08217-123 | Parc de Torreblanca | La reforma de la finca de Torreblanca durant la segona meitat del segle XIX contemplava la construcció d'un palau neogòtic envoltat d'uns jardins romàntics. El diversos elements que decoraven el jardí, com el templet, incorporaven diveres obres d'art i peces arqueològiques, com una ara romana de Cartagena. Entre les obres d'art, destaca el conjunt de vuit baixos relleus de trofeus romans, obra de Damià Forment (segle XVI), que decoren el templet. Aquests relleus procedeixen del palau que tenien els marquesos de Monistrol al carrer Regomir de Barcelona. | 41.3776900,2.0569700 | 421144 | 4581115 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84613-foto-08217-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 84614 | Torre d'aigua del Parc de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-del-parc-de-torreblanca | XIX | Torre d'aigua d'estil historicista construïda a finals del segle XIX. És una construcció de planta circular i quatre nivells d'alçat coronada amb merlets. En costat presenta una obertura per nivell d'arc de mig punt ceràmic. La part superior està definida amb arquacions cegues que descansen sobre una cornisa amb voladís. El tractament dels murs és imitant carreus a la part inferior i de paredat comú a la resta. No es conserven restes del molí de vent que hi havia a la part superior. | 08217-124 | Parc de Torreblanca | Va ser construït per proveir d'aigua els jardins de Torreblanca, a través d'un molí de vent que permetia bombar l'aigua. | 41.3772400,2.0577100 | 421205 | 4581064 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84614-foto-08217-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84614-foto-08217-124-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84616 | Una Tradició de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/una-tradicio-de-sant-francesc | Recull de publicacions de la masia de Can Codina (Sant Francesc d'Assís). Arxiu Municipal de Sant Joan Despí. | XIX | Poema composat l'any 1880 per Arthur Masriera sobre la llegenda de l'estada de Sant Francesc d'Assís a la masia de Can Codina de Sant Joan Despí. Comença així: 'A l'horta de Sant Joan hi ha'l mas de Ca'n Codina on s'hi cull vi del millor, i bon blat i bona oliva; les aigues del Llobregat reguen tota l'hortaliça; les sitges i los cellers son petits per les cullites, mes los pobres mai se'n van sens beneir la masia. Els frares i'ls ermitans tots fan nit a Ca'n Codina si entren ab l'alforja buida se l'entornen proveida…'. | 08217-126 | Sant Joan Despí | El poema 'Una tradició de Sant Francesc' va guanyar un premi als Jocs Florals de l'any 1881, celebrats al Casino de Sants. Va ser publicat l'any 1913. | 41.3752300,2.0488800 | 420464 | 4580849 | 1880 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Arthur Masriera i Colomer | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84617 | Ca l'Armant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmant | ORÓ, X. (1995). 'Masies i torres de Sant Joan Despí': Pessebrisme (Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí). Núm. 10. Sant Joan Despí: Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí. | XIX | Masia del segle XIX que va ser ampliada en alçada al cos lateral a principi del segle XX. L'interior ha estat totalment reformat en la darrera restauració. És un edifici aïllat i de planta rectangular que es composa de tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El cos de l'extrem de migdia presenta un segon pis i té la coberta també a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, els finestrals del pis amb sortida a sengles balcons de factura moderna. Entre dos dels finestrals hi ha pintat un rellotge de sol circular on hi consta l'any '1935'. El cos més alt presenta un ràfec amb una cornisa motllurada. A la resta de façanes hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria, algunes de factura moderna, com també d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és arrebossat amb algunes pedres del parament vistes. | 08217-127 | C. Bon Viatge, 37 | Els terrenys on fou construïda la casa de Ca l'Armant van ser comprats al segle XVIII per Joaquim Casas a la Marquesa d'Armant. Al segle XX va quedar integrada dins el conjunt fabril, passant a ser primer la casa del director de la fàbrica SASOR i després els menjadors dels treballadors de FEMSA. Malgrat aquesta última fou enderrocada fa uns anys, l'Ajuntament de Sant Joan Despí va preservar la masia, tot habilitant-la com a seu de diverses entitats i el Jutjat de Pau. | 41.3647600,2.0605800 | 421430 | 4579676 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84617-foto-08217-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84617-foto-08217-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84617-foto-08217-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 84618 | Can Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders | DURAN, M. (1978). Relació d'edificis i masies. Sector del Camí del Mig. Sant Joan Despí. Consell Popular de Cultura Catalana. | XX | Can Calders és una masia construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, de les quals el finestral central del pis té sortida a un balcó. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08217-128 | C. Creu d'en Muntaner, 9 | 41.3713000,2.0550100 | 420972 | 4580407 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84618-foto-08217-128-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 84619 | Tanca del carrer Francesc Macià, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-carrer-francesc-macia-1 | DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. Informe provisional sobre les actuacions de la Direcció General del Patrimoni d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni relatives a la protecció de l'arquitectura de Josep Maria Jujol. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. 2014. | XX | Tanca d'una finca formada per un mur d'obra amb pilars que custodien el portal i els extrems. Els pilars són quadrangulars, presenten capitells motllurats i coronament triangular. Entre els pilars s'hi intercalen murs de poca alçada amb baranes de forja. | 08217-129 | C. Francesc Macià, 1 | Va ser construïda l'any 1925 per encàrrec de Marcelino Blasco. | 41.3673400,2.0605700 | 421432 | 4579962 | 1925 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84619-foto-08217-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84619-foto-08217-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Maria Jujol i Gibert | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 84620 | Ocellot de la tanca de Can Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ocellot-de-la-tanca-de-can-negre | DURAN, M. (1987). Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí: Projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, Assessoria de Comunicació I Relacions, Servei de Publicacions. | XX | Ocellot situat sobre el pilar de la tanca de Can Negre. Es tracta d'una escultura de mida natural on s'hi representa un ocellot amb les ales obertes. És fet de forja i en destaca l'acurat treball en el plomatge de l'animal. Les potes estan fixades sobre una esfera de forja amb anells, que al seu temps està fixada sobre un pinacle d'obra. | 08217-130 | Pl. Catalunya | Es conserva un testimoni gràfic del moment de la col·locació de l'ocellot a la tanca. | 41.3678100,2.0576500 | 421189 | 4580017 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84620-foto-08217-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84620-foto-08217-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 70446 | Ara romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-romana | <p>AA.DD. (1984) , Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD. (1984) Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone. Diffusion de Boccard. Paris. COMAS I CLOSAS F. (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SOLER QUINTANA F.(1951),'Hallazgo de un ara romana en San Juan de Vilatorrada'. Ampurias. Barcelona.'.</p> | II-III dC | L'estat de conservació és regular degut a la baixa qualitat del material i al llarg període durant el qual ha estat exposada a la intempèrie. | <p>Ara feta sobre gres, amida 87 x 23,4 x 21 cm. Es troba dividida en dos fragments degut a un tall longitudinal que se li va practicar. Consta de les següents parts: Basa , fust i coronament. Una basa formada per un plint quadrat de 50 cm de llarg i una motllura que la separa del fust. Un fust constituït per un prisma rectangular, de base quadrada 0,43 m. D'alçada i 0,40 m. d'ample. A la cara anterior del fust s'aprecien les restes d'una inscripció formada per cinc línies en lletra capital rústica. A la mateixa cara del fust, a la part superior, es pot apreciar un relleu d'uns 25 cm d'alçada que representa a la deessa Diana sobre un petit turó i amb un gos al costat. La deessa vesteix túnica curta fins els genolls, i té el tronc una mica inclinat a la dreta. El cap i el braç dret han desaparegut totalment. Si s'aprecia el braç esquerra amb el qual subjecta un arc. A la cara lateral dreta apareix un gos perseguint un cérvol, escena que recorda el mite de Diana agafada per sorpresa al bany amb les seves nimfes pel caçador Acteó, que va ser convertit el cérvol. A la cara lateral esquerra es pot apreciar un cérvol corrents darrera d'un porc senglar. Aquest animal és molt freqüent en les representacions de la deessa Diana i podria referir-se al porc senglar enviat al rei Eneu, per no atendre degudament el seu culte. Finalment al coronament hi trobem un fris amb motllures i decorat amb fulles d'heura. A la part superior i al mig es situa la cubeta per al sacrifici. (AA.DD, 1984)</p> | 08218-1 | Museu Comarcal de Manresa | <p>L'ara va ser descoberta el 12 d'Octubre de 1949 pels membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages que realitzaven una visita cultural a l'església romànica, i es trobava empotrada al mur de la façana de l'església de Sant Joan. El secretari de l'entitat, Sr. Xavier Sitjes, i habitant del Mas Sant Joan que es troba adossat a l'església romànica va confirmar la troballa. Les propietàries del mas Josefa i Amàlia Suanya i va iniciar les gestions oportunes per què el 16 de novembre del 1949 fos cedida al Museu Comarcal de Manresa. Les característiques d'aquesta peça -d'un marcat aire rústic i relacionada amb el culte privat a la cacera, de notable difusió- la fan correspondre cronològicament a final del segle II i començament del III . Pel que fa a l'onomàstica, afegirem que si bé Semproni és un nom freqüent en les inscripcions d'Hispania, Hermipus, és en canvi un cognomen d'origen grec molt estrany, que fa pensar en la possibilitat que hagués estat un antic esclau alliberat. Destacarem finalment, que un cop més, es detecta la pervivència en un mateix indret d'un culte romà que amb el temps es convertí en cristià. La troballa d'aquesta ara va fer plantejar la possibilitat de l'existència d'algun tipus de vil·la prop d'aquí i que vindria a confirmar la tradició de l'existència de vil·les romanes a la zona d'on derivaria el topònim de Torruella i Vilatorrada a l'edat mitjana i l'actual nom del poble. El fet de què l'ara es trobés a l'església romànica de Sant Joan, concretament prop d'un mur identificat com a pre-romànic fa pensar en la seva reutilització com a carreu en temps de la construcció de l'església. (SOLER QUINTANA, 1951)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-2.jpg | Legal i física | Antic|Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La inscripció que s'adapta a la figura de Diana, és relativament simple i es correspon a un formulisme de caràcter votiu, La inscripció diu: ' A Diana. Semproni Hermip va acomplir el vot i va fer (aquesta ara)' (AA.DD, 1984) | 80|83 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70448 | Puig de Sant Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-daniel | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GUITART J. (19329, 'El Puig de Sant Daniel, de Vilatorrada'' . Butlletí del C.E.B. Núm 152. Manresa. Pàgs.271-276'. VILLEGAS F. (1977), El Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Torruella). Gazeta de Manresa. 29-10-1977.</p> | <p>Conjunt arqueològic format per un conjunt de tombes infantils (cistes rectangulars) colgades per enderrocs provinents de les feixes de conreu del cim del puig. Algunes d'aquestes parets de vinya s'han identificat com a muralles, les quals, junt amb algunes sitges que sembla que hi ha a l'indret conformen aquest jaciment medieval.</p> | 08218-2 | Puig de Sant Daniel | <p>El 1932 Josep Guitart feia una descripció de la troballa: ' En el primer planell, els restes d'edificació són ben abundoses; parets llargues i gruixudes des de l'extrem O. Fins a mig marge de la part S. En el centre de paret de la part de ponent, s'hi veu una obertura de forma trapezoïdal que dóna entrada a un recinte ovalat de 1'40 m. De llargada per un metre d'amplada i 1'20 m. D'alçada. Tot el seu interior és revestit de paret i capçat amb lloses sobreposades en escalonat. El seu sòl estava cobert amb una capa de fang molt sec i atapeït que dificultà l'examen detingut del mateix. Seguint la mateixa paret i un poc més enllà del recinte, es troba una rampa empedrada i escalonada que condueix al segon planell del puig. Aquí és on es presenten més manifestacions importants; varis agrupaments de lloses més o menys ben tallades i sobreposades a altres lloses, cobreixen unes fosses cilíndriques o rectangulars, com pogueren comprovar per les que hi havia allí destruïdes per mans inexpertes. D'aquests agrupaments n'exploràrem dos; en el primer i apartades les lloses, aparegué una fossa cilíndrica d'un metre de fondària per un metre de diàmetre revestit de tot el seu interior de paret seca. No hi trobàrem res que ens pogués donar indici del destí d'aquell recipient. Tornàrem a col·locar les lloses tal i com les havíem trobades i seguírem l'exploració del segon grup, el qual ens donà el mateix resultat que el primer. Suposant que en els demés agrupaments trobaríem els mateixos resultats, deixàrem la seva exploració i férem curoses recerques per aquelles ruïnes. En elles hi trobàrem varis trossos de lava de forma cúbica de 8 a 10 cm de grandària, diferents fragments de ceràmica antiga i moderna, tégula romana i dos trossos de pedra esculturada molt gastats pel temps i que semblaven cornises o parts de capitell. Deixàrem el segon planell, i per una escaleta oberta en la paret pujàrem al tercer. En ell hi ha un petit edifici, que serveix de barraca, de forma rectangular de 3 per 4 metres de superfície, construït modernament amb pedres d'aquelles ruïnes. En el seu interior no hi vàrem saber veure res de notable, però el parcer ens va dir que l'any 1900, quan es plantà la vinya d'aquell puig, s'havia enrunat i omplert un soterrani que hi havia en aquella barraca i que en tot el voltant del mateix hi havia uns pedrissos sobre els quals reposaven algunes restes humanes i ceràmica trencada. També va dir que aquella barraca havia estat una ermita o capella dedicada a Sant Daniel, i que en ésser destruïda per una guerra, es va traslladar el Sant a Can Canals, on actualment és venerat com a Patró d'aquella contrada.' (GUITART, 1932)</p> | 41.7526900,1.7972100 | 400002 | 4623017 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Existeix la tradició ja esmentada per Josep Guitart de l'existència d'una capella en aquell indret dedicada a Sant Daniel, que donaria nom al puig i que no ha estat localitzada. Aquesta església existia encara al segle XIV. Pel què sabem era sufragània de Sant Joan, així quan el paborde de la Seu de Manresa donava possessió de la rectoria de Sant Joan, hi afegia la sufragània de Sant Daniel. (GUITART, 1932). Cal esmentar que el Sr. Àngel Muntané va recollir fa uns anys un petita pica de pedra dins de l'antiga barraca de vinya que actualment es troba al seu domicili. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 70450 | Mas Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-joan | <p>AA.DD. (1990), L'església antiga de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P.(1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia adossada a l'església romànica de Sant Joan de Vilatorrada i que avui dia ha quedat totalment integrada al conjunt. Segueix l'esquema de masia tradicional catalana amb planta quadrangular i coberta a doble vessant amb la façana principal orientada a l'oest. El conjunt de la masia estava integrat per diversos edificis i antigues dependències que ara s'afegeixen al nucli principal de la casa: graners, tines, estables i dues masoveries (una d'elles es troba adossada al cantó sud de l'església romànica i ha estat convertida en l'escola de música) fent del conjunt actual un edifici en forma de U, convertint en plaça interior l'antiga era de la casa. L'edifici actual data dels segles XVII-XVIII i s'aixeca sobre el solar del primitiu Mas Sant Joan. La superfície aproximada és de 300 m2. El conjunt de la masia consta de planta baixa, planta principal adequada com a vivenda i planta superior utilitzada com a golfes. A l'interior de la casa, a la planta baixa, i seguint tota la paret mitjera que comparteix amb l'església es pot apreciar el parament originari de l'església pre-romànica i romànica a la resta de pisos. En aquest segle ha patit diverses reformes estructurals: a principis del segle XX es va afegir sobre l'entrada principal una habitació creant un portal cobert que precedeix l'entrada principal de la casa. La porta principal de l'entrada mostra un gran arc adovellat que ha esta mutilat al seu cantó esquerre per la línia del mur que tanca l'angle. El parament de les parets és divers, essent de pedra treballada el nucli original de la masia, irregular els antics graners i zona de tines, i arrebossada la façana de l'antiga masoveria adossada a la casa, antics estables i la construcció situada sobre la porta de l'entrada principal.</p> | 08218-3 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Els orígens del Mas Sant Joan els hem de buscar en la reorganització territorial que els comtes catalans fan en aquesta zona del Cardener als segles IX i X. El tipus d'habitat que s'imposa és predominantment dispers entorn a petites esglésies que proporcionen refugi i protecció. Predomina el mas com nucli d'explotació agrària i organització social i territorial. En moltes ocasions aprofitant la seguretat que dóna l'espai considerat sagrat entorn d'una església (sagrera) es construeixen cases i masos. Hem de suposar que és el cas del Mas Sant Joan construït des dels seus orígens a redós de l'església pre-romànica primitiva. La primera referència documental la troben al 1090, i devia pagar censos com bona part de les masies de la zona a la Canònica de la Seu de Manresa (AA.DD, 1984). El nom de mas ha anat variant al llarg des segles a mida que han anat canviat les famílies titulars que l'han posseït. Al segle XIII es coneix com a Mas Falquer, i es té notícia de que amb anterioritat al 1500 s'anomenava Mas Donat o Mas Rocafort, segurament aprofitant el cognom de la família establerta. El 1501 torna a canviar de nom anomenant-se Mas Vilomara arran de l'establiment que aquest any es fa a Antoni Vilomara, pagès de Castellgalí per un mercader de Solsona a canvi d'un cens de 17 sous, una quartera de civada i dos pollastres (AA.DD, 1984). És ben normal que bona part dels masos de la zona canviessin de propietari i nom diverses vegades al llarg dels segles, però ho van fer especialment durant els segles XVII i XVIII quan la situació econòmica estava subjecta als daltabaix de les crisis i males collites, iniciant-se moltes vegades un procés d'endeutament imparable que acabava en venda. A finals del s. XVII és comú que moltes d'aquestes masies siguin venudes a altres pagesos de l terme o a membres de les classes urbanes enriquides. És el cas del mas Sant Joan anomenat encara mas Vilomara, sabem que a principis del segle XVIII havia esta comprat per Josep Escorsell, blanquer de Manresa, que aquest el va vendre a causa dels deutes ' a carta de gràcia', i que finalment va arribar per herència a Josep Feixes i Llobet, del mas Llobet el 1699 (AA.DD, 1984). L'any 1709 es va treure la carta de gràcia; però, malgrat això, la situació econòmica del mas devia ser problemàtica, ja que l'any 1802 la mateixa família el ven a Ignasi Soler, hisendat de Manresa (propietari de la casa Oller) . L'estabilitat econòmica arriba en moltes ocasions a finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX amb la intensificació del cultiu de la vinya i la producció en moltes vegades de manera intensiva de vins i aiguardents. Formaven part del patrimoni del mas Sant Joan bona part de les terres situades entre el Collbaix i el riu, i és ben sabut que bona part d'elles van estar dedicades al conreu de la vinya a finals del s. XIX com encara mostren moltes feixes i barraques de vinya als peus de la muntanya del Collbaix. La situació del mas devia ser bona en aquests moments doncs contava amb dues masoveries amb les dues famílies de masovers: Una que va ser construïda adossada a la casa principal, al seu cantó de ponent; i altre que es va aixecar adossada a la nau sud de l'església (actual escola de música). A mitjans del s. XIX el va comprar la família Suanya que n'és l'actual propietària. Entre els membres d'aquesta família es compta l'arquitecte de l'església parroquial construïda el 1908 (Miquel Suanya). Fins a mitjans del segle XX encara comptava amb algunes terres i una família de masovers vivint a la masoveria afegida a la casa, mentre que l'altre aixecada al costat de l'església s'havia convertit ja en una casa de llogaters. Al llarg d'aquest segle el mas ha anat venent les seves propietats, de manera que bona part del nucli urbà actual, s'assenta sobre les seves antigues terres, quedant limitat actualment al conjunt edificat de la casa.</p> | 41.7424200,1.8032700 | 400490 | 4621870 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | El mur considerat pre-romànic que comparteix amb l'església està fet a base de carreus molt grans i ben treballats. S'ha especulat la possibilitat de què es tracti de pedres reaprofitades d'alguna antiga construcció romana en el mateix context que l'ara romana. aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. Es té notícies de que quan a mitjans del segle XX els propietaris van construir una piscina a la part posterior de la casa, a tocar des absis de l'església van aparèixer tombes antropomòrfiques. Els propietaris sospiten que a l'interior de la casa, a tocar del mur pre-romànic i a l'habitació habilitada com a biblioteca es pugin trobar també tombes de l'època. El mobiliari de la casa conté alguns mobles del s. XIX en fustes nobles | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70452 | Mas Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-gran | <p>COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. PICH MERITXELL (1987), Estudi d'una masia: La Casa Gran de Sant Martí de Torruella. (Treball inèdit) SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XVIII | La casa es troba habitada i és objecte de constants reformes, procurant un bon manteniment del conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa coneguda com a Casa Gran i un conjunt d'edificis adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrada coberta amb teulada a quatre vessants i una torre d'il·luminació central. Consta de celler, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular que ha estat totalment arrebossat amb ciment. La façana principal és orientada a llevant i es troba precedida per una gran era que ha estat tancada amb diversos coberts de diferents èpoques que formen actualment un pati tancat. La porta principal d'accés a la casa és oberta amb un arc carpanell molt rebaixat i es troba coberta per un petit teuladet que la protegeix. A la façana principal i a l'alçada del primer pis s'obren tres grans balcons que es corresponen al pis de les golfes amb tres òculs el·líptics. A la façana de migdia té adossat un cos rectangular cobert amb una sola vessant que s'obre a llevant sobresortint una mica de la façana principal, i a l'alçada del primer pis en un terrat. Tot el cantó de migdia d'aquest cos s'obre amb una galeria d'arcades tapades amb finestrals. Completen el conjunt tot un seguit de coberts que tanquen l'era. Destaca especialment un conjunt de tres petits edificis construïts en totxana a tocar de l'antic absis romànic de l'església a mode de casetes amb teulada molt apuntada i que eren utilitzats com a corts de bestiar. A l'interior de la casa destaca especialment l'espai de l'entrada construït en volta catalana i la gran escala d'accés al pis noble. L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial.</p> | 08218-4 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la Casa Gran, antigament anomenat Mas Torruella i Mas Arnal el trobem en la protecció que l'església de Sant Martí oferia al seu voltant i a la possible sagrera. Sant Martí era la parròquia que mantenia més masies al seu redós, segurament degut al fet de que era al costat de l'antic camí que anava de Manresa a Cardona. La masia es troba vinculada a la història religiosa de Sant Martí de Torruella, ja que aquest mas deuria pagar censos al monestir de Sant Benet de Bages del qual depenia l'església i bona part de les masies de la zona. Documentat des del segle XIV com a mas Torruella; al segle XVIII va passar uns anys per mans de la congregació religiosa dels Carmelites Calçats de Manresa, caient finalment en mans de la burgesia urbana i passant a ser propietat de Joan Torrens i Miralda, comerciant i fabricant, constituint-se en una de les grans propietats de la zona (AA.DD., 1984). El segle XIX era conegut com mas Arnà i era propietat de Àngel Torrens i Serra. L'any 1910 és conegut un curiós plet entre aquest personatge i l'Ajuntament de Sant Martí per la propietat de l'era de la casa, considerada com a plaça pública. Molts actes festius : La benedicció de les cavalleries per Sant Antoni Abat, les caramelles etc.. es celebraven en aquest espai. Aquell any el propietari del mas Arnà (Casa Gran) ho impedia omplint la plaça de llenya arribant als tribunals. El consistori defensava que malgrat que el terreny era particular havia adquirit un caràcter públic durant els anys que s'havia de respectar. En Torrens no hi estava d'acord i va demandar l'Ajuntament. La resolució final no arribà fins el 1915 amb una decisió judicial que donava la raó a la família Torrens sempre i quan es mantingués un espai com a pas públic pel camí que anava cap a Santpedor (SOLANELLES, 1999). Segons informació oral dels actuals propietaris, descendents de la família Torrens, durant la guerra civil va servir com lloc de refugi i vivenda de molts exiliats que van produir nombroses destrosses a la casa. Després d'aquest període i degut a les seves dimensions va passar a ser conegut com la Casa Gran de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7727600,1.7909300 | 399511 | 4625253 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial, comptant amb nombroses estances de grans dimensions, pintures i esgrafiats a les parets i mobiliari propi dels segles XVIII i XIX. La casa compta amb una bona col·lecció de documentació referent a la finca i les propietats des del segle XVII fins a l'actualitat, així com també algunes fotografies. Destaca també la gran col·lecció de mobles i objectes de diferents èpoques que formen part del mobiliari de la casa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70454 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-0 | <p>SOLANELLAS T.: 'Comencen els treballs per fer els fonaments de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 29-8-96. SOLANELLAS T.: 'L'Ajuntament dóna llum verd al primer esbós de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 7-4-95. SOLANELLAS T.: ' La nova església de Sant Joan combinarà la funcionalitat amb els cànons clàssics' a Regió 7. 14-12-95. SOLANELLAS T.: 'El Bisbe Guix consagra demà el nou temple de Sant Joan' a Regió 7. 16-5-98</p> | XX | <p>Edifici de nau única i planta hexagonal. Fet amb maó i cobert a la part exterior absidal amb pedra groguenca. La nau interior és divideix en tres trams per columnes de ciment sobre les que recauen uns nervis també de ciment. Coberta a dues aigües amb ciment armat. Les parets laterals són fetes en maó fins a una alçada de tres metres, continuant l'obra amb uns grans finestrals. Adossades als murs de l'absis es troben dues capelles laterals de forma rectangular, essent utilitzada la del cantó esquerra com a sagristia i la del cantó dret com a capella dedicada al Santíssim. Als costats nord i sud de l'església es troben adossades dues sales més de forma quadrada que són utilitzades com a portes laterals, sent utilitzada la de la banda nord com a porta lateral i la de la banda Sud com a capella dedicada al Sant Crist. Aquesta última capella es troba mancada de decoració interior. L'església compta amb un gran soterrani que ocupa l'espai de pràcticament tota la nau, i al qual s'accedeix per una escala situada al costat de la porta principal d'entrada. Es tracta d'un espai sense cap utilització en concret pensat per a futures compartimentacions per entitats i col·lectius. L'únic element decoratiu de l'església és el gran finestral pentagonal de l'absis fet per l'escola Massana en colors blaus, blancs i grocs. Simbolitza l'esperit batejat en l'aigua i va ser inspirat en el passatge de l'evangeli: 'Serem batejats en l'aigua i en l'esperit'. L'imagineria interior és formada per la imatge de Sant Joan Baptista al cantó dret de l'absis; la imatge de la Puríssima Concepció al costat nord de la nau i la de Sant Josep al cantó Sud. Es tracta de figures fetes als anys 60 a Olot. La façana principal és encarada a l'est i és formada per l'angle de l'hexàgon. S'accedeix per un grup d'esglaons des del carrer Major. El portal principal és fet en alumini en forma d'angle.</p> | 08218-5 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Consagrada el 14 de juliol de 1998, l'església parroquial de Sant Joan s'aixeca sobre el solar que ocupava l'antiga església parroquial construïda el 1908 quan degut al creixement urbà que el poble estava tenint es va fer palès la necessitat d'una nova església més a prop dels nous carrers que s'estaven aixecant i no tant lluny com era la fins aleshores utilitzada església romànica al costat del Mas Sant Joan.</p> | 41.7432100,1.8047700 | 400616 | 4621956 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Josep Maria Esquius | Lligat al culte religiós i a la figura del patró de la vila, es conserva la tradició dels Goigs de Sant Joan que són cantants després de la missa el dia de Sant Joan. Entre les virtuts que se li reconeixen es troba la de preservar de la fam, el contagi i la guerra, allunyar el mal temps i solucionar les crisis obreres. Les campanes pertanyien a l'església antiga. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 70456 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-3 | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. OLIVARES I PONTI D.(1987), La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici es troba en bona part enderrocat, conservant-se només una de les parets de la torre. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antiga fortificació del segle XIX, les restes d'una antiga plataforma quadrangular sobre la qual s'assenta la torre i el fossar que l'envolta. La torre pròpiament dita és un cos de planta quadrada del qual es conserva només el vessant de ponent. Construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben tallats. Pot apreciar-se encara l'estructura originària de dos pisos separats amb una línia de carreus, encara que podia haver tingut algun altre pis més a sobre avui desaparegut. Al pis inferior es conserven encara les antigues espitlleres. Tota la torre s'assenta sobre una plataforma quadrangular molt més gran que sembla pertànyer a algun edifici més antic del qual encara poden apreciar-se algunes línies de carreus molt erosionats. Un fossar excavat al terreny envolta aquesta plataforma més antiga, possiblement medieval.</p> | 08218-6 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen real d'aquesta torre és el de ser, simplement, una torre de senyals òptiques. Data de mitjans del segle XIX, i com tantes altres torres del mateix estil fou construïda per al servei de transmissions o telègrafs òptics. Tots aquests edificis eren controlats més o menys directament per l'exèrcit i el seu manteniment suposava unes importants despeses. El fet de que tota la torre s'assenti sobre una plataforma molt més gran, de la qual es conserven unes línies de carreus molt erosionades, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga torre medieval, les restes de la qual podrien haver estat aprofitades per construir la moderna torre. A més a més cal tenir en compte que el fossar existent envolta el perímetre d'aquesta plataforma, no de la moderna torre. A favor d'aquesta possibilitat s'afegirà el fet de que aquest turó és conegut des de sempre com 'el castell'. La situació d'aquestes torres no era en cap cas aleatòria i s'ubicaven al marge de les principals vies de comunicació. L'existència d'aquesta torre podria estar lligada amb l'antic camí que unia Manresa i Cardona, que passava per Joncadella i després cap a Torruella, per anar més tard cap a Súria.</p> | 41.7763800,1.7907700 | 399504 | 4625655 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que no aparegui a l'inventari de fortificacions i torres carlines que es va fer de la Comarca del Bages, és possible que al seu dia tingués també alguna funció militar com a torre de guaita i control, molt semblant a les que tindrien la Torre dels Soldats ( Avinyó) o la Torre de la Guixola (Sant Salvador de Guardiola) de la mateixa tipologia i època. | 98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70458 | Mas can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-cornet | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. IGLESIAS J (1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona.</p> | XVIII-XX | La casa va patir reformes estructurals importants al seu interior i exterior, obrint les galeries de la façana de migdia i sent arrebossada en la seva totalitat als anys 70. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Cornet i alguns coberts i estructures adjacents. La masia pròpiament és una casa de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula. La casa és construïda aprofitant el desnivell del terreny permetent la planta baixa, dos pisos i golfes a llevant i planta baixa, un pis i golfes a la zona de ponent, sent aquesta última la zona més alta del desnivell. Construïda en mur de maçoneria en pedra irregular i arrebossada recentment i pintada de color salmó, s'han destacat les llindes de finestres i portes, així com els carreus de les cantonades en color blanc. La façana principal és orientada a llevant amb planta baixa, primer pis obert amb balcons i una galeria a l'àrea nord, segon pis amb finestrals, i golfes sota teulada que s'obren amb ull de bou. A la façana de ponent també s'obre una portella coberta amb un teuladet i a la qual s'accedeix mitjançant unes escaletes. A la façana nord s'obre dos grans portals de mig punt, a un dels quals s'accedeix mitjançant una rampa que deu conduir a la zona destinada a tines i al treball de la vinya. La façana de migdia s'obre amb galeries de mig punt formades per dues grans arcades al primer i segon pis. Completen el conjunt un seguit de coberts que envolten la casa al cantó de migdia i ponent. Destaca especialment un cobert de planta quadrangular de grans proporcions cobert a quatre aigües construït en mur de maçoneria.</p> | 08218-7 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas Cal Cornet el trobem en el poblament dispers propi d'aquesta zona que es va organitzar des del període medieval. Les primeres notícies del mas les tenim al 1090, la qual cosa el converteix en un dels masos més antics de la zona. El nom originari en aquells moments era el de Mas Vilella, la qual cosa fa pensar més que en un mas, en un topònim que faci referència a un llogarret o un grup de cases properes. Es tractava d'una de les poques possessions del terme que no estava en mans del monestir de Sant Benet sinó de laics nobles, així es té notícia d'un vassall dels Rocafort, anomenat Ramon Borrell, que deixa el seu alou de Vilella a Sant Pere de Vic (COMAS, 1988). No es coneix res més d'aquest cavaller, però ben segur que devia explotar el mas amb una o vàries famílies que treballaven la terra com a emfiteutes (COMAS, 1988). Lligat al mas trobem des del segle XII el molí anomenat 'El Molinet' construït en les seves propietats i que més tard esdevindria fàbrica tèxtil. El mas Vilella és un dels masos que apareix al fogatge de 1553 i és propietat d'Antoni Cornet de la Vilella (AA.DD, 1984). Possiblement sigui arran d'aquesta família de propietaris que el mas canviï de nom convertint-se en Mas Cornet. Com es pot apreciar es continua mantenint el nom de 'La Vilella' encara que en aquestes dates i donat que només hi trobem un propietari el grup de cases hauria quedat reduït només a una, encara que es mantingués el record al topònim antic i a l'origen històric. Sembla ser que ha diferència de moltes altres masies que degut a les penalitats econòmiques anaven canviant de propietari, el mas Cornet va mantenir sempre la mateixa família, així al cens de 1718 apareixen referenciats un tal Agustí Cornet i els seus fills, Josep i Joan (AA.DD, 1984). L'últim membre d'aquesta família és Teresa Cornet i Galí, casada amb Pere Martí i Santamaría l'any 1899. A partir d'aquí Segons informació oral del Sr. Josep Basora a principis del segle XIX el mas estava en mans d'una família anomenada Galí. Tots els membres masculins de la família van morir de malaltia infecciosa quedant només una noia casada amb un membre de la família Basora. Arran d'aquests fets el mas va passar a mans de la família Basora que va habitar el mas fins els anys vint explotant-lo personalment. Va ser aquesta família qui va enderrocar l'antic mas i va construir la casa actual a principis del segle XX. La propietat va ser mantinguda fins l'any 1962 en què es va vendre a la família Santamaría de Callús. L'any 2000 la finca ha estat expropiada i ha passat a mans d'uns nous propietaris residents a Barcelona.</p> | 41.7711900,1.7833200 | 398876 | 4625088 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada dins dels seus límits, ubicada en un camp situat a ma esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. També conserva dues tines de planta quadrada als peus de la costa de Cal Pla. Un mur de mig metre d'alçada la separa de la veïna masia de Can Pla. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70460 | Torrent de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-joncadella | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa tots els plans agrícoles de Sant Martí de Torruella en direcció est-oest. El seu naixement, es produeix al terme de Sant Fruitós de Bages a partir del Torrent d'Olius, alimentant-se de diverses aportacions de brancals més petits, entra dins l'àrea territorial de Sant Mart, passant a anomenar-se Torrent o Riera de Joncadella. Després de travessar prop de la partida dels Solerots, es dirigeix cap al Santuari de Joncadella per morir finalment al riu Cardener, passat el Santuari. Tot el torrent discorre per un blaç excavat per l'erosió de la riera al llarg dels segles. S'ha establert a ambdues ribes del torrent un bosc de ribera que aporta diversitat biològica a la Plana de les Torres.</p> | 08218-8 | Sant Martí de Torruella | 41.7658400,1.7932700 | 399695 | 4624482 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70460-foto-08218-8-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Per la proximitat geogràfica hem de donar per establert que es tracta de la riera en la qual transcorre part de l'acció de la troballa de la Mare de Déu de Joncadella | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 70462 | Església de Sant Martí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-torruella | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS F.(1982), 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa PADRÓ B.(1931), Sant Martí de Torruella. Butlletí del C.E. B. Núm. 149. SITJES X.: Les esglésies manresanes del Comte Guifré. Dovella, núm 11. Pàgs. 20-30.</p> | XII-XIX | <p>Es tracta d'un edifici originàriament romànic que va ser reconstruït en la seva totalitat al segle XIX . Conserva del seu període romànic, bastit al final del segle XII o al principi del XII, l'absis i una part del mur de tramuntana i de ponent on hi ha una finestra doble esqueixada amb arquivolta. El mur de migjorn és el que ha quedat més trossejat. L'absis romànic és semicircular i ben llis. Aquestes restes queden amagades dins edificacions modernes a causa d'una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas de la Casa Gran. Les diverses modificacions, i sobretot el creixement de la població, varen fer que l'edifici romànic es quedés petit i el segle XIX es construí un de nou en sentit transversal a la construcció romànica de dimensions molt més grans. Aquest canvi d'orientació del nou edifici deixà fora l'absis romànic que es convertí en rectoria. L'actual edifici és de planta basilical d'una sola nau. S'accedeix a l'església mitjançant una petita escalinata que dóna accés a una placeta situada just al davant de l'església. La façana principal, on hi ha la porta principal d'accés, és orientada a migdia obrint-se amb dos rosetons de petites dimensions que es corresponen amb la nau central i la capella lateral de llevant. Destaca del conjunt de la façana un campanar quadrat encastat entre la nau principal i la capella lateral de ponent. L'interior de l'església és uniforme, obrint-se als dos cantons, de ponent i llevant, quatre capelles- dos per banda- dedicades a diferents advocacions (la Mare de Déu del Roser, Sant Josep i la Puríssima Concepció). Dintre de la mateixa planta de l'edifici s'obre a llevant una capella molt més gran a la qual s'accedeix per una porta ubicada als peus de l'església i que s'estén al llarg de tota aquesta. Es tracta d'una capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús i presidida per un altar dedicat al mateix. Aquesta capella és decorada amb motius vegetals en colors verd i salmó. L'absis queda integrat al conjunt sense sobresortir exteriorment. L'altar principal és presidit per la figura de Sant Martí que queda sota l'insígnia de la Santíssima Trinitat i envoltat per imatges més petites de Sant Antoni i Sant Pere. L'interior és enguixat i pintat en color marró clar destacant la decoració floral daurada que decora les pilastres i el fris. Adossada al cantó de ponent de l'església es troba l'antiga rectoria.</p> | 08218-9 | Sant Martí de Torruella | <p>Situada dins l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1022. La comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l'alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torruella amb l'església de Sant Martí. La propietat comtal no tenia en seu origen en una fundació pròpia sinó que la comtessa l'havia adquirit per compra L'any 1077 era parròquia, si bé no apareix en la relació de parròquies de l'any 1154, si ho fa a la del 1361. Al tractar-se d'una propietat del monestir de Sant Benet, eren el cambrer i el prior qui s'encarregaven directament d'anomenar el rector al seu gust. Aquest dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir si bé l'any 1685 depenia de la Seu de Manresa. (AA.DD.,1984) (COMAS, 1988) (AA.DD. Catalunya romànica, 1984). L'edifici patí una profunda transformació al segle XIX ja que el creixement de la població va deixar petita l'antiga església, essent enderrocada i construïda una de nova. Actualment l'edifici segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7724900,1.7901200 | 399444 | 4625224 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Es conserva actualment vigent la tradició dels Goigs de Sant Martí Bisbe, que són cantants el dia del patró de l'església després de la missa. Entre les virtuts que se li reconeixen a Sant Martí es troba la de protegir el poble i alliberar de l'enveja. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 70464 | Mas can Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-basora | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. IGLESIAS J(1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona. SARRET I ARBÓS J.M (1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M (1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVI-XVIII | La construcció d'una vivenda moderna al costat de l'antic mas pels propietaris va causar l'abandonament de la casa i la seva accentuada degradació. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antic mas Basora i alguns coberts complementaris. L'antic mas és un edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'uns grans cellers soterrats, planta baixa, pis principal i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'hi va agregar un cos rectangular cobert a doble vessant, que forma un porxo que trenca la simetria de la façana clàssica. Aquest cos es va afegir a mitjan segle XIX, ja que la proximitat al santuari de Joncadella, feia que a la casa es servissin menjars, dedicant aquest espai a tal activitat. El color blau actual de la façana també respon a aquest fet, ja que els comensals acostumaven a deixar escrits a la paret i per tapar-ho es va optar per pintar-ho. Aquest porxo és sobreposat a la part superior la gran porta adovellada que donava accés a la casa. La façana de migdia es troba precedida d'un pati tancat per coberts de diverses èpoques. L'accés a aquest pati i per tant al conjunt del mas es feia per una porta adovellada construïda al mur de llevant. Es va afegir a tramuntana un cos rectangular que contenia una cisterna i alguns magatzems. A llevant també es va afegir un altre cos que conté una gran tina, i fins fa uns anys es conservava un petit cobert al costat de las porta principal d'accés al pati del mas destinant al hostatjar als pobres que demanaven caritat i volien passar la nit. Es conserva també un altre cos afegit a ponent destinada als malalts tísics de la casa, amb l'objectiu de mantenir-los aïllats de la resta de la família. Destaca també el forat conservat al pis sota teulada de la casa, destinada a graner i que condueix directament al forn. Aquest forat estava destinat a tirar directament la farina al forn.</p> | 08218-10 | Sant Martí de Torruella | <p>La masia de Can Basora és documentada des del segle XIII i apareix al fogatge de l'any 1553 fet a la parròquia de Santa Maria de Joncadella en mans d'una família anomenada Homs (AA.DD, 1984). Curiosament la família Basora és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades(SARRET I ARBÓS, 1929). L'actual família que du en cognom Basora guarda memòria de la seva estança al mas almenys des del principis del segle XIX. A mitjans del segle XIX i per mitjà de casaments -havent mort tots els homes de la família Galí, un membre de la família es va casar amb la filla de la casa- la família va entrar en possessió del mas Cornet. Mentre la propietat estava integrada pels dos masos la família va residir a Can Cornet, deixant el mas Basora en mans de masovers, retornant cap al 1920 a la casa original.</p> | 41.7644800,1.7945900 | 399803 | 4624329 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una interessant col·lecció de documents antics. També es conserva una petita col·lecció de fotografies antigues. Dins les propietats del mas no es conserva actualment cap tina ni barraca de vinya. En terres del mas, a tocar de l'actual carretera de Cardona, es va construir durant la guerra civil un camp d'instrucció militar amb barraques i trinxeres. Curiosament la família no guarda cap tradició familiar relacionada amb la llegenda dels captius de Joncadella on presumptament estaria implicat un dels seus membres. Tampoc no es coneix la tradició del la curació dels herniats. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 70466 | Cova de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913) Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929) Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>Cova que acollia la imatge de la Verge de Joncadella. Situada a ponent del Santuari és un petit forat reforçat i condicionat que avui acull una imatge que reprodueix l'original. L'entrada és formada per un arc de mig punt rebaixat fet amb dovelles irregulars que sosté un mur que reforça el marge. Aquest arc és tancat per una paret arrebossada que fa arc de mig punt i a partir d'una porta de reixa és visible a l'interior.</p> | 08218-11 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou va observar com un dels seus bous reculava cap a un indret es negava a moure's. Davant de la insistència de l'animal, el pastor va voler veure que passava i va trobar la imatge de la Mare de Déu en una petita cova que hi havia amagada entre els joncs. D'aquí el nom de Joncadella. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en Santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI i en efecte fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Maredeceú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. És possible que la Cova fos construïda ja al segle XIV quan apareix la tradició de la Marededéu trobada aprofitant una petita coveta natural. L'any 1748 patiria també modificacions juntament amb l'església. (AA.DD, 1984)</p> | 41.7660800,1.7947600 | 399819 | 4624507 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Lligades amb la tradició de la Mare de Déu trobada hi trobem diverses llegendes i tradicions, entre elles la història dels dos joves captius del mas Mollet i mas Basora que van ser salvats de la presó miraculosament per la Verge, així com la tradició de la curació dels herniats, o els Goigs de la Mare de Déu de Joncadella. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/