Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82787 | Can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 32, 85, 109. Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020]. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra arrebossat. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb dos portals d'accés d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El de grans dimensions presenta un destacable porticó pintat de color verd, mentre que al costat de l'accés principal hi ha una placa de ceràmica vidrada amb el renom de la casa. Al seu costat hi ha una petita finestra d'arc rebaixat, protegida amb una reixa decorada de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les obertures de la planta baixa. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana d'obra i una barana de ferro decorada i pintada amb dos colors. A la segona planta hi ha dues galeries obertes a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, protegides amb unes baranes ceràmiques de gelosia. Una de les obertures ha estat reduïda i tancada amb un finestral de perfil blanc. Una motllura rectilínia bastida amb maons recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat amb un to groguenc,i amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-211 | Carrer del Puig, 17 | El renom amb el que es coneix l'edifici fa referència al lloc de procedència del seu propietari, Ramon Molas i Móra, que va nèixer a la casa pairal de can Móra de Vinyoles. L'edifici era la seu d'una antiga botiga-taverna coneguda per la gent del barri com a can Ramon del vi. Segons les informacions orals obtingudes, a l'edifici també s'hi instal·là durant un temps un ferrer conegut com en Bèia. De fet, aquest renom ja es documenta a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII. | 42.0136900,2.2375600 | 436870 | 4651577 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ramon del vi, can Bèia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82788 | Can Pau General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-general | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XX | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un espai de pati posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada bastida amb maons. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan bastides amb maons, exceptuant els tres portals de la planta baixa que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Als pisos superiors s'hi obren una finestra central i dos finestrals laterals que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La façana deixa el parament de l'obra vist. Tant la planta baixa com el primer pis estan bastits amb pedra de diverses mides disposada de manera irregular, mentre que la planta superior està bastida amb maons ceràmics. | 08215-212 | Carrer del Mallol, 38 | 42.0179400,2.2357600 | 436725 | 4652051 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 82789 | Casa del Marquès de Remisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-marques-de-remisa | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 47, 79, 109. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 220. SOLÀ I SALA, Josep Mª (1988). 'Memòria voltreganesa (I)'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 2, maig 1988, p. 4-5. SOLÀ I SALA, Josep Mª (1991). 'Assignatura pendent. Noms de carrers a Sant Hipòlit'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 16-17. | XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un petit espai de pati lateral. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal d'accés a l'interior es fa pel carrer de la Ciutadella. Damunt del mateix hi ha un petit plafó rectangular de ceràmica vidrada, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. La part més destacable de la construcció està situada a la façana orientada a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'una gran fornícula d'arc de mig punt oberta a la part central de la primera planta. Presenta un emmarcament arrebossat de gramatge dens, està tancada amb una portella de vidre i compta amb un ampit de maons. Alberga en el seu interior la imatge d'un genet armat a cavall. Sota de la fornícula hi ha una placa de pedra encastada al parament, amb l'escut del Marquès de Remisa gravat i la següent inscripció: 'EL MARQUES DE REMISA / NACIDO EN ESTA CASA EL 3 DE / NOVIEMBRE DE 1794 / INSIGNE CREADOR DE RIQUEZA QUE, / AL UNIR A SU FAMA EL BUEN NOM- / BRE DE ESTA TIERRA, SUPO HONRARLA ENTRE / LAS GENTES MAS IMPORTANTES DE SU TIEMPO. / FALLECIDO EN MADRID EL 26 DE NOVIEMBRE / DE 1847 / 13 DE AGOSTO DE 1955.'. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. | 08215-213 | Carrer de la Gleva, 10 | L'edifici és la casa natal del financer i empresari català Gaspar Remisa i Miarons (1784-1847), nomenat marquès de la Casa Remisa (o de Remisa) l'any 1835 per la reina regent Maria Cristina. L'any 1833, el seu col·laborador i poeta Bonaventura Carles Aribau li dedicà la famosa 'Oda a la Pàtria' pel dia del seu sant. Es tracta d'un cant d'enyorança a Catalunya i d'exaltació de la llengua catalana, que es considera que va iniciar la Renaixença catalana i que fou una de les primeres obres del segle XIX escrita en català (sense castellanismes ni vulgarismes). La placa commemorativa fou instal·lada el dia 13 d'agost de l'any 1955, dia del sant patró de Sant Hipòlit, per l'ajuntament. L'any de naixement està equivocat. Durant el segle XX, la casa fou coneguda amb el renom de cal Coix en referència al fet que els seus propietaris, el matrimoni format per la Pepa i en Quel, eren tots dos coixos. | 42.0142500,2.2357900 | 436724 | 4651641 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Coix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82790 | Corts de can Cristaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-can-cristaire | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 52. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 105-106. | XIX | L'estructura està força degradada. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i amb un espai de pati alineat amb la plaça d'Anselm Clavé. Presenta una coberta de teula aràb d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de bigues de fusta. La part més destacable de la construcció és la façana de migdia, orientada al carrer dels Marquesos de Palmerola. Està formada per un gran mur lleugerament atalussat i disposat a mode de sòcol, que salva bona part del desnivell existent respecte a la plaça i el carrer de l'Església. Està bastit amb petits còdols de la zona i pedra de diverses mides, tot lligat amb abundant morter. S'hi observen diversos forats de ventilació d'obertura ovalada i un maó encastat a la part superior i gravat amb l'any 1866. Damunt d'aquest mur s'hi assenta un parament bastit amb maons ceràmics, en el que s'observen diverses pilastres fetes amb maons també. A l'extrem de ponent, i situat entre dues d'aquestes pilastres, hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida força degradat amb la imatge de Sant Martí. Aquest plafó està inserit dins d'una capelleta d'arc apuntat bastida amb maons ceràmics. Finalment, damunt d'aquest mur intermig s'hi assenta un parament bastit amb la tècnica de la tàpia, en el que s'hi obren tres grans obertures rectangulars tancades amb uns grans porticons de fusta. La construcció presenta els dos paraments superiors arrebossats i pintats, tot i que aquest revestiment està molt degradat. | 08215-214 | Carrer de l'Església, 23-25 | El sobrenom Cristaire està documentat a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII. La casa de can Cristaire, adossada a la banda de llevant de la construcció i amb la façana principal orientada a la plaça d'Anselm Clavé, rep aquest sobrenom en referència al qui fa o ven cristos. Aquest fet quadraria amb la proximitat d'aquesta construcció respecte a l'església parroquial, que està situada a l'altra banda del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta casa hi vivia en Pere Colom i la seva família, que feien de traginers i també es dedicaven al transport de persones a Vic, mitjançant una tartana amb capacitat d'entre 6 i 8 passatgers tirada per cavalls. Aquests animals s'estaven a les corts que ens ocupen. | 42.0156500,2.2366300 | 436795 | 4651796 | 1866 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82790-foto-08215-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82790-foto-08215-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82790-foto-08215-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82791 | Escola bressol Mare Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-bressol-mare-teresa | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 45, 52-53, 64, 107, 116, 121, 129. ARRANZ, Antonio María (1952). M. Teresa Gallifa Palmarola. Barcelona: Claret. CONGREGATIO PRO CAUSIS SANCTORUM (1990). Canonizationis Servae Dei Teresiae Gallifa Palmarola Fundatricis Congregationis Servarum a Passione (1850-1907). Positio super virtutibus. Roma: Tip. 2000. 'Inauguració de la nova escola bressol 'Mare Teresa Gallifa'. Sant Hipòlit de Voltregà, 4 de setembre de 1993'. Sant Hipòlit de Voltregà: [Inèdit]. Http://www.ebmareteresa.cat/ [Consulta: 05-04-2020]. | XX | Edifici cantoner de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i situat a l'extrem de llevant del primer tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, just on la via conforma una petita placeta de planta irregular. El volum principal, situat a l'extrem nord-est de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb un ràfec de fusta sostingut amb mènsules treballades i disposat a les dues façanes vistes de l'edifici. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orintada a llevant. Les obertures d'aquest parament són de diversa tipologia i totes tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal d'accés a l'interior és d'arc rebaixat i amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues finestres rectangulars de perfil allargat. A l'extrem del parament hi ha una gran placa rectangular de ceràmica amb el nom de l'escola i decorada amb una espiga i el colom de la pau. Una motllura rectilínia amb un arc rebaixat superposat al del portal recorre la divisòria amb la primera planta, també a la façana lateral. En aquesta planta s'hi obren quatre finestres rectangulars adossades i un relleu escultòric de ceràmica amb la imatge de la Mare Teresa envoltada d'infants. Del pis superior, delimitat amb una motllura rectilinia respecte el primer nivell, destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant quatre finestrals d'arc de mig punt, sostinguts amb columnetes de ferro i delimitats amb baranes de ferro també. Aquesta mateixa galeria es repeteix a la façana lateral. Al costat del portal d'accés hi ha una placa de marbre encastada al parament, amb la següent inscripció: 'EN EL SEU POBLE NATAL / EN HOMENATGE A LA / M. TERESA GALLIFA I PALMAROLA / AMB MOTIU DEL CENTENARI / DE LA FUNDACIÓ DE L'OBRA / EL POBLE DE ST. HIPÒLIT / LES SEVES FILLES / 'SERVENTES DE LA PASSIÓ' / I ELS AMICS DE LA SEVA OBRA / ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 1886-1986'. L'altre volum destacable està alineat amb el carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el mateix tipus de ràfec que el del volum principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La part més destacable d'aquest parament és la tribuna tancada i situada a la primera planta. Presenta dos vitralls rectangulars acolorits als laterals i un plafó de ceràmica central amb la següent inscripció: 'AQUÍ VA NEIXER / TERESA / GALLIFA PALMAROLA / 1850-1907 / FUNDADORA DE LES RELIGIOSES / SERVENTES DE LA PASSIÓ'. Ambdós volums presenten els paraments arrebossats i pintats amb un to groguenc, amb un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura rectilínia. | 08215-215 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 24 | A finals del segle XIX, en Josep Ferrer i la seva família es van instal·lar en una casa situada en el mateix emplaçament on actualment hi ha l'escola bressol. Procedien del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, fet pel qual va sorgir el sobrenom de 'els Santaulària'. Un dels descendents, en Lluís Ferrer, va ser molt anys el sereno del poble, passant a ser coneguda la casa també com a cal Sereno. Pels voltants dels anys 30 del segle XX, al mateix emplaçament hi havia una casa i botiga de queviures coneguda amb el renom de can Grill. La casa també fou coneguda com a can Quic en referència a Francisco Serrallonga i Nonó, apodat amb aquest sobrenom. I, durant un temps, l'edifici també es coneixia amb el renom de can Vernis, masia de procedència de la família que l'habitava. L'avi d'aquesta família sempre duia uns pantalons clars amb uns pedaços de color negre cosits a la part del darrera, fet pel qual se'l coneixia com en Cul Negre i, per extensió, també a la seva casa. L'actual edifici que acull les instal·lacions de l'Escola Bressol Mare Teresa fou construït l'any 1993 i inaugurat el dia 4 de setembre d'aquell mateix any. Es tracta d'una escola concertada per infants de 0 a 3 anys, que està regentada per la congregació de les Seventes de la Passió, una comunitat religiosa fundada per Teresa Gallifa i Palmerola (1850-1907), filla predilecta de la vila de Sant Hipòlit nascuda en una casa situada en aquest mateix emplaçament. Es tracta d'una congregació religiosa dedicada a l'assistència sanitària i espiritual de les mares i dones en situació desfavorida, desenvolupada sobretot a Barcelona. L'any 1953, la comunitat es va instal·lar a Sant Hipòlit de la mà de mossèn Josep Serradell, per assistir els malalts a casa seva i cuidar els infants de les mares treballadores. Inicialment, el servei de llar d'infants de la població era conegut popularment com la Casa Cuna i s'instal·là a prop dels edificis del Grup Sant Salvador. | 42.0154200,2.2377500 | 436887 | 4651769 | 1993 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Santaulària, cal Sereno, can Grill, can Quic, can Vernis, can Cul Negre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82792 | Capella de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65. Informació oral: Mª Carme Casas Muntadas, Marcel·la Molas Oller i Joan Rifà Casas [Entrevista: 03-02-2020]. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. | XX | Petita construcció aïllada situada a l'extrem sud-oest dels jardins de la Llar dels Jubilats, en el nivell superior i al final del passeig de les Alzines. Està formada per un petit volum de planta semicircular, que presenta una coberta de teula àrab i compta amb dues petites finestres laterals d'arc de mig punt. Aquest volum es troba obert a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular amb la llinda de fusta, i tancada amb una reixa de ferro decorada i pintada amb un to platejat. Aquesta obertura s'integra dins d'un mur que li fa de façana i que està cobert amb una teuladeta de dues vessants, sostinguda amb una biga i diverses mènsules de fusta. Als laterals d'aquest mur se li adossen dos paraments disposats en esbiaix, que estan rematats amb un carener de teula àrab. Ambdós paraments compten amb una petita fornícula d'arc de mig punt inferior i una placa de ceràmica vidrada acolorida a la superior. La placa inserida al parament de la banda de llevant presenta una representació del santuari de Lourdes, mentre que la de ponent compta amb un passatge de l'evangeli segons Lluc. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, i està envoltada per quatre xiprers posteriors. A l'interior de la construcció hi ha una ara d'altar bastida amb carreus de pedra, damunt la que es situa una imatge de la Mare de Déu de Lourdes protegida amb un vidre rectangular. Als peus de l'altar hi ha una llosa de pedra gravada amb la següent inscripció: 'EXALUMNES / DOMINIQUES ANUNCIATA / 12-2-94'. | 08215-216 | Jardins de la Llar dels Jubilats | Aquesta capella fou construïda i promoguda l'any 1994 per un grup d'antigues alumnes del col·legi de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, que estava situat als actuals jardins de la Llar dels jubilats. Aquesta congregació es va establir a la població l'any 1871 per fer-se càrrec de l'ensenyança de les nenes, en el mateix edifici on hi havia hagut l'hospital de Sant Hipòlit (construït a principis del segle XVIII). Aquest col·legi va conservar oficialment el nom d'Hospital de Sant Josep, tot i que de forma popular era conegut com a 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar dels Jubilats. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. A mitjans del segle XX, a la part superior dels actuals jardins, al costat dels horts de la congregació, hi havia la Glorieta. Es tractava d'una gruta amb la imatge de la Verge de Lourdes, on les nenes de l'escola hi anaven a resar els dissabtes pel matí. Per aquest motiu, l'actual capella també és coneguda amb aquest nom. L'estructura fou construïda en homenatge a aquest col·legi per part d'un grup d'antigues alumnes, la fotografia de les quals acompanya la imatge de la verge situada a l'interior. | 42.0160200,2.2342500 | 436598 | 4651839 | 1994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Glorieta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82793 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-7 | XXI | Monument aïllat i situat a l'extrem sud-est de la plaça de la Sardana. Està format per un basament circular de formigó, damunt del que s'assenta una escultura de ferro corten que representa un ballador i una balladora entrellaçats i amb les mans alçades. Alhora, aquestes figures compten amb una placa circular situada al nivell de la cintura i gravada tres vegades amb la inscripció 'LA SARDANA'. En el basament hi ha una placa de ferro corten encastada amb la següent inscripció: 'SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 18-MARÇ-2007'. El monument està delimitat amb un perfil de corten circular enjardinat. | 08215-217 | Plaça de la Sardana | Tant el monument com la plaça reten homenatge al gènere musical de la sardana, molt present al Sant Hipòlit del segle XX i que proporcionà grans mestres del gènere com l'Eusebi Guiteras o en Joan Camps i Valentí, així com diverses formacions musicals com la cobla-orquestra Els Angelets o la Principal de Sant Hipòlit de Voltregà, entre d'altres. | 42.0114000,2.2372600 | 436843 | 4651323 | 2007 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82793-foto-08215-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82793-foto-08215-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82793-foto-08215-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82794 | Voltreguins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltreguins | 'El Voltreguí, un nuevo postre solidario'. Molinería y panadería. Revista profesional de panadería y pastelería, nº 1225-1226, 2012, p. 86. Http://www.francescaltarriba.com/prensa/difusion/medios-escritos/ [Consulta: 05-04-2020]. | XXI | Els Voltreguins són unes postres inspirades en una antiga recepta romana, consistents en un petit pastisset esponjat de gust afruitat elaborat amb ametlla, ou, farina, mantega i sucre. Es presenta en format circular individual i compta amb una versió coberta amb xocolata i una altra de gran format, en forma de tartina rectangular per compartir, anomenada Cóc Voltreguí. Aquest pastís compta amb una cobertura de sucre llustre, amb la figura en negatiu d'un gos assimilat a un llebrer en moviment (aquesta imatge és el logotip del producte també). | 08215-218 | Casa Museu del Voltreganès. Carrer dels Comtes de Lacambra, 3, 08508 Vinyoles (Masies de Voltregà) | Els Voltreguins van nèixer l'any 2012 de la mà d'en Francesc Altarriba, responsable del Taller Gastronòmic del Pa Bonblat de Manlleu, per iniciativa de l'Associació Sociocultural del Voltreganès 'Què s'hi pot fer'. Des d'aquesta associació es va desenvolupar un treball de recerca amb l'objectiu de confegir una primera recepta d'inspiració romana, mitjançant diverses entrevistes amb la gent gran de l'àrea del Voltreganès. Aquestes postres es comercialitzen per forns i fleques de la comarca, i a través de la xarxa de distribució de la mateixa empresa. Una part dels beneficis obtinguts de la seva comercialització són per a aquesta associació. Des del Taller Gastronòmic, l'any 2013 es va desenvolupar el Cóc Voltreguí. Segons els membres de l'associació, l'origen d'aquestes postres es troba en la vigilància que exercien les legions romanes respecte als nous territoris conquerits. Per aquest motiu criaven i ensinistraven els 'vertragos', uns gossos àgils i intel·ligents semblants als llebrers que els ajudaven en aquesta escomesa. A partir del nom llatí d'aquests animals es va desenvolupar el nom Voltregà, tot i que actualment l'orígen d'aquest topònim encara no està assegurat. L'any 2014, els nens de l'escola Abat Oliba van crear l'Auca del Voltreguí, els autors de la qual són la Judit Teixidor i en Gerard Serrat. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 2012 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82795 | Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-marquesos-de-palmerola-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.CA. | XVI-XX | Primer tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram inicial de la via, el qual discorre per la banda de migdia del nucli antic, entre l'extrem nord-est de la plaça de la Vila i el passatge Parés. Es tracta d'un carrer de planta en forma d'L i traçat força rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Compta amb dos punts més amples: un a la meitat del carrer, on intersecciona amb l'escalinata que dóna accés a l'església, i l'altre davant de l'escola bressol Mare Teresa, on les diferents alineacions formen una petita plaça triangular amb una amplada màxima d'uns 10 metres. El traçat és lleugerament sinuós, sobretot a la seva entrada per la plaça de la Vila, en què primer té una orientació nord i, sota l'antic fossar i la plaça de l'Església, gira completament en direcció est, sentit que manté la resta de traçat. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), que han modificat l'aspecte sobretot amb la incorporació de balconeres, balcons i cornises. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 4 i 6 metres a 10 i 14 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Únicament les parcel·les de la banda de migdia continuen a la part posterior en forma de patis, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-114 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 2-32 i 3-25 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal al llarg d'un antic camí rural, que fou començat a edificar al segle XVI i XVII sota l'església, i fou consolidat com a carrer amb el creixement itinerant del segle XVIII. De fet, aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí que conduïa del nucli antic cap a la banda de llevant. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. A la part central d'aquest tram ha existit, històricament, un accés a la plaça de l'Església. Les escales que hi ha actualment foren bastides a finals de la dècada dels anys 20 del segle XX. Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0155800,2.2371200 | 436835 | 4651788 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82796 | Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-marquesos-de-palmerola-tram-2 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90, 93. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 99, 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.CA. | XVI-XX | Segon tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram central de la via, el qual s'inicia al passatge Parés i finalitza al carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat en el seu inici. Presenta una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable. El traçat és lleugerament sinuós, amb un pendent lleuger d'oest a est. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 5 i 10 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 15 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com diverses galeries situades als nivells superiors d'aquestes construccions. També s'hi localitzen algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-115 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 29-69 i 38-78 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i XVII, i fou consolidat al segle XVIII. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. La divisió dels dos trams inicials del carrer dels Marquesos de Palmerola ve determinada pel traçat del passatge Parés, que construït a principis del segle XX (pels voltants de l'any 1922) va seccionar aquesta via. De totes maneres, en el darrer quart del segle XIX, ja era una de les vies més destacables, donat que enllaçava amb la carretera que unia Barcelona amb Ribes de Freser (actual C-17), així com amb la zona del Ter on es van instal·lar les empreses de filatures. És probable que aquest fos un dels motius pels quals la via ha estat un dels carrers més comercials de la vila al llarg del temps. Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, ja existeix un projecte de reforma datat l'any 1895. Posteriorment, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0152800,2.2394500 | 437028 | 4651753 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82797 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-20 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60, 74. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 89, 98, 99, 103. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem sud-oest del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça de la Vila i fins a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 100 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram final de la via, on la plaça Pompeu Fabra fa que l'amplada sigui molt més gran (de fet, tota la façana de ponent de la plaça porta la numeració del carrer Major). L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un pendent relatiu en sentit nord-est sud-oest, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Pompeu Fabra i a l'espai d'aparcament central. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys, sobretot pel que fa al tram central i al tram final de la banda de llevant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. A la part central del carrer, baixant a mà dreta, hi ha la font de la Mare de Déu del Roser. | 08215-116 | Carrer Major, 1-15 i 2-24 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, que conserva molts elements patrimonials interessants que reflecteixen l'arquitectura produïda a la població al llarg dels segles, donat que tot i l'origen i consolidació de la via durant els segles XVII i XVIII, hi ha també diferents intervencions interessants de finals del segle XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. De totes maneres, i pel fet de ser una de les vies més transitades del municipi, també hi trobem edificis molt interessants aixecats en el segle XIX. Al carrer s'hi ubicava la casa del gremi de paraires, el casalot de can Pubill Camps, la seu del Club Carlí (que a més era un cafè-teatre) i la Fonda, entre els segles XVIII i XIX. Dins del segle XX també hi havia alguns dels establiments més significatius com ca l'Apotecari, cal Barberet o cal Cisteller. Durant la Segona República, el nom oficial del carrer va ser de Francesc Layret, tot i que l'any 1939 va recuperar el nom de carrer Major. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Segons les informacions obtingudes, encara es conserva el paviment de còdols de la zona original sota del paviment actual. | 42.0148100,2.2359500 | 436738 | 4651703 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Francesc Layret. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82798 | Carrer de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-gleva | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 61, 62, 73, 104. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 41. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 220. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 89, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.CA. | XVII-XX | Carrer situat a la banda de migdia del nucli urbà de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Pompeu Fabra i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Marc. Es tracta d'un carrer de traçat corbat, amb una longitud d'uns 200 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram corresponent a la plaça Pompeu Fabra, que és completament obert (de fet, tota la façana de migdia de la plaça porta la numeració del carrer de la Gleva). La via intersecciona amb el carrer del Puig, el qual genera una placeta que rep el nom de la Gleva i està presidida per la imatge d'aquesta verge. L'espai es troba pavimentat amb una capa d'asfalt amb voreres a banda i banda, exceptuant el tram final disposat entre la placeta de la Gleva i el carrer de Sant Marc, on les voreres desapareixen. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet es dóna sobretot en les construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-117 | Carrer de la Gleva, 2-58 i 9-31 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII, per bé que més enllà de la placeta de la Gleva, el creixement itinerant només es consolida al costat de ponent. De fet, els edificis del primer tram, des de la plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, foren aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, en canvi, compta amb construccions bastides durant els segles XVIII i XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. Segons el Quadern de Riquesa Territorial de l'any 1820 custodiat a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, el carrer era conegut amb el nom de carrer de la Gelada. Pel que fa a la plaça Pompeu Fabra, una de les cases de la banda de migdia era coneguda popularment com can Llangonissa (hi havia hagut una fàbrica de llonganisses), fet que va provocar que la plaça també s'anomenés amb aquest renom. En temps de la República, la plaça fou anomenada de García Hernández en memòria a aquest capità, que es sublevà contra la monarquia i fou afusellat a Osca l'any 1930. | 42.0139500,2.2365200 | 436784 | 4651607 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Gelada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82799 | Carrer de l'Hospital - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhospital-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 68, 95. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 39. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.CA. | XVI-XX | Carrer situat a la banda de ponent del nucli urbà de la vila, des de l'extrem de ponent de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Martí. Es tracta d'un carrer de traçat molt irregular, corbat i amb molts punts d'inflexió, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Presenta un lleuger pendent i compta amb edificacions a cada costat excepte en el tram que confronta amb els jardins de la Llar dels Jubilats. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i diversos edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 8 metres de façana. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes superiors. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-118 | Carrer de l'Hospital, 3-7 i 2-22 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està relacionat amb l'antic camí ral que conduïa a l'hospital de Sant Hipòlit i que estava situat al bell mig de la via. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Aquestes obres són conseqüència de les reformes efectuades dins del Pla integral del Barri del Mallol, un projecte de la Generalitat de Catalunya amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. El carrer porta el nom de l'antic hospital de Sant Hipòlit, actualment desaparegut i que estava situat als actuals jardins de la Llar dels Jubilats, al bell mig de la via. Fou construït, probablement, a principis del segle XVIII. Posteriorment, a principis del segle XIX i després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. En l'actualitat, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. Durant la República, el carrer de l'Hospital passa a denominar-se carrer de Pau Iglesias, en homenatge al fundador del Partido Socialista Obrero Español. | 42.0164800,2.2351900 | 436676 | 4651889 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Pau Iglesias. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82800 | Plaça de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-gleva | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 69. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 35. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 89, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 11.CA. | XVII-XX | Plaça de planta irregular, que comprèn el tram inicial del carrer del Puig i està delimitada pel carrer de la Gleva a ponent i pel passatge Parés a llevant. L'espai presenta cert pendent des de la meitat de la plaça i cap a la banda de llevant, amb unes escales situades a l'extrem nord-est que resolen el desnivell existent i faciliten l'accés als edificis que tanquen la plaça pel costat nord. Aquest espai està asfaltat i compta amb unes estretes voreres perimetrals. La plaça queda delimitada per tres façanes contínues d'edificacions, situades a les bandes de tramuntana, migdia i ponent, amb els accessos des del passatge Parés i el carrer de la Gleva. Es tracta d'un conjunt poc coherent, amb la majoria d'edificacions transformades o totalment substituïdes per edificis de nova planta més recents. Tot i això es conserven dos dels edificis originals, cal Cadiraire i can Seina, construïts al segle XVIII tal i com es desprèn de les nombroses llindes datades que presenten. Tipològicament parlant, la resta de construccions es corresponen amb edificis d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis, o bé de planta baixa i dues plantes (hi ha excepcions més elevades), amb cobertes de teula àrab i ràfecs de voladís. Compten amb les façanes composades per eixos d'obertures verticals, amb balcons als nivells superiors, baranes de ferro i revestiments arrebossats. Tant la façana de migdia com la banda nord-est són les parts més alterades del conjunt. | 08215-119 | Carrer del Puig, 1-11 i 2-8 | Es tracta d'un dels trams històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII. De fet, la plaça coincideix amb el primer tram del carrer del Puig, consolidat també en aquesta època. El carrer del Puig parteix de la plaça de la Gleva i discorre en direcció est per la part inferior del turó que li dóna nom. Aquesta plaça està disposada al costat de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Podem situar la seva construcció a l'entorn del període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb un moment de possible reforma, els estralls ocasionats per la guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714, fet pel qual la majoria de llindes documentades són posteriors a aquesta data. Durant el segle XIX i part del segle XX, l'actual plaça de la Gleva era coneguda popularment com el Joc de la Pilota. | 42.0137000,2.2367300 | 436801 | 4651579 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82800-foto-08215-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82800-foto-08215-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82800-foto-08215-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: placeta de la Gleva, el Joc de la Pilota, carrer del Puig - Tram 1. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82801 | Carrer del Puig - Tram 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-puig-tram-2 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 44, 106. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 34. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.CA. | XVII-XX | Carrer situat a la banda de migdia del nucli urbà de la vila, des del passatge Parés (banda oest) al carrer dels Germans Dalmau (banda est). Es tracta d'un carrer de traçat corbat, amb una longitud d'uns 280 metres i una amplada mitjana d'uns 6 metres, tot i que en el seu tram inicial s'eixampla fins als 8,80. Presenta un lleuger pendent cap a llevant i compta amb edificacions a cada costat, excepte en el tram que discorre per la banda de migdia del turó del Puig, on poques edificacions s'encaixen alineades al vial com a resultat de la topografia accentuada del turó.La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, amb voreres a banda i banda. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 20 metres, que es dóna a la banda de migdia en forma d'horts, jardins i coberts. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, o bé tres plantes superiors. Presenten obertures rectangulars, tant finestres com balcons de poc voladís, algunes emmarcades en pedra i amb llindes datades i decorades (sobretot durant els segles XVIII i XIX). La majoria presenta una porta d'accés als pisos superiors i un portal de més amplada d'accés als garatges. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-120 | Carrer del Puig, 10-68 i 15-33 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, seguint el traçat d'un antic camí rural que portava cap a l'actual municipi de les Masies de Voltregà, que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII. El carrer del Puig parteix de la plaça de la Gleva (tram 1) i discorre en direcció est per la part inferior del turó del Puig, situat a la banda de tramuntana del vial. Aquesta complicada orografia provocà que, inicialment, la majoria d'habitatges fossin situats al voltant de la plaça de la Gleva, mentre que aquest segon tram s'acabà de desenvolupar majoritàriament en el segle XIX. Arquitectònicament parlant, el tram que ens ocupa (tram 2) és un dels menys coherents del municipi, donat que s'hi han fet múltiples reformes. Custodiat a l'arxiu municipal de la vila hi ha un projecte d'urbanització del carrer datat l'any 1970. Durant la Segona República espanyola, el carrer del Puig va denominar-se carrer del 14 d'abril, en commemoració del nou règim polític iniciat l'any 1931 i finalitzat el 1939. | 42.0134200,2.2384000 | 436939 | 4651547 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer del 14 d'abril. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82802 | Carrer del Bisbe Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-morgades | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 34, 65, 99. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 37. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.CA. | XVIII-XX | Carrer situat a la banda de llevant del nucli urbà de la vila, des del passatge Parés (banda oest) al carrer de Sant Antoni (banda est), prop de l'encreuament amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini i força pla, amb una longitud d'uns 180 metres i una amplada mitjana d'uns 5 metres, amb algun estrenyiment puntual de 4,5 metres. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, amb voreres a cada costat. Compta amb edificacions a banda i banda, tot i que en aquest conjunt es reconeixen únicament les edificacions de la banda de tramuntana i les primeres finques del costat de migdia. Es tracta d'un carrer poc coherent degut a les reformes i intervencions més recents que han desdibuixat considerablement el caràcter més genuí de la via. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVIII i XIX, tot i que amb reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana (puntualment amb alguna de major amplada) i una profunditat edificada d'entre 12 i 17 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants, amb ràfecs o cornises de poca volada, i estan distribuïts en planta baixa i un o dos pisos. Les edificacions més coherents, datades dins de la primera meitat del segle XX, presenten façanes composades amb eixos d'obertures verticals, amb balcons als primers i segons pisos. Destaca el conjunt format per les edificacions de les finques nº 15 i 17, amb galeries al nivell superior i una llinda datada l'any 1791 (nº 17). Aquest habitatge, juntament amb d'altres que han estat reformats o desapareguts, podrien respondre a la formació del carrer en forma de raval. | 08215-121 | Carrer del Bisbe Morgades, 1-29 i 2-10 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, seguint el traçat d'un antic camí rural que portava cap al riu i, posteriorment, a les fàbriques de Gallifa. Es desenvolupa sobretot a partir del segle XIX, tot i que amb algunes construccions prèvies bastides a finals del segle XVIII, amb dos trams diferenciats: del passatge Parés al carrer de Sant Antoni (tram que ens ocupa) i d'aquest carrer fins als límits del terme municipal, amb una major amplada i expansionat a partir del segle XX. De fet, durant el segle XIX, el carrer mantenia encara molt el traçat i fisonomia de camí, amb habitatges a la banda de tramuntana i la banda de migdia força lliure. Durant el segle XIX i principis del XX, el nom oficial d'aquest carrer era Guiu, en record al major contribuent i propietari de cases del carrer: Pere Guiu i Senmartí. Entre els anys 1931 i 1939, el carrer va dur el nom de Pi i Margall, en referència al president del partit Republicà Democràtic Federal. La denominació actual es refereix a l'eclesiàstic i bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili. | 42.0159600,2.2395800 | 437039 | 4651828 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer d'en Guiu, carrer de Pi i Margall. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82803 | Carrer de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-marti | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 83, 118. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem de ponent del nucli urbà de la vila. Parteix del carrer de l'Hospital (banda de llevant) i s'enfila per sota del turó del Morral fins a enllaçar amb el camí que porta cap a la font de la Sala. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total d'uns 80 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3,5 i 4,5 metres. Tot i això, tant el jardí com el mur de còdols que delimita la finca de can Relat, exerceixen una sensació d'esponjament sobre el carrer i obren les vistes al turó del Morral i a la creu que el corona. El vial presenta un fort desnivell envers l'est i compta amb edificacions a cada costat, adaptades i esglaonades seguint el pendent del carrer i amb els accessos facilitats mitjançant graons que ocupen parcialment el carrer causant estrenyiments puntuals. Aquest mateix pendent provoca que, adossat a la tanca que delimita el jardí de can Relat, hi hagi un passamà que facilita la pujada dels vianants. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i alguns edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'uns 4,5 metres de façana (exceptuant les dues primeres construccions de la banda de migdia) i una profunditat edificada d'entre 10 i 16 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants amb ràfecs de fusta i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades, amb balcons de poc voladís als pisos superiors. Destaquen les façanes de migdia de les cases de la banda sud del carrer, amb grans galeries superposades d'arcs de mig punt. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, acabats arrebossats, etc. | 08215-122 | Carrer de Sant Martí, 1-11 i 2-18 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, començat a edificar al segle XVII i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral de Sant Hipòlit a Sant Martí de Sobremunt, el qual passava per la banda de migdia del turó del Morral creuant el paratge de la font de la Sala en direcció a ponent. Així doncs, el carrer porta el nom d'aquest antic camí. Podem situar la seva construcció a l'entorn del període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). Tot i que el carrer sempre ha dut el nom de Sant Martí, durant la República fou denominat oficialment com a carrer de Mèxic. L'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Aquestes intervencions estan relacionades amb la pavimentació de la via. | 42.0167600,2.2344600 | 436616 | 4651921 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Mèxic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82804 | Cases del carrer de Nostra Senyora de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-nostra-senyora-de-fatima | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 56, 66, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 15.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de llevant del nucli urbà, disposat al llarg del carrer de Nostra Senyora de Fàtima i al tram inicial del carrer del Progrés, just a l'encreuament d'aquestes dues vies. Es tracta d'un conjunt d'habitatges adossats simètricament i agrupats en parelles, seguint el pendent del carrer de Nostra Senyora de Fàtima (per contra, el carrer del Progrés presenta un traçat pla). Cada habitatge està emplaçat en una parcel·la d'entre 4,5 i 5 metres d'amplada de façana i uns 8,50 metres de profunditat inicial, tot i que aquesta dimensió actualment varia en funció de les reformes i modificacions que s'han anat efectuant. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants, els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs ceràmics sostinguts amb mènsules i biguetes de fusta. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cada parella presenta els portals d'accés agrupats al costat de la paret mitgera comuna, i estan units per un voladís de poca volada bastit amb teula àrab. A banda i banda hi ha finestres de dues fulles batents. Les finestres dels pisos superiors són més estretes i estan desplaçades respecte la verticalitat de les obertures inferiors. La majoria de finestres tenen amb ampits revestits amb rajola vidrada. Cada habitatge està pintat lliurement d'un color al gust del propietari, per la qual cosa el conjunt mostra una gamma cromàtica molt variada. En algun cas es preserva la unitat de color entre els dos habitatges que formen parella. La composició es completa amb un sòcol d'uns 0,60 metres d'alçada bastit amb còdols de la zona i un encintat de maó ceràmic superior, que s'esglaona en funció de la rasant del carrer. Malgrat les reformes, el conjunt és coherent i homogeni, exceptuant les cases del carrer del Progrés que han estat més alterades, tot i que mantenen la simetria compositiva original. Algunes de les modificacions més comunes són la substitució de fusteries, els sòcols originals i els marxapeus dels accessos. | 08215-123 | Carrer de Nostra Senyora de Fàtima, 1-23 i 2-24 - Carrer del Progrés, 5-11 | Es tracta d'un conjunt de cases unifamiliars probablement bastides a principis de la dècada dels anys 60 del segle XX. Són habitatges de protecció oficial i, segons la documentació consultada, foren coneguts com les cases de la 'Cooperativa de la edificación de San Hipólito de Voltregá'. La seva construcció s'emmarca dins del creixement de població experimentat a Sant Hipòlit entre les dècades dels anys 50 i 70, eixamplant els límits urbanístics de la vila cap a llevant. De fet, la redacció de les primeres Normes Urbanístiques l'any 1956 ja indicava unes zones de reserva pel creixement urbanístic. Alhora, el trasllat de l'antic cementiri (que estava situat a l'actual plaça Catalunya) al seu emplaçament actual l'any 1958 va propiciar l'expansió urbanística de la zona i la construcció d'aquest conjunt, que fou un dels primers a edificar-se: 'El actual cementerio se encuentra en la zona que reúne mejores condiciones de edificación del municipio y ello lo atestigua el florecimiento de vivendas en la urbanización de dicho sector (...) ' (Serrallonga et al., 2014: 102). A finals de la dècada dels anys 70, i segons un projecte custodiat a l'arxiu municipal de la vila, es va realitzar l'obertura de nous carrers i la millora de la urbanització d'aquest sector. | 42.0154100,2.2422800 | 437262 | 4651765 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82804-foto-08215-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82804-foto-08215-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82804-foto-08215-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82805 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 55, 88-89. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 16.CA. | XIX | Carrer sense sortida situat a l'extrem de llevant del nucli urbà de la vila, entre el carrer del Bisbe Morgades al nord i la façana de tramuntana de l'antiga fàbrica de can Romero (posteriorment Diemen) a migdia. Donat que la zona es construí en un interval de temps curt, les construccions que delimiten el vial mantenen certa homogeneïtat pel que fa a la seva tipologia. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total de 20 metres i una amplada aproximada d'uns 6 metres. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XIX i principis del XX, tot i que amb algunes reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres amb una parcel·lació força regular d'uns 5 metres de façana (exceptuant el nº 2). Estan coberts amb teulades de dos vessants, cornises motllurades i ràfecs decorats, i estan distribuïts en planta baixa i pis o bé dues plantes superiors. Les façanes presenten una disposició clàssica, amb obertures rectangulars i balcons motllurats i protegits amb baranes de ferro. Els paraments compten amb revestiments arrebossats i pintats. Destaca la tarja de ferro datada l'any 1886 del portal nº 1 i la capelleta situada a l'extrem de tramuntana de la mateixa construcció. Alhora, també destaca la planta baixa de l'edifici nº 2, que té doble alçada i estava destinada als serveis de transport i corts d'animals. Presenta dos grans portals d'arc de mig punt bastits amb maons, que emmarquen la porta d'accés als habitatges superiors. | 08215-124 | Carrer de Sant Antoni, 1-5 i 2-6 | Carrer projectat a finals del segle XIX, com a conseqüència de les necessitats d'habitatge donades pel desenvolupament industrial que experimentà la vila. Tot i que inicialment es preveia la seva continuació, aquest traçat quedà abandonat i substituït per l'actual carrer de Sant Antoni Maria Claret, situat a uns 25 metres a ponent. És probable que la construcció de l'antiga fàbrica de can Rovira (posteriorment Diemen) condicionés la urbanització d'aquests dos vials. En un document de l'any 1900, localitzat a l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit, es fa referència explícita a la voluntat d'allargar aquest carrer. En un projecte que plantejava varies millores urbanístiques, per pal·liar l'establiment de fàbriques prop de les zones residencials, es parla entre d'altres de la necessitat de 'prolongación de la calle de San Antonio hasta el límite antes citado. La anchura de la calle de Sn Antonio es la misma de 5,85 metros que tiene el trozo edificado, y la de la plaza a su extremo es de 31 metros' (AMSHV c.1041). Tot i això, aquest projecte no es va executar. Durant la Guerra Civil, aquest carrer va denominar-se oficialment com a carrer del 19 de juliol, en memòria de la reacció del poble català en defensa del sistema legal, l'endemà de l'aixecament militar de Franco. | 42.0160300,2.2404300 | 437110 | 4651835 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer del 19 de juliol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82806 | Conjunt de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vista-alegre | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 42, 45, 47, 53, 60, 64-65, 78, 88, 96, 97, 131, 133, 134. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.CA. | XVIII-XX | Conjunt residencial situat a la banda de ponent del nucli urbà, just en el punt on el carrer de l'Hospital conforma la seva cantonada nord-oest amb el carrer dels Sants Màrtirs. Es troba elevat respecte el nivell de circulació dels carrers i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Aquesta plataforma està disposada esglaonadament. essent molt més baixa a la banda de migdia i arribant als 2,5 metres d'alçada a l'extrem septentrional. Està protegida amb una barana de ferro i només dóna servei del número 31 al 37. Pel que fa als edificis, el conjunt presenta una certa coherència formal i tipològica general, exceptuant l'edifici dels números 27-29, que conserva elements originals del segle XVIII (portal d'accés emmarcat en pedra, llinda datada l'any 1742, etc.). La resta de construccions responen a reformes o edificis de nova planta datats entre finals del segle XIX i principis del XX. La tipologia general és d'habitatges entre mitgeres, amb parcel·les d'entre 4,5 i 5 metres d'amplada i una profunditat edificada d'uns 13 metres. Les parcel·les continuen fins al peu de la muntanya en forma d'horts, jardins i coberts. Respecte a l'amplada, cal exceptuar el número 35, donat que va adquirir el triple de parcel·la per augmentar la seva amplada. Tots els edificis presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb ràfecs de fusta i cornises motllurades. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb obertures rectangulars i balcons motllurats amb baranes de ferro treballat als pisos superiors. Cal exceptuar el número 33, amb una galeria de dues obertures al pis superior. Les façanes es troben arrebossades i pintades. | 08215-125 | Carrer de l'Hospital, 27-37 | Aquest conjunt està integrat al carrer de l'Hospital, que forma part d'un creixement itinerant del municipi iniciat en el segle XVI. El tram del carrer on s'ubica el conjunt de Vista Alegre, bastit entre els segles XVIII i XIX, s'enfila lleugerament i s'eixampla, circumstàncies que li proporcionen una vista panoràmica esplèndida i també el nom amb el que és conegut. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un projecte d'urbanització del tram final d'aquest carrer, en aquell moment anomenat carrer de Vista Alegre, datat l'any 1954. És en aquest moment quan es construeixen les escales actuals que salven el desnivell existent (AMSHV c.1041). En aquest conjunt hi havia els següents habitatges: can Cabot, can Carrall, can Devano, can Guitart-can Politet i cal Xato. Alhora, un altre dels edificis del conjunt era conegut com a can Xirimina o Xerimina. Estava format per sis pisos distribuïts en dues plantes amb els següents renoms: can Colomà-can Navarro, can Marameu, can Pegot, cal Peó, cal Frare i can Cigrons. | 42.0173400,2.2347400 | 436640 | 4651985 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: carrer de l'Hospital - Tram 2. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82807 | Conjunt residencial Abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-residencial-abat-oliba | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 199, 216. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 18.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de migdia del nucli urbà, al costat de l'Escola Abat Oliba i amb accés des del passatge Parés. Està format per un seguit de vivendes unifamiliars projectades dins del model de ciutat jardí. El conjunt s'estructura a partir de tres carrers sense sortida disposats en paral·lel, amb una amplada de 6 metres i perpendiculars a la carretera d'accés al municipi. En aquests carrers es disposen les parcel·les i els edificis, que compten amb jardins davanters i gaudeixen de dues façanes: la de migdia per on es situa l'accés i la de tramuntana orientada al mateix carrer, exceptuant els habitatges de la banda nord del conjunt. Al mig del conjunt hi ha un espai destinat a zona verda que comunica transversalment els dos carrers més interiors. En total hi ha 22 habitatges unifamiliars de planta rectangular, agrupats en conjunts de 2, 3 o 4 unitats. Presenten cobertes de teula àrab de dues vessants, amb ràfecs d'obra, i estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb forjats esglaonats en nivells intermitjos. Les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. A la primera planta, i orientades a la façana principal, destaquen grans terrasses delimitades amb baranes de ferro emblanquinades. Pel que fa a l'interior, la planta baixa compta amb la cuina, la sala d'estar-menjador, un traster i el garatge, mentre que a les plantes superiors s'hi comptabilitzen les habitacions. Tot i algunes reformes, majoritàriament els habitatges presenten façanes arrebossades i pintades amb diferents colors, amb aplacats de pedra envoltant les obertures dels garatges. El conjunt també compta amb una zona d'aparcament situada a l'entrada, amb la intenció d'evitar l'estacionament a l'interior dels carrers. | 08215-126 | Carrer de l'Abat Oliba, 1-22 | El conjunt residencial Abat Oliba fou concebut segons un projecte global de urbanització i edificació, amb una estructura de carrers, espais públics i edificis amb una tipologia definida. El projecte, dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit, fou construït per l'empresa 'Promociones Inmobiliarias Voltrega, S.A (PIVOSA)' l'any 1976. L'arquitecte fou en José Travesa Vila. Segons s'especifica en el mateix projecte, la proposta era 'transformar esta zona de Ensanche en una zona de viviendas unifamiliares rodeadas de jardín, con unos viales de penetración de uso exclusivo de las viviendas y que su función será mixta, es decir primordialmente peatonal y de acceso rodado a las viviendas. Con esta ordenación se pretende disminuir considerablemente la densificación de la zona ya que esta previsto un máximo de 21 viviendas, es decir del orden de unas cien personas (...)' (AMSHV c.972,624,625,628). Els habitatges proposats es construeixen durant els anys 1977 i 1978, amb tres fases de sis habitatges i una darrera amb els tres habitatges restants. | 42.0128700,2.2378100 | 436890 | 4651486 | 1978 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82807-foto-08215-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82807-foto-08215-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82807-foto-08215-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: barri Abat Oliba. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82808 | Carrer dels Germans Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-germans-dalmau | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 198-199. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 19.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de migdia del nucli urbà, entre el carrer de Jaume Balmes (al nord-oest) i el carrer de Mossèn Jaume Arbós i Tor (al sud-est). Es troba emplaçat al tram central del carrer dels Germans Dalmau, a banda i banda de la via i disposat a mode de barri. Està format per dues fileres d'habitatges entre mitgeres, amb un total de 7 edificis a la banda de tramuntana i 10 edificis més a la banda de migdia. Cal exceptuar el número 36, amb una planta més que fa que sobresurti del model que dóna homogeneïtat al conjunt. Tipològicament, els habitatges són de planta rectangular i amb patis posteriors. Cada habitatge està emplaçat en una parcel·la de 6,50 metres d'amplada de façana i amb una profunditat de 13 metres edificada, tot i que en alguns casos s'ha vist ampliada amb coberts. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs plans de peces de formigó. Estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis, amb les obertures majoritàriament rectangulars (excepte el portal d'accés del número 24 que és d'arc de mig punt). Cada unitat presenta la mateixa composició segons dos portals d'accés a la planta baixa, un per les persones i l'altre pels vehicles, i dues finestres al pis, una de simple situada damunt de l'eix de la porta d'entrada i un finestral amb sortida a un balcó (en alguns casos corregut), situat sobre la porta del garatge. Aquestes obertures superiors tenen els emmarcaments en relleu emblanquinats. De les façanes posteriors destaca el nivell superior, amb obertures emmarcades amb relleus emblanquinats i grans balcons correguts. En el cas dels edificis situats a la banda de migdia del carrer, cal destacar la presència del soterrani, al que s'accedeix des del pati posterior. Cada habitatge compta amb els paraments arrebossats i pintats lliurement d'un color al gust del propietari, per la qual cosa el conjunt mostra una gamma cromàtica molt variada. La composició es completa amb un sòcol d'aplacat de pedra a tota l'amplada de la façana principal i d'uns 0,60 metres d'alçada. | 08215-127 | Carrer dels Germans Dalmau, 15-27 i 20-38 | A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un dels projectes de construcció d'aquest conjunt, datat l'any 1968. En la sol·licitud s'explicita la 'construcción de siete vivendas unifamiliares en c/ Hermanos Dalmau' (AMSHV c.612). Els propietaris que signen la sol·licitud són en Josep Solà, en Ramon Rovira i l'Antonio Compañó. L'arquitecte va ser en Joan Serradell. Aquests habitatges foren l'artífex de la homogeneïtat i la coherència tipològica del carrer. Posteriorment, l'any 1976 existeix una altra sol·licitud per 'la construcción de dos viviendas unifamiliares entre medianeras, compuestas de planta baja, destinada a almacén, y dos plantas pisos' (AMSHV c.623). En aquest cas, el propietari fou en Pere Aumí i l'arquitecte va ser en Joan Reig, amb en Lluís Llobet d'arquitecte tècnic. Bona part del creixement urbanístic de Sant Hipòlit de Voltregà s'ha anat realitzant seguint aquesta mateixa tipologia edificatòria d'habitatges en filera segons una composició unitària, fet que ha donat lloc a diferents barris que mantenen una homogeneïtat en les seves edificacions. Són especialment rellevants també els conjunts del carrer del Doctor Fleming, del carrer Puigsacalm, de l'avinguda de Gaudí i del carrer de la Verge del Pilar, que segueixen tipologies pràcticament idèntiques al model del carrer dels Germans Dalmau. | 42.0117800,2.2395400 | 437032 | 4651364 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82809 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-18 | GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 84. PONCE VIVET, Santi (2006). 'L'economia osonenca durant la Segona República (1931-1939)'. Revista Ausa 157. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 316. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 141, 197, 198, 223. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76, 100, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.01.EA. | XX | Recinte de planta rectangular situat damunt de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Està adaptat al terreny geològic de la vessant de tramuntana del turó del Morral, amb la cantonada nord-est arrodonida. El conjunt està delimitat per una tanca arrebossada i emblanquinada, que a les bandes de tramuntana i migdia coincideix amb els dos volums de nínxols perimetrals. La façana principal està orientada a ponent i presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una llinda plana d'obra arrebossada i emblanquinada, coberta amb lloses de pedra i coronada per una creu llatina de ferro. La llinda està pintada de color negre amb la inscripció 'CEMENTIRI MUNICIPAL' i l'escut de la vila al mig. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en paral·lel i separats pels volums que alberguen els nínxols. El de la banda de migdia està més elevat donat el desnivell del terreny, mentre que el central condueix del portal d'accés a la capella del Sant Crist. Hi ha un total de quatre volums de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, i estan organitzats en cinc registres diferenciats de nínxols separats amb pilastres adossades. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En orígen, el cementiri s'estructurava a partir del carrer central, que quedava acompanyat per uns grans xiprers (se'n conserven alguns) i delimitat per uns parterres enjardinats disposats a banda i banda. Les necessitats d'ampliació van modificar aquesta estructura i van fer desaparèixer els del costat de migdia. Aquests parterres estan delimitats per uns murets bastits amb còdols de la zona disposats en filades (els murets de la banda de migdia encara es conserven com a basament del volum de nínxols central). A l'extrem de llevant del recinte hi ha la capella. És de planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal d'accés és d'arc escarser i compta amb un òcul superior. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les obertures, les cantoneres i els sòcols pintats de color gris. La capella està emmarcada per dues cambres auxiliars laterals, amb teulades de dos vessants i el mateix tipus d'obertures que en el cas de la capella. Davant de la capella destaca un pedestal d'obra quadrat i emblanquinat, amb el basament i el capitell motllurats, i rematat amb una creu llatina de ferro encastada en una orla d'obra també emblanquinada. | 08215-128 | Carrer del Cementiri, s/n | El primer cementiri de la vila estava situat a l'espai de la sagrera que es desenvolupà al voltant del temple parroquial de Sant Hipòlit entre els segles X i XII, i que conformà el nucli original del municipi actual. Aquest fossar va estar en funcionament fins l'any 1857, moment en que es començà a construïr un nou cementiri situat al final del carrer dels Marquesos de Palmerola, just on avui hi ha la plaça Catalunya, amb la intenció d'allunyar-lo del poble. L'any 1932, aquest cementiri fou municipalitzat. Fins aquell moment havia sigut exclusivament parroquial (Ponce, 2006: 316). L'any següent, dins del període republicà, va ser incautat. Amb el desenvolupament social i urbanístic experimentat a la vila durant la segona meitat del segle XX, es va veure la necessitat de tornar a traslladar el cementiri fora dels límits del nucli urbà. En aquest cas, al sector de tramuntana del municipi, al costat de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (emplaçament actual). A l'arxiu municipal se'n conserva el projecte, que fou signat per l'arquitecte Juan Masferrer i està datat l'any 1959. En la memòria d'aquest projecte s'especifica que l'anterior cementiri es trobava 'en la zona que reúne mejores condiciones de edificación del municipio y ello lo atestigua el florecimiento de viviendas en al urbanización de dicho sector. Además se encuentra en estado ruinoso habiéndose observado en los últimos tiempos algún derrumbamiento, lo cual demuestra la necesidad de realizar obras importantes de consolidación' (AMSHV c.731; Serrallonga et al., 2014: 102). Aquest cementiri fou enderrocat l'any 1973. Les obres del nou fossar es van iniciar el 20 de gener de 1960. La memòria del projecte especificava que el cementiri tindria una 'superficie total del recinto es de 1.858 metros cuadrados correspondiendo 1824 m2 al cementerio católico y los restantes 34 m2 al laico. Inhumaciones en nichos=100x5. Panteones=20 y fosas=40. Total 560 (...) al fondo se construirá la capilla funeraria que tendrá una plaza delante con su cruz para el canto de Reposos. Además se construirá el depósito y la sala de autopsias' (AMSHV c.592,731). Aquest mateix any, l'ajuntament va realitzar una permuta pels terrenys on construïr-lo, que eren propietat d'Encarnación Abadal i Joaquin Puigserinanell, els quals 'entregarán posesión real y efectiva de la finca cedida (...)' mentre l'ajuntament es comprometia a 'ceder a titulo de permuta (...) el derecho perpetuo al suministro gratuito de un caudal diario de dos mil litros de agua potable, procedente del manantial denominado 'molí d'en saleta' y la 'soleya' propio del ayuntamiento cedente, o de cualquiera otras aguas potables que en lo sucesivo pudieren abastecer la población de San Hipólito de Voltregá en sustitución de las de dicho manantial' (AMSHV c.592,731). Finalment, el cementiri fou inaugurat l'any 1968. L'any 2010, el cementiri fou ampliat amb la construcció de 40 nínxols i l'any 2017, se'n construïren 20 més. L'any 2018, la Diputació de Barcelona va realitzar l'inventari del cementiri municipal de Sant Hipòlit de Voltregà, una eina que serveix de suport a la gestió d'aquests equipaments municipals. | 42.0185500,2.2322600 | 436436 | 4652121 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82810 | Obelisc i creu del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obelisc-i-creu-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Millà, p. 54. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 45. MASFERRER I SOLER, Jordi; SARDÀ I CABERO, Xavier (1998). Una finestra oberta al passat. Recull de fotografia històrica d'Osona. [Vic]: Publicitat Montseny, p. 109. R.M.T (1992). 'La creu del Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any V, nº 41, març 1992. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades de fets transcorreguts a principis del segle en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 31, febrer 1991, p. 6. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.06.EA. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 12-03-2020]. | XX | Creu formada per un basament de pedra de planta quadrada, assentat damunt de l'aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Consta d'un pedestal de planta quadrada bastit amb carreus de pedra de grans dimensions i rematat amb un capitell motllurat força degradat. Damunt seu s'aixeca un pilar de secció quadrada bastit amb carreus de pedra ben desbastats, amb un desenvolupament lleugerament piramidal i coronat per una coberta apuntada de pedra disposada a mode de piràmide. El conjunt està coronat amb una creu llatina de ferro amb els extrems dels braços decorats amb motius florals i una peça central de forma ovalada amb la inscripció 'SANTA MISION' i una data força degradada, tot i que s'intueix que és de finals del segle XIX. Alhora, aquesta peça està pintada amb els colors de la senyera catalana en ambdós costats. El conjunt té una alçada aproximada d'entre 8 i 12 metres, fet que provoca que sigui un punt emblemàtic visible des de bona part del terme municipal. Excavats als voltants del basament de l'estructura es conserven tres forats de planta quadrada, que probablement es corresponguin amb els anclatges d'una antiga bastida muntada per a la seva construcció, tot i que el fet que la pròpia estructura serveixi de fita de terme amb el municipi de les Masies de Voltregà fa pensar que podrien ser les restes d'antigues fites de terme també. A la banda de llevant i migdia de l'estructura, i col·locats posteriorment, hi ha uns bancs de formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub d'hacer galvanitzat. | 08215-129 | Turó del Morral - Punta de la Creu del Morral | A començaments de l'estiu de l'any 1901, el sacerdot de la parròquia de Sant Hipòlit, Josep Tanyà, va obrir una subscripció popular per erigir una creu en el punt més alt de la vila. Aquestes creus foren promogudes pel Papa Lleó XIII, amb la intenció que fossin construïdes als llocs més elevats de les parròquies, per a celebrar el canvi de segle i commemorar l'Any Sant o Jubilar. La col·locació de la primera pedra es dugué a terme el 21 de juliol de l'any 1901. De fet, dins del fons documental personal que mossèn Vicenç Esmarats va cedir a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit, hi figura el següent document: 'Còpia autèntica de l'acta col·locada en la primera pedra de la Creu Monumental erigida en la Parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà'. L'acta diu el següent: 'Lo inolvidable y zelós Sr. Rector de esta Parroquia, Rnt Llucià Spà Pvre. (q.e.p.d.), volént secundar lo desitg de nostre S.S Pare Lleó XIII, felisment reynánt, de que se alsian Creus en los punts mes elevats de las Parroquias, á Jesucrist Redemptór en recort del Any Sant, fent pública aquesta voluntat, y rebuda ab entussiasme pe'ls seus feligresos, d'acrort ab las dignísimas Autoritats locals, determiná alsar un Creu Monumental en aquesta muntanya, vulgarment anomenada 'Lo Morral', y en aqueix mateix lloch, com á testimoni digne de la Fé cristiana, de la Esperansa católica y de la Caritat que professora la Parròquia á Cristo Redemptor del género Humá; posant solemnemént, y segons la ceremonia rituál que usa la Iglesia, la primera pedra, on lo dia vint y hú de Juriol, del any del Senyor, mil noucents hú, lo actual Sr. Ecónomo de esta Parroquia, Rnt. Joséph Tanyá Pvre., ab la cooperació del Sr. Alcalde de la població D. Joséph Audinis, u del Exm. Marquès de Palmerola D. Ignasi de Despujol, en presencia del clero y fiels de la Parroquia que ab las suas limosnas han contribuhít á alsar aquest monumént, que volen siga de eterna memoria á tots los veniders, perque uns y alttres inspirantse en los exemples de virtút que'ns doná Jesucrist en la santa Creu, nos fem participants dels merits infinits de la mateixa. Aquest es lo testimoni de fé, gratitut, y amor á Jesucrist Redemptor, dels habitants d'aquesta Parroquia, acompanyánt los nos de'ls contribuhents aquesta acta, llegida en presencia de los concurrents, firmada y sellada a, S. Hipolit de Voltregá á 21 de Juriól de 1901'. La creu fou inaugurada el 18 d'agost del mateix any. Prèviament, i coincidint amb la Festa Major de la vila, s'havien celebrat cinc dies d'actes religiosos de preparació. L'acte fou presidit pel bisbe Torras i Bages, les autoritats civils (alcalde Josep Audinis i Mata, de la casa de can Matas del carrer Major de Sant Hipòlit,actualment desapareguda), eclesiàstiques i judicials amb els Marquesos de Palmerola. L'orquestra de la Joventut Catòlica acompanya en el trajecte entre l'església parroquial i el turó del Morral, mentre pel camí s'anava resant el Rosari. L'any 2011, la creu va ser objecte d'alguns treballs de neteja i restauració. També es va millorar el camí d'accés. | 42.0167200,2.2327900 | 436478 | 4651917 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per la vessant de migdia del turó, mitjançant un sender (PR-C 49) que voreja el paratge de la font de la Sala per la seva banda de tramuntana. També s'hi pot accedir des del camí de Serratosa, seguint el camí que davalla lleugerament en direcció est fins a la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82811 | Mur de pedra de l'hort de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-de-lhort-de-la-rectoria | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.03.EA. | XVII-XX | El revestiment està degradat. | Mur de contenció que delimita l'hort de la Rectoria per la banda de migdia, disposat entre aquest edifici i la font del Sagrat Cor. Presenta unes dimensions d'uns 30 metres de longitud per uns 6 metres d'alçada. El mur s'aixeca damunt d'un aflorament de pedra natural de la zona i està bastit amb còdols de riu disposats de manera regular. Aquest parament sosté un destacable mur de tàpia, d'uns 2 metres d'alçada i que fa de tanca de l'hort. Alhora està coronat per una filera de teula àrab que evita les filtracions de l'aigua de la pluja. El parament bastit en pedra també compta amb fragments de maons disposats a les juntures, amb la intenció de regularitzar el parament. El mur de tàpia, per contra, conserva les empremtes de les tàpies que s'utilitzaren per bastir-lo. La part inferior del mur conserva les restes d'un revestiment arrebossat força degradat. | 08215-130 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 17-23 | 42.0154600,2.2380000 | 436908 | 4651774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció d'aquesta estructura està molt relacionada amb l'edifici de la Rectoria i és força probable que segueixin una cronologia paral·lela. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82812 | Tanca de còdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-codols | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.09.EA. | XX | Mur de contenció situat a la cantonada formada pel passatge Parés i el carrer de Domènec Serrabou, i que delimita el jardí de la finca a la que serveix. Presenta una longitud d'uns 34 metres, amb una alçada variable que ha anat canviant al llarg del temps en funció del nivell de circulació dels carrers. Està format per una paret de paredat bastida amb còdols de la zona, disposats de manera regular i amb les juntes amples de morter refós. Es troba capçat amb unes lloses de pedra planes. Damunt del mur s'aixeca la tanca vegetal retallada del jardí actual. | 08215-131 | Passatge Parés, 27 | Tot i que es desconeix la data exacta de construcció d'aquesta estructura, l'edifici al que pertany fou construït envers l'any 1965 (data del permís d'obres). Cal especificar que les fonts orals consultades ja indicaven que l'estructura era anterior a la construcció de la casa. Alhora, el carrer de Domènec Serrabou, popularment conegut com a carrer de l'Embut, fou inaugurat l'any 1958. Per tant, és molt probable que la tanca hagués estat construïda en una data posterior a aquesta. Segons la documentació gràfica consultada, la part més transformada de l'estructura ha estat el tram orientat al passatge Parés (portes d'accés). | 42.0149700,2.2369200 | 436818 | 4651720 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82812-foto-08215-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82812-foto-08215-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82812-foto-08215-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82813 | Pedró i capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-i-capella-de-sant-marc | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80, 117-118. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc... visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 5-6. SERRA, Montse; RIVERA, Jesús (1989). 'Unes dones engrescades estan fent camí per pujar a Sant Marc'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 14, juliol 1989, p. 4-5. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 138-139. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.04.EA. | XX | Estructura formada per un basament de planta rectangular i secció troncopiramidal, assentat damunt d'un aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Aquest basament sosté un volum rectangular rematat amb un fris i coronat per un cos també rectangular i cobert amb una petita volta de canó. Les tres parts queden diferenciades i separades per filades de maó vist. Aquest mateix material es repeteix a les cantonades del volum inferior i del fris, tot i que només a la seva cara principal, que està orientada a la vila. Al volum superior s'hi obre una fornícula d'arc de mig punt bastida amb maons disposats a sardinell. Està tancada amb una porta de dues fulles amb reixa de ferro i vidre, i alberga les imatges de Sant Marc i Santa Bàrbara. Al bell mig del basament hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANTA CREU/SANTA BÁRBARA/NO NS DEIXEU/Gudiol 1910.'. Al bell mig del fris hi ha una altra placa de pedra amb la inscripció 'SAN MARCH'. L'estructura està coronada amb una creu llatina de ferro i compta amb els paraments emblanquinats i els maons vistos pintats de color marró fosc. Envoltant l'estructura pels costats de tramuntana i llevant hi ha uns bancs de fusta i formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica de la vila. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub metàl·lic galvanitzat. | 08215-132 | Turó de Sant Marc | El pedró de Sant Marc fou construït l'any 1910. Sembla ser que l'any 1936, durant el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil, es van cremar els sants que hi havia a l'interior de la fornícula. Posteriorment foren restituïdes per les talles actuals, esculpides per l'escultor local Martí Vila i elaborades amb la fusta d'un cirerer que tenia al seu hort. Segons sembla, sota la imatge dels sants, hi havia una imatge de la Mare de Déu de la Gleva en honor a la Mare Esperança. Alhora, pels voltants de l'any 1984, els veïns del barri de la Ciutadella ja havien restaurat les imatges i la vitrina que tanca la fornícula. El camí d'en Domingo porta aquest nom en referència a Domingo Barba, que fou qui el va restaurar. Pel que fa a les escales, cal dir que foren construïdes pels mateixos veïns del barri de la Ciutadella. Anteriorment, en el mateix lloc hi havia un camí que era arranjat de tant en tant per dos veïns de la zona. De fet, durant la primera meitat del segle XX, fins i tot hi pujava la processó de Sant Marc. Des de mitjans de la dècada dels anys 60 i fins a finals dels 80, l'estat del camí va empitjorar i s'optà per la construcció de les escales. També es van construir alguns bancs dalt del turó. Les obres s'iniciaren el mes d'abril de l'any 1989 i els materials foren subvencionats per l'ajuntament. La festa d'inauguració es va celebrar el 29 d'abril de 1990. Va comptar amb la participació, entre d'altres, del Cor La Veu de Voltregà i de la cobla Els Lluïsos. En els graons de les escales hi ha gravades les inicials dels noms de la gent que hi va col·laborar. | 42.0134000,2.2347500 | 436637 | 4651547 | 1910 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del carrer de la Miranda, mitjançant unes escales d'obra construïdes pels veïns del barri. També s'hi pot arribar des del paratge de la font de la Sala, mitjançant el 'camí d'en Domingo' que hi porta directament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82814 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113-114. CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 194. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 135. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 60, 85, 89, 92-93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BSE, 1.BAMP. | XX | Hi ha grafits a l'estructura. | Font aïllada situada a l'extrem de ponent del parc, en una zona enjardinada i ombrejada. És de planta rectangular i es troba semisoterrada al terreny de la zona. Consta de tres murs de contenció bastits amb blocs de formigó arrebossats, disposats a dos nivells i situats a les cares de tramuntana, ponent i migdia. La banda de llevant, en canvi, resta oberta per facilitar l'accés als sortidors mitjançant unes escales d'obra també arrebossades. La font pròpiament dita queda ubicada al fons de l'estructura. Compta amb una pica enfonsada de planta rectangular i dos brolladors d'on emana l'aigua, un d'ells espontani i l'altre format per un broc metàl·lic. El desguàs de la pica està soterrat fins al nivell del torrent que delimita la font per la banda de tramuntana. A l'entorn de la font hi ha uns bancs de pedra bastits amb antics carreus i llindes de pedra reaprofitades, que probablement pertanyien a algun dels edificis de la vila actualment desapareguts. Una de les llindes, pràcticament sencera, està gravada amb l'any 1792 i una creu ornamentada al centre. A escassos metres a ponent de la font, i caracteritzant l'extrem de ponent del parc, destaca la presència d'un salt d'aigua integrat dins del clot o torrent de la font de la Sala, un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la vessant de migdia del turó del Morral, delimitant l'espai de la font per la banda de tramuntana. L'aigua del salt cau a l'interior d'una bassa de planta més o menys rectangular, delimitada amb un muret bastit amb totxos i arrebossat. El torrent travessa tot el parc, marxant en direcció sud-est fins al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila). | 08215-133 | Parc de la font de la Sala | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Sala a la que encara alimenta. El nom de la font prové de la masia de la Sala, que estava situada a la falda del turó del Morral, a escassa distància d'aquesta estructura. Aquesta masia, que està documentada des del segle XIII, quedà completament enrunada a principis de l'any 1890, com a conseqüència d'una esllavissada de terra i pedres d'una de les vessants del turó. Des de mitjans del segle XX, el paratge de la font ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos. Segons les informacions orals obtingudes, entre les dècades dels anys 40 i 50, la canalla anava a pescar i a agafar capgrossos a la bassa que encara es conserva a l'extrem de ponent de la zona. També s'hi anava a buscar aigua, donat que era molt apreciada i la font rajava abundantment. L'indret es va anar fent popular fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta dada no s'ha pogut contrastar). | 42.0155600,2.2305900 | 436295 | 4651790 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els accessos principals a la font es fan des del carrer i el camí de Sant Martí, passant pel dipòsit d'aigua i trencant en direcció a ponent, o bé des del carrer de la Vinya, mitjançant un camí que s'enfila en direcció al dipòsit, i que s'agafa un cop passat el CAP i la Llar dels Jubilats. Alhora, des del mirador de Sant Marc, s'hi pot accedir també mitjançant el camí d'en Domingo, un corriol que hi porta de cap. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82815 | Font del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bac-0 | CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis Voltreganès, p. 56. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24. | XIX-XX | Ha estat restaurada. | Font aïllada i reformada situada a la banda de ponent del nucli urbà, al fons d'un gran prat. Consta de dues parts diferenciades, disposades a la banda de ponent del torrent de la font de la Sala. La font pròpiament dita està situada just en el marge del torrent, en un dels repunts de la llera. Està formada per dos graons bastits amb maons i rajola ceràmica, amb un broc metàl·lic encastat per on brolla l'aigua cap a l'interior del torrent. Al seu costat, i anclada també a l'estructura, hi ha una antiga cadena de ferro. L'altra part està situada a uns 4 metres de distància del brollador en direcció oest. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada en un dels marges que caracteritzen la zona. Presenta un dipòsit interior amb una longitud aproximada d'1,30 metres, una amplada d'1 metre i una alçada d'uns 0,70 metres. Està cobert amb una volta d'arc de mig punt bastida amb pedra i la pròpia roca natural del terreny. L'accés a aquest dipòsit es fa mitjançant una obertura d'arc rebaixat bastida amb maons disposats a sardinell, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, pedra sense treballar i maons. La boca, oberta i sense portella, amida uns 0,50 metres d'amplada per uns 0,70 metres d'amplada. | 08215-134 | Torrent de la font de la Sala | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i travessa el parc de la font de la Sala en direcció sud-est fins al nucli urbà, entrant-hi per la plaça Pompeu Fabra. De fet, dins del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font del Bac a la que encara alimenta. L'aigua de la font brolla en funció de les pluges. Antigament, la font era molt visitada pels veïns de Sant Hipòlit donada la seva proximitat amb el nucli urbà. | 42.0141300,2.2328600 | 436481 | 4651630 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del carrer que circumvala per la banda oest del nucli urbà, seguint el traçat del torrent de la font de la Sala des de la plaça Pompeu Fabra. A uns 300 metres hi ha una pista de terra a mà esquerra. Cal seguir-la fins a arribar a una gran corba a la dreta. En aquest punt, cal seguir en direcció a ponent fins al fons d'un gran prat on trobarem el torrent i la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82816 | Font del Bolado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolado | GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 193. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). 'Interpretació de l'estat de les fonts de la comarca d'Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa'. Els Cingles, p. 18. Informació oral: Josep Lluis Ramírez i Montserrat Molas [Entrevista: 31-01-2020]. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24. | XX | Completament coberta de vegetació. | Font aïllada situada a l'extrem sud-est del terme municipal, tocant al de les Masies de Voltregà, en un entorn de desenvolupament urbanístic recent. Està situada dins del cabal del torrent de Mitjavila, just en el punt on aquest deixa d'estar soterrat, sota del carrer de Barcelona. L'abundant vegetació que cobreix la zona fa impossible comprobar el seu estat actual, tot i que segons la documentació consultada, la font estava formada per un broc metàl·lic per on brollava l'aigua cap a l'interior del torrent. En l'actualitat s'observa un mur de pedra que basteix el vessant de ponent del torrent i un tub de plàstic de negre que puja l'aigua del clot cap a una zona d'horts situada a escassos metres, sota del carrer de Sant Jordi. | 08215-135 | Avinguda del President Tarradellas | Antigament, la font rajava abundantment i tots els veïns de la zona hi anaven a buscar aigua per beure. Des de l'any 2013, la font es donà per desapareguda. Segons les informacions orals obtingudes es tractava d'una deu d'aigua natural que provenia d'una mina. Hi ha constància documental d'una sol·licitut efectuada pel Marquès de Palmerola a l'ajuntament demanant permís per construïr-hi un safareig. | 42.0125200,2.2424200 | 437271 | 4651444 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82816-foto-08215-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82816-foto-08215-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82816-foto-08215-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que baixa des de l'avinguda del President Tarradellas en direcció al torrent. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82817 | Rellotge de sol de can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marsal | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XX | Rellotge de sol format per una gran placa de pedra rectangular, situat a la part superior de la torre de can Marsal. Està orientat al sud-est i presenta un gnòmon de vareta desviat, amb la numeració aràbiga sense marques horaries. Les hores estan disposades de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Presenta un escut central situat sota del gnòmon i està gravat amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957 a la part inferior, sota la numeració. | 08215-136 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166700,2.2344800 | 436618 | 4651911 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82818 | Rellotge de sol de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XVIII-XX | Recentment restaurat. | Rellotge de sol esculpit damunt d'un parament rectangular bastit amb carreus de pedra i situat a l'extrem de llevant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Hipòlit, damunt d'una finestra. És del tipus vertical a migdia, està orientat al sud-oest i presenta un gnòmon de vareta desviat amb un cercle concèntric al pol. La numeració és aràbiga i pintada de color negre, amb les marques horaries indicant les hores i les mitges hores en un cicle de 8 hores, entre les 9 del matí i les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical en senyal de l'Àngelus. Aquestes marques estan pintades de color vermell. Presenta un emmarcament rectangular pintat de color negre, amb les cantonades còncaves i el coronament d'arc de mig punt. | 08215-137 | Carrer de l'Església, 6 | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82819 | Placa de l'Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lateneu | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 34. | XX | Placa commemorativa instal·lada a l'interior del vestíbul de l'edifici, al mur de migdia de la construcció. Es tracta d'una placa rectangular de marbre, gravada amb lletres negres i amb la següent inscripció: 'AQUESTS LOCALS FOREN LA SEU DE: / 'SOCIETAT CORAL VOLTREGANESA' / 'LA FRATERNAL VOLTREGANESA' / 'CASINO OBRERO DEMOCRÁTICO-LIBERAL' / 'ATENEU OBRER CULTURAL' / AGRAÏM A: / 'COOPERATIVA L'ESPERANÇA' / I / 'UNIÓ DE COOPERADORS' / LA CESSIÓ DELS SEUS LOCALS AL POBLE. / SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 1991'. L'emmarcament, de pedra, està decorat amb sanefes i motius florals. Tant a la part superior com a la inferior hi ha dos rombes centrals, el de dalt amb l'escut de la vila. | 08215-138 | Carrer del Bisbe Morgades, 1 | La placa commemora les entitats que antigament havien tingut la seu social en aquest edifici, des de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 42.0158700,2.2387300 | 436969 | 4651819 | 1991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82819-foto-08215-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82819-foto-08215-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82819-foto-08215-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82820 | Plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 29, 60, 123. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 157. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 74-75, 98, 100, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BARP. | X-XIX | No s'ha excavat mai. | Possible jaciment arqueològic situat al cor del nucli antic del municipi, al subsòl de la plaça i amb una àrea d'expectativa arqueològica establerta al seu voltant i conformada pel carrer de l'Església (a tramuntana), el passatge del Fossar (a ponent) i l'anomenada popularment plaça de l'Església (a llevant). Es tracta d'una plaça de planta irregular, d'uns 30 metres de longitut per uns 22 metres d'amplada, destinada a parc infantil i zona de lleure. Està delimitada per un mur de còdols de riu i pedra sense treballar, rematat amb lloses de pedra o bé amb maons ceràmics disposats a sardinell. L'accés principal està situat a la banda de llevant i consta d'unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre la plaça de l'Església i aquest espai. L'altre accés està situat a la cantonada entre el carrer de l'Església i el passatge del Fossar i es fa a peu pla. L'interior de l'espai consta d'un paviment tou de sauló, amb arbres i bancs disposats en tot el seu perímetre i un parterre enjardinat continu a la banda de migdia amb diferents espècies d'arbres i plantes. La plaça es completa amb diferents jocs infantils disposats al costat de ponent, un monument central dedicat a Anselm Clavé i una font actual al costat de l'accés pel passatge del Fossar. L'any 2014, a la cantonada nord-est, s'hi va instal·lar un monument commemoratiu del tricentenari dels fets de la Gleva i la crema de la vila de Sant Hipòlit l'any 1714 dins de la Guerra de Successió, per part d'Òmnium Cultural, i uns plafons informatius sobre els mateixos fets relacionats amb la 'Ruta 1714', de la Generalitat de Catalunya. | 08215-139 | Plaça Anselm Clavé | Es tracta d'un dels espais històrics del municipi, situat a redós de l'església parroquial de Sant Hipòlit (amb referències documentals des del segle X) i del nucli de població que es formà al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar integrat a la mateixa. De fet, l'espai restà ocupat pel fossar de la vila fins que fou traslladat l'any 1857 al mateix lloc on actualment hi ha la plaça Catalunya. Fou aleshores quan l'espai es transformà en la popular plaça del Fossar. Des de finals del segle XIX i fins a l'any 1931, la plaça rebé el nom oficial de plaça d'Alfons XIII. A partir d'aquest any, durant la Segona República espanyola, l'espai fou denominat plaça de Francesc Macià. Aquesta denominació es mantingué fins a mitjans dels anys 50, quan es remodelà tota la zona i s'adoptà la denominació actual. | 42.0158300,2.2366800 | 436799 | 4651816 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82820-foto-08215-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82820-foto-08215-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82820-foto-08215-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: plaça del Fossar, plaça d'Alfons XIII, plaça de Francesc Macià. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82821 | Pont vell del torrent de Mitjavila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-del-torrent-de-mitjavila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 104. MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). 'El torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 35, 56, 59-60, 94-95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.01.EA. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XX | Pont aïllat ubicat damunt del torrent de Mitjavila, al bell mig del nucli urbà. Està format per set arcs de mig punt bastits amb maons ceràmics disposats a sardinell, recolzats damunt d'unes pilastres fetes amb grans carreus de pedra. Una motllura rectilínia separa la divisòria entre aquestes dues parts. La resta de l'estructura, de la mateixa manera que les pilastres, està bastida en carreus de pedra disposats en filades regulars. La part superior o tauler està formada per un paviment asfaltat i es troba delimitada amb baranes de ferro sostingudes per uns travessers de formigó que descansen damunt de l'estructura original. Els capponts estan tancats al trànsit de vehicles mitjançant uns pilons metàl·lics disposats en filera. Cal destacar que els dos arcs situats a la banda de tramuntana de l'estructura estan tancats a l'exterior. El de l'extrem es troba tapiat i resta amagat darrera de les escales de nova construcció que comuniquen el passatge Parés amb la zona del torrent, que actualment està adequada com a zona de lleure i esbarjo per a la població. L'altre arc està tancat amb una reixa de ferro i s'utilitza com a magatzem municipal. | 08215-140 | Passatge Parés | Aquest pont fou construït al mateix temps que la carretera que uneix Sant Boi de Lluçanès amb l'actual C-17, de Barcelona a Puigcerdà (carretera BV-4608), a principis del segle XX. Respecte al tram d'aquesta carretera que travessa el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà, i segons l'expedient conservat a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, l'any 1914 el traçat original de la via fou modificat mitjançant una variant en el punt anomenat 'Torrente de la Noguereta' (en referència al torrent de Mitjavila): 'para salvar el torrente se proyecta la obra de fábrica más importante y la única que merece especial atención. Es un viaducto de siete arcos propiamente tales y dos figurados ya que los 2/3 de la longitud de su bóveda estan constituidos por el terreno natural revestido por un muro al que sirven de contrafuertes la pila central de los dos carcos y las dos pilas estribos inmediatas. La luz de los tramos es de cuatro metros. El primer arco figurado y los tres de salida de la obra, son rectos y el eje de los restantes intermedios es una curva de 20 mts de radio.' (AGDB. OPP-237). Aquesta obra anà a càrrec de l'enginyer Frederic Turell, l'enginyer director Jacint Mumbrú i el contractista Josep Casas Guiu, i s'allargà fins l'any 1918. Durant bona part del segle XX, sota del pont hi havia una sèrie d'horts de la gent del municipi. En relació al pont cal dir que, com que en origen la cota del torrent de Mitjavila era molt més profunda que en l'actualitat, l'estètica general de l'estructura era molt més esvelta gràcies a la gran alçada de les seves pilastres. Amb el soterrament del torrent l'any 1990, les pilastres foren pràcticament enterrades, deixant a la vista només la part superior del pont. La barana de protecció original, que estava bastida en pedra, fou eliminada també a conseqüència de l'ampliació del pont. L'any 2011, donat el mal estat de conservació de l'estructura i tenint en compte el volum de trànsit que suportava, fou construït el nou pont al seu costat, que actualment absorbeix tot el trànsit rodat. Alhora s'aprofità per fer treballs de consolidació a la vella estructura, enderrocant els vols d'ampliació i col·locant-hi noves baranes. Aquestes obres s'executaren l'any 2015. En l'actualitat, el pont és d'ús exclusiu per als vianants. | 42.0145700,2.2369700 | 436822 | 4651675 | 1918 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82821-foto-08215-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82821-foto-08215-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82821-foto-08215-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82822 | Antic camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-0 | ALBAREDA I SALVADÓ, Joaquim (1983). 'L'estat dels camins a la comarca d'Osona en el segle XVIII'. Revista Ausa, 105. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 43-44. ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial. Annex. FONT I GAROLERA, Jaume (2014). 'La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca'. Revista Ausa, 174. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 958, 960, 962. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 31. ORDEIG I MATA, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Revista Ausa, 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 398-399. PADRÓS, Carles (2010). 'Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona (Barcelona). Estat de la qüestió'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 28, p. 242. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.02.EA. Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08071# [Consulta: 20-03-2020]. | X-XXI | Antic camí ral que creua el terme municipal de Sant Hipòlit per la banda de ponent i en sentit nord-sud. El camí està integrat dins de la trama urbana actual de la població i entra al terme santhipolitenc des del santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) a través del pont de Malagana, situat en el límit dels dos termes. Des d'aquí avança pel carrer de la Gleva fins a enllaçar amb el nucli antic de la població passant pel carrer Major, la plaça de la Vila, el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, el carrer del Mallol i sortint del terme per la carretera de Sant Boi. En l'actualitat, bona part d'aquest camí coincideix amb el traçat del PR-C 49, des del pont de Malagana fins a la plaça Nova. En aquest punt, el sender gira pel carrer de l'Hospital seguint el mateix traçat que el camí que porta cap a Sobremunt. | 08215-141 | Terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà | En general, els camins rals documentats a l'edat Mitjana segueixen el traçat establert anteriorment pels romans. Pel que fa a la comarca d'Osona hi ha algunes vies principals identificades, mentre que la resta de traçats corresponien a una xarxa de caire més secundari. Un dels camins principals, donada la seva proximitat al terme actual de Sant Hipòlit, era el que comunicava Barcelona amb Puigcerdà, també anomenat camí de la Cerdanya o strata Cerdana, i que seguia el curs dels rius Congost, Ter i Freser. Aquesta via sortia de Vic pel nord, pel coll de Vic i per Gurb, cap a Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltregà seguint el riu Ter cap al nord, fins a Ripoll i la Cerdanya. En un document relacionat amb el terme de Voltregà datat l'any 989, es fa referència a una strada que '...vadit per Surribas et pergit ad Sanctum Ipolitum...'. I, alhora, en un altre document datat l'any 1000, es parlava d'una via que anava a Ripoll passant per Sant Hipòlit: '...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito [de Voltregà] et vadit ad Ripol...l' (Padrós, 2010: 242). Posteriorment, en l'informe de la zona redactat pel viatger Francisco de Zamora l'any 1788, també es parla del 'camino de herradura de la villa de Ripoll y demás pueblos de la Montaña a Vich'. Segons l'autor, i malgrat les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc per on circulava antigament i es torna a mencionar específicament Sant Hipòlit (Albareda, 1983: 43-44). | 42.0114900,2.2362000 | 436755 | 4651334 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82823 | Pont de Malagana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-malagana | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 74-75. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.03.EA. | XX | El paviment superior està degradat, així com les baranes. Abundant vegetació al torrent. | Pont aïllat i completament reformat, situat a l'extrem de migdia del terme municipal, damunt del torrent de la Noguereta. Està format per un sol arc de mig punt, amb tota l'estructura bastida en formigó. La part superior o tauler presenta un paviment asfaltat ens força mal estat de conservació, i es troba delimitada amb unes baranes metàl·liques que actualment es troben una mica vençudes, probablement per l'acció del vent. | 08215-142 | Carrer del torrent de la Noguereta | Aquest pont forma part del traçat de l'antic camí ral medieval que comunicava el santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) amb la població de Sant Hipòlit, entrant per la banda de migdia del terme municipal i salvant el pas damunt del torrent de la Noguereta. El pont fou reformat l'any 1992. Segons consta a la memòria d'execució d'aquesta obra custodiada a l'arxiu municipal de la vila, 'el pont tenia una amplada molt xica, però va soportar força tràfec rodat fins ara, unint les trames viaries dels dos municipis. Actualment, només hi resta la meitat del mateix, en part degut als materials febles utilitzats en la seva construcció, i en part a la vellesa propia de l'obra. Es planteja per tant substituir la part malmesa i reforçar l'existent. Aquesta memoria té com a finalitat, el plantejar l'actuació urgent en aquest pont, a fi de tornar a restablir el tràfec rodat i garantir la seguretat del pas per sobre d'ell' (AMSHV. c.1006). El renom de Malagana fa referència a una llegenda popular relacionada amb la construcció del pont. Segons sembla, la seva construcció depenia de l'acord entre tres parts: l'ajuntament de Sant Hipòlit, el de les Masies i diferents propietaris de la zona. Un d'aquests propietaris es mostrava reticient a signar el document dacord, tot i que finalment, i pressionat pels altres, va accedir-hi tot exclamant: 'Bueno ja us ho firmo però que consti que ho faig de mala gana!' (Anglada, 2008: 74-75). Popularment, aquest renom també es va utilitzar per designar el torrent de la Noguereta. | 42.0113600,2.2361600 | 436752 | 4651320 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82823-foto-08215-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82823-foto-08215-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82823-foto-08215-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82824 | Antic camí ral a l'hospital de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-lhospital-de-sant-hipolit | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVIII-XXI | Antic camí ral que conduïa directament cap a l'hospital de Sant Hipòlit. El camí entrava al terme santhipolitenc des de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (actual BV-4608), pel costat de l'actual cementiri. Baixava en direcció sud-est pel carrer dels Sants Màrtirs i enllaçava amb el carrer de l'Hospital fins al sanatori i, una mica més endavant, amb el nucli antic de la vila, just a l'encreuament entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i del Mallol, a la plaça Nova. L'hospital estava situat en els actuals jardins de la Llar dels Jubilats. | 08215-143 | Carrer de l'Hospital - Carrer dels Sants Màrtirs | 42.0164700,2.2351900 | 436676 | 4651888 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 82825 | Antic camí ral a Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-sant-marti-de-sobremunt | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVII-XXI | Antic camí ral que comunicava la vila de Sant Hipòlit amb Sant Martí de Sobremunt. El seu traçat s'originava des del tram central del carrer de l'Hospital, uns metres més enllà d'on estava situat l'hospital de Sant Hipòlit. El camí s'enfilava pel carrer de Sant Martí fins a Sant Martí de Sobremunt, passant pel camí de Sant Martí, situat a la banda de migdia del turó del Morral, en direcció a ponent. En l'actualitat, una part d'aquest camí coincideix amb el traçat del sender PR-C 49. | 08215-144 | Camí de Sant Martí | 42.0162900,2.2335900 | 436544 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 82826 | Font de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-del-roser | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 49-50. CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis Voltreganès, p. 55. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 85, 88, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.02.EA. | XVII-XX | Estructura formada per un espai de planta rectangular, d'uns 4,50 metres d'amplada per uns 5 metres de profunditat, cobert internament per una volta d'arc rebaixat. Aquest espai s'obre al carrer Major mitjançant un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de carreus de pedra disposat fins a l'arrencada de la volta i rematat amb una destacable cornisa motllurada. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc de mig punt apetxinada amb la imatge de la Mare de Déu. El brollador, format per una aixeta de llautó, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra rectangular integrada en un dels bancs correguts que ressegueixen el perímetre. Damunt de l'aixeta, i esculpida en un dels carreus del mur, hi ha la següent inscripció: 'BEU Y T'. Els bancs són bastits amb carreus de pedra i estan decorats amb unes motllures rectilínies. Pel que fa als murs laterals, compten amb uns sòcols d'1,5 metres d'alçada aproximada bastits també amb carreus de pedra. La resta dels paraments i la volta compten amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc. L'enllosat interior també és de pedra. En l'actualitat, la font es troba integrada a l'extrem sud-oest d'un edifici d'habitatges de nova planta i està coberta per un sostre pla utilitzat com a terrassa i delimitat amb una barana de ferro assentada damunt d'una cornisa esglaonada bastida amb maons ceràmics arrebossats. | 08215-145 | Carrer Major, 6 | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Mare de Déu, tot i que en l'actualitat està connectada a la xarxa municipal. Aquesta font rajava abundantment, fet que provocava que la gent del poble hi anés a buscar aigua abans de l'arribada de la xarxa corrent i potable a les cases de Sant Hipòlit, documentada entre les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX. Segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal, a principis del segle XX (any 1906), la font comptava amb dues aixetes: 'adquirir un grifo nuevo para cambiar uno de los dos que hay en la fuente de 'Mitja Vila' ó de la 'Mare de Deu'' (Anglada, 2008: 78). Els bancs correguts estan bastits amb les margues característiques de la zona: de color gris blavós, sorrenques i fossilíferes. | 42.0149500,2.2360400 | 436745 | 4651718 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82826-foto-08215-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82826-foto-08215-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82826-foto-08215-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la font: font de la Mare de Déu, font de Mitja Vila. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82827 | Font del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sagrat-cor | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.04.EA. | XX | Els revestiments arrebossats estan força degradats. | Font situada a l'extrem de llevant del mur posterior de l'hort de la rectoria, amb la façana orientada el passatge Parés. Consta d'un espai de planta rectangular, cobert internament per una alta volta d'arc de mig punt amb les impostes formades per dos perfils metàl·lics laminats que recorren el perímetre dels murs laterals, tant exteriorment com interior. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de paredat. El brollador, format per una aixeta metàl·lica de recent factura, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra circular amb decantador, que està integrada en un pedrís també de paredat. Damunt de l'aixeta, i encastat a la part superior del mur, hi ha un plafó de rajoles ceràmiques vidrades acolorides amb el coronament arrodonit. Està decorat amb motius vegetals i florals, el nom de la font i un cor central rematat amb una creu llatina. L'espai interior compta amb un paviment de pedra irregular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. A l'exterior, la part superior de la font està coberta amb el propi ferm de l'hort de la rectoria i està delimitada amb una barana de ferro treballat disposada entre tres pilars bastits amb maons ceràmics amb els coronaments esglaonats. | 08215-146 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 23 | 42.0154700,2.2381800 | 436923 | 4651775 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82828 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-1 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.05.EA. | XX | Font urbana integrada a la tanca d'obra que delimita la finca nº 94 del carrer. Està formada per una fornícula d'arc rebaixat bastida amb carreus de pedra, amb la clau destacada i decorada amb una creu en forma d'aspa i la inscripció 'ANY 1947' als laterals de la mateixa. Presenta una pica de pedra de planta semicircular que sobresurt respecte l'alçat de la tanca i compta amb una aixeta de botó metàl·lica. Sota d'aquest brollador hi ha gravat l'any 1997 al bell mig del parament interior de la fornícula. La construcció és bastida en pedra, amb l'interior de la fornícula arrebossat. | 08215-147 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 94 | La font va ser restaurada l'any 1997. Segons les informacions obtingudes dels veïns de la zona, aquesta font no va ser mai gaire utilitzada. | 42.0147600,2.2410800 | 437162 | 4651694 | 1947 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82828-foto-08215-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82828-foto-08215-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82828-foto-08215-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82829 | Monument a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-mossen-jacint-verdaguer | SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 16. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.01.EA. | XX | Monument de pedra format per la juxtaposició d'un esvelt monòlit i un pedestal més baix adossat a la seva cara frontal, ambdós de secció troncopiramidal i assentats damunt d'un basament de planta rectangular. El frontal compta amb un bust central del poeta esculpit en alt relleu i situat damunt del pedestal, mentre que a la part superior del monòlit hi ha les quatre barres de la senyera esculpides en baix relleu. Alhora, el monòlit també està decorat amb unes incisions laterals esculpides a mode d'espigues. Encastada al bell mig del pedestal hi ha una placa metàl·lica de forma quadrada gravada amb els versos següents: 'A JACINT VERDAGUER / Cada mot de la llengua catalana / així ressona encara ple de tu / i és un crit que / arrenglera i agermana / que ens hi sentim / tan immortals / com tu / VENTURA GASSOL'. Sota seu, de menors dimensions, hi ha una altra placa amb la data '5-4-87', que fa referència a la data d'instal·lació del monument. El monument està envoltat per un parterre circular enjardinat i envoltat per tres xiprers. | 08215-148 | Passatge Parés | La construcció del monument fou una iniciativa d'en Martí Casas, primer president de l'entitat Amics de Verdaguer de Sant Hipòlit i la Gleva, i fou inaugurat el dia 5 d'abril de l'any 1987. Prèviament, durant l'any anterior, l'entitat dugué a terme una campanya de recollida de fons populars per a la seva construcció. De fet, cal destacar la publicació d'una auca dedicada al monument, amb dibuixos de la il·lustradora Pilarín Bayés i textos d'un dels membres de l'entitat, l'Assumpta Castanyer. Els versos de la placa frontal són obra del poeta i polític català Bonaventura Gassol i Rovira. Cada any, la Flama del Canigó és rebuda davant d'aquest monument la nit de Sant Joan. L'any 2011, en motiu de les obres de construcció del nou pont sobre el torrent de Mitjavila, el monument fou traslladat uns quants metres més cap al sud respecte a la seva ubicació original. | 42.0142800,2.2371400 | 436836 | 4651643 | 1987 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82829-foto-08215-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82829-foto-08215-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82829-foto-08215-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82830 | Placa del passatge Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-pares | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93-94. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 134. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. | XX | Placa de marbre situada a la façana principal de la casa Tort, entre els dos balcons de la primera planta. És rectangular i està fixada al parament mitjançant quatre anclatges metàl·lics situats a les cantonades de la peça. Presenta la següent inscripció: 'PASSATGE PARÉS / Homenatge d'agraiment / al bon patrici / en Josep Parés i Arboix / qui gestionà amb eficàcia / el trànzit de la carretera / per dins de la vila / St. Hipòlit de Voltregà X-IX-MCMXXII'. La inscripció està gravada dins d'un marc decorat amb motius geomètrics, que imiten la mateixa forma quadrada que els anclatges. | 08215-149 | Passatge Parés, 22 | Aquesta placa està relacionada amb l'obertura del passatge Parés, efectuada probablement durant les dues primeres dècades del segle XX. Aquesta obra comportà l'enderroc d'alguns edificis que seguien el traçat del carrer dels Marquesos de Palmerola entre els dos trams inicials i està relacionada amb la construcció de la carretera que uneix Sant Boi del Lluçanès amb l'actual C-17, de Barcelona a Puigcerdà (carretera BV-4608). Alhora, la placa fa referència a Josep Parés i Arboix, secretari de la Diputació Provincial de Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX. | 42.0155300,2.2384500 | 436945 | 4651781 | 1922 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82830-foto-08215-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82830-foto-08215-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82830-foto-08215-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82831 | Escultura de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-del-pilar | SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 30. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.02.EA. | XX | Petita imatge de la Mare de Déu del Pilar realitzada amb una planxa d'acer perfilada de color negre i envoltada per una gran aurèola metàl·lica de color gris clar. La imatge està situada damunt d'un con de pedra sorrenca decorat amb motius geomètrics. Alhora, aquest con es troba assentat damunt d'un pilar bastit amb maons ceràmics vistos, amb el basament i el capitell de pedra serrada. A la cara frontal d'aquest pilar, que està orientada a migdia, hi ha una placa metàl·lica disposada a mode de pergamí, amb la següent inscripció: 'HOMENATGE A L'AMISTAT / Agraïment d'un poble a l'amic / Luis Badia i Torras / Mestre. / Escriptor i poeta / Durant anys ha contribuït al / progrés Cultural del Voltreganès / Callús 11-XI-1920 / Navàs 8-XII-1998'. Sota d'aquesta placa hi ha una creu llatina metàl·lica amb els àngles apuntats. Finalment, aquest pilar es situa damunt d'un basament de planta quadrada bastit en maons i amb les cantonades embellides amb pedra. Tot el conjunt està situat al bell mig d'una illa viària enjardinada de planta triangular i està delimitat amb una cadena de ferro. Aquesta illa està situada en la prolongació del carrer del Mallol envers la banda de tramuntana del nucli urbà. | 08215-150 | Carretera de Sant Boi de Lluçanès | Aquest monument fou construït l'any 1999. Es tracta d'un homenatge a Lluís Badia i Torras, professor i poeta bagenc que destacà per la seva gran activitat educativa, cultural i política durant bona part del segle XX. La imatge de la Mare de Déu del Pilar fa referència al barri al que dóna nom, que està situat a la banda de tramuntana del nucli urbà de Sant Hipòlit. | 42.0187100,2.2356500 | 436717 | 4652136 | 1999 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82832 | Creu del Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-viacrucis | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.03.EA. | XX | La inscripció està força degradada. | Creu aïllada situada al costat del pont de Malagana, entre la vorera de migdia del carrer i el torrent de la Noguereta. Consta d'un basament format per dos cubs de pedra esglaonats amb les arestes treballades, que sostenen un pilar de pedra treballat i coronat per una creu patent de ferro de color negre amb els extrems dels braços arrodonits. La cara frontal, orientada al carrer, compta amb una inscripció situada al centre del pilar força malmesa, tot i que encara s'hi pot llegir 'ANY 1930'. L'estructura es troba assentada damunt d'una base de formigó irregular envoltada per un parterre enjardinat. | 08215-151 | Carrer del torrent de la Noguereta | Es tracta d'una de les estacions principals del Viacrucis de Sant Hipòlit, que es celebra per Setmana Santa. La creu ha estat molt modificada al llarg del temps i, probablement, la data fa referència a una d'aquestes intervencions. Durant les obres d'urbanització de la zona durant la primera dècada del segle XXI, la creu fou desplaçada uns metres més cap al sud respecte a la seva ubicació original, situada al peu del carrer de la Gleva i seguint el traçat de l'antic camí ral. | 42.0113200,2.2362400 | 436758 | 4651315 | 1930 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82832-foto-08215-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82832-foto-08215-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82832-foto-08215-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 82833 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-7 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.05.EA. | XX | Monument de pedra situat al bell mig de la plaça i amb la cara principal orientada a llevant, on es troba l'accés principal a l'espai. Està format per un pedestal de planta quadrada, amb el basament i el capitell motllurats. La cara principal està esculpida amb l'escut dels Cors de Clavé i la següent inscripció: 'SANT HIPÒLIT / DE / VOLTREGÀ / A / CLAVÉ'. Per contra, a la cara oposada, s'hi llegeix: 'UN PETIT POBLE / A / UN GRAN / MESTRE / 24-4-1955'. Aquest pilar està coronat per un bust de pedra blanca, representatiu del músic, poeta i polític català. L'estructura està delimitada per un parterre enjardinat de planta rectangular, format per un sòcol bastit amb carreus i un petit muret, amb les cantonades emfatitzades per uns daus de pedra enllaçats per una barana de ferro treballat de color negre. | 08215-152 | Plaça Anselm Clavé | El projecte de construcció del monument a Josep Anselm Clavé, custodiat a l'arxiu municipal, data de l'any 1954. L'any següent, en motiu de la col·locació al seu emplaçament actual, l'antiga plaça del Fossar fou remodelada, adoptant d'aquesta manera el nom actual. L'encarregat de les obres fou en Ramon Guiu Cabanas, amb un cost de 4.327 pessetes. El bust que corona el monument és obra de l'escultor J. Puigdollers. Els anomenats Cors de Clavé eren un conjunt de societats fundades per Josep Anselm Clavé a mitjans del segle XIX, amb l'objectiu de millorar la cultura del proletariat mitjançant el cant i la música. | 42.0158300,2.2367000 | 436801 | 4651816 | 1955 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82833-foto-08215-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82833-foto-08215-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82833-foto-08215-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82834 | Monument a Sant Joan Baptista de la Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-joan-baptista-de-la-salle | COL·LEGI SAGRATS CORS (1989). Centenari del Col·legi Sagrats Cors, 1889-1989. Sant Hipòlit de Voltregà: Col·legi Sagrats Cors, p. 28. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.06.EA. | XX | Monument situat a la cantonada formada per la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Hipòlit i la façana de migdia de la capella del Santíssim, en el primer tram del carrer de l'Església. Consta d'un pedestal de pedra sorrenca i planta quadrada gravat amb la següent inscripció: 'VOLTREGÀ / A / S. JUAN Bª / DE LA SALLE'. Damunt seu es situa un bust de pedra representatiu del fundador de les escoles La Salle. El monument està situat a l'interior d'un parterre triangular adossat a la cantonada i delimitat amb un petit muret d'obra rematat amb lloses planes. El monument es completa amb una instal·lació decorativa adossada a les façanes que conformen la cantonada. Presenta uns 4 metres d'alçada i està formada per una successió d'arcs de mig punt disposats a mode de galeria, bastits amb filades de maó vist i disposats damunt de pilars amb les impostes motllurades. L'espai entre aquests arcs i fins a la part superior de la instal·lació compta amb un revestiment arrebossat, només disposat en filades horitzontals a la part superior. Darrera del bust hi ha dos xiprers. | 08215-153 | Carrer de l'Església, 6 | El monument públic en honor a Sant Joan Baptista de la Salle fou inaugurat el 15 d'agost de l'any 1954. Fou beneït pel bisbe de Vic i hi assistiren els Germans Assistent i Provincial, entre d'altres eclesiàstics i bona part dels veïns del poble. De fet, es tracta d'un homenatge de la vila de Sant Hipòlit al germà fundador de La Salle, en agraïment per l'escola fundada a la vila. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es conserva tant el projecte d'execució com la petició per a la seva instal·lació, signada per 'el Hermano Francisco Sánchez' (AMSHV c.602). | 42.0158100,2.2373800 | 436857 | 4651813 | 1954 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82834-foto-08215-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82834-foto-08215-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82834-foto-08215-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 82835 | Monument de la plaça Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-catalunya | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76. Http://www.rehabitus.cat/ [Consulta: 24-03-2020]. | XX | Monument aïllat i situat a l'extrem nord-est de la plaça Catalunya. Es tracta d'una estructura de planta rectangular formada per una successió de quatre grans peces de pedra i forma trapezoïdal, ubicades damunt d'un sòcol lleugerament inclinat revestit amb planxa metàl·lica. Cada peça està decorada amb un escut de pedra esculpit en alt relleu, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb els noms de cada una gravats a la part inferior. | 08215-154 | Plaça Catalunya | Des de l'any 1857, l'espai que actualment ocupa la plaça Catalunya corresponia al cementiri de la vila (la llinda del portal d'accés al recinte tenia inscrita aquesta data). A finals de la dècada dels anys 60 del segle XX, amb el desenvolupament social i urbanístic experimentat a la vila i l'estat de ruïna que presentava el cementiri, es va decidir traslladar-lo al seu emplaçament actual (carretera de Sant Boi de Lluçanès). L'any 1973, l'antic cementiri fou enderrocat donant pas a la urbanització la plaça Catalunya. La darrera remodelació de la plaça finalitzà el mes de desembre de l'any 2009. Es canvià la seva fisonomia treient els arbres que hi havia i la font que no funcionava, entre d'altres arranjaments. Els escuts del monument, que estaven instal·lats a la font i donaven nom a la plaça, es conservaren, readaptant-los en aquest nou monument. Són obra de l'escultor local Martí Vila. | 42.0151000,2.2416000 | 437206 | 4651731 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82835-foto-08215-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82835-foto-08215-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82835-foto-08215-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 82836 | Font de la Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pista | CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà, p. 115. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.07.EA. | XX | Font aïllada de planta més o menys trapezoïdal, formada per un mur de còdols de pedra de riu lleugerament corbat, i amb un coronament esglaonat rematat amb lloses de pedra planes. Presenta tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb còdols de pedra allargats. Les laterals compten amb els ampits de pedra, mentre que la central està tapiada amb un destacable mosaic bastit amb petits còdols de pedra de color gris i rosat, amb les inicials 'IR' encerclades al centre del parament. Sota d'aquest cercle hi ha el brollador, format per una aixeta de botó metàl·lica. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra treballada de planta semicircular, assentada damunt d'un sòcol bastit amb còdols de riu. La part posterior de la font està delimitada amb un petit muret de planta trapezoïdal, disposat a mode de sorral. | 08215-155 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | La construcció d'aquesta font està relacionada amb la fundació del Club Patí Voltregà per obra de Victoriano Oliveras de la Riva l'1 de novembre de l'any 1955, data d'inauguració de la Pista d'hoquei del municipi. Entre l'any 1955 i 1959, les instal·lacions del club prengueren forma amb la remodelació dels vestidors de l'antic camp de futbol, la construcció del pavelló i l'enjardinament de tota la zona que acompanya el complex. De fet és probable que la construcció de la font estigui relacionada directament amb aquest enjardinament, que s'ha conservat fins a l'actualitat tot i les reformes efectuades en els darrers anys. En origen, damunt dels ampits de les obertures laterals que emmarquen la font, hi havia uns destacables gerros de ceràmica de grans dimensions. La modificació de la rasant actual de la zona ha enterrat lleugerament el conjunt de la font. | 42.0142400,2.2383000 | 436932 | 4651638 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82836-foto-08215-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82836-foto-08215-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82836-foto-08215-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml