API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
98587	Rellotge de sol de ca n'Oliveres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-noliveres	<p>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). </span></span></span></span></span><em><span>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</span></em><span><span><span><span><span>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XXI	Rellotge de nova construcció realitzat l'any 2021 durant la rehabilitació del mas. Existia un al mateix lloc abans de la restauració, però estava tant deteriorat que va ser substituït per l'actual.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol de forma rectangular i vertical declinant. Està esgrafiat a la façana en color salmó, amb línies horàries des de les 8 del matí a les 4 de la tarda amb números romans, a més de línies que indiquen les mitges hores. Queda emmarcat per una sanefa de color blanc, i tant els números com les línies són de color vermellós. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior, centrat, hi ha un sol de color vermell d’on surt un gnòmon de vareta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins de la sanefa, a la banda superior, figura l’any de construcció del mas i l’any de la restauració en números romans MDXXIX MMXXI. A la cantonada inferior esquerra hi ha la inscripció incisa manuscrita '<em>Can Oliveres'</em> i a la cantonada inferior dreta, també de manera incisa manuscrita, posa '<em>Can Fatjo'</em>. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un rellotge d'autor de disseny orientat al sud.</span></span></span></span></span></span></p>	08221-49	C/ Oliveres, s/n.	<p>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i executar diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</p> <p>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada, etc. sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</p>	41.3980179,2.0782359	422946	4583352	2021	08221	Sant Just Desvern	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98587-l1430857.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98587-l1430858.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98587-l1430853.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			BPU\|BCIL	2025-09-28 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	G. Codina	Abans de la restauració de la masia, de l'any 2021, hi havia un rellotge de sol a la mateixa ubicació del qual només quedava el gnòmon. Amb la rehabilitació de l’edifici, es va realitzar l’actual rellotge.L’antic, ja perdut, figura a l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el número 6797.	119\|98	47	1.3	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98589	Can Campreciós - Can Preciós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camprecios-can-precios	<p><span><span><span><span><span>CARBONELL I CALDERS, Joaquim (2002). <em>Vida escrita pel mateix Miquel Rius i Vives</em> a <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XI, </em>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 58. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>fitxa 3. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XIV		<p>Masia de planta baixa i pis que destaca per la seva façana asimètrica i la singularitat de la seva xemeneia, dividida en dues parts. <span lang='FR'><span><span>Té una eixida o pati pel cantó que dona al carrer Mare de Déu dels Dolors cantonada Plaça Campreciós. </span></span></span><span><span><span><span>La finca originària s’estenia des de la Plaça Campreciós, on hi havia el pou i un gran hort tancant amb parets, seguia pel torrent que baixava ja del carrer Badó, arribava a l’actual carrer de Miquel Reverter i d’allà fins a l’actual carrer verge dels Dolors fins a trobar de nou el carrer Campreciós.</span></span></span></span></p> <p>A la planta baixa hi ha quatre eixos amb buits distribuïts de manera desigual: al centre s’ubica una porta adovellada amb arc escarser, flanquejada a la dreta per una altra porta emmarcada amb maons i una finestra baixa del mateix estil. A l’extrem dret, una petita finestra quadrada amb reixa de ferro completa la composició.</p> <p>A la planta superior, tres eixos alberguen tres obertures. La central és una finestra rectangular de doble batent amb arc de llinda i emmarcat de pedra esglaonat, mentre que les laterals, de dimensions desiguals, mantenen el mateix estil. Entre la finestra de l’esquerra i la central es troba el rellotge de sol, un element identificatiu de la masia de can Campreciós. </p> <p>La façana posterior segueix un esquema auster amb tres finestres amb arc escarser a la planta baixa i quatre finestres amb arc de llinda a la superior. La coberta, a dues aigües amb teula àrab, mostra pendents desiguals que reflecteixen l’adaptació de l’edifici al seu entorn. </p> <p>A l’interior, una llinda porta gravada la data de '1640', mentre que a la façana hi ha una altra inscripció que data del '1622'. Com a característica afegida, la masia conserva un celler excavat a terra, un testimoni del seu passat agrícola. Aquest conjunt de detalls arquitectònics i històrics fan de l’edifici un exemple interessant del patrimoni rural català.</p>	08221-50	Passatge Sant Lluís, 2.	<p>La història de can Campreciós, una de les masies més antigues de Sant Just Desvern, es remunta a l’any 1326, quan apareixen les primeres notícies de la família que hi residia, identificada com a propietària del mas conegut erròniament en aquell moment com can Preciós. <span><span><span>El 1414 el cap de casa era en Guillem Camppreciós. En els Fogatges de 1515 i 1516 hi trobem en Joan Campprecios com a cap de casa de la masia. </span></span></span>Al llarg dels segles, la masia va evolucionar, adoptant el nom actual durant el segle XVII. </p> <p>El 1615 s'esmenta Pau Campreciós, un pagès de Sant Just, com a comprador d’una peça de terra, un indici de l’expansió econòmica i patrimonial de la família.</p> <p>Durant aquest període, l’increment del nombre de membres va portar alguns d’ells a establir-se com a masovers en altres cases de la zona. L’any 1635 torna a haver-hi registres de la casa, i el maig de 1659 es documenta que Andreu Campreciós era el propietari d’aquesta heretat, ja coneguda des de feia anys amb el nom de can Campreciós. <span><span><span>L’edifici va ser reformat, tal i com ens mostra la llinda de la finestra del primer pis que data del 1622. A l’interior hi ha una llinda que duu la data de 1640.</span></span></span></p> <p>Durant el segle XIX, la masia experimenta diversos canvis en l’ús i la titularitat. El 1814 es documenta que la casa estava deshabitada, i l’any següent es lloga a masovers. Posteriorment, el 1844, torna a ser habitada de forma directa. En aquesta època, can Campreciós, com altres masies del voltant, disposava de premses per elaborar vi i oli, a més d’establiments per al bestiar i magatzems per emmagatzemar aliments.</p> <p>A mitjan segle XIX, la família Modolell, propietària de la masia, decideix construir una nova residència al llarg de la carretera principal i destinar l’antiga masia a habitatges de lloguer, reorganitzant-ne els espais interiors en diverses unitats residencials. Aquest ús es va mantenir durant molts anys, amb alteracions significatives per adaptar-la a les necessitats dels nous inquilins.</p> <p>Les restauracions més recents es van realitzar el 1983, el 2000 i el 2021, valorant el seu patrimoni històric i arquitectònic mentre s’adaptava a les necessitats contemporànies.</p>	41.3854500,2.0752900	422685	4581960	1317	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98589-05003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98589-05002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98589-05001.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum			94\|119\|85	45	1.1	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98592	Can Madurallet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madurallet	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 67. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII a partir del cadastre de 1716”. <em>Pedralbes: revista d’història moderna</em>, p. 452-467.</p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 7.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XIV		<p>Casa tradicional de planta baixa i pis amb elements arquitectònics senzills i funcionalitat adaptada a l’entorn rural. La façana es presenta arrebossada i pintada de blanc. La composició és simètrica, amb tres eixos verticals d’obertures, que es distribueixen entre els diferents nivells. </p> <p>A la planta baixa trobem una porta d’accés amb un arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra que destaquen per la seva textura i tonalitat contrastant amb el blanc del mur. A la dreta de la porta principal hi ha una finestra rectangular amb brancals i llinda de pedra, equipada amb una reixa de ferro forjat que afegeix protecció i detall artesanal. A la dreta hi trobem una obertura de característiques similars però de mida més petita.</p> <p>A la planta superior, els tres eixos d’obertures són ocupats per finestres rectangulars, totes amb brancals i llindes també en pedra. Les dues finestres laterals són d’una mida similar. </p> <p>A la part superior, la coberta de teula àrab a dues aigües sobresurt lleugerament, creant un ràfec sobresortint que protegeix la façana de la pluja.</p> <p>En general, l’ús de materials naturals com la pedra i la teula, juntament amb la simplicitat de les línies i els elements decoratius moderats, defineixen l’encant d’aquesta casa, que combina funcionalitat amb un fort arrelament estètic al seu context històric i geogràfic.</p>	08221-51	C/ de l'Església, 4.	<p>Els orígens de la història de can Madurallet són incerts i es remunten a l’època medieval. El seu nom original s’ha perdut en el temps, però les primeres referències documentades daten de l’any 1356, quan es registra la venda d’una peça de terra plantada a un lloc conegut com a Fontanella, prop de la parròquia de Sant Just Desvern. Aquesta propietat pertanyia a Pere Carbonell, anomenat 'de la Plassa', segons un document conservat a l’arxiu de la catedral de Barcelona.</p> <p>Al segle XVI o principis del XVII, segons la documentació i el relat llegendari, la masia va ser l’escenari d’un crim misteriós. La víctima, Jaume Carbonell, va ser trobada morta en circumstàncies estranyes, i es diu que la seva mort va ser encoberta per alts càrrecs de la justícia barcelonina. Aquest fet es vincula amb la llegenda de Pere Porter i el seu viatge a l’infern, en la qual es relata com quatre magistrats que havien manipulat el cas van ser condemnats a patir eternament en el més enllà. Aquest episodi, tot i no estar plenament documentat, forma part de la tradició oral associada a la masia i la seva història.</p> <p>Al segle XVII, la casa era coneguda com a can Carbonell de la Plaça, un nom que la distingia d’altres famílies Carbonell de la zona. Segons una nota del rector Dr. Bonells de l’any 1659, la propietat havia estat en mans d’Antich Duran i el seu fill Gaspar Duran abans de passar a altres propietaris. Amb el temps, la casa va ser adquirida per Jaume Modolell l’any 1709, i a partir d’aquest moment el nom de la propietat va anar evolucionant. L’any 1753 ja es coneixia com a can Modolell de la Plaça, nom que finalment derivaria en can Madurallet, la denominació actual.</p> <p>Situada en una petita finca, can Madurallet es trobava dins d’un conjunt de cases, envoltada per terres de cultiu i delimitada per diversos elements naturals i edificis. A l’oest, limitava amb la casa dels Ginestar i can Campreciós, mentre que a l’est confrontava amb les terres dels Pares Carmelitans.</p> <p>L’accés a la masia es feia a través d’un petit carreró que passava rere els horts d’en Cardona, creant una connexió directa amb el seu entorn agrícola. Envoltada de vinyes i terres de conreu, can Madurallet va mantenir durant segles un estil de vida lligat a l’activitat pagesa, tot conservant el pes de la seva història i la llegenda associada al misteriós crim que va marcar el seu passat.</p> <p><span><span><span><span><span>La planta baixa va ser la seu del despatx de l’arquitecte Pep Vernier, i l’altra meitat va ser durant anys la seu de la Societat de Caçadors de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p>	41.3856626,2.0758837	422734	4581982		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98592-05101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98592-05102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98592-05103.jpg	Legal	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Marina Peris- Kuanum			119\|85	45	1.1	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98593	Creu del Raval de la creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-raval-de-la-creu	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli; RIERA PRENAFETA, Francesc (1991). '</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cap a una possible reconstrucció de la creu de terme de l’hostal vell'.</span><em><span> Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, </span></em><span>núm. 3, p. 33-42.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p>	XVI-XVII	De la creu original, destruïda l'any 1868, només es conserven alguns elements com la columna principal, un fragment del basament i part del capitell central. La reconstrucció realitzada l'any 2008 va emprar els fragments originals, reproduint els elements que mancaven.	<p>De l’antiga creu de terme, només es conserven alguns elements dispersos que formaven part del conjunt original, ara fragmentat. Entre els vestigis que han arribat fins avui es troben la columna principal, una pedra part del basament original i part del capitell central. La creu s’ha perdut amb el pas del temps.</p> <p>La columna està formada per sis blocs de pedra en forma octogonal. Descansa sobre una base també de disseny octogonal i forma tronco piramidal que es recolza en una base moderna dividida en tres parts, sent la més gran sobre la que es recolza tota l’estructura. </p> <p>El capitell que també segueix la forma octogonal, està adornat amb petits relleus que representen figures de sants i evangelistes. Entre aquestes imatges es poden identificar clarament Sant Andreu i Sant Jaume.</p> <p>A la part superior, una creu que substitueix la desapareguda creu original, <span><span><span>amb una imatge de Marededeu còpia de l’existent a la façana de l’església (que es pensa estava a la creu original), </span></span></span><span><span>completa el conjunt.</span></span></p>	08221-52	C/ de la Creu, 34.	<p>Aquesta creu va ser un referent simbòlic per al municipi fins al seu enderrocament l’any 1868 durant la Revolució de Setembre, en què moltes creus i símbols religiosos van ser desmantellats.</p> <p>Després de la seva destrucció, les restes de la creu van dispersar-se per diferents llocs del municipi. <span><span><span><span>Una part de la columna va romandre encastada <span>al marge de pedra dels terrenys de can Sagrera amb can Aguilera </span>fins que l’any 1990, <span>arran d’uns moviments de terres </span><span>el Grup Espeleològic Rats Penats la va recuperar</span> durant unes obres i <span>la</span> diposit<span>à</span> <span>al seu local de can Ginestar.</span></span></span></span></span></p> <p>El capitell es va conservar a l’antic Hostal Vell o Hostal de la Creu durant molts anys, fins que es va traslladar a la biblioteca pública de can Ginestar. Paral·lelament, una petita imatge de la Verge, que es creu que presidia una de les cares de la creu, es va encastar a l’exterior de la capella del Sagrament de l’església parroquial, on encara es conserva avui dia.</p> <p>Fins a la inauguració de la primera Biblioteca Municipal a l’edifici del Parador, les restes de la creu van estar dipositades al pati de l’Hostal Vell. Posteriorment, el senyor Just Petit Poll, propietari de l’edifici, va cedir-les a la biblioteca municipal per garantir-ne la preservació.</p> <p><span><span><span>Atenent la decisió del Consell Popular de Cultura de 14 de febrer de 2007 que decidí entre tres propostes d’emplaçament, </span></span></span><span><span>finalment, l’any 2008 es va dur a terme</span></span> el procés de restauració de la creu original, aprofitant els fragments que havien sobreviscut, exceptuant la imatge de la Mare de Déu, que continua situada a l’església parroquial. Un cop restaurada, la creu es va instal·lar al costat de la façana de l’antic Hostal Vell, en una petita plaça habilitada especialment per l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Aquesta intervenció va significar la recuperació d’un element històric i patrimonial important per al municipi, tornant a donar visibilitat a un símbol del seu passat.</p>	41.3829900,2.0781600	422922	4581684		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98593-05201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98593-05202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98593-05203.jpg	Legal	Modern\|Gòtic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Cultural			BPU	2025-09-26 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Marina Peris- Kuanum		També conegut com a Creu de terme de l'Hostal vell.En aquest emplaçament hi havia hagut el pou del comú.	94\|93	47	1.3	1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98595	Can Biosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-biosca	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 44. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</em> Fitxa 11. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XVI, XX	El conjunt d'edificis presenta pèrdua de paraments i de les cobertes.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt arquitectònic format per diverses construccions que actualment es troben en un estat de conservació molt dolent. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El mas original del segle XVI, pràcticament desaparegut, era un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb un portal d’entrada amb llinda d’arc de mig punt i diverses obertures a la planta baixa, de les quals encara queda com testimoni una petita finestra a l’extrem esquerre de la façana principal. El primer pis estava estructurat a partir de balcons amb baranes de forja, que actualment no es conserven. L’edifici presentava una teulada amb carener paral·lel a la façana, de la qual encara s’aprecia el traçat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossat a la dreta del cos principal es va construir posteriorment un altre edifici de planta baixa i pis amb un gran portal de punt rodó i balcons al primer pis. Amb la reforma de l’any 1941 aquest cos va patir la remunta d’un segon pis, que encara es conserva, amb tres finestres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un tercer edifici, adossat a l’anterior i fruit de la reforma contemporània, és el millor conservat i presenta planta baixa, pis i terrat amb balustrada.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-53	Camí de can Candeler.	<p>Coneguda inicialment com a can Arnella, can Biosca formava part de la propera masia de can Cortès. La primera notícia documental que fa referència al mas és l’any 1574. <span><span><span><span><span>L’any 1650 ja porta el nom de Can Biosca.</span></span></span></span></span></p> <p>Ja al segle XVII, segons el cadastre de 1799, el propietari de can Biosca era Jaume Biosca i Mallol, fill de Salvador Biosca Prats i d’Eulàlia Mallol.</p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1913 entrà com a masover Joan Masalies i Pijoan, la propietària era Eloisa Jové casada amb el Sr. Vidal i Ribes promotor de la mina Vidal que duia aigua fins a can Vidalet a Esplugues de Llobregat. </span></span></span></span></span></p> <p>Després de la Guerra Civil espanyola el mas va ser reformat per l’arquitecte Joan Masriera l’any 1941, <span><span><span>pel propietari Rafael de Bofarull, </span></span></span>amb una intervenció poc encertada que va desvirtuar la imatge original del conjunt.</p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1955 i 1966, essent masover Josep Domènech i Ibáñez s'hi instal·la una granja avícola i porcina. El 1983 tot l’edifici era aprofitat per a habitacles, i a la planta hi havia un taller metal·lúrgic propietat d’un veí de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> <p>Als anys 90 es van fer enderrocs d'algunes estructures.</p>	41.3927100,2.0822300	423274	4582759	1941 (reforma)	08221	Sant Just Desvern	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98595-20250104140537.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98595-20250104125202.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris - David Torres - Kuanum	Joan Masriera (arquitecte de la reforma)		98\|119\|94	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98596	Conjunt de cases de la barriada de l'Hostal Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-la-barriada-de-lhostal-nou	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 15. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 34.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</em> Fitxa 25. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de cases de planta baixa i pis que corresponen a la urbanització original de la carretera Reial. Construïdes entre finals del segle XVIII i el segle XIX, aquests edificis responen a una tipologia arquitectònica de caràcter popular, que ens transporten en el temps als orígens d’aquesta via de comunicació. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Amb façanes estretes i dimensions reduïdes, la majoria dels habitatges presenten una disposició de la façana molt similar: amplis portals amb brancals i llindes de pedra d’arcs escarsers a la planta baixa, i balcons amb barana de forja i una finestra al primer pis. En algun cas encara es conserven elements decoratius com esgrafiats o més funcionals com rellotges de sol.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les cases, decorada amb esgrafiats de 1826, conserva la inscripció 'AVE MARIA'.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-54	Carretera Reial, 18-48.	<p>Una de les vies de comunicació importants dins del terme municipal de Sant Just Desvern és la carretera Reial, que comunica amb els municipis d’Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.</p> <p>La construcció d’aquesta infraestructura es va iniciar l’any 1761, sota el regnat del rei Carles III, per fer la connexió entre Barcelona i Madrid, <span><span><span>finalitzant entorn 1766 amb l’entrada en funcionament del pont de Molins de Rei sobre el riu Llobregat</span></span></span>. A causa de la seva importància com a lloc de pas de viatgers i carruatges, l’any 1798 es va instal·lar a la carretera un hostal a l’altura de l’actual carrer de Bonavista. Conegut com l’Hostal Nou (Can Ristol), amb el pas del temps va acabar donant nom a aquesta zona del municipi com la barriada de l’Hostal. </p> <p>Al mateix temps que es construïa l’Hostal, les parcel·les situades a banda i banda del vial es van començar a urbanitzar amb habitatges més o menys modestos, <span><span><span>dels quals encara es conserven alguns exemples poc transformats, a la banda muntanya. L’any 1920 el barri es va revitalitzar amb la connexió del carrer Bonavista amb la carretera Reial. </span></span></span></p> <p>El nom donat a la carretera ha canviat al llarg dels anys: en un primer moment denominada com a carretera Reial, l’any 1923 rebia el nom de Pi i Margall i acabada la Guerra Civil espanyola l’any 1939 tornava a recuperar el nom inicial.</p>	41.3786200,2.0783900	422936	4581199		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98596-20250107152513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98596-20250107152606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98596-20250107152701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98596-20250107152723.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98596-20250107152930.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98596-20250107153045.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			98\|119\|94	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98597	Bar Ventura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bar-ventura	<p><span><span><span><span>BARENYS, Natàlia (2024). </span></span></span></span><span><span><span><em>Francesc Domingo. De Sant Just a Sao Paulo</em>. Fundació Privada Vila Casas. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 17. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 26. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX	L'any 2002, l’edifici original va ser enderrocat per donar pas a un nou edifici de pisos, preservant-ne només la façana.	<p>Es tracta d'un edifici de planta baixa i un pis, en el qual l'any 2001 es va replicar la façana original d'inspiració modernista. La façana està estructurada en tres tramades verticals, amb un tram central elevat que acaba en un coronament esglaonat, que sobresurt visualment i aporta un element de relleu en comparació amb la resta.</p> <p>La planta baixa es compon de tres eixos verticals definits per tres obertures sobre un mur de carreus de color terrós. Aquestes obertures són d’arc de llinda, amb la central més ampla, possiblement la porta principal de l’edifici original.</p> <p>A la planta superior, també dividida en tres eixos verticals, trobem tres finestres. Les llindes d'aquestes obertures estan decorades amb motius florals de trencadís ceràmic, un detall modernista destacable. <span><span><span>Els balcons conserven les baranes de ferro forjat originals. Els </span></span></span>laterals són més estrets que el central, que s’obre en un balcó de ferro forjat, el qual es converteix en l’element central de la composició.</p> <p>La cornisa de l’edifici és lineal, lleugerament sortint i d’un color vermellós que contrasta amb l’arrebossat de to clar de la planta superior. El coronament de la part central està decorat amb un relleu ornamental que afegeix un toc d’elegància al conjunt.</p>	08221-55	Carretera Reial, 52.	<p><span><span><span>Jaume Domingo Massó, propietari del solar, amb uns plànols signats per l’arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu, demanà llicència d’obres a l’Ajuntament per fer aquest </span></span></span><span><span>edifici <span>que li van concedir el 20 setembre de 1913, essent </span>construït l’any 1914<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell any, Domingo sol·licità permís per construir un abeurador “<em>para los ganados, que estima necesario para conveniència de la posada a que piensa destinar dicho edificio</em>”. Sembla que a la paret de la gran sala, Francesc Domingo, pare de l'artista, hi pintà uns cavalls al fresc.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Domingo viuen a Sant Just entre 1914 i 1919. Vers el 1916 Domingo va a treballar a peu a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues, decorant ceràmica sota el guiatge de Francesc Quer, ja era amic de Xavier Nogués, Josep Aragay i Manuel Humbert. En Jaume Domingo es trasllada cap a 1918 a Caldes de Montbui, on va fer de cafeter.</span></span></span></span></span></p> <p>La propietat del bar va passar al barceloní Francesc Planas Casajoana, i va esdevenir un punt de trobada emblemàtic a Sant Just Desvern gràcies a la bona gestió de l'arrendador Francesc Ventura i Rovira, conegut com a Cisco. A partir d'aquell moment l’establiment popularment va ser conegut com el Bar Ventura o Cal Cisco. Aquest bar es va consolidar com un dels locals amb més tradició al poble.</p> <p>Les habitacions de la primera planta servien d'hostal per a treballadors forans que s’estaven temporalment a Sant Just.</p> <p>L'any 2002, l’edifici original va ser enderrocat per donar pas a un nou edifici de pisos amb façana també al carrer de l’Ateneu. Com a record del passat, es va reconstruir la façana principal de l’antic edifici, preservant-ne la memòria arquitectònica i el seu valor sentimental.</p>	41.3787100,2.0774900	422861	4581209	1914	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98597-l1430164.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98597-l1430165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98597-l1430167.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum		També es troba als inventaris com a Casa del Bar Ventura.	105\|98	45	1.1	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98598	Can Piquet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piquet	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MASDÉU TÈRMENS, Raimon (1998). 'Els Santjustencs del 1900'.<em> </em><em><span><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 85-144.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 29. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 29. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. </span></span></span></p>	XIX		<p>Casa aïllada envoltada d'un jardí que consta de planta baixa i un pis, estructurada en dues tramades que li confereixen una composició simètrica. </p> <p>La façana principal, d’estuc blanc, presenta dues obertures disposades en eix vertical a cada costat. A la part superior, aquestes finestres rectangulars amb arc de llinda destaquen per acabar en petits balcons quadrats de ferro forjat, que esdevenen el principal element decoratiu de la façana.</p> <p>Un dels trets més singulars de can Piquet és el seu coronament ondulat, que tanca amb elegància el terrat de coberta plana a la part superior de l’edifici.</p> <p>L’accés a la finca es realitza a través d’una porta de ferro forjat, envoltada per murs coronats amb teules àrabs que protegeixen la privacitat de l’interior. Un cop dins, un jardí frondós amb arbres i arbustos guia el visitant fins a l’entrada principal de l’edifici, conferint-li un aire tranquil i acollidor.</p>	08221-56	C/ de la Font, 10.	<p>L’edifici, conegut com a casa Piquet, forma part del conjunt de construccions del carrer Font que al llarg dels anys, van anar configurant-se a partir d’un origen rural. Aquest carrer es va consolidar com una zona residencial vinculada al desenvolupament històric de Sant Just Desvern.</p> <p>El primer Piquet documentat al municipi és Joan Piquet Canut, fill de Celdoni Piquet i Francesca Canut, qui es va casar a la parròquia dels Sants Just i Pastor l’any 1796. <span><span><span>L’any 1878 consta un Juan Piquet Gelabert (germà de Just veí del carrer Badó) va edificar una casa dins dos solars que tenia al carrer Llibertat (podria ser el carrer Font). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1916 apareix un Josep Piquet (Gelabert?) que sol·licita permís per tancar un solar al carrer Font, ha de ser el Josep Piquet Gelabert casat amb Joaquima Campanya i Vila, que el mateix any emet una factura a Josep Siches com a “ JOSEP PIQUET. Constructor de pous i mines” amb domicili al carrer Font. El 1900 aquest Josep era el 14 màxim contribuent de la població, i van tenir set fills, un d’ells, en Josep, que es casà amb Maria Gelabert, i el seu fill es digué Josep Piquet Gelabert (que va arribar a ser regidor el 1931). El fet que l’any 1941 en Josep Piquet Gelabert sol·liciti permís per fer un cobert i obrir un portal al carrer Font, 5 fa pensar que seguia sent propietari de la casa del carrer Font.</span></span></span></p> <p>Tot i aquesta referència, no es disposa de documentació que confirmi que la casa Piquet fos propietat de Josep Piquet Gelabert, deixant oberta la possibilitat que l’edifici fos adquirit o ocupat per la família en una etapa posterior.</p> <p><span><span><span><span><span>L’habitatge va ser objecte d’una profunda remodelació durant la dècada de 1990, sense haver variat l’estructura originària. També s’hi va realitzar un jardí que envolta el conjunt.</span></span></span></span></span></p>	41.3827900,2.0734000	422524	4581666		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98598-img6547.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum			119\|98	45	1.1	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98599	Centre Pilot Regional	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-pilot-regional	<p>BRULL ANGELA, Pere. (2000). 'Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 10, p. 11-454.</p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 31. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>POL, Enric; MORALES PELEJERO, Montserrat (1980). <em>L’Entorn escolar: problemàtica psicològica, educativa i de disseny</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 30. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Edifici de quatre plantes i proporcions reduïdes que té com a principal característica una volumetria formada per murs de maó vist que li donen austeritat. Presenta una marcada horitzontalitat que només es veu interrompuda per les plantes de les jardineres, integrades com a elements destacats en la composició.</p> <p>La façana combina materials com el maó vist i peces de ceràmica vidriada, amb persianes corredisses de lamel·les verticals de llibret blanc sobre marcs metàl·lics. Aquestes persianes unifiquen i aporten continuïtat visual als paraments.</p> <p>L’organització dels volums, amb endinsades, jugant amb diferents nivells i cossos maclats, genera una dinàmica arquitectònica que es completa amb una coberta plana que segueix la geometria irregular de l’estructura. Al centre de la coberta, un badalot sobresurt discretament. La presència de jardineria en els diferents nivells reforça la integració de l’edifici amb el seu entorn.</p>	08221-57	C/ Hereter, 13.	<p>El centre d’educació especial va ser dissenyat per atendre entre 210 i 250 infants amb discapacitats intel·lectuals moderades i greus, amb edats compreses entre els tres i els catorze anys. La seva creació va ser impulsada per la Federació de Mutualitats de Catalunya amb el suport del Ministeri de Treball (SEREM), i es va concebre com una escola experimental que servís com a model innovador en el camp de l’educació especial.</p> <p>El projecte es va posar en marxa l’any 1971 amb un equip liderat pels arquitectes Josep Benedito, Antonio Mateos i Ramon Valls, amb la col·laboració de Bernat Fernández com a aparellador i Josep Maria Jarque com a expert en pedagogia. Aquest treball es va basar en una anàlisi rigorosa de les necessitats específiques d’un centre d’aquest tipus, cosa que va portar a replantejar la seva escala inicialment pensada per a 700 alumnes, reduint-la a una estructura més adequada per a 250 estudiants.</p> <p>Aquest encàrrec, que va ser un dels primers projectes importants de Josep Benedito, va tenir un impacte decisiu en la seva trajectòria professional. Segons explicava l’arquitecte en una entrevista publicada a Vía Construcción, va rebre el projecte per recomanació del director de l’ETSAB, Leopoldo Gil Nebot, i aquesta experiència va marcar la seva especialització futura en el disseny d’equipaments educatius.</p> <p>Un dels grans desafiaments del projecte va ser afrontar el rebuig inicial d’alguns veïns davant la instal·lació d’un centre per a persones amb discapacitats intel·lectuals. Per tal d’esvair aquestes reticències, es va optar per un disseny arquitectònic que prioritzés l’aparença d’una escola convencional, evitant qualsevol semblança amb un centre sanitari o assistencial. Aquesta decisió va ser clau per transmetre una imatge més integradora i educativa del projecte.</p> <p>El centre va ser inaugurat oficialment l'any 1976. El 1979, l<span><span><span><span><span>a Federació de Mutualitats va deixar de finançar-la i va passar a mans dels pares dels alumnes, que crearen l’associació ASPROCES funcionant amb un concert amb la Generalitat.</span></span></span></span></span></p>	41.3805500,2.0723600	422434	4581418	1974-1975	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98599-5703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98599-5702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98599-5701.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum	Josep Benedito i Rovira, Agustí Mateos i Duch i Ramon Valls i Ortiz (arquitectes)	La denominació a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya recull 'Centre Pilot Regional d'Educació Especial'.	120\|98	45	1.1	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98600	Conjunt urbà del carrer Josep Anselm Clavé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-del-carrer-josep-anselm-clave	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FUENTES NÚÑEZ</span></span></span></span>, Antoni (2007). 'Sant Just Desvern i Josep Anselm Clavé'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 14, p 57-67.</span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 34. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 82.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XIX-XX		<p>El conjunt d'habitatges es compon d'una filera de cases de planta baixa i un o dos pisos, situades entre mitgeres i cobertes amb teula a dues aigües.</p> <p>Aquestes cases s'estenen des del passatge Joaquim Petit, creat a principis del segle XX, fins a l'edifici del casino. Les façanes de les cases situades a la banda nord del carrer estan orientades cap al sud, fet que afavoreix la presència de nombrosos rellotges de sol.</p> <p>A la part del passatge petit, hi ha tres torres destacades: la del Camp, la del Roser i la de Canigó.</p>	08221-58	C/ Josep Anselm Clavé, s/n.	<p>El carrer Josep Anselm Clavé de Sant Just Desvern, encara conegut també com el carrer de la Sala, té una vinculació significativa amb el famós músic, polític i promotor cultural català, Josep Anselm Clavé. <span><span><span>El carrer es va anomenar carrer de la Sala per l'espai que l’amo de Can Gelabert de la Riera va edificar entorn de 1854 a la part alta, gairebé tocant a la plaça Campreciós i al carrer Badó, que va ser on per primera vegada es pogué ballar a una sala, situada al primer pis. Posteriorment va ser coneguda la Sala amb el nom del Casino. </span></span></span></p> <p>L'interès per aquest carrer va sorgir arran de l'afirmació de mossèn Antonino Tenes a la seva obra <em>Notes històriques de Sant Just Desvern</em>, on assenyalava que aquesta via va ser dedicada a Clavé en record del temps que hi havia viscut. No obstant això, l'evidència concreta de la seva residència al carrer no està clara. Així i tot, es coneix la relació estreta entre la família de Clavé i Sant Just Desvern.</p> <p>Els primers indicis que mostren la connexió de Clavé amb aquesta localitat es troben en els seus escrits, en què menciona la seva tasca de difondre la música coral a poblacions com Sant Just. L'any 1855, ja hi havia una agrupació coral al poble que va rebre suport de Clavé, tot i que es desconeix el seu nom. Posteriorment, el cor 'La Lira' es va fundar el 1861 i es va adherir al moviment claverià, participant en esdeveniments destacats com els festivals organitzats per l'Associació Euterpense i altres actuacions a gran escala, inclòs el festival benèfic al Gran Teatre del Liceu el 1863.</p> <p>Un altre cor significatiu va ser 'Lo Pom de Flors', fundat el 1881, que coexistí amb 'La Lira' durant dues dècades. Tots dos cors van col·laborar en actes notables, com el festival al Palau de Belles Arts de Barcelona el 1898, en què 'La Lira' i 'Lo Pom de Flors' van tenir una presència destacada al costat d'altres corals de la comarca.</p> <p>Mossèn Antonino Tenas documenta que 'La Lira' va desaparèixer cap al 1925, després d'una llarga trajectòria d'inactivitat. Actualment, l'estendard d'aquesta agrupació es conserva a l'Ateneu Santjustenc, un símbol de la rica tradició coral del poble.</p> <p>La connexió entre la família de Clavé i Sant Just es va fer més evident amb la presència de la seva vídua, Isabel Soler Bosch, que hi va morir l'any 1898. El seu enterrament va ser un esdeveniment important, amb la participació de societats corals i notables locals. Soler estava vinculada a una casa anomenada popularment Can Geroni, situada al carrer de la Sala, que també es creia que havia acollit la família de Clavé en temporades d'estiueig. Tot i això, les proves documentals sobre la residència de Clavé al carrer són limitades i anecdòtiques.</p> <p>A finals del segle XIX i principis del XX, el carrer de la Sala va ser testimoni de les activitats de les agrupacions corals de Clavé i va ser l'escenari d'importants esdeveniments culturals. La denominació del carrer com a Josep Anselm Clavé en la dècada de 1930 es va fer en honor a la seva influència i llegat musical a la vila. La placa commemorativa al carrer, amb un bust de Clavé, recorda aquesta connexió especial amb la figura que va popularitzar el cant coral a Catalunya i va deixar una empremta duradora a Sant Just Desvern.</p>	41.3842913,2.0745090	422618	4581832	1847-1908	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98600-5801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98600-3803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98600-3802.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			119\|98	46	1.2	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98601	Villa Otilia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-otilia	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em>núm. 9, p 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 36. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 13. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Edifici residencial de planta baixa, pis i torratxa i que es divideix en tres tramades, sent la central més elevada. S’integra en una parcel·la que segueix el desnivell del carrer i està envoltada d'un jardí que accentua la seva privacitat. </p> <p>La planta baixa es caracteritza pel seu accés principal a través d’una tanca rústica i coronada per balustres entre pilars. Una escala corba condueix al porxo d'entrada i a la porta principal que té detalls de pedra treballada. Les finestres són rectangulars i simètriques. Tot el parament és arrebossat llis de color cru.</p> <p>La primera planta té diverses obertures a diferents nivells. En destaca una tribuna poligonal amb terrassa que sobresurt de la façana.</p> <p>L’element més destacat de l’edifici és la torratxa, que s’eleva per sobre de les dues plantes principals i consta d’una petita obertura central i tres obertures horitzontals a la part superior, just a sota de la coberta. Les cobertes són inclinades i de teula ceràmica. </p>	08221-59	C/ Major, 49.	<p>Villa Otilia és una residència noucentista de les tradicionals famílies de la burgesia del segle XX que se situa en el carrer Major.</p> <p>El carrer Major connecta el carrer del Nord amb la carretera Reial i té el seu origen en l'ampliació urbanística de la localitat a partir de 1913. Aquest desenvolupament va incloure l’obertura de la Rambla i la urbanització de diversos carrers, entre ells el carrer Major, que es va convertir en l’eix vertebrador de l’eixample del municipi. </p> <p>Posteriorment, es van realitzar allargaments que van connectar-lo amb altres punts com el carrer de Bonavista, configurant així una estructura urbana més àmplia i cohesionada.</p>	41.3807400,2.0766800	422796	4581435	1918	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98601-5903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98601-5902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98601-5901.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum	Josep Alemany i Juvé (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98602	Conjunt urbà del carrer del Marquès de Monistrol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-del-carrer-del-marques-de-monistrol	<p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 9, p. 146-221.</p> <p>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli et al. (1990). 'Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, un polifacètic aristòcrata vinculat a la història de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 2, p 27-38.</p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 38. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</em> Fitxa 32. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p>	XX		<p><span><span><span lang='CA'>Conjunt format per edificis unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i pis, i cases unifamiliars amb jardí. Destaca per ser el primer carrer residencial de Sant Just Desvern, amb edificis d’estil noucentista i modernista, com la casa Pruna i la casa Bardina.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>També són de la primera urbanització del vial els edificis número 21 i el número 23, aquest últim anomenat Villa Nieves i construït l’any 1916. La finca número 7, coneguda com la casa Lozano, va ser reformada l’any 1927 per l’arquitecte Climent Mainés per encàrrec de Francisco Lozano Hidalgo, que era representant de l'Enciclopèdia Espasa.</span></span></span></p>	08221-60	C/ Marquès de Monistrol, s/n.	<p>El carrer es va obrir l'any 1890, dins del petit programa d’eixample de la població, realitzat a la fi del segle XIX per l’Ajuntament en terrenys dels Srs. Francesc i Josep Cardona. Feia tres anys havia mort el propietari de la Torreblanca, el Sr. Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, Marqués de Monistrol.</p> <p>Les dues circumstàncies van motivar que l’Ajuntament proposés el 1890 a la seva vídua i al seu fill que el nou carrer que havia d’obrir-se “<em>en el ensanche de San Justo</em>” s’anomenés «Calle del Marqués de Monistrol». L’obertura del carrer tingué lloc el 23 d’octubre de 1890 i va ser el primer intent de racionalització urbana de Sant Just Desvern. Superant un fort desnivell, es projectà per unir el carrer Bonavista amb el camí de la Font, connectant així dos vials del barri Vell. </p> <p>Si bé el projecte es va aprovar l’any 1892, sobre uns terrenys propietat de Josep Cardona, no va ser fins al 1900 que es va fer el projecte de rasants per als carrers Marqués de Monistrol i Bonavista. Aquest vial va ser el primer carrer residencial de la població. La seva urbanització a inicis del segle XX queda palesa amb edificis d’estil noucentista i modernista.</p>	41.3830400,2.0755500	422704	4581692		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98602-6001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98602-6002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98602-6003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98602-l1430561.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			105\|106\|98	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98603	Conjunt Sant Just Park	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-sant-just-park	<p>CASA VIVA,<em> </em>núm. 3, 1981, p 20-21.</p> <p>MINISTERIO DE FOMENTO Y SECRETARÍA GENERAL TÉCNICA<strong> </strong>(2009).<strong> </strong><em>Carlos Ferrater. Premio Nacional de Arquitectura 2009</em>. Madrid.</p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 44. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</em> Fitxa 85. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Conjunt residencial d’habitatges plurifamiliars ubicat a una parcel·la boscosa amb un important desnivell, ubicació a on els habitatges queden integrats dins d’un entorn natural, on la massa forestal fa la funció de jardí. Sis blocs de pisos es distribueixen dins de la superfície total de la parcel·la de manera esgraonada, per poder salvar així el desnivell natural de la zona creant un efecte visual de cascada.</p> <p>Les façanes de les construccions són de maó vist de producció manual, fusta de melis, vidre i ferro, tots ells materials nobles escollits de manera acurada per tal de donar un caràcter orgànic als edificis. Aquesta voluntat organicista contrasta amb la geometria angulosa dels volums.</p> <p>Els pisos de cada bloc tenen una superfície que va dels 66 als 140 m² amb balcons i terrasses plenes de plantes ornamentals, el que dona una visual de perllongament del jardí bosc i d'integració total dins de l’espai forestal.</p>	08221-61	C/ de la Muntanya, 13.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt Sant Just Park </span></span></span></span></span></span>(Promoció de Jorge Mas Parramon) <span><span lang='CA'><span><span><span><span>va ser construït entre els anys 1974 i 1977 pel reconegut arquitecte Carles Ferrater Lambarri, seguint l’estètica racionalista i organicista de l’arquitecte José Antonio Coderch. </span></span></span></span></span><span>La nova promoció va ser aixecada als terrenys que havia ocupat una antiga bòbila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El projecte va ser guardonat l’any 1989 com finalista dels Premis FAD d’Arquitectura 1988<strong> </strong>i finalista del Premi Nacional d’Arquitectura Construmat 89</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.3841685,2.0803482	423106	4581813	1974-1977	08221	Sant Just Desvern	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98603-img20250123130538.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98603-img20250123130622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98603-img20250123130442-copia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98603-img20250123130554.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Carles Ferrater Lambarri (arquitecte)		120\|98	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98604	Casa Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-valls	<p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 47. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 88. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Aquest habitatge unifamiliar s'integra de manera harmoniosa en una parcel·la amb un fort desnivell, resolt mitjançant una adaptació esgraonada a la topografia del terreny.</p> <p>L'immoble es distribueix en tres nivells diferenciats: un soterrani que acull un aparcament de 95 m², una planta baixa on es troba un segon espai d'estacionament de 10 m² i un habitatge de 105 m², i finalment un primer pis que alberga una segona unitat residencial de 98 m².</p> <p>L'exterior es caracteritza per unes façanes de maó vist, que creen un contrast subtil amb el blanc de les persianes de les obertures.</p> <p>Un element destacat de la volumetria és el conjunt de tres xemeneies de maó vist, que emergeixen com a referent visual dins la composició arquitectònica.</p> <p>L'entorn immediat està configurat per una zona enjardinada que embolcalla la construcció, reforçant la seva integració en el paisatge.</p>	08221-62	C/ Oliveres, 29.	<p><span><span>Construït <span>entre 1970-72 a terrenys abans agrícoles (a la part alta del barri de Bellsoleig) per l’arquitecte</span></span></span> <span><span><span>Ferran Galí Casademont <span lang='CA'><span><span>seguint l’estètica racionalista i organicista de l’arquitecte José Antonio Coderch, amb un cert aire del realisme italià.</span></span></span> En aquest sentit, presenta elements que recorden l’edifici de Sant Just Park situat al carrer de la Muntanya de Sant Just Desvern.</span></span></span></p>	41.3967249,2.0768116	422825	4583209	1970 - 1972	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98604-20250202135835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98604-20250202135341.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98604-20250202135500.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris, Juana Maria Huélamo i David Torres - Kuanum	Ferran Galí Casademont	Ferran Galí Casademont (1931-2014) havia obtingut el títol d’arquitecte a l’ETSA de Barcelona el 1958, i el de doctor l’any 1964. D’aquest període destaca l’edifici plurifamiliar del carrer Santa Rosalia de Barcelona. L’any 1978 s’incorpora a l’equip de José Antonio Coderch de Sentmenat i de la Immobiliària Colonial des d’on executa diversos projectes al Port de la Selva.	120\|98	45	1.1	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98605	Can Mèlich - Can Mèlic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melich-can-melic	<p><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span><em><span><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FITÉ I GELABERT, Andrea (2012). “Can Mèlich: una història de tres segles”, a <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, XVII. Ed. Centre d’Estudis Santjustencs, pp. 113-153. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 498-501.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Fitxa 48. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em>, núm. 23, pp. 119-120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></em>Barcelona, pp. 54-55.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span><em><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></em><span>Fitxa 18. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></p>	XV, XVIII, XX		<p>Conjunt arquitectònic molt transformat al llarg del temps, el que ha fet que l’estructura original i la façana principal de la masia hagin quedat molt desvirtuades. El cos principal del mas era en origen de planta basilical, amb un cos central que destaca en alçada sobre dos laterals més baixos, que encara es conserva. L’edifici s’estructura a partir de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La planta baixa s’articula a partir d’una galeria d’arcades d’arcs rebaixats amb brancals i llindes de pedra. Al primer pis, centrades a la façana, destaquen cinc finestres agrupades amb llindes d’arc de mig punt. A l’altura de les golfes, en l’eix central de façana, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra. </p> <p>La coberta del cos central és de teula a dos aiguavessos, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps. Els dos cossos laterals més baixos, estan igualment coberts per teula àrab però a un aiguavés amb carener perpendicular a la façana. Tota la façana està revocada amb morter de color vermellós.</p> <p><span><span>La masia ha tingut tres façanes diferents. Una primera façana fins l'any 1929 que es renova aquell any, i una segona renovació a inicis de 1970 que genera la tercera i actual façana. </span></span></p> <p>A la façana lateral esquerra del mas, s’adossa un porxo amb arcades d’arcs escarsers i coberta a un aiguavés de teula àrab, de carener paral·lel a la façana.</p>	08221-63	Passatge Mèlic, 9.	<p>Les primeres referències de can Mèlich corresponen al segle XV, quan el mas era propietat de Nicolau Riera i rebia el nom de can Riera. Dins de la família Riera es mantindrà fins al 18 de gener de 1704, data en la qual el mas és venut a Baldiri Mèlich, un hostaler procedent de la població del Papiol que havia arribat a Sant Just Desvern pels volts de 1688. Aquesta venda comportà el canvi de nom de la masia, que a partir d’inicis del segle XVIII ja rebrà el nom de can Mèlich.</p> <p><span><span><span><span><span>El cognom Mèlich es va mantenir fins al segle XIX i va ser a partir de la defunció d’Eufràsia Mèlich, el 1838, que canvià el cognom dels propietaris. Joaquim Gelabert Mèlich (1829-1902), el fill d’Eufràsia i pare de Jaume Gelabert, fou el primer propietari a dur el nom de Gelabert.</span></span></span></span></span></p> <p>A partir de la segona meitat del segle XX, la masia començava a perdre el seu caràcter d’explotació agrícola. Així, l’any 1964 en els terrenys del mas es fundà el Club Esportiu Can Melic, el primer centre amb pistes de tenis i piscina de Sant Just Desvern. Pocs anys més tard, el 1970, a la planta baixa del mas s’inaugurava la discoteca Sunset, centre d’oci molt popular a la població fins que un incendi l’11 de desembre de 1983 la destruí.</p>	41.3898081,2.0726958	422473	4582446		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98605-l1430318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98605-l1430332.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98605-l1430320.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98605-06304.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2026-01-23 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			98\|119\|85	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98606	Casa Bistagné	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bistagne	<p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 50. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 19. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Casa residencial unifamiliar de planta rectangular, amb una superfície construïda de 855 m², envoltada per un ampli jardí dins del qual destaca un gran eucaliptus.</p> <p>Es tracta d’un edifici de planta baixa i pis amb una torratxa centrada a la façana sud-oest, que sobresurt del conjunt en alçada. Aquesta mateixa façana, de composició simètrica, es troba flanquejada a banda i banda per dues tribunes semicirculars. Les tribunes estan estructurades en terrassa a nivell del primer pis i tres finestres a la planta baixa.</p> <p>La façana principal, orientada al sud-est, presenta una altra tribuna semicircular centrada que estructura la composició d'aquesta façana. Així, la porta d’entrada queda centrada i emmarcada per un porxo a la planta baixa, que està sustentat per columnes d'inspiració clàssica. En el primer pis, la tribuna semicircular presenta tres finestres que li confereixen aspecte de mirador.</p> <p>La coberta de teula de l'edifici, combina per la seva composició estructural, teulades a quatre aiguavessos en el cas de la torratxa i a dos vessants a la resta. Tota la casa està pintada en color rosat, igual que el mur de tanca amb arcades que envolta la finca.</p> <p>L’accés des del carrer destaca per una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra, que queda tancada per una reixa de forja ricament ornamentada amb motius vegetals.</p>	08221-64	C/ Picalqués, 1.	<p>La casa va ser construïda cap a l'any 1947 a partir del projecte de l'arquitecte Climent Maynés Gaspar,<span><span> a<span>rquitecte municipal d'Esplugues de Llobregat entre 1923 i 1954, </span></span></span>qui coneixia als propietaris dels terrenys, el matrimoni format per Pere Bistagné Maestre i Estrella Rebollar.</p> <p>Una de les particularitats d'aquesta residència era la seva sala de projeccions cinematogràfiques, ja que Pere Bistagné era director general de la delegació espanyola de la productora de cinema <em>20th Century Fox</em>. A finals dels anys seixanta, el matrimoni va vendre la casa.</p>	41.3883814,2.0845619	423463	4582277	1947	08221	Sant Just Desvern	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98606-img20250206140744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98606-img20250206140709.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98606-img20250206140816.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-11-28 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Climent Maynés Gaspar (arquitecte)	Segons nota de Pere Font a la Vall de Verç de 1983 i un testimoni oral recollit l’any 2006 a l’Arxiu Municipal, el propietari era amic del torero Manolete i quan aquest venia a torejar a Barcelona residia a aquesta torre. Aquest fet podria explicar que la casa també rebi el nom de Torre Manolete.	102\|98	45	1.1	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98607	Casa Campmany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campmany	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 53 Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 22. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Casa unifamiliar construïda a la rambla de Sant Just, un vial caracteritzat per una urbanització de cases aïllades envoltades de jardí. Edifici rectangular de planta semisoterrada, baixa, pis i golfes, amb un cos de tribuna que sobresurt d'una de les façanes. A la planta baixa, les obertures rectangulars senzilles contrasten amb la porta d'accés de la façana que dona al carrer, que està emmarcada per motllures de marbre blanc. Al primer pis, es manté la mateixa simplicitat en les obertures, algunes d'elles emmarcades amb brancals i llindes de terracota. Per sobre del primer pis destaquen una sèrie d'ulls de bou de les golfes, que recorren tot el perímetre de la construcció, emmarcats també per elements ceràmics de terracota.</p> <p>A la façana que dona al carrer Major destaca una tribuna amb obertures amb llinda d'arc de mig punt a la planta baixa, que queden emmarcades per motllures de color blanc. A l'altura del primer pis, la coberta de la tribuna dona lloc a una terrassa amb una balustrada de terracota, terrassa a la qual s'accedeix a través d'una porta amb llinda d'arc de mig punt.</p> <p>La coberta és de teula àrab a quatre aiguavessos amb ràfecs ben marcats, per protegir la façana de les inclemències del temps, que presenten motllures de terracota. Sobre la coberta hi ha diverses finestres basculants que proporcionen llum i ventilació a les golfes. Tota la façana està revocada amb morter de color vermellós que contrasta amb les motllures blanques d'algunes obertures.</p>	08221-65	Rbla. de Sant Just, 11.	<p>Projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, la casa va ser un encàrrec del matrimoni format per César Campmany Campmany i Raimunda Presas Xirinachs. L’edifici va ser realitzat pels constructors Jaume Pi, Francesc Sèculi i Vicenç Campreciós, entre els anys 1932 i 1933.</p> <p>Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola l’any 1936, la casa quedà abandonada pels seus propietaris, sent incautada i reconvertida en un hospital de sang administrat per la Creu Roja local. En aquest hospital, van ser atesos els ferits del bombardeig que patí la població l’octubre de 1938 i el 25 de gener del 1939.</p> <p>Un cop acabada la guerra, la Raimunda Presas va recuperar l’immoble, sent la seva residència fins a l’any 1961 juntament amb uns nebots i una minyona. Posada a la venda, els nous propietaris serien els senyors Corberó fins a l’any 2003 quan novament es va vendre als propietaris actuals.</p>	41.3807915,2.0748590	422643	4581443	1932-1933	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98607-img20250206103220.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98607-img20250206103454.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98607-img20250206103340.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98607-img20250206103207.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-10-24 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Isidre Puig Boada (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98608	Conjunt del Raval de la Creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-raval-de-la-creu	<p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Fitxa 54. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></em><span> Fitxa 89. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII, XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i pis, que presenten façanes amb obertures senzilles. Les cobertes dels edificis són de teula a dos aiguavessos, amb careners paral·lels a les façanes i ràfecs marcats per protegir-les de la pluja. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades.</span></span></span></span></span></span></p>	08221-66	C/ del Raval de la Creu, s/n.	<p>El carrer del Raval de la Creu és un dels més antics de la població, formant part del nucli primigeni de la vila al voltant de l’Hostal Vell, juntament amb els carrers de la Creu i de Baix.</p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX a</span>questa zona de la població va viure un <span>creixement</span> urbanístic, amb <span>la urbanització dels antics camins que van passar a ser els</span> carrers de Badó i Bonavista. <span>El carrer de la Creu </span><span>també veié -fins a Bonavista- un increment de cases a banda i banda.</span></span></span><span> </span></p> <p>És probable que el traçat actual del carrer, sigui una fossilització de la Via Augusta romana a l'altura del municipi.</p>	41.3832387,2.0781648	422922	4581712		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98608-20241020171726.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98608-20241020171707.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			98\|119\|94	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98609	Conjunt urbà de la plaça del Sagrat Cor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-del-sagrat-cor	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 56. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 37.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 91. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XX		<p>Conjunt residencial format per vuit habitatges unifamiliars disposats al voltant d’una plaça central. Cada casa compta amb planta baixa i un pis, i totes estan envoltades per un jardí privat i una tanca a l’entrada.</p> <p>Les cobertes es caracteritzen per un fort pendent d’inspiració nòrdica i estan construïdes amb teules planes i inclouen una petita tribuna que aporta un toc distintiu a l’estructura. Les obertures de les cases són rectangulars, amb llindes senzilles, i el parament de les façanes està acabat amb estuc, donant un aspecte uniforme i sobri al conjunt.</p> <p>Algunes de les cases compten amb un cos independent que actua com a garatge, separat lleugerament de l’edificació principal. Els habitatges es distribueixen en parelles al voltant de la plaça, formant una configuració circular. Aquesta plaça es divideix en quatre sectors gràcies a dos carrers que es creuen perpendicularment al centre.</p> <p><span><span>Al cor de la plaça, com a element central i simbòlic, hi ha <span>un monument format per</span> un dipòsit d'aigua <span>rodó</span> de grans dimensions <span>a la part superior, </span>que <span>se</span> sustenta <span>amb uns arcs que creen com un templet a l’interior del qual hi ha una escultura </span>del Sagrat Cor <span>de Jesús que reposa damunt d’un cos d’uns 2 m d’alçada, que guarda l’accés al pou. El monument c</span>onfer<span>eix</span> un caràcter singular i emblemàtic al conjunt urbà.</span></span></p>	08221-67	Pl. del Sagrat Cor, s/n.	<p>El conjunt urbà del Sagrat Cor es va començar a desenvolupar l'any 1925, quan Gaspar Modolell i Jané que era propietari dels terrenys va donar el primer pas amb la construcció d'un dipòsit d'aigües de pou, dissenyat en forma de torre de formigó. Dins, s'hi va col·locar una imatge del Sagrat Cor de Jesús, que donaria nom al conjunt i es convertiria en un element central de la urbanització.</p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>La inauguració va tenir lloc el día 19 de juliol de 1925 i va comptar amb la benedicció del rector Mossèn Antonino Tenas.</span></span></span></span></span></p> <p>Entre els anys 1928 i 1930 es van construir la resta de cases, en un projecte atribuït possiblement a l’arquitecte Josep Alemany. Aquestes cases unifamiliars es van dissenyar amb una disposició harmònica al voltant de la plaça central. </p> <p>Durant la Guerra Civil, la imatge original del Sagrat Cor va ser destruïda. No va ser fins a l’any 1945 que es va reposar amb una nova escultura, obra de Xavier Modolell i Lluch, retornant així l’element emblemàtic al conjunt.</p> <p>Aquest projecte residencial es va consolidar com un exemple d’urbanisme organitzat, que destacava pel seu caràcter comunitari i per la integració d’elements arquitectònics d’inspiració tradicional i modernista, sent un dels conjunts urbans més singulars de la localitat.</p>	41.3810500,2.0739600	422568	4581472	1925	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98609-6701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98609-6702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98609-6703.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Social			BCIL\|BPU	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Atribuït a Josep Alemany Juvé (arquitecte); Gaspar Modolell i Jané (urbanitzador); Pi, Seculí i Campreciós, paletes (constructora)		106\|98	46	1.2	1761\|1762	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98610	Can Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro-0	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARDONA PERA, DANIEL (2014). “Records santjustencs de l'Esteve Albert i Corp, en el centenari del seu naixement”. <em>La Vall de Verç,</em> núm 389, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 56. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span><span><span>SBERT, Olga; MASDÉU, Raimon (2019) </span>“Esquiant a Sant Pere Màrtir. De muntanya sagrada a pista d'esquí”. <em>La Vall de Verç, </em>núm. 389 p. 20-21.</span></span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 59.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>	XVI	Rehabilitada l'any 2007, després de ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Just Desvern, gràcies a un conveni amb l’empresa Aigües Ter Llobregat i el Consorci del Parc de Collserola.	<p>Conjunt arquitectònic format per diversos cossos, destinats a l’habitatge i a les activitats pròpies del mas. En destaca el cos principal, corresponent a l’edifici originari del segle XVI, de planta quadrangular i desenvolupat en planta baixa i pis, amb una volumetria senzilla i compacta, pròpia de les masies tradicionals.</p> <p>La coberta és a dues aigües amb teula àrab, carener paral·lel a la façana i ràfecs pronunciats, amb acabat en tortugada a la façana principal, per protegir els paraments; els murs estan arrebossats i pintats en un to beix clar, amb una lleugera tonalitat càlida.</p> <p>Adossat a la façana sud, hi ha un cos auxiliar de planta baixa amb coberta d’un sol vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana principal, orientada a ponent, presenta una composició simètrica de tres eixos verticals. L'accés central es realitza mitjançant un portal d'arc de mig punt adovellat, amb brancals i dovelles de pedra buixardada; la clau de l'arc ha estat substituïda per un element modern. Just davant de la porta, hi ha un arbre de port considerable, que aporta ombra i presència al conjunt.</p> <p>Flanquejant la porta, hi ha finestres rectangulars amb brancals i llinda de maó vist, solució incorporada en el moment de la restauració de l'edifici i repetida a les tres obertures verticals del primer pis.</p> <p>La distribució interior original de la planta baixa segueix la tipologia tradicional de masia catalana, amb un vestíbul central que dona accés a la cuina i menjador a una banda, i als antics estables o magatzems a l'altra.</p> <p>A la façana sud es conserva un rellotge de sol quadrat, vertical i lleugerament declinant, fabricat en ferro, dividit en dues parts: la superior amb el disc solar, línies horàries i representació del sol, i la inferior amb un gnòmon de vareta fixat independentment; la numeració horària, de les 6 a les 16 hores, és en xifres aràbigues, amb la data '20-12' inscrita en dues parts sobre el marc.</p> <p>El conjunt manté diversos elements de forja a les obertures, com reixes d'estripagecs, característiques de les edificacions rurals tradicionals.</p> <p>A la part inferior de la finca, es documenta una mina d’aigua encara en funcionament, que abasteix el mas i els horts annexos, preservant la funcionalitat tradicional del conjunt com a unitat productiva rural.</p>	08221-68	Torrent de la Font del Ferro, s/n.	<p>Malgrat ser anterior a l’any 1666, és en aquesta data quan la masia apareix mencionada per primer cop com can Baró, nom donat pel masover Andreu Baró i no al propietari de la finca. A finals del segle XVI era propietari el successor d’Enric Terré de Picalqués, d'Esplugues de Llobregat, passant posteriorment a Josep Dadena i més tard a Francesc Faner.</p> <p>La propietat de la finca l’any 1681, en mans de Francisco Taverner, va fer que el mas també fos conegut com el <em>maset</em> de Francisco Taverner, i l’any 1738, quan havia passat a Bernardino Taverne, comte de Darnius, també rebia aquest nom. A partir de 1774 la casa consolidà definitivament el seu nom de can Baró, nom dels masovers que se'n feien càrrec des dels inicis del segle XVII.</p> <p>La gran extensió de la finca agrària, amb 70 hectàrees, va ser una de les importants explotacions de vinya del municipi fins a l’arribada de la fil·loxera a la segona meitat del segle XIX, motiu pel qual aquest conreu va ser substituït per garrofers i ametllers. <span><span><span><span><span>Al 1975 en terrenys de Can Baró i gairebé tocant a la carena de St. Pere Màrtir es va parlar de traslladar-hi l’hospital clínic de Barcelona, fet que motiva certa oposició popular.</span></span></span></span></span></p> <p>A més del conreu dels camps, la masia va tenir una vaqueria destinada a la producció de llet fins a l’any 1980, llet venuda a Sant Just Desvern. <span><span><span><span><span>El novembre de 1977 l’Ateneu Santjustenc, amb escriptura notarial atorgada pel comte d'Alba de Liste i Rosa Gelabert Casas (propietària de can Fatjó), va realitzar un dels primers itineraris de natura de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant uns anys, i fins la restauració del Parc de Collserola, va ser la seu del Club de Coloms esportius Putget. </span></span></span>L’any 2007 can Baró va passar a ser propietat municipal. L’estat de conservació que presentava en aquells moments va fer que se signés un conveni amb l’empresa Aigües Ter Llobregat i el Consorci del Parc de Collserola, per tal d’engegar una intervenció de rehabilitació de l’edifici. Gràcies a aquests treballs de rehabilitació, es va localitzar la base d'una premsa de vi a l'antic celler de la masia, i actualment llueix amb tota la seva esplendor i és l’habitatge de la família masovera de la finca.</p> <p>Can Baró és una de les poques masies de Sant Just on encara es manté l'explotació agrícola de la finca. Els masovers del mas conreen dues hectàrees de fruiters i horta.</p>	41.3991000,2.0915500	424060	4583461	2007 (rehabilitació)	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98610-6801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98610-6802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98610-6803.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Residencial - productiu			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum	Alfred Fernandez de la Reguera (arquitecte de la rehabilitació)	Can Baró es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	119\|94	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98611	Can Cuiàs - Sant Joan de l'Herm	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuias-sant-joan-de-lherm	<p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>El monestir femení de Sant Joan de l’Erm (1228-1466)</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Sant Just Desvern: Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 64. Ajuntament de Sant Just Desvern. </p> <p><span><span>SALLENT <span>GOTÈS</span>, Llorens (1916). <em>Història <span>documentada del Poble i Parròquia de Santa Maria</span> de Vallvidrera</em>. Ed. Arxiu de la Catedral de Barcelona. Impremta de Francesc Xavier Rebès, Barcelona p. 312-315.</span></span></p> <p>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’estudis santjustencs</em>, núm. 23.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2021).</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>“Can Cuiàs de Sant Just Desvern. 1r premi Ramon Rovira”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Paratge</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 34, p. 39-83.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 71-73.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 72.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p>	XIII, XVI, XVIII-XX			08221-69	Ctra. de Vallvidrera, s/n.	<p><span><span><span>En el promontori del Coll de can Cuiàs i al peu de l’antic camí d’Olorda hi hagué la Capella de Sant Joan de l’Erm (Olga Sbert). </span></span></span>La referència documental més antiga de l'ermita de Sant Joan de l'Herm, també anomenada Sant Joan del Coll, correspon a l'any 1228, moment en el qual el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II autoritzà la fundació d'una comunitat <span lang='CA'><span><span>religiosa </span></span></span><span lang='CA'><span><span>de Donades (“<em>deodatas”)</em></span></span></span><span lang='CA'><span><span> al lloc, </span></span></span><span lang='CA'><span><span>a una </span></span></span><span lang='CA'><span><span>casa separada de la capella</span></span></span>.</p> <p>Situada entre les parròquies de Sant Just Desvern i Vallvidrera, a tocar del camí Ral que comunicava Santa Creu d'Olorda amb Sarrià, l'ermita formava part d'una xarxa de llocs de culte dispersos per Collserola que complien la funció de protecció i refugi de viatgers i pelegrins. </p> <p>A partir de l'any 1228 la comunitat de monges <em>deodates </em>(donades) s'encarregà de tenir cura de l'ermita, residint en un petit edifici adossat. <span><span><span>El rector de Sant Just Desvern va cedir, l’any 1229, la capella de Sant Joan del Coll a la comunitat de donades. L’indret ja era un petit monestir com l’altre monestir femení de Santa Maria de Valldonzella establert a la Torre de Santa Margaria (Santa Creu d’Olorda) però van quedar “soles” quan les monges de Valldonzella es va traslladar a la Creu Coberta el 1268.</span></span></span><span><span><span> Al 1332 la</span></span></span><span><span><span> comunitat de donades es va adscriure a la Regla de Sant Agustí. Al segle XV (post 1450) les monges es traslladen</span></span></span> <span><span><span>a Barcelona i l</span></span></span><span><span><span>'any 1466 </span></span></span><span><span><span>és el </span></span></span><span><span><span>moment de la desaparició de la comunitat </span></span></span><span><span><span>quan es fusionà amb les monges de Montalegre.</span></span></span></p> <p>A partir de llavors, l'edifici de culte va experimentar una sèrie de transformacions que el convertiren en una masia ocupada per famílies de masovers al llarg dels segles XVI i XVII. La primera de la qual es té notícia va ser la família Mestre, que fundà la masoveria l'any 1541 i residí fins al 1647. Després, altres masovers passarien pel monestir que durant anys va ser propietat del Seminari Episcopal de Barcelona. </p> <p>El 1628 apareix documentada la família Cuiàs resident en aquesta casa, probablement en règim d’emfiteusi del Monestir de Montalegre. L'any 1640, Pau Cuyàs ja residia a la casa i el 1683 ja trobem el nom de Can Cuiàs aplicat a l'edifici. El segle XVIII va ser un període de transformacions en l'estructura de l'edifici, que va mantenir els cossos originals amb ampliacions i reformes, tal com testimonien elements com la data 1752 de la portalada dovellada. </p> <p>Amb la mort de Josep Cuiàs l'any 1793, la casa va passar a ser d'uns nous propietaris, la família Ferran, que establiren can Cuiàs com la seva residència fins a l'any 1905. Així, durant aquest període la finca va ser coneguda com la casa Ferran. </p>	41.4083100,2.0898000	423925	4584485		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-l1430778.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-l1430769.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-l1430771.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-can-cuias.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-prensa0037.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|BCIL\|Lloc d’importància comunitària	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum			94\|98\|119\|85	46	1.2	1762\|1761\|1787	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98612	Conjunt urbà de la plaça Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-verdaguer	<p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>; RUÍZ RIBES, Xavier (1996)</span></span><em><span>. Sant Just Desvern. Imatges i records. </span></em><span><span>Editorial Viena Columna, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 9, p. 146-221.</p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 65. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p>	XVI-XX		<p>Conjunt d’edificis situats a la plaça de Jacint Verdaguer, centre històric de la població, amb la seu d’institucions de la vida política i religiosa del municipi.</p> <p>Delimitant l’espai de la plaça, que a causa de l'orografia del terreny està disposada en dos nivells terrassats amb escales, es troben alguns dels edificis més significatius de Sant Just Desvern. Can Campreciós i can Cardona, a la part baixa, són un bon exemple de masies catalanes construïdes als segles XIV-XV. A la part superior, l’edifici de l’Ajuntament bastit l’any 1957 en estil neoclàssic i can Madurallet, mas del segle XIV. Coronant la plaça, a la part més alta, es troba l’actual església parroquial dels Sants Just i Pastor construïda en estil renaixentista al segle XVI i la casa parroquial, reconstruïda després de la Guerra Civil espanyola igual que l’església.</p>	08221-70	Pl. Verdaguer, s/n.	<p><span><span><span>La primera millora es produí amb la construcció l’any 1913 de les actuals escales per accedir a la placeta de l’església. </span>Entre els anys 1921 i 1923 es van dur a terme els treballs d’urbanització <span>dels horts de can Cardona, per crear la </span>plaça de Jacint Verdaguer, punt neuràlgic de la població.</span></span></p> <p><span><span>Durant la postguerra es va re-urbanitzar la plaça creant un mur de formigó que contenia les terres amb el nivell inferior de la Plaça Campreciós. Al damunt del mur s’aixecà una creu “<em>a los caidos</em>” flanquejada a banda i banda per l’escut del “y<em>ugo y las flechas</em>'.</span></span></p> <p>L’escenari es mantingué fins al dia de la Festa Major de Sant Just i Sant Pastor del 6 d’agost de 1974, data en la qual s’inaugurà una nova plaça i una nova creu. Va ser llavors quan va agafar l’aspecte actual, amb un espai de la plaça ensorrat rodejat d’uns bancs correguts i rajoles de color blanc i rosa, que popularment s’anomena rentapeus. S’aprofità per canviar la creu per una dedicada a “Les víctimes de la guerra”.</p> <p>La darrera incorporació, ja al segle XXI, ha estat el mur que sosté la jardinera amb la frase de Jacint Verdaguer que fa referència “<em>als tarongers de Sant Just</em>”. A la zona de jardí figura una placa en memòria de les víctimes de la Covid-19 a Sant Just. Als anys noranta, arran d’un agermanament amb Riba-roja, es va plantar una olivera d’aquesta població de les Terres de l'Ebre.</p> <p>La Plaça és ara per ara el centre de gairebé la majoria de les celebracions festives de la població.</p>	41.3857201,2.0755255	422705	4581989		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98612-l1430553_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98612-l1430552.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		Plaça que ha esdevingut el centre històric, polític i religiós de Sant Just en trobar-s'hi l'Ajuntament (al lloc que abans ocupava la casa de can Mir), l'església i l'antiga Sagrera, que es forma al voltant amb diverses masies existents (can Cardona, can Campreciós, can Madurellet i can Ginestar) o desaparegudes (can Mir, can Pedroseta).	95\|98\|119\|94	46	1.2	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98613	L'Ateneu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lateneu-0	<p><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DDAA (2022). 'L’Ateneu de Sant Just Desvern 1918-2018'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XXIV</em>. Ed. Centre d’Estudis Santjustencs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MALARET I AMIGÓ, Antoni (1993). '<em>Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918 – 1993)'. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em> núm. V, </span></span></span></span></span>p. 7-82.</p> <p><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa</em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></p>	XX		<p>Edifici de planta rectangular d'un estil noucentista auster, que concentra la màxima expressivitat dels elements arquitectònics propis del noucentisme al cos central, on s’ubica la porta d’accés. </p> <p>La construcció s’estructura a partir d’un cos central, que sobresurt de la línia de façana, i un cos adossat a cada banda del central distribuït en planta baixa i pis. A la façana principal destaca el cos central amb la porta d’accés, decorada amb brancals i llinda de plafons encoixinats. La monumentalitat de la porta s’accentua amb quatre pilastres prismàtiques d’obra<strong>, </strong>dues d’elles d’adossades als brancals. Al primer pis hi ha una porta emmarcada per dues finestres, que dona accés a un balcó amb barana de forja. La part superior del cos central està rematada per un frontó al mig del qual està l’escut de l’Ateneu. </p> <p>Els cossos laterals tenen quatre obertures a la planta baixa, tres finestres i una porta, totes d’arc de mig punt. En el primer pis, les obertures de la banda dreta són cinc finestres i quatre a la banda esquerra. El cos dret presenta un segon nivell, amb cinc finestres més. </p> <p>La coberta és a dues aigües amb teula àrab que a façana presenta una motllura a tall de cornisa. Tota la façana presenta un acabat arrebossat.</p> <p>A l’interior destaca, de manera singular, el paviment original del vestíbul realitzat amb petites tessel·les de gres procedents de la fàbrica d’Esplugues de Llobregat, Pujol i Bausis.</p>	08221-71	C/ Ateneu, 3-5.	<p>El 28 de juny de 1917 durant el sopar que homenatjava a Manuel Garcia Solà, fundador de la <em>Compañia de Autobuses Santjustense</em>, es va gestar la idea de la creació de l’Ateneu de Sant Just. Uns dies més tard, al juliol del mateix any, s’iniciaven les primeres inscripcions de socis malgrat que la constitució de l’entitat no seria una realitat fins a l’any 1918.</p> <p>Ja constituïda l'entitat i fetes les Escoles de l'Ateneu, però sense una seu definida, no va ser fins a l’any 1926 quan començaren les obres de construcció de la seu social al carrer de l'Ateneu, que finalitzarien tres anys més tard. L’edifici de planta baixa, espai de trobada i de reunió sociocultural, disposava de sala d’espectacles, un restaurant, un cafè i diverses dependències administratives.</p> <p><span><span><span><span><span>A</span></span></span><span><span><span>ls</span></span></span> <span><span><span>anys 1955 i 1957 s’amplià l’edifici cobrint el pati exterior que donava al carrer Ateneu; es van aixecar dues noves plantes, i en una segona fase es va construir la sala superior sobre el Cafè. L'</span></span></span><span><span><span>arquitecte </span></span></span><span><span><span>municipal </span></span></span><span><span><span>Josep Alemany va ser l'encarregat de projectar l’ampliació de la seu. </span></span></span><span><span><span>Durant la dècada dels noranta s’hi van dur a terme noves reformes, el 25 de novembre de 1990 s’inaugurava la remodelació del bar i un any després es feia la inauguració de la Sala del Cinquantenari. </span></span></span></span></span></p> <p>En reconeixement de la seva labor cívica, social i cultural, l’Ateneu va ser guardonat l’any 2018 en el moment de la celebració del seu centenari, amb la Creu de Sant Jordi. <span><span><span><span><span>Fa uns anys, després de dècades de tenir llogada la sala gran, l’Ajuntament ha adquirit aquest espai i en aquests moments està en procés de reforma per fer-hi un teatre modern.</span></span></span></span></span></p>	41.3819200,2.0765900	422789	4581567	1926, 1955-1957	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98613-7101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98613-7103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98613-7102.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural			Inexistent	2025-11-28 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Josep Alemany Juvè (arquitecte, ampliació i reforma)		106\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98614	Casa Costa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-costa		XX		<p>Torre de planta rectangular d’estil noucentista que en origen estava envoltada per un jardí, espai que en l’actualitat correspon a la plaça Antoni Malaret i Amigó. Conserva un segment del mur de la tanca original de la finca, a la façana principal, amb l’enreixat de forja i els dos pilars d’obra que emmarquen la porta d'entrada de forja de dues fulles.</p> <p>Estructurada a partir de planta baixa, pis i golfes, la façana principal presenta una disposició simètrica amb porta d’accés centrada i una finestra a cada banda a la planta baixa.</p> <p>El primer pis disposa d’una gran balconada amb barana de forja que té continuació per la façana lateral connectant amb la terrassa del cos de la part posterior. Les golfes tenen una obertura en forma d’òcul que segueix el mateix eix central que la porta d’accés.</p> <p>L’edifici presenta coberta a dues aigües de teula amb ràfec sostingut per bigues, destacant una hídria que corona la teulada a l’altura del capcer. Tot l’edifici està arrebossat i pintat de color blanc.</p>	08221-72	C/ de la Creu, 79.	<p>La casa Costa és obra de l’arquitecte Marcel·lià Coquillat, que l’any 1917 projectà un habitatge unifamiliar de planta baixa envoltat per un jardí. L’any 1930 la intervenció de l’arquitecte Josep Alemany va ampliar la torreta de planta baixa, afegint un pis a l’edifici existent i construint un de nou adossat a la part posterior.</p> <p>L’aspecte actual de la casa és el resultat de la rehabilitació realitzada l’any 2017 per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, propietari de l’edifici, sota la direcció tècnica de l’arquitecte Marc Viader. Una rehabilitació que comportà també la intervenció sobre el jardí, obrint-lo al carrer i creant un nou espai públic, la plaça Antoni Malaret i Amigó.</p>	41.3821721,2.0760137	422741	4581595	1917, 1930 (ampliació), 2017 (rehabilitació)	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98614-7203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98614-7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98614-7201.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte), Josep Alemay Juvé (arquitecte), Marc Viader Oliva (arquitecte)	Propietat municipal, actualment és la seu del Centre de Formació Bristol per concessió de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.	106\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98615	Casa Piquet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-piquet	<p><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p>Casa unifamiliar d’estil noucentista estructurada en planta baixa, pis i una torratxa a un dels costats. La façana principal, que presenta una disposició simètrica, té a la planta baixa la porta d’accés d’arc de mig punt centrada, amb una finestra a cada banda. Les finestres, rectangulars verticals, estan decorades per sobre de la llinda amb motllures semicirculars per donar una aparença corbada.</p> <p>Al primer pis, a sobre de la porta d’entrada, hi ha un balcó amb barana de ferro amb una finestra a cada banda. Just a sobre de la porta del balcó es troba la inscripció 'ANY 1923<em>', </em>any de construcció de la casa. Només la torratxa, situada a la banda dreta de la façana principal, presenta un segon pis a manera de golfes, amb dues petites finestres d’arc de mig punt.</p> <p>La coberta de la casa és de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal. Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat de color groc. </p> <p>Al voltant de la casa, davant de la façana principal i d’una de les laterals, la casa conserva un petit jardí amb exemplars de xiprer de considerables dimensions.</p>	08221-73	Rbla. de Sant Just, 30.	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>Josep Piquet Gelabert, casat amb Maria de la Mercè Montmany, edifica el 1924 aquesta torre a la Rambla Modolell. Fins llavors el matrimoni i les dues filles Rosa i Mercè havien viscut al carrer de la Font núm. 6. A la casa nova la mare regentava una botiga de queviures i de terrissa. Josep va ser regidor amb Daniel Cardona i Civit arran de les eleccions municipals realitzades després de la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931.</span></span></span></span></span></p>	41.3823700,2.0745100	422616	4581618	1923, 2000 (reforma)	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98615-l1430572.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98615-l1430571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98615-l1430574.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Desconeguda		106\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98616	Habitatge al carrer de l'Electricitat, 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-lelectricitat-3	<p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Casa unifamiliar disposada quatre vents d’estil noucentista. Conserva el mur de la tanca original d’obra i enreixat de forja, que dona pas a un barri amb un petit jardí.</p> <p>Consta de planta baixa i pis amb una façana principal que presenta una disposició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta d’accés<strong> </strong>centrada, amb una finestra a cada banda. Tant la porta com les finestres estan decorades amb motllures, que a les llindes són més recarregades amb garlandes de flors i altres motius.</p> <p>Al primer pis hi ha dos finestrals de les mateixes característiques que els de la planta baixa amb barana de forja, separats per un òcul ovalat i decorat que està centrat sobre la porta d’accés. A la part superior de la façana, tres espiralls queden units decorativament per una garlanda de flors.</p> <p>La coberta de la casa és de terrat a la catalana, protegit a la façana principal per tres trams de balustrada separats per pilars d’obra. Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat de color blanc. </p>	08221-74	C/ de l'Electricitat, 3.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La urbanització de l’actual carrer de l’Electricitat s’inicià al primer quart del segle XX, fet que va marcar l’urbanisme de baixa edificació i la tipologia de construccions unifamiliars de planta baixa i pis com la del número 13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El carrer rep el nom de la central distribuïdora d’electricitat que es va construir en aquest emplaçament l’any 1917 quan començava a urbanitzar-se aquesta àrea del municipi.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.3799634,2.0797312	423050	4581346	Dècada de 1930	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98616-7403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98616-7402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98616-7401.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2025-09-04 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Desconeguda		106\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98617	Jardins Torreblanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-torreblanca	<p><span><span><span><span><span><span><span>ARMENGOL CALVET, Josep (1999).</span></span></span></span><span><span><span> “Roses Torreblanca”. <em>Catalunya, terra de roses</em>. Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <span>Recorregut urbà i de masies de muntanya</span>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 21. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli et al (1990). 'Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, un polifacètic aristòcrata vinculat a la història de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 2, p. 27-38.</p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 42. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Alguns elements, com el templet, es van restaurar recentment.	<p>Jardí d’estil romàntic amb un disseny de fantasia que recrea elements naturals com grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua, creant una atmosfera màgica. Al centre, com a característica principal, hi destaca un gran estany, envoltat per diferents elements arquitectònics de caràcter ornamental, incloent-hi dues coves artificials d’estil romàntic. </p> <p>A la part alta de la cova artificial, hi ha un templet d’estil eclèctic amb una base octogonal i vuit elegants columnes corínties de marbre blanc d’inspiració grega. Al voltant de l’estany també trobem una torre-mirador que està coronada amb merlets de maó i a la qual s'accedeix per una escala de caragol que conté un pou en l'interior. Finalment, trobem un pont que continuant amb l'estil romàntic, travessa el llac per un dels laterals, oferint una vista encantadora.</p> <p>Els jardins històrics estan envoltats per una àmplia zona verda que segueix la disposició dels antics camps de conreu de roses de la finca, amb una estructura de grans trapezis que delimiten l'espai. El parc, actualitzat amb serveis moderns, inclou zones per a jocs infantils, espais per a practicar esport, àrees per a espectacles a l'aire lliure, i bars per al gaudi dels visitants.</p>	08221-75	Parc Torreblanca, s/n.	<p>Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. No obstant això, la gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va decidir construir-hi un palau d’estil neogòtic català, envoltat de jardins romàntics.</p> <p>El 1887, sota la direcció de Simó Dot i Canalies, es van erigir diversos edificis annexos, que avui són la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix, i les residències dels porters.</p> <p>Durant la Guerra Civil, la finca de Torreblanca va patir greus desperfectes. Inicialment, va ser ocupada per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt. <span lang='ES'><span><span>El palau i capella, situats al terme de Sant Just, </span></span></span><span lang='ES'><span>va<span>n</span> patir greus desperfectes. Els danys van ser tan severs que <span>la propietat va restaurar la capella i consolidar alguns espais del </span>palau, però finalment<span> </span><span>el 1958</span>, va <span>decidir-se </span>la seva demolició m<span>antenint, però, la part del palau on s’aixecava la capella dedicada a Santa Anna a l'esquerra de la façana principal</span></span></span></p> <p>Posteriorment, la Corporació Metropolitana de Barcelona va adquirir la finca als marquesos de Monistrol i va emprendre un projecte per convertir Torreblanca en un parc públic, que es va inaugurar el 24 d’abril de 1983. La remodelació va ser dissenyada per l'arquitecte Carles Ferrater i Lambarri, i va quedar finalista del Premi FAD de Restauració el 1984, reconeixent la transformació d’aquest espai privat en un espai d’ús col·lectiu. <span><span><span>Va ser en aquell moment que a l’espai del Palau i la capella de Santa Anna s’hi va construir el laberint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005, l’Associació Amics de les Roses formalitzà un conveni on es cedia a aquesta entitat l’ús de diferents parterres de la zona on originàriament hi havien plantats rosers. Els socis i sòcies de l’Associació i col·laboradors hi van tornar a plantar i conrear rosers.</span></span></span></p>	41.3786300,2.0563900	421096	4581219	1983 (remodelació)	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430234.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430237.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430260.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430264.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430233.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430274.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-l1430243.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98617-img20250326151939.jpg	Legal	Romàntic\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic			BPU\|BCIL	2025-11-24 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum	Carles Ferrater i Lambarri (arquitecte de la remodelació)		101\|98	2153	5.1	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98618	Jaciment romà de la urbanització Torreblanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-la-urbanitzacio-torreblanca	<p>ESPEJO BLANCO, José Manuel (2017). <em>Memòria de la intervenció arqueològica efectuada a la carrertera Reial - parc de Torreblanca, Sant Just Desvern (Baix Llobregat).</em> <span><span><span><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span></span></span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC<span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span>12763.</p> <p>FOLCH SOLER, Joaquim (1986). <em>Memòria del jaciment romà de la urbanització Torreblanca (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)</em>. <span><span><span><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span></span></span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC<span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. 380.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>FOLCH SOLER, Joaquim (1989). 'La intervenció arqueològica d'urgència al jaciment romà de la urbanització Torreblanca (Sant Just Desvern-1986)'. <em>I Jornades Arqueològiques del Baix LLobregat: Pre-actes volum I, </em>p. 246-255. </p> <p>FOLCH SOLER, Joaquim (1991). “Les sitges del jaciment romà de la urbanització Torreblanca”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 3, p. 7-18.</p> <p>GARCÍA TRÓCOLI, Isabel; CORTADELLA MORRAL, Jordi (1989). 'Les darreres intervencions arqueològiques a la Torreblanca (Sant Just Desvern)'. <em>I Jornades Arqueològiques del Baix LLobregat: Pre-actes volum I, </em>p 256-263. </p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p>MARTÍN OLIVERAS, Antoni (2012). “Anàlisi tecnofuncional d’estructures productives vitivinícoles d’època romana. Identificació i localització a Catalunya de fosses de maniobra de premses de biga amb contrapès tipus arca lapidum”. <em>Pyrenae</em>, vol. 43, núm. 2, p. 53-98.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MATAS PAREJA, Òscar (2017).</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span> Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al sector Carretera Reial – Parc de Torreblanca (Solar entre el carrer Montejurra i la plaça de Montserrat Roig). Sant Just Desvern (Baix Llobregat)</span></em><span><span>. Arxiu </span></span></span></span></span></span></span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC<span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. 16205. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>NOLLA, Marta (2018). <em>Memòria de la intervenció del sector Carretera Reial - Parc de Torreblanca (jaciment Urbanització Torreblanca)</em>. <span><span><span><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span></span></span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC<span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span>14086.</p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </p> <p><span><span><span><span><span><span>PIERA FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Empúries</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, vol. 48-50, II, p. 206-211.</span></span></span></span></span></span></p> <p>RAMOS RUIZ, Jordi. (2007). <em>Memòria d'intervenció arqueològica preventiva del projecte: Complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu. Tram: entre la B-23 i la Riera de Sant Just.</em> <span><span><span><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span></span></span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC<span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span>6169.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. [Inèdit]. </p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	I-II dC.	No es conserven estructures arqueològiques visibles.	<p>Assentament rural d’època romana situat a l’avinguda Torreblanca, a 80 m. al sud de la carretera N-340 i a l’est del parc metropolità de Torreblanca, a tocar del terme municipal de Sant Joan Despí.</p> <p>Les intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 1986 i 1988, van documentar la <em>pars rustica</em> d’una vil·la romana datada entre els segles I-II dC, amb una sèrie d’estructures relacionades amb l’emmagatzematge i la transformació de productes agrícoles. El complex estava format per un dipòsit amb paviment d’<em>opus signinum</em>, dues sitges, una fossa i una estructura de combustió.</p> <p>Les restes del paviment d’<em>opus signinum</em> corresponen a un <em>lacus</em>, un dipòsit per a la transformació i emmagatzematge de líquids, principalment vi i oli. Aquestes estructures eren utilitzades en època romana, principalment, en el procés de fermentació del most per l’obtenció de vi. Les restes del dipòsit documentades en el moment de la primera intervenció arqueològica ja es trobaven molt arrasades, però malgrat això, l’estructura encara conservava un cordó hidràulic a la junta amb l’arrencament de les parets.</p> <p>A més del <em>lacus</em>, els treballs arqueològics van documentar dues sitges de grans dimensions. Aquests retalls, excavats al terreny natural, estaven destinats a l’emmagatzematge de cereal. La sitja millor conservada presentava 3 m. de diàmetre màxim, 1,94 m. de diàmetre a la boca, 3 m. de fondària i fons pla, amb una capacitat aproximada de 16.700 litres. L’altra, de 1.400 litres de capacitat, presentava fons pla, 2,20 m. de diàmetre i 1 m. de fondària conservada. Ambdues sitges van proporcionar abundant material ceràmic que va situar el moment d’abandonament de les estructures a la segona meitat del segle I dC.</p> <p>Altres elements documentats al jaciment van ser una estructura de combustió, que es va identificar com un possible forn; i un retall excavat al terreny natural amb el fons pla, que presentava sis carreus de pedra ven disposats sobre el fons, interpretat com la base per assentar un <em>dolium</em>.</p>	08221-76	Avinguda Torreblanca, s/n.	<p>La primera notícia del jaciment arqueològic de la urbanització Torreblanca correspon a l'any 1977, amb la troballa de material ceràmic d’època romana en superfície realitzada per aficionats de Sant Feliu de Llobregat. Anys més tard, durant els treballs d’urbanització de la zona de l’any 1986 per obrir l’avinguda i construir una sèrie de pisos sota la promoció de l'Institut Català del Sòl, Antoni Romagosa alertà de la presència de diverses estructures arqueològiques que havien estat afectades pel moviment de terres. Va ser llavors quan el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya realitzà la primera intervenció arqueològica, amb caràcter d’urgència, durant el mes de juny de 1986.</p> <p>Davant la importància de les estructures documentades a la primera excavació, a finals de l’any 1987 i inicis del 1988, una segona intervenció arqueològica va deixar al descobert la <em>pars rustica</em> de la vil·la romana datada entre els segles I i II dC.</p> <p>L'any 2007, amb motiu de les mesures correctores del projecte '<em>Complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu. Tram: entre la B-23 i la Riera de Sant Just</em>', es va realitzar una nova intervenció arqueològica preventiva al voltant de la zona documentada com jaciment a la dècada de 1980. Els treballs consistiren en l’obertura d’una sèrie de rases que donaren resultats negatius.</p> <p>L'any 2017, amb motiu dels treballs de re-urbanització dels terrenys situats entre la carretera Reial i l’avinguda Torreblanca a l’altura de la plaça de Montserrat Roig, es reprengueren els treballs arqueològics programats. Aquests treballs se centraren en l’obertura d’un total de 34 cales, cinc de les quals van documentar un estrat amb presència de material ceràmic d’època romana. Els treballs continuaren amb una nova campanya arqueològica l’any 2018, en aquest cas amb resultats negatius tant per material com estructures arqueològiques.</p>	41.3792076,2.0614898	421524	4581279		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98618-img20250206093950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98618-qmem380col001g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98618-qmem380col002g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98618-qmem380col004g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98618-qmem380col020g.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		La part de l’opus signinum era situat a l’esquerra de l’Avinguda Torreblanca on avui hi ha una zona verda, sota la qual se suposa que encara es conserva. Les sitges al mig de l’avinguda van desaparèixer i la resta d’estructures situades a la dreta de l’avinguda Torreblanca, que eren en terme de Sant Just, també van desaparèixer amb la urbanització.	83\|80	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98619	Restes romanes al Mas Lluhí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-al-mas-lluhi	<p><span><span><span><span><span><span>CORTADELLA MORRAL, Jordi (2002). 'Prehistòria i història antiga'. <em>Sant Feliu de Llobregat, identitat i història</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>HERNÀNDEZ, Lluís; ROMAGOSA, Antoni (1984). </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><em>Inventari del patrimoni arqueològic </em></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><em>del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. </em>ARES.<em> </em></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sant Feliu </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>de Llobregat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LANUZA i GARRIGA, Anna; PALET i MARTÍNEZ, Josep Maria (1995). <em>Memòria de l’excavació arqueològica d’urgència a la vil·la romana de La Salut-Mas Lluhí (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) Juliol-Agost de 1995. </em>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LANUZA i GARRIGA, Anna; PALET i MARTÍNEZ, Josep Maria (1997). <em>Memòria de l’excavació arqueològica d’urgència als forns de la vil·la romana de La Salut-Mas Lluhí (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) Febrer 1997. </em>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC.</span></span></span></p> <p>PALET MARTÍNEZ, Josep Maria; RIERA MORA, Santiago (1995). <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques realitzades a la plana de Mas Lluhí (Baix Llobregat) Campanya 1993. </em>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC<span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span>1437. </p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <span>Fitxa, 80. </span><em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990) <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	I-V dC.	Jaciment a la vista.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Assentament d’època romana situat a uns camps d’arbres fruiters del paratge del mas Lluhí, a banda i banda del camí de La Salut, entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La part del jaciment que s’ubica a Sant Just Desvern es localitza a uns 90 m. abans d'arribar a una cruïlla de camins formada pel camí que ve de La Salut en direcció a can Roldan i can Gelabert de la Riera, pel camí del mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat i per un tercer camí en direcció nord-est. En els camps de conreu d’aquesta zona es troba una gran quantitat de ceràmica romana en superfície a més d’algunes estructures, com el paviment d’<em>opus signinum</em> i les alineacions de pedres, <em>tegulae</em> i <em>dolium</em>, ja documentades l’any 1971.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les estructures excavades l’any 1970 al sector del jaciment del mas Lluhí de Sant Feliu de Llobregat, permeten afirmar que el conjunt de l’assentament correspon a una important vil·la romana, amb una part rústica i una àrea industrial destinada a la producció de ceràmica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-77	Entre el camí de La Salut, en direcció a can Roldan i can Gelabert de la Riera, i el camí del Mas Lluhí.	<p><span><span>El sector del jaciment que s’ubica al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, va ser excavat per primera vegada l’any 1970 per un grup d’aficionats d’aquesta població liderat per Antoni Romagosa i Lluís Hernàndez. Les restes excavades corresponien a dos forns ceràmics, <span>localitzats a la riba esquerra de la capçalera del torrent de Matases</span>, un abocador amb forta presència de ceràmica, un dipòsit d’argila i un mur, elements que identifiquen l’assentament com un taller industrial de producció ceràmica.</span></span></p> <p>La presència de ceràmica sigil·lada gàl·lica, sigil·lada hispànica i les produccions africanes situen el jaciment en un marc cronològic que va del segle I dC al segle V dC.</p> <p>L’any 1971 es va documentar dins del terme municipal de Sant Just Desvern un paviment d’<em>opus signinum</em>, situat a la banda esquerra del camí de la Salut. A l’altra banda del camí també es van localitzar alineacions de pedres amb una important presència de <em>tegulae</em> i <em>dolium</em>.</p> <p><span><span><span>Durant l’any 1993 es practicà una intervenció arqueològica, emmarcada dins del projecte de recerca sobre l’evolució del territori del pla de Barcelona en època romana, liderat per la Universitat de Barcelona. Els treballs consistiren en una campanya de prospecció de la plana del Mas Lluhí, tant al terme de Sant Just Desvern com al de Sant Feliu Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>E</span><span>l</span><span>s </span>any<span>s</span> 19<span>9</span>5 <span>i 1997 </span>es va<span>n</span> realitzar <span>dues</span> intervencio<span>ns</span> arqueològi<span>ques</span> d’urgència motivad<span>es</span> per la urbanització dels terrenys del Mas Lluhí <span>en terme municipal de </span>Sant Feliu de Llobregat, on hi ha la rotonda de la cruïlla dels carrers Frederica Montseny, Maria Montesori i passeig de Comte Vilardaga, documentant noves estructures que confirmaren la magnitud de la vil·la localitzada l’any 1970.</span></span></span></p>	41.3906400,2.0609900	421495	4582549		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98619-20250106122013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98619-20250106125146.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98619-20250106122007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98619-20250106124910.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98619-20250106125037.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98619-20250106124850.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU\|BCIL	2026-01-05 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum		El jaciment es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	83\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98620	Restes romanes de can Biosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-biosca	<p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <span>Fitxa, 70. </span><em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat a l’época romana.</em> Memòria de llicenciatura UB. </p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	I dC-III dC.	Fins a l’actualitat no s’ha realitzat cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Explotació agrícola<span> d’època romana situada en uns camps al nord de la masia de can Biosca, propers a la central d’ENHER, a uns terrenys que descendeixen cap al torrent de can Cortés i la riera de Sant Just.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquesta àrea es poden veure en superfície abundants fragments de ceràmica romana però cap estructura. Destaca la presència abundant de fragments de <em>dolium</em>, recipients ceràmics de grans dimensions per emmagatzemar i transformar sòlids i líquids. També fragments d’àmfora, de ceràmica <em>terra sigilata</em> i de material constructiu com <em>tegulae </em>L’any 1990, durant una prospecció superficial, Josep Maria Solias també localitzà un disc de plom.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La tipologia del material arqueològic que hi ha en superfície, permet datar l’assentament al llarg de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>l'Alt Imperi i relacionar-lo amb una explotació de caràcter agrícola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-78	Camí de can Biosca, 34.	<p>Documentat per primer cop per David Guasch l’any 1989 i recollit per Josep Maria Solias en els seus treballs sobre la romanització al Baix Llobregat.</p>	41.3927993,2.0814961	423213	4582770		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98620-20250104125624.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98620-20250104130228.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98620-20250104130224.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU\|BCIL	2025-09-04 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			83\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98621	Restes romanes de can Sagrera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-sagrera	<p>CRUELLS CASTELLET, Josep (2013).<em> Intervenció arqueològica Can Sagrera. Passeig de Can Sagrera, 1 - cantonada carrer Miquel Reverter</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 11009.</p> <p>CRUELLS CASTELLET, Josep (2013). <em>Memòria de la intervenció arqueològica. Can Sagrera. Passeig de Can Sagrera, 1-cantonada carrer Niquel Reverter (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 11049.</p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p 9-64.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi; OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Camp de sitges'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 13, p. 7.</p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <span>Fitxa, 71. </span><em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p>SALA, Roger; TAMBA, Robert (2013). <em>Memòria d'intervenció a Sant Just Desvern, Can Sagrera. Prospecció geofísica per la descripció de restes arqueològiques</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 11860.</p> <p>SALA, Roger; TAMBA, Robert (2013). <em>Sant Just Desvern, Can Sagrera. Prospecció geofísica per la descripció de restes arqueològiques. Memòria d'intervenció</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya, memòria núm. 11913.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	I-IV dC.	És probable que part de les estructures documentades l'any 1979, es conservin parcialment als patis de les cases unifamiliars que donen al passeig de can Sagrera.	<p>Assentament agrícola d’època romana, que per les estructures documentades, podria correspondre a un espai de producció i transformació agrícola amb una cronologia situada entre els segles I-IV dC.</p> <p>El jaciment arqueològic va ser documentat per primer cop l’any 1979, durant els treballs de rebaix del terreny per la construcció de cases unifamiliars a l’espai que llinda actualment amb el parc de can Sagrera. Les obres d’urbanització deixaren al descobert un total de 14 sitges, dipòsits d’emmagatzematge excavats al subsol, 7 fragments de mur i un paviment d’<em>opus signinum</em> amb una cubeta de decantació a la part central que correspondria a un <em>lacus</em>, un dipòsit d’emmagatzematge i transformació de líquids possiblement destinat a l’elaboració de vi.</p> <p>De les 14 sitges en destaca una de grans dimensions de fons pla de 2,60 m de diàmetre, boca estreta de 0,60 m de diàmetre i 2,50 m d’alçada. L’estructura estava reomplerta amb material constructiu i fragments de ceràmica, principalment d’àmfora. </p>	08221-79	Pg. de Can Sagrera, 6.	<p>Les estructures d’època romana documentades als voltants de la masia de can Sagrera foren localitzades l’any 1979. Els treballs urbanístics per la construcció de cases unifamiliars van deixar al descobert un total de 14 sitges seccionades per les obres, a més diversos murs i un fragment d’<em>opus signinum</em>.</p> <p>El mes de juny de l’any 2013 amb motiu de la reurbanització de l’àrea enjardinada a 40 m al sud-est de can Sagrera<strong>, </strong>espai proper al lloc de les troballes de l’any 1979, es realitzà una intervenció arqueològica preventiva. Aquesta consistí en una prospecció geofísica amb georadar per tal d’avaluar la possible existència de més estructures d’època romana. Mesos més tard, entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre seguint els resultats de la prospecció geofísica, es va fer una excavació del sector realitzant un total de 13 rases al solar situat entre el carrer Miquel Reverter i el passeig de can Sagrera. Els treballs no van localitzar estrats ni estructures arqueològiques relacionades amb el jaciment romà documentat l’any 1979, únicament van documentar les restes d’un camí que ja es coneixia i una rasa amb ceràmica del segle XVII. </p>	41.3858408,2.0721995	422427	4582006		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-20250106105137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-20250106105017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-ri15-768x507.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-qmem11009col22.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum			83\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98622	Restes romanes tocant la carretera Reial / 3 Santos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-tocant-la-carretera-reial-3-santos	<p>CASTILLO GÓMEZ, Rony José; GRIÑÓ MÁRQUEZ, Damià (2006). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a les restes romanes junt a la Carretera Reial</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span>, memòria núm. 5770.</span></span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></span></em></p> <p>ESPEJO BLANCO, José Manuel (2017).<em> Memòria de la intervenció arqueològica efectuada a l'avinguda Pla del Vent / ctra. Reial. </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span>12993.</p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MARTÍN OLIVERAS, Antoni (2012). “Anàlisi tecnofuncional d’estructures productives vitivinícoles d’època romana. Identificació i localització a Catalunya de fosses de maniobra de premses de biga amb contrapès tipus arca lapidum”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Pyrenae</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, vol. 43, núm. 2, p. 53-98.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <span>Fitxa, 72. </span><em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p>PIERA FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries</em>, vol. 48-50, II, p 206-211.</p> <p>RAMOS RUIZ, Jordi (2007). <em><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Memòria de intervenció arqueològica preventiva del projecte: complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu. Tram: entre la B-23 i la riera de Sant Just. </span></span></span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span>, memòria núm. 6169.</span></span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></span></em></p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1983). 'Els primers habitants de Sant Joan Despí'. <em>La Font del Bé</em>, núm. 45. Sant Joan Despí.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	I-III dC., XV-XVIII	Les estructures romanes, afectades per la construcció del traçat de la línia T3 del Trambaix, van ser desmuntades l’any 2004 sota control arqueològic. Només es va conservar el dipòsit romà (lacus) que va ser traslladat al Parc de Camp Roig, a 50 metres del seu emplaçament original.	<p>Assentament rural d’època romana situat al solar ubicat a la confluència de la carretera Reial amb l’avinguda del Pla del Vent.</p> <p>La intervenció arqueològica realitzada l’any 2003-2004 va documentar la <em>pars rustica</em> d’una vil·la romana datada entre els segles I-III dC, amb una sèrie d’estructures relacionades amb l’emmagatzematge i transformació de productes agrícoles. El complex està format per quatre habitacions delimitades per fonamentacions de murs de pedra, cinc sitges per emmagatzemar cereal, un <em>lacus </em>per elaboració de vi o oli, una estructura soterrada que correspon a una fossa de maniobra d’una premsa de biga, una <em>dolia</em> per emmagatzemar un producte transformat líquid o sòlid i diversos retalls sense una clara adscripció funcional.</p> <p>A més de la vil·la romana, l’excavació va poder constatar l’ús agrícola del solar al llarg dels segles XIX i XX a partir de la documentació d’una sèrie de rases d’arada d’aquesta cronologia.</p> <p>Totes les estructures estaven afectades per la construcció de la línia T3 del Trambaix, motiu pel qual van ser desmuntades sota una intervenció arqueològica preventiva l’any 2004. Durant aquests treballs el dipòsit romà (<em>lacus</em>) es va traslladar al parc de Camp Roig, situat a 50 m. del seu emplaçament original. Actualment, es pot gaudir d’aquest element patrimonial restaurat, protegit i degudament senyalitzat en aquest espai.</p>	08221-80	Carretera Reial, s/n.	<p>Les primeres notícies del jaciment arqueològic de la carretera Reial davant de la benzinera “3 Santos”, les aporten Josep Maria Solias l’any 1982 i Llibert Piera l’any 1986, detectant en aquell moment la presència de ceràmica romana i del lacus escapçat per la carretera, a l’alçada del negoci de venda i exposició de caravanes que hi havia en aquest emplaçament. Ja en aquells moments plantejaren la possibilitat que l’estructura formés part d’una vil·la romana, datada entre els segles I i III dC. per la troballa d’un fragment de ceràmica Terra sigil·lada clara A, a més de fragments d’àmfora, <em>tegulae,</em> <em>dolia</em> i ceràmica africana.</p> <p>Entre els mesos d’octubre de 2003 i octubre de 2004 es realitzà la primera intervenció arqueològica en aquest sector del municipi, motivada per la construcció del traçat la línia T3 del Trambaix. L’excavació va confirmar l’existència de la vil·la romana amb una datació alt imperial, documentant sitges, habitacions, retalls, un <em>lacus </em>i una <em>dolia</em>, estructures habituals en un centre de transformació i elaboració de productes agraris d’època romana. A finals del 2004, entre els mesos de novembre i desembre, es va dur a terme el trasllat del <em>lacus</em> al seu emplaçament actual al parc de Camp Roig.</p> <p>L’any 2007 es desenvolupà una nova intervenció arqueològica preventiva, dins del projecte <em>Complementació connexió entre les EATP d’Abrera i Cardedeu. Tram: entre la B-23 i la riera de Sant Just</em>. L’actuació es va centrar en la realització de 9 rases de caràcter informatiu a l’avinguda Lluís Companys, dins del terme municipal de Sant Joan Despí però a la frontera amb Sant Just Desvern. El resultat de la prospecció va ser negativa pel que fa a estrats i estructures arqueològiques.</p> <p>La darrera actuació es va dur a terme entre els dies 13 i 24 de febrer de 2017. La intervenció arqueològica preventiva consistí en el seguiment de les obres per condicionar un solar trapezoïdal, ubicat entre l’avinguda Pla del Vent i la carretera Reial, com aparcament provisional. La motivació dels treballs venia determinada per trobar-se dit solar a tocar de les restes arqueològiques de la vil·la romana documentada l’any 2003-2004. Els resultats del seguiment van ser negatius, ja que no es documentaren estructures ni estrats arqueològics.</p>	41.3798235,2.0655075	421860	4581343		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98622-l1430425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98622-l1430427_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98622-img10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98622-img12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98622-img16.jpg	Legal	Romà\|Modern\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Marina Peris i David Torres - Kuanum		Les estructures romanes de la carretera Reial / 3 Santos es trobaven a 50 m de les sitges del jaciment arqueològic de Quatre Camins, datat en la mateixa època. Per aquest motiu, proximitat i cronologia, no es pot descartar que es tractés de la mateixa explotació agrícola en època romana.	83\|94\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98623	Restes romanes de can Modolell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-modolell	<p><span><span><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, Ramón (1890). 'Mosaich romà descobert en lo terme de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Butlletí de la Associació d’Excursions Catalanes</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, vol. XI-XII, p. 337-342.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, Ramón (1891). 'Mosaich romà descobert en lo terme de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Boletín de la Real Academia de la Historia</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, XVIII(1), p. 462-467.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARABIA i SOLANAS, Ramón (1892). 'Excursió a Sant Just Desvern: Visita al mosaich romà descobert en son terme'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, II(5), p. 81-84.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BALIL ILLANA, Alberto</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> (1962). “Mosaicos ornamentales romanos de Barcelona”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Archivo Español de Arqueología</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, XXXV, 64-69.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FIDEL FITA, P. (1891). “Mosaich romà descobert en lo terme de Sant Just Desvern- província de Barcelona'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Boletín de la Real Academia de Historia</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 18-19, p. 462-466. Madrid.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 7, p. 9-64.</span></span></span></span></span></span></p> <p>HUERTAS ARROYO, Josefa (2004). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a la vil·la romana de Can Modolell (Sant Just Desvern-Baix Llobregat)</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. </span></span></span></span></span><span><span><span><span>4701.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, p. 187-208.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 73. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1983). 'Per què un mapa o carta arqueològica de Sant Just'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 46, p. 14-15.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	II-IV dC.	El solar on van aparèixer les restes arqueològiques l'any 2004 està ocupat actualment pel Centre de Jardineria Verns.	<p>Assentament agrícola d’època romana identificat com la vil·la romana de can Modolell.</p> <p>Les primeres referències a la vil·la corresponen a l’any 1890, quan es publicà el descobriment d’un mosaic de 7x3 m. als camps de conreu de la finca de can Modolell, paviment ricament decorat amb una greca, esvàstiques i cercles de tessel·les blanques i negres.</p> <p>Durant els treballs arqueològics fets l’any 2004, al solar que actualment ocupa el centre de jardineria Verns entre la rambla de Sant Just i el carrer Electricitat, es van poder documentar diverses estructures d’època romana que correspondrien a la <em>pars rustica</em> d’aquesta vil·la: un mur i un fragment de base de <em>dolium</em>, recipient ceràmic de grans dimensions destinat a emmagatzemar sòlids i líquids. El mur, construït amb pedres i fragments de <em>dolium</em>, presentava una llargada de 2,60 m, una amplada de 0,70 m i una alçada màxima de 0,40 m, amb orientació nord-est/sud-oest.</p> <p>A més del mur, l’excavació preventiva va poder recuperar la base d’un <em>dolium</em> amb el fons cremat i dues grapes de plom, cosa que evidencia una reparació en el moment del seu ús. El fragment presentava un diàmetre màxim a la base de 0,45 m i 1,30 m d’amplada màxima conservada.</p> <p>Aquestes estructures serien compatibles amb un espai de transformació de diversos productes agrícoles com el raïm o les olives per la producció de vi o oli, instal·lacions habituals en assentaments agropecuaris d’època romana.</p> <p>Associats a les estructures documentades, els treballs arqueològics van recuperar fragments de material constructiu, ceràmica comuna romana i un conjunt predominant de ceràmica de cuina africana, a més d’alguns fragments de<em> terra sigil·lada </em>itàlica.</p>	08221-81	Rbla. de Sant Just, 14.	<p>L’any 1884 es descobria en unes terres de conreu de la finca propietat de Gaspar Modolell, la primera evidència arqueològica de la vil·la romana de Can Modolell. Durant els treballs de llaurat d’un tros proper al que actualment és la confluència de la rambla de Sant Just amb el carrer Electricitat, sortia a la llum un fragment de mosaic romà que suscità un gran interès entre els estudiosos del moment. Al cap de poc de la seva descoberta, ja apareixia a diferents publicacions entre els anys 1890 i 1892.</p> <p>El mosaic va quedar novament cobert de sediment fins a l’any 1892, moment en el qual Elies de Molins, delegat de la Junta Tècnica del Museu d'Història, el regidor Francesc Carreras Candi, en representació de l'Ajuntament de Barcelona i Pere Falqués com a arquitecte municipal de Barcelona, feren una visita a Sant Just Desvern per iniciar les negociacions del trasllat del mosaic al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona. Després del trasllat, el mosaic va desaparèixer, estat en el qual es troba encara avui dia.</p> <p>L’any 2004, al solar situat entre la rambla de Sant Just i el carrer Electricitat, es documentaren noves estructures d’època romana durant una intervenció arqueològica preventiva. Malgrat no localitzar restes de mosaic com el trobat l’any 1884, l’excavació proporcionà la troballa d’estructures i material arqueològic, que van donar peu a identificar l’espai com la <em>pars rustica</em> de la vil·la romana de can Modolell.</p>	41.3793264,2.0760432	422740	4581279		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98623-img20250123135340.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98623-l1430199_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98623-img9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98623-img13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98623-img17.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU\|BCIL	2025-09-04 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		L'any 1942 es va trobar, de manera casual, una figureta de terracota al solar situat entre la rambla de Sant Just número 16 i el carrer Catalunya número 14. La descoberta es produí durant les obres de construcció d'una casa a aquest solar, que formaria part dels terrenys de la vil·la romana de can Modolell, dins d'una àmplia zona que s'estendria entre els carrers Major, Bonavista, la carretera Reial i la rambla de Sant Just.També cal assenyalar la documentació d'una sitja d'època romana a la finca del carrer de l'Ateneu número 19, durant els treballs de topografia de la mina Vidal realitzats l'any 1987. El GERP (Grup Espeleològic Rats Penats) va poder recollir alguns materials que omplien l'estructura, bàsicament teules planes (tegulae) i imbrex, que havia estat seccionada per l'obertura de la mina d'aigua.	83\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98624	Jaciment de La Riba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-riba	<p>GUASCH DALMAU, David (1972). <span lang='CA'><span><span><span><span>'Excavacions Arqueològiques a Sant Just'. <em>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 60. </span></span></span></span></span></p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1989). 'La Riba (Sant Just Desvern)'. <em>I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Pre-actes, </em>volum 1, p 264-285.<em> </em>Ajuntament de Castelldefels. </p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’estudis santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LLONGUERAS CAMPAÑÀ, Miquel; RIPOLL PERELLÓ, Eduardo (1967). “Notas sobre sepulcros de fosa catalanes”. <em>Ampurias: revista de arqueología, prehistoria y etnografía</em>, núm. 29, p. 240-257.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÚS, Josep Maria (1985). 'Problemes entorn del Baix Imperi al curs inferior del Llobregat'. <em>Pyrenae</em>, núm. 21, p. 157-168.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi<span><span><span><span lang='CA'> (1980). “Un nou sepulcre prehistòric a Sant Just”. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 12, p. 11.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.<em> </em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Fitxa 74. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	II aC-V dC.	Actualment no és visible.	<p>El jaciment arqueològic de la Riba, ubicat en terrenys de la masia de ca n’Oliveres entre can Padrosa i can Vilar de la Muntanya, comprèn una ocupació i cronologia que abasta des de la prehistòria fins a l’època romana baix imperial.</p> <p>Fruit del descobriment fortuït pels buidatges de terres que es realitzaven a la zona, es va excavar entre els anys 1966 i 1969.</p> <p>L’estructura arqueològica més antiga correspon a un sepulcre de fossa del Neolític Final, un enterrament en fossa simple de planta circular d'1,40 m. de diàmetre i 0,80 m. de fons. A l’interior de l’estructura, que no presentava cap aixovar, estava enterrat un individu d'1,60 m. d’alçada en posició de decúbit supí amb les cames doblegades sobre el costat dret i el cap orientat al sud. Les restes humanes quedaven cobertes per una sèrie de lloses de pedra que reblien la fossa.</p> <p>El jaciment també va ser ocupat durant l’Edat del Bronze, tal com ho confirmen la presència de dues sitges datades en aquesta cronologia. D’una d’elles es va recuperar un vas campaniforme que actualment forma part del fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya, catalogada com una tassa carenada epicampaniforme del calcolític final-bronze antic, amb una datació del 2200-1800 aC. A més de la ceràmica, la sitja va aportar una agulla de bronze i diverses petxines perforades.</p> <p>Seguint la seqüència temporal, el jaciment també va tenir ocupació ibèrica. En aquest cas com un espai d’emmagatzematge de cereal i no com un poblat, ja que les troballes d’aquesta cronologia corresponen a un total de cinc sitges del segle II aC.</p> <p>El gruix de les estructures, però, formen part d’un espai de producció agrària d’època romana, republicana i baix imperial, amb vuit sitges, un espai d’habitació, una canalització i un paviment d’<em>opus signinum</em>, que probablement formava part d’un dipòsit de transformació o emmagatzematge de líquids (<em>lacus</em>). Cal destacar la important quantitat d’eines de ferro recuperades de les sitges d’època republicana, totes elles destinades al treball del camp, objectes que serien el testimoni de la presència d’una vil·la romana dedicada a l’explotació agrícola en aquest període.</p> <p>Una peça singular procedent del jaciment de La Riba és la làpida funerària de Iulia Quieta, que actualment es conserva a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Aquesta havia estat reaprofitada com material constructiu per bastir un dels murs romans baix imperials documentats a les excavacions.</p>	08221-82	C/ Oliveres, s/n.	<p>L’extracció d’argiles realitzada per la bòbila del Clos a la dècada de 1960 a l’indret de La Riba, dins de la finca de ca n’Oliveres entre can Padrosa i can Vilar de la Muntanya, va permetre documentar un nou jaciment arqueològic amb una ampla cronologia.</p> <p>David Guasch va alertar de la presència de restes arqueològiques a la zona i ell mateix, com a delegat <span><span><span>d’excavacions del Museu Arqueològic de Barcelona</span></span></span> <span><span>a Sant Just Desvern<strong> </strong><span>i membre </span>de <em>l’Instituto de Prehistoria y Arqueologia.</em></span></span></p> <p>L’any 1979 durant les obres d’ampliació de la pista forestal de Sant Just Desvern a Vallvidrera, actual passeig de la Muntanya, a l’altura de La Riba quedaran a la vista una sèrie de restes òssies humanes sense aixovar, notícia recollida per Jordi Pérez.</p>	41.3954956,2.0803965	423124	4583071		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98624-20250104130629.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98624-20250104131109.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98624-20250104131112.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98624-sepulcre-de-fosapage-0001.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Antic\|Ibèric\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		El jaciment es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	78\|79\|80\|81\|83\|76	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98625	Restes romanes de can Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-vilar	<p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1989). 'Notes per a l'estudi del poblament d'època romana a la Vall de Verç: relació dels jaciments'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Pre-actes, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>volum 1, p. 383-389.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Ajuntament de Castelldefels. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 7, p. 12-13.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Fitxa, 75. <em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>[Inèdit]. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>	I-III dC.	No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica en aquesta ubicació.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Restes arqueològiques localitzades al passeig de la Muntanya, just a sota de la masia can Vilar. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>S’aprecien restes d’un mur construït amb blocs de pedra sense morter de lligament. L’estructura visible està seccionada pel traçat de la via i queda a 1,50 m. per sobre de la cota de circulació del camí. Per la part superior, queda cobert per una potent potència de terres. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-83	Pg. de la Muntanya, s/n.	<p>El jaciment va ser descobert per David Guasch l’any 1982, en observar restes constructives de murs al perfil del camí,<span><span> <span>fragments de <em>tegulae</em> i ceràmica romana comuna, </span></span></span>just per sota de la masia de can Vilar.</p>	41.3979845,2.0848784	423501	4583342		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98625-l1430895.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98625-l1430894.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98625-l1430897.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BCIL	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		Les restes arqueològiques es troben dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	83\|80	1754	1.4	1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98626	Sitges de la plaça Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-placa-verdaguer	<p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 7, p. 22.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Fitxa, 78. <em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>TAULA DE REDACCIÓ (1979). 'La Penya del Moro: inici de la cultura ibèrica'. <em>La Vall de Verç, </em>núm. 10, p. 6.</p> <p><span><span><span><span><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>	II-I aC.	No es coneix la ubicació exacta de les sitges localitzades l'any 1965 i en conseqüència no es pot determinar l'estat de conservació del jaciment.	<p>Jaciment arqueològic localitzat durant unes obres d’urbanització realitzades a la plaça de Jacint Verdaguer l’any 1965.</p> <p>Es van excavar 4 sitges, dipòsits d’emmagatzematge de cereal, d’època romana republicana datades entre els segles I-II aC. Les sitges, excavades al terreny natural, estaven agrupades i presentaven secció ovoidal. A més d’aquestes estructures, es va recuperar un fragment de molí de mà i material ceràmic.</p>	08221-84	Pl. Verdaguer, s/n.	<p>La primera referència a la troballa de les quatre sitges correspon a l’any 1965, sense una ubicació exacta de les estructures. L’any 1996 David Guasch, Francesc Xavier Menéndez i Josep Maria Solias, en descriure les restes arqueològiques de can Ginestar, parlen de la troballa de ceràmica comuna romana, medieval i fragments de <em>tegulae </em>al jardí d’una de les cases de la plaça de Jacint Verdaguer.</p> <p>Abans del 31/07/2002, a la dreta de la porta principal d’entrada a l’Ajuntament es va situar una caixa de formigó per connexions de telefòniques, arran de les obres del nou Ajuntament. Els instal·ladors van donar avis que sota unes lloses de mares vermells, apareixien restes humanes. Jordi Amigó, arxiver municipal, que havia fet d’arqueòleg abans de treballar d’arxiver, va netejar les terres del damunt i va fotografiar la part visible de l’esquelet que va aparèixer a un metre de fondària. Pel tipus de lloses planes que cobrien l’esquelet es pensa que pot ser una tomba dels segles X o XI.</p>	41.3857261,2.0754236	422696	4581991		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98626-l1430534.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98626-l1430535.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98626-l1430538.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum			83\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98628	Restes del Bronze Final a can Cortès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-bronze-final-a-can-cortes	<p><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. </span></span></span><em><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </span></em><span>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<span> Fitxa, 69.</span><em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PETIT MENDIZÁBAL, Mª Àngels; ROVIRA PORT, Jordi (1982).“Can Cortès, Sant Just Desvern”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya els darrers anys</em>, núm. 1, p. 190-192. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PETIT MENDIZÁBAL, Mª Àngels; ROVIRA PORT, Jordi (1989).</span></span></span><span lang='CA'><span>'El fons de cabana de Can Cortès'. </span></span><em><span>I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Pre-actes, </span></em><span>volum 1, p. 38-48.</span><em> </em><span>Ajuntament de Castelldefels.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PETIT MENDIZÁBAL, Mª Àngels; ROVIRA PORT, Jordi (1996). <em>La unitat habitacional de Can Cortès (Sant Just Desvern, Barcelonès). Una cabana del Bronze Final a l'antic estuari del riu Llobregat.</em> Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>	IX aC.	L'indret ha estat modificat per la instal·lació d'una torre elèctrica.	<p>Jaciment arqueològic d'habitatge datat en una cronologia del Bronze Final, situat al vessant dret del llit del torrent de can Cortès, a 300 m al sud-est de la masia de can Cortés.</p> <p>Es tracta d’un fons de cabana de planta rectangular excavada al terreny natural, de fons pla i parets verticals, amb unes dimensions conservades de 3,5 m d’amplada i 1,20 m de llargada. Malgrat l’estat de l’estructura en el moment de l’excavació arqueològica que només conservava una cinquena part de la seva planta, a un dels seus extrems, de forma absidal, es van poder documentar una cubeta de combustió i un forat de pal.</p> <p>L’estructura de combustió, de planta irregular i en forma de cubeta, presentava 0,70 m d’amplada, 1,20 m de llargada i 21 cm de fondària. Per la seva morfologia s’identificà com una llar de foc. Juntament amb la llar de foc, s’excavà un retall de 55 x 40 cm de costat i 14 cm de fondària, que per la seva morfologia i situació dins de l’espai interior del fons de cabana, va ser interpretat com un forat de pal d’un dels pilars de sustentació de la coberta de l’estructura. L’entrada, desapareguda, hauria estat orientada en direcció sud-oest, mirant cap al torrent.</p> <p>L’excavació va recuperar 304 peces arqueològiques, la majoria fragments ceràmics d’urnes, de vasos amb decoració aplicada de cordons, de vasets globulars o de plats tapadora. El conjunt ceràmic va permetre datar l’ús de la cabana entre els anys 875 i 800 aC. A més de la ceràmica es recuperaren restes òssies de cabra o ovella, valves de petxines i fragments de fang del revestiment de la coberta, amb empremtes de llavors de civada, de blat i d’espigues de civada. La presència d’aquestes restes vegetals va permetre fer una interpretació del paisatge de la zona durant el Bronze Final, amb l’evidència del cultiu de cereal.</p> <p>També cal destacar la troballa d’un fragment de parietal esquerre d’humà adult, que es va relacionar amb la possibilitat d’algun tipus de ritual fundacional de l’espai d'habitatge.</p>	08221-85	Camí can Candeler, s/n.	<p>A inicis del segle XX la cabana va ser escapçada per a fer-hi un marge per a conrear. A finals de la dècada de 1960 David Guasch descobreix material en superfície i el 1973 l'equip de la penya del Moro va realitzar prospeccions i un sondeig que va permetre recuperar els primers materials.</p> <p>L'any 1980, entre el 15 de juny i el 15 de juliol, es va realitzar una excavació arqueològica d'urgència a través de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, dirigida per Àngels Petit i Jordi Rovira, la qual va permetre definir correctament l'estructura de fons de cabana.</p>	41.3914300,2.0821479	423265	4582617	875-800 aC.	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98628-20250104140601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98628-img2025031916504012.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98628-img2025031916504012-copia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98628-img2025031916515599.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98628-img2025031916525814.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	Josep Maria Solias Arís i David Torres Rodríguez- Kuanum		El jaciment arqueològic es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	79\|76	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98629	Chloe	https://patrimonicultural.diba.cat/element/chloe	<p><span><span><span><span><span><span><span>PLENSA SUÑÉ, Jaume (2021). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Chloe: Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLENSA SUÑÉ, Jaume; BORJA-VILLEL, Manuel (2015). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Jaume Plensa: Silence</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).</span></span></span></span></span></span></span></p>	XXI		<p>Escultura de bronze de 191 cm d'alçada, 60 cm d'amplada i 65 cm de profunditat, amb un pes de 292 kg. Està situada a sobre d'una doble plataforma de pedra quadrangular, de pedra negra i poc desbastada a la part inferior i de pedra blanca, ben tallada a la superior. <br /> <br /> La peça representa el cap d'una nena del Baix Llobregat en un estat de calma i introspecció, un estil molt característic de Jaume Plensa, que sovint treballa amb rostres humans de gran format.<br /> <br /> L'escultura destaca pel seu ús del volum, la serenitat que desprèn i la seva textura suau, que convida a la contemplació. El color negre del bronze li atorga una presència poderosa, creant un contrast elegant amb el verd del parc que l'envolta.<br /> <br /> Chloe està estratègicament col·locada per donar la benvinguda als visitants del Parc de la Rambla i acomiadar aquells que marxen, simbolitzant el trànsit constant de les persones i les emocions que experimenten en la seva vida quotidiana alhora que serveix, en la seva contemplació, com a símbol de reflexió i contemplació en un espai públic.<br /> <br /> En paraules de Plensa:<em> 'la peça té com a missió establir un diàleg silenciós amb els vianants que visiten el parc, tant els que arriben com els que marxen'.</em></p>	08221-86	Parc de la Rambla, s/n.	<p>Va ser inaugurada al Parc de la Rambla el 18 de juny de l'any 2021 en un acte públic que va comptar amb la presència de l'artista, autoritats locals i una àmplia participació ciutadana.</p> <p>L'escultura va ser cedida per l'autor, gratuïtament a la ciutat de Sant Just Desvern el juny de 2021.</p> <p>Plensa, reconegut per la seva obra pública arreu del món, va decidir cedir aquesta peça a Sant Just Desvern, on resideix, com a mostra del seu vincle amb el municipi.</p> <p>Aquesta obra de grans dimensions, creada l'any 2014, forma part de les seves característiques escultures que representen rostres humans en estat de serenitat i introspecció.</p>	41.3810450,2.0752658	422678	4581471	2014	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98629-08602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98629-08603.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2025-11-24 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum	Jaume Plensa Suñé	Aquesta obra s’insereix en la tradició de Plensa d'utilitzar la figura humana com a mitjà per explorar la connexió entre l'espai públic i l'individu.	98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98630	El Bullidor - Torre Espigolera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-torre-espigolera	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; </span></span></span></span></span></span></span></span></span>BARBERÀ, Josep; CORTADELLA, Jordi; CORTÉS, Maria del Agua; <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GUASCH, David; </span></span></span></span></span><span><span>SOLIAS, Josep Maria</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> (1986). 'El Bullidor, jaciment medieval'. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs III</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BARBERÀ FARRÀS, Josep; CORTADELLA MORRAL, Jordi (1985). <em>Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència a 'El Bullidor' (Sant Just Desvern, Barcelonès)</em>. Arxiu <span lang='CA'><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. </span></span></span></span>912.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CORTADELLA, Jordi; GUASCH, David (1985). <em>Mostra de les troballes arqueològiques medievals del Bullidor</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLOVERAS, Lluís; NADAL, Jordi; GARCIA, Albert; ALBIZURI, Silvia; i MOLINA, Josep-Anton (2007). “El gat a la Catalunya medieval i postmedieval. Registre i usos culturals”. <em>Interaccions entre felins i humans: III Jornades d'Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València: homenatge a Innocenci Sarrión Montañana.</em> p. 269-287.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1982). 'La torre Espigolera'. <em>La Vall de Verç, </em>núm. 35, p. 13.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>VALLÈS CUEVAS, Jordi (1986). <em>Memòria arqueològica del Bullidor - Torre Espigonera. </em>Arxiu <span lang='CA'><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. </span></span></span></span>3320.</p> <p><span><span><span><span><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em>. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Jaciment arqueològic desaparegut, ja que tota l'àrea que ocupava està actualment urbanitzada pel Polígon Industrial Sud-oest de Sant Just Desvern.	<p>Espai residencial i de producció ceràmica <span><span><span lang='CA'><span><span>d’època baix medieval, descobert l’any 1985 als terrenys que actualment ocupen diverses naus industrials entre el carrer de l'Espigolera i l'avinguda de la Riera, situat al Polígon Industrial Sud-oest de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>Les intervencions arqueològiques realitzades van documentar les restes de dos murs perpendiculars construïts amb pedra sense escairar i lligada amb morter de calç, un d’ells amb la tècnica d’<em><span>opus</span></em> <em><span>spicatum</span></em>. L’orientació de les dues estructures, perpendiculars entre elles, suggerí un possible espai de treball format per un mur de 2,5 m de llargada i un altre d'1,5 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>A més de les estructures muraries, la primera intervenció arqueològica de l’any 1985, va localitzar un retall natural a tocar d’un dels murs, que va ser interpretat com el llit d’un curs d’aigua vinculat a aquestes estructures. La presència d’una important quantitat de catúfols ceràmics dins d’aquest retall, fa pensar en la possibilitat que es tractés d’un espai de treball necessitat d’aigua. </span></span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>Els treballs fets recuperaren una gran quantitat de material arqueològic, abocat a l’interior del retall quan aquest ja no estava en ús, amb datacions situades entre els segles XIV i XV: fragments ceràmics, material constructiu, eines de ferro, ornaments, monedes de Jaume I, Jaume II i Pere III, a més de restes òssies de fauna. Dins de tot aquest material, cal fer menció especial dels conjunts de vaixella de taula d’època baix medieval, amb la presència d’una gran diversitat de formes i decoracions, en verd i manganès, en blau, i en blau i daurat. Vaixella de taula que es complementa amb atuells de cuina i emmagatzematge, així com alguns objectes de vidre. El ric conjunt de materials apunta al fet que el jaciment correspondria a una explotació agrícola baix medieval amb un espai residencial benestant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>Un any més tard, el 1986, una nova intervenció arqueològica va documentar a 100 m de les restes descobertes l’any 1985, l’estructura d’un forn amb la seva graella i restes de cendra i carbons. Relacionat amb una activitat de producció de vaixella ceràmica i material de construcció, el forn tindria un ús final al segle XV destinat a l’elaboració de calç.</span></span></span></span></span></p>	08221-87	C/ de l'Espigolera, 9.	<p><span><span><span lang='CA'><span><span>Les primeres notícies de l’àrea on es va localitzar el jaciment arqueològic l’any 1985, corresponen a l'anomenada torre de Mura, que documentalment apareixen ja l'any 1113. En anys posteriors, la torre es continua mencionant a testaments, donacions i vendes, al llarg del segle XII i XIII. Ja al segle XVI, un document de venda es refereix als terrenys com Torre Espigolera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El jaciment del Bullidor va estar ocupat entre finals de la dècada de 1950 i l’any 1984 per una bòbila gestionada per l’empresa Cerámicas La Espigolera. L’any 1985 el senyor Lluís Hernández Santos, treballador d'ACERASA i soci de l'ARES, donava l’alerta de la troballa de fragments de ceràmica medieval arran dels rebaixos de terres. Motivat per aquesta troballa, es realitzà la primera intervenció arqueològica a la zona, que donà com a resultat la documentació de les primeres estructures i un gran conjunt de material arqueològic datat entre els segles XIV i XV.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1986 una nova intervenció posava al descobert un forn de calç, relacionat amb les estructures documentades l’any 1985, troballa que confirmà la hipòtesi d’un assentament baix medieval dedicat a la producció d’atuells ceràmics i material constructiu, vinculat a un espai residencial benestant, propietat dels amos de la Torreblanca.</span></span></span></span></span></p>	41.3840700,2.0604300	421441	4581820		08221	Sant Just Desvern	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98630-doc1page-0001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98630-doc1page-0002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98630-qmem3320bin0091.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98630-qmem3320bin0101.jpg	Inexistent	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		El nom de Bullidor se li donà perquè l’indret era conegut com la bòbila del Bullidor, un petit desguàs de la mina de les Monges franceses que permetia omplir aigua potable com si fos una font, freqüentat per treballadors de fàbriques, uns 200 m riera avall.	93\|85	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98632	Quatre Camins- Fàbrica Les Cadenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatre-camins-fabrica-les-cadenes	<p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p>MIRÓ ALAIX, Núria (1999). <em>Memòria de l'excavació realitzada a Quatre Camins, Sant Just Desvern (Baix Llobregat). </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 2712.<em> </em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PIERA FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Empúries</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, vol. 48-50, II, p. 206-211.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SANZ SERRANO, Raúl (2000). <em>Memòria de la intervenció arqueològica de Quatre Camins, Sant Just Desvern (Baix Llobregat). </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 2800.<em> </em></p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. [Inèdit]. </p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	I-II dC, XVII-XX		<p>Assentament rural d’època romana alt imperial, situat al solar ubicat a la confluència de la carretera Reial amb l’avinguda de la Indústria, espai que havia estat ocupat per la desapareguda Fàbrica Les Cadenes.</p> <p>La intervenció arqueològica realitzada l’any 2000 va documentar la <em>pars rustica</em> d’una vil·la romana, localitzant tres sitges excavades al terreny natural destinades a l’emmagatzematge de cereal.</p> <p>El conjunt de sitges, molt arrasat per les obres de construcció d’una rampa d’accés a l’antiga fàbrica a la dècada de 1960, va ser amortitzat entre els segles I-II dC, a partir dels materials ceràmics recuperats de l’interior de les estructures. Principalment, fragments de ceràmica comuna romana, àmfora, <em>dolium</em>, sigil·lada Hispànica i sigil·lada Sudgàlica.</p> <p>La tipologia de les sitges, malgrat el seu estat de conservació, responia a estructures de planta circular, seccions arrodonides i bases planes, amb dimensions conservades que anaven d'1,40 a 1,20 m de diàmetre i alçades de 0,80 a 0,60 m d’alçada conservada. Una característica comuna a totes tres era el sediment de farciment, molt semblant al terreny geològic al qual estaven excavades, motiu pel qual es va interpretar que no havien tingut un ús secundari com abocador de deixalles.</p> <p>A més de la vil·la romana, l’excavació va poder documentar l’ús del solar al llarg dels segles XVII i XX, a partir de la troballa superficial de fragments ceràmics d’aquestes cronologies.</p>	08221-88	Carretera Reial, 116.	<p>El jaciment arqueològic de Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, va ser localitzat per David Guasch a la dècada de 1960 durant les obres de construcció d’un accés a la fàbrica, que van deixar a la vista una sèrie de retalls identificats com sitges.</p> <p>L’any 1999 es va poder realitzar la primera intervenció arqueològica a la zona, <span><span><span>perquè el lloc era dins l’ampla zona de protecció del jaciment de Carretera Reial/3 Santos, </span></span></span>motivada per la urbanització del solar de l’antiga fàbrica, a partir de les referències aportades per David Guasch més de trenta anys enrere. El resultat de l’excavació, però, no va confirmar l’existència de les sitges a la rampa d'accés al solar, només es van poder documentar diversos retalls amb una cronologia de la primera meitat del segle XX.</p> <p>Un any més tard, el 2000, una segona intervenció arqueològica al solar va donar resultats positius. Es localitzaren estrats amb una cronologia del segle XVII i tres sitges romanes datades en època alt imperial, escapçades durant les obres de construcció de la rampa d’accés a la fàbrica.</p> <p>És més que probable que les sitges del jaciment de Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, formin part d’un mateix assentament agrícola d’època romana juntament amb les estructures del jaciment de la carretera Reial/3 Santos, situat a l’altra banda de la carretera. Aquest jaciment arqueològic, ja conegut des de 1982, va ser excavat durant l’any 2003-2004, proporcionant diverses estructures muraries, sitges, retalls i el <em>lacus</em> que actualment es conserva al parc de Camp Roig, després de ser traslladat del seu emplaçament original l’any 2004. </p>	41.3802300,2.0663202	421929	4581388		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98632-l14304232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98632-qmem2712col001g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98632-qmem2712col007g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98632-qmem2800col011g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98632-qmem2800col002g.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98632-fabrica-les-cadenes.jpg	Inexistent	Romà\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Sense ús			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		Les estructures romanes documentades al jaciment de Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, es troben a 50 m del jaciment arqueològic de la carretera Reial/3 Santos, datat en la mateixa època. Per aquest motiu, proximitat i cronologia, no es pot descartar que es tractés de la mateixa explotació agrícola en època romana.	83\|94\|98\|80	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98634	Restes romanes de can Gelabert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-gelabert	<p><span><span><span><span><span><span><span>CABAÑAS ANGUITA, Núria (2022). </span></span><em><span>Memòria científica. Intervenció arqueològica a Can Gelabert de la Riera. Sant Just Desvern, Baix Llobregat. </span></em></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span>, memòria núm. 16471. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 36-37.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. [Inèdit]. </p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	III aC-V dC.	Es desconeix l'estat de conservació de les restes, ja que fins al moment no s'ha realitzat cap intervenció arqueològica just en aquest punt. La potència d'1,5 m de terres que cobreixen les restes, poden haver afavorit la preservació de les possibles estructures arqueològiques.	<p>Estructures arqueològiques situades al marge inferior de l’era de can Gelabert, a l’oest de la masia. En aquest marge vertical són visibles murs de pedra i maó de cronologia romana, el més destacable amb una llargada de més de quatre metres. Les restes estan cobertes per una potència d'1,5 m de terres de conreu.</p> <p>En els camps no conreats situats per sobre i per sota de l’era, abunden en superfície els fragments de <em>tegulae</em>, maons<em>, imbrex</em>, <em>dolium</em>, ceràmica comuna romana, ceràmica sigil·lada i fins i tot, algun maó de quart de cercle emprat en la construcció de columnetes. La presència d’aquests materials evidencien la possible existència d’una vil·la romana.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Malgrat la proximitat amb les restes de can Roldan, la presència d’una riera entre els dos jaciments fa pensar que es tractaria d’assentaments diferenciats.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-89	C/ de Pedro Ponce de León.	<p>La referència a les restes arqueològiques de can Gelabert ha estat publicada en diverses ocasions per David Guasch, Francesc Xavier Menéndez i Josep Maria Solias.</p> <p>L’any 2021 es va realitzar una intervenció arqueològica motivada per les obres de creació d'un camí d'enllaç des del camí de La Salut a la nova passera i carrer Joan de la Cierva, treballs que contemplaven el rebaix de terres a les proximitats del jaciment de can Gelabert. El resultat de la intervenció va ser negatiu, sense localitzar estructures arqueològiques, a excepció de la presència d’un estrat amb fragments ceràmics de cronologia romana fins al segle XIX.</p>	41.3855772,2.0647028	421800	4581984		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98634-20250106140207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98634-20250106113952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98634-20250106140246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98634-20250106140250.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-09-04 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		Les restes arqueològiques es troben dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	83\|80	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98636	Restes romanes de can Roldan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-roldan	<p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1989). 'Notes per a l'estudi del poblament d'època romana a la Vall de Verç: relació dels jaciments'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Pre-actes, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>volum 1, p. 383-389.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Ajuntament de Castelldefels.</span></span></span></span></span></span></p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 36.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. [Inèdit]. </p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	III aC-V dC.	Es desconeix l'estat de conservació de les restes, ja que fins al moment no s'ha realitzat cap intervenció arqueològica.	<p>Jaciment arqueològic d’època romana situat a una parcel·la agrícola a 80 m al sud-oest de la masia de cal Roldan, molt a prop del camí que porta a La Salut. Dins de la plana, d’ús agrari, s’observen en superfície algunes estructures muraries a més de fragments de ceràmica comuna romana i de <em>tegulae</em>.</p> <p>Al marge de la parcel·la encarada al sud, visible des de l’avinguda de la Riera, destaquen les restes d’un possible <em>lacus </em>(dipòsit de líquids) amb un paviment d’<em>opus signinum</em>. La presència d’aquesta estructura, fa pensar en la possible existència de la <em>pars rustica</em> d’una vil·la romana en aquest sector.</p> <p>Malgrat la proximitat amb les restes de can Gelabert, la presència d’una riera entre els dos jaciments fa pensar que es tractaria d’assentaments diferenciats.</p>	08221-90	Camí de can Gelabert, s/n.	<p>Descobert per David Guasch i publicat per primer cop per ell mateix, juntament amb Josep Maria Solias i Francesc Xavier Menéndez, l’any 1989. Mai ha estat objecte d’una intervenció arqueològica.</p>	41.3867242,2.0661727	421924	4582109		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98636-20250106111441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98636-20250106115038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98636-20250106122712.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2025-09-04 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum		Les restes arqueològiques es troben dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.	83\|80	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98638	Sitja del carrer Bonavista	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-carrer-bonavista	<p><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Fitxa 90. Sant Just Desvern.</span></span></p>		La sitja es va documentar al solar que actualment ocupa la finca número 77 del carrer Bonavista.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Dipòsit excavat al terreny natural destinat a emmagatzemar cereal, que fou descobert de manera casual al solar que ocupa actualment la finca número 77 del carrer Bonavista. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En el moment de la seva descoberta, la sitja no presentava pràcticament farciment, motiu pel qual no es va poder datar. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura, de secció còncava i base plana amb 1,38 m de diàmetre màxim, feia 2,05 m de fondària amb una boca i una base d’1 metre de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-91	C/ Bonavista, 77.	<p>Sitja documentada per Juli Ochoa durant unes obres realitzades a la finca número 77 del carrer Bonavista. Ochoa va poder fer un croquis de l'estructura, que estava buida, motiu pel qual no es pot determinar la seva cronologia per la manca de material arqueològic.</p> <p> </p>	41.3837026,2.0770007	422826	4581764		08221	Sant Just Desvern	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98638-img20250228102123.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98638-l1430558.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum				1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98640	Jaciment ibèric del carrer Duran i Jordà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-del-carrer-duran-i-jorda	<p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 9-64.</p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1979). 'Nou jaciment ibèric a Sant Just'. <em>La Vall de Verç, </em>núm. 3, p. 5.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <span><span><span><em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p>	III-I aC.	Actualment al solar on es van localitzar les sitges hi ha construït un edifici industrial.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Conjunt de tres sitges, dipòsits d’emmagatzematge de cereal, d’època ibèrica localitzades durant els treballs de rebaix dels terrenys</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>que actualment corresponen al número 6 del carrer de Duran i Jordà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les sitges, excavades al terreny natural, presentaven planta circular, parets rectes i base plana. Del farciment de les estructures es van recuperar diversos fragments ceràmics, entre els quals hi havia un de càlat, una forma ceràmica típica d’època ibèrica que va ser utilitzada en el moment de la troballa per datar les sitges dins d’aquesta cronologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08221-92	C/ Duran i Jordà, 6.	<p>Juli Ochoa publicà la primera referència del jaciment arqueològic de les sitges del carrer Duran i Jordà l’any 1979, al número 3 de la revista <em>La Vall del Verç</em>. Les obres d’urbanització del polígon industrial d’aquest punt de la ciutat van deixar a la vista una de les sitges, pràcticament destruïda pels treballs de rebaix de la màquina excavadora. Ochoa procedí a la seva excavació, recuperant de l’interior un fragment de càlat a més d’altres fragments ceràmics. Posteriorment, una prospecció superficial de l’àrea circumdant va permetre localitzar dues sitges més.</p> <p>Actualment, és molt probable que dues de les tres sitges hagin desaparegut sota l’edifici construït en aquest punt, però la tercera de les estructures podria estar parcialment conservada sota la rampa d’accés a la nau industrial situada al número 6 del carrer de Duran i Jordà. </p>	41.3828020,2.0658615	421893	4581674		08221	Sant Just Desvern	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98640-20250106141710.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98640-20250106141716.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98640-20250106141611.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98640-r003-19790301pages-to-jpg-0005.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			BPU\|BCIL	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Desconeguda		81\|80	1754	1.4	1762\|1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98642	Sitja del camí Fondo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-cami-fondo	<p><span><span><span><span><span><span>GEA BULLICH, Miquel (2008)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>. Intervenció arqueològica al carrer de Can Pedroseta (Carrer de Mossèn Antonino Tenas,5 / La Sitja del Camí Fondo). </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Arxiu Servei d'Arqueologia, memòria núm. 6927.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). “La sitja del carrer Fondo. Més dades sobre el Sant Just alt-medieval”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>La Vall de Verç, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 20, p. 15.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ CONILL, Jordi (1983). 'Per què un mapa o carta arqueològica de Sant Just'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>La Vall de Verç</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 46, p. 14-15.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em> . Sant Just Desvern.</span></span></p>	V-XV	El solar on va aparèixer la sitja està ocupat actualment per la finca número 5 del carrer de Mossèn Antonino Tenas.	<p>Dipòsit medieval excavat al terreny natural destinat a emmagatzemar cereal, que fou descobert de manera casual el mes de desembre de 1971 al solar que ocupa actualment la finca número 5 del carrer Mossèn Antonino Tenas.</p> <p>La sitja presentava un farciment de sediment amb fragments de ceràmica sense vidriat, una nansa de ceràmica vidriada, un contenidor pràcticament sencer, un gerro decorat, un fragment de llàntia d’oli i alguns fragments de vidre, a més de material constructiu com teules (<em>tegulae)</em>. En el moment de la documentació de la sitja, aquesta va ser datada dins d’una cronologia medieval.</p>	08221-93	C/ Mossèn Antonino Tenas, 5.	<p>Un esllavissament de terres al marge de l’actual carrer de Mossèn Antonino Tenas el desembre de l’any 1971, va deixar al descobert una sitja d’època medieval que fou excavada per la Secció de Pioners de l’Agrupament Escolta de Sant Just Desvern.</p> <p>L’any 2008 amb motiu dels treballs d’urbanització del carrer de Can Pedroseta, que preveien l’actuació sobre 2000 m² del subsól d’aquesta zona, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, per tal de documentar possibles estructures relacionades amb la sitja excavada l’any 1971.</p> <p>Els treballs arqueològics del 2008 es van desenvolupar realitzant un total de 10 sondejos que no van evidenciar cap estructura arqueològica.</p>	41.3862051,2.0743910	422611	4582045		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98642-r020-19801101-15page-0001-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98642-l1430590_0.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-09-04 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Desconeguda		85	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98643	Forn de can Biosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-biosca	<p><span><span><span>CANO ISLA, Eva Maria (2007). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn de can Biosca a Sant Just Desvern</em>. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC.</span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em> . Sant Just Desvern.</span></span></p>	XVIII-XIX	L'estructura va ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 i actualment no es conserva.	<p>Forn ceràmic d’època moderna situat al marge d’un camp darrere de la masia de can Biosca. L’estructura, seccionada per l’obertura del camí, conservava part d'una paret estava excavada directament al terreny natural d’argiles quaternàries de la zona. La presència d’una coloració interior vermellosa, produïda per l’acció calorífica d’altes temperatures, ratifica l’ús de l’estructura per coure elements ceràmics, molt probablement material constructiu com maons i teules.</p> <p>La seva proximitat amb la masia de can Biosca fa pensar en la relació de l’estructura i la producció de materials, teules i maons, per a la construcció o reforma del mas.</p>	08221-94	Can Biosca	<p>La primera notícia del forn de can Biosca correspon a l’any 1996, quan Jordi Cardona Gelabert, <span><span><span>avisat per Enrique López Diaz de Otero, </span></span></span>informà Jordi Amigó, cap de l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, de la troballa de les restes.</p> <p>El mes de gener de 2007 una intervenció arqueològica programada, motivada per l'ampliació del camí de can Biosca en aquest punt, va documentar l’estructura arqueològica. Els treballs van confirmar l'existència de dos forns ceràmics amb material arqueològic associat del segle XVIII.</p>	41.3928405,2.0826951	423313	4582773		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98643-img20250228102403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98643-img20250625095632.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98643-img20250625095729.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98643-img20250625095744.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Desconeguda		98\|119\|94	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98645	Molí Jussà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-jussa	<p>ARIAS DEL REAL, Laura (2008). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva del projecte de complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu. Tram riera de Sant Just Desvern, Baix Llobregat. Octubre de 2007 - Març de 2008</em>. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC memòria núm. 8609.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GUASCH I DALMAU, David (1984). 'Els Durtfort senyors del Baix Llobregat a segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació Social-Econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347)', Col·lecció <em>QUADERNS D'ESTUDIS SANTJUSTENCS, I.</em> Patronat Municipal de Cultura Esports i Joventut de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> . Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIV	Les restes arqueològiques van quedar seccionades per l'ampliació del camí a la dècada de 1970.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí hidràulic fariner de cup d’època medieval. Les restes que encara es conserven corresponen a un carcabà, i petita sala de moles que ha perdut la solera, </span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>al fons del qual s’ubicava el mecanisme de rodet que accionava el moviment de les moles de pedra al nivell superior. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De planta rectangular, la construcció està dins d’un retall excavat al terreny natural, conservant paraments de pedra i part d’una volta de pedres escairades. L’aparell constructiu de l’estructura és de molt bona factura, realitzat amb carreus de pedra de Montjuïc, tallats de manera acurada i lligats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al fragment de paret oriental s’aprecia un forat rectangular que correspon a l’orifici de sortida de l’aigua que baixava del cup, lloc on s’encastava la canal de fusta que projectava l’aigua amb força sobre el rodet. Als murs també es poden apreciar restes d’arrebossat.</span></span> <span lang='CA'><span>Les restes conservades presenten una alçada d’1,80 m i d’1 metre d’amplada.</span></span></span></span></span></p>	08221-95	Camí de can Gelabert.	<p>La construcció de molins fariners hidràulics de bassa i cup es va generalitzar a tot el territori català a partir del segle XIII. Aquest nou model d’infraestructura va ser una innovació tècnica que suposà una millor eficiència en l’aprofitament de l’energia hidràulica, especialment en llocs en els quals els cursos d’aigua eren escassos o estacionals. La manca d’un cabal d’aigua constant i abundant, se suplia amb la construcció d’una bassa que emmagatzemés la màxima quantitat del líquid indispensable per accionar el mecanisme de molta.</p> <p>Pel seu funcionament era necessari construir el molí en un emplaçament amb un desnivell natural que permetés bastir la bassa i el cup al punt més alt, la sala de moles a un nivell intermedi i el carcabà a la part més baixa. A aquest punt inferior se situava la turbina o rodet, que transformava l’energia hidràulica en mecànica quan l’aigua que baixava pel cup a molta pressió des de la bassa, colpejava el rodet que movia les moles de pedra a la sala superior.</p> <p>L’existència de molins fariners hidràulics a Sant Just Desvern està documentada des del segle XIV. Un capbreu de la catedral de Barcelona de l’any 1347, del senyor feudal Guillem Durfort, recull referències a diversos molins a la riera de Sant Just. Així, s’esmenta la construcció d’un molí anomenat molí mitjà l’any 1306, propietat de Ferrer Moragues i d’Arnau d'Orta, veïns de la població, que podria correspondre a l'actualment anomenat molí de can Padrosa. El mateix document parla d’un molí jussà, propietat de Pere Gilabert, molí que fins ara s’ha identificat amb les restes del molí del camí de can Gelabert.</p>	41.3866820,2.0681012	422085	4582103		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98645-img20250217120358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98645-img20250217120505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98645-img20250217120405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98645-moli-jussa-16pages-to-jpg-0001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98645-moli-jussa-54page-0001.jpg	Inexistent	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús			Inexistent	2025-09-26 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Desconeguda	Les restes, localitzades al camí situat al marge esquerre de la riera de Sant Just, per sota del molí de can Padrosa, estan seccionades per les obres de millora del camí realitzades a la dècada de 1970. L'estructura va ser objecte d'una excavació que es va desenvolupar entre els anys 2007 i 2008, dins de la intervenció arqueològica preventiva del projecte de complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu, tram Riera de Sant Just Desvern.La localització d’aquest molí va ser possible per la publicació de David Guasch l’any 1984 al 'I Quadern d’Estudis Santjustencs. Els Durfort'. Posteriorment en David va comunicar el seu emplaçament a diverses persones.	93\|85	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98646	Carretera Reial, 69	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-reial-69		III dC.	En aquest solar hi ha actualment bloc de pisos construïts l'any 2004.	<p>Restes arqueològiques aparegudes en les obres d’urbanització d'aquesta zona. De manera fortuïta, durant uns treballs de moviment de terres, es van localitzar un crani humà i fragments de teula romana (<em>tegulae), </em>que van fer sospitar en la possibilitat de la presència d’una inhumació d’època romana imperial o tardoantiga.</p>	08221-96	Carretera Reial, 69.	<p>Arran de la troballa casual de les restes d’època romana, l’any 2004 durant les obres de construcció del bloc de pisos actual, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. Aquests treballs no van documentar estructures ni materials arqueològics.</p>	41.3784036,2.0773092	422845	4581175		08221	Sant Just Desvern	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98646-20250107153807.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98646-20250107153727.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98646-20250107153641.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-09-04 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum			83\|80	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98647	Refugi antiaeri de Les Escoles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-les-escoles	<p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> (2020)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>. </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>“Un nou espai de memòria democràtica: el refugi antiaeri de Sant Just Desvern”</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>. Materials del Baix Llobregat, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 23, p. 32-33</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FRESNO BERNAL, Pablo del (2009). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al pati de l'escola Montserrat, Sant Just Desvern, Barcelona. </em>Arxiu<em> </em></span></span></span></span></span></span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. <span><span><span><span><span><span>10272.</span></span></span></span></span></span></p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2013). 'Aquella nit d’octubre, 75 anys del bombardeig de Sant Just Desvern'. <br /> <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, </em>núm. 18, p. 9-155.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “El refugi antiaeri de Les Escoles”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 26, p. 67-145.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Refugi antiaeri que respon a la tipologia de galeria de mina, excavat directament al terreny geològic d’argiles quaternàries vermelloses i pissarres. Aquesta tipologia de refugi va ser la més habitual a tota la rereguarda republicana durant la Guerra Civil espanyola. A Sant Just Desvern, com a altres poblacions, el coneixement tècnic i la dilatada experiència en la construcció de mines d’aigua, es va posar al servei de l’excavació d’aquestes estructures per protegir a la població civil. </p> <p>El refugi antiaeri de Les Escoles presenta un traçat de 165 m de recorregut amb una planta formada per tres trams de galeria, que transcorren a una cota de profunditat de 10 m respecte al nivell del carrer. El primer tram de galeria s’inicia al pati de Les Escoles, punt on hi ha un dels dos accessos del refugi, en direcció al carrer Montserrat amb un traçat força irregular. Des d’aquest punt, un segon tram més curt gira en direcció sud per seguir per sota del carrer Montserrat, fins a efectuar un altre gir cap a l’est. Aquest tercer tram de galeria, el més rectilini i llarg, arriba fins al carrer de l’Ateneu on tenia sortida a través del segon accés a l’exterior. </p> <p>La galeria té unes dimensions de 2 m d’alçada i un metre d’amplada, amb una volta d’arc escarser i parets sense revestir de maó massís ni voltes prefabricades de ceràmica o de ciment. Únicament hi ha presència de maons als punts de confluència de la galeria amb els pous que es van emprar per buidar les terres de l’excavació, reforçant així l’estructura.</p> <p>El refugi estava dotat de dos accessos, un situat al carrer de l’Ateneu i l’altre ubicat al pati del recinte de Les Escoles. L’entrada des del pati es realitza a partir de tres curts trams d’escales, que van girant fent ziga-zaga fins a assolir la cota més baixa del refugi.</p> <p>Al llarg del recorregut de la galeria, cal destacar la presència de diversos conductes de ventilació. Aquests elements van ser construïts aprofitant els pous verticals que s’havien realitzat per l’extracció de les terres que es generaven durant els treballs d’excavació. Així, per reutilitzar-los es van folrar amb maons massissos creant uns conductes de secció quadrangular de 20 x 20 cm.</p>	08221-97	C/ Montserrat, 2B.	<p>El bombardeig aeri indiscriminat sobre la població civil durant la Guerra Civil espanyola, va ser una de les armes més emprades per atemorir i apropar el conflicte a zones allunyades del front. Per protegir a aquestes víctimes innocents, el govern republicà va veure la necessitat, des dels primers mesos de la guerra, de prendre una sèrie de mesures adreçades a evitar l’horror que arribava des de l’aire. La construcció de refugis antiaeris va ser una d’aquestes mesures, potser la més coneguda, però no l'única.</p> <p>Sant Just Desvern, tan propera a Barcelona que patia de manera constant l’atac des de l’aire, va veure els horrors dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 sobre la ciutat comtal, fet que ja de manera definitiva va fer prendre la decisió de construir un refugi antiaeri al municipi.</p> <p>L’Ajuntament, a través de la Junta Local de Defensa Passiva de Sant Just Desvern, acordà l’any 1938 la construcció del refugi de Les Escoles sota un projecte de l’arquitecte municipal Josep Alemany, que alhora era també l’arquitecte de la Junta de Defensa Passiva Local. Els treballs es duren a terme per la Col·lectivitat de Paletes i Manobres del Ram de l’Edificació, juntament amb la participació de molts veïns i veïnes de Sant Just.</p> <p>El lloc escollit per la construcció del refugi va ser el subsól de l’espai comprès entre l’Ateneu i el que en aquells moments era el “Grup Escolar Municipal número 1”, les antigues Escoles de l'Ateneu, depenent del Consell de l’Escola Nova Unificada, amb un accés a cadascuna de les entitats. </p> <p>Les obres finalitzaren parcialment el mes de setembre de 1938 i ja va ser utilitzat pels santjustencs i les santjustenques durant els bombardeigs de la nit del 8 al 9 d’octubre de 1938, després que l’aviació italiana procedent de Mallorca va atacar Barcelona i el punt d’observació republicà de Sant Pere Màrtir. L'última vegada que el refugi va ser usat com espai de protecció va ser el 25 de gener de 1939, quan l’artilleria de les tropes franquistes bombardejà la població just abans d’ocupar-la.</p> <p>Un cop acabada la guerra, el refugi antiaeri de Les Escoles va passar a tenir un ús ben diferent. Les característiques de l’espai van ser idònies per al conreu de xampinyons, una iniciativa engegada l’any 1943 per Salvador Buyé Nicolau que duraria fins al 1948.</p> <p>A partir d’aquesta data, el refugi va quedar abandonat, però no oblidat per aquells que l’havien fet servir, fins al punt que a inicis del segle XX es va engegar una campanya per la seva recuperació com a element de la memòria col·lectiva de la història recent del municipi. A iniciativa del veïnat, el Centre d’Estudis, el Grup Espeleològic Rat Penats i l’Ajuntament, es van fer els primers passos per recuperar aquest element patrimonial, que van fructificar en una intervenció arqueològica duta a terme entre els dies 5 i 7 d’agost de l’any 2009. Els treballs van descobrir una de les entrades al refugi, la situada al pati de l’antiga escola Montserrat. L’any 2018 s’iniciaren els treballs d’adequació de l’estructura i la museïtzació de l’espai per la visita pública, sent inaugurat com un nou element patrimonial de la ciutat el 8 d’octubre del 2018.</p>	41.3816982,2.0759118	422732	4581543	1938	08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98647-img20250327171344.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98647-20250327170616_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98647-20250327171052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98647-20250327161533-copia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98647-img20250327171525.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98647-img20250327171648.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			Inexistent	2025-11-24 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Josep Alemany Juvé (arquitecte)	La recuperació del refugi antiaeri de Sant Just Desvern va començar el 2009, aprofitant el trasllat de l'escola CEIP Montserrat i la remodelació de l'espai de l'antiga escola de l'Ateneu. Els arqueòlegs van descobrir l'entrada del refugi, situat al pati, confirmant que es mantenia intacte. Aquest túnel de 165 m., excavat a 8-10 metres de profunditat en terreny d’argila i pissarra, presentava algunes ensulsiades i un estat precari.Malgrat la crisi econòmica que afectava el país, que va retardar la seva restauració, l'Arxiu Municipal va continuar recopilant testimonis orals, posant les bases per una futura difusió. El projecte va guanyar impuls entre 2014 i 2016 amb la integració de Sant Just a la xarxa Memoria de las Ciudades, permetent l'intercanvi d'experiències sobre la importància de la memòria històrica.El 2017-2018, gràcies al fons europeu POCTEFA, es va iniciar la museïtzació del refugi. Es va concebre no només com un espai de memòria de la Guerra Civil, sinó com una reflexió sobre els horrors de qualsevol guerra. S’hi van instal·lar set murals artístics i cinc obres complementàries per recordar temes com els bombardejos i l'exili. Inaugurat el 8 d'octubre de 2018, l'espai es va completar amb una experiència virtual immersiva i una maleta didàctica per escolars.Avui es poden visitar els primers 60 m.	119\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27
98649	Barraca de vinya prop de can Coscoll 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-1	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span><em><span><span><span><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Molt bon estat de conservació.	<p>Barraca de vinya de planta circular orientada al sud, que es troba excavada parcialment a un marge de llicorella. Correspon a la tipologia constructiva aèria adossada al marge. La part excavada de l’estructura al terreny natural arriba fins a 1,10 m aproximadament, sent la resta del parament construït en pedra. </p> <p>La part frontal és de pedra lligada amb fang i presenta una porta d’accés coronada per una llinda plana, feta a partir d’un gran bloc triangular de pedra. La coberta és de falsa cúpula realitzada a partir de filades de pedra per aproximació, que queda rematada per dues lloses. </p> <p>Presenta una planta interior d'1,60 m de diàmetre, 1,15 m d'alçada i una amplada de paret de 0,60 m.</p> <p>És la barraca número 4 del Catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc.</p>	08221-98	Can Coscoll.	<p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica, però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p>	41.3905500,2.0670000	421998	4582533		08221	Sant Just Desvern	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98649-20250215132908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98649-20250215132857.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98649-20250215132651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98649-20250215132750.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-06-20 00:00:00	David Torres Rodríguez - Kuanum	Desconeguda	La barraca es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.La tècnica de la pedra seca va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, en data 28 de novembre de 2018.	119\|98	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2026-01-25 09:27

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús