API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93178	Habitatge per a directius de la Fàbrica del Molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-per-a-directius-de-la-fabrica-del-moli	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></span></p>	XX	Estructuralment es conserva integrament. Però en estat precari i d'abandonament. Jardí i entorn abandonat i sense manteniment.	<p><span><span><span>Habitatge per a directius que es troba situat a la Fàbrica del Molí, concretament a l’angle sudoest del recinte per on hi ha l’accés mitjançant un passeig arbrat que enllaça amb la carretera. És una construcció de planta gairebé quadrada que queda esbiaixada a l’angle sudoest per tal d’adaptar-se a un terreny amb desnivell. La coberta és a quatre vents, i la casa disposa d’un nivell semisoterrani, planta baixa i un pis. Es caracteritza per un estil força peculiar i eclèctic que combina una composició bàsicament de línies rectes amb uns pocs elements de formes sinuoses, cosa que el situa a mig camí entre el racionalisme i una estètica vagament romàntica o modernista. També és remarcable el gran voladís de la teulada amb ràfec de fusta. Per tot això aquest edifici, no gens conegut, destaca com un dels més singulars i amb personalitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal queda encarada a ponent, on el terreny és més alt i permet l’accés directament a la primera planta. Aquí es fa evident el contrast entre unes finestres simples, de forma rectangular, i el petit balcó de forma sinuosa que sobresurt sobre un portal rematat amb arc de punt rodó, el qual quedava ressaltat amb una pèrgola metàl·lica. Al nivell de les golfes s’estén una mena de galeria allargassada amb finestres de fusta sota l’ampli ràfec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana nord es caracteritza per un balcó corregut al nivell de la planta baixa que adopta també una forma ondulant, en contrast amb les obertures perfectament rectangulars. A sota hi trobem diverses portes que permeten accedir a la planta inferior. En la façana oposada, al sud, destaca una tribuna amb terrassa superior obrada amb maó i tancada amb persianes de llibret. Aquesta façana, que té una composició asimètrica que juga amb la combinació de la tribuna a un costat i diversos balcons a la part esquerra, queda encarada a un jardí que avui es troba totalment abandonat. Finalment, la façana est presenta un altre balcó corregut que connecta amb els de les façanes veïnes tot formant una eixida perimetral en tres cares de l’habitatge. Cal dir, però, que tant la tribuna com el balcó corregut s’hi van afegir amb posterioritat, ja que en una fotografia de principis de segle XX encara no hi surten. A la planta semisoterrània s’obre una galeria porxada feta de finestres rectangulars que continuava per la cara sud, on hi ha el jardí, però en aquesta part ha estat tapiada. </span></span></span></p>	08018-358	Fàbrica del Molí. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></span></p>	41.8549100,1.8721200	406379	4634282		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-foto-antiga-2.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93179	Resclosa i canal de la Fàbrica del Molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-del-moli	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica del Molí que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa està situada a tan sols 100 metres de la fabrica, al riu Llobregat. Té una llargada d’uns 150 m i una disposició pràcticament en paral·lel al riu, adoptant un lleu viratge a l’extrem nord. Conserva a la carena superior els blocs de pedra originaris, però en la resta ha estat formigonada per dotar-la d’un pendent suau. A un dels costats s’hi ha habilitat recentment un corredor fet de petites basses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A través d’un curt canal formigonat les aigües del Llobregat entren al recinte industrial per la part nordoest, on hi ha el sistema de comportes d’entrada, avui totalment automatitzat. A escassos metres pel costat de ponent discorre la Séquia de Manresa, que a l’alçada de la fàbrica entra en un tram subterrani.</span></span></span></p>	08018-359	Fàbrica del Molí. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></p>	41.8565100,1.8741000	406546	4634458		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-canal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-fabrica-moli-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la zona de les comportes: MCMXLIX (1949)	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93180	Caseta del Gener	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-gener	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136, 148.</span></span></span></p>	XVII-XXI		<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada en una petita esplanada (el Pla de Gener) a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb plants baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant on antigament hi havia quatre tines. La casa ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional, per bé que amb reformes modernes importants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució força atípica; força alterada, a més, amb l’obertura de dos grans finestrals a la primera planta. De l’obra originària en queda un portal molt senzill i de petites dimensions, rematat amb arc escarser, i l’obertura d’una volta que queda situada al costat esquerra i que, antigament, comunicava amb uns coberts que s’aixecaven on ara hi ha el pati enrajolat. Al nivell de les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb maó. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. També hi ha un petit contrafort vora la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a llevant també ha estat modificat en les últimes reformes, sobretot a la part alta i amb l’afegit d’una escala lateral. També s’ha fer recréixer el cos cilíndric situat a l’angle, on hi havia una tina. En total a la Caseta del Gener hi havia sis tines. Als peus de la torre fa uns anys quedaven restes d’una premsa de la qual encara se’n conserva la base, però en un altre emplaçament. Per la cara de ponent s’hi ha incorporat un petit cos adossat i s’han modificat les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest es conserven les restes d’un antic cobert que s’ha modificat amb la incorporació d’un arc de pedra. Ara a l’interior hi ha habilitada una piscina.</span></span></span></p>	08018-360	Sector sud del terme municipal	<p><span><span><span>El mas conegut com el Gener és d’origen medieval. Amb posterioritat al segle XVII va desaparèixer i avui no se’n coneix la localització. Dins de l’heretat del mas Gener al segle XVII es va construir la Caseta del Gener amb la finalitat d’afavorir l’accés d’un gendre a la tinença de terres. El 1633 la Caseta encara no consta en el capbreu d’aquell any. El 1655 ja consta que al Gener hi havia més d’una casa. La casa fou venuda per Joan Gener i els seus fills Jaume i Gabriel a la germana d’aquests, Magdalena Gener. A començaments del segle XVIII hi ha constància d’un masover que es deia Arderiu; el 1741 n’hi havia un altre, de nom Colldeforn, i a començament del segle XIX hi trobem un Estrada (Carreté, 2010: 148).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XX la propietat era de l’empresa explotadora de la mina de Vilafruns, que fins a la dècada de 1960 no va desestimar la possibilitat de fer entrar en funcionament el pou de la Fodina, situat a uns 800 m de la Caseta del Gener. L’empresa minera tenia separats els seus terrenys a la zona en diferents peces. L’any 1999 l’actual propietari va comprar la Caseta del Gener a l’empresa minera, i posteriorment hi va portar a terme obres de rehabilitació.</span></span></span></p>	41.8461600,1.8598100	405344	4633324		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-8.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El camí d'accés pel sudest està tancat per dues barreres.	98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93181	Mastosquer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastosquer	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135-136.</span></span></span></p>	XVII-XX	En ruïna	<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un petit altiplà, ben encarada amb vistes a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis) i disposava d’un ampli tancat o cobert a la part davantera, al sud. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció ha conservat els volums i la tipologia constructiva originàries, sense modificacions modernes. És un bon exemple d’un tipus de casa popular feta en bona part de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa devia aixecar-se en diferents fases constructives que són difícils de precisar. La façana principal, encarada vers migdia, consta d’un portal petit i molt simple, amb llinda de pedra i reforçat lateralment amb maó, i té també una finestra amb brancals de pedra picada. El parament de la part de llevant és fet bàsicament de tàpia, amb la cantonera i la part baixa de pedra. Al mur de llevant hi trobem dues espitlleres. En la part de ponent, en canvi, els murs són predominantment de pedra. A l’interior la casa s’estructurava en tres crugies. A l’angle nordoest hi ha adossat un petit cos, parcialment descalçat, que correspon a una tina de cairons. A l’angle nordest hi ha adossat un altre cos, fet de pedra, que devia acollir una altra tina. </span></span></span></p>	08018-361	Sector sudoest del terme municipal	<p><span><span><span>El Mastosquer no apareix en les relacions de masos del segle XIV ni als fogatjaments del XIV al XVI. És documentat per primera vegada l’any 1644 amb la forma Tosquer i sense el genèric mas que després se li va afegir. Un any després es documenta també com a nom de família. Més tard es documenta amb les variants Maltosquer o Malatosquer, que podrien fer al·lusió a pedra tosca de mala qualitat (Carreté, 2010: 136).</span></span></span></p>	41.8467600,1.8473500	404311	4633405		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-6.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El camí d'accés per la Caseta del Gener té dues barreres.	98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93182	El Colell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colell	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 19, 264-265.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></p>	XIV-XIX	En ruïnes	<p><span><span><span>Masia d’origen medieval, avui en ruïna, que es troba emplaçada al cim d’un promontori dominant, en un serrat que s’aixeca vora la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té petits cossos adossats així com una gran zona de coberts al sudest, tan sols separats de la casa per un estret corredor. Malgrat al seu estat ruïnós, ha conservat l’estructura originària, representativa d’un mas de tradició medieval ampliat possiblement als segles XVI-XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, gairebé tapada pels coberts davanters, es distribueix en base a tres eixos d’obertures que no són del tot simètrics, amb un portal dovellat al centre i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada al primer pis. La finestra principal fou reformada probablement al segle XIX, quan es convertí en balcó. És remarcable el portal, fet amb dovelles de pedra vermellosa i que ha conservat els batents de la porta, amb una inscripció a la fusta de l’any 1799. Els paraments, a pedra vista, són fets amb un aparell de carreus estrets i allargats ben disposats en filades. A la resta de façanes trobem també algunes finestres emmarcades amb pedra picada. La casa té un petit cos adossat al sudoest i un altre a la façana posterior. Aquest últim correspon a diverses tines, que disposaven de la seva rampa d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el mas es distribuïa en tres crugies. A la nau dreta hi havia el celler, que conserva arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment fou cobert amb volta de pedra, de la qual encara se n’insinua l’arrencada. A la casa hi ha també un forn de pa i, a la planta superior, diferents festejadors. Algunes de les parets interiors són fetes de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a ponent s’aixeca una petita construcció de dos pisos corresponent a una pallissa. A la banda nord, i vora l’antic camí per on s’accedia a la masia, hi trobem una tina. Aquestes tines isolades al costat de les masies solien pertànyer als rabassaires o parcers, mentre que les tines adossades a la casa eren de l’amo. En total al Colell hi havia cinc tines.</span></span></span></p>	08018-362	Sector sudoest del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest mas es troba documentat ja en les relacions de masos de 1368 i 1384. La seva denominació originària és Collell, diminutiu de coll; és a dir, una depressió entre dues muntanyes. La construcció actual és fruit d’una ampliació del mas medieval feta probablement als segles XVI o XVII, quan devia adoptar pràcticament la forma actual, amb l’afegit posterior d’algunes tines o coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa fou habitada ben aviat per masovers, i per això no va donar lloc a cap cognom familiar. En documents de l’Arxiu parroquial del segle XVII encara s’escriu amb la grafia antiga de “Collell”, tot i que en els capbreus de 1633 i 1672 ja s’havia escrit amb la forma evolucionada de “Colell”. Els descendents del darrer masover van conservar el sobrenom de cal Colell en la casa que tenien al carrer Nou, número 19. </span></span></span></p>	41.8525400,1.8439000	404033	4634050		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-int-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-pallissa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-tina.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-porta.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-1.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93183	El Solà d’Aladernet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-daladernet	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 111, 124-126.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Solà”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 3: p. 53-54.</span></span></span></p>	XIV-XIX	En ruïnes. Importants esquerdes als murs perimetrals amenacen que s'acabi d'esfondrar.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, actualment en ruïnes. Es troba emplaçada en un petit replà del Serrat de la Senyera, sobre el torrent del Solà, el qual una mica més avall desemboca a la riera de Conangle. Uns 500 m a ponent trobem l’església de Sant Vicenç d’Aladernet. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que està envoltat d’un ampli tancat amb coberts per la banda est i nord. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció ha conservat l’estructura d’un mas de tradició medieval pràcticament sense modificacions modernes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la casa era més curta i, probablement al segle XVIII o al XIX, s’hi afegí un cos porxat que l’allarga per la cara davantera. Així doncs, la façana principal, encarada vers migdia, ara presenta l’accés mitjançant una mena de vestíbul cobert amb volta. Rere la volta, però, és perfectament visible l’antic portal adovellat, fet amb pedra de color vermellós. Sobre aquest cos davanter hi havia una mena de terrassa amb galeria, avui semiderruïda. Els paraments de la construcció antiga presenten un aparell de bona qualitat, fet amb petits carreus més o menys disposats en filades. A la façana posterior, en l’angle nordoest, es pot veure un altre portal dovellat, el qual ha quedat parcialment cobert rere un cos que s’hi va adossar amb posterioritat. Igual que el portal principal, és fet amb pedra vermellosa per tal de fer-lo ressaltar. En una de les façanes la casa tenia un balcó amb una finestra gòtica, avui desapareguda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior sembla que la casa es distribuïa en tres crugies. La part central és coberta amb volta de pedra. Al costat de ponent hi havia el celler, on es conserva almenys un arc diafragmàtic apuntat, avui tapiat. En el cos davanter, a l’angle sudoest es conserva una tina la boixa de la qual devia donar al celler. S’hi accedia per una escala sota una volta lateral.</span></span></span></p>	08018-363	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span><span>En terme d’aquest mas hi ha l’església de Sant Vicenç d’Aladernet. El lloc d’Aladernet i l'església apareixen citats l’any 1035. El mas apareix esmentat al segle XIV. Com a Solà (1368), Solà del Adernet (1384) i Solà (1384). En canvi, no apareix als fogatges de 1497 i 1515, però sí en el fogatge de 1553 (Carreté, 2010: 136).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció que s’ha conservat és un bon exemple d’un mas de tradició medieval, probablement ampliat als segles XVI-XVII i amb una última ampliació a la part davantera que es podria datar al segle XVIII o, probablement, ja al XIX. No sembla que amb posterioritat s’hi fessin gaires més modificacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1920 i 1930 hi habitava la família Santasusagna. En els anys de la Guerra Civil els adults de la família van emmalaltir de tifus i una monja, la germana Úrsula, es va fer càrrec de la mainada. Francesc Soler (1989: 53) recorda que l’àvia del Solà va ser l’última dona de Balsareny que vestia amb la indumentària tradicional catalana. Després, un tal Ginés i la seva família foren els últims que van habitar a la masia. La propietat l’havia adquirit un home de Granollers, i després la va comprar un home de Girona. Aquest la va espoliar emportant-se peces com ara una finestra gòtica del balcó (semblant a les del castell de Balsareny), les bótes del celler, una escala de pedra i altres elements constructius (Soler, 1989: 53).</span></span></span></p>	41.8573800,1.8486500	404435	4634582		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-21.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93185	Pla de Calaf	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-calaf	<p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel. 'El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya', <em>Boletín Arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense</em>, fasc. 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1973). 'Nuevos datos para el estudio del poblamiento prerromano en la región central de Catalunya'. <em>Actas del XII Congreso Nacional de Arqueología, Jaén, 1971</em>. Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, Zaragoza. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 58-59.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p>	XVIII-V aC	Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment de l’edat del bronze i època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic superficial. Es troba situat a l’extrem meridional de l’altiplà allargassat conegut com el Pla de Calaf. Des d’aquesta punta es té un bon domini visual de la vall del riu Llobregat i s’albira també el turó on hi ha el poblat ibèric del Cogulló, a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, en una prospecció superficial que Ramon Camprubí i Miquel Cura hi van fer a principis de la dècada de 1970 van recollir diversos fragments de ceràmica a mà decorada amb cordons aplicats i aplicacions piramidals. Això permet situar el jaciment en una cronologia que abasta des del bronze inicial (1800-1500 aC.) fins a l’etapa ibèrica antiga (entorn dels segles VII-V aC.). També és recollí part d'una destral polida de basalt i s’hi va identificar un possible fons de cabana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el punt on es recullen de manera més abundant els fragments de ceràmica, a l’extrem sud, hi ha el fonament d’un mur de pedra seca fet de pedres petites que s’allarga fins a una longitud considerable, però mes aviat desfet o en forma de claper; és a dir, derivant en un amuntegament de pedres. Uns metres al nord trobem un claper o amuntegament de pedres similar. No es tracta de feixes, ja que es troben en un terreny pla i no pas terrassat. No podem assegurar que aquests clapers o fonaments de murs tinguin una vinculació directa amb el jaciment, però tampoc es pot descartar. Podria tractar-se de restes d’una petita muralla o d’una estructura de tancament o protecció del recinte.</span></span></span></p>	08018-364	Sector sud del terme municipal		41.8476756,1.8695851	406159	4633482		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-de-calaf-3.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls\|Antic\|Ibèric\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			79\|80\|81\|76	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93186	Festa Major de Sant Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marc	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span>Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.</span></span></span></p>	08018-365	Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny	<p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p>	41.8630500,1.8775200	406839	4635180		08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344096.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344169.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img343727.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-festa-major-cartell-1929.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia.	98\|94	2116	4.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93187	Ball de bastons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9	<p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p>	08018-366	Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny	<p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p>	41.8629600,1.8773400	406824	4635170		08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies de Jordi Sarri	119\|98	62	4.4	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93189	Ball de la Faixa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p>	08018-367	Plaça de Roc García	<p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p>	41.8631100,1.8773200	406823	4635187		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.	119\|98	62	4.4	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93197	Espai natural del riu Llobregat a Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p>			<p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p>	08018-368	Sector central del terme municipal		41.8689300,1.8846100	407436	4635825		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca		2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93200	Barraca del Lledó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-10		XIX-XX	Teulada parcialment esfondrada. Coberta per la vegetació	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada amb coberta feta de lloses. La porta és de llinda plana, revestida amb una xapa metàl·lica. Es troba a la propietat de la masia de Lledó detràs Castell.</span></span></span></p>	08018-369	Sector central del terme municipal. Barri de la Rabeia		41.8740200,1.8837300	407370	4636391		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93200-barraca-lledo-2.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93201	Forn de calç de l’Alou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalou		XIX-XX	Descalçat i trencat per la part lateral i davantera. Hi ha crescut la vegetació a l'interior.	<p><span><span><span>Forn de calç emplaçat uns 900 m al nordest de la masia de l’Alou, en una zona boscosa i al costat d’un camí. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural en un terreny amb desnivell. És força ample, amb un diàmetre interior de quatre metres. En aquest pou és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L’interior és revestit amb una mena d’arrebossat que és fruit de la mateixa combustió del forn. Pel costat dret aquesta paret del forn ha quedat descalçada per l’erosió del terreny, i la part davantera s’ha esfondrat.</span></span></span></p>	08018-370	Sector sudest del terme municipal		41.8560700,1.8912900	407972	4634390		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93201-forn-calc-alou-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93201-forn-calc-alou-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93201-forn-calc-alou-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93202	Font de les Collades de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-collades-de-baix		XX	Entorn abandonat i envaït per la vegetació.	<p><span><span><span>Font emplaçada a l’interior d’una balma que es troba vora la rasa de les Collades, uns 150 m al sud de la casa de les Collades de Baix o Casa Nova de les Collades. La balma té una extensió d’uns 20 metres. A la part central s’hi ha habilitat un parapet de maó on hi havia el brollador, al costat d’un reforç de la part baixa de la roca. La font estava tapada amb un tap; d’aquí el nom de la Font del Tap amb què també es coneixia. Avui ha quedat seca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oposada de la rasa de les Collades hi ha una altra balma que al seu interior té un safareig, avui totalment cobert per la vegetació. Amb l’aigua de la font es regaven uns horts que hi havia a la terrassa del curs fluvial.</span></span></span></p>	08018-371	Sector nordest del terme municipal		41.8805900,1.8977500	408543	4637106		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93202-font-collades-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93202-font-collades-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Font del Tap	98	2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93203	Pou de glaç de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-balsareny	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109-110.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 22.</span></span></span></p>	XVII-XVIII	Estat del pou desconegut, ja que actualment és inaccessible. L'entorn és cobert per la vegetació.	<p><span><span><span>Pou de glaç que es troba sota el balç que hi ha darrera del Casal Verge de Montserrat, al nucli de Balsareny. Concretament, el pou esta situat on comença un petit replà després de la part més inclinada del balç, però actualment tot aquest sector es troba cobert per una espessa vegetació, cosa que el fa inaccessible. Es tracta d’un indret obac i al peu de la riera del Mujal. Aquí l’aigua de la riera passa encaixonada, i això dona facilitat perquè s’hi formin grans tolls de glaç. Segons el record popular, el pou és força gran però només se’n conserva aproximadament la meitat, la part que està adossada al balç. Fa uns anys el propietari el va partir per tal d’aprofitar-ne les pedres.</span></span></span></p>	08018-372	Vora el nucli urbà de Balsareny. Darrera el Casal Verge de Montserrat (Plaça de Roc García)	<p><span><span><span>Aquest pou de glaç pertanyia a les terres que anaven adossades a la masia de cal Sala. Quan a mitjans de la dècada de 1920 l’Ajuntament va comprar aquesta casa per establir-hi la seu del consistori també hi anava inclòs el pou, que més tard fou cedit a Pepito Vilanova en recompensa per haver tapat el torrent de la claveguera fins a la riera. No sabem qui s’encarregava de l’explotació del pou, que possiblement estava arrendat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler (1989: 22) recorda que quan ell era petit la canalla hi anava a jugar, i era un pou força gran. Fa uns anys el propietari del terreny el va partir per la meitat per tal d’aprofitar-ne les pedres per fer un mur a la riera. En va deixar l’altra meitat perquè servís de mur de contenció. El Pou de Glaç va esdevenir topònim per designar el tros de terreny on es troba, contigu a la casa de ca la Miquela (Costa del Castell, 24).</span></span></span></p>	41.8636600,1.8774700	406836	4635248		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93204	Dames Coiffées	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dames-coiffees	<p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès</em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées</em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.</span></span></span></p>	08018-373	Sector central del terme municipal		41.8700600,1.8833100	407330	4635952		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93205	Pou del Pont del Riu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-riu		XIX		<p><span><span><span>Pou que està situat vora l’anomenat Pont del Riu, al costat del Llobregat, i que tenia una funció que ens és desconeguda. No era un pou comú per agafar aigua, ja que no té cap finestreta ni obertura per on es pogués recollir el poal o galleda. En realitat, es tracta d’un pou de gran profunditat, que encara arriba fins al nivell de les aigües freàtiques, però que té un brocal poc útil, ja que només té obertura per la part superior, que queda obturada per un coronament de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou es troba a l’extrem sudest del pont, a uns 15 metres de la llera del riu i a la part alta de la terrassa fluvial, vora la carretera. Pel desnivell del terreny respecte a la cota del riu deu tenir uns 7 o 8 metres de profunditat. El brocal és confeccionat amb maó, de planta quadrada. És una obra de bona qualitat tècnica i que compta amb elements d’embelliment, com ara una cornisa de remat superior, una pedra que té gravada la inscripció “AÑO 1885” i unes tires de ferro que formen una mena de cúpula de coronament de forma piramidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior el pou queda alineat amb el mur de contenció de la terrassa fluvial. La cavitat interior és també de planta quadrada i està revestida amb maó i pedra. Dues de les parets interiors, enfrontades, són llises i revestides de maó. Les altres dues, també enfrontades, són revestides amb carreus de pedra i no són llises, sinó que estan perfilades amb un encaix que abasta tota la profunditat del pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ignorem la funcionalitat d’aquest pou i podem descartar que servís per treure aigua, com un pou comú, o que es tracti d’una sínia. Com a hipòtesis, podem suggerir algunes possibilitats: que es tractés d’un molí de vent vertical (aeromotor), per bombar l’aigua del riu, que s’utilitzaria per regar horts. Els ferros de coronament podrien ser part de l’estructura que sustentaria les aspes del molí. Una altra possibilitat és que tingués una funció relacionada amb el mesurament del nivell de les aigües del riu o de les aigües freàtiques, tot i que pel fet de ser construït en una data tan reculada com el 1885 això costa de creure. En el moment present, doncs, la seva funció és una incògnita, i la gent de la zona tampoc en sap donar cap explicació concreta; simplement el descriuen com un pou.</span></span></span></p>	08018-374	Sector central del terme municipal. Vora el Pont del Riu, al Llobregat	<p><span><span><span>El Pont del Riu fou inaugurat l’any 1797, promogut pel conegut rector de Balsareny Roc García de la Enzina. Segons una inscripció, l’any 1895 el pont va ser reforçat i eixamplat per la Diputació de Barcelona. El 1915 es va construir la carretera de Balsareny a Avinyó, que travessa el riu per aquest pont. La data de 1885 que consta en la inscripció del pou podria relacionar-se, directa o indirectament, amb alguna d’aquestes obres promogudes per la Diputació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els molins verticals fets amb estructures metàl·liques, coneguts com a molins de tipus americà o aeromotors, van tenir una gran difusió a finals del segle XIX i començament del XX. A Balsareny en trobem un exemple a la masia de Puigdorca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la segona hipòtesi, cal dir que l’any 1911 el Ministeri de Foment va promoure un seguit de punts per mesurar l’evolució dels cabals d’aigua dels rius i altres variables. Es van posar en funcionament 42 estacions que formaven part de la “Red de Estaciones de Aforos y Embalses”; unes estacions que al principi eren molt simples i posteriorment van anar evolucionant fins adoptar la forma de pous amb una caseta. En realitat, però, ens costa de creure que aquest pou fos un exemple precoç d’aquest tipus d’infraestructures. </span></span></span></p>	41.8594700,1.8805300	407084	4634779	1885	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93211	Cançó del Molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-moli	<p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.</span></span></span></p>	XIX-XX	Tradició no vigent	<p><span><span><span>Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.</span></span></span></p>	08018-375			41.8634200,1.8768900	406787	4635222		08018	Balsareny	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-canco-moli.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-traginers-sacs.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	62	4.4	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93212	Cuca Mare de la peresa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-mare-de-la-peresa	<p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. IX, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 51, 72.</span></span></span></p>	XIX-XX	Tradició perduda	<p><span><span><span>Tradicions orals relacionades amb la tasca del segar que recull el folklorista Joan Amades en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, “a Balsareny diuen que entre les espigues es cria una mena de cuca tan petita que ni s’arriba a albirar, la qual és la mare de la peresa i hom l’anomena així. Al pobre segador que té la mala ventura de topar-la tot segant el fa objecte del seu enuig; li encomana una mena de verí, que hom no sap com treure’s del damunt, que porta mala gana per a fer res i poc delit. Del segador poc delitós hom creu que ha ensopegat aquesta cuca i que l’ha fet objecte del seu atac, del qual no es podrà sostreure en totes les messes, i els companys el fan tema de burles. La peresa només sol campejar pel blat en començar la segada. El renou que mouen els segadors i la masega que es produeix al camp la molesten i se’n va (Amades, 1990: 51)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amades recull una altra creença segons la qual el cant de les cigales fa créixer el blat. Per això no es pot segar mentre les cigales encara canten, perquè el blat va creixent encara una mica cada dia. Però quan paren de cantar és el moment de posar-se a la feina, perquè el blat ja està a punt. Segons Amades, a Balsareny creien que les cigales “canten set dies seguits sense gairebé ni parar per res i després es rebenten, puix que, segons opinió de la gent vella, la sega no podia durar més d’una setmana, i tot el blat que es segava passats els set primers dies no arribava a bona fi i no aprofitava (Amades, 1990: 72)”.</span></span></span></p>	08018-376			41.8633600,1.8770400	406800	4635215		08018	Balsareny	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93212-cuca-mare-peresa-cigala.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	61	4.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93253	Candàliga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/candaliga	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p>	XII-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, que està emplaçada en una vall entre dos serrats per on transcorre el torrent de Candàliga. Consta d’un cos residencial (amb planta baixa més dos pisos) més altres dependències i coberts que formen un pati davant la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el nord, consta d’un portal dovellat de tradició gòtica i altres obertures, de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. El cos originari podria ser en part d’època medieval, i probablement als segles XVII-XVIII es va allargar cap a llevant. </span></span></span></p>	08018-377	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i conserva documentació des del segle XI. Segons l’estudiós Ramon Carreté, el nom del mas deriva del nom de persona d’origen germànic Àgela o Àgila, que es troba profusament documentat a Catalunya als segle IX i X. Precisament l’any 970 hi ha documentat a Balsareny els hereus d’un Àgila, que tenia propietats prop de la vall de Ferrans. Molt probablement la seva casa fou el Casal d’Àgela, que seria l’origen d’aquest mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas està documentat al segle XII amb la forma Casaldègela (anys 1177 i 1195). El 1199 apareix com a Cassal dàgela, i cap a 1200 com a Casaldàguila i Casaldàliga. Pel que fa al nom dels propietaris, els anys 1611-12 predomina la variant Casaldàguila, i més endavant coexisteix amb Casandàliga i Candàliga. Finalment, a les darreries del segle XVIII es imposar definitivament la forma Casaldàliga (Carreté, 2010: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, als segles XVII-XVIII la masia es devia ampliar i va adquirir pràcticament la forma actual.</span></span></span></p>	41.8592900,1.8339300	403216	4634811		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93253-casaldaliga-1.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93254	Gegants de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-balsareny		XX		<p><span><span><span>Els gegants de Balsareny, construïts l’any 1985, són el Marc i la Maria, uns noms que responen als patrons del poble. El gegant, que mesura 3,55 metres, està inspirat en un antic traginer, el senyor Sarri, que havia estat un dels impulsors de l’emblemàtica Festa dels Traginers. La geganta, que mesura 3,35 metres i pesa uns 43 kg, representa la seva dona, i a diferència del gegant no està inspirada en cap personatge concret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc porta la típica bata negra de traginer i, dintre de la butxaca de la mateixa peça, hi guarda una petaca grossa de cuir, plena de picadura de tabac. Està fumant pipa, al cap llueix una barretina i, a la mà dreta, aguanta unes morralles o capçó, que és el guarniment que fermava el cap de la mula o el cavall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Maria va vestida de pagesa. Porta un davantal lligat a la cintura i una mantellina a l’espatlla. Al cap hi duu un mocador lligat al clatell. Com a complement, porta un mocador brodat a la mà dreta amb el seu nom. S’ha conservat des del dia de la seva estrena. L'any 2015, amb motiu del 30è aniversari, va estrenar nova vestimenta, d’un color violeta.</span></span></span></p>	08018-378	Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7	<p><span><span><span>A principis dels anys 1980 durant una trobada d’amics balsarenyencs (alguns dels quals ja no vivien al poble) va sorgir la idea de construir una parella de gegants. Tres d’aquestes persones van impulsar una campanya per vendre butlletes que financessin la iniciativa, mentre que la resta del cost el va aportar l’Ajuntament. Des d’un primer moment es tenia clar que la figura del gegant havia de ser un traginer, com no podia ser d’altra manera en un poble conegut per la seva emblemàtica Festa dels Traginers. I també es decidí que la geganta que l’acompanyés havia de ser una pagesa. Els impulsors es van posar en contacte amb el conegut artesà constructor de gegants Manel Casserras i Boix, de Solsona, que va ser qui va acabar donant forma a les idees que havien anat sorgint durant tot aquest temps de gestació. Els gegants de Balsareny foren construïts l’any 1985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia 27 d’abril de 1985 es van estrenar i foren batejats en una cerimònia multitudinària a la plaça de l’Ajuntament, tenint com a padrins els gegants Reis de Sallent, en Bernat i l’Ermessenda. Alhora és va presentar el seu ball de lluïment, amb música composta per mossèn Joan Bajona i Pintó, rector del poble. D'ençà de la seva estrena ja va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que poc a poc es va donar a conèixer en els diferents àmbits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els membres del grup que hi posava la música, amb gralles i tabals, provenien d’una “banda de trompetes i tambors” que havia estat activa durant els anys setanta i començaments dels vuitanta però que aleshores ja estava desapareguda. Des de bon començament els gegants fan les seves actuacions principals per la Festa dels Traginers i per Sant Marc, el 25 d’abril, que és la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc i la Maria van ser els primers gegants que va tenir Balsareny. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p>	41.8628400,1.8746900	406604	4635160	1985	08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-marc-i-maria-actualment.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-img344206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-1.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-2.jpeg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Manel Casserras i Boix	Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix i altres materials que són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent.	119\|98	53	2.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93255	Gegant Peta Fluix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-peta-fluix		XX		<p><span><span><span>Gegant que adopta la forma d’una bèstia infernal i que la colla Peta Fluix fa actuar bàsicament en el context del Correfoc que s’organitza per la Festa dels Traginers. És un gegant banyut que està dotat de pirotècnia, sobretot a la boca. Porta 12 punts de foc, cosa que el fa molt espectacular una vegada encès Té una mobilitat important, perquè pugui anar ràpid i lleuger al voltant dels diables. Està basat en un personatge del “Llibre de les bèsties”, de Xavier Fàbregas. És un gegant que lluita entre el bé i el mal, de manera que els diables que el volten sempre proven de temptar-lo perquè es decanti de la banda del mal. Té una alçada de 2,80 m i pesa 35 kg.</span></span></span></p>	08018-379	Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7	<p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k més sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els orígens de la Colla Peta Fluix es troben en el Correfoc que, des de 1988, s’organitza per la Festa dels Traginers. El dissabte al vespre té lloc el Correfoc del Traginer, i el divendres es fa un Correfoc infantil. El gegant d’aquesta colla el va construir Francesc Cisa Camps l’any 1992. El nou gegant es va “batejar” en una Festa dels Traginers i el va apadrinar el Gegant Malparit (de la Colla Correfoc Santvicentí, de Sant Vicenç de Castellet) i el gegant llucicercs (de la Colla de de Dimonis de Cercs). Normalment actua una vegada a l’any a Balsareny, en el Correfoc del Traginer que es fa el dissabte. Subsidiàriament, la Colla Peta Fluix també fa alguna sortida a altres poblacions de Catalunya, quan és oportú perquè el seu gegant pugui oferir l’espectacle per al que està dissenyat. </span></span></span></p>	41.8628000,1.8746700	406602	4635155	1992	08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-3.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Lúdic	Inexistent	2023-03-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Francesc Cisa	Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix, junt a un seguit de materials municipals, i són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent.	119\|98	52	2.2	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93256	Gegants de la colla “Els K + sonen”	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen	<p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p>	08018-380	Plaça Ricard Viñas, 2	<p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p>	41.8640100,1.8752500	406652	4635289		08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Lúdic	Inexistent	2023-03-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Toni Mujal	La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen'	119\|98	53	2.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93477	Forn d’obra de la Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabeia		XIX	Forn molt arrasat	<p><span><span><span>Forn d’obra de tipologia força peculiar que es troba emplaçat uns 80 m al nordoest de la masia coneguda actualment com a Masoveria de la Rabeia, al marge d’un camp. Es conserva en un estat molt parcial i, per això, és difícil deduir quina estructura i tipologia devia tenir, ja que mes aviat s’acosta a una petita bòvila que no pas a un forn d’obra convencional. Es troba situat al marge d’un terreny fortament trencat per l’erosió, i actualment tan sols en queden dues cavitats en forma de volta que s’endinsen sota el terreny així com restes d’estructures diverses enmig d’enderrocs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat situada a l’esquerra és coberta amb volta escarsera de maó. A l’interior es configura un espai amb planta en forma de de L que té una paret lateral de maó on, a través d’un petit forat, es comunica amb una petita cambra adjacent. La cavitat situada a la dreta consisteix simplement en un forat excavat a la terra amb coberta en forma de volta. Anys enrere es conservava encara una tercera cavitat, que sembla que era més profunda, però amb l’erosió del marge es devia anar descalçant. Uns cinc metres a l’esquerra de la cavitat principal s’observen, sempre encastades al marge del terreny, un seguit d’estructures cobertes per una capa d’enderrocs. S’hi poden veure restes d’un mur fet de totxo massís i una paret prima d’argamassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament aquest forn devia ocupar una superfície força més extensa, amb diferents cambres semisoterrades que devien comunicar entre si, a l’estil d’una petita bòvila. Pel que sembla, s’hi fabricava sobretot un tipus de totxo massís, i també rajoles.</span></span></span></p>	08018-381	Sector central del terme municipal, prop de la Masoveria de la Rabeia	<p><span><span><span>Aquest forn pertanyia a la masia de la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria de la Rabeia) i cal suposar que l’havien fet funcionar els seus propietaris, probablement al segle XIX. Es diu que les rajoles de l’era de la masia es van fabricar en aquest forn. Algunes d’aquestes rajoles tenen curioses inscripcions i també unes sanefes. En una s’hi pot llegir el nom d’Anton Rabeya. Les altres són difícils de desxifrar. El forn devia quedar en desús a finals del segle XIX i posteriorment va entrar en un procés de ruïna. Més endavant s’havia conegut com la Barraca del Forasté, perquè es diu que algun membre de la família Forasté s’hi havia quedat a passar alguna nit. </span></span></span></p>	41.8783100,1.8888600	407802	4636862		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-11.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-08-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Barraca del ForastéInformació facilitada per Jaume Rabeya	98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
93518	Cal Matamoros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamoros	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 170.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Alguns pisos han estat rehabilitats. La part exterior de la casa està mancada de manteniment, presenta escrostonaments en l'arrebossat i necessitaria una restauració.	<p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la voluntat d’esdevenir un edifici significatiu en una xamfrà que estava situat al límit d’on antigament acabava el clos murallat. Es tracta d’un edifici als quatre vents emplaçat en un terreny amb desnivell, de manera que l’entrada principal es troba al carrer Àngel Guimerà però la façana més representativa és la posterior, de major alçada i que pot ser contemplada amb una bona perspectiva, ja que al seu davant té un terreny sense edificar i amb horts que són de la mateixa casa. L’edifici adopta una planta rectangular (amb la cantonada sudest en biaix) i consta de planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana més significativa és la que està encarada a migdia. Es caracteritza per unes àmplies galeries als dos pisos intermedis, cadascuna amb obertures amb arcs de mig punt. La galeria inferior s’ha complementat, ja al segle XX, amb un balcó corregut amb barana calada, mentre que al pis inferior hi trobem només tres obertures en forma de balcons. La part alta d’aquesta façana queda ressaltada per un estucat de color rosat que perfila i ressalta en blanc les línies de les arcades. A la cantonada sudest trobem un balcó emmarcat amb pedra picada i amb barana de fosa. La façana de llevant, que també conserva l’arrebossat de tonalitat rosada, presenta dues sèries d’obertures de disposició regular. Paradoxalment, la façana nord, que dona al carrer Àngel Guimerà, és la més senzilla. Queda estructurada en base a dos eixos d’obertures simples. Com a detall decoratiu el ràfec d’aquesta part de la teulada dibuixa una sanefa feta amb maó i els tres vèrtexs són coronats amb una mena de pinacles en forma de pinya. A la façana lateral el ràfec adopta un perfil sinuós. L’interior de l’immoble es distribueix en diversos pisos, que eren de lloguer. A la planta superior n’hi ha tres.</span></span></span></p>	08018-383	Carrer Àngel Guimerà, 33	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda el 1778 i es trobava ja fora del clos murallat. Havia pertangut a al Comú de Balsareny o Ajuntament, que hi tenia l’escola pública al “pis de dalt”. Per això antigament de la casa el deien el Comú. A mitjans de segle XIX la va comprar Anton de Solsona, que era descendent de Josep Solsona i Cortès de Monner, ciutadà honrat de Barcelona i propietari de l’heretat del Cortès de Ferrans, d’on era originària la seva família materna, i de la Coromina de Ferrans, partida que confronta amb aquesta casa. Anton de Solsona va esdevenir un important terratinent local arran de la desamortització de Madoz (1855). Aleshores va redimir un censal que pagava a la comunitat de preveres de Moià per la masia del Cortès i va adquirir a l’Ajuntament de Balsareny aquest edifici del carrer Vell, que en el seu moment havia estat quasi sumptuós, així com també l’Hostal amb el forn i la taverna, que es trobaven al carrer Vell, 4. Anton va afegir la preposició “de” al seu cognom per tal de donar-li una aparença noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard la casa fou propietat del metge Daniel Matamoros Cañellas; d’aquí que actualment sigui coneguda encara amb la denominació de cal Matamoros. Posteriorment els hereus del metge van vendre la casa a Josep Arnau Tomàs, de ca l’Enriqueta, que va rehabilitar-la (Carreté, 2010: 170). E</span></span></span>l 2008 es va parcelar el terreny, separant la propietat la casa i part de l'hort, i es va fer una permuta pel terreny restant amb una immobiliaria que havia de construir-hi una casa, però la immobiliària va fer fallida i els terrenys han quedat a mig edificar.</p>	41.8619400,1.8759600	406708	4635058		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-31 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: cal Solsona, el Comú	98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33868	Avenc del Sellarès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares	DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.			Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior.	08020-1	Puig d'Avencó	Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008).	41.3415300,1.8751300	405886	4577282		08020	Begues	Difícil	Bo		Inexistent	Prehistòric\|Neògen	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve			76\|125	2153	5.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33869	El Pedró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro	VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.			El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica.	08020-2	Cim del Pedró	Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada.	41.3252000,1.9446000	411676	4575396		08020	Begues	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	81	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33870	Pou de Glaç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac	NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.	XVII-XIX		Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals).	08020-3	Al paratge de les Tallarises	Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa.	41.3353600,1.8985400	407836	4576571		08020	Begues	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	98\|94	45	1.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33871	Dolmen d'Ardenya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya	BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.			Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP).	08020-4	Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya	Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'.	41.3522300,1.9181600	409501	4578424		08020	Begues	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve			79\|78	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33872	Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres	ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106.			La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra.	08020-5	Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots	Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os.	41.3454600,1.9122600	408998	4577678		08020	Begues	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Ibèric\|Romà\|Islàmic\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.	78\|79\|81\|83\|88\|76	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33873	Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes	EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.			Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític.	08020-6	En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro	L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà.	41.3486800,1.9364500	411026	4578011		08020	Begues	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg	Legal	Neolític\|Ibèric\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	78\|81\|83\|76	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33874	Cova de Can Figueres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres	BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.			Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964).	08020-7	Situada als contraforts del Sotarró	Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats.	41.3449900,1.9232900	409920	4577615		08020	Begues	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg	Legal	Neolític\|Ibèric\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	78\|81\|76	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33875	Cova Cassimanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya	ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.			Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes.	08020-8	Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa	Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès).	41.3077800,1.9319300	410592	4573475		08020	Begues	Difícil	Dolent		Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Ibèric\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	78\|79\|81\|83	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33876	Can Barreres / Can Figueres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres	Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.			Camps de conreu de farratge.	08020-9	A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres	Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura.	41.3412000,1.9250100	410059	4577192		08020	Begues	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	81	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33877	Puig Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar	GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.			El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines.	08020-10	Cim del puig Castellar	Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats.	41.3203300,1.9236500	409916	4574876		08020	Begues	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	81	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33878	Puig de la Mola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola	<p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p>			<p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p>	08020-11	Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats.	<p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p>	41.3193536,1.8479495	403579	4574849		08020	Begues	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg	Legal	Ibèric\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	BCIL	2022-05-04 00:00:00	Xavier Esteve		Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.	81\|85\|76	1754	1.4	1761	11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33879	Can Jaques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques				A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial.	08020-12	Al pla de Can Jaques	A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre.	41.3091100,1.8624900	404781	4573696		08020	Begues	Difícil	Regular		Inexistent	Neolític\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve		El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC.	78\|79	1754	1.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33880	Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava	BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4.			Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans.	08020-13	Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà		41.3302400,1.9247000	410018	4575976		08020	Begues	Restringit	Bo		Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Ibèric\|Islàmic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve			78\|79\|81\|88	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33881	Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum				Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'.	08020-14	Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès	Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987.	41.3302400,1.9247000	410018	4575976		08020	Begues	Restringit	Bo		Legal	Antic\|Cenozoic\|Paleògen\|Neògen	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve			80\|123\|124\|125	53	2.3		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33882	Camí Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-0	TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit.			El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa.	08020-15		Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria.	41.3319500,1.9434800	411592	4576146		08020	Begues	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-3.jpg	Inexistent	Antic\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve			80\|85\|94\|98\|76	49	1.5		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33883	Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent	MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.	XIV		Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'	08020-16	Carrer Ferran Muñoz, 27	Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.	41.3318000,1.9226300	409847	4576151		08020	Begues	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-3.jpg	Legal	Gòtic\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova	Urpià Fernández	Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues.	93\|98\|85	47	1.3		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33884	Ball de Novençans de Begues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-novencans-de-begues	SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7.	XIX	El ball ha desaparegut.	Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)'	08020-17		Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar.	41.3302300,1.9247100	410019	4575974		08020	Begues	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova		(Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera.		62	4.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33885	Caramelles de Begues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-begues	MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12.		Aquest costum es continua realitzant actualment.	Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues.	08020-18		Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge.	41.3302300,1.9247100	410019	4575974		08020	Begues	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova		(Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua.	98	62	4.4		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33886	Barri Campamà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama		XIX	Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original.	Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita.	08020-19	Carrer Campamà		41.3339300,1.9070300	408544	4576404		08020	Begues	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova			98	46	1.2		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33887	Cal Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-1		XIX	L'edifici ha estat força reformat modernament.	Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants amb carena perpendicular a la façana i xemeneia al vessant esquerre. Està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica d'obertures que s'articulen de la següent manera: A la planta baixa hom troba dues portes d'entrada, rectangulars, a la dreta de cada qual hi ha una finestra quadrada. El primer pis consta de quatre finestres quadrades situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa. Totes les obertures, a excepció de les portes d'accés de la planta baixa estan dotades de porticons de fusta amb doble batent. Dalt de tot de la façana i corresponent amb les golfes destaca una petita finestra emmarcada amb maó i arc de mig punt, amb ampit a la base. Tota la façana presenta actualment un arrebossat de color salmó.	08020-20	Camí Ral, 48		41.3264900,1.9263800	410153	4575557		08020	Begues	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova			98	45	1.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33888	Cal Barreres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barreres	PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit	XVIII		Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig.	08020-21	Pla de Begues	Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880.	41.3396700,1.9260300	410142	4577021		08020	Begues	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-01-31 00:00:00	Xavier Esteve			98\|94	46	1.2		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33889	Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero	PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit	XVIII	L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos.	Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern.	08020-22	Vessant sud del turó de Can Batlle	Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle	41.3406600,1.9288100	410376	4577128		08020	Begues	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova			98\|94	45	1.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33890	Cal Fusteret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret		XIX	L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern.	Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada.	08020-23	Carrer Rectoria, 9		41.3295700,1.9434100	411583	4575882		08020	Begues	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova		Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents	98	45	1.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33891	Cal Gaietano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano		XIX		Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig.	08020-24	Carrer Rectoria, 14	Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut.	41.3300200,1.9437400	411611	4575932	1870	08020	Begues	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova			98	45	1.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37
33892	Cal Pere Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell	PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit	XIX	L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa.	Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa.	08020-25	Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15	Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal.	41.3308600,1.9222800	409816	4576047		08020	Begues	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic		2023-01-31 00:00:00	Oriol Vilanova		La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans.	98	45	1.1		11	Patrimoni cultural	2026-01-22 07:37

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús