Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
34144 Avenc de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-roc BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada. 08020-277 la Guàrdia Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. 41.3132600,1.9203500 409630 4574095 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34145 Avenc del Serrat de la Morella https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-serrat-de-la-morella BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 21 metres de profunditat màxima constituït per dos pous diferents. El superior descendeix 4 m verticals i 1 m en pendent, comunicat amb la superfície per dues obertures, una de les quals és impracticable. El segon pou és de majors dimensions, havent-se fusionat en la seva part inferior amb dues cavitats fusiformes de 8 i 6 m de profunditat, respectivament. El seu fons està completament recobert per clasts. 08020-278 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. 41.2939700,1.9124700 408944 4571962 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34146 Avenc Tapat de Mas Trabal https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-tapat-de-mas-trabal AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996). El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 20 metres de profunditat màxima constituït per tres cavitats superposades; la superior, fins a -4,5 m formava part d'una trinxera kàrstica parcialment desmantellada; la segona, fins a -14 m és un petit fus a partir del qual apareix l'avenc totalment recobert de formes litogèniques; i la tercera correspon a la part alta d'una cavitat fusiforme emplenada per materials clàstics. 08020-279 Al fondo de la Troneda Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. Sembla que la part superior de l'avenc fou una explotació de sal de llop. 41.3106500,1.9270400 410187 4573798 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34147 Avenc de la Tita https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-tita BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 0,7 per 1,3 m dóna pas a un estret pou de -6 m amb un replà a -2,5 m. 08020-280 Fondo de les Terradelles Explorat per primera vegada per membres de GE FOMA de la SEFM. 41.2914000,1.9137900 409051 4571675 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34148 Avenc d'enTomàs Deu https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dentomas-deu Avenc de 12,5 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un petit pou de 3 m que ens condueix a una gatera que ens duu a una sala d'1 m d'alçada. Tant en aquesta cavitat com en el pou de 9 m restant es trobaren gran quatitat d'ossos. Al final d'aquest existeix una corrent d'aire fred, pel que es dedueix que aquesta cavitat pot donar molt més de sí. És rica en formacions d'anemolites i estalactites. 08020-281 Puig Ginebró Explorat per primera vegada l'any 1974. 41.2943100,1.9112100 408839 4572001 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34149 Avenc de les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-valls Avenc de 13 m de profunditat màxima. La boca, de reduïdes dimensions, dóna accés a un únic pou de 13 m de fondària. La planta del fons és ovalada, de 4 x 2 m, ocupada per blocs de mitjanes dimensions que curullen la cavitat. 08020-282 Puig Moltó 41.3144900,1.9226000 409820 4574229 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34150 Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-17-aixopluc-de-can-termens-1 Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrada, una alçada d'1,70 m i un diàmetre interior de 1,10 m. 08020-283 Can Térmens 41.3285800,1.9092300 408721 4575807 08020 Begues Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34151 Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-124-aixopluc-de-can-termens-2 El seu interior fou netejat de brossa i herbes per part del Centre d'Estudis Beguetans l'estiu de 2007. Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrangular, una alçada màxima construïda d'1,10 m i unes dimensions interiors de 0,90 x 1,20m. La volta està ensorrada. 08020-284 Can Térmens 41.3305300,1.9043000 408311 4576029 08020 Begues Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-19 00:00:00 Xavier Esteve 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34152 Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-114-aixopluc-de-mas-roig Refugi de pedra seca construït en una balma, on s'integra. Presenta una alçada màxima construïda de 0,85 m. 08020-285 Mas Roig 41.3227900,1.9130600 409033 4575161 08020 Begues Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34153 Barraca de les Agulles 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-1 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-286 41.3121300,1.9356600 410910 4573954 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34154 Barraca de les Agulles 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-2 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-287 41.3115400,1.9342200 410789 4573890 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34155 Barraca de les Agulles 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-3 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-288 41.3122600,1.9335500 410734 4573970 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34156 Barraca de les Agulles 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-4 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-289 41.3132500,1.9354700 410896 4574078 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34157 Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-sant-domenec-32 Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre un rebaix practicat en l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat guarnit amb un motiu geomètric senzill a les cantonades. El marc de la figura quadrada és de color granat. Una superfície circular pintada en blanc conté una circumferència concèntrica interior (pintada en verd). Entre ambdós cercles es situen els números (de color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3'. En la part superior i central del rellotge hi ha una representació semicircular del sol, d'on es dibuixen línies rectes de color negre disposades radialment fins arribar als números. El gnòmon surt de la part superior d'aquell punt. 08020-290 c. Sant Domènec, 32 41.3343100,1.9197800 409612 4576433 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34157-foto-08020-290-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34158 Rellotge de sol de la Tenda https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-tenda Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. El rellotge presenta signes evidents de degradació material i pèrdua del color. Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular, amb els angles rectes. El rectangle presenta un marc de color verdós. El rellotge pròpiament dit és de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, de color marró. Una franja del mateix gruixut i color que la longitud de la circumferència del rellotge el travessa en diagonal. Les xifres horàries no s'aprecien a causa de l'estat de deteriorament del rellotge. A la part superior de la circumferència hi ha representat un Sol d'on surt el gnòmon, del qual surten línies disposades radialment vers on hi hauria les xifres horàries. La superfície de la circumferència és de color blanc. A la part inferior del rectangle -de color granat-, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un braç humà vestit que sustenta el rellotge per un mànec. Sota, s'observa una casa. Per acabar, a la banda esquerra s'intueix una figura humana, molt deteriorada. 08020-291 La Tenda. Passatge Sant Martí, 1 41.3332900,1.9230100 409881 4576316 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34158-foto-08020-291-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34159 Rellotge de sol de Cal Cadet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-cadet Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XX Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular sobre fons blanc. Al límit de la meitat inferior del cercle, en una franja de color gris delimitades per línies corbes pintades en color negre, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. Al punt central de la circumferència hi ha representada la figura del Sol, de color groguenc de tons ocres. Des del mig d'aquesta figura apareix el gnòmon i unes línies de color negre situades radialment del centre als números (s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme). A la meitat superior del rellotge hi ha les següents inscripcions: 'La llum em mou', 'XVIII' i '1927'. 08020-292 c. Carme, 1 41.3330300,1.9218500 409783 4576288 1927 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34159-foto-08020-292-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34160 Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigmolto-font-de-puigvoltor XX Una part d'un mur de contenció s'està desmuntant i la vegetació envaeix una part dels elements arquitectònics. La font està situada en una terrassa d'un vessant, al peu de l'alzina monumental de Puig Moltó. El punt on hi ha la surgència d'aigua ha estat rebaixat en forma de trinxera. Dues parets paral·leles suporten la terra de les dues bandes de la terrassa, estan aixecades en pedra i presenten parament de pedra antiga i una franja superior de mamposteria separada per una cornisa. A la part baixa d'aquestes estructures hi ha una banqueta que actua com a contrafort i que permet seure als visitants. El broc de la font es situa en una paret perpendicular amb les dues parets de contenció descrites, presenta parament de mamposteria i dins d'un rebaix a manera de fornícula es localitza el broc. Al voltant de la font hi ha escales per accedir a la terrassa. 08020-293 Puig Moltó Al jardí de la masia de Can Grau del Coll es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. La data correspon probablement amb l'any en què es vacanalitzar la font. 41.3173600,1.9220600 409779 4574548 1935 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34161 Font de l'Alba / Font de l'Àlber https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-font-de-lalber Ubicada al marge d'un camí, queda envaïda per la vegetació. Surgència d'aigua natural que utilitza una teula a manera de broc, de 20 x 30 cm. La vegetació no permet l'observació directa del punt exacte de la font 08020-294 El Marge del Moro El nom tradicional que se li donava a la font antigament era font de l'àlber. 41.3478300,1.9359200 410981 4577917 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34162 Carrer Sant Joan 3-9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan-3-9 XIX-XX Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, del 3 al 9, del carrer Sant Joan. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, s'ha de destacar un edifici magatzem que té un portal de maons, amb arc rebaixat i imbricacions de maó utilitzats com a decoració. Aquesta construcció i la de Cal Geperut, acaben d'atorgar singularitat a aquest carrer. 08020-295 C. Sant Joan 3-9 41.3327100,1.9220800 409802 4576252 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34163 Cal Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVIII Masia de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i carenera perpendicular a la façana principal. Es compon d'un cos central, amb planta baixa i pis, i dos annexes menors (sense interès arquitectònic) adossats a llevant de la construcció. La façana principal es presenta a l'actualitat arrebossada i pintada de color blanc. De composició simètrica, la façana principal té dues portes d'arc rebaixat, la central de dimensions majors que la lateral, a l'altre lateral hi ha una finestra. Sota de la finestra hi ha una banqueta que ocupa la meitat de la façana principal. A la planta del pis, hi ha tres finestres disposades equidistantment. El coronament queda configurat per una cornisa de maons imbricats. 08020-296 C. del Puig Gran Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), el cognom Ros ja és present a Begues al segle XVIII. Les teules estan datades de l'any 1831. El mas també apareix esmentat al salpàs del 1880. 41.3325300,1.9357500 410946 4576218 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34163-foto-08020-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34163-foto-08020-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34163-foto-08020-296-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34164 Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-sant-rafel-ca-lilla XX Edifici isolat de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos en disposició esglaonada i teulada a quatre vessants de teula àrab. A la planta baixa de la façana nord es troba l'entrada principal a l'immoble, tot i que hi ha una entrada secundària a la façana oposada. L'entrada principal està situada sota una porxada situada sota una marquesina, suportada per columnes de marbre de color ataronjat. L'accés a aquesta entrada, sobrealçada, es fa per mitjà d'una escalinata. Els pisos superiors estan disposats, com ja s'ha dit, esglaonadament sobre la planta baixa, utilitzant espais i cossos modulars propis de l'arquitectura racionalista, com balcons i tribunes. El pis superior és, de fet, una torratxa amb finestres als quatre vents. Totes les façanes presenten la superfície de color groc trencat. Destaca, a nivell compositiu, l'ús de grans obertures quadrades i espais diàfans. 08020-297 C. Agricultura 41.3287500,1.9269600 410205 4575808 1934 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Manuel Parès L'edifici tenia unes interessants finestres de guillotina que han estat substituides per finestres convencionals. 120|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34165 La Rambla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla XX Carrer situat al nucli urbà de Begues, conformat per habitatges aïllats que van dels números 2 al 10, i 12, 14 i 17. Es tracta, així, d'un conjunt de cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en els cànons del noucentisme que es donen a Begues. Aquests edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes presenten, en la majoria dels casos, teulada de teula àrab a doble vessant, tot i que hi ha algun cas, com per exemple les cases dels números 7 i 12, amb teulada a quatre vessants, d'estil vienès o centreuropeu. Molts d'aquests immobles presenten també un cos adossat en forma de torratxa, de planta quadrada (edifici de la Rambla, número 8). Igualment, la majoria disposa d'un porxo amb arcades d'arc de mig punt a l'entrada. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als marcs d'algunes arcades al porxo de l'entrada i a les finestres (p. ex. la casa situada als números 4 i 6, que presenten els marcs de les finestres de maó vist ), o bé algun aplic de ceràmica a la part alta d'alguna façana, com a l'immoble situat al número 7, consistent en un floró de guix o calç blanca emmarcat per unes rajoles de ceràmica marrons disposades en forma romboide. Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossats de diversos colors. Tots els immobles que presenten les característiques acabades de descriure són obres de l'arquitecte Juan B. Serra. Cal destacar, però, la presència d'una casa que no segueix aquesta tipologia arquitectònica. Es tracta de la casa situada al número 9 de la Rambla de Begues, una edificació de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està datada pels voltants de l'any 1900 i es caracteritza per un estil eclèctic, doncs tot i que parteix d'una distribució similar a una masia (arquitectura popular), presenta així mateix decoració de rajola als marcs de les finestres i l'ús d'arc ogival a les finestres de les golfes. 08020-298 La Rambla, números del 2 al 10, 12, 14 i 17 41.3319400,1.9215800 409759 4576168 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Juan B. Serra 102|106|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34166 Cal Campaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-0 XX Algun element com la cornisa està deteriorat, falta una part de balustrada. Casa de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta de dos habitatges adossats, de planta baixa i pis. La façana principal és de composició simètrica dividida en dues parts per un mur que delimita els dos habitatges i una faixa vertical de maons disposats plans. S'observa un arrebossat modern de ciment. El més destacat és l'ús del maó (obra vista) pels emmarcaments i guarniment de les obertures, que tenen arc rebaixat, i a les cantoneres de l'edifici. La cantonada de maó del cantó dret del pis ha desaparegut. El pis està separat de la planta baixa per una cornisa de maons imbricats, solució que es repeteix a la part superior de l'edifici. El coronament es tanca amb un muret de maó, que conté una balustrada, element que una de les parts de l'edifici no hi és. Un element artístic a destacar és l'existència d'un plafó de rajoles adossat a la façana entre dues finestres del pis de la part esquerra de a façana, a ponent de la construcció. La façana principal té dues portes d'arc rebaixat, la central de dimensions majors que la lateral, a l'altre lateral hi ha una finestra. Sota de la finestra hi ha una banqueta que ocupa la meitat de la façana principal. A la planta del pis, hi ha tres finestres disposades equidistantment. El coronament queda configurat per una cornisa de maons imbricats. 08020-299 C. Sant Climent, 4-6 41.3318700,1.9430300 411554 4576138 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34166-foto-08020-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34166-foto-08020-299-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34167 Dolmen de Campgràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-campgras MARTÍNEZ, P.; CASTELLÀ, A.; ANTOLÍN, F. (2009): 'Informe de la campanya d´excavacions 2009 al dolmen de Campgràs (Begues, Baix Llobregat)'. Informes d´intervencions arqueològiques a Catalunya. Departament de Cultura de la GEneralitat de Catalunya. (Inèdit) Sembla que el jaciment hauria estat expoliat recentment. Cambra sepulcral corresponent a la tipologia coneguda com 'galeria catalana'. A la part final de la galeria la llosa es troba recolzada sobre una veta natural de roca calcària pe la banda nord-oest (la part superior de la vessant) mentre que per la banda sud-oest (la part inferior de la vessant) recolza sobre un ortostat vertical. En la part inicial de la galeria no s´ha conservat la llosa vertical, que per la banda sud-est estaria recolzada sobre un ortostat descobert en la darrera excavació arqueològica, i a la banda nord-oest sobre un mur de pedra seca aixecat junt a la veta natural de calcària. 08020-300 Camgràs Fou descobert per un estudiant d'arqueologia que treballa amb els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz l'any 2008. El jaciment es troba en fase d'estudi. 41.3527600,1.9171700 409419 4578484 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34168 Cal Benza https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benza Aquest edifici es troba en estat ruïnós. Masia de caràcter popular que conserva part de la seva estructura edificatòria, formada per una antiga masia, ara en ruïnes, envoltada per un mur de tanca que devia correspondre a l'era o corral. La masia era un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, tal i con es dedueix de l'extrem est, que es conserva dempeus. En aquest sector es poden observar els forats corresponents a l'embigat de l'edifici, així com una porta d'arc rebaixat amb el marc de maó i amb arrebossat en alguna part de la superfície. Pel que fa a l'antiga era o corral, estava compartimentat en diversos espais, per bé que ara està en ruïnes i molt envaït per la vegetació. Tot el conjunt té una extensió aproximada de 445 m2. 08020-301 Pla de Jaques 41.3284100,1.9384700 411168 4575758 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34168-foto-08020-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34168-foto-08020-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34168-foto-08020-301-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34169 Avenc del Vermell https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-vermell FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 45 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 13 m que condueix a una rampa amb un parell de ressalts que desemboca en una rampa molt inclinada que baixa fins al fons. 08020-302 Penya del Moro Explorat per primera vegada, parcialment, per Norbert Font i Sagué. L'exploració completa fou realitzada per membres del GES l'any 1956. 41.3251000,1.9445100 411669 4575385 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34170 La Cuca Fera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. XX L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. 08020-303 El Colomar. Camí Ral, 35 L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. 41.3202900,1.9391400 411213 4574856 1934 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Alexandre Nolla (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34171 Cova dels Sants / Cova del Morsell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-sants-cova-del-morsell Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat. 08020-304 El Sotarró Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los. 41.3255100,1.9476300 411930 4575427 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34172 Forn de calç de Cal Montau https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-montau XIX-XX Envaït per la vegetació i amb alguna part de l'edificació en procés d'enrunament. Forn de calç de base circular excavat en part al subsòl. La paret frontal de l'estructura està feta amb parament de mamposteria, la part lateral, i amb parament de paret antiga el sector central. A la part superior de la paret s'observa una alineació de forats, suposadament per encaixar bigues que conformarien una estructura constructiva davant de l'actual. Els blocs de pedra calcària irregular que componen la resta del forn estan lligats amb morter de calç i sorra. La cavitat on es produïa la combustió està construïda en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. El seu diàmetre és de 12 metres aproximadament. A la base del cos central hi ha la boca per on s'alimentava el foc, feta amb una volta de pedra. Actualment el forn és cobert per una vegetació força espessa, que en dificulta l'observació precisa. 08020-305 Carretera BV 2411, punt quilomètric 13,5 41.3274100,1.9169200 409363 4575669 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34172-foto-08020-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34172-foto-08020-305-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-19 00:00:00 Oriol Vilanova Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34173 Forn de calç del Mas Glaçat https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-glacat AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 17. Centre d'estudis beguetans. XX La vegetació l'ha envaït completament, amenaçant amb el deteriorament de les parets originals del forn. Forn de calç de grans dimensions, destaca per tenir una cambra d'entrada com a boca de l'estructura feta de paret de tres quarts (amb maó), que va des de terra a mitja alçada de la galeria, on comença una volta també de maó pla. L'alçada d'aquesta galeria és de dos metres d'alçada i tres de llargada. L'interior, d'uns 4 o 5 metres de diàmetre aproximat era folrat de pedra de sauló de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries, la qual amb l'escalfor s'acabava vitrificant, fet que no permetia el desgast. 08020-306 El Pedró El forn havia funcionat fins els anys '60. Les seves dimensions són considerables i s'hi produïa ja d'una forma industrialitzada en comparança amb els més antics, més petits i rudimentaris. Aquests forns es situaven en un lloc ben comunicat, on es pogués arribar en camió pel transport de la calç. El combustible utilitzat va ser la llenya fins pràcticament al final dels seus dies. Van entrar en decadència juntament amb la desaparició dels bosqueters que netejaven els boscos fent gavella. Els últims temps es van subsistir usant com a combustible residus industrials de teixits i gomes, fins a desaparèixer. Aquests forns acostumaven a tenir una petita construcció per habitacle, on pernoctaven els homes que hi feien foc de forma continuada els vuit o nou dies que durava la cocció. Aquest element està relacionat amb el desaparegut Mas Glaçat, situat a la vessant de llevant del fondo de Mas Glaçat en el camí de les Planes. Actualment és en runes. La família Amell el va fer enderrocar abans de la Guerra Civil. La història d'aquest mas es caracteritza per les vegades que ha canviat de mans. La primera referència que trobem del Mas Glaçat és del 1477, en un llevador de rendes del segle XV, sense especificar a qui pertanyia. Quan l'any 1575 es pren la decisió de construir una nova església per a Begues, es recull en les capitulacions que es signen entre els síndics de Begues i el baró d'Eramprunyà per una banda, i els constructors de l'altra, que la pedra per a la construcció de l'església, la portarà en Climent Garau de sota el Ma Glaçat. Al 1595 sabem que el mas era d'en Gabriel Panyella i aquest l'havia adquirir a Climent Garau. Al 1610 el Mas Glaçat està habitat per un tal Tarrida, possiblement establert per un contracte de masoveria, qui dos anys més tard és substituït per Miquel Balasch, i des de 1620 fins 1633 l'habita en Pau Cirerol, sa muller i tres fills. Al 1759, Joan Barnola, terratinent de Sant Climent, el declara com a propietat seva. Cap a l'any 1800 hi viu Gabriel Vinyas, i al 1852 la nissaga Viñas encara hi té la seva llar al mas. Jaume Viñas és llavors el cap de casa. Per la consueta del rector mossèn Massaveu sabem que l'any 1880 Mas Glaçat encara està habitat i visitat per la benedicció (salpàs) de Pasqua. 41.3282100,1.9407000 411354 4575734 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34174 Forn de calç de Mas Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mas-grau Envaït per la vegetació, amenaça amb enrunar-se. Forn de calç amb la base excavada a terra i recolzat sobre un marge a la part posterior. La paret principal d'entrada està aixecada amb la tècnica de la pedra seca, té uns nou metres de façana i es conserva una alçada aproximada de 4 metres. Destaca la porta, oberta en la 'davantera', de forma triangular amb cantoneres de blocs més grans que la resta de l'estructura. S'observa la volta interior a la porta amb la mateixa forma. El forn està construït en forma d'olla, té 8 m. de diàmetre. 08020-307 Mas Grau 41.3301700,1.8857900 406762 4576009 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34174-foto-08020-307-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34175 Rellotge de sol de Can Pau dels Bous https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-dels-bous Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XX Rellotge de sol de forma quadrada, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Dues circumferències concèntriques de color granat es tallen a la part superior coincidint amb un dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. Entre les dues circumferències es situen (en color negre) els números del rellotge. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. La superfície del quadrant és de color blanc i en els angles es dibuixen motius vegetals. El gnòmon surt de la 'boca' del Sol. A la part superior hi ha la frase amb l'any de construcció de la casa: 'Año 1925'. 08020-308 Mas Pascual, 9 41.3202900,1.9391800 411216 4574856 1925 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34175-foto-08020-308-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34176 Forn de calç de Can Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-sadurni Envaït per la vegetació, ple de deixalles urbanes. Forn de calç amb la base excavada al terra i a la roca mare, i a sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i sorra. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m.; i fa 4,5 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta en la 'davantera', paret feta amb blocs de pedra calcaria on es deixava l'obertura de la boca d'entrada i la volta per tirar llenya. Les pedres de l'entrada estan col·locades amb molta precisió i lligades amb morter. 08020-309 Can Sadurní 41.2905400,1.9144400 409104 4571579 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34176-foto-08020-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34176-foto-08020-309-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34177 Ca l'Agustí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. XIX L'estat de l'edificació presenta un incipient estat d'abandonament i enrunament. Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció de pedra (mamposteria arrebossada amb morter de calç) amb baluard de tancament. L'entrada original al baluard ha estat tapiada modernament. Hi destaca l'emmarcament en maó de portals i finestres. A la part oest de l'edificació s'annexa un cos de mida inferior que presenta un estat de deteriorament important. Destaca l'existència d'un rellotge de sol a la façana. A la banda est de la masia un edifici annex de planta rectangular s'adossa perpendicularment a la masia original. 08020-310 Camí Ral, 99 41.3092400,1.8623500 404770 4573711 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34178 Cal Sacaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacaire PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Masia que es compon de dos cossos de diferents alçades que conformen una planta rectangular amb simètrica a dues vessants i carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc al cos de llevant i un altre porta a l'altre cos. En aquest últim existeix un balcó, mentre que al primer només hi ha finestres, tot al nivell del segon pis. L'edificació és tancada per la part frontal (sud) per un baluard que presenta dues pilastres als costats de la porta principal i dues més de guarniment, separades simètricament a banda i banda d'aquest portal. 08020-311 Carrer Jacint Verdaguer, cantonada Passatge Sant Martí Cal Sacaire apareix documentat al Salpàs de l'any 1880. El nom de la masia prové de l'ofici del seu propietari, el qual era un lutier de sac de gemecs. 41.3473200,1.9404700 411361 4577856 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34179 Creu del Montau https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-montau XX Creu ornamental de 2,14 m d'alçada x 1,08 m d'amplada, situada sobre la fita de formigó d'un punt geodèsic. Està feta amb passamans de ferro de 5 cm d'amplada que configuren el contorn de la creu, que queda buida a l'interior. Dues tires de ferro van des de la base, de l'interior de la part vertical de la creu fins els braços o part transversal. Destaca una placa metàl·lica, del mateix material que la creu, col·locada a la part inferior amb la inscripció '1975'. 08020-312 Cim del Montau 41.3315900,1.9179400 409454 4576132 1975 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Marca el límit de terme amb Olesa de Bonesvalls. 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34180 Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-zimbabwe-del-collegi-sant-cristofor JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. XXI Es tracta d'una talla en pedra (òpal verd), una figura exempta femenina, dempeus. L'escultura és policromada (colors blanc, negre i vermellós). L'escultura recull un moment anecdòtic de la cotidianeïtat de la feina d'una dona. Les escultures de Madamombe sempre representen dones, pletòriques. Creen un lligam molt estret amb la gent del camp. La dona porta al cap un recipient, vesteix un vestit amb faldilla de quatre grans volants que agafa amb la mà esquerra 08020-313 CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. 41.3453900,1.9342100 410834 4577648 2004 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Colleen Madamombe Collen Madamombe va néixer el 1964 i va morir el 2009. Aconseguí un nivell d'èxit inusual per a una dona a Zimbabwe, una societat tradicionalment patriarcal. El seu treball reflecteix el paper que ocupa la dona en la societat de Zimbabwe i defensa el canvi de la dona africana a la vida moderna. Les seves figures femenines són conegudes arreu del món i sempre són presents a col·leccions escultòriques de Zimbabwe. 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34181 Casa Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cervello XX Edifici que es compon de dos volums molts contrastats i en diferents plàns, no hi ha una façana principal. El conjunt és asimètric amb coberta - terrassa. La part de l'habitatge de major volum s'enlaira separant-se del sòl sustentant-se amb pilars metal·lics de secció quadrada. Sota queda una zona porxada amb finestral interior i la porta d'entrada. Presenta dos grans finestrals en cantonada. L'altre cos o volum, és més estret i queda reculat respecte al primer. A la plata baixa hi ha el garatge, al primer pis dues finestres, una d'elles molt estreta i allargada, mentre que contràriament, al pis segon la finestra passa a ser allargada però horitzontal. 08020-314 Camí Ral, 9 41.3358900,1.8842500 406641 4576646 1931 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Antoni Puig i Gairalt Tot i la modèstia de l'encàrrec, la casa Cervelló és un exemple paradigmàtic dels postulats del moviment modern. Tot i tractar-se d'una obra primerenca trobem els principis enunciats per Le Coubusier: estructura de pilars, la casa sobreelevada, la finestra horitzontal i el jardí a la coberta. 120|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34182 Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trabal-mas-treval-mas-traval PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI Moltes de les teules i carreus originals van ser venudes a Cal Gepet. L'edificació està en procés d'enrunament. Masia que es compon de varis cossos constructius, amb una estructura espaial molt complexa. El seu estat actual (en fase d'enrunament, algunes estances colgades i envaïda per la vegetació) no permet una observació i descripció de detall. Les restes conservades permeten veure que la construcció era de parets de mamposteria lligada amb morter de calç o en algun cas de fang, eren arrebossades amb morter de calç. Només un cos ha mantingut la seva alçada original, tot i que no té sostre, és de planta poligonal i destaca l'ús de carreus de gres vermell per emmarcar les obertures i les cantoneres. L'ús del maó per fer arcs rebaixats és dona en moltes parets. Moltes estances estan relacionades amb l'activitat agropecuària, com la part sud de la masia (corral). A la façana principal hi ha una de les diferents entrades que devia tenir la masia, es conserva un portal dovellat amb una rampa feta de maó a terra per accedir-hi. A la part superior hi ha un rellotge de sol molt degradat pintat de color blau sobre una superfície arrebossada de color blanc. A les cantonades s'adossen nous murs que donen continuació cap al sud de l'edifici, unes parets tanquen els angles rectes de les cantonades per conformar un cos de planta triangular amb espais que podrien haver estat utilitzats com a forns. Moltes parets conserven els forats on s'encaixaven les bigues que aguantaven els pisos, avui tots desapareguts. A l'extrem sud es situa un pou de planta circular (amb cos constructiu de pedra molt modificat modernament) amb pica rectangular. Destaca la presència d'un gran lledoner. 08020-315 Mas Trabal Al capbreu de 1390 - 96 Simó Treval confessa un mas anomenat Mas Conquista que abans era de Pere Mestre, que limita a l'est amb Guillem Vendrell, al sud amb el mas Pere de Bartono (Bartró) o a oest i nord amb terres del baró. Hi ha un precari de Simó Treval del 29 d'agost de 1391 referent a Mas Conquista (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). El cognom Treval desapareix posteriorment de Begues, probablement per les pestes. Es desconeix si el mas Conquista confessat per Simó Treval és l'actual Mas Traval, situat entre el mas de la Clota i el mas del Roure. És probables que hi hagi alguna relació, tot i que V. Medina creu que el mas Conquista és el nom antic del mas de Can Grau del Coll. Nota de títols del Mas Treval (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà): el 1512, Joan i Montserrat Ferret, pare i fill, venen la finca a Joan Petit. Aquesta es transmet per l'herència als fills respectius. L'any 1544 a Jaume Petit, 1562 a Bartomeu Patit, 1621 a Jaume Petit, 117 a Jaume Petit, 1673 a Josep Petit. Els límits l'any 1618 són: a l'oest amb Jaume Petit de la Clota mitjançant torrent de la Plana, a nord i migdia amb Montserrat Vendrell del Mas del Roure, a ponent no consta. Capbreu 1595: Mas Traval, al torrent de la Plana, propietat de B. Petit. Del 1568 (Antoni Petit) al 1802 (Llucià Vendrell Petit del Mas Traval), consten els baptismes dels Petits a Mas Traval. Del 182 al 1843 (Pere Vendrell) consten els bateigs del Vendrell. 1756: propietari Josep Petit del Mas Traval 1849: Casa Mas Traval La masia va ser habitada fins a mitjan del s.XX 41.3249700,1.9419700 411456 4575373 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez A l'actualitat s'hi guarda un ramat d'ovelles. Existeix una maqueta de la masia sencera feta pel Sr. Jaume Viñas a partir de les fotos de les ruïnes als anys 70 i de medicions reals. 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34183 Cal Joan Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-mestre XIX Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es compon d'un cos central i un annex originàriament dedicat a les funcions de corral. La façana principal té un sòcol aplacat de pedra. A la planta baixa es disposen la porta principal i un gran finestral. Les obertures del pis superior, una finestra i un balcó amb barana de línies simples, estan emmarcades en motllures que atorguen relleu en aquest nivell de la façana imitant els carreus de pedra. Enmig de les dues, un rellotge de sol centra la composició. La façana està coronada per un frontó de perfil compost emmarcat per una motllura. 08020-316 C. Sant Roc, 2 Segons la informació oral aportada per la propietària actual de la casa, Sra. Mercè Vendrell, el fundador de l'edificació va ser Joan Vendrell, que era mestre d'obres, d'aquí el sobrenom de Cal Joan Mestre. 41.3159500,1.9042700 408288 4574410 1887 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34183-foto-08020-316-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-19 00:00:00 Oriol Vilanova La casa està inclosa a la fitxa del conjunt de la Barceloneta. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34184 La mare terra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mare-terra BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues XXI La part darrera ha estat pintada, vandalitzada. A la part frontal s'aprecien taques de fongs. Escultura exempta, talla en pedra de 0,82 x 1,67 m. Es tracta d'una figura femenina jacent, en repòs. La peça descansa sobre una base de pedra que a la vegada recau en una plataforma de formigó que la separa del nivell del sòl. Tot i ser figurativa, la cara es resolt sense voluntat de definició real, les extremitats són voluminoses respecte al cap, recordant les imatges nues clàssiques de les representacions femenines que evoquen la maternitat i la fecunditat . La figura recolza el braç i la cama dreta sobre la cama esquerra. El braç esquerra recolza en angle recte sobre la base de pedra. Al cos hi destaquen els pits, nus. 08020-317 Plaça de la Costeta 41.3358300,1.9134100 409081 4576608 2003 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34184-foto-08020-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34184-foto-08020-317-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Esther Olivé de Puig 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34185 Rellotge de sol de Cal Joan Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joan-mestre Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XIX-XX Aquest rellotge ha estat repintat, seguint segurament el model anterior. Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color ocre igual que la superfície on es dibuixa el rellotge. Entre dues circumferències concèntriques de color negre, es situen els números (del mateix color) del rellotge. La numeració és romana, i es llegeix, d'esquerra a dreta: 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. De la part superior i central del rellotge es dibuixen línies rectes, de color negre, que neixen en el mateix punt i es disposen radialment fins arribar als números. El gnòmon surt del mateix punt. 08020-318 c. Sant Roc, 2 41.3439400,1.9109300 408885 4577511 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34185-foto-08020-318-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34186 Rellotge de sol de Jaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-jaques Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. El rellotge presenta un estat de degradació molt avançat. Rellotge de sol vertical pintat. Està representat dins un rectangule amb els angles rectes. El fons del quadrant és de color beix fosc, i al centre té representat el rellotge pròpiament dit, circular, amb un marc de color blanc, a la part superior del qual s'observa un forat a la paret on antigament hi havia el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut. Tot el conjunt del rellotge està molt degradat, i no es poden apreciar restes de les xifres numèriques ni de decoració de cap tipus. 08020-319 Jaques 41.3094900,1.8618800 404731 4573739 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34187 Mas Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIV Aquest immoble presenta alguns signes de degradació al parament de les façanes. També hi ha annexos adossats posteriorment a l'edifici original. Masia que es compon de diferents cossos constructius de diferents alçades, avui dia habitatges individuals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana, creant una planta rectangular, i tenen la teulada a dues vessants amb carena paral·lela a dita façana. Darrera, un edifici d'una sola planta s'adossa d'un extrem a l'altre dels edificis principals. El parament es de pedra lligat amb morter de calç, però hi ha annexes construïts de totxo modern. La composició de les façanes es senzilla en la major part de l'edifici, obertures simples tant a les portes com les finestres i els balcons disposades amb simetria. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica enmig d'aquesta façana. A la façana sud-oest hi ha una altra entrada, on destaca també un rellotge de sol (deteriorat). Un nou cos perpendicular a aquesta part de l'edifici ocupa la meitat del seu volum. En aquesta part s'han fet annexos moderns. 08020-320 Disseminat entre La Costeta i Mas Ferrer Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), en un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Çacalm, que podria ser l'actual Mas Roig, ja que consta que limita a orient amb mas Bruguer (Can Rigol) i a occident amb el mas de la Maçana. Entre els anys 1569 (Barthomeu Petit) a 1835 (Isabel Petit) consten els bateigs dels Petit del Mas Roig. 41.3332200,1.9240100 409964 4576307 1391 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 94|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34188 La font de l'escola de Sant Cristòfor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-de-lescola-de-sant-cristofor BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues XXI Escultura que integra dues piletes (fonts). Realitzada sobre xapa d'acer corten, és del color original d'aquest metall i també utilitza el color blau en dues peces de la composició. Les seves mides són 1,97 x 2,49 m. L'escultura està concebuda com a baluard de les fonts, on s'ubiquen unes formes abstractes, evocadores d´uns suposats escuders. 08020-321 CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 41.3458400,1.8848700 406707 4577750 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34188-foto-08020-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34188-foto-08020-321-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Joan Canals Carreras 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34189 Imatge de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol XVII <p>Escultura exempta de guix modelat sobre talla de fusta que representa a Sant Cristòfol, patró del municipi de Begues, dempeus, com a gegant barbat que porta a coll-i-be el nen Jesús, suportant una branca amb les seves mans. Fruit d'una recent restauració, l'estàtua presenta una policromia molt viva. Sant Cristòfol vesteix una camisa verda, va descalç i porta un mocador blau lligat al cap i un sarró de color marró fosc lligat en bandolera. El nen Jesús, a coll-i-be de Sant Cristòfol, va despullat, porta el cap nimbat i una esfera celest daurada a la mà esquerra. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> 08020-322 Carrer Alacant, 8 41.3319100,1.9233200 409905 4576162 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-10 00:00:00 Oriol Vilanova 96|94 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34190 Mas Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI En procés de restauració.Els corrals han estat adaptats com estudi i part de l'habitatge. La reforma ha comportat l'elevació del mur perimetral modificant la proporció general. Es tracta d'una pleta per a guardar el ramat que segueix una tipologia característica del Garraf. L'edifici té un seguit de construccions baixes adossades amb una tanca que protegeix el ramat, de la qual sobresurt el volum destinat a l'habitatge del pastor, situat al primer pis. E l mas es configura amb dos edificis, un principal i un a ponent que queden tancats per la seva part davantera per un baluard de pedra de planta rectangular que dona lloc un recinte interior. El cos principal, molt més alt que la resta de l'edificació, té teulada a dues vessants amb el carenat perpendicular a la façana. Els paraments són de pedra (mamposteria) lligada amb morter de calç o ciment. A la planta baixa hi ha la porta principal tancada amb llindar arquejat de maó en sardinell. Tres finestres (una a l'esquerra i dues a la dreta de la porta) conformen les obertures al primer pis. Al segons pis s'obren tres finestres amb ampit modern. El coronament de la façana està feta amb pedra disposada de manera regular en línia. Les parets laterals, en canvi, es coronen amb una doble línia de teulades invertides dividida per rajola borda. La part de darrera d'aquest primer edifici té una porta a la planta baixa i tres finestres al pis, tot disposat simètricament. Les cantoneres disposen de carreus de pedra i la paret de llevant ha estat arrebossada amb ciment modern. El segon edifici té teulada a una sola vessant, tres arcades de la mateixa pedra i una porta lateral. A la part de llevant hi ha una altra obertura per accedir-hi des de l'exterior. 08020-323 Coll Fe Apareix en un capbreu de 1595 amb el nom de Mas Garau. Forma part del Mas de la Parellada, propietat de Bartomeu Petit. Limita amb el Mas Puigvoltor. 41.3309500,1.9205000 409667 4576059 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34191 Cal Rata https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Masia de planta rectangular tancada per un baluard i amb diferents edificis i annexes. El cos principal presenta la façana dividida en dues parts per una angle que tanca la linealitat de la façana La teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana són senzilles, no presenta elements arquitectònics d'interès en la seva composició. A la part de llevant de la masia hi ha un gran portal de cotxera amb els marcs de maó, amb arc rebaixat en sardinell. 08020-324 Barri de Bon Solei Cal Rata apareix documentat al salpàs de 1880. 41.3159900,1.9271500 410203 4574391 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34192 Monument a Manel Pla i Amell https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-manel-pla-i-amell XX Escultura exempta, de bronze fos, que representa el bust de Manel Pla i Amell (1870-1948). El bust del personatge és d'estil realista, representat frontalment, amb barba i ulleres rodones. Té una alçada de 52 cm, i es recolza en un pedestal fet igualment de bronze, amb unes dimensions de 40 x 40 cm i una alçada de 140 cm. A la cara davantera d'aquest pedestal hi ha una inscripció on es llegeix: 'A L'IL·LUSTRE PATRICI MANEL PLA I AMELL, 1870-1948, QUE HA FET POSSIBLE AQUESTA OBRA EDUCATIVA. FACI'S ALLÒ QUE MÉS CONVINGUI PER A MAJOR GLÒRIA DE DÉU I HONRA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BEAT JOSEP MANYANET. BEGUES, 26 D'OCTUBRE DE 1986'. 08020-325 Carrer Sant Climent, 8 41.3338600,1.9104500 408830 4576392 1986 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-3.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Ramon Ferran 103|98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
34193 Cal Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol. 08020-326 c. Gaudí, 1 Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies. 41.3311900,1.9125700 409004 4576094 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-01-22 07:37
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml