Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71881 | Pedrera del carrer del Setí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-carrer-del-seti | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 94. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a la banda de ponent de la urbanització, actualment en desús i de difícil accés. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-686 | Carrer del Setí - Urbanització Mas de les Fonts | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Inicialment, aquesta pedrera fou explotada per Fernando Roca (també treballaven els forns de calç de llenya) i, més tard, per l'empresa de Joan Farreras. Amb la construcció dels carrers de la urbanització, el forn on es tractava aquesta pedra fou traslladat al començament del pla d'Ardenya.</p> | 41.3630300,1.9281300 | 410350 | 4579612 | 08295 | Vallirana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71881-foto-08295-686-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71881-foto-08295-686-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71881-foto-08295-686-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71882 | Pedrera de Campderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-campderros | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 92. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | <p>Explotació geològica delimitada pels carrers del Doctor Cuatrecases i l'avinguda del Mirador, actualment en desús. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-687 | Carrer del Doctor Cuatrecases - Urbanització La Solana II | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Aquesta pedrera va ser la primera que va explotar l'empresa Ciments Molins a Vallirana. La pedra extreta era portada a la fàbrica que estava situada al costat de la msia de Campderrós.</p> | 41.3760700,1.9303100 | 410550 | 4581058 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71882-foto-08295-687-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71882-foto-08295-687-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71882-foto-08295-687-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71883 | Pedrera de la Penya Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-penya-blanca | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 93. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a la banda de ponent del carrer, actualment en desús i amb un accés difícil. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-688 | Carrer del Brasil - Urbanització La Solana III | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. La pedrera fou explotada per l'empresa Ciments Molins des del final de la guerra Civil i fins l'any 1949. Tot i que aquesta empresa utilitzava la pedra de la pedrera de la Creu d'Ordal, amb la voladura dels ponts de la carretera al final de la guerra Civil, canviaren l'activitat a la Penya Blanca.</p> | 41.3679200,1.9238200 | 409996 | 4580160 | 08295 | Vallirana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71883-foto-08295-688-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71883-foto-08295-688-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71883-foto-08295-688-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71884 | Pedrera del carrer de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-carrer-de-la-pedrera | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 91.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica situada a la banda de ponent del carrer, actualment en desús i cobert de vegetació. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-689 | Carrer de la Pedrera - Urbanització La Solana III | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. La pedra que s'extreïa d'aquesta explotació era duta al forn de calç que hi ha a l'altra banda del carrer, i que va ser dels darrers que va estar en actiu al terme.</p> | 41.3719300,1.9254100 | 410135 | 4580603 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71884-foto-08295-689-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71884-foto-08295-689-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71884-foto-08295-689-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71885 | Pedrera de can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-garcia | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 95. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | <p>Explotació geològica situada damunt de la fàbrica de can Garcia i que es troba en desús, tot i que actualment s'hi acumulen diversos materials constructius. Alhora s'observen diverses estructures arquitectòniques ensorrades que formaven part de les instal·lacions originals. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-690 | Turó de cal Beco - Casetes Montané | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Aquesta pedrera era propietat de la fàbrica de can Garcia, fundada l'any 1893. Amb la matèria prima que extreïen elaboraven calç hidràulica, que es presentava en forma de pols i se'n podia fer morter de sorra, així com ciment 'lento'.</p> | 41.3804200,1.9155900 | 409325 | 4581556 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71885-foto-08295-690-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71885-foto-08295-690-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71885-foto-08295-690-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71886 | Pedrera de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-lhome-mort | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 91.</p> | XIX-XX | <p>Petita explotació geològica delimitada entre les estribacions de la Penya Caiguda i de la Penya Esquerdada, actualment en desús. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-691 | Penya Caiguda - Serres d'Ordal | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial.</p> | 41.3547000,1.9370200 | 411082 | 4578678 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71886-foto-08295-691-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71886-foto-08295-691-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71886-foto-08295-691-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71887 | Pedrera del passeig de les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-passeig-de-les-flors | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 93. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 68-69.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació. | <p>Explotació geològica urbana actualment en desús. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-692 | Passeig de les Flors - Urbanització de can Rovira | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Aquesta pedrera era propietat de l'empresa Fill de Fernando Roca, el qual tenia la fàbrica a Quatre Camins i disposava de vagonetes per fer el transport.</p> | 41.3849500,1.9275900 | 410335 | 4582046 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71887-foto-08295-692-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71887-foto-08295-692-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71887-foto-08295-692-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71888 | Pedrera de can Manau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-manau | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 95. OLLÉ DORCA, Francesc (2010). 'El treball de la pedra a Vallirana'. Materials del Baix Llobregat, 6, p. 64-65.</p> | XIX-XX | <p>Explotació geològica situada dins del recinte de l'esmpresa Manau i actualment en desús. Geològicament parlant el terme de Vallirana té dues zones ben diferenciades: el sector muntanyós (unitat Garraf-Ordal) i el sector de la vall del Llobregat (condicionat per la falla del Llobregat). Dins del terme bàsicament afloren les argiles, els gresos (roques d'origen sedimentari) i els diferents nivells de calcàries i dolomies, amb petits afloraments de guixos rosats, que han caracteritzat el perfil del terme.</p> | 08295-693 | Carretera N-340, km.1234 - Casetes Montané | <p>Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. Amb la matèria prima que s'extreïa d'aquesta pedrera elaboraven calç hidràulica, que es presentava en forma de pols i se'n podia fer morter de sorra, així com ciment 'lento'.</p> | 41.3777600,1.9181400 | 409535 | 4581258 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71888-foto-08295-693-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71888-foto-08295-693-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71888-foto-08295-693-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71889 | Carrerada d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-dardenya | <p>PARELLADA VILADOMS, Xavier (2013). 'Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues'. Dins VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana. Sant Boi de Llobregat: Centre d'Estudis Santboians, p. 63-69, 72.</p> | XI-XX | <p>Es tracta d'un petit tram del camí ramader d'Ardenya en direcció a Begues dins del terme municipal de Vallirana. S'inicia al marge esquerre del camí vell de Vallirana a Begues, abans d'arribar a la creu d'Ardenya. El traçat és força estret per la crescuda de la vegetació dels voltants i disposat en una lleugera pendent. Es troba empedrat amb pedra de diferents mides disposada desordenadament, amb molta grava lliure. La secció és una mica corbada, sobretot als laterals, probablement per l'acció de l'aigua de la pluja.</p> | 08295-694 | Pla d'Ardenya | <p>Tot i que hi ha indicis anteriors, la transhumància està documentada a Catalunya des del segle XI (el primer document que parla d'una carrerada o camí ramader és de l'any 1055). Pel que fa a les serres litorals del Garraf-Penedès, durant el segle XX, els ramats que pasturaven a l'estiu a la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà baixaven a l'hivern a aquesta zona mitjançant diversos camins ramaders de traçat vertical nord-sud. Tot i que no es pot assegurar, és força probable que aquest camí baixés del Ripollès cap a Martorell i Begues, passant pel camí vell de Vallirana a Begues, pel coll de la Creu d'Ardenya. És probable que abans del segle XVIII (moment de construcció del pont de Molins de Rei), els ramats creuessin el riu Llobregat pel pont del Diable de Martorell (d'origen romà). Segons en Josep Romagosa del Mas de les Fonts, la carrerada era utilitzada pels valliranencs per anar cap a Begues. També recorda la presència de pastors transhumants procedents de Queralbs i Pardines dins la finca del Mas de les Fonts fins a finals dels anys 60. Per altra banda, segons en Francesc Ollé, alguns ramats transhumants que venien de Castellar de n'Hug i Queralbs pasturaven a can Montané.</p> | 41.3528700,1.9176400 | 409458 | 4578495 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71889-foto-08295-694-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71889-foto-08295-694-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71889-foto-08295-694-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71890 | Camí de bast del turó de cal Beco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bast-del-turo-de-cal-beco | <p>Http://www.naturalocal.net/itinerari/que-veure/itinerari-de-la-pedra-seca-1/377#vallirana#ruta (Consulta: 22-05-2017). Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7321 (Consulta: 22-05-2017).</p> | XVIII-XX | <p>Es tracta d'un camí empedrat que discorre per sota de les penyes de llevant del turó de cal Beco. El traçat és força estret i està disposat en pendent. Hi ha trams on encara conserva l'empedrat original, format amb pedra de diferents mides disposada desordenadament o bé directament la mateixa roca del terreny adaptada. També hi ha trams que estan delimitats amb murs de pedra seca als laterals i a la part inferior, fent de fonament. Tant el tram superior del camí com l'inferior estan força degradats, degut sobretot a l'acció de l'aigua de pluja.</p> | 08295-695 | Turó de cal Beco - Serral del Beco | <p>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per al bestiar i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets de forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües de la pluja els podien malmetre i estaven delimitats amb marges de pedra segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí comunicava els masos de la vall amb els plans conreats de damunt de cal Beco. Els animals baixaven carregats amb el raïm o les olives fins a la població.</p> | 41.3844300,1.9191800 | 409631 | 4581997 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71890-foto-08295-695-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71890-foto-08295-695-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71890-foto-08295-695-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El camí està integrat dins d'un itinerari de la pedra seca de can Rovira elaborat per l'entitat Natura Local en col·laboració amb l'Associació d'Amics de Vallirana i el Centre Excursionista de Vallirana. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71891 | Rec Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-gran-0 | <p>OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 30, 34-35.</p> | XVIII-XX | Restes del rec cobertes de vegetació. | <p>Restes de l'antic rec gran situades a la part de dalt dels horts de la Fàbrica de Cotó, al costat de l'oficina dels Serveis Tècnics de l'ajuntament de Vallirana. Es tracta d'una estructura de planta rectangular que conserva restes dels murs que la delimitaven. Estava bastit amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter. La part interior de l'estructura estava arrebossada. En l'actualitat, la zona està coberta de vegetació.</p> | 08295-696 | Horts de la Fàbrica de Cotó | <p>Aquest rec naixia de la bassa de la Boga, actualment desapareguda i que estava situada al mateix lloc on ara hi ha el camp de futbol. En el seu traçat passava per un segon molí fariner, al marge del de can Batlle, i finalitzava a la Fàbrica de Cotó, on utilitzaven l'aigua per fer funcionar els tel·lers. Posteriorment, per sota de la fàbrica, s'incorporava a la riera de Vallirana. El rec era força profund, fet que va propiciar que fos utilitzat de piscina. Alguna gent del poble hi va aprendre a nedar.</p> | 41.3875800,1.9333400 | 410819 | 4582332 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71891-foto-08295-696-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71891-foto-08295-696-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71891-foto-08295-696-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71892 | Rec Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-petit | <p>OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 32, 34-35.</p> | XVIII-XX | <p>Restes de l'antic rec petit situades dins del recinte dels horts de la Fàbrica de Cotó. Es tracta d'una estructura rectilínia de planta rectangular i força estreta, que travessa el recinte en direcció nord-est sud-est. Tot i les reformes posteriors (està cobert) està bastit amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter. Els paraments exteriors estan arrebossats.</p> | 08295-697 | Horts de la Fàbrica de Cotó | <p>Aquest rec discorria per la banda dreta de la riera de Vallirana i regava els horts que hi havia a la zona de l'actual Parc Central. Mitjançant una canalització creuava la riera per un pont i regava els horts de can Tiquet, prop del camp de futbol actual. Posteriorment era utilitzat per regar els horts que hi ha situats al costat de la Fàbrica de Cotó. També abastia les basses i el safareig de la part interior del recinte, i alimentava un safareig que estava situat entre l'aparcament del Parc Central i la fàbrica. Tot i que feia temps que ja no portava aigua, el rec no es va tapar fins l'any 2014.</p> | 41.3881000,1.9332200 | 410810 | 4582390 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71892-foto-08295-697-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71892-foto-08295-697-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71892-foto-08295-697-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71893 | Mina de can Bogunyà - El Polvorí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-bogunya-el-polvori | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 92, 110. Http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/03/el-polvori-vallirana.html (Consulta: 23-05-2017). MATA-PERELLÓ, Josep M.; MATA LLEONART, Roger (2005). Informe geològic i miner. Estudi dels antecedents miners del terme municipal de Vallirana i de la seva problemàtica en la construcció de la variant. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Barcelona: [Inèdit], p. 11, 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 85-87. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].</p> | XIX-XX | Hi ha enderrocs interiors. | <p>Cavitat artificial de grans dimensions a la que s'accedeix mitjançant un petit corriol a la dreta del camí, al costat del forn de guix de can Bogunyà. La cova amida aproximadament uns 220 metres de longitud i té un desnivell total d'uns 16 metres, tot i que aquestes dades poden ser variables donat que la part final de l'estructura està ensorrada. Presenta una gran boca d'accés i està formada per dues galeries que s'originen des d'aquesta entrada i es comuniquen entre sí. La galeria de la dreta és més llarga i ampla que l'altra i, en el seu tram final, es bifurca en dos corredors. Tant les parets com el sostre de la cavitat evidencien restes d'enderroc i, alguns trams, estan emblanquinats. A l'entrada al corriol des del camí hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta enderrocada, que probablement servia per albergar la guarnició de soldats que protegia el polvorí.</p> | 08295-698 | Camí PR-C 163 - Vall d'Arús | <p>Pel que sembla en origen s'hi explotava pedra de guix, que era tractada a la guixera que hi havia situada al costat de l'actual restaurant Selva Negra. Altres informacions indiquen la possibilitat que durant un temps també es tractés al forn de guix que hi ha situat al seu costat, al marge esquerre del camí al Marge del Moro. Durant la guerra Civil, l'exèrcit republicà l'utilitzà de polvorí per guardar-hi bombes i munició. Probablement engrandiren l'entrada per poder donar accés als camions carregats amb aquests materials. Pels voltants del 20 de gener del 1939, el polvorí fou explosionat per evitar que caigués en mans de les tropes nacionals davant la retirada republicana. Sembla que va estar explosionant durant uns quants dies fins que es va cremar tota la munició. Un cop acabada la guerra, el polvorí fou saquejat per recuperar la ferrallada i poder vendre-la, tot i que la Guàrdia Civil ho va prohibir. Molt probablement, el polvorí també es va utilitzar com a cova xampinyonera (l'emblanquinat de les parets interiors així ho fa sospitar).</p> | 41.3655800,1.9359900 | 411011 | 4579887 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71893-foto-08295-698-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71893-foto-08295-698-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71893-foto-08295-698-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71894 | Mina de can Rovira - El Polvorí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-rovira-el-polvori | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 92, 109-112. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). 'La mina polvorí de can Rovira'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 60, p. 15. MATA-PERELLÓ, Josep M.; MATA LLEONART, Roger (2005). Informe geològic i miner. Estudi dels antecedents miners del terme municipal de Vallirana i de la seva problemàtica en la construcció de la variant. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Barcelona: [Inèdit], p. 11, 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 87-88. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Cavitat excavada de grans dimensions amb una extensió d'uns 10000 metres quadrats i una alçada delimitada entre els 4-5 metres i els 10 metres, tot i que en algunes zones s'arriba fins als 30 metres de profunditat. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat arrebossat, que dóna pas a un passadís inicial cobert amb una volta de maó pla. A partir d'aquí s'inicien les galeries excavades a la roca, que en general són molt àmplies i es bifurquen en diversos corredors. La galeria principal té una amplada d'uns 8 metres i una alçada d'uns 4,5 metres. El primer tram presenta contraforts laterals bastits en maons, que reforcen les parets, i arcs rebaixats de maons també, que reforcen el sostre. Destaca l'antiga sala del polvorí, bastida amb un entramat d'esvelts arcs de mig punt sostinguts amb pilars fets amb maons, i també la sala noble, excavada a la roca. La majoria de les parets de la cavitat estan emblanquinades i s'hi observen restes de les barrinades de perforació dels explosius. A l'exterior, al costat del portal d'accés, hi ha una petita garita troncocònica amb una obertura d'arc de mig punt, coronada amb merlets. Era la garita que utilitzaven els soldats per custodiar el recinte (en origen eren 9 i estaven repartides pel perímetre del recinte).</p> | 08295-699 | Carrer de la Conca de Tremp, 12-14 - Urbanització del Mirador | <p>La cavitat fou explotada durant el segle XIX amb la intenció d'extreure'n pedra de guix, calç i argiles (amb aquestes s'elaboraven peces de ceràmica per a la construcció). Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil, l'exèrcit republicà l'utilitzà de polvorí i de refugi durant la seva retirada (s'hi va refugiar el Terç de Requetés de la Mare de Déu de Montserrat). Un cop finalitzada la guerra, els nacionals se'n van apoderar i el van reconvertir en el polvorí de la Quarta Regió Militar, vigilat per un destacament d'uns 10 soldats que feien el servei militar. La cavitat va funcionar com a polvorí fins a principis dels anys 60. Posteriorment s'utilitzà com a lloc de cultiu de xampinyons amb una gran producció, inicialment per part del seu propietari, Salvador Mas Rovira, i després en règim d'arrendament. Aquesta funcionalitat es va mantenir fins a finals dels anys 80. En l'actualitat, la cavitat és la seu de la companyia Aigües de Vallirana, S.A. des de l'any 1994, moment en què compraren els terrenys de l'antic polvorí. S'hi traslladaren a principis de l'any 1995. L'utilitzen com a magatzem, taller i garatge.</p> | 41.3892900,1.9264300 | 410244 | 4582529 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71894-foto-08295-699-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71894-foto-08295-699-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71894-foto-08295-699-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71895 | Mina de guix de l'avinguda de la Selva Negra Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-guix-de-lavinguda-de-la-selva-negra-catalana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 92. MATA-PERELLÓ, Josep M.; MATA LLEONART, Roger (2005). Informe geològic i miner. Estudi dels antecedents miners del terme municipal de Vallirana i de la seva problemàtica en la construcció de la variant. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Barcelona: [Inèdit], p. 11, 14, 16. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].</p> | XX | <p>Mina subterrània situada al subsòl dels números 18 i 20 de l'avinguda de la Selva Negra Catalana, sense accés i delimitada pel carrer de Mèxic. Presenta una profunditat d'uns 20 metres i està formada per una gran galeria central d'uns 100 metres de longitud, per uns 5 metres d'amplada i 3,5 metres d'alçada, amb una orientació sud-est nord-est. La galeria és del tipus de càmeres i pilars, i té forma de volta. Des d'aquesta hi ha diverses bifurcacions perpendiculars cap a galeries secundàries de poca longitud, força taponades pels sediments dels enderrocs. En determinades zones s'observen restes de les barrinades per l'extracció amb explosius. Geològicament, la zona és de gres vermell amb nivells de guix.</p> | 08295-700 | Avinguda de la Selva Negra Catalana, 18-20 - Urbanització La Solana I | <p>L'explotació de guix a Vallirana durant la primera meitat del segle XX fou bastant important. Aquest material anava destinat principalment a la indústria de la construcció (enguixats i aïllants).</p> | 41.3810000,1.9320900 | 410706 | 4581603 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71895-foto-08295-700-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71895-foto-08295-700-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71895-foto-08295-700-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71896 | Mines de plom de Campderrós - Mines de San Pablo i San Jorge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-plom-de-campderros-mines-de-san-pablo-i-san-jorge | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 96. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 31. MATA-PERELLÓ, Josep M.; MATA LLEONART, Roger (2005). Informe geològic i miner. Estudi dels antecedents miners del terme municipal de Vallirana i de la seva problemàtica en la construcció de la variant. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Barcelona: [Inèdit], p. 5, 11, 13. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 43-47. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 209. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Mina subterrània de grans dimensions que presenta aproximadament un quilòmetre de galeries enreixades, i que defineixen una planta més o menys semicircular. Compta amb una galeria d'accés principal en pla inclinat, a partir de la que es bifurquen les galeries secundaries, disposades en perpendicular a la principal i comunicades entre sí. Les galeries documentades tenen unes dimensions d'uns 2 metres d'amplada per 2 metres d'alçada i, en l'actualitat moltes estan inundades per la proximitat amb el torrent de Campderrós. A la zona de l'aparcament del restaurant Selva Negra Catalana s'observa una bocamina rectangular adossada al marge i un dels pous, circular i bastit en pedra i maons. Està situat al costat de la vorera i actualment tapiat.</p> | 08295-701 | Avinguda dels Països Catalans, 167 - Urbanització Selva Negra Catalana | <p>Aquestes mines ja eren explotades a finals del segle XIX (1870), molt probablement en el mateix lloc on en l'actualitat hi ha el restaurant Selva Negra Catalana. Una referència clara a la gran explotació de les mines de plom al terme la trobem a l'Arxiu Nacional, on es conserven més de 40 sol·licituts de permisos d'investigació minera, entre els anys 1880 i 1976. Tot i això, l'explotació dels sulfurs de plom (galena, carbonat de plom i sulfat de plom) a Vallirana fou especialment intensa entre els anys 50 i 70 del segle XX. Les principals mines es situaren a l'àrea de Campderrós (mina de San Pablo i mina de San Jorge). En relació a la mina que ens ocupa, s'han constatat diversos estudis i informes datats els anys 1878, 1925 i 1927. La mina de San Pablo era la més gran i va estar inactiva fins que l'any 1974 es va tornar a activar fins el 1979 (la poca rendibilitat del producte va fer que s'acabessin tancant). En aquest moment, el nou propietari (família Mas Rovira) la va aprofitar per extreure'n l'aigua que innundava les seves instal·lacions i subministrar a les cases de la Selva Negra i als horts de la zona.</p> | 41.3775800,1.9345400 | 410906 | 4581221 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71896-foto-08295-701-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71896-foto-08295-701-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71896-foto-08295-701-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71897 | Mina d'aigua del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-mas-nou-del-lledoner | <p>Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/09/la-masia-del-lledoner-de-baix-cervello.html (Consulta: 18-05-2017). OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 36-37, 63.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació i una mica enderrocada. | <p>Mina aïllada semisoterrada, bastida en un dels talussos del terreny, al mig del bosc. Està formada per una petita volta de canó bastida amb maons disposat a sardinell i lligats amb morter de calç. Dins de la volta s'observa un mur bastit en pedra de diverses mides, disposada de forma regular i adaptada a la seva curvatura. Aquest mur té un forat enderrocat. A la part inferior de l'obertura hi ha dos blocs de pedra rectangulars, a mode de sócol, que presenten una embocadura central per on discorria l'aigua.</p> | 08295-702 | Pla del Lledoner - El Lledoner | <p>Aquesta mina subministrava aigua al Mas Nou (o de baix) del Lledoner (actualment dins del terme de Cervellló), construït a finals del segle XVIII (1777) com a hostal de viatgers. Està integrada dins d'un sistema hidràulic format per diversos elements i conegut com pressió hidrostàtica o sistema dels vasos comunicants. Consisteix en dos dipòsits comunicats que contenen el mateix líquid, el qual d'entrada es troba a diferent nivell, però que finalment s'acaba igualant. L'aigua era captada a la mina i traspassada mitjançant un tub conductor a una torre (primer vas comunicant). Des d'aquí, el tub passava a l'altra torre (segon vas comunicant) per damunt d'un aqueducte, bastit per salvar el desnivell d'un torrent situat al mig de les dues construccions. Finalment, el tub arribava a la casa des de la segona torre. És probable que la mina estigui connectada amb la font de l'Alzina mitjançant un rec excavat al mig del bosc.</p> | 41.3892200,1.9051800 | 408467 | 4582544 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71897-foto-08295-702-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71897-foto-08295-702-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71897-foto-08295-702-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71898 | Creu d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dardenya-0 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 37-39. Http://patrimonicultural.diba.cat/ (Mapa del Patrimoni Cultural de Begues/Consulta: 23-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Begues. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit].</p> | XIX | <p>Creu de terme moderna, de ferro, formada per una base de formigó de cos poligonal. En una de les cares es pot llegir la inscripció pintada damunt d'una rajola ceràmica policromada i decorada, 'CREU D'ARDENYA'. A la part superior del basament hi ha la inscripció de la data '28-01-2001'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro, amb marques del repicat i braços cilíndrics (8 cm de diàmetre). El braç vertical de la creu amida 1,50 m i neix de la base de formigó. La part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '1883'.</p> | 08295-703 | Pla d'Ardenya | <p>La creu marca la partició entre els termes de Vallirana i Begues. El 28 de gener de 2001, l'Associació d'Estudis Beguetans en col·laboració amb l'Associació d'Amics de Vallirana van reparar el basament de la creu, que s'estava esquerdant. La rajola policromada fou instal·lada en aquest moment.</p> | 41.3527800,1.9171900 | 409421 | 4578486 | 1883 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71898-foto-08295-703-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71898-foto-08295-703-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71898-foto-08295-703-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està protegit pel Text refós de la normativa urbanística del PGOU del municipi de Begues (desembre de 2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71899 | Recipient per la calç de cal Mensió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recipient-per-la-calc-de-cal-mensio | <p>Http://www.naturalocal.net/poi/cisterna-5/9895#vallirana (Consulta: 23-05-2017).</p> | XIX-XX | <p>Restes d'un recipient de planta circular, situat en un petit marge ubicat sota la barraca de cal Mensió. Forma part d'un conjunt format per una cisterna i per les restes d'un dipòsit, que era utilitzat per preparar el sulfat per les vinyes. Es conserva la base del recipient, bastit amb morter de calç. S'utilitzava per a la preparació de la calç apagada, que es preparava amb aigua i es barrejava amb sulfat de coure.</p> | 08295-704 | Can Rovira | <p>El sulfat de coure és un tractament fúngic preventiu per tractar els ceps contra el míldiu. En la seva preparació es barrejava amb calç apagada, que es dissolia amb aigua en un altre recipient.</p> | 41.3822100,1.9212600 | 409802 | 4581749 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71899-foto-08295-704-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71899-foto-08295-704-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71899-foto-08295-704-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71900 | Dipòsit de cal Mensió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-cal-mensio | <p>Http://www.naturalocal.net/poi/cisterna-5/9895#vallirana (Consulta: 23-05-2017).</p> | XIX-XX | <p>Dipòsit de planta quadrada que es troba integrat dins d'un dels marges de la zona, damunt de la barraca de cal Mensió. Està bastit amb pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç i disposades de forma regular. El seu interior presenta un revestiment lliscat. Al seu costat hi ha un cisterna de planta ovalada, d'on s'extreïa l'aigua. El dipòsit s'utilitzava per elaborar el sulfat per les vinyes. En l'actualitat està ple d'aigua.</p> | 08295-705 | Can Rovira | <p>El sulfat de coure és un tractament fúngic preventiu per tractar els ceps contra el míldiu. En la seva preparació es barrejava amb calç apagada, que es dissolia amb aigua en un altre recipient.</p> | 41.3823000,1.9211400 | 409792 | 4581759 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71900-foto-08295-705-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71900-foto-08295-705-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71900-foto-08295-705-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71901 | Dipòsit de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-can-rovira | <p>Http://www.naturalocal.net/poi/cisterna-5/9895#vallirana (Consulta: 23-05-2017).</p> | XIX-XX | Està força degradat, sobretot de la part superior. | <p>Dipòsit de planta rectangular situat a pocs metres de la barraca de cal Mensió, al costat d'una cisterna amb sobreeixidor. Presenta un basament de pedra lligada amb morter, disposada en filades regulars. L'estructura està bastida en maons plans lligats amb morter de calç. La seva part interior presenta un revestiment lliscat tenyit del color blau-verd, que identifica el color del sulfat.</p> | 08295-706 | Can Rovira | <p>El sulfat de coure és un tractament fúngic preventiu per tractar els ceps contra el míldiu. En la seva preparació es barrejava amb calç apagada, que es dissolia amb aigua en un altre recipient.</p> | 41.3827600,1.9215500 | 409827 | 4581810 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71901-foto-08295-706-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71901-foto-08295-706-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71901-foto-08295-706-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71902 | Safareig dels horts de can Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-dels-horts-de-can-montane | XIX-XX | <p>Safareig de planta rectangular que es troba adossat a un marge de pedra de la zona, al costat d'una barraca de recent factura. Està bastit en pedra de diverses mides amb l'exterior completament arrebossat. Al seu interior hi ha un revestiment lliscat. Presenta lloses planes de pedra de gres inclinades per facilitar l'accés a l'aigua i el rentat.</p> | 08295-707 | Fondo d'en Montané - Can Montané | 41.3751800,1.9183700 | 409550 | 4580971 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71902-foto-08295-707-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71902-foto-08295-707-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71902-foto-08295-707-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71903 | Monument de la Batalla d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-batalla-dordal | <p>ARNABAT, Ramon; MATA, Josep; RÀFOLS, Lluís (2013). Bicentenari de la Batalla d'Ordal 1813-2013. [Subirats]: Centre d'Estudis de Subirats; [Vallirana]: Amics de Vallirana.</p> | XXI | <p>Estructura arquitectònica de planta quadrada formada per quatre planxes de ferro corten i fonamentada dalt d'un petita roca de la zona. No té coberta i presenta els quatre laterals decorats amb motius relacionats amb la batalla. A la cara nord hi ha un plafó central amb l'explicació dels fets en català, castellà, francès i anglès, il·lustrat amb imatges. Presenta un gravat superior amb el nom de la batalla i els anys que es commemoren (1813-2013), i un d'inferior amb el gravat '2n Centenari'. La resta de cares estan decorades amb els noms dels municipis (al sud Vallirana, a l'est Subirats i a l'oest Cervelló) i la representació d'un soldat de la guerra del Francès en diferents actituts.</p> | 08295-708 | Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal | <p>El monument commemora el bicentenari de la Batalla d'Ordal (1813-2013), dins del context de la guerra del Francès. Va ser l'última victòria de l'exèrcit napoleònic a la península. Els textos dels plafons estan elaborats per l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i el Centre d'Estudis de Subirats (CESUB), amb la col·laboració dels tres ajuntaments.</p> | 41.3896100,1.8767200 | 406088 | 4582618 | 2013 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71903-foto-08295-708-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71903-foto-08295-708-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71904 | Font de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barquera | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2016). '16. El Pont Vell del carrer de l'Església fa 200 anys'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 58, p. 15. AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24-25, 82.</p> | XX | <p>Font urbana restaurada de ferro forjat, situada damunt d'un basament bastit en pedra disposada en filades. Està formada per una petita estructura semicircular motllurada, amb ornaments laterals i el nom de la font a la part superior. Presenta una cara central esculpida d'on surt el broc, completament restituït. Tant el basament com la pica tenen una planta semicircular, aquesta última motllurada.</p> | 08295-718 | Carrer de l'Església - Carrer de Miquel Batlle | <p>El dia 16 de desembre de l'any 1914, l'ajuntament va decidir instal·lar fonst públiques al carrer Major i al carrer Nou, donat que molts veïns del poble encara no tenien aigua corrent a casa. Aquesta font formava part del conjunt de tres que hi havia instal·lades al carrer Major i estava situada davant dela casa de cal Butxaques. La font fou recuperada l'any 1985 i va ser instal·lada al parc de la Barquera.</p> | 41.3820000,1.9296000 | 410499 | 4581717 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71904-foto-08295-718-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71904-foto-08295-718-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71905 | Font dels Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-vents | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 25.</p> | XX-XXI | <p>Font de ferro aïllada de grans dimensions, situada al centre d'un gran paviment de planta circular. El paviment és acolorit, imita un mosaic de trencadís i està decorat amb una rosa dels vents central, amb els noms dels corrents escrits al marge. Al centre de la rosa hi ha la font, formada per un cos central amb el basament estriat i una copa rematada amb un barret acanalat. De la copa en surten quatre brocs restituïts, tot i que en l'actualitat només se'n conserven tres. Damunt seu tenen petits escuts policromats de Vallirana. Cada broc té la seva pica individual, amb peu de ferro i superfície circular. El cos central està rematat per un fanal amb basament i capitell decorats, i el barret coronat.</p> | 08295-719 | Parc Central | 41.3849100,1.9329200 | 410780 | 4582036 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71905-foto-08295-719-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71905-foto-08295-719-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71906 | Font de Campderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-campderros | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25.</p> | XX | Pintada amb grafits. | <p>Font urbana que es troba adossada a la façana de tramuntana d'una petita construcció de la xarxa d'aigües del municipi. Es tracta d'una gran fornícula d'arc escarser oberta al parament, amb un emmarcament de lloses de pissarra que està integrat al sòcol de l'edifici. Al centre de la fornícula hi ha quatre brocs de metall, força degradats en l'actualitat. La pica és rectangular i sobresurt respecte la línia de la façana. És de pedra i està disposada a mode d'abeurador. La part interior de la fornícula està arrebossada i pintada, amb diversos advertiments sobre la potabilitat de l'aigua i l'ús de la mateixa.</p> | 08295-720 | Avinguda de la Selva Negra Catalana - Carrer de la Font | <p>En l'actualitat no raja i forma part de les instal·lacions de la xarxa d'aigües del municipi.</p> | 41.3768900,1.9331900 | 410792 | 4581146 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71906-foto-08295-720-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71906-foto-08295-720-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71907 | Font del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cartro | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 34, 35, 65. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 50. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 26.</p> | XX | Coberta de vegetació, amb els arrebossats degradats. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del torrent de l'Arboçar i integrada dins d'un marge de pedra de la zona. S'hi accedeix mitjançant unes llargues escales que s'inicien al costat de la façana lateral de la casa. Presenta una obertura rectangular tancada amb una portella de ferro, que protegeix el broc. Damunt seu hi ha una placa gravada amb la data de la restauració (1985) i als costats, dues rajoles policromades il·lustrades. La pica es troba als seus peus i està delimitada amb dos bancs de pedra laterals. Un és semicircular i l'altre està reformat i té restes d'una rajola policromada anterior. El recinte de la font està delimitat amb una barana d'obra respecte el torrent.</p> | 08295-721 | Carrer de la Verge de Montserrat, 18 | <p>Es tracta d'una font d'aigua subterrània en terreny urbàt i en origen estava situada torrent amunt. Probablement l'estructura sigui anterior a la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un lloc de trobada dels valliranencs, que hi anaven a berenar a l'estiu. Les escales que li donen accés foren pavimentades l'any 1950. La font fou restaurada el mes d'agost de l'any 1985.</p> | 41.3900000,1.9312800 | 410650 | 4582603 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71907-foto-08295-721-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71907-foto-08295-721-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71908 | Font del Xelín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xelin | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35, 36. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 23, 25, 26.</p> | XX | <p>Font aïllada i reformada situada al marge de tramuntana del carrer, prop del carrer del Montsant. Es tracta d'una estructura de planta rectangular integrada dins d'un marge de pedra artificial. Presenta una pica rectangular i dos brocs de recent factura que estan protegits amb planxes metàl·liques curvades. Malgrat això, l'aigua brolla de la part superior del mur de pedra on estan encastats els brocs, a través d'una obertura trapezoïdal. L'estructura està rematada amb un altre mur de pedra decorat amb l'escultura d'un cèrvol de ferro. Als peus de la pica hi ha un paviment de pedra i maons de planta semicircular.</p> | 08295-722 | Carrer del Canigó - Urbanització de la Vall del Sol | <p>Es tracta d'una font d'aigua subterrània situada en terreny urbà.</p> | 41.3927800,1.9357500 | 411028 | 4582907 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71908-foto-08295-722-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71908-foto-08295-722-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71909 | Font de la Llibra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llibra | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 33, 35, 109. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 57. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25, 26-27.</p> | XX | <p>Font reformada situada a la llera de la riera de Vallirana, sota el carrer i davant de l'institut. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra encastades al marge del terreny. La font consisteix en una pica de planta rectangular bastida en maons i completament arrebossada. L'aigua brolla a través d'un tub de plàstic que està encastat en un mur de pedra artificial que conté el terreny. De la pica surt una canalització que connecta la font amb un dipòsit rectangular.</p> | 08295-723 | Carrer dels Mestres Esqué i Artó | <p>Aquest paratge era un dels més emblemàtics del municipi. En origen, la font estava situada al costat del pont de la Llibra, tot i que en l'actualitat ha estat canalitzada i traslladada davant de l'institut. Es tracta d'una font d'aigua subterrània situada en terreny urbà.</p> | 41.3885000,1.9433000 | 411653 | 4582424 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71909-foto-08295-723-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71909-foto-08295-723-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71910 | Font de l'Avi - Font dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavi-font-dels-ocells | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35, 36. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24, 25, 26.</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada i reformada que consisteix en una gran estructura de pedra rectangular integrada dins d'un marge. Presenta una pica rectangular i dos brocs protegits amb planxes metàl·liques curvades, tot i que un dels dos no raja. L'aigua també brolla de manera natural de la part superior del mur de pedra on estan encastats els brocs. La font està emmarcada per dues jardineres semicirculars i dos bancs correguts a banda i banda. Tots els elements estan bastits en pedra de mida mitjana i gran. També compta amb un paviment de lloses de pedra planes.</p> | 08295-724 | Parc dels Ocells - Plaça del Sol | <p>Es tracta d'una font d'aigua subterrània situada en terreny urbà.</p> | 41.3854800,1.9282200 | 410388 | 4582105 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71910-foto-08295-724-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71910-foto-08295-724-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71911 | Font de la Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parellada | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 35. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 25.</p> | XX | <p>Font aïllada situada al bell mig de l'avinguda, fent la funció de rotonda. Es tracta d'una estructura de planta cirucular bastida amb mosaic de trencadís decorat amb motius ornamentals. Al seu interior hi ha el brollador, consistent en un petit volum cònic amb el surtidor a la part superior. Està bastit de la mateixa manera que la resta de l'estructura. Al voltant de la font hi ha un cordó d'adoquins que marca l'inici de la rotonda.</p> | 08295-725 | Avinguda de la Parellada | 41.3869700,1.9328600 | 410778 | 4582265 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71911-foto-08295-725-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71911-foto-08295-725-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71912 | Font del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lledoner | XX-XXI | <p>Font aïllada de planta triangular formada per dos murs de ciment disposats en àngle recte. Presenta un broc de ferro encastat a la unió dels dos murs i una pica de planta semicircular de ciment també. Al costat de la font hi ha un rètol que la identifica instal·lat per l'ajuntament de Cervelló.</p> | 08295-726 | Carretera N-340, km. 1231 - El Lledoner | 41.3882700,1.9098200 | 408854 | 4582434 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71912-foto-08295-726-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71912-foto-08295-726-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71913 | Engranatge de la Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/engranatge-de-la-catalana | XX | <p>Engranatge format per tres rodes dentades i situat damunt d'un basament de formigó de planta irregular. L'estructura és de ferro.</p> | 08295-727 | Parc Central | <p>Es tracta de l'engranatge del reductor del molí de cru de la fàbrica Compañía Catalana de Cementos Portland, S.A, que va estar en funcionament a Vallirana del 1964 al 1986. L'engranatge fou cedit per l'empresa Ciments Molins, S.A. i inaugurat per la diada de Sant Sebastià de l'any 1996.</p> | 41.3853100,1.9329300 | 410782 | 4582081 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71913-foto-08295-727-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71913-foto-08295-727-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71914 | Plafó del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-carrer-major | XX | <p>Plafó rectangular encastat al mur d'entrada a la finca des del carrer Major. Està format per dotze rajoles policromades amb la representació de la verge de Montserrat entronitzada, amb el nen i les muntanyes de Montserrat al fons. El plafó està coronat amb un trencadís de forma apuntada. Tot l'element està emmarcat amb pedra tipus grava amb la part superior apuntada també.</p> | 08295-728 | Carrer Major, 584-592 | 41.3835100,1.9292900 | 410475 | 4581885 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71914-foto-08295-728-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71914-foto-08295-728-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71915 | Monument del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-cementiri | <p>ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2012). Vallirana, persones i carrers. Petita guia temàtica. [Vallirana: Inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 145.</p> | XXI | <p>Escultura commemorativa d'uns 5 metres d'alçada, formada per dos grans plafons rectangulars de ferro corten disposats en àngle recte. Un dels plafons presenta el quadrant inferior obert, a mode de porta. Tenen tota la superfície perforada amb inscripcions formades per paraules soltes encadenades de significat positiu, allunyat del concepte de violència.</p> | 08295-729 | Carrer del Cementiri | <p>L'escultura forma part dels elements que integren el Bosc Fèlix Alsina-Espai per la no-Violència, inaugurat l'any 2003 i limítrof amb el carrer del Cementiri. Fou instal·lada l'any 2007, a mode de porta d'entrada al recinte des del cementiri.</p> | 41.3814500,1.9341700 | 410880 | 4581651 | 2007 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71915-foto-08295-729-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71915-foto-08295-729-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71916 | Drac Apocaleus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-apocaleus | <p>Http://www.dracdevallirana.cat/# (Consulta: 25-05-2017). Https://www.bestiari.cat/figura/drac-apocaleus-de-vallirana/ (Consulta: 25-05-2017). Http://javallirana.galeon.com/#a (Consulta: 25-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 11-14, 35, 37-40. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XXI | <p>Drac tradicional català de set caps bastit amb fibra de vidre i pintat. Està format per una carcassa buida amb una estructura interna d'alumini pels portadors i unes faldilles a la part inferior. Els caps estan coronats amb diademes. La figura té un pes de 98 quilos i unes mesures de 3,70 metres de llargada per 1,90 metres d'amplada i 2,70 metres d'alçada en repòs. Compta amb un total de 44 punts de foc majoritàriament concentrats a la part davantera (un trident doble a cada boca i dues barnilles a la cua). Es carrega i arrossega interiorment per dues persones, tot i que hi ha altres portadors de reforç a l'exterior.</p> | 08295-730 | Carrer de Venècia, 91 - Urbanització Els Pinars | <p>L'Apocaleus de Vallirana està basat en l'antiga tradició del drac de set caps, iniciada entre els segles VIII i IX i extesa per tot Europa. En concret, la figura valliranenca està inspirada en el text bíblic de l'Apocalipsi de Sant Joan (d'aquí ve l'origen del seu nom). Els caps representen els set pecats capitals i les corones simbolitzen el poder de Llucifer sobre els homes (el drac en sí representa el diable, el mal i la natura desfermada). La idea de construïr el drac s'inicia l'any 1999 dins de l'Associació de Joves JA, formada per un grup de joves de la població que desenvolupen el Ball de Diables Banyuts de Vallirana (1998), el Ball de Diables Infantil de Vallirana (2001) i la colla dels Grallers de Vallirana (1999). La figura és obra de l'artista Dolors Sans, originària de Vilafranca del Penedès, es finançà amb les aportacions de les empreses, comerços i veïns de la població, així com de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Vallirana, i s'estrenà a la vila el dia 6 d'octubre de 2001, juntament amb el Ball del drac de Vallirana (obra dels Grallers de Vallirana). Des de l'any 2002, el drac és gestionat de manera independent per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana, que també integra la colla dels Grallers de Vallirana. El drac actua sempre per la Festa Major de Sant Mateu (21 de setembre) i per la Festa de Sant Sebastià (20 de gener), i va acompanyat del Ball del drac de Vallirana, composició a tres veus per a gralla seca obra de la grallera Anna Folqué.</p> | 41.3807200,1.9436600 | 411673 | 4581560 | 2001 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71916-foto-08295-730-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71916-foto-08295-730-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dolors Sans Osete | Les imatges han estat proporcionades per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 71917 | Premsa de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-batlle | XVIII-XIX | <p>Premsa de gàbia situada dins de la Masia-molí de can Batlle, a l'antic espai destinat a premsar el raïm. Es tracta d'una premsa bastida en fusta i ferro, amb la cassola de pedra. Compta amb una gàbia rematada amb un gran barret de fusta. El cargol és de ferro i travessa el banc superior de fusta, que alhora està sostingut per dos braços laterals anclats a terra. De la part inferior del cargol en surt la barra, utilitzada per fer palanca i així anar premsant la brisa que es posava dins de la gàbia. Al costat de la premsa hi ha un antic cup de planta circular i alguns dels estris utilitzats en l'elaboració del vi (una bóta i un cossi per portar la matèria prima).</p> | 08295-731 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>La premsa està instal·lada dins de l'espai destinat a premsar raïm de la masia, que fou bastit a finals del segle XVIII. Posteriorment, aquest antic celler es va convertir en una cuina amb forn de pa i llar de foc (de fet, la premsa està instal·lada damunt del forn). Fou cedida el 23 d'abril de 2005 per la sra. Marina Borràs Raventós, en record dels seus pares en Manel i la Sisqueta de cal Felip.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71917-foto-08295-731-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71917-foto-08295-731-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71917-foto-08295-731-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71918 | Capitell del Bisbe Strauch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-del-bisbe-strauch | <p>LLURBA I RIGOL, Josep (2012). En Tòfol de Vallirana (1802-1855) Guerriller Carlí. Torrelles de Llobregat: Associació d'Amics de Vallirana, p. 11-13.</p> | XX | <p>Capitell de grans dimensions que en origen coronava l'obelisc comemoratiu de la mort del bisbe de Vic Ramon Strauch, situat prop del pont dels Tres Arcs. Presenta un gran bloc rectangular de granit amb un escut central gravat en relleu i està coronat amb un altre bloc trapezoïdal, que té un encaix rectangular a la part superior per col·locar-hi una creu (actualment desapareguda). Tant a la base com a la part superior de la peça hi ha sanefes decorades amb motius geomètrics.</p> | 08295-732 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>En origen, aquest capitell coronava l'obelisc commemoratiu bastit pel centenari de la mort del bisbe de Vic Ramon Strauch i Vidal, assassinat als boscos del Lledoner el dia 15 d'abril de 1823, prop del pont dels Tres Arcs. El monument s'instal·là a la zona de l'assassinat l'any 1923. Posteriormet, el capitell fou enderrocat quedant a terra fins que l'any 2012, gràcies a la col·laboració entre l'Associació d'Amics de Vallirana i l'Ajuntament de Vallirana, es traslladà a la masia de can Batlle.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 1923 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71918-foto-08295-732-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71918-foto-08295-732-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71919 | Escultura del Sant Crist de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-sant-crist-de-la-parroquia-de-sant-mateu | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 98. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 51.</p> | XX | <p>Imatge de grans dimensions del Sant Crist crucificat, situada a la primera capella lateral de la banda de migdia del temple parroquial. Es tracta d'una imatge de tamany real de Jesús, vestit amb túnica i amb la corona d'espines. Està clavat a una senzilla creu de fusta rematada amb una placa metàl·lica amb la paraula 'INRI' i acabada en punta. A la part inferior de la creu s'observen dos agafadors metàl·lics ornamentats, utilitzats per transportar la imatge quan surt de processó. La figura està penjada en el mur central de la capella i està envoltada pels plafons que representen les diferents estacions del Via Crucis.</p> | 08295-733 | Carrer de l'Església, 26 | <p>La imatge del Sant Crist de Vallirana presideix la processó del Via Crucis per Setmana Santa. Es va salvar de la crema d'objectes litúrgics que va patir l'església parroquial de Sant Mateu durant la guerra Civil. Gràcies a l'acció d'un feligrès de la parròquia, la imatge va poder tornar al temple el dia 5 de març de 1939, presidint la processó del Via Crucis d'aquell any. Pel que fa al Via Crucis, antigament hi participava la major part de la població i seguia un recorregut d'uns 3 quilòmetres que anava des de l'església fins al barri de la Llibra i tornava. En l'actualitat, la participació és d'un centenar de persones i el recorregut té uns 800 metres aproximadament.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71919-foto-08295-733-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71919-foto-08295-733-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71920 | Escultura de Sant Mateu de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-mateu-de-la-parroquia-de-sant-mateu | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 100. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 56-57, 68, 106.</p> | XX | <p>Imatge de Sant Mateu, patró de Vallirana, situada a l'altar major de l'església parroquial. Es troba ubicada dins d'una fornícula d'arc de mig punt, amb entaulament superior i pilastres laterals amb capitells i basaments motllurats. Es tracta d'una talla de fusta d'ametller policromada, que representa el sant dempeus, vestit amb una llarga túnica i amb corona daurada. A les mans sosté una ploma i un llibre, que fa referència al seu evangeli.</p> | 08295-734 | Carrer de l'Església, 26 | <p>La imatge és obra de l'escultor barceloní Joan Matamala Flotats, coautor de la façana del Naixement de la Sagrada Família, i fou una donació de la família Mas-Rovira de Vallirana. Fou esculpida l'any 1941 i restaurada el 1999. La restauració va permetre recuperar el text que hi ha escrit en el llibre que el sant sosté amb les mans, l'Evangeli segons Mateu. Es tracta del passatge Mateu 9, 36 i està escrit en llatí. La traducció seria aquesta: 'en veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes com ovelles sense pastor'. La imatge es va col·locar a l'altar major del temple el dia de Sant Mateu de 1941 (21 de setembre), data de la inauguració d'aquest altar, que fou un obsequi de la família de Joan Pujol Torrent. Posteriorment, l'any 1950 es beneeix la nova fornícula que integra la imatge de Sant Mateu.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1941 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71920-foto-08295-734-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71920-foto-08295-734-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Matamala Flotats | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71921 | Campaneta de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campaneta-de-la-parroquia-de-sant-mateu | XX | <p>Petita campana de metall penjada al creuer de l'església parroquial de Sant Mateu, abans d'accedir a la sagristia. En el cos central presenta un gravat amb la següent inscripció: 'JOSEFA / ENRIQUETA-ELVIRA / FRANCISCA / 19·III·1921'. Està sostinguda per una tremuja de fusta decorada i es troba anclada al mur que limita amb l'altar major. També compta amb una petita corda que permet exercir el moviment per al so.</p> | 08295-735 | Carrer de l'Església, 26 | <p>Es tracta de la única campana que es va salvar del saqueig de l'església parroquial durant la guerra Civil. La resta de campanes es van fondre per fer-ne munició. La campana fou restaurada entre els anys 2010 i 2011 aproximadament.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1921 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71921-foto-08295-735-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71921-foto-08295-735-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71922 | Bandera del Sometent de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-sometent-de-vallirana | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 41. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 93-94. RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó]. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 41-42. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 163-165.</p> | XX | <p>Bandera de cotó brodada i amb incrustacions de pedreria, que presenta unes mides de 1,60 metres de llargada i 0,90 metres d'amplada. L'anvers presenta un escut caironat amb les quatre barres en vertical, damunt del que hi ha una representació de la Moreneta amb el nen i les muntanyes de Montserrat. Com a timbre hi ha una corona ornamentada. Està emmarcat amb el nom del grup, Sometent Armat de Vallirana, i presenta dues llargues fulles d'olivera al fons. El revers presenta un fons format amb les quatre barres disposades en horitzontal, amb un cèrvol central emmarcat dins d'un cercle i el lema de l'agrupació 'Pau, pau y sempre pau'.</p> | 08295-736 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>La primera referència d'un sometent a Vallirana és de l'any 1808, a l'inici de la guerra del Francès. Un centenar de voluntaris d'altres poblacions del Penedès es reuniren a can Julià per organitzar-se i posar-se a punt pel combat. Tot i això, durant la guerra Civil, no es documenta cap acció del Sometent a Vallirana, com si havia passat a d'altres poblacions. La bandera va ser beneïda el 25 de març de 1913 en una cerimònia celebrada davant de l'ajuntament, amb la presència de l'alcalde Pere Julià Font, el rector de la parròquia Gabriel Ribó Xarau i el caporal del Sometent armat de Vallirana Wenceslao Estepà Santacena. Com a record de l'acte es va fer un llibret amb una poesia dedicada a la bandera i escrita per Jacint Bogunyà i Baxeras, fill il·lustre de Vallirana. La bandera fou recuperada de les escombraries a la dècada dels anys 70.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71922-foto-08295-736-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71922-foto-08295-736-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71922-foto-08295-736-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71923 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-2 | XX-XXI | <p>Col·lecció ubicada a la planta baixa de la Masia-molí de can Batlle. Està formada per una vintena de peces aproximadament, amb la tècnica de pintura a l'oli sobre tela. Representen diversos indrets del municipi de Vallirana. Són el resultat de diverses edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Vallirana, que es celebra per la festa major de Sant Mateu.</p> | 08295-737 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>Es tracta de les obres que havien guanyat premis en diferents edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Vallirana, celebrades entre finals dels anys 90 i principis dels 2000. Els autors de les obres formaven part del Cercle Artístic de Vallirana.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71923-foto-08295-737-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71923-foto-08295-737-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71925 | Col·lecció-Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-museu-etnologic-del-centre-excursionista-de-vallirana | <p>Http://cevallirana.blogspot.com.es/p/casa-museu.html (Consulta: 29-05-2017).</p> | XVIII-XX | <p>Col·lecció etnològica del Centre Excursionista de Vallirana (CEV) situada a la seu de l'entitat, a cal Capellades. Es tracta d'un col·lecció heterogènia que integra diversos elements mobles amb el propi edifici. S'ha mantingut el concepte original de la casa, mantenint la distribució dels espais, la seva decoració i el mobiliari. Al vestíbul d'accés hi ha una col·lecció de rajoles acolorides, un molinet de cafè de cal Doctor (bar de les Casetes Montané) i diversos elements relacionats amb la producció de vi (inclou el celler i el cup). A la sala coberta amb volta catalana hi ha l'exposició permanent d'arquitectura rural de Vallirana, relacionada amb els elements de pedra seca dispersats per tot el municipi (barraques, forns, escales de marge, cocons de marge, etc.). En aquest mateix espai hi ha dues grans vitrines amb una col·lecció de càntirs i gerres, una altra de fòssils, eines del camp, balances, llibres, una vaixella de la casa, restes arqueològiques de l'ermita de Sant Silvestre, entre d'altres (materials de la cova Bonica i de la cova de l'Avi, datades al Neolític tardà). També hi ha materials i peces d'altres poblacions. Al costat d'una de les vitrines, destaquen també uns trills de fusta amb pedra de sílex. A la primera planta hi ha el menjador, amb una vitrina de fusta amb la vaixella decorada de la casa. El rebost i la cuina estan musealitzats amb materials relacionats amb el desenvolupament de les funcions quotidianes. En destaca una màquina de cosir de ca l'Eixut i un armari de fusta de can Dispanya. Al pis superior hi ha diversos objectes relacionats amb les feines del camp, així com fragments de ceràmica i rajoles.</p> | 08295-739 | Carrer Major, 402 | <p>La col·lecció ocupa diversos espais de la casa de cal Capellades, adquirida pel Centre Excursionista de Vallirana l'any 1985. Es van recuperar diversos aspectes originals de la construcció, com per exemple el cup o el paviment original de pedra amb les roderes dels carruatges marcades, entre d'altres. Els materials que conformen aquesta col·lecció foren recollits en diverses excavacions, recuperats d'edificis enderrocats o cedits per diverses persones. L'exposició permanent d'arquitectura rural de Vallirana s'inicià l'any 2013 amb la intenció de mostrar els resultats obtinguts durant la feina de camp del Grup de Recerca del CEV.</p> | 41.3871600,1.9303700 | 410570 | 4582289 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71925-foto-08295-739-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al Cens de Col·leccions obertes al públic de la Generalitat de Catalunya (Servei de Museus Dep. de Cultura) consta com a Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana. | 85|94|98|119|78 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71927 | Col·lecció de materials arqueològics al MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-al-mac | <p>BALDELLOU, Vicente (1974). 'Los materiales arqueológicos de la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona)'. Revista Ampurias (Barcelona), 36, p. 1-19. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Fons diversos de materials arqueològics procedents d'alguns dels jaciments del terme municipal de Vallirana, que es conserven a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Els jaciments en qüestió són tres: la cova Bonica, la cova de la Fou d'en Montané i les coves de Sota Penya II i III. Els materials de la cova Bonica es corresponen amb atuells, punxons, punyals i destrals, així com restes òssies, fusaioles i fragments de ceràmica (també bols i vasos). La seva cronologia abarca des del Neolític Antic Cardial fins a l'Edat del Bronze (5500-650 a.C.). De la cova de la Fou d'en Montané hi ha diversos fragments de ceràmica que abarquen la mateixa cronologia que en el cas de la cova Bonica. Pel que fa a les coves de Sota Penya, s'han documentat diversos atuells datats entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Antic-Mig (5500-1200 a.C.).</p> | 08295-741 | Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | <p>La procedència d'aquests materials correspon a diverses intervencions arqueològiques en el cas de la cova Bonica, així com a prospeccions efectuades durant els anys 30 per Serra Ràfols (coves de Sota Penya). La cova de la Fou d'en Montané fou prospeccionada amb intenció arqueològica l'any 1936.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71927-foto-08295-741-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||
| 71928 | Col·lecció paleontològica de l'avenc Marcel a l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lavenc-marcel-a-licp | <p>Https://www.researchgate.net/profile/Alberto_Boscaini/publications (Consulta: 29-05-2017). Http://www.giresgrup.es/espele/paleontologiapassama1.html (Consulta: 29-05-2017). CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit].</p> | <p>Col·lecció de materials paleontològics procedents del jaciment de l'Avenc Marcel, que estan conservats a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Aquests materials consisteixen en restes faunístiques de vertebrats (cavall, cabra, cèrvol, mamut, guineu i llop), així com conills europeus. També custodien les restes d'un crani de linx ibèric (Lynx pardinus) datat entre 1,5 i 1,6 milions d'anys, convertint-se en el fòssil més antic trobat fins ara. De fet, el fòssil rebaixa en mig milió d'anys la presencia d'aquesta espècie a la Península Ibèrica. Les restes estan adscrites al període geològic del Plistocè Inferior.</p> | 08295-742 | Carrer de l'Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>Els materials corresponen a les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de l'Avenc Marcel els anys 1991 i 2002.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges dels materials han estat extretes de: The origin of the critically endangered Iberian lynx: Speciation, diet and adaptive changes (PDF Download Available). Available from: https://www.researchgate.net/publication/280093342_The_origin_of_the_critically_endangered_Iberian_lynx_Speciation_diet_and_adaptive_changes [accessed Mar 8, 2017]. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 71930 | Fons d'Imatges de l'Associació Amics de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lassociacio-amics-de-vallirana | <p>Font: fons d'imatges de l'Associació d'Amics de Vallirana.</p> | XX | <p>Fons d'imatges situat a la seu de l'Associació d'Amics de Vallirana, en una de les sales de la Masia-molí de can Batlle. Està format per fotografies en paper i digitalitzades, majoritàriament datades dins del segle XX (conserven una única imatge del segle anterior). Les imatges reflecteixen diversos aspectes de la població: manifestacions festives, celebracions religioses, grups escolars i d'altres entitats de l'època, etc. En general estan guardades en àlbums fotogràfics, ben protegides. El fons també compta amb diverses ampliacions en paper d'aquestes imatges, que s'han utilitzat en diferents exposicions.</p> | 08295-744 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>El Fons d'imatges de l'Associació d'Amics de Vallirana es va crear en el mateix moment en que es va posar en funcionament l'entitat, l'any 1984.</p> | 41.3838300,1.9326200 | 410754 | 4581917 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71930-foto-08295-744-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71930-foto-08295-744-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Associació d'Amics de Vallirana. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71931 | Fons fotogràfic Fotos Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-fotos-vives | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2016). 'La Vallirana d'abans i d'ara'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 58, p. 20. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 5.</p> | XX | <p>El fons fotogràfic Fotos Vives està custodiat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Feliu de Llobregat. Consta d'uns 8 metres lineals de material fotogràfic que va, aproximadament, des de l'any 1924 fins al 1996. Les imatges són obra del fotògraf valliranenc Joan Vives Rovira i de la seva filla Maria Vives. Està integrat per 2006 plaques de vidre de diverses mides, 4405 rodets (849 en blanc i negre i 3556 de color) i 282 positius (168 en blanc i negre i 114 positius en color). Majoritàriament, les fotografies són de la població de Vallirana, i dels fets i esdeveniments importants de la població: manifestacions festives, actes religiosos, aplecs, esports, tradicions, entre d'altres.</p> | 08295-745 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Carrer de Clementina Arderiu, 23, 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 18 de desembre de 2013, la família Vives-Rovira va fer donació del fons fotogràfic Fotos Vives a l'Ajuntament de Vallirana. Posteriorment, el fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat l'any 2015 i està dipositat en règim de cessió en comodat. Joan Vives Rovira va ser fotògraf local de Vallirana als anys 50 i pioner a la comarca dins del món de la fotografia. La seva filla Maria Vives va continuar amb el llegat del seu pare fins l'any 1996.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71931-foto-08295-745-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71931-foto-08295-745-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71932 | Fons d'imatges de Vallirana a l'Arxiu fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-vallirana-a-larxiu-fotografic-del-cec | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ (Consulta: 29-05-2017).</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Vallirana i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per un centenar de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX, tot i que majoritàriament es documenten dins les tres primeres dècades del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de les Col·leccions Fotogràfiques, l'Estudi de la Masia Catalana i els Fons personals de l'arxiu fotogràfic del CEC. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Vallirana (avencs, masies, patrimoni natural, grups de gent, etc.) i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08295-746 | Centre Excursionista de Catalunya. Carrer del Paradís, 10, 08002 Barcelona | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71932-foto-08295-746-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71933 | Arxiu Municipal de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallirana | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Municipal de Vallirana.</p> | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Vallirana està format pel fons documental generat pel consistori, amb un abast cronològic que va des de l'any 1826 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en diversos edificis, tot i que la gestió i la part més destacable es troben al soterrani de l'ajuntament. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1826), Hisenda (1847), Proveïments (1937), Beneficiència i assistència social (1876), Sanitat (1880), Obres i Urbanisme (1896), Seguretat pública (1906), Serveis Militars (1881), Població (1863), Eleccions, Ensenyament (1859), Cultura (1942), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1933), i Joventut.</p> | 08295-747 | Carrer Major, 329 | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71933-foto-08295-747-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71933-foto-08295-747-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/