Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71934 | Arxiu Parroquial de l'església de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-mateu | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial , p. 99. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 34, 48.</p> | XX-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu, conservat a l'edifici de la rectoria. Es tracta d'un petit arxiu format per un volum reduït de documentació, donada la destrucció que va patir durant la guerra Civil. Està format per la documentació generada per la parròquia des de l'any 1939 i fins a l'actualitat. En concret es conserven els llibres sacramentals de baptismes, matrimonis, confirmació i exèquies de mitjans del segle XX, registres de testaments i consuetes sacramentals (festes) i de fets (dietaris dels rectors). Hi ha les consuetes dels rectors mossèn Casamitjana, mossèn Cañízar i mossèn Capellas. També conserva documentació més recent relacionada amb l'edifici de l'església i amb el patrimoni de la mateixa.</p> | 08295-748 | Carrer de l'Església, 26 | <p>Durant la guerra Civil, l'arxiu parroquial original va ser cremat el mes de juliol de l'any 1936 al pati de la rectoria. Per tant, la major part de la documentació generada entre mitjans del segle XIX (l'any 1851 esdevé parròquia) i l'any 1936 va desaparèixer. Un cop acabada la guerra es restableix el culte religiós a la vila i es torna a iniciar la documentació pròpia de la parròquia.</p> | 41.3822800,1.9289900 | 410448 | 4581749 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71934-foto-08295-748-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71934-foto-08295-748-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71936 | Fons documental de Vallirana a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vallirana-a-larxiu-comarcal-del-baix-llobregat | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Fons documental de Vallirana custodiat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia, reproduccions de documents que conserven els seus propietaris i documents descrits dels que no tenen ni l'original ni una còpia. Està datada entre finals del segle XVI i el segle XX. Entre d'altres hi ha l'Inventari del Fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 de Sant Feliu de Llobregat (responsabilitats polítiques i morts i desapareguts durant la guerra Civil), Inventari del Fons del Tribunal Industrial del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, acords municipals, delegacions d'arquitectes, llibres d'actes de l'ajuntament, establiments emfitèutics (1597-98), àpoques i debitoris (segles XVIII i XIX), projectes urbanístics, cartes i expedients. L'arxiu també compta amb una col·lecció més gràfica d'imatges del muncipi dels anys 70, programes de la Festa Major dels anys 60 i 70, cartells i fulletons entre d'altres. Dins de l'apartat bibliogràfic hi ha el Catàleg de Protocols Notarials de l'antic districte de Sant Feliu de Llobregat i diverses revistes: revista Ardenya (1985-2008), Butlletí d'Informació Municipal (1962-63), revista Casa de la Vila (1987-2007) i Vallirana Informa (1987).</p> | 08295-750 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Carrer de Clementina Arderiu, 23, 08980 Sant Feliu de Llobregat | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71936-foto-08295-750-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71936-foto-08295-750-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71936-foto-08295-750-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98|94 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71938 | Pergamí del segle XIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-del-segle-xiii | <p>Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 207, Reg. 12237. Http://www.bnc.cat/pergamins/detall?id=12237 (Consulta: 30-05-2017).</p> | XIII | Laterals degradats. | <p>Pergamí del segle XIII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la població de Vallirana. Es tracta d'una donació de terres de Cervelló, que afecta a la quadra de Vallirana. El document està escrit en llatí i porta la data del 3 d'abril de l'any 1274. El revers és força llis, amb els números de registre i alguns escrits identificatius del document. L'anvers presenta tota la superfície escrita amb el text de la donació. El document presenta els laterals força degradats, amb diversos estrips, tot i que estabilitzats.</p> | 08295-752 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1274 | 08295 | Vallirana | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71938-foto-08295-752-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71938-foto-08295-752-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya. | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71939 | Vot de Poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-a-sant-sebastia | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 80-81. Http://www.parroquiavallirana.com/festes (Consulta: 30-05-2017). Http://www.vallirana.cat/ca/sant-sebastia (Consulta: 30-05-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 34-35, 55, 73-74, 77. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 19, 39.</p> | XIX | <p>El dia 20 de gener, diada de Sant Sebastià, es commemora i ratifica el vot del poble de Vallirana cap al sant, per haver-lo salvat d'una epidèmia de còlera. L'acte principal és l'Ofici solemne concelebrat en el que es fa la renovació del Vot de Poble. Un cop finalitzat es fa una benedicció solemne, amb la veneració de les relíquies i la cantada dels goigs en honor al sant. Posteriorment es venera el sant i es fa el lliurament i la venda dels panets de Sant Sebastià, elaborats per aquesta ocasió. Per finalitzar hi ha una gran traca, un cercavila i ballada de sardanes.</p> | 08295-753 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1854, una forta epidèmia de còlera agitava la població de Vallirana. De tal manera, el 20 de gener de 1855, diada de Sant Sebastià, una processó sortí de l'església en processó amb la imatge del sant, demanant la seva protecció. Com a mostra d'agraïment per la positiva resolució, el poble va fer vot de celebrar cada any la seva festivitat ratificant-lo. L'any 1955 es commemorà el primer centenari del Vot de Poble amb la instal·lació d'una placa a la base del campanar de l'església. Pel que fa als panets, l'any 1941, durant la post-guerra, no es van poder elaborar per la manca de farina. En l'edició de l'any 2015 es van fer uns 3800 panets. Inicialment es regalaven, però des de l'any 2001 es paguen tots excepte el primer.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1855 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71940 | Festa Major de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-mateu | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 221-223. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 38, 53. ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107-108. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 263-264, 278-279, 287-288, 298-299, 310, 321-322.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Sant Mateu es celebra pels voltants del dia 21 de setembre, diada del sant i patró de Vallirana. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada de diversos dies. Tot i això, els dies centrals són els que envolten la diada de Sant Mateu. Entre els actes més destacats hi ha l'ofici solemne el dia del sant, el ball de festa major, el correfoc i la plantada de bèsties, el cercavila i el castell de focs artificials.</p> | 08295-754 | Nucli urbà de Vallirana | <p>Durant el segle XIX, la festa de Sant Mateu es celebrava la tercera setmana d'octubre ja que la diada del sant (21 de setembre) coincidia en plena verema. A finals de segle (any 1891), un grup de veïns del poble va instar a l'ajuntament a retornar la festa al seu dia, però no va prosperar. La festa quedà aturada durant la guerra Civil i no es va tornar a celebrar fins el 21 de setembre de 1939. A mitjans dels anys 40, els actes de la festa es feien a les sales de dalt i de baix i a l'envelat, que es muntava al camp de futbol. Posteriorment, la festa es va traslladar al Casino Valliranenc. Tradicionalment, la Festa Major de Sant Mateu durava fins la diada de la Mercè i tenia un disseny clàssic amb els típics actes que es repetien a d'altres poblacions: ofici solemne, cercavila, vermut, sardanes, el concert i els balls de tarda i de nit (ball de gala o ball de vetlla). Altres tipus d'espectacles també hi tenien cabuda: jocs infantils, partits de futbol, teatre i cinema. Posteriorment es va incloure el castell de focs final i els correfocs, entre d'altres.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71940-foto-08295-754-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71940-foto-08295-754-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71940-foto-08295-754-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'Ajuntament de Vallirana. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71941 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-2 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 223-225. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 54. ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>La Festa de Sant Sebastià es celebra pels voltants del dia 20 de gener, diada del sant i patró de Vallirana. En l'actualitat, la festa compta amb actes diversos adreçats a tots els públics, tot i que el fet distintiu és l'Ofici solemne i la renovació i ratificació del Vot de Poble, per la diada del sant. Entre els actes més destacats i tradicionals hi ha la Diablestiada i el ball de Sant Sebastià al Casino Valliranenc.</p> | 08295-755 | Nucli urbà de Vallirana | <p>La Festa de Sant Sebastià es desenvolupa com a conseqüència de l'epidèmia de còlera que va patir la població l'any 1854. La creença de que el sant va intercedir per aturar la malaltia va desembocar en un Vot de Poble que es ratifica i renova cada any des del 1855. Antigament, la festa major d'hivern (o segona festa major) era la Festa del Roser, que finalment va desaparèixer. Tot i això, la festa de Sant Sebastià, que també es celebra a l'hiven, no ha adoptat mai la funcionalitat de festa major, donat que tradicionalment tenia un caire més religiós que no pas festiu (la Germandat de Sant Sebastià sempre ha tingut un paper destacat). La festa quedà aturada durant la guerra Civil i no es va tornar a celebrar fins el 20 de gener de 1940. Aquell dia es va fer un ofici solemne cantat pel cor parroquial i acompanyat de l'Orquestra de la Unió Artística de Barcelona. Posteriorment es va fer una processó amb la imatge del sant pel carrer de l'Església, amb prèdica inclosa.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71941-foto-08295-755-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71941-foto-08295-755-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71941-foto-08295-755-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'Ajuntament de Vallirana. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71942 | Caminada Popular de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-popular-de-vallirana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 89. Http://caminadapopularvallirana2016.blogspot.com.es/ (Consulta: 30-05-2017). Http://www.naturalocal.net/itinerari/caminada-popular-2016/503#vallirana#ruta (Consulta: 30-05-2017). ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107.</p> | XX | <p>La Caminada Popular de Vallirana té per objectiu donar a conèixer tant el patrimoni natural com els elements del patrimoni cultural de la vila, així com la seva història. Consisteix en una ruta pel terme municipal dividida en dos recorreguts de diferent llargada, en la que hi participen una mitjana de 300-400 persones. Compta amb punts d'avituallament durant la caminada i, al final, es dóna un obsequi i es fa un sorteig. Està organitzada pel Centre Excursionista de Vallirana (CEV), amb la col·laboració de l'ajuntament, i s'organitza el mes de novembre normalment. Enguany (any 2016) s'ha celebrat la seva edició número 35, amb un recorregut curt de 6,5 quilòmetres i amb poc desnivell, i un altre més llarg d'11 quilòmetres i més desnivell, a la zona del Lledoner.</p> | 08295-756 | Terme municipal de Vallirana | <p>La primera edició d'aquesta cursa fou organitzada pel Centre Excursionista de Vallirana (CEV) a principis del anys 80, amb el nom de 'I Caminada Popular de Sant Silvestre'. Es feia una petita caminada des del roure mil·lenari (que va caure l'any 2009) fins a l'ermita. Un cop allà es ballaven sardanes, es sortejaven els cistells de Sant Silvestre i es feia un dinar a l'esplanada de l'ermita. Segons la germana Elisa Melià, de la Comunitat de Dominiques de Vallirana, antigament es feia l'Aplec de Sant Silvestre, tot i que es va deixar de celebrar abans de la guerra Civil. Posteriorment, donat el mal estat de conservació del temple, es va canviar la ruta i es va crear la Caminada Popular tal i com es coneix en l'actualitat.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71942-foto-08295-756-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71942-foto-08295-756-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71942-foto-08295-756-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71943 | Diablestiada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diablestiada | <p>Http://www.vallirana.cat/ca/la-diablestiada,-una-tradicio-de-musica-i-foc-que-es-mante-a-vallirana (Consulta: 30-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 49-52.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les celebracions més destacades del municipi, que consisteix en un cercavila de foc amb l'actuació del drac Apocaleus de Vallirana, el Vent de la Bèstia (grallers) i els Diables Banyuts de Vallirana. Es celebra durant la Festa de Sant Sebastià, pels volts del dia 20 de gener. El seu recorregut, tot i que va en funció de l'edició, normalment s'inicia davant de l'església parroquial de Sant Mateu i finalitza davant de l'ajuntament. El cercavila està organitzat pels Diables Banyuts de Vallirana.</p> | 08295-757 | Nucli urbà de Vallirana | <p>La primera edició de la Diablestiada tingué lloc l'any 2006. Anteriorment, per la Festa de Sant Sebastià, es feia un cercavila sense foc i un correfoc independent.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71943-foto-08295-757-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71943-foto-08295-757-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71943-foto-08295-757-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71944 | Poema de la Bandera de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-la-bandera-de-vallirana | <p>RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó].</p> | XX | <p>'¡Bandera de Vallirana, Tota tú brodada d'or!, ¡Bandera rica y galana, Que'ns fas creixer tota ufana, La Pau dintre'l nostre cor! / ¡Bandera tota hermosura, Y plena de magestat!, ¡Bandera que en tu perdura, Nostre Perla de dolsura, La Verge de Montserrat! / ¡Bandera de gran riquesa, Que rumbejas nostre escut!, Font d'amor y fortalesa, Que refàs amb ta puresa, Fins al poble mes caigut! / ¡Bandera avuy benehida, Per la fe del mateix Deu!, ¡Hermós simbol de la vida, Que atraus al cor desseguida, Fins á ferte'l tot ben teu! / ¡Bandera per tots honrada, Amb noblesa y sentiment!, ¡Hermosa joya alabada, Que'l poble't te destinada, A se'l cap del Somatent! / Amb la fe mes verdadera, Cor aymant y el cap ben dret, Avuy per volta primera, ¡Jo't saludo oh gran Bandera!, Satisfet y descobert. / No't saludo per galana, Ni per l'or que tens brodat; Qui el saludo á ferte en mana, Es l'escut de Vallirana, Que es per mí sant y sagrat. / Quan el veig sembla que'n crida, L'edat dels meus somnis d'or; Aquella edat de la vida, Que perfuma amb sa florida. La sang tota que hi ha el cor. / Aquella edat de puresa, Que es del Cel mágich present; Aquell temps de l'infantesa, Que'l cor veu ab gran tristesa, Que es fon sols anant creixent. / ¡Oh recorts plens d'hermosura, D'un rich temps que ya ha passat!, ¡Quants cops amb vostre dolsura, Hi fet fondrer l'amargura, Que al meu cor había entrat! / ¡Quantas nits en somnis dono. Grants amors que omplan un mon, Y fins veig y hasta enrahono, Y las tetas yo corono, De personas que ya no hi son! / No es estrany oh Vallirana, Que't tingui tan cor endins, Si ma infantesa llunyana, Encare floreix y grana, Mil recorts entre tos pins. / Ni es estrany que yo avuy dia, Veyés viu tot y essent mort, Aquell Pare que tenia; Y perqui encare daria, La sang tota del meu cor. / Y per xó amb fe verdadera, Y amb un cor tot commogut, T'hi saludat ¡oh Bandera!, Incensant l'edat primera, Que tú en tens dintre l'escut. / Quant pasi alta y desplegada, Saludéula bons germans; Que's també santa y sagrada, Per veures en ella honrada, La Verge dels Catalans. / Es Nostre Mare amorosa, La Reyna del Principat; Es la Moreneta hermosa, Que entre els angels viu joyosa, Dalt dels cims de Montserrat. / Si correm tots á invocarla, Quant els mals dintre el cor son, Estant bons debem honrarla, Y quant pasi saludarla, Amb la fe mes gran del mon. / Somatent de Vallirana, Que la Bandera has rebut; El poble en pes te demana, Que com yo mes per galana, Te l'estimis per l'escut. / Goytal bé es tot ell puresa, Ni una taca tot blancor, Y si may per cap malesa, Pert per sempre sa honradesa, Serás tu el deshonrador. / En la lluyta per la vida, Tu ya ho sabs ¿oh Somatent!, Hi ha maldat tan pervertida, Que talment sembla mentida, Que'l mon sigui tan dolent. / Alguns cops com bondadosa, Fins consola als apenats, Anant tota presurosa, La gran falsa y enganyosa, A fé als pobres caritats. / Altres cops va empolaynada, Amb charol y bons brillants: Y anat aixís disfressada, Va ferint la gran malvada, Tot el cor dels bons germans. / Fort y ferm amb la maldat, Sens respecte y po á ningú: Com mes alt siga el malvat, Que tu ens portis ben lligat, Molt mes gran te farás tú. / Si un jorn la campana't crida, Al lloch del perill acut, Mes pensa al fer la sortida, Que val mes perdrer la vida, Que trahi á n'el nostre escut. / Pensa que l'honra es sagrada, Que ella sola es ton sostent; Que amb una honra esmicolada, Cauría tota plegada, La forsa del Somatent. / Deus se'eslau de ta noblesa, Com els cors honrats ho son, Pensant sempre amb gran fermesa, Que un esclau de l'honradesa, Es un rey á l'altre mon. / Fesho aixins tal com t'ho mana, L'amor gran que't te el cor meu; ¡Per la Pau que'ns agermana!, ¡Per l'Honor de Vallirana!, ¡Per la Fe del mateix Deu!'.</p> | 08295-758 | <p>El poema va ser compost per en Jacint Bogunyà i Baxeras, advocat i fill adoptiu de Vallirana, en motiu de la benedicció de la bandera del Sometent Armat de Vallirana, beneïda el 25 de març de l'any 1913.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1913 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Bogunyà i Baxeras | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71945 | Poema del Campanar de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-del-campanar-de-lesglesia | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 75-76.</p> | XX | <p>'Tija esvelta del seny de Vallirana, vigiles, campanar, la fe del poble i batega el pregó, cada campana, d'alens del cor al respirar més noble. Honor del patronatge de la festa en aquesta diada centenària d'aquell vuit-cents que et lliberà de pesta la indefallent, humil, viva pregària dels vilatans a Sant Sebastià, avui el repiqueig sigui alimària que dati i esbargeixi, llà d'enllà, l'apostolat de bona feina llesta'.</p> | 08295-759 | <p>El poeta valliranenc d'adopció Josep Maria López Picó va escriure aquesta composició en motiu de la inauguració del campanar de l'església parroquial de Sant Mateu, el 18 de setembre de 1955. Aquests versos foren escrits com a colofó dels recordatoris que es van fer de la benedicció del campanar i del bateig de les campanes. L'any 2005, en motiu del 50è aniversari de la construcció del campanar, es va fer una reproducció d'aquest recordatori. La composició també fa referència al Vot de Poble a Sant Sebastià, que aquell any 1955 celebrava el seu centenari.</p> | 41.3825300,1.9290700 | 410455 | 4581776 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Maria López Picó | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71946 | Poesia de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poesia-de-vallirana | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 73-74.</p> | XX | <p>'Vallirana!...Ets xamosa!... Com tu rius enmig la flaire que l'espigol llença en l'aire, de ta contrada verdosa! Que en son de bells els turons que et voltejen i coronen, els ocells que t'enraonen, i els pinars dels teus entorns! Mes, quan miro tes boscúries, revenen dins ma ment quells jorns de sofriment, gràvids de penes i angúnies. El temps aquell del terror, quan en negra nit s'oien descàrregues que es fonien amb esgrip esglaiador. Quan amb sang santa banyada ere'ts, per serres i plans, tu, de caritat portada donaves als morts descans. Ben haja ton poble aimat! Ben haja tot el qui et governa! Que el bon Déu, la vida eterna en dongui en premi doblat. Però avui jo et veig, joiosa, gaudir el jorn que glaties: ja tindrà monges per guies ta mainada tan xamosa!... No és la pedra d'eix convent, que a la terra ja hi reposa, una penyora reclosa del teu goig és avinent? Plagui al cel s'alci a tot pler l'escola per ta fillada, sota l'ombra benaurada de la Verge del Roser. Oh Maria, dolça Mare! Nostra Reina i protectora! No en sereu, Vos, la Senyora d'aquest convent que naixerà? A reveure, Vallirana! Grat record de tu ens portem. Si Déu vol, ja tornarem en diada no llunyana. Oi que sí, colla galana? Visca, visca Vallirana!...'.</p> | 08295-760 | <p>Aquesta poesia fou recitada per una de les alumnes del col·legi de les Dominiques de Barcelona, en motiu de la celebració de la col·locació de la primera pedra del futur convent-col·legi de les Dominiques de Vallirana, que va coincidir amb el centenari del Vot de Poble a Sant Sebastià, el 20 de gener de 1955. Es va fer un ofici solemne, la renovació del Vot de Poble i l'acte de col·locació de la primera pedra. Després, l'alumna recità la poesia.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71947 | Goigs a Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mateu | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 39, 93.</p> | XX | <p>'GOIGS DE SANT MATEU, APÒSTOL I EVANGELISTA PATRÓ DE VALLIRANA: Patró de Vallirana, Apòstol Sant Mateu, amb vostres ensenyances, guieu-nos cap a Déu. / Per mor del vostre ofici, el poble us menyspreava; cobraveu pels de Roma, ereu un publicà. Pró prop de vostra taula, passant Jesús un dia, fitant-vos s'aturava, i amb Ell us va cridar. / Us aixequeu de pressa, vibrant d'una gran joia, i amb l'ànima abrandada, d'amor a Jesucrist. Són llot ja les monedes, davant la perla fina, del Regne del Messies, que esbalaït heu vist. / Jesús, els seus deixebles, i els publicans a taula, el goig de la troballa, comparteixen amb Vós. El Mestre us alliçona, puix aclareix per sempre, que ha vingut a la terra, a cridar els pecadors. / Pels camps de Palestina, i el mar de Galilea, seguint de prop el Mestre, sou un Apòstol més. Us farà dels miracles, autèntic testimoni, quan la seva Doctrina, ensenyareu després. / Jesús envià els Dotze, abans de pujar el Pare; i aneu Vós a la Pèrsia, afogarat de zel. Doneu la vostra vida, per Crist i l'Evangeli, i escriviu vostre llibre, en llengua d'Israel. / Tot predicant la vida, del vostre Diví Mestre, heu tret dels cors dels homes, l'envaja i el rancor. I del vostre Evangeli, la Sagrada Paraula, ha traspassat els segles, sembrant arreu l'amor. / Si un dia el nostre poble, a Vós es confiava, sigueu-li avui i sempre, el guia i protector. Pels qui vivim i els altres, que allunyats ens enyoren, sigueu lligam fermíssim, de Fe i de germanor. / Guardeu-nos del naufragi, en que el món esbatega, perdut el governacle, del timó de la Fe. Serveu en les famílies, la saba cristiana; que honrades y feineres, jamai els manqui ré. / Patró de Vallirana, sigueu el nostre estel; seguint vostres petjades, porteu-nos cap el Cel'. Pel que fa a l'edició del goig en paper, cal dir que a la part final del text hi ha la partitura musical i una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos.</p> | 08295-761 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1902, mossèn Manuel Pastó Benvenuto va compondre l'Himne de Sant Mateu (la música). Posteriorment, en el vuitantè aniversari d'aquesta composició, mossèn Josep Capellas escriu la lletra d'uns nous goigs dedicats a Sant Mateu, aprofitant la música de l'himne i amb els acoblaments del músic Jaume Artó. La nova composició fou estrenada per la diada de Sant Mateu, el 21 de setembre de 1982. Malgrat això, els fidels van continuar cantant la lletra anterior.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71947-foto-08295-761-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71948 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-1 | <p>Font: informació oral del sr. Jaume Montané.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DEL MÀRTIR SANT SEBASTIÀ, ADVOCAT INSIGNE DEL POBLE DE VALLIRANA, PER VOT QUE LI FEU L'ANY 1855: El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / L'amor amb que us veneren, els fills del nostre poble, herència n'és dels pares, que es van vincular amb Vós; quan plens de confiança, units en la pregària, desolats demanaren, vostre ajut bondadós. / El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / El còlera epidèmic, deixant la mort per rastre, envaí nostres cases, a mig segle dinou. Grans, petitets i joves, sense defensa humana, queien sota la petja, del seu terrible jou. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / El dol arreu regnava, com nit d'espessa fosca. No es veia enlloc l'albada, que n'esquincés el vel. Llavors els nostres avis, amb una Fe tant ferma, que mou fins les muntanyes, s'adreçaren al Cel. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / A Vós us escolliren, -model i testimoni-, que donareu la vida, com bon soldat de Crist; assegurant que sempre, en deute us restarien, si ben prompte els salvaveu, d'aquell tràngol tant trist. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / I com una penyora, d'amor i recordança, amb vot us prometeren, que en l'esdevenidor, cada any en aquest dia, ben agraït el poble, us honraria amb joia, com el seu Protector. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / I Déu al nostre Pare, que els seus Sants glorifica, i escolta amb complaença, els fills agermanats, volgué honorar el seu Màrtir, amb fet tant admirable, de guarir en aquella hora, a tots els empestats. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / La pesta en sec s'atura, com la temporalada, del mar de Galilea, quan Crist la feu parar. Reneix serena calma, als fills de Vallirana, qui commoguts s'adonen, que els heu donat la mà. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Fervents els nostres avis, als néts ho explicaven, obrint ells candorosos, els seus ullets d'infant. Mentre els fills a la falda, gronxaven nostres mares, també els comunicaven, l'amor al nostre Sant. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Aviu tot aquest poble, recollint la promesa, que els nostres passats feren, amb fe i agraïment, us diu altra vegada, que ens sentim molt honrosos, de que els nostres bons pares, fecin tal testament. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Llegat que per cadena, d'anelles vigoroses, ha passat d'uns als altres, d'aquell moment ençà. Els nostres cors el reben, i un cop més repeteixen, el clam mateix que un dia, us van ells adreçar: El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià!'. Pel que fa a l'edició del goig en paper, cal dir que a la part final del text hi ha la partitura musical i una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos.</p> | 08295-762 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1943 es va beneïr la nova capella i la nova imatge de Sant Sebastià del temple parroquial. Posteriorment, l'any 1983, en el quarantè aniversari d'aquesta estrena, mossèn Josep Capellas escriu la lletra d'aquests goigs dedicats a Sant Sebastià, adaptada a la música prèvia de mossèn Manuel Pastó Benvenuto, i amb els acoblaments del músic Jaume Artó. Malgrat això, els fidels van continuar cantant la lletra anterior. Tot i que no se sap del cert, és probable que mossèn Manuel Pastó Benvenuto compongués la música de l'Himne de Sant Sebastià, previ als goigs, a principis del segle XX.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1983 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71948-foto-08295-762-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71949 | Himne a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-sant-sebastia | <p>Font: informació aportada del sr. Jaume Montané.</p> | XX | <p>'El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià. Un jorn el poble estava de dol i atribulat d'una infecció espantosa que s'havia declarat, guiat per llum divina a Vós va acudir i obrant un gran prodigi el mal vàreu guarir. El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià. La fe, els nostres avis, amb Vós varem tenir, i el remei saludable ells varen 'alcançar'. Guiats siguem nosaltres per eixa llum divina, a fi de que en la glòria junts ens poguem trobar. El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià'.</p> | 08295-763 | Carrer de l'Església, 26 | <p>El text d'aquest himne està extret d'un cançoner de l'Orfeó Parroquial datat el 20 de gener de 1943. Probablement, aquest himne estigui relacionat amb la benedicció de la nova capella i de la nova imatge de Sant Sebastià del temple parroquial, que foren inaugurades l'any 1943.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1943 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71950 | Himne en honor de Sant Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-en-honor-de-sant-francesc-dassis | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 137-138.</p> | XX | <p>'HIMNE EN HONOR DE SANT FRANCESC D'ASSÍS, PATRÓ DE LA CAPELLA DEL MAS DEL LLEDONER (VALLIRANA) ERIGIDA EN RECORDANÇA DEL PAS DEL SANT PER AQUESTA CASA EN 1211: Sou Cap d'un nou llinatge, estel que ens guia, oh Serafí encarnat!, Flor d'aquest bell paratge, flairós del vostre pas que l'ha fressat. / Místic d'Assís estrella i nord d'Umbria, del Lledoner mireu el prec fervent: Pobre naixeu com Crist a una establia, i ja brilleu com sol de l'Occident. / Enamorat de mística pobresa, voleu ser pur talment lliri flairós; pitxer curull vesseu mel i dolcesa, dons i virtuts us fan arbre frondós. / Els vostres fills de zel faran proeses, Cabdill fidel ungit de caritat; segon Abram hereu de grans promeses, altre Moisès en la posteritat. / Reflex de Déu veieu en la natura, i a vostres mans joliu baixa l'ocell: feu un germà de cda criatura, i el llop feroç torneu mansoi anyell. / Oh Serafí ja els àngels us envegen!, Iris de pau consol d'aquest món trist; màrtir d'amor i anhels que al pit flamegen, l'Alberna us veu nafrat com altre Crist. / De vostre entorn ja el vent del mal s'allunya. Fet pelegrí la pàtria haveu deixat; nou increment trobeu a Catalunya, on de llavor del cel fareu sembrat. / Cap a Poblet venint de Barcelona, ja negra nit passeu per l'alt serrat; si Vallirana us veu i estada us dóna, el Lledoner us acull de molt bon grat. / Al Mas Puntic trobeu taula parada: Com Crist vingut el pa els haveu partit; us ha bressat la nit tota estrellada, i essent matí la llar heu beneït. / L'arbre vetust tronc de brancada ombrosa, el vostre pas farà perpetuar: Casa Pairal bressol dels Romagosa, a vostre honor hi ha alçat el temple i altar. / Heu beneït els camps de Vallirana, i el nou Assís Casal del Lledoner; d'un bell matí ja lluu la clariana, que tornarà el país florit verger'. Pel que fa a l'edició de l'himne en paper, cal dir que presenta la mateixa estructura d'un goig i, a la part final del text, hi ha una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos escrita en llatí.</p> | 08295-764 | Carretera N-340, km.1231 - El Lledoner | <p>Tot i que no se sap del cert, és probable que aquest himne fos escrit pel germà Romuald Maria Romagosa durant la primera meitat del segle XX. Era un monjo benedictí de Montserrat i membre de la nissaga propietària del Mas Vell del Lledoner, edifici que alberga la capella de Sant Francesc. La composició anava acompanyada amb música per ser cantada.</p> | 41.3905500,1.9006800 | 408093 | 4582696 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71950-foto-08295-764-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71951 | Sardana de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-vallirana | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 186-187.</p> | XX | <p>'POBLE DE VALLIRANA Dins d'una formosa vall que mil pins han perfumat, hi ha un poble joliu que és digne atractiu del nostre Baix Llobregat. Muntanya amunt, saluda al Puig Bernat reposa a Ardenya en un bucòlic pla, s'estén cap a la Llibra les Casetes i el Corral i al nord té la creu d'Ordal. Pujant a Sant Francesc del Lledoner, respirem la gran fragància d'herbes i plantes boscanes que embriaga el nostre ser. Collim manats de romaní i, de farigola humil, un pom. De sant Silvestre l'ermita hem cercat i un rossinyol nostre camí ha alegrat… i per la set trobarem fonts amb bones aigües i bells entorns… És Vallirana molt preuat tresor, per la salut per la pau per l'amor… Quan la sardana puntegem, el nostre poble més gran fem'.</p> | 08295-765 | <p>L'any 1988, a petició del grup sardanista Espigues d'Or, es va compondre una sardana dedicada a la població de Vallirana.La música és de Carles Santiago Roig i la lletra d'en Joan Solé Margarit. En l'actualitat, aquesta sardana està inclosa en el repertori de les cobles més destacades del país.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1988 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71952 | Ball del Vi de Vallirana - Ball de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-vi-de-vallirana-ball-de-la-verema | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, p. 1037-1039, 1090-1091. Https://www.youtube.com/watch?v=Q4lnWfhU488 (Consulta: 31-05-2017). LORENZO RUBIO, César (2001). 'Les festes al Baix Llobregat segons el Costumari català de Joan Amades'. Materials del Baix Llobregat, 7, p. 57. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 252.</p> | XX | <p>Ball de moviments suaus i tonada senzilla que es balla en parelles mixtes, al voltant d'una portadora plena de raïm. Els balladors porten un gotim de raïm en una mà i, després de la dansa, se'l mengen tot passejant per l'espai on ha ballat. Les dones porten pàmpols de cep al pentinat, mentre que els homes els duen a les barretines. Es tracta d'una melodia de 16 compassos amb les parelles encarades i amb les mans dretes agafades. Dues passes a la dreta i dues a l'esquerra tot balancejant el cos. Després es repeteix el mateix esquema endavant i endarrera, i acaben fent un rístol (amb les mans agafades fent un arc per damunt del cap, la balladora passa per sota fent un giravolt). En origen ho repetien tres vegades, tot i que es pot fer il·limitadament.</p> | 08295-766 | <p>Aquests tipus de balls eren comuns a les poblacions vinateres un cop finalitzada la verema. Estaven dedicats a les divinitats de la vinya i eren una mostra d'agraïment pels fruits recollits, sobretot en collites abundoses. A mitjans del segle XX, però, els balls havien perdut el seu caràcter tradicional i foren reemplaçats per balls de sala normals amb una orquestra. A Vallirana, el ball del vi era propi, amb una melodia simple i els moviments molt semblants als del ball de garlandes de Sant Quintí de Mediona. Fou recuperat l'any 2012 en motiu de la 1ª Fira del Vi i del Cava de Vallirana, que es celebra cada any pel mes de juny. El folkorista Joan Amades, en el seu cèlebre Costumari català, recull la partitura de la tonada del ball. La transcripció musical és obra del mestre J. Tomàs.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71952-foto-08295-766-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71952-foto-08295-766-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71953 | Ball de Diables Banyuts de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-banyuts-de-vallirana | <p>Http://javallirana.galeon.com/diables.htm (Consulta: 31-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 11-12, 14.</p> | XX | <p>Es tracta d'un ball de foc caracteritzat, pirotècnicament, per la crema de carretilles mitjançant masses, forques i ceptrots, i protagonitzat pels membres de la colla de Diables Banyuts de Vallirana. Està format per sis personatges diferents: els Borrons (el grup més nombrós encarregat de mantenir el ritme de la crema), l'Abanderat (té la matexa funció que un borró, però porta una bandera amb el nom del ball), Diablessa (amb pamela i vestit de dona), Llucifer (porta capa i barret de copa, símbol del seu poder damunt la resta), Calador (diable que encén la pirotècnia), Timbalers (aportació musical amb tabals de cos de fusta i so greu) i Civaders (proporcionen la pirotècnica als diables).</p> | 08295-767 | <p>El Ball de Diables Banyuts de Vallirana va nèixer l'any 1998 de la mà de l'Associació de Joves JA. L'estrena i el bateig de foc fou per la Festa Major de Sant Mateu del mateix any. El ball està basat en el model que segueixen les colles històriques del Garraf, el Penedès i el Camp de Tarragona. Anualment, aquest ball es pot veure per la Festa Major de Sant Mateu (21 de setembre) i per la Festa de Sant Sebastià (20 de gener).</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71953-foto-08295-767-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71953-foto-08295-767-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71953-foto-08295-767-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71954 | Ball del Drac de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-drac-de-vallirana | <p>Http://www.dracdevallirana.cat/# (Consulta: 31-05-2017). Http://gralla.josepsanz.net/#bestiari-drac_de_vallirana1 (Consulta: 31-05-2017). LARA I SURIOL, Jaume (2011). Apocaleus, 10 anys més de poble, 10 anys més de país. Barcelona: CIM Edicions, p. 19-20.</p> | XXI | <p>Es tracta d'una peça musical escrita en tonalitat de Sol Major i amb una tessitura que oscil·la entre el Sol3 i el La4. Està dividida en dues parts, el 'passeig' i la 'dansa del foc'. En el 'passeig' hi intervenen tres gralles seques amb compàs 7/8, mentre que la 'dansa del foc' és una corranda per a dues gralles seques amb compàs 6/8. La primera part és on el drac balla tranquilament, exhibint-se, amb una música de ritme suau i una melodia que es repeteix tres vegades. Després hi ha uns compassos de percusió durant els quals s'encén la pirotècnia. A partir d'aquest moment, el drac comença el ball de foc.</p> | 08295-768 | <p>El Ball del Drac de Vallirana s'estrenà a la vila el dia 6 d'octubre de 2001, juntament amb el bateig del Drac Apocaleus. La composició (música i coreografia) fou encarregada pel Grallers de Vallirana a la grallera Anna Folqué Francolí i està basada en els cànons de música tradicional i popular catalana. L'any 2005 es va fer una revisió de la partitura en motiu de la VIIIª mostra representativa del bestiari festiu de Catalunya, que es va celebrar a Vallirana. Fou reescrita en Do Major per poder-hi afegir una gralla baixa. La peça ha estat interpretada en poques ocasions donat que la versió inicial és força més fàcil d'executar.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 2001 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71954-foto-08295-768-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71954-foto-08295-768-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71954-foto-08295-768-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Anna Folqué Francolí | Les imatges han estat proporcionades per la colla del Drac Apocaleus de Vallirana. | 119|98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71955 | Costum dels pastors de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-dels-pastors-de-vallirana | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 138.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a Vallirana i que té relació amb l'adoració dels pastors, un cop nascut el nen Jesús. Els pastors de la vila guarnien els seus ramats amb tanta esquelleria com podien. Durant l'ofici a l'església, els pastors feien desfilar el bestiar per davant de la porta del temple amb la intenció de fer un acompanyament sonor als càntics interiors. Alhora, els pastors també feien sonar els seus flabiols. Aquest acte durava fins que la missa havia acabat.</p> | 08295-769 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Corbera de Llobregat i Begues.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71956 | Costum del Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-diumenge-de-rams-0 | <p>AMADES, Joan (1950-1956). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, vol. II, p. 696.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Antic costum documentat a Vallirana el Diumenge de Rams, i que té relació amb el món de la vinya. Després de la benedicció dels rams, el diumenge previ al diumenge de Pasqua, la gent de Vallirana els duia a la vinya. Allà es resava un parenostre i després es penjaven els rams als arbres més alts, amb la intenció que alliberessin el camp de les pedregades.</p> | 08295-770 | <p>Aquest costum fou recollit i documentat pel folklorista català Joan Amades. També es donava a les poblacions de Santa Maria de Martorelles i Piera.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71958 | Col·lecció de materials arqueològics de la Cova Bonica al Museu de Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-la-cova-bonica-al-museu-de-gava | <p>Font: informació del Museu de Gavà. Http://museusenlinia.gencat.cat (Consulta: 01-06-2017). Http://invarque.cultura.gencat.cat (Consulta: 01-06-2017).</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment de la Cova Bonica, que estan custodiats al fons del Museu de Gavà. Tot i que estan pendents de catalogació i inventari, és probable que aquests materials abarquin una cronologia establerta entre el Neolític Antic Cardial i fins a l'Edat del Bronze (5500-650 a.C.) aproximadament. Els materials procedeixen de les excavacions realitzades entre els anys 1978 i 1984 pel sr. Aznar, el qual portava a terme intervencions clandestines.</p> | 08295-772 | Plaça Dolors Clua, 13-14, 08850 Gavà | <p>Aquests materials foren ingressats al Museu de Gavà l'any 1987 mitjançant una donació.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|119 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71959 | Era del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-corral | <p>ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 56.</p> | XIX-XX | Força enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat de grans dimensions, que en l'actualitat està molt enrunat i cobert d'abundant vegetació. S'observen les restes de diverses estances que conformen una planta més o menys rectangular. Els murs més ben conservats presenten una alçada aproximada d'entre un i dos metres, i estan bastits en pedra desbastada de mida mitjana disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus ben treballats. També s'observen altres estructures de menys entitat que probablement delimitaven l'espai exterior de la construcció.</p> | 08295-773 | Penyes del Corral - Urbanització del Mirador | <p>A principis del segle XX, en aquesta era s'hi batien els cereals conreats i recollits durant l'any.</p> | 41.3950600,1.9310400 | 410637 | 4583165 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71959-foto-08295-773-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71959-foto-08295-773-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71959-foto-08295-773-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71960 | Cova Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-bonica | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 21. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). 'La Cova Bonica'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 59, p. 15. BALDELLOU, Vicente (1974). 'Los materiales arqueológicos de la Cova Bonica de Vallirana (Barcelona)'. Revista Ampurias (Barcelona), 36, p. 1-19. CCAA (2015). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 8-9. 'Els primers agricultors de la Península van habitar a la Cova Bonica'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 56, p. 18. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 19-06-2017). Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 19-06-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=406 (Consulta: 19-06-2017). Http://www.vallirana.cat/ca/cova-bonica-vallirana (Consulta: 19-06-2017). Http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/00934690.2016.1260407 (Consulta: 19-06-2017). OMS, F. Xavier; DAURA, Joan; SANZ, Montserrat; MENDIELA, Susana; PEDRO, Mireia; MARTÍNEZ, Pablo (2017). 'First Evidence of Collective Human Inhumation from the Cardial Neolithic (Cova Bonica, Barcelona, NE Iberian Peninsula)'. Journal of Field Archaeology, vol. 42, Iss. 1, p. 43-53. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 5. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].</p> | Acció continuada de persones dins de la cavitat. | <p>Cavitat aïllada de grans dimensions a la que s'accedeix per un carrer en mal estat de conservació que es troba tallat al trànsit. Es tracta d'una cova formada per una cambra principal i dues cambres més petites situades a la banda dreta d'aquesta, i separades per formacions estalagmítiques d'uns 3 metres d'alçada, amb una gran obertura d'entrada. S'han excavat uns 57 metres quadrats d'un total de 230. Inicialment, l'excavació d'aquest jaciment es va fer sense considerar estratigrafies, establint la seva cronologia mitjançant l'estudi de les tipologies i decoracions de les ceràmiques estudiades per V. Baldellou (1974) i en els inventaris fets durant les intervencions clandestines del sr. Aznar (1978-1984). Destaquen fragments de ceràmica cardial, restes òssies humanes, faunístiques i indústria lítica. Pel que fa a la ceràmica es divideix en decorada i llisa, amb quatre formes ornamentals bàsiques: impressions cardials, impressions diverses, incisions i acanalats. El material lític està format per uns quants esclats de sílex i fulles, un nucli de jaspi i destrals polides. Quant a la indústria òssia s'hi trobaren diversos punxons i espàtules. A part, hi havia un anell de petxina, un fragment de braçalet de pectunculus, una fusaiola de terra cuita i un punyalet de bronze. La campanya de l'any 2009 estava dedicada a avaluar la potencialitat estratigràfica del jaciment. Es portaren a terme dos sondeigs de 2x1 metres, en direcció nord-sud, un excavat a la zona on va intervenir en Serra-Ràfols l'any 1936 i l'altre a la cambra lateral on excavà Aznar. Es documentà un nivell d'ocupació neolític amb materials ceràmics, lítics, de fauna i d'ornament, una estructura de combustió i dos forats, possiblement de pal. Entre els anys 2010 i 2011 es va excavar en extensió el jaciment per tal de continuar amb l'avaluació de la seva potència estratigràfica. Es va documentar l'extracció minera de sal de llop, que hauria malmès el jaciment arqueològic. Els materials ceràmics recuperats corresponen a diverses èpoques històriques, tot i que majoritàriament s'atribueixen al període baixmedieval i modern en els nivells superficials. També es documentaren fragments ceràmics de vores de carenes altes i restes òssies que podrien correspondre a la fase sepulcral del Neolític final-Calcolític, així com altres materials datats dins del període del Neolític antic. La campanya arqueològica realitzada entre els anys 2012 i 2013 va continuar amb l'excavació en extensió del jaciment, amb l'objectiu de documentar noves zones de la cavitat. Es continua l'excavació a la Sala Principal i la documentació de la columna estalagmítica de l'extrem nord-est. Entre d'altres es van localitzar materials arqueològics prehistòrics i també d'època moderna (segle XVIII i XIX), fet que corroboraria l'ocupació de la cova durant aquest període. També es van localitzar fragments ceràmics del Neolític antic cardial i restes humanes. Alhora s'inicia un sondeig exterior a la zona d'entrada i es millorà l'accés a l'interior de la cavitat. En general, les intervencions arqueològiques dutes a terme al jaciment han permès establir que les restes documentades són de les més antigues corresponents al neolític que s'han trobat a la península Ibèrica. Corresponen a sis individus inhumats col·lectivament amb els seus objectes domèstics i restes d'animals (sobretot cabres i ovelles), datats fa 7400 anys.</p> | 08295-774 | Urbanització de les Bassioles - Fondo de l'Osca | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, en origen, l'interior de la cavitat estava ple d'estalagmites i estalactites d'una gran bellesa, tot i que foren majoritàriament expoliades amb el pas del temps. La zona va ser excavada per primer cop l'any 1936 sota la direcció de l'arqueòleg català Josep de Calassanç Serra-Ràfols, tot i que els resultats no es van publicar. Posteriorment, entre els anys 1978 i 1984, la zona va ser objecte d'intervencions clandestines dutes a terme pel sr. Aznar. Des de l'any 2008 i fins el 2016, el jaciment ha estat estudiat pel Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració darrerament de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). La cova ha tingut diferents usos al llarg dels segles: planter, mina de calcita o zona de cultiu de xampinyons, entre d'altres.</p> | 41.3697200,1.8942200 | 407523 | 4580391 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71960-foto-08295-774-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71960-foto-08295-774-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71960-foto-08295-774-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Modern|Contemporani|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment de la Cova Bonica es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. La imatge dels materials correspon al darrer article publicat sobre el jaciment (OMS et al., 2017). | 79|85|94|98|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71961 | Cova de l'Avi - Cova de la Vall - Cova de la Moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lavi-cova-de-la-vall-cova-de-la-moneda | <p>ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2017). '20.- La Cova de l'Avi o Cova de la Moneda'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 63, p. 15. CCAA (2012). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. CLUA, Maria; DAURA, Joan; SANZ, Montserrat (2013). 'El taller falsari de la cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona)'. Dins La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX. Universitat Pompeu Fabra, col. Estudis d'Història del Dret, 6, p. 141-216. DAURA, Joan et al. (2015). 'La Cova de l'Avi (Vallirana, Barcelona) y el inicio del Neolítico final en el Nordeste de la Península Ibérica. Inhumaciones colectivas y nuevas redes de intercambio'. Trabajos de Prehistoria, 72, Nº 2, p. 327-341. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 19-06-2017). Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 19-06-2017). LLURBA I RIGOL, Josep (2012). En Tòfol de Vallirana (1802-1855) Guerriller Carlí. Torrelles de Llobregat: Associació d'Amics de Vallirana, p. 18, 51.</p> | Accés difícil i complicat, amb material espeleològic. | <p>Cova aïllada natural desenvolupada damunt d'una esquerda produïda per la fractura de la roca. Es tracta d'una diàclasi eixamplada per la dissolució de les aigües d'infiltració, que han aprofitat aquest conducte i han modelat la seva disposició allargada. L'accés està situat a uns 9 metres de la base de la cinglera, en un dels penya-segats del fondo de l'Osca, i és completament vertical. Presenta una planta allargada de 10 metres de longitud, accessible després de flanquejar un ressalt ascendent de 2 metres. Aquest dóna accés a una galeria principal relativament estreta (no supera els 2 metres d'amplada), que desemboca en una sala més espaiosa de planta circular i sense llum directe. S'han localitzat un total de 667 restes òssies humanes que corresponen a 12 individus, corroborant l'ús de l'espai com a lloc d'enterrament col·lectiu. També s'han documentat diferents materials arqueològics com restes ceràmiques molt fragmentades, dens de collaret, indústria òssia (punxons), ornaments de pedra i d'òs (collarets) i indústria de sílex (puntes de fletxa i un punyal força significatiu). Cronològicament s'han documentat dos moments diferents: entre els segles XVIII i XIX (falsificació de moneda) i entre el Neolític Final i el Bronze Antic (2500-1500 a.C.).</p> | 08295-775 | Penya Forcada - Pla de la Pinetella | <p>La cavitat fou descoberta pels membres del Centre Excursionista de Vallirana (Jaume Joan i Francesc Subils, entre d'altres) a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els materials recuperats pel CEV es troben dipositats a la seu d'aquesta entitat i estan essent estudiats per part del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona. Posteriorment, l'any 1993 Antoni Asensio va realitzar de nou la topografia de la cova. La cavitat destaca tant pel seu interès arqueològic com pel fet d'haver-s'hi trobat planxes i altres materials utilitzats per falsificar moneda. Tot i això no s'hi ha localitzat cap moneda falsa, però si restes metàl·liques de rebuig. És probable que l'acció guerrillera carlina a la zona de l'Ordal, com ara la de la partida de Cristòfol Comes, en Tòfol de Vallirana, fos la responsable d'aquesta falsificació, tot i que no hi ha cap constància documental d'aquestes accions. L'any 2012 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència finançada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, en la que s'estudià sobretot la terrera generada als anys 60 i els estudis espeleològics duts a terme entre els anys 1990-2000.</p> | 41.3802200,1.8922200 | 407371 | 4581558 | 08295 | Vallirana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71961-foto-08295-775-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71961-foto-08295-775-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71961-foto-08295-775-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Modern|Contemporani|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel sr. Pablo Martínez, del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. | 79|94|98|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71962 | Restes de l'antiga església de Sant Mateu i del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-mateu-i-del-cementiri | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 147. GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1988). Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic, col. Inventari d'esglésies, 21, p. 147. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-esglesia (Consulta: 19-06-2017). Http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0069315.xml (Consulta: 19-06-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 9-12. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 17-19, 98-99, 103, 107, 109-110.</p> | XIII-XX | Molt degradat, cobert de vegetació. | <p>Restes de l'antiga església de Sant Mateu situades prop de la masia de can Julià. Es tracta de les restes d'un edifici de planta més o menys rectangular, que conserva una alçada aproximada d'un metre en els murs perimetrals. Aquests estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç. Alguns paraments estan arrebossats internament. S'observen paraments de factura diferent i diverses reformes modernes. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha una barraca de pedra amb el sostre enrunat. La zona està completament coberta de vegetació. Pel que fa al cementiri, cal dir que no s'ha pogut localitzar, tot i que segons les informacions aportades pels veïns de la zona, estaria situat dins d'una finca delimitada pel carrer de la Masia i l'entrada a la casa de cal Cinto, al nord de la masia de can Julià. Pel sembla, quan la zona era conreada com a horts, havien aparegut algunes restes pertanyents a aixovars funeraris dels possibles individus inhumats.</p> | 08295-784 | Carrer de la Masia - Urbanització de can Julià | <p>La primera referència documental d'una església de Sant Mateu a Vallirana es troba en la consagració de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló l'any 1231. En ella apareix una 'ermita de sant Mateu' com a capella sufràgania de l'anterior. Menciona que està situada a l''Hort de can Julià', als 'Corralets de l'Olivella' (Roig, 2001: 9). Pel que sembla, a l'ermita no s'hi feia missa de forma continuada i la població havia d'anar a Cervelló o a d'altres indrets. Tot i això, l'any 1359 s'obté una llicència que autoritza a fer-hi missa i passa d'estar sota la jurisdicció del monestir de Sant Cugat a l'arquebisbat barceloní. En un document del segle XVI, consta que el temple va estar temps mig abandonat. Posteriorment, en la visita pastoral del bisbe de Barcelona de l'any 1735, consta que el temple era públic, tenia diversos altars amb imatges i s'hi feia missa cada dos diumenges. També s'aconsegueix en aquesta visita tenir fonts baptismals i cementiri. A partir de l'any 1740 s'aconsegueixen més millores en aquest sentit (missa cada diumenge i festius, baptismes, matrimonis i enterraments, així com una vicaria). Finalment, l'any 1801 es donà permís per edificar el temple parroquial actual.</p> | 41.3797200,1.9124800 | 409064 | 4581482 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71962-foto-08295-784-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71962-foto-08295-784-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71962-foto-08295-784-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71963 | Restes de l'ermita de Santa Leda - Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lermita-de-santa-leda-santa-elena | <p>MIRET I MESTRE, Magí (2015). Informe de l'existència de restes arqueològiques possiblement atribuïbles a les ruïnes de l'ermita de Santa Leda (Vallirana, Baix Llobregat). [Barcelona: inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Dins Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 418.</p> | XVIII-XX | Força enrunat i amb reformes posteriors. | <p>Restes situades a la part superior d'un petit cim cobert per abundant vegetació arbustiva, amb alguns pins i altres arbres. Al començament del seu vessant de ponent existeix una gran acumulació irregular de pedres (de gres vermellós triàsic procedent de la zona) d'una desena de metres de longitud i uns sis metres d'amplada. Les restes d'una barraca bastida en època recent deixa veure que l'acumulació té en aquest punt un gruix al voltant d'uns 0,70 metres. Algunes de les pedres presenten superfícies escairades treballades. També s'observen alguns fragments de teules àrabs escampats entre les pedres. Els voltants de la zona estan plens de marges de pedra seca relacionats amb el conreu de la vinya dels segles XVIII i XIX. És força probable que la barraca anterior també estigui relacionada amb aquesta activitat. Aquestes dades no interfereixen amb la possibilitat que es conservin restes de l'antiga ermita en els nivells inferiors.</p> | 08295-785 | Carrer d'Eduard Toldrà (urb. La Llibra Casanova) - Avinguda dels Pinars (urb. Els Pinars) | <p>La primera referència documental coneguda d'aquest temple és de l'any 904. El bisbe de Barcelona Teuderic fa donació al monestir de Sant Cugat de la capella de Sant Silvestre, de l'església de la Santa Creu de Cervelló i de la capella de Santa Leda. Pel que sembla doncs, aquestes dues capelles ja eren un apèndix de la de la Santa Creu a principis del segle X. A principis de l'any 2015, la Generalitat de Catalunya va elaborar un informe a petició de l'ajuntament de Vallirana, en el que intentava determinar si les restes documentades podrien pertànyer a l'antiga ermita de Santa Leda. No es va poder arribar a cap conclusió, determinant que la millor opció per confirmar-ho o desmentir-ho fos la realització d'una intervenció de neteja de la vegetació, excavació i documentació de les restes documentades, sota la direcció d'un arqueòleg qualificat.</p> | 41.3841900,1.9426300 | 411591 | 4581947 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71963-foto-08295-785-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71963-foto-08295-785-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71963-foto-08295-785-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71964 | Pla d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dardenya | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://www.meteovallirana.es (Consulta: 20-06-2017). Http://patrimonicultural.diba.cat (Consulta: 20-06-2017). LLORET PRIETO, Jordi (1979). Catálogo espeleologico del Pla d'Ardenya. Tomo 1. Barcelona. Https://www.scribd.com (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14-15, 18-19, 32, 40-42. SANZ, Montserrat; BLASCO, Anna; DAURA, Joan (2005). Memòria de les prospeccions arqueològiques: Garraf-Ordal (Baix Llobregat, Garraf). [Barcelona: Inèdit], p. 6.</p> | <p>Pla situat a la banda de migdia del terme municipal de Vallirana i delimitat pel Pla de Claperons al nord, per la Serra del Mas a llevant, pel terme municipal de Begues a migdia i pel Pla de Sots d'Ossos i pel fondo d'en Montané a ponent. Les seves dimensions aproximades són uns dos quilòmetres de longitut per uns 800 metres d'amplada. El pla està constituït pels materials calcàris del Cretaci de formació Triàsica, que caracteritzen el massís del Garraf. La dissolució de les roques calcàries provoca la carstificació, amb formes externes com dolines i formes sota terra com les coves i els avencs. Es tracta d'una gran plana coberta de màquies i pinedes, on s'han localitzat nombrosos avencs i coves. És travessat per l'antic camí que va de Vallirana a Begues i conserva restes estructurals que manifesten l'antiga explotació agrícola de la zona (marges i barraques de pedra seca). La zona era una de les àrees de campeig de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. També s'hi ha documentat la presència del duc, que desenvolupa la seva cacera a la nit. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-786 | A la banda sud del terme municipal | 41.3560800,1.9187400 | 409555 | 4578850 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71964-foto-08295-786-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71964-foto-08295-786-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71965 | Resclosa de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-del-rector | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (2016). '16. El Pont Vell del carrer de l'Església fa 200 anys'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 58, p. 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 38-39.</p> | <p>Resclosa natural situada dins del curs de la riera de Vallirana al seu pas per la zona de la Barquera. En l'actualitat, aquest saltant d'aigua està inclòs dins del parc de la Font del Rector, degudament canalitzat. Es tracta d'una formació rocosa d'uns 2 metres d'alçada disposada en transversal respecte al curs fluvial, que actualment presenta la llera pavimentada. La resclosa es troba delimitada per dos murs laterals de nova construcció batits amb rocalla escairada, i està separada mitjançant baranes de ferro de l'espai destinat a parc.</p> | 08295-787 | Parc de la Font del Rector - Riera de Vallirana | <p>El parc de la Font del Rector es va construïr l'any 2011.</p> | 41.3818000,1.9299200 | 410525 | 4581694 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71965-foto-08295-787-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71965-foto-08295-787-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 71966 | El Soldat romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soldat-roma | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2013/05/al-fons-les-penyes-del-corral.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14.</p> | <p>Interessant formació rocosa situada a les Penyes del Corral i coneguda amb el nom del Soldat romà. De fet, la roca s'asimila al tors superior d'un soldat de l'època romana, amb casc. S'hi accedeix per la ruta del mateix nom, la qual s'inicia mitjançant un estret corriol que recorre la part inferior de les penyes i que s'agafa al tram central del carrer de l'Arboçar, a la urbanització del Mirador. La roca està orientada a la població de Vallirana, essent visible des de diversos punts del territori. Es tracta d'un substracte litològic reconegut com un element identitari de la població local.</p> | 08295-788 | Penyes del Corral - Camí del Soldat romà | <p>Aquesta formació rocosa va ser descoberta i batejada per en Miquel Vendrell i Font, valliranenc i soci honorífic del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). En la IX Caminada Popular de Vallirana organitzada pel CEV l'any 1990 es va crear el camí d'accés per arribar-hi.</p> | 41.3934900,1.9314200 | 410667 | 4582991 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71966-foto-08295-788-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71966-foto-08295-788-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta del web del Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71967 | La Cascada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cascada | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2013/05/al-fons-les-penyes-del-corral.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14.</p> | <p>Formació rocosa situada a les Penyes del Corral i coneguda amb el nom de la Cascada per la seva forma asimilada a un gran salt d'aigua. S'hi accedeix per la ruta del Soldat romà, la qual s'inicia mitjançant un estret corriol que recorre la part inferior de les penyes i que s'agafa al tram central del carrer de l'Arboçar, a la urbanització del Mirador. La roca està orientada a la població de Vallirana, essent visible des de diversos punts del territori. Es tracta d'un substracte litològic que, juntament amb el Soldat romà, és reconegut com un element identitari de la població local.</p> | 08295-789 | Penyes del Corral - Camí del Soldat romà | 41.3933100,1.9310000 | 410631 | 4582971 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71967-foto-08295-789-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71967-foto-08295-789-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 71968 | Penyes del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-corral | <p>Http://www.meteovallirana.es/geologia-vallirana.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 32, 40.</p> | <p>Es tracta d'un front de cinglera de substrat calcari, situat damunt de la urbanització del Mirador i que mostra un notable interès geològic i paisatgístic per a la població. Està format per una estructura geològica de roques calcàries i dolomítiques del Muschelkalk inferior, el nivell intermedi de la seqüència trifàsica, situat sobre el Bunds i per sota del Keuper. Entre d'altres formacions rocoses s'hi poden observar el Soldat romà i la Cascada.</p> | 08295-790 | Urbanització del Mirador - Urbanització de la Vall del Sol | 41.3934500,1.9311100 | 410641 | 4582986 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71968-foto-08295-790-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71968-foto-08295-790-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 71969 | Els Soldats Vigilant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-soldats-vigilant | <p>Http://www.meteovallirana.es/geologia-vallirana.html (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2015/02/els-soldats-vigilant-penyes-del-mas_14.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15, 26.</p> | <p>Interessant formació rocosa situada a les Penyes del Mas i coneguda amb el nom dels Soldats vigilant. De fet, la formació s'asimila a unes cares de soldats i està orientada a la Vall d'Arús, prop del Mas de les Fonts. Des d'aquesta zona, la formació és visible des de diversos punts, de tal manera que sembla que estiguin vigilant els pasos que discorren per la vall. En l'actualitat es tracta d'un substracte litològic reconegut com un element identitari de la població local. S'hi accedeix per un camí situat a la banda de llevant de la urbanització del Mas de les Fonts, prop del camí que va al Marge del Moro.</p> | 08295-791 | Penyes del Mas - Espadat de Baix | <p>Segons sembla, aquesta zona va ser l'escenari d'una batalla ocorreguda durant la guerra de Successió (1714). Alguns dels soldats, en veure's envoltats per les forces enemigues, van optar per fugir precipitant-se daltabaix de les Penyes del Mas.</p> | 41.3607200,1.9363200 | 411032 | 4579347 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71969-foto-08295-791-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71969-foto-08295-791-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges ha estat extretes del web del Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71970 | Penyes del Mas - Espadat de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-mas-espadat-de-baix | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/2015/02/els-soldats-vigilant-penyes-del-mas_14.html (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15.</p> | <p>Formació rocosa situada entre la finca del Mas de les Fonts i la Vall d'Arús, i disposada entre el fondo de les Fonts (al nord) i el torrent del Salt del Bou (al sud). Es tracta d'una cinglera formada pels materials calcaris del Juràssic i del Cretaci, que alhora també caracteritzen el massís del Garraf. Presenta una vegetació determinada per les pinedes de pi blanc a les solanes i l'alzinar en llocs frescos i ombrívols. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. Tot i això encara es conserven restes d'algun dels nius de la parella d'àligues que havia estat documentada al terme. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-792 | Espadat de Baix - Vall d'Arús | 41.3609900,1.9355200 | 410965 | 4579378 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71970-foto-08295-792-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71970-foto-08295-792-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71971 | Serra del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-mas | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15, 40.</p> | <p>Formació muntanyosa delimitada entre el Pla d'Ardenya i la Penya Esquerdada, a la banda sud del terme municipal. La zona està caracteritzada per la formació geològica de materials calcaris del Juràssic i del Cretaci, que alhora també caracteritzen el massís del Garraf. Està definida per l'alineació dels relleus dels plans del Marge del Moro i del Sotarro, cap al Pla d'Ardenya. El conjunt constitueix un espai de formes exocàrstiques on les dolomies formen esquerdes superficials. Es tracta d'un important sistema càrstic que també inclou el Pla d'Ardenya i la Penya Esquerdada. En aquest sentit, la circulació de les aigües per les fractures a través del massís provoca la dissolució de la roca calcària degut a l'acidificació. Aquest fet origina l'aparició de les cavitats i dels avencs. La circulació subterrània hídrica també va donar lloc a l'explotació dels dipòsits de calcita espàtica o sal de llop, una de les antigues activitats econòmiques desenvolupades a la zona. Entre el sector de la Serra del Mas i del Pla d'Ardenya hi ha catalogats més de 50 avencs i esquerdes de diferents tipologies i fondàries. Aquest fet converteix aquesta zona un espai espeleològic de primer nivell. La zona era una de les àrees de campeig i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-793 | Serres d'Ordal | 41.3560500,1.9282200 | 410348 | 4578837 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||||
| 71972 | Penya Esquerdada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-esquerdada | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15, 40.</p> | <p>Formació rocosa encinglerada situada a l'esquerra de la pista que es dirigeix cap al Pla del Marge del Moro, en el punt on el vessant comença a descendir cap al Mas de les Fonts per un costat, i cap a la Vall d'Arús per l'altre. La cinglera presenta una forma ondulant en alçat i està caracteritzada pel desenvolupament de cavitats subterrànies situades en materials dolomítics. Aquestes es deuen a un basculament de la part del vessant rocós en direcció a la vall. Aquest fet, juntament amb les zones de la Serra del Mas i del Pla d'Ardenya, converteixen aquesta zona un espai espeleològic de primer nivell. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-794 | Espadat de Baix - Torrent del Salt del Bou | <p>El nom amb el que és coneguda la zona prové del fet que s'hi documenten diversos avencs, dos d'ells de més de 50 metres de profunditat.</p> | 41.3576500,1.9375600 | 411131 | 4579005 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71972-foto-08295-794-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71972-foto-08295-794-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71973 | ENP Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enp-muntanyes-de-lordal | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 65. Http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/barcelona/ord/ (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 14. PUJOL TORRES, Josep Maria (2015). Pla Especial per a la Restauració i Rehabilitació de l'Ermita de Sant Silvestre i del seu entorn. Vallirana. Vallirana: Arquitectura Pujol, Ajuntament de Vallirana [Inèdit], p. 17-18.</p> | <p>L'Espai Natural Protegit Muntanyes de l'Ordal s'engloba en el vessant septentrional del massís del Garraf i constitueix una prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. Aquest espai té un total de 7.411,39 ha, de les quals 752,64 (un 10,16% del total) pertanyen al municipi de Vallirana. L'espai va ser inclòs l'any 1992 dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Està format per sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. Destaca també la diversitat de la vegetació rupícola i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu, que contrasten amb la vegetació mediterrània dominant. Gairebé la pràctica totalitat del territori s'ha d'incloure en el domini de l'alzinar litoral, tot i que l'alzinar climàcic hi és força rar, essent substituït per comunitats secundàries com les brolles o les garrigues. Destaca també la fauna invertebrada i, en especial, la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. Dins del terme municipal de Vallirana, l'espai ocupa el quadrant nord-oest (zona del Lledoner i Serral del Cúpol) i l'extrem sud-est (torrent de Campderròs, la Vall d'Arús, l'Escletxa de la Mata, el Pla d'Ardenya i la Serra del Mas, així com la Penya del Moro).</p> | 08295-795 | Al nord-oest i al sud-est del terme municipal | <p>L'Espai Natural Protegit de les Muntanyes de l'Ordal va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el Pla d'espais d'interès natural. Aquest espai va ser declarat per primera vegada com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) l'any 1997, com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).</p> | 41.3554100,1.9395800 | 411297 | 4578755 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71973-foto-08295-795-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71973-foto-08295-795-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71974 | Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000 | <p>Http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/ (Consulta: 20-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 15-16, 20, 36.</p> | <p>Xarxa europea d'espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies, i evitant-ne el seu deteriorament. A Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i 73 com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D'entre els primers, 29 han estat declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) (dades de l'any 2013). El terme municipal de Vallirana està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Centrals. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les Muntanyes de l'Ordal (en el que s'enclava part del terme), el qual al seu torn forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa, així com la meitat del sòl no urbanitzable (1414,3 ha). En total són 711,2 hectàrees de sòl no urbanitzable dins la Xarxa Natura 2000 i 703,1 ha que no hi estan incloses. En aquest sentit, la qualificació que atorga la Xarxa Natura 2000 està complementada pel Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que considera aquests mateixos territoris de protecció especial.</p> | 08295-796 | Terme municipal de Vallirana | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.</p> | 41.3627100,1.9444200 | 411712 | 4579560 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71974-foto-08295-796-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71974-foto-08295-796-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71975 | Vall d'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-darus | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 65. Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 19, 42. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 8.</p> | <p>La Vall d'Arús és una de les àrees naturals més impressionants del terme municipal de Vallirana. Geogràficament està delimitada pel Serrat de Sant Silvestre, la Penya Rubí i el Puig Vicenç al nord, pel Serrat de can Güell a llevant, per la Penya Caiguda al sud i per l'Espadat de Baix a ponent. Es tracta d'una vall oberta de relleus suaus delimitada pels anteriors cims. La zona és travessada pel camí PR-C 163 que va en direcció al Puig Vicenç i també cap a la Penya del Moro. La vegetació està representada per boscos de pi blanc i carços, i està regada pel torrent de Campderrós, pel del Salt del Bou i pels fondos de la Guixera i de la Vall d'Arús. La vall està caracteritzada per les construccions de pedra seca i els forns de calç, així com per la presència de la masia de can Bogunyà (una de les més antigues del municipi) i sobretot de l'ermita de Sant Silvestre, originària del segle X. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana. Tot i això encara es conserven restes d'algun dels nius de la parella d'àligues que havia estat documentada al terme (penyes del Salt del Bou). L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-797 | Banda sud-est del terme municipal | <p>Antigament, la zona era coneguda com la Vall d'Esparreguera. La zona va patir l'acció dels incendis forestals dels anys 1995 i 2013. En relació a la presència de l'àliga perdiguera o cuabarrada, cal dir que hi ha testimonis que afirmen que entre finals dels anys cinquanta i l'any 1972, aquesta espècie va ser absent del territori donades les continues molèsties i la cacera que va patir. A partir d'aquell any es va recuperar la parella territorial que posteriorment, a partir del 2010, va tornar a desaparèixer.</p> | 41.3636200,1.9437200 | 411655 | 4579662 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71975-foto-08295-797-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71975-foto-08295-797-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71976 | Penya Blanca - Roca Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-blanca-roca-alba | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). La Penya del Moro. Vallirana-Torrelles de Llobregat. Revista Aquí, 4 de maig de 2000.</p> | <p>Formació rocosa característica del municipi de Vallirana, delimitada pel Coll de la Creu d'Ardenya (al sud) i pel tram final del Serral del Suro (al nord). Litològicament, la zona està caracteritzada pels sòls càrstics, que fan que es produeixin esquerdes i recargolaments a la pedra per l'acció dels àcids de l'aigua. Aquesta tipologia de sòl va provocar que la zona fos explotada com a pedrera per extreure'n la pedra calcària, matèria prima utilitzada antigament per a la fabricació de calç. En l'actualitat, la zona està coberta d'abundant vegetació. L'espai està inclòs dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal.</p> | 08295-798 | Escletxa de la Mata | <p>Es tracta d'un punt de referència dins del municipi. El nom prové del sòl calcari que la caracteritza, de color clar. Pel que sembla, la zona està documentada des del segle X.</p> | 41.3645200,1.9245800 | 410055 | 4579781 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71976-foto-08295-798-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71976-foto-08295-798-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71977 | Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-moro | <p>Https://www.torrelles.cat (Consulta: 26-06-2017). Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). SÁNCHEZ I TORRES, Xavier (2010). 'La Penya del Moro. Vallirana-Torrelles de Llobregat'. Revista Aquí.</p> | <p>Formació rocosa encinglerada situada entre els municipis de Vallirana, Begues i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem sud-est del terme de Vallirana, a la banda de migdia del Serrat de can Güell. Litològicament, la zona està caracteritzada pels sòls càrstics de pedra calcària i està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal. A nivell paisatgístic esdevé un autèntic balcó natural amb vistes, sobretot, al territori de Torrelles de Llobregat. És un punt d'atracció per a la pràctica de l'escalada i li donen accés diverses rutes. Des de Vallirana, l'accés es fa pel sender PR-C 163 que porta al Marge del Moro, passant pel Serrat de can Güell. La zona era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme de Vallirana.</p> | 08295-799 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.3502700,1.9451100 | 411753 | 4578178 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71977-foto-08295-799-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71977-foto-08295-799-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71978 | Marge del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-moro | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). SÁNCHEZ I TORRES, Xavier (2010). 'La Penya del Moro. Vallirana-Torrelles de Llobregat'. Revista Aquí.</p> | <p>Formació rocosa encinglerada situada a l'extrem sud-est del terme de Vallirana, a la banda de migdia del Serrat de can Güell, orientada al terme de Torrelles de Llobregat. Litològicament, la zona està caracteritzada pels sòls càrstics de pedra calcària, essent característiques les coves i els avencs (destaca l'avenc del Marge del Moro i l'avenc Marcel). La zona està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal i era una de les àrees de cria i nidificació de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme.</p> | 08295-800 | Pla del Marge del Moro | 41.3533000,1.9405300 | 411374 | 4578519 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71978-foto-08295-800-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71978-foto-08295-800-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71979 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | <p>Muntanya de relleu suau situada entre els municipis de Vallirana, Torrelles de Llobregat i Cervelló. S'ubica a l'extrem de llevant del terme de Vallirana, a la banda de tramuntana del Serrat de can Güell i a llevant de la Vall d'Arús, prop de la Penya Rubí. S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa al començament de la Vall d'Arús i passa per la Penya Rubí. Des del cim del puig hi ha unes vistes panoràmiques de bona part del Baix Llobregat i també s'hi documenta una pilona de formigó que indica que el cim és un vèrtex geodèsic. La vegetació que hi ha present a la zona que envolta el cim està dominda per una massa arbustiva densa i baixa, caracteritzada per la brolla calcícola combinada amb arbustos propis del sotabosc d'alzinar. L'absència d'arbres més grans és deguda als incendis forestals. També hi ha romanins, estepes, maçanella i foixardes, entre d'altres, i masses més denses de garric i llentiscle. La zona està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal i era una de les àrees de cacera i campeig de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme.</p> | 08295-801 | Serrat de can Güell - Vall d'Arús | <p>La zona va patir l'acció dels incendis forestals dels anys 1995 i 2013.</p> | 41.3677200,1.9535800 | 412485 | 4580107 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71979-foto-08295-801-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71979-foto-08295-801-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71980 | Penya Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-rubi | <p>Http://www.naturalocal.net (Consulta: 26-06-2017). MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 38.</p> | <p>Petit relleu de pedra calcària al que s'accedeix pel sender PR-C 163, que s'agafa al començament de la Vall d'Arús i va en direcció al Puig Vicenç, situat a la banda de llevant de la formació rocosa. La Vall d'Arús delimita la zona per la banda de ponent. Aquesta està inclosa dins de l'ENP de les Muntanyes de l'Ordal i era una de les àrees de cacera i campeig de l'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), tot i que des de l'any 2010 no hi ha indicis de la seva presència dins del terme. L'incendi que va patir la zona l'any 2013 va deixar al descobert el paisatge de terrasses de pedra seca característic de la zona fins a principis del segle XX. Donada la presència de diversos forns de calç pels voltants de la zona és força probable que aquest relleu fos explotat com a pedrera. Abunda la vegetació arbustiva (brolla i garrigar) i l'absència d'exemplars d'arbres.</p> | 08295-802 | Vall d'Arús - Fondo de la Guixera | 41.3678400,1.9467900 | 411917 | 4580127 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71980-foto-08295-802-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71980-foto-08295-802-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71981 | Penyes de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-de-can-rovira | <p>MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 40-41.</p> | <p>Penyes situades a la banda de ponent del nucli urbà. La zona on s'estenen aquestes formacions està delimitada per la finca de can Rovira, a llevant, passant pels contraforts del turó de cal Beco fins a la pedrera de cal Garcia, a les Casetes Montané. Es tracta d'una zona de cinglera carstificada d'alt interès geològic, que forma un conjunt d'esquerdes catalogades tant pel seu interès espeleològic com d'escalada. La zona està envoltada d'un paisatge d'estructures de pedra seca característic de la zona fins a principis del segle XX, tot i que actualment, bona part resta amagat per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08295-803 | Can Rovira - Turó de cal Beco | 41.3819800,1.9180900 | 409536 | 4581727 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71981-foto-08295-803-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71981-foto-08295-803-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 71982 | Els Ensorrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ensorrats | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 95. MARGALL, M.; MIRALLES, J. (2016). Diagnosi dels espais lliures-Municipi de Vallirana. Informe tècnic. Barcelona: [Diputació de Barcelona, Inèdit], p. 40-41.</p> | Alt risc de caigudes i accidents. | <p>Zona litològica excepcional que està situada a la banda de ponent del nucli urbà, entre la finca de can Rovira i els contraforts de la banda de llevant del turó de cal Beco. Es tracta d'una zona carstificada d'alt interès geològic, que es va ensorrar en un moment determinat. Aquest fet determina que la zona estigui plena d'esquerdes, agulles, fragments despresos i petites cavitats que fan difícil la movilitat i suposen un alt risc d'accidents. La zona està envoltada d'un paisatge d'estructures de pedra seca característic de la zona fins a principis del segle XX, tot i que actualment, bona part resta amagat per l'abundant vegetació arbustiva que les cobreix. El bosc és de pi.</p> | 08295-804 | Can Rovira - Turó de cal Beco | <p>El nom fa referència a l'ensorrament de la zona. Pel que sembla, en origen abastia de pedra els forns de calç hidràulica i ciment lent que hi ha situats prop de la masia de cal Jep, al començament de les Casetes Montané.</p> | 41.3816800,1.9194200 | 409647 | 4581692 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71982-foto-08295-804-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71982-foto-08295-804-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71983 | Puig Bernat - La Bola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-bernat-la-bola | <p>Http://www.meteo.cat/ (Consulta: 27-06-2017). Https://ca.wikipedia.org/wiki/Radar_de_Vallirana (Consulta: 27-06-2017).</p> | <p>Muntanya situada entre els municipis de Vallirana (Baix Llobregat) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), a l'extrem de ponent del terme municipal. S'ubica a la banda de migdia del Serral del Cúpol, entre les urbanitzacions de les Bassioles i del Pla del Pèlec. Es tracta d'un turó fortament urbanitzat, tant pel que fa al cim com pel vessant de migdia del relleu, corresponent als edificis de la urbanització. Quant al cim, que està completament pavimentat, hi ha presents dues grans estructures: el dipòsit d'aigua de Puig Bernat, propietat de l'Ajuntament de Vallirana, i el Radar Meteorològic de Vallirana, del Servei Meteorològic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). El dipòsit està situat al bell mig del cim, és de planta circular i està bastit en formigó. El radar, en canvi, es situa a la banda est del mateix cim, davant del dipòsit. Es tracta d'una alta torre de formigó coronada per una gran estructura circular (el radar en sí), que és visible des de molts punts del terme. Des del cim del puig s'obtenen unes bones vistes del terme municipal de Vallirana i de bona part de la comarca del Baix Llobregat. Pel que fa a la vegetació que hi ha present a les vessants del cim, cal dir que està formada per una massa arbustiva densa i baixa i per la presència de pi blanc.</p> | 08295-805 | Carrer del Serral Llarg - Urbanització de les Bassioles | <p>Pel que fa al radar, cal dir que es tracta del primer radar meteorològic gestionat des de Catalunya. Fou instal·lat l'any 1996 per la Universitat de Barcelona amb finalitats de recerca, tot i que l'any 2001 passa a ser titularitat del Servei Meteorològic de Catalunya. Tot i les millores efectuades l'any 2003, el radar va deixar de funcionar el 2012. L'any 2016, un cop renovades les instal·lacions, el radar va reprendre la seva activitat. Es tracta d'un dels tres radars en actiu gestionats pel Servei Meteorològic de Catalunya i funciona amb microones de banda de baixa potència, i amb polarimetria.</p> | 41.3733900,1.8818600 | 406495 | 4580811 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71983-foto-08295-805-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71983-foto-08295-805-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 71984 | Pedrís de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedris-de-la-reina | <p>Http://cevgruprecerca.blogspot.com.es/ (Consulta: 27-06-2017).</p> | <p>Formació rocosa situada al bell mig del nucli urbà i orientada a la riera de Vallirana, damunt de l'antiga Fàbrica del Cotó. Es tracta d'una gran i allargada roca blanquinosa de forma rectangular, amb la superfície plana (d'aquí el nom de pedrís) i l'alçat segmentat en grans vetes. Litològicament està formada per roques sedimentàries carbonàtiques, en aquest cas roca calcària. La zona està coberta d'abundant vegetació.</p> | 08295-806 | Carrer de l'Estrella - Urbanització de can Batlle | <p>Durant generacions, la riera de Vallirana va ser un espai d'esbarjo infantil. Fou la mainada que jugava a la zona qui va començar a anomenar la formació rocosa amb el nom que se la coneix.</p> | 41.3881600,1.9353000 | 410984 | 4582395 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71984-foto-08295-806-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71984-foto-08295-806-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 71985 | Bosc Fèlix Alsina - Espai per la no violència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-felix-alsina-espai-per-la-no-violencia | <p>ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2012). Vallirana, persones i carrers. Petita guia temàtica. [Vallirana: Inèdit]. Http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=119 (Consulta: 27-06-2017). OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 19, 51, 140, 145.</p> | XXI | <p>Parc urbà d'unes tres hectàrees de superfície, situat al bell mig del nucli urbà de Vallirana. Està delimitat pel carrer de Joan Capri, la riera de Vallirana, la urbanització de can Batlle, el carrer del Cementiri i el carrer de Xile. Es tracta d'un bosc natural de planta irregular, disposat en pendent vers la banda de llevant, on hi ha el cementiri. De fet, davant del fossar, hi ha una de les escultures commemoratives de ferro que al·ludeixen al concepte de la no violència. L'altra escultura està instal·lada a l'accés principal al recinte, situada al costat de l'aparcament del CAP Vallirana. Dos corriols travessen el bosc, que és de pi blanc i una densa i espessa massa arbustiva. Símbòlicament, aquest espai vol recordar els valors de la no-violència.</p> | 08295-807 | Carrer de Joan Capri | <p>Aquest parc es va inaugurar el 13 de desembre de l'any 2003, coincidint amb l'any del centenari del naixement de Fèlix Alsina Bogunyà, cap del Comitè Revolucionari de Vallirana davant de l'aixecament militar de l'any 1936. Nascut a Vallirana el 24 de gener de l'any 1903, va destacar per les seves idees anarcosindicalistes i es va afiliar a la CNT. Segons sembla, va morir quan intentava passar la frontera per exiliar-se a França l'any 1939.</p> | 41.3825500,1.9336100 | 410835 | 4581774 | 2003 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71985-foto-08295-807-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71985-foto-08295-807-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71985-foto-08295-807-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71986 | Jaciment paleontològic de l'Avenc Marcel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-lavenc-marcel | <p>ASENSIO, Toni (1993). 'Cavidades del Pla del Marge del Moro. Nuevos descubrimientos en el Avenc Marcel'. Passamà, 1, p. 27-42. BOSCAINI, Alberto; MADURELL-MALAPEIRA, Joan; LLENAS, Manel; MARTÍNEZ-NAVARRO, Bienvenido (2015). 'The origin of the critically endangered Iberian lynx: Speciation, diet and adaptive changes'. Quaternary Science Reviews, 123, p. 247-253. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. DAURA LUJÀN, Joan; SANZ BORRÀS, Montserrat (2009). 'Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del riu Llobregat'. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 16, p. 5-38. Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 27-06-2017). Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 27-06-2017). Http://www.giresgrup.es/ (Consulta: 27-06-2017). NEBOT, Miquel; HERNÁNDEZ, Teresa (2008). 'Els felins del Garraf'. V Trobada d'Estudiosos del Garraf, p. 213-220, Diputació de Barcelona. SANZ, Montserrat; BLASCO, Anna; DAURA, Joan (2005). Memòria de les prospeccions arqueològiques: Garraf-Ordal (Baix Llobregat, Garraf). [Barcelona: Inèdit].</p> | <p>Jaciment paleontològic situat a l'extrem de llevant del Pla del Marge del Moro, als peus d'una torre d'una de les línies d'alta tensió de la zona. Geològicament, la zona està formada per dolomies obscures del Juràssic, amb poca potència estratigràfica. En general, l'avenc consta de dues zones ben diferenciades: una xarxa vertical i un conjunt de vies remuntants enllaçades per galeries horitzontals intermèdies. Les restes òssies estaven disseminades per tota la cavitat, tot i que la majoria es van recuperar al llarg de la Via dels Ossos, entre els blocs i les esquerdes. Aquestes restes corresponen a diferents mamífers prehistòrics. D'entre aquests, destaquen les restes de tigre de dents de sable (Homotherium latidens) i, sobretot, les del linx ibèric (Lynx issiodorensis), la datació de les quals situa el jaciment entre els 1,5 i 1,6 milions d'anys. Segons aquesta troballa, l'existència del linx ibèric es rebaixa en mig milió d'anys d'abans del que es pensava fins ara.</p> | 08295-808 | Pla del Marge del Moro | <p>La primera exploració del jaciment es va dur a terme durant el mes de desembre de 1982. Prèviament, els treballs de la fonamentació d'una torre elèctrica havien posat al descobert la cavitat. El SIEP del CE Poblet va realitzar la primera entrada explorant el pou d'entrada, un passadís i una galeria horitzontal. Per realitzar la seva topografia es va extreure part del sediment amb restes faunístiques (peces dentaries). Poc després, els treballs de la torre elèctrica van tapar completament la boca d'entrada. L'any 1989 es van iniciar els treballs per tornar a obrir l'entrada però, a causa de la duresa del terreny, només es va aprofundir uns 20 centímetres. L'any 1991, l'avenc es va tornar a explorar per part d'espeleòlegs del SIES d'Esplugues, l'ACE de Mataró i el GIRES de Sant Esteve de Sesrovires. L'any 2002 es va realitzar una excavació paleontològica per part de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).</p> | 41.3518000,1.9381200 | 411170 | 4578355 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71986-foto-08295-808-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71986-foto-08295-808-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71986-foto-08295-808-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a les èpoques del Plistocè Inferior, dins del període del Quaternari. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/