Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72449 | Quadres del Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-del-nicolau | XX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de les quadres estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny) i que coincideix pràcticament amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. L'edifici es troba emplaçada a mig vessant, al peu del camí que s'enfilava de Picamill a Les Collades i que recentment ha estat destruït en obrir-se una pista forestal pràcticament per sobre del mateix recorregut. L'edifici està ensorrat i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una gran estructura rectangular amb una petita habitació annexa a la façana nord. Està parcialment excavada al vessant, orientada al sud, on hi havia la porta d'entrada i de la qual encara es veuen els brancals inferiors. No s'observa cap finestra doncs el mur està perdut gairebé a una alçada d'1,5 metres. Només a la façana oest, s'identifica una petita finestreta oberta enmig del mateix mur. El mur està fet amb grans blocs granítics sense desbastar. No s'evidencien restes de la coberta, i per les característiques de l'obra i l'ús, fa pensar que la coberta hauria pogut ser elaborada amb material vegetal de fusta i brancada, elaborant-se només un sòcol sòlid de pedra. | 08299-73 | Sector Nord. Camí de les collades de Picamill. | Les quadres del Nicolau van ser construïdes durant el primer terç del segle XX. La seva funció va ser servir de quadres per tots els animals de ròssec utilitzats per explotar la fusta dels boscos entorn de les collades de Picamill. Reben el nom de Nicolau, perquè sembla que fou l'amo de la brigada que va estar explotant aquest bosc i les feu construir. Hom també creu que el Nicolau, podria fer referència a Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga a principis de segle XX. Tomàs Nicolau fou el responsable de la construcció de la Via del Nicolau construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà i d'on va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. | 42.1645900,1.9143700 | 410322 | 4668621 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72449-foto-08299-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72450 | Forn de calç d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-despinagalls | XVIII-XX | No conserva la coberta, i la boca està força amenaçada d'enderroc. Sembla que de moment aguanta perquè està parcialment coberta de terra. | Forn tradicional de calç que està situat en un marge del corriol que porta del camp gran d'Espinagalls a la casa. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra, com a mínim un parell de filades lligades amb fang. La part frontal es troba mig enderrocada, però encara s'observa que el frontal estava fet de pedra (sense desbastar). El forn disposava de dues boques, de les quals encara s'observa dos arcs fets amb pedra disposada en plec de llibre. L'accés és frontal des del marge de sota on està excavat La paret interior està rubefactada i endurida gairebé consolidada per la calç i l'argila del terreny cuita. La coberta està enfonsada a l'interior de la cambra de combustió. | 08299-74 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per a la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. Al llarg del terme de Vilada s'estén una veta de guix, que ha estat explotada en diferents punts. També a Castell de l'Areny. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010. | 42.1533200,1.9209000 | 410846 | 4667363 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72450-foto-08299-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72451 | Bassa de la casa d'Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-casa-despinagalls | XVIII | El folre està en bon estat, tot i que en algun punt una mica descalçat pel creixement vegetatiu. | <p>A poc més de 5 metres del forn de calç d'Espinagalls s'observa, molt coberta per la vegetació, una bassa de base de tendència circular, excavada al terreny, en un planell. La bassa és folrada amb carreus de pedra irregulars, aparentment de pedra seca. La secció orientada a migdia es constitueix per 3 graons més o menys regulars, al costat dels quals una gran llosa inclinada fa pensar que potser hauria tingut funcions de rentador/safareig. La profunditat seria aproximadament d'1 a 1'5 metres. No sembla que per posició rebi aigua de cap font, i especularíem que l'aigua neixi a l'interior, gairebé com si es tractés d'un pou, però sembla més plausible que s'omplís a partir de la recollida d'aigua pluvial.</p> | 08299-75 | Sector Nord. Casa d'Espinagalls. | <p>És difícil individualitzar l'evolució d'aquesta estructura, més enllà de la mateixa evolució de la casa d'Espinagalls. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1531400,1.9203600 | 410801 | 4667343 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72451-foto-08299-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Nom donat per proximitat a la masia d'Espinagalls. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72452 | Espinagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinagalls | XVIII | Completament enrunada per l'interior, les parets aguanten en gairebé tota l'estructura. Segons es pot observar en algunes fotografies dels anys 80, la desaparició de les teules de la casa hauria accelerat i precipitat l'esfondrament. L'era es manté enrajolada. | <p>La masia d'Espinagalls es tracta d'una casa de grans dimensions, construïda en diferents fases tal com es pot llegir observant els paraments de la façana. Actualment està completament ensorrada interiorment i amenaça ruïna les parets, perquè són d'una gran alçada. La masia està situada a l'extrem de l'esplanada coneguda del camp gran d'Espinagalls on una cresta de roca separa els camps de l'inici del vessant descendent als plans de Roset. Es tracta d'un entorn de feixes allargades amb un esgraonat bastant vertical. La casa està ubicada al primer replà i la façana nord està completament recolzada a la roca. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexos com la pallissa, corts, estables, era, entre altres. Edifici de planta rectangular amb diferents ampliacions i annexos adossats (est-oest). El perímetre de l'era està enrajolat i tancat per un potent mur ciclopi de pedra seca. L'alçat és de planta baixa, pis, golfes i un darrer nivell irregular que podríem denominar sotateulada. Les diferents estructures que conformen la casa, que han estat bastides en diferents fases constructives, mostren desnivells que es resolen a partir d'escales interiors. La façana principal la trobem orientada al sud perquè és l'orientació pròpia de les feixes del terreny. L'element principal de la façana nord és una cisterna d'aigua tapada ubicada a nivell del 2n pis a causa del desnivell del terreny. Aparentment, el bloc original de la casa correspondria a la cantonada de llevant a la que progressivament s'incorporarien ampliacions a ponent. L'estructura rectangular de l'edifici disposa d'un camí empedrat a la part frontal que connectaria la porta principal amb l'era, i a les feixes inferiors. Sembla que també hi havia, per bé que ara està ensorrat, un petit cobert entre l'enllosat i l'espadat del marge. El conjunt dels murs mostren diferències evidents a l'aparell segons la fase constructiva, tot i que les cantoneres sempre són grans blocs desbastats i força escairats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud. Tot i que no gaudeix d'una llinda treballada (biga recta de fusta), la porta era doble i disposava d'una biga de 2 metres encofrada amb taulons que s'amagava dins el mur per bloquejar la porta. A la façana de llevant hi podem observar encara 3 finestres, una per planta. A la façana sud, 4 finestres d'iguals característiques, 1 a la planta baixa i primera, i dues a les golfes. També hi hauria una obertura més gran, que hauria pogut tenir una barana d'ampit sobre la porta principal, però que s'ha perdut. Adossat a ponent del cos principal hi hauria una ampliació amb les mateixes característiques arquitectòniques i de materials constructius que està pràcticament enfonsada. Seguidament, trobem els límits de la gran pallissa d'Espinagalls. Ubicada un nivell per sobre de l'habitatge, pel desnivell del terreny, la paret s'eleva fins al nivell de golfes de la casa, al qual encara s'hi afegia un pilar cantoner que arribava a l'alçat superior de la pallissa, ja sense paret. L'accés a la pallissa, orientada a ponent, s'efectua frontalment des de l'era. Està distribuïda amb dos nivells i separat amb calaixos per pilars, cavalls i bigues interiors. Al segon nivell s'hi accedia per una escala exterior de pedra. L'alçada era molt considerable, i es recolza pel costat nord, gairebé completament a la paret del terreny. Actualment està completament ensorrada interiorment. A la façana sud, a la planta baixa s'observen alguns petits finestrons sense cap característica especial.</p> | 08299-76 | Sector Nord. Paratge d'Espinagalls. | <p>L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, per bé que disposa d'alguns elements complementaris i dimensions que li atorguen unes dimensions socioeconòmiques de casa amb múscul econòmic a mitjans del s.XVIII. Possiblement però, sigui un mas anterior ja existent a la baixa edat mitjana. Documentalment, apareix al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quart, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. La finca d'Espinagalls, conjuntament amb la forest CUP 53 de Cabanelles, el Clot i Ca l'Hereuet situades entre els termes de Castell de l'Areny i Vilada, disposa d'una superfície de 538,8 ha és declarada Refugi de Fauna Salvatge segons el decret MAH/3923/2009 i es publica al DOC amb data de 23/2/2010.</p> | 42.1527500,1.9207500 | 410833 | 4667300 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72452-foto-08299-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La qualitat i dimensions de tots els murs de pedra seca que envolten l'era d'Espinagalls és molt notable. Sobretot perquè s'utilitzen uns blocs de pedra enormes per tancar completament l'accés. En temps de plenitud de la casa i pallissa i coberts annex podria tractar-se d'una de les masies més singulars del poble en el seu context arquitectònic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72453 | Làpida del rector Sebastià Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-rector-sebastia-pich | Alguns blocs de pedra s'han desenganxat, les boles ceràmiques estan totes trencades i la làpida està trencada pel mig. | Làpida sepulcral del rector de Vilada al llarg de la segona meitat del s. XIX. Esculpida en una gran llosa de pedra s'hi pot llegir: ' Al Rdo D. SEBASTIAN PICH PARCco QUE HA SIDO DE VILADA DURANTE 40 AÑOS. CONSTRUYÓ NUEVA LA YGLESIA Y CEMENTERIO. MURIÓ EL 13 DE ENERO DE 1890. SU ALBACEAZGO LE DEDICA ESTE MONUMENTO. R.I.P.' La làpida està decorada a la seva part superior per una creu llatina en baix relleu emmarcada en una finestra cega. La làpida es troba dipositada sobre un alçat folrat amb blocs de pedra dins d'un petit perímetre rectangular delimitat amb maons ceràmics i decorats amb boles, també ceràmiques, tot i que la intempèrie ha malmès bona part dels elements. Un moviment del terreny també ha partit la llosa per la meitat. | 08299-77 | Cementiri de Vilada. | Tal com descriu la làpida, fou col·locada per tapar el sepulcre del Rector de Vilada entre 1850-90. El rector Pich fou responsable de la construcció de l'actual església de Sant Joan de Vilada (1865), malgrat que està parcialment transformada per la destrucció que va patir durant la Guerra Civil de 1936-39. També fou responsable del trasllat i construcció del cementiri en l'actual ubicació (1880). | 42.1382000,1.9281800 | 411426 | 4665676 | 1890 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72453-foto-08299-77-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconegut | La parròquia està estudiant la possibilitat de restaurar el conjunt de làpida, i perímetre. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72454 | Cementiri de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-vilada | XIX-XX | En bon estat de conservació en general, a excepció dels nínxols de l'angle sud-oest, els quals amenacen en esfondrar-se per un desnivell del terreny. Actualment s'estan duent a terme obres de reparació i consolidació de la cantonada. | Recinte de planta rectangular ubicat a la zona alta del poble en ple vessant del Collet de sant Joan. Està orientat al sud, malgrat que la porta d'entrada es troba a la façana est. El perímetre està completament tancat. La façana nord disposa d'una portalada amb arc rebaixat fet de grans blocs de pedra escairats els brancals, i mitjans a les dovelles de l'arc. Els blocs de les pedres cantoneres també estan repicats. La porta d'entrada és doble, feta de ferro i forja amb dos grans panells metàl·lics a la part inferior i barrots verticals amb decoració geomètrica a la meitat superior. El mur és de pedra, arrebossat i capçat per un petit carener de teula ceràmica a doble vessant. El tram de la porta està realçat del nivell del mur i coronat per una creu llatina situada sobre una gran peanya (mitja esfera) de pedra. Les façanes nord i oest estan tancades per la construcció de nínxols a 3 nivells amb respectives osseres. La façana sud es caracteritza per ser un gran balcó obert al poble amb vista al Picancel. La barana és de barrots sense cap element destacable. La base del mur de contenció és feta de pedra. A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. Al costat de la porta d'entrada per la part interior hi trobem una pica de pedra. | 08299-78 | Sector nord del nucli. Davant de cal Toi. | El cementiri actual fou construït a partir del trasllat de l'antic (al peu de l'església de Sant Joan) l'any 1880 per iniciativa del rector de Sebastià Pich, el qual va dur a terme la transformació i ampliació de l'església parroquial de Sant Joan i el cementiri. A l'arxiu Nacional de Catalunya es conserva la memòria de construcció del cementiri, tot i que no els plànols originals, feta per l'arquitecte del Districte de Vic Narciso José Mª Bladó l'any 1963. A primer terç del segle XX segons documentació municipal de Vilada, el metge de Vilada, Àngel Daniel Soler, aconsella el trasllat i construcció d'un nou cementiri perquè l'actual no respon a la normativa vigent de salut pública per trobar-se en risc de contaminar les aigües subterrànies municipals i de molt difícil accés. | 42.1382300,1.9281300 | 411422 | 4665680 | 1863-80 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72454-foto-08299-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Narciso José Mª Bladó | A l'interior hi trobem algunes tombes excavades al terreny, de la qual destaca la del Rector Pich. També disposa d'una nau de nínxols construïda a mitjans del segle XX. La resta de l'espai està enjardinat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72455 | Horta de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-casa-sant-pere | XVIII-XX | Actualment està en desús. | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur. El costat nord és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està situada davant el mas en una de les feixes del terreny seguint l'orientació d'est, on trobem la porta d'entrada, a oest. Al costat de la porta d'accés hi trobem el pou. El pou, utilitzat per regar la parcel·la, té una profunditat màxima d'uns 10 metres. De base circular, disposa d'un brocal i folre interior de pedra. El brocal té una obertura protegida amb una finestra de fusta. No conserva la politja interior, però manté una lleixa de pedra. La coberta, contemporània, és a vessant simple i molt alterada, ja que està feta de fusta i teula, però amb una planxa metàl·lica ubicada sota llates i teules. | 08299-79 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | És l'horta de la casa. Possiblement d'època moderna és difícil precisar un període concret. Per característiques i proximitat l'horta està directament lligada a la vida del mas. | 42.1393300,1.9560500 | 413731 | 4665773 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72456 | Marges de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-casa-sant-pere | GALLARDO D.: 'Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. 2003 GENERALITAT DE CATALUNYA, (1994). Departament de Medi Ambient: 'Les construccions en pedra seca' (full divulgatiu), Barcelona, desembre de 1994 PLANS i MAESTRA,Jaume. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca de Bages. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. | XVIII | Alguns trams s'han ensorrat. | es tracta d'una zona de marges de diversa fàbrica i característiques, però en general de molt bona qualitat. Malgrat que el terme municipal es troba en una zona de pendent continua orientada a la vall del Merdançol i els marges de pedra són omnipresents, al voltant de Casa Sant Pere possiblement hi podem trobar la concentració més diversa i de millor qualitat del terme. En aquesta zona podem trobar marges de grans dimensions i en alguns punts d'entre 2 i 3 metres d'alçada que serveixen per esgraonar el desnivell i ampliar l'espai cultivable. A l'entorn de la casa es poden observar alguns exemples capçats a plec de llibre, però sense dubte, els de major qualitat per les seves dimensions són els que estan situats al primer torrent a l'oest de la casa. En aquest cas els murs han estat disposats en forma d'arc per adaptar-se al barranc a l'hora que en millora la resistència i la contenció. Finalment destacaríem els que es poden observar entorn de l'ermita de Santa Magdalena de Gardilans i la casa del Soler. | 08299-80 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | Les construccions de pedra seca (pedra sobre pedra sense cap morter ni material d'unió com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment) són d'origen ancestral i està completament estesa a les dues bandes del mediterrani amb unes tipologies similars. La presència massiva de marges al terme, probablement s'hauria de vincular a la gran expansió agrícola i demogràfica del XVIII. El procés era prou laboriós, i s'hi dedicava jornals menys exigents agrícolament segons l'estació de l'any amb l'objectiu d'ampliar els terrenys de cultiu. Calia desbrossar el camp, arrencar soques i pedra, llaurar el terreny per estovar-lo i despedregar-lo. Material amb el qual posteriorment s'acabava per vestir els mateixos marges. Els constructors, que sovint eren els mateixos pagesos de la zona, eren coneguts popularment com a margers, a vegades es desplaçaven en grup en èpoques que els jornals del camp eren més escassos com a l'hivern. L'alçada del marge i l'amplitud de la feixa són inversament proporcionals a la inclinació del terreny. En aquest sentit, els marges i les feixes són un veritable tractat arquitectònic, ja que s'adapten perfectament a l'orografia i es disposen per tal d'evitar al màxim l'erosió de la terra. | 42.1392600,1.9553000 | 413669 | 4665766 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72456-foto-08299-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72456-foto-08299-80-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'esglaonament de marges de pedra seca és visible a tot el poble. No obstant això, aquí trobem la major densitat en diversitat i qualitat. Les feixes s'enfilen fins al cap de la Solana. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72457 | Capella de les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-les-eres-de-gardilans | XVII | Sembla que l'interior està pendent de restauració. | Es tracta d'una capella de planta quadrada adossada a la façana nord de la casa de les Eres de Gardilans. Orientada a llevant, la portalada d'entrada és a la façana oest. Es tracta d'una gran porta a doble batent feta de fusta amb grans panells rectangulars, tota clavetejada amb claus forjats de grans dimensions de cap rodó. La portalada està feta amb grans brancals de pedra repicada i una gran llinda rectangular, decorats amb una motllura incisa. A la llinda hi veiem inscrit l'any 1637 flanquejant una filigrana ovalada esculpida a l'interior del qual s'observa un cristograma sobre 3 creus. Finalment, la gran llinda està flanquejada per la seva part superior i laterals d'una cornisa. La façana es complementa amb un òcul i un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc de mig punt de lloses a plec de llibre. El campanar es corona a doble vessant amb lloses planes. Actualment només hi ha una campana de bronze. No hem pogut observar si hi ha inscripcions. La façana nord disposa de dues obertures. Una d'espitllera pròxima a l'altar feta de pedra sorrenca repicada, creiem que original, i una segona d'obertura posterior, completament rectangular sense cap element característic. La coberta de teula àrab i fusta és a una sola vessant, descendent de S-N. Es decora, sota teulada amb un ràfec esglaonat fet de maons. La façana de llevant (absis) tanca recte adossada a un cobert de la casa. Finalment dir que consta d'un banc corregut davant la porta d'entrada adossat també a l'espai que queda de la façana de la casa. | 08299-81 | Casa les Eres de Gardilans | La capella familiar és d'estil barroc i segons la data hauríem de situar la seva consagració l'any 1637. La decoració és molt austera, i està advocada al Santíssim Nom de Jesús. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat. Sembla que la talla original fou venuda. | 42.1329100,1.9554100 | 413669 | 4665061 | 1636 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72457-foto-08299-81-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | No es pot observar amb detall la campana, la qual sembla decorada en el seu procés de fabricació. Per dimensions es podria considerar igual a la que es troba a Santa Magdalena de Gardilans. | 96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72458 | Hostal de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cal-ros | XIX-XX | Es tracta d'una masia situada a tocar de la carretera C-26 al PK 121,8 aproximadament. La casa és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i sota teulada. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans blocs de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; A la façana principal hi ha distribuïdes, flanquejant la porta, dues finestres amb llinda de fusta. La porta és de fusta (doble batent) reforçada amb un clavetejat amb tres bandes horitzontals i una anella. La llinda és de fusta i hi podem veure gravat la data 1829 sota un anagrama de la casa de Pradell. La façana de llevant consta de tres obertures obertes o ampliades, aparentment, amb posterioritat a l'edifici original. A més a més, al pis n'hi ha dues de major dimensions i força similars a les presents a la façana de ponent, que creiem originals. La façana nord està parcialment excavada al terreny i en sobresurt el pis i golfes. Consta d'una finestra central de llinda de fusta i una xemeneia de maó adossada a la façana. Adossat a la façana nord també hi ha el que possiblement es tractaria d'un forn per les característiques de planta quadrada i dimensions. Disposa d'una coberta amb vessant descendent de sud a nord. A posteriori s'hi ha obert un parell de finestres i sembla que hauria estat transformat en bany de la casa. La boca del forn estaria a la planta-pis on possiblement es disposaria la cuina original. Finalment, dir que a la façana de ponent a part de les dues finestres esmentades al pis, n'hi hauria dues més a la planta baixa obertes a ontemporàniament. | 08299-82 | Sector de Gardilans. Sobre la C-26 (PK 121,8) | L'hostal de cal Ros pertany a la finca del Pradell. Originalment es tractava d'un hostal de camí ral, com bé indica el seu nom. Construït segons sembla l'any 1823 (confirmant la data de la llinda) es construí per donar sortida a un dels fills cabalers del mas. Està ubicat al bell mig del camí ral de Vilada a Borredà, del qual, a pocs metres de la casa, encara se'n pot seguir el rastre. El nom de 'Ros' segons la tradició oral de la família es deu al fet que el fill era de cabell ros. Tot i que actualment és un habitatge, originalment les cavallerisses eren a l'interior de la casa (a mà dreta de la porta d'entrada), al costat d'una gran sala per descarregar i guardar els paquets (esquerra). | 42.1304000,1.9574300 | 413833 | 4664780 | 1823 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72458-foto-08299-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'anagrama gravat a la llinda de la casa és la marca de la casa Pradell. Es caracteritza per una creu disposada sobre una cornamenta de boc. S'utilitzava per marcar el gra, el bestiar o la fusta del bosc. La podem observar també a la llinda de la porta principal de la casa de Pradell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72459 | Teuleria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-pradell | XIX-XX | Actualment està completament cobert per la vegetació. Malgrat tot, els forns es poden veure bé. | Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret entre la pista que va a la casa de Pradell i els camps de la zona sud de la casa. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de les dues cambres de cocció i les boques d'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra. Els arcs d'accés a la cambra són de maons. A 20 metres dels forns s'observen restes d'una petita edificació que servia de nau de treball de la teuleria. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua (malmès per unes obres a la carretera), munts de terra argilosa vermella entre la vegetació i restes de materials tipus teula i maons. | 08299-83 | Casa de Pradell | Els forns d'obra permetien la fabricació de materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració, que era manual, consistia a disposar d'argiles i un torrent proper. Un cop garbellada la terra i neta d'impureses, es mullava per obtenir fang a partir del qual es desenvolupava el material volgut i es posava a coure. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La teuleria del Pradell va iniciar la seva activitat a mitjans del s. XIX segons sembla de la tradició oral de la família, i va estar activa gairebé fins a mitjans del segle XX venent producte entre Vilada i Borredà sobretot. Aquesta activitat és un molt bon exemple de la capacitat de diversificació que tenien els masos per tal d'ampliar la rendibilitat de les seves terres explotant els seus propis recursos a l'entorn rural. | 42.1340400,1.9633400 | 414326 | 4665179 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72459-foto-08299-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72460 | Horta de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell | XIX-XX | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. | 08299-84 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. | 42.1374900,1.9609200 | 414131 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72461 | Pallissa de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-pradell | XVIII-XIX | La pallissa està en molt bones condicions. Actualment, les grans branques de la freixera que sobrevolen la coberta són una amenaça, però complementen magníficament l'harmonia de l'edifici. | Ubicada davant l'era de la casa, situada al sector nord, es tracta d'una gran pallissa feta amb aparell de pedra irregular i coberta de bigues i llates de fusta amb teula àrab. La gran pallissa es caracteritza per una única i gran arcada que obra a tota la zona de magatzem, que està distribuït en dos espais separats per un pis de fusta. L'arcada és una combinació de blocs de pedra carejats fins a mitja alçada a partir de la qual es completa amb volta de maó disposada a plec de llibre. L'arcada està orientada al sud. Les façanes de llevant i tramuntana són totes de pedra i no disposen de cap obertura. La façana de ponent també és llisa a excepció d'una escala feta de grans lloses de pedra, que permet accedir al pis fet de fusta. A la mateixa façana, hi ha adossat un cos també fet de pedra el qual serveix de cobert (s'hi guarda l'antiga tartana del mas). El cobert manté el pendent de la teulada, fet que li dóna una major dimensió al conjunt. Inclou una pedra amb la data inscrita de 1903, data de l'ampliació. El cobert disposa d'una obertura a la façana sud des de la qual es pot arribar a una lleixa de fusta inserida a la paret. La barbacana de la coberta també és especialment ampla i s'estira fins a 10 filades de teules per crear un gran voladís. L'era està completament enrajolada. Per aconseguir la plataforma es va regularitzar el terreny mitjançant un petit mur de contenció elevat al sector sud. També és destacable l'exemplar de freixera que hi ha a situat a tramuntana de la pallissa. | 08299-85 | Casa de Pradell. Sector de Gardilans | La pallissa està estretament vinculada a la història de qualsevol masia, i aquesta no és cap excepció. Creiem que arquitectònicament l'hauríem de situar a mitjans del s. XIX. | 42.1365800,1.9606800 | 414110 | 4665463 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72461-foto-08299-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Sense dubte la pallissa és l'element més característic d'aquesta masia, sobretot per les seves enormes dimensions i qualitat estètica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72462 | Masoveria de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-pradell | XVIII-XX | La façana de la masoveria també ha estat restaurada amb el conjunt de la masia. | Es tracta d'una casa situada a tocar de la masia de Pradell. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. L'aparell és de pedra irregular a diferència de les grans pedres cantoneres les quals han estat escairades. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles rectangulars i emmarcades de maons. No presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, el qual està situat al centre i flanquejat per un finestró i una segona porta que obriria a un estable. La façana de llevant només té un petit finestró, a la planta baixa, i es caracteritza per tenir una pallissa adossada de dos pisos. La pallissa està distribuïda amb 4 calaixos i coberta a vessant simple orientat a l'est. La façana nord, que per desnivell només disposa de planta i pis, ha estat parcialment transformada contemporàniament i s'observa canvis en l'obertura de la porta i les finestres. | 08299-86 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | La masia de Pradell disposava d'una petita caseta de planta baixa i estables. Segons explica la família Soler, la masoveria es va ampliar a principis de segle XX mitjançant el desmunt de tres cases que disposava a la seva finca: la casa de l'Envista situada al capdamunt del Cap de la Solana, i les cases de Boix i Masgraner a 1 quilòmetre al nord de Pradell aproximadament. Les cases de Boix i Masgraner foren desmuntades fins als seus fonaments, possiblement per la seva proximitat, a diferència de l'Envista la qual quedava més lluny i d'accés molt més costós (encara és visible). Per característiques de l'obra, quantitat de pedra i les dates indicades, l'ampliació de la masoveria podria coincidir amb la construcció de la gran nau nova datada a la primera dècada del s. XX i l'ampliació de la pallissa també de 1903, sent un moment de bonança econòmica de la casa. | 42.1363100,1.9605900 | 414102 | 4665434 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72462-foto-08299-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72463 | Pontarró del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-climent | ELIZONDO A, LÓPEZ A.: Informe tècnic sobre el Pont del Climent de Vilada (Diputació de Barcelona), informe inèdit, 6 pàgs. 1996 SALMERÓN I BOSCH, C.: Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona. 1990 | XX | L'arc del mur nord s'està separant. Ha estat formigonat recentment. | Pont situat per superar la canal dels Lladres. Es tracta d'un pont construït al pas del barranc a 130 metres del Pont del Climent. Forma part del traçat de la pista que es va obrir, des de la carretera de Berga a Montesquiu (actual C-26) fins al pont del Climent, per tal de poder extreure fusta. Es tracta d'un pont estret que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull i murs de maçoneria. L'ull és de mig punt i està fet amb volta de maó pla, a diferència dels arcs dels murs que estan disposats a plec de llibre. La base és de grans blocs de pedra. Tenia baranes de maçoneria a banda i banda, per bé que estaven molt degradades i amb la recent reforma i formigonat del pont s'han retirat. | 08299-87 | Entre el Pont del Climent i la C-26 | La construcció d'aquest pontarró és paral·lela a la construcció del pont del Climent. La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1304000,1.9417000 | 412533 | 4664796 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72463-foto-08299-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El denominem així per la proximitat al pont del Climent. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72464 | La Serra Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-jussana | <p>SÁINZ DE LA MAZA. Notícies documentals sobre l'abadia de Sant Pere de la Portella, Urgellia, vol. XIII, pàgs. 400- 401. 1996 SANTAMARIA I ROVIRA, Joan: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abadiat i baronia, Solsona. 1935 VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017</p> | XVIII-XX | L'edifici està completament reformat des de l'any 2013. | <p>Es tracta actualment d'una pallissa situada al costat de la casa de la Serra. Ambdues cases estan separades per l'era enrajolada. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i actualment s'organitza amb dos nivells. El pis superior és a nivell del pla de l'era i l'inferior és parcialment excavat al terreny al qual s'hi accedeix per la seva façana oest. La coberta de teules a dos vessants i carener orientat transversalment respecte a la façana principal està orientada vers l'oest està suportada per bigues de fusta només desbastades i llates. Els murs estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Les façanes est i oest són completament obertes corresponents a la seva funció tradicional de pallissa, la qual estava dividida i reforçada per una sèrie de 3 pilars de pedra al centre. Actualment està completament reformada pel nou ús de turisme rural. Abans de la reforma consta que a la part baixa s'utilitzava d'estables i el pis de pallissa. A les dues cantoneres de la façana de llevant és on podem trobar els segments de mur més antic i que podria correspondre a la casa documentada de la Serra Jussana. La plomada del mur està parcialment desplaçat de la resta de l'edifici i s'observa com es va fer una reconstrucció del mur. Aquest fet passa també a la cantonada nord-est. La particularitat de la cantonada sud-est és que hi trobem una finestra feta amb llinda de pedra i brancals a la qual per la part interior s'incorpora un festejador i el qual no tindria sentit en una construcció destinada a pallissa. El nivell inferior també disposa d'un segon finestró per donar llum als estables. Pel que fa a la façana nord, s'observa alguna obertura tapiada a posteriori, però sense obertures. Adossat a aquesta façana hi ha evidències d'una ampliació de la qual només queda una base enrajolada. Un segon element que podria correspondre a l'edifici original és una escala de pedra per accedir dels antics estables al pis i que amb la reforma de l'edifici ha quedat tancada i només visible des del pis inferior.</p> | 08299-88 | Sector est. Casa la Serra | <p>La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a les Eres de Vilada a mitjans dels anys 1990 i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El dibuix actualment es troba al fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona.</p> | 42.1329100,1.9381600 | 412244 | 4665079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72464-foto-08299-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72465 | Cal Sabater. Fonda Suïssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater-fonda-suissa | XX | Edifici de planta rectangular situat al peu del c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa, 1r i 2n pis. La façana principal és a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. La planta baixa s'obre amb dos portals principals a la façana de migdia flanquejats per 4 portalades majors vinculades a establiments comercials o magatzems, que se situen de forma intercalada a la part central. L'edifici fou construït en dues fases diferents (1905 i 1907) per bé que el conjunt manté algunes línies arquitectòniques però també algunes diferències. Les dues portes i els quatre magatzems de la planta baixa guarden una similitud decorativa que es basa amb la mateixa tipologia i dimensions de les portes de fusta. Les dues portes d'entrada a l'edifici disposen d'un forjat amb motius geomètrics que inclou la data 1905 i 1907. Totes les obertures estan acabades amb maó. L'edifici malgrat respons a una unitat d'estil, hi podem observar algunes diferències segons la distribució del bloc. La façana, que es divideix en dues meitats, presenta els murs de pedra vista amb un ressaltat de la junta dels carreus i un guardapols continu separador entre pisos. En el primer bloc, a la cantonada est, la distribució del primer pis disposa de tres obertures situant-se un balcó d'ampit al centre i dos balcons amb barana de fossa als costats. Al segon pis, s'inverteix la distribució situant-se el balcó al centre. El segon bloc (1907) disposa d'un balcó al 1r pis que cobreix l'amplada de les dues finestres laterals i la sortida central. Al 2n pis, trobem distribuït amb un balcó al centre i dues finestres quadrangulars com les dues inferiors. Finalment, s'afegeix una última ampliació dels dos edificis a l'extrem de ponent. Consta d'un local/magatzem als baixos, a sobre del qual hi ha dos balcons d'ampit, un per pis. Cal fer notar que la barbacana de l'edifici és gran, tot i que no és l'original. Totes les obertures disposen del mateix tipus decoratiu de barana de fossa amb motius geomètrics. Les quatre portes dels magatzems que són fetes de fusta, protegeixen 4 portes interiors a doble batent de fusta i 8 plafons de vidre disposats en columnes de 4 (es mantenen totes les originals). Les façanes de tramuntana i ponent no són visibles, però la façana de llevant, és de fàbrica molt més senzilla feta amb pedra sense desbastar. Disposa de 3 obertures per planta fetes de maó, tot i que de dimensions diferents i sense guardar cap simetria. Actualment, algunes han estat tapiades. | 08299-89 | C/ Teodor Miralles 41 | Climent Simón Aguilar era un contractista de Vilada que es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. Algunes de les obres desenvolupades al poble i voltants foren el conegut com a pont del Climent o el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. Sembla que aquestes activitats foren desenvolupades sobretot als anys 20 del s. XX. No obstant això a principis de segle XX sembla que fou el promotor d'una fonda situada en aquest edifici coneguda com la 'Suïssa Catalana'. En un anunci publicat a La Vanguardia el dia 13 de juny de 1913 es descriu que: 'En la pintoresca población de Vilada que está situada a 700 metros sobre el nivel del mar, a 10 kilómetros de Berga y 5 de la estación La Baells, del tranvía de Manresa a Berga; dotada de numerosas Fuentes de aguas potables y dos de aguas sulfurosas, muy recomendadas por varias eminencias médicas se ha inaugurado la nueva fonda de D. Clemente Simón, llamada La Suiza Catalana, que situada en la carretera puede ofrecer a los veraneantes toda clase de facilidades y confort, saliendo de la misma carruajes combinados con todos los trenes, excepto el último y otros especiales para las Fuentes sulfurosas, a petición de los señores veraneantes.' Sembla que l'edifici hauria estat construït uns 5 anys abans de l'establiment de la fonda, aprofitant el dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, i que sumat a l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903 va significar una transformació completa del municipi. La carretera va significar la concreció d'un nucli, no existent fins llavors, per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un incipient turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. | 42.1368200,1.9318400 | 411727 | 4665519 | 1905-07 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72465-foto-08299-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fonda de Climent Simón hauria ocupat la planta baixa i pis d'ambdós edificis. Encara es veuen diverses anelles a la façana on lligar les cavallerisses i matxos. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72466 | Escultura Caragol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-caragol | XX | El Caragol es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un caragol bover esculpit a partir d'un sol bloc pedra. Aquest element serveix de decoració ornamental d'una graonada que permet travessar una zona verda que salva el desnivell entre el c/ Teodor Miralles i el C/ Mossèn Joan Aymerich. La graonada està dividida en dos trams. La meitat inferior, orientada nord-sud és una única graonada de 9 graons flanquejats pel mur de contenció de l'enjardinament. Els dos darrers graons inicien la transició a la segona meitat de la graonada, la qual es bifurca canviant l'orientació d'est i oest amb major desnivell. Tots els trams s'acompanyen d'un passamà llis de ferro. El mur vertical que queda al centre, és on s'ha disposat el caragol esculpit. | 08299-90 | C/ Teodor Miralles | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada i la construcció de la graonada. Josep Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un tritó pirinenc també esculpit, i que és una font situada al final del carrer, en un segon mur de contenció situat sota el Local Cultural. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1372800,1.9326100 | 411791 | 4665570 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72466-foto-08299-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72467 | Escultura Tritó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-trito | XX | El Tritó es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un tritó pirinenc esculpit a partir d'un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya. Aquest element serveix de decoració ornamental d'un mur de contenció que aguanta una zona verda l'entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny. El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d'aigua de la font, la qual s'efectua per la boca de l'amfibi. | 08299-91 | C/ Joan Aymerich cantonada amb c/ De la Cultura | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l'adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció. Roca va regalar l'escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9334600 | 411862 | 4665609 | 1993 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72467-foto-08299-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72468 | Rellotge de sol del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-parc-dels-gronxadors | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XXI | El Rellotge de Sol és conjunt escultòric fet de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'un rellotge de sol de grans dimensions situat dins una instal·lació feta amb diferents elements interpretatius. L'element principal és una gran llosa de pedra en què hi ha inscrita la sentència: 'totes fereixen, l'última mata' i al lateral, 'passat, present, futur'. La llosa descansa recolzada sobre la figura d'un home, també esculpit en pedra, el qual porta una bastó de ferro a les espatlles simulant que porta a ròssec la llosa. Aquesta barra té funcions de gnòmon dins el conjunt escultòric, alhora que està foradada per l'interior permeten veure l'estrella polar a través seu durant la nit. La llosa i l'home es troben situats enmig d'una gran bassa d'aigua (il·luminada), similar a una gran pica ovalada (de pedra i tota repicada) amb funcions de peanya per la qual rellisca l'aigua. Al voltant d'aquesta, trobem la base de la font feta amb pedra i disposada amb una sèrie d'ondulacions harmòniques en el conjunt i en les mateixes pedres. Es complementa amb 3 torretes i dos bancs correguts fets amb la mateixa pedra que la gran llosa del rellotge, les quals com a cara vista mantenen en superfície el relleu del fons marí fossilitzat. En una placa de la instal·lació es descriu que: 'L'home i el temps. Ells van ser fets de pedra, esculpits per les mans callades, que els hi dóna, pausadament, vida. L'ombra dels somnis es repetí constant dessobre del seu rostre silent com el marbre, sempre present, durant les hores i els dies. Embolcallant, severa, l'absència intacta. Quan s'escolaven dòcilment els primers dies de pluja, quan fugien els inevitables records. De la quietud, esdevenia el nom, sorgia com l'escuma o com la memòria que ens pertany i ens obliga sempre a recordar.' | 08299-92 | Parc dels Gronxadors | En una placa de la instal·lació es descriu que: 'Just quan va desaparèixer, a causa del pas del temps, el vell rellotge de sol de l'Ajuntament va néixer la idea de fer-ne un altre. Aquest ha estat el resultat: un 'homenot', que porta amb l'ajuda d'un bastó recolzat en la seva espatlla, un gran rellotge. L'homenot i la llosa estan fets de pedra i queden completament envoltats d'aigua que no para de caure a tot el vol en una resclosa, feta també de pedra. La llosa porta gravades diverses inscripcions. Arran d'aigua que hi ha la sentència lapidària recollida del desaparegut rellotge de l'Ajuntament i que diu: 'Totes Fereixen, l'última mata'. I a la part lateral hi ha les inscripcions de 'Passat, present i futur'. Adreçats especialment a la mainada es poden ressaltar uns quants aspectes didàctics: - El rellotge és del tipus anomenat Equatorial. Primavera i estiu el sol fa ombra per part de sobre de la llosa. Tardor i hivern per la part de sota. - El bastó que fa de gnòmon o estil, és un tub que a través d'ell es pot veure l'estrella Polar. - Amb l'orientació del rellotge queden ben determinades les direccions dels quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. - L'estil (o gnòmon) és paral·lel a l'eix de la rotació de la terra. - La llosa és paral·lela a l'equador - Les coordenades del rellotge son: 42º 08' Latitud Nord i 1º 56' Longitud Est. Vilada, 1 d'octubre de 2005.' J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1367500,1.9301000 | 411583 | 4665513 | 2005 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72468-foto-08299-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | Josep Roca disposa de diferents elements escultòrics al poble. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72469 | Avet del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-parc-dels-gronxadors | Avet situat al Parc dels Gronxadors, situat a l'extrem nord del Parc i que domina l'entrada oest del poble. L'avet és de grans dimensions, amb uns 20 m. aproximats d'alçada. Està isolat al mig del parc en una zona enjardinada. És l'arbre monumental més singular de l'interior del poble. Entorn del parc hi podem trobar alguns exemplars de pins, roures, alzines joves, així com una pinassa i alguns xiprers de grans dimensions. | 08299-93 | Parc dels Gronxadors | Va ser plantat a finals dels anys 1970. | 42.1368400,1.9299900 | 411574 | 4665524 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72469-foto-08299-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Per nadal s'il·lumina l'avet generant un gran efecte. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72470 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets-0 | XX | Sèrie de xalets unifamiliars compost de 4 domicilis construïts a finals dels anys 20 que per característiques arquitectòniques corresponen a les cases d'estiueig del primer terç del segle XX. Es tracta de 4 edificacions amb un cos rectangular de planta rectangular, d'una sola planta. Les cases originals disposaven d'un petit jardí a la part posterior així com un petit pati davant la façana principal la qual estava tancada per un mur de tanca. El principal element característic d'interès és la façana, en la qual destacaven els frontons fets amb decoracions de formes ondulades o lineals sostinguts per una cornisa amb mènsules, motllures a les obertures combinades d'elements ceràmics, seguint una línia d'estil d'aire noucentista. El xalet núm. 1, és el que conserva millor la seva distribució original tant pel que fa al volum de l'edifici com per la part de distribució dels patis. Pel que fa al número 4 encara s'hi pot observar el mur del pati original, amb els pilars rematats per maons a la part superior i baranes de ferro (tot i que aquestes no són les originals). | 08299-94 | C/ Dels Xalets núm. 1, 2,3 i 4 | La consolidació de Vilada, ja iniciada a començament del segle XX, es va produir cap a l'entorn dels anys vint. El dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, al qual va afegir-se poc després l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903, significà una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Explica Botella al seu treball que els propis germans Ferrer van participar de la construcció dels xalets. En un punt una mica més perifèric de la carretera i en pujada cap a l'església de Sant Joan és on podem observar aquest grup de torres unifamiliars amb jardí, en la línia del model ciutat-jardí que s'anava imposant a tot el país durant aquells anys. És un tipus d'arquitectura equilibrada i sòbria. En una postal dels anys 30 del s. XX es pot observar les façanes originals. | 42.1365000,1.9293900 | 411524 | 4665486 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72470-foto-08299-94-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment els quatre han estat força transformats, i tots han perdut el frontó sobre la façana que els decorava originalment perquè els sostres plans originals originaven moltes complicacions en un entorn meteorològicament actiu. El número 3 disposava d'un porxo que també es va desmuntar durant una reforma. | 106 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72471 | Font del Parc dels Gronxadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-dels-gronxadors | XX | Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970. Es tracta d'una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s'enlaira gairebé 3 metres. Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d'una pica a la base, que és de pedra tosca picada. Només raja l'aixeta de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap. L'estructura està coberta parcialment per una heura. | 08299-95 | Parc dels Gronxadors | 42.1363500,1.9299800 | 411572 | 4665469 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72471-foto-08299-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rossendo Culell | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72472 | Hotel Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-picancel | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici ha estat reconvertit a l'any 2018 en residènci de la 3a Edat. Sembla que l'interior ha estat completament transformat i no queda res de l'edifici original. | Edifici de planta rectangular situat al peu del carrer Teodor Miralles. Es tracta d'un immoble amb planta baixa i 3 pisos. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de la carretera C-26, que al seu dia fou l'eixample del poble. A la planta baixa hi podem observar un dels elements principals de la façana principal. La porta d'entrada situada descentrada a ponent de l'eix central de la façana està coberta per un porxo que servia per a la seva part superior de terrassa de l'habitació principal de l'hotel. El porxo està decorat a la part frontal amb dues columnes amb base simple i capitell d'aire dòric, que aguanten un arquitrau llis. La terrassa superior es constitueix amb una balustrada decorada als angles amb 4 boles de pedra sobre una peanya. La sortida a la terrassa es fa per una portalada amb arc de mig punt, que es diferencia de la resta de finestres de l'hotel que són quadrades. Per sobre de la porta penja un fanal fet de forja i vidre amb decoracions geomètriques. A nivell d'obertures, la façana es distribueix a la planta baixa amb 3 finestres rectangulars a la part de llevant que il·luminaven el menjador i dues finestres a ponent que obrien al bar. El primer pis es caracteritza, també per la divisió en relació a l'eix central de l'edifici de dues i tres finestres. Totes elles estan decorades amb una balustrada. El segon pis, que manté la mateixa distribució de finestres, només presenta una variació amb l'eix situat sobre el porxo en el qual trobem doble finestra. Totes elles tenen un ampit a la part inferior com a element embellidor. Remarcant el sostre del segon pis hi trobem una cornisa a sobre de la qual originàriament hi havia un terrat envoltat per una barana de forja amb barrots rectes i una galeria coberta. La façana, que actualment està pintada, està feta amb grans blocs de pedra escairats i repicats originalment sense pintar La façana de llevant disposa de dues obertures grans i un finestró per pis. Actualment estan pràcticament totes tapiades, i s'hi observen els baixants de l'edifici. Igualment amb la façana de tramuntana en la qual es distribueixen obertures per les habitacions a excepció de la columna central. La particularitat d'aquesta façana és que permet veure l'aspecte original de l'hotel sense pintar. | 08299-96 | C/ Teodor Miralles 17 | Construït als anys 20 del s. XX l'obertura de l'hotel va ser tot un esdeveniment al poble. En un fulletó publicitari de la seva obertura es deia que: 'Magnífic establiment de nova planta, amb 50 gran habitacions. Un dels primers hotels de Catalunya pel seu confort i comoditat. Llum elèctrica, aigua corrent, bany, dutxa, garatge, etc. Serveis especials per a persones a règim mèdic. Espaiosos salons per a banquets. Pensions per a famílies a preus convencionals. Pista de tennis. La millor etapa de l'hotel acaba amb la Guerra Civil. Utilitzat com a allotjament de refugiats, va ser parcialment saquejats pel que fa als materials més nobles dels que disposava. Després de la guerra les seves prestacions són molt menors, i esdevé una fonda més del poble. Als anys 60's es converteix en casa de colònies escolars i viu un parell d'intents més de rellançament a la segona meitat del s. XX. Després d'uns anys de parcial abandó, actualment ha estat completament transformat interiorment per convertir-se en residència per a la gent gran. El treball de Botella MR explica que a causa de l'afluència de gent que venia a fer salut, Vilada es va convertir en un poble 'turístic' a principis de segle. L'hotel Picancel es va obrir per la gent de més categoria, on fins i tot s'havia hostatjat alguna actriu de cine de l'època. L'hotel tenia una pianola i s'hi feien balls i festes. També es va obrir la fonda Bella Vista (pisos de cal Barri) que no era de tanta categoria però estava bé. Finalment, per la gent més humil hi havia la fonda de cal Gep, o la possibilitat de llogar habitacions a algunes cases particulars. | 42.1372500,1.9300000 | 411575 | 4665569 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72472-foto-08299-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'hotel disposava d'un petit pati tancat davant la façana principal per un mur combinat de maçoneria i barana de forja que havia sigut espai reservat possiblement i que en una reforma a finals dels anys 1970 es va enjardinar amb una petita bassa i arbres ornamentals, que separava l'entrada principal del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72473 | Campanar de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-vilada | DALMAU I ARGEMIR D. Campanars Parroquials de Torre de Catalunya. 2008 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XIX | Alguns arcs de les finestres del campanar s'estan obrint. | Campanar de l'església Parroquial. Torre de planta quadrada de la qual es desdoblen les quatre façanes a l'alçada del carener de l'església per elevar-se vuitavat. Està coronat per una cornisa destacada i una teulada piramidal vuitavada baixa. S'aixeca sobre la façana sud de l'església que té funcions de lateral de la nau. Té un basament força alt dividit en dos trams. Al tram de la meitat inferior hi podem observar a la cara sud 2 finestres fetes amb arc de mig punt i emmarcades per maó a plec de llibre, que il·lumina l'escala de cargol interior. Ambdues han estat parcialment tapiades de les seves dimensions originals. Les quatre cantoneres d'aquest tram estan fetes amb grans carreus regulars i repicats de pedra. El segon tram disposa d'una finestra igual que l'anterior a l'inici vuitabat del campanar i una altra a mitja alçada a la façana de ponent. La cel·la queda oberta per quatre finestres d'arc de mig punt emmarcades de petits carreus i dovelles. L'accés interior es fa mitjançant una escala de cargol de maçoneria i barana de fusta. L'alçada és de 33'50 metres. Actualment, per bé que hi ha espai per 4, només hi ha 2 campanes (1 gran i 1 petita) penjades amb truges de fusta. La campana gran, característicament industrial i de fabricació seriada, sols té la marca de fàbrica al mig (element característic de les foneries industrials: 'YSIDORUS PALLES / ME FECIT / BARCINONE També té la data de fosa, repartida als dos costats de la marca de fàbrica: '1 8 5 5'. Disposa de 3 nanses, i decoracions de cordons i sanefes amb motius vegetals i decoracions diverses. La campana petita, està decorada amb una creu amb grades i cordons i sanefes amb motius vegetals. El segon element d'interès que trobem a l'interior del campanar és una gran matraca de fusta de secció circular amb 8 masses. Finalment, el tercer element destacat és el gran rellotge de paret instal·lat a la façana S-E del campanar. Disposa d'una gran esfera de vidre amb fons blanc i separadors metàl·lics. El rellotge de corda disposa d'un mecanisme fet amb grans contrapesos troncocònics que pengen a través de l'ull interior de l'escala de cargol del campanar. Actualment de ciment, els originals de pedra encara són a l'interior del campanar. | 08299-97 | Església parroquial de Sant Joan | L'església parroquial de Sant Joan fou construïda a l'any 1865 sobre l'antiga església d'origen romànic. A l'any 1936 va ser completament cremada la rectoria i enfonsant-se la nau completament. El campanar va resistir la virulència de les flames. Després de la guerra es va instal·lar rellotge del campanar, el qual fou mecanitzat a finals dels s. XX. Pel que fa a les campanes, segons es cita a l'Inventari de fonedors de campanes, Isidre Pallés, va treballar amb la fosa de campanes com a mínim entre l'any 1931 i 1961. Actualment hi ha documentades més de 30 campanes arreu dels països catalans. A tall de curiositat, cal dir que les campanes són 10 anys més antigues del que es considera la conclusió de la reforma de l'església l'any 1865 segons la data de la clau de l'arc de l'entrada a l'església. Prudenci Bertrana va dibuixar l'església de Sant Joan i el campanar a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. Una de les particularitats és que en el dibuix eludeix reproduir la casa de la Ferrera ubicada al darrere. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1372600,1.9287300 | 411470 | 4665572 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72473-foto-08299-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72473-foto-08299-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment el mecanisme del rellotge i del repic de campanes ha estat mecanitzat. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72474 | El Cap de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cap-de-la-vinya | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 | XVIII | Per bé que estructuralment la casa aguanta bé, en conjunt l'estat és dolent. | Es tracta d'una masia situada a tocar del collet de Sant Joan i els dipòsits municipals d'aigua. L'edificació està conformada per un gran edifici que recull les dues funcions d'habitatge i pallissa unides en la mateixa estructura i coberta. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Grans blocs cantoners de pedra sense escairar dóna solidesa a l'estructura. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Pel que fa a les obertures de l'habitatge, la façana principal de migdia actualment té tapiades totes les obertures. Les finestres del pis han estat modificades. Només les 3 finestres de les golfes, amb llinda recta de fusta, creiem que serien les originals. A la planta baixa s'hi observava una porta principal amb llinda de fusta i un finestró lateral. La part més singular de l'edifici és el fet que gairebé la meitat de la superfície de la casa tingui funcions de pallissa. Aquest motiu podria raure en el fet que la previsió de construcció de l'habitatge no s'acabés de consolidar amb la idea que part de l'estructura de l'edifici com a pallissa fos una situació temporal. No obstant això, en algunes fotografies antigues es veuen murs en aquesta zona de la casa. Pel que fa a la paret d'aquest lateral, orientat a l'est, no hi ha cap obertura i la part superior del mur està acabat amb tàpia. Per altra banda, la façana de llevant està parcialment excavada al terreny de manera esgraonada. L'espai està tancat per un mur amb un únic accés a peu pla des de l'exterior directament al pis de fusta. La façana de tramuntana queda tapada pel desnivell del terreny, i la de llevant és completament oberta i distribuïda en 4 calaixos amb un pilar al centre. | 08299-98 | Sector nord del nucli. Sota de cal Bonet. | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Els anys 60 del s. XX la casa encara estava habitada. Prudenci Bertrana va dibuixar el Cap de la Vinya, juntament amb cal Bonet, a mitjans dels anys 30's del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1387600,1.9300600 | 411582 | 4665737 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72474-foto-08299-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A llevant de la pallissa s'obre un espai pla força cobert per la vegetació que possiblement tenia funcions d'era de la casa. Uns quants graons senzills de pedra dirigeixen a un camí mig perdut direcció a la casa de cal Bonet i a la part posterior de la casa. Actualment la casa està abandonada. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72475 | Cal Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonet | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017. | XVIII-XX | La façana ha estat força transformada. | Es tracta d'una masia situada a pocs metres sobre el Cap de la Vinya i pròxima al collet de Sant Joan. Consta d'un habitatge al qual s'observa una ampliació adossada a la façana de ponent. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i l'alçat s'organitza en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). Els murs de la façana estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Disposa de cantoneres grans de pedra escairades per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana de migdia disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana de ponent també està arrebossada i les de llevant i tramuntana mostren encara la pedra nua. Les finestres han estat modificades contemporàniament. | 08299-99 | Sector nord del nucli. Sobre el cap de la Vinya. | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona, i ens decantem a un origen de mitjans del s. XVIII. Documentalment, ja trobem citada la casa de cal Bonet al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Bonet, com a propietat de Ramon Freixa, veí de Vilada. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra a mitjans dels anys 30 del s. XX durant una de les seves estades a la casa de les Eres de Gardilans. El dibuix, que actualment es troba en un fons particular, va ser exposat durant l'exposició sobre Bertrana pintor de l'any 2017 al Museu d'Art de Girona. | 42.1392600,1.9307100 | 411637 | 4665792 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72475-foto-08299-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A l'entorn de la casa hi ha bastit un mur de pilars de maçoneria i reixat de forja de barrot ondulat acabat amb punta de llança que tanca un pati que també té funcions d'hort. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72476 | Desguàs de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122. L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. 2014. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Força tapat de vegetació. | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec de la pista que puja a la casa i dels vorals de la carretera. El desguàs està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La particularitat és la boca sud, a la qual s'hi afegeix a la boca de desguàs, també fet amb pedra repicada, un sortint rebaixat a la part central per canalitzar millor l'aigua i allunyar-se del peu de la paret amb un acabat estètic similar a una motllura. | 08299-100 | Carretera C-26. PK 155,250 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1296100,1.9110300 | 409997 | 4664741 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72476-foto-08299-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72477 | Pont de Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-bertrana | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890 | XIX | L'estructura és l'original. | Es tracta d'un pont d'un sol ull, orientat de nord a sud, i que dóna pas a l'aigua del rec de Bertrana que baixa pel barranc a l'est de la casa de Bertrana. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La transició entre els estreps i l'arrencament de la volta es fa a partir d'una cornisa de pedra situada a uns 2 metres d'altura. El pont està ubicat al mig d'un rec i genera en superfície un revolt a la carretera. A la seva cara nord, disposa de 4 contraforts estructurals. | 08299-101 | Carretera C-26. PK 155,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels de la Coromina, el Sofre i el de cal Pei, no va ser volat durant la retirada republicana. Tal com descriu Melcior de Palau a l'inici de l''Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1310000,1.9134200 | 410196 | 4664892 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72477-foto-08299-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72478 | Pont del Sofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sofre | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la font del Sofre. El pont original estava fet amb pedra i volta de canó de maons. Actualment la volta està tota encofrada de formigó i disposa de tres tirants metàl·lics que comprimeixen l'arc lateralment. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra també encofrats de formigó. El pont està ubicat al mig d'un rec i no és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. Una de les particularitats del pont és a la cara sud del pont, en el qual al mig del rec s'ha disposat una filada de grans carreus de pedra repicats que fan un graó al rec. Estructuralment tant l'alçada com l'ull són molt més grans que el de Bertrana. | 08299-102 | Carretera C-26. PK 156,500 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga - Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència dels del de Bertrana, va ser volat juntament amb els de la Coromina, i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. Hi ha escrit al formigó d'una de les parets de l'ull del pont la data de 1990, any en què es féu l'obra de sanejament estructural del pont. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1341500,1.9171500 | 410509 | 4665238 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72478-foto-08299-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72479 | Pont de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-coromina | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec de la Coromina que rep el nom per la casa homònima ubicada al sector oest del rec. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. El pont està fet amb pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i grans dovelles també de pedra repicada per la part exterior de la volta. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa situada a uns 2 metres d'alçada. El pont està ubicat al mig d'un rec i és un pas recte sinó que genera un revolt a la carretera. L'estructura del pont és força complexa pel volum que implica. L'obertura de l'ull és molt petita i queda encaixat dins d'una estructura de contrafort continu que gairebé cobreix tot el pont. Aquest fet possiblement es deu a l'obra de reconstrucció que es va dur a terme després de la guerra. Gravat al ciment sobre l'ull de la cara nord es llegeix: Javier Vida. 7a de Puentes. | 08299-103 | Carretera C-26. PK 156,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de Cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i el de Cal Pei, durant la retirada republicana l'any 1939. El nom escrit, Javier Vida, segurament faci referència a algun soldat que va participar en la reconstrucció del pont després de la guerra. Ignorem si la inscripció la va motivar la seva mort o per la participació de l'obra. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1355200,1.9201900 | 410762 | 4665387 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72479-foto-08299-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72480 | Desguàs de Cal Peraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-cal-peraire | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX | Es tracta d'un desguàs de pedra que travessa tota la carretera de nord a sud i que dóna sortida a l'aigua del rec que baixa dels Clotassos. El desguàs és una mina feta de pedra i volta de canó de maons. Les dues boques estan bastides amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals i dovelles. La particularitat és a la boca sud, a la qual s'hi afegeix una continuació en canal obert fet amb parets de pedra entre diferents bancals d'horta de les cases de cal Paraire i cal Teuler. Observació: El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 08299-104 | Carretera C-26. PK 157,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga -Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1357100,1.9262100 | 411260 | 4665402 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72480-foto-08299-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. El nom li donem per la proximitat a la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72481 | Pont de cal Pei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-pei | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | L'estat del pont, per bé que transformat per les obres de reparacions, és bo. | Es tracta del pont més gran que es va fer amb la construcció de la carretera de Montesquiu. Les mides aproximades són d'uns 15 m d'alçada i llum de 55 m. Consta de 3 ulls i està orientat d'est a oest. Permet el pas de la riera de Castell de l'Areny, que el creua de nord a sud. El pont rep el nom per la proximitat a la casa homònima de cal Pei ubicada al sector sud-oest del pont. La construcció original era de pedra i volta de canó de maons, que actualment està encofrada amb formigó. L'estructura està bastida amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. La pedra interior està organitzada per filades a les quals se li ha marcat el junt de morter amb una estètica forma hexagonal. Els enginyers van afegir algunes cornises com a elements decoratius que les podem trobar a les transicions entre la volta i els estreps i pilastres, o a la base dels tallamars. Estructuralment el pont és esvelt i de molt bona fàbrica. Els tres ulls són de grans dimensions, per bé que l'aigua només travessa pel central i el de la llera est. La plataforma superior es completa amb una sèrie de baranes de pedra rectangulars fetes amb grans carreus de pedra que es van alternant amb uns pilars també fets amb grans carreus rectangulars. | 08299-105 | Carretera C-26. PK 158,900 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Aquest pont, a diferència del de Bertrana, va ser volat juntament amb els del Sofre i la Coromina, durant la retirada republicana l'any 1939. Fruit d'això als anys 1940 es va haver de refer altre cop les voltes del pont. En documentació de la Diputació de Barcelona també consta unes obres de reparació estructurals del pont fetes a finals del s. XIX. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1380700,1.9393400 | 412348 | 4665651 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72481-foto-08299-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. Part dels grans blocs de les baranes de la plataforma s'han perdut i han estat substituïts per lloses de formigó. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72482 | Pont PK161 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-pk161 | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-106 | Carretera C-26. PK 161,000 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1301200,1.9484000 | 413086 | 4664759 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72482-foto-08299-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72483 | Pont de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ros | NAVÀS T. Carreteres i camins del Berguedà. Orígens històrics i gestió viària en temps de la Mancomunitat. Núm. 122 (2014): L'obra de la Mancomunitat al Berguedà. PALAU M. Estudio histórico-crítico. Revista de Obras Públicas. Núm. 20. 1890. | XIX-XX | Es tracta d'un pont d'un sol ull orientat d'est a oest i que dóna pas a l'aigua del rec en descens al Merdançol entre les cases de Pradell i de les Eres de Gardilans. El pont originalment estava fet amb pedra i volta de canó de maons, per bé que ara la volta està encofrada de formigó. Els estreps estan bastits amb grans carreus de pedra repicada a tall de brancals. El sòcol és de grans blocs escairats i embellits amb un encoixinat. La transició entre la paret i l'arrencament de la volta és llisa. A les dues cares, nord i sud, els estreps estan decorats mitjançant un cordó que ressegueix el perfil dels carreus desbastats. Bona part dels cordons està perdut. A l'interior de la volta es pot observar un canvi entre el tipus i perfil de pedra. Fet que ens podria indicar que també va patir una voladura durant la guerra. | 08299-107 | Carretera C-26, PK 161,600 | A la dècada de 1860 s'inicia a la província de Barcelona una planificació de noves carreteres que millorin la connexió interna del país. D'aquesta manera l'any 1879 es presenta el Pla de carreteres provincials de Barcelona per part de Melcior de Palau. En dit pla s'inclou la futura carretera de Berga-Montesquiu la qual s'inaugura, inclòs el tram de Vilada, entre els anys 1880-90, esdevenint un fet transcendental pel poble. Per una banda, millora l'aïllament del nucli el qual finalment disposa de carretera i deixa enrere l'antic camí ral només apte per transport de ferradura. I per altra, marca l'inici del creixement del nucli urbà, ja que bona part dels nous habitatges, fàbriques i altres edificis de nova construcció s'ubicaran entorn de la via als peus de l'església parroquial de Sant Joan. Una de les obres més singulars de la carretera és el pont de cal Pei, el de majors dimensions de tota la carretera. El tram de nova carretera era aproximadament de 50 km nous de via. Aquest recorregut és encara ara en gran mesura, el traçat de la C-26. No es té constància de la voladura del pont durant la retirada republicana de l'any 1939, no obstant això, la lectura dels paraments del pont fa pensar que també va ser enderrocat. El pont es troba a escassos metres d'un tram del camí ral just abans de l'arribada a l'hostal de cal Ros venint de Vilada. En el punt on el camí ral travessava el rec encara es veuen dos forats de pal d'algun tipus de passarel·la. Tal i com descriu Melcior de Palau a l'inici del 'Estudio histórico-crítico' que publica al núm. 20 de la Revista de Obras Públicas (1890), l'herència de la III Guerra Carlina és ben present en la base de construcció d'aquest primer gran eix transversal: 'Carretera de Montesquiu al confín de la província con Lérida por Berga. Altamente estratégica, pues une la provincia de Gerona con la de Lérida, y el río Ter con el Llobregat, atravesando escabrosos terrenos y pasando por pueblos que, como el de Alpens, se hicieron tristemente célebres en la última guerra civil, débese casi por entero á esta circunstancia su inclusión en el plan, sin desconocer que su apertura ha cambiado la faz de la comarca, haciéndola entrar por los senderos de la industria y del comercio, que le eran totalmente extraños.' | 42.1302900,1.9565600 | 413761 | 4664769 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72483-foto-08299-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt està fet seguint l'estil de les grans obres civils del s. XIX. L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona disposa de diferent documentació de la construcció de la carretera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72485 | Cal Toi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toi | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada al capdamunt del carrer Església, a tocar del cementiri, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal (migdia). La casa està situada en un desnivell O-E i el cobert adossat a la façana de ponent aprofita el desnivell per tenir una entrada a peu pla al 1r pis. La casa ha estat completament reformada i els paraments originals han estat regularitzats i arrebossats, així com les obertures i finestrals. La porta principal de la façana sud disposa de llinda de fusta recta. | 08299-109 | C/ Església | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, no trobem citada la casa de cal Toi al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766. No obstant això, es pot datar a mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, un parell de cites que fan referència a la casa. Per una banda, s'anota la presència de la font de cal Toi (Toy en el document) la qual afronta amb terres de Raimunda Cirera i Ramon Prat. I en segon lloc, es documenta que la casa del Cap de la Vinya afronta amb les terres de la rectoria i cal Toi. Sense disposar de més informació, creiem que es tractaria d'una construcció d'inicis del s. XIX. | 42.1387000,1.9286400 | 411465 | 4665732 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72485-foto-08299-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la porta es conserva la numeració d'inicis de segle (29) quan el poble estava distribuït en barris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72486 | Fàbrica de Cal Meya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-meya | <p>SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> <p>COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003</p> | XX | Per bé que estructuralment la nau aguanta bé, en conjunt l'estat, sobretot de la coberta, és dolent. | <p>La fàbrica de cal Meya és un edifici de planta rectangular, orientat de nord a sud i coberta a doble vessant. Només disposa de planta baixa amb alguns altells a l'interior. És una sola nau, ara tapiada. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle XX. Els materials constructius emprats són pedra i maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar i acabar els marcs de portals i finestres. Els finestrals són vidriats i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. Les façanes est i oest amb grans finestrals rectangulars i arc rebaixat són iguals, malgrat que l'oest disposa d'una porta d'entrada. També s'ha adossat a aquest costat, posteriorment, un cobert sense interès. La façana de migdia disposa d'una gran porta de garatge i un finestral igual que els anteriors. La façana nord no té elements a destacar. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. A llevant hi ha una plaça, cobert per la vegetació, que possiblement tenia funcions per a magatzem d'estoc.</p> | 08299-110 | C/ Teodor Miralles núm.2. | <p>És una mostra més del patrimoni industrial del municipi. Els amos de la fàbrica i habitatge de cal Meia eren originaris de la Cerdanya (Das). Tal com recullen Soca i Rumbo, sembla ser que l'edifici es construí durant els primers anys del segle XX, car als anys 1930 ja hi havia una indústria tèxtil en funcionament. La guerra civil de 1936-1939 suposà un parèntesi en l'activitat de la fàbrica, però poc més tard tornà a funcionar. Després d'això, són diversos els usos que s'han fet de l'edifici: com a fàbrica de teixits, com a fàbrica de filatura, com a magatzem, com a taller de reparació d'automòbils... Darrerament es fa servir de garatge. Als anys 1980 va esdevenir un taller mecànic. A finals dels anys 1990 es va tapiar l'edifici.</p> | 42.1357600,1.9302500 | 411594 | 4665403 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al c/ Teodor Miralles 36-38 hi trobem els pisos de cal Meia. Un habitatge d'inicis de segle XX el qual fou construït pels amos de la fàbrica, i que disposa com a element d'estacat la façana d'aire noucentista caracteritzat pel frontó arrodonit i el petit pati rectangular davant la façana. L'edifici està dividit en dos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72488 | Camí empedrat al castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-al-castell-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XII-XVIII | Força degradat. Es conserva pocs metres lineals. | El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell, conserva encara diversos trams de camí empedrat. El corriol que puja al castell i que salva els dos colls previs a la terrassa del castell mostra diferents trams empedrats en els quals es pot observar la distribució de graonades més o menys regulars que salven el desnivell progressivament. Entre les graonades hi ha alguns replans empedrats amb pedres falcades de gairell que donen solidesa a un camí d'1 metre d'amplada aproximadament. Si bé no es pot apuntar una cronologia, la presència del castell indica un origen medieval amb molta seguretat, malgrat reparacions modernes. | 08299-112 | Camí del castell de Roset | Tradicionalment, s'ha considerat com a primera data on es menciona el Castell de Roset l'any 1026, ja que una donació feta al monestir de la Portella esmenta un alou 'in apendicio de Rosed', és a dir, en terme de Roset. Després d'això hom va pensar que aquest terme corresponia al terme casteller de Roset. Estudis més recents sobre la formació i estructura territorial del comtat de Berga veuen en aquesta termenació una identificació coetània amb la parròquia de Vilada (també dita de Roset), però mai amb el castell. De fet, el més usual és que els castells prenguin el nom de la vall o de la parròquia i no pas a la inversa. Per tant, hauríem d'ubicar cronològicament el castell cap a mitjan segle XII i no a principi del segle XI. Els castlans varen ser gairebé sempre la família cognominada Roset. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjans del segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. Aquests, ciutadans honrats de Barcelona, ja només van aprofitar el castell com a explotació agropecuària i per cobrar-ne les rendes derivades de la jurisdicció, però no hi van residir mai. Sigui doncs possiblement aquest període principalment en el qual el camí hagués pogut funcionar i ser reparat de manera regular. | 42.1485900,1.9127500 | 410166 | 4666846 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72488-foto-08299-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A part dels trams empedrats, també s'observen alguns retalls a la roca per tal de millorar-ne el pas o l'aprofitament de graons. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72489 | Casa vella del castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-castell-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Enrunada | El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell. Situat en un replà, enmig dels dos colls, es localitza les restes de la casa vella del castell de Roset. La casa està ubicada en una raconada al capdamunt d'un vessant de feixes terrassades. La casa estava orientada al sud, i descansava la seva paret nord sobre la roca del coll. En una feixa inferior del vessant est, es pot observar un parell de filades d'alguna altra estructura del petit mas. Per les evidències de materials, tot sembla indicar que la casa hauria estat bastida amb pedra sense desbastar i coberta de fusta i teula ceràmica. No es pot precisar l'alçat, ja que es troba completament enrunada. | 08299-113 | Camí del castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament, no obstant això, és impossible precisar una cronologia original. I ens inclinem a pensar en una cronologia moderna de l'habitatge vinculat a l'expansió agrària del s. XVIII. | 42.1486800,1.9129600 | 410183 | 4666856 | XVIII | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Just sobre la carena on es recolza la casa, es pot identificar uns grans retalls esgraonats de la roca que podria fer pensar en alguna mena de línia defensiva inicial del castell aprofitant l'orografia del terreny. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72490 | Estructures medievals de La Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-medievals-de-la-maso | Enrunat | Conjunt d'estructures arquitectòniques ubicades al capdamunt del primer pujador des de la pista que surt dels plans de la Masó direcció al castell de Roset. Situat en uns replans enmig del bosc, apareixen distribuïdes diferents estructures més o menys rectangulars que hom pensa que podrien correspondre a un petit nucli de població situat i vinculat al castell de Roset. Aquestes estructures 'habitacionals' són similars a les que es podrien observar al voltant de Martins o, amb alguns paral·lelismes, als masos de Vilosiu de Cercs. Dites estructures estarien orientades a migdia. És observable encara les bases d'alguns murs d'aproximadament entre 50 i 60 cm d'amplada i amb una alçada de 3 i 4 filades, deixant un espai similar a passadissos entre les diferents estructures. | 08299-114 | Pista del Castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del Castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament. No obstant això, és impossible precisar una cronologia original. Testimonis orals citen que a mitjans del s. XX amb el moviment d'algunes feixes del sector van aparèixer alguns ossos que es vinculen a la possible església de Santa Maria de Roset. En documentació medieval es parla de Santa Maria de Roset, la qual no està ubicada amb exactitud, i també se la situa a la zona. Actualment, no en tenim evidències. | 42.1464700,1.9168300 | 410500 | 4666607 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72490-foto-08299-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72491 | La Palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta | XVIII-XX | Actualment no disposa de bigues per travessar el riu. | La palanqueta era un antic pas elevat per travessar la riera de Vilada a l'alçada de la casa de La Peçola. Les restes conservades s'evidencien sobretot en els dos estreps del pas, els quals encara es conserven sencers malgrat les avingudes habituals de la riera. Els dos estreps estan recolzats sobre sortints de la roca natural que se situen just a peu de riera. Ambdós estreps, de pedra seca, estan fets amb pedra mitjana sense desbastar. Al centre de la riera, sobre el llit nu de roca, s'observa l'encaix quadrat d'un forat de pal en el qual encara es conserva part del pilar sobre el qual es recolzaven els travessers de la palanqueta. | 08299-115 | Sector Nord-est. El pla de la Segla | Les palanques era un dels sistemes que s'utilitzaven antigament per travessar el riu. Com en el cas de les passeres, fetes amb pedres, els taulons de les palanques només permetien el pas a peu. Sembla segons testimonis orals, que aquest punt havia estat utilitzat per picadors i gent del ròssec de fusta per creuar la riera. També aprofitat per veïns de la zona que volien creuar. Les palanques com les hortes, marges, quadres de bestiar i altres estructures civils són testimoni d'arquitectura popular del terme, que potser no rep la visibilització que poden tenir en zones més de secà o vinya, però que també són meritòries. | 42.1443700,1.9388800 | 412319 | 4666351 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72491-foto-08299-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els estreps estan en molt bon estat de conservació però coberts de vegetació. El camí per arribar-hi està pràcticament perdut. | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72492 | Monument homenatge al grup La Teia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-al-grup-la-teia | XX | El petit monument es tracta d'una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d'una combinació al·legòrica que combina tres idees marc. En primer lloc, les dues cares del teatre (riallera i trista). En segon, una flama simbòlica de l'activitat teatral viva i referència al nom del grup. I en darrer terme, dos espermatozoides que il·lustren la creació d'un grup nou en homenatge al 25 aniversari de la constitució del grup teatral, del qual el mateix J. Roca en formava part. L'element central del monument, les cares, està esculpit a partir d'un sol bloc de pedra al qual l'artesà ha sabut aplicar, a la roca dura, l'aparença d'unes cares toves que rellisquen de la peanya (efecte inspirat en els rellotges tous de Dalí). Les cares es troben recolzades sobre una gran peanya circular de pedra en la qual hi ha col·locada la inscripció amb lletres de bronze: 'COMMEMORACIÓ XXV ANIVERSARI GRUP LA TEIA 1973-1978'. La peanya està sobre un peu en forma de creu que divideix una gran jardinera feta amb blocs de pedra rectangulars clavats a diferent alçada. La jardinera està plantada d'herbes aromàtiques del país. El monument disposa d'alguns elements de bronze, fets de fosa, pel ferrer del poble R. Martínez, com la flama que corona el monument o les lletres. El monument està col·locat en un espai enjardinat al costat de migdia del Local Cultural, local polivalent i sala de teatre del poble. L'espai es complementa amb dos bancs i un arbre. | 08299-116 | Plaça del Local Cultural | La instal·lació de l'escultura es produeix l'any 1998. El motiu fou la commemoració del 25 aniversari del grup, però també, en record a la pèrdua d'un dels membres més importants al llarg de la seva trajectòria, Ramon Espelt. J. Roca és autor d'aquesta i d'altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l'autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica. Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d'endinsar-se en el treball directe de l'obra sense model. | 42.1376400,1.9333500 | 411853 | 4665609 | 1998 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72492-foto-08299-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Roca Serra | El monument compta amb una petita placa commemorativa: 'El grup cultural La Teia, en memòria de Ramon Espelt i Perarnau, per la seva dedicació i esforç en la continuïtat del grup. Vilada 1973-1978.' | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72493 | Canal de la central nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-nova | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica de la Sala. Es diferencia de la central més antiga, pròxima al molí del Cavaller i que va quedar sota les aigües de la Baells. Es tracta d'una obra d'enginyeria particular. La resclosa és aproximadament a uns 400 metre de la masia de la Sala. El salt fa funcionar una petita turbina elèctrica de manera discontínua. L'aigua que es recull de la font de Martins es canalitza amb un petit canal que segueix les corbes de nivell fins a una gran bassa allargada. Dita bassa es va omplint progressivament, té la capacitat suficient per fer funcionar el salt. El canal té un recorregut de 0,5 km aproximadament per un terreny boscós i amable. Les parets són revestides amb morter. | 08299-117 | Sector Oest. Entre Martins i la masia de la Sala | 42.1316800,1.8979900 | 408922 | 4664984 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72493-foto-08299-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En un punt intermedi es desvia part de l'aigua al torrent natural. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72494 | Marca del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marca-del-cami-ral | XVII-XVIII | La marca, o fita, es troba ubicada en un aflorament de roca situat al costat del camí ral. Es tracta d'una fita picada a la roca, constituïda de tres ratlles gravades a la pedra. Les tres línies estan orientades d'est a oest, paral·leles al camí ral. La línia central d'uns 40 cm aproximadament de llargada i entre 3 i 5 cm de profunditat. Les dues ratlles laterals són d'uns 25 cm aproximadament i una profunditat similar. | 08299-118 | Camí ral de Vilada. Entre Bertrana i el molí del Cavaller. | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (variable per la qual ens decantem referent a la present marca). | 42.1295400,1.9135400 | 410204 | 4664730 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72494-foto-08299-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A poca distancia una estaca vermella marca el mateix punt. Desconeixem exactament quines propietats o límits està dividint i la vigència. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72496 | Casa del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-camp-del-bosc | XVIII-XX | Estructuralment l'edifici està ben conservat però l'interior està obert i amb molt mal estat. | Al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de Baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per: la resclosa i el molí del Camp del Bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la fàbrica dels germans Ferrer. Abans de la construcció de la primera nau de la fàbrica hi havia, també al costat de l'antic molí del Camp del Bosc, la casa pròpiament dita del Camp del Bosc. L'edifici és de planta baixa, pis i golfes, malgrat que per la seva posició al terreny, la façana de tramuntana només sobresurt dos pisos. La teulada és a doble vessant, amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la de migdia. Actualment, l'edifici està completament modificat després de transformar-se en habitatges per la fàbrica. La casa disposa d'una ampliació adossada a llevant. L'element més destacable és l'escala exterior feta amb volta catalana que dóna accés a les golfes, que foren transformades també en habitatge. | 08299-120 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica germans Ferrer. | La casa del Camp del Bosc va tenir una vida paral·lela a la del molí i fàbrica. Possiblement d'origen modern, quan es privatitzaren els emprius, la casa s'integrà a l'explotació de la fàbrica a partir de la seva construcció. A mitjans de segle XX, es va transformar en habitatges al servei de la fàbrica. L'antic Molí del Camp del Bosc va moldre fins a finals del segle XIX, moment en què s'instal·là la fàbrica dels germans Ferrer, de la mateixa manera que la casa va mantenir la seva activitat agrícola fins a l'aparició de la fàbrica. La fàbrica tèxtil assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72496-foto-08299-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72497 | Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-terrers | VVAA., Itineraris geològics del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Centre d'estudis Geològics Valentí Massachs. 1981. Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Jaciment fossilífer de l'Eocè prepirinenc esdevingut clàssic. Els fòssils que conté permet considerar-lo del Biarritzià inferior o el Lutecià superior. El jaciment dels Terrers de Vilada es troba poc abans d'arribar a la població des de Berga, en forma d'una clapa grisa entre el boscam en un vessant que mira a la dreta de la carretera. Des de cal Tunic hi ha una pista que ens deixa pràcticament al jaciment, si bé l'accés a peu és un passeig curt i agradable. Al llarg de tot el recorregut des del viaducte de Vilada sobre l'embassament de la Baells resta a la nostra dreta el curs de la riera del Merdançol. La construcció de la nova carretera per esquivar les aigües de l'embassament de La Baells, va portat a excavar profundes trinxeres, que exhibeixen abundància de dipòsits de sedimentació de prou interès per a reconstruir les circumstàncies del dipòsit de tot el gran gruix de material marins i continentals correlatius a l'erosió dels relleus del Prepirineu. La presència és abundant de nummulits, assilina, bivalves, gasteròpodes, equínids, i crustacis junt amb el material denominat argilenc. | 08299-121 | Sector dels Clotassos. Davant de cal Jordi. | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. Els típics de Vilada són: Eupagatus cossmanni (Lambert) (1), Pyrazus angulatus (Solander) (2), Shizaster spado (Lambert) (3), Colneptunus hungaricus (Lorenthey) (4), Meretrix cfr incrassata (Sowerby) (5), Eufistulana chiai (Vidal) (6), Cardita cfr. Dufrenoyi (D'Archiac) (7). | 42.1338700,1.9235900 | 411041 | 4665200 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72497-foto-08299-121-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Associació faunísitca: -Eupatagus cossmanni -Schizaster spado -Callinassa edwarsi -C. Fraasi -Ctenocheles burlesonensis -C. Cultellus -Eocalcinus eocenicus -Retropluma -cenica -Stendromia calasanctii -Micromaia margarita -Colneptunus hungaricus -Pericanthus dalloni -Pilumnoplax urpiana -Hepatiscus poverelli. | 123 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72498 | Jaciment de la Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-ribera-de-vilada | Jaciment de Vilada. Inventari Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya. | Peix fòssil en el terme municipal de Castell de l'Areny. Presenta un bon estat de preservació. El punt de la troballa és d'edat Lutecià (Eocè mitjà, 40 a 48 MA), pertanyent la roca a la Formació Vallfogona, i tectònicament situat en el Mantell del Cadí. Aquesta formació és la mateixa del jaciment de Borredà, a on en els anys 80 paleontòlegs aficionats i estudiosos van recuperar una vintena de peixos fòssils al nord de Borredà, en la Formació Vallfogona. Dos d'aquests peixos estan exposats en l'Espai d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga, estan la resta dipositats en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, a on foren cedits pel seu estudi. La Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona (Carrillo, E., 2012). Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) interpreten els nivells de turbidites com sedimentació marina de poca fondària (>;100 m) propera la costa, i destaquen l'absència de restes de vida bentònica, mentre que hi ha presència de microfauna de procedència continental, fulles d'arbre i s'ha trobat una formiga: la fossilització dels peixos ha succeït en un solc turbidític de fons anòxic sense registre bentònic, i la presència de restes microfòssils continentals haurien estat aportades per les esllavissades. Gaudant, J. & Busquets, P. (1996) van determinar dos holotipus en el jaciment de Borredà: - Spratelloides eocaenicus nov. Sp. (Ordre Clupeïformes, Família Dussumieriidae, Gènere Spratelloides Bleeker) holotipus 25684 MGSB. - Gobius? Praecursor nov. Sp. (Ordre Gobioidei, Família Gobidae, Gènere Gobius Linné) holotipus 25678 MGSB. També troben peixos de l'Ordre Percifomes i Subordre Percoidei, però no poden progressar més en la seva classificació taxonòmica. La troballes a Borredà de peixos gòbids constitueixen les més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. | 08299-122 | Ribera de Vilada. Al límit del terme municipal amb cal Xiu | El context del jaciment ens situa en un règim marí, una mica apartat de la costa, un xic profund, on l'aigua era mansa, o sigui d'un medi d'escassa energia. La costa, al moment del dipòsit dels materials que constitueixen el jaciment, era a uns quants quilòmetres al Nord, com a conseqüència d'una transgressió marina. La varietat de fòssils és molt gran. El maig de 2016 es rep en el SAP comunicació i consulta per e-mail de la Oficina del Patrimoni Cultural, Àrea de Presidència, de la Diputació de Barcelona (OPC-DIBA), sobre la descoberta d'un peix fòssil. | 42.1519200,1.9456000 | 412885 | 4667182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72498-foto-08299-122-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml