Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72549 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-0 | XVIII-XX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat pròxim al torrent de la font del Racó, està orientat a migdia i segueix en línia descendent les cases pròximes al torrent (cal Berenguer, cal Bernat, la Casanova, cal Diego, etc.) fins a la riera de Vilada. L'edifici és de planta quadrada. Tot l'edifici es troba en un mateix replà sense tenir cap façana parcialment excavada. Ha estat completament reformat. L'exterior està arrebossat i les finestres ampliades contemporàniament. No es poden veure els materials originals de la casa. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada i no disposa de cap cobert annex. | 08299-173 | Torrent de la font del Racó. Sota cal Berenguer | Masia de mitjans-finals del s. XVIII, segons la propietat es dataria de l'any 1751. Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i amb feixes del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La proximitat amb el torrent en justifica la ubicació. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Casanova, juntament amb cal Mitger, una partida de terra coneguda amb el nom del Porxo, una altra casa coneguda com la Torre i el mas Bernat com a propietats de Ramon Prat i Roset. Posteriorment, amb documentació de mitjans del s. XIX de relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, es manté la relació de cal Bernat relacionada amb la Casanova, fet que ens fa pensar que podria tractar-se d'una petita masoveria d'aquesta en aquella època. | 42.1356900,1.9321600 | 411752 | 4665394 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72549-foto-08299-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72550 | Cal Pere Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-massana | XVIII-XX | Es tracta d'una masia situada per sota de la casa de cal Vilalta. El mas es compon d'un habitatge amb un cobert annex i un segon cobert exempt. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i sota teulada. La coberta de teules és a doble vessant i el carener està orientat paral·lel a la façana principal de migdia. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairats. Gairebé la totalitat de la façana disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. La façana principal és la façana de migdia. El conjunt és d'un notable interès estètic. Les portes i finestres de la planta baixa i 1r pis estan refetes amb grans blocs de pedra (llinda i brancals) sorrenca escairats i repicats. És especialment interessant la llinda recta de la porta d'entrada. Inscrit a la pedra hi trobem: 'FETA PER JHP MASSANA Y CAMPRVBÍ PARAIRE / ANY 1804' i un cristograma al centre. Per sobre la llinda un petit arc de descàrrega es mostra per sota de l'arrebossat de calç. També a la llinda de la finestra del costat de la porta hi trobem una inscripció amb la data 1786 flanquejant un cristograma. Les finestres del primer pis també han estat refetes amb llinda i brancals de pedra sorrenca i repicada, tant les dues de la façana de migdia, com la de ponent. La que trobem sobre la porta és la més elaborada, la qual encara conserva l'ampit. Finalment al 2n pis o golfes, s'hi observa una eixida de bona presència, que ocupa la meitat de la façana de migdia, amb barana de fusta. Per altra banda, a ponent s'observen dues finestres més, una al 2n pis i l'altre sota teulada, ubicades en el mateix eix central. A la façana de llevant, remodelat, hi ha un cobert adossat al 1r pis, el qual hauria pogut tractar-se de l'antiga comuna de la casa. També s'observa a la planta baixa, restes d'un antic arc tapiat. La façana nord està retallant parcialment el terreny, i sobresurt a partir del 1r pis. A la casa hi ha tres coberts, dos dels quals estan adossats a la façana de ponent. El petit és de pedra amb coberta simple. El segon és una pallissa de majors dimensions amb coberta a doble vessant. Per materials situaríem aquesta construcció a finals del s. XIX o principis de XX. Finalment, el tercer cobert situat a migdia de la casa, sense elements d'interès, permet delimitar un espai que respondria a l'era del mas. | 08299-174 | C/ Salga Aguda, 7 N2-5 | Si prenem com a referència la inscripció de la casa, tot sembla indicar que estem parlant d'un mas de mitjans del s. XVIII, tot i que per característiques podria ser possiblement anterior. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita cal Pere Massana com a propietat de Josep Massana. La llinda també fa referència a la professió (paraire) la qual podríem vincular a les accions de reforma de la casa, al moment d'auge a mitjans del segle XIX per part del sector. Per altra banda, en documentació de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de Pere Massana relacionada amb la venda d'una feixa de terreny l'any 1853: venda d'un tros de terra de Josep Picas al terme de Vilada que comprèn des del camí que passa de cal Pere Massana fins al rec de cal Massana i confronta a orient amb terres de la rectoria, a migdia amb les de cal Massana i també amb les de cal Pere Massana. A ponent amb les de Pere Canal i Josep Comellas. A cal Pere Massana hi havia hagut el primigeni forn de cal Massana, fins que al tombant del segle XX es va construir la nova casa (on hi ha l'actual forn) i la família Cunill s'hi va traslladar, enduent-se el sobrenom de Massana. | 42.1371300,1.9346400 | 411959 | 4665551 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72550-foto-08299-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Disposa d'un pou a l'interior de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72551 | Cal Tuníc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tunic | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Completament reformada. | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. La casa es troba ubicada al replà al sector més a l'est dels Clotassos, al límit amb el canvi de vessant on es troba el gruix del poble de Vilada i a l'entrada del Bosc dels pins del metge Soler. La casa està orientada al nord-est (sent de les poques del terme que mostren aquesta orientació). L'edifici original era de planta quadrada i amb alguns coberts annex al seu voltant. L'edifici es troba acomodat en un replà situat en el petit coll d'entrada al poble pel sector oest. La casa ha estat completament reformada i ampliada, no obstant això, encara és possible veure alguns elements de l'estructura original i paraments. Els murs estan bastits de pedra sense desbastar i amb grans rocs cantoners escairats. L'edifici original sembla que hauria estat l'habitual de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener d'est a oest perpendicular a la façana principal de llevant. | 08299-175 | Camí de Vilarrasa. Davant de la Torreblanca | La casa de cal Tuníc no diferencia molt en dimensions i característiques dels masos que al llarg del s. XVIII i inicis del XIX es van bastint al terme. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de 'cal Tunich' com a propietat de Josep Canal veí d'Avià. No obstant això, possiblement sigui un mas anterior, doncs apareix força referenciat en documentació del XVIII i XIX. A mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada, se cita la casa de cal Tuníc en una compravenda de l'any 1845 del mas Prat Gros, la qual confronta a orient amb terres de Ramon Comellas, cal Marquès, Ramon Prat i casa Berenguer. A migdia amb el mas Boixader, mas Prat i Camp del bosc, i a ponent amb casa i terres de Manel Casòliva, Josep del Prat Xic, cal Jordi, la Ferrera, la rectoria i cal Tuníc. La casa ha estat reformada als anys 10 del s. XXI. Botella MªR explica en el seu treball inèdit, 'El ressorgiment d'un poble' que l'any 1813 neix a cal Tuníc en Josep Soler Massana, primer membre de la nissaga de metges Soler i avi d'Àngel Soler i Daniel (1891). | 42.1348300,1.9284000 | 411440 | 4665302 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72551-foto-08299-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72552 | Font de Cal Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bep | XVIII-XX | No raja. Aigua no potable. | Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l'antiga fàbrica de cal Bep. Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur. Per la part interior del mur, i a partir d'una reixeta, s'intueix que existeix un petit dipòsit d'obra de la font. L'aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit. Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre. | 08299-176 | Cal Bep. | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La font era força concorreguda pels treballadors de l'antiga fàbrica, fins que l'aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions. Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d'abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s'observa sobre el terreny. Actualment no raja. | 42.1382200,1.9338900 | 411898 | 4665673 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72553 | Forn de Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-massana | XX | El forn de cal Massana és un forn centenari i generacional establert a Vilada a la casa de cal Massana. L'edifici és de planta rectangular, tot i que originalment sembla que hauria estat quadrangular. L'edifici primigeni respon a un edifici de planta baixa i dos pisos, tot i que actualment en disposa d'un tercer. La posició sobre el vessant del terreny situa el forn a la planta baixa de l'edifici que retalla el terreny a tramuntana i obre pel costat de migdia, permetent que l'entrada a l'establiment comercial i als habitatges sigui a peu pla per la cara nord. Ha estat completament reformat i pintat recentment. La façana principal és orientada al nord, a causa de la presència del pas de la carretera de Berga-Montesquiu, ara C-26. De la façana original, només s'ha preservat la porta d'entrada als habitatges i els dos balcons d'ampit que flanquegen un balcó central al 1r pis. Tots ells amb barana de forja amb motius geomètrics. Sobre la porta, una reixa de forja de ventilació mostra l'any de construcció de la casa (1904). La resta de façanes no mostren cap element destacable, i han quedat força tapades per les successives ampliacions. La coberta a doble vessant disposa el carener d'est-oest paral·lel a la façana principal. A la façana de llevant, s'observa perfectament l'evolució i ampliacions de l'edifici i els dels materials emprats en els paraments (pedra, maons i totxo). | 08299-177 | Teodor miralles 44 | El forn de cal Massana s'inicia l'activitat l'any 1904 en l'emplaçament actual. La vida del forn ha estat intergeneracional succeint-se de pares a fills com a negoci familiar des del seu inici. Actualment segueix el negoci Eduard Cunill Soler, per bé que anteriorment havien estat els forners, Ramon Cunill Soler, Ramon Cunill Ferrer i Ramon Cunill Puig. La família vivien on hi ha cal Massana Vell i allà ja hi feien el pa. Posteriorment, van comprar el terreny on hi ha actualment cal Massana i van fer el forn, la casa i la botiga. L'origen del nom doncs, prové del fet que la família abans s'estaven a cal Massana Vell i amb la construcció de la nova casa es van emportar també el nom. L'activitat inicial del forn ha anat ampliant-se amb la de l'establiment comercial i botiga. Durant la Guerra Civil i postguerra va patir les requises, confiscacions i l'empobriment general de blat, menjar, sabons, etc. (encara és visible l'amagatall de per guardar gènere). L'activitat ha estat principalment al poble, per bé que també se subministrava a altres punts de la comarca. A partir dels anys 2000 el negoci fa un salt obrint algunes botigues en altres poblacions com Berga, Gironella i Ripoll. | 42.1374000,1.9337600 | 411886 | 4665582 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72553-foto-08299-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72553-foto-08299-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'obrador i el forn es troben a la planta baixa. Actualment encara preserva en funcionament el forn de llenya original i mobiliari propi de l'activitat de la primera meitat del s. XX. El pa i les coques de forner han gaudit del reconeixement i nomenada a la comarca per part de veïns i visitants des de fa molts anys. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72554 | Font de cal Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-valldaura | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | En funcionament. | Font localitzada al peu del carrer Margançol, encofrada al mur de contenció de les feixes d'horts de casa Valldaura. Dita font es troba encofrada al mur i ens consta que disposa d'un petit dipòsit interior. L'estructura estètica de la font és molt senzilla. Feta amb un mur de maçoneria i pedra, incorpora una petita cornisa graonada de maons per la part superior. L'aixeta de la font, que és a uns 30 cm del terra, disposa d'una petita pica feta amb maons organitzats en semicercle, plans a la base i drets migenterrats al perímetre. Incorpora, gravat al morter flanquejant la cornisa de maons, la data de 1937 (molt poc visible). La font està orientada al sud. | 08299-178 | Carrer Margançol | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La data de 1937, en plena Guerra Civil, mostra alguns esforços del Comitè Municipal i del Govern de la República per oferir normalitat als veïns dins el context de Guerra. Seguint la directriu de mantenir el funcionament i 'normalitat' dels municipis, alguns dels esforços es van dirigir en la millora de serveis públics com l'aigua. És en aquest context que l'Ajuntament de l'època hauria intervingut a la font, ignorant ara com ara, en quin grau d'intervenció es va produir (construcció, reforma, sanejament, etc.). | 42.1381600,1.9334100 | 411858 | 4665667 | 1937 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram i la distribució de murs de pedra seca de contenció i el seu recorregut i cruïlla entre els c/ Margansol i Sant Josep, fins a la font. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72555 | Talla de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>SITGES X., Retaules barrocs desapareguts. Revista l'Erol. Núm. 94. (p. 40-42) 2007 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.</p> | XVIII | Bo. Netejada a mitjans del 2000 per la parròquia. | <p>Imatge barroca de la Mare de Déu del Roser aguantant el nen Jesús en braços. La figura de la mare de déu està dempeus sobre una peanya rectangular. Tota la peça és policromada (semblaria que no es tracta de la pintura original) menys algunes cintes del vestit i la corona que presenten daurats. Va vestida amb túnica roja i un mantell verd i blau sobreposat amb motius florals, que li cobreix quasi la totalitat del cos i que recull amb el braç esquerre. Li cobreix el cap un mantell gris pintat amb ratlles horitzontals. El Nen, de cos nu, porta només un bolquer roig, està assegut de costat i té el cap lleugerament frontal. El Nen aguanta amb la mà esquerra una esfera daurada i aixeca la mà dreta en senyal de benedicció. La figura de la Mare alça el cap i mira vers la dreta i de la mà dreta li penja un rosari. Les seves mides són 67 cm. d'alçada per 25 cm. d'amplada per 12 cm de fons.</p> | 08299-179 | Església Parroquial | <p>No es disposen gaires dades de l'origen de la imatge. La peça ha estat inventariada a inicis dels 2000 pel bisbat de Solsona, però no ha estat estudiada, ni documentada en context i cronologia. Testimonis orals del poble diuen que podria haver estat salvada de la crema durant la guerra per algun veí. Altres comenten que una veïna, de la qual no es recorda el nom, tenia un conjunt d'imatges a casa seva i va donar aquesta a la parròquia, ja que no n'hi havia cap. Posteriorment, i amb això sí que coincideixen les fonts orals, amb motiu de la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada a finals de la dècada dels 40, es va donar/retornar a l'església. Per altra banda, sí que hi ha documentat la presència d'un retaule barroc dedicat a la verge del Roser cremat durant la Guerra Civil. A continuació recuperem la descripció que Roig A, Fígols M i Sitjes X. van publicar a l'article 'Retaules Barrocs de la Comarca' i que Soca i Rumbo ja citen a la memòria de l'any 2002. Retaule del Roser (desaparegut): era un retaule situat en una capella lateral de l'església parroquial de Sant Joan de Vilada. Va ser cremat i destruït el 1936, en iniciar-se la guerra civil. Es tractava d'un exemplar del Barroc propi del segle XVII i, com a tal, tenia tres cossos o pisos sobre un sòcol. El pis inferior no comptava amb imatgeria; al del mig hi havia la Verge del Roser, en una fornícula central, i a les fornícules laterals, Sant Francesc d'Assís i Sant Xavier (la de Sant Francesc d'Assís devia ser una talla procedent d'un altre lloc, perquè era més petita de mides). Al pis superior s'hi veu una imatge femenina, santa o beata, no identificada. El conjunt és completat amb medallons amb bust i històries, amb columnes salomòniques, grans florers, etc. El cim és coronat pel Pare Etern. Aquest retaule destacava per la seva verticalitat i, per què tot i la profusió de la talla i la decoració, no arribava a ocupar tot l'espai de la capella. Segurament s'ajustava molt més a la capella originària per la qual va ser construït, ja que les dades que tenim procedeixen de fotografies dels primers anys del segle XX i, per tant, l'edifici ja havia estat objecte de modificacions el 1852. Aquest retaule molt possiblement va ser finançat per la confraria del mateix nom. Finalment, cal esmentar la controvèrsia per les diferències visibles a la fotografia del retaule de principis del s. XX i les característiques morfològiques de la imatge present a Vilada actualment. Segons el Dr. Francesc Miralpeix, s'escauria amb una imatge del segle XVIII, segurament pensada per a ser portada en processó, possiblement amb cadireta, perquè està completa per darrere i no balmada i alhora policromada. Per altra banda, el Dr. Joan Yeguas, concretaria la peça al voltant dels anys 1700-1730, segons es desprèn de l'estil del plec del mantell molt popular al darrer quart del s. XVII. Coincidint els dos, en el fet que es tractaria d'una peça per ser vista exempta. En conclusió, sembla clar, que no es tractava de la imatge present al retaule del Roser cremat durant la guerra, però es desconeix si es tracta d'una obra original de la parròquia de Vilada o d'origen desconegut.</p> | 42.1372300,1.9286400 | 411463 | 4665568 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72555-foto-08299-179-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Se'n desconeix la procedència ni autors. Per altra banda, el sant crist que penja sobre l'altar de l'església és força valorat per la parròquia, ja que va ser pagat per aportacions populars durant la postguerra. El cos va ser fabricat a partir de l'adaptació d'una menjadora de fusta. Núm. Inventari Bisbat de Solsona: 40709 amb data de 24-07-2014. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72557 | Fons documental Bertrana de la Biblioteca Universitat de Girona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-bertrana-de-la-biblioteca-universitat-de-girona | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D., i RAFART J., Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XX | La Universitat de Girona (UdG) custodia, des del 1997, la biblioteca i el fons personals de Prudenci i Aurora Bertrana. El Fons Bertrana conté llibres i manuscrits literaris originals tant del pare com de la filla. De tot el material inclòs dins el fons, hi podem localitzar un dibuix d'en Prudenci de la masia la Serra de Vilada, cartes tant d'Aurora com de Prudenci i algunes de les llibretes de les memòries d'Aurora que consten amb notes relatives a Vilada. | 08299-181 | Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona | Daniel Montañà i Josep Rafart, recullen bé a la seva obra Paradisos Rurals el pas de Prudenci i Aurora Bertrana. El recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Berguedà es compren entre la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Berguedà i Vilada. Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lències dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la família. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop més a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a conèixer amb els relats sobre els paradisos oceànics, va arribar al Berguedà seguint les petjades primer del seu marit i després dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona família. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Berguedà va trobar un paradís per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72557-foto-08299-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas Sala. INSITU S.L. | Prudenci i Aurora Bertrana | Tot el fons Bertrana dipositat a la UDG ha estat digitalitzat i és consultable a la xarxa. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72558 | Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer-0 | XVIII-XX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat al vessant (orientat a migdia) sobre l'actual zona esportiva del poble. L'edifici original era de planta rectangular. L'edifici, que està adaptat al desnivell, té la façana nord parcialment excavada al terreny de la qual només sobresurt un pis i sotateulada. Ha estat completament reformat i ampliat, i les característiques de l'edifici original no són visibles. L'edifici original era de planta baixa i pis amb la coberta a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. | 08299-182 | C/ Migdia 10(B) | Comparteix entorn, amb el barri de la Ribera, caracteritzat pel descens suau i esgraonat del vessant orientat a migdia on es troba assentat el poble. La casa de cal Berenguer, juntament amb la Casanova, o cal Bernat per posar alguns exemples, es troben paral·leles al rec de la font del Racó per tal de tenir accés a l'aigua. L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona i l'hauríem d'ubicar cronològicament a la segona meitat del s. XVIII. Documentalment, trobem citada la casa al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Berenguer com a propietat de Ramon Berenguer veí de Sant Jaume de Frontanyà. La casa també la trobem documentada a mitjans del XIX (1857) a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR en el qual se cita un inventari de la casa i pati de cal Berenguer propietat de Ramon Berenguer. Per altra banda, també ens podem remuntar una mica més, si prenem com a cita del cognom Berenguer, quan l'any 1772 H. Viladomat arrenda a Diego Puig i Berenguer les heretats de Viladomat, Bertrana i Sant Miquel. La proximitat de les cases de cal Berenguer i cal Diego, ens fa pensar que un origen comú d'ambdues cases vinculades a la figura de Diego Puig i Berenguer, malgrat que no ho podem confirmar. | 42.1360100,1.9318900 | 411730 | 4665429 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72558-foto-08299-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72558-foto-08299-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72558-foto-08299-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Il·lustrem la fitxa amb dues imatges antigues extretes d'una postal dels anys 60 del segle XX i una del fons fotogràfic de Joan Serra (finals dels 1980). | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72559 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XVIII-XX | La font raja, però la barreja d'estils i obres n'ha desfigurat molt l'estructura. | Font localitzada al carrer de la Vinya, ubicada una mica per sobre de la casa de la Vinya, a tocar del barranc, que a partir del c/ Teodor Miralles aproximadament, pren el nom del barranc de la font del Racó. L'estructura de la font s'ha anat modificant amb els anys. Actualment incorpora un safareig de ciment que malmet considerablement l'estètica del conjunt. L'obra pròpia de les millores introduïdes durant la II República es concentrarien amb el petit pilar al mig del qual brolla l'aigua mitjançant una aixeta i que està coronat amb una cornisa esgraonada de maons. Al voltant del pilar s'hi observa una estructura allargada també de maçoneria dividida en dues parts. Una amb funcions de pica, la qual recull l'aigua, i una segona meitat feta amb un banc corregut per seure. Per la part de darrere s'ha aixecat un parell de filades de pedra com a reforç de contenció del marge. | 08299-183 | Carrer de la Vinya | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. La font de la Vinya no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la font dels Bolets i de la font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. Per altra banda, aquesta font és documenta des del segle XVIII, quan era coneguda com a font del Rector, ja que es trobava en terrenys de la rectoria. Darrere de la font encara es conserva un monòlit amb la següent inscripció: '18+17 Per lo rector'. | 42.1379900,1.9294900 | 411534 | 4665652 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72559-foto-08299-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72559-foto-08299-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72559-foto-08299-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El monòlit de la font ha estat desplaçat uns metres amunt. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72560 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | Ha estat parcialment refeta a mitjans dels 2000. | Font localitzada a l'inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d'una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L'element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l'aixeta. Actualment està connectada a la xarxa d'aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l'aigua d'un pou ubicat al costat de la font. | 08299-184 | C/ de Mossèn Joan Aymerich | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. | 42.1369100,1.9319100 | 411733 | 4665529 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72560-foto-08299-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72561 | Cal Pep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-xic | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta en forma de T i està constituïda per planta baixa, pis i golfes. La façana principal la trobem orientada a migdia. En dita façana hi trobem l'element arquitectònic més destacat. Es tracta d'un porxo i terrassa porxada amb barana balustrada feta de maó situats a la planta i pis que donen sortida coberta a migdia. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, totes decorades amb rajola vidriada blava a mode d'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec d'obra decorat. A més a més, presenta unes grans pinyes ceràmiques que sobresurten per sobre el carener. | 08299-185 | C/ Teodor Miralles 61 | La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial és de l'any 1929. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni de l'any 2002, cal Pep Xic i la Torre Blanca (o cal Reguetó) van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal Climent, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Segons expliquen Costa i Tort, era propietat d'un dels molts germans Ferrer, la majoria dels quals es dedicaven als negocis tèxtils. Van ser els primers a continuar de manera moderna l'antiga tradició dels paraires. | 42.1376700,1.9351200 | 411999 | 4665610 | 1929 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72561-foto-08299-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa es troba envolta per un jardí molt treballat i adaptat al lleure i a l'esbarjo. El perímetre de la parcel·la és curiosament triangular. Al vèrtex hi trobem un portal d'entrada fet d'obra decorat amb dos pilarets i reixa central de forja. Al sector nord hi ha un cobert petit també de maons. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72562 | La Torreblanca (cal Reguetó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreblanca-cal-regueto | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta quadrangular i està constituïda per planta baixa, pis i golfes, i adaptat al desnivell del terreny. La façana principal la trobem orientada a tramuntana, sent la façana d'accés a l'habitatge amb un petit porxo que cobreix la porta principal. A llevant, un adossat construït posteriorment ha modificat l'estructura rectangular de l'edifici i n'augmenta la superfície de la casa. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, i a les golfes (tramuntana i migdia) uns finestrons rectangulars amb rajola vidriada blava a l'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. La coberta és a doble vessant amb una lleugera correcció de la inclinació inicial a la part baixa. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec esgraonat. | 08299-186 | Camí de Vilarrasa. Davant de cal Tonic | La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial, de l'any 1931. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de l'any 2002, la Torreblanca (cal Reguetó) i cal Pep Xic van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Diferents testimonis escrits diuen que sovint Àngel Soler i Daniel, Prudenci Bertrana i altres membres de la intel·lectualitat que residia o estiuejava al poble es trobaven a cal Reguetó per fer tertúlia. La torre pertanyia a la família Reguetó, un tractant de bestiar originari de Manresa. | 42.1345500,1.9288700 | 411478 | 4665270 | 1931 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72562-foto-08299-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72562-foto-08299-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa es troba envoltada per un jardí de grans dimensions i molt treballat amb una clara orientació al lleure i a l'esbarjo. Preserva l'esgraonat de les feixes del terreny i estableix diferents àrees obertes o de bosc més tancat. L'accés a la casa es fa mitjançant una gran portalada amb reixa de ferro forjat i dos grans pilars a banda i banda. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72563 | Cafè Pirinenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-pirinenc | SOCA, I. El cinema a Borredà i a Vilada, L'Erol, núm. 51, estiu-tardor, pàgs. 39-41. 1996 COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | La pintada uniforme de la façana ha amagat l'ús estètic del maó en alguns punts de la casa com les porxades. | L'antic cafè Pirinenc es troba ubicat al centre del nucli de Vilada, just sota la plaça de l'Ajuntament i al peu de la Carretera C-26 al seu pas per Vilada on rep el nom de c/ Teodor Miralles. Es tracta d'un edifici sobri del primer terç del segle XX el qual estava planificat a l'estil dels casinos i ateneus populars de l'època. Edifici de planta rectangular, disposa de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest. La façana principal és la façana de migdia. A la planta baixa s'organitzen dues parelles de grans finestrals rematats amb punt rodó amb un espai llis central que originalment era utilitzat per col·locar publicitat. La distribució del pis és similar i disposa de dos parells de grans finestrals de marc rectangular i un espai central buit. Les quatre obertures són portes que donen accés a un gran balcó continu amb barana de forja de barrots de secció quadrada. Tots els marcs originals de portes i finestres estan acabats amb maó per oferir un acabat més estètic. L'edifici és de pedra tot i que estava arrebossat. La posició de l'edifici i l'adaptació al terreny n'augmenta la singularitat perquè no hi ha un accés interior entre pisos. A la façana est, una graonada de pedra dóna accés a una porta amb arc de mig punt (ara tapiada). A sobre la porta un gran finestral rectangular il·lumina el pis. La façana de ponent és possiblement la més singular. A llevant també hi trobem una segona porta amb arc de mig punt. El desnivell entre carrer i plaça se salva amb unes escales de pedra adossades a la façana (llevant) exterior a través de les quals s'accedeix a la plaça de la vila. Al capdamunt de les escales hi trobem una segona porta de marc rectangular que dóna accés al 1r pis a peu pla des de la plaça. I l'element més singular és un pas elevat que sobrevola per damunt les escales i obre un segon accés a l'interior del pis des de la plaça. La façana nord no disposa d'elements d'interès. L'interior de l'edifici es caracteritza per ser dues grans sales obertes sense gairebé cap compartimentació. | 08299-187 | C/ Teodor Miralles 33 | Tal com descriuen Soca i Rumbo en la memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada de l'any 2002, sembla que la seva construcció es finançà a partir d'una subscripció popular d'accions, encara que, uns anys més tard, quedà només en mans dels accionistes majoritaris. Té una planta més o menys rectangular. La seva estructura ja deixa veure que no ha estat mai un edifici destinat a l'habitatge, sinó a diversos usos socials. El local ha acollit diverses entitats des de començament de segle i s'hi han portat a terme diverses activitats, especialment al primer pis, que va ser durant molts anys utilitzat com a cinema, amb el nom de Cine Pirenaico (més endavant anomenat Cine Picancel). Les entitats que hi van tenir la seu van ser el Centro Moral Recreativo Viladense i, posteriorment, l'Ateneu Nacionalista de Vilada. La planta baixa, sembla que s'ha utilitzat sempre com a cafè. Fins fa ben pocs anys el local del cafè, mantenia un estil tradicional i pintoresc, però en morir Joan Ferrer, l'últim cafeter, l'establiment es tancà. Al tombant de segle XXI, el primer pis va ser habilitat per l'Ajuntament de Vilada com a casal de gent gran i centre cívic, i la planta baixa hi ha instal·lat el dispensari mèdic. Segons expliquen Costa i Tort, a Vilada hi havia dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats. 'Ja ho hem vist en parlar de construccions anteriors: Vilada no era el típic poble muntanyenc només de pagesos i pastors, sinó que hi havia un important proletariat que treballava el tèxtil al bosc. A més caldria afegir-hi els homes que per misèria, per no haver d'anar a fer el soldat o per assegurar-se la subsistència, feien de miners a la Nou i a Fígols. Per tant, la conflictivitat social i l'enfrontament entre els proletaris i el grup dominant estaven assegurats. No és estrany, doncs, que malgrat que Vilada mai no hagi arribat als mil habitants, tingués dos metges i dos cafès, i fes dues festes majors. El cafè de Baix, avui tancat, era el dels Cacics. Estava al costat de Cal Vinyes'. En el treball de Botella MR ens descriu que el Dr. Soler i Daniel també era un home posat en política, va ser Secretari General de la Lliga Regionalista. 'En els anys en què en Soler va venir a Vilada la situació política començava a despertar consciències entre el jovent del poble que ja sabien de lletra i els diaris arribaven amb certa regularitat; els joves tenien criteri i opinaven sobre la situació del país. Això va fer que es creessin dos bàndols: els Cacics i els Esquerdats, els cacics eren els partidaris de la família Ferrer (Beps) i els esquerdats eren els partidaris del metge Soler. Estaven tant partits que inclús van arribar a fer dues festes majors alhora, els cacics ballaven a la sala que hi havia darrere el cafè de baix o cafè Picancel on després i durant molts anys va ser cine del poble, i els esquerdats feien el seu sarau darrere cal Gep, en una placeta que hi havia on ara hi ha la capella de Fàtima. En Soler va promoure la construcció del Casal Pirinenc, va ser una obra d'iniciativa popular. Les famílies compraven títols de propietat segons les seves possibilitats econòmiques; primer es va construir la part de baix que fou on s'ubicà el cafè Pirinenc i amb el temps es féu la segona fase, al pis de dalt, amb una sala polivalent. El 1921 es va fundar l'Ateneu Democràtic Nacionalista de Vilada, presidit pel Soler i Daniel, volia ser una entitat d'àmbit cultural'. | 42.1369500,1.9313300 | 411685 | 4665534 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72563-foto-08299-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72564 | Cal Teuler, cal Sabata i cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teuler-cal-sabata-i-cal-tuixent | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Les cases adossades de cal Teuler, cal Sabata i cal Tuixent (disposades d'oest a est respectivament) són un conjunt de 3 cases que actualment es troben el peu de la carretera C-26 a l'entrada oest del poble de Vilada pel seu costat nord, però que històricament es trobaven al peu del camí ral a Berga situat pel seu costat de migdia, on trobem les façanes principals. Cal Teuler i cal Tuixent disposen de planta quadrada, i cal sabata de planta rectangular sent el més gran de les tres. La coberta de totes és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest paral·lel a les façanes principals de les tres cases, que són a migdia. La Coberta és a doble vessant amb el carener orientat d'est a oest, tot i que a diferent alçada en cada cas. El conjunt de cases no mostren cap element singular a les façanes, més enllà de la particularitat de la concentració parcel·lària en un entorn despoblat. Edificis de planta baixa, pis i golfes o dos pisos. Les cases han estat ampliades de diferents maneres. A tall d'exemple direm que a cal Sabata s'ha aixecat la coberta, i que a cal Tuixent s'ha ampliat i aixecat el cobert adossat que forma part de l'habitatge. Tots ells disposen un perfil similar de porta simple amb llinda de fusta a la façana de migdia flanquejada per un finestró i finestres quadrangulars a les plantes. Els materials originals presents són la pedra, fusta i ceràmica a la coberta i també alguns paraments de tàpia. Les façanes de totes elles han estat arrebossades contemporàniament. A cal Teuler encara es pot observar les pedres cantoneres de la façana. Les cases s'abastien d'aigua del torrent dels Clotassos, tot i que també tenien pous com en el cas de cal Teuler. | 08299-188 | Entrada oest a Vilada. C-26 PK 157.300 | El conjunt de cases de cal Teuler, cal sabata i cal Tuixent, les podem situar amb un origen aproximat entre finals del s. XVIII i inicis del XIX paral·lel a la mateixa evolució de la resta del municipi amb cronologies similars. Ubicades al peu del camí ral, sembla que aquest factor n'hauria marcat el desenvolupament inicial, incloent-hi una d'elles, com antic hostal de camí ral. L'hostal de cal Sabata sembla que hauria funcionat a finals del s. XIX, no obstant això, hi ha dubtes de si es tracta d'aquest edifici, o d'una casa situada al costat de cal Pubill. Malgrat que la fisonomia actualment és diversa, originalment, les cases es trobaven alineades i arquitectònicament eren força similars. Documentalment, trobem citada les cases al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de cal Tuixent com a propietat de Salvador Comellas i 'can Taulé' com a propietat de Josep Selva. Amb molta seguretat, era una antiga teuleria del terme que va estar funcionant a mitjans del s. XIX. La teuleria la trobem documentada en diferents ocasions a l'índex de finques rústiques del terme de Vilada dipositats a l'ACBR. Concretament l'any 1852 se cita que Ramon Bars de Vilada fa una venda anual de terres de tres feixes entre els dos camins al poble. Dita venda afronta a orient amb la teuleria, a migdia en part amb la casa de la teuleria ipart amb la casa de N. Armengou, coneguda per cal Sampons, i a ponent amb terres de Cal Bars. Finalment, al nord amb terres de cal Canal. A la casa encara disposen d'algunes restes de rebuig de males cuites de teula. Cal mencionar que als anys 30, el conjunt de cases de cal Teuler, Sabata i Tuixent van ser motiu d'un dels esbossos de Prudenci Bertrana recollits a l'exposició del Museu d'Art de Girona de l'any 2017, en la qual s'observa la façana de cal Tuixent abans que s'hagués aixecat. | 42.1355200,1.9252500 | 411180 | 4665382 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72564-foto-08299-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72564-foto-08299-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72564-foto-08299-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Cal Teuler disposa d'un petit cobert annex a la casa que hauria tingut funcions de pallissa. Està fet de pedra, tàpia i coberta simple de teula. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72565 | Trinxeres del serrat del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-serrat-del-carme | XX | Parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-189 | Sector oest. Carena del serrat del Carme | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1426400,1.9206800 | 410813 | 4666177 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72565-foto-08299-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72566 | Fàbrica de Guix del Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-pradell | PICAS J., La fàbrica de guix de Pradell (Vilada). Revista l'Erol núm. 92 (p. 20-22). 2007. | XX | Explotació desapareguda. | La fàbrica de guix del Pradell és un aflorament de mineral de guix, a la part nord de la finca de Pradell, que fou convertit en una petita explotació industrial per transformar-lo en material de construcció. El lloc era força inaccessible i per buscar un emplaçament per a la fàbrica que fos de fàcil accés per als camions que havien de transportar els sacs de guix i al mateix temps que també fos senzill de portar-hi la matèria primera, a part dels forns i la pedrera, també es va dotar la instal·lació d'un telefèric de 300 m. aproximadament. Actualment queden poques evidències de l'explotació. La pedrera (terme de Borredà), algunes estructures i restes del forn. A continuació recuperem un resum de la descripció completa de l'explotació feta per Josep Picas i publicada a la revista l'Erol. 'L'arrancada de mineral de l'aflorament de roca es va fer mitjançant explosiu. L'explosió arrencava una quantitat de mineral suficient per a una o dues cuites. El material es carregava a una vagoneta que circulava sobre via un centenar de metres fins a arribar a l'estació superior d'un petit telefèric. El telefèric, que tenia uns tres-cents metres de llarg, era de tipus bicable. L'estructura era de pilones de fusta (de pins sense polir) que suportaven a la seva part alta dos cables d'acer de 16 mm de diàmetre que es fixaven a cada extrem a una estructura de fusta amb pedres que feien de contrapès dels cables. A cada un d'aquests cables s'hi penjava, mitjançant unes rodes, una vagoneta de fusta amb una capacitat de mig metre cúbic, i de cada una d'elles en sortia un altre cable d'acer, més prim, que feia la funció de cable tractor. A la part superior de la instal·lació hi havia un tambor doble, que enrotllava en una part un dels cables tractors, mentrestant en l'altra part, es desenrotllava el cable tractor de l'altra vagoneta; així, quan una vagoneta baixava carregada, feia pujar l'altra que era buida. Hi havia un sistema de frenada que regulava la velocitat. Quan les vagonetes arribaven a la part de baix, tocaven en un dispositiu i s'obria la tapa que hi havia a la part de sota; la pedra queia a terra. Aquesta tapa la tancaven quan la vagoneta tornava a dalt, i així s'estalviaven la presència d'un home a la part de descàrrega. El forn era situat al marge de sota on descarregaven les vagonetes, així la pedra descarregada ja era a prop d'on s'havia de col·locar. Era fet de totxos, amb una obertura a la part inferior, on es posava la llenya (extreta del bosc de l'entorn) per alimentar el foc. Dins el forn, es col·locava la pedra a mà, una a una, deixant espais entremig perquè hi circulés bé l'escalfor que produïa la llenya que es cremava a la part de sota. Habitualment s'encenia al vespre, així s'aprofitava la nit per fer la cuita, sota responsabilitat d'un home. La pedra cuita es molia en un molí de martells accionat amb un motor de benzina, aprofitat d'un automòbil. El guix mòlt, mitjançant un 'visenfi' accionat pel mateix motor, es traslladava a un dipòsit que a la part posterior tenia una caixa amb dues comportes, una a dalt i una a baix. El transport dels sacs de guix es feia amb camions, motiu pel qual es va prolongar la carretera que anava a la casa de Pradell fins al peu de la guixera.' | 08299-190 | Sector Gardilans. Nord de la casa de Pradell | Acabada la Guerra Civil, Francisco Picas 'Francisco de ca la Montserrat', va decidir posar en funcionament una petita explotació de guix a cel obert. Tot el disseny i construcció d'aquesta fàbrica de guix van ser fets pel Francisco, amb l'ajuda del ferrer de Vilada 'el Pepet de cal Martines', i d'un grup reduït de treballadors. Hi treballaven entre 8 i 10 homes, i l'any 1956 cobraven 9 pessetes alhora, que era més que a la fàbrica. En els orígens d'aquesta indústria no es disposava de molí per moldre la pedra, per tant, es carregava en camions i es duia a moldre a un molí de Berga on s'acaba el procés. En la darrera etapa, la transformació es va traslladar a una petita nau construïda a tocar de la carretera C-26 al peu de la cruïlla de la casa de la Coromina. | 42.1433000,1.9644200 | 414428 | 4666206 | 1940-60 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72566-foto-08299-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Un exemple de la diversitat industrial del terme. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 72567 | Cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbetes | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. 2002. Diputació de Barcelona. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | L'edifici de cal Barbetes consta de dos cossos oposats, que formen un angle recte. Possiblement. La seva disposició segurament es deu a l'intent d'adaptació al pas de la carretera. Juntament amb l'hotel Picancel, construït pocs anys abans, cal Barbetes manté un estil i similituds constructives, especialment en la utilització dels seus materials, bàsicament de pedra molt polida i ben disposada. L'edifici de cal Barbetes consta d'una planta baixa, sobre la qual s'aixequen tres pisos més. Es un edifici força modern, acabat de construir el 1928. La façana principal és la que trobem a migdia amb continuïtat a la façana de llevant. A cada planta trobem repetida la mateixa distribució d'obertures, alternant-se balcons, amb finestres quadrangulars i balcons d'ampit. Als balcons hi podem observar baranes de forja amb motius geomètrics. Només divergeixen de l'estil angulós de les obertures de la façana, les finestres ubicades en un petit tram de transició de la façana en les quals hi ha disposada una filada a totes les plantes d'una finestra rematada amb punt rodó a la planta. La coberta és plana amb un gran terrat i barana de ferro. Les façanes de ponent i tramuntana no disposen d'elements d'interès i es caracteritzen més com a façanes de distribució de serveis de l'edifici i per tenir unes galeries cobertes exteriors a cada pis. | 08299-191 | C/ Teodor Miralles 15 | Tal i com apunten Soca i Rumb a la memòria de l'any 2002, cal Barbetes, juntament amb l'edifici de l'Hotel es van bastir en un indret on hi havia hagut una modesta casa pairal, tal com mostren les fotografies de començament de segle, coneguda com la casa de la Fonteta, de la qual, molts dels seus materials van ser aprofitats. La construcció la van portar a terme els germans Marginet, per encàrrec de Ramon Camprubí, àlias Barbetes. Tanmateix, el projecte de l'edifici el va fer l'empresari Teodor Miralles i molts dels materials, com els totxos o els mosaics, també es van fabricar a la casa de la Farrera, de la seva propietat. Cal Barbetes ha estat sempre un edifici d'habitatges, tret d'un període en què va ser utilitzat com a sanatori del metge Àngel Soler. Darrerament, s'han portat a terme algunes reformes als pisos superiors de l'edifici que han modificat la configuració estructural dels interiors. També l'exterior, sobretot les façanes, s'han vist afectades i en alguns punts s'hi nota certa deixadesa (p. e. cables penjant o la cornisa mig caiguda). Cal fer notar que actualment la denominació de cal Barbetes no s'empra, però hem considerat adient deixar-ne constància. En alguns casos es fa referència a la Sucursal, però només per referir-se al bar- restaurant que hi ha als baixos. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). | 42.1370600,1.9297600 | 411555 | 4665548 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72567-foto-08299-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72568 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-1 | XIX | Es tracta d'un mas amb les característiques similars als presents en l'entorn agrícola i disseminat del poble. Ubicat a l'entorn dels camps de Vilarasa es troba entremig de les cases pròximes de cal Felip i cal Riera, i la casa de cal Pere. L'edifici és de planta quadrada i està adaptat al terreny en vessant, motiu pel qual part de la planta baixa està retallant el terreny pel costat nord. Ha estat completament reformada i s'ha afegit algunes ampliacions adossades a les façanes de ponent i tramuntana i llevant. L'exterior està completament arrebossat i no s'observen els materials constructius, per bé que creiem que són els habituals del país vists en moltes altres construccions. L'edifici original sembla que hauria estat constituït per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener de nord a sud, perpendicular a la façana principal de migdia. No s'aprecia cap element destacable a les façanes. La casa està isolada. | 08299-192 | Camí dels Camps de Vilarrasa | Mas de mitjans-finals del s. XVIII, segons documentació oficial dataria de l'any 1881. Comparteix entorn, amb els masos de cal Felip i cal Riera i cal Pere, l'entorn dels camps de Vilarrasa. Aquest paratge, segons Soca, el trobem documentat des del segle XIV. En documentació més recent i directament relacionat amb la casa, que no es pot datar amb precisió de mitjans del s. XIX relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita la casa de cal Manel en una compravenda de terra de l'any 1861 per part de Manel Casòliva al costat de la seva casa, a la zona de Vilarrasa del Prat Gros. Documentalment, trobem citat a Manel Casòliva amb propietat d'una casa al poble al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 però altres referències de cal Tuníc com a masos exteriors al poble (més a prop del nucli antic) ens fa pensar que no fa referència a cal Manel tal i on la coneixem avui. | 42.1318300,1.9243800 | 411103 | 4664973 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72568-foto-08299-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Completament reformada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72569 | Placa homenatge Bertobillo, Puertas i Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-bertobillo-puertas-i-vilella | VVAA. Seguint els passos de la Guerrilla. Ed. Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i Centre d'Estudis Josep Ester Borrà. 2017. VVAA. Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista / Grup d'Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia ; Barcelona. Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, DL 2012 | XX | La vegetació està ocupant tot l'espai. | Placa d'homenatge en el punt on foren trobats els cadàvers de Joan Vilella, José Puertas i José Bertobillo. A la plaça s'hi pot llegir: en record dels companys: 'José Bertobillo i José Puertas, miners de Fígols. I Joan Vilella, pagès de Sta. Eugínia. Capturats i torturats durant tres dies per la Guàrdia Civil i finalment assassinats. A l'empara de la Llei de Fugues. El 14 de novembre de 1949. Ni oblidem, ni perdonem. Marxa-homenatge als maquis. Moviment llibertari. Vilada 23-VIII-2004.' | 08299-193 | Sector oest. Antiga carretera de Vilada-Berga. Barranc entre Bertrana i Puigmorer | El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d'una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, qui els va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l'assassinat era haver col·laborat amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, l'única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. A Bertobillo i Puertas els van aplicar la llei de fugues i els van executar amb un tret al cap de matinada. Al costat d'ells dos possiblement ja hi havia el cos mort de Vilella, víctima de les tortures policials. Contemporàniament s'ha fet alguns actes singulars per recuperar la memòria dels tres assassinats. Des de l'any 1997 s'ha celebrat la Marxa-Homenatge als Maquis (Berga-Pedret- Les Canals de Sant Miquel- Santa Eugínia- Pedret- Berga) i en el context d'aquest itinerari entorn a alguns dels punts d'interès vinculats a l'activitat dels maquis de finals dels anys 1940, l'any 2002 es va col·locar dita placa. Posteriorment, l'any 2014, en commemoració del 65 aniversari de l'assassinat, Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, organitzà un acte d'homenatge a la Plaça de les Fonts, espai on havia estat ubicada l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Berga i on van ser torturats Puertas, Vilella i Bertobillo. | 42.1307600,1.9093100 | 409856 | 4664870 | 2002 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72569-foto-08299-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72570 | El Coll de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-de-la-mola | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XIX-XX | Completament enrunada. | Masia desapareguda la qual es trobava en un replà del terreny, conegut pròpiament com el coll de la Mola, ubicada en ple vessant a l'extrem oest del cap de la Solana. Tot el vessant de l'entorn està completament terrassat com en cara es pot veure. La casa està desapareguda. El material dels murs, com es pot veure a la fotografia de Joan Serra de finals dels 1980, era l'habitual de pedra i cantoneres desbastades visible a la majoria de construccions del territori. | 08299-194 | Vessant S-O del cap de la Solana | El mas havia estat tradicionalment una masoveria de la gran casa de les Eres de Gardilans. Documentada ja a finals del s. XVIII, tot i que possiblement anterior, era un mas típicament agrícola possiblement desenvolupat en un període de bonança econòmica del terme. En documentació més recent i directament relacionada amb la casa, de mitjans del s. XIX (1853) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita un inventari de Maria Comelles Heras y Muntades, esposa de Pau Anglerill y Farreres. La casa anomenada mas Eres de Gardilans o Comelles. A dins dels límits de la propietat s'hi troba una casa anomenada el Coll de la Mola, un molí, la casa de la Serra, la del Bosc, la casa de Comelles de Castell de l'Areny, i l'Era vella. | 42.1426500,1.9460900 | 412912 | 4666152 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72570-foto-08299-194-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72572 | Camí ramader de la Baells al Catllaràs ICR23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras-icr23 | CAMPILLO, X. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. 2007 | Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. | Aquest camí unia antigament el poble de La Baells amb el Catllaràs, passant per termes de Vilada, La Nou de Berguedà i Castell de l'Areny. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR23 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'El camí arrencava al Pont de Miralles, actualment desaparegut per la construcció del pantà de la Baells, així doncs el camí arrencaria del cap oriental del pont de la Baells. El camí va carenejant per l'esquena d'ase que fa de límit de terme entre Vilada i La Nou, passa pel Pla de Clarà i La Quadra. Segueix per la Plana del Castell i el Collet al peu del cingle. Continua passant per Casadesús, la Collada dels Pasquals, pel peu del cingle i per la Bauma Roja, la casa de Picamill, la Collada de Picamill i la Collada Alta de Picamill. El camí segueix pel Coll del Faig i el Coll de la Plana. Continua passant pels emprius de la Clusa i pel Cap de la Solaneta i per la termenal d'Espades, on podem trobar una fita i per la termenal del Clot, on podem trobar una altre fita de terme. El camí segueix per la carena del Serrat de Fulleracs i cap el Roc de la Clusa, la Collada de Sant Miquel i el Pla de la Clusa, ja en terme de Sant Julià de Cerdanyola, i la Roca de Catllaràs, on es bifurca el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà o cap al Coll de la Ceba.' | 08299-196 | Sector nord | Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Gaspar Cardona, Ramon Orriols Puigcasas i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72572-foto-08299-196-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Només una petita part del trajecte transita dins del límit del terme municipal. El tram de Vilada es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72573 | Camí ramader de la Baells al Catllaràs - ICR25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras-icr25 | CAMPILLO, X. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.2007 | Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre, s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla. Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Segueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08299-197 | D'oest a nord del terme, passant pel centre del poble | Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Gaspar Cardona i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72573-foto-08299-197-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En una nota de l'inventari es descriu que el camí servia per anar a buscar el camí que venia de Borredà. Era molt utilitzat pels ramats de les cases de sobre Vilada (Les Eres, Comelles, Roset). | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72574 | Camí ramader de Sant Miquel de les Canals a Vilada - ICR30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-miquel-de-les-canals-a-vilada-icr30 | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. | Aquest camí unia antigament el poble de Sagàs amb Vilada, passant pel mig de la difícil serra de Picancel. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR30 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'De Corrúbies el camí agafa en direcció a la Serra de Picancel, i passa per Sant Miquel de les Canals. Travessa la Serra de Picancel i va seguint aproximadament el Torrent de Sant Miquel, i surt a cal Mitger, inexistent avui per la construcció del pantà de la Baells. En aquest punt es creuava el camí procedent de Borredà i que portava al Pont de Miralles. Des de cal Mitger travessa una riera i segueix cap al Molí del Cavaller, des d'on s'enfila cap a la Coromina, on s'enllaça amb el camí que va cap al Catllaràs, i que segueix per sobre del poble de Vilada, vorejant el seu cementiri, i cap a la Clusa.' | 08299-198 | Sector sud. Picancel | Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Miquel Puig Ambrós i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72574-foto-08299-198-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A la fitxa de l'inventari es fa la següent acotació: Camí que utilitzaven els pastors que anaven de Sagàs a Vilada, fins fa poc hi passava un pastor de Sagàs (la Coromina, la Masó i cal Bars). | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72575 | La Taleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-taleia | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Completament enrunada. | Masia desapareguda la qual es trobava en un replà del terreny, conegut pròpiament com la Taleia, ubicada en ple vessant nord del Picancel, a l'extrem sud-oest del terme de Vilada. Actualment ha quedat molt aïllada per la construcció de l'embassament. L'entorn de la casa encara preserva part de les feixes graonades del vessant. La casa està ensorrada. El material dels murs, com es pot veure a la fotografia de Joan Serra de finals dels 1980, era l'habitual de pedra i cantoneres desbastades visible a la majoria de construccions del territori. | 08299-199 | Sector oest. Picancel | El mas havia estat tradicionalment una masoveria de la gran casa de la Sala. Documentada ja a mitjans del s. XVIII, tot i que possiblement anterior, era un mas típicament agrícola possiblement desenvolupat en un període de bonança econòmica del terme. Documentalment, trobem citada la casa al 1er cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Taleia, juntament amb el molí de la Sala, com a propietats de la masia de la Sala de Josep Masana. En documentació més recent i directament relacionat amb la casa, de mitjans del s. XIX (1852) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat al ACBR, se cita en un testament de Martí Masana de la Baells, se citen les masies de la Sala i la masoveria de la Taleia, com afrontacions de les seves propietats. | 42.1226200,1.8944000 | 408612 | 4663982 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72575-foto-08299-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72575-foto-08299-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72575-foto-08299-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El camí d'accés tradicional va quedar tallat amb l'embassament de La Baells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72576 | La Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinya | Cadastre de l'Ajuntament de Vilada de l'any 1766. Arxiu Municipal de Vilada. | XVIII-XX | Es tracta d'una masia a mig camí del camí que unia tradicionalment l'església parroquial i el conjunt de cases entorn de l'actual plaça de la vila. La masia pròpiament dita és de planta quadrada i s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes i un espai sota coberta. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. El carener no està centrat, possiblement degut a una ampliació al costat de ponent de la casa en el qual es va elevar l'edifici desplaçant-ne l'eix central de la coberta amb el vessant de llevant més llarg. Els murs de la façana estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Disposa de cantoneres de pedra sense escairar per tal de reforçar la construcció. Gairebé la totalitat de la façana de llevant disposa d'un arrebossat de morter de calç d'un to blanquinós. Les obertures de les façanes no sembla que s'hagin modificat a excepció d'una ubicada al primer pis de la façana de migdia i les dues portes d'entrada a l'edifici. En totes elles s'observa llinda recta de fusta. La façana principal, la de migdia, no presenta cap element destacable. A llevant hi trobem un petit cobert adossat. L'edifici està parcialment excavant el desnivell del terreny motiu pel qual la façana de tramuntana sobresurt per sobre del terreny a partir del 1r pis. A Ponent destaca un gran cavall sobre el qual es recolza el mur. | 08299-200 | Camí de la Vinya | L'activitat ha estat agrícola tradicionalment. Les característiques de la casa no varien gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, ja trobem citada la casa de la Vinya al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de la Vinya, com a propietat de Francisco Torner. Possiblement construïda a principis de segle. | 42.1376900,1.9303600 | 411606 | 4665618 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72576-foto-08299-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72576-foto-08299-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72576-foto-08299-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposa d'un cobert a l'altre costat del camí, de pedra, que possiblement tenia funcions de pallissa, de dos nivells oberts a llevant amb coberta simple. L'edifici és de bona factura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72577 | Ca l'Hermano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhermano | XX | Es tracta d'una casa d'aire senyorial transformada al primer terç del segle XX a partir d'un antic mas. La casa de ca l'Hermano es troba actualment a tocar de la carretera C-26 al seu pas per l'interior del nucli de Vilada on rep el nom de C/Teodor Miralles. Originalment però, es trobava a tocar del camí a Borredà. La casa pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Amb la reforma dels anys 40 els baixos van perdre el seu ús agrícola. El 1r pis es va convertir en planta noble i el 2n en pis del servei. Actualment s'han convertit en pisos independents. La coberta és de teules a doble vessant i carener orientat transversalment respecte a la façana principal que està orientada vers el sud. Les façanes actuals de la casa mantenen l'estat amb el qual es va deixar la reforma de la casa als anys 40. Les característiques principals són un arrebossat pintat de color blanc general, i l'ús de prefabricats de ciment simulant carreus de pedra per emmarcar i embellir totes les obertures dels baixos i planta noble. La façana més destacada és la façana de migdia, a la qual podem observar que les finestres del 2n pis estan disposades asimètricament a l'eix vertical de la casa amb dos grups de 3. A orient amb punt rodó i rectangulars a ponent. A les golfes, aquí si centrades a l'eix vertical de la casa, trobem una sèrie de tres finestrons decorats amb un aplacat de ciment com l'utilitzat als baixos, i totes elles rematades amb arc de mig punt. L'únic element original de l'antic mas present visible exteriorment a la casa és la porta d'entrada original la qual encara conserva carreus i llinda de pedra sorrenca amb la inscripció de la data 1824 dividida per un cristograma al centre. Dues finestres de nova obertura flanquegen la porta. A la planta baixa hi ha una segona entrada, apte per una tartana o vehicle, decorada amb l'aplacat de ciment que el corona un arc rebaixat. El garatge disposa de dues finestres quadrangulars que el flanquegen. En qualsevol cas l'element més destacat de tot l'edifici és un gran rellotge de sol ubicat entre el 1r i 2n pis i que condiciona la distribució asimètrica de les obertures a partir de l'eix central de la façana. A la resta de façanes hi podem observar diferents finestrals mantenint l'estil estètic i arquitectònic en funció de si és 1a o 2a planta. La casa disposava d'una escala exterior a la façana nord, que fou eliminada amb la construcció de la carretera. | 08299-201 | C/ Migdia núm.1 | L'activitat ha estat històricament agrícola però amb la particularitat que també ha sigut estanc des de mitjans de segle XIX. Les característiques del mas no variaven gaire dels seus paral·lels a la zona. Documentalment, ja trobem citada la casa de ca l'Hermano al 1r cadastre de l'Ajuntament de Vilada (dipositat a l'AM de Vilada) de l'any 1766 en el qual se cita la casa de ca l'Hermano, com a propietat de Vicens Viñas. En documentació més recent, de mitjans del s. XIX (1840) relatiu a les finques rústiques presents al poble de Vilada dipositat l'ACBR es descriu una peça de terreny anomenada l'era de ca l'Hermano que afronta a orient amb la casa de Josep Viñas, a migdia amb el paller, a ponent i nord amb les terres del venedor Josep Prat i Canal i el camí real a Borredà. La casa de ca l'Hermano fou venuda després de la Guerra Civil Espanyola a l'amo de la fàbrica de xocolata Sultana, Sebastià Guitart. Guitart va efectuar la gran transformació i reforma gairebé completa de la casa a un casal senyorial i benestant. Guitart fou propietari de la finca fins que passar a mans d'Agustí Montalt i Costa a mitjans dels 60 fruit de la fallida empresarial de Xocolates Sultana. Posteriorment la família Viñas va recomprar la casa al mateix Montalt. | 42.1367500,1.9319900 | 411739 | 4665512 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72577-foto-08299-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72577-foto-08299-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La casa disposa d'un pati / jardí tancat per un mur de pedra. El jardí disposa de dues d'entrades. Pel costat de ponent, l'entrada noble a la casa amb un gran portal. A llevant, un portal més senzill amb reixa de forja que dóna accés als vehicles de la casa mitjançant. El pati interior es troba a diferents nivells alternant-se espais verds amb enllosat de pedra. La casa disposa d'un pou exterior, ara amb funcions decoratives, fet amb un gran brocal de pedra i arc de ferro forjat. El pou està connectat interiorment a la casa amb una atractiva font decorativa feta de rajoleta de valència decorada. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72578 | Rellotge de sol de cal Sultana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sultana | XX | En perfecte estat. | Rellotge de sol dividit per dues parts. A la meitat superior hi trobem el rellotge, i a la part inferior una escena decorativa de caça. El conjunt es troba esgrafiat i pintat sobre el rebossat de la façana de la casa. El rellotge és de caire quadrangular. Disposa d'un marc quadrat decorat amb motius geomètrics amb un arc a la part superior. Orientat a migdia, les marques horàries es divideixen de les 3 a les 7 del vespre per bé que alguns estan dibuixades amb un cos més petit, creiem que per un motiu més estètic que d'utilitat. La numeració és llatina amb un gnòmon de vareta. Al centre per sobre el gnòmon hi ha dibuixat un sol amb rostre. El gnòmon està col·locat a la boca del sol. A la meitat inferior hi trobem el lema 'casso les hores al vol amb la polvora del sol'. A sota del lema hi observem un caçador, com si d'un gravat de finals del s. XVIII inicis del XX es tractés. A l'escena es mostra un caçador amb barret i capa, calça curta i botins. L'home porta un conill penjat del cinturó i acaba de disparar una arma llarga, possiblement d'avantcàrrega tipus mosquet del qual surt fum del canó. El sobrevolen 3 ocells. També se'ns mostra un mica d'entorn caracteritzat per un terreny planer amb un herbassar als peus. | 08299-202 | Façana de ca l'Hermano. C/ Migdia núm.1 | Hem denominat el rellotge de sol com a rellotge de sol de cal Sultana (no de ca l'Hermano) pel moment de construcció del mateix rellotge. Històricament, la casa on es troba el rellotge de sol ha estat coneguda com a ca l'Hermano, com a mínim des de mitjans del s. XVIII. No obstant això la finca fou venuda després de la Guerra Civil Espanyola a Sebastià Guitart, propietari de la fàbrica i marca de Xocolates Sultana. Guitart feu reformar l'antiga casa de ca l'Hermano en un casal senyorial de l'època, moment a partir del qual l'edifici va començar a ser conegut popularment com a cal Sultana. Anteriorment, en el mateix espai on es troba ara el rellotge, s'hi trobava la comuna de la casa, que fou retirada amb la reforma de l'edifici, ocupant el rellotge aquest espai. Actualment, es pot veure un termòmetre de planxa lacada a l'exterior de la façana de cal Viñas publicitat de l'antiga casa de Xocolata Sultana. | 42.1367500,1.9319900 | 411739 | 4665512 | 1940's | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72578-foto-08299-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72578-foto-08299-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72579 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a cal Barbetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-cal-barbetes | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 / Barcelona 1941 / Aquest poble, ...., ha crescut al peu d'una carretera. Forma un sol carrer de cases noves entre les quals trobareu dos hotels de bona aparença... AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En un pis d'aquest edifici, anomenat antigament La Sucursal, l'esclat de la guerra civil va atrapar-hi en Prudenci Bertrana. L'Aurora hi va arribar al cop de pocs dies (agost 1936).' | 08299-203 | C/ Teodor Miralles núm. 15 / Cal Barbetes | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1370500,1.9298300 | 411561 | 4665547 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72580 | Placa commemorativa de l'any Bertrana a les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lany-bertrana-a-les-eres-de-gardilans | VVAA. Prudenci Bertrana, pintor. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 MONTAÑÀ D. i RAFART J. Paradisos rurals: el Berguedà en la vida i obra de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana. Valls: Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 VVAA. Prudenci Bertrana i el Berguedà. Revista l'Erol. Núm. 134 Hivern 2017. | XXI | Placa commemorativa de ferro dedicada al record del pas de Prudenci i Aurora Bertrana pel poble. A la placa s'hi pot llegir: ' PRUDENCI BERTRANA I COMPTE / Tordera 1867 /Barcelona 1941 / ... la naturalesa ha fet prodigis, roquissars infernals, engorjats i precipicis .... amb obacs de pinss, tous de falgueres i maduixeres.' AURORA BERTRANA I SALAZAR / Girona 1892 / Berga 1974 / En aquesta casa hi va trobar la comprensió i l'afecte d'una autèntica família, els Anglerill-Espelt. 'Les Eres de Guardiolans és el lloc on penso i escric les meves obres, el refugi d'una vida laboriós a i difícil, la pau, el repòs i l'amor'. | 08299-204 | Casa de les Eres de Gardilans | Placa col·locada per Òmnium Cultural amb la col·laboració del Consell Comarcal i l'Ajuntament de Vilada en commemoració de l'any Bertrana. La família Bertrana havia residit a la finca. | 42.1323000,1.9551600 | 413648 | 4664994 | 2019 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Identificat recentment des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el dibuix de la masia que es veu a la placa és de Prudenci Bertrana i és una versió de la masia de les Eres de Gardilans. Aquest dibuix fou utilitzat com a revers dels bitllets de 50 cms. emesos per l'Ajuntament de Vilada durant la Guerra Civil l'any 1937. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72581 | Placa commemorativa del metge Àngel Soler i Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-del-metge-angel-soler-i-daniel | XXI | 'Placa commemorativa de bronze dedicada al record del metge Àngel Soler i Daniel a l'entrada del bosc enjardinat arranjat per Soler com a espai de salut per als malalts ingressats a la seva clínica. A la placa s'hi pot llegir: 'L'Ajuntament de Vilada en record del Dr. Àngel Soler i Daniel, 1891-1972. / LA MUNTANYETA com deia l'avi o el BOSC DEL METGE com diu el poble. Al matí quan l'aire juga, fresc, llibert i cristal·lí tot el bosc és una caprici de concerts i fantasia. Pinta el sol, la 'muntanyeta' de claror i policromia, espurneig de fulles verdes amb perfum de romaní. És el bosc com un mirall on es miren les imatges les empremtes, les paraules i el respirs dels pensament. I les flautes del record percudeixen els miratges quan ja són joia visible i caminen sota els vents. Des del punt més alt del bosc, com en sol ja es poden veure els cristalls d'aquells aigües que somniaven 'ahir' i fulguren cara als pins com un vers que no es pot creure al matí quan l'aire juga, fresc llibert i cristal·lí. És un somni que perdura com un cant d'eternitat. Mercès avi per l'ofrena, pel jardí que tu has sembrat. Maria S. Farell.' | 08299-205 | Camí de Vilarrasa. Entrada del parc del Bosc del metge Soler | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villarosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. | 42.1345900,1.9285500 | 411452 | 4665275 | 2018 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72581-foto-08299-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72582 | Goig de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan | XIX | Els goigs dedicats a Sant Joan de Vilada actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabanza del Gloriós San Joan Baptista, Patró de la parròquia de Vilada bisbat de Solsona', la lletra de la tornada diu: 'Puix lo Poble de vilada/vos honra, y en Vos confia,/ siau de tots llum, y guia / en esta mortal jornada.' | 08299-206 | Fons documental Sol-Torres / Universitat de Lleida. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 1800 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72583 | Missa de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-santa-magdalena | XII-XXI | La missa de Santa Magdalena se celebra cada any el dia 22 de juliol a l'església de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment aquesta celebració ha viscut una revifada participativa amb veïns de Vilada que s'acosten a la petita església, prenent un aire d'aplec que necessitarà alguns anys més per consolidar-se com a tal. Els darrers anys, els congregats s'han reunit i celebrat a la missa a l'exterior, pel mal estat de l'edifici i la instal·lació d'unes bastides estructurals a l'interior. Aquest fet, circumstancial, quedarà resolt a partir de la imminent restauració de l'edifici. Amb motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08299-207 | Església de Santa Magdalena de Gardilans | Antigament, l'església de Santa Magdalena havia estat església parroquial del nucli de Gardilans. Amb els anys, va passar a ser sufragània de Sant Joan de Vilada, però mantenint les atribucions d'església de referència per tots els veïns del barri de Gardilans. Això es manté fins a mitjans del segle XX, quan encara es feia missa cada diumenge de mes. A partir del despoblament rural de la segona meitat del s. XX, aquestes misses es van anar reduint a quedar-ne dues. Només per Sant Isidre (patró dels pagesos juntament amb Sant Galderic) i Santa Magdalena. Actualment es manté la missa de Santa Magdalena. El manteniment del culte es deu sobretot a la implicació de dues de les cases grans del barri, les Eres de Gardilans i el Pradell, els quals s'anaren repartint successivament l'organització de la missa i el dinar del capellà. Durant la celebració no es fa cap benedicció del pa, del terme ni similars. Antigament s'havia ofert als assistents a la sortida alguna flor silvestre a la qual es responia amb la voluntat, però sense un caràcter més destacat del que hom podia trobar en altres misses d'arreu. La implicació de l'Associació de la Gent Gran de Vilada, ha motivat la revifada actual amb la voluntat de consolidar el 22 com a aplec de Santa Magdalena. | 42.1380600,1.9560500 | 413729 | 4665632 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72584 | Fons de Vilada a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vilada-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els quals s'inclou documentació referent al municipi de Vilada, entre els quals: - Els fons vinculats a la Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà, el Consell Comarcal de Muntanya i del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells amb documentació vinculada a partir de la segona meitat del segle XX. - Fons del Jutjat de I Instància i Instrucció de Berga, així com del Jutjat Instructor Provincial de responsabilitats polítiques. -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins al més recent que és consultable que actualment és del 1914. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Vilada. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra'. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. Dins l'apartat de col·leccions, hi trobem un fons específic de postals del s. XX de Vilada. També és possible que es puguin identificar documents vinculats a la col·lecció de programes. Per altra banda, als fons personals, com en el cas del Fotògraf Deseuras també és possible que s'hi puguin localitzar imatges del terme, tenint en compte que la seva activitat fou d'àmbit comarcal. | 08299-208 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1372000,1.9311000 | 411666 | 4665562 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72585 | Castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toudell | <p>AAVV. (1969). Els Castells Catalans. Vol. 2. Barcelona: Rafel Dalmau, editor. FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. VIGUÉ, J., dir. (1991). Catalunya Romànica: Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. 18., Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XII | En estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del Castell de Toudell es troben situades sobre un cingle, dominant el Camí Ral de Terrassa a Viladecavalls, la riera de Gaià i el Torrent de Sant Miquel. Es conserva part d'una cantonada de la construcció, fet de pedra sense escairar lligada amb morter de calç i disposada en filades regulars. Les pedres que conformen els angles són de majors dimensions. Al seu voltant trobem fragments de murs, així com les pedres que s'han amuntegat amb l'enderroc.</p> | 08300-1 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a 'Toldell'. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell ja és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, entorn el segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després va vendre a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5499500,1.9659100 | 413758 | 4600326 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72585-foto-08300-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es corrresponen amb les de Sant Miquel de Toudell. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 72586 | Mas Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueres | <p>BALLBÈ I BOADA, M. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls IV: Les cases de pagès de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba situat en una zona boscosa. Es conserven part dels fonaments i un mur de poca alçada, de pedra i morter de calç, del qual destaca un tram en 'opus spicatum'.</p> | 08300-2 | Torres Verdes | <p>El Mas Figueres està documentat de la primera meitat del segle XIII, quan era conegut com a Torreverda. En aquest moment, pertanyia al Monestir de Sant Llorenç de Munt. Sembla que fou aleshores que adquirí el nom amb què el coneixem, de la mà de Berenguer de Figueres, a qui l'abat de Sant Llorenç va donar terres i cases, entre les quals trobem el lloc de les Arenes, situat a la quadra de la Brumina. El Mas Figueres pròpiament dit no s'anomena fins el segle XV, quan l'abat de Sant Llorenç estableix a Francesc Mitjans, del Mas Guardiola, el mas de Figueres, situat a la Baromina de Sant Martí de Sorbet. En aquest mateix document es parla del seu mal estat, trobant-se ja derruït. Al segle XVI serà el fill de Francesc, Joan, qui es farà càrrec dels censos del Mas Figueres de la Barromina. (BALLBÈ I BOADA: 1995). Al llarg dels segles, aquest mas apareix associat a la Barromina, pel que algunes fonts han assimilat aquesta casa amb el conegut com a Castell de la Barromina. El parament del mur en 'opus spicatum' podria apuntar a aquesta teoria, però no s'ha pogut contrastar aquesta informació documentalment. Tanmateix, sí que queda clar que el Mas Figueres havia estat una casa forta.</p> | 41.5707500,1.9668400 | 413863 | 4602634 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72586-foto-08300-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72587 | Jaciment del castell de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | IX-XVIII | Es troba parcialment destruït. | <p>L'excavació arqueològica es va fer entorn el castell de Toudell amb l'objectiu d'aportar nova informació de la seva construcció. Com consta a les Cartes Arqueològiques, s'hi va fer una neteja superficial del sector A, on es va constatar un important enderroc de la torre del castell, i es van delimitar els seus murs. Aquesta part no va ser excavada, com tampoc no s'hi va trobar material en superfície. El mur conservat és fet de pedra irregular lligada amb morter de calç, i correspon a la cantonada nord de la torre. Les pedres que formen l'angle són de majors dimensions i es troben escairades. En una d'elles es van observar perforacions que podrien correspondre a un carreu romà, que s'hauria estat aprofitat per la construcció del castell. El sector B, corresponent a l'excavació dels seus voltants, també va consistir en la neteja i delimitació de murs. S'hi van localitzar tres murs perimetrals, dels quals el que es troba orientat al nord presenta una obertura i un pendent que comunica aquest sector amb el C. També es va localitzar un mur inèdit que és paral·lel al mur perimetral. En aquesta part, el material va trobar-se a nivell superficial molt barrejat, pel que no va ser significatiu per datar-ne les estructures. La intervenció arqueològica va permetre plantejar la possibilitat que el castell de Toudell s'hagués construït com una torre de defensa, que al llarg dels segles va evolucionar fins a una estructura defensiva complexa.</p> | 08300-3 | Polígon Industrial Can Mir | <p>El castell de Toudell depenia administrativament del Castell de Terrassa, i estava inclòs, junt amb les esglésies de Sant Miquel, Santa Maria i Sant Martí, dins la parròquia de Sant Pere de Terrassa. És possible que l'ermita de Sant Miquel fos la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers.Algunes fonts (AAVV, 1969) apunten que es tractaria d'una casa forta més que d'un castell, ja que en aquest territori també s'hi documenta la Barromina, de la Quadra Superior de Viladecavalls, de la Quadra Inferior de Viladecavalls i el de Toudell. La proximitat del Castell de Terrassa i la denominació indistintament que reben en documents de la mateixa època de domus o castrum apuntaria cap a aquesta hipòtesi. L'indret de Toudell ja apareix documentat al segle XI, en motiu de la compravenda d'un alou a Toldell. Tenim notícia que a mitjans del segle XII Alegret de Tuldell fa donació de l'església de Sant Miquel a Santa Maria i Sant Pere de Terrassa. El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudel. A mitjans del segle XIII, quan n'era amo Pere de Toudell, el castell és situat dins el terme del Castell de Terrassa. Més endavant, ja al segle XIV, el castell pertanyia a Romeu de Montornès, que poc després el vendrà a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores FERRAN (1991: 79).</p> | 41.5508300,1.9681400 | 413945 | 4600421 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72587-foto-08300-3-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 1754 | 1.4 | 1782 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 72588 | Camí de Santa Maria de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | Desaparegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta al marge de la carretera de Terrassa a Viladecavalls, consistent en paviment d'època romana. No aportava més informació ni s'ha localitzat la troballa.</p> | 08300-4 | Carretera de Terrassa BP-1212 | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. No es van trobar indicis que la confirmessin ni durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de l'any 1989 ni en una prospecció feta l'any 2004. Es tracta d'una zona altament edificada per on transcorren diverses estructures viàries, pel que probablement el jaciment ha estat destruït.</p> | 41.5576700,1.9829100 | 415186 | 4601166 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72589 | Jaciment de can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabassa | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XVII | Es desconeix el seu estat. Molt a prop s'està construint una autovia. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia d'una troballa feta a la serra de Can Cabassa, consistent en 'pondera' (peces de teler). En una prospecció posterior a la zona es va trobar en superfície ceràmica comuna romana i ceràmica blava catalana del segle XVII.</p> | 08300-5 | Masia de Can Cabassa | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> | 41.5378800,1.9558900 | 412906 | 4598996 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72589-foto-08300-5-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A la Carta Arqueològica consta que es desconeix la ubicació actual dels 'pondera' localitzats per Salvador Cardús. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72590 | Jaciment de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-coromines | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que sembla estar destruït, ja que coincideix amb part del traçat de l'autovia que s'està construint. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de l'existència d'un assentament romà prop de Can Coromines, sense aportar més informació. En una prospecció posterior es va trobar en superfície ceràmica romana i ceràmica blava catalana d'època moderna, així com material constructiu no especificat.</p> | 08300-6 | Masia de Can Coromines | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, on es va trobar material en superfície.</p> | 41.5412200,1.9565000 | 412961 | 4599366 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72590-foto-08300-6-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També rep la denominació de Jaciment de Can Colomines. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72591 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir-1 | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>En un primer sondeig arqueològic practicat a la zona no es va detectar cap troballa arqueològica. En una prospecció posterior es van trobar en superfície restes de 'tegulae' i ceràmica comuna, properes a la Sant Miquel de Toudell. Tot i que en aquesta zona també s'hi van localitzar restes arqueològiques, sembla que es tractaria de dos jaciments diferenciats força propers.</p> | 08300-7 | Polígon industrial Can Mir | <p>El jaciment apareix referenciat per J. Estrada l'any 1969, qui situa l'assentament romà a Can Mir de forma propera a l'ermita de Sant Miquel de Toudell. El sondeig efectuat el 1985 no va tenir cap resultat, però sí que en va tenir la prospecció feta el 1989 durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, trobant-se material en superfície. En la prospecció feta el 2004 en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona no es van documentar més restes.</p> | 41.5554200,1.9732400 | 414376 | 4600926 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72592 | Jaciment de can Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sanahuja | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Sanahuja, sense aportar més informació,</p> | 08300-8 | Masia de Can Sanahuja | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5328700,1.9399100 | 411566 | 4598456 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72593 | Jaciment de can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trias | <p>FERRAN, D. [et al.]. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, 1991. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/XV | Desaparegut. | <p>Pablo Gorina va documentar la troballa en superfície d'un petit dipòsit de material ceràmic. Dins la masia s'hi va localitzar restes de paviment d''opus testaceum'. També hi ha constància de la troballa de fragments de 'terra sigil·lada' sudgàl·lica. Al llibre d'Història de Viladecavalls, esmenta l'existència del següent material relacionat amb aquest jaciment: sepulcre de Fossa, enterraments ibèrics (destruïts), ceràmica ibèrica, ossos d'animals, dents i queixals de cérvol, cavall, cànids, etc; cendra d'ordi i ceràmica romana.</p> | 08300-9 | Masia de Can Trias | <p>La troballa apareix documentada per Pablo Gorina en una publicació del 1956. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús recull la informació de l'anterior. L'any 1968 el Sr. Masdeu va publicar al Diari de Terrassa la destrucció d'aquest jaciment per part de les màquines que treballaven fent la urbanització de la zona. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment. L'any 2004 es va fer una excavació arqueològica a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es documentés cap més resta.</p> | 41.5626000,1.9804400 | 414986 | 4601716 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72593-foto-08300-9-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El dipòsit de material ceràmic es troba al Museu Cartoixà de Vallparadís a Terrassa. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72594 | Jaciment de can Trullas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-trullas | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -III/V | El seu estat de conservació és desconegut. | <p>Salvador Cardús publicà la notícia de la troballa de sepultures romanes a la zona de Can Trullas, sense aportar més informació,</p> | 08300-10 | Masia de Can Trullas | <p>La troballa apareix documentada per Salvador Cardús en una publicació del 1964. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental de 1989 no es van trobar més indicis del jaciment.</p> | 41.5547700,1.9450400 | 412024 | 4600882 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72595 | Cova de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pedres | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>El jaciment es va localitzar en una petita cavitat situada sota el turó del Ros, de 12 metres de recorregut en fort pendent descendent. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, s'hi va trobar molta quantitat d'indústria lítica, formada per peces de penjolls cilíndriques, puntes de sageta de sílex, ganivets de sílex, plaqueta de sílex lacustre amb retoc bifacial i làmines de sílex gris de secció trapezoïdal. Entre la ceràmica trobada, trobem carenats, cordons llisos i nanses de llengüeta. Entre els objectes que formaven part de l'aixovar i ornamentació, trobem dos cercles metàl·lics i denes de penjoll, de fluorita, de petxina i de talc. Cal destacar especialment la localització d'una punta de sageta d'os amb aletes i peduncle, així com ossos i fragments de crani humà. Per les característiques de la troballa, sembla tractar-se d'una cova sepulcral del període Calcolític (-2200 / -1800).</p> | 08300-11 | Serra de Collcardús | <p>La cova va ser descoberta per la delegació d'Olesa de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, quan van retirar-se les pedres que cobrien la superfície de la cavitat.</p> | 41.5757200,1.9346000 | 411182 | 4603219 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72595-foto-08300-11-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72596 | Jaciment estació de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-estacio-de-viladecavalls | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | El seu estat de conservació és desconegut | <p>Al voltant de l'estació de RENFE de Viladecavalls s'hi van localitzar les restes d'una estructura amb pedra i morter i una canalització. No van aparèixer materials associats, pel que no es va poder datar l'estructura.</p> | 08300-12 | Urbanització Sant Miquel de Guanteres | <p>El jaciment es va posar al descobert l'any 1985 durant la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. L'any 2004, en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, es va fer una prospecció on no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.5637900,1.9575700 | 413081 | 4601871 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72597 | Jaciment de Sant Miquel de Toudell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-toudell | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -VIII/XV | L'espai es troba brut i ple de vegetació. Part del jaciment podria haver estat destruït, com també espoliat. | <p>Jaciment situat en un tall de terreny entre la carretera i l'ermita romànica de Sant Miquel. Tal i com consta a la Carta Arqueològica, Salvador Cardús va escriure sobre la troballa d'ossos, una amforeta i fragments de terra sigil·lada en aquest punt. Per la descripció que fa el mateix autor, sembla que s'hauria trobat una tomba amb túmul d''opus signinum', força comú a les necròpolis tardoantigues cristianes de la zona. Aquesta tomba podria datar dels segles IV a VII d.C., pel que apuntaria que l'origen de l'ermita de Sant Miquel és anterior al que està documentat. En aquesta prospecció, també es va trobar ceràmica ibèrica pintada i un pes de teler, que són les úniques peces que es té constància que s'hagin conservat del jaciment. En l'actualitat, l'espai és ple de deixalles i vegetació i, de manera esporàdica, s'ha localitzat algun fragment de tegulae, que també s'hauria aprofitat per als paraments medievals de l'ermita.</p> | 08300-13 | Ermita de Sant Miquel de Toudell | <p>La troballa va ser difosa per primer cop l'any 1956 per Pablo Gorina. Més endavant, el 1964, Salvador Cardús aportà més informació de les característiques del jaciment. Alguns autors han apuntat que l'ermita de Sant Miquel hauria estat la capella castral del Castell de Toudell, ja que es troben força propers. Després de les prospeccions arqueològiques practicades, hi ha indicis que Sant Miquel té uns orígens més remots, però no s'ha pogut confirmar aquesta teoria. L'any 2004 es va fer una prospecció a la zona en motiu de la construcció de l'Autovia Orbital de Barcelona, sense que es trobés material en superfície.</p> | 41.5526500,1.9701600 | 414116 | 4600621 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08300/72597-foto-08300-13-1.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72598 | La Tarumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tarumba | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat al paratge de la Tarumba, entre el barri de Can Turu i la carretera B-120. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'ha documentat la següent fauna: Insectívors (Lantanotherium sanmiqueli, Postpalerinaceus vireti i Talpa vallesiensis), Primats (Dryopithecus laietanus), Lagomorfs (Prolagus crusafonti), Rosegadors (Stenofiberjaegeri, Hispanomys thaleri, Democricetodon sp., Rotundomys montisrotundi i Megacricetodon ibericus), Carnívors (? Felis vireti, Felis antediluviana i Machairodus sp), Proboscidis (Tetralophodon longirostris Dinotherium babacarium), Perissodàctils (Hipparion catalaunicum, Macrotherium grande i Aceratherium incisivum), Ariodàctils (Hyotherium palaeochoerus, Parachleuastochoerus crusafonti, Schizochoerus vallesiensi i Miotragocerus). A la Tarumba- 1, s'ha documentat: Schizochoerus vallesiense, Felis antidiluviana, Boselaphini indret., Hipparion catalaunicum, Chalicotherium goldfussi, Aceratherium incisivum, Dinotherium laevis i Dryopithecus laietanus.</p> | 08300-14 | La Tarumba | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21).</p> | 41.5496600,1.9554100 | 412882 | 4600304 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es tracta de dos jaciments que s'han unificat en una sola fitxa, ja que no es disposa de prou informació per ubicar exactament el que s'anomena Tarumba-1. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72599 | Ceràmiques de Viladecavalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-de-viladecavalls | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | En aquesta zona s'ha construït un polígon industrial. | <p>Jaciment d'edat Vallesià superior (Miocè Superior) situat a peu de carretera, en una explotació de lutites vermelles. Es van documentar un cavall Hipparion sp. i diversos micromamífers.</p> | 08300-15 | Carretera B-120 | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5531700,1.9470400 | 412188 | 4600702 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72600 | Jaciment de can Guanteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guanteras | <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Viladecavalls (Vallès Occidental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic localitzat a la trinxera ferroviària, prop del parador de Sant Miquel de Guanteras. Com consta a la Carta Arqueològica, és de tipus fluvial, atribuït al Complex Continental Superior del Vallesià (Miocè Superior). S'hi va documentar la presència del perissodàctil (Aceratherium incisivum).</p> | 08300-16 | Urbanització de Can Guanteras | <p>L'espai que ocupa el municipi de Viladecavalls és ric en troballes paleontològiques. El terreny que conforma el municipi es va definir entre l'Eocè i el Terciari Inferior. Era una zona de muntanyes pròximes i elevades, que eren erosionades per cursos d'aigües, que es van convertir en terrenys pantanosos amb corrents d'aigua transparents. Aquests hàbitats negats van propiciar la implantació de diversos animals ja extingits, dels quals s'han recuperat els fòssils FERRAN (1991:21)</p> | 41.5698000,1.9718300 | 414278 | 4602524 | 08300 | Viladecavalls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/