Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72891 | Bar Morilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bar-morilla | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. | XX | Edifici de planta quadrada amb un cos, adossat a la part de davant, i que s'avança en relació al cos principal. Ocupa una superfície total de 451m2. És un edifici de dues plantes amb la coberta irregular a quatre vessants amb decoracions de terrissa als angles d'unió. És una casa arrebossada i pintada amb color vermell teula. Als angles entre façanes estan decorats amb pedra, així com el sòcol que és arrebossat gris | 08303-133 | Carretera N-141D km 18. | 41.9626900,2.4036400 | 450582 | 4645806 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72891-foto-08303-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72891-foto-08303-133-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment és un bar-restaurant. El valor cultural o patrimonial d'aquest edifici és dubtós, tanmateix s'ha realitzat la fitxa ja que apareix a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72892 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. DIPUTACIÓ de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | Antiga masia que ha estat reformada i restaurada amagant gran part de la construcció originaria. Es una casa de planta baixa, un primer pis i golfes. La tipologia d'aquest mas és conegut com a 'basilical'. Davant la façana principal s'hi troba una terrassa de nova construcció que s'aixeca a l'alçada del primer pis i s'hi accedeix a partir d'unes escales situada a l'esquerra de l'edifici. No es pot observar el parament de la casa ja que aquesta es troba arrebossada i pintada de color blanc trencat o crema. | 08303-134 | Can Mateu s/n | Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com a Masia o 'casa de labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9650700,2.3981500 | 450129 | 4646073 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72892-foto-08303-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72892-foto-08303-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72893 | Club Nàutic de Vic-Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic-de-vic-sau | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Aquest edifici es troba a peus de l'embassament de Sau, sota els cingles de Tavertet. És una construcció moderna formada per dos pisos i amb diverses construccions associades i dedicades a activitats lúdiques i de restauració. | 08303-135 | Club Nàutic Vilanova de Sau, s/n | Aquest edifici fou construït un cop acabat l'embassament de Sau i amb fins turístics de restauració o hostal | 41.9759200,2.3986800 | 450181 | 4647278 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72893-foto-08303-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72893-foto-08303-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72893-foto-08303-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici no mostra un interès cultural o arquitectònic especial tan mateix s'ha fitxat ja que consta en l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72894 | El Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-company | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Masia de gran dimensions, situada en un lleuger desnivell de terreny que fa que a la part on el desnivell és mes elevant s'observin dues plantes exteriors i a la part on el terreny és mes baix, la casa té tres plantes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta disposa d'una entrada amb una porta coronada amb un arc de milpunts adovellat. A la dovella a central s'hi troba l'escut de la casa i la data de construcció '1575'. A banda i banda de la porta s'obren dues finestres emmarcades en pedra. A l'alçada del primer pis, just sobre la porta hi ha un petit balcó que no sobresurt de la façana i que disposa d'una llinda de pedra decorada en un escalat rebaixat. Igualment a banda i banda dues finestres mes també presenten la llinda igualment decorada. Davant de la casa hi ha un a era actualment d'herba. A la resta de façanes s'obren un conjunt de finestres totes elles acabades amb llinda de pedra. L'aparell constructiu queda amagat sota la capa d'arrebossat que cobreix tota l'estructura de l'edifici. | 08303-136 | El Company s/n | Figura ja documentat des del segle XV entre la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic. Al segle XVIII a part dels propietaris a la casa també hi havia uns masovers. El Nomenclàtor del 1860 la descriu com 'Alqueria' 'casa de labor' que es troba situada a 0,3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9484900,2.3881700 | 449289 | 4644238 | 1575 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72894-foto-08303-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72894-foto-08303-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment és utilitzada com a casa de colònies | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72895 | Hotel La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-la-riba | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Edifici de grans dimensions, de planta rectangular. Presenta diverses alçades, tan mateix el cos central consta d'una planta baixa i tres pisos. Actualment desenvolupa funcions d'hotel i restaurant. A la façana principal s'obren un conjunt de finestres a cada pis que corresponen a les diverses habitacions de l'hotel. L'aparell constructiu no es pot apreciar ja que queda amagat sota l'arrebossat pintat de color blanc. Tan mateix al tractar-se d'una construcció moderna segurament ha estat edificada en totxo. A la part nord s'hi troben les construccions dedicades a les explotacions agrícola ramaderes de les quals disposa la família propietària. | 08303-137 | La Riba s/n | Tot i que aquest hotel és de nova construcció així com les explotacions agrícoles, es possible que existís un mas originari que avui resta desaparegut. | 41.9757400,2.4131400 | 451379 | 4647249 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72895-foto-08303-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici no disposa d'un interès cultural i arquitectònic destacable, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries - Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. El seu integrés pot raure en la gastronomia que ofereix el restaurant amb productes que provenen de la pròpia explotació agrícola-ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72896 | Les Tallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tallades | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia que disposa d'una planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant amb diverses inclinacions i amb una lluerna coberta a quatre vessants. De la casa es poden diferenciar dos cossos adossats, tot i que degut a què el parament queda amagat sota l'arrebossat blanc amb que queda recoberta tota la casa, no es pot apreciar diferents moments constructius. Al cos principal s'hi obre una porta de fusta amb finestres a banda i banda emmarcades en pedra. Al pis superior s'hi obren quatre finestres dues de petites dimensions, als laterals, i dues de majors dimensions a la part central. Al últim pis hi trobem un balcó amb dues obertures coronades amb arc rebaixat i emmarcades en pedra. Al cos que s''adossa. Té una porta a un dels laterals de major dimensió i coberta per una barbacana a una vessant. Al damunt s'obre una finestra emmarcada en pedra. A la façana lateral també hi ha diverses finestres repartides al llarg de la paret i una portella. Al pis superior destaca una galeria separada per pilars de base quadrada i coberta per la mateixa teulada de l'edifici. Al seu voltant hi ha zones enjardinades i diverses construccions i espais dedicats als usos actuals de la casa. | 08303-138 | Les Tallades s/n | D'aquesta casa n'hi ha referències documentals des del segle XV a la documentació conservada a l'Arxiu Episcopal de Vic. Al segle XVII hi habitaven els masovers Aranu i els Duran. En aquest període hi ha múltiples referències als propietaris, hereus, pubills i masovers. La masia es trobava sota la jurisdicció de Santa Maria de Vilanova i als fogatges de 1553 s'anomena com a estadant a Joan Tallades. La finca fou adquirida per la família Crivilles d'Osormort l'any 1724 encara que l'habitatge continuà essent dels Tallades i dels masovers. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com 'Alqueria' 'casa de labor' situada a 2km de l'ajuntament. Tot i les referències documentals antigues l'estructura visible de la casa no sembla que pugui anar més enllà del segle XVIII. | 41.9601600,2.3961500 | 449959 | 4645529 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72896-foto-08303-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72896-foto-08303-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment aquesta casa és utilitzada com a casa de colònies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72897 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-8 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Casa que presenta una planta baixa i un primer pis amb la coberta de teula a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi troba l'entrada a la casa per una petita porta de fusta i l'accés al garatge. També hi ha una petita finestra. Al pis superior hi ha un balcó amb barana de ferro i diverses obertures que hi donen accés. A la façana també hi ha incrustada un mola de molí amb el nom de la casa inscrita 'Can Riera' i l'any de construcció '1985' | 08303-139 | Can Riera s/n | Segons es veu a la inscripció a la roda de molí incrustada a la façana fou construïda al 1985 | 41.9436800,2.3883500 | 449300 | 4643704 | 1985 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72897-foto-08303-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquesta casa no disposa d'un gran integrés cultural o arquitectònic, tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent de al municipi de Vilanova de Sau. Tan sols la mola de molí pot tenir un integrés tot i que és difícil creure que procedeixi d'una construcció anterior que i havia en aquest indret sinó que segurament prové d'un lloc indeterminat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72898 | Plaça Carbonera 1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-1 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. A una de les vessants de la muntanya s'hi observes restes de cendres i algun i terra rubefactada fruit de l'acció del foc a l'hora de cremar la llenya. Actualment no hi ha cap més evidència de l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. | 08303-140 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 carregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendres. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9807200,2.3999700 | 450292 | 4647810 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72898-foto-08303-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72899 | Plaça Carbonera, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-2 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No hi ha evidències de terra rubefectada ni de cendres que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça carbonera es troba seguin un segon corriol més al sud del principal. | 08303-141 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9797800,2.3966000 | 450012 | 4647707 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72899-foto-08303-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72900 | Plaça Carbonera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-3 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-142 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9794200,2.3975500 | 450090 | 4647667 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72901 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | Explotació agrícola-ramadera formada per un conjunt d'estructures construïdes en formigó o prefabricades amb la coberta a doble vessant. Es troba en un espai que compren els camps situats al sud-oest del municipi. | 08303-143 | La Granja s/n | No tenim notícies històriques que facin referència al moment de construcció d'aquest edifici. És una construcció molt moderna. | 41.9467400,2.3871300 | 449201 | 4644044 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest espai o construccions no tenen un integrés cultural o arquitectònic, tan mateix s'ha fitxat ja que consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau | 119 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72902 | Plaça Carbonera, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-4 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. Fa un lleuger pendent, i es troba plena d'herbes que han anat creixent. | 08303-144 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9795800,2.3978000 | 450111 | 4647684 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72902-foto-08303-144-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest punt ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72903 | Plaça Carbonera, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-5 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-145 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9800500,2.3987000 | 450186 | 4647736 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72903-foto-08303-145-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72904 | Plaça Carbonera 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-6 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 2x2 metres aproximadament. A la part final propera al pendent s'hi troba un mur de contenció. Es construït seguint la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra que eviten l'esllavissament de la terra. | 08303-146 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9799900,2.3987600 | 450191 | 4647729 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72904-foto-08303-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72905 | Arbell - Antic Pelagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbell-antic-pelagats | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, disposa d'una planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a ponent. Presenta un portal rectangular. A sobre hi trobem una galeria coberta a nivell del primer pis. A l'extrem dret del mur de llevant s'hi ha afegit dos cossos i també una petita cabanya. Pel què fa el parament constructiu és de pedra disposada de manera irregular i unida amb morter de calç. Es pot observar ja que l'arrebossat que hi havia s'ha tret per deixar la pedra vista. La pedra és de color vermellós, com la que correspon a la zona. A la llinda de la porta que es troba a la banda sud s'hi pot llegir la inscripció amb la data de '1804', segurament corresponent a una reforma. | 08303-147 | Mas Arbell s/n | Aquest mas formava part del terme de Vilanova de Sau, abans era conegut amb el nom de Pelagats. Segurament, la data que es pot llegir al portal de migdia '1804' correspon a una reforma. | 41.9524600,2.3883800 | 449309 | 4644679 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72906 | Plaça Carbonera 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-7 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. En aquesta plaça a la vessant del turó hi ha restes de terra rubefectada i algunes mostres de cendres, però cap més evidència que permeti documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 3x2 metres aproximadament. No hi ha cap mur de contenció. | 08303-148 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9801200,2.3990600 | 450216 | 4647744 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72906-foto-08303-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72907 | Castell de Cornil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cornil | <p>PLADEVALL Antoni. (1973). 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. Els Castells Catalans.Vol IV Barcelona. PLAEVALL Antoni. (1998). 'El castell de Cornil'. Catalunya Romànica. Osona. Enciclopèdia Catalana. ORDEIG I MATA, RAMON. 1999. Catalunya Carolíngia. Vol. IV. Els comptats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 1999. A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | IX-XI | El castell es troba en estat de ruïna i amagat sota la vegetació. | <p>Es troba situat en una zona de terra erma, en una península que sobresurt del cingles de Tavertet. El lloc on es troba també es conegut com el Puig de la Força. S'hi accedeix amb dificultat i només des del sud-oest del Pla del Castell, a partir d'un corriol que ja està senyalitzat. Les restes de l'antic castell són poc visibles sota la vegetació i runa que s'ha acumulat. S'observa part d'un mur possiblement corresponent a la muralla a la vessant nord-est. També es poden observar la presència d'altres estructures associades així com la torre que és de planta rectangular. Al migdia s'observa la presència d'una cisterna excavada a la roca amb un unes dimensions de 9 x 3 metres i recoberta amb una volta de carreus. S'observa com a les vessants del puig hi ha restes d'altres estructures sota les vaumes que segurament foren habitatges com a masos-bauma, que continuaren essent utilitzades un cop abandonat el castell. Les construccions que s'observen són de carreuons de pedra calcària de la zona i col·locats en disposició horitzontal.</p> | 08303-149 | Puig de la Força | <p>Aquest castell era termenat. El seu terme ocupava la major part del municipi de Vilanova de Sau. Tan mateix sembla que les seves funcions termenals no sobrepassaren el segle XI, fet però que no es pot confirmar plenament. Les primeres notícies històriques daten el 971 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren a Esclua una peça de terra que tenien situada al terme del castell de Cornil. A partir d'aquesta data les compravendes que fan esment del Castell es succeeixen fins que al segle XI es substitueix el nom pel de Cornil pel de Vall de Sau. El domini eminent del Castell i del terme era a mans dels comtes de Barcelona, el principal feudatari fou la familiar de castlans de Cabrera. Apareixen documentats per primera vegada el 1247 quan Berenguer de Cabrera féu testament i llegà al seu fill Arnau tot el que tenia a Sau per herència de la seva mare. Entre aquests bens hi figurava la roca e Sau. El 1356 la Roca de Sau fou unida al comptat d'Osona que rei Pere el Cerimoniós creà pel Vescomte Bernat III de Cabrera. A principi del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran un enllaç matrimonial i ja cap al 1443 foren els Vilanova els que eren castlans del Castell. També eren feudataris de Savassona. El 1472 el Castell encara estava dempeus després e la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. Tot i que a la documentació en un moment determinat no es faci esment del mot Cornil, es pot identificar el castell amb el topònim de la 'roca', 'força' que si que apareix.</p> | 41.9801400,2.3893100 | 449408 | 4647752 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72907-foto-08303-149-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 72908 | Casal de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sant-roma | <p>A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. BOLÓS, J.; HURTADO, V. 2001. Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau Ed. Barcelona JUNYENY, Eduard. 'El Castell de Cornil' a Els Castells Catalans. Vol. VI. Rafael Dalmau Ed. Barcelona. PLADEVALL, Antoni. (1986) 'Castell de Cornil (o Puig de la Força)' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. PLADEVALL, Antoni (1998). 'Casal de Sant-Romà'. Catalunya Romànica. Osona II. Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Edifici enrunat i amagat sota la vegetació i el seu propi enderroc | <p>Edifici en estat ruïnós que es troba pràcticament tot ell enderrocat. Tan sols es poden veure alguns fragments de la base dels fonaments que estan formats per carreus ben escairats i disposats en filades regulars i units amb morter de calç. Aquests segurament corresponent a l'estructura primerenca d'origen romànic. A sobre es poden observar restes de murs mes tardans</p> | 08303-150 | La Riba | <p>Aquesta Domus es trobava dins del terme del Castell de Cornil i quan aquest perdé les funcions termenals quedà dins el terme de Sau o de la Vall de Sau. Aquest Casal fou utilitzat com a residència de la família de cavallers anomenada Sant-Romà. La domus no sembla vinculada a l'estructura defensiva del terme. No apareix documentada fins el 1326, tan mateix podria tractar-se d'un castell que apareix a la documentació com a Castell Sassota.</p> | 41.9763100,2.3958600 | 449948 | 4647322 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72908-foto-08303-150-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici també podria considerar-se com una resta arqueològica. Ja que per la seva cronologia i topologia caldria tenir en compte la possibilitat de la presència de restes arqueològiques al subsòl. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 72909 | Sant Romà de Sau Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau-nou | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José Mª Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Església situada a d'alt d'un turó, prop de les cases conegudes com a Sant Romà avui abandonades. És una església d'una sola nau, però que marca el creuer tan a la planta com a l'alçat. L'absis és de planta semicircular peraltada amb finestres rectangulars que divideixen els espais a en columnes de pedra amb els capitells decorats. A ponent s'hi adossa una capella lateral mentre a la part contraria s'hi afegeix un altre cos que havia estat utilitzada com a vivenda per part del rector. Ambdós cossos es comuniquen amb la nau principal per l'interior. Als peus del temple s'hi troba el cor i a l'interior s'hi troba una taula d'altar de marbre amb un retaule, ambdós dissenyats per l'arquitecte Pericas. La façana es troba orientada cap al sud-oest i disposa del capcer triangular amb una finestra de pedra decorada amb vitralls. Just a la part de davant forma un atri. A la part esquerra del portal s'alça un campanar a mode de torre circular. L'aparell constructiu és de pedra vista i amb un color gris. | 08303-151 | Sant Romà | Prop de la resclosa del pantà de Sau, a la dreta del riu es bastí a partir de 1951 la nova església de Sant Romà, obra de l'arquitecte Josep Maria Periques. En aquest punt és on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases dels dirigents de les obres per a construir el pantà de Sau. El lloc formà un petit nucli residencial. També s'hi construí una caserna de la Guàrdia Civil, avui tots aquests espais es troben abandonats. | 41.9667100,2.4095000 | 451071 | 4646249 | 1951 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72909-foto-08303-151-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Maria Pèricas | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72910 | Sondeig T-1 i G-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-t-1-i-g-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | Situat en una zona de terreny erm al peu de la cinglera, en un lloc de conglomerats vermellosos en contacte amb una zona de bosc humit on predominen pins i alzines. El jaciment T-1 i G-1 format part del conjunt arqueològic del Cingle Vermell. És un conjunt d'abrics força destruïts per l'erosió. El sediment estava format per arenes en descomposició provinents de les parets del cingle fruit de l'erosió del vent. La intervenció arqueològica realitzada al jaciment T-1 va permetre recuperar algunes restes òssies de mamífers, entre ells conills, aus i cargols. Durant la intervenció es van trobar restes de indústria lítica, entre les quals destaca la presència d esclats calcaris i sílex. Pel què fa a l'abric G-1 s'hi localitzaren restes de mamífers (conill i cabra) i algunes restes òssies cremades. Altres materials destacables que foren recuperats durant el procés d'excavació van ser restes d'indústria lítica com quatre esclats de pedra calcària, vuit de sílex de les quals un parell presentaven signes d'haver estat retocades. | 08303-152 | Cingles de Tavertet | Aquest jaciment fou objecte d'una intervenció arqueològica als anys 80 per part d'un equip dirigit per J. Estévez. El jaciment quedà pràcticament exhaurit. Els materials recuperats permeten situar el jaciment en un horitzó cronològic del Paleolític Superior. Aquest període cronològic es caracteritza entre altres aspectes per la presència de la cultura de l'home anatòmicament modern. Apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. | 41.9590600,2.3826300 | 448838 | 4645415 | -15000 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Les intervencions arqueològiques realitzades a T-1 i G-1 són uns sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 77 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72911 | Sondeig V-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sondeig-v-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. ESTÉVEZ, J.; VILA, A. 1982. 'El Castell: Vilanova de Sau' Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. | -XXV | El jaciment es troba pràcticament destruït. Caldria realitzar una actuació de recuperació global de tot el conjunt arqueològic del Cingle Vermell | El jaciment es troba situat en un terreny erm, al peu de les cingleres del Far, a prop de la masia de la Vileta, en una àrea de bosc amb alzines i pins. Molt a prop s'hi troba el jaciment del Castell Sa Sala. És un abric format per grans blocs calcaris paleozoics i de conglomerats vermellosos molt característics de la zona. L'erosió del vent ha afectat de manera molt significativa l'estat del lloc. El lloc és un indret de baumes amb una presència humana documentada des del Paleolític. S'hi ha realitzat un sondegi arqueològic durant les campanyes d'intervenció al Cingle Vermell, que van permetre recuperar diversos fragments de ceràmica, cal dir que força rodada, que podrien correspondre a n conjunt de quatre vasos. Un d'aquests vasos és de forma troncocònica amb un doble mamelló, un segon vas de forma cilíndrica de pasta mal cuita, el tercer és un fons convex que també presenta la pasta mal cuita i finalment la resta són fragments de ceràmica que ofereixen un perfil corbat i que podrien correspondre a l'estil de Veraza que es situa cap al Neolític Final. | 08303-153 | Cingles de Tavertet | El lloc va ser objecte d'una intervenció arqueològica per part de l'equip d'arqueòlegs encapçalat per Jordi Estévez l'any 1978. El jaciment es considerà exhaurit i no s'hi ha tornat a actuar. Els materials recuperats permeten l'ocupació humana d'aquest indret durant el Neolític, tot i que en altres punts propers existeixen evidències de presència humana molt anteriors (Paleolític). El neolític és un període de grans canvis a nivell d'organització humana ja que comencen a aparèixer els primers signes d'agricultura i ramaderia, així mateix es produeixen diversos innovacions que afecten a la producció lítica i també a la de ceràmica, amb importants innovacions tècniques. Algunes de les peces recuperades en aquest jaciment podrien pertànyer a la cultura de Veraza, que es situa ja cap al neolític final i que mostra el contacte que s'estableix entre diversos grups humans així com la presència de grans migracions que fan entrar en contacte diverses cultures. | 41.9596800,2.3837500 | 448931 | 4645483 | -2500 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La intervenció arqueològica realitzada a V-1 és un sondeigs que pertanyen a un conjunt arqueològic més ampli com és el Cingle Vermell. S'han individualitzat perquè així consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72912 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-castanyadell | XIV-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Castanyadell es troba a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic. És un fons amb documentació força abundant que conserva documentació des del 1391 al 1960. La documentació s'organitza entorn a blocs: els llibres sagramentals, els d'administració i els notarials. La documentació que s'hi conserva correspon el genera pel funcionament propi d'una administració parroquial. La informació que es troba en aquest arxiu correspon a: Baptismes (1522-1873) respon a 9 unitats documentals; Confirmacions (1687-1868); Matrimonis (1576-1914); Defuncions (1578-1915); Vària Sagramental (1520-1908); Aniversaris i celebracions (1740-1878); Administració de l'obra (1594-1855); Visites Pastorals (1591-1752); Consueta (1701-1950); Confraries (1665); Vària d'administració (1829-1869); Manuals Notarials, consta de 28 unitats; Capítols Notarials (1620-1825); Testaments (1741-1873); Actes Notarials (1528-1860); Processos (1652-1867); Registres de documents (1701-1800); Comptes i factures (1594-1960); Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials (1586-1900); Correspondència (1749-1876); Censos parroquials (1939-1959); Confraries (1665-1882).</p> | 08303-154 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració dels béns i de l'activitat notarial. Forma part de l'Arxiu Episcopal de Vic el qual en té cura. La parròquia de Sant Pere de Castanyadell es documenta ja des de l'alta edat mitjana, tan mateix la documentació conservada del seu fons no va tan enllà a nivell cronològic sinó que s'inicia al segle XIV. L'arxiu on es troba guardat és un dels més importants tan per la riquesa de la documentació generada per l'administració del Bisbat i per les institucions eclesiàstiques vinculades (Capítol de la Catedral, parròquies...), com el valor històric i la diversitat d'altres fons que han anat aplegant-se al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Aquesta diversitat de fons, corresponents tots a un mateix àmbit i complementaris pel que fa a tipologies i a institucions que els han produït conformen un conjunt únic per a estudiar i entendre la realitat i l'evolució històrica del nostre país en els darrers dotze segles, període que cobreixen els fons documentals de l'ABEV.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72912-foto-08303-154-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Cal dir que a la parròquia de Folgueroles conserven 'in situ' alguns volums recollits de Sant Pere de Castanyadell com el: volum 9 'Libro de Bautismos de Castanyadell, 1902-1966', el volum 10 'Libro de matrimonis, 1939, Castanyadell' que arriba fins al 1962. El volum 11 'Libro de defunciones, 1939, Castanyandell' i el volum 12 'Libro d'Actas de Visita Patoral' que s'inicia l'any 1940 | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72913 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-roma | XVI-XX | <p>Aquest font que es troba a l'Arxiu Episcopal de Vic correspon a 22 unitats físiques entre volums i lligalls en format paper. L'arxiu conserva documentació que s'inicia el 1588 i arriba fins el 1958. Es troba dividit en els següents apartats: Baptismes (1588-1856), Confirmacions (1638-1958); Matrimonis (1588-1894); Defuncions (1588-1909); Vària Sacramental (1918-1958); Aniversaris i Celebracions (1854-1857); Visites Pastorals (1818-1975), Llevadors de rendes (1749-1892); Fundacions i Causes Pies (1721-1723); Confraries (1827-1958); Documentació Esparsa d'Administració (1800-1945); Capítols Matrimonials (1732); Testaments (1765-1947).</p> | 08303-155 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Tot i que degué existir ja des del segle X, la parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062 que fou consagrada l'església que actualment es troba quasi totalment coberta per les aigües del pantà de Sau. L'any 1951 es començà a bastir un nou edifici prop de la resclosa del pantà, que substituí l'edifici romànic. El fons es custodià a la parròquia fins que a finals de setembre de 1998 ingressà a l'ABEV junt amb fons de Folgueroles. El fons estava afectat per una invasió de tèrmits i calgué una acurada desinfecció i neteja. Posteriorment a principis de 2002 s'incorporà als fons parroquials de l'ABEV. Se n'efectuà una primera classificació, a la qual a diferència dels altres fons, s'atribuí una numeració correlativa. A principis de novembre de 2004 es detectaren imprecisions significatives en la classificació i s'optà per a portar a terme el tractament del fons, renumerant les unitats d'acord amb el sistema emprat al centre. Se n'extragué un volum de confirmacions 1928-1951, que no era de Sant Romà sinó de Vilanova de Sau. El 7 de gener de 2005 ingressaren, conjuntament amb fons de Folgueroles i de Vilanova de Sau, dos lligalls de testaments i uns capítols matrimonials. El 7 d'agost de 2006 han ingressat els volums B/2, D/2, L/0 i L-M/1</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72914 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilanova-de-sau | XV-XX | <p>Fons que es troba guardat a l'Arxiu Episcopal de Vic. La documentació que conserva respon a 56 UD en format pergamí i paper. Les primeres referències són de 1401 i arriben fins a l'any 2000. L'Arxiu es troba dividit en diferents apartats: Baptismes (1427-1880); Confirmacions (1578-1880); Matrimonis (1578-1856); Defuncions (1706-1856); Vària Sacramental (1909-1910); Aniversaris i celebracions (1582-1935); Administració d'Obra (1582-1957); Visites pastorals (1578-1720); Consuetes (1647-1666); Comptes i factures (1710-1900); Llevadors (1582-1900); Confraries (1594-1945); Vària Administració (1701-1900); Manuals Notarials (1406-1700); Capítols Matrimonials (1623-1729); Testaments (1602-1851); Processos (1401-1834); Vària Notarial (1401-2000); Pergamins (1347-1584).</p> | 08303-156 | Carrer de Santa Maria, 1. 08500 Vic. | <p>Aquest fons respon a la documentació generada per la Parròquia de Santa Maria de Sau, de la qual ja se'n tenen referències des de l'alta edat mitjana. Part d'aquest fons fou dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el març de 2002. El registre fou elaborat a partir de les descripcions del catàleg del fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats realitzats per Miquel S. Gros, Josep M. Masnou i Ramon Ordeig.</p> | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72914-foto-08303-156-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72915 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-13 | XIX | L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Vilanova de Sau ocupa unitats d'instal·lació. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern; 2. Administració general; 3. Serveis Econòmics; 4. Serveis públics; 5. Beneficència i assistència social; 6. Sanitat; 7. Obres i urbanisme; 8. Seguretat pública; 9. Serveis a l'Estat ;10. Població; 11. Eleccions; 12. Instrucció pública; 13. Cultura; 14. Serveis agropecuaris i medi natural; | 08303-157 | Passeig Verdaguer, s/n. 08519. Vilanova de Sau | La documentació que es troba a l'Arxiu Municipal de Vilanova de Sau respon a la documentació generada pel municipi des del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest arxiu es va acollir a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona que fou constituïda el 2003 per tal de garantir la correcta gestió del patrimoni documental local. | 41.9473800,2.3842600 | 448964 | 4644117 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72916 | Fira d'herbes remeieres i productes artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dherbes-remeieres-i-productes-artesans | XX-XXI | Es celebra regularment cada any | La fira es realitza finals de la primavera, normalment el mes de juny. Enguany s'ha realitzat la XIXa. Edició. Aquesta fira ofereix un mercat tradicional d'herbolaris i artesans amb demostracions d'oficis antics, a més d'un programa d'activitats paral·leles com per exemple rutes botàniques, conferències, balls de gegants, tallers de remeis casolans, etc. La fira és una proposta per recuperar l'activitat comercial del municipi entorn les plantes medicinals i les seves aplicacions tan en la salut, com en la cosmètica, gastronomia, jardineria, etc. | 08303-158 | Plaça Major, s/n | Aquesta fira fa ja uns vint anys que es celebra. Enguany s'ha realitzat la XIXa edició. Fou una iniciativa municipal per recuperar l'activitat comercial entorn a les plantes medicinals i com atractiu turístic. | 41.9478500,2.3863000 | 449133 | 4644168 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72916-foto-08303-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72916-foto-08303-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Ajuntament de Vilanova de Sau | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72917 | Espai Natural Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-savassona | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).</p> | 08303-159 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 7 de Juny de 2000 es va aprovar inicialment el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9484400,2.3690400 | 447703 | 4644244 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72918 | Espai Natural Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-collsacabra | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>La superfície d'aquesta part de l'Espai Natural que ocupa el municipi és de 795,37 hectàrees. La seva constitució geològica és la mateixa que a Savassona, es caracteritza pels grans espadats al límit nord de l'espai coronats per l'extens altiplà de Tavertet. La zona sota els cingles té unes característiques molt similars a la Vall de Vilanova, a l'altra riba del Pantà. La vegetació també es semblant a Savassona, amb una major presència de prats. L'hàbitat més interessant son les cingleres de Tavertet. Gran part de les basses naturals o naturalitzades que s'hi troben tenen un integrés ecològic i biològic per ser punts estratègics d'assentament de poblacions de fauna desaparegudes en altres llocs, així com també, d'abeurament d'altres espècies, principalment aus.</p> | 08303-160 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9841900,2.4122900 | 451315 | 4648188 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72918-foto-08303-160-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 72919 | Espai Natural Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries | <p>A.A.D.D. (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.</p> | El Consorci de l'Espai Natural Guilleries-Collsacabra vetlla per la seva protecció | <p>Superfície a Vilanova de Sau és 2978 hectàrees. Es troba a la zona més septentrional del límit sud-est de l'espai. Té un paisatge accidentat, amb pendents d'entre 30 i 50%. Presenta formes arrodonides de base granítica i carenes i fondalades, sovint molt tancades. Els substrat és edàfic, el clima mediterrani és molt humit a les parts baixes i temperat semblant a l'atlàntic a les parts més altes. Disposa d'una gran riquesa aqüífera, pel què fa als recursos hídrics, aquests queden vertebrats a partir de la Riera Major i els seus afluents, els quals condicionen la variada i frondosa vegetació que destaca sobretot per castanyedes, fagedes i boscos de ribera. Les zones boscoses donen lloc a hàbitats de gran integrés, especialment la Riera Major i la de Castanyadell que són únics dins l'espai</p> | 08303-161 | Espai Natural Guilleries-Savassona | <p>El 29 de maig de 2000 s'aprovà definitivament el Pla Especial de Delimitació. El 21 de febrer de 1998 es feu pública la constitució del Consorci dels Espais Naturals de les Gullereies-Savassona. Aquest òrgan és una entitat pública sense ànim de lucre constituïda per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau que s'encarrega de gestionar i vetllar per aquest Espai Natural</p> | 41.9776100,2.4328400 | 453013 | 4647446 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72919-foto-08303-161-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Els espais de Guilleres-Savassona i Collsacabra forment part d'un sòl Espai Natural. Tan mateix els hem dividit en tres fitxes degut a la riquesa que mostren cada un d'ells per separat. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 72920 | Sequoia de Tortadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-tortades | Es coneix amb el nom científic de 'Sequoiadendron giganteum'. Té una alçada de 48 metres, un volt de canó a 1, 3 m de 6, 40 m, i una capçada de 16 m de diàmetre. | 08303-162 | El Tortadès s/n | 41.8991100,2.4382200 | 453401 | 4638727 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El numero d'identificació de l'arbre a la fitxa de Patrimoni Natural del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya és: 24.303.01 (24.50.01) | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 72921 | Bassa de les finques Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-finques-rustiques | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Cal millorar la qualitat de l'aigua | Bassa de forma circular d'uns 60 m2 excavada i construïda per abeurador de xais. Situada a tocar de la carretera que va de Vilanova de Sau a Can Puig. L'aigua és poc eutrofitzada i a les vores hi creixen joncs. La vegetació a l'entorn és gairebé exclusivament de pi roig i bruc. A l'estiu sovint s'asseca durant un parell de setmanes. Per la seva situació és utilitzada també pels ocells forestals i per la granota comuna. | 08303-163 | Les Fagedes | 41.9415600,2.3918100 | 449585 | 4643467 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72921-foto-08303-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72921-foto-08303-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 72922 | Bassa de Can Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-joan | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Caldria millorar el seu entorn | Es troba molt a prop del camí de Biaix. És una bassa d'uns 60m2 i amb vegetació important al seu redós formada principalment per pi roig, bruc i pastures. L'aigua és poc eutrofitzda i a les vores hi creixen joncs alhora que s'hi desenvolupa una massa de boga. L'objectiu de la seva construcció és abeurar els remats d'ovelles | 08303-164 | El Pont | 41.9492200,2.4016800 | 450409 | 4644311 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72922-foto-08303-164-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72923 | Bassa de les Tallades 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-tallades-1 | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | L'aigua és tèrbola i la seva qualitat és millorable | És una bassa naturalitzada i situada a la finca de les Tallades. Ocupa una superfície d'uns 300m2 i disposa d'una profunditat aproximada d'1,2m. És una bassa allunyada de la xarxa de camins i per accedir-hi cal seguir un corriol ple de vegetació. Es nodreix de les aigües que arriben del Torrent de Munner. La vegetació al seu entorn està formada per roures, alzines, pi roig, castanyer bord, plàtans, heura i falgueres. | 08303-165 | Les Tallades | Fou construïda per a un ús hidroelèctric tot i que actualment no té un ús concret | 41.9593200,2.3935800 | 449746 | 4645437 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72924 | Bassa de les Tallades 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-tallades-2 | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | L'aigua és tèrbola i la seva qualitat és millorable | Situada dins la finca de les Tallades, és una bassa d'uns 250m2 que es troba connectada amb la Bassa de les Tallades 1 a uns 50 metres en direcció al nord-oest. En un dels extrems hi ha un mur de contenció que embassa l'aigua que antigament s'aprofitava per a fer llum. Actualment ja no desenvolupa aquestes funcions i la bassa s'ha anat naturalitzant. Rep l'aigua del torrent de Moner. A les vores s'observa la presència de joncs i així com roures, pi roig , alzina, ginestell, etc. | 08303-166 | Les Tallades | Antigament havia estat utilitzada per a la producció d'electricitat | 41.9591700,2.3924000 | 449648 | 4645421 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72925 | Bassota de les Tallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassota-de-les-tallades | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Petit entollament d'aigua d'uns 2 metres de diàmetre i amb una important massa de boga. És utilitzada com abeurador de bestiar equí. Es troba al costat de la casa de les Tallades i a l'estiu s'asseca. Entre la fauna que s'hi troba destaca la presència de libèl·lules i granotes comunes | 08303-167 | Les Tallades | 41.9609600,2.3942300 | 449801 | 4645619 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72925-foto-08303-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72925-foto-08303-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72926 | Bassa dels Camps del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-camps-del-forn | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Caldria millorar la qualitat de les seves aigües | La Bassa poligonal de forma arrodonida i d'uns 50 m2. Rep les aigües d'un petit torrent que desemboca al torrent de Sacodina. Fou construïda per abeurar xais però actualment no s'hi observa activitat ramadera. La vegetació de l'entorn és el roure, el pi roig, l'alzina i l'esbarzer. Es troba situada a la zona de les Guilleries on l'activitat de producció d'avets és molt abundant. A l'aigua s'hi ha desenvolupat algunes cianofícies indicadores de contaminació es constata la presència de serp blanca, granota comuna i salamandra. El senglars també l'usen com abeurador. | 08303-168 | Camí a Bancells | 41.9485500,2.4311000 | 452847 | 4644220 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72927 | Bassa del Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bellot | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Caldria millorar la qualitat de les seves aigües | Bassa poligonal allargada d'uns 60m2 situada a la zona de les Guilleries darrera la casa del Bellot. És una bassa naturalitzada on l'activitat ramadera principalment com a abeurador de xais, ha estat abandonada. La vegetació del voltant és formada per esbarzers, pollancre, alzina, pi roig, gatell, plàtans i falgueres. Disposa d'aigua pràcticament tot l'any i rep les aigües d'un petit torrent. S'hi ha desenvolupat una capa d'algues cianofícies que denota un cert grau de contaminació per fosfats i nitrats. També s'hi troben algunes agrupacions de boga. | 08303-169 | Can Bellot s/n | 41.9328700,2.4532900 | 454675 | 4642467 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72928 | Mina dels Foguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-foguers | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Situada al mig de la zona de pastures al costat de la Masia de Fogueres. Es troba protegida per un pont de pedra amb una petita obertura. És tracta d'una mina amb aigua poc eutrofitzada on els invertebrats i els amfibis realitzen les seves postes. És un dels pocs punts d'aigua permanent a la zona | 08303-170 | Mas Foguers s/n | 41.9285300,2.4555200 | 454857 | 4641984 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72929 | Bassa de Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-bruguer | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Bassa poligonal d'uns 200 m2 amb aigües eutrofitzades per al intensa activitat ramadera. Es troba al costat de la masia del Bruguer, i ha tocar d'un sender. Al seu voltant hi creix boga i joncs que serveixen de refugi a granotes i gripaus. També s'hi ha desenvolupat esbarzers, roure, ortigues, codonyers i cirers. A l'estiu s'asseca però s'omple artificialment | 08303-171 | Parcet | 41.9801800,2.4216700 | 452089 | 4647737 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 72930 | Bassa de la Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-bofia | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | És una bassa excavada d'uns 10 m2 envoltada parcialment per un mur de gresos i situada al bell mig de les pastures. És utilitzada pel bestiar i la presència de granota comuna és important. A l'estiu s'asseca i és reomplerta artificialment amb aigua de cuba. | 08303-172 | La Bòfia | 41.9541200,2.4129800 | 451349 | 4644849 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72930-foto-08303-172-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 72931 | Bassa de Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sellabona | A.A.D.D. (2002). Pla Especial Espai Natural Guilleries-Savassona. Inventari de Basses. Diputació de Barcelona. Barcelona. | Es troba situada a la zona de les Guilleries, aquesta bassa és d'uns 250m2 aproximadament. Recull les aigües del Riu Pregon que queden recloses per un petit mur de pedra. La seva situació i les aigües corrents clares i gens eutrofitzades fan que sigui un bon refugi per a la fauna. S'hi observen peixos com truites de riu i un gran nombre de capgrossos. Al camí per accedir-hi hi ha vegetació de ribera, amb pollancres, verns i també boix, esbarzers i falgueres. | 08303-173 | Riu Pregon | 41.9769100,2.4375200 | 453400 | 4647366 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 72932 | Ofici de Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | l'ofici de carboner ha desaparegut, tot i que es conserva en la memòria d'alguns vilatans i s'ha pogut gravar un document visual d'aquesta activitat | La producció de carbó vegetal i de llenya és una tècnica que té uns orígens ben remots. Tan mateix des de mitjans del segle XIX i fins a la primera meitat del XX fou una de les indústries que es realitzaven al bosc més importants. L'ofici de carboner consistia en crear una pila, amuntegant llenya fina que agafava forma de paller, tot seguit es cobria amb branques i terra. Un cop realitzat aquest procés es prenia foc i es deixava cremar en somort la fusta. Tot seguit es retirava la capa de terra i en quedaven les restes de carbó vegetal. Aquest carbó es recollia i es venia per a ser utilitzat per a escalfar les llars, per a les cuines de carbó o també realitzar alguna activitat industrial. | 08303-174 | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'aquest ofici se n'ha gravat un video-documental on es reprodueixen aquestes tècniques antigues. Les carboneres sorgides de la gravació d'aquest document visual resten com a mostra a la zona de la 'Bassassa' | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72933 | Santa Maria de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilanova | PLADEVALL, Antoni. (1986)' 'Santa Maria de Vilanova' a Catalunya Romànica, Vol IX. Osona II. Pp.815-816.Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni. (1974). 'El terme històric de Sau' a Ausa. Vol VII. Pp. 108-114. | XI | Aquesta església es troba a l'extrem sud-est del nucli habitat, i desenvolupa les funcions de parròquia. El temple tot i conservar alguns elements o trets propis del romànic, ha sofert nombroses modificacions que li han canviat notablement el seu aspecte originari. Del primer període romànic conserva l'absis semicircular amb carreus ben escairats i disposats en filades regulars. També presenta decoracions en arcuacions cegues separats per jésenes. A la part superior un fris de dents de serra. Aquesta decoració s'estén per un tram de les façanes laterals. La finestra que es conserva a la part central del tambor de l'absis és l'única originaria que es conserva. Amb posterioritat es documenta 'afegitó de cinc capelles laterals, a banda i banda de les quals una fou enderrocada al 1970 per construir noves capelles que li donen una aparença d'una segona nau. La façana també presenta nombroses reformes. La portalada no és l'originaria medieval sinó que és d'estil neoclàssic amb un arc de migpunt i dues arquivoltes decorades. A la part superior s'hi obre una petita finestra emmarcada en pedra. La part superior de la façana es troba coronada per un campanar de torre amb dues obertures acabades amb arc de mig punt. Es troba cobert per una teulada d'agulla. A les façanes s'observa un canvi de parament a mitja alçada. Això significa que durant l'ampliació de l'església es realitzà un realçat per fer l'església més alta. A la façana de migdia se li adossa la rectoria. | 08303-175 | Plaça Major s/n | El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Cornil, que ja apareix documentat a l'any 917. Aquesta església ja apareix documentada el 1025 amb funcions parroquials i amb una església sufragània com és Sant Andreu de Bancells. Ja el 1154 en un llistat posterior d'esglésies parroquials, se li uneix coma sufragània el temple de Sant Pere de Catanyadell i Sant Romà de Sau. Entre els segles XVI i XVII es produïren un conjunt de reformes estructurals a l'edifici com ara l'afegitó de cinc capelles laterals. Ja al 1870 es produí una nova reforma per construir tres noves capelles mes i reformar la façana oest. | 41.9483900,2.3874600 | 449230 | 4644227 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72933-foto-08303-175-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72934 | Embassament de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-sau | XX | L'embasament de Sau es troba al peu de la cinglera de Tavertet, tot aprofitant les aigües del curs fluvial del riu Ter. Es construí aprofitant el desnivell de la Vall que formen les cingles i el massís de les Guilleries. Aquest embassament és considerat com un dels més peculiars del territori català i disposa d'una llargada de 17 km i una amplada de 3 km. Sota les aigües del pantà s'hi troba submergit l'antic poble de Sant Romà. Actualment encara, sobresurt la coberta del campanar de l'església, que sol ser indicador del nivell de l'aigua. En períodes de sequera es pot arribar a veure la totalitat de l'església i algunes parts de l'antic nucli. La construcció del pantà ha contribuït a canviar la fesomia de la vall de Sau, i s'ha convertit en un atractiu turístic. Al seu voltant s'han estructurat un conjunt d'activitats lúdiques, esportives i turístiques. | 08303-176 | Embassament de Sau | El 1962 s'inaugurà el pantà de Sau. La política de construcció de pantans endegada durant la dictadura franquista féu que a mitjans de la dècada del 50 es programés la construcció d'aquest embassament. Durant el període de construcció sorgiren diversos nuclis com 'les cases dels ingerires' i 'Sant Romà Nou' on hi habitaven tan els treballadors que construïen el pantà com els tècnics encarregats d'executar el projecte. Finalment el 1962 amb la seva inauguració l'antic poble de Sant Romà quedà sota les aigües i la població es traslladar en altres punts sobretot l'actual nucli de Vilanova de Sau. | 41.9732700,2.3866200 | 449180 | 4646990 | 1962 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72934-foto-08303-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72934-foto-08303-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72935 | Plaça Carbonera 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-8 | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. GUTIÉREX, Cesar. (1996). El carboneig: l'exemple del Montseny. Alta Fulla. Barcelona. ZAMORA, Jaume Enric (1996). El carboneig al Montseny. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona. | XIX-XX | No resten evidències de la pràctica carbonera en aquest indret, tan mateix cal dir que existeix una ruta que passa per aquest punt i s'està treballant per reconstruir-ne alguna en una de les places. | Aquest indret que es troba situat just a sota de les parets dels cingles de Tavertet. És una zona on hi ha evidències que l'activitat carbonera hi era present fins a mitjans del segle XX. Al llarg del camí s'hi documenten diverses places semblant a aquesta. El lloc havia estat utilitzat antigament per a la crema de fusta per a l'elaboració de carbó. És una petita clariana o pla al mig de d'un corriol. No restes evidències que permetin documentar l'activitat que es realitzà a aquest lloc a accepció del record popular. Aquesta plaça té unes dimensions de 4x4 metres aproximadament. A la part més pròxima al pendent de la muntanya hi ha un parament de blocs de pedra, construïda segons la tècnica de la pedra seca que fa de contenció de la terra. | 08303-177 | Cingles de Tavertet | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9803100,2.3993800 | 450243 | 4647765 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72935-foto-08303-177-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest indret ha estat ja documentat i s'està treballant en la realització d'una ruta que passi per aquest punt. La ruta tot i que actualment no està marcada ni senyalitzada si que apareix en una guia editada per la Diputació de Barcelona. | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72936 | Les cases dels enginyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-dels-enginyers | XX | El seu estat d'abandó fa que hagi crescut vegetació en algunes parts i els finestres i portes estiguin deteriorades | Conjunt de construccions o xalets situats al capdamunt d'un turó que mira al Pantà. Està format per un conjunt de més de 6 cases amb la coberta a doble vessant i construïdes a la vora del camí. Són construccions relativament modernes que foren utilitzades pels enginyers que treballaren a la construcció del pantà. Al seu voltant s'hi troben altres equipaments com la nova església de Sant Romà i una caserna de la guàrdia civil abandonada | 08303-178 | Sant Romà Nou | Aquestes cases formaven foren construïdes i habitades pels enginyers que formaven part de la construcció del Pantà de Sau a mitjans del segle XX | 41.9648500,2.4106400 | 451164 | 4646042 | 1951 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72936-foto-08303-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72936-foto-08303-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72937 | Central Hidroelèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-0 | XX | La central que es troba a peus de la llera del Ter fou construïda per aprofitar l'energia de l'aigua i transformar-la en elèctrica a partir de les turbines que es troben a l'interior És una gran construcció de planta rectangular. Es troba la vessant sud de la muntanya just al punt on la presa conté l'aigua que acumula el pantà. Exteriorment és un gran edifici de formigó i amb grans finestrals de vidre. S'hi accedeix a partir d'un camí que surt de la presa i baixa per un pendent. | 08303-179 | Carretera N-141d. Km 21 | Aquesta central fou construïda un cop feta la presa del pantà de Sau per tal de poder aprofitar l'energia de l'aigua i transformar-la en energia elèctrica | 41.9675900,2.4147800 | 451509 | 4646343 | 1963 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72937-foto-08303-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72937-foto-08303-179-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72938 | Sala del Mirador de la Presa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-del-mirador-de-la-presa | XX | Estructuralment es troba en bon estat però en desús i lleugerament degradat | Es un edifici situat a l'extrem sud de la presa de Sau. Just on surten les aigües de pantà i a l'altre banda de la riba on es troba la Central Hidroelèctrica. És un edifici de dos cossos, els primer de planta rectangular on s'hi troben lavabos i el segon de planta semicircular. És un edifici amb les parets que miren cap a al presa i la seva sortida d'aigües amb vidres ja que la seva funcionalitat era de mirador. | 08303-180 | Presa de Sau | L'edificació d'aquest espai cal posar-lo en relació amb la construcció de la presa, a principis de la segona meitat del segle XX (1960). Fou construït per a ésser un mirador cap a la presa però no ha estat mai utilitzat i actualment encara resta en desús. | 41.9669900,2.4122700 | 451300 | 4646278 | 1960 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72938-foto-08303-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72938-foto-08303-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72939 | Mina de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ferro | XX | L'accés és molt dificultós degut a la vegetació que ha crescut al seu voltant. Aquesta mateixa vegetació ha amagat i malmès gran part de les estructures | Es troben a la cara nord de la vessant de la muntanya que mira al pantà. Al llarg de la muntanya s'hi poden observar diverses galeries o mines secundàries obertes a la paret. La mina principal presenta una obertura de majors dimensions. Es troba situada en una zona emboscada amb matolls que han crescut al seu voltant. S'observa encara part de la galeria principal, a la qual no es pot accedir per motius de seguretat però des de l'entrada s'observa con s'endinsa dins la muntanya. Al seu voltant s'observen diverses estructures que haurien formant part de l'explotació de la mina, així com alguna eina dispersa abandonada. Encara s'observen restes de les vies per on circulaven les vagonetes. | 08303-181 | Serra de Vilanova | L'explotació d'aquestes mines segurament s'inicià a la primera meitat del segle XX, moment d'expansió d'aquest sector industrial. Segurament foren abandonades ja a finals del mateix segle, degut a la poc rendiment. | 41.9635200,2.4154500 | 451561 | 4645891 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72939-foto-08303-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72939-foto-08303-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72940 | Mina de Barita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-barita | XX | Presenta un greu estat d'abandó, amb matolls que han crescut al seu voltant. Cal protegir les entrades a les mines per perill que això pugui suposar. | Es troben a la cara nord de la vessant de la muntanya que mira al pantà, just sota de la casa de les Serres de Sant Andreu. Al llarg de la muntanya s'hi poden observar diverses galeries o mines secundàries obertes a la paret. La mina principal és troba lleugerament més amunt, en una zona emboscada amb matolls que han crescut al seu voltant. La porta principal hi ha una porta de fusta malmesa amb els barracons o l'armari principal on es guardaven els explosius. S'observa encara part de la galeria principal, a la qual no es pot accedir per motius de seguretat però des de l'entrada s'observa con s'endinsa dins la muntanya. Al carregador de sota la mina, i just arran de cingle s'observen les restes de les vies de les vagonetes per on es traslladava el material. La bardissa i els matolls que han anat creixent han malmès i amagat gran part de les estructures que corresponen a la mina | 08303-182 | Serres de Sant Andreu | L'explotació d'aquestes mines segurament s'inicià a la primera meitat del segle XX, moment d'expansió d'aquest sector industrial. Segurament foren abandonades ja a finals del mateix segle, degut a la poc rendiment. | 41.9615900,2.4250300 | 452354 | 4645671 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72940-foto-08303-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml