Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43641 | Font de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rigat | SABATÉ, Flocel [et al.], (2003). 'Història de Vilanova del Camí'. Ajuntament de Vilanova del Camí. | Es tracta d'una font encastada en una paret que actua, alhora, de mur de contenció del camí que duu cap a l'entrada del molí de Rigat. L'aigua brolla a través d'un tub situat a la 'boca' d'un relleu esculpit en marbre, de molt bona factura, que representat un home amb barba. L'aigua cau en un receptacle construït amb lloses ben treballades i pavimentat amb rajola, si bé, en el moment de la nostra visita no rajava. | 08302-57 | Confluència de la riera de Castellolí amb el riu Anoia | Al llarg de la història de Vilanova del Camí l'abastiment d'aigua fou un problema recurrent. Els punts d'abastiment més importants eren la font de Can Bernades, els pous de la Rectoria i de la Pregona i aquest, la font de Rigat. Per esmenar el problema, l'any 1923 es creà la societat anònima Aigua de Rigat per tal de repartir l'aigua que sorgia d'aquest important punt de surgència natural per la conca d'Òdena. L'aigua de Rigat fou canalitzada fins al turó del Puigdendela, escollit gràcies a la seva ubicació estratègica sobre les carreteres de Castellolí i de la Pobla de Claramunt. Ben aviat l'expansió de la indústria va fer insuficient el cabal extret a Rigat. El problema s'esmenà construint un pou de 12 metres de fondària foradant una gruixuda capa de roca. | 41.5645400,1.6602300 | 388289 | 4602296 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43641-foto-08302-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43641-foto-08302-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 43642 | Escultura 'Espai de la bona acollida' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-espai-de-la-bona-acollida | XXI | Monument erigit per commemorar l'agermanament entre Vilanova del Camí i les ciutats d'Amilly, a França, i Calcinaia, a Itàlia. Fou inaugurat el dia 15 de gener de l'any 2011 i és obra de l'arquitecte Casimir Torrents. El monument està format per una base construïda de planta rectangular amb la seva superfície inclinada. La base està folrada de plaques de granit polimentat de color gris fosc. A la superfície inclinada del monument se situa la placa commemorativa que resa 'Espace du bon accueil d'Amilly. Ciutat europea agermanada amb Calcinaia i Vilanova del Camí. Fira Camí Ral 2011'. La part aèria del monument està constituïda per dues estructures metàl·liques paral·leles de forma triangular que recorden vagament a una lletra 'A', una més alta que l'altra. Una de les estructures triangulars es recolza a la base construïda ja descrita mentre que l'altra ho fa directament al terra. Entre elles se situen dos fragments de ferro en forma d'escala situats a diferent altura. | 08302-58 | Carrer Major, 97 | 41.5714100,1.6398400 | 386601 | 4603085 | 2011 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43642-foto-08302-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43642-foto-08302-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Casimir Torrents | L'escultura, tal com indica el seu nom, vol posar de relleu la ciutat de Vilanova com a espai d'acollida i de interrelació amb les dues ciutats amb les que la vila està agermanada. Al voltant de l'escultura, a partir d'una idea de Jordi Mateu, es plantaren plantes autòctones de la ciutat francesa d'Amilly que es barregen amb plantes autòctones locals.A banda de l'agermanament amb les ciutats de Calcinaia i Amilly, Vilanova del camí té signats protocols d'amistat amb el poble d'Anzaldo, a Bolívia, des de 1995 i amb el campament sahrauí de Mahbej, des del 1997. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 43643 | Escultura d'agermanament 'L'Amistat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dagermanament-lamistat | XXI | Monument obra de l'escultora igualadina Teresa Riba que fou erigit per commemorar el 10è aniversari, l'any 2002, de l'agermanament entre la població italiana de Calcinaia i Vilanova del Camí. Està format per un semicercle de ciment amb perfil metàl·lic que està disposat verticalment. A la base, troquel·lat en una planxa de ferro hi ha una inscripció que resa 'Calcinaia - Vilanova del Camí. 10 Anys d'amistat. Setembre 1992-2002. A la part superior del semicercle, de forma centrada, hi ha una escultura de bronze que representa dos nens, un una mica més gran que l'altre, abraçats. | 08302-59 | Plaça Catalunya | 41.5670600,1.6432800 | 386880 | 4602598 | 2002 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43643-foto-08302-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43643-foto-08302-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Teresa Riba | A la ciutat italiana agermanada, Calcinaia, s'instal·là una escultura bessona, de la mateixa autora, 'L'Amistat II' | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 43644 | Monument a la Unitat Europea a la plaça Calcinaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-unitat-europea-a-la-placa-calcinaia | XXI | El monument s'erigí el mes de setembre de l'any 2002 com a commemoració dels 10 anys d'agermanament amb la vila italiana de Calcinaia. Sobre una base quadrada folrada de granit polimentat, on se situa la placa commemorativa, es combinen dues planxes d'acer, una disposada verticalment mentre que l'altre està disposada de forma inclinada. Entre les dues plantes, a mitja alçada, hi ha un cub folrat de diversos tipus de marbre que, a cada una de les seves cares visibles té gravada la frase 'Unitat Europea'. | 08302-60 | Plaça Calcinaia | 41.5705000,1.6438700 | 386935 | 4602979 | 2002 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43644-foto-08302-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43644-foto-08302-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | No consta cap informació sobre l'autoria de l'escultura. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 43645 | Gegants de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-del-cami | XX | <p>Parella de gegants coneguts com 'Odín' i 'Fultiva'. Estan construïts amb fibra de vidre i la seva estructura portant és de ferro. La Colla de Gegants i Grallers també compta amb un gegantó, el 'Paquillo' que fou estrenat l'any 1995. Representa un persona molt coneguda del poble. En aquest cas està construït amb cartró pedra.</p> | 08302-61 | Plaça dels Horts, 1 (Edifici d'Entitats) | <p>La història dels gegants de Vilanova del Camí començà l'any 1987 per iniciativa del llavors regidor de Joventut, senyor Sebastián Vergara i el regidor de Cultura, senyor Josep Minguet, els quals van promoure la idea de construir uns gegants per tal de donar a conèixer la vila de Vilanova del Camí arreu. La construcció dels gegants es va dur a terme durant l'any 1988 i el seu bateig tingué lloc el mes de juny d'aquell mateix any tenint com a padrins la Colla de Gegants d'Olesa de Montserrat. Els noms dels gegants, Odin i Fultiva, varen ser triats entre tots els que van proposar els alumnes de l'escola Joan Maragall. Paradoxalment es van crear primer els gegants i després la Colla, atès que calia gent per dur-los i fer-los ballar. El primer cap de colla fou el senyor Jaume Alonso. Durant els primers anys es van fer palesos els problemes que comportava fer sortides amb els gegants: el transport i la música necessària per fer-los ballar. Poc a poc, però, la Colla de Geganters de Vilanova es va anar consolidant i es va promoure la creació d'un grup de grallers. Finalment, el dia 9 de febrer de l'any 1993 es van reunir els senyors Josep Minguet, Josep Vicenç González, Andreu Pedregosa i Joan Vicenç Bernal per tal de signar l'acta de constitució de l'entitat, els estatuts de la qual van quedar registrats a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a la seva constitució i amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova del Camí la Colla de Geganters i Grallers va anar fent sortides regulars per tot Catalunya. L'any 1995, durant els actes de celebració de la vuitena edició de la Trobada de Gegants de Vilanova del Camí es presentà un gegantó anomenat 'Paquillo', construït, entre d'altres persones, per l'Andreu Pedregosa. Aquest personatge representa un personatge conegut de la vila que li ha donat el nom i part de la seva fesomia. Pel que fa als dos gegants, inicialment es construiren amb cartró pedra però foren renovats l'any 2013 per uns construïts amb fibra de vidre que, si bé mantenen els trets originals, han estat construïts de forma més acurada.</p> | 41.5690100,1.6386500 | 386497 | 4602820 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43645-foto-08302-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43645-foto-08302-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Pel seu pes i dimensions els dos gegants més grans, l'Odin i la Fultiva, són duts normalment per geganters adults. El gegantó, més petit i maniobrable, és dut quasi sempre per les dones i els més joves de la colla. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 43646 | Antics gegants de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-gegants-de-vilanova-del-cami | XX | Gegants que s'havien utilitzat durant els anys 70 del segle XX a Vilanova del Camí. Es tracta, com és habitual, d'una parella de gegants que ens remeten als 'moros' habituals a les tradicions populars. El gegant, anomenat 'Trespins' té pell negre, duu turbant i una arracada al nas. La geganta, anomenada 'Puig-andela' és de pell més clara, amb trets físics que ens remeten geogràficament també al nord d'Àfrica. El cap del gegant ha estat recentment restaurat. Estan construïts en cartró pedra i la seva alçada, conjuntament amb l'estructura, és de 3,20 metres. | 08302-62 | Carrer Santa Llúcia, s/n | Segons informacions orals del senyor Pau Duran, membre de l'Agrupació Cultural Recreativa de Vilanova del Camí, aquests gegants foren comprats l'any 1971 a Múrcia. S'utilitzaren bàsicament durant els anys 70. L'estrena 'oficial' s'efectuà durant la Festa Major de l'any 1972 segons podem observar a la notícia publicada el dimecres 6 de setembre d'aquell any al diari 'IGUALADA'. Actualment els gegants es troben emmagatzemats al 'Rovy', antic cinema que actualment és de propietat municipal i serveix com a magatzem o local d'assajos a diversos grups del municipi. Segons sembla, durant el temps que varen ballar ho van fer acompanyats d'una banda de música al ritme d'un 'Pas doble', o bé acompanyats d'alguns tambors, ja que no hi havia grup de grallers a la vila. Una peça força utilitzada durant el ball fou el pasdoble 'En el Mundo'. Originalment eren més alts que en l'actualitat, però es varen retallar les estructures portants per tal de fer-los més lleugers i fàcils de dur. El cap del gegant ha estat totalment restaurat recentment. | 41.5738400,1.6395200 | 386578 | 4603356 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43646-foto-08302-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 43647 | Capgrossos de l'Agrupació Cultural Recreativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-lagrupacio-cultural-recreativa | XX | Es tracta de tres capgrossos que representen tres dels germans 'Marx': en 'Groucho', en 'Harpo' i en 'Zeppo' (recordem que hi va haver dos germans Marx més, en 'Chico' i en 'Gummo', tot i que aquest últim no va arribar a aparèixer a cap de les pel·lícules). Estan construïts en cartró pedra mitjançant un motlle i després pintats. Actualment es troben en força mal estat de conservació i, per tant, si es volen preservar bé s'hauria d'efectuar una restauració de cadascun d'ells. | 08302-63 | Carrer Santa Llúcia, s/n | Segons informacions orals facilitatdes pel senyor Pau Duran, membre de l'Agrupació Cultural Recreativa, aquests capgrossos foren comprats a la botiga 'Ingenio' de Barcelona durant els anys 60 del segle passat. Sobta que un dels tres capgrossos sigui en 'Zeppo' i hi manqui en 'Harpo', molt més famós, mentre que 'Zeppo' no va aparèixer a alguna de les pel·lícules més conegudes com 'Una nit a l'òpera' (1935), 'Un dia a les curses' (1937), 'L'hotel dels embolics' (1938) o 'Una tarda al circ' (1939). Es conserven algunes fotos dels capgrossos de principis dels anys 70, en relació a la inauguració dels gegants, que demostren que ja en aquell moment els tres capgrossos dels germans Marx de la vila eren aquests. La inclusió d'en 'Zeppo' enlloc d'en 'Harpo', doncs, potser va venir condicionada per les existències de capgrossos que tenia la botiga 'Ingenio' en el moment d'efectuar la compra. | 41.5738400,1.6395200 | 386578 | 4603356 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43647-foto-08302-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43647-foto-08302-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 43648 | Fons de materials arqueològics de Vilanova del Camí dipositats al Museu de la Pell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-materials-arqueologics-de-vilanova-del-cami-dipositats-al-museu-de-la-pell | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodia un important fons de material arqueològic i paleontològic recuperat a diversos jaciments ubicats dins el terme municipal de Vilanova del Camí. Una part important del material dipositat prové del jaciment conegut com a 'El Vilar del Met'. D'aquest jaciment es conserva un important fons que conté objectes de ferro, restes humanes, restes de fauna, elements de pedra treballada i ceràmica d'època ibèrica i romana. La resta de material arqueològic, en molta menor mesura, prové del jaciment conegut com 'Les Perellades', del jaciment 'Prop de Can Bernades' i d'un únic fragment de material provinent dels voltants de 'Can Titó', jaciment del qual hi ha material conservat però se'n desconeix la seva ubicació, si bé pel topònim és obvi que s'ha de situar aprop de la masia homònima. A nivell paleontològic hi ha un nombre important d'elements entrats, especialment fragments de corall colonial brancós (Rhabdophyllia granulosa), recuperats en un punt de la via del ferrocarril que travessa Vilanova del Camí. | 08302-64 | Carrer del Dr. Joan Mercader s/n. 08700. Igualada | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||||
| 43649 | Goigs a llaor de Sant Hilari de Poitiers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-hilari-de-poitiers | BISBAL I SENDRA, Maria Antònia; MIRET I SOLÉ, Maria Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana. | XX | A l'anvers dels goigs hi figura: GOIGS A LLAOR DE SANT HILARI DE POITIERS, IMATGE VENERADA EN L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILANOVA DEL CAMÍ I PATRÓ DE LA VILA. Puix el poble solidari / us invoca avui i ahir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Els conreus i les ramades / s'enfilaven rost amunt / com perles alliberades / del dogal de Claramunt. / Del vell clos originari / una vila en va florir / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Esponeroses les hortes / s'emmirallaven al riu / i s'obriren les comportes / d'un retall del senyoriu. / S'emancipa el feudatari / i afaiçonà el seu destí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Ja en brandava la campana / a l'esclat del sol ixent / en la gesta brucatana / i al repic de sometent. / Al Vilar rudimentari / els sarcòfags van termir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Decebut del paganisme / sou catecumen tardà / i rebéreu el Baptisme / en el segle quart llunyà. / En complir-se el mil·lenari / el patrocini sorgí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Proclamat Bisbe pel poble, Hilari de Poitiers, / vau cercar la via noble / del Senyor de l'Univers. / Del condigne itinerari / coneixeu Principi i Fi. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Arrossegant les cadenes / d'un exili immerescut, / com Pau al Consell d'Atenes / lloeu Déu desconegut / i us erigiu vexil·lari / de la fe gran paladí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Serveu la fe de Nicea / i lliureu el bon combat. / L'arrianisme us menysprea / que tracteu 'La Trinitat'. / No voleu ser caudatari / de Constanci el sibil·lí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Agraïm la Bona Nova / Doctor de la lleialtat. / El 'camí' de Vilanova / fressarem amb caritat / i amb bon fervor trinitari / lloem Déu únic i tri. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Puix el poble solidari / us invoca avui i ahir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. | 08302-65 | Església parroquial de Sant Hilari | Aquests goigs es composaren l'any 1997 a iniciativa del grup 'Amics dels Goigs d'Igualada', grup que forma part del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), per commemorar el 50è aniversari de la fundació d'aquest centre d'estudis. Se'n feren 1000 exemplars numerats en paper verjurat Conqueror crema a la imprempta Grup d'Impressió. La 'Schola Cantorum' d'Igualada feu l'estrena solemne a la Parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí el diumenge dia 12 de gener de l'any 1997, vigília de la festivitat del Sant. La lletra dels goigs és obra d'Antoni Dalmau i Jover, la música fou composada per Mn. Narcís Riba i Codina, els dibuixos foren traçats per na Montserrat Riba i Farrés i la nota històrica que figura a la part posterior és obra de Josep Riba i Gabarró. Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. Estan documentats des del segle XII i els més antics conservats provenen del 'Llibre Vermell de Montserrat' i s'anomenen 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó'. La invenció de la imprempta els va popularitzar, especialment a partir del segle XVII, arribant en molts casos fins als nostres dies. | 41.5714400,1.6394500 | 386568 | 4603089 | 1997 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43649-foto-08302-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43649-foto-08302-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Antoni Dalmau i Jover [et al.] | Nosaltres hem consultat l'exemplar número 96 conservat al 'Fons de Goigs de l'Anoia' de la Biblioteca Central d'Igualada, pertanyent a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i situada a la plaça de Can Font s/n d'Igualada. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 43650 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-7 | L'arxiu conté documentació generada pel municipi des de, com a mínim, l'any 1823 amb un volum total de 339 metres linials. Cal afegir que encara hi ha una part del fons no catalogat i, per tant, la data de la documentació més antiga conservada pot variar en el futur. La classificació actual de la documentació custodiada contempla les seccions següents: - Administració general. - Hisenda. - Proveïments. - Serveis Socials. - Sanitat. - Obres i Urbanisme. - Seguretat Pública. - Serveis Militars. - Població. - Eleccions. - Ensenyament. - Cultura i Esport. - Serveis Agropecuaris i Medi Ambient. El document més antic del què actualment es té constància està inclòs dins el subgrup 'Correspondència', dins la secció 'Administració General', i està datat, tal com apuntàvem més amunt, l'any 1823. | 08302-66 | Plaça del Castell, 1 | 41.5722700,1.6341600 | 386129 | 4603188 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bulilch | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||||
| 43651 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-6 | <p>Es desconeix les característiques i contingut de l'arxiu parroquial degut a la reiterada i infructuosa tasca per accedir-hi. A l'Arxiu Episcopal de Vic hi consta la probable existència de documentació de la parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí en el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, de la qual Sant Hilari de Vilanova n'era sufragaria fins el 1851. En els llistats del fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona no hi consta cap referència a la parròquia de de Sant Hilari de Vilanova del Camí, que d'existir probablement estan incloses en la de la Pobla de Claramunt.</p> | 08302-67 | Carrer Major, 97 | 41.5714400,1.6394500 | 386568 | 4603089 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | Segons Francesc Closa, autor de l'apartat dedicat a la història contemporània al llibre d'història de Vilanova del Camí dirigit per Flocell Sabaté , SABATÉ (2003:458), tot i les destrosses patides per l'església de Sant Hilari durant la Guerra Civil, se salvaren els llibres de baptismes des de 1832, els de defuncions des de 1813 i els de matrimonis des de 1859, si bé no hem pogut esbrinar si aquests llibres es troben a l'arxiu parroquial de l'església en l'actualitat o bé són custodiats en un altre emplaçament. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||||
| 43652 | Fira del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-cami-ral | XX | La Fira del Camí Ral de Vilanova del Camí se celebra cada any pels volts de la festivitat de Sant Hilari, cap al segon cap de setmana de gener. La fira rememora l'antic camí ral que unia Barcelona amb Saragossa i que travessava la localitat per l'actual carrer Major. Físicament la Fira ocupa un tram del carrer Major, la plaça de l'Església, el carrer de Santa Llúcia i el carrer Onze de Setembre. En els darrers anys s'han aplegat fins a 200 expositors que s'agrupen en les següents temàtiques: - Mostra de productes alimentaris i artesans dels Països Catalans - Mostra Nacional d'Arts i Oficis - Mostra Ramadera - Firaires - Comerços del municipi i associats de l'ACI (Associació del Comerç i la Indústria de Vilanova del Camí) La Fira, en les darreres edicions, ha aplegat fins a 20.000 visitants. L'any 2016 la Fira celebrà la seva XVIIIà edició. | 08302-68 | Nucli urbà, pels volts del carrer Major | 41.5712300,1.6393900 | 386563 | 4603066 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43652-foto-08302-68-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 43653 | Festa Major de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilanova-del-cami | La Festa Major de Vilanova del Camí se celebra la primera setmana de setembre. Si bé oficialment la festa comença el divendres al vespre amb la lectura del pregó, últimament els dijous ja es programen activitats com exposicions fotogràfiques, cinema a la fresca o concurs de contes a la ràdio de Vilanova. El divendres, després de la lectura del pregó hi ha ball de diables per part de la colla de diables del poble 'Els Cabrons de Vilanova', correfoc infantil, sardinada popular, ball de nit i un concert per als més joves. El dissabte a primera hora es dóna la benvinguda a les delegacions dels pobles agermanats amb Vilanova, Calcinaia a Itàlia i Amilly a França. La resta del dia està amenitzada per diversitat de concursos i exhibicions i els comerços de la vila munten paradetes al carrer. La tarda de dissabte no hi pot faltar la tradicional ballada de sardanes, repics de tambors i, cap al vespre, la cercavila. A la nit s'acostuma a combinar un sopar popular amb el ball de nit i un concert pel jovent. El diumenge al matí té lloc la cercavila dels Geganters i Grallers de Vilanova del Camí que, habitualment, compta amb colles convidades. També durant el matí té lloc la tradicional missa de Festa Major i, al migdia, una diada castellera que usualment compta amb la colla Moixiganguers d'Igualada i d'altres colles convidades. En les darreres edicions, abans de dinar l'Esbart Dansaire de la Vila efectua una demostració i, ja a l'hora de dinar, té lloc un vermut popular i un dinar de germanor amb els convidats de les viles agermanades. La tarda de diumenge està amenitzada per un 'Ball de Tarda' seguit d'un correfoc amb la colla de diables local. Els darrers 10 anys també s'ha fet una concentració de cotxes personalitzats. La nit de diumenge es tanca amb el 'Castell de focs' i amb el 'Comiat' dels convidats de les viles agermanades amb Vilanova: Calcinaia i Amilly. Durant els dies que dura la Festa Major es realitzen també multitud de tornejos esportius de futbol, handbol, bàsquet, tennis, tennis taula, petanca així com excursions pel terme de Vilanova. Darrerament el dilluns següent a la Festa Major també s'omple d'activitats adreçades al públic infantil que es tanca a la nit amb una 'Cantada d'Havaneres'. Durant la setmana següent als dies de Festa Major estrictes encara es duen a terme activitats com concerts de música tradicional, balls de sardanes o concursos. | 08302-69 | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43653-foto-08302-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43653-foto-08302-69-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 43654 | Festa Major de Camp del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-camp-del-rei | La Festa Major del barri del Camp del Rei se celebra cada estiu pels volts de mitjans de juliol. Entre els actes periòdics d'aquesta festa hi ha una sardinada popular, actuacions de grups de percussió, diables, cercavila, matinal infantil, correfoc o una arrossada popular. | 08302-70 | El barri de Camp del Rei se situa a l'extrem de ponent del nucli urbà de Vilanova del Camí. La seva Festa Major ha esdenvigut una de les manifestacions festives importants de la vila amb una trajectòria més que consolidada després de més de 30 edicions. | 41.5750800,1.6371400 | 386382 | 4603496 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43654-foto-08302-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43654-foto-08302-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 43655 | Dansa de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-vilanova | La dansa de Vilanova és un tipus de ball pla però més alegre pensat per a que el balli el poble. S'acostuma a ballar per Festa Major a la sortida de l'Església. Cal recordar que el Ball Pla és un tipus de ball per parelles que esdevingué un dels més populars a Catalunya. Si bé es feu molt popular a partir del segle XIX hi ha alguns testimonis que es remunten al segle XVII. Generalment va acompanyat d'un compàs ternari amb un punteig suau i amb un moviment dels peus fent-los lliscar per sobre del terra sense saltar. | 08302-71 | Durant els anys 40 i 50 del segle XX hi havia a Vilanova dos esbarts dansaires però poc a poc es va anar perdent aquesta tradició i es deixà de ballar. No fou fins fa poc més de deu anys que, mitjançant la filla d'una persona que fou directora d'un d'aquests esbarts dansaires, es recuperà aquest ball. Aquesta persona es posà en contacte amb la llavors regidora de cultura Núria Oliva, qui transmeté l'interès a l'esbart dansaire local. La col·laboració conjunta de les parts implicades permeté la recuperació d'aquesta dansa tradicional, que s'ha tornat a ballar per Festa Major des de fa, aproximadament, uns 10 anys. | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||||
| 43656 | Els Esgavellats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esgavellats | Amb el nom de 'Els Esgavellats' es coneix una àrea de la serra de Collbàs on el paisatge es caracteritza per la presència de grans escletxes al sól rocós i per grans blocs de pedra caiguts que han provocat formes estranyes, petites coves i passos estrets. És una zona de gran bellesa que val la pena visitar. L'indret exacte que s'indica en aquesta fitxa es correspon amb l'inici (anant de baixada) d'un dels trams que, segons el nostre parer, és més espectacular. Si el comenceu aquí passareu entre dues parets de pedra que us deixaran en alguns punts poc més de 50 cm d'amplada per seguir entre roques durant uns quants metres. En un parell de punts una mica més complicats comptareu amb l'ajuda d'unes bones escales de fusta col·locades a fi efecte de facilitar el trànsit per aquest recorregut. | 08302-72 | Serra de Collbàs | 41.5537400,1.6177700 | 384729 | 4601153 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43656-foto-08302-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43656-foto-08302-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 43657 | Cova del Mossèn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mossen | Petita cavitat relativament propera a Can Bernades i a la zona dels Esgavellats. A l'exterior està protegida per una balma. La cavitat pròpiament mesura, a la boca, uns 2 m d'amplada per només entre 45 i 80 cm d'alçada. La profunditat des de la boca més evident és d'uns 4,8 m. | 08302-73 | Serra de Can Bernades | Sembla que el nom li ven donat pel fet que, durant la guerra civil, el mossèn de Vilanova utilitzà la cova per amagar-hi gent que podia ser objectiu de grups extremistes. | 41.5529500,1.6222400 | 385101 | 4601059 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43657-foto-08302-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 43658 | Parc Fluvial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-fluvial | El Parc Fluvial de Vilanova del Camí és un tram del riu Anoia que ha estat condicionat artificialment per tal d'afavorir la creació d'un ecosistema de riu on s'instal·lin estacionalment animals salvatges que tenen aquest tipus d'ecosistema com a hàbitat natural. La construcció d'una resclosa artificial va permetre crear un embassament d'uns 750 m de longitud amb una amplada que, a tocar de la resclosa, assoleix aproximadament uns 78 m. La profunditat màxima arriba a uns 3,5 m. Des de la seva construcció ha anat desenvolupant-se un petit ecosistema propi format per animals i plantes que tenen el riu com a hàbitat principal. Entre les aus que podem trobar tot l'any al Parc Fluvial hi ha l'ànec coll verd, la polla d'aigua, el blauet, la merla, la mallarenga cua llarga, el bernat pescaire, la mallarenga blava o el mosquiter comú. Entre les aus migratòries que habiten al Parc Fluvial durant la primavera i l'estiu hi podem trobar l'agró roig, el martinet blanc, l'oreneta comuna o la boscarla de canyar. Pel que fa a l'hivern, hi podem trobar el corb marí, la cuereta torrentera, la cuereta blanca, el pit roig o el tallarol de casquet. A banda de les aus al Parc Fluvial hi poden viure alguns petits mamífers com la mussaranya comuna, la mussaranya menuda o el talpó comú. Pel que fa pròpiament al riu, hi podem trobar tortugues de rierol, la serp d'aigua o petits amfibis com la granota verda i fins i tot el gripau. Cal parar especial atenció a les espècies invassores com el bisó americà, el cranc americà o la tortuga de Florida, que malmeten l'ecosistema propi del territori. | 08302-74 | A finals dels anys 90 es va arribar al compromís de construir una depuradora pels adobers a Igualada. Això obria la porta a una recuperació per a l'ús de la ciutadania dels marges del riu Anoia al seu pas per Vilanova del Camí. El projecte per a crear un Parc Fluvial va néixer l'any 1998. Les obres s'iniciaren el mes de febrer del 1999. L'obra es va executar en dues fases: la primera va consistir en la construcció dels talussos del riu i obres accessòries, com els conductes de la depuradora. La segona es centrà en la construcció d'una resclosa artificial per tal d'emmagatzemar l'aigua en forma d'embassament per, d'aquesta manera, atraure diverses espècies faunístiques cap a un ecosistema de nova construcció. Aproximadament a la part central de l'embassament es va construir una illa artificial que permetia el creuament del riu als vianants mitjançant dos petits ponts de metall i fusta. A l'illa trobem dos grans màstils que simbolitzen un vaixell a punt de desplegar les veles. Les obres van finalitzar el 2005 deixant un embassament artificial amb una amplada màxima propera als 80 metres i una longitud d'uns 750 m, amb una profunditat màxima de 3,5 m. | 41.5651600,1.6395800 | 386568 | 4602392 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43658-foto-08302-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43658-foto-08302-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | La creació del parc fou possible arran de la depuració de les aigües del riu, atès que, fins als anys 90 del segle XX, aquest tram de l'Anoia presentava elevats nivells de contaminació i escasses característiques ecològiques. La construcció de l'esmentada depuradora i, posteriorment, del Parc Fluvial, encetà un canvi de dinàmica molt important a la zona, intengrant-la plenament al municipi de Vilanova del Camí com a espai de lleure on anar a caminar o fer activitats a l'aire lliure molt diverses. No obstant això, ocasionalment succeeixen episodis d'increment de la contaminació | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 72759 | L'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbareda-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Masia de planta rectangular però amb dos cossos sobresortint a banda i banda de la façana principal. Ocupa una superfície aproximada de 452 m2. Fou construïda aprofitant el desnivell del terreny. A la façana principal és on es troben els dos cossos sobresortint de manera que la porta d'accés queda a un pla secundari. La porta de l'entrada principal adovellada amb un arc de mig punt. A la part superior s'hi troba una finestra de petites dimensions amb un ampit de pedra. L'edifici consta de dues plantes (Planta baixa i primer pis). El parament i sistema constructiu es de pedra, unida amb morter de calç i formant filades irregulars. La teulada de sistema aràbic és de dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. La teulada de ponent, que forma un petit esglaó és d'una sola vessant. La casa presenta un segona façana que mira a migdia. Consta de la planta baixa i dos pisos superiors amb el portal rectangular i un conjunt de finestres als pisos superiors. | 08303-1 | L'Albareda | Aquesta antiga masia es troba dins de la demarcació del primitiu terme e Sau, que a l'actualitat conforme el municipi de Vilanova de Sau. El 1553 apareix documentada als fogatges de la parròquia entre els quals s'hi compten fins a 15 masies més. En aquells moments era habitada per Antoni Albareda. | 41.9744600,2.4209800 | 452028 | 4647103 | 1553 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72759-foto-08303-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72760 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Caseta de planta rectangular amb la teulada a dues vessants, tota ella feta amb pedra del país i amb poques obertures. Porta rectangular descentrada que té al costat una finestra allargassada i una altra de grans dimensions i amb reixa a la façana lateral. | 08303-2 | Can Guilla s/n | No hi ha constància de l'existència de referències documentals d'aquesta masia. Tan mat | 41.9141100,2.4736100 | 456347 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72760-foto-08303-2-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72761 | Can Gaspar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaspar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici relativament modern, de planta rectangular. Presenta la façana arrebossada i pintada de color blanc. A la part baixa s'observa un sòcol de pedra. La façana principal s'hi accedeix a partir d'unes escales en forma de 'V' invertida que es troben cobertes per una teulada subjectada per columnes amb arcs. La coberta és a doble vessant i a la part superior s' observen tres xemeneies. És un edifici de dues plantes. A les façanes laterals del pis superior s'hi obren un conjunt de finestres. | 08303-3 | Can Gaspar s/n | És una construcció relativament moderna ja que data del segle XX | 41.9428800,2.3827700 | 448837 | 4643618 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72761-foto-08303-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72762 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart-0 | A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Superfície total 92 m2, superfície coberta 46 m2. Edifici de planta baixa i pis que presenta la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La seva construcció és curiosa ja que es troba descentrada en relació al carener. Pel què fa a la porta principal que és de grans dimensions, està feta de metall. A la resta de façanes així com també a la principal, destaquen les petites finestres que s'hi reparteixen. El parament és de maons. Tota la casa està arrebossada i pintada de color gris. | 08303-4 | Can Gallart s/n | El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com Masia (casa de labor), que està situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, formant un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9416000,2.4511900 | 454507 | 4643438 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72762-foto-08303-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72763 | Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vilanova-de-sau-a-sant-feliu-de-pallerols | A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. LLOBET, Salvador (1951). 'La Transhumància en Catalunya'. Lisboa. NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). 'Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça'. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20 | XII-XX | Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols. El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit. Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot. | 08303-5 | Vilanova de Sau-Rupit | La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins. Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders. Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader d'hivern. Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer. | 41.9850200,2.4292500 | 452721 | 4648271 | 08303 | Vilanova de Sau | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72763-foto-08303-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019. El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72764 | Can Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carrasquet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII/XIX | Ha estat molt restaurada i ha perdut part de l'encant de l'antiga masia | És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12 x 8,50 metres. La seva superfície total és de 204m2. Tan mateix la superfície coberta és de 102 m2. Presenta un planta rectangular coberta amb la coberta aràbiga a dues vessants. El carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada al SE. El portar principal es de forma rectangular i centrat amb relació al carener. La llinda és de pedra sorrenca de color vermellós. El marc de la porta també es de pedres de treballades. És un edifici de tres plantes, amb la planta baixa per on s'accedeix, un primer pis i les golfes. A la façana principal del pis superior si obre un conjunt de tres finestres amb ampit de pedra. A les altres parets hi ha petites obertures. Totes tenen les llindes de fusta. Materials constructius són pedra del país arrebossada en alguns trams. | 08303-6 | Can Carrasquet s/n | No apareix als Fogatges de 1553, i si al segle XIX, això fa pensar en que deu d'ésser una de les moltes construïdes durant el creixement demogràfic de la zona que va culminar als segles XVIII i XIX. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 9 km de la capital de l'Ajuntament, habitada constantment, és una casa d'una planta. | 41.9873000,2.4217600 | 452102 | 4648528 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72766 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici que disposa d'una superfície total de 130 m2, i una superfície coberta de 101 m2. Aquesta casa de pagès ha estat objecte d'un procés de millora i actualització que li ha donat l'aspecte actual i que en alguns casos contrasta força amb l'aspecte d'un mas tradicional. Així doncs malgrat els nombrosos canvis que ha sofert, deixa veure el que fora la primitiva construcció. L'edifici consta d'una de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El parament és de pedra del país unida amb morter de calç a les parts antigues i amb el ciment actual a les parts mes noves i restaurades. Els pedres es disposen en filades irregulars. Es pot observar com existeixen diferents nivells així com un porxo a la part principal. Les portes i finestres també han estat restaurades i són de fusta. Està voltada d'un jardí amb barbacoa. | 08303-8 | Can Cardona s/n | El Nomenclàtor de 1860, la descriu com caseta, situada a 9,6 km de la capital de l'ajuntament, eren dos edificis d'una planta, un habitat constantment i l'altre deshabitat. | 41.9384700,2.4491000 | 454332 | 4643091 | 08303 | Vilanova de Sau | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72766-foto-08303-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La restauració soferta fa que la construcció original pugui quedar amagada sota els nombrosos canvis realitzats | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72767 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Xalet de planta baixa, pis i golfes, edificat en alt en relació al solar on s'ubica. Unes escales de fusta ens adrecen a les portes. La planta baixa està construïda amb pedres ben escairades, mentre que el pis, està pintat de blanc i en ell destaquen les finestres que fetes de fusta recorden un xalet suís. La teulada és de forma desigual, presentant unes elevacions a dues vessants a les diferents cares de l'edifici. La superfície total és de 216 m2 . | 08303-9 | El Parcet | 41.9792200,2.4232300 | 452218 | 4647630 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72767-foto-08303-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El valor patrimonial o cultural d'aquest element és discutible, malgrat tot, s'ha fitxat ja que es troba a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Sau' | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72768 | Cabana de Can Burjada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-burjada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | L'estructura es troba en bon estat tot i que a nivell exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte per no agreujar el seu estat en un futur. | Edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener és perpendicular a la façana. Té la façana oberta i al pis s'accedeix per una escala exterior. Els materials constructius són: Pedra i maçoneria a la planta baixa i maons al pis. Tots aquesta materials estan a la vista, sense arrebossar. | 08303-10 | Can Burjada s/n | La cabana fou construïda pel pare de l'actual propietari i fou feta amb pedres procedents d'una casa propera: Puig Esforces. | 41.9441200,2.4041300 | 450608 | 4643744 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72768-foto-08303-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Pare de Joan Puig Pagèspetit | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72769 | Can Burjada o Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burjada-o-burgada | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia de planta rectangular, amb cossos afegits. La superfície total és de 552 m2, i la superfície coberta de 184 m2. Aquest edifici presenta una coberta aràbiga a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Disposa d'una de planta baixa, pis i golfes. A la façana, s'hi pot observar les marques d'una ampliació feta ala part de la dreta de l'edifici. La porta principal és rectangular i amb un arc escarser que no està centrat amb relació al carener. Es reparteixen diverses finestres a la façana, fetes a diferents èpoques. Un cos per a servei de magatzem està adossat perpendicularment a la façana i un lateral d'una planta i amb teulada a una vessant està al lateral de l'edifici. A la façana principal, just a l'alçada del primer pis hi destaca la presència d'un rellotge de sol. | 08303-11 | Can Burjada s/n | Segons les referències, trobades a l'Arxiu Episcopal de Vic, les primeres notícies d'aquesta casa corresponen al segle XVII, on els habitants eren fills d'Antoni Burgada, mestre de cases provinent de França. Al segle XVIII, la casa comptava amb masovers. . El Nomenclàtor de l Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'Ajuntament, és un edifici habitat constantment de dos plantes. | 41.9439600,2.4034700 | 450553 | 4643726 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72769-foto-08303-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72770 | Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Aquest edifici és una petita masia de forma rectangular amb unes dimensions de 9,50 x 6,90 metres. La seva superfície total i la coberta és de 130 m2. Presenta una coberta amb teula aràbiga a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana que està orientada a migdia. Actualment es pot observar el parament que està format per pedra del país unida amb morter de calç i formada per filades irregulars. L'arrebossat que deuria haver-hi ha desaparegut quasi completament de manera que es poden observar les successives ampliacions realitzades al llarg dels anys. Al centre la part més antiga, ara de color més clar, al costat un cos de les mateixes dimensions, posterior; sobre la finestra està la data constructiva del s.XVIII. A cada banda dos cossos afegits amb funcions agrícoles. La porta principal és rectangular amb arc escarser, i dues finestres. Una a la planta i l'altre al pis, aquesta amb llinda i dovelles de pedra. La qual conformen la imatge del primitiu mas. Al cos posterior trobem dues finestres una a cada planta. La del pis superior amb mides de balcó. Ambdues amb grans i polides pedres. Els cossos laterals, tenen dues plantes i la superior queda oberta i sostinguda al cantó per pilars. Sota les plantes que ens amaguen la façana posterior, veiem que en aquesta hi ha alguna finestra. | 08303-12 | Can Borrell s/n | Sobre aquesta la casa denominada, Can Borrell, hi ha dades a partir del s. XVIII. A la finestra 1763, data que pot ser de l'any de l'ampliació. | 41.9434200,2.3922100 | 449620 | 4643673 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72770-foto-08303-12-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72771 | Can Bellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellot | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta la planta rectangular, de 16,20 x 9 metres. La seva superfície total és de 292 m2 i la superfície coberta de 146 m2. L'edifici està format de planta baixa i pis. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior de la teulada s'hi troba una xemeneia de grans dimensions acabada amb unes totxanes col·locades de forma horitzontal que donen un aire decoratiu a aquest element. A la façana s'hi observa també un robust contrafort. A la planta baixa i centrada s'hi troba la porta amb la llinda de fusta i pedres de gran format a les bandes i a l'entrada; a cada banda hi ha una finestra. A la dreta i sobresortint a l'exterior s'hi troba un forn. Al pis superior s'ho observen dues finestres. | 08303-13 | Can Bellot s/n | 1797 data a una finestra. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, descriu a 'El Ballot' com una masia (casa de labor), situada a 9,6 km de la capital de l'Ajuntament i habitada constantment de dues plantes. | 41.9329200,2.4519600 | 454565 | 4642474 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72771-foto-08303-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72772 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-9 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una planta rectangular amb les dimensions de 12,30 x 8,20 metres. La superfície total és de 196 m2 i la superfície coberta de 98 m2. Es troba construïda en un desnivell del terreny a la part nord. Per la part del darrera, només compte amb una planta. L'edifici està orientat al SE, a la banda de ponent hi ha un cos adossat, cosa que fa que la teulada per aquesta banda sigui més prolongada. Té planta baixa i pis. Teulada amb coberta aràbiga a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal s'hi poden observar dos portals. El primer i principal de l'habitatge, que és rectangular, es troba descentrat en relació amb el carener. A la part superior s'hi observar una gran llinda de pedra. El portal que hi ha a l'esquerra, és a un petit cos adossat posteriorment. Aquest portal és de menors dimensions. A la part superior, a l'alçada del primer pis s'obren varies finestres que es reparteixen per la façana i estan acabades amb ampits motllurats. Els murs són fets amb pedres de diverses mides unides amb morter de calç. Els carreus dels escaires són de gres vermell i ben treballat. Les obertures de la façana de gres blanquinós. | 08303-14 | Cal Sastre s/n | 41.9873300,2.4242400 | 452307 | 4648530 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72772-foto-08303-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 72773 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-1 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Casa que ha estat objecte d'una forta remodelació als darrers anys. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La casa té un aspecte força original. La planta baixa feta amb pedra natural sense arrebossar, entres el pis tot de color blanc, deixa a la vista d'una manera irregular unes pedres, com petites taques. La porta, centrada amb relació al carener, i les finestres dues a la planta baixa i tres al pis, tenen el llinda i finestrons de fusta fosca. | 08303-15 | Cal Joan s/n | El Nomenclàtor la defineix com Masia (casa de labor), situada a 2 km de la capital de l'ajuntament, és un edifici de dues plantes habitat constantment. | 41.9477800,2.4050300 | 450686 | 4644149 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72773-foto-08303-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72774 | Cabana de Ca La Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XIX-XX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Antic paller que corresponia a Ca la Pendisa. És una construcció de dues plantes, cobert per una teulada de teula aràbiga a dues vessants. Presenta el carener és perpendicular a la façana. Com a una de les característiques principals podem dir que està completament adossada a la vessant de la muntanya. Al pis superior s'hi accedeix a partir d'una escala exterior feta d'obra. Aquest pis està molt diferenciat, la meitat és cobert, amb obra vista de maó. Mentre que l'altre meitat és obert i podem veure des de l'exterior els materials que s'hi guarden. La planta baixa, útil només la meitat fa es servei de garatge. | 08303-16 | Ca la Pendisa s/n | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal del mas la Pendisa, daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. La construcció de la cabana ha d'ésser posterior tot i que no hi ha dades concretes. | 41.9523400,2.3876900 | 449252 | 4644666 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72774-foto-08303-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72775 | Ca la Pendisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pendisa | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de petites dimensions, la superfície és de 92 m2. Situada en un desnivell que fa el propi terreny. La façana principal sobre directament al pis superior, tot i que l'edifici disposa de dues plantes. La coberta a dues vessants presenta el carener perpendicular a la façana. A aquesta hi només una obertura que és la porta, que és rectangular i voltada amb dovelles de pedra. Adossat a la façana hi ha un banc de pedra. Enfront la casa està el pati empedrat i construccions auxiliar com la cabana paller de dues plantes. Materials constructius, són pedres amb maçoneria i teulades àrabs. | 08303-17 | Ca la Pendisa | Les primeres dades que apareixen al Recull de l'Arxiu Episcopal daten del segle XVIII, aquesta casa era una masoveria del Mas La Font. Al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la qualifica com Masia (casa de labor), un edifici situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, habitat constantment i de dues plantes | 41.9525300,2.3882300 | 449297 | 4644687 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72775-foto-08303-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72776 | Herbera o Cabana del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-o-cabana-del-bruguer | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | És un petit edifici de planta rectangular, que havia estat l'antic paller del Mas Bruguer. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que es troba orientada a migdia. La vessant oriental és mes curta. El parament és de pedra unit amb morter de calç, formant filades irregulars i amb els angles en forma de pilars formats per maons. Dividida horitzontalment en dos pisos, la separació es visible des de l'exterior, la façana. Està feta la divisió amb una llinda de fusta i un terra empostissat. A llevant hi ha dues finestres tapiades i un portal al primer pis. A ponent hi ha una obertura també tapiada i la part de tramuntana és cega. | 08303-18 | El Bruguer s/n | 1773, és la data que apareix gravat en una part de la llinda. Aquest edifici forma part del Bruguer, el qual trobem registrat al fogatge 1553 quan hi habitava Gabriel Bruguer. | 41.9796800,2.4226900 | 452173 | 4647681 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72776-foto-08303-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas Bruguer. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72777 | El Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Masia que presenta una de planta rectangular, malgrat la quantitat de cossos annexes, afegits amb les successives reformes. La superfície total és de 501 m2, i la superfície coberta de 240 m2. Aquest edifici força irregular té, a la part de l'esquerra la coberta amb una teulada a una única vessant. Per altre banda, a la part dreta, que és més enlairada, té la teulada a dues vessants. Formant angle recte amb la façana hi ha un cos de galeries amb la part baixa destinada al bestiar i la part superior sostinguda per pilars de pedra on s'obren unes galeries. Al davant del cos esquerre hi ha un cobert, el mur del qual continua per tancar la lliça, a la qual s'accedeix mitjançant un portal rectangular. El portal o porta d'accés principal es troba a la façana de llevant. El parament esta format per blocs de pedra de color rogenc, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. A l'exterior es pot observar un conjunt 'edificacions, antics corrals de grans dimensions. | 08303-19 | El Bruguer s/n | 1428, és la dada més antiga trobada al recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Als fogatge de la parròquia de 1553 apareix un home anomenat Gabriel Bruguer com a resident del mas parròquia de Sau. Segueixen referències als segles posteriors, al 1860, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona, la descriu com 'Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament. Habitat constantment, en total dos edificis, un d'una planta i l'altre de dues. | 41.9796900,2.4226100 | 452167 | 4647682 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72777-foto-08303-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la fitxa 24840 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan l'Herbera com el mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que l'Herbera del Bruguer | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72778 | La Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bofia-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI/XVIII | Edifici de planta rectangular amb cossos afegits. La superfície total és de 244 m2, i la coberta de 122 m2. Presenta una coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està orientada a migdia. Té una xemeneia de planta quadrada i coberta a dues vessants. L'edifici està format per una planta baixa i un pis. A la part dreta té un cos d'una planta adossat a la façana amb la coberta a una vessant; un altre al costat de la casa, que a la part posterior té dues plantes i la teulada a dues vessants, mentre que pel davant forma una gran terrassa. A més al lateral un altre cos adossat d'una planta i la teulada a una vessant. A la part de darrera aquesta teulada és prolonga formant un porxo sostingut per pilars. Els murs sense arrebossar, mostren les pedres de construcció. A la façana la porta adovellada d'arc de mig punt que no està centrada en relació al carener. Hi ha varies finestres. A una de les finestres de la part de migdia es pot llegir a la llinda la data de 1777 Totes les obertures estan voltades de pedres més clares que donen un toc decoratiu a les obertures. Els materials constructius utilitzats són: gres i granit vermellós units amb morter de calç. | 08303-20 | La Bòfia s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible que la Bòfia fos construïda durant aquest període. Tan mateix segons el Registre Episcopal de Vic, l'any 1581, Gallec Oleruja, nom d'una casa avui anegada per el pantà, fou pubill d'aquesta casa. Sabem també que l'any 1622 en Joan Bosc, n'era masover. L'any 1770, en Bonaventura Serra fou masover de la Bòfia Petita, no sabem a quina casa es refereix. El 1777 és la data que troben a una de les finestres. Podria ser el moment de construcció o bé el moment d'alguna ampliació. . El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una Masia (casa de labor), que situada a 3 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment de dues plantes. | 41.9539000,2.4133300 | 451378 | 4644824 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72778-foto-08303-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i que trobem en una llinda la inscripció de 1777 aquesta no ha de ser necessàriament la data de construcció del mas, ja que també podria fer referència a una reforma o ampliació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72779 | El Biaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-biaix | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII/XVIII | Masia de planta rectangular, les mides són 10,20 x 8,10. La seva superfície total és de 164 m2 i la coberta de 82 m2. Té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada al sud. Les teules són àrabs i presenta una xemeneia de construcció senzilla. Els ràfecs, renovats, presenten un aspecte molt cuidat. Edifici de planta baixa i pis. La façana orientada al SW, té la porta rectangular descentrat amb la llinda de fusta i ara pintada de blau. Quatre finestres de diverses dimensions es distribueixen de manera asimètrica al llarg de la façana. La paret oriental, és cega i presenta i té tres grans contraforts rodons. A la façana nord-oest s'hi ha afegit un porxo de nova construcció. Diversos contraforts rodons sostenen la casa en diferents part, són aquests un tret remarcable de l'edifici. Els materials de construcció són bàsicament el granit vermell unit amb calç i fang. Els escaires estan fets amb pedra picada de color gris. | 08303-21 | El Biaix s/n | La masia es troba dins de la demarcació de la parròquia de Sau, dins del terme civil de Sau. Aquest terme a patir del segle XVI comença a experimentar un fort augment demogràfic que culminà al segles XVIII i XIX. Entre aquest períodes passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. És possible doncs, que aquesta construcció tingui origen aquest període. Cal remarcar que a l'A l'Arxiu Episcopal de la Catedral de Vic la primera menció és de l'any 1615. Per altre banda, el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), situada a 2 km, de la capital de l'Ajuntament, edifici habitat constantment i de dues plantes. | 41.9533900,2.4039400 | 450600 | 4644773 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72779-foto-08303-21-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72780 | Morilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morilla | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Edifici de planta quadrada amb el cos, que actualment està destinat la botiga bar, que avança en relació ala resta. Ocupa una superfície total de 451 m2, i la superfície coberta és de 250 m2. La part posterior és de dues plantes. La coberta és irregular, degut a la forma bàsica de l'edifici, a quatre vessants amb decoracions de terrissa als angles d'unió. La façana, situada a la part que sobresurt, té una porta central que està coberta amb una petita teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A cada banda hi ha una finestra enreixada. Aquesta porta dóna accés a la zona destinada al bar o botiga de queviures. Aquest cos és d'una planta i el posterior de dues. Tot l'edifici està arrebossada d'un rosat intens amb sòcol gris. | 08303-22 | Ctra. Vic-Sau, Km. 18 | Aquest edifici fou construït al pla on s'ubicaven els serveis de personal destinats als obrers que construïen la Presa de l'Embassament de Sau. | 41.9626900,2.4036400 | 450582 | 4645806 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72780-foto-08303-22-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72781 | Cabana de Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | És una casa de reduïdes dimensions feta de pedra de diferents mides unides amb fang. Aquest edifici és una construcció annexa del mas de Bancells, i segurament tenia la funció de graner. La seva planta és rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana s'hi obre la porta rectangular amb llinda de fusta, de la mateixa manera que la petita finestra que es troba a la part superior i centrada a la façana principal. Cal dir que la porta està voltada de pedres de mida gran. | 08303-23 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La construcció d'aquest edifici, cal relacionar-lo directament amb el mas Bancells, ja que és un edifici annexa al mas principal. El seu ús segurament fora agrícola, ja sigui com a graner o per a guardar-hi eines. | 41.9450100,2.4305000 | 452795 | 4643828 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72781-foto-08303-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72782 | Bancells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancells | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | Mas imponent format per diferents construccions. L'edifici principal està format per la pagesia i la masoveries ambdues adossades. La masia s'obre a un pati tancat per una tàpia a la que s'accedeix per un portal quadrangular cobert per una petita teulada, ara força deteriorat. La casa principal té planta baixa, pis i golfes. La coberta les una teulada aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La porta presenta un arc de mig punt i adovellada. Al pis superior, sobre la porta s'hi troba un balcó i al costat una finestra. Per altre banda a la part de les golfes s'observen dues finestres. S'hi annexiona un cos de galeries de planta rectangular, la planta baixa destinada al bestiar i damunt s'obren unes galeries, dues plantes, orientades a l'oest. A l'exterior, junt al camí, s'observa la façana del que fou la masoveria. És un edifici de planta baixa i pis cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés a l'interior és rectangular i al damunt s'hi troba un sobrearc. Al costat es poden apreciar les restes d'un banc adossat a la paret. A la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. La superfície total de l'edifici és de 563 m2 i la superfície coberta de 269 m2. Es poden observar dues dates esgrafiades. La primera a un de les cantonades on es pot llegir '1723' i la segona a la porta principal '1739'. | 08303-24 | Ctra. Vic-Sau, Km. 8 | La història del mas va lligada a la de Sant Andreu de Bancells. Segons l'Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XV, als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Al segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat. Si tenim en compte les inscripcions segurament al 1723 i 1798. Per altre banda cal dir que surt citada al Nomenclàtor de 1860, el descriu com 'Caserio”, que situat 8 km de la capital de l'ajuntament, està format per 3 edificis; un habitat constantment i dos deshabitats. Dos d'una planta i un de tres. | 41.9449700,2.4305800 | 452801 | 4643823 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72782-foto-08303-24-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72783 | L'Arboç Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-xic | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Malgrat algunes reformes no respecten la tipologia originaria | Masia de planta rectangular, quasi quadrada, les mides són 10,20 x 11,30 metres. La superfície edificada és de 230 m2 i la coberta de 115 m2. La casa està assentada en un desnivell del terreny per això la porta d'entrada dona directament al primer pis de l'edifici. A la façana i centrada s'hi troba la porta que és rectangular tenint a cada banda una finestra. Destaca a l'angle nord-oest contrafort de forma arrodonida. A la paret posterior, al pis superior, s'observen dues finestres i les restes d'un mur de tàpia. Es pot observar la diferència existent entre dues finestres de nova construcció i un de més antiga la qual presenta una llinda de pedra i ampits motllurats. A la paret sud s'hi troba adossat un altre cos de planta quadrada, en el qual s'hi ha construït una barbacoa. | 08303-25 | L'Arboç Xic s/n | Aquesta petita casa està situada molt a prop del mas conegut com Arboç o Arboç Gros. La similitud de noms fa pensar en que estiguessin ambdues cases relacionades. Mentre que l'Arboç es troba documentat ja des del segle XVI, aquesta només en tenim constància gràcies a la data que conserva esculpida a una finestra i que ens situa al segle XVIII (1781). El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com a Masia (casa de labor), que situada a 2,6 km de la capital de l'Ajuntament, és una casa habitada constantment d'una planta. | 41.9582300,2.4085800 | 450988 | 4645308 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72783-foto-08303-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72784 | Cabana de l'Arboç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larboc | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Cabana de planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia. També aquesta cara sud s'hi obre un gran portal d'arc molt rebaixat i a cada costat finestres allargassades i un òcul al damunt. Aquestes obertures tenen decoracions fetes amb totxos disposats graonadament. A ponent hi ha una finestra que està dividida verticalment en tres parts. El parament està format per blocs de pedra disposats de forma irregular i units amb morter de calç. Per les seva forma i dimensions sembla una capella romànica rural, molt transformada, malgrat tot és simplement un cobert annexa al mas l'Arboç, que degué tenir funcions de paller. | 08303-26 | L'Arboç Xic s/n | La història de la cabana va lligada al mas. Possiblement fou construïda a principis del segle XX, amb les reformes del mas, destinar-lo a activitats agrícoles com guardar la maquinària o bé de paller. | 41.9583200,2.4089400 | 451018 | 4645317 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72784-foto-08303-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | J. Riera Pallàs | A la fitxa 24853 de l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya' hi figura descrita tan la cabana de l'Arboç com el mateix mas. Per aquest motiu aquesta fitxa també té el mateix número d'inventari de l'IPAC que el mas de l'Arboç | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 72785 | L'Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc-gros | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Casa de planta rectangular, les mides són 18,50 x 11 metres. La superfície total és de 609 m2 i la coberta de 203 m2. Edifici de planta baixa, pis i golfes, que a la façana nord presenta una quarta planta, fruit de la ubicació en un terreny en un pendent pronunciat. A la façana de migdia, s'hi troben diversos elements de gran interès com per exemple el portal d'entrada el qual no es troba centrat relació amb el carener. Endinsat de la façana i formant un porxo cobert molt suau, l'adorna una placa que parla de la darrera reforma de l'edifici. Al costat hi ha una gran finestra i una més petita a la paret lateral. A la part avançada de la façana s'hi veu un altre porta i una finestra. Totes les obertures estan limitades amb pedres ben polides. Al pis superior destaquen unes arcades d'arc rebaixat amb unes decoracions a l'entremig. A la façana lateral, la de l'est, hi ha una porta a l'alçada del primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una escala exterior. La façana nord, amb planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren tres portes a la planta baixa i als pisos de forma molt regular, tres finestres a cada planta i a les golfes dues més petites, situades a cada cantó d'una fornícula decorada amb trencadís. La façana Oest, presenta un seguit de finestres. Cal destacar l'ornamentació de les finestres i de la porta lateral, que presenten uns emmarcats d'estuc amb elements florals. La resta de finestres estan emmarcades amb maons. Pel què fa al parament cal assenyalar que els materials constructius són la pedra sense polir, les rajoles i la pedra treballada | 08303-27 | Poblat de Sant Romà | Aquest antic mas es troba documentat al fogatge de la parròquia de Sau de l'any 1553. Aleshores hi habitava Gabriell Arbós. Tan mateix per l'Arxiu Episcopal de Vic, tenim notícies d'aquesta casa un xic més primerenques ja que consta ja l'any 1430, en que Constança, muller de Toni Arboç, fou padrina d'una filla de la casa coneguda com Les Tallades. També cal dir que al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una 'Alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 30 quilòmetres de la Capital de l'Ajuntament i és un edifici habitat constantment de dues plantes. Les dependències del mas degueren anar creixent al llarg del temps i segons indiquen les dades constructives fou reformat entre els segles XIX i XX, reformes que li canviaren la fesomia per donar-li l'aspecte actual de casa senyorial. Les darreres reformes foren realitzades per J. Riera Pallàs Als Fogatges de 1553 apareix com estadant Gabriel Arbos. El cognom Arboç / Arbos, va seguint al llarg dels anys relacionant-se per via de matrimoni o de bateig amb les diferents cases del municipi. Al segle XVIII, la casa degué engrandir-se, doncs, comencen a aparèixer a més dels Arboç, unes altres famílies que són masovers d'aquesta casa. Pot ser que el ara conegut com Arboç Xic, fora una masoveria de l'Arboç. | 41.9603600,2.4110700 | 451196 | 4645543 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72785-foto-08303-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72786 | Els Apaiadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-apaiadors | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | Edifici totalment enrunat, caldria dur una actuació o estudi més complert per tal de poder-lo recuperar. | L'antiga casa es troba totalment enrunada. Es pot resseguir a partir d'algun tram de mur que encara s'observa, tan mateix la major part és enderroc. Tan la casa pròpiament dita i els coberts annexes consta que era d'uns 270 m2. A més hi ha constància d'una segona casa dins la pròpia finca, situada en la cota més alta d'aquesta, a menys de 100 m de l'anterior. Es tracta de L'Apaidor Xic, d'una superfície de 140 m2. Així doncs es pot constatar que la superfície de les dues edificacions del lloc conegut com l'Apaiador és de 270 m2 + 140 m2 = 410 m2. | 08303-28 | Al Puig Rodó | Al Nomenclàtor de 1860, es descriu com 'Caserio', que situat a 2 km de la capital de l'ajuntament, està format per dos cases habitades constantment, una d'una planta i l'altre de dues. | 41.9354400,2.4021000 | 450433 | 4642781 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72786-foto-08303-28-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | S'ha documentat aquest indret com a 'tipologia: Edifici' ja que així consta a la fitxa de l'Inventari de 'Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassolna. Municipi de Vilanova de Sau'. Tan mateix per la seva tipologia podria considerar-se un jaciment arqueològic. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72787 | Albareda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albareda-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Conegut sota aquest nom un grup de tres habitatges, el primer del qual inicialment fou un bar. Situada al costat del camí, el que fora bar, és un habitatge d'una planta amb un pati cimentat davant, que deuria ésser la terrassa del mateix. A la part posterior i a un nivell més baix s'adossa l'altre construcció, aquesta de planta baixa, on està l'entrada del garatge i dues plantes. Ambdues edificacions tenen la teulada a dues vessants. | 08303-29 | Albareda Xica s/n | 41.9746900,2.4211500 | 452042 | 4647128 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquestes construccions tenen un valor patrimonial i cultural discutible, tan mateix s'han realitzat aquesta fitxa ja que consten a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 72788 | Can Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janet-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVII | Les reformes realitzades impedeixen que s'observi la construcció originaria | Edifici de planta rectangular, de 8,70 x 5 metre. La superfície total és de 86 m2, i la coberta de 43 m2. La masia es troba molt reformada, antigament eren dos habitatges diferenciats. Presenta una planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que està situada a migdia. El portal principal és rectangular i coronat amb una llinda de fusta que es prolonga emmarcant una finestra. A ponent hi ha construït un gran porxo i a llevant sobresurt un balcó. Antigament era conegut com l'Estebanell de Dalt. El segon edifici és de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana nord. S'accedeix directament al primer pis a partir del portal rectangular amb llinda de fusta i una finestra. A ponen hi ha tres contraforts i a llevant una finestra. Antigament era conegut com Estabanell de Baix | 08303-30 | Can Janet s/n | Mas situat dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau, dins el terme civil de Sau. Inicialment foren conegudes amb el nom dels seus primers propietària, els Estebanell, que hi vivien al segle XVIII. Joan i Josep Estebanell, amb els noms d'Estebanell de Dalt i Estebanell d'Abaix. També foren conegudes com Can Janet i Can Patel Apareixen documentades al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 diu: Can Janet de baix. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitada constantment de 2 plantes. Total un edifici. Can Janet de dalt. Masia (casa de labor) a 2 km de distància de la capital de l'ajuntament, 1 edifici habitat constantment de 2 plantes. Total 1 edifici. | 41.9459300,2.4061000 | 450773 | 4643943 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72788-foto-08303-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72789 | Can Malgarça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malgarca | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Mas compost per una planta baixa i pis. Presenta la coberta amb teula aràbiga a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La teulada està molt allargada per cada banda, i al costat dret i ha adossat el paller, que és obert i amb la teulada a una vessant. A la façana principal i centrat en relació al carener s'hi troba el portal que és rectangular adollat. Diverses finestres es reparteixen per la façana i la característica comú de totes elles, és que són d'obra antiga. La superfície total de l'edifici és de 366 m2, i la superfície coberta de 183 m2. | 08303-31 | Can Malgarça s/n | La masia està situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Vilanova de Sau. Dins del terme civil de Sau. Aquest terme a partir del XVI comença a experimentar un creixement demogràfic que culminarà al segles XVIII i XIX. Al període comprés entre aquests quatre segles passarà de tenir 11 masos a tenir-ne 101. Deu de tractar-se d'una de les moltes masies que s'edificaren al segle XVIII. Les primeres dades que tenim són del segle XIX, quan el Nomenclàtor la defineix com Alqueria (casa de labor), que situada a 10 km de la capital de l'ajuntament, és una casa de dues plantes, habitada constantment. | 41.9353700,2.4604700 | 455272 | 4642741 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72789-foto-08303-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 72790 | Can Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manel-0 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVI | Tot i que estructuralment es troba en bon estat, l'exterior presenta símptomes de deteriorament que cal tenir en compte en un futur per tal que no s'agreugi l'estat de l'edifici. | Petita masia de planta rectangular, les mides són 7 x 5 metres. La superfície total és de 70 m2 i la coberta de 35 m2. Presenta una coberta amb la teulada a dues vessants. Consta de planta baixa i pis o golfes. Adossat a la part de llevant hi ha un cos amb l'antiga funció de quadre. Ara es troba descobert i es pot observar la presència d'un antic forn aterrat. Actualment per accedir a l'interior hi ha dues portes, una a ponent i l'altre a migdia amb la llinda de fusta. A la paret de ponent hi dues finestres emmarcades amb pedres. El parament està format per filades de pedra irregulars unides amb morter de calç. El tipus de pedra és sorrenca donant un color típicament vermellós. També s'ha utilitat granit, pròpia de Les Guilleries. | 08303-32 | Sant Pere de Castanyadell | Masia situada dins el terme de l'antiga parròquia de Sant Pere de Castanyadell, que junt amb les parròquies de Santa Maria de Vilanova, Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós formaven part del terme civil de Sau. Al segle XVI aquesta parròquia comptava amb 6 o bé 7 famílies, en les quals Can Manel no s'hi troba documentada, de manera que la seva construcció ha d'ésser posterior a aquesta data. També corrobora aquesta hipòtesis el fet que no figura amb aquest nom als fogatges del 1553. Amb aquest nom no la trobem fins el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, que diu que és una casa situada a 6 km de la capital de l'Ajuntament, un edifici de dues plantes, habitat constantment. Entre el segles XVII i XIX Castanyadell gaudeix d'un augment demogràfic. Al segle XIX comptava amb 19 famílies. | 41.9274100,2.4319400 | 452901 | 4641873 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72790-foto-08303-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72790-foto-08303-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72790-foto-08303-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml