Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43383 | Ca la Rafela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rafela | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 42-43. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada i pintada, i s'hi ha col·locat un sòcol de lloses de pedra. Les obertures de la planta baixa consisteixen en un portal, una finestra i una porta de cotxera. Una motllura horitzontal de secció semicircular separa la planta baixa de la planta pis. En aquesta planta hi trobem un balcó corregut, sostingut per tres mènsules motllurades, amb dues portes al centre i una finestra a cada banda. La barana del balcó és profusament decorada. A la part superior de les obertures destaca la presència d'una motllura decorativa de forma ondulada i per tres òculs cecs ovalats de línies ondulants. Al damunt hi ha quatre òculs més, també ovalats i disposats en horitzontal, de composició vegetal. Per sobre aquests ulls de bou pintat en forma de rombe horitzontal, hi ha escrit: 'ANY 1823'. Al mur corregut que corona l'edificació, a mode de barana de terrat, i separat del pis inferior per una motllura com la que separa els dos pisos inferiors, s'alterna el mateix tipus d'element ovalat en horitzontal i vertical. El mur està trencat per pilars decorats amb un relleu de garlandes i coronats per boles a manera de capcim. | 08905-20 | C. Santa Maria, 29 | 41.4128300,1.9671100 | 413676 | 4585101 | 1823 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43383-foto-08905-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43383-foto-08905-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43383-foto-08905-20-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Si la data que consta a la façana és la data de construcció, cal hipotetitzar que l'edifici devia ser restaurat seguint els cànons del noucentisme, a començament del segle XX. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43384 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 94-95. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Isidre. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Una altra característica és que a les parts de darrera, cada casa tenia una franja d'hort igual d'ample que la casa fins a arribar a la riera, fet que atorga una gran singularitat. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-21 | Carrer de Sant Isidre | 41.4117200,1.9698900 | 413907 | 4584975 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43385 | Forn de calç de la carretera de Fontpineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-de-fontpineda | AAVV (2000): 'Els forns de calç', Marge, núm. 3. La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 16. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 80-81. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló | XX | El forn de calç és una cavitat de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4 m de diàmetre i 5,5 m d'alçada. Disposa d'una porta d'entrada, situada a peu de carretera i una gran obertura a la part superior. A la façana principal hi trobem una paret de tancament del forn construïda mitjançant maçoneria d'uns 3,5 m d'amplada, al centre de la qual s'obre la galeria, la boca del forn a través del qual s'alimentava el forn de llenya, que dóna accés a la cambra de combustió. Aquesta galeria, de volta d'arc rebaixat i d'1,97 m d'amplada, aproximadament la mateixa alçada i una profunditat de 2,10 m, està construïda amb maons. Al costat esquerra de la porta hi ha una petita cavitat a mode de lleixa, construïda també amb maons, de 12 cm d'alçada i 21 cm d'amplada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08905-22 | A la carretera d'accés a Fontpineda des de la BV-2421. | A cal Flor s'explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l'objecte d'aquesta fitxa, mentre que a can Via se'n començaren a explotar l'any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l'ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que s'iniciava una combustió del forn que requeria altes temperatures durant dies. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.4166300,1.9647900 | 413487 | 4585526 | 1940 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43385-foto-08905-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest bé és descrit erròniament com a pou de gel. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||
| 43386 | Processó de Quaresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-quaresma | AMADES, Joan (1982): Costumari Català, el curs de l'any, vol.II (Les Carnestoltes, la Quaresma, Setmana Santa i el Cicle Pasqual). Barcelona: Ed. Salvat Editores. P. 771. FISAS ALEMANY, Esteve; LLOP JULIÀ, Maria (sense data d'edició) 50 anys de caramelles a la Palma. 1942-1992. La Palma de Cervelló: Publicació del Grup de Cantaires la Palma. P. 13. | XIX-XX | Aquesta manifestació festiva no es realitza actualment. | Anys després de que l'església de la Palma es va erigir en parròquia (el 1868), per Setmana Santa es començaren a fer diversos actes a la Palma, entre els què hi havia la processó dels Armats. En aquesta es representaven al carrer diverses escenes de la Passió de Jesucrist, intercalant-hi durant el recorregut, el que ells anomenaven “Versos de Passió”. Es tractava d'uns cants solemnes a tres veus. Segons el folklorista Joan Amades, per la Quaresma de Dijous Sant, fins a la darreria del segle XIX, una comparsa que figurava els dotze apòstols anava al cap de la processó de la Palma de Cervelló. Tots duien un palmó i estaven dividits en dos rengles, amb els palmons decantats vers l'espai que restava entre rengle i rengle. Jesús anava al mig i al cap de les dues fileres. Per l'espai lliure passejava la serventa de Pilat tot filant. Darrere de Jesús seguien el Cirineu, la Samaritana, la Verónica i la Magdalena, i en darrer terme, dues de les Maries i la Mare de Déu dels Dolors tota vestida de negre, amb un cor de metall damunt del pit. Durant el curs de la processó representaven diverses escenes: la conversió de la Samaritana, l'entrada de Jesús i els seus deixebles a Jerusalem, el comiat de Jesús dels Apòstols i la desesperació de la Magdalena. | 08905-23 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||||
| 43387 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-2 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 18-19. | XX | Casa de planta rectangular d'un cos, amb un segon cos adossat per la part posterior, més modern. La coberta de l'edificació és una gran terrassa que n'ocupa tota la seva superfície. La façana principal, a la que s'accedeix per un pati, és situada a un dels costats llargs, orientada a llevant, i està arrebossada i pintada. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, amb guardapols al damunt. Les finestres estan tancades per una reixa de ferro forjat i per sobre d'aquestes, entre les finestres i la porta, òculs decorats complementen la decoració de la façana. Sobre la cornisa feta amb motius denticulats, hi trobem una barana realitzada amb murs ondulats, units per una altra barana fina de ferro de ferro forjat. A la façana que dóna a l'avinguda Catalunya hi trobem dues finestres de característiques anàlogues a les de la façana principal, amb òculs decorats a sobre. | 08905-24 | Av. Catalunya, 2 | 41.4104700,1.9724100 | 414116 | 4584834 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43387-foto-08905-24-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43388 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-11 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 22-23. | XX | Casa de planta rectangular de cos i mig, entre mitgeres, de planta baixa, construïda a dos nivells. La zona frontal de la casa està coberta per una teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que al darrera s'hi construí una terrassa. La façana principal està arrebossada i pintada amb una franja horitzontal de motius geomètrics hexagonals i quatre bandes verticals que divideixen la façana en quatre parts, coincidint amb les pilastres petites que sustenten el muret de la terrassa que corona l'edifici. Hi ha sòcol ceràmic. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen en una porta i sengles finestres a banda i banda, amb guardapols al damunt. Les finestres estan tancades per una reixa de ferro forjat. Sobre de totes les obertures s'hi ha disposat un òcul circular fet amb una peça de ceràmica enreixada. La façana està rematada per una falsa barana de mur corregut amb les pilastres citades anteriorment. Al centre, entre dues de les pilones, hi sobresurt un cos ovalat amb una figura romboïdal a on es llegeixen les inicials 'JC' pintades. A banda i banda dels murs que conformen la falsa barana hi ha pintats els anys '1925' i '2009'. | 08905-25 | Av. Catalunya, 11 | Casa construïda vers els anys 1920-1929. | 41.4105000,1.9719000 | 414073 | 4584838 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43388-foto-08905-25-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43389 | Xalet Casas i Maset Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-casas-i-maset-carles | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 28-29. | XX | Deixalles i teulada amb un forat a la part del magatzem | Conjunt de dues cases construïdes a dos nivells, amb un magatzem adossat a la part posterior d'aquestes. Les cases són de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal de les cases, situada a peu de l'Av. Catalunya, s'emplaça al primer pis de l'edifici pel desnivell natural del terreny. La composició de les façanes és simètrica. El parament està arrebossat i pintat. La façana és coronada per una balustrada on les alineacions de balustres tornejats són trencades per pilars decorats amb motllures que creen un relleu geomètric i coronats per boles i copes a manera de capcim. Al centre de cada casa, al mig de la balustrada hi ha un rebaix motllurat enrajolat on hi ha escrit amb lletres blaves el nom de les cases: 'Xalet Casas' i 'Maset Carles'. Cada casa compta amb una porta i una finestra en aquesta façana. En tots els casos, sobre seu hi ha una decoració formada per motllures amb motius de garlandes i oves. Igualment, sobre de cada obertura hi ha un òcul ornamentat amb garlandes. En el cas del Maset Carles, a més, al damunt de la porta s'hi ha construït també una cornisa coberta per teula àrab a un aiguavés. A les façanes laterals hi ha en aquest mateix pis tres finestres i un balcó a cada banda, situades simètricament a banda i banda de les edificacions. Entre la façana principal i el carrer hi trobem sengles patis que rodegen la façana principal i les dues laterals. La barana principal combina un sòcol d'obra cobert per una barana de ferro fotjat. Tres pilars rematen la barana i flanquegen la porta. Aquests estan coberts per capitells ornats per diferents motius geomètrics capitell. Originalment estaven tots decorats per capcims en forma de boles o copes, però en el cas del Maset Carles, les copes que flanquejarien el portal d'accés han estat substituïts per fanals. La façana posterior és l'única que no ha estat arrebossada, i s'hi pot observar encara el seu parament de maçoneria de pedra irregular, utilitzat el gres com a matèria primera principal. És en aquesta cara on s'hi ha bastit un magatzem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, de mamposteria de blocs de gres, disposa d'un portal central i dos finestrals a banda i banda, tots d'arc rebaixat. A sobre del portal hi ha tres finestrals estrets que consisteixen en un de central d'arc apuntat, al que se li adossen, a banda i banda, dos meitats d'arc de mig punt. Totes les obertures d'aquesta façana estan construïdes amb maons. Les façanes laterals estan construïdes sobre un sòcol de mamposteria de blocs de gres, a on s'alça un parament de maó de tres quarts amb pilars que reforcen l'estructura. Disposen també de dues finestres d'arc rebaixat i, en la façana que s'obre a llevant, s'hi obrí un nou portal. | 08905-26 | Av. Catalunya, 19-21 | El Xalet Cases fou construït el 1935. El Maset Carles ho fou el 1936. | 41.4106100,1.9715000 | 414040 | 4584851 | 1935 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43389-foto-08905-26-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||
| 43390 | Habitatge al carrer Sant Isidre, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-sant-isidre-17 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 32-33. | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada i presenta una sanefa horitzontal de rajoles de colors amb motius florals que separa les dues plantes i ressegueix també el balcó. Les obertures, consisteixen, a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures que les emmarquen estan decorades amb rajoles vidrades de color verd i groc taronja. A la línia de base del fals terrat, a manera de cornisa, hi ha una línia de rajoles de color blau i groc taronja col·locades formant rombes. Sota, dos ulls de bou decorats es situen simètricament. Corona l'edifici una falsa barana formada per tres murets d'acabament que s'alternen amb espais buits creant un ritme al coronament com si es tractés de merlets, també estan decorats amb rajoles de colors, units per una reixa molt simple de ferro formada per dues línies horitzontals amb una peça rectangular que les uneix al centre. Els extrems de la façana presenten bandes de motllures verticals que s'alternen amb espais buits pintats en verd que creen una orla al voltant de l'edifici. | 08905-27 | C. Sant Isidre, 17 | 41.4115600,1.9703800 | 413948 | 4584957 | 1920-30 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43390-foto-08905-27-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43391 | Edifici de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-biblioteca-municipal | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 23. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 36-37. | XX | Casa de planta baixa d'un sol cos, de planta baixa i planta pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, arrebossada i pintada, presenta una composició simètrica. Una motllura horitzontal separa les dues plantes de l'edifici. A la planta baixa les obertures consisteixen en un portal central amb sengles finestres a banda i banda. A la planta pis hi trobem un balcó central suportat per dues mènsules amb decoració floral i tancat per una barana de ferro forjat. A banda i banda d'aquest s'hi disposen sengles finestres. Excepte la porta d'entrada, la resta d'obertures disposen s'emmarcament perimetral ornamental. Sota la cornisa s'hi conserva una decoració esgrafiada formada per una línia ondulada ornamentada amb motius florals. La cornisa, amb un relleu simple, és sostinguda per vuit mènsules. Sobre d'aquesta hi trobem un mur d'acabament a mode de falsa barana rematat per un perfil ornamental. Al Centre d'aquesta s'hi conserva pintat l'any de la seva construcció: '1910'. Sobre de la porta principal hi ha un cartell de metacrilat que informa del seu ús des de 1993: 'Biblioteca Municipal', mentre que en un lateral de la façana s'hi conserva una placa de ceràmica on s'hi descriu el seu ús fundacional 'Escuela Elemental de Niños'. A l'únic mur lateral visible de la casa (l'altre fa de paret mitgera amb l'edifici de l'Ateneu), s'hi ha afegit una estructura cilíndrica de vidre que tanca una escala de cargol. | 08905-28 | Plaça Cervantes, 4 | Es va construir el 1910 per ubicar-hi l'escola pública del poble. La casa va ser cap el 1990 per ubicar-hi la Biblioteca Municipal. | 41.4132500,1.9656200 | 413552 | 4585150 | 1910 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43392 | Les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palmeres | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 64-65. | XX | Conjunt d'edificis dels que destaquen dos principal annexats entre si formant una planta en forma d''L'. l'edifici més antic i principal té la coberta a dues vessants, de teula àrab i el carener paral·lel al carrer, mentre que l'altre el té perpendicular. La tipologia arquitectònica és característica dels habitatges rurals de la zona. Consten de planta baixa i dos pisos. Destaquen les obertures, per la quantitat i sempre emmarcades en plaques de pedra gris i blocs de pedra de sauló amb llinda respectivament. En el primer cas es presenten algunes obertures realitzades en arcs rebaixats, com les portes principals. Algunes finestres resten tapiades. En una d'elles es presenten dues fornícules, una amb imatgeria religiosa moderna. | 08905-29 | Les Palmeres | 41.4166100,1.9376100 | 411216 | 4585551 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43392-foto-08905-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43393 | Font de Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-mascaro | DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 66-67. | XX | La font es situa en un espai sobrealçat respecte al camí, al què s'accedeix per quatre graons fets amb pedra. En aquesta plataforma hi ha uns imponents exemplars de plàtans (Platanus hybrida) i vegetació típica d'indrets humits, a recer dels quals hi ha un banc de pedra. La part dreta de l'esplanada està delimitada també per un banc corregut fet amb maons, pràcticament desaparegut sota la vegetació. La font raja per un broc metàl·lic inserit en un mur arrebossat. Un pilar de maons sustenta la roca que conforma la cavitat natural on raja la font. | 08905-30 | A la riba dreta de la riera de Rafamans, al Km 1 de la carretera BV-2421. | 41.4040300,1.9761400 | 414419 | 4584116 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43393-foto-08905-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43393-foto-08905-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Un cartell instal·lat per l'Ajuntament hi diu 'Aigua no potable'. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43394 | Font de Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-via | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 68-69. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Surgència emplaçada en una petita plana, condicionada amb tanques de fusta, sobre el torrent de can Via. l'entorn, molt ombrívol, està vorejat per grans plàtans (Platanus hybrida). Un pont d'obra travessa el torrent i hi ha una petita construcció de maons al costat de la font. Una canalització, per sobre de la font, condueix l'aigua del torrent als safareigs de can Via. | 08905-31 | Can Via | 41.4123300,1.9572000 | 412847 | 4585056 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43395 | Font de Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-rita | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 70-71. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | Font situada al costat del torrent Descabellat, en una plana rehabilitada recentment. s'hi accedeix per un passeig ben pavimentat i amb bancs, papereres i fanals, repoblat amb vegetació autòctona. Davant la font s'hi ha disposat unes taules i bancs de fusta. La font, que brolla per un tub metàl·lic, està encastada en un mur de maçoneria, enmig del qual hi ha la imatge de santa Margarida, feta amb peces de ceràmica majòlica i protegida amb metacrilat. La composició de ceràmica està signada per 'Castanys'. Un gran margalló custodia el costat dret de la font, mentre que a l'esquerra hi ha una banqueta feta també de maçoneria. Un reguerol condueix l'aigua des de la font vers el torrent. | 08905-32 | Parc de Santa Rita. Carrer del Montsant | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. La majoria de les fonts del municipi -si més no totes les que s'han visitat- estan senyalitzades com a no potables, malgrat que no s'ha trobat més informació sobre la qualitat de les aigües que la que s'exposa al paràgraf anterior. | 41.4152300,1.9700900 | 413928 | 4585365 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43396 | Sant Joan del Pla o de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-pla-o-de-lerm | AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 12, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 10. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. BORDONS i SERRA, Joaquim (1999): 'Sant Joan del Pla, l'ermita romànica de la Palma, és notícia', Revista Muntanya, núm. 822, abril 1999. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 80-82. BURÓN, Vicenç (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. ESTEVES, Albert (1995): Cervelló i la Palma. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'estudis i Divulgació del Patrimoni. p. 16. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de la Palma de Cervelló', Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. p. 394-405. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de La Palma de Cervelló', Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. p.349-350. PIERA, L. (1993): 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries, núm. 48-50, II. Barcelona. VILA, Josep M. (2000): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'església de Sant Joan del Pla. La Palma, Baix Llobregat. Març–juny 1997, desembre 1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 2629. VILA, J.M. (2003): 'Excavació arqueològica a l'església de Sant Joan del Pla (La Palma, Baix Llobregat)'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Sant Cugat del Vallès: ACRAM, 2003. Vol. II. p.591-597. | Bona part del terra de la nau va ser aixecat durant la intervenció arqueològica i no hi ha hagut actuacions posteriors per adecentar l'espai. | Jaciment situat en el subsòl de la capella romànica de Sant Joan del Pla i terrenys adjacents, excavat durant els anys 1997-1998. Actualment encara són visibles les estructures que la intervenció arqueològica va deixar al descobert, bàsicament sitges i dipòsits excavats al subsòl natural ja que no s'ha fet un paviment nou després de l'excavació arqueològica. La intervenció arqueològica proporcionà l'establiment d'una seqüència de l'evolució històrica del jaciment: FASE 0: Època romana Amb materials constructiu (tègula, ímbrex) o d'emmagatzematge (dòlia), així com alguns fragments de ceràmica comuna i àmfora que ens fan evident l'existència d'algun tipus d'ocupació. d'altra banda, a l'interior de l'església es documentaren d'una sèrie de fons de sitja força arrasats que van ser atribuïts aquesta fase primitiva. El més probable és que es tracti d'algun tipus de nucli d'explotació agrícola que aprofitaria per a la seva activitat les bones condicions que ofereix la plana que posteriorment donarà renom a l'església. FASE I (Segle XI): Construcció de l'església Per la tipologia de l'edificació i, sobretot, per la documentació, sabem que la construcció de la capella ha de ser datada al segle XI. Correspon a aquest moment constructiu, a part de l'edifici en si, el gran forat quadrangular situat al centre de l'absis, interpretat com un dipòsit per l'aigua que es requeria per a la fabricació de calç i altre necessitats de l'obra. El paviment de la nau es trobava uns 50 cm per sota del marxapeu interior de l'església, desnivell que es salvava mitjançant dos graons. El terra estava format pel mateix substrat natural retallat i anivellat a les parts més baixes mitjançant la pròpia roca disgregada que, un cop compactada per l'ús, va generar un paviment de terra trepitjada que apareix en les parts més baixes i que actuava, juntament amb la roca rebaixada (aquesta en les parts altes), com a sòl d'utilització de la nau de l'església en aquesta primera fase romànica. l'organització del pla de la nau es completava amb un banc de pedra adossat als murs perimetrals a tota la zona (aquesta bancada, més baixa i dividida en dos, servia d'escala d'accés a la nau a l'alçada de la porta). A l'inici del terç oriental de la nau es documentava un graó en part retallat a la roca i en part construït amb pedra. A uns 60 cm a l'est l'excavació va detectar la presència molt arrasada del que podrien haver estat altres dos graons que servirien per aixecar el nivell del presbiteri fins assolir la cota final de la plataforma. FASE II (Segles XI-XVII): Utilització Als primers temps es van obrir una sèrie de sitges en l'interior de la nau per tal d'emmagatzemar-hi bé el delme i altres censos que l'església devia rebre. Aquestes sitges acostumen a estar en funcionament sobretot entre els segles XI i XIII, iniciant-se un procés gradual d'abandonament i colmatació progressiva que dura fins al segle XVI. Les sitges presenten planta circular i secció globular o piriforme, amb profunditats que oscil·len entre els 1,4 m de les més petites i els 2,2 de la més grans. Algunes d'elles encara conserven part de l'estructura que servia per tancar-les i que consistia en un marc de lloses de llicorella que deixava un espai quadrat central en el que encaixava una gran llosa de llicorella que feia les funcions de tapadora. l'amortització final d'aquestes sitges, realitzada a mitjan segle XVI es produí per la construcció d'un nou paviment a l'església. Pel que fa a l'entorn de la capella devia anar creixent a la banda oriental i septentrional una necròpolis que s'estenia fins a uns 5 m de l'edifici. FASE III (Finals s. XVII – principis XVIII): Reforma barroca En aquest moment cronològic, aproximadament, es produeix la gran transformació de la capella de Sant Joan. l'únic element que dóna cronologia és un ardit de Felip IV encunyat a Barcelona el 1654 i que va aparèixer en un dels estrats de rebliment de la nau previs a la col·locació d'un paviment de rajoles. | 08905-33 | Pla de Sant Joan | l'any 1993 Ll. Piera publicà la troballa de ceràmica ibèrica i romana a la rodalia de la capella de Sant Joan de la Palma o del Pla. L'any 1988, els propietaris de l'església van promoure un projecte de restauració i consolidació, per bé que va restat aturat posteriorment. Entre els anys 1997-1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica en la què es va excavar en extensió l'interior de l'edifici, així com també va estudiar de l'evolució arquitectònica del mateix, incloent la lectura dels paraments i de la coberta, tot plegat a l'espera de l'execució d'un projecte de restauració que va ser encarregat pel senyor Llopart a l'arquitecte Enric Solsona. Com acostuma a passar amb aquestes petites capelles rurals, l'església de Sant Joan del Pla degué anar perdent durant el segle XIX bona part del culte que es devia abandonar definitivament en algun moment imprecís de finals d'aquell segle o començament del XX. Segurament en el segle XIX es degué produir l'anivellament i aterrassament de tota la part situada al nord i est de l'edifici per tal de transformar-la en zona de conreu, juntament amb tot l'entorn immediat del temple. l'església, tot i que abandonada, plena de bardissa i sense el cor elevat, es va mantenir relativament intacta fins a la dècada de 1980 del segle XX, moment en que es va iniciar el procés definitiu de degradació accelerat a partir d'inicis la dècada de 1990 per l'enderrocament de la part superior de la porta romànica i la progressiva caiguda de la paret superior i de la volta. Aquest procés es va aturar a partir de 1997 amb l'inici dels treballs de consolidació. | 41.4061100,1.9787500 | 414640 | 4584344 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | Inexistent | Romà|Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | (Cont. Història): d'altra banda, l'aspecte que sembla que va tenir l'església un cop finalitzades les reformes és molt similar al de moltes de les esglésies rurals catalanes en les que es documenten transformacions barroques que habitualment es realitzen entre finals del segle XVII i el primer terç del segle XVIII. La combinació d'aquests dos elements cronològics coincidents ha portat a defensar la teoria que l'església de Sant Joan del Pla, que devia haver mantingut sense canvis l'aspecte original del segle XI, va patir en època barroca una sèrie de transformacions per tal d'adequar el seu aspecte als gustos i necessitats de l'època. La transformació més important que va patir l'església en aquest moment està relacionada amb el canvi d'accés a l'interior del temple i també, per tant, en la paret de la façana. Així, es va clausurar la porta romànica de la façana meridional i es va obrir un accés nou al centre de la paret oest. La transformació d'aquest mur en façana va provocar la construcció del coronament que perfilava un acabament arrodonit per aquesta paret, molt en consonància amb els gustos de l'època.l'interior de l'església també va patir importants reformes. La més important va ser sens dubte la desaparició del desnivell existent entre el presbiteri i la nau. Per tal d'aconseguir aquest propòsit es van dur a terme dues accions paral·leles. Per una banda es va arrasar la totalitat d'estructures antigues del presbiteri fins a nivell del primer graó. Pel que fa a la nau, en primer lloc es van escapçar les bancades laterals fins assolir la mateixa cota deixada a l'antic presbiteri. Al centre de la nau es van abocar terres i runa sobre les restes dels paviments anteriors fins assolir la mateixa cota. Un cop anivellada la totalitat de l'església es va col·locar el nou altar de pedra adossat al mur de l'absis i es va pavimentar la nau mitjançant l'enrajolat anteriorment esmentat. Al mateix temps es va tapiar la part exterior de la finestra de l'absis i es va reduir la part interior mitjançant un muret per tal de transformar-la en una fornícula on col·locar la imatge del sant. l'altre element nou incorporat en aquesta fase és el cor elevat que es va construir sobre el terç occidental de la nau. Aquesta estructura, recolzada sobre bigues de fusta i amb una barana exterior disposava de bancs de fusta adossats a la paret en la part occidental i septentrional. s'hi accedia per una porta rectangular oberta al mur meridional, una mica per sobre i a l'oest de l'antiga porta romànica en aquell moment tapiada. l'accés a la porta es realitzava mitjançant una escala de pedra adossada al mur meridional i al tapiat de la porta romànica. d'aquesta escala només se'n conserva part del basament.FASE IV (Finals s. XVII – principis XVIII – s. XIX): Utilitzaciól'aspecte de la capella no degué canviar gaire en els segles posteriors a la seva transformació barroca i de fet no s'han detectat arqueològicament elements atribuïbles de manera clara a aquesta fase més enllà d'alguns retalls a les parets oberts a l'arrebossat i que evidencien utilitzacions de funcionalitat indeterminada i sempre molt poc importants. També corresponen a aquest moment constructiu petites modificacions en l'organització de l'àrea immediata a l'altar. FASE V (Segle XX): Abandonament i destrucció | 83|85|92|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43397 | Pla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-sant-joan | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 15-16. VOLA, LA (2002) Estudi de valorització del Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló) com a espai natural d'ús social. Manlleu. Inèdit, dipositat a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Proximitat a la pedrera Ana, zona de paintball | Es tracta d'un espai planer, situat al sud-est del nucli de la Palma de Cervelló. s'hi pot trobar una gran zona de bosc de pi blanc que ha ocupat antigues zones de conreu aterrassades de vinya i oliverars i una petita parcel·la activa. El Pla de Sant Joan limita al nord amb els penya-segats de les Planes i Pallejà; a l'oest amb els boscos de can Pongem i, més avall amb la riera de Rafamans que, seguint el seu curs, el limita també meridionalment; finalment, per llevant els límits es poden establir en la carretereta B-24 i en el torrent de les Fallules. La superfície total d'aquest espai supera les 100 ha, si bé la zona més planera es situa a l'entorn de les 40 ha. Aquest paratge és important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla i hi transcorre el camí Estret), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. A més se li dóna un rellevant ús social lúdic i social (especialment durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre). Des del punt de vista natural, és interessant per la gran diversitat d'hàbitats que suporta i pel paper de corredor biològic que té. El Pla connecta, sense perdre continuïtat, amb els penya-segats del Turó Roig i de Pallejà, al nord, i amb l'Obaga i la riera de Rafamans, al sud. És doncs un ambient molt heterogeni amb àmplia varietat d'ecosistemes naturals. Des del punt de vista faunístic, és un dels espais més interessants del terme. Entre les espècies d'ocells sedentàries s'hi troba el picot verd (Picus viridis), el bitxac (Saxicola torquata), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus), el verdum (Carduelis chloris), les mallerengues carbonera (Parus major), blava (P. caeruleus), emplomallada (P. cristatus), i cuallarga (Aegithalos caudatus) i, la garsa (Pica pica) i el gaig (Garrulus glandarius), i esporàdicament alguna gralla (Corvus monedula). Igualment s'observen tudons (Columba palumbus) i tórtores turques (Streptopelia decaocto) i comunes (S. turtur). Entre els rapinyaires destaquen el xoriguer (Falco sp.) i l'aligot (Buteo sp.), i esporàdicament es poden observar l'esparver (Accipiter nisus), l'astor (Accipiter gentilis) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus). Entre els rapinyaires nocturns cal destacar el duc (Bubo bubo), i el gamarús (Strix aluco) i el mussol (Athene noctua). d'altres ocells nocturns presents a la zona són el siboc (Caprimulgus ruficollis) i l'enganyapastors (C. europaeus). Entre els ocells hivernants destaquen el reietó (Regulus regulus), el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), el botxí (Lanius excubitor), el capsigrany (L. senator), la griva (Turdus viscivorus), la griva cerdana (T. pilaris), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), l'hortolà (Emberiza hortulana) i el cotoliu (Lullula arborea). Més comuns són els pinsans (Fringilla coelebs), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), les titelles (Anthus pratensis), els repicatalons (Emberiza shoeniclus), els gratapalles (E. circlus) i els sits negres (E. cia). A l'hivern també augmenta el nombre de tords, pit-roigs i lluers (Carduelis spinus). Entre els ocells estivals, s'observen la puput (Upupa epops), l'abellerol (Merops apiaster), el cucut (Cuculus canorus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el colltort (Jynx torquilla), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la tallareta cuallarga (S. undata), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el papamosques gris (Muscicapa striata). | 08905-34 | El dia 8 d'abril de 2011 el Sr. Joaquim Llopart-Mascaró, com a propietari de les finques de Can Mascaró i una part del Pla de Sant Joan, i l'alcalde Sr. Xavier González Alemany, en nom i representació de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló, signaren un conveni urbanístic pel qual el Sr. Llopart-Mascaró cedia l'ermita de Sant Joan del Pla a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. La donació inclou també tres finques rústiques que envolten l'ermita i una franja paral·lela a la vora de la riera de Rafamans que sumen 52.169,00 m2. En l'actualitat en aquesta capella no s'hi celebra culte. | 41.4060000,1.9785200 | 414621 | 4584332 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43397-foto-08905-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43397-foto-08905-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | (Cont. Descripció): Entre els mamífers presents al Pla de Sant Joan, cal destacar el teixó (Meles meles), conills (Oryctolagus cuniculus), guineus (Vulpes vulpes), ratolins (Mus sp.), musaranyes (Crocidura cf. Sp.), talpons (Microtus sp.), eriçons (Erinaceus europaeus), esquirols (Sciurus vulgaris) , senglars (Sus scrofa), mosteles (Mustela sp.) i la fagina (Martes foina).Entre els rèptils destaquen la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca (Elaphe scalaris), el llangardaix ocel·lat i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). s'hi troben els dos dragons, el comú i el rosat (citat una vegada), normalment en edificacions o runes.Entre els amfibis s'observen el tòtil , el gripau comú i la granota verda a la vora de la riera.Entre la vegetació, cal destacar la presència d'orquídies, que són molt rares als nostres entorns, així com de margalló (Chamaerops humilis), una espècie protegida. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43398 | Cova dels Dos / Cova del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-dos-cova-del-bisbe | AAVV (1977) 'Destrucció d'un jaciment arqueològic. La Cova dels Dos', Informació Arqueològica, 25. Barcelona: MAC - Societat Catalana d'Arqueologia. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 90-91. MARTÍN, A.; PETIT, M. A. (1982) 'La Cova dels Dos', Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. P.68 -69. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí', Exploracions, 8. Barcelona: Espeleo-Club de Gràcia). P.16. | Hi ha hagut esfondraments a l'entrada de la cavitat. L'estat del jaciment ja en el moment de la seva excavació arqueològica, era dolent. | Aquesta cova, marcada com cova-avenc del Dos, té un recorregut d'uns 100 metres amb dues petites entrades, una original i l'altra, de cronologia posterior, formada per l'evolució del penya-segat a causa d'una fractura anterior. És una cavitat amb sediments originàriament estratificats però que actualment està molt remoguda pels continus despreniments de blocs de pedra que han canviat, fins i tot, l'estructura originària de la cova. Els despreniments produïts en els darrers anys dificulten l'accés a les galeries situades més enllà de la primera sala. Les galeries són curtes i petites i s'obren en una xarxa de diàclasis. En aquesta cavitat s'han conservat traces d'ocupacions que daten des del neolític antic fins l'edat del bronze (vegeu el camp 'història'). | 08905-35 | La cova, coneguda des de fa molts anys, fou ocupada com a amagatall durant la Guerra Civil. l'any 1971 la cova fou redescoberta per 2 membres de Recerques i Exploracions Subterrànies del Grup Espeleològic del Centre Excursionista Pirinenc, que li donaren el seu nom actual. En la seva exploració de la cavitat hi recolliren ceràmiques superficials que foren lliurades a l'arqueòleg Ramon Viñas. Poc després, aquest i Domènec Miquel topografiaren la cavitat. L'any 1975 s'excavà un sector per part de R. Viñas, D. Miquel, A. Martín i M.A. Petit, amb el permís del Director del Museu Arqueològic de Barcelona. Un any més tard A. Martín i M.A. Petit, n'excaven un altre sector. Malauradament aquell mateix any el jaciment arqueològic fou pràcticament destruït com a conseqüència d'actes vandàlics. En els treballs arqueològics esmentats, es constatà que l'estratigrafia estava força malmesa. Es trobà ceràmica pertanyent a grans vasos de superfícies grolleres i profundament decorats amb acanalats, que permeten situar-les del darrer moment d'ocupació que pertany al bronze final II. Per sota, hi havia alguns materials carenats i decorats amb incisions datables d'un moment anterior als descrits, possiblement del bronze inicial. Responen a formes rectes o bombades (formes cilíndriques, bols i derivats) amb llengüetes. Més avall, es van documentar les restes característiques de la cultura de sepulcres de fossa, amb vasos de superfícies allisades o brunyides amb les formes carenades, que cronològicament se situarien en el neolític mitjà–recent. Entremig i per sota de grans blocs de pedres hi ha testimoni d'un grup epicardial, que conservava alguns vasos complets, però trencats per blocs caiguts. No es pogué distingir si realment es tractava d'un sol nivell epicardial o bé de dos de diferenciats: cardial i epicardial, ja que les enormes pedres impossibilitaren la continuació dels treballs. | 41.4151200,1.9386200 | 411298 | 4585385 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43398-foto-08905-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43398-foto-08905-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43398-foto-08905-35-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43399 | Església parroquial de Santa Maria de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-la-palma | CANTOS, José A. (2004) 'Memòria de l'actuació a l'església parroquial de la Palma'. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 4804. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 12-15. | Parcialment destruït. | Jaciment arqueològic documentat en fer-se unes obres l'any 2004 (vegeu l'apartat 'història'). Actualment plaça urbana pavimentada. | 08905-36 | Pl. de l'Església | l'any 2004, quan es van fer obres d'ampliació de la carretera BV-2421, després de l'enderroc parcial de la rectoria de la parròquia es va deixar al descobert molts ossos humans. Posteriorment, en el marc d'una intervenció arqueològica, es van documentar tota una sèrie d'estructures i materials d'època medieval i moderna, els més antics dels quals eren dels segles X-XI. A partir de les restes trobades es pot dividir l'espai en dos sectors: el medieval, situat a la zona que ocupava la plaça i el d'època moderna, que es situava a l'espai ocupat per l'antiga rectoria. En el sector medieval s'hi va documentar 4 tombes antropomorfes (tres tombes infantils i l'altra d'un adult), del segle IX i sobretot dels segles X-XI, que confirmen l'existència de l'església en època romànica i fins i tot preromànica. També hi havia 2 sitges i 2 cubetes utilitzades durant els segles XI-XIII, compartint l'espai amb les tombes, fet que indica que era l'espai d'una sagrera. A més es van documentar una sèrie de fonamentacions i diferents objectes situats entorn els segles XIV-XV. Per tant, el sector medieval primerament tindria un ús com a cementiri i en un moment posterior, i en part al mateix temps, l'ús compartit com espai d'emmagatzematge durant el període de vigència de les sagreres. També es va documentar un conjunt format per les restes de 7 fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligats amb fang, que podrien ser dels segles XIV-XV. Estaven mal conservades i situades per sota dels nivells de circulació. En el sector modern s'hi va localitzar ossos humans sense connexió anatòmica i 3 inhumacions d'un individu adult i dos infants. Posteriorment hauria estat convertit en un hort pertanyent a la masia de Can Iglesia. En aquesta etapa segurament es va passar a enterrar als àmbits A i B, fins que a mitjans del segle XVIII, es va construir el vas comú a la capella de Sant Crist. Aquests àmbits van ser construïts entre el 1703 i 1762 i consistia en una petita edificació per donar seguretat al temple davant els robatoris. Poc després, el 1762, es va ampliar l'església i possiblement també és quan es construí la rectoria. Es van documentar restes de cinc fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligades amb una gran quantitat de morter de calç. També es va localitzar una llosa gravada en una de les cares que hauria servit com a joc de tauler, dues monedes de Jaume I, ceràmica i diversos objectes religiosos provinents del cementiri modern. | 41.4118000,1.9703900 | 413949 | 4584984 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43400 | Biblioteca Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular | XX | Edifici de planta rectangular i teulada plana. Té una entrada pel carrer de Santa Maria, a un nivell més baix que la resta de la casa, i una altra per l'avinguda de Catalunya. Les seves façanes alternen l'obra vista i l'arrebossat pintat de blanc. La banda de l'avinguda de Catalunya és un habitatge privat, de planta baixa més pis, mentre que a la part de darrera hi havia una biblioteca, a un nivell més baix. La façana alineada al carrer de Santa Maria és d'obra vista i obertures de pedra artificial. | 08905-37 | C. Santa Maria, 4 | La biblioteca de la Palma fou promoguda per Lluís Roig i River, Josep Sanaran i Thomas i Lluís Giberga, impulsats per Josep Llop, i costejada pel veïnat amb l'ajuda de l'Ajuntament de Cervelló. Josep Llop, mestre del lloc, actuà de bibliotecari els primers anys (1981-1984). Disposava, al seu interior, de quatre taules per a lectors i prestatges per a llibres. | 41.4130500,1.9669900 | 413666 | 4585126 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43400-foto-08905-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43400-foto-08905-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43401 | Cabana de Vinya Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-vinya-borja | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 76-77. | Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. La seva planta exterior és quadrada i la seva forma de tronc de piràmide. Mesura gairebé 3 m d'alçada, 3,20 m de costat a l'exterior i 2,60 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,26 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Un passadís comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta circular. El sostre de la barraca està recobert amb pedruscall. | 08905-38 | Prop del km 4,5 ctra. a Corbera | El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin. | 41.4123700,1.9512400 | 412349 | 4585066 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43401-foto-08905-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43401-foto-08905-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43401-foto-08905-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43402 | Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-la-vora-del-pelag-del-gat | BOLÓS, J.; NUET, J. (1983) Els molins fariners. Barcelona: Ed. Ketres. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 15. CODINA, J.; Moran, J.; Renom, M. (2009) El Baix Llobregat el 1789: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLURBA i RIGOL, J. (1998): Del segle XVIII a la guerra del francès a Cervelló. Pallejà: Josep Llurba i Arxiu Parroquial de Cervelló. SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. | XVII-XVIII | La vegetació i algunes petites esllavissades de terra cobreixen algunes parts del molí. | Restes arquitectòniques d'un molí hidràulic fariner de roda horitzontal, de nom desconegut, del què se'n conserven les parts essencials. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de dos pisos d'alçada, encaixat en el terreny i amb la façana oberta a migdia, vers la riera de Rafamans. La planta baixa, construïda aprofitant un rebaix practicat en la roca (gres), consta d'una entrada o boca de 1,80 m de llum i 1,20 m d'alçada i arc rebaixat de maó, que dona accés a un passadís amb les parets de roca i cobert per una volta d'arc rebaixat construït amb còdols rierencs de diverses litologies unides amb morter de calç i sorra. Enmig d'aquesta galeria s'obre un forta rectangular emmarcat en maons que serveix de connexió a la part superior de l'edifici. A final del passadís s'obre una sala, de planta irregular i de més alçada que el passadís, on les parets, bastides amb blocs de gres d'aparell irregular units amb morter de calç, es recolzen sobre la roca. Es tracta del carcabà o càrcol, la sala on, a través d'una conducció vertical o cup, queia l'aigua que venia de la sèquia fent girar una roda de fusta o roda d'àlems (en aquest cas segurament de tipus horitzontal). El sostre d'aquesta sala és inclinat, construït amb lloses de gres i llicorella col·locades de cantell. Al fons de la sala hi ha un arc cec (3,10 m de llum i 1,30 cm d'alçada), per darrera del qual baixaria el cup, la sortida del qual o segitia deu estar tapada per la terra que cobreix el sòl de tota la planta baixa del molí. La roda faria girar un eix o arbre, comunicat amb el pis superior, la sala de moles, a través d'una finestra rectangular oberta que es conserva al sostre del passadís, a la qual encara es conserven uns taulons que servirien per tancar-la. l'aigua, un cop hagués accionat el mecanisme del molí, s'escolaria pel sòl del carcabà vers la riera de Rafamans. Al pis superior es conserva una finestra amb ampit de pedra. En una cota superior, sobre del molí, es conserva part de la bassa on s'acumulava l'aigua, procedent de curs amunt de la riera de Rafamans, que s'utilitzava per fer funcionar el molí. Està construïda mitjançant una paret de blocs de roca calcària l'arrebossat interior de la qual es conserva en poques zones. La vegetació i la terra emmascaren molt aquesta construcció, de la qual no s'observa l'inici del cup. Entre aquesta i el molí, però, entre la vegetació es reconeix un mur de la mateixa factura que l'edificació del molí que segurament protegeix aquesta canalització. | 08905-39 | Entre el camí de les Roquetes i la riera de Rafamans | En el document de consagració del Monestir de Sant Pere, datat el 16 de juny de l'any 945, es cita la donació de la comtessa Richildis a aquesta institució d'un molí i una mina de ferro situats en el terme de Cervelló, sense més precisió. Si bé no és possible relacionar directament el bé fitxat i el citat en el document, si es pot establir els precedents d'aquest tipus d'activitat a la zona. Una de les activitats econòmiques més importants de Cervelló des del segle X foren, segons Llurba (1998) els molins fariners. Durant els segles XVII i XVIII es van fer la majoria dels molins actuals, seguint les tècniques aparegudes durant la baixa edat mitjana però incorporant-hi alguns canvis. Així per a incrementar la força de l'aigua calia augmentar el desnivell o salt i per fer-ho no hi havia més remei que fer una bassa, el més fonda possible, al costat del molí i a prop del carcabà. d'altra banda, les rescloses de pedra anaven substituint a les tradicionals de fusta i troncs i les sèquies cada cop eren més llargues i s'empraven també per regar. Al costat dels molins, o bé aprofitant estances d'aquests, es construïen les cases dels moliners que cada vegada eren més grans i complexes. En el llibre del cadastre de 1761 s'esmenta que els ingressos més importants que obtenia l'erari públic eren els molins: un de paper i tres de farina. No s'esmenta el molí de la Palma (Llurba, 1998). El 1789, però, en les ‘respostes al qüestionari de Francisco de Zamora', a banda de la descripció de l'existència de tres molins fariners i un de paper a la riera de Cervelló, s'especifica l'existència d'un de fariner a la Palma que “muele muy poco por falta de agua”. Esmenta també que per moldre una quartera de blat es cobraven dos sous i sis diners d'ardit (Codina et al., 2009: 106). Segons Sospedra (2008), el rec hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. | 41.4087400,1.9748000 | 414313 | 4584640 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que la resclosa que alimentaria d'aigua la bassa d'acumulació del molí, mitjançant un canal o sèquia, seria la resclosa del Pont Vell. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||
| 43403 | Mot 'ensolir' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir | http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av090506_01.pdf http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av090502_02.pdf | El verb 'ensolir', que significa 'enganxar-se els dits', és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. | 08905-40 | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||||||
| 43404 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans | <p>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</p> | Abocaments directes del polígon de Can Mascaró; - l'aportació de nutrients pels abocaments directes de la urbanització de Can Vidal i Can Mascaró i d'algunes cases de la Palma encara no connectades al col·lector; - brossa acumulada per les avingudes. | <p>La riera neix als contraforts de la Serra d'Ordal, quan la riera de les Planes rep les aigües de petites torrenteres que baixen de les Muntanyes de Can Rigol i dels plans de les Comes i de la vall de Sant Ponç. Després de recórrer uns 9 km i passar prop dels nuclis urbans de Corbera i La Palma, conflueix, ja fora de La Palma, amb la riera de Cervelló, la qual desemboca al Llobregat, pel marge dret, a l'alçada de Molins de Rei. El seu és un règim d'avingudes típicament mediterrani. La longitud de la llera és de 7815,72 metres i la de la vall que travessa de 5894,41 metres. El traçat i tipus de la llera és meandriforme irregular, ja que es tracta d'una sola llera que va corbant-se a mesura que avança. També es caracteritza per una elevada asimetria de les seccions transversals. Hi ha una xarxa de petits torrents i rieres temporals que es troben dins el terme i que desemboquen a la mateixa riera de Rafamans: - Per la seva dreta rep el torrent de Can Rius, situat a la zona de les Palmeres, el torrent de Can Via, que neix a les Serres d'Ordal, el torrent de Can Comagrua, a la zona de la Soleia, i el torrent de Mascaró, el qual es troba en els límits entre els termes municipals de la Palma de Cervelló i Cervelló. - Per la seva esquerra, els corrents que es troben en el marge esquerre de la riera de Rafamans es mantenen més alterats que els de la banda dreta degut a l'acció de l'home. la riera de Rafamans rep el torrent de la Guixera, a la part més occidental del nucli urbà, prop de la masia de Can Benet, el torrent Descabellat, que travessa de forma soterrada pel mig del nucli urbà de La Palma i altres petits rierols que neixen al Pla de Sant Joan. Hi ha dos aqüífers vinculats a la Riera: - Un aqüífer calcari lliure constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials calcaris triàsics molt permeables amb tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. - l'altre aqüífer es troba vinculat a la llera de la riera de Rafamans. Recobrint els materials triàsics anteriorment mencionats, al fons de les valls i al peu dels desnivells, es tracta d'una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. La riera de Rafamans entra dins el terme de la Palma per la part de ponent. l'entorn de la riera, quan entra al municipi, està en bon estat de conservació; la vegetació arbòria i arbustiva és important tot i que és escassa la vegetació pròpia de ribera. Aquesta presenta un alt grau de degradació degut a la forta pressió antròpica. Aquesta degradació es concreta per la poca cobertura del bosc, per la important presència d'espècies exòtiques i per l'existència d'infrastructures (passera, gual, col·lectors, sobreeixidors...). Les espècies invasores més destacades són la canya (Arundo donax) i un nucli concentrat l'ailant (Ailanthus altissima). Al llarg de tota la riera hi ha exemplars aïllats en la major part dels casos de salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), oliveres (Olea europaea), roures (Querucus cerrioides), lledoners (Celtis australis), figueres (Ficus carica), saücs (Sambucus nigra), xiprers (Cupressus sempervirens), nogueres (Juglans regia) i caquis (Diospyros kaki). En determinats punts de la riera les espècies citades formen agrupacions de 3-4 individus, en la major part es tracta d'individus plantats, per la qual cosa no es poden considerar una comunitat madura de ribera.</p> | 08905-41 | <p>A la Palma de Cervelló hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El mes de novembre del 1988 es va produir una gran riuada en la qual van caure 240 l/m2 en dues hores, l'aigua es va endur part dels horts anomenats “de l'Altra Banda” i va causar danys materials a alguns dels habitatges que es troben prop de la riera.</p> | 41.4087100,1.9745600 | 414293 | 4584637 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43404-foto-08905-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43404-foto-08905-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-03-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'ACA, són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. El registre d'aprofitaments de l'ACA recull una segona autorització d'aprofitament superficial, provisional, de 4 l/s per a ús industrial. Tots dos són modestos, no suposen una afecció important al règim hidrològic natural. (Cont. Descripció): No és fins a la confluència entre les rieres de Cervelló i de Rafamans, que apareixen boscos en bon estat. En la Riera de Rafamans la vegetació potencial, passa de ser una comunitat d'alzinar amb roure (Vibrurno-Quercetum ilicis), que és la vegació climàcica de l'espai ocupat pel municipi, a una comunitat pròpia de ribera, disposada paral·lelament al curs fluvial, degut a les condicions d'humitat i nivell freàtic més elevat la comunitat tipus seria representada per l'albereda, amb l'àlber (Populus alba) com a espècie dominant, freixes (Fraxinus angustifolia), pollancres (Populus nigra) i oms (Ulmus minor) i per la salzeda, bosquetons arbustius integrats per diferents espècies de salze, es tracta de comunitats amb una gran capacitat d'amortir l'efecte de les avingudes. La part superior és boscosa amb roques i indrets intricats. La part mitja, a la que es correspon majoritàriament el seu pas per la Palma, és planera i amb camins al seu voltant. La part final és un bosc de ribera molt ric. Hi ha dos tipus d'avifauna vinculada a la riera: la que es troba tot al llarg de l'ecosistema fluvial, i la que s'hi troba esporàdicament. Entre el primer tipus hi ha els ocells que hi van a beure i a remullar-s'hi, i els que són pròpiament de ribera, com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). A les nits de primavera i estiu s'hi sent el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i, durant tot l'any s'hi senten –més que no pas veure's- la cuereta blanca (Motacilla alba), la torrentera (Motacilla cinerea), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el pardal de bardissa (Prunella modularis). També s'hi pot veure algun aligot (Buteo buteo). Entre els ocells que es troben a determinats indrets, cal destacar, prop de Can Via, l'oriol (Oriolus oriolus), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i, esporàdicament, alguna becada (Scolopax rusticola) hivernant; als voltants de la font del Marge, s'hi veuen el rascló (Rallus aquaticus), la polla d'aigua i alguna parella d'ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos); a prop de Can Mascaró, es pot sentir el particular cant de la xivita (Tringa ochropus) i veure també ànecs coll-verd. A l'estiu, s'hi troba l'oriol, que nidifica a la part alta dels arbres més grans i, a l'hivern, s'hi sol establir una colònia de durbecs (Coccothraustes coccothraustes) Baixen a beure a la riera teixons (Meles meles), porcs senglars (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes). Els exemplars trobats morts a la carretera, prop de les immediacions de la riera, també són visitants esporàdics d'aquest ambient: genetes (Genetta genetta), fagina (Martes foina), mostela (Mustela nivalis). Finalment, hi ha eriçons (Erinaceus europaeus), i, també, moltes rates (Rattus sp.). Pel que fa als rèptils, són fàcils de veure la serp d'aigua (Natrix maura), la de collaret (Natrix natrix) i el vidriol (Anguis fragilis). Entre els amfibis, es troben la salamandra (Salamandra salamandra) i la granota verda (Rana perezzi). Prop dels horts, se senten tòtils (Alytes obstetricans). Cal destacar la cita d'una tortuga de riera (Mauremis leprosa). Pel que fa a la vegetació, la riera de Rafamans, especialment en el seu tram aigües avall del nucli de la Palma, té cert interès natural per dos motius: la presència de remanents de bosc de ribera i d'alzinar típic (discorre encaixonadament fins a abandonar el terme municipal); i la continuïtat amb el Pla de St. Joan, convertint-se doncs en zona de pas i possible abeurament de fauna. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43405 | Custòdia de l'església de Santa Maria i Sant Brici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-lesglesia-de-santa-maria-i-sant-brici | XX | <p>Custòdia d'or i plata, amb forma de sol. El peu és circular, i tant aquest com la tija, també circular, són platejats i finament ornamentats amb motius geomètrics i florals gravats i repujats. Sobre el peu, a la base de la tija, també gravada, hi ha la imatge de Jesucrist. La tija presenta un primer nus, que limita la part decorada de la mateixa, per sobre del qual la tija ja és llisa. Una mica més amunt, un segon nus, de tendència esfèrica, novament decorat amb elements vegetals gravats i una línea de perles perimetral. Dues fulles de palma de plata encerclen el disc solar, daurat i rodejat de feixos de raigs de la mateixa longitud. Al centre del disc hi ha centrat un estoig circular de vidre (vericle), encerclat per dues bandes de pedreria. La primera són perles, mentre que a la segona hi ha parts de joies, majoritàriament arracades, fruit de les donacions dels fidels.</p> | 08905-42 | Pl. de l'Església | <p>La custòdia és fruit de les aportacions d'objectes d'or i de plata que en una missió, posterior a la Guerra Civil, varen donar els veïns. En un taller d'orfebreria els metalls preciosos es van fondre per donar forma a aquest objecte i, així mateix, s'hi incrustaren part de les joies i pedres precioses.</p> | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43405-foto-08905-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43405-foto-08905-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Al culte catòlic, és la peça d'or, o altre metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per a adoració dels fidels. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43406 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 74-75. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | XX | Font emplaçada en una zona arranjada per a l'esbarjo, amb una zona arbrada i amb uns bancs per al repòs. Es tracta d'una esplanada, al costat de la riera de Rafamans, a la que s'arriba a través del camí del Roure i des d'on s'inicia el camí de l'Obaga. Enmig, adossada a un marge de pedra seca que dóna nom a la font, hi ha la font. La font brolla per una canal metàl·lica clavada en una superfície enrajolada amb recobriment vidrat blanc amb decoració de motius geomètrics en blau, molt deteriorada. Una estructura de blocs de gres protegeix i guarneix la font. La base de la font és un pedrís de roca calcària que amb el pas de temps l'aigua ha acabat partint en dos per efectes de l'erosió. Al costat dret, clavat al marge, hi ha un cartell amb el nom de la font. | 08905-43 | Espai conegut pel nom de la font | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4109700,1.9674900 | 413705 | 4584895 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En un altre cartell, en aquest cas metàl·lic, clavat en una biga també metàl·lica, hi posa 'Aigua no clorada, sense garantia sanitària'. La font ve canalitzada d'un punt distant de la zona d'Obaga del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43407 | Camí vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-corbera | La vegetació està ocupant part del camí. | Camí històric que neix de l'inici de la part oriental del nucli antic de la Palma i que mena a Corbera. El seu traçat transcorre inicialment paral·lel a la riera de Rafmans, per la seva riba esquerra. Poc abans d'arribar a l'alçada de can Ros de Mas Tabà, el camí travessa la riera, guanyant lentament alçada per, passant pel costat d'aquest antic mas, entrar en el terme de Corbera a l'alçada de l'avinguda de Corbera. Els trams inicial i final són els que han patit més modificacions, adaptant-los al trànsit de cotxes, si bé en algunes zones encara es conserven marges de pedra seca a tocar del camí. És però en el tram mitjà on els marges estan millor conservats i on es poden observar alguns trams empedrats (especialment prop del punt on aquest creua la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament, paral·lel a la riera, en un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), etnològic (hi ha construccions de pedra seca ), i paisatgístic. | 08905-44 | DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | 41.4134800,1.9465200 | 411956 | 4585194 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43408 | Horts de l'Altra Banda / Horts del carrer de Baix / Horts de la riera al c. de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-laltra-banda-horts-del-carrer-de-baix-horts-de-la-riera-al-c-de-sant-isidre | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | XIX | Conjunt d'horts situats al sud del nucli urbà, a banda i banda de la riera de Rafamans, que reben aigües del rec i condicionats amb diverses basses. Als de la banda esquerra del curs fluvial, la més pròxima al nucli urbà. Els horts de la Riera tenen un especial interès per la seva organització espacial. Cada habitatge del carrer Sant Isidre disposa d'un hort propi i, els límits d'aquests quedaven establerts per la prolongació dels límits laterals dels habitatges vers la riera, creant un interessant mosaic paisatgístic. Les cases es compraven amb parcel·les que llindaven amb la carretera i tenien terreny fins a la riera. A banda de l'interès ecològic i paisatgístic que representen els horts per sí mateixos, cal destacar la gran biodiversitat generada per la diversitat de vegetació i la proximitat de la riera i del bosc. A l'hivern, quan el bosc no és tan ric en aliments, ocells com les merles, els tallarols, els cargolets, els pinsans, els lluers, els gafarrons, les caderneres, els verdums, el sit negre, el gratapalles i esporàdicament el pinsà mec i el durbec s'acosten als horts per a cercar-hi aliment. També es troben hivernants com la cotxa fumada, el pit-roig i el tord. El pardal comú (Passer domesticus), el pardal xarrec (P. montanus), i les cueretes blanques i torrenteres són habituals durant tot l'any. A l'estiu s'hi poden observar estornells (Sturnus vulgaris), oreneta vulgar (Hirundo rustica) i oreneta cuablanca (Delichon urbica), i falciot negre (Apus apus) i ballester (A. melba). Ocasionalment garses, gaigs i xoriguers hi són observats. Dels mamífers cal destacar la rata comuna (Rattus norvegicus), que puja la riera. El ratolí (Apodemus sylvaticus), el talpó comú (Microtus sp.) i l'eriçó també hi són presents. En zones més allunyades del nucli urbà també hi apareix el porc senglar. El rèptil més habitual en aquest ambient sembla ser la sargantana ibèrica. També s'observen les dues espècies de dragons, sobretot a les cases velles. Els amfibis més habituals són el tòtil, el gripau comú, el gripau corredor, i la granota verda, aquesta última en clara regressió per la ocupació de les basses de reg per carpes, que preden sobre els ous. També es pot sentir la reineta (Hyla meridionalis) vora de les basses. | 08905-45 | Sota el casc antic de la Palma | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4110800,1.9688500 | 413819 | 4584905 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43409 | L'Aliança Palmarenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalianca-palmarenca | FISAS i ALEMANY, Esteve (1999) Societat Aliança Palmarenca: noces de platí : 1924-1999. La Palma de Cervelló: Aliança Palmarenca. | XX | Conjunt de dos edificis adossats, de planta rectangular, amb façanes continues però nio en el mateix plànol. La coberta a doble vessant en la seva major part d'uralita, amb els careners perpendiculars a la façana principal. La composició de les seves façanes és de composició senzilla i simètrica. l'edifici de ponent, el teatre, compta amb dues portalades d'accés allindades, entre les quals hi ha un cos que sobresurt de l'edifici des de terra ala cornisa de forma rectangular on s'obre un finestral i un espai vitrina on actualment s'exposa la cartellera i, a dalt, un antic projector cinematogràfic. La part superior de l'edifici és un pinyó. En aquest espai triangular s'hi ha escrit 'Teatre'. l'edifici de llevant, el bar i local social, és molt similar al descrit anteriorment, si bé aquest presenta un únic portal d'accés amb dues finestres a banda i banda, sense vitrina. En aquest cas, al 'timpà' s'hi llegeix 'Cafè-bar Aliança Palmarenca'. Al costat d'aquest edifici hi ha una terrassa que comunica amb aquest per una porta i dues finestres. La part de darrera dels edificis són de mamposteria amb pedra de gres no arrebossada. | 08905-46 | C. Sant Josep, s/n | Edificis construïts com a seu de l'Aliança Palmarenca, que ha estat mantingut i remodelat gràcies a la col·laboració dels socis de l'entitat. Des de 1952 s'hi representen els Pastorets, així com altres obres de teatre, projeccions, balls, etc. Una placa commemorativa col·locada a la façana recorda la visita del President de la Generalitat, el Molt Honorable Josep Tarradellas i Joan, el 15 de gener de 1978. | 41.4134200,1.9655700 | 413548 | 4585169 | 1924 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43410 | Jaciment paleontològic intersecció de les carreteres N-340 i BV-2421 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-interseccio-de-les-carreteres-n-340-i-bv-2421 | Afectat per la construcció de nombroses infraestructures. | <p>Es tracta d'un paratge totalment afectat pel pas de diverses carreteres i un polígon industrial que han modificat molt la seva morfologia original. Per les obres de la construcció de la variant N-340, al pas pel terme de La Palma, al talús posat al descobert a la cruïlla de les carreteres BV-2421 i la N-340 es va dur a terme una intervenció paleontològica preventiva. El propòsit era recuperar exemplars de graptolits, petits animals de 3-5 mm de longitud, per tal de conèixer els materials geològics de l'era Primària, en aquest sector de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08905-47 | <p>El mes de setembre del 2002, el paleontòleg Xavier Riu hi realitzà una excavació d'urgència.</p> | 41.4008100,1.9835000 | 415030 | 4583751 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-3.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 121 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43411 | Pedrera Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna | BAULENAS, Eric (2009): Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (la Palma de Cervelló, Barcelona). http://www.myspace.com/strombusman/blog/503561938 [25 de gener de 2012]. | Pedrera en explotació. | l'aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s'aguanten sobre terrenys d'edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d'un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d'origen al·luvial (llims, argiles i bretxes). Es tracta de l'únic jaciment del Pliocè marí del Baix Llobregat. La variada litologia que presenta i l'abundant fauna trobada ens ajuda a comprendre i delimitar l'antiga línia de costa en el moment en el que es van dipositar aquests sediments. Entre altres fòssils destaca la presència de nombrosos individus del gasteròpode Strombus coronatus (Defrance, 1824). El seu parent més pròxim, l'Strombus gigas, pot trobar-se actualment mar Carib. | 08905-48 | Al marge dret del Riu Llobregat, concretament a l'actual pedrera Anna | Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals. Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea. | 41.4077700,1.9859900 | 415247 | 4584521 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43412 | Ponts de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponts-de-can-pongem | AAVV (1999): 'Els ponts de Can Pongem', Marge, núm. 2, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 3. | Conjunt de tres ponts que serveixen per tal de que el camí de Can Pongem salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. El més pròxim a la font de Santa Margarida està construït amb blocs de pedra calcària sense treballar, mentre que el segon i el tercer estan construïts utilitzant blocs de gres amb tendència ortogonal i la seva volta és lleugerament apuntada. l'amplada és relativament petita: 1,15 m o 1,30 m i entre 1,20 m i 2,0 m d'alçària. Almenys en els darrers s'ha utilitzat morter de calç i sorra per la seva construcció. El del mig està bloquejat per les pedres i terra que alguna torrentada han transportat en el passat. | 08905-49 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43413 | Carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 96-97. | XIX-XX | Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Maria. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-50 | Carrer Santa Maria | 41.4130000,1.9666800 | 413640 | 4585121 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43414 | Camí Estret / Camí de les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-estret-cami-de-les-roquetes | AAVV (sense data) Senders de la Palma. Camí estret o camí ral. La Palma de Cervelló: Regidoria de Medi Ambient i de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 13 (agost 2003). La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 14. | La vegetació comença a ocupar parts del camí. Hi ha abocaments de deixalles. | Camí històric que neix de l'inici de l'avinguda Catalunya, a l'alçada de la creu de terme i que avança en direcció sud-est fins trobar-se amb la carretera B-24, a l'alçada del seu Km 8. Des d'aquest punt durant les obres de l'aquesta carretera, que tallaren el camí, s'habilità un camí alternatiu que comunica amb el Parc Empresarial de Cervelló pel pont de la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament pel Pla de Sant Joan, un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. El camí encara conserva algun tram empedrat i en diferents sectors podem trobar marges de pedra seca que flanquegen un o dos dels seus costats. També s'observen traces de roderes de carro en alguns punts del seu traçat. | 08905-51 | Aquest camí, junt amb el camí Vell de Corbera, segurament formarien part de l'eix de comunicació que, paral·lel a la riera de Rafamans, comunicaria des d'èpoques pretèrites Corbera del Llobregat i la vall de la Palma amb el camí Ral o de València, que transcorreria en un trajecte similar al de l'actual N-340. l'ermita romànica de Sant Joan del Pla n'és testimoni. Des d'aquest camí també s'accediria a l'ermita de Sant Vicenç Ferrer. Continuava vers l'est fins a la carretera N-340 (antic camí Ral o camí de València), però va ser tallat primer per les obres del Parc Empresarial de Cervelló i posteriorment per la B-24. Aquest camí també comunicava, a través de la Palma, amb el camí Vell de Corbera, vers aquesta població. Durant les obres de construcció de la B-24, a l'entorn de l'any 2000, molts veïns de la Palma l'utilitzaren com a camí alternatiu a la carretera BV-2421 per estalviar-se les cues que s'hi generaven per accedir a la N-340. Durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre, la major part dels assistents accedeixen al Pla de Sant Joan per aquest camí. | 41.4079800,1.9781300 | 414591 | 4584552 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43415 | Ermita de Sant Vicenç Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-vicenc-ferrer | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 16-17. SOSPEDRA, ANTONI (2008): Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 82-83 | XVII-XIX | L'estat de l'edifici és ruïnós, i la vegetació ocupa bona part de l'edificació. | Restes d'una antiga ermita situada a la part alta dels boscos de Can Pongem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de 8 metres de llarg per 4 d'amplada, construïda adossada a les parets de les cingleres de Pallejà, en una zona de fort desnivell. Els paraments són d'uns 50 cm de gruix, construïts amb maçoneria, arrebossats per la part interna i l'externa. Els marcs de les obertures estaven fets de maons. Sembla que l'entrada estaria situada al mur de ponent. l'única paret que resta totalment dempeus és la nord, que s'adossa a la cinglera, i on s'obre una fornícula. Del coronament d'aquest mur es dedueix que l'ermita disposava d'una coberta a doble vessant amb el carener disposat nord–sud. Dels murs laterals únicament se'n conserven alguns trams, mentre que el de migdia es troba pràcticament desaparegut. El paviment de l'ermita ha desaparegut en la seva totalitat, si bé en la paret nord encara s'observa d'on arrencava. Per l'orientació de l'edifici i la fornícula conservada, tot apunta a que el presbiteri es localitzava a la part nord. Al seu entorn encara s'hi estan vius 2 dels quatre xiprers que es disposaven a les quatre cantonades de l'edificació. | 08905-52 | boscos de Can Pongem | Antoni Sospedra (2008) planteja la possibilitat se que aquesta ermita fos construïda després de la canonització, l'any 1455, de Sant Vicenç Ferrer, qui segons la tradició oral recollida per aquest autor, hauria viscut en aquell paratge. La tradició oral dels veïns del poble diu que fa 150 anys hi hauria viscut un ermità. | 41.4131300,1.9780900 | 414594 | 4585124 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43416 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-0 | AAVV (2008) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 26 (juny 2008): 10. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 78-79. AAVV (2011) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Creu de terme feta de pedra. Consta de la base, el fust i la creu. La base la conformen tres graons hexagonals configurats per blocs de pedra, concèntrics i definint una gradació de major a menor diàmetre de baix a dalt. Aquesta base s'eleva 60 cm des de terra i el diàmetre màxim és de 260 cm. A continuació, a la part central s'erigeix un pedestal de base hexagonal i forma de piràmide truncada, de 75 cm d'alçada. Sobre ell una peça concèntrica hexagonal de només alguns centímetres d'on neix el fust acanalat, que respecta la planta hexagonal. A manera de capitell, es disposa una peça hexagonal de diàmetre superior al fust. Coronant el fust, la creu pròpiament dita és de tipus flordelisada, on destaca esculpit la Crucifixió de Crist. Al costat frontal del pedestal apareix la inscripció sota una petita creu llatina. “STA. MISSIÓ MCMLII”. A la part de darrera la inscripció és “GVSTAVO · GISPERT AC MARIAL JORDA TILII RELIGIOSE OB · BENEBICIA OMNE · CENVS IN · SE · CON LATA GRATI · OBSEOVENTES · OUE ANIMI · TESTIMONIVM”. | 08905-53 | Cruïlla de l'Avinguda de Catalunya amb el camí de les Roquetes | l'any 2008 es va arranjar el terra de la Creu de Terme, que estava totalment aixecat, amb pedra vermella de sauló, autòctona de la Palma. També es va posar la barana metàl·lica de precaució. l'any 2009, a conseqüència de les greus ventades que va patir el municipi, la Creu del Terme va ser abatuda per diversos pins que van caure sobre seu. Aleshores es va executar un projecte de restitució de la Creu a través d'un procés detallat de revisió fotogràfica per personal especialitzat i sota la supervisió de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es va tenir una especial cura en el treball de la pedra del monument i s'ha reforçat el sistema d'ancoratges entre les diverses peces de la Creu. També es va completar l'actuació amb la restitució de part del paviment del voltant i de la barana metàl·lica perimetral i les escales . Es va fer il·luminació nova. | 41.4101500,1.9727400 | 414143 | 4584798 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43417 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-0 | Pont sobre la riera de Rafamans per on circulava la carretera BV-2421. És d'un únic ull, d'arc rebaixat, i mesura uns 20 m de longitud i uns 5 m d'amplada. La fàbrica és de pedra i presenta parament de maçoneria de pedra local. Els angles de la volta, part de l'àmpit i altres elements estructurants estan fets amb carreus de sauló. La volta està construïda amb maons col·locats a sardinell. | 08905-54 | Inici de l'Av. Catalunya. | 41.4098800,1.9725400 | 414126 | 4584769 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest pont ha estat substituït per un de nou, situat a pocs metres, per on passa la circulació rodada de la carretera BV-2421, pel que ara pràcticament només l'utilitzen vianants. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43418 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec | SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 5. | XIX | Hi ha trams on es conserva la construcció original en bon estat, mentre que en altres aquesta ha estat substituïda per canalitzacions modernes, sovint soterrades. | Canal per a fornir d'aigua els horts situats a migdia del nucli de la Palma. Es capta l'aigua superficial de la riera de Rafamans a la resclosa de cal Sereno, des d'on, soterrada, s'inicia el seu traçat per la banda esquerra d'aquesta. Uns 200 m aigües avall el canal es desdobla. d'una banda, continua soterrat paral·lel al curs fluvial per la banda esquerra i, per l'altra, travessa la riera per seguir també en paral·lel pel costat dret. Si bé originalment l'aigua creuava la riera per un pont-aqüeducte del que només en queda la fonamentació, ara la creua per una canalització moderna. El rec del costat dret és el que es conserva en millor estat i el que presenta estructures més interessants, des del punt de vista constructiu. Així, un cop travessada la riera, el canal pren forma d'un interessant aqüeducte d'uns 80 m de longitud. Aquest s'eleva més d'un metre sobre una zona d'horta amb una combinació d'arcades d'aproximadament 120 cm de llum i impostes superposades. Damunt d'aquesta construcció l'aigua discorre per una canalització a cel obert construïda amb maons. l'aqüeducte, aigües avall, va perdent alçada fins que el rec passa a ser a ran de terra, lleugerament elevat sobre aquest. El rec disposa també de ponts-aqüeducte amb els que salva el curs de torrents i, en alguns casos, s'ha modificat la topografia del terreny per fer-lo passar. Aquesta construcció, que més endavant també està soterrada, arriba, per la banda dreta de la riera de Rafamans, i després d'uns 350 m de recorregut, als 'horts de l'Altra Banda', passats els quals l'aigua sobrant retorna a la riera. Per la banda esquerra, però recorre encara uns 800 m fins al final del seu recorregut, on també torna a la riera, per alimentar els 'horts de la Riera'. | 08905-55 | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4128000,1.9627400 | 413311 | 4585103 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43419 | Resclosa del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-pont-vell | SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. | XVII-XVIII | Reclosa de planta en forma d'arc, d'uns 3 metres d'alçada i una amplada d'uns 10 metres, construïda amb carreus i blocs irregulars de pedra, sobre el llit de la riera de Rafamans. Per la seva construcció s'aprofità un desnivell natural causat per la presència d'un aflorament rocós. La part exterior de la resclosa presenta una crosta de carbonat que li dóna al conjunt un aspecte de regularitat. La part posterior està reblerta per sediment i pedres aportades pel curs fluvial i la vegetació emmascara parcialment aquesta construcció. | 08905-56 | A l'entrada de migdia del poble | Segons Sospedra (2008), el rec que unia la resclosa i el Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. | 41.4099500,1.9723700 | 414112 | 4584777 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que aquesta resclosa alimentaria d'aigua, mitjançant un canal o sèquia, la bassa d'acumulació del Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43420 | Mas del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-maset | La teulada i bona part de les estructures interiors estan enderrocades. | Antic mas parcialment enrunat del què es conserven les parets i alguna estructura associada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i dues plantes, construït amb parament de maçoneria parcialment arrebossat amb morter de calç. La seva teulada, no conservada, era a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, coberta amb teula àrab. Destaca en de la façana principal el seu portal, amb muntants fets amb carreus de gres i llinda amb un tronc de fusta. Compta també amb dues finestres allindades a la planta pis. A l'interior s'insinuen les divisions interiors, així com el punt d'on arrencaven les escales que conduïen al pis superior. s'identifiquen clarament dues sales, una d'elles amb llar de foc. A la façana meridional hi ha adossat un forn, amb la boca visible des de l'interior de l'immoble. | 08905-57 | Camí del Maset, s/n | 41.4079100,1.9551900 | 412673 | 4584567 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43421 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-0 | XX | Bust d'Anselm Clavé. Situat sobre un bloc irregular de roca calcària de planta rectangular d'130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada mitja (més estret a la part superior que a la base), que suporta el bust de bronze a manera de pedestal. A la cara frontal hi ha una placa commemorativa de llautó amb la inscripció: “El grup de cantaires ‘la Palma' a Esteve Fisas i Alemany com a director 1942-1992”. A la cara posterior una altra placa del mateix material diu “1942-1992 en el 50è aniversari de caramelles el Grup de Cantaires ‘LA PALMA' a J. ANSELM CLAVÉ. La Palma 20 de setembre de 1992”. | 08905-58 | Plaça Anselm Clavé | El monument va ser encarregat pel grup de cantaires 'la Palma', amb motiu del 50è aniversari de la recuperació de les caramelles i està dedicat a J. Anselm Clavé i a Esteve Fisas i Alemany, director del grup entre 1942 i 1992. Va ser inaugurat el 20 de setembre de 1992. | 41.4116800,1.9710300 | 414002 | 4584970 | 1992 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||
| 43422 | Monument 'la Mola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mola | XX | Mola superior o volandera i part d'una mola inferior o mola sotana, procedents d'un molí fariner, exposades. Ambdues són de roca calcària, de planta circular. La mola superior, col·locada verticalment, mesura 116 cm de diàmetre i 33 cm de gruix, amb un forat central de 20 cm de diàmetre. Aquest forat, eix de rotació de la mola, conserva encara part del pilar de la fusta o arbre al voltant del què aquesta girava. s'observen encara dues grapes metàl·liques de reparació clavades a la part frontal i una més a la cara posterior. Al seus peus hi ha dipositada mitja mola passiva o sotana, d'uns 68 cm de radi. Aquest fragment, però, està trencat en dos fragments de similars dimensions. s'observa en aquest plat la part que sobresortiria de la part activa, d'uns 15 cm d'amplada. | 08905-59 | Plaça Anselm Clavé | Un veí del poble, que es dedica a la construcció, va trobar moles en fer unes obres a l'edifici que hi havia al carrer Santa Maria, 35, l'any 2007. Poc després les va cedir al municipi, essent col·locades amb finalitats ornamentals a la seva ubicació actual. | 41.4116300,1.9711600 | 414013 | 4584964 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43423 | L'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobaga | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló. Inèdit | El traçat previst de la variant de la carretera BV-2421, que contribuiria a fragmentar l'espai i a desvincular-lo de l'entorn de la riera de Rafamans. | És un espai forestal que s'estén al sud de la riera de Palma (vessant obaga de les mutanyes de l'Ordal). Es caracteritza per ser una massa vegetal poc fragmentada. Actualment és una pineda que evoluciona cap a l'alzinar que acull diverses espècies faunístiques. Aquest espai presenta un valor important per la seva continuïtat i connexió amb la xarxa hidrogràfica. Orientada majoritàriament vers el nord, els seus límits septentrionals els marca principalment la riera de Rafamans, mentre que per l'oest i el sud limita amb el terme de Cervelló i, per llevant, la urbanització de can Vidal. Es tracta d'un vessant humit, extens i poc fragmentat, que ofereix hàbitats de qualitat per a la fauna i la flora. En diferents sectors els marges de pedra seca palesen que, en el passat, en part l'ocuparen camps de conreu aterrassats, segurament de vinya. Així, la pineda de pi blanc que s'estén a la zona, té diferents matisos: - Pineda humida de pi blanc que es troba en zones menys alterades o sense sotabosc, en els baixants de les torrenteres. Presenta peus d'alzinars, marfull i llorer. - Pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzinar. Constitueix un estadi de successió avançat cap a l'alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d'alzines i sotabosc típic d'alzinar i lianes enfilant-se per les capçades. Espot apreciar que la successió va avançant, ja que es troben pins morts i secs (l'alzinar va guanyant terreny progressivament). Probablement, l'origen d'aquesta vegetació es troba en l'abandonament dels conreus de les vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i els murs de pedra. - Pineda xeròfila de pi blanc. És la pineda de zones amb més insolació i amb poc sòl. Probablement són els ambients menys alterats per l'home donada la seva inaccessibilitat. Es troba als dos costats del torrent de Can Rius. La successió cap a l'alzinar es veu aturada per factors limitants com la manca de sòl i la humitat. Cal destacar la presència del margalló (Chamareops humilis), la única palmera europea, protegida per la legislació actual. Finalment es troba el matollar. És la zona amb manca de peus arboris establerts, probablement per alteració recent. Hi ha un estrat de matolls molt dens, amb peus d'alzinars de rebrot, brucs i estepes. Degut a la manca de fragmentació i a la connexió fàcil amb la riera, aquest espai té un valor faunístic important. Entre les espècies d'ocells destaquen les mallerengues petita (Parus ater), emplomallada (P. cristatus), blava (P. caeruleus), carbonera (Parus major), i cua-llarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), les bosquetes (Hippolais sp.), els cargolets (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula) , el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rossinyol bord (Cettia cetti). També cal destacar l'abundància de tudons (Columba palumbus) nidificants, fet que suggereix la presència de l'amagadís astor (Accipiter gentilis). Entre els mamífers es detecten el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela sp.), i l'esquirol (Sciurus vulgaris), molts d'ells trobats atropellats a la carretera de Corbera. Igualment cal destacar la presència de la rata cellarda (Eliomys quercinus). Entre els rèptils es coneix la presència del vidriol (Anguis fragilis) i de la serp d'aigua (Natrix maura). La dificultat d'accés condiciona la troballa d'altres espècies probables en aquest tipus d'ambient. Entre els amfibis, s'han trobat salamandres (Salamandra salamandra) i granotes verdes (Pelophylax perezi). d'altres espècies són altament probables a la zona, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus). | 08905-60 | Zona boscosa a migdia de la Palma | 41.4123800,1.9512500 | 412350 | 4585067 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||||
| 43424 | Roure del passeig del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-passeig-del-roure | MASCLANS i GIRVÈS, FRANCESC (1958) Guia per a conèixer els arbres, (9a ed. 1990). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC. | Arbre robust, amb brancatge robust i angulós. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreig d'abril a maig i donen glans madures a les darreries del mateix any de la florida. l'imponent exemplar de la Palma és un roure de fulla gran (Quercus petraea) o de roure martinenc (Quercus humilis). Actualment compta amb una alçada aproximada d'uns 20 m -que podria arribar a doblar al final de la seva llarga vida-, una capçada d'uns 11 m de diàmetre i un perímetre de tronc de 290 cm. El seu brancatge és molt dispers. | 08905-61 | Al passeig del Roure | 41.4104300,1.9684900 | 413788 | 4584834 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||||
| 43425 | La Festa Major de la Palma de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-la-palma-de-cervello | AAVV (2007) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 22 (abril 2007): 21. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX | La Festa Major es celebra en honor de Santa Maria de la Palma el 15 d'agost. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc i la cercavila popular de Festa Major amb els bastoners, gegants i panderetes. La resta del programa es conforma amb els oficis religiosos, destacant una missa cantada. Sardanes, havaneres, orquestres, ball i teatre es van alternant als programes de festa major. | 08905-62 | Centre del poble | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||||
| 43426 | Els Pastorets de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-de-la-palma | <p>http://www.pastoretsdecatalunya.cat/Entitats/LaPalmaDeCervello.aspx [consulta: 10 de gener de 2012] http://www.lapalma.diba.es/teatre.htm [consulta: 10 de gener de 2012] http://www.enciclopedia.cat/ [consulta: 10 de gener de 2012]</p> | XX | <p>Entremès o drama popular en què es representa l'adoració de Jesús pels pastors. A la Palma de Cervelló són representats any rere any, durant les festes nadalenques, a l'Aliança Palmarenca pel Grup de Teatre amateur de la Palma de Cervelló. l'obra està basada en l'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Es tracta d'un treball acurat, amb escenografia i vestuari propis, i cants en directe. La producció està marcada per la participació dels veïns del poble.</p> | 08905-63 | c. Sant Josep s/n | <p>La representació nadalenca dels Pastorets és, més que una obra teatral, una veritable tradició. La seva història comença l'any 1952, amb la posada en escena de La Venjança de Jesús, i es formalitzà l'any 1963, amb la primera representació de l'Estel de Natzaret. d'aleshores ençà, cada Nadal, el poble de la Palma es compromet fidelment a posar en escena la seva pròpia representació dels Pastorets. Els Pastorets de la Palma és un espectacle complert, d'una gran vivacitat i coherència. Es tracta d'un treball acurat, d'una tasca permanent que es perllonga durant tot l'any i que està marcada per la il·lusió i l'entusiasme de tot el poble. l'afició pel teatre ha anat creixent i els actors es van renovant amb la incorporació de jovent a l'equip. s'ha aconseguit una gran participació del habitants del poble, tant activa com econòmica, i moltes millores tècniques, d'antre les quals es poden destacar: vestuari propi; gravació digital completa de la música de l'obra; noves coreografies; setanta punts de llum, ciclorama, reguladors electrònics de vuitanta canals; cants en directe; i escenografia pròpia. El 26 de novembre de 2006 va tenir lloc al teatre de l'Aliança Palmarenca la constitució de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya de la que és soci fundador el grup de teatre local.</p> | 41.4134200,1.9655700 | 413548 | 4585169 | 1952 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||
| 43427 | Festa Major de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-isidre | AAVV (2004) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 12 (abril 2004): 10-11, 26. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2005) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 17 (maig 2005): 9. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. Http://www.lapalma.diba.es/index.htm [consulta: 1 de febrer de 2012]. | XIX-XX | El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia, la Palma celebra la seva Festa Major Petita. Aquesta festa, organitzada per la Germandat de Sant Isidre i l'Associació de Joves de la Palma amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló, s'estén durant quatre caps de setmana del més de maig amb tot un seguit d'activitats molt variades: gegants, bastoners, concerts, balls de nit, sardanes, puntaires, cercaviles, teatre, exposicions. En un d'aquests caps de setmana els joves gaudeixen del Xapolina Roc al Pla de Sant Joan. l'any 2011 celebrà la 14 edició. Aquest concert ha aconseguit projectar el poble de la Palma arreu de la comarca, aplegant més de mil joves de molt diverses procedències. En el cap de setmana més pròxim a Sant Isidre es desenvolupen la major part dels actes, incloent una cercavila amb processó de Sant Isidre, la Missa de Festa Major, la ballada dels grups folklòrics locals (els Geganters i Grallers, els Bastoners de la Gralla, el ball de Pastorets i de Panderetes de la Quitxalla), una ballada de sardanes, així com concerts i balls de Festa Major. En un altre cap de setmana es realitza L'Aplec de diumenge al Pla de Sant Joan, que promou l'encontre social d'entitats i ciutadans, s'ha consolidat com l'acte de més ressò social de les festivitats de la Palma. l'any 2011 celebrà la 14 edició. Formen part d'aquest aplec actes com una caminada pel passeig del Roure fins al Pla de Sant Joan, un esmorzar i un dinar popular, l'entrega de premis del concurs de paneres de “la Xapolina d'Or”, “la Xapolina” (ball de bastons), una mostra d'entitats i comerços, animació infantil o una missa. Altres actes realitzats durant aquestes festes són la benedicció dels horts o la Trobada de Puntaires, que l'any 2011 celebrà la 13 edició. El Grup de Teatre amateur de la Palma de Cervelló realitza també una representació teatral durant aquestes festes. | 08905-64 | La Festa Major Petita o de Sant Isidre és organitzada, des de 1993, per la Junta Directiva Germandat de Sant Isidre amb el patrocini de l'Ajuntament de la Palma. Aquesta Germandat, l'entitat més antiga de la Palma, fou fundada l'any 1874 com a una associació de pagesos amb l'objectiu de la protecció recíproca dels seus associats en cas de malalties o altres problemes, actuant a mode de l'actual Seguretat Social. Així doncs, quan un 'germà' patia una malaltia, la Germandat es feia càrrec del cost dels medicaments, li lliurava uns diners en compensació dels jornals que no podia fer i, per part dels germans, li treballaven les terres. Si la desgràcia era més gran i es produïa la mort, ajudaven la vídua i els seus fills fent que la família sortís endavant. En cas de mort, els germans feien torns per vetllar el difunt i se l'acompanyava fins al cementiri amb torxes i portant el taüt damunt les espatlles. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||||
| 43428 | Les Caramelles de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles-de-la-palma | FISAS ALEMANY, Esteve; LLOP JULIÀ, Maria (sense data d'edició) 50 anys de caramelles a la Palma. 1942-1992. La Palma de Cervelló: Publicació del Grup de Cantaires la Palma. | XIX-XX | Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua. | 08905-65 | Després de que l'església es va erigir en parròquia (1868), per Setmana Santa es començaren a fer diversos actes a la Palma, entre els que hi havia la processó dels Armats. En aquesta es representaven al carrer escenes de la Passió de Jesucrist, intercalant-hi durant el recorregut, el que ells anomenaven “Versos de Passió”. Es tractava d'uns cants solemnes a tres veus. d'aquests sorgí un “Coro Popular”, que començà a interpretar cançons tipus concert en el recinte de l'envelat que es construïa a la plaça de l'Església. Tot això donà peu a que aquest cor comencés a donar un sentit més ampli a la festa de Pasqua entonant cançons de Caramelles que, tot homenatjant Jesús en el triomf de la seva Resurrecció, anaven dirigides a exalçar les excel·lències de les donzelles que les escoltaven. Aquest costum es va anar consolidant i, de mica en mica els cantaires del Cor de Caramelles anaren a cercar persones que els ensenyessin i dirigissin. Els primers dels què en tenim constància, que en diferents anys feren aquesta tasca, van ser el “Sito” i el “Nanses”, sobrenoms amb els què eren coneguts aquests senyors de Molins de Rei. Més tard i durant uns anys fou un veí del poble, en Jaume Obiols Bonastre, qui alternà la direcció dels cantaires amb la direcció del Cor Parroquial. Les Caramelles de la Palma van quedar ja com un acte tradicional i, si algun any es trobaven sense director, ja hi havia algun membre del mateix grup que, amb molta afició i bona oïda, ensenyaven les cançons. Un d'aquests fou en Joan Giberga Paulet, qui introduí a les cançons una segona i tercera veu. l'any 1927, un tràgic accident ocorregut quan el Cor de Caramelles es disposava a començar la seva actuació pel poble i que causà la mort d'un infant del públic per una caiguda des d'un desnivell, va fer que les Caramelles es deixessin de fer durant uns 15 anys. La tradició es recuperà l'any 1942, quan renasqué el Cor de Caramelles ara com a Grup de Cantaires la Palma. Es va encarregar de la direcció, des del primer moment, el llavors jove Esteve Fisas, poc temps abans d'incorporar-se al servei militar. El Grup de Cantaires actuava tot l'any, alternant Caramelles en la Festa de Pasqua i com a Cor Parroquial a l'Església, on hi actuaven també les noies. L'any 1963, degut al contacte musical entre nois i noies, es va creure oportú que aquestes entressin a formar part de la Coral, assolint des d'aleshores una accentuada riquesa en els cants efectuats a cor mixta. Es varen interpretar una gran quantitat de cançons pròpies de la Coral, escrites amb una perfecta rima per el Sr. Jaume Alemany, i no cal dir, musicades per el mateix director. L'any 1967 es celebraren amb una gran festa, les Noces d'Argent del grup, en la qual hi va participar tot el poble. Un any després, la Parròquia de la Palma celebrava el 1er Centenari de la seva construcció i amb aquest motiu, l'Esteve Fisas va composar una solemne missa, estrenant-se en aquell dia i continuant-se cantant en les principals festivitats religioses de l'any. Més tard i per mediació de Mossèn Anton Deulofeu, rector aleshores de la Parròquia, se'n va gravar un disc compacte. L'extens repertori de cançons que exhibíem, ens permeté l'admissió a la Federació de Cors de Clavé, podent des d'aleshores, alternar amb altres corals oferint diversos concerts. L'any 1992 es celebraren amb una extraordinària festa, les Noces d'Or, editant per aquest motiu un llibre record amb el títol 'Cinquanta anys de Caramelles a la Palma'. Arribant a l'any 2000 i després d'actuar durant 58 anys com a director, l'Esteve Fisas cedeix la direcció de la coral al seu fill Esteve, el qual ja s'havia destacat en la celebració dels cinquanta anys composant una alegre sardana dedicada al seu pare. Actualment el grup el formen 38 components, que segueixen amb molta il·lusió la tasca començada fa tants anys, renovant el repertori amb nous ritmes i amb l'afany de conèixer i intercanviar experiències amb altres corals de l'entorn. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | |||||||||||||
| 43429 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-1 | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | l'escultura anomenada 'La pedrera', va ser creada per voluntaris de la Palma. Està construït amb un bloc de pedra calcària local combinant els talls fets amb màquina i el repicat manual, deixant alhora en part el seu aspecte original. Mesura, aproximadament, 120 cm d'amplada màxima i 235 cm d'alçada total. l'obra consta de cinc blocs de pedra, col·locats l'un sobre l'altre, ordenats de dalt a baix de més petit a més gran i separats entre sí per una ànima conformada per dues barnilles metàl·liques que suporten l'estructura creant un espai buit entre bloc i bloc. Aquestes barnilles confereixen a l'obra un aspecte de rotació espiral dels blocs. Dels cinc blocs, el que fa de base és el de majors dimensions (uns 80 cm d'alçada per 120 cm d'amplada) i compta amb inscripcions a la part davantera i de darrera. A la part frontal, sobre una superfície rebaixada per crear un pla inclinat, hi ha la inscripció “Vila de la pedra”, creada mitjançant la tècnica del baix relleu. A la part posterior, també sobre un pla inclinat i amb la mateixa tècnica que la descrita anteriorment hi ha inscrit el nom del municipi “LA PALMA DE CERVELLÓ” i, sota sobre un pla vertical creat artificialment a la roca hi ha inscrit mitjançant un baix relleu amb l'any de la seva creació (2008). Encara sota d'aquest, a mode de firma, hi ha les lletres “πKPdra” gravades a la roca. Els quatre blocs restants semblen formar part d'un únic bloc que ha estat subdividit en quatre fragments. A la part frontal del monument, canals rebaixats a la roca, mecànicament i de diferents amplades, recorren aquests quatre blocs de dalt a baix. A les altres tres cares s'hi ha practicat un únic rebaix per cara bé sigui formant un canal horitzontal bé o formant un quadrat. | 08905-66 | Encreuament de l'Av. Catalunya i del camí de les Roquetes | En la IV edició de la Fira del Mineral i de la Pedra celebrada a la Palma l'any 2008 i amb l'ajuda de tots els palmarencs i palmarenques que hi van voler participar, es va donar forma a un monument de pedra anomenat 'La pedrera'. A mitjan setembre de 2010, aquest monòlit es va instal·lar a l'entrada del camí de les Roquetes com a símbol perenne de la relació de la Palma amb el món dels minerals i de la pedra. Una connexió entre el passat i el present que converteixen a la Palma en Vila de la pedra. | 41.4099600,1.9728400 | 414151 | 4584777 | 2008 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43429-foto-08905-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43429-foto-08905-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||
| 43430 | Les cingleres de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cingleres-de-palleja | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14-15. | Les cingleres de Pallejà són un espai situat a cavall dels termes municipals de la Palma de Cervelló i Pallejà. Consisteix en un llarg penya-segat d'una alçada que ronda els 50-70 metres d'alçada i que limita pel nord tot el terme municipal de la Palma. Orientat a migdia, és visible des de bona part del terme municipal, fet que li confereix un indubtable valor paisatgístic. A més, des de punt de vista natural, també és un espai molt interessant, tant des del punt de vista de la flora com de la fauna. Per la seva inaccessibilitat, les cingleres de Pallejà representen un bon refugi per a fauna i fins i tot per a espècies vegetals típiques de zones rocoses. l'ocell més representatiu d'aquest hàbitat és la merla blava (Monticola solitarius). Igualment és un espai ideal per la nidificació del duc (Bubo bubo). En diversos hiverns s'han citat aligots sobrevolant les cingleres sobre Can Ponçgem. d'altra banda, com a rapinyaire més habitual, hi ha el xoriguer (Falco tinnunculus), que fins i tot havia nidificat a la zona. Finalment cal destacar la presència del picot verd (Picus viridis) degut a la proximitat d'un petit bosc cremat. Entre els rèptils cal citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), les sargantanes i les dues espècies de dragons (Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus) així com espècies indeterminades de serps. També s'han trobat dos exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), de procedència desconeguda. Pel que fa a les espècies vegetals, cal mencionar la presència d'una espècie protegida: el margalló (Chamaerops humilis). | 08905-67 | 41.4171000,1.9610900 | 413179 | 4585582 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43430-foto-08905-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43430-foto-08905-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||||||
| 43431 | Corral del Pla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-pla-de-sant-joan | XX | La vegetació l'ha envaït totalment i està en general en estat ruïnós. | Construcció rural de planta rectangular de planta quadrada de mides aproximades 21 m x 18 m, de parets de pedra i fàbrica de maçoneria lligada i arrebossada per la part interior amb morter de calç, cosa que s'observa parcialment. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Algunes parts dels murs estan pràcticament derruïda. El corral o pleta està absolutament envaït per la vegetació. | 08905-68 | Pla de Sant Joan | 41.4062400,1.9779800 | 414576 | 4584359 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43431-foto-08905-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43431-foto-08905-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43431-foto-08905-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 | ||||||||||
| 43432 | Projector cinematogràfic de l'Aliança Palmarenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic-de-lalianca-palmarenca | XX | <p>Projector cinematogràfic exposat en una vitrina de la façana de l'Aliança Palmarenca. Es tracta d'un aparell la marca 'Orpheo Sincronico Sociedad Anonima' (OSSA), model VI-C, equipat amb una llanterna d'alta intensitat Ossa 60-A. Es tracta d'un dispositiu opto-mecànic emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. La majoria dels components òptics i mecànics, excepte els concernents a la il·luminació i el so, estan també presents en aquest aparell. Pesa uns 400 kg.</p> | 08905-69 | C. St. Josep, s/n | <p>Aquest projector cinematogràfic va ser adquirit de segona mà per l'Aliança Palmarenca a mitjans de la dècada de 1960. Va estar en ús fins l'any 1992.</p> | 41.4166300,1.9645600 | 413468 | 4585526 | 1960 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43432-foto-08905-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43432-foto-08905-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | La màquina projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:32 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.