Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79925 | La Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> | 08138-38 | A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. | <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> | 41.8190100,2.1369900 | 428325 | 4630041 | 1573 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. | 95|96|94 | 46 | 1.2 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||
| 79926 | Vilarjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarjoan | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 165-166. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, té tres plantes. El mas manté, malgrat les reformes, una estructura setcentista clara. La façana principal és de grans dimensions. La planta baixa té un porxo de banda a banda que aguanta la galeria del primer pis. Els arcs dels baixos són de mig punt a diferència dels de la galeria que són d'arc rebaixat i estan aguantats per pilars de pedra. Aquesta porxada i la galeria van ser sobreposades a la façana primitiva. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, així com també les finestres de les golfes. Al mur de llevant hi ha tres obertures convertides en balcons. Els darreres del Mas han esta reformats amb l'annex d'un terrat i d'una torre circular que feia de dipòsit d'aigua (s. XIX). Cal destacar la construcció d'un esvelt terrat i la d'una torre circular, ambdues obres datades del s. XIX. A la façana est, des del camí, hi ha una escalinata de pedra i paret de pedra seca que es dirigeix a la façana nord i a la torre circular. | 08138-39 | A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. | Documentada des del segle XIV. | 41.8016300,2.0595800 | 421875 | 4628179 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La llinda de la porta principal té la data de l'any 1776.Té retocs moderns del s. XX. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79927 | Castell de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara | AD(1976); ' Els Castells catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Àvila i Granados, J ( 1981); Revista Guión: ' El castillo de Clarà i Can Ustrell ' nº 474. Noviembre. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Dovella (1994); Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, L (1959); La villa de Moyá desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 72. Moià. | X-XI | En excavació. | Edifici de caràcter militar. Actualment està en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altra construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI. Les darreres excavacions han deixat a la vista una segona torre de planta rodona, adjacent a la primera i un conjunt de murs d'uns 80 cm de gruix, fets amb pedres mitjanes treballades relligades amb fang. Una cala a la zona nord del castell ha evidenciat la presència de nous murs que caldrà excavar en el futur. Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII. | 08138-40 | Muntanya de Sant Andreu a l'oest de la vila de Moià. | Segons la Catalunya Romànica, el primer esment del castell correspone a l'any 912, com a castell de Moià. Posteriorment, l'any 915 ja apareix com a Castro Clarano. Vers el 1057 s'esmenta el ' Castro de Cleran '. El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell(els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell. | 41.8202100,2.0801400 | 423605 | 4630224 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El conjunt presenta una situació geogràfica privilegiada sobre les contrades de l'entorn. Al magatzem de l'Ajuntament de Moià hi ha localitzada una reixa forjada medieval que podria haver format part d'aquest conjunt. Als peus d'aquesta construcció hi ha la petita capella de Sant Andreu.A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79928 | Castellnou de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellnou-de-la-plana | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1989); ' Els Castells Catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XIV-XVI | Edifici de planta irregular. És un casalot gòtic, articulat en tres cossos: el primer format per l'antic molí, el segon pel mas pròpiament dit, del qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia, molt semblants a l'estil del s. XVI amb caps enfrontats esculpits en la pedra. El tercer cos és el dedicat a les dependències i annexes de la casa actual. De l'antic molí senyorial, transformat al s. XIV en un gran casal que és ara, se n'observa, actualment, la bassa i a l'obrador s'hi troben diferents estris, una calaixera de pedra. Es conserven també als soterranis les presons i les cambres de tortura de l'edat mitjana. Els tres cossos formen un corraló orientat a ponent que està tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació. | 08138-41 | Al sud-est de Moià. Sortint de la vila en direcció Barcelona. Trencant a mà esquerra. | Castellnou és documentat des del s. XII, tot i que l'edificació que veiem actualment és del s. XIV. Va ser construït pels Planella, antics senyors feudals dels territoris, quan l'antic castell de Clarà va ser abandonat. L'aparició del castell va resultar de la transformació de la ' domus ' o casal de Molins. El conjunt va ser erigit en castell termenat per decret del rei Pere III, el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'any 1408 quan aconsegueixen l'emancipació de la senyoria. La propietat passa dels Planella (família que es va convertir en una de les grans famílies nobles catalanes que portà tresoreria reial) i dels qui l'ultima senyora de Castellnou fa testament el 19 de maig de 1501, als Barrera i més tard als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui ostenten els actuals propietaris fent-se anomenar de cognom Portnou. El Casalot també s'anomenà dels Molins. El molí va ser utilitzat com a tal fins els anys 80. Els actuals propietaris conserven documents antics de la casa en el seu arxiu. Va deixar de funcionar al 1936 després de la guerra. | 41.8026300,2.1033000 | 425508 | 4628251 | 1381 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79929 | Molí d'en Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-pujol | Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 34. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVI-XX | Masia de planta quadrada de dos pisos més golfes amb teulada àrab a dues vessants. A la planta inferior hi ha un molí del que es conserven tots els estris necessaris per al seu funcionament, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per a facilitar-ne el moviment. Part del rec ha desaparegut i la bassa ha estat reomplerta de sorra, conservant-se només la part interior. A l'entrada del molí, en el paviment, hi ha diverses moles, alguna d'elles de les anomenades franceses (fetes amb pedres ajuntades amb un arc de metall). Posterioment al seu ús com a molí, l'edifici es va ampliar i es va dedicar a la molta de cereals (farinera), que finalment es va acabar electrificant. | 08138-42 | A 500 m a l'est de la vila. Km. 28 de la N-141. | L'any 1626 era propietat de la família Casanova, tot i que ja es coneixia com a molí d'en Cladelles. Aquesta denominació ja la trobem a principis del segle XV (1426), tot i que possiblement sigui anterior. De fet, l'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics molins d'en Genís Dorta, a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. De domini reial amb un cens d'una quartera de blat. Al segle XVII ja era propietat de la família Pujol (s'hauria venut el 1645) Va funcionar fins als anys 30, tot i que no va tancar definitivament fins als anys setanta del segle XX.. A principis del segle XX es va aixecar l'edifici actual de la farinera, preparat per produir farina blanca per fer pa. Fou adquirit als hereus Bussanya pels seus moliners el 1723. Va tancar definitivament a principis de la dècada de 1970. | 41.8108700,2.1081000 | 425916 | 4629162 | 1536 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que feia anar el molí arribava mitjançant el canal des del Molí Nou de Passerell. L'aigua que en sortia era utilitzada per fer anar els molins de Castellnou.Ens expliquen a la casa que en el moment de fer unes obres al subsol de la farinera varen aparèixer les restes d'un molí molt més antic, amb moles més petites, situat pràcticament al mateix nivell de la riera. | 94|95|85|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79930 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-3 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa d'estiueig de planta quadrada amb escala en el centre. Grans blocs de pedra. A cada angle de l'edifici hi ha un escut també en pedra. Té tres plantes: la planta baixa esta destinada a les estances, al primer pis hi ha les habitacions i les golfes estan destinades al lleure. La teulada originàriament era de fusta i enmig s'aixecava una llanterna ornamental amb parallamps. A principis dels anys seixanta es transformà i actualment és una teulada àrab als quatre vents amb un pinyó a la façana principal. El ràfec és de fusta. A l'entrada hi ha un porxo porticat de factura clàssica cobert per un terrat amb balustrada a nivell de la primera planta. | 08138-43 | A l'oest de la vila. Ctra. N-141-c en direcció a Manresa. | Va ser construïda sobre de les runes d'una altra casa construïda anteriorment pels comtes d'Arola. Anomenada també la Torre del Fang, perquè al principi de ser construïda hi posaven fang per morter fins que a la primera pluja forta es va començar a desfer i calgué començar de nou. Durant la guerra s'hi van refugiar les brigades internacionals i refugiats. També va ser hospital de primeres cures. | 41.8123100,2.0875700 | 424213 | 4629340 | 1922 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79931 | Casa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-coma | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa de tres plantes amb façana molt estreta, l'interès de la qual radica en les tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts. Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa per tal de salvar el desnivell del terreny. La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici i que combina teules verdes i vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la d'accés a l'habitatge i la que es feia servir per guardar el vehicle. La coberta és de teula àrab i els murs de reble i maó. | 08138-44 | Casc Urbà - c. del Palau, 27 | Va ser construïda durant el quinquenni 1920-25 pels propietaris del mas de la Coma de Moià, que combinaven l'estada al mas amb la del poble. | 41.8112500,2.0981800 | 425093 | 4629213 | 1923-25 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79931-foto-08138-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79932 | Casa de l'Amo del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-del-vapor | Generalitat de Catalunya. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos. Els baixos eren utilitzats com a dependències de la fàbrica i conté moltes obertures. Els dos pisos superiors eren destinats a l'habitatge. Cal destacar la galeria de la façana de ponent amb persiana de fusta que es perllonga a la planta superior, que tenia una tribuna amb terrat fins fa uns anys quan va ser eliminada. El rellotge de la façana de ponent marcava l'hora d'entrar a la fàbrica. La teulada és àrab i presenta una cornisa amb ornamentació floral que trenca amb la sobrietat de l'edifici. Al jardí situat al nord hi ha una glorieta. | 08138-45 | A l'est de la vila de Moià - Ctra. de Barcelona núm. 17 | Aquest edifici es va concebre amb múltiples usos: els baixos eren les dependències de la fàbrica, el primer pis era l'habitatge de l'amo i el segon el de l'encarregat o majordom. | 41.8071300,2.0993100 | 425182 | 4628754 | 1917 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa dels Viladomiu, Casa de l'amo del Vapor. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79933 | Ca l' Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-orriols | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici de planta rectangular de tres pisos. Un gran portal d'entrada dona accés a l'habitatge que actualment està dividit en dos. Al terra de l'entrada hi ha un mosaic amb figures que recorden mosaics holandesos. Al costat destaca una finestra amb reixa amb ornamentació floral. Al primer pis alternen amb dues finestres. Les baranes dels balcons tenen línies corbes trencant la verticalitat de l'edifici. El pis superior té quatre finestres petites. La façana està esgrafiada amb motius florals i al·legories que destaquen la justícia, la ciència i el treball. La coberta és de teula àrab amb testers de fusta entre els quals hi ha rajoles rectangulars decorades amb motius geomètrics a tres colors: blau, vermell i blanc. Els murs són de maó arrebossat. | 08138-46 | Casc Urbà - Av. de la vila, 28-30 | La casa va ser concebuda al 1915 com a casa d'estiueig. La família que la va construir, els Orriols, venien de Castellar de N'Hug. Junt amb la desapareguda ca L'Alter, que era al seu costat, formaven part de les primeres cases d'estiueig de principis del s. XX a Moià. | 41.8104900,2.0976500 | 425048 | 4629129 | 1915 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa dels Orriols. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79934 | Colònia Vilardell - Cases Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vilardell-cases-vilardell | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona; Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 48. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Conjunt de sis cases ajardinades disposades a banda i banda del passatge Vilardell sense sortida. Totes les cases són diferents però mantenen uns trets comuns. A la casa d'estiueig s'accedeix per una zona ajardinada, tenen dos pisos i predominen les obertures. Les cobertes són de teula àrab. Cal destacar certs elements eclèctics que imiten l'estil romànic (casa d'en Francesc Vilardell té arcs que imiten un claustre; la casa del Bon repòs té una església amb claustre).També cal remarcar de la casa J. Esteva, el ràfec amb cabirols de fusta alternats amb esgrafiats similars als de la casa de J. Vidal. Tot el conjunt arquitectònic està murallat amb reixa de ferro forjat. | 08138-47 | Casc urbà - Ctra. de Vic, núm. 13 | El seu nucli originari era la casa anomenada, segons S. Farràs, cal Ganso, edifici comprat per Magí Vilardell l'any 1895. La família Vilardell, comerciant de fusta amb seu a Barcelona, va edificar al primer terç del s. XX en un terreny propietat d'ells, sis cases pels seus fills. Aquest conjunt arquitectònic organitzat a l'entorn d'un passatge sense sortida és un exemple d'estiueig força freqüent a principi de segle. | 41.8093000,2.0992600 | 425180 | 4628995 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'interès del conjunt ve donat pel concepte d'estiueig de l'època. Als anys 40 ja va ser reformada.Principi s. XX. | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79935 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-2 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XVI | Casal urbà de planta rectangular estructurat en tres nivells amb teulada a dues vessants amb voladís de fusta. A la planta baixa té un dintell adovellat de mig punt. A la clau de l'arc hi ha un escut amb anagrama de Crist, el nom de Maria i la data de 1580. El primer i segon pis tenen una balustrada de fusta. El parament és de pedra amb enlluït. A mà esquerra hi ha una altra porta amb arc de ferradura possiblement posterior. A les dependències baixes, que antigament eren els estables, hi havia una botiga de compravenda de pisos en la que es podia observar el sostre que encara conserva l'embigat de fusta tot i que era pintat de blauet. | 08138-48 | Casc Urbà - Pl. del Colom, núm. 3 | 41.8116700,2.0962500 | 424933 | 4629261 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79935-foto-08138-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antigament aquesta casa es coneixia popularment com a can Cristià Nou.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: can Solà. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79936 | Sant Graal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-graal | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Ister. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.50.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. J. Clarà, 'Les quatre vides de l'Orfeó Sant Graal (1911-1957)', Modilianum 57, 2017 | XX | L'edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. | 08138-49 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas, 20 | L'any 1901 s'hi funda el Cercle Industrial Moianès (segona entitat amb aquest nom), que el 1907 canvia el nom pel de Casino de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter i canvia d'emplaçament dins del mateix carrer. L'any 1909 el compra Francesc Viñas i poc després, entre 1910 i 1912 s'hi instal·laria el 'cafè del Patilles'. L'Orfeó Sant Graal utilitzaria la sala d'espectacles a partir de 1914 o 1915. Entre 1929 i 1923 s'hi instal·la el Foment Nacionalista Català Rafel Casanova. Després serviria per escola i també seria la seu dels Fejocistes. L'aparença actual data del 1932, quan Viñas hi va fer reformes. | 41.8122500,2.0969500 | 424992 | 4629325 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi va haver el primer telèfon públic del poble i la telefonista es deia Maria Dalmau.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat és denominat: Cafè-Bar Sant Graal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79937 | Ca l'Escabellat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescabellat-0 | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra-Sarri (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Finals XIX | Casa entremitgera de tres plantes, coberta a dos vents i amb teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. La façana té un basament format per dos portals de pedra verrugada encoixinada, alternada amb obra vista. La resta de la façana és estucada. Sobre els portals corre un balcó i cornisa de pedra recolzat sobre quatre mènsules de pedra. La seva barana és de ferro colat de tradició francesa. Les obertures dels balcons estan emmarcades trobant-se coronats per una cornisa. Sobre les esmentades obertures hi ha un altra cornisa amb forma de dents de serra on es recolzen les balconades de l'últim pis amb baranes modernistes. L'edifici és de pedra arrebossada on s'ha de remarcar el capçat de la façana. | 08138-50 | Casc Urbà - c. de Palau, núm. 33 | L'edifici va ser construït a finals del s. XIX per una família moianesa que es dedicava a la venda de grans. Al darrer terç del s. XX s'hi han fet reformes importants a l'interior per tal d'adaptar part de l'edifici als usos docents que se li volia donar. | 41.8113100,2.0979700 | 425075 | 4629220 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79937-foto-08138-50-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79938 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-5 | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Casa entremitgera de tres plantes que respon a la tipologia de les cases antigues de Moià. La façana destaca per un gran portal d'entrada de mig punt de tradició renaixentista amb dovelles grosses. A la dovella central destaca un escut. Damunt d'aquest portal hi ha dues finestres adovellades i amb ampit. La finestra que corresponia a les golfes té una fina motllura. El ràfec és amb testers de fusta i la coberta amb teula àrab i a doble vessant. | 08138-51 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova, 16 | Aquest edifici s'ubicava dins del recinte emmurallat medieval de la vila de Moià, a prop del portal d'en Riquer. Com la majoria de cases del poble, va ser refeta entre els segles XVI i XVII. Posteriorment ha sofert altres transformacions, tot i que l'exterior intenta mantenir l'aspecte original. | 41.8114900,2.0985400 | 425123 | 4629239 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79938-foto-08138-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79938-foto-08138-51-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79939 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-2 | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular amb tres pisos i teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta. La façana està esgrafiada amb motius vegetals i figuratius relacionats amb el món de les arts i l'artesania. La part baixa de la façana de l'edifici no està esgrafiada sinó que els murs es troben arrebossats imitant carreus de pedra, és d'una factura molt més moderna. Al primer pis hi ha tres balcons i una finestra adovellada, estructura que es repeteix al pis superior. La coberta és amb teula àrab i a doble vessant i manté un ràfec de fusta. A l'interior hi ha una escala de rajola catalana i barana de fusta que dona accés als pisos independents, els sostres són alts i les estances, actualment habitades són molt àmplies. Els esgrafiats de la façana nord són de molt bona qualitat, majoritàriament de motius florals encara que també hi ha motius al·legòrics de molta qualitat. | 08138-52 | Casc Urbà - c. Sant Antoni, núm. 11 | Els esgrafiats van ser encarregats pel notari Serrarrica, de la vila de Moià, que vivia i tenia la notaria en aquest edifici. Han de ser de principis del segle XIX. | 41.8114000,2.0977200 | 425055 | 4629230 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79939-foto-08138-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79939-foto-08138-52-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Els esgrafiats es van intervenir a l'any 2006. | 102|94|96|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79940 | Col·legi dels Pares Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-dels-pares-escolapis | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Casallarch i Montràs, R (1990); Moià i l'Escola Pia. Fundació Francesc Sagrera. Moià; (1994) Història de l'Escola Pia de Moià (1682-1994). Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, LL (1959 ); La villa de Moya, desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Modilianum. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | XVIII | Edifici de planta quadrada de caràcter religiós de grans dimensions. La façana està articulada en quatre nivells i presenta una simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés. A la façana trobem nombroses obertures de secció quadrada. Un vestíbul, on trobem una inscripció sobre la seva fundació, dona accés a un claustre espaiós articulat en quatre nivells. D'entre las seves sales destaca una gran cuina i les reservades a les aules. Adossada a aquest edifici es troba una bonica església barroca. De cara a l'entrada de l'escola a mà dreta es troba un edifici de 1903 on es van disposar noves aules. | 08138-53 | Nord de la vila - c. Sant Sebastià, núm. 14 | El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència. L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara. L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic. | 41.8133200,2.0958300 | 424900 | 4629445 | 1703 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79940-foto-08138-53-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79941 | Cal Canet - Cal Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet-cal-granoia | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Casa entremitgera de planta rectangular de tres pisos i soterrani que aprofita el desnivell amb el carrer inferior. S'accedeix a l'habitatge per un gran arc de mig punt adovellat decorat amb motllura. A la façana nord hi ha dues finestres amb ampit amb els anys inscrits: '1729' i '1744'. A les golfes hi ha també dues obertures amb llindes més petites. El carener és paral·lel a la façana, la teulada és a doble vessant i el ràfec amb tres línies de rajola. | 08138-54 | Casc urbà - c. Palau núm. 25 | L'interès de la casa ve donat per la seva senzillesa en l'estructura i per haver estat poc reformada. Segons les llindes de la pròpia casa pot ser datada del 1720-1744. | 41.8112200,2.0982400 | 425098 | 4629210 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79941-foto-08138-54-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Els soterranis de la casa han estat utilitzats tradicionalment per al bestiar, el primer pis com a habitatge i el segon com a habitatge i golfes. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79942 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas-0 | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV | Edifici de tres plantes amb portal d'accés adovellat i rectangular. Al costat del portal hi ha una finestra petita, adovellada i enreixada que té un acabat gòtic. Al primer pis hi ha dos balcons i una finestra, aquesta mateixa estructura es repeteix al pis superior. Totes les obertures són adovellades. Destaca un balcó del primer pis amb arc conopial de tipologia gòtica tardana. La coberta és de teula àrab. Una restauració moderna va donar a conèixer l'arc gòtic tardà que era tapat per reble i arrebossat. | 08138-55 | Casc Urbà - c. Joies, 29 | 41.8125300,2.0971700 | 425010 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79942-foto-08138-55-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'espai on està situat l'edifici quedava emmurallat al s. XIV, essent la sortida més propera el portal de Rodors. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79943 | Torre Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gallart | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Casa aïllada envoltada de zona enjardinada i concebuda per l'estiueig. La planta és rectangular, amb tres pisos i amb una torreta al lateral. S'accedeix mitjançant unes escales amb barana de fusta que condueixen a la porta sota porxo cobert amb pissarra. Destaca el seu terrat amb barana de fusta i la teulada coberta de pissarra amb estructura del nord d'Europa. El ràfec és de fusta i està adornat amb petits cabirols que van des de l'extrem del ràfec fins a la paret. | 08138-56 | Al sud de la vila - Ctra. de Barcelona núm. 13 | La casa va ser construïda per la família Gallart durant la segona dècada del s. XX durant el primer ' boom ' turístic de Moià. | 41.8071100,2.0993100 | 425182 | 4628752 | 1920 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79944 | Can Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlles-0 | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Casal de tres pisos format per tres cossos de desigual alçada i que s'adapten al revolt que fa el carrer. A les cantonades la pedra està ben treballada, la resta és reble arrebossat de tal manera que imita carreus de pedra. La façana conté un esgrafiat decorat amb dues figures grassonetes que sostenen un cistell amb fruites tropicals. La llinda del portal de l'entrada principal té inscrita la data de 1801, data probable de la casa. La planta baixa té quatre portals adovellats i tots rectangulars excepte el principal que és escarser i amb motllures. Totes les obertures són adovellades i en destaca una finestra amb ampit i motllures on hi ha un bust treballat de perfil que recorda la figura d'un indi. La coberta és de teula àrab a dues vessants. | 08138-57 | Casc Urbà - c. del Carreró, 13 | Els Batlles són una família arribada a Moià a finals del segle XV procedents de la Cerdanya. Eren paraires i comerciants i varen ser una de les més influents dels segles XVII i XVIII. També eren propietaris de terres. Al segle XIX varen marxar cap a València. Els esgrafiats daten de l'any 1935. . Personatge destacat fou Marià Batlles y Amat (Moià 1798-València 1865), metge i polític. Va ser diputat en diverses ocasions i rector de la Universitat de València (1856). | 41.8126400,2.0984500 | 425117 | 4629367 | 1801 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79944-foto-08138-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79944-foto-08138-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79944-foto-08138-57-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El nom de can Guardiana li ve d'un dels seus últims guardians (masovers), ja que va ser una dona.Al llistat de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix únicament amb el nom de cal Guardiana. | 102|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79945 | Cal Perxer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perxer | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Gran casa d'estructura irregular que s'adapta a la cantonada que formen el carrer de les Joies, el carrer Moragues i el carrer del Forn. Els baixos són de gran alçada i estan subdividits en l'interior amb entresol, amb grans portals que donen als carrers corresponents. Part de la primera planta del carrer de les Joies és ocupada per una gran terrassa amb barana de ferro compartimentada per unes pilastres fetes d'obra coronades amb uns gerros de pedra artificial. Les dues plantes superiors, no tan altes com els baixos, són retrenquejades donant lloc a un joc d'espais, grans balcons donen també a totes les façanes. Enmig del terrat s'alça un pou-cisterna. A la planta baixa totes les cantoneres, la base dels murs i els marcs dels portals són fets amb pedra. Part de l'edifici és estucat que imita la pedra. La coberta és de teula àrab. | 08138-58 | Casc Urbà - c. de les Joies, 2 | L'edifici actual és fruit d'una profunda remodelació basada en la conversió d'un grup de cases del que havia estat el centre històric de Moià, en un gran casal tal i com el coneixem avui. Aquesta transformació es va portar a terme a finals del s. XIX. A principis del segle XX era propietat del notari Joan Soler Vilarassau, propietari també del mas Vilarassau d'Oló. | 41.8121000,2.0981200 | 425089 | 4629307 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79945-foto-08138-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79946 | Cal Tanay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tanay | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Casal de planta rectangular de dos pisos més planta baixa amb dos grans portals adovellats. El més gran dona accés a l'habitatge i l'altre a les antigues cavalleries. A banda i banda hi ha dues finestres (una reformada amb maó i l'altra adovellada). L'entrada es sosté per dos grans arcs apuntats de pedra. El primer pis té l'obertura de dos finestrals i una petita finestra. Al pis superior hi ha les golfes. Tota la pedra és ben tallada i de mida força regular. El mur lateral que fa cantonada amb la plaça del carreró té dos petits contraforts moderns que es van construir quan als anys 70 van destruir les cases que hi havia a la plaça en les que es recolzava. | 08138-59 | Casc Urbà - c. del carreró núm. 8 | 41.8125400,2.0984200 | 425114 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Popularment també havia rebut el nom de cal Parrac. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79947 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-13 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 'Modilianum' (1960); Patrimonio turístico moyanés. Tesoro artístico, estético y cultural de Moya. Any I. Octubre. Moià. | XVI | Casa pairal de dos pisos més golfes amb façana al carrer del Comerç. Portal adovellat amb grans carreus de pedra. En el mateix eix de l'arc hi ha una finestra renaixentista amb fins treballs escultòrics (probablement del s. XVI) amb afegits posteriors. En el parament de la façana, de pedra irregular, s'obren diferents finestres amb arc conopial. No s'observa cap inscripció. La coberta és de teula sobre un embigat de fusta. Per la banda de darrere ( sud ) gaudeix d'una zona ajardinada i de dues terrasses en les que es poden observar l'embigat dels dos pisos. | 08138-60 | Casc Urbà - c. Comerç, núm. 9 - 11 | El nucli original d'aquest casal va ser aixecat en el s. XVI en el moment en el que el gremi de paraires va prendre importància a la vila. Ha estat modificat posteriorment. | 41.8116900,2.0968000 | 424979 | 4629263 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79947-foto-08138-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79947-foto-08138-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79947-foto-08138-60-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenat cal Fideuer, cal Ros i també conegut com casa Dalmau Cassasses.Té importants elements arquitectònics-decoratius a conservar.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: ca l'Andreu i com a sobrenom: casa Dalmau Dalmasses. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79948 | Antiga Casa Francesc Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-francesc-vilardell | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa de planta quadrada de dos pisos més golfes amb tres tribunes adossades a la planta baixa i dos terrats (que corresponen a dues tribunes), un d'ells cobert. La coberta és de teula àrab i plana alacantina, a dues vessants, asimètrica. El seu entorn és eclèctic neoromànic formant una falsa capella. A la banda est hi ha una reproducció de claustre obert amb vuit arcs i una torre que vol imitar un campanar romànic de quatre pisos. L'interior és modernista, té una escala central que distribueix els àmbits, a la planta terra hi ha dues sales dividides per una porta amb vitralls decorats amb temes florals. El pis de dalt es reserva a les habitacions. La sala menjador té unes boniques finestres amb festejadors. És interessant també el treball de la fusta de les baranes, portals, arrambadors i els voltants de les xemeneies. | 08138-61 | Casc Urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic, 23 | L'edifici va ser construït amb la idea d'estiueig per part de la família Vilardell originària de Moià. La construcció data de les dues primeres dècades del s. XX. La part neoromànica, una mica posterior, és feta amb blocs de ciment a cara vista de la casa Bein de Barcelona, aprofitant la motllada del poble espanyol. | 41.8094600,2.0999500 | 425238 | 4629013 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79948-foto-08138-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79948-foto-08138-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98|102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79949 | Antiga Casa de la Vila-Cultura de la dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-cultura-de-la-dona | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Modilianum (1966); Any VII. Moià, març . | XIX | Casa de planta rectangular articulada en tres pisos de teulada a una vessant. Simètrica respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Els brancals i les llindes de les obertures presenten una decoració geomètrica molt senzilla. El conjunt és coronat per un frontó triangular que emmarca l'escut de Moià. Té sis balcons (els del pis de dalt són més petits), tres a cada pis i en el del mig del primer hi ha incís a la llinda l'any de construcció, 1858. | 08138-62 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, núm. 5 | L'edifici va ser aixecat l'any 1858 damunt dels terrenys de l'antic hostal de Moià, posteriorment hostal, i per ordre de l'alcalde Cerdanyà, es va instal·lar l'anomenada Casa de la Vila que va complir la seva funció consistorial fins a l'any 1944. Des d'aquest edifici es va proclamar la segona República. Ha estat durant molt anys l'edifici de l' Institut de Cultura de la dona i ha albergat al GEMI (Grup Excursionista Moianès Independent). | 41.8132300,2.0967100 | 424973 | 4629434 | 1858 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79949-foto-08138-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79949-foto-08138-62-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Institut ' Cultura de la Dona'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 79950 | Cal Tapadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tapadores | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Lama , L (2007), font oral. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. www.artehistoria.jcyl.es | XIX | Edifici-nau industrial de tipologia anglesa d'uns 50 m de llarg per 10 d'ample. És l'únic exemple que resta a la vila. Consta de dues plantes. A la façana es van repetint els mateixos mòduls que presenten a la part superior una obertura petita i una de gran, i a la inferior dues possibles obertures (una d'estreta i un altra més ampla). Part de l'edifici ha sofert una reconversió en habitatges unifamiliars adossats: la planta superior ha passat a habitatge (l'obertura gran s'ha transformat en balcó) i la planta inferior en establiment comercial, obrint la porta estreta que condueix a l'habitatge. L'estructura d'aquesta construcció és suportada mitjançant uns pilars de ferro colat, típics d'aquestes estructures angleses. La coberta és de teula àrab i els murs de maó i pedra arrebossada. | 08138-63 | Casc urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic núm. 14-20 | L'any 1890, el paleta i propietari Sebastià Orriols demana un permís d'obra per construir una casa a la carretera. Pel plànol que s'adjunta sabem que es tracta de cal Tapadores. L'octubre de 1891 demana una pròrroga pe acabar les obres i per afegir-hi un cos més. Se li concedeix. AHM, unitat 2347. | 41.8090800,2.0985700 | 425123 | 4628972 | 1890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Sebastià Orriols | A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pareix com a Lienzos Moià i de sobrenom cal Tapadores. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79951 | Can Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocafort | Ajuntament de Moià. Programa de la Festa Major de Moià. Any 1948. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; Moià. Carpeta núm.1. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells més golfes. La simetria es manté respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra emblanquinada. Al frontó del balcó de la planta noble es pot observar l'escut de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés hi ha un anagrama amb les sigles de la família. | 08138-64 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | Va ser aixecat per Ramon de Rocafort al 1887 i ofert a la vila per l'hereu del Sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofre, l'any 1944. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1887 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ajuntament, Antic Casal d'en Ramon de Rocafort. | 98|102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 79952 | Fragments de l'antic Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-major | XV | Dos fragments del retaule gòtic de la parròquia de Santa Maria. Són els únics testimonis de pintura gòtica que es coneixen. Actualment formen part de l'exposició permanent de la Casa-Museu natal de Rafael Casanova. El primer fragment de taula gòtica prové del retaule major de la parròquia. És de majors dimensions que la segona: 2, 30 x 1, 20 x 0, 10 cm. Està representada la verge amb nen a l'esquerra (mirant cap a la dreta) i uns àngels a la banda dreta. La pintura, de trets clarament gòtics, és sobre fusta. Al fons s'observa una finestra amb arcs lobulats. Es conserva bona part de la capa pictòrica original, tot i que fa més de vint anys la taula va ser intervinguda pel Centre de Restauració de Catalunya, i s'observen petites reintegracions pictòriques i de suport. La verge amb cabell llarg i arrissat sosté en en els seus genolls al nen que porta en les seves mans un colom i unes flors. El vestit demostra la qualitat de l'estofat amb pa d'or. El segon fragment, de forma rectangular i procedent de la predel·la del mateix altar, és de dimensions més petites: 0, 70 x 1, 0 x 0, 25 m. El fragment està dividit en dues finestres amb arc lobulat on, a la dreta, està representat un Crist mort dempeus (tronc) després de ser crucificat amb estil clarament gòtic i amb molt realisme: les carnacions són verdes, la corona d'espines amb la sang al cap. A la finestra lobulada de la dreta del fragment hi ha una figura molt possiblement femenina (la Verge?) amb les mans juntes en acte de resar. Aquesta segona imatge té una gran pèrdua pictòrica al rostre; conserva, però, a diferència del Crist, la decoració de la paret que té darrere. El suport en fusta d'aquest segon fragment està totalment corbat possiblement a causa de les condicions ambientals de la seva història. Els dos arcs lobulats estan decorats amb la tècnica de repujat amb pa d'or. | 08138-65 | Casc Urbà - Casa Natal Rafael Casanova núm. 8 | Són dues peces gòtiques que es van salvar de les desamortitzacions del segle XIX i de la crema d'esglésies i patrimoni durant la Guerra Civil. Les peces varen ser descobertes el 1936, quan es va desballestar l'orgue. Havien estat reutilitzades en una data indeterminada, segurament en construir l'església nova, per fer les bancades de l'orgue. Varen ser restaurades durant la dècada de 1960, | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La factura dels dos fragments del retaule és molt bona. | 93|85|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79953 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-18 | Font i Sentias, J (1994); ' La transhumància. El camí ramader que travessava el Moianès '. Modilianum. Nº 10. Pàg.3. Setembre. Moià. | No es reconeix com a tal | Camí que tenen dret a seguir els pastors amb el seu bestiar transhumant en el desplaçament periòdic per tal d'aprofitar les pastures naturals. El camí ramader que travessava Moià provenia de Castellterçol i travessava la vila vers el nord i sortia del municipi pel collet de la Caseta Alta en direcció al Puig-rodó, camí paral·lel a la carretera actual C-59 direcció a l'Estany. L'itinerari coincideix amb l'actual carretera, passa a prop de la masia de la Coma i baixava fins a la riera de Castellnou. | 08138-66 | De sud a nord de la vila. | El camí que travessava el Moianès procedia del Vallès i el Baix Llobregat i passaven per aquesta carrerada ovelles procedents fins i tot de Begues. El destí eren les terres compreses entre el Pla d'Anyella i Bagà. El viatge durava una setmana. Seguien el camí ral que de Sta. Perpètua es dirigia a Caldes de Montbui, d'aquí a Castellterçol, itinerari que coincideix amb l'actual carretera. | 41.8089900,2.0984100 | 425109 | 4628962 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM pertanyen a la cruïlla principal de la vila on es creuen les carreteres actuals C-59 i N-141-c, el camí continuava vers el Nord, l'Estany.s. XVII. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 79954 | Ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada-0 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. | XIX | Edifici de planta rectangular. La seva forma ha sigut molt transformada durant el pas dels anys. L'entrada està a la façana oest, al carrer Moragas, i es limita a una petita porta que dona accés a les plantes d'habitatge. A la façana sud hi ha un portal que dona accés a l'actual oficina de Caixa Bank. Sobre aquesta entrada moderna hi ha una placa edicada al doctor Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions (s'hi va posar l'any 1935, poc després de la seva mort) i un escut a l'angle de ponent de l'edifici. | 08138-67 | Casc Urbà - Pl. Major núm. 6 | A partir de 1935 es va convertir en seu de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. | 41.8120800,2.0982000 | 425095 | 4629305 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 79955 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat-1 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 46-47. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a doble vessant i testers de fusta. Les finestres, la majoria amb ampit, estan disposades simètricament i l'accés es realitza per una portalada que dona a un petit barri emmurallat on hi ha un cobert a dues vessants. | 08138-68 | A 5 Km de Moià i al sud-est de la vila. | Fou constuïda com a masoveria del mas Prat al segle XVIII. | 41.7878500,2.1178700 | 426702 | 4626598 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 79956 | Ca l'Alberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalberg | Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 31. Moià. | XIII | Molt restaurada. | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. Des de finals dels anys 70 ha patit transformacions i del que en un origen eren tres edificis s'ha convertit en un de sol. En les reformes es va intentar conservar l'antiga estructura, les cambres i algun dels espais característics del mas com ara els menjadors d'una de les quadres que actualment és una sala d'estar o el forn de pa. | 08138-69 | A 7, 5 km al nord de Moià. | Aquesta masia apareix en algun document de l'Arxiu Municipal de l'any 1250. Va ser construïda en els terrenys del serrat de la Creu i antigament estava situada enmig de dues altres masoveries, cal Xipiró i cal Rotllat. | 41.8595900,2.1097900 | 426113 | 4634570 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El nom d'Alberg prové del germànic ' hariberga ' que vol dir tenda de campanya, un sinònim de casa, residència, alberg. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 79957 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 37. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants. La porta d'accés al conjunt està situada al sud. L'accés a tot el conjunt està limitat per una tanca de ferro i l'enreixat del perímetre. | 08138-70 | A 8 Km al nord de Moià. | Construïda a finals del segle XVII, primer com a masoveria del mas Crespiera i posterioment segregant-se del mateix. Dins del recinte hi havia una capella avui reconvertida en habitació. Va ser considerablement ampliada al segle XIX. | 41.8412700,2.1157900 | 426590 | 4632531 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Ha patit moltes reformes que intenten respectar les estructures i la factura antigues. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 79958 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-2 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 43. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés està situat al sud. A prop de l'edifici principal hi ha diferents coberts amb teulada a dues vessants. No s'observen inscripcions. | 08138-71 | A 7 Km al nord de Moià. L'accés és un trencant a mà dreta després de Montví de Baix. | L'edifici actual és l'adoptat a principis de s. XVIII però la família Casamitjana ja està documentada i activa durant el s. XV. | 41.8380400,2.0777200 | 423425 | 4632205 | 1700 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79958-foto-08138-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79959 | Casanova de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-coma | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 44. Moià. | XIX | S'ha restaurat recentment | Masia de planta quadrada i teulada a dues vessants amb xemeneia que conserva l'estructura de fusta. La porta d'accés es troba orientada al sud . La finestra de sobre la porta té una inscripció a la llinda: ' SUBÎRA/1805 '. Les finestres de l'edifici estan fetes amb grans blocs de pedra. El pis superior queda diferenciat de la resta de les façanes per un tipus de construcció específic. Part de la façana est està feta de maó i resta part de les quadres de factura més moderna. | 08138-72 | A poc més de 4 Km al sud de la vila de Moià. | Va ser construïda com a masoveria de la Coma de Sant Jaume. Els últims en habitar-la van ser els Sala que vivien de l'agricultura i la ramaderia. | 41.7833400,2.1116100 | 426176 | 4626103 | 1805 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79959-foto-08138-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79959-foto-08138-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79960 | La Casanova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-lheura | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg.45. Moià. | XX | Masia originàriament d'un sol cos amb l'accés a l'est per una porta de ferro rovellat. No s'hi observa cap inscripció. Vora l'entrada s'ha annexat un edifici fet amb maons moderns que serveix de cobert a les vaques i un altre per les eines. A la façana sud de la masia hi ha un altre edifici de menys alçada i de sostre també de teula a dues vessants on se situa el paller . El paller té una curiosa finestra rectangular de grans dimensions per on es puja la palla. A la banda de ponent de la masia hi ha una escala feta amb blocs de pedra rectangulars que sobresurten dels murs dels marges sense barana que que dóna accés a l'hort. | 08138-73 | A 6, 5 Km al nord de Moià. | Antigament formava part de la masia Comes Vell, de la qual està separada per uns metres marcats pel camí. Va ser construïda l'any 1908 i des d'aleshores la família Franquesa hi habita i en són els propietaris. Actualment hi viuen 3 persones que viuen de l'agricultura, d'una mica d'aviram i de les vaques de pastura.. | 41.8490600,2.1120700 | 426290 | 4633399 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79960-foto-08138-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79960-foto-08138-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79961 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-3 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 48. Moià. | XIX | Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants sense ràfec molt reformada, a la banda oest té annexat un cobert, antiga pallissa, amb el sostre també reformat. Les finestres són petites i amb ampit situades de forma asimètrica. A llevant hi ha dos edificis annexats d'obra nova de dos pisos més golfes on el maó és molt visible, ambdós tenen teulada a dues vessants amb testers de fusta. No s'observen inscripcions. | 08138-74 | A 5 Km de la vila de Moià. | La masia va ser molt modificada al s. XIX però és més antiga. | 41.8274900,2.0852500 | 424038 | 4631027 | 1890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79961-foto-08138-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79961-foto-08138-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'any 1930 es va ampliar. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79962 | Les Cases de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-ferrerons | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 49. Moià. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVIII | Actualment estan abandonades | Conjunt de cases rurals la majoria derruïdes que pertanyen al conjunt d'edificis, junt amb l'església de Sant Pere, que formava part de l'antiga parròquia de Ferrerons. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data 1789. En una de les parets d'una pallissa situada a llevant del conjunt es veu la data de 1727. L'entrada per la banda sud es feia per una porta d'arc de mig punt, mentre que per la cara occidental hi ha un ampli arc rebaixat. | 08138-75 | A 8 Km de la vila de Moià | Apareixen en els fogatges de 1497 i 1553. Sembla que antigament hi havia hagut tres habitatges, que actualment estan desocupats i sense cap ús. Les cases estan unides formant un conjunt, amb dues i tres plantes d'alçada i cobertes a dues vessants. A la façana de migdia hi ha un porxo modern afegit. Al voltant hi ha alguns coberts separats de les cases. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data de 1789, però està en un volum que constitueix una ampliació d'un volum més antic. L'època de construcció és el segle XVIII. A finals de la dècada dels anys 50, van deixar d'estar definitivament habitades per masovers. Fins aleshores hi havia viscut la família de la Josefina Pons. | 41.8349100,2.1390000 | 428510 | 4631805 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79962-foto-08138-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79962-foto-08138-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Font al costat on encara avui comença el torrent de Graus. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79963 | La Caseta Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-alta | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 51. Moià. | XVII | Molt reconstruïda. | Masia de planta quadrada de tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec amb línia de teules. Està totalment reformada. Porta principal d'estil clàssic al sud. A la façana nord té una petita cisterna-pou i a llevant hi ha un cobert també de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec i amb un fumeral. L'era ha desaparegut i en el seu lloc hi ha terreny de gespa. Algunes de les finestres disposades asimètricament en les quatre façanes conserven els carreus de pedra gres i no tenen ampit, tot i que n'hi ha d'obra nova, de maó. No s'observa cap tipus de inscripció en les llindes ni a les portes. | 08138-76 | Al nord de Moià, a 9 km de la vila. | L'inventari de masies de Moià la data al segle XVII. Antigament la Caseta Alta, la Guantera i el Soler formaven una única propietat. A l'any 1965 la família de masovers que hi vivia va marxar i el mas va passar a ser utilitzat com a magatzem d'ICONA. Va ser aleshores quan aquesta zona, també coneguda com la Monjoia, va passar d'ésser una roureda a una gran pineda. | 41.8450200,2.1356500 | 428243 | 4632930 | 1672 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79963-foto-08138-76-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Dona nom a un coll, el collet de la Caseta Alta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 79964 | La Caseta de Vilacendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilacendra | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 53. Moià. | XXI | Masia de planta quadrada de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola) totalment reformada. A les façanes nord i sud hi ha dos coberts amb teulada a dues vessants sense ràfec. El que està situat al nord és de factura de maó, el de la façana sud està fet amb pedra gres i és d'estil porxo obert. Sembla, per documentació fotogràfica antiga, que l'estructura que s'observa avui en dia ha conservat bastant l'antiga: dos pisos, dues de les portes de la façana sud, planta quadrada i com a mínim un cobert. Annexat a l'antic mas hi havia la pallissa que avui és una galeria porxada amb cinc arcs de mig punt i columnes esveltes en maó. L'entrada moderna està situada al sud, com l'antiga i en l'estructura interior s'observen encara els forats de les bigues que aguantaven el segon pis. L'única part original que queda és part de la paret de maçoneria i dues bigues de fusta d'una porta que es troba a sota de la galeria de llevant. Les teules de l'edifici principal i les dels coberts semblen reaprofitades del mas antic. A uns metres en direcció a ponent del cobert situat al sud, hi ha un pou d'estructura semicircular i teulada d'obra també nova que ja constava en la documentació antiga. | 08138-77 | A 1 km de Moià. A pocs metres vers ponent del carrer Antoni Gaudi. | 41.8080800,2.0843500 | 423940 | 4628873 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De l'edifici antic en resten pocs testimonis com ara els forats de les bigues antigues del primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79965 | La Caseta d'en Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-fermi | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 55. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb finestres i dintell de la porta amb inscripció : ' MAS DE DOMINGO LLOBATERAS/1733 '. L'embigat de l'entrada és de formigó, tot i que les estructures originals eren de pedra regular amb morter de calç. Es conserva també l'enllosat de pedres de l'entrada a la casa i part de l'era també amb el paviment. L'edifici annex eren les quadres, conserva l'embigat de fusta i els arcs de volta catalana, actualment és el garatge on guarden els estris del camp. L'accés és una gran porta amb contrafort. Cap a la banda oest de la masia hi ha encara dos petits edificis, els corrals on actualment hi guarden l'aviram, els sostres d'aquest estan en males condicions a diferència dels dos edificis principals, on viuen els masovers, i el 'garatge' amb teulada a dues vessants que es troba en bones condicions. Crida l'atenció el menjador antic en pedra que decora l'entrada de la masia. | 08138-78 | A 2 km a l'oest de Moià. | Va ser construïda al s. XVIII i posteriorment ampliada. | 41.8184700,2.0806700 | 423647 | 4630030 | 1733 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tenen bassa natural i hort i un petit pou tot i que reben aigua corrent del poble. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 79966 | El Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clapers | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 60. Moià. | XVI | Masia de planta rectangular de tres pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades mixtes (teula, rajola, teula, rajola) decorada amb rombe vermell sobre fons blanc. L'accés a l'edifici es fa per una portalada a dues vessants que als laterals conserva els murs que emmurallen els diversos edificis. D'aquesta es passa al barri on es distribueixen més de cinc coberts. L'accés a la masia és per una porta d'estil clàssic encarada al sud. Al carreu que forma la clau de la llinda hi ha un escut en que s'observa un crismó sobre el que sembla una lletra ' B ' molt decorada. A la punta destra de l'escut hi ha inscrit en baix relleu la data: ' 1577 ' on els números estan disposats al revés. A l'esquerra d'aquest escut hi ha pintat en negre el Nº 10 emmarcat amb motius vegetals de color vermell i negre. A la banda inferior d'aquest número hi ha un altre: Nº 13; en pintura negra el qual no s'observa amb molta claredat. La porta dóna accés a un vestíbul amb volta de canó feta amb carreus de pedra i paviment enllosat original, des del qual es distribueixen les estances. A la façana sud i sobre la porta d'accés hi ha un balcó i set finestres, totes amb muntants de carreus regulars de gres amb motllura perimetral i ampits motllurats, una d'elles té l'arc ogival i un altre un baix relleu en el que s'observen les sigles: IHS (Jesús) acompanyades d'una creu de Malta, emmarcades per un marc semicircular que es troba dintre d'un marc rectangular decorat als angles amb motius vegetals. A l'angle sud-oest del tercer pis de la façana de ponent, hi ha restes de la base d'una antiga torre de defensa i a la part central de la façana hi ha annexat un cos de planta rectangular i teulada a una vessant que arriba a l'alçada del segon pis, la comuna. A l'esquerra d'aquest hi ha un petit cobert que havia estat forn de pa, actualment tapiat com dues de les finestres amb ampit motllurat. Al mig de la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular d'uns 2 x 5 m de carreus regulars amb un ampit homogeni de lloses que el decoren on es troba situat el pou de forma circular i que encara conserva l'estructura de fusta amb la corriola de ferro per extraure aigua, tasca que encara realitzen els masovers tot i que tenen aigua corrent provenint del poble. La planta rectangular correspon a una terrassa que sota del nivell del terra acull una cisterna que continua recollint aigua de la pluja per un sistema de canalització antiga. Les sis finestres d'aquesta façana són d'estil clàssic amb carreus de gres gris i ampit motllurat. La porta d'accés a la terrassa té inscrita la data: ' 1773 ' molt possiblement la data d'una de les reconstruccions de l'edifici. | 08138-79 | A l'est de la vila en direcció a Vic, en el pla de Castellnou. Després del Masot. | La família Clapers ja està documentada al s. XVI però se suposa que la masia és més antiga, tot i que l'estructura que té en l'actualitat és de mitjans del s. XVIII. | 41.7976700,2.1206500 | 426944 | 4627686 | 1577 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79966-foto-08138-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79966-foto-08138-79-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79967 | Les Closanes - Les Crosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-closanes-les-crosanes | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 62. Moià . | XVIII | Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una línia de lloses de pedra. Annexat a la paret de tramuntana hi ha un cobert molt reconstruït que havia estat les quadres. A ponent té un petit muret d'un metre aproximadament realitzat en època actual i en el que hi ha un bloc de pedra amb la data 1952, que pertanyia a un dipòsit modern de la casa. | 08138-80 | A 7 Km de Moià a la Ctra. de Moià-Vic km 32. | La família Closanes està documentada ja al s. XVII. | 41.8033600,2.1451200 | 428983 | 4628297 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79967-foto-08138-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79967-foto-08138-80-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquesta masia havia pertangut a Ignacio de Torrents, un aristòcrata que també va ser propietari de can Rocafort (actual Ajuntament). | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79968 | Codinacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codinacs-0 | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 63. Moià . | Caldria netejar l'entorn i edifici i sobretot consolidar les estructures, murs, llindes i inscripcions. | Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari. No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: ' 13-03-51 ', està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia ja que es troba a sota del cablejat. Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat. | 08138-81 | Al Nord de Moià, a 5, 5 Km de la vila. | 41.8467000,2.0930000 | 424704 | 4633153 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble.s. XVII. | 94|93|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 79969 | Carrer del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-forn | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XV | Carrer que va des del Carreró fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, la plaça Sant Sebastià. En ell es troben edificis de factura artística interessant que ens donen una visió de l'arquitectura d'època barroca de la vila amb elements com bossells amb dates, finestres amb motllures perimetrals i/o ampits tals com els números: 3, 5, 6 , 7, 20, 22, 27, 29, 31 34, 30. | 08138-82 | Casc Urbà - Del carreró fins la Pl. de Sant Sebastià | Carrer que junt amb els de les Joies, Sant Antoni i el carrer Jussà formen els quatre carrers que envoltaven la muralla del s. XV i possiblement ja existien abans. Deu el seu nom a l'existència en aquest indret del forn de pa propietat del Comú de a Vila ja en època medieval. . | 41.8124600,2.0982900 | 425103 | 4629347 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S'anomena carrer del Forn perquè a l'edat mitjana era on hi havia l'únic forn municipal. | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 79970 | Comes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-nou | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 66. Moià . | XVIII | Masia de planta rectangular amb dos pisos més golfes i teulada a dues vessants sense ràfec que encara conserva el paller de teulada a dues vessants amb l'embigat del pis superior i la porta per carregar el blat. Té les llindes de les finestres de fusta i els muntants de maó. No s'observa cap inscripció ni data de construcció. L'entrada es fa per un lateral després d'accedir a un pati amb reixa que dona a un hort. A la banda sud i annex al mas hi ha el que molt possiblement eren les quadres de les que encara es conserven part dels murs i de la teulada original tot i que té parts de ciment modern. Té una cisterna d'on obtenen l'aigua. Masia construïda en una vall. | 08138-83 | Al nord i a 5, 5 km de la vila. | 41.8530900,2.1105700 | 426170 | 4633848 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79970-foto-08138-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79970-foto-08138-83-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 79971 | Xup de Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-les-comes | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Estructura de planta quadrada construïda en pedra seca amb unes mesures de 10 x 3 x 5 m que actualment es troba adossada a uns coberts de la banda de llevant de la masia de les Comes de Santa Eugènia. Dos arcs rebaixats independents parteixen simètricament el conjunt. Un d'aquests arcs va ser utilitzat com a safareig. L'altre arc està tapiat i d'ell sobresurt una estructura de planta rectangular d'uns 4 x 5 x 5 m coberta per una volta de canó. | 08138-84 | A 6 Km a l'est de la vila en direcció a Collsuspina Ctra. N-141 Km. 32. | No hi ha documentació escrita d'aquesta construcció i la tradició oral diu que era un lloc on es conservaven els aglans. | 41.8138500,2.1535500 | 429695 | 4629455 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 79972 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-2 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 71. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos, les golfes són porxades, dues de les finestres amb forma de mitja circumferència i les altres dues situades a l'est, rectangulars. De les quatre cap conserva porticons. La teulada és a dues vessants amb ràfec mixt de tres filades (rajola, teula, rajola). Als forats (finestres) hi ha simetria i la majoria d'ells té ampit; a la façana oest es conserva una finestra amb el porticó de fusta original. El nucli principal, que està en molt mal estat, està acompanyat per dos coberts amb teulada a dues vessants. Ambdues entrades estan a l'interior del barri ja que la masia està emmurallada. Aquest coberts tot i ser de baixa alçada, uns 2, 50 m, tenen una doble funció: el pis de dalt d'1 m aproximadament és o era pallissa i el pis de sota les quadres. Encara es conserven les portes i els respiradors originals de fusta tallada. La porta d'accés a l'edifici original té dues inscripcions: ' 1763 ' i a sobre en resta part d'una altre data tapada amb morter que procedia de la terrassa construïda al primer pis, avui mig ensorrada, que deixa entreveure ' 1/_7 ', el segon número podria ser un cinc, el tercer es podria esbrinar amb una intervenció que retirés el morter que hi ha a sobre. El vestíbul de la masia conserva el paviment d'enllosat original i a la façana sud es poden observar restes de l'estuc original. La factura de tot l'edifici és de pedra i fang. L'accés al conjunt es fa per una portada de maó amb arc rebaixat més modern, probablement de la mateixa època en la que es van construir les terrasses del primer pis i els coberts. | 08138-85 | A 3 Km a l'oest de Moià. | Els seus propietaris ho són també del castell de Clarà i l'ermita. | 41.8243600,2.0795600 | 423562 | 4630685 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior hi ha un forn de pa que actualment no es conserva, està tapiat. La masia ha estat reformada diverses vegades destacant-ne la de l'any 1768. A l'any 1985 es va fer l'última construcció destacable, el cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 79973 | L'Era del Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-del-sastre | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 75. Moià. | Està en bastant mal estat de conservació. Caldria consolidar façanes originals. | Masia de petites dimensions de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants sense ràfec amb molts afegits moderns. La porta d'accés és al nord i es realitza per una portalada d'estil simple. A la banda de ponent hi ha un cobert-quadra que conserva la llarga llinda de fusta de l'antic accés a les quadres. | 08138-86 | Casc Urbà - Ctra. de Manresa davant de la plaça del Moianès. | 41.8155600,2.0947500 | 424813 | 4629694 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Té afegits moderns.s. XVIII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 79974 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa-0 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 76. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular de tres pisos de grans dimensions amb teulada a dues vessants i ràfec amb una filera de lloses. Tot el conjunt està emmurallat per mur de maçoneria amb algun retoc modern. La portalada d'accés està orientada al nord i té una teuladeta a una vessant amb ràfec d'una filada de rajoles. L'accés dona pas a un barri que conserva algun fragment de paviment enllosat, on es distribueixen dos coberts al sud, el cos original, el paller i un altre cos que actualment forma part de l'habitatge. El cos original de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants amb ràfec amb testers de fusta i a la façana nord amb una filera de lloses, té la porta d'accés orientada al sud amb una petita teulada a una vessant. La finestra que hi ha a sobre de la porta (segon pis) té una inscripció a la llinda: ' AL NO DE 16 (Crismó IHS) 61/MOSEN JOAANTONI/SONIMADRE COPPALA ARETAT '. Annexat a llevant hi ha un cos de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de fusta, antic paller, que conserva l'embigat del sostre intern, una porta a nivell del segon pis amb arc de mig punt i que conserva part de les frontisses de la porta. En el pis terra hi ha restes d'estructura del que va ser el galliner. Annexat a ponent del cos original del conjunt hi ha un cos de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses amb una de les finestres amb ampit motllurat que a la seva vegada està annexat al cobert de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses que conserva l'estructura de bigues recolzat amb biga perfilada i el paviment de rajola. El segon cobert que tanca el conjunt intramurs és porxat, amb teulada a una vessant inclinada cap al barri amb ràfec amb dues filades de rajoles i fris amb testers de fusta i rajoles. Aquest cobert conserva dos abeuradors de ceràmica i el sostre embigat. A la façana exterior nord hi ha una porta ampla amb arc de mig punt i tres finestres de les quals només una és de construcció original. En la banda de ponent d'aquesta façana i a sota d'aquesta finestra hi ha un contrafort ample de maçoneria. A la façana de ponent es veuen pràcticament els fonaments i només una de les quatre finestres és original. En els dos altres cossos annexats al cos original només hi ha una porta amb arc de mig punt de maó. A pocs metres de l'exterior orientada al sud hi ha una bassa de planta rectangular i d'uns tres metres de profunditat, construïda en rajola a mode de quadrícula. Al mur exterior de la banda nord hi ha la data: ' 1931 '. | 08138-87 | A 3 Km al sud de Moià. C-59 trencant a mà dreta. Camí sense asfaltar. | Masia que formava una única propietat junt amb el Prat de la Plana, les Humbertes i la Casanova del Prat fins que el seu propietari es va morir i la finca es va dividir entre els seus dos fills. | 41.7912200,2.1010900 | 425311 | 4626987 | 1661 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Els últims masovers es remunten als anys 40. Actualment és explotada per la Gònima. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc