Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80025 | Casalot de Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-casagemes | A part de la cort, de la masia pròpiament dita només en queden els fonaments | Antiga masia, de la qual només queda una estructura rectangular d'11,70 m x 7,70, amb un contrafort a la banda de ponent. Els murs fan 65 de gruix i són fets de pedra i morter de calç. Al costat es veu una possible bassa. Al costat mateix hi ha un cobert, utilitzat com a cort fins no fa massa anys, amb una coberta a un únic vessant i una porta a l'est (2,10 x 1,70 m). Aquest conjunt mesura 7,20 m x 3,80 m (interior) i està fet per una paret de pedra i fang. | 08138-379 | Pla de Vilarjoan | En els primers padrons, corresponents a la primera meitat del segle XIX (1830 i següents) figura la Caseta d'en Casagemes, dita també Caseta de Casagemes. | 41.7996500,2.0664700 | 422445 | 4627953 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Encara es conserva la teulada | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 80026 | Casalot Vell del Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-vell-del-soca | Si no s'hi actua, es corre el perill que s'enderroqui totalment | Construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta. L'edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang. Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant. | 08138-380 | Al sud del Solà de Sant Esteve | Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu 'que hi és lo casal'. De tota manera, no s'ha pogut comprovar. | 41.8137500,2.0407800 | 420328 | 4629542 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 80027 | Barraca 17985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17985 | Barraca aeria adossada a un marge, de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana. Diàmetre interior, 2,30 m. Finestra a ponent. Porta de 1,59 x 0,70 m. | 08138-381 | Al nord-oest del Casalot Vell del Soca | 41.8140800,2.0400300 | 420266 | 4629579 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80027-foto-08138-381-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi Wikipedra 17985. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80028 | Barraca 17972 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17972 | Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al nord-oest. Té un ràfec de pedres volades. | 08138-382 | Sot dels Plans | 41.8037700,2.0396300 | 420220 | 4628435 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17972 de la Wikipedra.No es pot accedir al seu interior. Només s'hi pot accedir quan els camps no estan sembrats. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 80029 | Barraca 17973 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17973 | Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada a l'oest. Diàmetre 3,30 m. Altura 2,50 m. Porta 1,65x0,80 m.Té una fornicula sobre la porta. Queden restes d'un ràfec. | 08138-383 | Camps de la Torre | 41.8047000,2.0421900 | 420434 | 4628536 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80029-foto-08138-383-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17973 de la Wikipedra.Només s'hi pot accedir quan els camps no estan conreuats. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80030 | Barraca 17984 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17984 | El sostre de la barraca amenaça ruïna. | Construcció aèria adossada a un marge, de planta rectangular i coberta amb falsa cúpula. Té una porta de llinda plana orientada a l'oest. Planta de 3x2,20 m. Té un petit respirador al nord, una fornícula a l'est i una finestra que dona al cobert annex. Porta de 1,30x0,70 m. Cobert de 3,50x1,20 m amb coberta de lloses. | 08138-384 | La Saldonera | 41.8017300,2.0401900 | 420264 | 4628208 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80030-foto-08138-384-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Franbcesc Roma | Codi 17984 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 80031 | Barraca 17975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17975 | Barraca aèria aïllada de planta rectangular, coberta amb falsa cúpula i una porta de llinda plana oberta al nord-oest. Estança interior de 3,20x3,10 m i 2,40 m d'altura. Parets de 80 cm de gruix. Porta d'1,50x0,90 m.Té ràfec. | 08138-385 | A l'est del pla de la Bassa | 41.8014500,2.0389600 | 420162 | 4628178 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80031-foto-08138-385-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17975 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80032 | Barraca 17978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17978 | Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta amb falsa cúpula i una porta de llinda plana orientada al nord-oest. Diàmetre interior 3,50 m. Altura 2,50 m. Té una petita finestra i dues fornícules. Porta d'1,60x0,70 m. Té ràfec. | 08138-386 | La Bastona | 41.8014000,2.0323300 | 419611 | 4628179 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80032-foto-08138-386-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17978 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80033 | Barraca 17979 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17979 | Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta per una falsa cúpula i oberta al nord per una porta de llinda plana. Diàmetre interior 2,40 m. Altura 3,40 m. Té una fornícula a l'interior. Porta de 1,30x0,70 m. | 08138-387 | La Bastona | 41.8018500,2.0307000 | 419476 | 4628230 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17979 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 80034 | Barraca 17515 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17515 | Barraca aèria adossada a un marge, de planta rodona i coberta de falsa cúpula. Té una porta de llinda plana. Fa 2,90 m de diàmetre interior amb una porta al sud-oest d'1,40 x 0.80 m. L'alçada màxima interior és de 2,20 m. A dins hi ha dues fornícules. | 08138-388 | La Bastona | 41.8014000,2.0307000 | 419475 | 4628180 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | La planta no és perfectament circular.Codi 17515 de Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 80035 | Barraca 17974 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17974 | Cabana aèria de planta rodona, adossada a un marge. Coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana, amb dues fornícules al seu interior. La porta s'obre a l'oest i fa 1,70 x 0,70 m. El diàmetre interior de la barraca és de 3,20 m i té una altura màxima de 2,60 m. | 08138-389 | La Bastona | 41.8012800,2.0295200 | 419377 | 4628168 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17974 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 80036 | Barraca 18410 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18410 | Enderroc total | Restes totalment enderrocades d'una barraca adossada al marge, coberta segurament amb una falsa cúpula i una porta al sud. Feia uns dos metres de llarg. | 08138-512 | Oest de Serramitja | 41.7911800,2.0460100 | 420735 | 4627031 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18410 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80037 | Alzina de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-serramitja | Gran alzina amb un tronc de 3,30 m de perímetre. A dos metres del terra apareixen 7 tanys diferents. | 08138-513 | Quintana de Serramitja | 41.7939200,2.0484400 | 420940 | 4627333 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80037-foto-08138-513-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||||
| 80038 | Barraca 18411 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18411 | Ruïna gairebé total | Barraca de planta rodona, aïllada, de 2,50 m de diàmetre interior, coberta amb una falsa cúpula, tot i que actualment el sostre ha caigut. Tenia una porta al sud-est de 65 cm d'amplada i una petita finestra al nord. | 08138-514 | Quintana de Serramitja | 41.7947700,2.0468300 | 420807 | 4627429 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Està pràcticament en runes, tot i que es conserva la totalitat dels murs laterals.Codi 18411 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80039 | Barraca 18412 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18412 | Ruïna total | Restes d'una barraca rodona aïllada, que feia uns 4 m de diàmetre exterior. Només queden un parell de pams dels murs. | 08138-515 | Quintana de Serramitja | 41.7953200,2.0474700 | 420861 | 4627490 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Ruïna total.Codi 18412 Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80040 | Barraca 18413 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18413 | Barraca de planta quadrada a la part exterior. Fa 3,40 m de longitud (per fora). Per dins, la planta esdevé pràcticament circular (2,10 m de diàmetre). Està orientada al sud, on hi ha una porta de llinda plana (1,30 x 0,95 m). La coberta és una falsa cúpula, i arriba a una altura màxima de 2,25 m. Té una petita finestra a l'oest, que des de fora no es veu perquè hi ha crescut una gran figuera. A la façana sud hi ha un petit ràfec de pedra. Els murs fan 70 cm de gruix. | 08138-516 | Quintana de Serramitja | 41.7942300,2.0495200 | 421030 | 4627367 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80040-foto-08138-516-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18413 Wikipedra | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 80041 | Tina de l'Antonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lantonell | Tot el conjunt està molt malmès | Tina adossada a la paret nord del mas, de planta rodona (vista des de fora sembla una torre de defensa), a la que s'accedeix per la cara nord mitjançant una rampa de pedra amb alguns esglaons. A l'interior encara s'observen alguns cairons vidriats que evitaven la pèrdua del most. Fa 3 o 4 m de diàmetre, i actualment està plena d'aigua de la pluja. La coberta està caiguda, però la presència d'unes teules ens indica de què estava constituïda. La boixa, o sortida del vi, estaria dins de la masia, concretament en una habitació on apareix un arc apuntat i les restes dels dogals de fusta d'una bota o tina de vi. A l'habitació del costat es troben les restes molt malmeses d'una premsa de vi de cargol | 08138-517 | L'Antonell, adossada a la façana nord de la cassa | La tina es va construir contra una part més antiga del mas, possiblement d'origen medieval. Per la morfologia, aquesta mena de tines les hem de situar als segles XVIII o XIX, tot i que alguna podria ser del XVII. En construir-se la tina, gairebé es va tapar una finestra antiga del primitiu mas. | 41.8151700,2.0438000 | 420581 | 4629697 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 80042 | Font del carrer de la Tosca, número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-tosca-numero-44 | XX | La inscripció només es llegeix parcialment | Font urbana, amb una aixeta metàl·lica i una pica feta d'obra. A la seva banda sud hi ha un petit banc. A la paret, sota un escut de Moià, hi ha la següent inscripció: 'Costejada per els v[eins?] si [...] amb la co[...] gestora. Moià [...] 1933' | 08138-518 | C. de la Tosca, 44 | 41.8099200,2.0965500 | 424956 | 4629067 | 1933 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 80043 | Fornícula amb una marededeu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-amb-una-marededeu-del-carme | Es tracta d'una fornícula construïda o reconstruïda recentment, situada a la façana de l'edifici número 10 del carrer de la Coma. Està oberta dins del mur de la casa, i la part superior presenta un arc rebaixat. L'interior està protegit per un vidre. A dins es conserva una imatge de la Mare de Déu, feta en una escultura en colors, que vesteix una túnica blanca i porta el nen a braços. | 08138-519 | C, de la Coma, 10 | 41.8123600,2.0962800 | 424936 | 4629338 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||||
| 80044 | Imatge de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere-0 | Imatge de sant Pere, que es reconeix perquè porta una gran clau a la mà, situada a l'interior d'una finestra tapada del carrer Santa Magdalena. El conjunt simula ser una capella de carrer. El sant està posat sobre una pedra on es pot llegir la inscrició 'Any', fet que denota que està feta a partir d'un element reutilitzat. | 08138-520 | Carrer Santa Magdalena, número 41 | Desconeixem la història d'aquest element, tot i que ens diuen que no és massa antic i que segurament estaria fet per elements reciclats i provinents d'altres llocs. | 41.8109300,2.0941200 | 424755 | 4629181 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | La talla és molt basta i segurament de poc valor. Sembla que no seria gaire antiga. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 80045 | Barraca 18447 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18447 | No té coberta, i pràcticament només en queda el perímetre | Barraca aèria aïllada, de planta rectangular (4,10 x 3,20 m exterior), amb una porta al sud-est i una finestra espitllerada feta amb unes peces de rajol cuit, a la banda est. Està feta amb pedra calcària del lloc, pràcticament sense treballar, relligada amb un morter de molt baixa qualitat. Els murs fan 50 cm de gruix. | 08138-521 | Feixes de Sobre la Bassa de la Carretera | 41.8195900,2.1552800 | 429845 | 4630091 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80045-foto-08138-521-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18447 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 80046 | Fornícula amb imatge de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-amb-imatge-de-sant-antoni-de-padua | Capella de carrer, adossada a la façana sud del Casal, amb un cobert a dues aigües dins del qual es troba una imatge de Sant Antoni de Pàdua, en la seva típica representació amb el nen Jesús en braços. | 08138-522 | C. Sant Antoni, 14, el Casal | 41.8118100,2.0974800 | 425035 | 4629276 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||||
| 80047 | Finestres i arcs del carrer de les Joies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-arcs-del-carrer-de-les-joies | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XV-XVIII | Són diverses finestres i balcons amb arcs amb decoració gòtica tardana-renaixentista que donen al carrer històric de les Joies. Algunes de les finestres han estat modificades i fetes balcó, d'altres tenen alguna reintegració amb ciment modern. La finestra del núm. 19 avui modificada i convertida en balcó té, a la llinda d'estil gòtic tardà, dos ulls amb motllura que formen un arc apuntat dins del qual s'hi ha treballat el lòbul. La finestra núm. 25 té l'ampit de pedra i les dovelles laterals estan treballades formant una columna prima amb capitell que sosté una llinda també de pedra però de talla més recent. Totes continuen funcionant com a decoració arquitectònica. | 08138-138 | Casc Urbà - c. de les Joies núm. 19, 25, 27 | 41.8125300,2.0971700 | 425010 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80047-foto-08138-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80047-foto-08138-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80047-foto-08138-138-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Renaixement|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segueix llistat propietàris: Tantiñà Casas, José-c. Joies, 27 / Monsech Daví, Marciana-c.Joies,25 / Rovira Molas, Miguel-c.Joies,19 | 93|95|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80048 | Torre de la Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-granoia | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Esquerdes estructurals i consolidació de les rajoles de la torre colomar. | Masia de tres pisos amb torre mirador amb voladís. L'edifici es troba en un terreny cercat. La façana principal està encarada al sud i està dividida simètricament segons l'eix que determina una antiga torre colomar octogonal d'estil modernista amb rajola verda començada en pedra i acabada d'obra posteriorment. L'accés a l'edifici es fa per uns jardins amb una piscina artificial seca al sud. Després d'una escala d'accés hi ha un vestíbul on es comencen a distribuir les habitacions. En el mateix nivell hi ha un gran saló, una cuina i un annex amb forma d'absis basilical on actualment hi ha una gran llar de foc i on antigament hi havia una capella que ha perdut la seva funció original. De fet l'accés a aquesta sala de grans dimensions es fa per una porta on està gravada una creu que recorda el seu antic ús. Des de les escales en forma de cargol s'accedeix a dos pisos. Al primer es distribueixen les sales, dormitoris, lavabos i cuines inclòs una gran sala- rebost en el que encara es conserva una nevera a motor amb portes de fusta que encara funciona. Totes les habitacions són moblades, algunes d'elles tenen mobles de finals del s. XIX principi del s. XX. Al segon pis hi ha les dependències del servei. Quasibé totes tenen grans finestrals i en una d'elles encara queden les cordes d'estendre la roba. A sobre d'aquest pis encara queda una escala molt recta que es dirigeix a la torre de teulada de rajoles verdes. És un gran espai amb grans finestrals i marcs de finestres nous. És com un mirador des del que s'observa no només Moià sinó Castellterçol, el Montcau, la Mola. En total hi ha més de 30 dependències i entre la decoració de tota la casa pairal hi ha també peces mobles: tapissos, ràdio de principi del s. XX, rellotge de peu fabricat a Barcelona i mobiliari de valor històric. El parament, els brancalls i les llindes són de pedra. | 08138-139 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra. | Se sap que aquesta torre va ser començada a construir l'any 1908 i segons uns documents de la família, un dels que la va construir va ser Jaume Gallaguet qui va aportar la pedra necessària per a la construcció de l'edifici. Un militar anomenat Don Carlos, va fer aixeca'l. Altres propietaris posteriors a Don Carlos van ser els Romeu, els Molins i Puigarnau, fins arribar als actuals que el van adquirir l'any 1968. | 41.8210000,2.1207700 | 426980 | 4630276 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80048-foto-08138-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80048-foto-08138-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Jaume Gallaguet | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de catalunya és denominada: Torre de la Granoia. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 80049 | Escut de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia | <p>Casallarch, R (1984) ; Moià, sis-cents anys de carreratge. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta a la petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Escut de Moià que apareix a banda i banda del carrer de Rafael Casanova a la part de darrere de l'església parroquial de Santa Maria i al seu voltant en els angles de l'estructura de l'església a uns 3 m aproximadament del paviment. L'escut de Moià amb el dineret enmig és sostingut per dos personatges de llarga cabellera i culminat per una corona sota la qual hi ha el rostre d'un àngel. Proper a un dels escuts es troba una pedra on s'hi ha treballat de forma exempta una decoració floral. Aquestes ornamentacions van ser fetes paral·lelament a la construcció de l'església parroquial, és per això que la seva datació deu ser entre 1670 i 1730, sent més probable aquesta darrera.</p> | 08138-140 | Casc Urbà - c. de Rafael Casanova i als angles de Santa Maria, Pl. Major. | <p>L'escut de Moià és igual que el de Barcelona però amb un 'croat de plata' al mig que simbolitza la compra dels moianesos amb els seus propis diners del privilegi de carreratge, de ser carrer de Barcelona (1384) amb tots els deures i privilegis que això suposava. El senyor Valls, conseller a Barcelona, designa el privilegi i posa l'escut de la ciutat comtal a Moià. A l'església de Santa Maria apareix a tot arreu, a la façana principal, a la lateral en repetits angles, a la rosassa. L'escut més antic que hi ha amb la moneda és del s. XV.</p> | 41.8126500,2.0969200 | 424990 | 4629369 | 1677 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Escut de Moià-Ornamentacions del carrer del Pont. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||
| 80050 | Llindes i escut de ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-escut-de-ca-langlada | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | La llinda forma part d'un edifici reformat en la segona dècada del s. XX per tal d'acollir un establiment bancari. Hi ha una inscripció on figura la data '1882'. Es tracta d'un balcó amb ornamentacions a base de motllures. A la part central hi ha la imatge d'un bust d'un home de perfil amb el cabell llarg i arrissat. A la mateixa llinda hi ha les restes d'un sota-ampit d'una finestra. A l'angle de l'edifici que dona a la plaça Major hi ha un escut que representa la caixa d'estalvis i pensions que l'encapçala una guardiola que recorda un casc de cavaller. | 08138-141 | Casc Urbà - Pl. Major núm. 6 | Probablement les dovelles que configuren avui aquest balcó formaven part de la casa transformada a principis del s. XX en establiment bancari. | 41.8120800,2.0982000 | 425095 | 4629305 | 1882-45 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 80051 | Carrer de la Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cansalada | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIV | Caldria consolidar els murs soterrats que formen part d'aquest antic carrer. | Carrer d'uns aproximadament 25 x 1,50 m que començava a la plaça de la font de San Joan i arribava a la plaça de l'església parroquial. Actualment no és transitable perquè roman soterrat formant part, a l'oest, per l'edifici del Casal, interromput per cal Renom al carrer Sant Antoni i fins on està l'edifici de Cal Plàcid. | 08138-142 | Casc Urbà | 41.8118800,2.0980800 | 425085 | 4629283 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80051-foto-08138-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80051-foto-08138-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80051-foto-08138-142-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | 96|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80052 | Carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-sebastia-0 | XVI | El carrer de Sant Sebastià (patró de la vila) enllaça la plaça del mateix nom amb el carrer de Sant Pere, fins l'indret on hi ha la capella de Sant Josep. Hi predominen les cases de tres pisos, algunes totalment reformades dels s. XVI-XVII. Cal destacar la llinda de l'antiga capella de Sant Josep i la inscripció (1620), un motiu de ferrer del núm. 50, el casalot de cal Fermí núm. 31, les cases núm. 25, 27 (1796), 21, 18, 19 i les golfes del núm.24. És un dels pocs carrers de la vila que encara té el paviment de llambordes. | 08138-143 | Casc Urbà - de la Pl. Sant Sebastià al c. Sant Josep | Forma part del primer raval conegut durant 1560-70 com el Raval de Dalt i ocupa des de la plaça Sant Sebastià fins l'església de Sant Josep. Aquest carrer creix seguint el camí ral que portava a Manresa i a Vic passant pel Vall i el pont de les Graus. Al carrer Sant Sebastià s'hi va instal·lar gent aposentada i d'ofici: rellotgers, vinaters, ferrers; fet que encara es pot intuir pels edificis nobles que es conserven. Primer es va edificar la banda de baixa orientada a migdia, deixant la part nord per a magatzems i graners perquè per culpa del pendent, la planta baixa quedava sense ventilació. Més endavant la planta superior va ser habitada. Era ple de botigues i la seva funció era com una mena de Plaça Major. | 41.8130900,2.0968900 | 424988 | 4629418 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80052-foto-08138-143-1.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|95 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 80053 | Carrer Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-magdalena-0 | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVIII | És un dels pocs carrers que encara conserva les llambordes tot i que no són les originals es pot observar un desgast considerable per l'erosió. Anant en direcció a la plaça del Moianès, es troba limitat pels murs del Parc Municipal i a la esquerra es poden observar alguns edificis d'interès arquitectònic amb elements barrocs (llindes...) com: núm. 39, núm. 33, núm. 31; ja que hi ha poca construcció nova. En algun d'aquests edificis i sobretot a la banda de ponent del carrer que llinda amb el mur del Parc Municipal es troben anelles de bestiar de ferro. | 08138-144 | Casc Urbà - de la Pl. del Colom a la Pl. del Moianès. | Té aquest nom perquè era el camí que es prenia per anar a l'església de Santa Magdalena als afores de la vila en direcció oest. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||||
| 80054 | Portalada oest de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-oest-de-lesglesia-de-santa-maria | AD; L'art català. Pàg. 47. Ed. Aurria. Vol VII. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XVII | Caldria intervenir en la neteja i consolidació de l'escultura que ja ha estat molt erosionada, a més caldria posar una xarxa invisible i funcional davant l'atac dels coloms. | Portalada que dona accés a l'església de Santa Maria. D'estil Barroc i amb arquitectura en pedra articulada en tres nivells És el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya. Actualment té als angles de les cantonades dues escultures modernes del Pare Coll (esquerra) i Fc. Xavier Ponce (dreta). Les imatges són originals, i han estat restaurades després de la Guerra Civil. Representen sant Josep de Calassanç, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella i la Verge Maria. | 08138-145 | Casc Urbà - Pl. Major | L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien en 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció. | 41.8122300,2.0976400 | 425049 | 4629322 | 1677-84 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80054-foto-08138-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80054-foto-08138-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80054-foto-08138-145-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 80055 | Creu de terme de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-capella-del-remei | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: ' reconstruït LLU-GRA/2003 ' també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: ' Reconstruït per Lluís Graners/LLU-GR 2003 '.</p> | 08138-146 | Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13 | <p>Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.</p> | 41.8260700,2.0923000 | 424622 | 4630863 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei. | 94|95|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||
| 80056 | Creu de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-2 | XIV | És al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades A l'escalinata hi ha una placa de pedra gravada que diu: ' CREU DE TERME DE STA Mº DE L'ESTANY (SEGLE XIV) /RESTAURADA EN 1954 PEL DR. JOSEP Mº VILARDELL'. | 08138-147 | Al nord de la vila. Ctra. C-59 Km. 55 | Sembla que hauria estat construïda a iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. S'esmenta per primera vegada l'any 1461, segons informa un cartell que hi ha al mateix lloc. El pedestal-mirador es va construir l'any 1954. | 41.8565000,2.1128500 | 426363 | 4634224 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80056-foto-08138-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80056-foto-08138-147-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XIV.S'inclou dins de l'inventari de Moià, tot i que sobre els mapes de l'ICC està situada en terme de L'Estany. De fet, sabem que originàriament marcava el límit del monestir.Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l'Estany es féu tan feixuga que va ser impossible d'avançar més endavant quan s'intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir . davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original. | 85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80057 | Poua Vella de la Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-vella-de-la-franquesa | Consorci del Moianès (2006); Fullet 'Arquitectura Preindustrial al Moianès'. Moià. Gallardo, A (1933); ' El glaç natural, una indústria que desapareix'. Butlletí del centre excursionista de Catalunya. Club Alpí Català. Any XLIII. Nº 455. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Perarnau i Llorens, J (1992); Els pous de glaç de la comarca del Bages. Assaig d'interpretació i localització. 5. Quaderns. Manresa. Sarri i Plans, A; Sarri i Plans, G (1988); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Fàbrega, Albert (2013): Pous de Glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell | XVII | Caldria consolidar els murs per evitar esllavissades. | Es tracta d'un pou de glaç poc usual i de gran interès en comparació als de la zona perquè a diferència dels altres, aquest és una construcció subterrània de planta rectangular (10 x 5,90 m) coberta per una volta de canó reforçada amb set arcs feixons dels quals només en queden quatre dempeus. Orientat de nord a sud amb una superfície d'uns aproximadament 55 m2. Està recolzat amb columnes adossades de 3 m d'altura cadascuna, L'altura total de la construcció és de 6,20 m. Possiblement els accessos eren obertures que hi havia a la part superior. | 08138-148 | A sota de la Masia de la Franquesa. | Els pous de gel es van construir i van obtenir la seva màxima rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del s. XIX quan la fabricació i comercialització de gel era una gran i bona inversió i font de ingressos. No obstant durant la 1a meitat del s. XX alguns pous van continuar funcionant malgrat l'aparició de l'electricitat i del gel artificial. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven sinó que produïen per consum propi. Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de gel són: la proximitat a vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i fragments de gel trossejats fins que a l'estiu i segons la demanda , s'anava extraient i era transportat en sàrries també cobertes de palla. Aquesta neu o gel s'utilitzava per conservar aliments, pel transport d'aquests, en algunes manufactures gastronòmiques com ara gelats, orxates... i també amb finalitat mèdica i terapèutica. La comarca natural del Moianès havia estat una de les principals productores de gel natural junt amb el Montseny. Proveïa Barcelona. Segons C. Candi en els municipis de Moià, Sant Quirze de Safaja i Castellterçol hi va haver més de 20 pous de glaç en funcionament el s.XVIII. La Poua Vella, propietat de la masia Franquesa, va ser construïda a instàncies de Mn. Jaume Gònima, rector de Marfà, qui l'explotà fins l'any 1637 en que va ser venuda al negociant de Moià, Pere Mas. Posteriorment va passar a ser administrada i arrendada per mans de la 'Causa Pia de Moià'. L'any 1897 la poua és arrendada a la societat barcelonina anomenada Font Albiñana y Cia qui comercialitzava amb la ciutat i que deixarà el negoci l'any 1815 en veure que no és rendible. A partir de llavors és quan la Poua Vella de la Franquesa ja no es va tornar a reomplir de glaç i va romandre abandonada junt amb la poua nova fins que van ser explotades novament entre 1892 i 1915. | 41.7949000,2.1004600 | 425263 | 4627396 | 1625 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80057-foto-08138-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80057-foto-08138-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Podia emmagatzemar 270 m3.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Poua vella de la Franquesa. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 80058 | Carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII-XIX | És el carrer més llarg de la vila situat a l'oest, el seu recorregut fa 800 m. Comença on es troben el carrer de Sant Josep i el de Sant Sebastià i finalitza al carrer perpendicular Jacint Icart. Continua, però ja sense el mateix nom, pel camí sense asfaltar que marcava el camí Ral de Manresa. Durant tot el carrer es troben construccions populars i nobles d'època barroca. | 08138-149 | Casc Urbà - des de finals del carrer Sant Sebastià fins el carrer Jacint Icart | Antigament es coneixia com a carrer de Manresa perquè era, junts amb d'altres en el casc urbà, el que dirigia cap a Manresa sortint de la vila. Per la seva forma s'anomena popularment 'el carrer de la mànega'. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80058-foto-08138-149-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80059 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-5 | <p>AAVV (1991); Moià d'ahir i avui. Ed. La Tosca. Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Font pública. L'antiga font vella es troba emplaçada en un mur format per grans carreus de pedra. Adossat al mur hi ha esculpit en pedra de Moià. Té un abeurador d'aproximadament 9 m, l'aixeta és moderna. Hi ha dues portes a la seva façana que porten a l'interior del dipòsit i una inscripció en la que es pot llegir que va ser reedificada a l'any 1709.</p> | 08138-150 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas | <p>Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Va ser construïda l'any 1634 al capdamunt del carrer de la Cendra (actual c. Francesc Viñas). Sabem, segons una inscripció que hi ha a la mateixa font, que va ser reedificada l'any 1709 fent-se càrrec de les despeses econòmiques la mateixa vila. L'aigua que sobrava de l'abastament del poble la feien servir els paraires per tenyir. Fins a la segona meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la Font Vella i la Font de Sant Martí. Aviat va ser insuficient i el 1868-70 es va fer venir l'aigua del cantó de Passarell. La darrera canalització d'aigua va ser impulsada pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia en portar les aigües de la Crespiera però no es va dur a terme fins l'any 1931.</p> | 41.8127165,2.0970529 | 425001 | 4629377 | 1634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Font Vella. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 80060 | Portalada nord de l'església parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-nord-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria | <p>Galobart i Soler, J (1993); L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. Pàg. 14. Juny-desembre. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.</p> | XVII | Caldria consolidar les columnes i els elements decoratius, eliminar l'atac de coloms. | <p>Portalada articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals d'estil salomònic i motius vegetals; el segon, un frontó recolzat en uns capitells rectes del que neixen dues columnes salomòniques com les del primer nivell però més petites, entre les quals hi ha una fornícula amb petxina a la banda superior en la que descansa una verge amb nen molt malmesa. En tot el conjunt hi ha decoració que imita els capitells jònics, motius vegetals i marins (peixos i atlants).</p> | 08138-151 | Casc Urbà - Pl. Major | <p>L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien el 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler, qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció. Segons F. Solà a 'El temple', l'església antiga ja tenia una portalada de l'any 1427 que donava a la plaça Major. (Galovart i Soler, J; 1993) .</p> | 41.8117474,2.0982799 | 425102 | 4629268 | 1674 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80060-foto-08138-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80060-foto-08138-151-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 80061 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-13 | Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | X | Plaça Major situada al voltant de l'església parroquial de Santa Maria. Envoltada per la portalada nord de l'església, el baptisteri de Sta. Maria, l'actual rectoria (antiga casa Bussanya), ca l'Anglada i les voltes de cal Plàcid. Ocupa la primitiva plaça i l'antic cementiri del qual encara hi ha restes en el subsòl. | 08138-152 | Casc Urbà - Pl. Major | A principi de segle es caracteritzava per la seva aridesa. Excepte la part davantera de la porta principal, que estava empedrada, tota la resta només era terra. No serà fins a l'any 1905 que es construirà una mica de vorera i s'hi plantaran unes acàcies. Ha estat el lloc de reunió i de transaccions econòmiques fins avui en dia, ja que els diumenges s'hi realitza el mercat municipal que va ser atorgat per Ramon Berenguer IV al 1151. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80061-foto-08138-152-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment el paviment de la plaça és modern i té arbres. Els diumenges de cada setmana alberga el mercat municipal. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 80062 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-3 | Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Final XIX | Es podria fer una neteja dels grafits. | Font de pedra, podria ser pedra de Montjuïc, de 35 cm de gruix, situada molt a prop de la casa de J. Coma i que formava part dels seus jardins. El seu abeurador té forma de petxina gran on es recull l'aigua que raja de la boca d'un lleó amb expressió ferotge, encerclat per una decoració de motius florals i vegetals (dues branquetes que semblen llorer) a banda i banda i coronat, en la part superior, per tres grans flors de cinc pètals (magnòlies?). El lleó ha tingut pèrdues de les quals algunes que pertanyen als lòbuls dels ulls han estat reintegrades amb morter de ciment. El seu estil és similar al de J. Campeny i Fuxà, però no s'ha localitzat cap signatura. Dintre de la petxina que recull l'aigua hi ha una reixeta de ferro molt similar a les que es posaven a les fonts durant el s. XVIII. | 08138-153 | Casc Urbà - Zona nord del Parc Municipal | Està situada en els jardins municipals, a la casa benestant del senyor Coma, actual biblioteca. Des de l'any 1935 el jardí va passar a ser públic i actualment és el parc municipal. Així, doncs, la font és d'accés públic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80062-foto-08138-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80062-foto-08138-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80062-foto-08138-153-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Font del Parc. | 105|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 80063 | Dolmen del Cospinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cospinar | Batista i Noguer, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J ( 2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Museïtzat | Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se'n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l'interior. El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l'eix longitudinal de la cambra. | 08138-154 | A l'est de la Vila - Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic | Cista d'època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols. La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions. En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià. | 41.8119100,2.1502700 | 429420 | 4629242 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ). | 78|76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 80064 | Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puig-rodo | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei de Patrimoni Arqueològic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. | Dolmen que estava format per una galeria coberta de parets paral·leles subdividides en tres cambres. Només conserva una sola cambra de les tres que tenia. Conserva en bon estat la cambra principal i un tros de corredor orientat al sud-oest, la resta i el cromlec han estat desplaçats des de l'estudi de 1960 realitzat per M. A Petit i Joan Surroca. Només queden dempeus cinc de les vuit lloses que el formaven. La llosa que fa de tapa té una creu marcada d'uns 30 cm de longitud, possiblement d'època medieval. Està orientat de nord a sud amb una petita desviació al nord-oest. El túmul està molt erosionat, encara que es pot intuir que devia ser circular. No existeix cap resta del cercle que l'envoltava. La característica de la subdivisió de la cambra té un paral·lel a la mateixa comarca amb la cista de la Fossa d'en Terrades. | 08138-155 | Al nord-est de la vila-C-59 en direcció a l'Estany. Trencant cap a la masia Comes Vell. | Va ser excavat a principis dels anys 60 i reconstruït. Les restes arqueològiques i antropològiques que es van trobar eren molt remenades i sense estratigrafia: fragments antropològics, ceràmics, de metall i de sílex que es troben al Museu Episcopal de Vic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques estan ubicades al Museu Episcopal de Vic.Té llegenda coneguda.La cronologia donada és la proposada en l'Inventari Arqueològic de Catalunya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80065 | Dolmen de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-santa-magdalena | Batista i Noguera, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen orientat en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap a l'est. És una cista megalítica de grans dimensions, de cambra simple. Li manquen les dues lloses laterals i la posterior. Només conserva la llosa frontal i la coberta, que esta desplaçada. Es diu que aquesta llosa-coberta presenta gravats d'època medieval probablement representant una creu escortada per tres xiprers a cada banda, tot i que actualment no s'aprecien. El túmul, circular, està molt erosionat. | 08138-156 | A l'oest de Moià. N-141-C. Trencant cap a Serramitja. | L. Pericot el va esmentar com a dolmen dubtós en la seva obra sobre els megàlits pirinencs, però l'estudi de R. Batista i J. Surroca l'any 1957 va confirmar la seva autenticitat. Va ser utilitzat com a cabana de pastor i per això va patir una transformació. El material arqueològic i paleontològic trobat a principi dels anys 60 va ser escàs i fora de context. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La cambra simple del dolmen havia estat reaprofitada com a barraca de pastor. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80066 | Dolmen de les Humbertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-les-humbertes | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Daura, A; Galobart, J (1982); L'arqueologia al Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A, Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen que correspon al model de cista rectangular megalítica tancada. Coberta orientada en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap al nord-est i construïda en pedra sorrenca. Té totes les parts menys el cromlec, tot i que la llosa de la coberta no és l'original sinó que va ser encarregada pel Sr. Farràs copiant les dimensions de la que havia degut tenir originàriament. La resta de les lloses estan inclinades cap a l'interior de la cista. Algunes pedres que es van fer servir com a falques entre la tapa i la resta estan caient. Del túmul en queda poc testimoni. | 08138-157 | A l'est de Moià, Km 3,2 de la C-59. | El material arqueològic i antropològic trobat dins del dolmen es trobava remenat i fora de context. Les restes eren: ceràmiques, sílex i antropològics. Part d'aquestes restes estan dipositades al Museu Municipal de Moià. Va ser excavat l'any 1958 pel GEMI i R. Batista. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A pocs metres de la taula hi ha una llosa de pedra calcària on es pot llegir inscrit: 'DOLMEN DE LES UMBERTES/2800AC/LLU-GRO/1994'.La cronologia donada és la que surt a l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80067 | Cista de Perers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-perers | Batista i Noguera, R, Pericot, L ( 1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Museïtzat | Dolmen de cista rectangular oberta formada per tres lloses de pedra calcària. La llosa lateral dreta està caiguda cap a l'interior de la cambra orientada d'est a oest. La llosa de la coberta ha desaparegut, però en canvi es conserva una part del cromlec i del túmul. Conserva la llosa lateral esquerra i la posterior dempeus, tot i que estan bastant erosionades. | 08138-158 | A l'oest de Moià i a 500 m en direcció nord-oest de la masia de Perers. Km 31,6 de la N-141-c a Vic. | Durant l'any 1957 va ser excavat per R. Batista i J. Surroca. Les restes arqueològiques (sílex i ceràmica) i antropològiques trobades eren escasses i el terreny havia estat bastant contaminat. | 41.8114200,2.1400600 | 428572 | 4629196 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80067-foto-08138-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80067-foto-08138-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80067-foto-08138-158-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La seva excavació, als anys seixanta, va demostrar que el megàlit va ser espoliat d'antic. Només van recuperar-s'hi diferents restes humanes molt fragmentades i fragments ceràmics sense forma ni decoració.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Sot de la tomba de Can Parés i com tipologia: Lloc d'enterrament inhumació col·lectiu dolmen. La cronologia donada a l'inventari de la Generalitat és: Bronze antic ( -1800/-1500 ). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 80068 | Necròpolis de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilaclara | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII | Caldria una neteja de la superfície on es troben i consolidació dels bens. | Conjunt de tombes individuals d'estructura rectangular d' 1 x 0,60 m aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. En són visibles unes cinc, tot i que possiblement n'hi hagi més. Estan situades al costat d'unes estructures enrunades del que sembla haver estat un edifici del qual no es té noticia històrica (antic mas Vilaclara). No s'observen amb facilitat perquè hi ha molta vegetació. També s'hi troba una cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de longitud per 1,20 metres d'ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d'origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l'oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera i tres lloses laterals. | 08138-159 | Al nord-oest de la vila. Trencant direcció Solà de la vila. Camí no asfaltat. | Durant els anys 60 es va fer un estudi superficial pel Sr. Pericot i el seu equip. Posteriorment Ma. Àngels Petit i J. Surroca també ho van estudiar, confirmant la teoria primera de què eren tombes altmedievals. No es coneixen restes arqueològiques. | 41.8213800,2.0574100 | 421719 | 4630374 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80068-foto-08138-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80068-foto-08138-159-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XII. Alt Medieval. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80069 | Molí del Perer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-perer | XVI | L'edifici fa anys que és ensorrat | Edifici de planta quadrada en estat ruïnós del que només queda dempeus les quatre façanes. Fa deu anys, es va descriure que a la porta d'accés es podia observar la data de 1856 (avui dia il·legible). L'edifici ha perdut la teulada tot i que es pot deduir que era una coberta amb volta semiesfèrica. A la part de sobre es troba la bassa del molí, amb la rampa d'entrada d'aigua. A la part inferior es conserva el carcabà, que té al seu interior dues rodes de fusta: una situada a l seu lloc i l'altra desmuntada, tot i que en molt mal estat. També s'hi conserven les rampes que duien l'aigua fins a les rodes. L'aigua que sortia del carcabà anava a parar directament a la bassa del molí de Perer (masia), fitxa 94. | 08138-161 | Al nord-oest de la vila. Limitant amb el municipi d'Oló. | Segons una concòrdia de 1582, Bernat Callís «mestre de fer molins» de Sant Genís d'Orís i en Perer de Rodors, pagès de Sant Feliu de Rodors, acorden fer un molí a la riera del Perer, en la seva heretat, en el lloc que al mestre li sembli bé. El molí ha de ser d'una mola. El fet que actualment presenti dues moles ens indica una important reforma, que podria haver tingut lloc a mitjan segle XIX o abans. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1582 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80069-foto-08138-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80069-foto-08138-161-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A aquest molí hi anava quasi tot el municipi a moldre el gra i popularment es deia que estava a cinc quarts del centre del poble, fet que el convertia en el mas més allunyat centre del municipi. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 80070 | Cambril de l'església parroquial Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambril-de-lesglesia-parroquial-santa-maria | Galobart i Soler, J (1993); L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. pàg. 58-60. Juny-desembre. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002874.00. | XVIII | Caldria consolidar la llinda d'accés. | Cambril de planta rectangular i teulada a dues vessants, situat darrere de l'església de Santa Maria. L'edifici, de dos pisos, té accés pel presbiteri. En ell es guarden moltes de les icones religioses de l'església, propietat del Bisbat de Vic. La majoria de les peces són barroques i n'hi ha alguna de qualitat artística. Els sostres estan pintats amb motius religiosos i vegetals, molt restaurats. Els vitralls de les finestres són moderns, dels anys 20; els originals es troben en unes condicions regulars en el magatzem que hi ha a l'Ajuntament. L'accés al segon pis es realitza per unes escales dobles, fetes amb pedra de la masia de la Gònima, amb dues baranes formades per cinc trams diferents, separats per muntants, dos d'ells presenten un pom de bronze al capdamunt i dues portes, també de ferro forjat, on destaca a la part central, el monograma coronat en una, el de MA (Maria) i a l'altre el de Jesús. | 08138-162 | Casc Urbà - Pl. Major | Durant la finalització de la capçalera de l'església parroquial els capitans, adjunts i els comissionats de la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia van escollir al Sr. Morató per a la construcció del cambril. Per aquesta feina cobraria 1.250 lliures. Per realitzar aquesta comanda es van haver d'enderrocar les cases que hi havia al costat del Pont (la Volta) i amb les pedres es va construir el nou edifici. | 41.8109800,2.0940700 | 424751 | 4629187 | 1736-40 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80070-foto-08138-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80070-foto-08138-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80070-foto-08138-162-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Josep Morató i Sellés | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 80071 | Coves del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toll | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya ( 2007 ); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E ( 2001 ); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Hernández i Herrero, G ( 2008 ); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (2001); núm. 24. Ed. Modilianum. Moià, juny. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | El complex càrstic de les coves del Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena Coves del Toll o Galeria Sud, i és la que dona nom a l'indret natural, Parc Prehistòric. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150 m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació, ja que la cova del Toll és encara una cova viva. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m aproximadament, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita guia al visitant per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria anomenada de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m de recorregut espeleològic. | 08138-163 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció a Vic. | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. L'any 1948 el grup d'exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonèsí va descobrir la zona sud de la cavitat. Gràcies al mecenatge del Sr. Sebastià Oller es van realitzar excavacions durant els anys 1955-57. Durant els anys 1976-77 un equip mixt de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del CNRS de Tolosa de Llenguadoc dirigit per J. Guilaine i M. Llongueras van portar a terme dues campanyes ampliant l'estudi de les restes arqueològiques i paleontològiques de la cova. L'any 1985, després de les riuades de 1982, que van inundar la cova, Ma. A. Petit realitzà la penúltima campanya al Toll. L'any 2006 es van continuar les tasques de rebaix de dues de les cates (reomplertes en les inundacions del 82) per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, que realitzen campanyes d'estiu a la Cova de les Toixoneres. La cova del Toll és una de les coves més importants d'Europa quant a restes paleontològiques d'època del Quaternari, destacant una gran varietat d'animals que van fer servir la cova com a cau...el rinoceront de Merck, el rinoceront llanut, l'hipopòtam, el cérvol, el porc senglar, el lleó de les cavernes, el bisó...essent l'ós de les cavernes del que més restes s'han trobat. Del període del Paleolític es troben restes de fogueres localitzades en els estrats H i G de la cova. El material que pertany al Neolític correspon a la fase del Neolític Antic i es tracta de ceràmica cardial. La data del C14 ens porta al 3860BC. Apareixen tot seguit les fases Epicardial i Montboló on l'ocupació de la cavitat és molt més intensa. Les datacions van del 3640-3450BC a les més baixes 3350 i 3150BC. Els elements ' Chassey ' també hi són presents. Hi ha diferents enterraments inhumacions, un relacionat amb les fases Montboló i els altres amb els sepulcres de fossa. El darrer període d'ocupació és de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (gerres, vasos...) amb una cronologia de 1850 a 1490BC. Actualment encara hi ha restes per excavar i les que s'han extret en les diferents campanyes de la seva història estan dipositades, majoritàriament, en el magatzem del Museu Municipal de Moià. | 41.8052000,2.1490000 | 429307 | 4628498 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'equip tècnic del Museu Municipal de Moià és qui organitza les visites guiades de la galeria sud i els tallers didàctics que es fan a l'entorn natural.Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta la cronologia: (-1500/-1200); Paleolític Mig a Neolític Antic Cardial (-90.000/-4000), però no s'al·ludeix a l'època del Bronze que també esta representada a la cova. | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80073 | Bauma del Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gai | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Modilianum, 24. Ed. Modilianum. Moià, juny de 2001. Garcia i Argüelles, P (2001); La Balma del Gai (Moià). Breu Aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000). Modilianum. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Nadal, J; Estrada, A; Garcia, P (2001); La Balma del Gai, Moià, Bages. A: Jornades d'Arqueologia. 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001. La Garriga. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA, Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | Abric natural de forma rectangular que és una referència no solament per a la prehistòria de Catalunya sinó també per a la comprensió dels processos evolutius de les darreres comunitats de caçadors-recol·lectors de la conca mediterrània. Està situat en una petita balma orientada a sud-est i vorejada per un curs d'aigua avui en dia bastant sec però, que que en la prehistòria el convertia en un lloc idoni per l'hàbitat. No té cap tanca o sigui que l'accés és obert tot i que queda sota de la N-141-c i passa bastant desapercebut. | 08138-165 | A l'est de la vila. Km 30,9 N-141-c direcció Vic. | Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009. | 41.8564400,2.1128600 | 426364 | 4634218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Antic|Prehistòric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'última excavació va ser l'any 2009.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya aquest jaciment és denominat balma del Gai i la tipologia: Abrics i similars d'habitació sense estructures, abrics i similars d'habitació amb estructures conservades i li dona una cronologia: Paleolític Superior Final, Epipaleolític Antic Indeferenciat ( -11.000/-7000 ). Ferro Iber-Antic ( -500/-450 ), Modern ( 1453-1789 ). | 78|81|80|76|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 80074 | Pont de la riera de l'Om - de les Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-lom-de-les-gitanes | XIX | Pont construït amb pedra gres, d'un sol ull, amb forma de volta de canó. Carenat molt ben treballat amb arestes regulars. La superfície del pont esta asfaltada i actualment serveix com a carretera que va en direcció a Manresa, des de Moià. Té tres pilons que limiten el pont. El quart piló (banda sud-est) ha desaparegut. Tots els pilons tenen les mateixes mides: 107 x 43 cm i responen al model de monòlit rectangular de gres treballat als angles i en el lateral oposat a la carretera tots tres tenen, en baix relleu, una cartel·la decorada bastant erosionada. El piló 1 i el 3 tenen la mateixa inscripció: ' REINANDO DA.YSABEL 2A . AÑO DE 1854'. El piló 2 té una decoració més moderna i diferent, es tracta d'un escut, en ciment, amb medalló de llorer en el que estan representats: un pont, el corrent del riu i una àncora. Sota de l'escut representat apareix la data ' AÑO 194? ' bastant erosionat. | 08138-166 | A l'oest de la vila. | Aquest pont es va construir l'any 1854 sota el regnat de la reina Isabel II, quan es va construir la carretera de Manresa a Vic. Ha patit transformacions al llarg dels anys i de fet un dels afegits que criden l'atenció és l'escut modern del segon piló en el que surten uns símbols que semblen esmentar el col·legi d'enginyers de ponts i camins. | 41.8131600,2.0804300 | 423621 | 4629441 | 1854 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80074-foto-08138-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80074-foto-08138-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/