Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90583 | Sobre Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-orrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952), és una troballa aïllada d'època romana, en un indret situat sobre el poble d'Òrrius, al començament de la riera de Pins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-60 | Nord d'Òrrius | 41.5632900,2.3507800 | 445867 | 4601494 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90583-60jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Deri, entre la masia d'aquest nom i la pedrera, gairebé tocant el mas (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90584 | Jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>FLÓREZ, M. (2008) <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques al Vallès Oriental. Campanya 2008.</em> Mem. núm.: 9740. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> | VII-I aC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>El jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba en una petita elevació boscosa,</span> <span>al sud del pla de l’ermita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament ibèric del qual es té coneixement per Marià Ribas, que va localitzar fragments de ceràmica en superfície (a torn, grollera i grisa de la costa catalana) i estructures muràries que s'estenien, segons l'autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins a Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, hi ha indicis de l'existència d'un assentament en aquest indret, per la seva situació estratègica, ja que hi passa el camí que comunica el Vallès amb el Maresme i per la ceràmica ibèrica localitzada. Tanmateix, el topònim “cabanyes', podria indicar la presència d'un antic establiment ibèric.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, va permetre documentar ceràmica comuna ibèrica, a la pista forestal que envolta el turó al sud de Sant Bartomeu, i es va localitzar alguna estructura susceptible de ser ibèrica. </span></span></span></span></p> | 08153-61 | Sant Bartomeu de Cabanyes | 41.5601300,2.3425300 | 445176 | 4601149 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90584-61jpg0.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90585 | Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) <em>Carta arqueológica de España</em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. <em>Limes, Revista d'Arqueologia</em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1955) <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. <em>Ampurias</em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÀMIES, A. (1983) <em>Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) <em>Els íbers</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes,</em> 0.</span> <span>Cerdanyola del Vallès:</span> <span>Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, </em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) <em>Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).</em> Mem. núm.: 131.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. <em>Forma Conventus Tarraconensis </em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931</em></span>, <span>VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> | IV-II aC | Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès</span> <span>establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es documenten dues fases constructives:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l'estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-62 | Turó Gros de Céllecs | <p><span><span><span><span>Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l'assentament amb dades més precises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5568100,2.3386600 | 444851 | 4600782 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90586 | Turó de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella-0 | <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) “La Laietania ibèrica”. </span><em><span>Estudi d'arqueologia i d'història</span></em><span>, 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, p.654 - 655.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | VI-I aC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment iberoromà, del qual es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48), on dona la notícia de les excavacions a l’indret, pels volts de l’any 1930, per part del Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, es localitzaven restes d’un nucli d’hàbitat i una gran quantitat de fragments de ceràmica ibèrica en superfície. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, degut a la inexistència de dades exhaustives sobre els materials recollits i de les estructures antigament documentades, no és possible determinar la tipologia i adscripció cronològica concreta del jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2009, va permetre documentar un mur en estat força precari, sense poder determinar si es tractava d'un mur de feixa o d'una estructura arqueològica de major entitat.</span></span></span></span></p> | 08153-63 | Coll de Gironella | <p><span><span><span><span>Durant la dècada dels anys 30 del segle passat, el jaciment va ser objecte d’excavacions realitzades pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi van detectar actuacions de clandestins i furtius.</span></span></span></span></p> | 41.5446200,2.3643400 | 446982 | 4599413 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg0.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90709 | Dita: “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-argentona-venen-oli-a-cabrera-venen-sal-a-dosrius-venen-vinagre-i-a-orrius-fan | <p><span><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 248.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany geogràfic “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam”</span> <span>fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Òrrius és un poble de tradició pagesa i, segons la tradició oral, de gent eixerida, com fa palès aquesta dita.</span></span></span></span></p> | 08153-64 | Òrrius | 41.5555600,2.3547400 | 446191 | 4600633 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 90710 | Dita: 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sant-pere-de-clara-de-vius-es-dargentona-i-de-morts-es-dorrius | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona però és més proper a Òrrius i pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquí ve el refrany 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.</span></span></span></span></p> | 08153-65 | Òrrius | 41.5574300,2.3605400 | 446676 | 4600837 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 90712 | Cova del turó Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo | <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-66 | Turó Rodó | <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 90713 | La Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-les-encantades | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 97.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>SERRAS i COROMINAS, E. (1996) <em>D'Òrrius estant</em>. Argentona: L'Aixernador, p. 24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 119-120.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, a la zona de les Encantades al turó Rodó, hi havia una cova artificial que havia estat excavada per extreure ganga de plata. L’entrada estava formada per una galeria que es ramificava en moltes altres, com un laberint. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els que havien entrat no havien pogut arribar mai al seu final i, segons expliquen, se sentien sorolls i remors estranys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels veïns de la zona, entrar a la cova portava malastrugança. </span></span></span></span></p> | 08153-67 | Turó Rodó | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La llegenda de la cova de les Encantades és probable que faci referència a la cova del turó Rodó. | 119|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90714 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> | 08153-68 | Òrrius | <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> | 41.5546400,2.3406900 | 445018 | 4600540 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 90715 | Serralada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> | 08153-69 | Céllecs | 41.5544800,2.3388900 | 444868 | 4600524 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 90716 | Nucli d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dorrius | XV-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta del conjunt arquitectònic i urbanístic, de perímetre irregular, que conforma el nucli antic d’Òrrius.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es va desenvolupar a redós de l'església parroquial de Sant Andreu, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions entre mitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis.</span></span></span> <span><span><span>També són característiques diverses cases aïllades i algunes masies urbanes. La majoria presenten cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes mantenen una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El parament de la façana acostuma a ser arrebossat i pintat de blanc, amb decoració molt austera.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-70 | Nucli urbà | <p><span><span><span><span><span><span>La història del nucli antic d'Òrrius és molt remota i es troba vinculada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, a redós de la qual es va desenvolupar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Cristòfol s’esmenta ja a la documentació de l’any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre a Guadalt l’església de Sant Andreu d’Òrrius pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5549200,2.3548200 | 446197 | 4600562 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen les cases del carrer del Pont núm. 1 i 2, de la carretera d’Argentona núm. 1 i 2, del carrer Sant Andreu núm. 1 i 2 i del carrer Major núm. 8, entre moltes d’altres. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90717 | Turó d’Aquença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-daquenca | <p><span><span><span><span>El turó d’Aquença, de 375 m d'altitud, es troba entre els termes</span> <span>d'Argentona i d'Òrrius, a les proximitats del nucli urbà d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest turó i els seus contraforts separen les aigües que van a parar a la riera de Riudemeia,</span> <span>al nord, i a la riera de Clarà, al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un referent geogràfic de la zona.</span></span></span></span></p> | 08153-71 | Aquença | 41.5600500,2.3609200 | 446710 | 4601128 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90717-71jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||
| 90718 | El Pare Esmè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pare-esme | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1950)</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>. <em>Rondallística. Rondalles-Tradicions-Llegendes.</em> </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 876.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, al Montseny hi vivia un gegant anomenat el Pare Esmè. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era tan gran que, en fer les passes, posava un peu a les Agudes, un altre al turó de l’Home i seguia cap al turó Gros de Céllecs, caminant pels diferents cims.</span></span></span></span></p> | 08153-72 | Céllecs | 41.5569200,2.3387700 | 444860 | 4600795 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 90719 | La serp gegant de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-gegant-de-cellecs | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 40.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 96.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 116-117.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La serp gegant de Céllecs és una de les llegendes més populars de la contrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, a les muntanyes de Céllecs s’havia vist, en diverses ocasions, una serp gegantina que, segons deien, duia bigoti. En aquella època es va trobar una pell de serp de més de 18 pams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns anys més tard, cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, es va veure una altra serp gegantina de color negre que, segons alguns testimonis, duia cabellera. Es desconeix si era la mateixa serp que la primera. Aquesta serp plantava cara a tothom qui trobava i els impedia el pas.</span></span></span></span></span></p> | 08153-73 | Céllecs | 41.5579700,2.3389400 | 444875 | 4600911 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 90748 | Les bruixes d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> | 08153-74 | Òrrius | <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> | 41.5585600,2.3532600 | 446070 | 4600967 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 90760 | Materials d’Òrrius al Museu d’Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VII-I aC | <p><span><span><span><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>6 caixes de materials arqueològics de Céllecs (núm. registre: MACBCN 047604).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 caixa de materials prehistòrics provinents de l’estació a l’aire lliure anomenada can Tarascó (núm. registre: MACBCN 047558).</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-75 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Barcelona. | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per al qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historicoartístics. | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 90798 | Materials d’Òrrius al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-granollers | <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></a></span></span></span></p> | VII-I aC | <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers disposa de materials arqueològics procedents de la zona Céllecs, tot i que consten com a pertanyents al municipi de la Roca del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Del poblat ibèric de Céllecs:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 2828: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 5463: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span> </li> </ul> </li> </ul> <p><span><span><span><span>Ambdues bosses, que són producte de prospecció, contenen material rodat d’època ibèrica, principalment fragments de ceràmica informes a torn.</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>De Céllecs (no precisa que es tracti del poblat):</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 6259: fragment de sivella de bronze ibèrica. Publicat a PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6615: punta de sageta (lític), amb aletes i peduncle.</span> <span>Donació de Josep Estrada. Està informada com a neolítica, però també podria ser calcolítica. Publicada a ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6616: destral o aixa prehistòrica. Donació de Josep Estrada.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ul> | 08153-77 | Museu de Granollers. C. Anselm Clavé, 40, Granollers. | <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de Céllecs està inventariat com a pertanyent a la Roca del Vallès. </span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Marc Guàrdia (Museu de Granollers). | 81 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90805 | Materials d’Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-vilassar-de-dalt | VII aC-XVII dC | <p><span><span><span><span>Al Museu de Vilassar de Dalt es custodien un gran nombre de materials que provenen del terme municipal d’Òrrius, majoritàriament del poblat ibèric de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Registres 1000-1127 / 550-638 / 640 / 642-666 / 726-993 / 996-999: fragments de gerra, <a>ceràmica, </a>tapadora, àmfora, tovot, pedra, còdol, kalathos, gerreta, pàtera, carbó, escòria (registres 1008-1030 zona torre del cavall / registres 1054-1086 zona habitació paviment = recinte IV). Segle III-I aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 1905-1907 / 308-327 / 330-344 / 513-515 / 518 i 519 / 521-524 / 641 / 994: fragments de ceràmica, fusaiola, pes de teler, fitxa, carbó, ferro, còdol, tenalla, bol, olla (registres 1905-1907 zona torre del cavall / registres 310-313 i 513-515 zona recinte IV Céllecs / registre 314 zona recinte III Céllecs / registres 320-322 excavació any 1980). Ibèric. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 312 / 319 / 441: ceràmica, tenalla, olla. Edat del bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 328 i 329 / 344 / 346 / 525: destral, ceràmica, rascadora. Prehistòria.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 374 / 693-725: projectil, ferro, ossos, ceràmica, tapadora. Indeterminada.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 3959: molí. Romana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 450: cossi. Medieval.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 553: ceràmica. Moderna.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 639: bol. Hallstat.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-78 | Museu de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 (can Banús). | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). | 79|81|83|85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 90806 | Can Femades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-femades | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIPOLL MASFERRER, R. <em>Elements de la casa tradicional</em>. Brau, p. 123.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 24 i 96.</p> <p> </p> | XIV-XVII | <p><span><span><span><span>Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra granítica treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb grans dovelles i finestres rectangulars a ambdós costats; a la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc conopial amb motllures esculpides i, a cada costat, finestres amb llinda recta. A tocar de la finestra principal s’intueix un antic rellotge de sol, gairebé desaparegut.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior conserva la distribució típica d'aquestes cases; en destaca la llar de foc i fogons arrambats en dues parets.</span></span></span></span></p> | 08153-79 | Veïnat del Prat, 10. | <p><span><span><span><span>El document més antic que fa referència al nom Femades és de l’any 1266, on costa un tal Guillem Femades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’obres de reforma durant el segle XVI; moment de construcció del portal de mig punt amb grans dovelles, sobre el que hi ha una finestra conopial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va pertànyer a la família Femades fins al segle XVII, quan van enllaçar per matrimoni amb els Riudemeia.</span></span></span></span></p> | 41.5537100,2.3523900 | 445993 | 4600430 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 de Xavier Roqué. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90819 | Can Vinyamata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyamata | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.31.</p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal adovellat d’arc de mig punt i dues finestres rectangulars</span> <span>amb llindes rectes. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc d'estil gòtic i relleus escultòrics i, a cada costat, una finestreta, una amb llinda recta i l'altra amb arcs a diferents nivells.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, de pedra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de tres cossos. </span></span></span></p> | 08153-80 | Zona de la Pedrera Blava | <p>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XV.</p> | 41.5681300,2.3548500 | 446210 | 4602029 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90819-80jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90819-80jpg0_0.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90820 | Can Triador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-triador | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb dovelles, </span><span>una finestra amb llinda recta i una de reduïdes dimensions. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra amb ampit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa ha estat restaurada, però conserva l’estil original.</span></span></span></span></p> | 08153-81 | Veïnat del Prat | 41.5570100,2.3454500 | 445417 | 4600800 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg0_0.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90972 | Sender de Petit Recorregut PR-C 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-36 | <p><span><span><span><span><span>FEEC FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: <a href='https://senders.feec.cat/etapa/pr-c-36-sender-de-granollers/'><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/pr-c-36-sender-de-granollers/</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span><span>El PR-C 36 és un sender de petit recorregut, conegut com a Sender</span> <span>prehistòric de Céllecs, que transcorre des del municipi de Granollers fins al de la Roca, passant per les comarques del Vallès Oriental i del Maresme. Té una distància de 24,106 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es troba a la serra de Marina i travessa per paisatges de gran bellesa natural</span> <span>de bosc mediterrani.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Òrrius el sender passa per la zona de Sant Bartomeu de Cabanyes i de Céllecs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des dels punts més elevats del sender, es pot contemplar la plana del Vallès i la costa del Maresme.</span></span></span></span></span></p> | 08153-82 | Sant Bartomeu de Cabanyes | 41.5494864,2.3398193 | 444941 | 4599969 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90972-82jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’entitat promotora del sender és l’Agrupació Excursionista de Granollers. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90973 | Pou de can Moneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-moneret | XIX-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Restes d'un pou aïllat situat per sobre de can Moneret; es troba a peu de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pou de planta circular, d’1,3 m de diàmetre, que presenta una bona part enrunada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, en sec.</span></span></span></span></p> | 08153-83 | Can Moneret | 41.5543500,2.3476400 | 445598 | 4600504 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 90974 | Font de Sant Eloi o de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-eloi-o-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> | XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>La font de Sant Eloi o de la Pallota es troba al mig del torrent de ca l'Elies, a prop de la confluència amb el torrent de les Palomeres. S’hi accedeix per uns graons que baixen al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era una font mínimament arranjada, amb un broc que sortia directament del rocam de la llera del torrent. Actualment, és una font abandonada i a l’indret on es trobava el broc hi ha una plana sorrenca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva el mur de pedra que feia de resclosa.</span></span></span></span></p> | 08153-84 | Torrent de ca l'Elies | 41.5515100,2.3545800 | 446174 | 4600184 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90974-84jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90974-84jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90975 | Font de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-benet | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) Les Fonts d’Òrrius (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): <a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</a></span></span></span></span></p> | XX | És una font seca i completament coberta per la vegetació. | <p><span><span><span><span>La font de Sant Benet es troba a tocar del nucli urbà, en el tram final del torrent de can Blanc, abans de la confluència amb la riera de Riudameia, en un indret abandonat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font mínimament arranjada, amb un broc metàl·lic, pel que rajava aigua cap a un pedrís i era recollida pel torrent. Actualment, és una font seca i completament coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció.</span></span></span></span></p> | 08153-85 | Torrent de can Blanc | <p><span><span><span><span>Antigament, la font de Sant Benet era molt apreciada i visitada pels orriencs, però arran d’unes obres relacionades amb el gran edifici que es troba al seu costat, es van reconduir les seves aigües més amunt de la font, provocant el seu abandó.</span></span></span></span></p> | 41.5531400,2.3562300 | 446313 | 4600364 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90975-85jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90975-85jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90977 | Font de la Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placeta | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Font urbana de ferro forjat, situada al nucli urbà d’Òrrius, al parc infantil. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una estructura semicircular motllurada, amb ornaments frontals. Presenta una cara central d'on surt el broc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pica, també motllurada, és de planta hexagonal.</span></span></span></span></p> | 08153-86 | Parc 'Vell' | 41.5555164,2.3550960 | 446221 | 4600629 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90977-86jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 90978 | Font del torrent de can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-blanc | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 110.</span></span></span></span></p> | XX | En el moment de la visita a la font, no rajava l'aigua. | <p><span><span><span><span>La font de can Blanc es troba a tocar del torrent homònim.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una font mínimament arranjada, que presenta un petit mur de pedra seca, amb una pica de pedra rectangular que recull l’aigua d’escorrentiu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la font hi ha una gran pedra rectangular, a mode de banc.</span></span></span></span></p> | 08153-87 | Can Blanc | <p><span><span><span><span>La font de can Blanc havia estat molt concorreguda pels excursionistes.</span></span></span></span></p> | 41.5457700,2.3618500 | 446776 | 4599542 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90978-87jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90978-87jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90979 | Laberint del bosc de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberint-del-bosc-de-cabrils | <p><span><span><span><span><span>RONDALLER.CAT: <a href='https://www.rondaller.cat/'><span><span>https://www.rondaller.cat/</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span><span>El conegut com a laberint del bosc de Cabrils es troba a poca distància al nord de la Mútua de Cabrils, dins del terme d’Òrrius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un concorregut espai de meditació al mig del bosc, de factura recent, que segueix el traçat d’un laberint. És fet de pedres disposades directament a terra, sense cap tipus de morter.</span> <span>El seu autor és l’Àlex Costa, professor de ioga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està pensat per a practicar la meditació caminant i trobar el silenci intern.</span></span></span></span></span></p> | 08153-88 | Mútua de Cabrils | 41.5455300,2.3622500 | 446809 | 4599515 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90979-88jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Àlex Costa | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 90980 | Forns de can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-blanc | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.71.</span></span></span></span></p> | XVIII | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Es tracta de dos forns, parcialment destruïts, de planta rectangular i excavats al sòl natural. Es troben situats a les proximitats de can Blanc, per un caminet que s’enfila en direcció al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Només conserven la part interna i les boques d’enfornar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mesures aproximades del forn més petit (situat sobre el camí) són 2,5 m de llargada, 3 m d’amplada i 3 m d'alçària. Presenta una petita boca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les mesures aproximades del forn més gran (situat a la part inferior del camí) són 3 m de llargada, 3,5 m d’amplada i 4 m d'alçària. Presenta dues boques d'entrada simètriques fetes de volta de totxo.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'uns forns de calçs o potser un d’ells de terrissa, tot i que només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> | 08153-89 | Can Blanc | <p><span><span><span><span>El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></p> | 41.5447500,2.3591500 | 446550 | 4599431 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90980-89jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90980-89jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90981 | Pedra d’en Guineu o Pedra del Llamp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-guineu-o-pedra-del-llamp | <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 209.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>La Pedra d’en Guineu o Pedra del Llamp es troba</span> <span>al camí d'Òrrius a cal Camat i al coll de Porc, a pocs metres a l'est de la casa de la Lledona, a l'interior de la finca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita estela de pedra, que presenta la següent inscripció: “JF, Mor De un Llam 1868”.</span></span></span></span></p> | 08153-90 | La Lledona | <p><span><span><span><span>Es va realitzar en record a Josep Font de can Guineu, que va ser abatut per un llamp en aquest indret, l’any 1868. </span></span></span></span></p> | 41.5463900,2.3529600 | 446035 | 4599617 | 1868 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90981-90jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90982 | Font safareig de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-cunill | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 279.</p> <p><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span></span></span><span><span><span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>La font i safareig de can Cunill es troben adossats a la casa de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una font de mina que omplia un petit safareig de planta quadrada, construït amb pedra lligada amb morter de calç i pedres rentadores</span> <span>de pedra granítica treballada. El seu interior conserva restes del revestiment de morter lliscat per a impermeabilitzar-lo.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la font és seca, el safareig està molt deteriorat i el seu interior està colgat de sediments.</span></span></span></span></p> | 08153-91 | Can Cunill | <p><span><span><span><span>Era el safareig públic utilitzat per les dones del poble per a fer la bugada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Popularment s'anomenava també com a abeurador dels cavalls i com el 'mentider' oficial del poble (</span></span></span></span>MONTSERRAT, 2010: 279).</p> | 41.5560000,2.3538000 | 446113 | 4600683 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90982-91jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90982-91jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90983 | Pou de can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 136.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>El pou de can Cabanyes es troba a poca distància al sud-oest de l'ermita de Sant Bartomeu, a tocar del marge del sender i d’un antic mur de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una estructura aïllada de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. Presenta un brocal per protegir l'entrada i un sector fet de lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A banda i banda, hi ha dos grans pilars verticals on descansava el suport de la corriola o algun altres tipus de mecanisme, avui desaparegut.</span></span></span></span></p> | 08153-92 | Sant Bartomeu de Cabanyes | <p><span><span><span><span>En aquest indret hi havia l’antiga casa de can Cabanyes.</span></span></span></span></p> | 41.5609900,2.3424600 | 445171 | 4601244 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90983-92jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90983-92jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 90984 | Molí de vent de can Tarascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-tarasco | <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 72.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>El molí de can Tarascó es troba a pocs metres al nord-est de la casa, a tocar de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí de vent, antigament utilitzat per a pujar aigua de pou per a l’abastiment de can Tarascó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està format per una habitació de planta quadrada, aproximadament de 2 m per 2 m d’amplada, i una torre adossada de planta rodona. El diàmetre aproximat de la torre és d'1,30 m</span> <span>a la part alta, i d’1m a la part del pou.</span></span></span></span></p> | 08153-93 | Can Tarascó | 41.5514533,2.3421948 | 445141 | 4600185 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91018 | Ca la Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica | XV-XVIII | <p><span><span><span><span>Masia urbana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada. En destaca el gran portal adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de color groguenc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-94 | C. de l'Església, 1. | 41.5552700,2.3544600 | 446167 | 4600601 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg_0.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 91019 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-1 | <p><span><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.18-19.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures rectangulars, de composició regular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats i pintats de color terrós.</span></span></span></span></p> | 08153-95 | Veïnat de Clarà, 23. | <p><span><span><span><span>El nom de cal Sant deriva del cognom de Ramon Sansalvador, propietari de la finca a principis del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’empresari industrial tèxtil, Antoni Fontdevila i Prat, va comprar-la l’any 1909 i hi va construir l'actual edifici. Aquest empresari va finançar la construcció de l’escola, situada a la plaça de l’església; també va influir en la construcció de la primera línia d’electricitat a Òrrius, l’any 1929.</span></span></span></span></p> | 41.5575000,2.3572800 | 446404 | 4600847 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91019-95jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91019-95jpg0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Precatàleg d’edificis, construccions i terrenys del municipi d’Òrrius a protegir (NNSS 2003) consta amb el nom de can Fontdevila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 91020 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-7 | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.29, 49-55.</p> | XV-XVII | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l’oest.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada i de disposició regular. La planta baixa presenta un portal rodó amb dovelles de pedra granítica, amb una finestra a cada costat: la de l'esquerra és petita i la de la dreta és amb llinda recte. Al primer pis s’hi obren tres finestres més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat del portal d'entrada hi ha un banc de pedra i un cavalcador. En un dels angles de la teulada hi ha una garita de vigilància, amb la base emmotllurada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant</span> <span>a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa es troba envoltada per un pati que fa d’era.</span></span></span></span></p> | 08153-96 | Veïnat de Prat, 15. | <p><span><span><span><span>Segons consta a la documentació antiga, l’any 1635 n'era propietari Salvador Prats. </span></span></span></span></p> | 41.5512300,2.3552400 | 446229 | 4600152 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91027 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-3 | XV-XVIII | <p><span><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada. En destaca l’antic portal adovellat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú; la façana principal és arrebossada i pintada de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></span></p> | 08153-97 | Zona de la Pedrera Blava | 41.5665600,2.3520600 | 445976 | 4601856 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91027-97jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91027-97jpg0.jpeg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies font: Ajuntament d’Òrrius. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 91028 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-2 | <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.Mª (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 25 i 97.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són, majoritàriament, rectangulars i de disposició regular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc. Presenta diversos cossos annexos.</span></span></span></span></p> | 08153-98 | Disseminat can Lladó, 1. | 41.5590600,2.3552400 | 446235 | 4601022 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91028-98jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91028-98jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91028-98jpg0_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La casa va ser objecte d'obres d'ampliació i remodelació que li van fer perdre la seva fisonomia original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91030 | Monument de l'Escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lescola | XXI | <p><span><span><span><span>Bloc de pedra de forma trapezoidal, amb un suport semicircular a la base, també de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior presenta el següent poema de Martí i Pol: “ALLÒ QUE EL VENT NO DIU/ NI EL LLAMP TAMPOC/ S’APRÈN EN EL SILENCI...”</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser realitzat amb motiu del vintè aniversari de l’escola Francesc Macià, </span></span></span></span>l'any 2004, per en Jordi Barbany (Granits Barbany).</p> | 08153-99 | Camí de can Prat, s/n (davant l'escola Francesc Macià) | 41.5526385,2.3546353 | 446180 | 4600309 | 2004 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91030-99jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Barbany (Granits Barbany). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91031 | Inscripció de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-la-placa-de-la-constitucio | <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 186.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Un dels carreus del contrafort de l’església de Sant Andreu</span> <span>que mena a la plaça del Maig (antiga plaça de la Constitució), presenta la següent inscripció, gravada en pedra granítica: “Plasa de la Constitucion”.</span></span></span></span></p> | 08153-100 | Pl. del maig, s/n. | <p><span><span><span><span>Aquesta inscripció es va fer probablement en honor a la Constitució de l’any 1876 (MONTSERRAT, 2010:186).</span></span></span></span></p> | 41.5553597,2.3547855 | 446195 | 4600611 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91031-100jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91088 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-2 | XVIII | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i de disposició irregular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-101 | Disseminat Veïnat de la Plaça, 16. | 41.5573000,2.3427300 | 445191 | 4600834 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101pg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 91149 | Can Ramos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramos-0 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal es troba orientada al sud-est. Al cantó de migdia presenta un pis més, a mode de torre, amb coberta de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-102 | Camí de Sant Bartomeu, 1. | 41.5571044,2.3523496 | 445993 | 4600806 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||||||
| 91180 | Alzina de can Merla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-merla | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Merla. Destaca per la seva gran capçada arrodonida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre singular.</span></span></span></span></p> | 08153-104 | Can Merla. Veïnat de Clarà, 22. | 41.5564200,2.3582400 | 446483 | 4600727 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91180-104jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||
| 91181 | Arxiu Parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu parroquial de Sant Andreu d’Òrrius està format per diversos volums entre llibres i carpetes, característics del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits.</span> <span>També hi ha testaments i llibres de confraries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cronologia dels documents comprèn des del segle XVII al XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment no està classificat ni microfilmat; únicament s'han escanejat els llibres sacramentals.</span> <span>Està dipositat en un armari dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit.</span></span></span></span></p> | 08153-105 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | 41.5551900,2.3546300 | 446181 | 4600592 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg0.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 91278 | Cal Camat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat-vell | XVII-XX | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, una de les quals sobreaixecada, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures de la planta pis són de pedra treballada. Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un edifici annex, de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08153-106 | Cal Camat | 41.5420100,2.3477800 | 445599 | 4599133 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91278-106jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91278-106jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 91297 | Campanes de Sant Andreu d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Andreu d’Òrrius té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, creada a la fàbrica de Buenaventura Pallés i Armengol, l’any 1889.</span><span> Presenta una garlanda concèntrica, al cap, i l’escut coronat de Barcelona, a la panxa i anses decorades amb caps humans.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana 2, es desconeix el taller on va ser fosa i la seva cronologia, probablement és del segle XX. És decorada amb tres orles epigràfiques al cap, en disposició concèntrica i, a la part baixa, una creu flanquejada per branques d’olivera.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Ernesta Anna, fosa l’any 2001. És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Dolors, fosa l’any 2001.</span><span> És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu. </span></span></span></span></li> </ul> | 08153-107 | Església de Sant Andreu d'Òrrius. Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església de Sant Andreu d'Òrrius i van fer caure una de les campanes, per a endur-se-la i fondre-la com a material de guerra.</span></span></span></span></p> | 41.5552652,2.3548834 | 446202 | 4600601 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 91302 | Camí ramader transversal de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-transversal-de-la-serralada-litoral | <p><span><span><span><span><span><span>MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>El camí ramader transversal de la Serralada Litoral feia la funció de distribuïdor dels ramats que arribaven al Maresme procedents dels Pirineus, a través del Vallès. També era utilitzat per a desplaçar el bestiar des dels pobles del Vallès i del Maresme cap el Barcelonès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El camí parteix del santuari del Corredor (Dosrius) i, seguint el traçat del sender de llarg recorregut GR-92, entra al Vallès Oriental pel turó del Vent, travessa la carretera BV-5103 de Llinars del Vallès a Dosrius, segueix pel mig de la urbanització de Sant Carles i entra de nou a la comarca del Maresme. Es dirigeix cap al coll de Parpers, passa pel turó de Montcau, on creua la carretera C-60, i transcorre per la carena, per sobre de can Rovira, can Riudameia, can Vinyamata i cal Gravat. A I'alçada de can Riudameia, el camí ramader abandona el traçat del GR-92 i segueix la carena, passant pel puig d'Ameia i el puig Guinard. El camí descendeix fins a la carretera BV-5003 de la Roca del Vallès a Òrrius i, després de travessar-la, segueix pel coll de Sant Bartomeu pel traçat del GR-92, pels vessants del turó de Céllecs i del turó Rodó. Des d’aquí, segueix a I’esquerra de can Tarascó, per sobre de ca la Mort, de ca I'Elies i de cal Camat Vell i es dirigeix cap al coll de Porc. Poc abans d'arribar-hi, es desvia per la carena a la dreta del turó d'en Torres i de ca I'Arcís. Passa pel pla de can Boquet, per I'esquerra del turó de Banús, de la Roca de can Toni i del turó d'en Roure. Segueix per la cruïlla del pi de la Creu de Boquet, a I'esquerra del camí de can Boquet, I’ermita de Sant Salvador, les urbanitzacions de Cabrils i Vilassar de Dalt i per la dreta del camí a Vallromanes pel torrent d'en Cuquet. El camí ramader, però, segueix la carena a la dreta del turó de Pedrells i del de can Bernadó i arriba a can Riera i a Sant Mateu. Des de can Riera, alguns ramats baixaven fins a Teià.</span></span></span></span></p> | 08153-108 | Travessa el municipi des de l'extrem nord fins al de migdia | <p><span><span><span><span><span><span>Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.</span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres ni tampoc dels ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5625201,2.3434210 | 445253 | 4601413 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg0.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91303 | Corral de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-cunill-0 | <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 22.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>El corral es troba adossat a la casa de can Patau, a pocs metres de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita edificació de planta rectangular, que consta d’una única planta disposada a dos nivells diferenciats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. El nivell superior queda completament obert, amb un pilar de maó al centre. Ha estat recentment reconstruïda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta dos portals rectangulars, el principal, emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó i un a la façana lateral, emmarcat en maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú,</span> <span>amb pedres cantoneres i conserven l’antic arrebossat, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-109 | C. Vista al Montseny, 1. | <p><span><span><span><span>El corral de can Cunill va estar en ús durant bona part del segle XX. Era utilitzat per en Pere, un pastor de Ribes de Freser que hi tancava el seu ramat durant la transhumància.</span></span></span></span></p> | 41.5562985,2.3533950 | 446079 | 4600716 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 91447 | Mina i aqüeducte de can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-aqueducte-de-can-llado | XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un petit aqüeducte d'arc de mig punt, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de can Lladó. Conduïa l'aigua del rec que sortia d’una mina, situada a poca distància al sud-est de l’aqüeducte, fins al dipòsit d’aigua que abastia la casa, a l’altre costat del torrent. És una construcció allargada i estreta, feta de</span> <span>de paredat comú, amb pedres lligades amb morter de calç i volta de mig punt de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La mina és aïllada semisoterrada, bastida en un dels talussos del terreny, al mig del bosc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, la mina i l’aqüeducte es troben en estat d’abandó.</span></span></span></span></p> | 08153-110 | Can Lladó | 41.5594100,2.3568000 | 446366 | 4601060 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Tasio Llerena. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc