Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94249 | Rec Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 | XV | <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> | 08155-205 | Carretera de Malgrat de Mar a Blanes | <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> | 41.6613350,2.7580310 | 479855 | 4612205 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 94250 | Plaça de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una plaça de planta rectangular. Presenta zona enjardinada i bancs del tipus Mesquita de Córdoba -fets amb resilles i tova-, de diferents dimensions.</p> <p>Destaca la font amb corba barroca feta en pedra. Hi ha, també, tot un seguit d'aparells d'ús lúdic i infantil com poden ser gronxadors.</p> <p>Entre els arbres trobem moreres i xiprers.</p> | 08155-206 | Carrer Sant Genís s/n | <p>Segons Salicrú (2019) la plaça de Sant Genís, com espai públic, es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l'encant de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El març del 1932 l'Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d'estudiar la manera de reformar la corba que presentava i millorar-ne la circulació. Al juliol s'aprovava la solució signada per la comissió, l'alineació dels dos carrers, Sant Genís i Nou, unint-los passant per dalt la plaça.<br /> <br /> L'Ajuntament va pagar, en el seu moment, 628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.<br /> <br /> El desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant dels veïns de Sant Genís, demanava amb urgència la millora d'un pas per baixar de la plaça a can Reig, on es volia construir una escala, per garantir l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, accés desaparegut per la unió dels dos carrers.<br /> <br /> Als anys quaranta amb la construcció de l'escola i el 1951 amb la construcció del Sindicat, s'allargava l'antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partició amb ca la Candita. L'espai utilitzat com a plaça abraçava tot el davant del Sindicat, així es veia compensada la pèrdua d'espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.<br /> <br /> La plaça i carrer es van mantenir així fins als aiguats de la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l'augment del trànsit per sobre d'ell. L'aigua es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís, on encara es conservava un dels pilars amb l'arrencament de la volta.<br /> <br /> El mur de la plaça es va refer, però es va desplaçar avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podia passar entre la casa de can Reig i el mur, can Borrell va renunciar a passar pel camí fondo per falta d'amplada, l'opció que es va donar de baixa directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi va construir l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia històricament a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El carrer no va ser asfaltat fins a l'any 1983, la plaça als anys noranta va ser enjardinada perdent l'ús d'espai polivalent i les voreres d'aquest tram de la plaça no es varen fer fins a l'any 1998.</p> | 41.6601800,2.7212510 | 476792 | 4612085 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 94251 | Placa telèfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-telefons | XX | Mostra de rovell important i pèrdua de capa cromàtica. | <p>Placa metàl·lica, de petites dimensions, situada en la part de dalt del mur que dona a l'església de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>Sobre fons gris trobem inscrit 'Telefono', amb una fletxa que marca la direcció cap a l'esquerra. S'ha perdut part de la capa 'cromàtica' i hi trobem mostres importants de rovell.</p> | 08155-207 | Mur de l'església de Sant Genís, a peu de carrer. | <p>Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.<br /> <br /> No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.<br /> <br /> El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.<br /> <br /> El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.<br /> <br /> Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, <span lang='CA'><span><span><span>on es posaria la centraleta,</span></span></span></span> arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.</p> <p>Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.<br /> <br /> Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. <br /> <br /> La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.<br /> <br /> El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.</p> | 41.6600800,2.7224900 | 476895 | 4612074 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94251-placa-telefons-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 94252 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-25 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | Trobem petites fissures, esquerdes i pèrdues d'arrebossat. | <p>La Rectoria és un edifici de planta baixa i primer pis. Té el sostre realitzat en teules, a dues aigües.</p> <p>Presenta porta d'entrada en la part occidental de la façana, de traça rectangular. Té tres finestres en el primer pis de traça rectangular. La façana principal es troba mirant l'absis de l'església de Sant Genís. Té en la banda esquerra un porxo cobert i tancat amb porta. </p> <p>L'arrebossat de l'edifici està pintat d'un blanc trencat. Interiorment en destaca un pas subterrani.</p> <p>La façana està orientada a ponent, cap a l'església. En aquests moments fa funció d'habitatge. </p> | 08155-208 | Carrer Sant Genís, 18 | <p>Segons Salicrú (2016) hi ha un llarg llistat de preveres i rectors de l'església de Sant Genís. </p> <p>Al padró del 1866 hi visqué l'ecònom Miquel Misser Alcolea, fill de Canet, amb els seus pares i una neboda, el vicari, l'Iscle Vidal Esglésies, fill de Llagostera, i dues minyones. </p> <p>El 1880 hi visqueren, el rector, l'Antoni Comas Turró, de Malgrat, el vicari, el Ramon Mir, de Joanetes i dues minyones.</p> <p>Al padró del 1911 constava el Pere Vila Vilardell, vivint amb el seu germà i una minyona. L'any 1921 seguia vivint el rector Pere Vila, amb un vicari, el Miquel Serra. </p> | 41.6601200,2.7227780 | 476920 | 4612078 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94252-rectoria.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 94253 | Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis | XX (mitjans) | La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. | <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> | 08155-209 | Carrer de Sant Genís 26 | <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> | 41.6601400,2.7214000 | 476805 | 4612081 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 94648 | Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert | XX | <p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p> | 08155-210 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1954 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Clarà | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 94651 | Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-nostra-senyora-de-palafolls | XX | <p>Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls. Hi ha escrit: 'venerada llarg temps a la Capella de Vivelles i ara a l'església parroquial de Sant Genís de Palafolls, escrits l'any 1683 pel Doctor Sebastià Pla. Rector de la dita Parròquia'. L'exemplar que tenim fou imprès el 1933, en una edició especial de 30 exemplars en paper de fil d'Els Amics dels Goigs. Any 1933. Imprenta La Renaixensa. Barcelona. </p> <p>Els Goigs comencen:</p> <p>'De gràcies sou adornada</p> <p>i de les virtuts més belles,</p> <p><em>Verge pura intitulada</em></p> <p><em>Mare de Déu de Vivelles</em>.</p> <p>De gràcia fou aquell dia</p> <p>principi de nostre bé</p> <p>quan de l'alta jerarquia</p> <p>Gabriel a Vós vingué,</p> <p>Ave Maria, us digué,</p> <p>plena de gràcies molt belles..'.</p> | 08155-211 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1933 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94651-vivelles-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 94652 | Rellotge de sol de Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> | 08155-212 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 94653 | Rellotge de sol de Can Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert | XX | <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> | 08155-213 | Carrer Mas Can Puigvert | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||||||||
| 94654 | Rellotge de sol del Mas Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> | 08155-214 | Urbanització Mas Carbó | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 94655 | Rellotge de sol del Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> | 08155-215 | Polígon sector Riera Roquet | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 94656 | Rellotge de sol de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas | XX | <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> | 08155-216 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 94659 | Rellotge de sol de Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> | 08155-217 | Disseminat Cal Sastre | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||||||||
| 94660 | Tomba de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada | XX | <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> | 08155-218 | Carretera de Sant Genis, s/n | <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> | 41.6600783,2.7227109 | 476914 | 4612074 | 1956 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 94752 | Mare de Déu de la Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-tordera | <p>- CODINA, Alfons (2004). <em>El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. Segles XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de la Tordera en alguns casos s’anomena, erròniament, Mare de Déu de les Ferreries.</p> <p>Es tracta d’una talla gòtica de pedra, policromada, datada al segle XIV, d’origen desconegut, que la “Asociación de Amigos de los Castillos” va regalar per posar a la capella restaurada del castell. La imatge va ser beneïda el 6 de juny de 1971.</p> <p>Al cap d’uns anys, patint per la seguretat que pogués tenir la imatge -ja que havia estat robada i recuperada posteriorment-, es decideix traslladar-la a la parròquia de Santa Maria de Palafolls. Situada ara en una capella lateral entrant a mà esquerra, on llueix tota la seva esplendor.</p> | 08155-219 | Església de Santa Maria. C. Major, 24 | <p>Aquesta talla substituïa l'antiga Mare de Déu del Castell, anomenada posteriorment també de les dones o de Vivelles. Aquesta imatge va formar part de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Es va salvar dels incendis i saquejos que es van produir durant la Guerra Civil.</p> <p>Passada la Guerra, Josep Maria Pons i Guri va preguntar per la verge al mossèn de la parròquia i aquest li va contestar que estava molt corcada i li havia quedat desfeta a les mans. Existeixen diverses reproduccions actuals de la imatge encara que de menor mida.</p> | 41.6681954,2.7494749 | 479144 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-1.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 95046 | Forns de calç de Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-valldejuli | XVIII | Molt destruït. | <p>Es pot veure una resta molt escapçada d'un dels dos antics forns de calç de Valldejuli. Un té la boca inferior escapçada des que es va eixamplar el camí. Durant molts anys va servir d’abocador.</p> <p>L'altre, emboscat, té una part de la xemeneia enfonsada. Aquest darrer no s'ha pogut localitzar.</p> | 08155-220 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2015) es poden veure dos forns de calç a la finca de Can Valldejuli. Can Valldejuli és una casa documentada ja al segle XIII, tot i que durant molts segles va ser coneguda com a Can Valldejuli d’Avall, per diferenciar-lo d’un altre Can Valldejuli anomenat de Munt, molt a prop l’un de l’altre.</p> <p>S’hi va construir una torre de defensa al segle XVI i passa a anomenar-se Can Valldejuli de la Torra.</p> | 41.6556836,2.7277691 | 477333 | 4611584 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95046-valldejuli-forn-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 95047 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-15 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Exemple de casa de cos del segle XVIII que manté ben conservada l'estructura original. </p> <p>Resta una petita part de l'antic edifici. Es pot observar una paret arrebossada i pintada de blanc. Hi ha una porta d'entrada a l'esquerra amb una visera damunt i una petita finestra rectangular.</p> <p>Hi ha una construcció nova en la part dreta i un edifici enganxat al costat esquerre.</p> | 08155-221 | Carrer Nou, 23 | <p>Segons Salicrú (2016) el 12-7-1786 la Josepa Puigvert i el seu gendre, el Francesc Torrent, establiren al Pau Nualart Forn en un cos que formava part de la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1788 confessava al capbreu que ja tenia part de la casa construïda. </p> <p>El 1859 constava com a propietari el Josep Salichs Canovas, casat amb la Marianna Talleda. Als padrons del 1866 i 1880 no hi vivia ningú. </p> <p>Al registre del 1921 el propietari era el Josep Salichs Font. Hi vivia el matrimoni format per l'Isidre Salichs Dalmau i la Dolors Buscarons Coll.</p> | 41.6600300,2.7198200 | 476673 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 95048 | Can Gananci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gananci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Pèrdua de l'arrebossat en algunes zones de la façana principal i del cos esquerre. | <p>De l'antiga edificació es pot veure la façana principal arrebossada i pintada de blanc. És una casa de cos del segle XVIII. Té força ben conservada l'estructura original. </p> <p>La porta té la part de la llinda amb una biga de fusta i manté les dovelles rectangulars en pedra.</p> <p>La part davantera s'ha porxat mantenint un cos en el cantó esquerre. Té una entrada amb una rampa ascendent.</p> | 08155-222 | Carrer Nou, 31 | <p>Segons Salicrú (2016) el 1786 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, i el seu gendre el Francesc Torrent, establiren al Josep Alsina Brunet en un cos de 32 pams d'amplada, que separava la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1859 era propietat del Josep Alsina Salichs casat amb la Teresa Buscarons i en el registre que trobem del 1921 era del Joan Alsina Buscarons.</p> | 41.6600953,2.7196983 | 476663 | 4612077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 95049 | Can Freixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Casa amb sostre a dues aigües. Presenta arrebossat de color grogós ataronjat mostrant en la cantonada dreta i esquerra pedra vista.</p> <p>La façana principal presenta dues obertures o portes amb pedra vista i tres finestres rectangulars emmarcades amb pintura blanca. </p> <p>Té dos nivells, planta baixa i primer pis.</p> | 08155-223 | C. Sant Genís, 21 | <p>Segons Salicrú (2016) originàriament era com ara un sol habitatge.</p> <p>Durant un temps es va dividir en dos: un habitatge a la part est. El 1663 el Pau Fexes establia a la casa, que separava de la seva, a l'Antoni Palomeres. El 1749 ho capbrevava el Josep Brunet i Palomeres. I un habitatge en la part oest. El 1665 el document ens situava la casa a la cellera de Sant Genís, capbrevada pel Pau Fexes al Vescomte de Cabrera. El 1749 capbrevaven el Josep Fexes i el Guerau Fexes, pare i fill. </p> <p>Durant el segle XIX el cognom dels propietaris es va transformar en Freixes.</p> <p>El 1861, unides les dues parts de l'habitatge, el cap de casa era el Benet Freixes. Al padró del 1866 era el propietari el seu fill, el Joan Freixes Gibert de quaranta-cinc anys, casat amb la Cristina Estiu Roquet. Al padró del 1880 era propietat de la filla del Joan, la Maria, casada amb el Damià Oller Oller, fill de Ramió. </p> <p>Al registre del 1921 era propietat del Josep Oller Freixes i era coneguda com a can Freixes.</p> | 41.6599100,2.7222900 | 476879 | 4612055 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La primera informació documental és del segle XVII, però per la seva ubicació, dins la cellera, podria ser de molt abans. Trobem una inscripció de 1593 que es desconeix si està en el lloc original o si correspon a l'any de construcció. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 95057 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-0 | XX | Presenta pèrdues. No hi raja aigua. Està semisoterrada. | <p>En queda la placa de ciment amb el brollador de sortida. Hi ha un petit canó metàl·lic. No hi raja aigua. Queda un esglaó al cantó esquerre, mentre que la part dreta està semisoterrada. </p> <p>Al voltant hi ha alguna taula rodona de ciment sense bancs. L'espai està poc conservat.</p> | 08155-224 | Can Vinyals. Veïnat de Vallplana. | <p>Segons Salicrú (2023) el nom de cal Bolet ve de quan era propietari, a la segona meitat del segle XIX, de la finca el Pau Ribas, àlies el Bolet. La deu d'aigua que nodria la font era agafada més amunt i a través d'una canalització era portada fins a la casa de can Vinyals, encara en queda alguna resta.</p> | 41.6775417,2.7076561 | 475667 | 4614016 | 1935 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 95058 | Goigs a la Mare de Déu de les Ferrereries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-les-ferrereries | XX | <p>En aquests Goigs hi trobem escrit:</p> <p>'Tota pulcra i beneïda</p> <p>nada sou del trono d'Adam</p> <p>i li dareu nova vida</p> <p>de la soca fins al ram.</p> <p>Laudatòries lletanies</p> <p>us endreci el cor humà.</p> <p> </p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.</em></p> <p> </p> <p>Cada poble de la terra</p> <p>com a seva us posa nom,</p> <p>us en posa cada serra,</p> <p>cada lloc, cada tocom.</p> <p>Seves vostres fesomies</p> <p>vol la pols, que us infantà.</p> <p> </p> <p>Nat tot just petit vilatge</p> <p>dins el pla de Palafolls,</p> <p>vostre eximi patronatge</p> <p>implorava de genolls.</p> <p>Les ventures i alegries</p> <p>sap que són a vostre mà.</p> <p> </p> <p>Sota vostra guarda santa</p> <p>el vilatge anà creixent.</p> <p>És encara xica planta</p> <p>mes ja bada flors al vent.</p> <p>Flors d'amor i cortesies,</p> <p>temples bells us dedicà.</p> <p> </p> <p>Nostres cases benamades</p> <p>presserveu de torbs i llamps</p> <p>i allunyeu les pedregades</p> <p>que desolen nostres camps.</p> <p>Pestilències i heretgies</p> <p>no deixeu pas arribar.</p> <p> </p> <p>Que l'amplíssima Tordera,</p> <p>plena d'aigua bogejant,</p> <p>dins la gola un llamp de fera,</p> <p>va les mates assaltant.</p> <p>Ses terribles correnties</p> <p>aparteu del nostre pla.</p> <p> </p> <p>Si del ferro, que s'hi obrava,</p> <p>nostra vila nom cullí,</p> <p>feu que forta sa gent brava</p> <p>com el ferro es pugui dir</p> <p>en treballs i gallardies</p> <p>i en la fe del cristià.</p> <p> </p> <p>Nostre pa de cada dia</p> <p>bé l'havem de menester,</p> <p>el de l'alta Eucaristia</p> <p>i l'humil de blat groller.</p> <p>Junti'ns l'un amb el Messies,</p> <p>sigui'ns l'altre, aliment sa.</p> <p> </p> <p>Nostres barris i masies</p> <p>us veneren d'anys enllà.</p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.'</em></p> <p>Són escrits per Joaquim Ruyra i enviats al mestre Cumellas el 23-I-1916 i publicats a <em>La Veu de Catalunya</em> el 5-I-1922.</p> | 08155-225 | Església parroquial de Santa Maria Assumpta. Carrer Major, 24 | 41.6681914,2.7493555 | 479135 | 4612967 | 1916 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95058-goigs-mare-de-deu-de-les-ferreries.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Joaquim Ruyra | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 95059 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-1 | XX | <p>Goigs en lloança del Màrtir Sant Genís. Patró de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Pere Ribot, rector de Riells del Montseny. Datat el 25 d'agost del 1976. En aquest moment Mn. Manuel Boadas era l'ecònom de la Parròquia. </p> <p>L'entrada és:</p> <p>'Per la vostra vida breu </p> <p>i la fe sempre en combat,</p> <p>deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu.'</p> <p>La tornada és:</p> <p>'A la terra feu adéu</p> <p>vestit d'immortalitat.</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu'.</p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Cantem amb goig que no mor</p> <p>en Déu, la vostra victòria</p> <p>perquè és digna de memòria</p> <p>i serva-la en nostre cor.</p> <p>Déu en vós l'home refeu,</p> <p>sóu espiga de bon blat</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu...'.</p> | 08155-226 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 1976 (data de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95059-thumbnailimg20231004155415.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mn Pere Ribot | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.Dels Goigs de Sant Genís existeix una versió més antiga (Arxiu de Calella). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 95060 | Goigs de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-de-vivelles | XX | <p>Goigs a Lloança de l'Apòstol Sant Pere que es venera a la Capella de Sant Pere de Vivelles de Palafolls. </p> <p>Impremta Montalt. Malgrat de Mar. Edició del 1924. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Puix del Cel sou destinat</p> <p>en l'Iglesia per Pastor</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat...'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Quan el Senyor indignat</p> <p>vol castigá el pecador</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat'.</p> | 08155-227 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. Capella de Sant Pere de Vivelles. | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1924 (any de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95060-goigs-de-sant-pere-de-vivelles_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 95061 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-8 | <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XX | <p>Goigs a llaor de Sant Sebastià Gloriós que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Josep Rodó, pvre, rector. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós..'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós'.</p> | 08155-228 | Església Parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | <p>El seu autor, Mn. Josep Rodó, va estar de rector a Sant Genís entre el 1928 i 1936.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95061-goigs-de-sant-sebastia.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Mn Josep Rodó | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 95062 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-6 | XVII | Espai ple de vegetació. Es desconeix l'estat en què es troba. | <p>Segons Salicrú (2023) la Font dels Enamorats és coneguda també, a Sant Genís, com la Font de can Vidal. No se sap a què es deu aquest nom, bé podria ser per la seva ubicació -que a diferència de les altres es troba més amagada dins el Sot o Canal de can Vidal-, o era lloc on es gestaven amors eterns. Si ja en el seu origen era un espai recollit, actualment té un accés difícil ple de vegetació.</p> <p>Es troba a peu de marge en un petit replà. Hi ha una petita caseta d'obra, en forma de mina enclavada al marge.</p> | 08155-229 | Vall de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2023) existeix una documentació, descrita per l’Alfons Codina, sobre un expedient d’un plet del segle XVII, on es denuncia la creació d’un vall que canviava el curs de l’aigua d’una font, un litigi entre propietaris veïns de la zona que l’aprofitaven, el Francesc Valldejuli i el Ramon Oliver Palomeres. Aquesta font era al sot d’en Vidal, tot ens fa suposar que si no era la Font dels Enamorats sí que devia ser la mateixa deu d’aigua que la proveeix. </p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95062-font-dels-enamorats-2.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 95085 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-21 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | Li ha caigut la part frontal del segment vertical superior. Es creu què ha passat recentment, perquè els dos trossos són a peu de la creu. | <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Tordera. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> | 08155-230 | Polígon Sector Riera Roquet s/n | 41.6916737,2.7231784 | 476964 | 4615581 | 2007 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95085-creu-de-terme-limit-amb-tordera.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||
| 95086 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-22 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Santa Susanna. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> | 08155-231 | Carrer Lliris, 193 | 41.6550443,2.7093194 | 475797 | 4611518 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95086-creu-de-terme-limit-amb-santa-susanna-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56741 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-1 | Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56742 | Ca l'Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVIII | Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions. | 08156-2 | Barri de Sant Roc | Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996. | 41.5969900,2.1686700 | 430718 | 4605366 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56744 | Can Bisoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat. | 08156-4 | C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix). | 41.5781900,2.1779300 | 431470 | 4603271 | 1810 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56745 | Can Boada Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Presenta modificacions que han desfigurat la masia original. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort. | 08156-5 | C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155). | 41.5698900,2.1826500 | 431855 | 4602346 | 1888 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56746 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell | AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. | 08156-6 | Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. | 41.5661300,2.1776000 | 431430 | 4601932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56747 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | L'estructura original de la casa està desfigurada. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció. | 08156-7 | C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5861100,2.1809400 | 431729 | 4604148 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56748 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. | 08156-8 | Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5696300,2.1720800 | 430973 | 4602325 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 56749 | Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV | Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. | 08156-9 | Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. | 41.5763200,2.1917700 | 432622 | 4603053 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56751 | Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | Ha estat recentment restaurada. | Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual. | 08156-11 | Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez | Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56753 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0 | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV-XX | Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral. | Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut. | 08156-13 | A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera) | El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni. | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56756 | Can Joan Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània. | 08156-16 | C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior. | 41.5756800,2.1780600 | 431478 | 4602992 | 1875 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56758 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (IV). Can Malla'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 4. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Recentment rehabilitada. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Ha estat ampliada i modificada al llarg del temps, però conserva l'estil original. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta, de poca inclinació, és de dues vessants realitzada amb teula àrab i carener perpendicular a la façana. L'accés principal a la masia és un arc mínimament rebaixat, que es troba a l'eix vertical, que forma conjuntament amb el balcó i el carener de la coberta. A banda i banda de la porta principal, hi ha dues finestres, i en el segon pis, unes altres dues de major grandària, disposades totes elles seguint l'eix de simetria compositiva de la façana. La simetria de la façana queda modificada degut a la construcció annexa, possiblement adossada posteriorment, que s'utilitzava per a usos agrícoles. Al costat del balcó del primer pis hi ha un antic rellotge de sol, recentment restaurat. La façana principal té un acabat arrebossat. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra, amb obertures principalment rectangulars i amb arcs de maó a plec de llibre. A la façana lateral esquerra, encara es conserva la porta corredissa que donava accés al porxo. La masia tenia una distribució interior molt típica de la clàssica masia catalana, amb l'entrada principal que comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, l'escala d'accés al pis de dalt, on es trobaven tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta on hi havia un petit balcó. A la part baixa i sota l'escala, hi ha una porta que donava a fora al darrera de la casa, on hi havia una comuna. En el costat esquerra, una porta donava pas a la cort del cavall. Curiosament, el cavall entrava pel portal principal, i travessant la sala, passava a la seva cort. Enfront de la porta de l'estable, n'hi ha una altra que comunicava amb el celler. El aquest lloc hi havia un gran cup per al vi; també hi havia hagut una premsa muntada damunt d'una pedra de grans dimensions. | 08156-18 | C. de Dalt, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La masia va ser construïda cap l'any 1770 per Anton Malla. Es conserven molts documents que formen part de la història de la casa, un dels més antics és el pagament del cens de l'any 1786. Actualment està cedit a l'Associació de Pessebristes. A la planta baixa s'hi realitzen tallers de pessebrisme i l'exposició anual de pessebres populars i diorames. | 41.5949700,2.1797900 | 431643 | 4605133 | 1770 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | A can Malla es custodia la col·lecció de pessebres de la l'Associació de Pessebristes de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||
| 56759 | Bosc de can Sors i can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-19 | Bosc de can Duran | 41.5904700,2.1572600 | 429760 | 4604651 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 56760 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIV-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès. | 08156-20 | Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa. | 41.5890900,2.1815100 | 431780 | 4604478 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | ||||||||
| 56761 | Can Patà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades. | 08156-21 | C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5747900,2.1798400 | 431626 | 4602892 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||||
| 56762 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIII-XVI | Les façanes presenten esquerdes i humitats. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes. | 08156-22 | C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes. | 41.5994000,2.1835800 | 431963 | 4605621 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 | |||||||
| 56763 | Can Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ral | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (V). Can Ral'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 5. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Està formada per diverses construccions annexes: corrals, corts, pallisses, era, bassa per regar l'hort, etc. Cal destacar l'arquitectura de la pallissa. EI conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, crea un pati central, tancat per un mur perimetral. L'accés a aquest pati es realitza per una porta d'arc de mig punt, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El pati central disposa d'un pou. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb poca inclinació, realitzada amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, amb un ampli ràfec composat per tres filades en voladís. La façana està arrebossada, deixant a la vista els carreus que envolten les diferents obertures. L'edifici té la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, a cada costat una finestra de forma rectangular. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents tipologies i mides, dues d'elles amb emmarcament ampit amb motllura. En la llinda de la finestra central es pot llegir la inscripció 'I.H.S.' gravada a la pedra. Les altres finestres més petites no presenten particular interès. Sota la teulada s'obren tres arcades que corresponen al pis de les golfes, amb la funció d'assecador. El paller de can Ral és un cobert, a dues vessants sobre un embigat de fusta sostingut en el seu costat obert per tres columnes de fust rodó, fetes amb fàbrica de còdols i restes d'arrebossat. La teulada, d'escassa inclinació, es forma a partir d'una biga central de fusta, a més d'una en cada extrem, que descansen en sengles columnes. A partir d'aquestes bigues perpendiculars a la teulada se'n col·loquen d'altres horitzontal i verticalment, més primes. Les tres bigues perpendiculars sobre les columnes sobresurten per poder establir una teulada en voladís. | 08156-23 | Camí de can Ral, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Al fogatge de l'any 1515 hi consta, per part del terme de Palau Solitar, el nom de 'l'Antich Vila Real', que podria referir-se a can Ral. En la documentació de l'any 1601 consta Joan Real com el moliner del 'molí d'en Ral'. | 41.5826300,2.1592900 | 429921 | 4603779 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56763-foto-08156-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.07.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/