Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60299 | Cal Muntades / Fàbrica dels Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades-fabrica-dels-serrat | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt format per un recinte tancat amb tres entrades generals, una a cada via pública. Està delimitat pels carrers Conflent, Avinyó, carretera de Terrassa i les altres indústries veïnes que es troben al costat de la riera. Existeix un grup d'edificacions perifèriques format per set cases que tenen entrada per la carretera i que formen una petita colònia industrial adossada a la tanca del recinte. Així mateix i al nord es troben dues petites naus i un transformador. La zona central del conjunt fabril està dividida en tres grans blocs d'edificacions, paral·lels entre ells, i orientats en direcció Est-Oest. 1/ El bloc nord es de construcció recent i està mancat d'interès pel propòsit actual. 2/ El bloc sud, consta de tres edificacions, la casa-porteria, una altra casa a l'oest, avui magatzem, i una nau industrial molt reformada respecte a la seva antiga estructura. 3/ El tercer bloc, situat entremig dels altres dos, disposa de dos elements, el més important dels quals, és situat a la banda oest. Es tracta de la nau més important de tot el conjunt, ja que és la que conserva pràcticament intacta la seva estructura i aspecte originaris de finals del segle XIX. Constitueix un edifici de planta quadrangular i amb dues plantes; la plataforma de separació entre la planta baixa i la superior està sostinguda per diverses columnes de ferro. Entre filera i filera la plataforma pren la forma d'una volta d'arc rebaixat reforçada per una barra de ferro horitzontal entre columna i columna (cada parella de columnes en disposa d'una). Tota la nau es troba arrebossada a l'exterior i presenta amplis finestrals a cada planta, per tot el seu perímetre (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-228 | C/ Avinyó, 2 08191-RUBÍ | <p>Va començar la seva activitat l'any 1891, essent fundada per Josep i Francesc Serrat per dedicar-s'hi a la producció de teixits de cotó (RUBÍ, 1993) . La primera peça va ser teixida el 1896. Va experimentar dos pics d'activitat: al llarg de la Guerra de Cuba, abans de 1898 i al llarg de la Primera Guerra Mundial. La crisis va arribar l'any 1934, en que va tancar les seves portes deixant sense feina els 170 treballadors que tenia (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989) i s'hi va instal·lar una farinera organitzada per una col·lectiva de flequers, aprofitant material que havien aconseguit al front. Acabada la Guerra va ser comprada pels Espona, els quals amplien el negoci de les farines (INVENTARI, 1999).</p> | 41.5065500,2.0354400 | 419503 | 4595440 | 1891 | 08184 | Rubí | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60299-foto-08184-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60299-foto-08184-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 60300 | Cases d'en Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-rigol | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SR. M. RUFÉ, març 2001.</p> | XX | La elevació dels habitatges propers impedeix la visió d'aquest grup edilici, ofegant-lo. | <p>Conjunt d'habitatges construïts cap al 1918 pel Sr. Pau Rigol, a l'estil de l'arquitectura d'habitatge imperant a l'Argentina al començament del segle XX. Destaca la casa del promotor, Sr. Rigol, presentant una piràmide-lucernari de picadís que, rematada per una bola de ceràmica vidrada en blau, es troba a sobre de l'habitació octogonal que conforma el menjador de la casa.</p> | 08184-229 | C/ General Prim - C/ Cal Príncep 08191- RUBÍ | <p>El rubinenc Pau Rigol, va fer l'aventura de les Amèriques a l'igual que tants altres rubinencs a les primeres dècades del segle XX. Treballant a Mendoza (Argentina) com a paleta va fer fortuna, tornant cap al 1918 a Rubí i construint-se la seva casa, Can Rigol, imitant l'arquitectura d'aquell país sud-americà. A més de la seva casa, va construir unes altres per la seva família, i encara més per destinar a lloguer. La seva intenció era que fos la seva casa la que més destaques de tot el conjunt, i estigues dominant les altres (Informació oral Sr. Rufé, març 2001).</p> | 41.4872500,2.0326100 | 419243 | 4593300 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pau Rigol | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 60301 | Fassina Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-aguilera | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de totxo vist, de tres altures i teulada plana. Planta quadrangular amb un afegit lateral que presenta porta flanquejada per pilastres decorades a l'estil modernista. Actualment ha perdut la distribució interior original industrial degut als canvis d'ús que ha patit: fusteria, associació de veïns, esplai, etc. (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-230 | C/ Molí, 21, 08191-RUBÍ | <p>El 1789 Francisco de Zamora nomena l'existència de dues o tres fassines al terme. De fet, a partir de l'any 1725 ja consta l'arrendament d'aquest producte a la localitat, d'elaboració força clandestina (GARCÍA, 1996).</p> | 41.4941800,2.0273100 | 418809 | 4594075 | 1910-20 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill | A l'actualitat està ocupat per l'esplai l'Eixam. Una trinxadora de raïm provinent de l'antiga fassina es troba a la col·lecció Vallhonrat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 60302 | Caves Ariscondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ariscondel | <p>INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular i teulada a doble vessant que ocupa la cantonada de la illa de cases que es troben a la intersecció dels carrers Pintor Murillo i Jaume Balmes. Fa mitgera pel costat oest amb l'habitatge adjacent del carrer Pintor Murillo. Presenta teulada a dues aigües i pati lateral (pel Carrer Jaume Balmes) amb tanca que es troba ple d'ampolles de cava. La façana més antiga és la del Carrer Pintor Murillo, que té en relleu la data de la seva construcció (1884). La fesomia de la façana respon a una tipologia pròpia de finals del XIX. Les façanes lateral (amb la data de 1960 a un petit esgrafiat al capcer) i posterior estan arrebossades en blanc i tenen a la punta del carener de la teulada i al centre del ràfec de les façanes anterior i posterior, sengles ampolles de cava com a elements decoratius al·lusius a la dedicació de l'edifici.</p> | 08184-231 | C/ Balmes, 22, 08191-RUBÍ | <p>L'edifici, que es va construir com a habitatge l'any 1884, segons data que encara es pot veure a un medalló damunt la porta d'entrada de l'antiga façana principal, cap el 1950 es llogà a la família Arís per la producció de vins gasificats, de manera que l'edifici es converteix a la seu de la indústria d'espumosos Ariscondel (INVENTARI ,1999). Per portar a terme l'activitat industrial es feren remodelacions estructurals, desapareixent i substituint-se molts elements de l'antiga casa, així, per exemple, es van anul·lar les dependències de la planta baixa, traient les parets i habitacions per aconseguir un espai diàfan. Es van afegir, a més, porxos. A l'any 1960 novament es fan reformes a l'edifici. La indústria que durant molts anys va estar enclavada en aquest espai, encara que registrada com Ariscondel 'Vinos espumosos por adición de anhídrido carbónico', va denominar-se comercialment com Vins Espumosos Ariscondel, Ariscondel Vinos Gasificados, Ariscondel Vinos. L'edifici va patir l'any 1985 un altra modificació (INVENTARI ,1999).</p> | 41.4878800,2.0316300 | 419162 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 60303 | Aqüeducte- mina de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-mina-de-can-corbera | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XIX | <p>Davant can Roses es troba un aqüeducte fet de maçoneria a la seva major part, que serveix per salvar el curs del torrent de Sant Feliuet i mitjançant el qual es portava canalitzada l'aigua des de la mina de Can Corbera fins a Rubí. Abans d'arribar a l'aqüeducte, hi ha una caseta de totxo relacionada amb el cabdal d'aquest. Es conserven les canals i canonades que portaven l'aigua de can Corbera fins el carrer de Sant Muç (CASTELL, 1999). Avui es troba fora de servei. Objectes relacionats amb la conducció des de la mina i el proveïment públic de l'aigua es poden veure a les col·leccions dels Srs. Pere Bel i Pere Vallhonrat.</p> | 08184-232 | Davant de can Rosés 08191- RUBÍ | <p>El servei d'aigua era a càrrec de Josep Margenat i com a mostra es va inaugurar un sortidor al barri de l'església i el barri del Padró va ser dels primers a rebre l'aigua (BEL, 1996).</p> | 41.5065500,2.0364100 | 419584 | 4595440 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 60304 | Cal Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patilles | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. (Informació oral de Dolor Esteve, abril 2001)</p> | XIX | <p>L'habitatge respon a una tipologia popular de casa urbana d'un sol pis amb eixida posterior, pati i zona dedicada a les tasques d'indústria agrícola. Presenta elements decoratius en ceràmica a la façana i teulada plana. Resulta molt interessant el fet de mantenir en actiu una petita indústria familiar de transformació vitivinícola, que es relaciona amb una de les poques vinyes i barraques tradicionals i en actiu de la localitat. A l'entrada de la zona de cellers, des del carrer, existeixen dos cups quadrats, enrajolats amb ceràmica vidrada, dedicats l'un a vi negre i l'altre a blanc. Conserva en ús els estris, eines i màquines propis d'aquesta manufactura tradicional: la premsa de fus de ferro amb les planxes de partir, les eines de ma (arpiots, maçó, maça de posar taps, alçabotes, bomba de transvasar, trinxadora, portadores amb caparons de 90 kg de capacitat enrasades, aixetes de diversos tipus, etc..). Al celler, sobre els sòcols, hi han catorze botes de vuit - nou càrregues (160 litres per càrrega), que s'omplen de vi cada verema.</p> | 08184-233 | C/ Prat de la Riba, 31-33 08191-RUBÍ | <p>Va ser construïda per Joan Ventosa (Informació oral de Dolors Esteve, abril 2001), originari de Sant Andreu de la Barca. El motiu de 'Patilles', venia de que portava llargues patilles (Informació oral Dolors Esteve, abril, 2001).</p> | 41.4943000,2.0314400 | 419154 | 4594084 | 1889 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 60305 | Figuera del mas Jornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-mas-jornet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de Ficus Carica que es troba al mig d'un camp. El desenvolupament de les seves branques ha estat prou harmoniós com per a aconseguir un exemplar molt airós i emblemàtic.</p> | 08184-234 | Camp del mas Jornet, 08191- RUBÍ | 41.4814800,2.0195500 | 418145 | 4592672 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60305-foto-08184-234-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 90042 | Capella de Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-macari | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | Restaurada l’any 1954 | <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Macari o de Sant Tiberi del Pla es troba situada al nucli del Pla de Rubió, al sud de Rubió. Es tracta d’un edifici d’origen medieval el qual fou reformat al segle XVIII i posteriorment al segle XX. La capella és d’una sola nau de planta rectangular amb una sagristia annexa a la banda de nord-oest. La coberta interior és en volta de canó amb arcs torals i l’exterior és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. A l’extrem est s’hi alça un campanar d’espadanya d’un sol ull amb una campana decorada amb una figura en relleu i tres creus juntament amb la inscripció “Sancte Macari ora pro nobis A fulgure et tempestate libera nos domine He estat feta a despeses dels veïns del Pla l’any sant 1950”. La façana principal, orientada a llevant, s’hi obre el portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat amb tres finestres de secció quadrada obertes l’any 1962. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’altar, situat a l’extrem nord de la nau, s'hi troba la figura de Sant Isidre, la Verge Maria i la de Sant Macari amb les tres finestres vinilades amb l’escena de l’anunciació, el naixement i la visita dels tres reis. A l’extrem oposat de l’altar, l’any 1758 s’ha va construir el cor. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-1 | Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de Sant Marcari es troba situada dins l’antic terme del castell de Rubió. Actualment està dedicada a Sant Macari tot i que inicialment la seva advocació era a Sant Tiberi. Durant l’edat mitjana l’advocació de l’església també donava nom aquest sector de terme, anomenat Plana de Sant Tiberi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La primera notícia documental relacionada amb la capella data de l’any 1198, quan Pere Bertran de Rubió (castlà del castell de Rubió) juntament amb la seva esposa Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa. En aquest document apareixen citats els habitants de la Plana de Sant Tiberi. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>En una visita pastoral de l’any 1685 el Bisbe Pasqual de Vic fa constar que dins el terme parroquial de Santa Maria de Rubió hi ha la capella de Sant Tiberi del Plà o de Sant Macari. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la guerra civil un comitè d’anarquistes va destruir tots els elements de culte i l’altar de l’interior de la capella. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6260900,1.5507000 | 379271 | 4609277 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013113839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013114945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90042-20211013115113.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 2015 es va pintar l’interior de la capella. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 014.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|92|94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 90043 | Església de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | s. XI-XVII | Restaurat 2015-2016 | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere d’Ardesa es troba situada sota el puig de Sant Miquel, a la banda meridional del terme de Rubió. </span></span></span>Es tracta d’un edifici d’origen romànic d’una sola nau de planta rectangular, orientada d’est a oest, amb un absis semi-circular i la coberta en volta de canó. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Al frontis s’hi obre la portalada d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes i amb un contrafort a tocar del portal. A la façana de </span></span></span><span><span><span><span><span><span>tramuntana en destaca un portal d’arc de mig punt adovellat i actualment tapiat, que antigament donava accés a la zona de sagrera de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’absis, situat a l’extrem de llevant, s’hi obren tres finestres de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat i dues més, una situada al mur nord i una altra al mur oest. L’exterior està decorat amb tres sèries de dobles arcuacions cegues entre lesenes amb una alta solcada de base. La façana oposada a l’absis, a la part superior, s’hi obre una finestra d’arc de mig punt i hi sobresurt un petit campanar d’espadanya. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’interior, que fou restaurat juntament amb la coberta, en destaca la zona del presbiteri, amb l’altar, que alberga relíquies de Sant Antoni Maria Claret, Santa Joaquima de Vedruna i Sant Bernat des del 2014 i una reproducció de la imatge de Sant Pere de l’antic retaule que hi havia a l’església d’estil romànic. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Els paraments estan realitzats amb pedra de mida petita amb filades irregulars.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-2 | Muntanyeta de Sant Pere. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Sant Pere d’Ardesa es troba situada dins l’antic terme del castell d’Ardesa, el qual és documentat per primera vegada l’any 989. La primera documentació relacionada amb l’església és entre els anys 1025 i 1050, quan apareix en el llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L’any 1082 apareix esmentada novament en el testament de Bernat Ramon el qual deixa 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 es dotada i consagrada. A finals dels segle XIII – inicis del segle XIV deixa d’exercir funcions parroquials i passa a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVII s’hi van dur a terme algunes remodelacions tal i com es documenta en una visita del bisbe Antoni Pasqual de l’any 1685, el qual va manar reparar l’antiga coberta de fusta. Durant la guerra civil l’església va partir greus desperfectes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6346000,1.5809800 | 381809 | 4610180 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013110020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013110049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90043-20211013105855.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’actual campana, que ja pertanyia a l’església i que fou amagada durant la guerra, fou localitzada a Cal Tudó. Després de la restauració de l’església, a l’exterior s’hi ha col·locat un llibre on els visitants poden deixar anotacions. La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 042.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 90044 | Balma de Cal Perdiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-perdiu | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu, també coneguda com a balma de Marimon i Casulleres es troba situada en una zona boscosa i de fàcil accés sota Cal Perdiu. Es tracta d’una balma d’entre 2 m i 0,50 m d’alçada per 28 m de longitud i 5 m d’amplada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-3 | Cal Perdiu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Balma que servia d’amagatall dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6768800,1.5982500 | 383324 | 4614851 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90044-20211103103458.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Balma d’en Marimon i CasulleresLa fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 90045 | Llegenda de Marimon i Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-marimon-i-casulleres | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, A. (2017): Balmes encontrades. 14 caminades a balmes catalanes, 14 contes curts. Gràfiques Oller. Calaf. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda Marimon i Casulleres van ser dos bandolers carlins que participaren en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Un cop finalitzada la guerra no van fer front a la derrota i van continuar la seva pròpia guerra atemorint i robant a pagesos de la vila de Rubió, de la zona de la Panadella i de Santa Coloma de Queralt. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>S’amagaven a per les coves i boscos de la Serra de Rubió. Un dels successos més coneguts és l’assassinat de Martí Morera i el seu hereu Ramon prop de Sant Genís de Jorba. Arran d’això, les Esquadres Catalanes i advertits per les indicacions d’un confident va tenir la notícia que Marimon i Casulleres anirien a la festa Major de Rubió per atemptar contra l’alcalde. Sorpresos Marimon i Casulleres no van poder tornar el seu refugi i l’any 1941 els Mossos d'Esquadra van matar-los i els van enterrar sota un pi de la carretera dels Prats de Rei a Igualada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-4 | Balma de Cal Perdiu. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>La balma de Cal Perdiu havia estat refugi dels bandolers carlins Marimon i Casulleres. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6768800,1.5982500 | 383324 | 4614851 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1985 en la publicació “Els Vives de Rubió” l’autor narra aquesta història dels bandolers i revela que l’alcalde que volien assassinar era Ramon Vives Queralt, un avantpassat de la família Vives. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 90046 | Festa Major de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Marc (25 d’abril), ja que és en honor a Sant Marc. El dissabte a la nit hi ha ball a una sala de Ca l’Escolà i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Després de la missa, a l’exterior es fa un refrigeri. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-5 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20170618-wa0016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90046-img-20181112-wa0006.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament, cada any una casa diferent del nucli de Maçana paga els pans que es repartien el dia de la celebració. Actualment els pans els compra l’ajuntament i els reparteix, cada any, una casa diferent de Maçanes. Altres noms: Festa de la Primavera de Maçana | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90047 | Festa Major del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pla-de-rubio | XX | <p><span><span><span>La Festa Major del Pla de Rubió o també anomenada Festa de Sant Macari es celebra el dia 1 i 2 de gener, en honor al Patró del Pla de Rubió. El dia 1 a la tarda es fa ball al Local Social del Pla. El dia 2 es celebra la una missa solemne seguida d’un vermut i l’arribada del Patge Macari, el qual recull les cartes dels infants del nucli pels reis d’orient. </span></span></span></p> | 08185-6 | Capella de Sant Macari. Pla de Rubió | 41.6260700,1.5507300 | 379273 | 4609275 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-20190101193236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90047-dscn9574.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Festa de Sant MacariLa recollida de cartes es celebra des de l’any 2005 | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90048 | Trepitjador de la font de Clot de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trepitjador-de-la-font-de-clot-de-ca-lestruch | XIX-XX | Parts malmeses | <p><span><span><span><span><span><span><span>A toca de lla font de Clot de Ca l’Estruch es conserva un bloc de roca arenisca d’1 x 1,5 m amb la part superior excavada formant una petita cavitat amb una perforació circular en un dels laterals. Es tracta d’una base per trepitjar raïm. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-7 | Plana de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | 41.6189000,1.5769200 | 381442 | 4608443 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90048-img20211002120932.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90049 | Benedicció dels fruits del camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-dels-fruits-del-camp | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Benedicció dels fruits del camp es celebra el cap de setmana més proper a l’11 de setembre. Es beneeixen fruits del camp que han ofert les cases del municipi de Rubió a la missa celebrada a l’església de Santa Maria. Durant la missa també es fa la presentació del nou hereu i pubilla de l’any. Els fruits beneïts s’obsequien a la Llar del Sant Crist d’Igualada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-8 | Església Santa Maria de Rubió. Nucli del Castell de Rubió | 41.6441900,1.5698800 | 380902 | 4611260 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-dscn6694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-p1010706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90049-p1010754.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Algun any la festa de la benedicció dels fruits ha coincidit amb la festa de la Gent Gran on s’ha aprofitat per escollir i homenatjat la parella d’avis amb més edat del municipi. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90050 | Festa de Sant Martí de Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti-de-macana | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Festa Major de Sant Martí de Maçana es celebra el cap de setmana més proper a Sant Martí (11 de novembre). El dissabte es fa ball i el diumenge es celebra la missa solemne a l’església de Sant Martí de Maçana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-9 | Maçana | 41.6869600,1.6035800 | 383785 | 4615963 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90050-img-20191109-wa0005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Festa Major de la Tardor | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90051 | Goig en Honor de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l’Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>El goig és en honor a la Santa Maria venerada a l’església parroquial de Santa Maria de Rubió, patrona de Rubió de Ardesa. La lletra comença: ' Puig al Cel sou gran Senyora Y Mare del fill Eternal: De Rubió sou Patrona, Deslliuraunos de tot mal.' Aquest exemplar fou imprès a Igualada per Joaquim Abadal Estamper y Llibreter </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-10 | Rubió | <p><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 90052 | Cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | Arranjat i ampliat l’any 2007 | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat al nord. Està format per dues galeries porxades, una a l’est i una al sud. La galeria sud està obrada per pilars d’obra de secció quadrada que sostenen tres arcs de mig punt. La galeria est, construïda posteriorment, està realitzada amb pilars d’obra de secció quadrada que sostenen un coberta plana. Ambdues galeries resguarden quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides i pintades en ocre. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al centre del recinte hi ha un camí central limitat per xiprers que dona accés a un capella i a la galeria porxada de migdia. A la part central del camí hi ha una creu de l’any 1890. La capella, construïda l’any 1891, té una coberta interior realitzada amb dues voltes d’aresta enguixades amb una clau decorada </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn. El portal d’accés és d’arc rebaixat de pedra amb la data de 1891 a la dovella central. A la part superior s’hi obren dos òculs circulars separats per una cornisa amb dentellons. La porta de fusta del portal té la data inscrita amb l’any 1898. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’interior es conserva un altar d’estil barroc de fusta procedent de l’església de Santa Maria de Rubió, amb decoració pictòrica, amb una orla central amb els símbols de la clau i la fletxa que simbolitzen el martiri. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada amb una timpà de ciment amb dos àngels agenollats amb relleu, un amb un llibre i l’altre amb un rellotge de sorra. Al centre hi ha la inscripció: RECORDAT DE TAS POSTRIMERAS Y MAY PECARAS. Damunt hi ha una creu amb rajos solars i la data de 1901. Aquest relleu està envoltat per una sanefa amb rajols policromes i geomètrics d’estil modernista. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Als brancals de la porta, de pedra, hi ha gravat ANO MDCCC LXXXVII (1887). Damunt el timpà hi ha una creu de pedra que a causa de desgast no es possible llegir-ne la inscripció o data. El portal està tancat per una porta reixada de ferro forjat amb la inscripció: REQIESCAT IN PACE AMEN</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-11 | Nucli del Castell de Rubió | 41.6430100,1.5687400 | 380805 | 4611131 | 1891 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-20211013143312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90052-112.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 90053 | 1er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/1er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio | XV | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal dret del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb sis radis units per la part inferior per un quart de cercle. Al costat esquerre d’aquesta mateixa pedra s’hi dibuixa una creu amb peanya triangular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-12 | Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió | 41.6441600,1.5698000 | 380895 | 4611257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121800.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1145 | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90054 | 2on. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/2on-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio | XV | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal esquerra del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb un gnòmon horitzontal del qual surten deu radis assenyalats amb números romans del 8 al 5: VIII, IX, X, XI, XII, I, II, III, IIII, IIIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>Aquesta mateixa grafia de numeració es troba documentada al rellotge de sol de Bujedo i al rellotge de sol de Santo Tomás de Haro datats de l’any 1438 i 1500 respectivament.</span></span></span></p> | 08185-13 | Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió | 41.6441600,1.5698000 | 380895 | 4611257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90054-130.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1144 | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90055 | 3er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/3er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de tipus vertical situat a la façana de migjorn de l’església de Santa Maria de Rubió. Es tracta d’una peça quadrada amb un gnòmon de vareta simple del qual li surten vuit radis amb numeració amb xifres romans de 8 a 3. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-14 | Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió | 41.6441600,1.5698000 | 380895 | 4611257 | 1989 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-141.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1143 | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90056 | Refrany geogràfic I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | No es recorda | <p><span><span><span>Antigament a Rubió es deia el següents refrany: “ Si Artesa fou enfonsada, Foradada fóra platejada, i Rubió sobredaurat'</span></span></span></p> | 08185-15 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 90058 | Capvespre a Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capvespre-a-sant-pere-dardesa | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El capvespre de Sant Pere d’Ardesa es celebra el cap de setmana més proper a Sant Pere (29 de juny). Consisteix en la pujada a peu des del Pla de Rubió fins a l’església de Sant Pere. Un cop a l’església es celebra una missa seguida d’un concert. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-16 | Sant Pere d’Ardesa. Pla de Rubió | 41.6346100,1.5810300 | 381813 | 4610181 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90058-160.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 90084 | Festa Major de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rubio | XX | <p><span><span><span>La Festa Major de Rubió es celebra el cap de setmana més proper a la festa de l’Ascensió de la Verge Maria (finals de maig principi de juny). El dissabte a la tarda hi ha activitats pel jovent i cercavila amb els capgrossos i la cuca de Rubió. Al vespre hi ha espectacle o ball i bingo. El diumenge hi ha una fira al carrer de l’Ajuntament i es celebra la missa solemne a l’església de Santa Maria de Rubió on es beneeixen els panets que posteriorment es reparteixen entre els assistents. Un cop finalitzada la missa, a la plaça de l’Ajuntament, hi ha un espectacle. Durant tot el cap de setmana hi ha l’exposició del concurs de pintura o fotografia, segons l’any</span></span></span></p> | 08185-17 | Nucli Castell de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-17_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90084-170.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 90085 | Aixopluc de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta rectangular construït amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-18 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226100,1.5421700 | 378554 | 4608903 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90085-181.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90086 | Barraca dels camps de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-la-solana-de-cal-torra | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est amb la coberta en volta de canó. Conserva una petita part de ràfec de lloses planes a la banda de llevant. Al costat oest del portal d’accés s’hi adossa part d’unes escales que donaven accés a la terrassa superior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-19 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6238000,1.5432800 | 378648 | 4609033 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90086-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90087 | Barraca de la Solana de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-de-cal-torra-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | La part posterior de la volta està enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un mur de feixa de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat a l’est amb la coberta en volta de canó. Conserva part del ràfec construït amb lloses planes. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-20 | Solana de Cal Torra. Sud-oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6246800,1.5424000 | 378577 | 4609132 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90087-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90088 | Barraca de la vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Parts enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, situada a la banda est, s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb la coberta en volta de canó. Adossat al mur del fons es conserva un banc corregut de pedra i al mur de llevant s’hi obre una finestra tipus espitllera. A la banda de ponent s’hi adossa la segona barraca, de dimensions més reduïdes. S’hi accedeix per un portal de llinda planta amb la coberta en forma de volta de canó. Al fons s’hi conserva part d’una antiga menjadora realitzada en pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-21 | La vinya del Pere Xic. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6207400,1.5719100 | 381028 | 4608654 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90089 | Barraca del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, al mur de tramuntana, s’hi obren dos cocons i una fornícula i a l’angle sud-est s’hi conserva un abeurador o pica refet amb ciment. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-22 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262400,1.5764700 | 381418 | 4609258 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90091 | Barraca a l'est de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Tot cobert de vegetació. No es pot accedir a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-23 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6257500,1.5771800 | 381476 | 4609203 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90092 | Barraca de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Malmesa la paret est | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part del ràfec de lloses planes. A la paret de tramuntana hi ha un fornícula i un cocó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-24 | Turó de l’Estruch. A l’est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6271700,1.5784000 | 381580 | 4609359 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90092-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90097 | Barraca de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Falta part de la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda plana orientar al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva diverses fornícules</span></span></span></p> | 08185-25 | Bosc de Lloredella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172300,1.5657600 | 380509 | 4608273 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90097-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90098 | Barraca del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en volta de canó de pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt de pedra orientat al nord-oest. Posteriorment és reduït amb la construcció d’un mur de maons.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-26 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197900,1.5679700 | 380698 | 4608554 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90098-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90099 | Barraca del camí del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior té dues finestres tipus espitllera i una fornícula. Conserva part del ràfec de lloses planes. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-27 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6172000,1.5645600 | 380409 | 4608271 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90099-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90100 | Barraca al nord del bosc de Llordella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-bosc-de-llordella | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malmesa part de la coberta | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes. A l’interior, al mur de tramuntana, conserva una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-28 | Bosc de Llordella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6191000,1.5633700 | 380313 | 4608483 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90100-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90102 | Barraca camps dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-dels-plans-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula tancada amb clau de cúpula i amb molt bon estat de conservació. A l’exterior conserva part del ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-29 | Bosc de Llodella. Plans d’Ardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6146700,1.5610500 | 380112 | 4607995 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90102-29-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90103 | Barraca davant la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior conserva una finestra tipus espitllera i un cocó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-30 | Vinya del Pere Xic. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></p> | 41.6213200,1.5744800 | 381243 | 4608715 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90103-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90104 | Barraca al nord de la Vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. El bancal esquerra de la porta ha estat refet amb maons lligats amb ciment. La coberta és en forma de falsa cúpula amb la part superior malmesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-31 | Vinya del Pere Xic. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227300,1.5745900 | 381255 | 4608871 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90104-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90106 | Barraca al sud de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta totalment de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-32 | Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6224700,1.5763500 | 381401 | 4608840 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90106-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90106-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90108 | Barraca dels camps de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-camps-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb pedra i ciment. S’hi accedeix per un portal amb llinda plana de biga de fusta amb els brancals remarcats amb maons orientada al sud-est. La coberta és a una vessant realitzada mitjançant bigues de fusta, llates i rajols. A l’interior es conserven dues menjadores d’obra i dues finestres tipus espitllera. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-33 | Vinya del Pere Xic. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6231400,1.5761400 | 381385 | 4608914 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90108-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90109 | Barraca al sud de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de parets enderrocades | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est amb la coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></p> | 08185-34 | Plana de Ca l’Estruch. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6197000,1.5753300 | 381311 | 4608534 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90109-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90110 | Barraca del camí a Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-a-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | A la part posterior hi ha un petit enderroc | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Adossat a la banda esquerra hi ha les restes d’un paravent </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-35 | Vinya del Pere Xic. Sud-est dels Plans de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6202800,1.5786900 | 381592 | 4608593 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90110-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90111 | Barraca a l'oest de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta era en volta de canó de pedra, actualment enderrocada a l’interior de la barraca. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-36 | Sud-est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6206600,1.5780200 | 381537 | 4608636 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90111-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90112 | Barraca davant de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-37 | Turó de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6239100,1.5825600 | 381921 | 4608991 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90112-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90113 | Barraca del bosc de la Muntanya de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-muntanya-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TERESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc al mur posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada per la banda de llevant a un marge de feixa. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-38 | Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6258300,1.5830600 | 381966 | 4609204 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90113-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90113-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90113-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90114 | Barraca al turó de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-turo-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-39 | Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6254200,1.5814500 | 381831 | 4609160 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90114-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90115 | Barraca del camí del Turó de Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-turo-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada en una marge de feixa de pedra. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes i una xemeneia situada a la banda dreta de la porta d’accés. A l’interior conserva dos covetes o armaris frescals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-40 | Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262000,1.5810800 | 381802 | 4609247 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90116 | Barraca Muntanya de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-muntanya-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc a la part posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-41 | Muntanya de Cal Vives. Est de Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6273300,1.5822600 | 381902 | 4609371 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90116-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90117 | Barraca prop de la Muntanya de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-muntanya-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca composta formada per dues estances de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. L’accés principal, situat a la façana de migjorn, és de llinda plana. Les dues estances es comuniquen per una porta interior, de llinda plana, situada a la paret interior de llevant. A la paret del fons de l’estança principal s’hi obre un passadís que dona pas a una estança de reduïdes dimensions. A l’interior es conserva una fornícula oberta al mur de ponent. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part del ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-42 | Muntanyes de Cal Vives. Est dels Plans de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6278200,1.5805900 | 381764 | 4609428 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90117-42-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90118 | Barraca al sud de l'Obaga de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-lobaga-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est, el qual està en part tapiat. La coberta en volta de canó, està completament enderrocada però conserva part de l’arrencament de la volta. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-43 | Est de Can Briançó. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6282900,1.5778800 | 381539 | 4609484 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90118-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90118-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90118-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/