Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90120 | Jaciment arqueològic de l’Obaga de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lobaga-de-ca-lestruch | XII-XV | Es desconeix l'estat de conservació. No s'ha realitzat cap intervenció | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment arqueològic situat a tocar de la Barraca de Ca l’Estruch 9, en una zona boscosa. Durant la prospecció es va localitzar un nivell d’enderroc de pedra arenisca, restes muraries i algun fragment de ceràmica de cocció reduïda</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-44 | Obaga de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | 41.6282500,1.5778600 | 381537 | 4609479 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90120-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90120-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90121 | Mirador del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-cementiri | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El mirador del cementiri de Rubió es troba situat a l’esplanada de darrera del cementiri, al sud del nucli del Castell de Rubió. Des d’aquest punt hi ha una visió de les Serres de Miralles-Queralt i de la Serra d’Ancosa</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-45 | Cementiri de Rubió. Nucli del Castell de Rubió | 41.6428400,1.5683700 | 380774 | 4611112 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90121-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90121-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 003.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90122 | Fons documental de Rubió a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-corona-darago | <p> </p> <p> </p> | XVI-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental d’11 documents que fan referència al municipi de Rubió dividits en 4 seccions: secció del Real Patrimonio (3 documents entre dels anys 1602, 1619 i 1715); secció de la Real Audiencia (8 documents dels anys 1646, 1670, 1682, 1695, 1705, 1735, 1792 i 1818); Fondos notariales de Igualada (2 document dels anys 1593 i 1809) i del Consejo de Aragón (1 document de l’any 1650)</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-46 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90125 | Fons documental de Rubió a l’Arxiu Històric Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-rubio-a-larxiu-historic-nacional | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental d’1 document que fa referència al municipi de Rubió classificat dins la secció de Causes Generals i concretament de la Fiscalía del Tribunal Supremo de l'any 1940</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-47 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques).</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 1940 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 90126 | Dipòsit d’aigua prop de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-prop-de-brianco | XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span>Dipòsit d’aigua excavat al sediment geològic d’1,5 m de diàmetre i aproximadament de 2m de profunditat visible. La part inferior del dipòsit està revestida amb ciment i la part superior construïda amb pedra lligada amb ciment creant una coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08185-48 | Zona del Turó de Ca l’Estruc. Est del Pla de Rubió | 41.6262300,1.5765900 | 381428 | 4609257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90126-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90127 | Llegenda de l’escut de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lescut-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca d’Anoia. Igualada</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat es recull en un llibre de llegendes de l'Anoia, ja major part de la població no la coneix. | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, el Castell de Rubió s’alça en un dels indrets més elevats de la comarca de l’Anoia. En temps de Reconquesta, els sarraïns creien que el castell de Rubió era una fortalesa molt ben situada amb un gran emplaçament estratègic. A més de parlar del castell de Rubió com una fortalesa inexpugnable també es parlava de la gran bellesa de la filla del senyor del castell de Rubió. La descripció de la bellesa de la filla del senyor de Rubió va arribar a oïdes d’un cabdill sarraí. Per tal de comprovar si era certa la seva bellesa és va disfressar de camperol amb la finalitat d’endinsar-se a terres cristianes. En veure-la va quedar encisat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Dies després el cabdill sarraí va tornar al seu campament. No obstant, no podia oblidar la bellesa de la filla del senyor de Rubió. Per aquesta raó, va dirigir-se a Rubió amb les seves tropes per vorejar el castell. La gent de les masies va refugiar-se dins la fortalesa a l’espera de l’atac dels sarraïns. Així va passar la primera nit, a l’espera de l’atac. No obstant, l’endemà el cabdill sarraí va enviar un emissari a parlamentar amb el senyor del castell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’emissari li va comunicar que el cabdill sarraí no pensava atacar la fortalesa, ja que la considerava invencible. Malgrat això si que pensava vèncer-la per altres mitjans, atès que no aixecaria el setge i la falta d’aliments i recursos li faria prendre la decisió. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Davant això, el senyor de Rubió li respongué a l’emissari que davant això no tenia intenció de rendir-se, que podrien resistir més del que s’imaginen. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Amb aquesta situació van passar dies... Les tropes sarraïnes no es movien del seu lloc i això desesperava al senyor de Rubió. No obstant, el cabdill sarraí si que es movia entre les bardisses ja que estava desesperat per contemplar la donzella de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Després d’uns dies de setge, finalment el cabdill es va presentar davant el Baró de Rubió per comunicar-li, presencialment, l’amor que sentia vers la seva filla i li va demanar la mà per poder casar-se amb ella. Si li concedia la mà tindria un aliat per sempre i aixecaria el setge del castell. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El Baró contestar que necessitava un dia per poder prendre la millor decisió i que a la posta de sol tindria una resposta. La donzella va prendre partit en la decisió i l’endemà, va agafar amb la mà dreta un tallant i, posant l’esquerra sobre un piló, d’un sol cop se la va tallar. La va col·locar en una arqueta de plata i la va fer portar al cabdill per un ballester. En el moment d’entregar-li al cabdill el ballester li va comunicar que aquí hi havia la mà de la donzella i tal i com havia promès havia d’aixecar el setge al castell. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-49 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90127-49.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aquesta llegenda explica l’antic escut de la vila de Rubió, on en un quarter hi figura una mà femenina i en l’altre dues mitges llunes posades cap per avall. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90128 | La serp que guardava el tresor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-que-guardava-el-tresor | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | No es coneix | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, a l’entorn de ca l’Ibanyez, a la zona de Maçana, s’hi amaga una enorme serp de color verd que guarda una càrrega d’or embolicada amb una pell de bou. Tot i que ningú no ha trobat mai el tresor, molts afirmen haver vist l’enorme serp arrossegant-se per la riera. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-50 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90128-501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90128-502.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90129 | La torre del castell i el cabrit d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-castell-i-el-cabrit-dor | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017): Llegendes de l’Anoia. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | No es coneix | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda un túnel misteriós travessava la torre del castell on es diu que s’hi amagava un tresor, un cabrit d’or. No obstant, ningú no ha pogut arribar mai al fons del túnel, ja que quan s’endinsen uns metres les llums s’apaguen. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-51 | Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90129-51.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90130 | Creu del cementiri de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>El cementiri de Rubió es troba situat al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, al nucli del Castell de Rubió. Al centre del recinte hi ha un camí central amb una creu de pedra. Creu llatina amb una figura de la verge amb alt relleu. La creu se sosté directament sobre el fust, llis i de secció octogonal. Aquest es recolza damunt una base de secció octogonal amb la data inscrita de 1890 que descansa sobre una base circular. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-52 | Cementiri de Rubió. | <p><span><span><span>Aquesta creu fou objecte de les destrosses ocasionades durant l’escamot anarquista que entrar a Rubió el 25 de juliol de 1936 amb l’objectiu de destruir els elements de culte. Segons consta, la creu fou destruïda. Les peces del fust, després de ser tirades per terra, van ser amagades pels veïns de Rubió.</span></span></span></p> | 380809 | 461134 | 1890 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90130-52-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 002.CA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90131 | Capgrossos de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-rubio | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Els capgrossos de Rubió el formen tres figueres: un tomàquet, una gota d’aigua i un sol. Tots els capgrossos es van dur a terme a partir d’un taller per jovent organitzat per l’ajuntament de Rubió l’any 2012. Els vestits van ser elaborats pels propis veïns del municipi. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Anualment participen a la Festa Major de Rubió juntament amb la cuca de Rubió. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-53 | Ajuntament de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 2012 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90131-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90131-53-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Els capgrossos els porten el jovent del municipi. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90132 | Cuca de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-de-rubio | XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La cuca de Rubió es va realitzar a partir d’un grup de voluntaris per complementar els capgrossos. El cos, format a partir de roba de diversos colors que permet ser portada per un grup d’entre cinc i sis portadors. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Anualment participa a la Festa Major de Rubió juntament amb els capgrossos de Rubió. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-54 | Ajuntament de Rubió | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 2017 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90132-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90132-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90133 | Font de Clot de Ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-de-ca-lestruch | XIX-XX | Part enderrocada i coberta de vegetació | <p><span><span><span>La font de clot de Ca l’Estruch es troba situada a la Plana de Ca l’Estruch. Es tracta d’una estructura de planta circular excavada a la roca natural i alçada amb pedra i morter amb la coberta en volta de canó amb unes escales d’accés cobertes per l’enderroc de la pròpia coberta. A poca distància de la font hi ha un pica picada en un sol bloc de pedra. </span></span></span></p> | 08185-55 | Plana de Ca l’Estruch. Est dels Plans de Rubió | 41.6189600,1.5767500 | 381428 | 4608449 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90133-55-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90134 | Necròpolis de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XVIII | Desconegut. No sa realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span>A la banda de tramuntana de l’església de Sant Pere d’Ardesa s’hi troba una zona erma i coberta de vegetació que acull l’antiga necròpolis de l’església. En aquest àmbit s’ha documentat una estela discoïdal decorada amb una creu en relleu. Aquest tipus d’element era emprat per senyalitzat inhumacions a la zona del cementiri i a Catalunya presenten una cronologia d’ús molt àmplia, que oscil·la des del segle XIII fins el segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-56 | Muntanyeta de Sant Pere. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Sant Pere d’Ardesa es troba situada dins l’antic terme del castell d’Ardesa, el qual és documentat per primera vegada l’any 989. La primera documentació relacionada amb l’església és de l’any 1082 en el testament de Bernat Ramon el qual deixa 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 és dotada i consagrada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Inicialment va tenir funcions parroquials tal i com es constata en una llista parroquial del Bisbat de Vic d’entre els anys 1025 i 1050. A finals dels segle XIII – inicis del segle XIV deixa d’exercir funcions parroquials i passa a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6346900,1.5810000 | 381811 | 4610190 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90134-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90134-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90134-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Durant l’edat mitjana l’entorn de les esglésies era emprat l’espai protegir com a sagrera era utilitzat com a zona de necròpolis. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 90156 | Església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A (coord). (2007): Església de Santa Maria de Rubió: memòria d’arqueologia i història. Col·lecció Documents de treball. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | X-XII | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Maria de Rubió és troba situada a l’actual nucli del Castell de Rubió. L’edifici data del segle XIV malgrat que conserva elements d’estil romànic que formaven part de l’església primigènia. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La intervenció arqueològica duta a terme per la Diputació de Barcelona a l’interior de l’església va posar al descobert una ocupació humana d’època alt medieval arran de la troballa de nombroses sitges excavades al subsol amortitzades al segle X per la presència de fragments ceràmics d’aquesta cronologia al seu interior. D’època posterior, es documenten noves sitges que foren amortitzades ja al segle XI i que seccionen les sitges anteriors; sitges que foren abandonades amb a construcció de l’església romànica, que posteriorment fou absorbida per l’església d’estil gòtic. Les excavacions també van permetre documentar part de perímetre del temple romànic. Entre el mur perimetral nord de l’església romànica i el mur nord de l’església gòtica es van conservar tombes de l’antiga sagrera que envoltava el temple romànic. Es tracta principalment de tombes infantils de planta el·lipsoïdal </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-57 | Església Santa Maria de Rubió. Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La intervenció arqueològica realitzada l’any 1986 per restaurar i arranjar l’església de Santa Maria van posar al descobert vestigis d’una ocupació humana anterior a l’arribada comtal. La intervenció fou a càrrec de la Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90156-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90156-57-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90156-57-4.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 002.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90157 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Hi ha algunes zones deteriorades | <p><span><span><span><span><span><span>Can Palomas és una masia d’origen modern i consolidada en època contemporània. Es troba situada en un lloc estratègic i de gran control visual de l’entorn de Maçana. Actualment manté l’estructura volumètrica inicial del segle XVII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El mas està format per dos volums annexos construïts amb pocs anys de diferència. El cos primigeni és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obra un portal d’arc de mig punt adovellat amb la data 1601 gravada a la dovella clau i a nivell del primer pis, col·locada simètricament amb la portalada hi ha un finestral amb llinda de pedra decorada amb un arc conopial amb una creu central amb un ampit motllurat. Adossat aquest cos, per la banda de llevant, l’any 1614 s’hi va annexar un segon volum en forma de L invertida que envolta el cos principal. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants i adaptant-se a la topografia del terreny. La façana principal, també orientada a migdia, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb l’any 1614 gravat a la dovella clau. A nivell del primer pis s’obren tres finestres i una a l’alçada de les golfes que conserva l’ampit de pedra. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, a la façana de ponent del cos primigeni s’hi van edificar dos coberts davant de l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Davant la façana de migdia hi ha les conilleres, un volum de reduïdes dimensions amb la coberta a una vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-58 | Camps d’en Palomes. Maçana | 41.6626500,1.6043400 | 383805 | 4613263 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90157-58-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 038.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90158 | Església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-maria-de-rubio-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1999): Catalunya Romànica. Guies Comarcals. L’Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l’Anoia. Pòrtic. Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l’Anoia. Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i la Veu de l’Anoia. Codorniu Arts Gràfiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A (coord). (2007): Església de Santa Maria de Rubió: memòria d’arqueologia i història. Col·lecció Documents de treball. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | Restaurada per la Diputació de Barcelona entre els anys 1985 i 1986. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Maria de Rubió és troba situada a l’actual nucli del Castell de Rubió. L’edifici data de finals del segle XIIl - inici segle XIV malgrat que conserva elements de tradició romànica, principalment integrats en la portalada de la façana de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici consta d’una sola nau, de planta rectangular, amb la capçalera recta i amb la coberta amb dues voltes de creueria amb les claus de volta decorades i l’arc toral central descansa sobre mènsules amb la imatge heràldica dels Castellolí. Per l’exterior la coberta es transitable limitada per murets amb finestres espitlleres per la defensa. A cada lateral hi ha dues capelles entre els contraforts obertes mitjançant arcs apuntats (aquestes van ser construïdes durant el segle XVI). A la banda de tramuntana i al costat d’una de les capelles s’hi obre una porta que dona accés a la sagristia, antigament espai de comunicació entre l’església i la rectoria. El presbiteri, situat a l’extrem de llevant, fou ampliat amb la construcció d’un graó més a mitjans del segle XVII. D’aquest espai en destaca el retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu, i que representa episodis de la vida de Maria, dins el tipus anomenat dels set goigs, i la predel·la dedicada a escenes de la Passió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat oposat del presbiteri hi ha el cor, construït al segle XVI, el qual descansa damunt d’un arc carpanell i una volta de creueria estrellada amb cinc claus de volta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment l’església està pavimentada amb lloses de pedra sorrenca on s’hi aprecien dues lloses sepulcrals i una llosa amb d’inscripció “enllosada 1737 i Enllosada de nou 1989”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Exteriorment l’església té aspecte de fortalesa a causa dels merlets construïts damunt dels cinc contraforts, situats a la façana nord i sud, juntament amb el campanar, de planta quadrada tipus torre, situat a l’extrem sud-oest. A la façana sud i est hi ha dues finestres gòtiques amb mainell, traceria i guardapols i a la façana oest hi ha un òcul amb vidriera col·locada l’any 1988. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’església té dos portals d’accés. El portal de la façana de tramunta, d’estil romànic, format per tres arquivoltes que emmarquen un arc de mig punt adovellat. L’arc descansa sobre impostes, les dues arquivoltes centrals, decorades amb motius geomètrics, damunt de capitells i l’exterior sobre mènsules. Aquests elements estan decorats amb motius vegetals i animals. Damunt del portal hi ha l’escut dels Castellolí. El portal de migdia de composició més simple està format per un arc de mig punt adovellat, amb un bordó a l’intradós i una arquivolta que retorna a l’importa. Al costat del portal hi ha un banc corregut amb una pedra reaprofitada amb la data de 1621, que podria correspondre a una dovella de l’antic portal que comunicava la rectoria amb l’església i una llinda amb l’any 1738 gravat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de carreus amb filades regulars rejuntades amb argamassa. A la façana de migdia, en destaca una pedra reaprofitada als l’any 1626 acompanyada d’una inscripció.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-59 | Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>La primera referència en relació l’església de Santa Maria data de l’any 1082 , en el testament de Bernat Ramon, el qual deixa 10 unces d’or per Santa Maria de Rubió. Malgrat aquest fet, la seva existència es coneix des dels anys 1025 i 1050 atès que apareix en els llistats parroquials del Bisbat de Vic amb el nom de “Rubiono”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’església de Santa Maria de Rubió a més d’exercir funcions religioses també va exercir funcions defensives formant part del sistema defensiu juntament amb el castell pel costat sud. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’actual temple es va edificar l’últim quart del segle XIII per petició dels Castellolí que l’any 1308 ja estan documentats com a senyors del castell de Rubió i feudataris dels Cardona. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Segons consta en la documentació, l’any 1568 es van dur a terme obres de remodelació a la coberta de l’església degut a problemes amb el drenatge de les aigües. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVI també es van dur obres de remodelació i de nova construcció. L’any 1590 es va contractar a Joan Torra (fuster) per dur a terme un retaule de fusta per l’altar de Sant Joan i l’any 1959 un nou sagrari. L’any 1593, a càrrec de Miquel Novell, es va construir la zona del cor. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1626 es va edificar la capella dedicada a Sant Isidre i durant el segle XVII també es va reformar el presbiteri, eixamplant-lo amb un nou graó. Al segle XVIII s’instal·là un nou paviment de lloses, tal i com consta en una de les lloses “enllosada 1737” i l’any 1738 es va construir la sagristia que ha arribat a l’actualitat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90158-59-5.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La intervenció arqueològica realitzada l’any 1986 per restaurar i arranjar l’edifici van posar al descobert restes de l’església primigènia d’estil romànic datada de mitjans del segle XI. Fitxa 002.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 90159 | Retaule gòtic de Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-gotic-de-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AINAUD, J. (1949): El retaule de Rubió dintre la pintura catalana del segle XIV a Miscellanea Aqualatensia, núm. 1. Igualada. Centres d’estudis Comarcals de l’Anoia. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ALCOY, R. (2006): El mestre de Santa Maria de Rubió. Una personalitat enigmàtica del gòtic català a Revista d’Igualada. Núm. 22. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MARIMON, L. (1985): Rubió i el seu retaule: una gran obra d’art a la nostra comarca. Fira de setembre, Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></p> | XIII | Restaurat | <p><span><span><span><span><span><span>El Retaule de Rubió, conservat “in situ” a l’església de Santa Maria de Rubió és d’estil gòtic i fou pintat amb pintura a tremp sobre fusta durant l’últim quart del segle XIV pel Mestre de Rubió. Es tracta d’una obra dedicada a la Mare de Déu, que combina els goigs de Maria i les penalitats de Crist i al cicle de la Passió. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El retaule està estructurat amb un cos central i dos brancals finalitzats amb un pinacle. Aquests cossos estan separats entre si per quatre muntants finalitats amb un pinacle daurat en forma de fletxa. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al cos central està precedit per la coronació de la Mare de Déu com a representació essencial amb el calvari al damunt. Els cossos laterals s’hi representen escenes vinculades al goig de la Mare de Déu i a la divinitat de Crist; així s’hi representa la Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, la Resurrecció, l’Ascensió i la Pentecosta (ordenats de dalt a baix i d’esquerra a dreta). Els muntants que separen els cossos principals hi ha representat els apòstols i profetes que associen l’Antiga Llei amb la Nova, alguns d’ells amb atributs que permeten la seva identificació, com Sant Pere amb les claus </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La predel·la, situada a la part inferior del retaule, explica escenes associades a la Passió i relacionades també amb el dolor de la Mare i a la humanitat de Crist. Les escenes representen l’oració a l’hort, el petó de Judes, Jesús davant els Caifàs, la flagel·lació, Jesús camí cap el Calvari i finalment la Pietat (ordenats d’esquerra a dreta). </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-60 | Església de Santa Maria de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>El retaule fou pintat pel Mestre de Rubió per encàrrec de la família Boixadors entre els anys 1275 i 1300, quan era senyora de Rubió Francesca de Timor, que va contraure matrimoni amb Berenguer de Boixadors. Per aquesta raó, els escuts que recorren el guardapols, una cérvola d’argent sobre fons de gules, es pot relacionar amb l’escut de la nissaga Timor-Boixadors. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El Mestre de Rubió és un pintor anònim català molt influenciat per l’estil italigòtic. La marcada influència d’estil italià fa pensar que hagués estat format a Barcelona a redós del taller dels germans Serra, tot i que també s’ha relacionat el mestre de Rubió directament amb el taller del pintor Ramon Destorrents. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>El juliol de 1936, amb l’arribada de la Guerra Civil, membres de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, es van dirigir a Rubió i van desmuntar el retaule traslladant-lo a Igualada i amagant-lo a les golfes de l’Ateneu. L’any 1939 el retaule va passar a la custòdia del “Servicio de Recuperación Artística Nacional”. L’any 1944 a petició de l’alcalde i el rector es va sol·licitar a la Diputació de Barcelona una subvenció per restaurar-lo. Entre els anys 1944 i 1946 es va dur a terme sota la direcció del Sr. Grau. L’any 1994-1995 es va dur a terme una nova restauració i l’any 2012 una nova neteja i consolidació. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 1275-1300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90159-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90159-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90159-60-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El retaule fou netejat i restaurat “in situ” entre els anys 1986 i 1989 per l’SPAL. L’any 1995 el retaule fou desmuntat i restaurat al Taller Asturiol de Barcelona. Durant les obres de restauració és va fer una còpia de la Predel·la amb les escenes de la passió que és la que es pot contemplar junt al Retaule. L’original es troba al Museu Episcopal de Vic. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 90160 | Pica Baptismal de Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A (coord). (2007): Església de Santa Maria de Rubió: memòria d’arqueologia i història. Col·lecció Documents de treball. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal situada a l’interior de l’església de Santa Maria de Rubió. Pica en forma de vas semiesfèric decorada amb gallons. La part superior està delimitada per dos bordons que l‘envolten. La pica s’assenta damunt d’un fust llis.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-61 | Església de Santa Maria de Rubió | 41.6441800,1.5697700 | 380893 | 4611259 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90160-61-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 90161 | Barraca de Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-pastor | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada.</p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un antic mur de feixa. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i li manca la pedra cobertora. </span></span></span></p> | 08185-62 | Serra Rodona. Est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6473900,1.5761500 | 381430 | 4611607 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90161-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90161-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90161-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90162 | Barraca del Camí del Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-guixa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal es trobava orientat al sud-est.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-63 | Solana de Cal Guixà. Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6285200,1.5574300 | 379836 | 4609538 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90162-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90162-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90162-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90163 | Barraca de Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa-4 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud-est. La coberta és en forma de volta de canó de pedra. A l’interior, al fons a l’esquerra, conserva la xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-64 | Les Marrinxes. Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6337300,1.5643700 | 380424 | 4610106 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90163-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90163-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90163-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90164 | Barraca de la Marrinxa de Cal Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-marrinxa-de-cal-guixa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al nord. La coberta és en forma de volta de canó de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-65 | Marrinxa de Cal Guixà | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6382100,1.5727300 | 381128 | 4610592 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90164-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90164-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90164-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90165 | Barraca de la Marriuxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-marriuxa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord. La coberta tot i estar enderrocada conserva un arrencament de volta de canó de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-66 | Marrinxa de Cal Guixà | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6381600,1.5728400 | 381137 | 4610587 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90165-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90165-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90165-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90166 | Barraca dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-dardesa-0 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, a la banda esquerra de l’entrada hi ha una xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-67 | Plans d’Ardesa. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6239300,1.5642600 | 380396 | 4609018 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90167 | Barraca de la vall de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vall-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al sud. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Per l’exterior, conserva en alguna zona el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-68 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6310900,1.5851500 | 382150 | 4609785 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90167-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90167-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90167-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90168 | Barraca del camí de la vall de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-vall-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al sud. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha dues fornícules i al costat dret de l’entrada un foc a terra raconer amb xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-69 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6314600,1.5848600 | 382126 | 4609826 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90168-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90168-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90168-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90169 | Barraca dels boscos de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La part posterior enderrocada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al sud. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></p> | 08185-70 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6321100,1.5832800 | 381996 | 4609900 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90169-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90169-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90169-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90170 | Barraca al sud de la muntanya de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-la-muntanya-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat a l’est. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha quatre fornícules o armaris baixos i tres a mitja alçada de paret. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-71 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6311100,1.5821500 | 381900 | 4609791 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90175 | Barraca de Cal Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-72 | Riera d’Ardesa. Nord de Cal Vives | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6271000,1.5882500 | 382401 | 4609337 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90175-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90175-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90176 | Barraca la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-boiga | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud-est. La coberta es troba totalment enderrocada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-73 | La Boïga. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6187800,1.5887600 | 382428 | 4608413 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90176-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90176-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90177 | Barraca dels boscos la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-la-boiga | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-74 | La Boïga. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6206900,1.5864300 | 382237 | 4608628 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90177-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90178 | Barraca de la Solella de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solella-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud, tot i que es troba completament cobert de vegetació. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-75 | Solella de Cal Benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6325600,1.5898400 | 382543 | 4609941 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90178-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90178-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90178-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90179 | Barraca dels boscos de la Solella de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-de-la-solella-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada per l’exterior i circular per l’interior, de 4,5 m de diàmetre, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior hi ha tres fornícules. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-76 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6381700,1.5947400 | 382961 | 4610558 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90179-76-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90180 | Barraca a la Serra de les Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-serra-de-les-maioles | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior s’hi conserven dues fornícules. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-77 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6372800,1.5939900 | 382897 | 4610460 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90180-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90180-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90180-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90181 | Barraca de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-78 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6356600,1.5940600 | 382900 | 4610280 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90182 | Barraca a l'est de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est, malgrat la llinda ha caigut. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-79 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6365400,1.5924900 | 382771 | 4610380 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90182-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90182-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90182-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90183 | Barraca al nord de Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-can-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó i una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-80 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6357100,1.5914200 | 382680 | 4610289 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90183-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90183-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90184 | Aixopluc prop de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-prop-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TERESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la part posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc de reduïdes dimensions i de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-81 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6360300,1.5907000 | 382621 | 4610326 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90184-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90185 | Barraca al nord de la Solella de Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-solella-de-can-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó i dos fornícules. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-82 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6380000,1.5934800 | 382856 | 4610540 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90185-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90185-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90185-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90186 | Barraca al nord de Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-casulleres | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha un cocó i una fornícula.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-83 | Nord-est de Casulleres. Nord-est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6393500,1.5898700 | 382558 | 4610695 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90186-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90186-83-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90186-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90187 | Barraca prop de la riera d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-riera-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la part posterior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha un cocó i dues fornícula.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-84 | Nord-est de Casulleres. Nord-est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6387700,1.5906800 | 382624 | 4610630 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90187-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90187-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90187-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90188 | Barraca del Pla del Rabasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-rabasser | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroca per la façana d’accés | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Malgrat que la façana on s’ubicaria la porta d’accés es troba enderrocada, aquesta estava orientada al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-85 | Pla del Rabasser. Est de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6485000,1.5962200 | 383103 | 4611703 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90188-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90188-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90188-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90189 | Barraca prop de Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-jaume | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta de pedres en volta de canó. L’accés, orientat a migdia, és en forma d’arc de mig punt. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-86 | Les Gotanyes. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6287800,1.5466400 | 378938 | 4609582 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90189-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90189-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90189-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90190 | Barraca Les Gotanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-gotanyes | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta circular adossada a un marge de pedra i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-87 | Les Gotanyes. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6311600,1.5439000 | 378714 | 4609850 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90190-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90190-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90190-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90191 | Barraca de Serra Morena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serra-morena | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la volta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de volta de canó de pedra amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-88 | Riera de Serra Morena. Oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444700,1.5427000 | 378639 | 4611329 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90191-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90191-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90191-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90192 | Barraca de Cal Teixidor dels Tres Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-teixidor-dels-tres-pins | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span>A tocar del camí de Serra Morena hi ha la barraca de Cal Teixidor dels Tres Pins. Correspon a una construcció de planta rectangular de 6 m de longitud per 3 m d’amplada amb la coberta a una vessant amb pendent a llevant. L’accés es troba ubicat a la façana oest. A l’interior hi ha les restes de la cisterna, situada a l’angle sud-est i les restes d’una menjadora a la façana oest, al costat dret de la porta d’accés. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa.</span></span></span></p> | 08185-89 | Serra Morena. Oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6485300,1.5440600 | 378760 | 4611778 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90192-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90192-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90192-89-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90192-89-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90193 | Barraca de les Oliveretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-oliveretes | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca situada al mig d’un camp de conreu, de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-90 | Les Oliveretes. Oest de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6391500,1.5393200 | 378347 | 4610743 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90193-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90193-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90193-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 90194 | Fita de l’antic camí vell de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-lantic-cami-vell-de-rubio | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Fita relacionada amb l’antic camí que anava del Pla de Rubió fins Al castell de Rubió. En aquest cas, es tracta d’una fita que indica una drecera del camí que condueix fins al cementiri del nucli del Castell de Rubió, actualment en desús. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una pedra gres de secció rectangular amb la inscripció “DRESSERA DE RUBIÓ”</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-91 | Solana de Cal Tató. Sud de Rubió | 41.6401000,1.5603900 | 380104 | 4610819 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90194-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90194-91-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 90195 | Barraca prop de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-marti | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La coberta enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era forma de falsa cúpula ja que conserva les primeres filades de construcció. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-92 | Solana del Silvestre. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6283500,1.5417100 | 378526 | 4609541 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90195-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90195-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 90196 | Barraca de la Solana del Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-solana-del-silvestre | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta en volta de canó de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-93 | Solana del Silvestre. Oest del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6282300,1.5422900 | 378574 | 4609527 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90196-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90196-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90196-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.