Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59974 | Castell de Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sull | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes. | <p>Al costat de la masia Sull hi ha un turó que domina visualment l'entorn de la vall en el que hi ha restes de parets de pedra ben composades, fetes amb filades de blocs de pedra tipus llosa, ben tallats i disposats de forma lineal i ordenada, aixecant un màxim de 2m. Estan situades en dos o més nivells diferents en decreix cap a la part inferior del turó en direcció a migdia. Es poden distingir dues habitacions rectangulars sense cap altre element identificatiu. La ubicació d'aquest castell és entre el monestir del Sull i Maçaners.</p> | 08190-50 | Maçaners.Casa Sull. 08697 SALDES | <p>Disposem de poques dades sobre aquest castell, tot i que la poca documentació existent indica amb certesa que existia. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. Els senyors de Sull tenien possessions a Molers i a Maçaners. El Sull era feu dels Espunyola, que habitaren el castell durant el segle XIII. En morir Ramon d'Espunyola sense hereus, la seva mare i l'oncle iniciaren un plet pel domini del Sull. La sentència es pronuncià a favor de Ramon de Sant Sadurní, que tingué el domini del Sull fins la seva mort el 1338. El 1326 eximí Jaume Codina del Sull de pagar el terç dels béns per eixorquia en cas de morir sense descendència. Acceptava viure al Sull i tenir el mas afocat mentre visqués Ramon de Sant Sadurní i fos senyor del Sull. El 1338 Ramon de Sant Sadurní donà en acapte a Jaume Porta i Guillema del Sull una banada de terra a la coma de les Llenes, termenejant a ponent amb el mas Prat de Maçaners, amb les terres de Molers. El juny donava als habitants del Sull, la Coma de Llobera per a fer empriu i l'honor de Lavays per a treballar com ells volguessin. Sibil·la de Murcurols, hereva de Ramon de Sant Sadurní, el 1357 féu homenatge de boca i mans a Pere Galceran de Pinós pels feus de Sull i Murcurols amb tots els drets i pertinences. Un any després, enfranquia Pere Berenguer, fill de Pere Bover de Molers, aquest renuncià a qualsevol dret que pogués tenir sobre el mas Bover. El 1381 Andreu Calceda d'Alp, procurador de Raimunda, filla de Jaume Valls del Sull, venia a Pere Vidal de les Llenes el mas que la seva esposa tenia al Sull. El 1397 Arnau Sallent, hereu de Sibil·la de Murcurols, compareixia a Bagà davant Bernat Galceran de Pinós, senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, suplicant l'investís senyor del castell de Sull i la cavalleris de Murcurosl, ja que com a senyor d'aquests llocs rebia homenatge de dos homes de Murcurols i l'Espà, del castell de Sull, i del mas Prat de Molers. En aquell moment es fa un inventari dels béns existents en el castell, mostrant el mobiliari. Ramon de Sant Sadurní havia dotat la capella del castell del Sull, dedicada a Sant Sadurní, amb el mas Pedrera que estava deshabitat. Arnau Sallent establí Berenguer Porta al mas Pedrera per vint anys. Tardanament es faria el mas al costat, en algun moment en que viure al castell era difícil pel seu estat de conservació i, molt probablement, moltes pedres del castell s'utilitzarien en la construcció del mas.</p> | 42.2339100,1.7667500 | 398239 | 4676484 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59974-foto-08190-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59974-foto-08190-50-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 59975 | Pica baptismal de Sant Sadurní de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-sadurni-de-macaners | XII | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica, amb el perímetre exterior de la boca circular però lleugerament aplanat als costats. No té cap marca o inscripció i es suporta sobre una base de pedra quadrangular de petites dimensions que la sobrealça del terra. La boca és circular amb el llavi pla.</p> | 08190-51 | Maçaners. Església de Sant Sadurní de Maçaners. Carrer de la Serra d'Ensija. 08697 SALDES | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció de l'església, probablement al segle XII o XIII. El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, així com diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació.</p> | 42.2337300,1.7763200 | 399029 | 4676452 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59975-foto-08190-51-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59976 | Safareig de la font de la vila de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-la-vila-de-macaners | XVIII-XIX | <p>Safareig d'estructura rectangular format per un receptacle per aigua cobert amb volta de canó de pedra de manera que queda protegit, i amb un únic accés frontal on la superfície superior del mur que tanca és més ample i inclinada per permetre rentar la roba. El safareig s'omple amb aigua de la font de la Vila que neix al mateix lloc i que forma un abeurador al costat.</p> | 08190-52 | Maçaners. c/ Major. 08697 SALDES | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Maçaners coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2336500,1.7770300 | 399087 | 4676443 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59976-foto-08190-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59976-foto-08190-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59977 | Safareig de la font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-vella | XVIII-XIX | <p>Estructura rectangular de parets de maó i ciment amb un receptacle per aigua i amb la superfície superior d'una de dues de les parets dels costats inclinada cap a l'interior per permetre rentar la roba. Es troba ubicat en un desnivell del terreny i aprofita l'aigua de la font Vella per omplir-se.</p> | 08190-53 | Maçaners. La Font Vella, Camí de Maçaners a cal Font. 08697 SALDES | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Maçaners coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2343700,1.7751200 | 398931 | 4676525 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59977-foto-08190-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59977-foto-08190-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59978 | Maquetes de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquetes-de-la-mina | XX | <p>Col·lecció de maquetes relacionades amb els sistemes d'explotació a les mines. Fan un repàs al tipus d'explotació tradicional, com l'extracció amb esibació efectuada per nens, fins al sistema d'explotació actual amb el minador, màquina utilitzada per l'extracció del carbó a la mina de Carbons Pedraforca.</p> | 08190-54 | Saldes. Plaça Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>Maquetes consruïdes per Ignasi Camps, artesà de Bagà que es dedica a fer maquetes de diferents elements, princpalment arqitectònics de la comarca. Era miner, per la qual cosa coneix molt bé l'explotació minera de Carbons Pedraforca, així com els tipus d'explotació antiga. Per la seva realització va rebre molta informació de José Luis Bermúdez Méndez, director de Carbones Pedraforca. En orígen les maquetes estaven destinades a l'exposició del Museu Comarcal de Berga, però en no fer-se aquest, es an donar a l'Ajuntament de Saldes.</p> | 42.2286600,1.7350400 | 395614 | 4675939 | 1998 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59978-foto-08190-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59978-foto-08190-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ignasi Camps | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 59979 | Font plaça Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-pedraforca | XX | <p>Font formada per una paret vertical de pedra sobre la que hi ha una representació en pedra del Pedraforca. Disposa d'una pica sobre la que hi ha un tub de ferro que fa de sortidor de la font. Té una placa commemorativa.</p> | 08190-55 | Saldes. Plaça Pedraforca. 08697 SALDES | <p>La laca té la inscripció: En record de l'acensió al Pedraforca del molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley president de la Generalitat de Catalunya. Saldes 9 d'agost de 1983.</p> | 42.2285700,1.7353900 | 395643 | 4675929 | 1983 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59979-foto-08190-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59979-foto-08190-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59980 | Plaça commemorativa Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-mirador-de-gresolet | XX | <p>Plava commemorativa posada al mur lateral del Pedraforca davant el mirador del Gresolet. És una placa de pedra amb una inscripció.</p> | 08190-56 | Saldes. Mirador del Gresolet. | <p>Inscripció: Als pioners que fa 27 anys vàren inciar la protecció de l'isard a la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Any 1968. 75 isards, any 1995. 1600 isards.Francesc Robert Graupera director. Juan Perarnau. Josep Prat. Antonia Martí. Joan Adam. Emili Torra. Joan Puig. Framcec Ribalaiga. Ajuntament de Saldes. 9 de juny de 1996.</p> | 42.2472300,1.7225500 | 394614 | 4678016 | 1996 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59980-foto-08190-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59981 | Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-gresolet | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XX | <p>Balconada que queda penjada sobre els cingles de Maronta que ens permet veure la vall del Gresolet i els diferents elements naturals que la composen. Suposa un important mirador sobre la natura.</p> | 08190-57 | Saldes. Mirador del Gresolet. | 42.2473800,1.7227300 | 394629 | 4678033 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59982 | Monòlit Coll de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-coll-de-la-bauma | XX | <p>Monòlit de pedra natural ubicat en un planell sobre la cruïlla del camí a Coll de Bauma, amb una placa de ferro clavada amb una inscripció commemorativa amb un poema dedicat a coll de Bauma del poeta Elisard Sala.</p> | 08190-58 | Saldes. Coll de la Bauma. | <p>Inscripció: Oh, coll de Bauma, vendré a dormir sota la calma del teu jardí. Elisard Sala. 20-07-71.</p> | 42.2644500,1.7408600 | 396153 | 4679906 | 1971 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59982-foto-08190-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59983 | Pica baptismal de Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-andreu-de-lespa | XI-XII | <p>Pica feta en un bloc de pedra arrodonit i buidat interiorment en forma hemisfèrica. No té cap marca o inscripció i es suporta directament sobre la seva base lleugerament arrodonida i pel fet de trobar-se encastada a la paret lateral de la nau de l'església formant una fornícula. La boca és circular amb el llavi pla. Està tancada amb dues portes de reixa metàl·liques i disposa d'una tapa de fusta encaixada. La part exterior de la pica està policromada com la resta dels murs interiors de l'església.</p> | 08190-59 | L'Espà. Església de Sant Andreu de L'Espà. 08697 SALDES | <p>Amb tota probabilitat, tant per la ubicació com per la tipologia, aquesta pica seria realitzada en el moment de construcció de l'església, probablement al segle XIII. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1260 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195). Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59983-foto-08190-59-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59984 | Pica d'aigua beneïda de Sant Andreu de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneida-de-sant-andreu-de-lespa | XI-XII | <p>A l'interior de l'església, al costat de la porta d'entrada, hi ha una pica d'aigua beneïda tallada en pedra. Està formada per la pica, de forma semicircular buidada en un bloc de pedra, amb la boca circular i el llavi pla, disposada sobre una base de forma troncocònica circular decorada exteriorment amb zigazagues en alt relleu. El conjunt està disposat sobre una columna de secció circular que es recolza sobre un tronc de piràmide invertida.</p> | 08190-60 | L'Espà. Església de Sant Andreu de L'Espà. 08697 SALDES | <p>La tipologia no permet esbrinar clarament el moment de construcció d'aquesta pica, tot i que per les característiques i la ubicació en relació amb l'església, probablement sigui originària de l'època inicial de l'església, cap al segle XIII, si no anterior.</p> | 42.2175600,1.6933000 | 392151 | 4674759 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 59985 | Centraleta Campdejou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centraleta-campdejou | XX | Es troba mig en ruïnes. | <p>Petita caseta de planta quadrada que havia esta coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal. Es troba al costat del camí a Gresolet i al peu del torrent del Clot de can Pistraus, sota el mas Campdejou. A l'interior es conserven les restes d'una antiga turbina elèctrica i alguns elements de la instal·lació de transmissió d'electricitat que seria utilitzada en aquesta casa i altres cases de la zona. L'estat general és molt dolent ja que resta abandonada.</p> | 08190-61 | Gresolet. Campdejou. 08697 SALDES | <p>La utilització de la força de l'aigua pel proveïment d'electricitat es va generalitzar principalment la zona a partir dels anys 1930-40. Aquest tipus d'instal·lacions es feien al costat de torrents d'aigua que permetien un salt important com és aquest cas en que disposa d'un important desnivell.</p> | 42.2480500,1.7359100 | 395718 | 4678091 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59985-foto-08190-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59985-foto-08190-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59986 | Capelleta de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-antoni | XIX-XX | <p>Capella ubicada al peu de la carretera de Guardiola a Saldes, tot just entrant al terme municipal, abans del trencant cap a cal Pajant. És un petit edifici situat a un marge de la carretera, de planta quadrada, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la carretera. Té una única porta àmplia tancada amb reixa de ferro que impedeix l'accés a l'interior de la capelleta, on hi ha un petit altar i una imatge de Sant Antoni. A l'exterior hi ha uns bancs a banda i banda de la capella, fets d'obra.</p> | 08190-62 | Maçaners. Carretera B-400. | <p>El culte a Sant Antoni era molt popular a les zones de muntanya, fet pel que en fer processons o aplecs a altres llos de culte es podien fer aturades a lloc amb un significat històric específic. No s'ha trobat qui pugui explicar el motiu de la construcció d'aquesta capelleta, però pel fet que hi hagi bancs a l'entorn, es podria tractar d'un lloc d'aturada de pelegrins.</p> | 42.2294800,1.7947800 | 400545 | 4675959 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59986-foto-08190-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59987 | Gegants de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-saldes | XX | <p>Els gegants de Saldes són quatre: El Felip i la Tereseta obra de l'artesà Enric Pérez els anys 1998 i 1999, amb els vestits fets per la seva esposa Maria. La'ltre parella representen la Donzella del Castell i Bernat Galceràn de Pinós, senyor del terme durant tota l'Edat Mitjana. Són dos gegants amb cap i mans de cartró-pedra, policromats amb diversos color i vestits amb túnica la manera de com vestirien dos senyors medievals. Van ser construïts per l'artesà Manel Casserres l'any 1993 i 1995.</p> | 08190-63 | Ajuntament de Saldes. Pl. Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>El gegant Felip es va estrenar per la Festa Major de Saldes l'agost de 1987, i la geganta Tereseta per la de 1988. El constructor va lliurar a l'Ajuntament dos pergamins emmarcats amb una llegenda escrita fent referència a la data de lliurament de cada un d'ells: El 28 d'agost de 1988 es va lliurar al poble de Saldes de la figura del gegant pel constructor geganter Enric. El 27 d'agost de 1989 es va lliurar la figura de la geganta. El gegant Galceràn es va estrenar el 1993 i la geganta Donzella del Castell el 1995.</p> | 42.2287700,1.7349500 | 395607 | 4675951 | 1987 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59987-foto-08190-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Enric Pérez i Manel Casserres | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 59988 | Nans miners de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-miners-de-saldes | XX | <p>Són dos caps que representen dos antic miners de Carbons Pedraforca amb casc de minaire amb làmpada, vestits amb túnica, amb braços llargs i grosses mans que giravolten quan ballen. Obra de l'artesà Manel Casserres i regal de l'empresa Carbons Pedraforca.</p> | 08190-64 | Ajuntament de Saldes. Pl. Pedraforca s/n. 08697 SALDES | <p>Els nans Barrina i Puntona són els únics nans minaires de Catalunya. Es van construir com a homenatge a l'activitat més difosa al municipi. Els noms dels nans provenen de dues de les eines utilitzades, la barrina, que servei per foradar consistent en una barra de ferro amb un tall o cargol, i la puntona, eina semblant a un pic acabat en punta per les dues bandes i amb l'ull al mig, que serveix per a excavar material dur i sec.</p> | 42.2287700,1.7349500 | 395607 | 4675951 | 1990 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59988-foto-08190-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserres | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 59989 | Cal Baldari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldari | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV | <p>Cal Baldari es troba al barri Sobirà de Saldes, molt a prop del castell. La casa segueix la tipologia dels altres masos de la zona, edifici de planta rectangular, adaptat al desnivell del terreny, amb planta baixa, pis i golfes sota teulada que és a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. L'estructura és de pedra de diferents mides disposa de forma poc ordenada, amb llindes de portes i finestres horitzontals de fusta. A l'interior, es conserven els paviments de fusta dels pisos que tenen molt poca alçada, molt característic d'aquestes cases de muntanya. Al costat de la casa, per la banda de llevant, hi ha adossada una pallissa coberta amb teulada a doble vessant, amb carener peral·lel al de la casa, de planta baixa i pis, i amb la característica de que la pallissa que es troba al pis queda tancada per la façana principal mitjançant taulons de fusta disposats verticals, també elements molt característic de la zona. Per la banda de tramuntana es va fer una pallissa de nova planta, de finals del segle XIX, que barreja maó i pedra en la seva estructura, però que manté la mateixa tipologia de planta baixa i pis, amb tancaments de fusta.</p> | 08190-65 | Saldes. Barri Sobirà. Cal Baldari. 08697 SALDES | <p>Cal Baldari deu ser probablement una de les cases antigues de Saldes, tot i que no disposem de documentació que permeti saber quina de les que surten citades a diferent documentació del segle XIII correspon a aquesta. Està al costat del mas Calderer, que a finals del segle XV era de pagesos benestants, tal i com es pot veure a l'inventari de 1498 fet a la mort de Joan Caldarer. Probablement cal Baldari seguís la mateixa estructura.</p> | 42.2323000,1.7380700 | 395870 | 4676340 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59989-foto-08190-65-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59990 | Molí de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-feners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XIV | Es troba en procés de ruïna. | <p>De l'antic molí de Feners tan sols restesn algunes parets de poca alçada a prop del torrent Aigua de Valls. Deixen veure un edifici de planta rectangular, de pedra, del que encara es conserva el cacau de volta de canó. No és visible la bassa ni el canal.</p> | 08190-66 | L'Espà. Feners. Molí de Feners. 08697 SALDES | <p>El 1326, Pere, fill de Ramon de la Franquesa, es casà amb Sibil·la, filla de Guillem sa Riera de Bagà, i heretava el mas Franquesa amb les terres, el molí, les cases, els drets i totes les pertinences que el mas tenia a Feners i al terme. Aquesta és la primera dada documental que tenim del molí que tindria relació amb el conjunt fortificat de Feners. La data més antiga d'aquest conjunt és el 1289, tot i que es va mantenir habitat fins pràcticament l'actualitat, de manera que el molí molt probablement també seguiria en funcionament. El mateix nom del lloc, Franchea de Faners, indica una situació excepcional de franquesa. Al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya. L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners. Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional.</p> | 42.2090800,1.6967400 | 392420 | 4673813 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59990-foto-08190-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59990-foto-08190-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59990-foto-08190-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Accés des de la carretera de Saldes a Gósol, passat el Coll de la Trapa, desviament a l'esquerra. Abans d'arribar a Feners cal agafar un desviament a la dreta que porta fins a la riera. | 98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 59991 | Refugi Lluís Estasen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-lluis-estasen | XX | <p>El refugi Lluís Etasen és construït a la Jaça dels Prats, al Pedraforca. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de pissarra amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat té un altre edifici adossat més petit amb teulada amb carener perpendicular a l'anterior. L'obra és de pedra i de dues plantes. L'interior disposa de sala menjador i cuina, habitacions per ús del federats e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.</p> | 08190-67 | Saldes. El Pedraforca. | <p>Deu el seu nom a la figura de LLuís Estasen (1890-1947), exponent duna generació que va impulsar l'excursionisme a Catalunya, amb l'alpinisme, l'escalada i l'esquí de muntanya. Va ser el descobridor de la paret nord el Pedraforca formant part de la història de les escalades. El 12 d juny de 1947 va ser beneïda la primera pedra i el 26 de juny de 1949 va ser inaugurat.</p> | 42.2452000,1.7162200 | 394089 | 4677799 | 1948 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59991-foto-08190-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59992 | Refugi Delgado Úbeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-delgado-ubeda | XX | <p>El refugi es troba al vessant sud est del cap Llitzet, a la serra d'Ensija. Per arribar cal agafar la pista de coll de la Trapa a la Font Freda i d'aquí cap a la Creu de Fumanya. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de pissarra amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra i de dues plantes. L'interior disposa de sala menjador i cuina, habitacions per ús del federats e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.</p> | 08190-68 | Saldes. Serra d'Ensija. | <p>El 13-9-1964 es posà el nom al refugi en la inauguració, en homenatge al que fou president de la FEM (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), Delgado Úbeda.</p> | 42.1871400,1.7485600 | 396662 | 4671312 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59992-foto-08190-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També es coneix com refugi Serra d'Ensija. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 59994 | Camí ramader del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-sull | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural. FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | XII-XIII | Es conserven trams del camí, ja que la manca d'ús ha provocat que en alguns indrets s'hagi perdut el traçat. | <p>Camí medieval procedent de Gósol que passava prop de l'església de Sant Martí de Saldes arribava al monestir de Sant Sebastià de Sull i al de Sant Llorenç prop Bagà. Resta ben visible el camí al seu pas des del molí del Ferrer cap al molí del Mig, on el camí és molt ample, seguint cap el monestir del Sull i d'aquí cap a Sant Llorenç prop Bagà seguint ruta al costat del riu Saldes i altra cap a coll de la Bena, Gisclareny i Bagà.</p> | 08190-70 | Saldes | <p>La presència de ramaderia a la zona va augmentar al llarg de l'Edat Mitjana, les pastures de Saldes van atreure ramats de diferents llocs; eren molts els habitants de la zona que feien de pastors d'aquests ramats com una activitat habitual. Les comunitats monàstiques de Poblet i Santes Creus van influir en la formació de rutes transhumants, mentre que al mateix territori la població organitzava la ramaderia de muntanya de la zona de manera que al llarg dels segles XIV i XV sembla que dominava la transhumància dirigida per propietaris de les valls i els ramats s'ajuntaven a les muntanyes en els seus desplaçaments per les pastures d'estiu. Es creà una important xarxa de camins pels ramats, que unien zones de pastura d'estiu i d'hivern, aprofitant en alguns casos antigues vies romanes en desús. En ser els ramats un mitjà de riquesa, la necessitat de pastures era important. Les terres de pastura podien ser emprius o deveses. Els emprius era el dret que tenien tots el veïns d'una comunitat sobre l'usdefruit de les terres incultes, com boscos i muntanyes, de les que tenien cura els cònsols, que fixaven terminis. La devesa era una concessió atorgada a un particular. Els barons de Pinós aprofitaren la font d'ingressos que suposaven els emprius i deveses, com l'empriu de Palomera confirmat el 1291 per Galceran de Pinos. Guillem d'Espasen, senyor de Faia i Gresolet, va vendre l'any 1371 per dos anys a Jaume Cortina de Berga, el port, les pastures de les costes Faia; també va vendre les pastures de Gresolet per 12 anys a Pere de Gisclareny de Berga. La delimitació dels emprius va ser motiu de plets entre els homes de Saldes i el senyor de Gresolet. El 1495 els prohoms de Saldes requerien al batlle Jaume Perearnau per a determinar els termes de Saldes i l'Espà. Els homes de Saldes demanaven un dret sobre les pastures de Gresolet que el senyor de Faia els negava. L'any 1499 el jutge ordinari, Pere Andreu de Sorribes, dictava sentència posant fi al procés entre el senyor de Faia i Gresolet i la comunitat d'habitants de Saldes representada pel batlle Jaume Perearnau, dos cònsols i el rector. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per portar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Aquesta és una carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet als Rasos i que passava per Roda de Berà, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Cardona, Montmajor, Berga, una bifurcació a Bagà i al Puigllançada, i una altra bifurcació a Castellar de N'Hug i Pla d'Anyella. Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància entre els Pirineus o altres muntanyes i la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però tot i que no hi hagi constància documental, la seva utilització és més antiga. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això cal recollir la tradició oral dels pocs pastors que queden i que en poden aportar informació, sobretot del seu recorregut. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El tipus de bestiar era principalment ovelles, tot i que també tenien vaques i cabres. Hi havia un comerç molt actiu de llana, i dels mateixos caps de bestiar. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2423500,1.7513000 | 396978 | 4677439 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries; tot i que per tal que estiguin protegits legalment s'ha de solicitar la classificació al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-los de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. L'any 1977 el Parc Natural del Cadí-Moixeró va promoure la realització d'un estudi amb la intenció de conèixer, cartografiar, i descriure la xarxa de camins ramaders que comunicava les terres baixes amb l'alta muntanya. Van obtenir ajuda de Ramon Espel, coneixedor del camins i la toponímia local, i de l'Associació de ramaders de Muntanya del Berguedà que els van facilitar un llistat de ramaders coneixedors dels camins. (FUSTÉ, CAZORLA, 1997). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 59995 | Pou de cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-xisquet | XVIII-XIX | <p>Pou d'aigua excavat en el subsòl, de planta interna circular. Exteriorment té una estructura de pedra que el cobreix amb volta i disposa d'una porta per tal de mantenir tancat l'accés a l'aigua.</p> | 08190-71 | Maçaners. Cal Xisquet. Carretera de l'Obaga. 09697 SALDES | <p>Es tracta de l'única pou excavat que hi ha al terme de Saldes. Es troba al costat de cal Xisquet de Maçaners.</p> | 42.2287800,1.7633600 | 397951 | 4675918 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 59996 | Barraca de pastor de cal Matabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-matabo | <p>MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca ubicada al mig d'un camp i recolzada en una roca. És de planta rectangular, petita, d'una sola planta i cob erta amb teulada a un vessant de teula àrab. L'estructura és de pedra disposada desordenadament, amb una porta d'accés a ponent, amb llinda de fusta que segueix l'estructura inclinada de la teulada. Té una finestra en un lateral, a ran de terra.</p> | 08190-72 | Maçaners. Cal Matabó. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>L'activitat de pastoreig era molt freqüent en aquesta zona de pastures. Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2250100,1.7923400 | 400337 | 4675465 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 59997 | Barraca de patates de cal Matabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-patates-de-cal-matabo | XVIII | <p>Barraca ubicada en un marge del terreny, de manera que queda integrada en l'entorn. Disposa d'una porta d'accés formada per una llinda de pedra que es recolza sobre dos pilar de pedra tallats. L'estructura interna és de pedra i queda excavada cap a l'interior de la muntanya i coberta exteriorment amb un túmul sobre el que creix l'herba.</p> | 08190-73 | Maçaners. Cal Matabó. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>L'activitat del cultiu de patates (trumfos) era molt freqüent a la zona de Saldes, de manera que cada masia disposava de la seva barraca per guardar les patates al fresc en un lloc sec, sense llum que garantís la protecció del tubercle.</p> | 42.2245100,1.7890100 | 400061 | 4675414 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59997-foto-08190-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59998 | Barraca de patates de cal Baldari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-patates-de-cal-baldari | XVIII | <p>Barraca ubicada en un marge del terreny, de manera que queda integrada en l'entorn. Disposa d'una porta d'accés formada per una llinda de pedra que es recolza sobre dos pilarS de pedra tallats. L'estructura interna és de pedra i queda excavada cap a l'interior del marge, amb la façana principal externa de pedra.</p> | 08190-74 | Saldes. Cal Baldari. Barri Sobirà de Saldes. 08697 SALDES | <p>L'activitat del cultiu de patates (trumfos) era molt freqüent a la zona de Saldes, de manera que cada masia disposava de la seva barraca per guardar les patates al fresc en un lloc sec, sense llum que garantís la protecció del tubercle.</p> | 42.2323000,1.7380700 | 395870 | 4676340 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59998-foto-08190-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 59999 | Barraca de pastor de cal Calderer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-calderer | XVIII-XIX | <p>Al camí de cal Calderer al castell de Saldes hi ha una barraca situada dins la paret de la muntanya. És una cavitat excavada a la roca, de aproximadament 2m de diàmetre, amb porta semicircular formada per les mateixes pedres de l'entorn i que tanca amb mitja porta de fusta a la que s'ha fet una muntants de maó i arrebossats per tal de poder encaixar la porta en la curvatura de l'entrada.</p> | 08190-75 | Saldes. Cal Calderer. Barri Sobirà. 08697 SALDES | <p>Es desconeix l'ús d'aquesta barraca, tot i que probablement es tracti d'un refugi de pastors o bé una barraca de patates.</p> | 42.2329300,1.7389900 | 395947 | 4676408 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59999-foto-08190-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59999-foto-08190-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60000 | Fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | <p>El Museu Comarcal de Solsona conserva l'aixovar extret del dolmen de Maçaners en l'excavació feta per Mn. Serra Vilaró el 1920. Hi ha diversos vasos ceràmics, un ganivet de sílex blanc amorf i un anell de coure.</p> | 08190-76 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El dolmen va ser excavat per primera vegada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1920.</p> | 42.2287716,1.7349603 | 395608 | 4675951 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60001 | Balma del Calderer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-calderer | <p>Inportant balma natural ubicada en una paret lateral del Pedraforca, sobre la tartera i a sota del cim Calderer. És una gran concavitat de 25m d'amplada, 9m d'alçada i que penetra uns 10m. Degut a les seves dimensions havia estat utilitzada com a corral per guardar i protegir els ramats al seu pas en recerca de pastures. Una postal de principis del segle XX inmortalitza aquest ús.</p> | 08190-77 | Saldes. El Pedraforca. | <p>El seu origen és producte de la degradació d'un estrat per acció eòlica.</p> | 42.2381000,1.7054800 | 393191 | 4677024 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de la balma a mitjans del segle XX, quan era utilitzada com a refugi dels ramats en el trasllat a la muntanya (fotografia de Mn. Gaietà Pedrals). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60002 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-de-berga | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva 59 fotografies de principis del segle XX en format postal, principalment de paisatges entre els que destaquen vsites del Pedraforca, imatges d'escenes quaotidianes amb ramats d'ovelles i de porcs, cases de pagès i alguna imatge de les esglésies.</p> | 08190-78 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2287716,1.7348959 | 395603 | 4675951 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60003 | Capelleta del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-sant-crist-0 | XIX | <p>Petita capella d'una sola nau, d'escassa alçada, coberta amb teulada a doble vessant rematada al vértex de la façana per un campanar d'espadanya d'una sola obertura que no conserva la campana. La façana principal té una única porta d'arc rebaixat de maó posat a plec de llibre i un ull de bou a sobre que permet l'entrada de llum a la nau.</p> | 08190-79 | L'Espà. Cementiri. | <p>Aquesta capella és de cementiri, s'utilitza per les cerimònies en aquest indret. Desconeixem el moment de construcció, però per les característiques i la datació de les tombes, és de finals del segle XIX, quan el cementiri del costat de l'església de Sant Andreu de L'Espà va deixar d'utilitzar-se en estar al costat dels habitatges i es va traslladar a l'exterior.</p> | 42.2173400,1.6981900 | 392554 | 4674728 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60003-foto-08190-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60004 | Creu de pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro | XIX | <p>Creu posada sobre un peu format per dues columnes, la inferior de diàmetre superior que la inferior i recolzada sobre una base circular de ciment. La creu és de ferro, plana, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i sense decoració. Es troba ubicada a l'interior del cementiri nou de L'Espà, just davant de la capelleta del Sant Crist.</p> | 08190-80 | L'Espà. Cementiri. | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Aquesta creu té una funció simbòlica de protecció de les ànimes que reposen al cementiri.</p> | 42.2175000,1.6982500 | 392559 | 4674746 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60005 | Retaule de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-antoni-de-feners | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XIX | <p>Retaule d'estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró, Sant Antoni, al centre. És d'estructura arquitectònica, de línies senzilles, decorat amb relleus i policromia, amb els tres carrers separats per columnes, i mesa d'altar davant. El cos del retaule és decorat amb policromia que imita marbre, en el que destaca el carrer central amb fornícula que conté la imatge del Sant. El pis superior forma una motllura arquitectònica, decorada amb policromia i daurats que es repeteix a la base. Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal fet amb maó i guix, constituït per l'altar i una graonada. Tot aquest pedestal, junt amb l'altar, estan pintats simulant marbre i policromia.</p> | 08190-81 | L'Espà. Feners. Església de Sant Antoni de Feners. 08697 SALDES | <p>Aquesta església va ser construïda al segle XVIII, en un lloc on hi havia una agrupació de cases que antigament depenien de la parròquia de l'Espà. Probablement, fruit de l'augment de població en aquesta època, moment en que es construeixen les pallisses, es va considerar la necessitat de disposar d'una capella adscrita a la parroquial. L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l'església d'estil barroc. El retaule va ser construït més tard, seguint l'estil neoclàssic molt característic en les petites capelles de les zones rurals. Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60005-foto-08190-81-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60006 | El Bosc de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-gresolet | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (2003). Els boscos més interessants del Berguedà. A L'Erol núm. 77. Pàgs. 18-21. TORRAS, C.A. (1921). El bosc de Gresolet. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 319. Impremta López Llausàs. Barcelona.</p> | <p>El bosc de Gresolet es troba limitat des del Colell fins al Coll del Pratllong, des de la font de les Aixenes fins al Coll de la Bauma, des de l'estret de Lúria fins al torrent del Padellà i al cap del Pedraforca. Es tracta d'un bosc de faigs de gran alçada, pins i avets abundants a la zona de la Canal Llarga, amb una alçada que arriba als 25-30m. Es distribueix en un rang d'altitud entre 1000m i 2000m, essent una zona de transició climàtica caracteritzada per un clima continental amb influència mediterrània. El bosc està format per boscos de faig o de pi roig a les parts baixes i mitjanes, i de pi negre a les altes. En algunes zones abunden els avets que es barregen amb les altres espècies. En algunes zones es poden veure arbres quasi monumentals per la seva edat i dimensions, com els faigs als baixos vessants del Pedraforca i a la pujada del coll de la Balma. Aquests boscs són rics en plantes diverses lligades als indrets frescs, com la Calamintha grandiflora. La fauna de la zona és la mateixa d'altres masses forestals de muntanya de Catalunya: gall fer, pigot negre, becada, marta...</p> | 08190-82 | Gresolet. | <p>La Baga de Gresolet és el bosc berguedà que ha tingut més ressò fora de la comarca. La tradicional propietat col·lectiva d'aquests boscos, que impedia l'explotació comercial, va permetre que arribessin fins al segle XX en molt bon estat de conservació. El dia 1 de febrer de 1843 la família Còdol va lliurar en emfiteusi el bosc de Gresolet als Capmasats de Saldes per 600 lliures, fins que es va redimir aquest cens. El bosc va ser venut el 6 de desembre de 1920 al comte de Olano, venda impugnada el 4 de desembre de 1924 per una part dels Capmasats ajudats d'altres entitats, entre elles el Centre Excursionista de Catalunya, aturant-se la venda. Del 30 de setembre de 1941 al 1957 van tornar a sorgir els plets, arribant-se a l'acord que donava l'explotació del bosc al Sr. Olano per vint anys, i podia treure 300.000 kg de fusta tallada i desbrancada, molt més del que donava de si el bosc. A partir de 1957 es va limitar la talla. El contrast de la conservació dels bosc de Gresolet en comparació amb d'altres boscs de Catalunya va atreure el món cultural i excursionista, influint en la tala que es va plantejar els anys 1920, produint-se una campanya que va aturar aquesta acció. Després de la Guerra Civil va ser objecte d'una explotació desmesurada que va acabar amb el caràcter de bosc monumental que l'havia fet famós. Malgrat això encara es conserven clapes amb grans arbredes. El 15 de juliol de 1983 es va crear el Parc Natural del cadí-Moixeró, quedant inclosos el bosc de Gresolet i el Pedraforca.</p> | 42.2633600,1.7311100 | 395347 | 4679797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60007 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila-0 | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. RIU, M. (1971). Les activitats d'un notari de muntanya al segle XIV. Estudis d'història medieval IV, Barcelona. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV | La casa està pendent d'una rehabilitació properament | <p>La casa Capdevila es troba al nucli de l'Espà, a la part més elevada. Es tracta d'un conjunt format pel mas i per diferents coberts disposats a l'entorn d'una era enrajolada de manera que la tanquen a modus de baluard. El baluard té una porta d'entrada coberta amb teuladeta que s'obre a la banda de ponent. La casa és un edifici de planta, dos pisos i sota teulada, ubicada en un desnivell del terreny que adapta accessos a diferents nivells. Coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, a l'interior de l'era. Els murs són de pedra rodona calcària i de diferents mides barrejades amb reble i conserva parts d'arrebossat de calç. A la façana es pot veure clarament que a cada costat es va ampliar la casa tardanament amb dues noves crugies. La de migdia destaca perquè té una tribuna sobre bigues de fusta, amb paviment de fusta i coberta amb teulada de teula àrab a un vessant; no conserva la barana i un costat està tancat amb parets de fusta per la ubicació d'una comuna. El cobert que es troba al costat de la banda de tramuntana, de planta i pis, té sostre de volta de canó a la planta baixa. A l'interior es conserven la pica-aigüera, el foc a terra i altres elements, ja que a la casa no s'ha fet encara cap intervenció.</p> | 08190-83 | L'Espà. Capdevila. 08697 SALDES | <p>No disposem de gaire documentació d'aquesta casa, tan sols la informació dels segles XV-XVI, al llibre de notari de la parròquia de Saldes, que anomena el mas Capdevila com un dels importants de la zona de L'Espà. Per la seva estructura es veu aquest posicionament del mas a la zona, essent el més gran que hi ha al nucli i que va ser ampliat en diferents èpoques, tal i com es pot veure en la seva estructura.</p> | 42.2185027,1.6929513 | 392123 | 4674863 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60007-foto-08190-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60007-foto-08190-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60007-foto-08190-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60008 | Can Farines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farines | XVII-XVIII | <p>Cal Farines és un mas que es troba al nucli de l'Espà, format per la pròpia casa, les pallisses i l'era. L'estructura de la casa és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, a l'era. Té planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada. A la façana principal els dos pisos disposen d'un balcó o eixida amb baranes de ferro que ocupen tota l'amplada de la casa. A l'angle sud-oest té adossada una pallissa coberta amb teulada a un vessant amb desguàs a l'exterior; a la planta baixa hi ha les antigues corts de les vaques, amb accés des de l'exterior i des de l'interior de l'era; al primer pis la pallissa tancada amb fustes verticals seguint la tipologia de la zona. A l'angle sud-est hi ha adossat un cobert d'una sola planta, probablement la cort dels porcs, de manera que queda a la part central una era enrajolada que tanca per migdia amb un muret baix. L'estructura general és de pedra de diferents mides i disposada sense ordre, amb parts amb restes d'arrebossat de calç.</p> | 08190-84 | L'Espà. Cal Farines. 08697 SALDES | <p>És probablement una de les cases més antigues del nucli de l'Espà, tot i que la documentació no permet saber quina d'elles és ja que els noms de les cases s'han anat modificant. L'estructura correspon a una obra del segle XVIII amb reformes i modificacions tardanes, tot i que a l'interior s'amaguen estructures més antigues que donarien origen a la casa.</p> | 42.2178700,1.6921200 | 392054 | 4674794 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60008-foto-08190-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60008-foto-08190-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60008-foto-08190-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60009 | Cal Guillemàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillemas | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV | <p>Masia rehabilitada que conserva l'estructura volumètrica original feta amb lloses de pedra. És de planta, pis i golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Tot i que s'ha reformat molt, conserva els murs externs i s'han refet les llindes antigues de fusta de portes i finestres. La casa es troba a la banda nord del conjunt de Molers, davant l'església.</p> | 08190-85 | Maçaners. Veïnat de Molers. Cal Guillemàs. 08697 SALDES | <p>El mas Guillemas de Molers és un dels que trobem documentat al segle XV (TOUS, 1985), igual que els altres masos de Molers. Al fogatge de 1497 surt Miquel Guillermas a la parròquia de Maçaners, i al de 1553, Steve Guillemas també a Maçaners. El lloc de Molers formava part del terme del castell de Saldes i era de la jurisdicció dels barons de Pinós. L'any 1311 el lloc i la casa de Molers eren de Ramon de Vila de Lillet que el subinfeudà a Berenguer de Fígols. Degut a la crisis demogràfica de la Baixa Edat Mitjana el lloc es despoblà i l'any 1632 l'església encara estava abandonada. Les masies del lloc les trobem documentades ja al segle XV. El mas Grifé de Molers, documentat el 1491 quan va morir Margarida Larigós de Maçaners, el seu marit, Pere Cazo àlies Gavax, podia quedar-se al mas fins a recuperar les 5 lliures que Margarida li havia deixat en testament, fet que mostra la pobresa d'aquest mas. El 1397 està documentat el mas Prat de Molers, el 1322 el mas Bover de Molers, el mas Guillemas també al segle XV (TOUS, 1985). Al fogatge de 1497 Molers està fogatjat junt amb Maçaners, igual que al de 1553, per la qual cosa no podem extreure les cases que hi havia, tot i que segurament serien les mateixes quatre que hi ha a l'actualitat.</p> | 42.2334100,1.7610600 | 397769 | 4676435 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60009-foto-08190-85-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Davant d'aquesta casa hi ha cal Maineder, masia molt reformada, el seu proxo es troba davant la casa cal Manau. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60010 | Aplec de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gresolet | XIX-XX | <p>L'origen de l'aplec consistia en la trobada dels habitants de les cases que esperaven les vaques que baixaven dels prats d'estiu a les Costes per portar-se cadascú les seves a casa. Actualment l'aplec marià es celebra el Dilluns de Pentacosta i el 8 setembre, celebració de les Marededéus Trobades i coincidint amb la davallada dels ramats als prats que es fa anualment amb la baixada dels ramats dels camps de pastura d'estiu cap a l'entorn del santuari, compartint espai amb molts visitants que pugen al santuari. Es fa una celebració eucarística i la gent aprofita per fer un àpat a l'aire lliure.</p> | 08190-86 | Vall de Gresolet | <p>El 21 de maig de 1888 es va celebrar la festa de la benedicció de l'església que s'avia restaurat, amb assistència de gent dels pobles de l'entorn, Bagà, Gósol, Josa, l'Espà, Saldes, Maçaners, Gisclareny i Vallcebre. La premsa de l'època se'n va fer ampli ressò, tan per l'èxit d'assistència i el lluïment assolit, com per que no va tenir caire polític com generalment passava amb altres festes. Probablement l'origen de l'aplec el podem trobar en aquesta festa.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60010-foto-08190-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60010-foto-08190-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60011 | Goigs de Santa Bárbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-barbara | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XX | <p>Goigs impresos a Bagà l'any 2000,procedents d'una antic goig del Bisbat de Solsona de 1950, dedicats a Santa Bàrbara, patrona dels miners. La lletra és de Mn. Climent Forner que la va fer quan encara era seminarista els anys 1950, i música anònima. L'edició es feta a la impremta Boixader de La Pobla de Lillet amb dibuixos de Josep Peris i disseny de Bagà Gogística, amb una tirada de 25 exemplars en paper de fil numerats i 800 exemplars en paper Registre.</p> | 08190-87 | Saldes | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 1950 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mn. Climent Forner | Es canten el dia de Santa Bàrbara, 4 de desembre. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60012 | El Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sull | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XIV | <p>El mas Sull es troba en un lloc elevat a prop de Maçaners. Al costat hi ha un monticle sobre el que s'aixequen les restes dels murs de l'antic castell del Sull. El mas és un edifici de planta quasi quadrangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, planta baixa, pis i golfes sota teulada. La porta i les finestres són rectangulars, amb llindes de fusta. L'obra és de lloses de pedra, igual que les cases de la zona de l'entorn. A l'interior conserva la pica aigüera, el foc a terra i el paviment del primer pis de fusta. Al costat de la casa hi ha un cobert de les mateixes característiques.</p> | 08190-88 | Maçaners. El Sull. 08697 SALDES | <p>La documentació més antiga que esmenta directament el mas és del 1381, quan Andreu Calceda d'Alp, procurador de Raimunda, filla de Jaume Valls del Sull, venia a Pere Vidal de les Llenes el mas que la seva esposa tenia al Sull. Amb això deduïm que es faria el mas al costat del castell probablement en aquesta època, en algun moment en que viure al castell era difícil pel seu estat de conservació i, molt probablement, moltes pedres del castell s'utilitzarien en la construcció del mas.</p> | 42.2339800,1.7671900 | 398276 | 4676491 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60012-foto-08190-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60012-foto-08190-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60012-foto-08190-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Està en rehabilitació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60013 | Cal Manau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manau | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. TOUS, Rosa (1985). Les activitats d'un notari de Saldes a les darreries del segle XV. Tesina, U.B. Departament d'Història Medieval.</p> | XV | Tot i que la casa està habitada, la imatge exterior és d'abandó. | <p>Masia d'estructura irregular fruit de la unió de diferents coberts a l'edifici principal. Està en una zona de fort desnivell del terreny, de manera que l'accés queda més avall que la resta d'habitatges del nucli. La casa principal és de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Construïda amb lloses de pedra, seguint la tipologia de les cases de Molers. La planta baixa, que era la zona destinada al bestiar, diposa d'àmplies portes amb llinda de fusta. La casa aprofita part de la roca natural, de manera que un dels coberts el paviment és la mateixa roca. Té un safareig que recull l'aigua d'una font.</p> | 08190-89 | Maçaners. Veïnat de Molers. 08697 SALDES | <p>Tot i que no sabem a quina de les cases documentades correspon aquesta degut al canvi de noms, es tracta d'una edificació corresponent al segle XV o anterior. El lloc de Molers formava part del terme del castell de Saldes i era de la jurisdicció dels barons de Pinós. L'any 1311 el lloc i la casa de Molers eren de Ramon de Vila de Lillet que el subinfeudà a Berenguer de Fígols. Degut a la crisis demogràfica de la Baixa Edat Mitjana el lloc es despoblà i l'any 1632 l'església encara estava abandonada. Les masies del lloc les trobem documentades ja al segle XV. El mas Grifé de Molers, documentat el 1491 quan va morir Margarida Larigós de Maçaners, el seu marit, Pere Cazo àlies Gavax, podia quedar-se al mas fins a recuperar les 5 lliures que Margarida li havia deixat en testament, fet que mostra la pobresa d'aquest mas. El 1397 està documentat el mas Prat de Molers, el 1322 el mas Bover de Molers, el mas Guillemas també al segle XV (TOUS, 1985). Al fogatge de 1497 Molers està fogatjat junt amb Maçaners, igual que al de 1553, per la qual cosa no podem extreure les cases que hi havia, tot i que segurament serien les mateixes quatre que hi ha a l'actualitat.</p> | 42.2331900,1.7608500 | 397751 | 4676411 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60013-foto-08190-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60013-foto-08190-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60013-foto-08190-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Davant la casa hi ha un cobert que pertany a cal Maineder. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 60014 | Ca la Susagna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-susagna | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per l'habitatge principal i una sèrie de coberts i pallisses que complementen la casa. La casa es troba al centre de les construccions, és de planta, pis i golfes sota teulada, amb un cos afegit per la banda de migdia formant angle amb el cos principal. L'habitatge es situa al primer pis, al qual s'accedeix a traves d'una escala exterior. Al costat de la casa hi ha una pallissa de planta i pis, amb assecador al pis tancat amb planxes de fusta vertical, al modus de les pallisses de la zona. Una mica més avall hi ha una altra pallissa amb les mateixes característiques. L'obra de totes les construccions és de pedra calcària de diferents mides disposades irregularment i sense carreus gaire ben tallats, les teulades de teula àrab a doble vessant i les portes i finestres allindades de fusta.</p> | 08190-90 | Saldes. Els Serrats. Ca la Susagna. 08697 SALDES | <p>És una masia del segle XVIII que resumeix la tipologia d'aquesta zona, amb una petita explotació de camps de conreu. Es va construir en una època d'alça de l'agricultura a la zona, quan Saldes va viure un increment demogràfic important. Aquesta masia seria una de les poques que es van mantenir ocupades a la zona, vivint actualment de la economia agrícola i ramadera.</p> | 42.2250500,1.7265300 | 394906 | 4675549 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60014-foto-08190-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60014-foto-08190-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60015 | Trobada d'acordionistes de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-dacordionistes-de-macaners | <p>GUITÓ, R. (2000). Les trobades d'acordionistes de Maçaners. A L'Erol núm. Pp. 26-27.</p> | XX | <p>L'any 1985 amb iniciativa de gent de Saldes i Maçaners, es va iniciar una trobada d'acordionistes amb la finalitat de reunir a un grup d'amics de la zona que es dedicaven a tocar l'acordió diatònic. Des de llavors la trobada s'ha realitzat cada any al juliol, esdevenint un important acte de difusió d'aquest instrument que cada any aplega més participants. Des de fa poc temps, l'escola d'acordionistes d'Arséguel contribueix a la promoció i a l'estudi d'aquest instrument que estava tan arrelat a les festes majors dels pobles de muntanya, ja que es tractava de l'únic instrument que feia música per ballar en aquestes trobades populars. Cal dir que fruit de les trobades cada any surten mous músics. El 1986 es va fer una sardana anomenada Maçaners per a la trobada d'acordionistes de l'any 1986, amb lletra i música de M. Isabel Orta i Ramona Guitó que va ser interpretada per Isabel Orta i Manel Pinós a l'acordió. Es va oferir a l'Ajuntament de Saldes la partitura original amb dibuixos de Jordina Prat.</p> | 08190-91 | Maçaners | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 1985 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60016 | Festa Major de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-saldes | XX | <p>La festa Major de Saldes es realitza per Santa severina, el 26 d'agost, fent-se el cap de setmana posterior a aquesta data. Es porten a terme diferents activitats: torneig de futbol sala, torneig de patanca, partit de futbol solters-casats, cinema a la fresca, concerts, havaneres. Missa en honor de la patrona, cercavila de gegants i grallers, gimcama i activitats infantils, ball, festa de l'escuma, dinar popular, sopar de comiat el darrer dia de la festa,</p> | 08190-92 | Saldes | <p>Santa Severina és patrona de Saldes, venerada des del segle XVII. El 1801 encara era vigent la confraria. A l'església parroquial hi ha un retaule i altar dedicat a la Santa. La casa de les Serres cedí a l'església parroquial les relíquies de Santa Severina, es tracta d'una de les cases importants del terme, de la que, durant el segle XVII, quasi tots els batlles provenien de les Serres.</p> | 42.2292100,1.7359500 | 395690 | 4675999 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60017 | Riera Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-salada | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | <p>La riera d'Aigua Salada neix al vessant nord de Serra d'Ensija, sobre la Pleta de la Vila, en una clotada en mig del bosc a 1710 m d'altitud. A mesura que baixa va rebent aigües d'altres torrents fins a tornar al riu Saldes, el cabal del qual encarà creixerà més quan s'ajunti amb la riera de Gresolet. El nom de Saldes ve de la riera Salada. La causa de la salinitat de la riera l'hem de buscar en els materials geològics que es troben en la seva font. El torrent surt de la base d'un talús d'uns cinc metres d'alçada en forma de brollador de fort corrent. Les roques on neix són guixos del triàsic de colors grisos, marrons, vermells i blancs, barrejats amb el guixos hi ha sal mineral (halita). Quan l'aigua d'infiltració travessa aquestes capes de guixos dissol la sal i la porta a l'exterior. Es tracta d'un tipus d'aigua corrent únic a la comarca i molt rar a Catalunya, essent un aigua tèrbola per la quantitat de materials en suspensió que porta. Els organismes que habiten en aquest corrent són singulars, destacant els del tram superior on hi ha baixa diversitat d'espècies que s'incrementen a mesura que rep altres aportacions d'aigua al llarg del seu recorregut. La riera Salada desguasa al riu Saldes a prop del Molí del Ferrer. Abans el seu corrent s'ha utilitzat per moure els molins de la Palanca, de les Flors i de les LLenes.</p> | 08190-93 | Saldes | 42.2267000,1.7416200 | 396154 | 4675713 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60017-foto-08190-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60018 | Recull de cançons del Pirineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-cancons-del-pirineu | <p>Blasco, Artur (2000) A peu pels camins del cançoner. Volum II: Cançons del Cadí, del Moixeró i del Pedraforca (Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà). Edicions Centre Artesà Tradicionàrius. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>El acordeón diatónico y la música tradicional catalana en general y pirenaica en particular no podrían entenderse hoy sin el trabajo que ha desarrollado Artur Blasco en la segunda mitad del siglo XX. Este barcelonés nacido en 1933 ha recogido más de un millar de canciones en el Pirineo catalán después de casi cuarenta años entregados a la recuperación y la investigación del folklore popular. Galardonado en 2001 con la Creu de San Jordi a las Artes y Letras catalanas y elegido VIII Premio Nacional de Folklore en Segovia en 2000, Artur Blasco fue el creador de la Trobada de Acordeonistes del Pirineu junto a Gaspar Viladomat -un certamen que este año celebra su trigésima edición- y del Museo del Acordeón diatónico en Arseguel. Blasco ha dedicado su vida a la búsqueda y recopilación del cancionero popular de las comarcas del Pirineo catalán. Pueblo a pueblo, casa por casa, el veterano investigador ha logrado recomponer pieza a pieza, el puzzle del folklore pirenaico de los siglos XIX y XX. El ingente esfuerzo fue dado a conocer por primera vez con la edición de 'Rosa Vermella, Rosa Galant', el primero de sus cancioneros, centrado en la tradición oral. Pero ese volumen se ha completado con una de las obras más ambiciosas del folflore mundial: 'A peu pels camins del cançoner', que consta de siete volúmenes y del que hasta la fecha se han editado dos, el Volumen I 'Les valls d'Àneu. Pallars Sobirà' y el Volumen II: 'Cançons del Cadí, del Moixeró i del Pedraforca (Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà. Recientemente, una revista cultural definía a Blasco como 'un dinamizador de la vida del Pirineo'. Su trabajo profesional, tanto en el ministerio como en el Departament de Agricultura, siempre estuvo ligado a las comarcas de montaña, a caballo entre las provincias de Lleida y Girona. Al margen de esa labor de investigación, Artur (con acento en la u) se ha encargado también de su divulgación a través de las distintas formaciones del folk catalán en las que ha tomado parte: Els Acordeonistes del Pirineu, la Pobletana o El Pont d'Arcalís, el grupo que formó con cuatro componentes de Primera Nota, y a través del cual ha dado a conocer su labor en estos últimos años. Los títulos de los albums editados por el Pont d'Arcalís no dejan lugar a dudas: 'Balls i cançons del Pirineu', 'Pirineus' y 'De luna vella. Tonades i cançons dels Pirineus' sugieren y evocan el trabajo de toda una vida. Blasco siempre cuenta que la primera vez que vio un acordeón diatópico fue en Escandinavia, hacia 1960, cuando estaba enrolado en un bacaladero islandés que recorría las costas de Groenlandia. Tardó cinco años en volver a ver el acordeón de botones, pero para su sorpresa, lo redescubrió en 1964 en las manos de Ricard Montaner 'El Fiter', uno de los últimos acordeonistas viejos del Pirineo catalán. Blasco ha sido el gran eslabón entre el viejo y el nuevo folklore pirenaico. Sin él, hubiera sido imposible seguir la cadena. Pero no sólo el Pirineo catalán debe estarle agradecido. Muchas tierras fronterizas (Pirineo aragonés, Sur de Francia...) le agradecerán en el futuro el adelanto del trabajo. Como él dice, 'en el Pirineo están los últimos herederos de la cultura tradicional'. Acerca de su obsesión por el diatónico, Blasco suele recalcar que, al fin y al cabo 'fue el primer instrumento con el que las parejas se agarraron para bailar'. Es la tercera edición del galardón, que fue creado en la edición de 2002, y que hasta la fecha había premiado al cineasta Montxo Armendáriz y a los músicos de la Ronda de Boltaña (2003). Artur Blaco forma part del grup de música tradicional pirinenca El Pont d'Arcalís.</p> | 08190-94 | Saldes | <p>Artur Blasco va recollir en el llibre A peu pels Camins del Cançoner, una sèrie de temes que van ser arranjats musicalment per Jordi Fàbregas i cantats i interpretats pel grup El Pont d'Arcalís que van fer l'àlbum Balls i Cançons del Pirineu l'any 1998 i que va guanyar els premis Enderrock al millor disc de música folck el 1998. El grup El Pont d'Arcalís va iniciar la seva tasca el 1991 amb la intenció de divulgar la música i la cançó de tradició oral dels Pirineus.</p> | 42.2286286,1.7350676 | 395617 | 4675936 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60019 | Cova de la troballa de la Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-troballa-de-la-marededeu-de-gresolet | <p>Petita cavitat situaa en una penya que es troba darrera del santuari de Gresolet, per la banda de llevant. És una cavitat petita a ran de terra que segons la tradició era el llc on es va trobar la imatge de la Marededéu de Gresolet.</p> | 08190-95 | Vall de Gresolet | <p>La imatge de la Marededéu és de finals del segle XIII. Es tracta d'una imatge de Mare de Deú trobada que, segons la tradició, va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada quan cercava un bou i que va trobar adorant la imatge. La imatge presidia l'altar de l'església del santuari de Gresolet que durant la Guerra Civil va ser arrasat i la imatge es va mantenir guardada fins l'any 1947 en que va ser traslladada a la parròquia de Saldes per garantir la seva protecció.</p> | 42.2593600,1.7253000 | 394861 | 4679360 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 60020 | Parc Natural Cadí-Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-pedraforca | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals. Decret 353/1983, de 15 de juliol, de declaració del Parc Natural Cadí-Moixeró. DOGC núm. 357. Modificat pel decret 298/1988, de 27 de juliol. DOGC núm. 1062.</p> | <p>Conjunt orogràfic format per tres unitats ben diferenciades: la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra de Moixeró i altres massissos més orientals, com la Tossa d'Alp i el Puigllançada, i per últim el massís del Pedraforca, directament adossat al vessant meridional del Cadí. La Serra del Cadí està bàsicament formada per sediments calcaris, en els quals el modelat càrstic del relleu ha tingut molta importància. El contrast climàtic entre els dos vessants de la Serra, les característiques del relleu i el fort gradient altitudinal, determinen una gran diversitat de paisatges mediterranis, euro-siberians i bòreo-alpins. És el millor representant dels espais dels Pre-pirineus orientals septentrionals, tant en diversitat com en singularitat. És el sistema muntanyós calcari més extens i elevat dels Pre-pirineus catalans. El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge basal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunistic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> | 08190-96 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> | 42.2458400,1.7469600 | 396626 | 4677832 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ocupa 41.342 ha. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60021 | Paratge d'Interès Natural Massís del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-dinteres-natural-massis-del-pedraforca | <p>LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32.</p> | <p>Superfície 1671 HA de les quals 1352 pertanyen al municipi de Saldes. La declaració comporta la implantació de un conjunt de normes de protecció, com la prohibició d'activitats cinegètiques, no es permet la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que degradin el paisatge, es prohibeix l'abocament de residus fora dels punts especialment habilitats i l'encesa de fogueres fóra dels indrets autoritzats. Per assolir els objectius de conservació i protecció de l'espai es va crear el Patronat del Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca què des de l'any 1995 disposa d'un Centre d'Informació i Interpretació a saldes.</p> | 08190-97 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, inclòs en el Parc Natural del Cadí-Moixeró creat amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol. Llei 6/1982, de 6 de maig, sobre declaració com a Paratge Natural d'Interès Nacional del massís de Pedraforca (Berguedà). DOGC núm. 223, de 14-5-82. Decret 114/1983, de 12 d'abril, de desplegament parcial de la Llei 6/1982, de 6 de maig, sobre declaració com a Paratge d'Interès Nacional del massís del Pedraforca. DOGC núm. 321, de 20-4-83.</p> | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60022 | Espai d'Interès Natural Serra d'Ensija - Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, F. (1998). Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN. A L'Erol núm. 59. Pàgs. 27-32.</p> | <p>És un dels espais meridionals més notables dels Pre-pirineus orientals, suposant una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la seva diversitat. Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina. Destaquen els prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. La fauna invertebrada mostra algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids i heteròpters.</p> | 08190-98 | Oficina Gestora del Parc, c/ de la Vinya, 1. 08695 BAGÀ | <p>Declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982, inclòs en el Parc Natural del Cadí-Moixeró creat amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol.</p> | 42.1855300,1.7482600 | 396635 | 4671134 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ocupa 3.530 ha. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60023 | Aplec de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni-de-feners | <p>Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es canten els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 08190-99 | L'Espà. Feners | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60023-foto-08190-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60024 | Aplec de la Marededéu del castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-marededeu-del-castell-de-saldes | XX | <p>L'aplec a l'església de la Marededéu del castell de Saldes es celebra el 25 de març. Es fa una caminada des del poble fins al castell on es fa una missa a l'església i es canten els goigs.</p> | 08190-100 | Saldes. Església del castell de Saldes | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.