Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60025 | Aplec de Sant Ponç de Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-de-molers | XX | <p>L'aplec de Sant Ponç de Molers es celebra el dia de Sant Ponç que és el 11 de maig. Es fa una missa i la cantada dels goigs amb assistència de nombrós públic de la zona, principalment de Maçaners.</p> | 08190-101 | Maçaners. Veïnat de Molers. | 42.2333600,1.7613500 | 397793 | 4676429 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 60026 | Goigs de la Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-marededeu-de-gresolet | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XVII-XX | <p>De la Marededéu de Gresolet s'ha editat diferents goigs entre el segle XVII i inicis del XX. El més antic es va editar el 1669 a l'estampa de Rafael Figueró al carrer Cotoners de Barcelona. El 1670 a Girona, per Geroni Palol. A l'impremta de Joan Abadal a Puigcerdà. El 1860, Anglada de Vic. El 1862, Joan Soldevila de Berga. El 1872, vda. Soldevila de Berga. Impremta Quirze Casals de Berga. El 1903, 1912 i 1919 J. Huch de Berga. La Hormiga de Oro de Barcelona. El 1922 i 1922 a J. Huch de Berga. El 1958 a la col·lecció Serant.</p> | 08190-102 | Vall de Gresolet. Santuari de Gresolet. | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60026-foto-08190-102-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es canten el dia de l'aplec de Gresolet el Dilluns de Pentacosta i el 8 setembre, celebració de les Marededéus Trobades. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60027 | Goigs de la Marededéu del Castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-marededeu-del-castell-de-saldes | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XX | <p>Els goigs de Nostra Senyora del Castell de Saldes fets per fets per J.M. Muntanyá, rector de Saldes a inicis del segle XX. Es va fer una impressió a l'impremta Joan Soldevila de Berga i altra posterior a la impremta Huch de Berga, totes dues a inicis del segle XX.</p> | 08190-103 | Saldes. Església del castell de Saldes | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es canten el dia de l'aplec de la Marededéu que es celebra el 25 de març. Es fa una caminada des del poble fins al castell on es fa una missa a l'església i es canten els goigs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60028 | Cal Quel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quel | XVII-XVIII | Tot i que es conserva l'estructura general, l'interior es troba en estat d'abandó degut al desús de fa anys. | <p>Petita masia que es troba a la zona de Feners, a l'altra banda de l'Aigua de Valls. Es tracta d'un mas format per la casa i dos coberts tipus pallissa adossats per la banda de llevant. La casa és de planta baixa i un pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa i ha corts pel bestiar i l'habitatge és al primer pis, l'accés es fa des de l'exterior a través d'una escala que dóna a una eixida amb barana de fusta i que queda a sota la teulada general. Portes i finestres són amb llinda de fusta i el paviment interior de la casa també és de fusta. L'interior no s'ha tocat i manté elements d'època, com el foc a terra, aigüeres, cuina, així com la distribució de les habitacions. Per la banda de ponent hi ha una altra construcció adossada, de la qual part és la pallissa i part la casa, a més d'altra pallissa més adossada al final d'aquest grup i que segueix la tipologia de les de la zona, pis amb tancament de fustes verticals. L'estructura és de pedra de diferents mides posades desordenadament i amb parts cobertes amb estuc de calç i argila.</p> | 08190-104 | L'Espà. Feners. Cal Quel. 08697 SALDES | <p>Aquesta casa segueix la tipologia de les cases més humils de la zona. Probablement els seus orígens estiguin vinculats amb el conjunt de Feners, que formava part de la propietat dels Barons de Pinós al segle XIII, passant als Ducs d'Alba al segle XVII. Aquesta casa era propietat de la mateixa família a finals del XIX, família que també tenia dues cases del conjunt fortificat, cal Ponis i cal Plata, i les famílies van intercanviar la ocupació d'habitatge i propietat de les cases de manera que al germà que li tocava cal Plata va anar a viure a cal Quel i viceversa.</p> | 42.2098900,1.6960500 | 392365 | 4673903 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60028-foto-08190-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60028-foto-08190-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60028-foto-08190-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment la casa està deshabitada tot i que les terres encara s'aprofiten per pastures, així com les pallisses. La datació és aproximada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60029 | Porxo de cal Ponis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-cal-ponis | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura general, l'interior es troba en estat d'abandó degut al desús de fa anys. | <p>Pallissa i corts ubicades al costat del conjunt fortificat de Feners. El conjunt està format per dos edificis que estan disposats en angle recte, amb una era a la part central que esta tancada per aquest edificis i per un muret al voltant. El de la banda de tramuntana, de planta i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, a l'era. L'edifici té els murs exteriors massissos de pedra, mentre que la façana principal està formada per dos pilars de maó i pedra. L'estructura interna que suporta el pis i la teulada és també a base de pilars. La façana del pis té parts tancades amb envans que no arriben al sostre, per tal de facilitar la introducció de les bales de palla. L'altre edifici és de planta i pis, cobert amb teulada a un vessant i amb la façana que dóna a l'era oberta i tancada amb taulons de fusta al pis, seguint la tipologia de les pallisses de la zona. L'era és enrajolada i la porta d'accés al conjunt és allindada amb teulades de teula àrab a doble vessant.</p> | 08190-105 | L'Espà. Feners. 08697 SALDES | <p>Aquesta pallissa es construiria en l'època d'apogeu de l'agricultura, el segle XVIII, igual que altres pallisses a l'entorn, cada una relacionada amb una de les cases del conjunt de Feners.</p> | 42.2106600,1.6989300 | 392604 | 4673985 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60029-foto-08190-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60030 | Antic safareig de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-de-saldes | XVIII-XIX | <p>Safareig d'estructura rectangular format per un receptacle per aigua cobert amb volta de canó de pedra de manera que quedava protegit. Actualment, degut a que està en desús, es va tapiar la bassa i només és visible la volta de mig punt rebaixat de pedra.</p> | 08190-106 | Saldes. | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Martí de Saldes coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2294900,1.7359000 | 395686 | 4676030 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60030-foto-08190-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60032 | Llegenda del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | XX | <p>Llegenda de la donzella del castell de Saldes. Una pubilla de Saldes captivà al senyor per la seva bellesa i aquest la volgué fer seva, la feu tancar al castell fins que ella accedís. La donzella demanà ajuda a la Verge que la convertí en un colom blanc què aconseguí la llibertat. Des de llavors cada 25 de març, una coloma seguida dels seus colomins entra a l'església i deixa un dels seus fills per tal que faci companyia a la Verge. En record d'aquesta llegenda la geganta de Saldes representa la donzella del Castell, fent parella amb Benat Galceran de Pinós, senyor de Saldes.</p> | 08190-108 | Saldes. | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60033 | Llegenda de la troballa de la Marededéu de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-marededeu-de-gresolet | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | XX | <p>Segons la tradició, la imatge de la Marededéu de Gresolet va ser trobada per un jove pastor que guardava una vacada quan cercava un bou i que va trobar adorant la imatge. Els saldencs volien tenir a prop la imatge i el pasr la va posar al seu sarró per portar-la a l'església del castell de Saldes, però en arribar la imatge no hi era. Tornant al lloc d'origen, a Gresolet, tornà a trobar la imatge, per la qual cosa es decidís erigir un temple en aquest lloc.</p> | 08190-109 | Gresolet | <p>La imatge és el segle XIII, cosa que fa suposar que la Llerena es situaria cronològicament en haches moment. La imatge presidia l'altar de l'església del santuari de Gresolet que durant la Guerra Civil va ser arrasat i la imatge es va mantenir guardada fins l'any 1947 en que va ser traslladada a la parròquia de Saldes per garantir la seva protecció.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60034 | Recull de corrandes del Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-corrandes-del-calic | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | XIX-XX | <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà i els entorns, entre els Saldes. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner. </p> <p>Va recollir també cançons de la zona de Saldes i Gósol, destacant el cantaire de Gósol anomenat Zot (Josep Elies Batlle), i la cantaire de Bonner anomenada la Rossa de Bulner (Bonaventura Carrera Simon).</p> | 08190-110 | Saldes | <p>Mn Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà i els Pirineus.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Joan Prat i Molins, Calic | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60035 | Barraca de pastor de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-les-costes | XIX-XX | <p>Barraca de pastors que es troba en un altiplà a la serra de les Costes, sobre els cingles de Gresolet, al Pla de a Creu, en una important zona de pastures d'estiu al Cadí.És un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada a soble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a nigdia. Únicament té una porta amb llinda de fusta i cap finestra. A l'interior hi ha un foc a terra i unes lliteres. Generalment la porta és oberta i la utilitzen pastors i excursionistes.</p> | 08190-111 | Saldes. Les Costes. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2675000,1.7307000 | 395320 | 4680257 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'accedeixa través d'una pista des de coll de la Bauma que dona la volta fins al mirador del Gresolet, al Pedraforca. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60036 | Bassa de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-bassotes | <p>Bassa natural que s'omple amb aigua de la canal de les Bassotes i de la font de les Bassotes. Es troba al Cadí, al coll de les Bassotes, al peu dels cingles de la bola. Potser l'element més important d'aquesta bassa és que és un abeurador natural de la fauna de la zona.</p> | 08190-112 | Saldes. Coll de les Bassotes | 42.2631600,1.6939300 | 392280 | 4679821 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||||
| 60037 | Llegenda de la construcció del monestir del Sull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-construccio-del-monestir-del-sull | <p>ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | Tot i que es conserva la memòria de la llegenda, es coneix molt poc. | <p>La llegenda de la construcció del Sull diu que l'elecció de lloc fou a càrrec d'un nadó que es posà a parlar en acabat de néixer i indica que es lligués una corda a la panxa d'una mula i alà on es pari feu el monestir.</p> | 08190-113 | Saldes. Monestir de Sull. | 42.2426300,1.7596600 | 397668 | 4677460 | 08190 | Saldes | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60038 | Les Serres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-serres | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XIII-XIV | Es troba en ruïnes, quasi desapareguda. | <p>De l'antiga casa de les Serres tan sols queden restes d'alguns murs a sota la rectoria de Saldes. Aquestes parets són de pedra de diferents mides amb part de l'arrencada duna volta a la part superior, ja que tan sols es conserva l'alçada d'una planta. La casa queda dividida pel pas d'un carrer, i encara té algunes finestres espitllerades que estan tapiades.</p> | 08190-114 | Saldes. Rectoria de Saldes. Carrer Font de Casanserres. 08697 SALDES | <p>La casa de les Serres cedí a l'església parroquial les relíquies de Santa Severina, patrona de Saldes (APS). Es tracta d'una de les cases importants del terme, de la que, durant el segle XVII, quasi tots els batlles provenien de les Serres. Santa Severina és venerada a Saldes des del segle XVII. El 1801 encara era vigent la confraria.</p> | 42.2288800,1.7361500 | 395706 | 4675962 | 08190 | Saldes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60038-foto-08190-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60038-foto-08190-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60039 | Creu del cementiri de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-saldes | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes.</p> | XX | <p>A l'interior del cementiri de Saldes hi ha una creu de grans proporcions. Éstà formada per una columna central amb nus format per una esfera de la que surten els altres tres braços també en forma de columna i extrems en forma acampanada. Recolza sobre una graonada que l'aixeca del paviment.</p> | 08190-115 | Saldes. Cementiri. | <p>El cementiri de Saldes en la seva nova ubicació va ser beneït pel Bisbe de Solsona, Mn.Tarancón l'any 1952. Anteriorment hi havia un fossar darrera l'església de Sant Martí, però degut a l'increment de població es va veure en la necessitat de traslladar-ho fóra del nucli urbà.</p> | 42.2267400,1.7372000 | 395789 | 4675723 | 1952 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60040 | Cal Tresegona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tresegona | <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua <strong><span>(2019) De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà</span></strong><span>. Temes d'Etnologia de Catal</span><span lang='IT'>unya núm. 30. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2019.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Cal Tresagona és una masia formada per un conjunt d'edificacions, el mas, les pallisses i corts dels animals. Estan disposades formant un rectangle obert per un costat, de manera que queda al centre l'era oberta i els mateixos edificis fan la funció de baluard. El mas és de planta, pis i golfes sota teulada, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Les pallisses segueixen estructura similar, tot i que únicament tenen un pis superior amb la façana principal oberta totalment, tot i que en principis estaria tancada amb taulons de fusta disposats verticalment, seguint les característiques de les pallisses de la zona. Portes i finestres són petites, amb llinda de fusta. No presenta elements decoratius característics.</p> | 08190-116 | Maçaners. Cal Tresegona. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>Aquesta casa respon a les característiques dels masos de la zona de muntanya de Saldes construïts al segle XVIII, en l'època d'auge econòmic a la zona amb increment important de població. A mitjans del segle XX la major part dels masos van restar abandonats fins els anys 1990 en que es van tornar a rehabilitar i ocupar com a segona residència amb l'increment del turisme.</p> | 42.2234900,1.7464500 | 396547 | 4675351 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60040-foto-08190-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60040-foto-08190-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60040-foto-08190-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'anomena també Cal Massana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60041 | Mina Pis Tercer (Pedraforca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-pis-tercer-pedraforca | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Aquesta és la boca principal de la mina que s'ha mantingut en explotació fins a l'octubre de 2007. El sistema d'explotació des de l'any 1985 ha estat de sub-nivells descendents, mentre que fins llavors era vertical. Aquest nou sistema va convertit l'explotació en passadissos horitzontals amb un pou d'accés inclinat, permetent la mecanització de l'explotació i la seguretat dels miners. Els treballadors són especialistes en maquinària sofisticada. El minador és la màquina que s'utilitza per gratar el carbó al finals dels túnels. Aquesta mina enllaça amb el nivell segon bis, on hi ha la sortida del carbó.</p> | 08190-117 | Saldes. Mina Carbons Pedraforca, pis Tercer. 08697 SALDES | <p>Carbones Pedraforca S.A. és el propietari de l'explotació que es trobaren terreny municipals. S'explota des del 1982, extreient carbó. Ha estat en funcionament fins l'octubre de 2007.</p> | 42.2236500,1.7211700 | 394461 | 4675400 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60041-foto-08190-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60041-foto-08190-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60042 | Pallissa de cal Bensoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-bensoi | <p>Inventari Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 3609. Generalitat de Catalunya. 1990 (fitxa de conjunt de les pallisses de Saldes).</p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua <strong><span>(2019) De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà</span></strong><span>. Temes d'Etnologia de Catal</span><span lang='IT'>unya núm. 30. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2019.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Construcció rural pròpia de l'Alt Berguedà. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. La façana és l'element més característic, amb pilar al mig, dos pisos i combinació de pedra a la planta baixa i fusta per als tancaments al primer pis. El pis superior és per emmagatzemar la palla i l'alfals, i la planta baixa pel bestiar. Davant la pallissa queda una era tancada amb mur de pedra a modus de baluard.</p> | 08190-118 | Saldes. Pallissa de Cal Bensoi. Carrer Sant Martí. 08697 SALDES | <p>És un tipus de pallissa molt usual a la comarca, esquema que moltes vegades es repeteix a les eixides i les golfes de moltes masies ja que és una estructura idònia per emmagatzemar grans i palla. Pròpies del segle XVIII i XIX es repeteixen també al segle XX construïdes amb materials moderna.</p> | 42.2296800,1.7365100 | 395737 | 4676051 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60042-foto-08190-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60042-foto-08190-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60043 | Antiga mina Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-clara | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | Es troba en ruïnes. | <p>De la mina Clara únicament queden restes d'elements de la instal·lació, alguns murs de la barraca de l'explotació, així com restes d'un antic forn de ciment que havia servit en l'obra. Hi havia un telefèric que comunicava amb Vallcebre i del que restes fragments d'algunes torres.</p> | 08190-119 | L'Espà. Carretera B-400. | <p>La mina Clara va ser oberta per Gil Ribera, passant més tard a Carbones y Transportes Cadí S.A. el 1940. Es va explotar entre 1940 i 1944. Els treballadors eren de Saldes, l'Espà i Gósol i també forasters. El dia 10 d'abril de 1944 van perdre la vida 34 persones en una explosió de grisú de la mina que va ser la més important de Catalunya. Les capes de carbó eren verticals, els miners tenien el treball escalonat i s'extreia amb sistema d' esllevissament. El carbó que s'extreia es transportava amb un funicular des de la mina fins a Vallcebre, on hi havia connexió amb la via fèrria.</p> | 42.2185300,1.6969900 | 392457 | 4674862 | 08190 | Saldes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60043-foto-08190-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60044 | Llegenda de les bruixes del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-bruixes-del-pedraforca | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. ARTERO, I. (2001). Pedraforca màgic. Ed. Farell.</p> | <p>Explica la llegenda que en època en que la zona estava dominada pels sarraïns els habitants de Saldes van sentir sorolls una nit, en sortir veieren que sobre la muntanya Pedraforca s'aixecava una impressionant fortalesa poblada per éssers estranys que, aliant-se amb els sarraïns mataven a tir de sageta a un cristià que gosava transitar pel territori dominat pel castell encantat. Els cristians varen demanar ajut a Déu, qui escoltant els seus precs, va enviar a la terra sant Miquel amb un estol d'àngels i, la nit del 31 de desembre de fa més de mil anys, varen construir el castell fent que la muntanya on s'assentava prengués forma de forca, d'aquí el nom. S'explica que l nit del 31 de desembre, la nit de Sant Silvestre, les bruixes es reunien al Pedraforca en record de l'existència d'aquell castell encantat. Des de llavors el Pedraforca és coneguda com la muntanya màgica i es relaciona amb moltes llegendes sobre l'existència de bruixes.</p> | 08190-120 | Saldes | 42.2361000,1.7091000 | 393486 | 4676797 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 60045 | Pintures de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-gresolet | XVII | <p>Es conserven dues pintures a l'oli que procedeixen del santuari de Gresolet, sobre tela i emmarcades. Un d'ells representa a Sant Cosme i Sant Damià un davant l'altre amb instruments d'escriptura; i l'altre representa un dels dos sants, habillat de frare i amb ales d'àngel.</p> | 08190-121 | Saldes. Església de Sant Martí. Plaça Sant Martí. 08697 SALDES | <p>Mn Anglarill, rector de Saldes, els va fer restaurar per Lluís Ventolra de Solsona, ja que només es veia la cara. Aquest va fer una neteja important que va deixar a la vista la pintura sencera. Es tracta d'unes pintures que responen a les característiques de les pintures de finals del barroc estil rural. Prbablement realitzades per un pintor local com a donatiu al santuari per algun favor.</p> | 42.2293400,1.7361000 | 395703 | 4676013 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60045-foto-08190-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60045-foto-08190-121-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60046 | Goigs de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-antoni-de-padua-0 | <p>Goigs antics del Berguedà. Recull. Col·lecció Bagà logística. Associació Medieval de Bagà. 2000.</p> | XX | <p>Hi ha quatre models de goigs de Sant Antoni de Pàdua venerat a l'església de l'Espà. Són de principis del segle XX i van ser impressos a J. Huch de Berga, Quirze Casals de Berga, el 1973 a Dachs de Solsona. El més conegut és el de Els Pajaritos, en que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells.</p> | 08190-122 | L'Espà. Feners. Sant Antoni. | <p>Els goigs són un cant i una pregària que cada poble canta als seus patrons i sants, amb poemes musicats amb inspiració de les accions fetes pels sants o Marededéus.</p> | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es canten els goigs coneguts com Els Pajaritos. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60047 | Mina Pollegó Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-pollego-petit | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | Es conserva la bocamina, però la mina està tancada i probablement en mal estat a l'interior degut a l'abandó. | <p>La mina va ser oberta durant la guerra de manera que el jovent s'estalviava d'anar al front. Es va informar a la Jefatura de Minas sobre els recursos naturals de carbó a Saldes abans d'iniciar-se la guerra, a la que es va concedir permís d'obertura de la mina. Més tard la Generalitat es va fer càrrec d l'extracció. Va haver un accident mortal l'any 1941.</p> | 08190-123 | Maçaners. Veïnat de Molers. | <p>Eren propietaris Isidre Pons, Viladomat, el Marjot de Maçaners. Va ser explotada entre 1936 i 1952. Era una galeria horitzontal d'extracció de carbó. S'extreia amb un ferrocarril de via estreta fins a cal Soler a Sant Julià de Fréixens on arribaven els camions. Es conserva l'entrada a la mina, una boca d'arc de mig punt.</p> | 42.2377800,1.7623300 | 397881 | 4676919 | 08190 | Saldes | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60048 | Jaciment fossilífer de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-gresolet | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi poden trobar fòssils d'organisme unicel·lulars del grup dels tipus Foraminífers, de l'eocè. Al camí de Gresolet, cap a cal Pistraus, s'hi troben esponges, braquiòpodes, eriçons de mar, del Cretaci superior. També a cal Pistraus, se'n poden trobar coralls, mol·luscs bivalves i rudistes agrupats en denses colònies. Així com Briozous, de l'eocè.</p> | 08190-124 | Gresolet | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2200800,1.7016200 | 392842 | 4675028 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60048-foto-08190-124-1.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 124 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60049 | Jaciment fossilífer del Pedraforca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-del-pedraforca | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi poden trobar fòssils d'sorganisme unicel·lulars del grup dels foraminífers i invertebrats com mol·luscs bivalves, gasteròpodes, cefalòpodes, braquiòpodes, crustacis, eriçons de mar i coralls , del Cretaci inferior.</p> | 08190-125 | Saldes. El Pedraforca. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2341600,1.7095500 | 393520 | 4676581 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60050 | Jaciment fossilífer de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-macaners | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils d'·esponges, moluscs bivalves, braquiòpodes, eriçons de mar, del Cretaci superior. També coralls, del Cretaci inferior, i briozous, de El'eocè.</p> | 08190-126 | Maçaners | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2338100,1.7617400 | 397826 | 4676479 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60051 | Jaciment fossilífer del pla de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-del-pla-de-palomera | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils de moluscs bivalves i gasteròpodes, del Cretaci inferior i algues caròfites., del Cretaci superior.</p> | 08190-127 | Saldes. Pla de Palomera. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2100300,1.7519100 | 396976 | 4673850 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60052 | Jaciment fossilífer de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-lespa | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils de mol·luscs bivalves del grup dels 'rudistes' agrupats en denses colònies, braquiòpodes, del Cretaci superior.</p> | 08190-128 | l'Espà. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2209700,1.6870300 | 391639 | 4675145 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60052-foto-08190-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60052-foto-08190-128-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60053 | Jaciment paleontològic Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-coll-de-jou | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 13.186. Genarlitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a Coll de Jou. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi. El jaciment es troba a una paret que hi ha a la banda sud de la bassa de coll de Jou.</p> | 08190-129 | Saldes. Coll de Jou | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2221600,1.7052400 | 393144 | 4675254 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60053-foto-08190-129-2.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 60054 | Festa Major de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-macaners | XX | <p>Maçaners celebra dues festes majors: el 29 de novembre, Sant Serni; el tercer cap de setmana de juliol, la festa major d'estiu. La festa major d'hivern es redueix a una celebració eucarística, mentre que la d'estiu, degut a que hi ha molt turisme al poble, compte amb més actes per a diferents tipus de públic. El dissabte es fa una festa infantil a la tarda, sopar popular i ball popular al vespre. El diumenge es fa passacarrers amb els gegants i nans de Saldes i una missa a l'església en la que es canten els goigs. A la tarda un ball popular.</p> | 08190-130 | Maçaners | <p>No hi ha dades de l'antiguitat de celebració de la festa, tot i que és bastant moderna, dels anys 1980.</p> | 42.2336800,1.7765700 | 399049 | 4676446 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60055 | Festa Major de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lespa | XX | <p>La Festa Major de L'Espà es celebra el tercer diumenge setembre, per la Marededéu dels Dolors. En ser l'Espà un nucli molt petit i poc habitat, es fan pocs actes per la Festa Major. Dissabte a la nit es fa una cremada de rom acompanyada d'un concert d'acordió. Diumenge es fa un concert de música clàssica a càrrec de diferents músics de Berga a l'església, i seguidament la missa de festa Major en la que es canten els goigs.</p> | 08190-131 | L'Espà | <p>La Festa Major de l'Espà és bastant moderna i es va recuperar gràcies a la iniciativa d'uns veïns.</p> | 42.2179000,1.6926400 | 392097 | 4674797 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60056 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-1 | XX | <p>La revetlla de Sant Joan és una celebració que a Saldes es relaciona amb el Pedraforca i amb les llegendes relacionades amb la bruixeria a la zona. Es celebra el dia 23 a la nit. La festa es va iniciar fa 10 anys, a càrrec de la bruixa Aramís Fuster. Va fer un ritual al peu del Pedraforca, al camp de futbol de Saldes, un ritual de bona sort en el que invocava a la muntanya i va fer la dansa del foc al voltant de la foguera. Els anys següents es feia el ritual amb bruixots diferents, fins el 2004 en que el jovent del poble es va fer càrrec de la celebració. Des de llavors s'organitza una gran foguera i es fa un ritual en el que es reparteixen flors i paper de tres colors a la gent segons la sort que vulguin invocar: groc, verd i vermell, per diners, salut i amor. Cada persona escriu en el paper del color el desig que vulgui i el crema a la foguera, després la flor la tira en un recipient en el que es fa una pócima. A més es fan altres actes: una obra de teatre que explica alguna de les llegendes de bruixes a l'entorn del Pedraforca, un mercat artesà de bruixes i Pedraforques.</p> | 08190-132 | Saldes | 42.2269000,1.7361400 | 395702 | 4675742 | 1997 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60057 | Monument als caiguts de la Mineria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-de-la-mineria | XX | <p>El monument està format per dos ortoedres paral·lels que flanquejen una urna de vidre dins la que es posa una làmpada de mina encesa durant la cel·lebració de Santa Bàrbara, el 4 de desembre. En els pilars hi ha el símbol de la mineria i una inscripció amb el nom de tots els miners que han mort a la zona en accidents a les mines i la llegenda IN MEMORIAM.</p> | 08190-133 | Saldes. Oficines pis segon Carbones Pedraforca. 08697 SALDES | <p>Es troba ubicat al costat de les oficines al pis segon de l'empresa Carbones Pedraforca, camí de Gresolet. El monument va ser inaugurat el 5 de febrer de 1991.</p> | 42.2304100,1.7417900 | 396174 | 4676125 | 1991 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'ha posat a la fitxa la ubicació original del monument, que durant el proper any s'instal·larà junt a la imatge de Santa Bàrbara a la plaça de l'església de Sant Martí al nucli urbà de Saldes. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60058 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-1 | XX | <p>Imatge de la Santa patrona dels miners que està realitzada metall, recordant la matèria primera de la maquinària que s'utilitza a la mina. Representa a la santa dreta, amb la palma a una mà i amb l'espasa a l'altra, al costat la torre.</p> | 08190-134 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08697 SALDES | <p>Aquesta imatge va ser realitzada per Juan Navarro per encàrrec de l'empresa Carbons Pedraforca. Va ser instal·lada sobre la boca-mina el 4 de desembre de 1994, al pis tercer.</p> | 42.2236500,1.7211700 | 394461 | 4675400 | 1994 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60058-foto-08190-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60058-foto-08190-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Juan Navarro | S'ha posat a la fitxa la ubicació original del monument, que durant el proper any s'instal·larà junt al monument als caiguts de la mineria a la plaça de l'església de Sant Martí al nucli urbà de Saldes. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 60059 | Monument a la Mineria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mineria | XX | <p>monument en homenatge a l'activitat minera que es troba a la zona de les oficines de l'empresa Carbons Pedraforca. Està format per un quadre metàl·lic dels que s'utilitzen per subjectar els passadissos de l'explotació, un monòlit amb una placa commemorativa i les banderes de les diferents autonomies d'Espanya. El monument simbolitza que els miners de la zona eren de tots els pobles d'Espanya. La placa commemorativa superior del monòlit és l'escut de l'empresa, amb la detral asturiana i un martell, i un pedraforca en relleu; a la part frontal hi ha una inscripció: VINGUTS DELS QUATRE PUNTS DE LA PELL DE BRAU. AL NOSTRE PRESIDENT. MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL. SALDES 23-III-1996.</p> | 08190-135 | Saldes. Oficines Carbons Pedraforca. Segon pis. 08697 SALDES | <p>El monument a la mineria es va inaugurar el 23 de març de 1996 amb una visita del President Jordi Pujol a la mina Carbones Pedraforca. El munument es va fer com a homenatge dels minaires al President, així com recordar que els miners de Saldes procedeixen de tota la geografia espanyola. El títol del monument és 'El Desig'.</p> | 42.2255700,1.7351600 | 395619 | 4675596 | 1996 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60059-foto-08190-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60059-foto-08190-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El monument està pendent de ser traslladat a un altre emplaçament degut a que la mina ja no està en funcionament i es desmunatrà la zona d'oficines. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60061 | Roure de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lespa | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Espà, a prop de cal Capdevila. Roure conegut també com roure de Capdevila, Quercus pubescens, té una alçada de 18,5m, volt màxim de 3,2m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de molt fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-137 | L'Espà. Cal Capdevila. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2190300,1.6924100 | 392080 | 4674923 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60062 | Roure de cal Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-lluc | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Obaga, als plans de cal Lluc, davant la casa. Quercus pubescens, té una alçada de 15m, volt màxim de 3,05m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de molt fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-138 | Saldes. Cal Lluc. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2259500,1.7555200 | 397300 | 4675613 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60062-foto-08190-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60063 | Roure de Ventajola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ventajola | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Espà, al bosc de Ventajola. Quercus pubescens, té una alçada de 15m, volt màxim de 3m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de difícil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-139 | L'Espà. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2190200,1.6886700 | 391771 | 4674927 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60064 | Arbreda de pins de Coll de Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pins-de-coll-de-bauma | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troben a la zona de coll de Bauma, formant un conjunt arbrat de Pinus sylvestris. Alçada màxima de 31m, volt màxim de 1,4m. Es troba ubicada dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-140 | Gresolet. Coll de Bauma | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme.</p> | 42.2644700,1.7399000 | 396074 | 4679909 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60064-foto-08190-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60065 | Arbreda d'avets de la baga de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-davets-de-la-baga-de-gresolet | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troben a la zona de coll de Bauma, formant un conjunt arbrat de Abies alba. Amb un volt màxim de 2,3m. Es troba ubicada dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-141 | Gresolet. Coll de Bauma | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre monoic, de capçada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears, pectinades en un sol pla i verdes tot l'any. La fusta és blanquinosa i poc resistent, emprada per posts, bastides i pasta de paper. Arbre de muntanya alta, en sòls profunds i permeables.</p> | 42.2686800,1.7364300 | 395795 | 4680381 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60066 | Til·ler de can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-joanet | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona de l'Obaga. Tilia cordata, té una alçada de 18m, volt màxim de 2,64m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-142 | Saldes. Cal Joanet. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles simples cordiformes lleugerament asimètriques, serrades, de flors groguenques o blanquinoses i fruits en núcula. L'arbre s'anomena tell i les flors són la til·la. Creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals de Catalunya.</p> | 42.2234600,1.7576800 | 397474 | 4675334 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60067 | Roure de cal Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-cuca | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona del castell de Saldes. Quercus pubescens, té una alçada de 15m, volt màxim de 3,52m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba ubicat dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-143 | Saldes. Barri Sobirà. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2415500,1.7300900 | 395227 | 4677376 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60067-foto-08190-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60068 | Blada de les Llenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blada-de-les-llenes | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba al costat de la casa Les Llenes, entre la casa nova i la vella. Acer opalus, té una alçada de 10m, volt màxim de 3,5m, amb un volt de soca de 6,90m, elements característic d'aquest arbre que té el tronc dividit en dues meitats per acció d'un llamp. Es troba en un indret de fàcil accés. Es troba ubicat fóra de la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-144 | Saldes. Les Llenes. 08697 SALDES | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. La blada és un arbre caducifoli, poc alt, de fulles mats palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades. La fusta és blanca i fàcil de treballar, semblant al boix i amb aplicacions similars.</p> | 42.2317500,1.7535300 | 397145 | 4676260 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60068-foto-08190-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60069 | Barraca de patates de cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-patates-de-cal-guineu | XVIII-XIX | <p>Barraca ubicada en un marge del terreny, de manera que queda integrada en l'entorn. Disposa d'una porta d'accés formada per una llinda de pedra que es recolza sobre dos pilar de pedra tallats. L'estructura interna és de pedra i queda excavada cap a l'interior de la muntanya i coberta exteriorment amb un túmul sobre el que creix l'herba.</p> | 08190-145 | Maçaners. Cal Guineu. Carretera de l'Obaga. 08697 SALDES | <p>L'activitat del cultiu de patates (trumfos) era molt freqüent a la zona de Saldes, de manera que cada masia disposava de la seva barraca per guardar les patates al fresc en un lloc sec, sense llum que garantís la protecció del tubercle.</p> | 42.2273500,1.7722800 | 398685 | 4675749 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 60070 | Camí ral de Guardiola a Gósol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-guardiola-a-gosol | <p>Inventari de camins rurals, camins i pistes forestals del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà (2006). Direcció de Xavier Campillo Besses.</p> | XIV-XX | Hi ha alguns trams que es conserven en bon estat i amb elements visibles. Altres trams s'han perdut degut a l'abandó. | <p>De l'antic camí Ral de Guardiola a Gósol, passant per Saldes, resten encara trams ben conservats. El camí, venint des de Sant Julià de Fréixens entrava al terme de Saldes pel costat de la capelleta de Sant Antoni que és al costat de l'actual carretera, seguia cap a cal Susenc i, passant pel costat nord de l'actual carretera, entrava al nucli de Maçaners. De Maçaners seguia cap a Saldes per la banda de l'obaga, seguint el tram d'aquesta carretera que encara es manté, fins al molí de la Palanca després de passar per cal Mestre, sobre l'actual bentzinera. Des del molí de la Palanca seguia cap al nucli de Saldes, i travessant el barri de la Cardina un ramal seguia pel nord cap a coll de Jou, i altre ramal pel sud cap a l'Espà i Gósol. Resten encara trams d'aquest camí de bast amb una amplada que arriba als dos metres i parts de murs de pedra seca. Entre Sant Julià de Fréixens i cal Susenc hi ha també vestigis de la primera carretera de circulació rodada que es va construir a la zona i que seguia les traces del camí Ral. Una variant d'aquest camí que encara és visible degut a la conservació del traç i de murs de pedra, és la que hi ha entre Maçaners i el molí de la Palanca passant per Molers. En aquest cas, un cop el camí sortia del nucli de Maçaners, seguia cap a Molers passant pel mas Sull (on hi ha vestigis de l'antic castell de Sull), seguint cap a Les Llenes, cal Faldilla i travessant la riera a la zona del molí de la Palanca per seguir cap al nucli de Saldes.</p> | 08190-146 | Saldes | <p>Actualment s'està fent una intervenció per recuperar el camí amb usos turístics. Aquest camí és el que va utilitzar Picasso per desplaçar-se fins a Gósol l'estiu de 1908, quan va fer una estada en aquest poble. Es tracta de l'antic camí de comunicació de la vall del Pedraforca amb la vall del Llobregat.</p> | 42.2280800,1.7899300 | 400143 | 4675809 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60070-foto-08190-146-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60071 | Torres del telefèric de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-del-teleferic-de-lespa | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | Només queden algunes restes de les antigues torres. | <p>Restes de les antigues torres del telefèric que unia la mina Clara amb Vallcebre. Es tracta de torres de ferro de planta quadrangular que suportaven els cables que subjectaven el telefèric. Tan sols resten dues o tres d'aquestes torres a la zona propera a Coll de Jou.</p> | 08190-147 | L'Espà i Saldes. | <p>La mina Clara va ser oberta per Gil Ribera, passant més tard a Carbones y Transportes Cadí S.A. el 1940. Es va explotar entre 1940 i 1944. Els treballadors eren de Saldes, l'Espà i Gósol i també forasters. El dia 10 d'abril de 1944 van perdre la vida 34 persones en una explosió de grisú de la mina que va ser la més important de Catalunya. Les capes de carbó eren verticals, els miners tenien el treball escalonat i s'extreia amb sistema d' esllevissament. El carbó que s'extreia es transportava amb un telefèric des de la mina fins a Guardiola, on hi havia connexió amb la via fèrria dels Ferrocarrils Catalans. El projecte fou encarregat a una empresa alemana, Adolf Bleicher & Co. A.G., que ja havien construit un altre entre Moripol i Peguera. Els treballs de construcció començaren el 1941 i les obres s'allargaren fins el 1942 degut a les dificultats provocades per l'orografia. La línia s'iniciava a L'Espà, al costat mateix de la mina Clara, i s'enlairava fins a Coll de Jou, on es podia carregar el carbó d'aquestes mines i després es dirigia cap a les explotacions de Carbons Pedraforca des d'on s'enfilava fins a cal Guineu i d'aquí als Hostalets. Era un telefèric de 11.700 metres de longitud i deixà de funcionar quan la mina Clara tancà portes. El 1955 es posà de nou en funcionament el tram Saldes-Vallcebre fins que finalment fou deshabilitada els anys 1960.</p> | 42.2201600,1.7019900 | 392872 | 4675036 | 1941 | 08190 | Saldes | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Empresa Adolf Bleicher & Co. A.G. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60072 | Jaciment paleontològic del Pis Tercer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pis-tercer | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 15037. Generalitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a la paret on s'obre la bocamina del pis tercer de Carbones Pedraforca. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi.</p> | 08190-148 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08610 SALDES | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2236500,1.7214500 | 394484 | 4675400 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. També conegut com Costafreda. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60073 | Himne dels minaires de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-minaires-de-saldes | XX | <p>Himne dedicat als miners de Saldes, amb lletra de Neus Ballarà Viñas i amb una música tradicional alemanya. La lletra diu: 'Minaires som, minaires som. Pedraforca al cor ens té a cada u. L'imponent gegant guardià, somniant, veu bruixes que mai no ha vist ningú. Minaires som, minaires som. Per la festa gran que cada any celebrem, lluieix Saldes el bo i millor com a Patrona, Santa Bàrbara invoquem.'</p> | 08190-149 | Saldes | <p>Aquest himne va ser estrenat el dia 1 de desembre de 1997, com a himne de Carbones Pedraforca S.A., a la sala de sessions de l'Ajuntament de Saldes, cantat per la soprano Araceli Esquerra i Freixa, i la pianista Montserrat Gavarrós i Pey.</p> | 42.2334100,1.7391600 | 395962 | 4676461 | 1997 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Social | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Lletra de Neus Ballarà, música tradicional alemanya | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 99706 | Plantació de tulipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantacio-de-tulipes | XXI | La plantació de tulipes es pot observar quan hi ha floració | <p>Plantació de flors que al llarg de l'any fa dues floracions, la de tulipes durant la primavera i una segona de dàlies, al llarg de l'estiu i la tardor. <span><span><span>Durant la temporada de tulipes s'hi poden trobar un total de 15.000 tulipes, de 24 tipologies diferents.</span></span></span></p> <p>S'organitzen visites guiades per l’espai de cultiu de flors, que permet que els visitants elaborin el seu propi ram collit directe del camp. <span><span><span>A banda de la venta de les flors, el principal objectiu del projecte és donar a conèixer les diferents variants d'aquestes plantes i crear un espai singular on els visitants puguin anar a passar el dia, a fer una visita guiada, un pícnic, un taller, una sessió de fotos o assistir a algun dels esdeveniments que hi organitzen al llarg de l'any.</span></span></span></p> | 08190-150 | Carretera de l'Obaga s/n | <p><span><span><span>El projecte va néixer per crear un espai natural turístic d'inspiració holandesa al Berguedà. La idea va sorgir al 2019 i la prova pilot es va fer el 2020. El projecte va tirar endavant gracies a la bona adaptació de les plantes a la zona i a l'interès dels visitants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ubicat a capolat fins el març de 2025, quan es trasllada a Saldes.</span></span></span></p> | 42.2254574,1.7601338 | 397679 | 4675553 | 08190 | Saldes | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 101107 | Ball de les cósses de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cosses-de-saldes | <p><span><span><span>Amades, J. (1982) <em>Costumari Català</em>. Vol, V, p. 802-803. Salvat i Edicions 62, edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Caixa 121, sobre 323. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) <strong><span>Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic</span></strong><span>. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. 2019. P. 61-62.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment no es conserva la dansa, tot i que a vegades s'ha tornat a tocar i dansar de forma esporàdica. | <p><span><span><span>Era un ball en cercle que utilitzava la melodia del ball de les cósses de Gósol. Va ser recollit per Joan Amades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Coreografia: </span></span></span><span><span><span>Les parelles es disposen en dues rotllanes concèntriques generalment per sexes, però no necessàriament, homes a fora i dones a dins, els de dins mirant a l’interior i els de fora a l’exterior, de manera que es donen l’esquena, i agafats de les mans (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Volten tots cap a la seva dreta i, per tant, ho faran en sentit oposat dones i homes. En acabar cada frase musical fan un cop de peu darrera, com una cossa. La gràcia està en què en fer la cossa aquesta quedi en l’espai que queda entremig i no colpegi la persona que hi ha darrere i, per tant, s'ha de fer coincidir bé la dansa amb el moment del cop. Tenint en compte la música, durant la primera part de la melodia (part A) simplement voltarien seguint el ritme de la música i seria a la segona part de la melodia (part B) què, en acabar cada frase, farien la cossa cap a darrera.</span></span></span></p> | 08190-151 | Saldes | <p><span><span><span>No sabem si es ballava en una data fixa, però possiblement es fes per la Festa Major, el dia<strong> </strong>11 de novembre, Sant Martí. També rebia el nom de “Contrapàs de les guitzes”, tot i que no es tracta d'un contrapàs.</span></span></span></p> | 42.2287040,1.7354215 | 395645 | 4675943 | 08190 | Saldes | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/101107-img20180829191752.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 60306 | Eremitori de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-la-font-del-roure | XX | <p>Petit eremitori externament decorat amb totxo esglaonat i interiorment fet en guix. L'advocació d'aquest eremitori és el Sagrat Cor.</p> | 08191-129 | Cornet | 41.8943500,1.9461300 | 412576 | 4638583 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60306-foto-08191-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60306-foto-08191-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Juntament amb la font i el Roure de Cerarols formen un conjunt ambiental homogeni i harmònic. La font en el dia d'avui no raja i dóna lloc a una bassa. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.