Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79433 | Cal Jepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepo | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa. 21 | XIX - XX | L'estructura no perilla, però l'edifici acusa una falta de manteniment important | Casa de pagès senzilla i de dimensions modestes, que ha estat objecte de poques reformes i per això conserva bé la tipologia tradicional. Consta d'un edifici principal més una dependència destinada a corral que forma part d'un barri situat a la part sud-oest. L'habitatge principal és de planta rectangular (amb dues crugies que reflecteixen els dos moments de construcció de la casa). Consta de planta baixa i un pis. A la façana sud té un accés directament al primer pis per una escala en forma de pont. La casa és construïda amb murs de paredat (amb algunes parts reforçades amb maó) i té poques obertures i molt senzilles, normalment amb llinda de fusta a la part antiga (sud), mentre que a la part nova (nord) són més grans. Només una part dels murs exteriors han estat arrebossats. Al costat oest la casa té adossat un petit cobert i al costat nord es conserven dues pilastres que formaven part d'un cobert per al carro. L'interior de la planta baixa, que encara serveix de corral i galliner, és cobert amb bigues de fusta i amb revoltons, mentre que al primer pis hi ha l'habitatge. | 08291-72 | Prop de l'urbanització el Fresno i de l'autopista C-16 | La casa es devia construir al final del segle XVIII o durant el XIX, i en un primer moment pertanyia a una família coneguda com els Jepó. En un principi era una casa encara més petita, de planta allargada, que només constava de la crugia nord. Pels volts de 1936 s'amplià amb l'altre meitat. Més tard, els Jepó van vendre la casa a la família dels propietaris actuals. | 41.6114300,1.8939200 | 407841 | 4607226 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79433-foto-08291-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79433-foto-08291-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79434 | Pou de cal Jepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-jepo | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa. 21 | XIX - XX | Falta de manteniment del pou i l'entorn | Pou, situat uns 15 m a sud-oest de cal Jepó, amb una bassa adjacent, de la qual surt un rec que subministra aigua per regar els horts i també a un petit safareig. El pou és de planta més o menys circular, força irregular i de poca profunditat. Està revestit de pedra i té la part superior de maó, amb l'habitual corriola i galleda. Mitjançant una finestreta que funciona com a sobreixidor, l'aigua passa a la bassa, que té una planta més o menys oval força irregular. A cal Jepó encara van a buscar l'aigua per al consum domèstic al pou, ja que la casa no disposa d'aigua corrent ni d'electricitat. | 08291-73 | A cal Jepó (prop de l'urbanització del Fresno) | 41.6112500,1.8936000 | 407814 | 4607206 | 08291 | Vacarisses | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79434-foto-08291-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79434-foto-08291-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79435 | Can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codol | VALLS i PUEYO, Joan (1994). 'Còdol, un topònim vacarissenc (I)', Balcó de Montserrat, núm. 308 (abril) | XVI-XX | El cos antic es conserva integrament en les parts estructurals però necessitaria una bona restauració | Gran masia situada a la part superior d'una cinglera, sobre un congost estret i força espectacular que forma un torrent que en aquest punt conflueix amb la riera de Sanana. El conjunt consta d'un cos residencial antic amb un altre cos adossat més altres construccions posteriors, també amb funcions d'habitatge, així com diversos coberts aïllats. El cos residencial antic és de planta rectangular i té planta baixa més un pis/golfes, amb coberta a doble vessant. La façana principal és encarada a nord-est i té un portal adovellat i diverses finestres rectangulars, de disposició asimètrica, emmarcades amb carreus. Les façanes exteriors són arrebossades. L'interior ha conservat força bé l'estructura originària i s'hi poden veure alguns elements interessants, com la llar de foc o els festejadors. Es distribueix en tres crugies, cobertes a la planta baixa amb voltes de pedra. Aquest cos originari queda força ocult per un segon cos, també de planta rectangular i de dimensions fins i tot superiors, que és adossat al primer. Es tracta de les antigues corts (que conserven de la primitiva construcció la base de pedra i un portal adovellat), les quals modernament han estat sobrealçades amb una gran construcció de quatre plantes, feta amb parets de totxana, que servia com a granja. A la part oest s'hi ha habilitat l'actual habitatge dels masovers. En disposició transversal respecte a les dues construccions anteriors s'aixeca un nou cos, construït a partir dels antics estables, el qual tanca un petit pati interior o barri. La part de l'estable consisteix en una cambra, molt ben rehabilitada, coberta amb volta catalana i que compta amb un llarg abeurador. Aquest cos té grans galeries a ambdós costats i s'ha completat, en diferents èpoques, amb un nou habitatge que antigament era ocupat pels masovers. Aquesta construcció presenta uns acabats d'un estil constructiu força diferent, amb parets arrebossades i pintades. Al sector nord, la masia compta amb un cobert de pedra antic i altres coberts més moderns, i també té una era enrajolada. Al sector sud-est hi ha la font de can Còdol, que compta amb una àmplia pica i diversos abeuradors, però que ha estat força modificada en els darrers anys. A la dècada de 1970 en aquesta zona s'hi construí una terrassa enjardinada amb balustrada i una piscina. | 08291-74 | Al sector nord del terme, prop de la riera de Sanana | Aquest mas era conegut ja al segle XVI com a mas Còdol de la Noguera, i avui dia simplement com a can Còdol. No s'ha de confondre amb altres dos masos que en un temps van compartir aquest mateix topònim; això és: el mas Còdol, que posteriorment fou conegut com mas Ferreres i actualment Lleonart, i un altre mas Còdol, posteriorment mas Guàrdia i actualment inclòs dins del nucli urbà. L'any 1597 el propietari era Pere Còdol, el qual pagava per aquest mas un cens de 8 sous, més uns altres 8 sous i 4 diners de quístia. Els seus successors al capdavant del mas foren Cebrià Còdol (que testà el 1630), Pere Còdol (1634), Valentí Còdol (que testà el 1681), Fèlix Còdol (que testà el 1700) i Josep Còdol. Aquest últim declarava en la capbrevació de 1727 que tenia un molí fariner “de molt temps constituït”, que estava situat a la part de ponent de dit mas i “distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco”. A Josep el succeí Isidre Còdol, a qui el marquès de Castellbell establí, l'any 1766, la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant “el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol” (VALLS i PUEYO: 1994). Es coneixen les afrontacions del mas corresponents a l'any 1727. Els actuals propietaris van adquirir la masia entorn de 1950 i hi han realitzat les obres al voltant de la font i la piscina. | 41.6216300,1.9107200 | 409255 | 4608341 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79435-foto-08291-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79435-foto-08291-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79435-foto-08291-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció de la llinda d'entrada al barri: '1747' | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79436 | El Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleonart | BOIX PUIG, Pere (2005). 'Les Vendranes', Balcó de Montserrat, núm. 447, (novembre). VALLS i PUEYO, Joan (1994). 'Còdol, un topònim vacarissenc (I i II)', Balcó de Montserrat, núms. 308 i 309. | XVI-XIX | En ruïnes i en procés avançat de degradació | Antic mas semi-derruït situat en una petita esplanada sobre un cingle que domina el pas del torrent del Lleonart. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que tenia una planta semi-soterrània més primer pis i golfes. Els murs, que es conserven en general fins a l'alçada del sostre, són de pedra i de tàpia. A la part de migdia, més baixa, estan reforçats amb un contrafort atal·lussat. Es conserva alguna finestra emmarcada amb carreus treballats. L'interior de la casa era distribuït en dues crugies, i s'hi observen algunes obertures en forma d'arc de maons plans. La casa ha estat allargada amb un cobert al costat de ponent (que conserva una volta de pedra) i un altre obrat amb totxo, de construcció molt recent, que actualment es troba totalment derruït. Al costat nord, darrera la casa, hi ha una construcció adossada amb dos cups, un de rodó i un de quadrat. | 08291-75 | Al sector nord del terme de Vacarisses | Antigament aquest mas era conegut com a mas Còdol; a les acaballes del segle XVI començà a ser conegut com a mas Ferreres i posteriorment mas Lleonart. No s'ha de confondre amb altres dos masos que en un temps van compartir aquest mateix topònim; això és: el mas Còdol de la Noguera (actualment can Còdol) i un altre mas Còdol (posteriorment mas Guàrdia i actualment inclòs dins del nucli urbà). L'any 1567 Salvador Puig, propietari del mas i el seu aglevat, el mas Roqueta, el va vendre a Joan Ferreres, que en va estar al front fins el 1634. El succeí la seva filla, Marianna Ferreres, casada amb un home cognominat Lleonart. Els successors foren Joan Lleonart (1666), Francesc Lleonart (testà el 1707) i Maria Lleonart, que es casà amb Pere Codines (1718). Els succeí el seu fill Francesc Codines i Lleonart, que s'encarregà de la capbrevació de l'any 1727. L'any 1883 el mas es trobava en venda. Es coneixen les afrontacions detallades d'aquest moment. La dècada de 1950 el mas encara era habitat, concretament per Joan Espunya. | 41.6179700,1.9205500 | 410069 | 4607924 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79436-foto-08291-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79436-foto-08291-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79436-foto-08291-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camins d'accés restringits amb cadenes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79437 | La Vacarissana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vacarissana | <p>GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 139, 169 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, P. 28</p> | <p>La boira que cobreix Montserrat per la banda de Vacarisses rep el nom de Vacarissana. Es tracta d'una boira baixa que ho deixa tot ben xop i que disminueix molt la visibilitat. És costum que els pares personifiquin l'amenaça que els fills es perdin dient-los que la Vacarissana se'ls endurà a un cau, on els xuclaria fins a empassar-se'ls (GRAU 1995: 139, 169).</p> | 08291-76 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||||
| 79438 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-1 | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa. 25 VALLS i PUEYO, Joan (1996). 'L'Estarrós o l'antic bosc del mas March', Balcó de Vacarisses, núm. 332 (abril) | XVIII-XIX | Teulada amb perill d'esfondrament. Cos annex semiderruït | Casa de pagès de dimensions modestes formada per una cos principal més un cos annex adossat al costat de llevant. L'edifici és construït amb murs de pedra i coberta a dues vessants (que en algun punt presenta indicis d'esfondrament). Té un soterrani, planta baixa i planta primera. La façana principal, a migdia, té unes obertures molt senzilles, gairebé totes amb llinda de pedra, i una terrassa davantera mitjançant la qual s'accedeix a la casa. El cos annex de llevant es troba en estat semiderruït. La casa té annexats altres coberts, lleugers i de construcció molt recent, a nord i ponent, els quals s'utilitzen com a paller i per d'altres usos de treball. No gaire lluny s'ha construït un barracó de fusta també per a usos de treball. En conjunt, can Jan és una construcció de tipologia tradicional molt austera i sense elements d'especial interès. Es troba situada en un petit pla format per una de les terrasses del torrent de Marà. | 08291-77 | Prop de l'urbanització del Ventaiol, al límit nord-occidental del terme de Vacarisses. | Antigament era anomenat mas March i a partir del segle XVII mas Estarrós. L'any 1514 fou concedida la carta precària d'una propietat anomenada 'lo bosch del mas March' a Pacià Oliva, pagès de Monistrol de Montserrat. Pacià Oliva era propietari del mas, que tenia un casal i terres amb vinya, prats, boscs... i estava situat al costat de la riera de Marà, antigament anomenada de 'Cellent'. Va deixar-lo en testament a la seva filla Magdalena Oliva, casada amb Francesc Buada. Aleshores ja era una partida de terra força parcel·lada, amb diferents pagesos que hi tenien possessions. Els successors del mas foren Antoni Buada (que testà el 1646), Maria Pons (néta de l'anterior i muller de Macià Vilomara). Aquesta traspassa la propietat el 1655 a Maria Buades, muller de Joan Llobet, conegut amb l'àlies d'Estarrós. Al segle XVIII les terres del mas estaven en mans de diferents propietaris. Jacint Puig, capellà, va comprar el 1728 la peça de terra al marquès de Castellbell. D'aquest passà al seu germà, el qual la va vendre el 1745 a Joan Moliner, que va edificar-hi una casa. En una declaració del 1759 especifica que 'está construïda y edificada novament una caseta no del tot acabada' en la qual hi havien de viure ell o el seu masover. Cal deduir que la casa primitiva s'havia perdut i aquesta edificació de mitjan segle XVIII és la que actualment podem veure. Durant el segle XIX i també al XX s'hi han fet algunes reformes, tot i que lleus. | 41.6171400,1.8661300 | 405534 | 4607890 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79438-foto-08291-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79438-foto-08291-77-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79439 | L'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestacio | XX | Entorn descuidat | Torre d'estiueig situada a prop de l'antic hostal de Palà i del pas del camí Romeu i envoltada pel que havia estat un petit jardí. Es tracta d'un edifici d'estil classicista, de planta quadrada, amb planta baixa, primer pis i coberta amb terrassa. A les diferents façanes es caracteritza per un ritme de tres finestres perfectament regulars a cada planta, les quals estan emmarcades amb una motllura blanca i rematades en forma de tallaaigües. A la façana principal les obertures segueixen el mateix patró, però amb la porta d'entrada i un balcó al primer pis. Algunes de les finestres han estat tapiades. Els murs exteriors són arrebossats i pintats d'un color grana que dóna singularitat a l'edifici, que és anomenat popularment l''Estació' precisament perquè el color de la façana recorda l'estil de les antigues estacions de ferrocarril. | 08291-78 | Camí Romeu (Urbanització el Ventaiol) | Segons la informació del cadastre, l'edifici fou construït l'any 1914. | 41.6064600,1.8714200 | 405959 | 4606698 | 1914 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79439-foto-08291-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79439-foto-08291-78-2.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79440 | Les Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comelles-0 | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa. 8 VALLS i PUEYO, Joan (1995). 'Els masos Comelles i Currupell', Balcó de Montserrat, núm. 325 (setembre) VALLS i PUEYO, Joan (2004). 'Un suposat monestir de monges negres a Vacarisses', Balcó de Montserrat, núm. 428 (abril) | XIV-XIX | Molt bon manteniment per part del propietari actual | Masia de dimensions mitjanes que pràcticament no ha tingut modificacions modernes i per això ha conservat perfectament la tipologia tradicional i molts dels elements propis d'una casa rural. El conjunt consta de l'edifici principal amb diversos annexos, un barri davant la façana davantera i una era exterior, enrajolada. L'edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues vessants. Es tracta d'una casa senzilla i austera, amb els murs fets de tàpia (només reforçats amb pedra a la base i en algunes parts, com a la façana principal). La façana principal, orientada a migdia, no té elements d'ostentació. Consta d'un senzill portal amb arc de punt rodó i tres balcons. La porta metàl·lica d'un garatge (que dóna al que abans eren els estables) és un dels pocs elements moderns intrusos. Com a finestra especialment destacada hi ha la del mur de ponent (actualment a l'interior del corral) amb una llinda de pedra decorada amb arc conopial. L'interior conserva la distribució característica en tres crugies, amb els sostres embigats gairebé i la totalitat dels paviments originaris. A la part de llevant hi ha la cuina (amb forn i llar de foc). Abans aquesta cambra era el pastador. Al fons hi ha el celler, que conserva diverses bótes i, més al fons un pati amb una premsa d'un model força antic. En coberts de la part posterior es conserva un cup rodó i restes de 4 cups quadrats. En annexos exteriors es conserven altres cups. Al primer pis hi ha una àmplia sala i diverses habitacions, algunes amb festejadors. També hi ha dues comunes i les cambres on s'assecava el tocino. Les golfes han conservat l'embigat i les encavallades originàries, que foren reformades l'any 1858. Entre els annexos hi ha el corral (adossat a ponent) i una pallissa. A la part de llevant hi ha una cort (força antiga) i, a la part nord, un cos que havia d'allargar la casa i que va quedar inacabat. A la part sud del barri hi ha uns dipòsits de gra moderns on antigament hi havia les comunes. Ja a l'exterior, al sector sud-est hi ha un cobert anomenat 'la barraca dels pobres', el qual servia de refugi per als passavolants que transitaven per l'antic camí de Vacarisses a Monistrol. | 08291-79 | Al sector de Les Comelles, entre les urbanitzacions de Palà-Comelles i el Fresno. | A pocs metres de la masia s'hi ha localitzat un jaciment d'època ibèrica. La primera referència de la masia és de l'any 1392 quan, en el testament de Joan desfar i Ricolf, senyor de Vacarisses i Rellinars, aquest reconeix que deu una quantitat de diners a Joan Carupell, amo del mas Comelles (VALLS i PUEYO; 2004). A mitjan segle XVI el mas Comelles era d'Antoni Vendranes, àlies Comelles. Els seus fills declaren en la capbrevació de l'any 1597 i eren propietaris del mas Comelles i del mas Cal, que estava format pels masos Currupell, Muntanyans i Rodom. El fill hereu fou Antoni Joan Comelles, que comandà el mas fins aproximadament el 1619. El succeïren la seva vídua i després el seu fill, Joan Comelles (va fer testament el 1676), i el fill d'aquest, també Joan. En la capbrevació de 1727 Joan Comelles especifica les afrontacions del mas Currupell, com si aquest fos el principal, i el mas Comelles anava inclòs a l'interior. A mitjan segle XVIII el mas Comelles pagava un cens de 19 sous i 1 diner. Aleshores ja hi havien altres propietaris que tenien terres en aquesta heretat, i Joan Comelles vengué encara altres peces de terra. A mitjan segle XIX la casa ja devia tenir una fesomia molt semblant a l'actual. Segons una inscripció, l'any 1858 el propietari era Francesc d'Asís Comelles, el qual va refer la coberta de la casa i també va portar a terme la construcció del cos afegit al sector nord, que restà inacabat. És possible que Francesc d'Asís marxés a viure a Monistrol i que ja en aquesta època quedés un masover al front de la casa. Francesc d'Asís no va tenir descendència, de manera que el cognom es va perdre. Va deixar la casa en herència al seu fillol, Francisco Gibert (pare de l'actual propietari). Durant molts anys la casa ha estat portada per un masover. Cal dir que a tocar hi passava el camí de Vacarisses a Monistrol, el qual més endavant, en direcció oest, s'unia amb el camí romeu i travessava la riera de Marà per un gual a l'alçada de l'Hostal de Palà. Per això molts dels passavolants es refugiaven a l'anomenada 'barraca dels pobres'. Com a notícia anecdòtica cal dir que recentment la casa ha servit d'escenari per al rodatge de les pel·lícules 'La Mari' i 'Mari 2'. L'arxiu particular d'aquesta masia fou destruït durant la Guerra Civil de 1936. | 41.6090000,1.8854400 | 407131 | 4606965 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79440-foto-08291-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79440-foto-08291-79-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre d'altres elements d'interès que es conserven a la masia hi ha diverses bótes al celler i un dipòsit d'oli de pedra. En el pati posterior hi ha una premsa de rosca de fusta, d'un model força antic, i una fogaina per al vi. També hi havia un trull, que ja no existeix. També es conserva una ventadora i una màquina de pelar ametlles.L'any 1941 en un amagatall de la casa, tancat amb una trapa i situat a sota de la primera planta, s'hi van trobar dues escopetes.Inscripció en una rajola a la part central del sostre de les golfes: 'ANY 1858. Francisco de Asís Comelles'Inscripció al mànec de ferro del portal principal: '1873'Inscripció a la paret que tanca el barri, al sector sud-oest: '1899'En un camp proper, a uns 50 m de la casa hi ha un pou d'aigua. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79441 | Plafó de sant Antoni de Pàdua (capella de l'Obac Nou) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-antoni-de-padua-capella-de-lobac-nou | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 62 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 114 | XVIII | Alguna rajola té escantellaments a la capa d'esmaltat | Plafó de rajoles encastat en una de les façanes de la capella de la Casa Nova de l'Obac. Consta de 30 rajoles amb decoració polícroma que representen la figura de sant Antoni de Pàdua, a qui està dedicada la capella. La decoració consta d'una orla perifèrica amb fulles encadenades, característica del segle XVIII i, en el registre central, la figura del sant, amb hàbit de franciscà, un nen en braços i un lliri a l'altre mà. Com a paisatge de fons, una casa i arbres. | 08291-80 | Sector de l'Obac, a l'angle nord-est del terme. | La Casa Nova de l'Obac es començà a construir al final del segle XVIII i no es va acabar fins el 1820. Sembla que fou dissenyada per l'arquitect italià Domenico Bagutti. La capella, d'estil neoclàssic, es devia construir en aquests mateixos anys. Uns goigs de l'any 1923 manifesten d'advocació de la capella a sant Antoni. Segons una tradició, quan uns bandolers van anar a robar a la Casa Vella de l'Obac apareguren simultàniament a cada finestral un frare franciscà, els quals espantaren els malfactors i van fugir. En memòria d'aquest fet es posà la capella de l'Obac Vell sota l'advocació de Sant Antoni de Pàdua, tradició que continuà en la capella de la casa nova. Es tracta d'un plafó de sants característic del segle XVIII. | 41.6215600,1.9539300 | 412855 | 4608288 | 08291 | Vacarisses | Obert | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Emplaçat a la façana sud-est de la capella. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 79442 | Casalot del Corto Pio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-corto-pio | AA.DD. (2006). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Ajuntament de Vacarisses; Associació Catalana de Municipis i Comarques; SART-FEC, Universitat de vic, fitxa.23 VALLS i PUEYO, Joan (1995). 'Els masos Alzina, Costa, Om i Magraner', Balcó de Montserrat, núm. 317 (gener) | XVIII | Casa abandonada i semi-derruïda | Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Es tracta d'una construcció del segle XVIII pràcticament sense modificacions i que conserva perfectament la tipologia constructiva originària. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis/golfes, amb coberta a dues vessants. Les estructures de la casa, llevat de la coberta, es conserven d'empeus. Els murs són de pedra lligada amb morter, amb carreus escairats a les cantoneres. Pràcticament no té obertures, les quals són situades a la primera planta i de petites dimensions. A la façana sud-oest, parcialment derruïda, s'insinua el portal d'entrada amb l'arrencada d'un arc adovellat de pedra tosca. L'espai interior és de dimensions modestes i està compartimentat amb una paret intermitja. Es conserven restes de l'escala d'accés a la primera planta. Una de les habitacions té un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. Al costat nord-oest té adossats uns coberts pràcticament derruïts. A tocar de la casa hi ha una barraca de pedra seca de planta circular. | 08291-81 | Al sector nord del terme, prop del torrent dels Oms | Francesc Alsina i Vendranes era el germà petit de Josep Alzina, propietari del mas Alzina (situat en terme de Rellinars, just al termenal amb Vacarisses), i posseïa una peça de terra de 30 jornals situada al 'Llatoner' a prop del mas Alzina. El 1759 feia pocs anys que Francesc s'hi havia construït una casa, on residia amb la seva família. Aquesta nova casa pagava un cens de 2 sous i l'any 1780 era coneguda amb el curiós nom de 'Fuerte Pio', que després va derivar a 'Corto Pio'. Vers l'any 1800 havia passat a pertànyer a l'heretat del mas Còdol. | 41.6219300,1.9212000 | 410129 | 4608363 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79442-foto-08291-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79442-foto-08291-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79442-foto-08291-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Per accedir-hi cal prendre un camí en direcció est des de la ctra. B-122, uns 200 m abans del km 14. Cal seguir el camí 1 km aproximadament i, passat un torrent, prendre un trencall en direcció sud-oest per un camí força embrossat. Al cap d'uns 500 m s'arriba a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79443 | Mas Guinardeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guinardeu | VALLS i PUEYO, Joan (1996). 'El mas Guinardeu', Balcó de Monstserrat, núm. 329 (gener) | XVI-XIX | En ruïnes, cobert de vegetació | Ruïnes d'un antic mas, situades arran d'un cingle per on baixa un torrent per un espectacular salt d'aigua. Es tracta d'un mas de dimensions modestes que ha conservat les característiques constructives tradicionals. Se'n conserven bona part de les parets exteriors (de pedra lligada amb morter) fins a una alçada d'uns 5 metres. La casa és de planta més o menys quadrada, i pràcticament no té obertrues, excepte una porta que s'insinua a la façana nord i un forat que possiblement corresponia a una finestra. Al costat est conserva l'estructura d'un cup amb la seva corresponent boixa. A la part sud es conserven estructures de possibles coberts adossats a la casa. L'interior de la construcció i l'entorn immediat es troben totalment coberts per la vegetació. | 08291-82 | Prop de la carena del Roure Monjo, al sector est del terme | L'any 1597 aquest mas era conegut amb el nom de Gorneras o Gomeras i el seu propietari era Joan Gili, àlies Guinardeu. El succeí el seu fill Jacint (1634) i, més tard, la seva filla, Maria Anna Gili, casada amb Pere Angla. El 1697 Maria Anna va vendre el mas Guinerdeu a Josep Torres, propietari del veí mas Torra, el qual va conrear les terres del Guinerdeu fins el 1725. Aquest any el van vendre a Miquel Pujolar i Buada. Els Pujolar vivien al mas Boada, de Rellinars, on també hi tenien un forn de vidre i eren, a més, uns grans propietaris, amb terres també a Vallhonesta. L'any 1727 el mas Guinerdeu era habitat per un masover. L'any 1759 tornava a ser propietat dels Torres, concretament de Francesc, fill de Josep, que l'havia comprat de nou. | 41.6052500,1.9356400 | 411309 | 4606496 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79443-foto-08291-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79443-foto-08291-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79444 | Pou de glaç del camí de l'Estepar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-cami-de-lestepar | <p>FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot Cooperativa, Sabadell, p. 362-365 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 60 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 18 PERARNAU, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5, Manresa, p. 45 VALLS i PUEYO, Joan (1993). 'Els pous de glaç i altres notícies de l'Obac'. El balcó de Montserrat, núm. 294 (febrer)</p> | XVIII | Recentment restaurat | <p>Pou de glaç, situat al cim de la carena anomenada precisament del pou, molt a prop del camí ral de Manresa a Barcelona. Es conserva integrament i consta de la cavitat excavada al terreny (de forma cilíndrica i revestida interiorment amb pedra) i la coberta amb falsa cúpula de pedra. Per la part est, on el desnivell del terreny és més pronunciat, el pou té una part de mur exterior sota la cúpula. Té tres obertures superiors rectangulars a l'arrencada de la volta, actualment protegides amb un reixat. Tipològicament és un pou gairebé idèntic al de l'Obac Vell, si bé de dimensions una mica més grans.</p> | 08291-83 | A la zona de l'Obac (estrem nord-est del terme) | <p>Aquest pou és el primer que fou construït a la finca del mas Obac; concretament l'any 1706 per Josep Ubach i Serra, sota llicència de Josep Amat, senyor de Castellbell i Vacarisses. L'establiment obligava al seu propietari a pagar un cens per Nadal al marquès. La producció d'aquest pou abastia fonamentalment Terrassa, algunes vegades Manresa i més sovint la ciutat de Barcelona. Cal dir que estava situat molt a prop del camí ral de Manresa a Barcelona. La demanda deuria ser prou important, ja que l'any 1760 el nou propietari del mas, Antoni Ubach, rebé llicència per construir un altre pou de glaç, el de l'Obac vell o del camí de la Font de la Portella, més a prop del mas. La família Ubach era propietària dels masos Vell i Nou de l'Obac, els quals durant els segles XVII i XVIII van tenir un gran dinamisme, gràcies a l'apogeu de la vinya i altres activitats rurals, com ara l'elaboració de carbó, un forn de vidre i els mateixos pous de glaç, que permetien vendre el gel a la ciutat i diversificar així els seus negocis. Els pous s'abandonaren al final del segle XIX o principi del XX. El 1990 fou restaurat per la Diputació de Barcelona, gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.</p> | 41.6344300,1.9716000 | 414344 | 4609699 | 1706 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79444-foto-08291-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79444-foto-08291-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79444-foto-08291-83-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es troba situat al límit del terme muninipal amb el de Terrassa. Entenent que el sender que discorre per la carena fa de partió, el pou es troba de la banda de Vacarisses. Situat dins el Parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Accés restringit de vehicles motoritzats. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||
| 79445 | Viaducte de la riera de Sanana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-sanana | Anònim (1883). Revista Terrasense, núm. 2. 6 de gener. FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editorial / Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 23 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 | XX | Els arcs estan reforçats amb barres metàl·liques | Viaducte de la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa que salva el desnivell provocat pel pas de la riera de Sanana. Consta de tres arcs sostinguts sobre pilars de planta rectangular amb ànima d'argamassa i recoberts amb pedra. Tenen un sòcol, fet amb carreus disposats en filades regulars, mentre que la part superior és més irregular. Els arcs són formats per diverses filades de maons i la resta és de pedra. A la part superior hi ha la plataforma per on discorre la doble via del tren. | 08291-84 | A tocar del barri de la Farinera (Rellinars) | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. Aquest viaducte segueix el mateix model que el del Buixadell (en terme d'Olesa), projectat per l'enginyer Andreu Puigdollers, director de la companyia del ferrocarril, i sota la direcció de l'enginyer Massé. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. Possiblement l'obra del viaducte és d'aquest moment, ja que el pont anterior devia ser més precari. | 41.6187400,1.8934700 | 407814 | 4608038 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79445-foto-08291-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79445-foto-08291-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es troba situat al límit amb el terme municipal de Castellbell i el Vilar, ja que la riera de Sanana fa de partió. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79446 | Casilla de ferroviaris (el Fresno) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-de-ferroviaris-el-fresno | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 | XIX-XX | Una de les casetes dels ferroviaris ocupada per personal vinculat al manteniment de la via de Barcelona a Manresa, anomenades popularment 'casilles'. És una construcció de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant. És feta de pedra amb les cantoneres i els marcs de les obertures amb maó pintat de vermell. Disposa d'un petit jardí a l'entorn. | 08291-85 | A prop de l'urbanització del Fresno | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. | 41.6122200,1.8958200 | 408001 | 4607312 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79446-foto-08291-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79447 | Túnel de la riera de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-riera-de-la-torre | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 | XIX | Túnel de la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa que perfora un turó al costat de ponent de la riera de la Torre. Té una llargada d'uns 75 metres. A cadascuna de les capçaleres la boca està revestida amb una obra de pedra amb dues pilastres laterals i una cornisa superior. | 08291-86 | Al sud de l'urbanització de Torreblanca, prop de la riera de la Torre | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà 'Kàbila', el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell (encara en terme d'Olesa) i la mina llarga de Torrella. A més, dins el terme de Vacarisses la via comptava amb dos altres túnels. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. | 41.5843400,1.9212800 | 410083 | 4604189 | 1857 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 79448 | Viaducte de la riera de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-la-riera-de-la-torre | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 | XX | Viaducte de la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa que salva el desnivell provocat pel pas de la riera de la Torre. Consta de tres arcs sostinguts sobre pilars de planta rectangular amb ànima d'argamassa i recoberts amb pedra. Tenen un sòcol, fet amb carreus disposats en filades regulars, mentre que la part superior és més irregular. Els arcs són formats per diverses filades de maons i la resta és de pedra. A la part superior hi ha la plataforma per on discorre la doble via del tren. | 08291-87 | Al sud del terme municipal, més avall de l'urbanització de Torreblanca | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. Aquest viaducte segueix el mateix model que el del Buixadell (en terme d'Olesa), projectat per l'enginyer Andreu Puigdollers, director de la companyia del ferrocarril, i sota la direcció de l'enginyer Massé. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. Possiblement l'obra del viaducte és d'aquest moment, ja que el pont anterior devia ser més precari. | 41.5811900,1.9221300 | 410150 | 4603839 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79448-foto-08291-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79449 | Mina dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-morts | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 | XIX | Túnel de la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa que perfora un turó al costat de llevant de la riera de la Torre. Té una llargada d'uns 60 metres. A cadascuna de les capçaleres la boca està revestida amb una obra de pedra amb dues pilastres laterals i una cornisa superior. | 08291-88 | Al límit sud del terme, prop de la Pedrera del Mimó | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà 'Kàbila', el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell (encara en terme d'Olesa) i la mina llarga de Torrella. A més, dins el terme de Vacarisses la via comptava amb dos altres túnels. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. Durant les obres de construcció d'aquest túnel es produí un accident a l'interior, quan s'estava cobrint la volta de l'obra, amb el resultat de 5 treballadors morts. Des d'alehores aquest túnel es coneix com 'la mina dels morts'. | 41.5755300,1.9206300 | 410017 | 4603212 | 1857 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 79450 | Cal Pere Sabater i ca la Carmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-sabater-i-ca-la-carmeta | XVIII-XIX | Conjunt de dos edificis que conserven la tiipologia de cases pairals. Es troben situades al peu de la carretera però són de construcció anterior a aquesta, ja que no es estan alineades seguint el traçat viari. Cal Pere Sabater (núm. 1) és una construcció de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, arrebossada, evidencia unes característiques constructives pròpies del segle XIX. Presenta una composició simètrica amb dues obertures a cada planta rematades amb arcs escarsers: més amples a la planta baixa i amb balcons de ferro forjat al primer pis. Ca la Carmeta (núm. 3) presenta una tipologia més propia del segle XVIII (una inscripció a la dovella central confirma la cronologia setcentista de la façana). També és de planta quadrada, amb planta baixa més pun pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal és arrebossada i pintada de blanc. Té un portal adovellat de pedra tosca i un ample balcó al primer pis. | 08291-89 | Carretera l'Olesa, núms 1 i 3 | La carretera, en un principi anomenada de Gràcia a Manresa, ja existia a principis del segle XX. Aquestes dues cases són dels segles XVIII i XIX o anteriors. | 41.6050200,1.9183000 | 409864 | 4606489 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79450-foto-08291-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79450-foto-08291-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la dovella central de ca la Carmeta: '17(?)' | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79451 | Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gil | FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 96, 114, 134 | XX | Màquina de l'antiga fàbrica. Concretament es tracta d'un gil; una màquina del procés de filatura de llana pentinada o d'estam destinada a teixits de qualitat i, per tant, d'alt valor afegit. És una màquina dels anys 50 o 60 consistent en una estructura metàl·lica amb un sistema de rodets a la part superior i accionada per un motor elèctric. | 08291-90 | La Fàbrica (ctra. de la Bauma, 1) | Les primeres notícies de 'La Fàbrica' són de l'any 1934, quan un tal Villaret començà la construcció de la nau que en un principi tenia una superfície de 24 x 17 m. La seva intenció era instal·lar-hi una secció de telers. L'obra continuà i l'edifici ja estava gairebé enllestit (només li faltava la teulada) quan amb l'esclat de la Gerra el 1936 quedà paral·litzat. La construcció es va reemprendre l'any 1945 amb unes dimensions ja ampliades (44 x 21 m) per donar cabuda a les oficines, taller i altres dependències. El 1948 la fàbrica entrà en funcionament, amb la raó social 'Hilaturas Pablo Bruges' i dos anys més tard canvià el nom per 'Hilaturas Brugues Bori y Cirera', que es va mantenir fins el 1964. Entre 1964-1965 es construí una nova nau i es tornà a canviar la raó social per 'Hilaturas Brugues, S.L.', la qual durà fins l'any del seu tancament, el 1968. L'any 2003 la fàbrica va obrir les portes, ara recuperada com a equipament social i cultural. Aquesta màquina es va deixar com a element testimonial de l'antiga fàbrica. La resta de maquinària es va vendre. | 41.6064200,1.9182300 | 409860 | 4606644 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 79452 | Ajuntament de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vacarisses | XX | Edifici situat al costat de la piscina i amb una plaça enjardinada a la part posterior. Consta de tres cossos, encavallats parcialment els uns amb els altres, tot formant un joc de volums de dimensions i alçades lleugerament diferents. Els tres cossos són de planta quadrada, amb coberta a dues vessants. El principal té planta baixa més dos pisos i golfes, mentre que els altres dos només tenen dues plantes. L'edifici, obrat amb maó vist, adopta un estil constructiu no gaire diferent a un xalet residencial (cal dir que en un principi havia estat una casa particular), amb finestres rectangulars de diferents dimensions i, a la façana de ponent, dues galeries-balcó. L'element que singularitza el conjunt és el cos de vidre annexat a la façana davantera, que acull els accessos verticals i una torre de formigó (que llueix l'escut del municipi) amb l'ascensor. La part superior de la vidriera, disposada obliquament, reflecteix la silueta de la muntanya de Montserrat. | 08291-91 | Carrer Pau Casals, 17 | Antigament l'Ajuntament, així com l'escola, era situat en unes dependències municipals a l'interior del castell. L'any 1974 l'Ajuntament es traslladà a l'edifici actual, que era una casa particular construïda l'any 1950. El trasllat va ser gradual i, durant els primera anys, en el nou edifici es compartia espai amb l'escola i també hi vivia la família del policia municipal. La dècada de 1990 s'hi portà a terme una reforma i s'hi instal·là el cos davanter amb vidriera. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79452-foto-08291-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 79453 | Pou de ca la Quima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-la-quima | <p>FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 151-152 FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 131 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 40</p> | XX | <p>Pou d'aigua que consisteix en una petita construcció de planta quadrada, assentada sobre una base també quadrada, amb coberta a doble vessant. Les parets són rebestides de rajola esmaltada. A la part posterior té una porta de ferro. En una de les parets laterals té un volant de ferro, corresponent a una bomba d'aigua manual. Al costat hi ha una pica amb el seu corresponent desguàs. Les parets enrajolades tenen diversos motius decoratius: un mapa de Vacarisses amb indicació de les fonts, a la part davantera, un escut de vacarisses, en un dels laterals, i diverses inscripcions a l'altre.</p> | 08291-92 | Al carrer Alfons Sala, prop de ca la Quima. | <p>Aquest pou es construí entre els anys 1932-34 a iniciativa d'un grup de veïns que després el cediren a la propietat municipal. Els terrenys foren cedits per la marquesa de Castellbell. Era el moment en què es començava a organitzar el subministrament d'aigua potable al municipi, i aquest pou va ser d'una gran utilitat, sobretot en ell període de la gran sequera dels anys 50. Inicialment, el pou consistia en una simple barraqueta amb una porta davantera. En el transcurs dels anys seixanta sofrí una petita modificació. Durant la Festa Major de 1987 s'inauguraren les obres de remodelació i decoració del pou, quan es va enrajolar amb els motius decaratius que ara es poden veure, obra de Colomer (ceramista) i Ambròs. El pou fou dedicat als vacarissencs que van construir el pou.</p> | 41.6076900,1.9174700 | 409798 | 4606786 | 193 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79453-foto-08291-92-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció lateral: 'EL POU. L'any 1934 uns vacarissencs que s'estimaven molt el poble varen fer aquest pou. Avui ho recordem i agraïm profundament aquest gest. Festa major 1987'. 'El guarniment del pou ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament i els veïns del carrer Alfons Sala. COLOMER / AMBRÒS ha cedit el disseny i la realització'. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||
| 79454 | Basses de cal Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-cal-macia | XIX | Força modificada per la continuïtat d'ús. Entorn desendreçat | Conjunt de dues basses situades en una zona d'horta en la confluència entre el torrent del Viveret (que nodreix les basses) i el torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta de dues bassesde dimensions considerables i pròximes entre si, en un terreny aterrassat. Són de planta en forma de trapezoide, amb els murs de pedra arrebossats de ciment i protegits amb maó a la part superior. Serveixen per regar els horts de la zona i actualment estan en ús. | 08291-93 | A prop de la Rectoria Vella | En aquesta zona hi havia els horts de la Rectoria Vella, situats al sud de l'edifici. Segons informació oral, aquestes basses havien pertangut a cal Macià, i ja existien al començament del segle XX. | 41.6060900,1.9120800 | 409347 | 4606614 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79454-foto-08291-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79454-foto-08291-93-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 100 m torrent avall es troba una altra bassa, totalment coberta per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79455 | Bassa de la Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-rectoria-vella | XIX | Entorn desendreçat. Barraca amb element precaris | Bassa per regar situada en una zona d'horta en la confluència entre el torrent del Viveret i el torrent que baixa de la Font de la Canal (el qual nodreix aquesta bassa). Es tracta d'una bassa de planta més o menys rectangular però molt allargada. Els murs són de pedra, arrebossats de ciment i protegits amb maó a la part superior. Té annexa una petita barraca a l'interior de la qual s'accedeix a un safareig que dóna a la bassa. A l'altre costat de la barraca hi ha una segona bassa més petita. | 08291-94 | A prop de la Rectoria Vella | En aquesta zona hi havia els horts de la Rectoria Vella, situats al sud de l'edifici. Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX. | 41.6067800,1.9131500 | 409437 | 4606689 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79455-foto-08291-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79456 | Bassa de cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-vilaseca | XIX | Entorn descuidat i envaït per la vegetació | Bassa per regar situada en una antiga zona d'horta nodrida pel torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta d'una bassa allargada de planta irregular. Està construïda aprofitant la paret natural d'un terreny amb desnivell i tancada per un mur de pedra, totalment arrebossat de ciment. Al costat té una barraca de construcció moderna. Actualment la bassa i els horts es troben en desús i tota la zona és coberta per vegetació. | 08291-95 | A prop del carrer Sant Josep | Aquesta era una zona tradicional d'horts, que aprofitaven l'aigua del torrent que baixava del poble. Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX. | 41.6070800,1.9146100 | 409559 | 4606721 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79456-foto-08291-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79456-foto-08291-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79458 | Museu-Arxiu de Vacarisses (fons bibliogràfic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-arxiu-de-vacarisses-fons-bibliografic | XVI-XX | <p>El Museu-Arxiu de Vacarisses compta amb un fons bibliogràfic força destacat. Es troba emplaçat a l'interior de l'església parroquial, concretament en una dependència amb tres pisos situada vora l'altar. El fons bibliogràfic, que s'exposa en el segon i tercer pis, consta d'una col·lecció especialment interessant de missals dels segles XVII-XX formada per exemplars procedents de donacions diverses. El fons es completa amb altres llibres antics, especialment de temàtica religiosa. L'element més destacat és un llibre del segle XVI de vestits de tot el món.</p> | 08291-97 | Església parroquial de Vacarisses. Plaça de l'Església | <p>Mossèn Sebastià Codina i Padró va fer-se càrrec de la parròquia de Vacarisses l'any 1968. Ell va ser l'iniciador d'aquesta col·lecció, aplegada a la parròquia a partir dels elements antics que s'hi conservaven i també gràcies a les donacions de particulars. Una part important de les col·leccions és provinent de l'hospital del Tòrax (a Terrassa), ja que mossèn Codina va estar trenta anys al front de la capella d'aquesta institució. Però el gruix de les col·leccions són donacions força recents, a partir de l'any 1996, quan s'inicià formalment el Museu. Fa uns anys el local del Museu, situat al costat de l'altar, fou ampliat i s'adequaren els tres nivells a l'interior dins la mateixa dependència. Atès que l'espai és limitat i insuficient pel volum de material existent, és previst ampliar encara més les dependències del museu. Fa uns anys un grup de voluntaris, entre els quals Joan Vila i Benet Ulldemolins van iniciar un primer inventari així com tasques de documentació de les col·leccions. Actualment la majoria de les peces compten amb una etiqueta identificativa. L'any 2000 la parròquia va fer donació de les col·leccions a l'Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, que n'és l'actual propietària.</p> | 41.6071900,1.9177000 | 409817 | 4606730 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79458-foto-08291-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79458-foto-08291-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79458-foto-08291-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-10-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 57 | 3.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79461 | Arxiu parroquial de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vacarisses | XX | <p>L'arxiu parroquial de Vacarisses fou totalment destruït durant la Guerra Civil de 1936, de manera que només es conserven documents posteriors a aquestes dates. Els fons de l'arxiu consten dels llibres habituals de registre (batejos, matrimonis, defuncions, etc) i es conserven al Museu-Arxiu de Vacarisses, situat a l'Església, excepte els llibres que encara estan en actiu, conservats a lla Rectoria.</p> | 08291-100 | Església parroquial de Vacarisses | 41.6071900,1.9177000 | 409817 | 4606730 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||||
| 79463 | Forns de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-codol | XIX | Parcialment destruïts | Dos forns d'obra o teuleries, situats al peu de la riera de Sanana o de can Còdol, uns 200 m al nord de la masia amb el mateix nom. Es tracta de dues construccions adossades, de dimensions no gaire grans, corresponents a la part baixa dels forns. Els dos són de tipologia molt semblant, i consten d'una estructura de planta quadrada, feta amb paredat, i una doble obertura (una d'exterior i una altra de més interior) a la part davantera, corresponent a la boca del forn. En el forn situat al nord l'obertura és en forma d'arc de mig punt adovellat. En el molí situat a migdia l'obertura exterior és de forma trapezial, mentre que la interior té forma d'arc més o menys apuntat. Els espais interiors, que correspondrien a les fogaines (la cambra de combustió on s'hi cremava la llenya) estan actualment cobertes de terra, mentre que la part superior dels dos forns, on hi havia les cambres de cocció de les teules o maons, han quedat escapçades i colmatades per la terra. Al costat dels forns s'aixeca una caseta construïda l'any 1951 que és el punt de captació de l'aigua que es subministra al poble. | 08291-102 | A prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme | Moltes masies solien tenir forns d'obra, que solen datar-se als segles XVIII o XIX. | 41.6204000,1.9102800 | 409217 | 4608205 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79463-foto-08291-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79463-foto-08291-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79464 | Cul de la Portadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cul-de-la-portadora-0 | III-II a.C | Jaiment molt arrasat | Jaciment d'època ibèrica situat al cim del Cul de la Portadora, un dels turons emblemàtics del territori del Vallès, molt pròxim a Montserrat. El cim del turó, que fa de partió entre els termes municipals de Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Esparreguera, té una situació altament estratègica. En una posició frontal davant del massís de Montserrat, domina perfectament el pas del riu Llobregat, que en aquest punt s'endinsa cap a l'estret congost del Cairat, i l'esplèndida panoràmica arriba fins el pla de Bages. El turó té un cim planer, d'uns 100 metres de llarg, fet que li dóna la forma característica de 'cul de portadora'. En diferents punts d'una àrea força àmplia s'hi ha detectat l'aflorament de materials ceràmics força abundants, especialment a causa de les escorries o reguerots provocats per la pluja. Tanmateix, l'estat d'erosió del jaciment sembla força elevat i no s'hi observen restes estructurals. Amb tot, sembla probable l'existència de sitges i també de traces (actualment no visibles) d'un petit punt de guaita i control del territori. El materials recuperats consisteixen en fragments de ceràmica ibèrica oxidada i/o sanvitxada, ceràmica grollera feta a mà o a torn lent, fragments diversos d'àmfora, kàlatos i altres objectes que cronològicament es situen a l'entorn dels segles III-II a. C. | 08291-103 | Extrem sud-oest del terme | El jaciment Ibèric del Cul de la Portadora es coneix com a mínim des dels anys 80. S'hi han realitzat diferents intervencions arqueològiques no oficials, les quals han donat com a resultat la recollida de fragments de ceràmica ibèrica. Segons diversos arqueòlegs, podria tractar-se d'un punt de guaita situat a l'extrem meridional del domini dels lacetans, amb un excel·lent control sobre diverses rutes. Cal dir que, almenys en època romana, el camí que comunicava el pla de Bages amb Barcelona, passant per Martorell, transcorria per l'actual masia del Palà (pefectament visible des del turó). No sabem del cert si aquest camí continuava pel coll de les Bruixes cap a Can Tobella (ja en terme d'Esparreguera), on travessaria el Llobregat pel pont del Cairat i seguiria per la riba dreta del riu fins al Pont del Diable, o bé continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram, el pla del Fideuer i, ja en terme d'Olesa, cap a la masia de Puigventós en direcció sud; és a dir, l'itinerari que en èpoques posteriors serà conegut com el camí vell d'Olesa (PIÑERO/SERRA: 2008), (VIVES: 2008). La situació del jaciment del Cul de la Portadora avalaria la primera hipòtesi, ja que permet controlar perfectament el pas del coll de les Bruixes. | 41.5924100,1.8634100 | 405271 | 4605147 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79464-foto-08291-103-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alguns dels materials es conserven a la seu del Centre Muntanyenc i de Recerques d'Olesa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79465 | Pedra de la Bossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-bossa | <p>FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 117-118 HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p.125-127 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa.</p> | <p>Per l'indret anomenat coll de Pedra de la Bossa hi passava el camí vell d'Olesa. Es tracta d'un pas molt estret entre les roques, en el qual hi ha una gran pedra just al costat del camí, per la banda de ponent. Segons recull Joan Solà en la seva monografia sobre Sant Salvador de les Espases (SOLÀ: 1929), aquest sector era dels més perillosos de la zona, llevat del camí ral de la Barata. Els viatgers mai no hi passaven sols per por de trobar-se amb lladres. Els que venien d'Olesa s'esperaven en el pla del fideuer per fer aquest tram plegats i poder-se ajudar els uns als altres. Segons la tradició, el nom de “pedra de la bossa” es deu al fet que els malfactors obligaven als viatgers a deixar al damunt de la pedra les quantitats que els exigien. Tanmateix, es tracta d'una tradició no del tot confirmada històricament, ja que no hi ha documents que indiquin que aquest camí hagués estat un cau de bandolers. El mateix nom de Pedra de la Bossa no apareix enlloc abans de la publicació de Solà, el qual bastí tot un ambient de bandolerisme per tal de justificar l'episodi de l'assassinat d'un ermità a Sant Salvador de les Espases.</p> | 08291-104 | Sector sud del terme | <p>El camí vell d'Olesa deriva d'un antic camí romà que comunicava el pla de Bages amb Martorell seguint més o menys la vall del Llobregat. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa.</p> | 41.5784900,1.8998900 | 408292 | 4603563 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79465-foto-08291-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment el camí vell d'Olesa és senyalitzat com a itinerari senderista. La dècada de 1990 s'instal·laren algunes fites de formigó (per exemple al pla del Fideuer) amb indicació del camí. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79466 | Pas de la riera del Boixadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-riera-del-boixadell | CAMPO CAPILLA, Juan Luís del (1994). Camins vells de Viladecavalls, Ajuntament de Viladecavalls, p. 99-101 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 | El camí romeu es troba totalment envaït per la vegetació en aquest sector | Pas sobre la riera del Boixadell de l'antic camí romeu. El camí romeu, que venia des de Barcelona i Terrassa i menava fins a Montserrat, era utilitzat pels pelegrins que es dirigien cap a aquest santuari. El camí entrava al terme de Vacarisses per Collcardús, passava per la masia de Boixadell i es dirigia cap a l'hostal de can Torrelles. Dins el terme de Vacarisses bona part del camí discorre per carrers d'urbanitzacions i per pista asfaltada, excepte en els extrems, on es troba més ben conservat. Aquest indret és dels pocs on s'ha conservat un element constructiu originari d'aquest camí històric. Aquí la riera fa un salt d'aigua i continua per un gorg. Per tal de salvar la fondalada de la riera s'ha obrat un mur de pedra, com si fos una petita presa, la qual ha permès aplanar el terreny del damunt perquè hi pugui passar el camí. El camí continua totalment cobert per la vegetació en direcció a l'antic mas del Boixadell, situat a uns 100 metres en direcció sud i en estat ruïnós. Cal dir que l'itinerari senyalitzat actualment com a camí romeu (GR 96) passa per una pista que discorre lleugerament més al nord-est del traçat autèntic. | 08291-105 | Prop de l'urbanització de Torreblanca, sobre la riera del Boixadell | Prop de l'hostal de can Torrella, just al costat del camí romeu, s'hi ha identificat un jaciment d'època ibèrica, mentre que a la zona del Molinot (en terme de Viladecavalls) s'hi han trobat restes d'una vil·la romana (del CAMPO: 1994). Aquests fets semblen suggerir que el camí romeu és un itinerari ja d'origen antic. A partir de l'època medieval el camí ral o dels romeus és el que utilitzaven els pelegrins que volien anar Montserrat des de Barcelona i, sobretot, des de Terrassa. L'any 1342 es trobava en pèssim estat i el rei Pere III el Cerimoniós ordenà que cada municipi n'arreglés el seu tram. Els monarques catalans, per exemple Jaume I o Alfons el Magnànim, es preocuparen per la seguretat dels romeus que utilitzaven el camí i que tenien la protecció reial. Són molts els reis i les grans personalitats dels que es té constància que van fer el camí romeu, entre d'altres Pere III o la reina Violant. La conservació del camí anava a càrrec dels municipis, però més d'una vegada hi intervingué el poder reial. | 41.5891500,1.9257200 | 410460 | 4604719 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79466-foto-08291-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79466-foto-08291-105-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79467 | Gual de l'Hostal de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-lhostal-de-pala | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 | Presència d'elements intrusos, com la canalització, i impacte negatiu per la presència propera de la carretera i urbanitzacions | Gual situat just al darrer de l'antic hostal de Palà, que permet travessar la riera del mateix nom. En aquest punt la riera de Palà passa per una codina ondulada amb diversos clots i roques sortints. Per aquest motiu és un lloc apte per travessar-la, de manera que els transeünts del camí romeu l'utilitzaven com a gual. Al sector nord la plataforma rocosa acaba amb un tall brusc que conforma un penya-segat molt ample amb dos graons i el corresponent salt d'aigua. Es tracta d'una zona de ribera d'un interès remarcable i amb una vegetació força exuberant, tot i que és un indret pròxim a la carretera de Manresa a Terrassa (c- 58) i situat entre les urbanitzacions de Palà/Comelles, d'una banda, i del Ventaiol per l'altra. | 08291-106 | Entre les urbanitzacions de Palà/Comelles i el Ventaiol | El camí romeu, que utilitzaven els pelegrins per anar a Montserrat és documentat des d'època medieval i és potser d'origen ibèric o romà. L'hostal de Palà era un dels hostals d'aquest camí. Cal dir que aquest indret era una important cruïlla. Aquí l'itinerari transversal del camí romeu es creuava amb el camí vell d'Olesa a Manresa, amb un trajecte de nord a sud que venia de Castellbell i continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram i el pla del Fideuer. A més, també hi confluïen altres camins secundaris, com el que anava de Vacarisses a Monistrol o el que enfilava pel coll de les Bruixes cap a can Tovella i el Cairat (on hi havia un pont que travessava el Llobregat, possiblement d'època andalusina o tal vegada anterior). Per això l'any 1485 el senyor de Vacarisses concedí al propietari del mas Palà llicència per construir una carnisseria al costat del camí ral o romeu, la qual al final del segle XVIII encara estava en funcionament. El gual que estava situat en aquest punt permetia travessar la riera de Marà. Segons expliquen, quan la riera baixava molt plena els transeünts havien d'esperar que minvés, i algunes dones que anaven de Vacarisses a Monistrol havien de passar a l'esquena d'un home. | 41.6069700,1.8725200 | 406052 | 4606754 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79467-foto-08291-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79467-foto-08291-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A un dels extrems hi ha situada una important canalització d'aigües. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 79468 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-14 | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 45 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 186-188 | XIX | Cementiri de Vacarisses, situat als afores del poble, al costat de la carretera de la Bauma. El recinte, tancat per un mur blanc, és de planta rectangular acabat en una de les capçaleres de forma semicircular. Al mur de la banda de ponent, amb un perfil sinuós, és on hi ha el portal d'entrada principal, emmarcat amb dovelles. A l'interior hi ha un passeig amb xiprers i una creu al centre, mentre que l'espai perimetral és ocupat pels nínxols. | 08291-107 | Carretera de la Bauma, km. 1 (als afores del poble) | Antigament el cementiri era situat al costat nord-oest de l'església, a l'actual pati del restaurant el Cingle. Entorn de 1875 es constaten les primeres preocupacions per les molèsties causades per la ubicació del cementiri al mig del poble. El 1885 l'alcalde designa una comissió encarregada de la construcció d'un nou cementiri. L'any següent es compren uns terrenys situats a la hisenda de can Cases, als afores del poble, i s'inicien les obres que, tot seguit, van ser motiu d'una polèmica amb el governador civil. Sembla que aquest al·legava que les obres disposaven dels corresponents permisos i ordenava que el cementiri fos construït en una altra ubicació i que, en tot cas, en el lloc destinat a cementiri s'hi construís un hospital. Això va motivar la indignació i la oposició de la majoria dels vacarissencs, que no volien la construcció de “tres cementiris”. A partir del 1887 les actes de l'Ajuntament ja no parlen més d'aquest contenciós. De manera que les obres del cementiri nou ja iniciades no es van enderrocar i van esdevenir el nou cementiri. Ja a la segona meitat del segle XX, les restes funeràries encara existents al cementiri vell foren traslladades al cementiri nou i el terreny fou annexionat a l'Hostal del Cingle. | 41.6079700,1.9125300 | 409387 | 4606822 | 1886 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79468-foto-08291-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre la porta d'entrada: 'Año 1886' | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||
| 79469 | Bòvila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bovila | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 214 | XIX-XX | Construcció precària i en estat de degradació avançat | Antiga bòvila situada al lloc anomenat del Clot de Torrella. Es tracta d'una construcció molt precària, amb un seguit de coberts que es sostenen sobre pilars de maó. Al costat sud hi ha la part del forn i una xemeneia. Tot el conjunt es troba actualment en estat de semi-abandonament. | 08291-108 | Prop de la urbanització de Torreblanca | Aquesta bòvila s'utilitzà durant la construcció de la via del ferrocarril, l'any 1857, per fabricar els maons de l'obra. Pels volt de 1990 encara estava en actiu. | 41.5857800,1.9175200 | 409772 | 4604353 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79469-foto-08291-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79470 | Casilla dels ferroviaris (l'Orpina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-dels-ferroviaris-lorpina | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-229 | XX | Coberta en mal estat | Una de les casetes dels ferroviaris antigament ocupada per personal vinculat al manteniment de la via de Barcelona a Manresa, anomenades popularment 'casilles'. És una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant amb una inclinació força acusada i voladís sortit, sostingut amb cabirons de fusta. Les façanes són arrebossades i compten amb finestres rectangulars (emmarcades amb motllures) disposades regularment. La casa té actualment un cobert adossat força precari i és envoltada per una zona enjardinada. | 08291-109 | Urbanització de can Serra, prop de la font de l'Orpina | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa, el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en una poblat que la gent de Vacarisses anomenà “Kàbila”, el qual va ser motiu de conflictes i protestes. El tram de Vacarisses era molt important, ja que hi havia dues obres de gran envergadura: el viaducte del Buixadell, d'una llargària i alçada impressionants i la mina llarga de Torrella. En un primer projecte la línia del ferrocarril passava més a prop del poble, però sembla que l'oposició d'alguns terratinents que hi sortien perjudicats va fer canviar el traçat per l'actual. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol | 41.5941600,1.8991600 | 408253 | 4605303 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79470-foto-08291-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79470-foto-08291-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79471 | Can Franc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franc | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 54 | XIX | En estat de semi-ruïna. Part de la teulada esfondrada. | Casa de pagès que ha quedat integrada en la urbanització del Ventaiol. És una construcció de dimensions modestes, de planta irregular amb un porxo davanter, i actualment té adossada al costat de ponent una altra casa de construcció recent. Can Franc ha mantingut més o menys la tipologia tradicional, tot i que no té elements d'especial interès. El cos principal, situat al nord, té coberta a doble vessant i accés per una escala lateral i per un portal amb arc de mig punt a la planta baixa. Les façanes són arrebossades i tenen diverses finestres de disposició irregular. A la façana davantera té annexat un porxo sostingut sobre pilars de maó i amb una terrassa a la part superior. | 08291-110 | Camí Romeu, s/n (urbanització el Ventaiol) | La casa està situada al peu de l'antic camí romeu, que travessava la riera de Palà pel gual que hi havia al costat de l'hostal de Palà i continuava cap a l'hostal de la Creu. En una estadística de l'any 1860 la casa ja consta amb el nom de 'el Franc'. | 41.6068800,1.8718500 | 405996 | 4606745 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 79472 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-3 | VALLS i PUEYO, Joan (1995). 'El mas Colomer', a Balcó de Montserrat, núm. 326 (octubre). | XVI-XX | Antic mas que ha estat completat amb diverses construccions independents més recents. L'habitatge principal, situat al nord, és format per un nucli originari amb dos cossos adossats al davant i al darrere que li donen una planta irregular. És de planta baixa més un pis i, el cos central, té coberta a doble vessant, amb un ràfec de rajola. La casa manté els volums de l'antiga masia però ha estat força modificada i presenta un aspecte modern, amb les parets pintades de blanc i les finestres en general també transformades. Al sector sud s'aixeca una altra casa, de dimensions menors, composta per dos cossos adossats i amb les façanes pintades de blanc. Possiblement es tracta d'una edificació d'una certa antiguitat (segles XVIII-XIX) però també molt transformada modernament. Completen el conjunt dues construccions més lleugeres, situades entre les dues anteriors. | 08291-111 | Ctra. de la Bauma, km. 1,5 | Antigament era conegut com a mas Colomer. Des de l'any 1575 n'era propietari Pere Torrella, el qual pagava un cens de dues gallines i 20 sous per Nadal, més diverses parts de la collita el mes d'agost. El succeí el seu fill, Pere Joan Torrella. El següent propietari fou Valentí Torrelles. En la capbrevació de 1666 els amos eren Maria Torrella (probablement filla de l'anterior) i el seu marit, Valentí Cases. Els anys finals del segle XVII Valentí Cases va anar adquirint una sèrie de propietats. El fill i hereu dels anteriors, Antoni Casas, seguí la mateix política de noves adquisicions. Es coneixen les afrontacions del mas de l'any 1727. El següent propietari fou Agustí Casas, casat amb Paula Gibert, que ja era propietari el 1727. | 41.6086300,1.9095400 | 409139 | 4606899 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79472-foto-08291-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79472-foto-08291-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79472-foto-08291-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79473 | Torres del Basumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-del-basumba | FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 104 | XX | Conjunt de 5 xalets, situats a la carretera de la Bauma, que són els primers que es van construir al poble, a la dècada de 1940, seguint l'estil noucentista de postguerra, característic de l'època. Es tracta d'habitatges unifamiliars amb façanes als quatre vents i envoltats per espais enjardinats que separen cada torre. Per la banda davantera, que dóna a la carretera, una mateixa barana d'obra calada dóna unitat al conjunt. Les cases solen tenir tres plantes: la superior dóna al nivell de la carretera i les dues inferiors són accessibles des de la part posterior. Els xalets segueixen una tipologia constructiva similar, tot i que cadascun amb les seves variants: hi predominen les entrades amb un vestíbul-porxo, ja sigui amb arcs de punt rodó o amb pilastres, mentre que les façanes posteriors es caracteritzen per la presència de galeries porxades. Algunes de les torres tenen elements decoratius en forma de pinacle a la teulada; així mateix, el primer dels xalets té al jardí una columnata d'ordre jònic. | 08291-112 | Carretera de la Bauma, núms. 4, 27, 29, 31, 35 | L'any 1944 van començar a construir-se les torres del Basumba. La primera va ser la que actualment es troba al centre (número 29) i després van venir les altres, que seguiren la mateixa línia estilística. Més endavant es construïren xalets de característiques similars en altres barris o a les urbanitzacions que a partir d'aquell moment es van implantar a Vacarisses. | 41.6085400,1.9153200 | 409620 | 4606882 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79473-foto-08291-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79473-foto-08291-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79473-foto-08291-112-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||
| 79474 | Arxiu municipal de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vacarisses | XIX-XX | L'arxiu administratiu de l'Ajuntament de Vacarisses es conserva en diverses sales de la casa consistorial. Concretament, en una sala situada a la planta baixa i tres sales a la tercera planta. L'arxiu, que ha estat classificat seguint els criteris de documentació d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona, aplega els documents generats per l'Ajuntament des de mitjan segle XIX en endavant. Entre els documents més antics cal esmentar els següents: 1. administració general: actes del ple de l'Ajuntament des de 1861, estadístiques des de 1860, correspondència des de 1848. 2. Hisenda: pressupostos des de 1885, llibre d'intervenció des de 1886, fiscalitat, amillaraments i altres impostos des de 1861, contirució territorial des de 1868, contribucions especials (fil·loxera) des de 1880. 3.Proveïments: escorxador des de 1903. 5. Sanitat: cementiri des de 1888. 6. Obres i urbanisme: comunicacions, camins i carreter des de 1880. 7. Seguretat pública: documentació a partir de la dècada de 1980. 6. Serveis militars: quintes i allistaments des de 1857. 9. Població: padró municipal des de 1862. 10. Eleccions: eleccions provincials des de 1868, cens electoral des de 1854. 11. Ensenyament: ensenyament primari des de 1864. 12. cultura: documentació a partir de mitjan segle XX. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: junta municipal d'extinció de plagues des de 1908. | 08291-113 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | Antigament l'Ajuntament, així com l'escola, era situat en unes dependències municipals a l'interior del castell. L'any 1974 l'Ajuntament es traslladà a l'edifici actual, que era una casa particular construïda l'any 1950. Tot i això, l'arxiu municipal encara va tardar uns anys en traslladar-se a la nova ubicació. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79474-foto-08291-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 79475 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-3 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada a l'Ajuntament de Vacarisses a partir dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza per la Festa Major. Consta d'una cinquantena d'obres que es recullen entre els tres primers premis i l'accèssit local. Els quadres es troben repartits entre diferents sales de l'Ajuntament, magatzems municipals i altres centres públics, com ara les escoles. Es tracta de pintures que representen paisatges característics de Vacarisses fets, en la seva major part, per artistes del Vallès i del Bages entre els quals cal esmentar Vila Arimany, Vila Closes o Ernest Descals. | 08291-114 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | El concurs de pintura ràpida de la Festa Major s'organitza des de l'any 1997. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 79476 | Gegants de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vacarisses | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 67-68 'Colla gegantera de Vacarisses' (dossier informatiu) | XX | Parella de gegants de Vacarisses, inspirats en els personatges històrics del Virrei Amat i la seva muller. El gegant es diu Manel (Manel d'Amat i Junyent, 'Virrei Amat'), té una alçada de 3,50 metres i pesa 48 kg. És construït amb una estructura de fusta i cartró-pedra. La vestimenta és la pròpia del segle XVIII, amb jaqueta vermella i perruca blanca. La geganta es diu Francesca (Francesca de Fivaller i Bru, 'la Virreina'), té una alçada de 3,45 metres i pesa 52 kg. Porta un vestit clar amb brodats i aguanta un pom de flors a la mà. | 08291-115 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | La Colla Gegantera de Vacarisses va iniciar-se l'any 1985, quan va estrenar-se la parella de gegants. Els seus padrins foren els gegants de Monistrol de Montserrat i els d'Olesa de Montserrat. Els dos gegants de Vacarisses foren construïts al taller de Manel Casserras, de Solsona, i s'inspiren en la figura històrica del Virrei Amat i la seva esposa. Manel d'Amat i Junyent, fill del Marquès de Castellbell i senyor de Vacarisses, va néixer al castell de Vacarisses, on la família estava refugiada durant la Guerra de Successió, i hi va viure fins els sis anys. Més tard arribà a ser Governador de Xile i Virrei del Perú. Va tornar a Barcelona amb una gran fortuna i féu construir a la Rambla el palau conegut popularment com de la 'Virreina', perquè la seva vídua hi residí molts anys. Més endavant, la Colla gegantera incorporà un nou element de la imatgeria popular del poble: la 'Vaca Xula', inspirada en l'emblema del municipi, i també el gegantó Peret Seró, inspirat en un personatge popular del poble. Els gegants de Vacarisses surten habitualment per la Festa Major i la festa de Sant Felip Neri. Però també en moltes altres trobades i aplecs que es fan al llarg de l'any. Entre d'altres, en els darrers anys han participat a les festes de la Mercè de Barcelona de l'any 1986, on van estar exposats al Palau de la Virreina, i en multitud de trobades, tant a Catalunya com a fora. Habitualment els acompanyen els Grallers, amb una formació de tres gralles seques, tres gralles dolces i un tabal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 1985 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79476-foto-08291-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79476-foto-08291-115-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79477 | Drac de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-vacarisses | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 99 www.festes.org/articles.php?id=977 | XX | Drac de l'antiga colla de diables de Vacarisses. Es tracta d'una figura de petites dimensions, sostinguda en vertical mitjançant un cos de forma arrodonida, amb cua i dues potes davanteres, i un coll llarg amb crestes. La boca és adaptada per a la col·locació de pirotècnia. El drac és fet amb una estructura metàl·lica més cartró i poliespan. Pesa 45 kg. Les mides són: 2,20 m de llargada, 1,40 m d'amplada i 2,80 m d'alçada. | 08291-116 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | Molts pobles que envolten el massís de Sant Llorenç del Munt tenen vinculació amb la llegenda del Drac, una de les més antigues de Catalunya, protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país i que explica la presència de la majoria de dracs festius catalans. La versió escrita més antiga que es coneix d'aquesta llegenda és la recollida l'any 1871 per Anton Vergés i Mirassó. La narració, que segueix els arquetips de llegendes medievals similars, transcorre pels escenaris naturals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, amb unes formacions rocoses espectaculars per on la llegenda diu que van fugir atemorits els almogàvers i els seus cavalls en el seu primer encontre amb el drac. La llegenda situa la història no abans de finals del segle IX (època de Guifré el Pilós). La figura del drac s'incorporà primer a una processó religiosa de Barcelona i d'aquí passà a moltes processons de Corpus catalanes i festes majors, moltes de les quals hereves de la llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Alguns pobles i ciutats que han incorporat amb una vinculació més directe elements d'aquesta llegenda a les seves festes són Terrassa, Sabadell o Matadepera. Després de 1975, dins el període de recuperació dels ajuntaments democràtics, moltes poblacions van “reinventar” les festes populars i en molts indrets es construïren dracs. En el cas de Vacarisses, a mitjan de la dècada de 1980 i per iniciativa de Gavino Rodríguez Dolz, amb el suport de l'Ajuntament, es va crear una colla de diables. Per la Festa Major de Sant Felip Neri de 1984 es van estrenar amb un repertori de diables i, l'any següent, s'introduïa la figura del drac, construït per membres de la mateixa colla. El Drac de Vacarisses va participar dues vegades al correfoc de les festes de la Mercè de Barcelona (1985 i 1986). Poc després la colla de diables es va dissoldre i actualment el drac es conserva en un magatzem municipal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 1985 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79477-foto-08291-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79477-foto-08291-116-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79481 | Ventaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiol | XVII-XX | Antic mas actualment transformat en una residència d'avis, al qual s'hi ha afegit modernament una construcció força gran a l'ala sud-oest (aixecada per acollir un pub) i un annex més lleuger al costat sud-est. L'edifici principal conserva l'estructura i els volums de l'antic mas, tot i que ha estat lleugerament sobrealçat per encabir una nova planta a les antigues golfes. El nucli originari de la casa és la part situada al nord-est, la qual està dividida en tres naus i consta actualment de tres plantes (antigament només tenia un soterrani, planta baixa i golfes). Posteriorment la casa s'amplià cap al costat sud-oest amb una nova crugia de dos pisos, fet que li dóna una planta gairebé quadrada, però el nivell d'aquesta part és més alt i no coincideix amb les plantes del cos originari. De l'antic mas es conserva, al soterrani, l'espai dels corrals, cobert amb volta de rajola i actualment convertit en despatxos. La resta de plantes conserven les parets mestres i l'embigat originari. En general les finestres també són les originàries, tot i que s'hi ha incorporat un emmarcament exterior de pedra. Al costat nord-oest es conserva l'estructura d'una antiga bassa, actualment ocupada per la cuina. També es conserven restes d'un possible pou. L'aspecte exterior del conjunt ha estat força modificat amb les successives transformacions, tot i que la distribució general de la masia és la mateixa, incloent-hi el pati d'entrada llarg i estret. El fet que les façanes siguin arrebossades i pintades desdibuixa també l'aparença rústica de la construcció. En una de les façanes es conserva un rellotge de sol. | 08291-120 | Uranització del Ventaiol. Carrer de l'Ebre, núms. 1 i 5. | Malgrat que els antics propietaris del mas afirmaven que tenia més de 400 anys d'història, no en coneixem notícies documentals antigues. L'any 1860 ja constava a l'estadística municipal com el Ventaiol. Tot i això, per les seves característiques és probable que es tracti d'un mas d'una certa antiguitat (probablement dels segles XVII-XVIII). Era la casa de referència d'aquest sector i li pertanyien les terres que actualment conformen la urbanització que ha pres el nom de la masia. Fa uns anys la masia fou adaptada com a pub, després va acollir una empresa de construccio i, entorn de 1984, s'inaugurà com a residència d'avis. | 41.6115600,1.8687100 | 405741 | 4607268 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79481-foto-08291-120-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79481-foto-08291-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79481-foto-08291-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||
| 79482 | Imatge de sant Pere de l'Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere-de-lesglesia-parroquial | XXI | <p>Imatge de sant Pere situada a la fornícula central de l'altar-retaule que presideix l'església parroquial de Vacarisses. Es tracta d'una escultura d'argila de gran format (de 3,90 metres d'alçada) que s'inspira en la que hi havia abans de la Guerra. Està feta amb diverses peces sobreposades les unes a les altres. La imatge representa un sant Pere estàtic, vestit amb toga, que sosté dues claus amb una mà i un llibre amb l'altra.</p> | 08291-121 | Església parroquial de Vacarisses. Plaça de l'Església | <p>Anteriorment en aquesta fornícula hi havia una escultura de sant Pere que havia estat inaugurada l'any 1860, obra de l'escultor Francesc Saladrigues. Després del saqueig de l'església esdevingut durant la Guerra Civil de 1936 s'hi col·locà una escultura cedida pel monestir de Montserrat, que s'adequà amb els atributs de sant Pere. L'any 2005 s'inaugurà aquesta nova imatge, obra de l'artista de sant Joan de les Abadesses Francesc Fajula.</p> | 41.6072100,1.9177300 | 409819 | 4606732 | 2005 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79482-foto-08291-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francesc Fajula | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79483 | Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pietat | XIX | Pintura antiga sense restaurar | <p>Pintura sobre tela que representa el motiu de la Pietat. Emmarcada en una orla amb motius vegetals negres, l'escena mostra en primer pla i en solitari les dues úniques figures de la Mare de Déu i Jesús davallat de la creu. La primera, coberta amb mantell blau i ajupida en una posició inclinada cap a un costat, sosté amb una cama i un braç el cos inert de Jesús. En una mà sosté la corona d'espines que li ha retirat. Al fons s'endevina una paisatge borrós i abstracte, de tonalitat fosca. La figura de la Mare de Déu mostra un rostre afligit i un gest expressiu, que podria emparentar-se amb la pintura simbolista del segle XIX. Actualment la pintura està col·locada en una de les capelles laterals de l'església.</p> | 08291-122 | Església parroquial de Vacarisses. Plaça de l'Església. | <p>Aquesta pintura és anterior a la Guerra Civil de 1936 però no hi consta cap referència de l'any d'execució ni de l'autor. Fou localitzada entre objectes diversos en dependències de l'església parroquial i col·locada com a ornament d'una de les capelles laterals.</p> | 41.6070200,1.9175600 | 409805 | 4606711 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 79484 | Pou de cal Ferminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-ferminet | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 143-144 | Tapiat amb ciment. Falta de manteniment | Pou situat al darrera de la plaça del Virrei Amat, just al costat de la gran alzina que s'aixeca en aquest indret. Consisteix en una construcció de pedra de planta oval, actualment coberta de ciment a la part superior de forma barroera. Té una obertura frontal sostinguda amb una llinda de fusta. Actualment l'obertura és tapiada, ja que la font està en desús. Té un brollador de plom que desemboca en una pica de petites dimensions. Té una cambra annexa coberta amb volta escarsera. | 08291-123 | Darrera la plaça del Virrei Amat | Aquest pou pertanyia a cal Ferminet, casa que queda una mica apartada, i funcionava mitjançant una bomba elèctrica. Durant els anys cinquanta va ser molt útil, principalment al veïnat del carrer Major, a causa de l'escassetat d'aigua que hi havia. De bon matí la gent hi deixava els càntirs o galledes, fent cua, fins a les dotze del migdia, quan el llogater de cal Ferminet feia un xiulet i la gent sabia que podia anar a omplir els atuells per torns, fins que l'aigua s'acabava. | 41.6074300,1.9191400 | 409937 | 4606755 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 79485 | Col·lecció d'eines i objectes rurals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-i-objectes-rurals | XIX-XX | Alguns dels objectes es troben en un estat precari | Col·lecció d'eines i objectes rurals procedents de diverses masies de Vacarisses i de Rellinars que es conserven al magatzem municipal situat a la Fàbrica. Consta dels següents objectes de gran format: un trill, el mecanisme i suport d'un rellotge de gran format, un fre de carro, una ventadora i restes d'una altra, una empacadora, un carro, una plataforma d'un carro sense rodes, un aixecador de carro, un rodet o corró, un tir i una tallant d'arada. També hi ha eines de menors dimensions: un cistell, un caparó de portadora, un rastrell, una fulla de guadanya, un cofí, un raspador, un parany, un cullerot, una sella de muntar, dos bastets de carro, un collar i corretges, així com altres eines diverses. Finalment, hi ha també altres objectes d'una certa antiguitat, com ara una taula, dos projectors de cinema i murals d'escola. | 08291-124 | Magatzem Municipal a la Fàbrica. Ctra. de la Bauma, 1 | L'any 1987, quan la Diputació de Barcelona va adquirir la finca de l'Obac, s'aplegaren un seguit d'objectes rurals que hi havia a la casa amb el propòsit de fer un petit museu al castell de Vacarisses. Per aquesta finalitat es van recollir més tard altres objectes de masies de Vacarisses i, molt especialment, de la masia de can Candi, de Matadepera, d'on procedeixen la major part d'estris de gran format. Aquests objectes foren dipositats al castell, però la proposta del museu no va prosperar. En el moment de la rehabilitació del castell, l'any 2005, el que quedava de la col·lecció, que es trobava en un estat de conservació força precari, fou traslladat al magatzem municipal de la Fàbrica. L'any 2006 la Diputació de Barcelona va realitzar un inventari d'aquesta col·lecció. | 41.6064700,1.9181700 | 409855 | 4606650 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79485-foto-08291-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Existeix un inventari de la col·lecció realitzat per la Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79486 | Ca la Cubana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cubana | CRUSAFONT, Miquel; PADRÓ, Camil; TOBELLA, Mercè; BOIX, Pere (2003). La Barceloneta de Vacarisses. Un espai d'enginy i d'Il·lusió. Vacarisses. FARRÉS, Josep M. (1994). 'El carrer de la Barceloneta'. Els cingles de Vacarisses, Sabadell, p. 58-59 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 139 | XIX | Casa situada al carrer de la Barceloneta, una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional. És tracta d'una construcció de planta quadrada, que fa cantonada amb el carrer Font d'en Domingo, amb soterrani, planta baixa i primer pis, d'unes dimensions lleugerament més grans que la majoria de les anomenades 'casetes' d'aquest carrer. Les façanes són arrebossades i pintades de blanc. Les obertures són senzilles, i la porta d'entrada, rematada amb arc escarser, té una inscripció de l'any 1805. La planta del soterrani és la que millor ha conservat la tipologia antiga. S'hi accedeix mitjançant una escala de pedra. L'espai està dividit en dues cambres: la primera, coberta amb volta de pedra, corresponia al celler i conserva restes d'un cup; la segona és coberta amb volta catalana i dóna accés a un pati posterior. | 08291-125 | Carrer de la Barceloneta, núm. 11 | Segons el llibre monogràfic de la Barceloneta (CRUSAFONT et alii, 2003) en aquest barri cal diferenciar entre un primer grup de diverses pagesies, que podrien ser molt antigues, probablement anteriors al segle XVII (però de les quals no se n'ha conservat cap), i un segon nucli més tardà (del segle XVIII o, més probablement, del XIX) format per cases més senzilles, alineades tot formant el carrer pròpiament i anomenades “les Casetes”. Aquestes últimes respondrien a la gran expansió que va experimentar la vinya als segles XVIII-XIX. Segons la inscripció de la porta de ca la Cubana, de l'any 1805, aquesta correspondria a aquest segon grup. No hi ha notícies ni tradició oral que expliqui l'origen del barri, però els autors del llibre sobre la Barceloneta formulen la hipòtesi que es tractaria d'una colònia agrícola relacionada amb la puixança vitivinícola de la masia de la Torre (actualment Torreblanca) i habitada majoritàriament per forasters, que haurien vingut a compensar la falta de mà d'obra pagesa en aquesta època. En efecte, els Pladellorens, propietaris de la Torre, van anar adquirint els masos propers, entre ells els del Boixadell, can Domingo i el Guinerdeu, que estaven abandonats, per tal de poder ampliar el conreu de la vinya. Un exemple és cal Xic de la Torre, que sembla referir-se a un dels descendents de la casa gran establert al barri de les Casetes. Ca la Cubana, així com la resta de cases del barri, han estat molt reformades a la segona meitat del segle XX, quan la Barceloneta es va poblar d'estiuejants. | 41.6034100,1.9200600 | 410008 | 4606308 | 1805 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79486-foto-08291-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||
| 79487 | Molí de l'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lorpina | Parcialment esfondrat | Petit molí situat en un punt d'un cert desnivell de la riera de Palà. Es conserven restes de la resclosa i de la construcció del molí. La resclosa estreny el pas de l'aigua que baixa per la riera, que tot seguit s'estanca en un petit toll. Se'n conserven restes d'un mur d'uns 2 metres d'alçada i la continuació de la resclosa cap al rec, que ha quedat desdibuixat pel camí que travessa la riera. El molí és una construcció de petites dimensions (1,50 per 1,80 metres), feta de pedra i fonamentada sobre la roca. La paret de migdia està parcialment esfondrada, mentre que pel costat de ponent té una obertura d'entrada, emmarcada amb maó. La part que s'ha conservat de la construcció pertanyia al carcabà on, per les dimensions estretes que té, hi devia anar una roda vertical, de la qual encara s'observa el forat on anava encaixada. També es conserva el forat d'entrada d'aigua al molí, mitjançant una canonada de terrissa, i el forat de sortida del carcabà, molt petit, format per una llosa sobre un piló de maons. A la part superior del mur de la cara nord hi ha una petita finestra. Més amunt hi hauria la cambra on s'emplaçava la mola, que no s'ha conservat. Aquest molí pertanyia al mas de l'Orpina. | 08291-126 | A la riera de Palà, prop de la urbanització de can Serra | 41.5927100,1.8972500 | 408092 | 4605144 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79487-foto-08291-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79487-foto-08291-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79487-foto-08291-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | |||||||||||
| 79488 | Font de la Saiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-saiola | Anònim (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Centre Excursionista de Terrassa. FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 109-111 FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1973). Bellesa i atractiu de sant Llorenç del Munt. VIVES i JORBA, Salvador. Les fonts intermitents de la serra de l'Obac. | Font de surgència intermitent situada al torrent del mateix nom. S'hi accedeix mitjançant unes escales des del camí. La font té una boca per on brolla l'aigua d'uns 2 metres d'alçada, i es troba en una esquerda de la roca, entre conglomerats calcítics. Té un altre forat que li serveix de sobreeixidor, que està situat a uns 10 metres torrent amunt i és impenetrable. L'aigua hi brolla de la font a borbolls només un determinades èpoques de pluges abundants. De vegades passa anys sense rajar, però quan ho fa (de vegades fins i tot durant un parell de mesos) l'aigua surt de la terra amb una gran força i constitueix un fenomen natural espectacular. De totes les fonts intermitents de la zona és la que més aigua llança a l'exterior, la qual és recollida a pocs metres pel torrent. En un moment de màxima activitat la font pot arribar a expulsar uns 16.000 m3 diaris d'aigua. Altres fonts similars i molt pròximes són les de la Pedregosa i la Barbotera, però aquestes ja en terme de Rellinars. Es tracta d'un grup de fonts intermitents que, al mateix temps, són penetrables i han estat molt estudiades pels geòlegs. La Saiola té un recorregut penetrable de 22 metres, amb una profunditat d'11 metres. Després de cada sortida d'aigües la conducció es torna a tapar quasi totalment. Tot i això, fa diversos anys un grup d'espeleòlegs la va penetrar més de 150 metres pel sistema de desobstrucció. L'aigua d'aquesta font esdevé molt carregada en carbonats després de travessar conglomerats de grans blocs calcaris. | 08291-127 | Zona de l'Obac | 41.6351300,1.9463100 | 412239 | 4609803 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79488-foto-08291-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de la Casa Nova de l'Obac accés restringit als vehicles motoritzats. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 | ||||||||||||
| 79489 | Serra de Collcardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-collcardus | Espai circumdat per carreteres i amb elements intrusius, com la pedrera del Mimó | <p>La Serra de Collcardús és un Espai d'Interès Natural (EIN) protegit dins el PEIN. Abasta territori dels municipis de Vacarisses i Viladecavalls. Concretament, l'espai protegit inclou una petita part de l'extrem sud-oriental del terme de Vacarisses on hi ha la serra de Collcardús, també anomenada del Ros, i té una superfície de 191, 64 ha (és a dir, un 33,76 % de l'espai, que té una superfície total de 567,65 ha). Aquest espai està delimitat per la carretera C-58 al nord, la riera de la Torre a l'oest i l'autopista C-16 al sud (ja en terme de Viladecavalls). En queda fora l'àrea de ocupada perla pedrera del Mimó, dedicada a l'extracció d'àrids, a l'extrem sud-oest. El cim més important és el Cap del Ros, amb una altitud de 639 metres. La vegetació és la característica del clima mediterrani, amb predomini de boscos de pi i alguna roureda.</p> | 08291-128 | Sector sud-est del terme | <p>L'any 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, en el qual s'incloïa la serra de Collcardús. Concretament, formava part de l'espai Montserrat-Roques Albes-riu Llobregat. Automàticament, els nous espais d'aquesta xarxa van passar a tenir la consideració de PEIN. La declaració d'aquest espai natural protegit es va fer amb la intenció d'establir un corredor que unís els parcs de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així mateix, pel sector sud l'espai de Collcardús enllaça amb l'espai de Puigventós, propietat de la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya. Més recentment, l'ordenació urbanística de l'Ajuntament de Vacarisses ha establert també una zona de protecció al corredor entre els dos parcs naturals.</p> | 41.5791400,1.9305300 | 410847 | 4603603 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79489-foto-08291-128-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 08:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc