Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71731 | Cova de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-casetes | <p>Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017).</p> | <p>Cova de 20 metres de desnivell i 106 metres de recorregut, situada en una zona litològica de calcàries. Consta d'una àmplia sala principal interior disposada en fort pendent, amb tres entrades grans i llum natural, cosa que ha estat aprofitada per instal·lar-hi diverses vies d'escalada a l'aixopluc de la climatologia. Des de la sala hi ha quatre galeries a diferents nivells. L'entrada principal presenta una forma triangular de 5 x 3 metres, que dóna pas a la sala principal mitjançant una curta galeria descendent, que connecta amb una cornisa superior formada per blocs. Al fons s'obre un pou de 6 metres d'estructura àmplia. A la seva base s'inicia una galeria que connecta amb la cúpula d'un pou de 5 metres d'entrada estreta. Al marge dret hi ha una galeria lateral que descendeix uns pocs metres fins a omplir-se de blocs. Situats de nou al pou de 5 metres ens trobem amb una sala ampla. A l'extrem oposat, un curt ressalt està unit amb una altra sala molt caòtica, formada per l'acumulació de blocs en fals equilibri. Al seu fons s'arriba a la màxima fondària de la cavitat (20 metres). De nou a la cornisa d'accés a la sala principal, es baixa entre els grans blocs i s'accedeix a la sala principal. Un ampli vestíbul amb la planta molt inclinada i d'estructura quadrada ocupada per enormes blocs. Per la paret dreta s'accedeix a una galeria de secció estreta i diaclasada, que remunta uns 12 metres fins a fer-se impracticable. Uns metres més endavant s'obre una altra galeria més ampla i alta, amb un desenvolupament lineal. Després d'ascendir un ressalt, ens condueix a l'exterior per un tram de sostre baix. Al principi d'aquesta última galeria trobem un nou recorregut molt incòmode entre blocs, amb constants canvis de direcció, que va a parar prop de la sortida exterior de la galeria comentada. Tornant a la sala principal, un darrer recorregut es fa seguint la rampa ascendent entre blocs. Una galeria d'uns 8 metres de secció quadrada ens condueix a l'entrada inferior de la cavitat, a uns 10 metres per sota de l'entrada superior.</p> | 08295-536 | Turó de cal Beco - Casetes Montané | <p>La cavitat fou explorada pel CE Vallirana.</p> | 41.3812800,1.9148700 | 409266 | 4581652 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71731-foto-08295-536-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71731-foto-08295-536-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71732 | Avenc Abat Escarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-abat-escarre | <p>Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017). PIOLET (2012). Vallirana: caminades, avencs i cabanes. Barcelona: Editorial Piolet, nº 27.</p> | <p>Avenc de 83 metres de desnivell i 210 metres de recorregut, situada en una zona litològica de calcàries. La cavitat s'inicia amb un primer ressalt de 5 metres, ens situa al començament d'un estret laminador (el pas més molest de tota la cavitat) que dóna pas a un ampli pou de 14 metres. Uns 4 metres per sota del laminador es troba un meandre desfonat que ens situa al començament de la denominada Via A. S'accedeix a una petita sala on hi ha un pas fet entre columnes i colades fins a un pou acampanat de 7 metres i de base estreta. A mig metre del sòl es troba la continuació en un pou de 13 metres, la base del qual comunica amb la 'Via B' mitjançant dos amplis pòrtics. Des d'aquí, un pronunciat meandre de còmode recorregut arriba a un ressalt de 3 metres, on la base acostuma a estar coberta d'aigua. Per sota del meandre existeix una estreta i llarga gatera obturada en alguns punts per fustes i pedres. La base del ressalt, de 3 metres, es troba sobre una gran colada i deixa pas a un pou de 5 metres. A 3 metres del sòl, un pas estret dóna accés a un conducte que enllaça amb la capçalera del pou final. La continuació segueix per un modest meandre en pronunciat pendent, que desemboca en un ampli pou de 9 metres. La seva base és allargada i presenta dues continuacions: una fàcil gatera a la Via B i una gatera molt ampla que ens situa en una finestra a la meitat d'un pou. A 12 metres de la seva base hi ha dos grans blocs que oculten un curt ressalt a 83 metres de profunditat. Situats de nou a l'entrada de la cavitat, baixat el pou de 14 metres, estem a la Via B. S'arriba a la cúpula d'un pou esglaonat fàcilment desgrimpable, a la base del qual hi ha la unió amb l'altra via. En un extrem s'obre un curt pas estret que porta a un pou inclinat, el qual enllaça amb un bonic P-6, seguit d'un P-7 i un P-17 de formes cilíndriques. A la base d'aquest darrer pou trobem un meandre de secció reduïda que ens situa en una sala allargada on s'obren dues continuacions verticals. Per la més ampla es baixa a un pou de 5 metres on trobem dues petites sales i unes gateres que acaben obstruïdes. Per l'altra continuació, un ressalt de pocs metres cap a un pas baix, dóna pas a una galeria ascendent que acaba fent-se impenetrable.</p> | 08295-537 | Pla de Claperons | <p>La cavitat fou desobstruïda i explorada per l'ERE de l'AEC de Vallirana durant els anys 1969-1970. Actualment, tant aquesta cavitat com la veïna Pompeu Fabra, no estan afectades per la pedrera, ja que es va arribar a un acord entre l'empresa extractora i el departament de Medi Ambient de la Generalitat, concretament la Secció de Restauració d'Activitats Extractives. En aquella reunió a peu de cavitat hi van participar el cap de la Secció de Restauració i el gerent de l'empresa propietària de la pedrera, amb la participació del malaurat Albert Vergés i en Francesc Rubinat, expresidents de la Federació Catalana d'Espeleologia, així com en Pablo García, exvocal d'ecologia de la FCE. L'any 2009, els treballs de restauració no s'havien executat. Durant les campanyes executades en els anys 1974, 1982, 1987 i 1990 es van recol·lectar diversos exemplars de Troglocharinus Ferreri Reitt, un coleòpter cavernícola, així com de Oritoniscus lagari, un isòpode de l'ordre dels crustacis.</p> | 41.3609200,1.9202400 | 409687 | 4579386 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71732-foto-08295-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71732-foto-08295-537-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71733 | Cova-avenc d'Ordal - Avenc Brut - Cova del Lledoner - Cova del Maset del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-avenc-dordal-avenc-brut-cova-del-lledoner-cova-del-maset-del-lledoner | <p>Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017). PIOLET (2012). Vallirana: caminades, avencs i cabanes. Barcelona: Editorial Piolet, nº 4.</p> | <p>Cova de 15 metres de desnivell i 55 metres de recorregut, situada en una zona litològica de dolomies. Inicialment, un primer pou ens situa en una mena de sala formada per tres altes xemeneies conjuntades, en les quals hi ha gran quantitat de banderes i estalactites de grans dimensions. A partir d'aquest punt trobem dues continuacions, la primera per una colada al sòl que porta al punt més baix de la cavitat. L'altra continuació es fa pujant per la paret de la darrera xemeneia fins a una sala ascendent. Des d'aquest punt s'accedeix a una nova sala d'on surt una gatera que es troba a pocs metres de l'exterior, molt proper a l'Avencó de la Cova d'Ordal. Aquest avencó ja havia desaparegut l'any 1988, com a conseqüència de les obres que es feien a la finca.</p> | 08295-538 | Avinguda del Pont del Lledoner, 36 - Urbanització del Lledoner | <p>Tenim notícia que a finals del segle XIX, la boca ja va ser modificada i arreglada amb finalitats turístiques. Actualment es troba dins d'una finca particular. L'any 2002, els propietaris haurien habilitat part de la cova pel seu ús particular. Durant la campanya executada l'any 1934 es van recol·lectar 6 exemplars de Troglocharinus Ferreri Reitt, un coleòpter cavernícola, així com restes de Cylisticus esterelanus, un isòpode de l'ordre dels crustacis.</p> | 41.3862400,1.8841100 | 406701 | 4582236 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71733-foto-08295-538-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71733-foto-08295-538-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71734 | Esquerda nº 1 del mas de les Fonts - Penya Esquerdada nº 1 - Avenc SM-3/4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-no-1-del-mas-de-les-fonts-penya-esquerdada-no-1-avenc-sm-34 | <p>Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017). PIOLET (2012). Vallirana: caminades, avencs i cabanes. Barcelona: Editorial Piolet, nº 31.</p> | <p>Esquerda de 38 metres de desnivell i 95 metres de recorregut, situada en una zona litològica de dolomies. Es tracta de l'esquerda més coneguda del conjunt d'esquerdes del Mas de les Fonts. La boca superior dóna accés a un pou de 36 metres, mentre que la boca inferior te més amplada i és de fàcil accés. Després de baixar a una petita sala, un pas estret comunica amb un pou de 20 metres. A la base forma una galeria descendent de 18 metres de recorregut fins a fer-se impracticable. Aquest sector de galeria comunica amb la base del pou de 36 metres.</p> | 08295-539 | Serra del Mas - Penya Esquerdada | <p>Tot i que s'atribueix la primera exploració a en Font i Sagué, aquest l'esmenta al seu catàleg sense especificar que hi hagi estat. Rafael Amat i Carreras l'explora per primer cop el 24 d'agost del 1925 i l'anomena Esquerda del Mas de les Fonts amb una fondària de 50 metres. El 1963, la gent del Club Muntanyenc Barcelonès la va tornar a explorar i li atorgaren una fondària de 40 metres. També l'anomenen Esquerda del Mas de les Fonts. Durant les campanyes executades els anys 1936 i 1975-1976 es van recol·lectar diversos exemplars de Troglocharinus Ferreri Reitt, un coleòpter cavernícola.</p> | 41.3562300,1.9333700 | 410779 | 4578852 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71734-foto-08295-539-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71735 | Can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bogunya | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 49 (Fitxa V-9, nº 363). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 46. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 32. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). 'Can Bogunyà'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 62, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles2 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=413 (Consulta: 02-05-2017). IPA (1993). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14, 102.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, amb barri tancat i un pati davanter delimitat per una tanca d'obra. L'edifici principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al nord-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra emblanquinats. Està gravat amb la data 1780. La resta d'obertures són rectangulars, les del pis emmarcades amb carreus de pedra i els ampits motllurats (la de l'extrem de migdia està gravada amb l'any 1781). A les golfes hi ha una galeria oberta a l'exterior mitjançant arcs de mig punt bastits amb maons. La resta de volums del conjunt són de menors dimensions, amb cobertes d'una i dues vessants, i de planta baixa i pis. L'accés al pati es fa mitjançant un gran portal d'arc de mig punt bastit amb maons i emblanquinat. Està protegit per un voladís d'un sol vessant bastit amb teula àrab. La construcció està bastida en pedra i maons, amb els paraments arrebossats i diverses reformes visibles.</p> | 08295-540 | Camí PR-C 163 - Vall d'Arús | <p>La masia és originària del segle XVI, una de les més antigues del municipi. De fet, la família Bogunyà també és una de les nissagues més antigues de Vallirana. El cognom Bogunyà ja apareix documentat a Vallirana en el fogatge de l'any 1533. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la 'Casa Bogunya'. Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. És probable que les dues dates gravades a les obertures de la casa facin referència a una gran reforma que coincidiria en el temps amb la rehabilitació de la capella de Sant Silvestre (1793), que es troba dins de la seva finca. Molt probablement, aquestes reformes són fruit d'un canvi de propietat. Hi ha constància que l'any 1851 hi vivia en Josep Bogunyà. Posteriorment, l'any 1965, la finca fou adquirida per la família de Rosend Valls Forner, propietaria de la masia de can Sala de Dalt a Cervelló. En l'actualitat, la finca continua en mans de la mateixa família, amb una part destinada a centre caní, un refugi d'animals i una petita explotació ramadera. Dins la finca no hi ha camins de pas i la zona va patir incendis els anys 1995 i 2013.</p> | 41.3682200,1.9325100 | 410723 | 4580184 | 1780 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71735-foto-08295-540-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71735-foto-08295-540-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71735-foto-08295-540-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem superior de la façana orientada a migdia hi ha un rellotge de sol rectangular força malmès. També destaca una gran era de cairons davant del portal d'accés al barri, a l'exterior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71736 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-0 | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 50 (Fitxa V-10, nº 364). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41-42, 54. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). '14. Can Rovira'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 57, p. 15. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 27. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 22-23. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles10 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=405 (Consulta: 02-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 84-85. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 13. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14, 82.</p> | XIX | <p>Masia aïllada amb pati tancat i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments reformats. El portal d'accés, però, és d'arc rebaixat. Adossat a l'extrem de migdia hi ha un volum de planta rectangular d'un sol nivell, cobert per una terrassa delimitada amb una balaustrada d'obra. La resta de cossos que formen part del conjunt són rectangulars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Destaca, a l'extrem de tramuntana del conjunt, el celler. L'accés al pati es fa mitjançant un gran portal d'arc rebaixat bastit en pedra, protegit per un voladís de teula àrab de dues aigües. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08295-541 | Carretera N- 340, km. 1235 - Camí de can Rovira | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en el fogatge de l'any 1533, fet per Joan Campderròs. Antoni Rovira figura com un dels onze caps de casa del poble. Entre els anys 1590-94, la masia és propietat d'en Jaume Rovira, que també posseïa altres finques. La de can Rovira era força extensa i comprenia terrenys al centre del poble i en algunes urbanitzacions. La masia del Xipreret i la de cal Jep depenien d'ella també. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix 'Can Rovira'. Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. Tenim notícia que durant la guerra del Francès (any 1808), la masia va ser saquejada juntament amb d'altres masies de la zona. L'actual conjunt arquitectònic és força més modern i està bastit a cavall dels segles XlX i XX. Des de finals del segle XIX i fins a mitjans dels anys 90 del segle XX, l'edifici va ser la seu de la companyia d'aigües del municipi, essent-ne el primer propietari en Salvador Rovira i Batlle. Més endavant, un cop aprovat el servei de distribució d'aigua canalitzada a les cases de Vallirana, el propietari de la masia era en Josep Mas Barbera. Posteriorment, el seu fill Salvador Mas Rovira funda l'empresa Agua Potable Casa Rovira-Aguas de Vallirana l'any 1976. Finalment, l'any 1994 l'empresa compra els terrenys de l'antic polvorí del carrer Conca de Tremp, i s'hi trasllada a principis de l'any 1995.</p> | 41.3822300,1.9247700 | 410095 | 4581747 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71736-foto-08295-541-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71736-foto-08295-541-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71736-foto-08295-541-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del portal d'accés al pati, i integrat dins del mur que fa de tanca, destaca un carreu de pedra de grans dimensions amb un escut central gravat. Tot i que tant al catàleg de béns del Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana (1987) com a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1988) l'edifici apareix denominat com can Mas, mai ha estat conegut popularment amb aquest nom. La denominació prové del fet que una pubilla de la nissaga dels Rovira es va casar amb un membre de la família Mas de Molins de Rei, on acabaren residint. El matrimoni, tot i tenir un 30% dels terrenys de Vallirana (sobretot al centre urbà), només passaven temporades a can Rovira, on hi tenien uns masovers instal·lats tot l'any. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71737 | Celler de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-rovira | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 50 (Fitxa V-10, nº 364). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41-42, 54. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 22-23. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles10 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=414 (Consulta: 02-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. Vallirana: Associació d'Amics de Vallirana. Centre Excursionista de Vallirana (CEV), p. 8. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XIX-XX | <p>Edifici integrat dins del conjunt arquitectònic de la masia de can Rovira, al costat del portal d'accés al recinte. Presenta una planta rectangular organitzada en una sola planta, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc apuntat a mode d'espitlleres, bastides amb maons també. Damunt del portal hi ha un gran finestral d'arc apuntat bastit en maons i dividit en tres parts. La façana està rematada amb un frontó rectangular fet de maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar i presenta els paraments arrebossats. Adossat a l'extrem de migdia del celler hi ha una torre de pedra de planta poligonal, amb diverses obertures d'arc apuntat bastides amb maons.</p> | 08295-542 | Carretera N- 340, km. 1235 - Camí de can Rovira | <p>El celler fou construït entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i és d'inspiració modernista.</p> | 41.3824900,1.9249300 | 410109 | 4581776 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71737-foto-08295-542-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71737-foto-08295-542-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71737-foto-08295-542-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració de la masia de can Rovira. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71738 | Mas de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-fonts | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 51 (Fitxa V-11, nº 365). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 48. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 30. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles7 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=411 (Consulta: 02-05-2017). IPA (2015). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. Vallirana: Associació d'Amics de Vallirana. Centre Excursionista de Vallirana (CEV), p. 9. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada amb pati tancat, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. L'edifici principal, rectangular també, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d'accés és d'arc escarser, amb el mateix tipus d'emmarcament. Destaquen dues obertures d'arc de mig punt situades a l'extrem de llevant del pis superior. Estan bastides amb maons i delimitades per dues balaustrades d'obra. A l'alçada del pis hi ha un rellotge de sol repintat amb l'any 1872. La part de tramuntana del conjunt ha estat reformada modernament (es tracta d'un habitatge diferent). La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08295-543 | Avinguda del Mas de les Fonts - Urbanització del Mas de les Fonts | <p>El nom de la masia li ve donat per la proximitat amb dues fonts de la zona, molt properes al mas. És propietat de la família Romagosa des de finals del segle XVI (1587). El seu propietari, Joan Romagosa apareix mencionat en un capbreu de l'any 1590. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la 'Casa Mas de les Fonts'. Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges.</p> | 41.3597600,1.9308300 | 410571 | 4579246 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71738-foto-08295-543-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71738-foto-08295-543-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71738-foto-08295-543-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71739 | Can Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montane | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 44. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 26. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles5 (Consulta: 02-05-2017). OLLÉ, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. Vallirana: Associació d'Amics de Vallirana. Centre Excursionista de Vallirana (CEV), p. 9. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p.102. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14.</p> | XVI-XIX | <p>Masia aïllada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats articulats al voltant d'un pati. L'edifici principal, de planta rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al pati, compta amb senzilles obertures rectangulars. Destaquen dues petites finestres al pis emmarcades amb carreus de pedra, una d'elles amb llinda plana. També al pis un gran rellotge de sol repintat amb l'any 1846. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha un volum rectangular amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuït en planta baixa i pis. En aquest hi ha una galeria d'arcs de mig punt oberta a l'exterior. Dos volums més s'adossen a la banda de ponent. Tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants i consten de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, les obertures són rectangulars. Destaquen els tres balcons simples del pis, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. En el seu interior, la construcció compta amb sales de grans dimensions i sostres de bigues i revoltons a la planta baixa. Als pisos hi ha estances que conserven els separadors de fusta a les habitacions, motllures de guix decoratives als sostres i paviments de rajola originaris. Aquests pisos no estan reformats. A l'exterior, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar l'edifici del celler, que està adossat a l'extrem nord-est del conjunt arquitectònic. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, amb coberta de dos vessants i organitzat en un sol nivell. S'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. El sostre interior és una solera de bigues i llates de fusta.</p> | 08295-544 | Carrer de l'Empordà - Polígon industrial can Prunera | <p>Segons la documentació consultada, la masia és originària del segle XVI. Pertany a la família Montané des dels inicis i es va restaurant periòdicament. Tot i això, la primera referència a la nissaga familiar apareix documentada en el fogatge de l'any 1533. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la 'Casa Montaner'. Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. Durant la guerra Civil, la masia tenia com a masovers la família Alemany Casas i va servir per amagar refugiats. És probable que la data del rellotge coincideixi amb una gran reforma efectuada a la casa (finals del segle XIX).</p> | 41.3772800,1.9184300 | 409558 | 4581204 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71739-foto-08295-544-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71739-foto-08295-544-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71739-foto-08295-544-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Destaca una gran era de cairons delimitada en diversos trams per un mur baix bastit amb maons disposats a sardinell. Situada a l'extrem de migdia de la construcció. El 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71740 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-3 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 45. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 24. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). 'Masia de can Julià'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 51, p. 14. CCAA (2014). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles4 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=402 (Consulta: 02-05-2017). Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 02-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. Vallirana: Associació d'Amics de Vallirana. Centre Excursionista de Vallirana (CEV), p. 9. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p.89, 93. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 13. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14, 103. VILA, J.M. (2007). 'Estudi històric i arqueològic de la masia de can Julià (Vallirana)'. III Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, vol. II, p. 880-891.</p> | XI-XX | Cal una rehabilitació integral. | <p>Masia aïllada amb barri tancat i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal, de planta en forma d'L, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està disposada formant un àngle recte i orientada al sud-est. Compta amb finestres d'obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats. Destaca un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat i una finestra al pis bastida amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Del tram del parament orientat a llevant destaca un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, tot i que arrebossat i emblanquinat. La façana de tramuntana presenta senzilles obertures rectangulars. Des d'aquesta banda es pot accedir a l'interior del barri a través d'un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons. Adossat a la façana de migdia hi ha un petit volum amb una galeria d'arcs de mig punt al pis. En el seu interior hi ha portals d'arc de mig punt adovellats, sostres coberts amb bigues i revoltons i arcs rebaixats bastits amb maons. Està molt degradada. La construcció, bastida en pedra i maons lligats amb morter de calç, es completa amb diversos volums adossats a la banda de ponent. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha un edifici de planta rectangular on s'ubiquen els cups i la premsa de vi.</p> | 08295-545 | Carrer de la Masia - Urbanització de can Julià | <p>És probable que la primera notícia documental de la nissaga dels Julià a Vallirana sigui de mitjans del segle XV (1456), tot i que no es pot assegurar que habitessin a l'actual edifici. De totes maneres, l'estudi històric i arqueològic que s'hi dugué a terme l'any 2003 (promogut per l'Ajuntament de Vallirana) va confirmar que la construcció era força més antiga. Aquest estudi va determinar que la masia està estructurada al voltant d'una antiga torre del segle XI, i que fou ampliada i reformada succesivament fins a la primera meitat del segle XX. El conjunt es completa amb un grup de construccions auxiliars situades a la banda sud-est de l'edifici central, a l'oest i a la banda meridional de la casa. Les diferents fases arquitectòniques determinades en l'estudi són: segle XI (torre circular que conserva uns 9 metres d'alçada), segle XIII-XIV (edifici rectangular adossat a la banda sud-est de la torre), segle XV, XVII, finals segle XVII-principis segle XVIII i segona meitat del segle XVIII-principis del XIX (volums rectangulars adossats a la construcció prèvia), any 1875 (edifici dels cups i premses d'oli), primera meitat del segle XX (naus adjacents) i segona meitat del segle XX (reformes als volums auxiliars). La primera referència a la nissaga dels Julià apareix documentada en el fogatge de l'any 1533. Reapareix altre cop en un capbreu de l'any 1590. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la 'Casa Julià'. Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. Tenim notícia que durant la guerra del Francès (any 1808), la masia va ser saquejada juntament amb d'altres cases de la zona. Durant la guerra Civil (1936), la casa va acollir refugiats procedents de la zona de Madrid. Es donava el cas que el propietari de la masia havia fugit al començament de la guerra, deixant-la abandonada. Des de l'any 1996 és propietat de l'ajuntament de Vallirana mitjançant una adjudicació per subhasta. Tot i que en l'actualitat està abandonada, l'any 2014 fou cedida a una empresa per la seva rehabilitació i explotació. Prop de la masia, a escassos 60 metres, hi ha les restes de l'antiga església de Sant Mateu, desapareguda a principis del segle XX.</p> | 41.3789100,1.9116500 | 408994 | 4581392 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71740-foto-08295-545-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71740-foto-08295-545-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71740-foto-08295-545-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Destaca una era de cairons ubicada davant de l'accés sud al barri. Està força malmesa. També destaca, dins de la masia, una premsa de vi. El 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71741 | El Xipreret - Hostal del Xipreret - Restaurant Posta Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xipreret-hostal-del-xipreret-restaurant-posta-xipreret | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 42-43, 54, 67. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 28. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). '14. Can Rovira'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 57, p. 15. Http://hostals.blogspot.com.es/search/label/Baix%20Llobregat (Consulta: 02-05-2017). RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 13.</p> | XIX-XX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. L'edifici principal, situat a l'extrem de tramuntana del conjunt, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb un ràfec doble de dents de serrra i teula. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, i compta amb senzilles obertures rectangulars a mode de finestres. Destaca el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, tot i que reformat. A les cantonades es conserven carreus de pedra ben escairats. La resta de volums estan distribuïts en una sola planta, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. El volum adossat al principal dóna accés al interior mitjançant un portal d'arc de mig punt adovellat. Al costat hi ha un gran finestral rectangular, emmarcat amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb grans finestrals amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08295-546 | Carrer Major, 633 | <p>Inicialment, l'edifici es va concebir com a quadra i casa dels masovers de la masia de can Rovira, de la que depenia. Tenim notícia que durant la guerra del Francès (any 1808), la masia va ser saquejada juntament amb d'altres cases de la zona. L'hostal apareix documentat en la crònica d'una excursió efectuada pel Centre Excursionista de Catalunya l'any 1892. Hi varen fer estada en una parada en la ruta Corbera-Molins de Rei. L'any 1964 es va reformar per adaptar-la a restaurant. Aquest es va inaugurar exactament el dia 22 de setembre de 1965.</p> | 41.3819400,1.9257800 | 410179 | 4581714 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71741-foto-08295-546-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71741-foto-08295-546-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71741-foto-08295-546-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la zona de l'aparcament hi ha diverses pedres de molí a mode decoratiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71742 | Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-1 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 43. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 29. Http://hostals.blogspot.com.es/search/label/Baix%20Llobregat (Consulta: 03-05-2017). Http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 03-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=409 (Consulta: 03-05-2017). Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles1 (Consulta: 03-05-2017). OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 84. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. L'edifici principal està situat a la banda de llevant del conjunt. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuïda en planta baixa i pis. En general presenta senzilles obertures rectangulars, destacant un dels portals d'accés, de mida gran i d'arc rebaixat. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular de poca amplada, amb el mateix tipus de coberta, tot i que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. En el superior destaca una galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, delimitada amb balaustrada d'obra. La resta de volums que formen part de la construcció són rectangulars, amb les cobertes de teula d'un i dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis o dos pisos. Destaca un gran volum amb la coberta d'un sol vessant, adossada per la banda de ponent a l'edifici principal. En aquest, les finestres del pis són petites, rectangulars i bastides amb maons, en canvi, les del pis superior tenen els ampits motllurats. La construcció principal té els paraments arrebossats i pintats, mentre que la resta del conjunt deixa l'obra de pedra i maons vista.</p> | 08295-547 | Carretera N-340, km. 1234 - Casetes Montané | <p>Segons la documentació consultada, la casa va ser construïda l'any 1860 i depenia del mas de can Rovira, una de les heretats que més extensió de terreny tenia de Vallirana. Va funcionar com a hostal i s'hi feia el canvi de correu procedent de Molins de Rei (l'altre canvi es feia a l'Ordal).</p> | 41.3795000,1.9187000 | 409584 | 4581451 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71742-foto-08295-547-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71742-foto-08295-547-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71742-foto-08295-547-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha les restes d'un rellotge de sol pintat força degradat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71743 | Mas Culleretes - Masia de la Llibra - Can Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-culleretes-masia-de-la-llibra-can-girones | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 51, 54. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p.90, 121. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Masia urbana aïllada envoltada d'un jardí tancat i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Està completament reformada. Presenta les cobertes de teula àrab de dues vessants i està distribuïda en planta baixa i pis. Compta amb senzilles obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. L'accés a la casa es fa per l'extrem de llevant del conjunt, protegit per un voladís de teula àrab. D'aquest volum destaca una finestra triforada d'arc de mig punt al pis superior, amb l'ampit corregut. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, i està delimitada per una barana de gelosia respecte el jardí de migdia.</p> | 08295-548 | Carrer Major, 50-54 | <p>Tenim notícia que l'any 1936, la masia va acollir refugiats de la guerra Civil procedents de l'Aragó. També sabem que al final del conflicte, la casa va quedar destrossada per un bombardeig fet per un avió alemany a la zona de la Llibra.</p> | 41.3895600,1.9429300 | 411624 | 4582542 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71743-foto-08295-548-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71743-foto-08295-548-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71743-foto-08295-548-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71744 | La Casa Nova - Manso Carboner - Manso Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-manso-carboner-manso-casanova | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 50. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). 'La Casa Nova'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 53, p. 15 ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p.61, 78-80. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 270-271.</p> | XX | <p>Edifici aïllat envoltat d'un jardí tancat i format per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici principal presenta una coberta holandesa de teula àrab amb barbacana de fusta i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit per un voladís esglaonat de teula àrab, amb solera de rajoles vidrades acolorides. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars triples decorades amb esgrafiats superiors (a mode de gerres amb garlandes). A la segona planta hi ha un únic finestral d'arc de mig punt amb balaustrada d'obra i esgrafiat inferior. Adossats a la banda de llevant hi ha dos volums. El davanter està cobert per una teulada de dues vessants i distribuït en dues plantes, amb una galeria de grans arcs de mig punt al superior. Darrera d'aquest hi ha una alta torre amb coberta de teula àrab a quatre vessants i distribuït en tres nivells. Destaquen les obertures triples d'arc de mig punt del pis superior. Dos volums més s'adossen a la construcció principal per la banda de ponent. Consten de planta baixa i pis, i estan coberts per terrats superiors delimitats amb baranes d'obra. També compten amb obertures rectangulars, algunes de les quals tenen esgrafiats decoratius superiors de la mateixa factura que els anteriors. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08295-549 | Plaça de la Casa Nova - La Llibra Casanova | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig a principis del segle XX i construït damunt d'una antiga masia del segle XVIII (el Manso Carboner o Manso Casanova). Comptava amb estances destinades als propietaris, al servei i als masovers. Els seus propietaris, el doctor Luis Roca-Sastre Muncunill i Isabel Rocamora, van enderrocar el Manso Carboner per construïr-la. Tot i això resten algunes estructures relacionades amb la construcció originària. La finca havia tingut la granja d'aviram més gran de tot el poble, també criaven porcs i conills, i tenien horts. Durant el conflicte bèl·lic (1936-39), la propietat va ser confiscada per l'autoritat local i expropiada als seus amos. L'edifici en va rebre les conseqüències i posteriorment fou reformat. L'any 1978 es van iniciar els tràmits per la compra de la finca per part de Ramon Poch i Maria Balcells a Antonio Brugarolas, hereu dels anteriors propietaris i representant de l'empresa Explotaciones Industriales Ganaderas y Agrícolas Casanovas, S.A., creada l'any 1968. Aquest procés va finalitzar l'any 1983. Des de que es va iniciar el procés fins a l'actualitat, l'edifici ha patit tres grans reformes de rehabilitació.</p> | 41.3876300,1.9444500 | 411748 | 4582327 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71744-foto-08295-549-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71744-foto-08295-549-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71744-foto-08295-549-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En origen, les obertures comptaven amb voladissos superiors de teula àrab que han estat retirats (s'observen les reformes efectuades a la part superior de les mateixes). El 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71745 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-7 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 51. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, envoltat de jardí. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb una doble ràfec de teula i dents de serra, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la carretera, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, tot i que reformat. Al pis hi ha un finestral reformat amb sortida a un balcó simple. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb les llindes arrebossades. A l'extrem del parament destaca una galeria oberta que es prolonga a la façana sud-oest. Està formada per una successió d'arcs de mig punt bastits amb maons pintats de color blau. De la façana posterior destaquen les obertures corregudes del pis. La central és d'arc de mig punt i la resta són rectangulars, totes bastides amb maons. L'accés al jardí es fa mitjançant una porta de ferro coberta per una teulada de dues vessants amb encavallada de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08295-550 | Carretera N-340, km. 1231 - Urbanització de can Julià | 41.3806400,1.9111700 | 408956 | 4581585 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71745-foto-08295-550-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71745-foto-08295-550-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71745-foto-08295-550-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cal destacar una pergola situada a la part posterior de la casa, amb columnes helicoidals bastides en maons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71746 | Can Socarrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-socarrat | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 51. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). 'Masia de can Julià'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 51, p. 14. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XVIII-XIX | Amenaça ruïna. Conserva la façana principal dempeus. | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats i envoltada d'horts que encara es conreen. L'edifici principal, de planta rectangular, està molt enrunat. La coberta està completament enderrocada, tot i que era de teula àrab de dues vessants. Es conserva el ràfec de teula original. La façana principal, orientada a la carretera, es manté dempeus. Presenta quatre portals d'accés a l'interior: el central completament destrossat, el de l'extrem nord d'arc rebaixat adovellat, i la resta rectangulars i bastits amb maons. Al pis hi ha finestres rectangulars amb els ampits motllurats. Tota la part interna de l'edifici està completament enderrocada i ha perdut els forjats del pis superior. L'altre volum, adossat en perpendicular a la façana nord-oest, està distribuït en dues plantes i amb teulada d'un sol vessant. Estava destinat al bestiar. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08295-551 | Carretera N-340, km. 1233 - Casetes Julià | <p>La masia de can Socarrat forma part de la finca de la masia de can Julià. Amb l'aprovació i implementació dels plans parcials urbanístics endegats per l'ajuntament als anys 70 del segle XX, els terrenys i les masies de can Julià i can Socarrat foren cedides al consistori.</p> | 41.3780900,1.9092900 | 408795 | 4581304 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71746-foto-08295-551-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71746-foto-08295-551-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71746-foto-08295-551-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71747 | Cal Beco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beco-0 | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 49-50. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XVIII-XIX | Molt enderrocada, sobretot interiorment, i sense coberta. | <p>Masia aïllada i força enrunada, amb un barri davanter tancat amb una gran tanca bastida en pedra i amb els paraments arrebossats. L'edifici presenta una planta rectangular amb la coberta de dues vessants completament enderrocada. Està distribuït en planta baixa i pis, tot i que interiorment ha perdut el forjat del nivell superior. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars bastides amb maons, moltes d'elles reformades. A l'extrem de llevant hi ha un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. La part interna de l'edifici està completament enderrocada i neta de runa. Conserva una llar de foc i una tremuja utilitzada per les tasques relacionades amb la pedrera del costat, encastada al mur de tramuntana. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i, en origen, els paraments arrebossats. Hi ha diverses obertures tapiades també.</p> | 08295-552 | Serral del Beco - Can Rovira | <p>En origen es tractava d'una petita heretat amb vinyes i oliveres pertanyent a can Rovira. Durant un temps, des de la casa s'explotava una pedrera molt propera de la que s'extreïa sal de llop (un tipus de calcita utilitzada en la fabricació del vidre i d'algun tipus de marbre).</p> | 41.3875700,1.9182800 | 409560 | 4582347 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71747-foto-08295-552-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71747-foto-08295-552-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71747-foto-08295-552-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71748 | Maset del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-lledoner | <p>RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XVIII | <p>Masia urbana completament reformada, envoltada d'un jardí amb piscina. Presenta una planta irregular formada per tres cossos adossats. L'edifici principal, orientat al carrer del riu Llobregat, és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. Presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, damunt del qual hi ha una laca de fusta amb el nom i l'any 1756 gravat. La resta d'obertures són rectangulars, les de la façana principal de mida petita mentre que la resta són més grans i han estat reformades. Al costat del portal sobresurt el forn, amb coberta de teula àrab. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha un volum de planta baixa i terrassa al pis. El darrer cos s'adossa al principal per la banda de ponent i ha estat completament reformat. A l'interior es conserva bona part del paviment original de rajola, així com l'escala que dóna accés al pis superior. També hi ha el forn i dues xemeneies de revoltó. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08295-553 | Carrer del riu Freser, 1 - Urbanització del Lledoner | <p>Segons sembla és probable que l'edifici fos originari de l'any 1756. Actualment, la casa es lloga com a equipament de turisme rural.</p> | 41.3868600,1.8855400 | 406822 | 4582303 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71748-foto-08295-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71748-foto-08295-553-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71748-foto-08295-553-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71749 | Capella de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-francesc | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 44 (Fitxa V-4, nº 358). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 86-88. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 39. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 14-15. GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1988). Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic, col. Inventari d'esglésies, 21, p. 148. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles12 (Consulta: 03-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=401 (Consulta: 03-05-2017). IPA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. MARTÍ ALBANELL, Mn. Frederic (1927). La capella de Sant Francesc del Mas Lladoner. Notes històriques recollides per Mn. Frederic Martí Albanell, prev. Barcelona: Editorial Balmes (exemplar fotocopiat). OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 99-100. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 9-10, 45, 67, 82, 136-137. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 98-100, 102, 121-124. I Aplec Port d'Ordal. 6 i 7 d'octubre de 1984. [Inèdit: programa d'actes oficial. Biblioteca J.M. López-Picó, dins Memòria I Aplec Port d'Ordal].</p> | XVI | <p>Petita capella d'una sola nau capçada a migdia per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó seguida i decorada amb motllures rectilínies a la línia de les impostes. Presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb guardapols superior rematat amb culs de llàntia. La dovella central està gravada amb la següent inscripció: 'AQUESTA OBRA MANÀ FER LO HONORAT BERNAT ROMAGOSA LAÑ 1558'. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades en pedra. La façana està rematada per un campanar d'espadanya fruit d'una reforma posterior. La resta del parament està arrebossat i pintat, amb carreus de pedra a les cantonades de la mateixa factura que el campanar.</p> | 08295-554 | Carretera N-340, km.1231 - El Lledoner | <p>La capella fou edificada per en Bernat Romagosa, propietari del Mas Vell del Lledoner, l'any 1558. Fou erigida en honor a Sant Francesc d'Assís, donat que hi havia la creença que el sant havia fet estada a la masia. De fet hi ha notícies que el sant estigué a Barcelona i Poblet l'any 1211, dada que podria reforçar aquesta teoria. En un privilegi guardat dins del fons documental de la masia, i datat del 24 de març del 1558, hi ha constància que el vicari general de Barcelona donà permís per edificar la capella. Posteriorment, l'any 1579 li fou concedida la llicència per poder-hi celebrar missa. Des dels inicis, la capella fou dedicada a la Mare de Déu i a Sant Francesc, agafant aquest darrer sant la veneració principal. Dóna fe de la devoció franciscana de la família Romagosa el fet que, a finals del segle XVIII, amb la mort de Bernat Romagosa (1777), quedava instaurada a la capella la funció religiosa del 4 d'octubre, on cantaven oficis els religiosos franciscans. Durant la guerra del Francès (1808), la capella i el mas foren saquejats i van robar la seva campana. Acabada la guerra, la capella fou restaurada. Més endavant, amb el cobflicte bèl·lic de la guerra Civil, la campana de la capella fou robada i la capella incendiada. La família Romagosa-Figueras no la va restaurar fins l'any 1948. A principis del segle XX s'hi celebrava l'aplec de Sant Francesc (4 octubre). Va durar fins l'any 1954. Posteriorment, l'any 1984 es va recuperar l'aplec en motiu de la reposició de la Creu d'Ordal (al Coll d'Ordal) i es va anra fent anualment fins l'any 2002.</p> | 41.3905500,1.9006800 | 408093 | 4582696 | 1558 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71749-foto-08295-554-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71749-foto-08295-554-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71749-foto-08295-554-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del Mas Vell del Lledoner. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71750 | Ermita de Sant Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-silvestre | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 46 (Fitxa V-6, nº 360). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 88-89. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 60. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). 'Ermita de Sant Silvestre'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 53, p. 18. BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del patrimoni monumental i artístic de Catalunya. Volum 1, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 874-875. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 10-11. GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1988). Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic, col. Inventari d'esglésies, 21, p. 147. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles11 (Consulta: 03-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=399 (Consulta: 03-05-2017). Http://invarque.cultura.gencat.cat/ (Consulta: 03-05-2017). IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. LLURBA I RIGOL, Josep (1993). Recull d'història de: Cervelló, La Palma, Vallirana. Cervelló: Ajuntament de Cervelló, p. 49, 66. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 99. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 118-123. PÉREZ GONZÁLEZ, J. M.; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, M. A.; CAMPS I SORIA, J. (2014). Enciclopèdia del Romànic a Catalunya. Barcelona, volum III. Aguilar del Campoo, Palencia : Fundación Santa María la Real; [Barcelona]: Museu Nacional d'Art de Catalunya, p. 1669-1670. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Dins Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 418. PUJOL TORRES, Josep Maria (2015). Pla Especial per a la Restauració i Rehabilitació de l'Ermita de Sant Silvestre i del seu entorn. Vallirana. Vallirana: Arquitectura Pujol, Ajuntament de Vallirana [Inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 9, 135. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 60-61, 88-92, 99-100, 102, 107.</p> | X/XVIII | <p>Ermita d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d'una motllura rectilínia que recorre els murs laterals a la línia de les impostes. Està sostinguda amb mènsules. Sembla ser que en origen, probablement tenia una coberta de fusta si tenim en compte el poc gruix de les parets. L'absis presenta una gran biga superior, compta amb la mateixa motllura rectilínia que la nau i té una finestra rectangular amb configuració superior arrodonida. Al seu costat hi ha la sagristia, que és posterior i afecta una part del mur de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1793. Damunt seu hi ha un òcul bastit en pedra. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç. Els paraments estaven arrebossats i pintats.</p> | 08295-555 | Serrat de Sant Silvestre - Vall d'Arús | <p>La primera referència documental relacionada amb el temple és de l'any 904. L'ermita fou entregada al monestir de Sant Cugat pel bisbe Teuderic de Barcelona, convertint-se en una cèlul·la dependent de l'església de la Santa Creu (situada a la vall del castell de Cervelló). De fet, l'ermita apareix mencionada en una donació del monjo Oldeguer a la casa de la Santa Creu l'any 915. L'edifici forma part de les confirmacions de béns del monestir de Sant Cugat ratificades en diferents moments històrics: l'any 986 (rei Lotari), el 1002 (papa Silvestre II), el 1007 (Joan XVIII), el 1023 (Benet VIII) i el 1098 (Urbà II). A partir del segle XIII, amb l'aparició de l'església de Sant Mateu al costat de la masia de can Julià, l'ermita deixa de ser el temple principal del terme de Vallirana. El rei Jaume I confirma la donació de l'ermita al monestir de Sant Cugat el 1234. L'any 1508 hi ha constància que l'edifici funcionava com a capella eremítica. Tal com indica la data del portal, a finals del segle XVIII (1793), l'edifici fou completament reformat. L'any 1809, l'ermita feia les funcions d'església donat que durant la guerra del Francès, el temple parroquial fou incendiat i destrossat. L'ermita va ser transferida a la finca de can Bogunyà. L'any 1851, Josep Bogunyà demana llicència per celebrar-hi missa major per la festa del sant, apareixent com a capella pública. Des de finals del segle XIX, la capella va quedar abandonada. Durant el segle XX, els propietaris tapiaren l'ermita en diverses ocasions per evitar el vandalisme creixent que patia. Pels voltants de l'any 2009, el conegut roure de l'ermita de Sant Silvestre, situat a la petita esplanada que hi ha sota l'ermita, a l'entrada dels horts de can Bogunyà, va caure degut al fort vent. S'havia plantat en motiu de la restauració de l'ermita a finals del segle XVIII. Les restes de l'arbre es conserven en els magatzems de l'ajuntament. En el mes d'octubre del 2014, l'ajuntament de Vallirana i la propietat de la finca de can Bogunyà signaren un conveni urbanístic de cessió d'ús dels terrenys on s'ubica l'ermita per 75 anys. El consistori és el responsable de l'arranjament del seu entorn i de la rehabilitació de l'edifici.</p> | 41.3699900,1.9318000 | 410666 | 4580381 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71750-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71750-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71750-foto-08295-555-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71750-foto-08295-555-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El dia 29 de juliol de 1996, per resolució del Conseller de Cultura, s'arxiva l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) de l'ermita de Sant Silvestre, a Vallirana (DOGC 9-8-1996), Incoat-BIC/ Monument/ Resol./ 12-07-1982 / DOGC 250/ 18-08-1982. L'any 2015, l'ajuntament va redactar un Pla Especial per a la Restauració i Rehabilitació de l'Ermita de Sant Silvestre i del seu entorn (Vallirana. Juliol 2015. Josep Maria Pujol Torres, arquitecte). En el DOGC Núm. 7306 de 10.2.2017 es va publicar la RESOLUCIÓ TES/163/2017, de 25 de gener, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial per a la reconstrucció i rehabilitació de l'ermita de Sant Silvestre i el seu entorn, al terme municipal de Vallirana (exp. OTAABA20160138). Del 21 d'octubre al 3 de novembre de 1991 va tenir lloc una excavació arqueològica a l'ermita de Sant Silvestre de Vallirana, a iniciativa conjunta de l'Ajuntament i del Centre Excursionista de Vallirana, dirigida per Antònia Alaminos i Josep M. Vila Carabassa. Mitjançant l'excavació en extensió de la zona de l'absis i la sagristia, i la realització d'un sondeig a la nau i un altre a l'accés exterior al temple, es van poder determinar tres fases diferents. La fase més antiga correspon a les restes d'un altar rectangular que estava situat al centre de l'absis. D'aquest mateix moment es va localitzar una sitja i alguns enterraments situats en la nau. En la segona fase, l'altar central és amortitzat i se'n construeix un de nou al fons de l'absis, associat a un paviment de lloses que durarà fins a finals del segle XVIII. La darrera fase correpon a la gran reforma de l'any 1793, en la que es construeix la sagristia adossada a la banda sud de l'absis i s'ubica l'altar en el límit amb la nau. El paviment de lloses és substituït per un paviment de rajoles i algunes de les fosses documentades a la nau són buidades (ossos dipositats a una ossera del temple). També es construeix una porta nova i es reforma la coberta, adquirint l'aspecte actual. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 71751 | Església parroquial de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 47 (Fitxa V-7, nº 361). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 73-78, 147-148. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 21-22, 36-37. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). 'L'església de Sant Mateu'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 54, p. 15. BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del patrimoni monumental i artístic de Catalunya. Volum 1, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 874. DALMAU I VINYALS, Marc (2015). 'Les pintures de Santiago Tarragó Lafau a les esglésies de Belltall, Rocallaura, Rocafort de Queralt, Renau i Vallirana (1942-1948)'. Aplec de Treballs, 33, Montblanc, p. 181-182. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 18-19. GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1988). Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic, col. Inventari d'esglésies, 21, p. 146. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-esglesia (Consulta: 03-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=404 (Consulta: 03-05-2017). Http://www.parroquiavallirana.com/historia (Consulta: 03-05-2017). Http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 03-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. LLURBA I RIGOL, Josep (1993). Recull d'història de: Cervelló, La Palma, Vallirana. Cervelló: Ajuntament de Cervelló, p. 50-52, 57-58, 61-66. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 97-101. PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1991). Vallirana. Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 417. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROCA, Mn. Anton (2014). 'Patró de Vallirana, sigueu el nostre estel'. Full informatiu Parròquia Sant Mateu de Vallirana, nº 33, p. 1. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 12-14, 34, 35, 48, 50-51, 52, 55, 56-57, 58, 61, 62, 65, 66, 69, 71, 72-73, 75, 77, 80, 82, 83, 84, 86, 92, 95, 97, 98, 99, 103, 109. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 111-112, 232. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 24, 100-107.</p> | XIX | <p>Església de planta basilical formada per una gran nau central, dues laterals i un absis carrat. La nau central està coberta amb una volta de canó i llunetes, separada per arcs torals i sostinguda per grans pilastres amb les impostes motllurades. De fet, aquesta motllura ressegueix els murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que també està cobert amb la mateixa volta. Aquest presenta un gran retaule de rajola ceràmica i un cambril central amb la imtage de Sant Mateu. Les capelles laterals estan cobertes amb petites voltes de canó i llunetes, i s'obren a la nau central mitjançant grans arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Damunt seu, i resseguint el perímetre del temple per darrera de l'altar major, destaca el trifori, obert a la nau central mitjançant obertures d'arc rebaixat amb vitralls acolorits. En l'actualitat, en aquest espai hi ha instal·lat el Museu d'Història Religiosa. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada darrera de l'altar i, al seu costat, hi ha la capella del Santíssim, amb una volta de canó i llunetes i un rosetó amb vitralls acolorits. El temple compta amb un baptisteri i un gran finestral acolorit i reformat. El campanar està situat a l'extrem nord-est de l'edifici. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb pilastres i amb un frontó semicircular motllurat. A banda i banda, dues finestres d'arc rebaixat amb reixes de ferro decorades. Damunt seu, un gran rosetó envoltat d'esgrafiats decorats amb motius figuratius, florals i geomètrics. La façana està rematada amb un coronament ondulant motllurat i una creu central. La construcció està bastida amb pedra de diverses mides lligada amb morter. A la part inferior de la façana hi ha carreus de pedra.</p> | 08295-556 | Carrer de l'Església, 26 | <p>Les primeres referències documentals d'un temple dedicat a Sant Mateu estan datades al segle XIII. Es fa referència a una església molt propera a la masia de can Julià i amb cementiri, que depenia de la parròquia de Cervelló. El 20 de novembre de l'any 1801, el bisbe dóna permís per edificar un nou temple en uns terrenys cedits per Miquel Batlle, promotor del poble actual. El mes de març del 1802 es posa la primera pedra, finalitzant la seva construcció el mes de setembre de 1804 (inaugurada el 30 de desembre del mateix any). L'any 1808, durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès, l'església fou saquejada i foren robats diversos objectes litúrgics. L'any 1851, el temple esdevé parròquia, tot i que no deixa de dependre de la parròquia de Cervelló fins l'any 1867. Tot i que inicialment el cementiri estava ubicat al costat del temple, l'any 1854 fou traslladat a la seva ubicació actual, a causa d'una greu epidèmia que assolà la població. L'any 1858, el temple és ampliat i es construeix la capella del Santíssim. El juliol de l'any 1936, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil, el temple fou saquejat (l'altar major i els laterals van ser destrossats i les imatges cremades). L'edifici va servir per acollir els refugiats evacuats del front d'Aragó. L'any 1938 s'utilitza de magatzem i garatge de l'exèrcit d'Aviació. Posteriorment, pel mes de febrer de l'any 1939, s'inicien les obres de rehabilitació del temple. La direcció de les obres l'assumí l'arquitecte Manuel Baldrich. L'any 1962 finalitzen les obres d'arranjament de la façana del temple (feta amb carreus de pedra) i, posteriorment, el 25 de desembre de 1971, es beneix el nou esgrafiat de la façana i també la creu de ferro forjat que la corona, obra del ferrer Carles Roig i Xancó. Els esgrafiats representen les imatges de Sant Mateu, patró del poble, i de Sant Josep Oriol, patró del clergat català. L'església va ser objecte de diverses reformes durant els anys 90 del segle XX. Entre d'altres, es va reformar l'altar major i es van substituïr les pintures originals de Santiago Tarragó Lafau per l'actual retaule de ceràmica. Aquestes pintures havien estat realitzades l'any 1948.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1804 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71751-foto-08295-556-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71751-foto-08295-556-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71751-foto-08295-556-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha un rellotge sol rectangular datat l'any 1806, amb el lema 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALÈM RE'. Estilísticament, el temple es pot adscriure al barroc popular tardà. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71752 | Campanar de l'església parroquial de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-mateu | <p>AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 47 (Fitxa V-7, nº 361). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 78-82. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 57. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). 'L'església de Sant Mateu'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 54, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 18-19. IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 71, 75.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada adossat a la cantonada nord-est de l'església parroquial de Sant Mateu. Es tracta d'una alta torre de 30 metres d'alçada dividida en tres registres diferenciats. La base està oberta a l'exterior mitjançant dos portals d'arc rebaixat que comuniquen les dues vies. Estan emmarcats amb pilastres motllurades i rematats amb dovelles centrals de la mateixa tipologia. L'espai interior està cobert amb una petita volta d'aresta i presenta dues plaques ceràmiques que rememoren el Vot de Poble a Sant Sebastià de l'any 1855. També hi ha tres petits òvals pintats amb les imatges de Sant Mateu i un àngel, i una fornícula d'arc de mig punt buida en el mur de tramuntana. El registre central del campanar compta amb una estreta finestra central d'arc de mig punt i, a la part inferior, una fornícula d'arc rodó emmarcada amb pilastres motllurades i la imatge de Sant Sebastià. Està situada damunt de l'entaulament motllurat del portal. La part superior de l'estructura és poligonal, amb quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes. La part superior està coberta per una cúpula piramidal delimitada amb una barana de balustres. Està rematat amb una gran creu de ferro. La construcció està bastida amb pedra ben escairada lligada amb morter de ciment.</p> | 08295-557 | Carrer de l'Església, 26 - Passatge de Sant Sebastià | <p>La benedicció i col·locació de la primera pedra del nou campanar es va dur a terme el 19 de març de l'any 1952. Pel que sembla, el campanar antic (de l'any 1804 i que estava integrat al bell mig de la façana de tramuntana del temple) feia pressió damunt d'un dels arcs laterals de l'església amenaçant ruïna. El projecte i direcció del nou campanar va anar a càrrec de l'arquitecte municipal Manuel Baldrich i de l'aparellador Antoni Eguilar. El dia 18 de setembre de 1955 se'n va fer la benedicció i inauguració. La finalització d'aquesta obra va coïncidir amb el primer centenari del Vot de Poble i amb la inauguració del convent de la Comunitat de Dominiques de Vallirana i de la seva escola. Durant les obres de construcció del campanar es van trobar restes òssies de l'antic cementiri. La creu que corona l'estructura és obra de Carles Roig, ferrer local. Pel que fa a la fornícula buida situada a la part interior de l'estructura, cal dir que en origen fou concebuda per acollir la font que finalment s'instal·là al bell mig del carrer de l'Església (i que albergava la imatge de Sant Sebastià que actualment es troba a la façana del campanar).</p> | 41.3825300,1.9290700 | 410455 | 4581776 | 1955 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71752-foto-08295-557-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71752-foto-08295-557-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71752-foto-08295-557-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració de l'església parroquial de Sant Mateu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 71753 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-10 | <p>OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 97-100. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 13, 48, 88, 104. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Edifici reformat i envoltat de jardí, adossat a la façana de migdia del temple parroquial. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i ràfec de teula. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb senzilles obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. De la façana principal destaca el portal d'accés, protegit per un voladís de teula àrab de dues aigües, i una finestra d'arc de mig punt situada al pis superior. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08295-558 | Carrer de l'Església, 26 | <p>És probable que en origen, l'edifici fos una antiga masia. Posteriorment fou el lloc de residència dels Vicaris nutuals, que tenien la funció d'atendre l'església. Durant la guerra Civil, l'any 1936 fou saquejada i ocupada per una família (la família Ferrer, que s'ocupaven de les gallines del Patronat, que procedien de la granja avícola de la Casa Nova). En el seu pati es va crear l'arxiu parroquial. En l'actualitat, la rectoria està destinada a despatx parroquial i també s'hi fan classes de catequesi, entre d'altres activitats. Està comunicada amb la capella del Santíssim del temple parroquial. L'edifici està completament reformat, tot i que és molt probable que sigui anterior a la construcció de l'església. Fou reformat entre els anys 1975-1977, segons projecte de l'arquitecte César Martinell.</p> | 41.3822800,1.9289900 | 410448 | 4581749 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71753-foto-08295-558-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71753-foto-08295-558-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71753-foto-08295-558-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71754 | Cal Tremp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tremp | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Està disposat a un nivell superior al del carrer, fet pel qual hi ha unes petites escales que donen accés còmodament al portal. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb tres obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. El portal està reformat, tot i que en origen era força més gran i d'arc rebaixat. Damunt seu hi ha un balcó simple amb la barana de ferro treballat. La façana està rematada amb una balaustrada d'obra decorada amb gerres i decoracions florals. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat.</p> | 08295-559 | Carrer de l'Església, 7 | 41.3829600,1.9292200 | 410468 | 4581824 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71754-foto-08295-559-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71754-foto-08295-559-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71755 | Ca l'Empaitadones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempaitadones | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Està disposat a un nivell superior al del carrer, fet pel qual hi ha unes petites escales que donen accés còmodament al portal. Presenta una coberta plana amb terrat superior i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament pintat. La resta d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Al primer pis destaca un balcó simple amb la llosana motllurada, mentre que les obertures del pis superior estan reformades. Una motllura rectilínia pintada separa aquests dos nivells. La façana està rematada amb un voladís de teula àrab i coronada per una senzilla barana de ferro que delimita el terrat. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat.</p> | 08295-560 | Carrer de l'Església, 9 | 41.3829100,1.9291900 | 410466 | 4581818 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71755-foto-08295-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71755-foto-08295-560-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71755-foto-08295-560-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71756 | Cal Rabaixí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabaixi | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Està disposat a un nivell superior al del carrer, fet pel qual hi ha unes petites escales que donen accés còmodament al portal. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament pintat. La resta d'obertures són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Damunt del portal destaca un balcó simple amb la llosana motllurada. La façana està rematada amb una motllura rectilínia pintada, damunt la que s'assenta un coronament ondulant delimitat per dues petites pilastres. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat.</p> | 08295-561 | Carrer de l'Església, 13 | 41.3828300,1.9292700 | 410472 | 4581809 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71756-foto-08295-561-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71756-foto-08295-561-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71756-foto-08295-561-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71757 | Casa del carrer Major, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-47 | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. La resta d'obertures són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. Damunt del portal destaca un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro treballada. La façana està rematada amb una motllura rectilínia damunt la que s'assenta un coronament pla utilitzat per amagar la coberta. La construcció presenta el parament bastit amb pedra ben escairada lligada amb morter.</p> | 08295-562 | Carrer Major, 47 | 41.3889100,1.9436700 | 411685 | 4582470 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71757-foto-08295-562-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71757-foto-08295-562-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71757-foto-08295-562-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71758 | Casa del carrer Major, 162 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-162 | <p>IPA (1993). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit].</p> | XX | La coberta i la part interior estan enderrocats. | <p>Edifici entremitgeres amb jardí lateral completament enderrocat. De fet, només es manté dempeus la façana principal. Originàriament era de planta rectangular i estava distribuït en planta baixa i pis. La façana presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats; els de la planta superior estan decorats i lleugerament apuntats. Destaca el balcó del pis, amb una barana de ferro treballat i la llosana decorada amb la mateixa motllura que recorre la separació entre les dues plantes. La façana té un coronament pla i compta amb tres òculs decorats amb motius florals, probablement sota coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08295-563 | Carrer Major, 162 | 41.3902500,1.9376000 | 411179 | 4582624 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71758-foto-08295-563-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71758-foto-08295-563-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71758-foto-08295-563-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Molt probablement sigui una construcció de principis de segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71759 | Casa Mestres - Villa Maria - Casal dels Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mestres-villa-maria-casal-dels-joves | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). 'La Casa Mestres'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 50, p. 15. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). 'Es demanen ajuts per a la rehabilitació de la Casa Mestres'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 53, p. 8. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2015). 'La Casa Mestres, futur centre de d'ocupació i la formació'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 57, p. 5. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=407 (Consulta: 04-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un gran pati disposat al lateral i a la part posterior de la finca. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el caraner perpendicular a la façana principal, i barbacana de fusta. Tres altells sobresurten dels vessants i tenen teuladetes de dues aigües. Està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta obertures d'arc apuntat amb els emmarcaments motllurats. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés, mentre que del pis destaca un balcó corregut, amb la llosana ondulada i la barana de ferro també. De fet, totes les reixes que protegeixen les obertures són de forja i estan ben treballades, amb decoració floral. La resta de façanes compten amb obertures rectangulars i els altells també. Algunes tenen un ampit de ceràmica vidrada de color blau. La finca està delimitada per una tanca d'obra destacable que la separa del carrer. Presenta cinc grans pilars rematats amb ceràmica i decoració escultòrica superior, amb trencadís de mosaic i barana de forja. El jardí té alguns camins pavimentats i compta amb certs elements decorats amb ceràmica vidrada acolorida (jardineres de l'escala i una font). La construcció té els paraments arrebossats i pintats. El de la façana principal imita els carreus de pedra picada.</p> | 08295-564 | Carrer Major, 178-182 | <p>Originàriament es va concebre com a casa d'estiueig i fou construïda a principis del segle XX. Durant el segon quart de segle fou abandonada i, posteriorment, l'any 1986 passa a ser propietat municipal. Un cop rehabilitat, l'any 1987 va passar a ser la seu del Casal de Joves del municipi fins el 2009. Posteriorment es va tancar. En l'actualitat ha de ser objecte d'una gran rehabilitació i reforma, amb la intenció d'instal·lar-hi un servei municipal destinat a les empreses privades, els treballadors i l'ajuntament, a través d'un centre destinat a l'ocupació i la formació. La finca compta amb un volum auxiliar i una sala d'assaig a la banda de ponent del jardí, que en origen formaven part de la Casa de les Llimes. Aquesta va ser annexionada a la Casa Mestres juntament amb tot el seu terreny.</p> | 41.3901700,1.9369800 | 411127 | 4582616 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71759-foto-08295-564-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71759-foto-08295-564-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71759-foto-08295-564-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó | Estilísticament, la construcció té certs trets d'aire modernista (obertures, trencadís, ceràmica vidrada). Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71760 | Ca n'Armengol - Ca la Molinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narmengol-ca-la-molinera | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb obertures rectangulars amb l'emmarcament arrebossat, tot i que són bastides en maons. Destaca un balcó simple al pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre els diferents nivells. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i un plafó rectangular que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08295-565 | Carrer Major, 199-201 | 41.3895800,1.9359500 | 411040 | 4582552 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71760-foto-08295-565-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71760-foto-08295-565-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71760-foto-08295-565-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71761 | Cal Bofi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bofi | XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments motllurats. Destaca la galeria del primer pis, decorada amb esgrafiats vegetals i coberta per un balcó amb sortida des de la segona planta. S'hi accedeix per un gran finestral amb decoració esgrafiada superior amb motius vegetals. La part superior de la façana presenta un parament arrebossat a mode de carreus i un òval pintat i decorat amb la data 1850 i les inicials JB.</p> | 08295-566 | Carrer Major, 212 | 41.3898900,1.9357800 | 411026 | 4582586 | 1850 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71761-foto-08295-566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71761-foto-08295-566-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71762 | Cal Pelayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelayo | XVIII-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior i un volum auxiliar al fons de la finca. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament simplement arrebossat. Al pis hi ha dues petites finestres rectangulars amb el mateix emmarcament. La façana està rematada amb un doble ràfec de rajola i una canalera de teula àrab. La construcció té el parament arrebossat i pintat.</p> | 08295-567 | Carrer Major, 218 | 41.3897900,1.9356200 | 411013 | 4582575 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71762-foto-08295-567-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71762-foto-08295-567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71762-foto-08295-567-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta d'una típica casa de cós del carrer Major, probablement bastida a finals del segle XVIII. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71763 | Casa del carrer Major, 227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-227 | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal compta amb obertures rectangulars, les de la planta baixa reformades. Als pisos hi ha finestrals amb els emmarcaments pintats que tenen sortida a dos balcons correguts amb les llosanes motllurades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada damunt la que s'assenta el coronament. Aquest està format per un plafó central ondulat decorat amb esgrafiats amb motius vegetals i l'any 1942. La façana té el parament del pisos superiors arrebossat i pintat, mentre que el de la planta baixa imita carreus de pedra.</p> | 08295-568 | Carrer Major, 227 | <p>L'edifici es va concebre com a casa d'estiueig.</p> | 41.3893500,1.9351200 | 410970 | 4582527 | 1942 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71763-foto-08295-568-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71763-foto-08295-568-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71763-foto-08295-568-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71764 | Cal Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xalet | XVIII-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb obertures rectangulars amb l'emmarcament simplement arrebossat. Les de la planta baixa han estat reformades, mentre que les del pis conserven els ampits motllurats de pedra. La façana està rematada amb un doble ràfec de cairons i mètopes. El parament està arrebossat i emblanquinat.</p> | 08295-569 | Carrer Major, 259-261 | 41.3889200,1.9334800 | 410833 | 4582481 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71764-foto-08295-569-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71764-foto-08295-569-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71764-foto-08295-569-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Probablement la construcció fou bastida a finals del segle XVIII. . | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71765 | Ca la Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-neus | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades. Les dels pisos superions són d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els dos balcons dels pisos, amb baranes de ferro i les llosanes decorades amb la mateixa motllura que recorre la separació entre les diferents plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra amb gelosia que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08295-570 | Carrer Major, 288 | 41.3892200,1.9333800 | 410825 | 4582514 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71765-foto-08295-570-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71765-foto-08295-570-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71765-foto-08295-570-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les plantes superiors estan destinades a habitatges. A la planta baixa hi ha un establiment comercial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71766 | Casa del carrer Major, 292-294 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-292-294 | <p>Http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 (Consulta: 04-05-2017).</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb un pati posterior. Cada volum presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, els laterals amb el caraner paral·lel a la façana principal, mentre que en el central és perpendicular. L'edifici està distribuït en planta baixa, pis i golfes, i compta amb senzilles obertures rectangulars reformades. Destaca la finestra del pis superior, d'arc de mig punt amb les impostes motllurades. Al costat del finestral central del pis hi ha un rellotge de sol rectangular i reformat. És del tipus vertical i està pintat al parament. Té els números en llatí i el gnòmon de vareta al centre d'un sol. El lema escrit: 'QUAN EL SOL EM TOCARÀ DIRÉ L'HORA QUE SERÀ'. La construcció presenta el parament arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol de pedra.</p> | 08295-571 | Carrer Major, 292-294 | 41.3891400,1.9332300 | 410812 | 4582506 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71766-foto-08295-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71766-foto-08295-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71766-foto-08295-571-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La planta superior està destinada a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha un establiment comercial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71767 | Cal Xinos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xinos | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i el caraner paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures de la planta baixa són rectangulars i han estat reformades. Les dels pisos superions són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments motllurats i emblanquinats. Aquests finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb barana de ferro treballat, i la llosana decorada amb la mateixa motllura que recorre la separació entre les dues plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada amb decoració dentada, damunt la que s'assenta una barana d'obra amb gelosia que amaga la coberta. Per sota hi ha els dos forats de ventilació de la coberta, amb decoració floral. El parament està arrebossat i pintat, i el del pis superior dividit en registres horitzontals.</p> | 08295-572 | Carrer Major, 295 | 41.3886300,1.9324800 | 410749 | 4582450 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71767-foto-08295-572-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71767-foto-08295-572-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71767-foto-08295-572-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La planta superior està destinada a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha un establiment comercial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71768 | Ca l'Eduà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ledua | <p>IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i el caraner paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i les de la planta baixa han estat reformades. A la primera planta hi ha un gran finestral amb l'emmarcament motllurat i decoració ornamental superior. Té sortida a un balcó simple amb una barana de ferro forjat força destacable. A la segona planta hi ha una successió de cinc buits, dos dels quals estan tapiats. Entre aquests dos nivells hi ha una greca decorada amb motius vegetals i formes geomètriques. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, damunt la que s'assenta una plafó rectangular que amaga la coberta. El parament presenta un estucat a imitació de carreus ben escairats a la planta baixa. Als pisos està arrebossat i pintat.</p> | 08295-573 | Carrer Major, 297 | <p>En origen, en els buits que queden entre les obertures del segon pis, hi havien aplacats ceràmics amb la mateixa ornamentació que la greca. Els propietaris de la casa encara els guardaven a finals dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.3886100,1.9324400 | 410745 | 4582448 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71768-foto-08295-573-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71768-foto-08295-573-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71768-foto-08295-573-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, la construcció té un aire eclèctic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71769 | Ca la Trips | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-trips | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, que presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i les de la planta baixa han estat reformades. Als nivells superiors hi ha dos finestrals per pis, amb els emmarcaments en relleu i arrebossats. A la primera planta tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i una barana de ferro treballat amb decoració floral. El segon pis compta amb dues finestres balconeres amb el mateix tipus de reixa. Una gran motllura rectilínia ressegueix la divisòria entre aquestes dues plantes i, alhora, es repeteix a la part superior del parament. La façana està rematada amb un barana d'obra decorada a mode de balaustrada. El parament presenta un estucat dividit en registres horitzontals a la planta baixa, mentre que als pisos està arrebossat i pintat.</p> | 08295-574 | Carrer Major, 299 | 41.3885900,1.9323800 | 410740 | 4582446 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71769-foto-08295-574-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71769-foto-08295-574-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71769-foto-08295-574-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71770 | Cal Pistraquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pistraquets | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i les de la planta baixa han estat reformades. Als nivells superiors hi ha dos finestrals per pis, amb els emmarcaments en relleu a mode de guardapols. A la primera planta tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i una barana d'obra amb balaustrada. Les del segon pis també s'obren a un balcó corregut, més senzill, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Una gran motllura rectilínia remata la part superior del parament. Com a coronament hi ha un gran plafó ondulat d'obra amb guardapols i decoració vegetal central pintada, rematat amb tres peces escultòriques ornamentals. El parament està arrebossat i pintat, amb la planta baixa completament transformada.</p> | 08295-575 | Carrer Major, 301 | 41.3885800,1.9323200 | 410735 | 4582445 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71770-foto-08295-575-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71770-foto-08295-575-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71770-foto-08295-575-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les plantes superiors estan destinades a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha un establiment comercial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71771 | Cal Sells - Casa dels Jubilats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sells-casa-dels-jubilats | <p>IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 217, 280.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, format per tres cossos adossats i amb un gran jardí posterior. L'edifici principal presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Adossat a la banda de llevant hi ha un volum rectangular disposat en dues plantes i cobert per una terrassa superior. L'altre volum s'adossa a la façana de tramuntana, consta també de dos nivells i està cobert per gran terrassa amb sortida des del primer pis. La façana principal presenta obertures rectangulars a la planta baixa i al segon pis, amb els emmarcaments en relleu pintats. Les de la primera planta són d'arc de mig punt i estan enllaçades per la línia de les impostes. La façana està rematada per un registre motllurat damunt del que s'assenta el coronament. Es tracta d'un coronament ondulat discontinuo bastit amb maons i gerres decoratives d'obra als extrems. Al centre s'obre un buit ondulant i de maons, protegit amb una reixa de ferro. La façana de tramuntana, orientada al passatge que baixa cap als horts de la fàbrica de cotó, presenta obertures d'arc de mig punt a les plantes superiors. Destaca la finestra triple del segon nivell, amb l'ampit motllurat i separada amb petites columnes. A l'extrem del parament hi ha una galeria oberta amb arcs de mig punt, que es prolonga cap a la façana de llevant. L'element més destacable és la balaustrada d'obra que delimita la terrassa del pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08295-576 | Carrer Major, 311 | <p>Tot i que originàriament l'edifici fou bastit a mitjans del segle XIX, fou objecte d'una gran rehabilitació a principis del segle XX (canvis en l'estructura interna, externa i en la composició de la façana). De la construcció original resten el volum adossat a la façana de tramuntana i la balaustrada adossada a la façana principal (formava part de la tanca del jardí). És probable que aquest edifici i la casa de cal Cintet (situada al seu costat) fossin la mateixa propietat en algun moment.</p> | 41.3883900,1.9320800 | 410715 | 4582424 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71771-foto-08295-576-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71771-foto-08295-576-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71771-foto-08295-576-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, la construcció té un aire noucentista. Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71772 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-2 | <p>IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i amb un gran pati posterior. Està reformat i presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa les obertures són d'arc de mig punt lleugerament apuntat. Les dels pisos són rectangulars i tenen sortida a dos balcons simples amb les baranes de ferro forjat. La façana està rematada per un coronament doble ondulat, amb guardapols motllurat i decoració de fullam. També s'observen dues petites obertures ovalades amb ornamentació vegetal d'obra. El parament de la planta baixa es correspon amb un estucat a mode de carreus de pedra picada, mentre que als pisos està arrebossat i pintat.</p> | 08295-577 | Carrer Major, 313 | <p>És probable que l'edifici fos propietat de cal Sells en algun moment.</p> | 41.3883700,1.9320500 | 410712 | 4582421 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71772-foto-08295-577-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71772-foto-08295-577-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71772-foto-08295-577-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les plantes superiors estan destinades a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha un establiment comercial. Estilísticament, el coronament té un aire modernista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71773 | Cal Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girona | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats i decorats. Una motllura rectilínia recorre la línia divisòria entre les dues plantes. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra amb balaustrada. El parament està arrebossat i pintat, amb gran sòcol a la planta baixa.</p> | 08295-578 | Carrer Major, 317 | <p>L'edifici va ser propietat de cal Cintet en algun moment.</p> | 41.3882700,1.9319600 | 410705 | 4582410 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71773-foto-08295-578-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71773-foto-08295-578-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71773-foto-08295-578-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71774 | Casa de la Vila - Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-ajuntament | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 54, 131, 133. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 45-46. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2014). 'La Casa de la Vila fa 80 anys'. Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 49, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 26-27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=408 (Consulta: 08-05-2017). IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 34-35, 108, 134, 140. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 151, 155. Vallirana, abans i ara: del blanc i negre al color. Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2015, p. 30-31. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 24-25, 322-323.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta plana a mode de terrat i està distribuït en planta baixa, dos pisos i soterrani. La façana principal està dividida en tres registres verticals amb cobertes independents, el central més alt i avançat a mode de torre. Les cobertes laterals són d'un sol vessant de teula àrab, mentre que la central és una teulada de quatre aigües. La planta baixa presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra, amb una dovella central a mode d'escut amb el símbol de la vila. A banda i banda dues finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament. Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars amb frontons triangulars, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, la finestra central és rectangular i està emmarcada en pedra, mentre que les laterals són trigeminades i d'arcs de mig punt sostinguts per columnetes. A la part superior del cos central hi ha el rellotge integrat al parament. El parament presenta un estucat a mode de carreus a la planta baixa. Als pisos es troba arrebossat i pintat, tot i que al cos central està estucat també.</p> | 08295-579 | Carrer Major, 329 | <p>L'edifici ocupa el mateix solar on hi havia hagut l'antic ajuntament, que fou enderrocat l'any 1931. Es tractava d'un edifici de planta baixa i pis amb el nom escrit a la façana: 'CASAS CONSISTORIALES'. El mateix any s'iniciaren les obres del nou edifici, que va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu i Amat sota el mandat del batlle Magí Badell Cañellas. Va ser inaugurat el 25 de març de 1934 pel nou alcalde Josep Sala Ponsà. Al marge de la seva funció consistorial, l'edifici també fou concebut per albergar les escoles públiques (o Escuelas Nacionales) i els habitatges dels mestres i del secretari. L'aula dels nens estava situada a la primera planta (sota la supervisió del mestre Lluís Artó), mentre que la de nenes estava per sota (mestre Rosa Vendrell). L'escola va funcionar fins l'any 1974. Al final de la guerra Civil, l'edifici va allotjar part del comandament de l'exèrcit republicà. L'any 1983 s'hi va instal·lar la televisió local. També ha albergat momentàniament la Policia Local, el Centre Excursionista, la Creu Roja, l'oficina de correus i una oficina bancària. El rellotge de l'edifici es va comprar l'any 1942 per subscripció pública. Les campanes foren una donació de les famílies Fretó i Badell Cañellas.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1934 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71774-foto-08295-579-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71774-foto-08295-579-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71774-foto-08295-579-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Maria Deu i Amat | Estilísticament té certs aspectes noucentistes, tot i que la façana és força eclèctica (elements neoclàssics i neoromànics). Aquest element és BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) ja que està inclòs a la declaració del carrer Major (BCIL 7578-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987). Tot i això, el 30 de març de 2015, l'ajuntament va iniciar l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per a l'edifici, encara en tramitació. | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 71775 | Casa del carrer Major, 333 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-333 | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats i pintats. Destaca el portal d'accés, amb timpà superior semicircular i reixa de ferro. Al pis hi ha un balcó amb la llosana motllurada. La façana està rematada amb una cornisa motllurada, damunt la que s'assenta un gran plafó de perfil ondulant amb decoració escultòrica als extrems.El parament té un estucat a mode de carreus de pedra i està pintat.</p> | 08295-580 | Carrer Major, 333 | 41.3878500,1.9319100 | 410700 | 4582364 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71775-foto-08295-580-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71775-foto-08295-580-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71775-foto-08295-580-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71776 | Cal Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardona | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta plana i consta de planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments motllurats en pedra. Destaca el balcó simple del pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada amb motius florals. La façana està rematada amb una cornisa motllurada amb voladís de teula àrab. El parament presenta un estucat a mode de carreus de pedra ben llis i gran sòcol a la planta baixa.</p> | 08295-581 | Carrer Major, 334 | 41.3887500,1.9319700 | 410706 | 4582464 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71776-foto-08295-581-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71776-foto-08295-581-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71777 | Cal Pistracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pistracs | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta de dues aigües de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés d'arc de mig punt, amb l'emmarcament en relleu a mode de dovelles. Al pis, les obertures són rectangulars i tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana està rematada amb una cornisa motllurada damunt la que s'assenta un plafó d'obra amb gelosia central. El parament està estucat a mode de carreus de pedra i pintat. Del jardí destaca un pou bastit amb maons disposats en forma de torre, que limita amb el passatge de l'Arboçar. Té obertures d'arc de mig punt. De fet, el mur que separa el jardí del carrer està format per una successió d'arcs de mig punt emblanquinats.</p> | 08295-582 | Carrer Major, 338 | 41.3887100,1.9318700 | 410698 | 4582459 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71777-foto-08295-582-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71777-foto-08295-582-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71777-foto-08295-582-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71778 | Cal Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarra | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Presenta una coberta plana a mode de terrat i consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments en relleu, arrebossats i pintats. Destaquen els dos balcons dels pisos superiors, amb les llosanes motlluradesi sostingudes per mènsules motllurades. Compten també amb baranes de ferro treballat. Les motllures de les llosanes es perllonguen per la divisòria entre els diferents nivells. També destaquen les finestres superiors, amb els ampits motllurats. La façana està remata per una cornisa amb barbacana d'obra, damunt la que s'assenta un plafó simple. El parament està arrebossat i pintat, amb laterals emmarcats a mode de carreus.</p> | 08295-583 | Carrer Major, 347 | 41.3875700,1.9319500 | 410703 | 4582333 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71778-foto-08295-583-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71778-foto-08295-583-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71778-foto-08295-583-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les plantes superiors estan destinades a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha un establiment comercial. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71779 | Cal Plats i Olles - Magatzems el Siglo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-plats-i-olles-magatzems-el-siglo | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 59. IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Presenta una coberta reformada de dues aigües i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal està dividida en dos registres verticals, un dels quals correspon a una ampliació posterior. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments en relleu, arrebossats i pintats. La planta baixa està completament reformada. Destaca el balcó corregut del primer pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La resta de balcons són simples, però de les mateixes característiques. La façana està rematada amb una cornisa motllurada, que es troba sostinguda per mènsules decorades només en el tram original de la construcció. Damunt hi ha un senzill plafó d'obra rectangular. El parament presenta una notable decoració esgrafiada a les plantes superiors. Al primer pis hi ha grans motius vegetals entre els buits amb ornamentació central en relleu, mentre que a la segona planta és geomètrica. Entre els dos nivells hi ha una greca i, sota la cornisa, decoració floral.</p> | 08295-584 | Carrer Major, 349-351 | <p>L'antiga casa de cal Plats i Olles era una botiga. Posteriorment, els magatzems El Siglo van esdevenir un dels comerços més emblemàtics del municipi.</p> | 41.3875000,1.9319600 | 410704 | 4582325 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71779-foto-08295-584-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71779-foto-08295-584-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71779-foto-08295-584-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les plantes superiors estan destinades a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha establiments comercials. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71780 | La Farmàcia Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farmacia-vella | <p>IPA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per diversos cossos adossats. Presenta una coberta reformada amb terrats i claraboies, i està distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments en relleu, arrebossats i pintats. La planta baixa està completament reformada. Destaca el balcó corregut del primer pis i els dos simples de la segona planta. Tenen les llosanes motllurades i estan sostingudes amb mènsules ornamentades, amb les baranes de ferro treballat. Alhora, les finestres d'aquestes dues plantes tenen els ampits motllurats. La façana està rematada amb una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra amb balaustrada. El parament està arrebossat i pintat a les plantes superiors. De la planta baixa destaquen els esgrafiats amb motius vegetals i florals, que decoren la part superior de les obertures.</p> | 08295-585 | Carrer Major, 355-357 | <p>És probable que la construcció sigui originària de finals del segle XIX. A finals dels anys 80 del segle XX, l'edifici només tenia dos plantes superiors.</p> | 41.3873600,1.9319300 | 410701 | 4582309 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71780-foto-08295-585-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71780-foto-08295-585-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71780-foto-08295-585-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les plantes superiors estan destinades a habitatge, mentre que a la planta baixa hi ha una oficina bancària. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml