Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71987 | Lledoners de la Masia - Molí de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-masia-moli-de-can-batlle | XVII-XIX | <p>Conjunt de dos lledoners (Celtis australis) situats al voltant de la Masia-Molí de can Batlle. L'exemplar més destacable està situat al costat de la porta d'accés situada davant de la plaça de la Masia. És de grans dimensions, presenta un diàmetre de copa aproximat d'uns 11 metres i compta amb un tronc principal de curta alçada. Aquest està ramificat en nombroses branques secundàries, que alhora es van subdividint en altres branques, fins a formar una gran capçada arrodonida. El tronc central està protegit amb una barana de ferro. L'altre individu està situat a l'interior del pati de la banda de llevant, al costat de la roda de calaixos del molí. És força més petit que l'anterior, amb un diàmetre de copa d'entre 6 i 7 metres i un gran tronc central esberlat. És probable que aquest exemplar sigui força més antic que l'anterior.</p> | 08295-809 | Carrer del Molí, 2-4 | <p>Tot i el seu origen oriental, a Catalunya, els lledoners es plantaven principalment al voltant de les masies per poder aprofitar la seva ombra i també la seva fusta (compacta i flexible), sobretot per a la fabricació d'eines del camp.</p> | 41.3837900,1.9324900 | 410743 | 4581913 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71987-foto-08295-809-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71987-foto-08295-809-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71987-foto-08295-809-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|94 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71988 | Plataners de can Bogunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-can-bogunya | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hispanica) situat al costat del torrent de Campderrós, a banda i banda del camí que porta a la masia de can Bogunyà, al voltant de la font de la masia. Es tracta de diversos exemplars de força alçada i molt esvelts, amb un tronc central i diverses branques secundàries ramificades que alhora es van subdividint, formant una gran capçada de forma allargassada. Quan estan florides, les copes dels exemplars entren en contacte i creen un espai ombrívol força refrescant.</p> | 08295-810 | Torrent de Campderrós - Can Bogunyà | <p>Es tracta d'una de les arbredes més característiques del municipi de Vallirana.</p> | 41.3690800,1.9324600 | 410720 | 4580279 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71988-foto-08295-810-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71988-foto-08295-810-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 71989 | Figuera del mas de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-mas-de-les-fonts | XX | <p>Exemplar de figuera (Ficus carica) aïllat i situat dins de la finca de la masia del Mas de les Fonts, prop de l'entrada al recinte venint de la urbanització. Es tracta d'un notable exemplar que presenta un diàmetre de copa aproximat d'entre 7 i 8 metres, i compta amb un tronc central de curta alçada. De fet, el tronc està ramificat pràcticament des de la base en dues grans branques secundàries, que alhora es van subdividint en altres branques, fins a formar una gran capçada més o menys arrodonida. Quant està florit, les fulles (caduques) són grosses i lobulades. Presenta un sòcol de pedra de planta circular que l'emmarca.</p> | 08295-811 | Masia del Mas de les Fonts - Urbanització del Mas de les Fonts | <p>Segons el propietari de la masia, la figuera és centenària i la va plantar el seu pare.</p> | 41.3598500,1.9305900 | 410551 | 4579257 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71989-foto-08295-811-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71989-foto-08295-811-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 71990 | Oliveres de la masia de can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-la-masia-de-can-julia | Ningú les treballa. | <p>Conjunt d'oliveres (Olea europaea) situades dins de la finca de la masia de can Julià, a la banda de migdia de la construcció, en una zona aterrassada i delimitada amb murs de pedra seca. Es tracta de diversos exemplars de grans dimensions, en general amb els troncs centrals amples i recargolats. Majoritàriament, aquests troncs es troben ramificats en diverses branques de menor embergadura, que formen grans capçades esveltes i de formes irregulars.</p> | 08295-812 | Carrer de la Masia - Urbanització de can Julià | 41.3786800,1.9120200 | 409024 | 4581367 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71990-foto-08295-812-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71990-foto-08295-812-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 71991 | Pi del Parc del Pou de l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-del-pou-de-lavi | <p>Magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) situat dins del parc del Pou de l'Avi, al costat del passeig dels Horts, que envolta la zona d'horta de la Fàbrica del Cotó. Presenta un llarg i esvelt tronc central i una gran copa sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 12 metres. La seva forma és allargassada tot i que força irregular.</p> | 08295-813 | Carrer de la Senyoreta Assumpció Mitjans - Riera de Vallirana | 41.3881800,1.9327500 | 410771 | 4582400 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71991-foto-08295-813-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71991-foto-08295-813-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||||
| 71992 | Alzines de la font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-mas | Exemplars força decadents. | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) situades als marges del sender PR-C 160, a la zona de les Fonts del Mas, damunt de la masia del Mas de les Fonts. Es tracta de diversos exemplars d'alzina que majoritàriament presenten els troncs centrals esvelts i inclinats envers el camí. Aquests troncs es troben ramificats tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura, formant unes esveltes capçades de forma irregular.</p> | 08295-814 | PR-C 160 - Mas de les Fonts | <p>El conjunt és prou significatiu donada l'absència pràcticament total d'aquesta espècie dins del terme municipal.</p> | 41.3583000,1.9317200 | 410644 | 4579083 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71992-foto-08295-814-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71992-foto-08295-814-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 71993 | Escultura de la Mare de Déu de Montserrat de la parròquia de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-de-la-parroquia-de-sant-mateu | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 51, 58-59.</p> | XX | <p>Imatge de la Mare de Déu de Montserrat situada a l'interior de la sagristia de l'església parroquial de Sant Mateu. S'ubica al mur de ponent de l'espai, damunt d'una peanya. Es tracta d'una imatge de la Mare de Déu entronitzada, amb el nen assegut a la falda. Ambdós sostenen en una mà l'esfera que simbolitza l'univers. Alhora, el Nen aixeca la mà dreta en senyal de benedicció. Es troben asseguts en un gran tron profusament decorat, que presenta 4 pinyes, símbol de la fecunditat i de la vida perenne. El tron està situat damunt d'un sòcol motllurat.</p> | 08295-815 | Carrer de l'Església, 26 | <p>La imatge va ser fruit d'una donació efectuada per una família de feligresos de Vallirana el 27 d'abril del 1939. Aquell mateix dia fou beneïda. Posteriorment, el 27 d'abril de 1942 es va inaugurar un altar de marbre dedicat a aquesta imatge. L'altar era administrat per la família d'Enric Tuca.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1939 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71993-foto-08295-815-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71993-foto-08295-815-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71994 | Llegendes de la Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-penya-del-moro | <p>Font: Centre d'Estudis Beguetans (Inèdit). Http://patrimonicultural.diba.cat (Consulta: 27-06-2017).</p> | <p>Llegenda relacionada amb la Penya del Moro, limítrof amb el terme municipal de Begues. Durant la nit de Sant Joan, a la penya s'hi obre una cavitat que condueix a l'interior de la mateixa. A dins hi ha un espai encantador amb un castell, un llac i una donzella. La llegenda diu que tothom que hi havia entrat quedava meravellat pels seus tresors, fent que a l'hora de la sortida, la penya estigués tancada. En el cas de la llegenda de la cova de la Penya del Moro s'explica que era una zona habitual dels caçadors, donat que era adient per la cacera. En el moment de disparar, l'arma fallava ja que la pòlvora quedava remullava.</p> | 08295-816 | 41.3825300,1.9290700 | 410455 | 4581776 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquestes llegendes estan relacionades amb l'aigua donat que prop de la Penya del Moro hi ha algunes de les fonts més generoses del territori (Fonts del Mas de les Fonts i Font de l'Alba a Begues). | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||||
| 71995 | Poema Sant Francesc d'Assís, Passava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-sant-francesc-dassis-passava | <p>JANÉS I DURAN, Mateu (1981). Antologia poètica. Molins de Rei: Comissió Cívica d'Homenatge i Conselleria de Cultura de l'Ajuntament, p. 89-90, 139-142. Memòria I Aplec Port d'Ordal. [Inèdit: dossier amb diversos documents fotocopiats i 2 fotografies en paper. Biblioteca J.M. López-Picó].</p> | XX | <p>Poema de caire religiós que evoca el pas de Sant Francesc d'Assís per la masia del Mas Vell del Lledoner, de camí cap a Poblet. La composició està formada per 190 versos cesurats que creen dos hemistiquis de set síl·labes cada un. A continuació es reprodueix el fragment que fa referència a Vallirana: 'Bé seria primavera quan passaves, home nou, / amb els ulls curulls d'aurores i un esclat de pau al front; / i somreies als somriures dels verds tendres colpidors; / tots els verds que en primavera fan que al món hi vessi el goig. / Caminaves, caminaves i t'adones que és sol post. / (Si sabessis que ara et trobes a mitja hora de Sant Ponç, / que se't queda allà a la dreta, bell com ignorat sol!). / Pel camí que tu segueixes, no s'hi pot anar ja fosc. / Cercaries on quedar-te fins a l'alba del nou jorn. / Veus un mas allà a la vora i el camí t'hi duu, alegroi, / com l'infant que no té penes i s'alegra, arreu, de tot. / Quan arribes a la porta, se t'obria a poc a poc. / Bé seria primavera, que és de l'any el temps més dolç! / El portal franquejaries, mig poruc, fent el cor fort, / entre xiscles d'orenetes i brunzits de facillots. / Passaries tot el pati confiat d'un sant amor / i la gent d'aquella casa ja t'espera, et rep i vol. / A l'entrada, tu diris: 'Germanets, Déu ens perdó! / Acolliu-me bondadosos, que el camí se'm torna fosc / i la nit me'l farà negre com una gola de llop. / Si us plagués dar-me una golfa, si no golfa, algún racó; / si un racó no podeu dar-me, un estable, o bé una cort. / Que pel poc que jo mereixo m'aniria a cor que vols! / Bon Jesús, que a tots ens vetlla, pagarà per mi en bon or'. / I tindries, amb veu ampla, del jove amo, aquest respòs: / 'Com? Pel Mas Lledoner fóra voler moldre blat amb llot / a un germà que el cel ens brinda, l'oferir-li indigne lloc. / No un estable ni una golfa, germanet que vas pel mós / i tan dolçament pidoles com si ho fes Nostre Senyor. / Un bon llit i nostra taula t'oferim, germà de tots, / que duus llum a casa nostra del teu dintre ple de foc. / Vine a seure a nostra taula, tu que ens ets misteriós; / no per cap traïdoria, ni per cap mala acció: / pel respir de cel que et brolla i ens emplena el pit de goig. / Vine a seure a nostra taula: soparem. Després… a jóc'. / 'vós maneu, bon cap de casa; bé devem obeir tots. / La vostra ordre sigui atesa pel Sant nom de Déu Senyor'.</p> | 08295-817 | <p>El poema fa referència a la creença que Sant Francesc d'Assís havia fet estada a la Mas Vell del Lledoner durant el seu viatge a Poblet. De fet hi ha notícies que el sant estigué a Barcelona i Poblet l'any 1211, dada que podria reforçar aquesta teoria. Posteriorment, el propietari de la masia va edificar una capella en el seu honor l'any 1558. En Mateu Janés i Duran fou un poeta de Molins de Rei autor d'aquesta composició. Ell mateix el va llegir el dia 22 de maig de 1961 a l'ermita de Sant Francesc del Mas Vell del Lledoner, adreçat als germans tercerols franciscans.</p> | 41.3879200,1.9319700 | 410705 | 4582372 | 1961 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mateu Janés i Duran | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 71996 | Carretera N-340 - Carretera reial Carles III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-n-340-carretera-reial-carles-iii | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 51-52. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner. [S.I.: s.n., 198?]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 12. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana.</p> | XVIII-XXI | <p>Principal via de comunicació de Vallirana, que travessa el terme municipal en sentit oest-est per la banda de tramuntana. Es tracta d'un vial pavimentat de traçat sinuós amb trams rectilinis, disposat entre els quilòmetres 1229 i 1237, des del coll de la Creu d'Ordal fins al terme municipal de Cervelló. Presenta una bona amplada, amb diversos trams desdoblats a la part de ponent, i està disposat en pendent, amb un desnivell d'uns 350 metres entre l'Ordal i Cervelló. El vial travessa diverses zones emblemàtiques del terme com el Lledoner (que inclou el famós viaducte o pont del Lledoner) o les Casetes Julià i Montané. Al seu pas pel nucli urbà, segueix el mateix traçat que l'actual carrer Major de la població. Dins del seu recorregut hi ha diversos ponts que salven els grans desnivells geogràfics del terme, com per exemple el pont dels Tres Arcs, i intervencions de darrera construcció com la coneguda variant de Vallirana, a la banda de llevant del terme.</p> | 08295-818 | Terme municipal de Vallirana | <p>Pel que sembla, l'origen d'aquest vial es podria remuntar a l'època medieval (està documentat el pas de Sant Francesc d'Assís per la vila l'any 1211, fent estada al Mas Vell del Lledoner). De fet, el castell de Cervelló controlava aquest traçat i la quadra de Vallirana, que en depenia. Durant el segle XVI (1599), la documentació parla d'un camí per anar de Barcelona a Vilafranca. Posteriorment, la primera xarxa de carreteres radials d'Espanya ja incloïa l'actual N-340 l'any 1761, tot i que aquesta via no era radial com la resta, que sortien de Madrid. La via comunica Cadis amb Barcelona per la costa mediterrània. El primer tram construït fou el de Barcelona a Vilafranca, fet per enginyers militars. Una ordre del 10 de juny de l'any 1761, feta per Carles III, la va donar a conèixer com a 'Carretera de Catalunya'. La principal infraestructura del vial, el pont del Lledoner, es va construïr entre els anys 1771 i 1803. El tram que afectaria el carrer Major actual de Vallirana, entre Cervelló i can Julià, fou bastit l'any 1772. El traçat ha patit diverses destruccions i reformes al llarg del temps, destacant-ne la voladura dels ponts durant la guerra Civil. En l'actualitat, la via està essent desdoblada a l'alçada del nucli urbà, per desviar el trànsit rodat del centre. Es tracta de la famosa variant de Vallirana, profusament reclamada des dels anys 80 del segle XX.</p> | 41.3776600,1.9123600 | 409051 | 4581253 | 1761 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71996-foto-08295-818-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71996-foto-08295-818-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71996-foto-08295-818-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71997 | Cal Canals Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canals-paleta | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular amb pati posterior. Està disposat a un nivell superior al del carrer, fet pel qual hi ha unes petites escales que donen accés còmodament al portal. Presenta una coberta de dues vessants de teula àrab, amb el caraner paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb la porta de fusta i una reixa de ferro amb el nom de la casa ('Can Canals'). Damunt seu hi ha un senzill finestral rectangular, amb sortida a un balcó simple amb la llosana reformada. La façana està rematada amb una gran barana rectangular decorada amb dos plafons de gelosia. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat, i està decorat amb una doble motllura rectilínia que recorre els extrems de la façana i emmarca el portal d'accés. També hi ha un sòcol de pedra a la planta baixa.</p> | 08295-819 | Carrer de l'Església, 11 | 41.3828700,1.9292100 | 410467 | 4581814 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71997-foto-08295-819-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71997-foto-08295-819-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 71998 | Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-3 | <p>Http://www.parroquiavallirana.com (Consulta: 11-12-2017). Informació facilitada pel sr. Jaume Montané (Entrevista: 20-11-2017). ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 52.</p> | XIX-XX | <p>La festa de Corpus a Vallirana sempre ha estat centrada en els actes més tradicionals que caracteritzen aquesta festivitat. En l'actualitat consisteix en un ofici solemne a l'interior de l'església parroquial i, posteriorment, una solemne processó que discorre pel carrer de l'Església i que està guiada per una llarga catifa ornamentada disposada entre la porta del temple i l'encreuament amb el carrer Major (uns 80 metres de longitud), on es col·loca un altar. La catifa està elaborada amb sal tenyida amb colorants de diversos colors i confeccionada mitjançant unes plantilles retallades amb el disseny i marcades al paviment. En aquest procés hi participen els veïns del carrer de l'Església i altres membres de la població. La processó surt del temple amb la Custòdia sota el tàlem, precedida per alguns dels infants que han fet la comunió durant el mes de maig, i encapçalada per la Creu Processional. El pas de la processó es fa per damunt de la catifa mentre els feligresos canten cançons. Quan s'arriba a l'altar es llegeix un text i es fa una pregària i, a continuació, es torna al temple parroquial.</p> | 08295-820 | Carrer de l'Església | <p>La festa del Corpus Christi o Cos de Crist, d'origen medieval, es celebra el dijous o diumenge següent a la vuitena Pentecosta per commemorar l'Eucaristia. Durant el segle XIX, i fins a finals de la dècada dels 70 del segle XX, les processons de Corpus sortien de l'Església i anaven fins a la Llibra fent un recorregut per tot el poble, on hi havia repartits una desena d'altars. Entre d'altres indrets hi havia altars a la plaça de la Pau, a la plaça d'Espanya, a la Placeta, al carrer del Poeta López Picó o al Cuartel. L'any 1939, la processó de Corpus es va tornar a instaurar amb gran solemnitat després del conflicte de la guerra Civil. Les cases foren adornades amb domassos i els altars ricament ornamentats. Posteriorment, cap als anys 80 i 90, el recorregut de les processons anava de l'església fins a la creu de la Santa Missió i retornava al temple. L'assistència va anar decaïent fins al punt que es va suspendre la processó exterior, si bé encara es celebrava l'acte dins del temple. A partir de l'any 2010, la processó fou recuperada i s'inicià l'elaboració de catifes. Inicialment, les catifes es feien amb flors, tot i que després es va fer servir gespa artificial. En l'actualitat, l'assitència ha millorat notablement.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71998-foto-08295-820-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71998-foto-08295-820-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71998-foto-08295-820-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó | Les imatges han estat cedides pel sr. Jaume Montané. La més antiga està datada l'any 1913. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 71999 | Roure de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-barquera | XIX-XX | <p>Exemplar de roure (Quercus) situat a la zona de la Barquera, a la riba sud de la riera de Vallirana, prop del col·legi Verge del Roser. Presenta un diàmetre de copa aproximat d'uns 17 metres, i compta amb un tronc central arrelat a la riba de la riera. De fet, el tronc està ramificat en dues grans branques secundàries, que alhora es van subdividint en altres branques, fins a formar una gran capçada més o menys arrodonida. L'abundant vegetació que actualment l'envolta no permet observar la longitud de l'individu.</p> | 08295-821 | Ronda de la Barquera | 41.3814400,1.9281000 | 410373 | 4581656 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71999-foto-08295-821-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71999-foto-08295-821-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71999-foto-08295-821-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 72000 | Camí de ronda de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ronda-de-la-barquera | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 68.</p> | XXI | <p>Vial que discorre en paral·lel a la ronda de la Barquera, entre l'avinguda de la Selva Negra Catalana i el carrer de la Verge del Roser, on actualment es troba tallat per les obres de la nova variant de Vallirana. Es tracta d'un camí de terra de traçat rectilini i d'uns 400 metres de longitud, delimitat amb una tanca de fusta respecte la ronda de la Barquera. La zona està enjardinada i compta amb bancs per seure. Només és apte per a la circulació de vianants i bicicletes.</p> | 08295-822 | Ronda de la Barquera | <p>Tant la ronda de la Barquera, que comunica l'avinguda de la Selva Negra Catalana (urbanització La Solana I) amb el carrer Major, com el camí que ens ocupa foren inaugurats l'11 de setembre de l'any 2006 en motiu d'una cursa popular.</p> | 41.3810000,1.9280500 | 410368 | 4581607 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72000-foto-08295-822-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 72001 | Camí del Pedrís de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pedris-de-la-reina | <p>Corriol que discorre per la banda nord de la urbanització de can Batlle, a uns 40 metres d'alçada respecte la riera de Vallirana (punt més elevat) i amb vistes damunt del nucli urbà. El recorregut, de traçat sinuós i que es desenvolupa en un entorn boscós, s'inicia al final del carrer de l'Estrella i finalitza damunt de l'antic escorxador municipal. Des d'aquest camí s'accedeix a l'anomenat Pedrís de la Reina, formació rocosa destacable dins del nucli urbà. En els seus encontorns es conserven diverses construccions de pedra seca.</p> | 08295-823 | Carrer de l'Estrella - Urbanització de can Batlle | 41.3881800,1.9358400 | 411029 | 4582396 | 08295 | Vallirana | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72001-foto-08295-823-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72001-foto-08295-823-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El recorregut acumula uns 50 metres de desnivell i té certa dificultat en alguns trams. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 72002 | Tomba del poeta Josep Maria López Picó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-poeta-josep-maria-lopez-pico | <p>Http://www.vallirana.net/ca/premis-literaris-vila-de-vallirana-2015-nw (Consulta: 11-12-2017).</p> | XX | <p>Tomba múltiple situada a la banda dreta de l'accés al cementiri, sota d'un gran xiprer. Es tracta d'una sepultura excavada a terra que està coberta amb una gran llosa de pedra rectangular. La llosa està gravada amb els noms dels difunts, en Josep Maria López Picó i la seva dona Angelina Batllori, i les dates de naixement i mort de cada un. A la part superior hi ha una creu llatina. La tomba té els voltants enjardinats.</p> | 08295-824 | Cementiri de Vallirana | <p>Tot i que no era originari de Vallirana, el poeta i editor Josep Maria López Picó va tenir una estreta relació amb la vila. Malgrat que residia a Barcelona, estiuejava a la població i col·laborava en diversos aspectes de la vida cultural del municipi. Tant és així que des de l'any 1975, l'ajuntament de Vallirana organitza el prestigiós Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó, emmarcat dins dels Premis Literaris Vila de Vallirana. Aquests premis tenen la voluntat de ser un element dinamitzador de la literatura catalana i, en concret, de la poesia.</p> | 41.3815100,1.9345700 | 410914 | 4581657 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72002-foto-08295-824-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72002-foto-08295-824-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/72002-foto-08295-824-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel sr. Francesc Ollé. La més antiga està datada l'any 1985. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72005 | Urbanització Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-can-palau | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (ssaa) Notas arqueològicas inéditas del Vallès Oriental. | X-VII aC | Jaciment documentat però actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície. | De forma superficial aparegueren fragments de terrissa feta a mà, un dels quals tenia el llavi bisellat. No es localitzà cap estructura. La zona propera a Can Palau, i actualment dins la urbanització que porta el mateix nom ha estat parcel·lada i construïda de forma intensiva. | 08296-3 | Urbanització de Can Palau | Documentat per J. Estrada. | 41.5419200,2.2903400 | 440808 | 4599161 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Era un antic camp d'avellaners, actualment zona valoritzada. Els material van ser localitzats per J. Estrada. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 72006 | Dolmen de Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-gurri | ESTRADA GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. GUILLEUMES, Antonio (1953) 'Dolmen de Can Gurri' Noticiario Arqueológico Hispánico,II. LLEONART i CASADEVALL, Robert (1976) 'El Maresme durant l'Eneolític', a Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i El Maresme. Museu Municipal de Mataró, pàgs. 9-13. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | XXII-VIIaC | Possibles forats de furtius al voltant i pedres en perill de caure per estar molt descalçades. | Monument megalític situat en una esplanada saulonenca, prop de les runes de la casa de Can Gurri, en una antiga zona de conreu envoltada per sotabosc, alzinar i pinedes. Consisteix en una galeria coberta de cinc metres de llargada, orientada E-O . Conserva 5 pedres a la part septentrional, dues a la part E i quatre a la meridional, una de les quals ha caigut cap a l'interior de la galeria. A l'octubre de 2003 es va poder comprovar que es mantenen dempeus gairebé totes les lloses. La capçalera està formada per dues lloses; al costat sud es mantenen tres in situ, que són les més properes a la capçalera, més una altra, caiguda cap endins, i més enllà potser podriem identificar encara una altra més, caiguda cap enfora. Pel costat nord es conserven les cinc lloses al seu lloc. Pels voltants hi ha altres pedres que podrien pertànyer al megàlit, ja siguin de la cambra o de l'estructura tumular. Als dos laterals de la cambra, a 3 metres i mig de distància, es detecten arcs de pedra que deuen pertànyer al cromlec. L'arc de circumferència del cantó sud sembla format per set pedres. Del túmul gairebé no se'n veu res. | 08296-4 | Bosc de Can Malloles | Descobert per Antoni Guilleumes i Brossa l'any 1952, en el lloc anomenat també Roca d'en Mayal. Pau Ubach també parla del descobriment del dolmen per part d'Antoni Guilleumes (UBACH:1994,pàgs.184 i 185) i de com es va fer l'excavació, en la que hi van participar el Dr. Serra Ràfols, en J. Ventura de Vilassar de Dalt, en J. Estrada de Granollers i el mateix Guilleumes. | 41.5214000,2.2802700 | 439949 | 4596890 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72006-foto-08296-4-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: Al Cataleg de Bens a Protegir (2008) s'han realitzat erròniament 2 fitxes (Dolmen de can Gurri, J-18; i Can Gurri, J-19) que corresponen al mateix bé. A la Carta Arqueològica només hi ha una entrada (Gan Gurri). A les excavacions que s'hi van fer s'hi va trobar un paviment groller format per tres capes de pedres, sobre el qual hi havia fragments de ceràmica, algun d'ells d' acanalats. Entre les tres capes aparegué una punta de llança de coure o bronze, i sota el paviment, dues de sílex.Hi ha materials al Museu Arqueològic de Catalunya.A la fitxa de la Carta Arqueològica hi ha una planta del dolmen feta per Jordi Pardo, el 2 de juny de 1984.La visita feta pels autors de l'inventari (2002) va permetre comprovar que les pedres de la galeria estaven bastant descalçades. Al voltant es veuen alguns forats i moviment de terra sospitosos. D'altra banda, no sembla que s'hagin exhaurit les possibilitats de documentar estratigràficament el dolmen. S'observen una sèrie de pedres ben arrenglerades al perímetre del dolmen que podrien correspondre al túmul funerari. | 79 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72007 | Can Ginesta (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-ii | II-I aC | Jaciment a l'aire lliure en un turó granític on, segons J. Estrada, es localitzaven fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i a torn juntament amb 'tegulae' i 'dolia' romanes. No hi ha notícies de cap estructura. | 08296-5 | Turó de Can Colomer. NO de Vallromanes | Documentat per J. Estrada l'any 1948. Al realitzar la Carta Arqueològica es va fer una prospecció visual per part de l'autor de la fitxa (Jordi Pardo) i no es van trobar restes arqueològiques. | 41.5393900,2.2885000 | 440652 | 4598882 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però els únics que hem vist són un fragment informe de ceràmica ibèrica 'tipus sandwitx' i una destral polida, que en la classificació consten com a procedents de Can Colomer: 'Vinyes de Can Colomer, prop de Can Ginesta'. Són troballes superficials però que rebaixarien la cronologia fins el neolític. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008, la denominació és 'Can Ginesta' (J-18. Jaciment. Element d'Interès) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 72008 | Cal Cabrit (o Carabit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrit-o-carabit | ESTRADA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado'. Setmanari Vallés núm. 1218. Granollers, 24 de juliol de 1965. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | XXII-XVIII | Troballes superficials de pedres polides al voltant d'una masia, a l'E del nucli de Vallromanes, al vessant S del turó del Mas Miquel. Actualment són camps de conreu amb dipòsits argilosos en una zona saulonenca. A prop de la casa hi ha la Roca Foradada. Entre la masia i La Roca Foradada hi ha una extensió d'antics camps conreats que actualment són boscos. No s'ha fet cap excavació, però és l'única zona d'aquest vessant amb petites afloracions granítiques, que podrien haver estat aprofitades en èpoques pretèrites. | 08296-6 | Turó del Mas Miquel | Pels voltants dels camps de Can Carabit i prop d'un indret anomenat 'Pedra dels sacrificis' o 'Roca Foradada' foren localitzades pels masovers dues 'pedres de llamp' (destrals polides). Sembla que els amos de la casa conserven les destrals. No s'ha trobat cap estructura. J. Estrada documentà la troballa el 15 de febrer del 1948. Segons el catàleg (2008), l'any 1999 es van prospectar els camps situats al voltant de la masia, i es va obtenir una mostra de cinc fragments ceràmics, tres de cocció neutra i dos vidrats. També es prospectà la franja de bosc i un camp situat sobre la casa en direcció cap a fa Roca Foradada, on es van recollir cinc fragments ceràmics dels quals quatre són de cocció oxidant i un de cocció neutra. El març de 2003 es realitzà, en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, una prospecció arqueològica preventiva a càrrec de J. Montlló en els entorns de la masia de Cal Cabrit i de la Roca Foradada (es prospectà una area de 45.270 m2) . No es va detectar la presència de cap resta de material arqueològic, ceràmic ni lític, ni cap tipus d'indici d'estructures. Tan sols s'observà l'existència de diversos murs corresponents a feixes de conreu i algunes acumulacions de pedres possiblement vinculades també amb aquesta activitat. | 41.5352000,2.3114700 | 442564 | 4598401 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hem afegit una fitxa per la Roca Foradada com a zona d'interès natural, ja que no podem relacionar les troballes superficials amb la formació granítica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 72011 | Colldeforns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforns | ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Memòries de la Secció històrico-arqueològiques de l'IEC. Barcelona. | IX-I aC | Coll situat entre dos turons granítics, a prop del terme municipal de Vilassar de Dalt i al NE del terme de Vallromanes. Es tracta d'una zona de bosc on s'hi ha trobat només un parell de fragments de ceràmica feta a mà. Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. | 08296-9 | Colldeforns | Segons la bibliografia han aparegut restes de ceràmica ibèrica. No s'ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de ceràmica feta a mà. | 41.5309700,2.3198500 | 443260 | 4597926 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Les característiques de les restes fan difícil una atribució cronològica que oscil·laria entre l'edat del Bronze Final i l'època ibèrica. Denominació: a l'Inventari de 2002 fitxat com a 'Coll de Forns'. El 2012, d'acord amb el Catàleg 2008, modifiquem a 'Colldeforns'Al Cataleg 2008 hi ha una altra fitxa de jaciment, J-10, amb la denominació 'Coll de Forns'. Entenem que és el mateix jaciment (entenem que la fitxa J-8 Colldeforns i la fitxa J-10 Coll De Forns correspondrien al mateix jaciment,, ja que fan esment en els dos llocs de la mateixa triballa arqueològica: un parell de fragments de ceràmica ibèrica a mà). Les dues fitxes del Catàleg incloen informacions de la fitxa 9 del present inventari. Ara bé, ni les coordenades ni el mapa de les 2 fitxes del catàleg coincideixen. Tampoc la descripció del lloc. En el cas de la fitxa del catàleg J-10, diu ' Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. Segons la bibliografia, en aquesta zona han aparegut restes de terrissa ibèrica. No s'hi ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de terrissa ibèrica a mà. Aquests fragments corresponen a ceràmiques fetes a mà amb molt de desgreixant, informes, molt rodades i de mida petita' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 72013 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-0 | ASENSIO, DAVID; GUITART, JOSEP. El jaciment ibèric de la muntanya de sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Col·lecció Estudis. Série Recursos Culturals, 5.. Diputació de Barcelona. Abril 2010. ALMAGRO,M; SERRA RÀFOL,J i COLOMINAS,J (1945) Carta Arqueológica de España,II Barcelona-Madrid. AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. BARBERÀ, José; PASCUAL, Ricardo (1970) 'El poblado Preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornés (Barcelona)'. AMPURIAS, T.31-32, 1969-70. Pàgs. 273-283. BARBERÀ,J i DUPRÉ, X. (1984)) 'Els laietans, assaig de síntesi'. Revista Fonaments, núm. 4 pp 31-86.Barcelona. ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. FONT i CUSSÓ (1933) 'Els íbers a Badalona'. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 16. RIPOLL,E;BARBERÀ,J i MONREAL,L (1964) 'Excavaciones en el poblado prerromano de San Miguel (Vallromanes-Montornès)'Excavaciones Arqueológicas en España, núm. 28. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C (1942) 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias IV. Barcelona. SERRA RÀFOLS,J de C (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | V-I aC | S'observen restes constructives enmig del bosc. | Jaciment ibèric situat a una vessant sud-est de la Muntanya de Sant Miquel, que forma part de la Serralada Litoral. La partió del terme municipal entre Montornès i Vallromanes travessa el jaciment. Té un gran domini visual vers la plana del Besós i la Riera de Vallromanes. | 08296-11 | Muntanya de Sant Miquel. A la partió dels termes entre Vallromanes i Montornès del Vallès | Jaciment conegut des dels anys 1920 (veure bibliografia) i llargament citat per la historiografia. L'Agrupació Excursionista de Badalona hi realitzà unes cates. També hi va excavar en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt (UBACH:1994,pàg.83). L'any 1963 E. Ripoll, J. Barberà i L. Monreal, realitzaren una excavació. El jaciment sembla tenir força potència estratigràfica i en algunes cales van aparèixer senyals d'incendi. Les excavacions no van permetre veure l'entramat urbanístic del poblat tot i que es van veure algunes filades inferiors (fonaments) d'alguns murs pertanyents a 2 habitacions del vessant SE del turó. També s'hi van localitzar 4 fogars i restes d'un possible forn. En un estrat inferior va aparèixer ceràmica àtica de figures roges. També hi ha campaniana A i B (i potser fragments ceràmics de vernís negre d'algun taller occidental), àmfora Dressel I, greco-itàliques, ceràmica grisa ibèrica, fusaioles, molins, restes de fauna, etc. L'any 1999, durant les prospeccions realitzades en el marc del projecte 'Carta arqueològica del terme municipal de Vallromanes' dirigit per Xose Santín, va apareixer ceràmica comuna ibèrica, ceràmica feta a mà i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. Els materials permeten confirmar la cronologia inicial del poblat en el segle IV aC i confirmar la continuitat durant els segles III-II aC. | 41.5289600,2.2743600 | 439463 | 4597734 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la Carta Arqueològica, hi ha materials al Museu de Granollers, però hem comprovat que no és així. Si que n'hi ha al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es van recollir alguns materials fruit de les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1999 per Xosé Santín.El Catàleg de 2008 el considera Element d'Interès. Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 2006). Sòl geològic granític amb bosc de quercínies, d'alzina i pinedes. Les pedres del poblat ibèric van servir per edificar el castell medieval del cim del turó. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 72017 | Arxiu Municipal de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallromanes | JUAN RICHARTE, Carme (1998) Inventari de l'arxiu municipal. Vallromanes. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Inèdit, juny-juliol de 1998. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1997) l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 2, agost-setembre de 1997, pàg. 3. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1998) Creant nous serveis: l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 4, juny de 1998, pàg. 4. | XX-XXI | Està format per la documentació generada pel propi Ajuntament des de la seva segregació de l'Ajuntament de Montornès, l'any 1933, fins l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Segueix la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en que s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. L'Arxiu està distribuït en tres espais dins del mateix edifici de l'Ajuntament. Volum i suport: 1348 unitats de descripció, 155 metres linials. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent | 08296-15 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72017-foto-08296-15-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'any 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va elaborar un projecte d'inventari i catalogació d'aquest arxiu, a càrrec de Carme Juan i Richarte.El 20 de novembre de 2007 l'Ajuntament s'adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona .Per al període anterior a la creació del municipi cal acudir al fons del municipi precedent de Montornès del Vallès, conservats a l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Resta pendent reclamar a l'Ajuntament de Montornès la documentació referent a Vallromanes anterior a 1933. Es una qüestió poc urgent donat el poc espai disponible de dipòsit d'arxiu. La comunicació amb l'Arxiu de Montornès es manté amb fluïdesa. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 72018 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | XVII-XX | La poca informació que se'n pot treure es perdrà definitivament si no s'actua ràpid. | <p>Conjunt de nou llibres, la majoria en molt mal estat de conservació. N'hi ha quatre que és impossible distingir de quin tipus de llibre es tracta. Els altres són: - Volum relligat de documents varis de 1707 a 1838. El seu estat de conservació és molt dolent. - Llibre d'òbits de 1601 a 1722. Estat de conservació regular. La tapa és de pergamí reaprofitat. - Llibre de matrimonis de 1722 a 1778. Estat de conservació regular. - Dos llibre de bateigs. El primer és de 1931 a 1973 i el segon de 1973 a 1975. - Llibre de matrimonis de 1954 a 1975. Aquests darrers llibres més moderns presenten un bon estat de conservació.</p> | 08296-16 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5338200,2.2994100 | 441557 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons informació oral, un dels antics capellans els tenia a terra, fent de falca per a una escala. Per això es van mullar o humitejar. Sembla que la resta de llibres antics de l'Arxiu es troben en una casa particular, sense que puguem esbrinar el perquè ni assegurar en quina casa. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||
| 72020 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-0 | <p>J.COROMINAS 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana', vol. VI, Barcelona, 1985</p> | XX | Està en molt mal estat de conservació i envoltada de vegetació. | <p>Creu de ferro forjat, d'uns 70 cms d'alçada. Està col·locada en un pedestal fet amb pedres del propi terreny i ciment. Aquest basament és circular, de 60 cms de diàmetre i 50 cm d'alçada.</p> | 08296-18 | Turó del Pedró | <p>En desconeixem l'origen històric però Joan Corominas designa tres etimologies al topònim 'pedró' que remunten el monument i el seu caràcter simbòlic a temps pretèrits: - 'pilar solt que commemora un fet memorable' - 'gran pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble: sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any' - 'lloc situat en un cim on coincideixen diversos termes'</p> | 41.5319100,2.2958200 | 441256 | 4598046 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72020-foto-08296-18-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Està en molt mal estat de conservació i l'entorn presenta molta vegetació: en prou feines és visible a tres metres de distància. El peu s'està desfent i la creu està descavalcada a punt de desprendre's. En el peu s'observa l'empremta d'una placa, possiblement commemorativa, però que en un moment indeterminat es va desprendre i s'ha perdut. Per la factura del basament i la mateixa creu, sembla correspondre al segle XX. Aplicant el decret 571/1963 de 14.3.1963 de protecció de les creus de terme, que les disp. add. de la LPHC de 1985 i LPCC de 1993 equiparen a BCIN, cal considerar (amb dubtes) aquest bé com a BCIN (l'inventari versió 2002 no ho va fer, però el catàleg municipal de bens a protegir POUM 2008 si) | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||
| 72021 | Alzina de Cal Pirrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pirrot | Alzina centenària (de l'espècie Quercus ilex ssp ilex L.) de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals, de 2.25, 1.75 i 1.75 metres de diàmetre que, a la vegada, es van subdividint profusament formant una gran capçada densa. El fet que el tronc principal es divideixi gairebé des de la base fa que, tot i tenir un diàmetre considerable, l'arbre no sigui massa alt. D'aquests tres eixos principals, el que creix cap a la carretera BP-5002 se li han anat tallant branques a fi que no afectés la circulació dels cotxes. | 08296-19 | Riera de Vallromanes amb l'encreuament de la BP-5002 | Expliquen un fet històric, que un dia llunyà, enmig d'una gran tempesta, l'home de Cal Pirrot va voler aixoplugar-se sota l'alzina amb el seu carro, que anava carregat de maons d'obra. Quan anava a posar la falca, a la part del darrera del carro, la càrrega es va esllavissar al seu damunt, provocant-li la mort. Per aquest motiu hi ha una creu en un dels seus troncs. | 41.5352200,2.2915100 | 440899 | 4598417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72021-foto-08296-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 72022 | Alzines de l'Avinguda Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lavinguda-galvany | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'L'avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7. | Conjunt de dotze alzines (Quercus ilex subespècie ilex L.) de grans dimensions, algunes d'elles centenàries i altres quasi, disposades en filera al llarg del parterre de l'avinguda Galvany, creant un ambient ombrívol i frescal. Els perímetres fluctuen entre els 0.78 i 2.86 metres, tres d'elles amb més de 2 metres i només quatre per sota d'un metre de perímetre. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels. | 08296-20 | Nucli urbà. Av. Galvany, s/n | Quan es va urbanitzar aquest sector, es van conservar les alzines enmig d'un passeig en el qual es va posar una escultura al·legòrica als arbres (veure fitxa 28). | 41.5342100,2.2987500 | 441502 | 4598300 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72022-foto-08296-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Declarat per l'ajuntament 5.10.1995 Arbre d'Interès Local (Donat d'alta per la GC a l'Inventari Arbres monumentals i d'int. Local i comarcal). Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-02 Esp. botan. Element d'Interès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 72023 | Carrer Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vista-alegre | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | La part septentrional del carrer ha estat urbanitzat sense tenir prou en compte la originalitat del carrer antic | És el carrer més antic de la població, i l'únic que conserva l'estructura original 'de poble'. Està ubicat en el que antigament s'anomenava la Sagrera (es pot veure en la documentació). S'ubica al vessant esquerra de la Riera de Vallromanes, on hi té dues sortides. Cases de cos de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb coberta acabada en ràfec. Carener paral·lel a les façanes. Tipològicament i individualment, les cases no tenen un excessiu interès, però si en conjunt, i en tot cas, només tenen interès les cases de la riba esquerra (mirant a la riera), és a dir, els numeros pars. Estan construïdes amb carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Els murs tenen un gruix considerable. | 08296-21 | Nucli urbà. Carrer Vista Alegre | Carrer més antic de la població, ubicat en el que s'anomenava La Sagrera. Les sagreres jugaren un paper molt important en el creixement dels pobles, emparats per un territori (de 30 passes al voltant de l'església) considerat sagrat i inviolable a abusos i violències. Per aquest motiu es convertí en un on lloc per tenir-hi magatzems i graners primer i després la vivenda. Tots els altres carrers de Vallromanes tenen un origen modern, ja que la població estava majoritàriament disseminada. D'acord amb els tres faristols esmentats més amunt instal·lats in situ al carrer, a la part més allunyada de la riera es trobaven a l'any 1948 les cases de can Salvador (més tard coneguda com Can Pepe Ros) i de Can Cisteller. A la part del mig, a l'actual num. 14, hi havia (al menys al 1917) l'escola de nenes. Mes tard va ser un cafe. Al num. 12 hi havia l'escola de nens (o casa de ca'l mestre). A la part que toca a la riera hi havia la botiga de queviures de Can Duran i al costat la central telefònica (veure fitxa 124) | 41.5326400,2.2985600 | 441485 | 4598125 | 08296 | Vallromanes | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El costat esquerra del carrer va dels nums. 1 al 34. S'han individualitzat dins el conjunt dues fitxes específiques, a més d'aquesta, que engloba tot el conjunt del carrer: la fitxa 36 (Can Boter) corresponent al num. 24 i la fitxa 124 (Cases de carrer) corresponents als nums. 1-3. Les cases que tenen més interès són la num 34, les num. 18 a 24 (les úniques protegides) i les nums. 1-3 (fitxa 124). El sector més proper a la riera (nums. 1-3) està immers en un projecte de rehabilitació, el qual preservarà les façanes. Així estava previst el 2002. El 2012 (Revisió) se'ns informa que no hi ha novetats, que està aturat. (veure fitxa 124) Protecció. Al 2002 estava a les Normes subsidiàries de planejament municipal. El carrer està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a BCIL amb el num. E-71 amb la denominació 'Cases al carre Vista Alegre', però només en part. La protecció abasta únicament els num. 18,20,22 i 24 (aquest darrer es Can Boter) (fitxa 36) però les cases més properes a la riera, les més antigues i característiques (num. 1-3) (fitxa 124) no estan incloses en la fitxa del catàleg.L'Ajuntament ha instal·lat tres faristols metàl·lics al carrer, amb una foto antiga i un text històric, senyalitzant en cada lloc determinats aspectes històrics del carrer. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 72025 | Festa Major de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. A MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Festa Major de Sant Miquel o d'estiu, en contraposició a la festa de Sant Vicenç o festa major d'hivern. 29 de setembre. A les activitats desenvolupades s'hi pot trobar la barreja típica de les festes majors dels nostres temps, combinant tradicions artístico-culturals amb activitats esportives i musicals i lúdiques modernes o innovacions pròpies dels temps actuals. Entre els actes fixes més tradicionals i que confereixen una identitat pròpia a les festes majors trobem: el pregó inaugural, l'Ofici a l'església, balls d'envelat, gegants, sardanes, correfocs, cercaviles, castell de focs. | 08296-23 | Vallromanes | Per ser exactes, caldria dir festa menor de Sant Vicenç, ja que actualment com ha passat a la majoria de poblacions, la festa d'estiu s'ha convertit en l'autèntica festa Major. En el cas de Vallromanes la celebració es realitza per Sant Miquel, copatró del municipi, el dia 29 de setembre. El dia 29 de setembre de 1906, es portà l'antiga i restaurada imatge del Sant en processó a l'església parroquial, que antigament es venerava a la capella del castell de la muntanya de Sant Miquel, ja que a l'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de celebrar-hi l'aplec. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||||
| 72026 | Sant Andreu del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-castellvell | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XII-XIII | Excessivament restaurada a partir d'unes restes originals. | Esglèsia d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada al costat de llevant per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. La façana és coronada per una petita espadanya sense campana i per quatre pinacles de base quadrada. L'entrada a l'absis es fa a través d'un arc triomfal. Tot l'interior de l'ermita és enguixat. A la dreta de la nau es troben dues petites fornícules amb arc conopial: l'una, al costat de l'absis, serveix per a protegir els llibres, mentre que l'altra, una mica més gran i al mig de la nau, no té cap funció específica. Les obertures a l'exterior s'han resolt amb dues finestres de doble esqueixada, una a cada costat de l'absis, fetes amb pedres regularment tallades i coronades amb un arc de mig punt. La porta d'entrada es troba a ponent i està aixecada per quatre esglaons, segurament es va obrir l'any 1718 en el marc de la rehabilitació de la Torre Tavernera feta per Oleguer d'Ardena Taverner i Montornès, en general poc fidel a l'estil original. A cada costat de la llinda es poden veure els escuts que sembla que corresponen als Montornès. A la façana de migdia s'endevina clarament la porta original, però es troba tapiada. L'aparell s'ha fet amb còdols i maons rejuntats amb morter, sobretot la part de dalt de l'edifici, però també els contraforts de la paret de tramuntana on, a més, s'han col·locat carreus escairats. | 08296-24 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Pertanyia a la parròquia de sant Vicenç de Vallromanes. No hi ha cap referència a l'ermita fins el testament de Pere de Montornès, de l'any 1157. Però a Vallromanes hi havia hagut una altra ermita dedicada a Sant Andreu: la de Sant Andreu de Llobons. Queda el dubte de quina de les dues fou la beneficiada per Pere de Montornès. L'any 1196 un altre Pere de Montornès i la seva esposa donen a l'església del castell i a 'honra de Sant Andreu Apòstol' les tres quartes parts del delme dels fruits que es facin al castell perquè el rector celebri dues misses cada setmana a la capella de sant Andreu. Segons documentació, la capella albergava reliquies dels sants Angel, Felicià i Marcel vingudes de Roma a finals del S. XVII. La imatge de sant Andreu que dóna nom a la capella fou traslladada a principis de segle XX (1912-13) a la casa Bru de Teià, propietat de la Marquesa d'Alba de Liste. | 41.5330600,2.2865800 | 440486 | 4598180 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72026-foto-08296-24-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Pel seu emplaçament també és coneguda com a Sant Andreu de la Torre Tavernera.Protecció: Abans del Catàleg 2008 estava inclosa a les Normes subsidiàries de planejament municipal. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72027 | Sant Miquel de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-muntanya | <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALUNYA ROMÀNICA (1991) Vallromanes. Castell de Montornès. Sant Vicenç de Vallromanes. Sant Andreu de la Torre Tavernera. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana, pàgs. 435-437. Mapa del Patrimoni Cultural de Montornès del Vallés. Fitxa 47 (Castell). Actualització 2017. Ajuntament Montornès del Vallés / Diputació de Barcelona MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del Vallès y Bisbat de Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVII-XVIII | <p>Antiga ermita o capella de Sant Miquel, actualment en ruïnes, pertanyent al Castell de Sant Miquel o de Montornés (fitxa 107). Només es conserva una part de la paret septentrional i es pot veure, entre la vegetació que ho cobreix, la planta d'un absis. Està a uns 26 metres de la torre del Castell de Sant Miquel. La intervenció arqueològica de 2016 ha delimitat les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular, i ha pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII). De la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació.</p> | 08296-25 | Muntanya de Sant Miquel, entre els termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès | <p>El dia 29 de setembre de 1906, festa de Sant Miquel Arcàngel, es portà processionalment a l'església parroquial l'antiga i restaurada imatge del Sant, que antigament es venerava a la capella de Sant Miquel de la Muntanya. Pel que fa al Castell, la primera notícia escrita és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (més Alella a la baixa edat mitjana), que formaven una sola batllia. Va pertànyer a la família dels Montornès fins el segle XVII, que va passar a mans dels Taverner, després comtes de Darnius. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell restava abandonat des de final del segle XV. A l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria. L'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de fer l'aplec.</p> | 41.5293300,2.2735200 | 439393 | 4597775 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-0406-jaciment-sant-miquel-02_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72027-foto-08296-25-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El Castell de Sant Miquel o de Montornès va donar nom a la població veïna. La partió municipal passa pel bell mig del turó, però les restes del castell s'estenen a banda i banda d'ambdós municipis. Per tant, una part del castell medieval pertany a Montornès, però la part més extensa a Vallromanes. Protecció. L'esglèsia és BCIN per que s'inclou dins la classificació BCIN corresponent al Castell de Sant Miquel, terme de Montornés (BIC R-I-51-5556; decret castells BOE 05/05/1949). L'entrada com a BIC del Castell de Sant Miquel, terme de Vallromanes (i que té un altre num. BIC-RI-51-5755) no cita l'esglèsia. De fet, l'esglèsia esta dins el terme de Montornès. Tot i així, s'inclou al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 de Vallromanes (classificat com a jaciment, J-27), però no se'l reconeix com a BCIN i ni tant sols com a BCIL, sino com a element a protegir. El conjunt històric afecta als dos municipis i cal una acció conjunta dels dos per conservar l'immoble. Recentment (2016-17) s'han dut a terme accions conjuntes entre els dos ajuntaments per posar en valor la fortificació. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||
| 72028 | Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maura | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Masia de planta quadrangular, amb façana orientada a migdia i teulada de doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Presenta un rellotge de sol de mitjans del segle XIX (uns anys posterior a la masia, que data de 1800) Distribució característica. Cuina a mà dreta, a l'esquerra era l'establia per animals, enfront hi ha el celler i en el pis superior l'espai privat (habitacions). Ha sofert les modificacions pròpies per adaptar la vivenda a les necessitats quotidianes, però poca cosa més. Els edificis annexos són posteriors. | 08296-26 | Est del municipi | Masia que sempre ha estat propietat de la mateixa família. | 41.5300800,2.3147900 | 442837 | 4597830 | 1800 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el celler hi ha una premsa de vi que encara s'utilitza, ja que Can Maura és una explotació en funcionament. Aquesta premsa es va fer a Can Roura de Premià de Mar.També tenen un carro, comprat l'any 1937 als exiliats aragonesos de la Guerra Civil.Bassa i font a l'entorn de la casa, Era davant la casa. Plàtan de Can Maura al NE de l'eraEl nom de la casa el podem trobar escrit d'altres maneres com Can Mauri o Can Maulí, i també can Maura del Castell | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72029 | Pedra del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994) Memòriess etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador. Argentona. | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de trajinar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia el mateix tamany que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08296-27 | Can Galvany. Est del municipi | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centrímetres de llargada per uns seixanta-sis centrímetres d'amplada, per cinquanta centrímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers ,com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau-Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó (1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La pedra es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada, posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. Per aquesta raó no té fitxa d'element immoble o natural i només hem fet fitxa de p. Immaterial. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||||||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||
| 72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72032 | Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poal | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Rehabilitació feta recentment, convertida en restaurant. | Masia situada a la dreta de l'església parroquial. Estructura típica de la casa rural catalana: planta quadrangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Els murs són sostinguts per quatre contraforts situats als angles. Actualment no és simètrica per l'existència d'un cos afegit, probablement posterior, a la dreta. La portalada és d'arc de mig punt i dovellada. La finestra superior té el dintell i el bancal de pedra. Les altres dues finestres, possiblement són afegides. | 08296-30 | Nucli urbà. Avinguda de Vilassar de Dalt | Antigament hi havia una vaqueria. Quan es va fer l'inventari el 2002 estava en estat ruïnós. Ara és un restaurant de categoria alta | 41.5336400,2.2999000 | 441598 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72032-foto-08296-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida per les antigues Normes subsidiàries de planejament municipal. Tenia era, bassa, pou i llac. Actualment llueix una pica cuadrada de pedra a l'entrada del cos lateral, a la part dreta, i també dos bancs correguts a banda i banda de l'entrada principal. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72033 | Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada-0 | GALERA i ISERN, Lluís (1966) 'Les restes d'una cultura lítica de grans prroporcions al Maresme', a Serra d'Or, núm. XX MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | Roca granítica de grans dimensions, foradada (1,10 x 1,40 mts) en la seva part lateral. Es troba enmig d'un bosc d'alzines amb petites afloracions granítiques. La Roca Foradada és un bloc granític amb un perímetre aproximat d'11 m, amb una planta de 3,64x3,75x2,66 m. La cavitat mesura 1,40x1,10x0,93 m i la boca 1,94x1,02 m. A banda i banda de la boca s'observen uns rebaixos de forma cilíndrica. A la part superior s'hi ha detectat unes cassoletes, on la mes grossa té un diàmetre de 0,36 m. | 08296-31 | Coll de Cal Cabrit | Aquest tipus de formacions han generat innombrables interpretacions imaginatives, totes elles sense cap base científica. A diferència dels paral·lels més propers que cita Lluís Galera en el seu article, la Roca Foradada és d'un tamany molt inferior i no es pot identificar cap traç clar d'intervenció antròpica. A més La Cova d'en Nadal i la de Can Gol tenen restes arqueològiques. Cosa que no passa a la Roca Foradada. Interpretar la Roca Foradada com una gàbia és una més d'aquelles hipòtesis més imaginatives que verídiques. | 41.5357400,2.3116900 | 442583 | 4598461 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72033-foto-08296-31-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Segons informació oral del Sr. Vicenç Corbera, el seu pare li havia dit que s'havia aprofitat el forat d'aquesta roca per coure-hi pa en un forn improvitzat.Destacar que es veuen remocions de terres, sobretot en els baixos de les roques d'aquest indret.En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 la Roca Foradada (també denominada Bosc de la Roca Foradada) està tipificada com a jaciment arqueològic (J-26; BCIL). Es dona la circumstància de que també es BCIL per declaració del Ple del Consell Comarcal el 2009 (la petició l'havia fet l'ajuntament el 4 de març de 2003). Segons la fitxa del catàleg, l'any 2001 s'inclou la Roca Foradada en la categoria de 'coves sepulcrals artificials'. També diu que l'any 1999 es va recollir una resta lítica de talla, que segurament s'hagi de relacionar amb la Roca Foradada o la Pedra dels Sacrificis. També esmenta que dins el bosc, a uns 200 m a I'oest del punt anterior, es localitzà una construcció de planta rodona, amb murs de pedra i calç, amb restes de cendra a l'interior. S'hi va recollir una mostra ceràmica que consta de 22 fragments de cuita reductora. Al 2003 s'observaren diverses formacions granítiques de gran format, susceptibles d'haver estat utilitzades com a llocs d'enterraments, aixopluc o altres finalitats antròpiques, però de difícil atribució i interpretació. El març de 2003 J. Montlló realitza una prospecció com a intervenció preventiva en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, amb resultats negatius. Es prospectà una area de 45.270 m2 a l'entorn de la Roca Foradada i la masia de cal Cabrit, sense localitzar-se restes ceràmiques, òssies o lítiques; únicament es documentaren feixes de conreu. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 72034 | Font de Can Gurguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gurgui | ROVIRA, Amadeu i GURRI, Josep (2000) 'Les fonts del Vallès oriental: de Sant Fost a la Roca', a Lauro núm. 19 de desembre de 2000, pàgs. 18-28. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i taula rodona de pedra). La deu raja per un tub metàl·lic i va a parar a una pica. L'aigua omple el safareig que queda al costat esquerra (7 x 4 m), amb un rentador. Hi ha una inscripció al damunt del doll d'aigua, encapçalada per una J i una L capitals, que són les inicials de Joaquim Lairet (propietari d'aquests terrenys). A sota hi ha la data de l'any 1899 i una inscripció que diu 'Fuente de Can Gurguí. Vallromanes. Partido judicial de Granollers'. A l'esquerra hi ha una rajola molt deteriorada que ve a dir el mateix. La font queda protegida dels raigs del sol per unes alzines, que creixen muntanya amunt, i uns àlbers centenaris, que creixent muntanya avall. | 08296-32 | Can Galvany. Est del municipi | 41.5323400,2.3150100 | 442857 | 4598081 | 1899 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72034-foto-08296-32-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'aigua ve de la mina de can Gurguí, al mig del bosc. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 72035 | Can Gurguí (o Can Gurguí Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-o-can-gurgui-gros | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Porta d'entrada de mig punt, dovellada i rellotge de sol pintat a la façana, a sobre del qual hi ha la següent inscripció: 'Casa Gurguí Siglo XI, J.L año 1899' (la J.L vol dir Joaquim Lairet). A l'alçada del primer pis hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. A la dreta de la porta hi ha una finestra i a la dreta una porta, ambdues obertes posteriorment. Els annexos laterals són molt posteriors. | 08296-33 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). A mitjans S. XIX trobem el cognom de Genís Gurguí com a propietari de les terres de Sant Andreu de Llobons, consolidant-se el canvi de topònim. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Us de restaurant. Vista excepcional.A l'interior de l'edifici, en el mur de l'esquerra del menjador, hi ha unes pintures murals (possiblement del segle XVIII) d'aproximadament 1'20x1 mts. El fresc està cobert per un vidre i un marc l'envolta. Representa la Verge amb el Nen Jesús als braços, a l'esquerra, i sant Joan de la Creu, a la dreta. A la part superior central hi ha l'Esperit Sant entre núvols; i a sota l'Anyell de Déu. S'han utilitzat colors terrosos (vermells, ocres, taronges, blanc...) És una pintura plana i amb perfils molt accentuats per línies gruixudes de color negre.Protecció: aquest immoble està protegit al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 amb la denominació can Gurguí Gros (E-28). El catàleg també inclou una fitxa del jaciment Can Gurguí Gros (J-17), que no estava a l'Inventari de 2002. El lloc és el mateix, la masia de Can Gurguí pero s'ha obert nova fitxa com a jaciment (fitxa 126).Era molt coneguda l'Alzina de can Gurguí, d'extraordinària envergadura, al camí de la finca, davant la font; la propietat va tallar l'arbre a mitjans de la dècada de 1980 | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||||||
| 72037 | Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrangular. Orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a l'entorn. Tipologia de la masia: correspondria al grup II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). | 08296-35 | Solella de Can Gallemí | Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de St. Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu. | 41.5207300,2.3255000 | 443722 | 4596785 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72037-foto-08296-35-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Darrera casa del terme pel costat Sud, tocant a Premià, La vinya de la casa ha estat engolida pel bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | ||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 | |||||||
| 72039 | Can Sala Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-gros | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Pagesia amb dos edificis, Can Sala Gros Nord i can Sala Gros, ponent. La masoveria és la part més antiga d'aquesta finca que ara es troba dividida. La torre fou un afegit posterior, del s. XIX, tal com indiquen les dates aparegudes en elements arquitectònics al fer-se les presents reformes. Es va aixecar damunt l'antiga era. La masoveria té un cos principal quadrangular, amb teulada a doble vessant, però carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos més petit, que feia les funcions de pallissa. La façana del pis superior té dues obertures arcades. A la façana hi ha un rellotge de sol circular i una rajola que posa: CUARTEL/2ª/MEDIODIA. L'interior presenta la distribució típica, amb la cuina a la dreta del vestíbul, que alhora era l'entrada del cavall. La quadra estava darrera la cuina i al costat del celler. El celler conserva l'estructura originària amb els cups per premsar el raïm i la premsa (hi ha 3 premses de tipologies diverses). | 08296-37 | Sud del terme | Sembla que durant les Guerres Carlines fou una caserna militar. Antigament s'hi havia instal·lat un forn de vidre del que no es conserva cap resta visible. | 41.5293700,2.3114900 | 442561 | 4597754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'era, a llevant de la casa, està ocupat per un porxo i un garatge. Darrera la casa, til·ler de gran bellesa, mutilat per un llamp el 1992. Mina i safareig. També s'anomenava la casa Sala Vidrier, perque havia tingut un forn de vidre. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml