Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72292 | Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veciana | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XI-XXI | El petit agrupament de cases que forma el nucli més compacte del poble de Veciana, cap de municipi, es troba sobre un tossal costerut, on degué radicar l'antic castell de Veciana que dóna nom al municipi i del qual queden escasses restes. El primer document conservat que en fa referència data de l'any 1045, quan Bernat Guifré fa testament i deixa l'església en primera instància a la seva muller i, a la mort d'aquesta, a la canònica de Sant Pere de Vic. Del castell només se'n conserven els vestigis de la capella de Sant Miquel, que han estat consolidades i integrades en l'espai d'un mirador sobre la vall de Veciana. Aquesta actuació urbanística va rebre el premi FAD d'arquitectura el 1990. A part d'aquestes construccions, el nucli de Veciana està format per unes poques cases amb una llarga història. Algunes s'han restaurat com a segona residència, i el 2005 hi havia 23 habitants empadronats. La festa major del poble se celebra per l'agost i pel març es fa l'aplec de Sant Gabriel a l'església de Santa Maria. Més al nord-oest, situada en una petita vall tributària de la vall de la Riera Gran o de l'Anoia, hi ha l'església de Santa Maria, que ha estat restaurada. És un edifici romànic compost d'una gran nau amb absis, amb la volta primitiva, que va caure i va ser reemplaçada al segle XVII per una amb nervadures gòtiques. La portalada té una arquivolta i elements escultòrics que indiquen que es va fer, com l'església, avançat el segle XII. El 1936 es va ensorrar l'antic campanar de torre, reemplaçat per una moderna espadanya doble de factura neoromànica. En un serradet proper a Veciana hi ha la capella en ruïnes de Sant Gabriel, d'origen romànic. Cal destacar diverses masies que compten amb diversos segles d'història, durant els quals han compaginat l'agricultura i la ramaderia amb d'altres activitats econòmiques com la mineria, els molins fariners o les teuleries. | 08297-140 | Veciana | 41.6560300,1.4879400 | 374101 | 4612691 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72292-foto-08297-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72292-foto-08297-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72292-foto-08297-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72293 | Premsa de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-veciana | XVII-XVIII | Premsa de vi situada a la plaça pública que s'obre entre l'església de Sant Miquel i l'Ajuntament de Veciana; en un angle de la plaça. Es tracta d'una premsa de vi de gàbia. El raïm es premsava mitjançant la pressió que feia una tapa accionada pel cargol. El suc sortia per les escletxes que hi ha entre les fustes. A la base hi ha una pedra. | 08297-141 | Veciana | 41.6561400,1.4884500 | 374144 | 4612703 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72293-foto-08297-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72293-foto-08297-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 72294 | Pedró del cementiri de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cementiri-de-veciana | XV - XX | Pedró situat en el cementiri de Santa Maria de Veciana. La creu és de ferro, instal·lada damunt un pilar de secció quadrada de pedra, amb la part superior més ample que recorda un altar.. Aquest pilar se situa a la vegada damunt un basament fet de carreus irregulars units amb ciment, també de secció quadrada. | 08297-142 | Cementiri de Veciana | Un pedró consisteix en una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on els capellans beneien el terme per demanar protecció sobre les collites i els seus habitants. Normalment el pedró es col·locava en llocs enlairats i també a proximitat dels llocs de culte. | 41.6590900,1.4841200 | 373789 | 4613036 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72294-foto-08297-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72294-foto-08297-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72294-foto-08297-142-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72295 | Sarcòfag del cementiri de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-cementiri-de-veciana | XIV-XV | presenta algunes fractures | Sarcòfag monolític tallat a la pedra que es troba en el cementiri de Santa Maria de Veciana. Presenta alguns trencaments a les parets laterals. | 08297-143 | Cementiri de Veciana | 41.6590800,1.4841200 | 373789 | 4613035 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72295-foto-08297-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72295-foto-08297-143-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72296 | Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-0 | XI-XX | El camí ramader o carrerada que travessa el terme municipal de Veciana, ho fa d'oest a nord-oest (des de Sant Guim de Freixenet fins a Pujalt). Servia per traslladar els ramats de les planes als prats estiuencs del Pirineu. Entra a Veciana per ponent, per la Rubiola, des d'on es dirigeix a la masia de Viure. Segueix en direcció nord pel Pla de la Casilla, les Garrigues, on actualment hi ha un parc eòlic. Continua en direcció nord fins arribar al terme de Pujalt, deixant a llevant els camps de Cal Daniel o La Pultera. | 08297-144 | Al nord del terme municipal | Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, restaurades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. | 41.6756100,1.4459000 | 370640 | 4614927 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72296-foto-08297-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72296-foto-08297-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72296-foto-08297-144-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un testimoni oral ens explicava com encara, de petit, havia sentit comentar que aquell dia havien passat tres o quatre ramats. Recorda que parlaven d'ovelles. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72297 | Corró de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corro-de-veciana | XIX-XX | Antic corró de pedra massissa de forma cilíndrica travessat per una barra de ferro. S'ha reaprofitat com element ornamental en la zona enjardinada que envolta la capella de Sant Miquel de Veciana. Es troba semi enterrat a l'esbiaix, de manera que sobresurt un dels dos extrems, on es pot veure l'eix de ferro que servia per encaixar-lo. L'espai està enjardinat amb arbustos i plantes adaptades al clima mediterrani. Per evitar la invasió d'herbes s'ha col·locat una malla de protecció que quedarà completament coberta de vegetació quan les plantes creixin. | 08297-145 | A la plaça de la capella de Sant Miquel | Els corrons són estris agrícoles que s'utilitzen per aplanar un camp després de ser llaurat. Aquesta acció permet que la llavor sembrada entri en contacte amb la terra i facilita la germinació. També té la propietat de mantenir humida la capa superficial de la terra i s'estalvia aigua. | 41.6561800,1.4881900 | 374122 | 4612707 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72297-foto-08297-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72297-foto-08297-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72298 | Corró de Sant Pere del Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corro-de-sant-pere-del-vim | XIX-XX | Antic corró de pedra massissa de forma cilíndrica travessat per una barra de ferro. S'ha re aprofitat com element ornamental en la zona enjardinada de la plaça de Sant Pere del Vim dedicada a Mossèn Esteve Prat. Es troba semi enterrat, de manera que es poden veure els dos extrems. S'ha enjardinat aquest espai amb un parterre protegit per pedruscall volcànic de mida petita on s'hi ha plantat rosers, lavandes i tuies rastreres. | 08297-146 | Plaça de mossèn Esteve Prat | Els corrons són estris agrícoles que s'utilitzen per aplanar un camp després de ser llaurat. Aquesta acció permet que la llavor sembrada entri en contacte amb la terra i facilita la germinació. També té la propietat de mantenir humida la capa superficial de la terra i s'estalvia aigua. | 41.6798800,1.5289900 | 377564 | 4615280 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72298-foto-08297-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72298-foto-08297-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72299 | Fons fotogràfic referent a Veciana de Josep Salvany i Blanch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-veciana-de-josep-salvany-i-blanch | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 4 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Hi ha concretament dues fotografies de l'any 1913 que fan referència a l'església de Sant Pere Desvim, una de l'absis i l'altre de l'interior de l'església on es pot apreciar part d'un retaule amb la imatge a la dreta de Sant Narcís i la Veracreu. De l'any 1925 existeix una fotografia del Molí de la Roda. També hi ha una fotografia de la Creu de Poltera, de Segur, datada de l'any 1915 amb la seva ubicació original. | 08297-147 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6559500,1.4884100 | 374140 | 4612682 | 1913-25 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1913 i 1925, en que va realitzar les fotografies de Sant Pere Desvim i Segur. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72300 | Fons fotogràfic referent a Veciana del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-veciana-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX - XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt que consta de 23 fotografies relacionades amb el municipi de Veciana corresponen a quatre fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez (1942-), el fons J. Castellot, el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) i el fons Antoni Gallardo i Garriga (1889-1942), tots ells membres del Centre Excursionista de Catalunya. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 19 fotografies realitzades entre els anys 1994 i 1995 bàsicament, en color amb unes mides de 24 x 36 mm. Dues fotografies són de la capella de Sant Miquel de Veciana abans de la seva rehabilitació. De Sant Pere Desvim hi ha cinc fotografies de l'ermita. De Veciana, concretament de l'església de Santa Maria n'hi ha set i una realitzada de la talla original de la Verge Maria que es troba al Museu Episcopal de Vic datada de l'any 1994. De Sant Pere de Montfalcó el Gros tenim una fotografia i finalment, consten, tot i que el terme queda partit, tres fotografies de l'ermita de Santa Maria del Camí i una de l'església nova. Cal destacar també la fotografia provinent del fons J. Castellot; es tracta d'una fotografia pintada realitzada entre el 1890 i 1936 en paper fotomecànic de la bassa amb aigua del Molí de la Roda amb l'ermita de la Mare de Déu de les Dolles. També cal destacar el fons Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) amb una fotografia de 6 x 13 cm, estereoscòpica, realitzada el mes d'abril de 1926 de la Mare de Déu de Veciana abans de la seva restauració. Finalment destaca la fotografia realitzada per Antonio Gallardo i Garriga, realitzada l'any 1934, en paper de gelatina i plata on es pot veure la façana de Can Llobet.</p> | 08297-148 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.6559500,1.4884700 | 374145 | 4612681 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||
| 72301 | Pallissa de la plana del Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-plana-del-carulla | XIX - XX | abandonada des de fa força temps, no conserva la teulada. | Antiga pallissa situada a les planes del Carulla, a Segur. És de planta quadrangular i no conserva la coberta, que era de teules àrabs. Pels paraments s'observa clarament com primerament havia tingut una coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; però que una reforma posterior que aixeca l'alçada de la paret posterior i refà la coberta, ara a un vessant amb les aigües desguassant a la façana principal. És possible que aquest canvi tingui a veure amb la cisterna i pou que hi ha al costat sud-oest i servis per aprofitar millor l'aigua de la pluja, Els paraments antics estan arremolinats o arrebossats, mentre que la reforma posterior és de pedra vista. Es conserva el pilar central per suportar la coberta amb encavallada. A la façana septentrional hi ha un annex fet de pedra vista en forma rectangular. | 08297-149 | Segur | 41.6744500,1.4678600 | 372465 | 4614766 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72301-foto-08297-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72301-foto-08297-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les pallisses, com els coberts i alguns corrals o barraques formen part del paisatge agrícola d'aquest territori i aquest tipus de construccions mantenen uns formats inalterables al llarg del segles, mantenint la seva integració en el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72302 | Barraca del bosc de Pereres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-pereres | XX | no conserva la coberta ni la porta d'entrada | Barraca o antiga caseta de planta rectangular (5'10 x 4'96 m), situada al peu d'un camí que ve de Cal Bernic i es dirigeix als camps situats a llevant. No conserva la coberta, tot i que era de teules àrabs. Per els restes de parets conservades seria a dues aigües desguassant a la façana septentrional i meridional que era la principal, on hi ha la porta d'accés, d'1,20 metres de llum. Els paraments són de pedra vista i arremolinats, ben escairada en els angles, amb un gruix mig de 46 cm. A l'interior no es conserva cap partició ni cap altre element; però a l'exterior, adossat a la façana oriental hi ha les restes d'una petita estructura no identificada. | 08297-150 | Bosc de Peredes | 41.6833600,1.4939200 | 374652 | 4615717 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72302-foto-08297-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72302-foto-08297-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ubica en una zona de troballes arqueològiques. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72303 | Camí de Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-gabriel | XVIII-XX | Escapçat per ambdós costats | En la carena de Sant Gabriel, per damunt el clot del mateix nom, i resseguint la pista forestal que baixa fins a la carretera BV- 1005, i passa per la Torre Nova i Cal Brunet, ens trobem a la cota 577 un tram de calçada empedrada. La pista forestal ha escapçat el camí en el seu tram sud. Es tracta de pedres de grans dimensions, de formes irregulars posades planes i encaixades amb llosses més petites. L'orografia del terreny i l'erosió natural han anat malmetent un dels extrems, cosa que dificulta conèixer la seva amplada original. El camí aprofita el terreny natural allà on troba la roca mare per estalviar-se la col·locació de llosses. | 08297-151 | Veciana | Aquest tram de camí s'ha documentat el 6 d'agost de 2014 en el transcurs de la realització d'aquest Mapa del patrimoni cultural de Veciana. | 41.6500300,1.4939300 | 374588 | 4612016 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72303-foto-08297-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72303-foto-08297-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72303-foto-08297-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | D'aquest camí no se n'ha trobat cap constància documental, ni referència oral. Es fa difícil establir-ne una cronologia sense cap recerca en profunditat. La part conservada tampoc és gaire llarga. | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72304 | Molí de vent de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-santa-maria-de-veciana | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XX | No conserva la part metàl·lica | Pilar de sustentació d'un antic molí de vent metàl·lic que generava electricitat per l'església i la rectoria de Santa Maria de Veciana. És de secció quadrangular i està fet de pedres irregulars unides amb morter. La part més alta es conserva en uns tres metres d'alçada. Per la part septentrional s'observen unes pedres encastades que sobresurten de la paret i que serveixen de graons per accedir a la part metàl·lica del molí, que no s'ha conservat. | 08297-152 | Santa Maria de Veciana | Aquest molí de vent, es feia servir per generar electricitat destinada la rectoria i l'església de santa Maria de Veciana. En el període que va del 1940 al 1970 es va utilitzar molt aquest sistema per alimentar dinamos que produïa electricitat a 12 volts. La majoria d'aquests molins eren fabricats a Can Canela. | 41.6594100,1.4834800 | 373736 | 4613073 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72304-foto-08297-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72304-foto-08297-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest sistema de generar corrent elèctric va ser molt usual a Veciana durant molts anys, ja que el subministrament elèctric de la xarxa va arribar molt tard. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 72305 | Font de l'era de Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lera-de-can-magi | XX | Font situada a l'entrada del nucli de Montfalcó, en el lloc conegut com l'era de Can Magí. El brollador de polsador manual està situat en un marge arranjat amb pedra seca. Una filera de pedres en forma d'arc angulat fa de coberta de la pica on desaigua la font. L'arc està coronat per una pedra on s'assenyala l'any d'inauguració (1989) i el nom de la font. A banda i banda, hi ha plantats sengles rosers. | 08297-153 | Montfalcó | 41.6578200,1.4549900 | 371361 | 4612938 | 1989 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72305-foto-08297-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72305-foto-08297-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72306 | Montfalcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montfalco | AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. BENET i CLARÀ, Albert (1982). L'expansió del comtat de Manresa. Rafael Dalmau editor. Barcelona. FORT i COGUL, Eufemià (1972). El senyoriu de Santes Creus. Fundació Vives Casajuana. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XI-XXI | El llogaret de Montfalcó el Gros és format per un petit agrupament de cases aixecades a redós del seu castell, del qual queden escasses restes en un turonet al sud-oest del terme. Diversos documents de Guillem Guifré de Balsareny, datats els anys 1027 i 1031, diuen que posseeix el castell per herència paterna. Una mica allunyat hi ha el temple de Sant Pere de Montfalcó el Gros. Aquest és un edifici romànic, del segle XII, amb porta a migdia i espadanya, que té la coberta de l'absis a la mateixa altura que la de la nau. Des del segle XIV era sufragània de Veciana. Montfalcó celebra la festa major pel maig. El nucli a part de les restes del castell i l'església de Sant Pere, està format per tres cases pairals, així com les seves corresponents dependències destinades a usos agrícoles i ramaders. Les tres cases existeixen des de fa segles, tal i com es pot observar amb les dates gravades en llindes de portes i finestres. Des de Montfalcó, situat a 771 metres sobre el nivell del mar, es té una magnífica panoràmica de tot l'altiplà de Calaf i la serralada de Montserrat. | 08297-154 | Montfalcó | Els primers documents que fan referència al castell de Montfalcó són de 1027 i 1031, quan Guillem Guifré de Balsareny i Sança, la seva esposa, manifesten que tenen el castell per herència paterna i per la seva aprisió. L'any 1045 Bernat Guifré de Balsareny, el llega a la seva esposa amb la condició que a la mort d'aquesta hauria de passar a mans de la seu de Vic. A mitjan segle XII ja apareix una família amb el cognom Montfalcó. El 1170 Guerau de Montfalcó, casat amb Guilleuma, cedeix uns horts al monestir de Santes Creus. L'any 1394, el rei Joan I manifesta que els llocs de Montfalcó, Copons, Biure, Rubiola i Amorós s'incorporen a la corona. Es coneix el nom del castlà del segle XV, Joan Eimeric, cambrer del rei Martí. L'any 1347, els procuradors reials venen el castell a Arnau ballester. A mitjans del segle XVI, el senyor del castell retorna a la sobirania reial i en foren els castlans els senyors de Calders, barons de Segur. Fins a la darreria del segle XVIII hi hagué la castlania del cavaller salvador March. | 41.6570100,1.4544100 | 371311 | 4612849 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72306-foto-08297-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72306-foto-08297-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72306-foto-08297-154-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té una font pública a l'entrada i un antic safareig fora d'ús. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72307 | Imatge de la Mare de Déu del Puig del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-puig-del-ram | <p>ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XVI | <p>Imatge policromada de la Mare de Déu sedent, d'uns 30 cm d'alçada, que representa la imatge de Maria entronitzada i coronada; amb el nen Jesús assegut als genolls. Sosté un ram amb la mà dreta i la bola del món amb l'esquerra.</p> | 08297-155 | Santuari de la Mare de Déu del Puig del Ram a Segur | <p>Aquest santuari formava part de la baronia de Segur i era sufragània de Santa maria de Segur. L'any 1157 va ser cedit, junt amb d'altres sufragànies, al monestir de l'Estany. L'any 1786 va ser reedificada i dotada pels barons de Segur amb terres i alous. Tingué una capella de l'Esperit Sant amb un benefici fundat pel baró Ramon de Calders, l'any 1640.</p> | 41.6812600,1.4689000 | 372565 | 4615520 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72307-foto-08297-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72307-foto-08297-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72307-foto-08297-155-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La imatge de la Mare de Déu del Puig del Ram, juntament amb la Verge del Portal dels Prats de Rei i la Mare de Déu de la Concepció de Pujalt, són les úniques imatges tardo gòtiques de què disposa la comarca de l'Anoia, juntament amb la de Sant Mauri, que es conserva a l'església romànica homònima a Contrast, al terme d' Argençola. | 94|93 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72308 | Rellotge de sol de Sant Salvador de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-salvador-de-miralles | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVIII | Molt degradat per l'erosio i la manca de manteniment i li manquen algunes parts. | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la torre del campanar de Sant Salvador de Miralles, just per sobre d'una espitllera. El seu estat de conservació és molt dolent però encara es pot endevinar la seva morfologia. És del tipus vertical declinant i policromat, realitzat damunt d'un arrebossat a base de sorra i calç que ocupava una superfície aproximada d'1 metre d'amplada per 1,20 m. d'alçada. Es conserva el gnòmon de vareta de ferro, senzill i secció circular. S'observen restes de pintura vermella en l'escaire inferior esquerra que formava una sanefa composada per dues línies rectes distants entre elles d'uns cinc centímetres. Per sota del gnòmon hi ha restes de les franges solars pintades de color vermell. Es desconeix si les xifres eren romanes o àrabs i si hi havia algun altre tipus de decoració i/o llegenda. | 08297-156 | Sant Salvador de Miralles | La parròquia de Miralles formava part de la baronia de Segur, dels nobles de la família de calders. Després ho foren els Aguilar i des de 1791 pertany a la família Vilallonga. Fou construïda en el segle XII i refeta l'any 1767. La reforma es beneeix el 6 d'agost de 1767. L'any 1936, durant la Guerra Civil espanyola , va ser saquejada i cremada | 41.6703500,1.5039700 | 375463 | 4614258 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72308-foto-08297-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72308-foto-08297-156-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'Arxiu de l'Ajuntament de Veciana hi ha una fotografia de 1969, de la torre on es pot observar el rellotge de sol ja força malmès. No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 72309 | Mina del Molí de La Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-de-la-roda | XIX | Mina que capta l'aigua de la Riera Gran i la condueix a través d'una galeria subterrània horitzontal, fins a la font del Molí de la Roda o font del Lleó. L'entrada o boca d'aquesta peculiar estructura s'inicia tres cents metres aproximadament just per sota del marge, del camí que mena directament al Molí. Està construïda de pedra i la galeria té més d'un metre d'alçada i un metre i mig d'amplada. El llindar i brancal són de pedra escairada. El sostre, de carreus de pedra col·locats en forma de plec de sardinell s'han reforçat amb bigam de ferro. Tant a l'entrada com a la sortida, pel costat de la font, hi ha un barri de ferro. En el pany de mur per on no corre l'aigua, s'ha col·locat modernament una línia elèctrica. La mina en apropar-se al molí es troba adossada al parament intern de la bassa del molí. En els darrers metres abans d'arribar a la font, el mur adossat a la bassa es desdobla creant una canal que presenta un petit desnivell per on antigament circulava l'aigua. | 08297-157 | Molí de La Roda | 41.6826900,1.4999700 | 375154 | 4615634 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72309-foto-08297-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72309-foto-08297-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 72310 | Rellotge canònic de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-canonic-de-santa-maria-de-veciana | XIII | molt degradat i li manca alguna part. | Rellotge de sol del tipus canònic o de missa, cisellat en un carreu de pedra que es troba prop de la portalada principal de la façana orientada al sud de l'església de Santa Maria de Veciana. El gnòmon de vareta ha desaparegut però conserva la part inferior del cercle que el delimita i cinc línies ben marcades. És un rellotge molt senzill i fet sense cap mena de càlcul. | 08297-158 | Santa Maria de Veciana | Els rellotges canònics no mesuraven les hores com les entenem sinó que mesuraven els moments rellevants dels eclesiàstics. Normalment estaven encarats a migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb les línies que assenyalaven la hora Tèrcia, la Sexta, i la Nona segons la regla de Sant Benet. Seguint aquesta norma, les altres ratlles podien ser afegides posteriorment per donar una aparença de rellotge vertical. | 41.6590900,1.4843100 | 373805 | 4613036 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72310-foto-08297-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72310-foto-08297-158-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta a l'Inventari de Rellotges de sol de Catalunya. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72311 | Llegenda del castell de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XIX-XX | Com en molts castells de Catalunya, en aquest també trobem la creença que hi havia un passadís secret. En aquest cas, el referit pas subterrani serviria per comunicar el castell, dalt del turó, amb el Molí de La Roda, que també era una propietat dels barons de Segur. Segons la tradició, el passadís secret estava pensat per poder fugir en cas de l'atac dels enemics. | 08297-159 | Castell de Segur | 41.6831100,1.4690000 | 372577 | 4615726 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72311-foto-08297-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72312 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-1 | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs de la Gloriosa Verge i màrtir Santa Llúcia, advocada pel mal de la vista que es canten a la capella de La Rubiola, el 13 de desembre, festa de Santa Llúcia i que diuen així:. Puig al Cel teniu posada / molt amada, / o Llúcia de Cristo esposa, / ohiunos Verge Gloriosa. / En poca edad vostra vida / fonch servida, / del alt Deu la omnipotència, / amostrà sa excelència, / y sense mida, / observan en sa obediència / de tantes virtuts dotada, / molt amada: & c. / A vostra mare alcansàreu, / y donàreu, / millora en sa malaltia, / puig Agatha intercedia / al qui pregaveu / que'ns alentés cada dia, / fins vostra vida acabada, / molt amada. & c. / Aborrireu las riquesas, / y promesas, / de les cosas temporals, / fugint del Mon tots los mals / y sas vilesas / amant sols las Celestials, / amb llum de Fé il'luminada, / molt amada. & c./ Sentint Pascacio que amasseu / y adorasseu / a un sol Deu Omnipotent, / manà rigurosament / prest lo negàsseu / de tot cor y enteniment, / més d'ell foreu ajudada / molt amada: & c. / Exint amb palma y vistória, / (o gran gloria) / de torpesas vostre cos, / lo Sant Esperit en Vos, / (digna memoria) / contra el Dimoni envejós, / tinguereu sempre guardada, / molt amada: & c. / Quan les paraules no bastaren / no faltaren / grans assots, y grans torments, / més de vos los sants intents, / mai se apartàren / de qui'ls preservà contents, / persó foreu degollada, / molt amada. & c. / Vostra vida tant hermosa, / y gloriosa / acabada en lo mon trist, / servireu a Jesu-Criost, / pura, y ditxosa, / Santa com may se haya vist / en lo cel sou col·locada, / molt amada: & c. / En aquesta vida trista, / de la vista, / vos tenim per protectora; / a qui favor vos implora / dauli vista, / amb llum clara y veu sonora, / guiaunos Mártir sagrada, / molt amada: & c. TORNADA Als qui us te per advocada, / molt amada, / o Llúcia de Cristo Esposa, / ohiunos Verge Gloriosa. OREMUS Exaudí nos Deus salutaris noster, ut sicur de Beatae Lluciae Virginis – Martiris, tuae festivitate gaudemus, ita piae devotionis erudiamur affecta. Per dominum, &. | 08297-160 | La Rubiola | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6593400,1.4309100 | 369359 | 4613143 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72312-foto-08297-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72312-foto-08297-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72312-foto-08297-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Extrets d'una fotocòpia del goig original i que per les mides del full, no hi surt ni la data ni la impremta o el seu autor. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72313 | Goigs de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-veciana | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs de Nostra Senyora que es canten a l'església parroquial de Santa Maria de Veciana en la festa de l'Assumpció .Els goigs diuen així: Mare sou del Redemptor/ i en el Cel Reina exaltada: /Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Gran fóreu Verge sagrada / en vostra concepció / en naixement sobirana / i amb salutació. / Plena de gran resplandor / per Gabriel l'ambaixada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / La millor part escollíreu ( per ser Vós ben elegida / del poder de l'Etern Pare / amb gràcia tan fora mida. / Sou de poder infinit / la prenda més estimada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Llum sou Vós la més millor / en la vostra mort sagrada / quan en els fills d'Adam / resta per molts apagada. / Vulgueu-nos il·luminar / en el curs de nostra jornada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Els àngels molt admirats / al veure tanta bellesa / com a Aurora molt brillant / com el sol, lluna i estrelles, / penetreu aqueixos cels / Maria sou comparada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Muntant els Cels elevada / fou gran la suavitat / de l'olor de la puresa / que ens haveu recomanat. / Cantant tots amb melodia restàreu Vós coronada: : / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Als d'aquest poble, Senyora, no vulgueu desemparar, tenint-vos per Protectora / Mare us volgueu mostrar / i a vostre Fill suplicar / que glòria ens sigui donada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Mare sou del Redemptor / i en el Cel reina exaltada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. V. Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. PREGUEM: Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en el cos i en l'esperit; i, per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria, allibereu-nos de la tristesa de la vida present i doneu-nos l'alegria de la vida futura. Per Crist, Senyor nostre. / R. Amén. | 08297-161 | Veciana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6591300,1.4844500 | 373816 | 4613040 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72313-foto-08297-161-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72314 | Goigs de Nostra Senyora de Puig de Ram, patrona de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-puig-de-ram-patrona-de-segur | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs dedicats a la Marededéu de Puig de Ram, patrona de Segur, que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: Sil sagrát fruyt adorám, / que naix de la vostra flor. / Donaunos en tot favor, / Gran Reyna de Puig de Ram. / Al cap de una montanya / nomenada Puig de Ram, / per tradicions trobám, / que sens haberhi cabanya, / volguereu per nostre Amor / ser trobada, així ho cantám, &c. / En la Iglesia Parroquial / la vostra Imatge Sagrada, / no volgué tenir posada, / ni habitació principal, / tornantvosne ab valor / al Puig ahont vos trobám, &c. / Los Nobles, y antichs Barons / de Segur, y sa Comarca, / vehent la verdadera Arca / ab tals inspiracions, / Temple allí ab son tresor / fan ahont vos venerám, &c. / Los llochs de la Baronia, / dels quals es lo cap Segur, / de vostre gran amparo pur / tenen lo amparo, y guia / ins alcançau del Senyor, / tot remey si be ho mirám, &c. / Quant Segur, y sa Comarca / pateixen gran sequedat, / si pluja ab humilitát / demanan al Gran Monarca, / vostre Ram fet de Amor, / rega desert, ort, y camp, &c. / Si en est Puig de Ram piadós, / vos trobám sempre florida, / daunos salut, gracia, y vida, / aygua en temps menesterós, / ohiu nostre fiel clamor, / perque servir vos pugám. / Donaunos en tot favor, &c. / TORNADA. / Sil sagrát fruyt adorám, / que naix de la vostra flor. / Donaunos en tot favor, / Gran Reyna de Puig de Ram. V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix. / R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. / Concede nos fomulos tuos, quaestumus Domine Deus perpetua mentis, corporis sanitate gaudere. Gloriosae Beatae Mariae seper Virginis intercessione, à praesenti liberari tristitia, aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / Amen. | 08297-162 | Segur | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arrenjades també durant aquest període. | 41.6812400,1.4689900 | 372573 | 4615518 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72314-foto-08297-162-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72315 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-0 | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XII-XX | Poble del municipi de Veciana, situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l'Anoia, vora la carretera N-II, dins l'enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44km2), estès a l'esquerra de l'Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons. Sorgí al voltant de l'antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l'actual. Al s. XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí. | 08297-163 | Santa Maria del Camí | Durant un temps fou municipi propi (de 0,4 km2 ), però l'any 1840 es va unir a Veciana. Rep el nom del petit priorat o hospici de Santa Maria, Existia anteriorment al 1228, data en què fou donat al monestir de Santa Cecília de Montserrat, com ho revela l'escut situat sobre l'entrada de l'església. Aquesta és un edifici romànic del principi de segle XIII, de grans blocs i absis llis, amb dues capelles interiors a manera de creuer. Des del segle XVII ja no tenia comunitat i tenia cura del seu culte el rector de Sant Martí d'Albarells. El 1868 fou erigida en parròquia i aquesta capella fou el centre del qual depengueren l'antiga matriu de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Castellnou. El 1919 l'església de Santa Maria deixà de tenir culte i s'edificà una nova parroquial. L'antic temple romànic ha estat restaurat. El llogaret de Santa Maria del Camí, que des de la construcció de l'autovia A-2 ha deixat de ser un lloc de trànsit continuat, celebrava la festa major pel juliol. | 41.6286800,1.4742200 | 372905 | 4609675 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72315-foto-08297-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72315-foto-08297-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72315-foto-08297-163-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat que des de 1840 forma part del municipi de Veciana, les esglésies situades al costat meridional de la carretera, pertanyen a Argençola. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72316 | Carrerada de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-maria | XIII-XX | hi a algun ram amb dificultat per circular-hi | Es diu Carrerada de Santa Maria al camí que antigament unia el nucli de Veciana, és a dir, l'església parroquial de Santa Maria i el castell, amb el nucli de Santa Maria del Camí, de nord a sud, passant per la Capella de Sant Gabriel. Fa pocs anys, es va decidir ampliar una pista per fer més fàcil la comunicació entre aquests dos nuclis i castellnou, que es troba a mig camí, i l'antiga carrerada ha caigut en desús. Per la part de Veciana, comença per la banda sud del turonet, però els camps llaurats dificulten la seva continuïtat. | 08297-164 | Veciana | Per aquest camí, es feia l'antiga processó de Sant Gabriel. | 41.6471600,1.4832100 | 373690 | 4611713 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72319 | Fons referent a Veciana de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-veciana-de-larxiu-comarcal-de-lanoia | XIX-XX | Sobre la informació relacionada amb Veciana dels fons que es poden consultar a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, són més aviat escasos. En primer lloc, una cinquantena de fotografies fetes entre els anys 1927 i 1952, sobretot de temes religiosos (l'ajuntament en té còpia). També el fons d'Hipotèques dels anys 1846- 1862. Finalment, el fons de la Cambra Agrària dels anys 1965-1993. | 08297-167 | Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | 41.6559900,1.4884500 | 374143 | 4612686 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||
| 72321 | Barraca de Cal Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-boladeras | XX | Barraca ubicada en l'extrem d'un camp i aixecada damunt la roca. És de planta rectangular (4'75 x 3'55 metres) i l'alçada màxima és de 2'7 m. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada migdia. Els paraments són de pedra i arremolinats i té la porta d'entrada, de fusta, en el costat esquerra de la façana. La llinda és recte de fusta i el marxapeu és de pedra. El gruix dels murs és de 45 cm. | 08297-169 | Costes de Cal Garsa | 41.6672000,1.5190900 | 376716 | 4613886 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72321-foto-08297-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72321-foto-08297-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 72322 | Barraca de Cal Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-puig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | La col·locació d'un pal de telèfons va provocar l'ensorrament de la volta. | Barraca de pedra seca situada en un marge d'antiga vinya al costat de la masia de Cal Puig. És una cabana de volta, de planta rectangular (3'5 x 4'5 m). La volta s'ha ensorrat però es conserven in situ les pedres de la volta. La porta estava orientada al sud-est. Els carreus són carejats i de dimensions considerable. | 08297-170 | Cal Puig - Veïnat de Sant Pere del Vim | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6714400,1.5234400 | 377086 | 4614351 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72322-foto-08297-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72322-foto-08297-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72322-foto-08297-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El propietari de la finca ha manifestat el desig de reconstruir-la i recuperar-la. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 72323 | Barraca de Cal Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-planell | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | es troba mig esfondrada pels pas de la maquinària agrícola. | Barraca de pedra seca situada en un marge al costat de la casa nova de Cal Planell. És una cabana de volta de canó, de planta rectangular; l'arcada de la façana té una amplada de 10 metres, es conserva una alçada màxima de 2'20 metres i la profunditat no es pot saber, ja que la part posterior està ensorrada. | 08297-171 | Cal Planell - Veïnat de Sant Pere del Vim | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6713200,1.5255300 | 377260 | 4614334 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72324 | Barraca de Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-landreu-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en un marge d'un camp per sota el camí que va de La Clau a Cal Garsa, al nord-oest de la masia de Can Andreu. És de planta arrodonida, amb un diàmetre de 2 metres. L'accés es fa per la part nord de la cabana, amb una boca de 60 cm i una alçada d'1 metre. L'amplada dels murs és de 60 cm. | 08297-172 | A 225 m al nord-oest de Can Andreu | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6877300,1.5148100 | 376399 | 4616172 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72324-foto-08297-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72324-foto-08297-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72324-foto-08297-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72325 | Era de batre de Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-batre-de-ca-landreu | XIX-XX | Era de batre que correspon a la masia de Ca l' Andreu, però situada uns 175 metres al sud-est, al costat d'un camí. És de planta circular, d'uns 20 metres de diàmetre i està feta de terra batuda. Als voltants s'hi poden veure diversos corrons de pedra, ja que encara s'utilitza en alguna ocasió tal i com ens va informar en Josep Puig, el propietari, sobretot per batre cigrons o civada. | 08297-173 | Ca l' Andreu | L'era, un dels elements més importants de tota masia, és cada cop un element més rar. Moltes s'han perdut per donar pas a noves construccions, tot i haver-se conservat la masia. Però es tracta d'un element fonamental per entendre el funcionament d'un mas, dedicat al conreu. La imatge de l'era acostuma a anar acompanyada dels pallers. | 41.6853800,1.5185900 | 376709 | 4615905 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72325-foto-08297-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72325-foto-08297-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72326 | Molí de vent de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XX | només es conserva la base | Pilar de sustentació d'un antic molí de vent metàl·lic que generava electricitat a Segur És troncocònic, de secció quadrangular (1'63 x 1'63 m), amb una alçada màxima conservada d'1'7 metres. Està fet de pedres força regulars unides amb morter. | 08297-174 | Segur | Aquest molí de vent, es feia servir per generar electricitat destinada la rectoria i l'església de santa Maria de Veciana. En el període que va del 1940 al 1970 es va utilitzar molt aquest sistema per alimentar dinamos que produïa electricitat a 12 volts. La majoria d'aquests molins eren fabricats a Can Canela. | 41.6823300,1.4697200 | 372636 | 4615638 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72326-foto-08297-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72326-foto-08297-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest sistema de generar corrent elèctric va ser molt usual a Veciana durant molts anys, ja que el subministrament elèctric de la xarxa va arribar molt tard. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 72327 | Goigs a Sant Gabriel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-gabriel | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Goigs a llaor de l'Arcàngel Sant Gabriel, que es cantaven en la seva ermita de Veciana i ara en la parroquial del poble, durant la seva festa el diumenge sobre Sant Josep. Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: / Salveu la nostra terra / guieunos cap al Cel. Bis/ Vós que vàreu aparèixer / inundant de llum el dia / i anunciàreu a Maria / que el Fill de Déu ha de néixer, / l'enviat del cel siguéreu / per dar tal fausta nova / que la Verge vos aprova. / 'Plena de gràcia', diguéreu. / Patró d'aquesta serra... / Vostra aparició santa / mostra els dons del Creador, / i conservàrem amb amor / eixa festa sacrosanta. / Tots servem vostre record; / pel març cada any al seu dia / tota ve la pagesia / per a que els deu bona sort. / Patró d'aquesta serra... / Al matí es diu l'ofici, / tot és en vostra llaor; / cadascú amb tot el cor / va oint el Sacrifici, / i us demanem perdó / dels agravis que han comès / volguent tots no caure més / en tal semblant perversió. / Patró d'aquesta serra... / Guardeu-nos dels malfactors / Vós que esteu en la carena, / allunyeu-nos tota pena, / salveu nostres camps i horts. / Al jovent doneu-li sort, / als vellets tota esperança, / a tots els nens cobejança / conduint-los tots a port. / Menjem amb agraïment / el pa beneït que ens donen, / pa dels àngels que coronen / la multitud assistent. / Beneïu la nostra taula / i també nostres casals, / procurem ésser formals / a tal gràcia demanada. / Patró d'aquesta serra... / Anem tots al Sant Rosari, / enlairem els nostres cors, / guardem tots nostres amors / per qui està dins el Sagrari. / Sant Gabriel ens donarà / totes les gràcies del Cel / i veurem brillar l'estel / que a la glòria ens portarà. / Patró d'aquesta serra... / Oh, Gabriel miraculós, / quan de la mort vingui el dia, / que la vostra companyia / sigui sempre al meu redós. / Mostreu-me el Paradís, / presenteu-me a la vora / de ma Regina i Senyora / per adorar-la feliç./ Patró d'aquesta serra... / Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: / Salveu la nostra terra / guieunos cap al Cel. TORNADA. Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: Salveu la nostra terra - guieu-nos cap al Cel, Salveu la nostra terra - Guieu-nos cap el cel Vos que vareu aparèixer innundant de llum el dia i anunciàreu a Maria que el Fill de Déu ha de néixer l'enviat de Déu siguereu per a dar tal fausta nova que la Verge vos a aprova plena de Gràcia Diguéreu. Lletra i música populars. Pregueu per nosaltres, arcàngel Sant Gabriel. / R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. ORACIÓ: O Déu, que entre tots els àngels heu elegit l'arcàngel Sant Gabriel per anunciar el misteri de la vostra encarnació, concediu-nos benignament que els qui celebrem la seva festa a la terra sentim la seva protecció al cel. Vós que viviu i regneu amb Déu Pare conjuntament amb l'Esperit Sant per tots els segles dels segles. Amen. | 08297-175 | Sant Gabriel | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6465600,1.4877200 | 374064 | 4611640 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72327-foto-08297-175-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72328 | Nous Goigs de Nostra Senyora de Puig de Ram, patrona de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nous-goigs-de-nostra-senyora-de-puig-de-ram-patrona-de-segur | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XXI | Goigs dedicats a la Marededéu de Puig de Ram, patrona de Segur, que han estat escrits, en la lletra i en la música, pel capellà i músic Valentí Misercahs, adaptant la lletra dels antics i posant una música més fàcil d'interpretar per la gent del poble. Els goigs diuen així: Des de l'ample balconam / des del vostre auster pedrís, / beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram./ Part dellà de la muntanya de Pirenne, Beth-arram / que dolç rima amb Puig de Ram!: / Bernadeta ens acompanya. / De Bell-Ram el pur encís / s'encomana al vostre Ram: / La Tradició nostrada / diu que, al cim d'aquest bell puig, / trobà provident sopluig / vostra imatge venerada. / Mà amorosa eix paradís / descolgà del pedregam: / Oh gentil Verge Sagrada, / el recer parroquial / no és l'estatge principal, / no hi voleu tenir posada; / més us plau tornar al pendís / on refila l'ocellam: / De l'antiga baronia / de Segur, als nobles barons, / santes inspiracions / zel ardent els infonia. / Temple sòlid i massís / us ofrenen com bell ram: / Si és massís mirat de fora, / com petxina s'obre a dins: / vostre esguard amb ulls divins / dolç somriu a qui us implora. / En nou rams escampadís, / cabell bru, gentil brancam: / Petitona és vostra imatge, / nina de mantell blavís: / no temem cap desencís / puix que és gran el patronatge. / No ens fa por el vent bramadís / ni l'esguinç ferest del llamp: / L'Infantó que en Vós recolza / de la branca n'és el tronc: / reforceu el fràgil jonc / d'una fe com el dit polze. / Oh sortós poble i feliç ( si del vostre Fruit té fam: / Quan ens fibla la secada / i el país s'esmorteeix, / envieu el suau bleix / de la pluja desitjada. / De la Gràcia el degotís / fa florir fins el rocam: / Oh Bell Ram, salut doneu-nos, / la de cos i d'esperit, / Puig de Ram, sempre florit, / delitós perfum deixeu-nos. / Si el cor nostre és vincladís, / reforceu-me l'arrelam: / El perfil del vostre temple / es retalla a l'horitzó: / concediu-nos el bell do / de l'empar i de l'exemple. / Matí i vespre el vostre encís / encoratgi el nostre clam: Des del temple balconam, / des del vostre auster pedrís: / Beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram. CANT: ENTRADA i TORNADA./ Des de l'ample balconam, des del vosre auster pedrís: / RESPOSTA. / Beneïu nostre País, / Senyora de Puig de Ram./ ESTROFES. / Part dellà de la muntanya del Pirenne Beth-arram que dolç rima amb Puig de Ram!: Bernadeta ens acompanya. De Bell-Ram el pur encís s'encomana al vostre Ram: Bene(ïu nostre País, Senyora de Puig Ram) | 08297-176 | Puig de Ram - Segur | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6812600,1.4689600 | 372570 | 4615520 | 2014 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72328-foto-08297-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72328-foto-08297-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Miserachs, prev. | Aquests goigs es van estrenar el 6 de setembre de 2014.Al darrera hi ha escrita la partitura. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 72329 | Llegenda del pou del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pou-del-diable | BELLMUNT FIGUERAS, Joan (1988). Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum III. Edita Virgili i Bages, S.A. Lleida. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. http://www.santguim.cat/ | XIX - XX | A pocs metres del PK 12 de la carretera BV-1001 de Sant Martí de Sesgueioles a sant Guim de Freixenet, i al costat mateix de la carretera, s'obre un esvoranc natural a la roca mare d'uns 30 metres de diàmetre per una profunditat superior i que la tradició diu que només podia ser obra del dimoni, en vista a les seves grans dimensions. Però una rondalla publicada al web de l'Ajuntament de Sant Guim n'explica una versió detallada que diu així: Sabies que antigament, al carrer de les Bruixes de Cervera hi havia bruixes i bruixots? Doncs bé, un bruixot de Cervera va encarregar a un home del seu carrer que portés un canut a un senyor de Calaf. Li va dir que no obrís el canut que era perillós. L'home tot decidit va anar a Calaf passant pels plans de Sant Guim i per la Rubiola. Però havent passat la Rubiola, l'home es va encuriosir pel que hi havia dins del canut. El va destapar. Va mirar dins el canut i no hi va veure res. De sobte, del canut va saltar un grill que es va amagar ràpidament sota un matoll, després d'aquest en van sortir més. L'home, espantat, va començar a buscar els grills del canut, mentre sentia: - Què farem?, què farem? què farem? L'home es va adonar que les veus venien dels grills. i de sobte els grills van dir: - Fem pou! I els grills es van convertir en dimonis que van començar a fer pou, transportant la terra amb coves a Mallorca: Els dimonis van fer pou fins que el seu enorme cove es va trencar. A Mallorca s'hi va fer muntanyeta, i és l'únic lloc on es pot trobar timó, planta típica d'aquí. | 08297-177 | La Rubiola | 41.6629700,1.4349400 | 369702 | 4613540 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72329-foto-08297-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72329-foto-08297-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Llegenda narrada per Josep Mir i David Gras adaptada per Joan Bellmunt al llibre Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum III. Edita Virgili & Pagès, S.A. | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72330 | Forn dels Tots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-tots | XVIII-XX | Les successives rierades han anat erosionant la paret més externa del forn i part de les cambres. La vegetació també ha contribuït al seu actual estat. | Es tracta d'una teuleria, és a dir, un forn de bòbila en el que es feien teules per les cobertes de les cases, però segurament també maons i altres elements constructius. Està format per la cambra de combustió i la cambra de cocció, separades per una graella. Les parets laterals estan excavades en el marge i es troben rubefactades a conseqüència de les altes temperatures assolides per les diferents coccions. La boca d'accés a la cambra de combustió es feia per llevant, però no es conserva. Les crescudes de la riera de Veciana n'ha malmès una bona part. La vegetació espessa en cobreix les restes encara conservades. | 08297-178 | Veciana | Quatre generacions enrere en Magí Servitje i la Rosa Piñol eren els amos del mas de Tots i d'aquest forn, que estava en ple funcionament i servia material al voltant. Aquest matrimoni a banda dels seus fills, havien afillat un orfe, del que es desconeix l'origen, que treballava en el forn. Quan es va emancipar va anar a treballar a Calaf de ceramista amb els coneixements adquirits fins el moment. Deuria ser com un fill més perquè va adoptar el cognom Servitje. | 41.6643300,1.4758300 | 373109 | 4613630 | 08297 | Veciana | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72330-foto-08297-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72330-foto-08297-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72330-foto-08297-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la pròpia construcció, en un indret no gaire allunyat on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans, com havia estat el cas d'aquest forn, que subministrava material a d'altres municipis. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72331 | Forn de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pallerols | XVIII-XX | Està colgat de terra per l'ampliació del camí i, en part, arranat per les ampliacions de les terrasses de conreu. | Es tracta d'una teuleria, és a dir, un forn de bòbila en el que es feien teules per les cobertes de les cases, però segurament també maons i altres elements constructius. Està format per la cambra de combustió i la cambra de cocció, separades per una graella. Les parets laterals estan excavades en el marge i es troben rubefactades a conseqüència de les altes temperatures assolides per les diferents coccions. Precisament, un dels pocs elements visibles d'aquest forn és els límits superiors que destaquen de la grava gris del camí. La seva planta feia aproximadament 2,5 x 3 metres. | 08297-179 | Els Pallerols - Sant Pere del Vim | Es tracta del forn relacionat amb la construcció del molí de Pallerols. | 41.6781000,1.5270900 | 377403 | 4615085 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72331-foto-08297-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72331-foto-08297-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72331-foto-08297-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la pròpia construcció, en un indret no gaire allunyat on hi hagués llenya, aigua i argila. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 72332 | Barraca al sud de les feixes del Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-les-feixes-del-casota | XIX-XX | coberta i façana principal ensorrades. | Barraca ubicada al costat de l'antic camí que anava des de Sant Pere des Vim a Copons o Veciana i aixecada damunt la roca. És de planta rectangular (4,35 x 5,35 metres) i l'alçada màxima és de 3 m. Té la coberta esfondrada, però per les restes localitzades al terra, la darrera coberta era de fibrociment. La façana principal estava orientada a llevant; en el seu costat esquerre hi ha un dipòsit de 2 metres de diàmetre i 1,9 d'alçada, destinat a recollir l'aigua pluvial de la coberta que era a una vessant. Els paraments són de pedra i el gruix dels murs és de 45 cm. | 08297-180 | Sant Pere del Vim | 41.6810800,1.5174600 | 376607 | 4615430 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72332-foto-08297-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72332-foto-08297-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72333 | Pou de Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-landreu | XVIII-XIX | Pou d'aigua situat a la finca de Ca l'Andreu, en les feixes del davant de la casa, per sota del camí que mena a La Clau. És de planta circular, excavat a la roca i aixecat amb pedra seca de carreus lleugerament treballats. Té entre dotze i quinze metres de fondària per un diàmetre màxim de 2,80cm. Dos pilars aguanten una biga travessera de fusta on es sustenta la corriola. Conserva la llosa plana de tancament i els pedrissos per a posar-hi la galleda o el càntir. La paret d'un costat és més alta ja que està en un marge de la feixa i serveix per aguantar les terres. | 08297-181 | Ca l'Andreu | 41.6860700,1.5172600 | 376600 | 4615984 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72333-foto-08297-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72333-foto-08297-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72333-foto-08297-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua del pou encara s'utilitza per abeurar el bestiar de la casa. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72334 | Dipòsit del Pla de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-pla-de-boladeres | XIX-XX | Es troba protegit per planxes de fibrociment | Dipòsit d'aigua situat al costat del camí que dóna accés a una barraca de pagès. Està destinat a recollir l'aigua de pluja de la barraca que té al costat. És de secció circular amb un diàmetre de 90 cm., per un metre de profunditat. Una paret de pedra seca serveix per delimitar el marge i evitar que el dipòsit s'ompli de terra. Les connexions entre el dipòsit i la barraca són subterranis. | 08297-182 | Sant Pere del Vim | 41.6808100,1.5215200 | 376944 | 4615394 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72334-foto-08297-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72334-foto-08297-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72335 | Goigs a llaor de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-maria-del-cami | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Ja no es canten perquè s'ha deixat de celebrar la Festa Major | Goigs dedicats a Santa Maria, patrona de Santa Maria del Camí, que diuen així: Puig sóu Vós, Santa Maria, / nord i llum del pelegrí: / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / La diàfana lloança / d'aquests Goigs que us cantarem / faci ferma l'aliança / de l'amor que us professem. / Fresca i àgil melodia / ran de llavis ve a florir. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Sóu la més formosa amiga / d'aquest nostre veïnat, / molt us plau l'olor d'espiga / de la terra del bon blat./ mare sóu d'Eucaristia / que ens doneu el Sant Bocí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Sóu la casa de refugi / vorejant el camí ral, / vianant que s'hi soplugi / reb l'auxili maternal. / Bon guiatge a qui es desvia / amb la llum que surt d'aquí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vós, eterna Saviessa, / ens direu: és benaurat / qui segueixi amb fe i prestesa / els camins de santedat. / Vostres mots de gran valia / no volem mai desoir./ Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vostre Fill alça la destra, Blanc i Ros, raïm madur, / ens mostreu a Jesús Mestre / perquè és Ell camí segur. / Mai no es perd ni s'esgarria / qui us confia el seu destí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Cinamom i Rosa vera, palma i bàlsam aromós, 7 mirra electa i olivera, / tots venim darrer Vós. / Tot un doll de profecia / per guiatge us escollí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Santifiquen el viatge / i la sort sempre els somriu / els qui miren vostra imatge, / que té un aire tot joliu. / Malaurança mai no hauria / el devot que us prega així: / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Al veïcle que es desbrida / i al volant sense domeny / Vós freneu-los l'embranzida, / concediu-los calma i seny. / Que no hi trobin l'agonia / els que passen prop d'ací. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Quan la terra se'ns clivella / i l'eixut planta les dents / omplenem vostra capella / amb pregàries ben fervents. / O, ja plou! Quina alegria; / si a Déu plau, podrem collir. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vós en cloure les parpelles / cel amunt heu enfilat / tot deixant sembrat d'estrelles / el camí que ens heu traçat. / Seguirem aquesta via / per entrar a l'etern festí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / De la glòria que heu proesa / Vós obriu-nos el cancell, / portarem la llàntia encesa / entonant el cant novell. / O, element, o dolça, o pia, / cantarem uns Goigs sens fi. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / In me gratia omnis viae et veritatis. / R. Omnis spes vitae et virtutis. / OREMUS. / CONCEDE nos famulos tuos, qaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere: et gloriosa beatae Mariae semper Virginis intercessione, a presenti liberari trislitia et aeterna perfrui laetitia. Per eumdem Christum Dominum nostrum. R. Amen. CANT. ENTRADA. Puig sou Vos, Santa Maria, nor i llum del pelegrí: TORNADA. Cap al cel feu-nos de guia, Mare nostra del Camí. POSADA. Quan, devots, peregrina ven nostres reis a Montserrat amb fervor aquí us pregaven pau i prosperitat. Aquí el seny s'els aclar i la virtud s'els enforti. Cap al cel feu-nos de guia, Mare nostra del Camí. | 08297-183 | Santa Maria del Camí | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6286700,1.4738400 | 372873 | 4609674 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72335-foto-08297-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Lluís Alemany, prev. Música del mestre Joan José | 98|119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 72336 | Font de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria-del-cami | XX | Font situada enfront l'edifici social del nucli de Santa Maria del Camí. Està més elevada que el nivell del carrer, i cal superar cinc esglaons. La paret frontal de la font, on hi ha l'aixeta és la paret de la terrassa de l'edifici. Encapçalada per un fals arc de mig punt amb una pica de pedra de secció circular, col·locada damunt d'un pedrís, fet de pedra, a l'igual que la resta dels paraments. De cada costat puja un tram d'escala, de forma simètrica fins arribar a l'alçada de l'edifici social. | 08297-184 | Santa Maria del Camí | Aquesta parcel·la amb l'edifici social es va reformar als anys 50 del segle passat. Abans, la font estava uns metres desplaçada on ara hi ha una olivera. | 41.6286600,1.4745000 | 372928 | 4609672 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72336-foto-08297-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72336-foto-08297-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament aquesta font es trobava en el xamfra d'una casa, just on actualment hi ha plantada una olivera. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72337 | Cal Bargués vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bargues-vell | XVIII | Esfondrat en bona part. | Al costat del camí antic que comunicava Santa Maria del Camí i Castellnou amb Veciana, al vessant sud-oriental del turó i abans d'arribar a l'Hostal del Vent, s'alça el que en queda de la masia de Cal Bargués Vell, segons informadors de la zona, o nou segons el mapa de l'ICC. L'antiga masia de planta rectangular no conserva la coberta ni part de les seves façanes. Els paraments eren de pedra. | 08297-185 | Carena de Ca la Munda | 41.6397800,1.4771200 | 373168 | 4610903 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72337-foto-08297-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72337-foto-08297-185-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72338 | Cal Ferreretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreretes | XVIII-XIX | Abandonat i esfondrat | Antiga masia de planta rectangular abandona i amb la coberta esfondrada i les principals façanes també. Els paraments són de pedra sense arremolinar. L'alçada màxima conservada és de 3 metres i els murs tenen un gruix de 50 cm. L'antiga era està colgada per l'actual carretera. Després d'abandonar-se com a masia, es continuà utilitzant una temporada com pallissa. | 08297-186 | Segur | Abans de passar la carretera havia estat una casa en ple funcionament dedicada a les tasques agrícoles. | 41.6765800,1.4567400 | 371544 | 4615019 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72338-foto-08297-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72338-foto-08297-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72338-foto-08297-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72339 | Bassa de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-castellnou | XIX-XX | Deteriorada per la manca d'ús. | Bassa de recollida d'aigua situada a l'entrada septentrional de Castellnou d'Albarells. És de planta rectangular d'uns 50 m2, però resta abandonada i el recobriment per impermeabilitzar-la està esquerdat i deteriorat. La vegetació ha cobert l'entorn . Les parets estan fetes de grans carreus den carejats. A l'angle sud-oriental, s'alcen dos pilars, segurament destinats a sustentar una biga i una politja per extreure'n aigua per a usos domèstics. Al costat s'entreveu una planta quadrada d'una construcció mig enrunada i coberta per la vegetació. Es podria tractar dels antics safareigs per rentar la roba. | 08297-187 | Castellnou d'Albarells | Si Castellnou d'Albarells era un grup on hi vivien diverses famílies, l'aigua era un bé escàs que calia garantitzar. | 41.6341000,1.4757000 | 373039 | 4610274 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72339-foto-08297-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72339-foto-08297-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72340 | Camí de l'Hostal del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lhostal-del-vent | XV-XX | Camí que va de nord a sud, des del nucli de Veciana fins a Santa Maria del camí, passant per l'Hostal del Vent, Cal Bargués vell i Castellnou d'Albarenys. És el camí que s'utilitzava abans de fer el nou traçat, molt més ample. També portava a l'ermita de Sant Gabriel, que s'alça en un petit turonet a cavall entre Veciana i Castellnou. | 08297-188 | Veciana | L'àmplia extensió del territori de Veciana, el seu poblament dispers en masies o petites agrupacions de cases com La Rubiola, Castellnou d'Albarells, Durban, Secanella o els petits nuclis de Segur, Sant Pere des Vim, Montfalcó o Santa Maria del Camí, van fer necessària una bona xarxa de camins rurals que comunicaven la població i també servien per anar als camps, donada la característica agrícola de la zona. Amb la creació de nous camins que s'adapten millor a les necessitats actuals, molts dels antics camins s'han deixat d'utilitzar, tot i que a Veciana, la majoria es conserven en bon estat, ja que poden mantenir altres funcions de control i gestió del territori. | 41.6402100,1.4768700 | 373148 | 4610951 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72340-foto-08297-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72340-foto-08297-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72340-foto-08297-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72341 | Antic camí de Sant Pere des Vim a Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-sant-pere-des-vim-a-copons | XV-XX | Camí o tram de camí que surt de Sant Pere des Vim, en direcció oest i s'enfila fins aconseguir un camí, actualment més ample i concorregut, que de nord a sud uneix Prats de Rei amb Copons, passant per La Clau. A principi del tram, a tocar amb la carretera C 1412a, surt un altre camí que mena a Ca l'Andreu i, finalment, al mateix camí. L'existència d'aquest dos camins que, finalment, menen al mateix punt i el pendent més suau del segon, segurament han fet que aquest hagi quedat en un segon pla. Precisament per la seva orografia, en algun tram es veuen les empremtes de roderes de carro marcades a la roca. | 08297-189 | Veciana | L'àmplia extensió del territori de Veciana, el seu poblament dispers en masies o petites agrupacions de cases com La Rubiola, Castellnou d'Albarells, Durban, Secanella o els petits nuclis de Segur, Sant Pere des Vim, Montfalcó o Santa Maria del Camí, van fer necessària una bona xarxa de camins rurals que comunicaven la població i també servien per anar als camps, donada la característica agrícola de la zona. Amb la creació de nous camins que s'adapten millor a les necessitats actuals, molts dels antics camins s'han deixat d'utilitzar, tot i que a Veciana, la majoria es conserven en bon estat, ja que poden mantenir altres funcions de control i gestió del territori. | 41.6811700,1.5182200 | 376670 | 4615439 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72341-foto-08297-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Passa per damunt d'un jaciment arqueològic. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 72342 | Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-ntra-sra-de-montserrat | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XIX-XX | Goigs a llaor de Ntra. Sra. de Montserrat que es venera en la seva Capella del Molí de la Roda, i que diuen així: ENTRADA: Puix en sóu del Cel Senyora / Que'ns guia a nostre Destí TORNADA / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí COBLES / En teniu vostra capella / Frec a fec de gentil riu; / N'apar una meravella /I el vostre cor hi somriu... / Quan el nostre és trist i plora / Bo-i-cercant el bon camí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Prop, ben propet de la roda / Que du l'aigua del Molí, / S'aixeca l'ermita sola / Dins l'enclós de Sant Martí. / Allí el verdor no s'esflora / Ni la tarda ni el matí: / Guardeu-nos ara i tothora /Mare de Déu del Molí/ N'heu volgut bella niada / que vostre amor a cridat: / N'és La Salle amb sa ramada / Que hi funda el Noviciat. / La vocació s'enriola / De lliris i gessamí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ Arreu la gent us invoca / De la plana i despoblat; / Allí vostre Nom hi evoca /Madona de Montserrat, / I sempre canta i l'adora / Amb son estre el Serafí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ De Calaf i sa contrada / Venen d'arreu a pregar: / Us plau l'oració encelada / Del novici lasal·lià... / Per tots teniu bona nova, / Per al trist i pel mesquí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ A tots vostre cor convida, / A tots, donant-los la mà; / Tothom freturós us crida / Que'l volgueu aconhortar.../ El cor és fred i s'enyora, / D'amor el volem ompli: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ i puix l'ànima en fa via / Vers l'hermosa Eternisat, / Valgueu-nos sempre i tot dia / Estrella de Montserrat. / Seguin vostra llum sortosa / Anirem sense desdí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ PER ACABAR / i així al redós de l'ermita / Del predi de Sant Martí: / Guardeu-nos ara i tothora / Mare de Déu del Molí/ V/. Ora pro nobis sancta Dei Genitrix. R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede, quaesumus, omnipotens Deus: ut fideles tui, qui sub sanctissimae Virginia Mariae Nomine et protectione laetantur, ejus pia intercessiones, a cunctis malis liberentur in terris, et ad agudia aeterna perveniantur in coelis. Per Christum | 08297-190 | Molí de La Roda | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.6820200,1.5007000 | 375214 | 4615558 | 08297 | Veciana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72342-foto-08297-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Xavier (lletra) i Lluís Lloansi (música) | El goig té la partitura inclosa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 72343 | Fons cartogràfic referent a Veciana del Instituto Geográfico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-veciana-del-instituto-geografico-nacional | XX | Conjunt de 4 minutes cartogràfiques originals provinents del fons de l'Instituto Geográfico Nacional, antic Instituto Geográfico y Estadístico. Es tracta d'arxius raster que corresponen a la digitalització dels mapes manuscrits en paper conservats a l'Arxiu Tècnic de l'IGN. Formen part dels treballs previs a la realització del Mapa Topográfico Nacional, en alguns casos amb vàries dècades de diferència a la publicació de la primera edició del MTN de la zona. Aquest tipus de documents es van realitzar principalment entre 1870 i 1950 i es classifiquen en minutes planimètriques, minutes altimètriques i minutes conjuntes d'altimetria i planimetria. Estan dibuixades a escala 1:25.000, amb una precisió d'obtenció de la informació corresponent a l'escala 1:50.000. Les minutes amb número de referència 080334 i 080684 , comprenen el terme municipal de Santa Maria del Camí, pert. De Veciana / (Sta. Maria). Ambdues estan signades a Barcelona, el 25 de gener de 1919, pel topògraf auxiliar de 2ª de Geografia, Victoriano Claudine. Les minutes que porten la referència 080335 i 080683 estan signades pel topògraf auxiliar major de Geografia, Marco Peyo. Ambdues estan datades el 5 de gener de 1919. La que porta el número 080335, és un aixecament particularment interessant perquè en ell és pot observar la superfície de Veciana calculada amb el planimètric Wetli. En ell hi consta el nom del delineant de primera, Luís Sorluonda i el delineant major, Primitivo Carcedo. A més a més, a la part dreta del mapa hi ha dues anotacions, una en negre i l'altra en vermell. En color negre es llisten el Camí d'Astor a Segur, el camí de Puigderram, el camí de Cal Vidal. També si anota el següent ' Los datos para la colocación en la hoja de los perimétros de Montfalcó y Segur se han tonado de las poligonaciones de los mismos. Los signos de casa que en la hoja no tienen nombre representant barracas'. En color vermell diu 'La minuta del 50.000 nº 390 (Cervera) a la que corresponde esta planimetría ha sido puesta al día por el Servicio Geográfico del Ejército, figurando en esta hoja los nuevos detalles planimétricos'. Està signada a Madrid el 10 de Juliol de 1950 pel topògraf Teodoro Climent. | 08297-191 | C. General Ibáñez de Ibero, 3 (28003 - Madrid) | Aquestes minutes s'originen a partir de que l'IGN decideix realitzar el ' Mapa Topográfico Nacional', a escala 1:25.000 i publicat a escala 1:50.000. Es va iniciar l'any 1857 amb la medició de la base geodèsica de Madrilejos que va ser dirigida pel General Carlos Ibáñes de Ibero. La publicació del mapa es va iniciar l'any 1875 i va finalitzar l'any 1968. Per dur a terme aquest treball, es va agafar l'elipsoide de referència l'anomenat de Struve, amb punt d'origen en l'Observatori Astronòmic de Madrid. La projecció que es va escollir per a aixecar el Mapa va ser la polièdrica, sobre plans tangents a l'el·lipsoide de Struve, amb un format de 10' per 20' de longitud. Per minimitzar els errors de projecció es van establir tres eixos principals: el mapa es va dividir en fulles de 20' de base, en el sentit dels paral·lels, i de 10' d'alçada en el dels meridians. En segon lloc, la part de la superfície terrestre compresa en cada full es va considerar pla. I finalment, les minutes es van realitzar per topografia clàssica, a escala 1:25.000, i es va publicar a escala 1/50.000. Es van realitzar 1.106 fulls; dels quals 1.036 corresponien a la Península; 26 a les illes Balears; 42 a les illes Canàries; una a l'illa d'Alborà i una de les illes Columbretes. Les minutes van ser vigents fins que l'any 1961 es va fer una proposta de modernització del 'Mapa Topográfico Nacional' reformant la simbologia i millorant la representació dels elements geogràfics, imprimint en sis colors i resoldre els problemes que plantejava la toponímia. | 41.6561200,1.4885900 | 374155 | 4612700 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72343-foto-08297-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72343-foto-08297-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 72344 | Imatge de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-llucia | <p>ROMA, JOSEFINA (2013). Santa Llúcia: particularitats d'una santa que ha donat nom a una fira; dins Diari de la Fira de Santa Llúcia, desembre de 2013, barcelona, pàg. 21.</p> | XIX | <p>Imatge de culte de Santa Llúcia que es venera a la capella que hi té dedicada a La Rubiola. És de guix policromat. La Santa està representada amb els seus atributs característics, amb la safata a la mà dreta amb els ulls. Porta vestit verd i mantell vermellós. Està situada damunt una peanya on hi ha el nom de la santa. És la imatge central d'un retaule de fusta, pintat de blanc, fet després de la guerra civil.</p> | 08297-192 | Capella de Santa Llúcia a la Rubiola | <p>Sabem que el dies natalis o dia de la mort de Santa Llúcia va ser el 13 de desembre de 304 i que va patir el martiri en temps de l'emperador Dioclecià. Nascuda a Siracusa, de família benestant, sembla que va perdre el pare en la infantesa. Havia promès la seva virginitat a Crist, i va acompanyar la seva mare, que patia grans hemorràgies al sepulcre de Santa Àgata. Ací esdevé una inflexió en la seva història, ja que Santa Àgata se li apareix i la tracta de germana estimada i li diu que ella mateixa, per la seva fe i santedat podia obrar la guarició que demanava. Guarida la mare, tornen a Siracusa i comencen a donar tota la seva fortuna als pobres. Però el pretendent de Llúcia va sospitar d'ella i la denuncia al procònsol Pascasi, que després d'un diàleg amb la santa, intenta corrompre-la, tot enviant-la a un prostíbul, però no van poder moure-la ni amb una parella de bous. Com que pensaven que la santa feia màgia van abocar-li orina bullent per a desfer el sortilegi. Després la van empastifar amb pega i li van botar foc, però no la va tocar. Finalment, li van travessar el coll amb una espasa, o la van decapitar, segons les fonts més antigues del còdex Papadopoulos.</p> | 41.6593400,1.4309300 | 369361 | 4613143 | 1894 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72344-foto-08297-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72344-foto-08297-192-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior de la peanya hi ha unes inscripcions heterogènies 'ANCHA / 11 / tienda Barcelona / 1894' i les inicials E.L | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc