Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43852 | Barraca a Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-can-pasqual | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Existeix el perill d'enderroc | Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta. | 08038-35 | 41.8140400,1.8035100 | 400621 | 4629822 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43852-foto-08038-35-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 43853 | Barraca del Camí de la Sal (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-sal-ii | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Es troba a punt d'enruanar-se i amb la vegetació que amença de degradar-la | Barraca de planta quadrada orientada al sud. Coberta amb voltà cònica, Construïda amb pedra seca. Medeix 1, 70 metres d'alçada i 3 per 3 metres de planta . Amb els murs de 60 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. | 08038-36 | Camí Ral. | 41.7952800,1.7709400 | 397886 | 4627777 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43853-foto-08038-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43854 | Roure de la Font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-dantius | -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 198. -http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | XIX-XX | Gran roure, de l'espècie 'Quercus humilis', situat a dins la finca del mas d'Antius, a uns 20 metres sobre on es troba la font. És un roure de gran dimensions i centenari, on a peu de terra fa un diàmetre aproximat te 3,20 metres. Presenta un brancatge frondós i voluminós, pot arribar als 29 metres de diàmetre a la seva part més ampla. La seva alçada és de difícil precisió però pot arribar als 15 metres aproximadament. | 08038-37 | Mas d'Antius. | 41.8043600,1.7559800 | 396657 | 4628803 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43854-foto-08038-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A les immedieteses del roure es troben diversos arbres també de grans dimensions, tot i que no n'hi ha cap tan voluminós que permeti confusió, si que no hi ha cap element que permeti reconèixer tan la seva monumentalitat com el seu estatus de protecció (BCIL). Tal i com sol·licitava el consistori el 23 de setembre de 1999 per tenir una mida considerable d'alçada, capçada i volt de canó i de soca. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43855 | El Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raval | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | S.XIX | Algunes construccions presenten major grau de degradació que d'altres, sobretot la part més antiga. | Part antiga de l'actual nucli urbà, D'aquesta part antiga destaquen algunes edificacions antigues sobretot les que es troben en la part inicial del nucli que era conegut com 'La Bomba'. Es distingeixen en gran part per mantenir un estil arquitectònic semblant, construccions de pedra, amb una alçada de dos o tres pisos màxim, amb les finestres amb llinda de pedra o obra. D'entre aquestes construccions es poden destacar les edificacions més antigues situades a la Carretera de Cardona números. 2,4, 8,10, 12, 23 i 26. | 08038-38 | El Raval | Durant el segle XIX la major part de població es concentrava als Manxons on hi vivien unes 18 famílies (SALA, Ll, et alli 1996 pàg. 11), però existia també una altre agrupació de cases que es coneixia com 'La Bomba' i també 'l'Arraval' i que es trobava a peu del gual del camí que, provenint de Santpedor, creuava cap als Manxons. Es tractava d'un conjunt de set cases que segurament ja existien en bona part a finals del segle XVIII (HOYÀS, N. 1999). A partir del 1851 coincidint amb la finalització de les obres de la carretera es comença a vendre diversos terrenys i a edificar a la carretera de Cardona que es configurar com l'eix vertebrador del creixement urbanístic. Les primeres vivendes es construïren de forma dispersa prop de La Bomba i a partir d'aquí cap a l'interior. Així doncs el 1861 trobem documentada Ca l'Estrada, i tot seguit, Ca Jan, Cal Paloni, Cal Puigverd, etc. | 41.7842500,1.7828500 | 398858 | 4626538 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43855-foto-08038-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43856 | El Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual | -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. | X-XI | Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. | 08038-39 | pont de Sant Mateu | L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) | 41.7859500,1.7814400 | 398743 | 4626728 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43857 | Cal Torrenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenter | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Torrenter'. El Poble núm. 34. 2006. | XIX | Presenta la façana molt deteriorada amb el morter que es desfà i amenaça en enrunar-se | Masoveria adossada al Mas Viladelleva, Aquesta construcció presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La construcció del mas és tot de pedra picada i la coberta de teula a dues vessants. Disposa d'una pati o era a l'exterior tancada per murs, on també s'hi ha construït corrals que es troben enrunats. | 08038-40 | Camí de Viladelleva, s/n. Callús | La família Cabanas d'Oristà, també propietària de les Comes de Cererols i de Viladelleva, el 1848, feu edificar aquesta masoveria adossada a migdia del mas Feliu o de Viladelleva. El primer masover que hi visqué fou Peremiquel Roca provenint de Súria, Aquesta família visqueren a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de can torrenter per anar a viure a Santpedor, el 1928. Fou aleshores quan els nous masovers s'instal·laren, Jaume Pardell i la seva esposa Catalina i el 1964 en vingueren de nous fins el 1971 que quedà abandonada. | 41.8202200,1.7996800 | 400312 | 4630512 | 1848 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 43858 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet | XIX-XX | Masoveria de Cal Ferrer, separades pel camí cap a Viladelleva. Queda al marge oest del camí. És una petita construcció molt reformada, de planta quadrada, amb coberta de teula a dues vessants, i presenta un arrebossat modern. | 08038-41 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | 41.8190900,1.8001600 | 400350 | 4630386 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 43859 | Puig de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma | És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. | 08038-42 | vall de Viladelleva | 41.8125100,1.7937100 | 399804 | 4629663 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 43860 | Puig Alter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. | Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. | 08038-43 | serra de Puig-Alter | El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. | 41.8139300,1.7855300 | 399127 | 4629830 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de Bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43861 | Can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual | -SALA, Lluís. 'Cal Pasqual'. El Poble. Núm. 35. 2001. | XIX | La façana exterior estroba deteriorada amb els arrebossats que cauen. Però no amenaça d'enderrocar-se | La casa és de planta quadrada, de tres pisos i amb parament de pedra i coberta de teula a dues vessants, la porta principal presenta un acabat de maons. La façana principal orientada al sud disposa d'una finestra de petites dimensions a la part baixa, dues al pis del mig, i dues més al pis superior, una d'elles però semicircular i acabada amb arc de maons. A l'era hi ha una petit repisa o banc de pedra. Aquesta masia comparteix un patí interior amb cal Grisó situat més a migdia. Al davant del a casa s'hi troben un conjunt de tines dins de les seves respectives cobertes d'obra. Al seu entorn, seguin un petit camí a migdia del torrent que passa per la casa, es pot observar la presència d'un gran dipòsit d'aigua, que antigament hauria estat cobert amb volta de pedra, però que ha desaparegut. Aquest dipòsit serviria per recollir les aigües utilitzades per regar els cultius. Encara es poden observar els aterrassaments al marge sud del torrent. | 08038-44 | Camí de Viladelleva, 14. Callús | Les primeres referències daten del segle XIX, quan el propietari Francesc Esquius es casà amb Josepa Arnau Carbonell el 1889, el 1915 van tenir un plet amb els amos de Can Ferrer el qual el va guanyar i es quedà amb la propietat, convertint-se una masoveria del mas. La casa fou ocupada per diversos masovers més, primer Francesc Santasusana, posteriorment José Bautista que en marxà al acabar la guerra, el 1942 Ramon Dargerich fins el 1972 i finalment anti Planas, ara però resta deshabitada. | 41.8146300,1.8025900 | 400545 | 4629888 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43861-foto-08038-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43862 | Tines de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-viladelleva | -A.A.D.D. Els paisatges de la vinya : congrés : Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Es troben enrunades i sols un fil electrificat les separa del camí. Les herbes que hi creixen les degraden constantment. | Conjunt format per 5 tines. Els paraments que protegeixen els dipòsits són de pedra units amb morter de calç. La coberta ha desaparegut i tota la construcció es troba envoltada de verdissa, matolls, i arbusts. Es poden observar les tines que són cilíndriques i amb un revestiment de rajoles ataronjades que servirien per impermeabilitzar l'estructura. Una de les tines o dipòsit que es troba al cantó est es caracteritza de la resta per ser de planta rectangular. | 08038-45 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.8207200,1.7990300 | 400259 | 4630568 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43862-foto-08038-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43863 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-0 | <p>SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Mas Cogoma'. El Poble núm. 36. 2001.</p> | XVII | <p>És una masoveria de Can Ferrer de Viladelleva tocant el camí que porta a aquest raval de cases. Al llindar d'una finestra de la part de ponent de la casa, hi ha gravada la data de 1639. És una mas típic de planta quadrada amb el cos principal construït amb pedra i coberta de teula a dues vessants. Les finestres presenten un acabat amb empits i de pedra sorrenca de color rogenc que contrasta amb la resta la pedra utilitzada en la construcció. Al seu redós s'hi troben coberts i murs de pedra de l'activitat agrícola i ramadera pròpia de la casa. Cal destacar que a la banda oest del camí de Viladelleva en la propietat del mas hi havia un conjunt de tines que la dècada dels 90 foren transformades en habitatges i per tant destruïdes.</p> | 08038-46 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | <p>Apareix documentada ja al 1513 en un text on segons paraules de Lluís Sala 'no s'entenen les paraules però el nom Cogoma s'entén perfectament' Posteriorment la següent referència la tenim a la llinda d'una de les finestres situades a ponent de la casa on es llegeix la data de 1639. El 1746 en un Cadastre fet a Callús consta que el mas Cogomaes dels Armans Andreu i posseeix 2 quarteres de conreu, 24 de bosc i erm , 1 quartal d'hort de secà. 1 casa i 5 caps de bestià.</p> | 41.8056500,1.8025600 | 400529 | 4628891 | 1639 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43863-foto-08038-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Habitatge amb zona agrícola. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 43864 | Cogoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogoma-0 | <p>-SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Can Agustí'. El Poble núm. 37. 2001.</p> | XVIII-XIX | <p>Actualment la casa presenta una planta rectangular amb construcció de pedra a les façanes principals i coberta de teula a dues vessants. Tan mateix es pot observar com al llarg del temps s'han afegit diversos cossos al principal que originàriament era de petites dimensions i amb una entrada amb la llinda arquejada i construïda en maons així com el llindar que segueix un mateix patró arquitectònic . A sobre hi ha un petit balcó. A l'esquerra de la porta a un dels cossos adossats es pot observar una espitllera i al capdamunt una finestra enreixada. Al cos adossat a la dreta s'hi obra una porta que permet l'accés a les corts i al capdamunt una nova finestra enreixada.</p> | 08038-47 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | <p>Les primeres referències documentals del mas daten del 1897 quan es te constància que Antònia Pons era masovera de Ca l'Agustí. El seu fill Joan Closa Pons es casà i la seva família passa a viure a Sant Pedor. Però es conegut que el fill del matrimoni, el 1915 era el masover de la casa i no en marxà fins el 1935 amb l'inici de la guerra. Quedà uns anys deshabitada fins que actualment es utilitzada com a segona residència.</p> | 41.8054900,1.8027800 | 400547 | 4628873 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43864-foto-08038-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Antiga masoveria de Can Ferrer | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 43865 | Gorg de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por | És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. | 08038-48 | riera de Bellver | 41.8033700,1.8038100 | 400629 | 4628636 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 43866 | Forn de Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pp. 92 | S.XIX-XX | Es troba molt deteiorat una paret s'ha enrunat, la vegetació i les inclemencies del temps poden provocar que augmenti la seva degradació sino s'hi actua | Forn de calç de planta circular. D'uns 3,5 metres de diàmetre aproximadament i uns 4 d'alçada. Presenta les parets interiors rubefactades. La part de la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió. La boca o 'preafurnium' es troba desapareguda ja que a la part del marge on s'hauria de trobar està esllavissada. La xemeneia tampoc és visible. La coberta que segurament hauria estat de volta també s'ha esllavissat. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. | 08038-49 | Camí de Viladelleva. | A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva. A les propietats del Cortès i Can Gras Vell n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. | 41.8017400,1.7960400 | 399981 | 4628465 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43866-foto-08038-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43866-foto-08038-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43867 | Bosc Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran | Gran extensió de bosc d'unes 950 ha. És una zona lleugerament aturonada. El punt més elevat es troba a uns 377 m.s.m. Mentre que la part més baixa coincideix amb el camí es troba a uns 326 m.s.m. Limita, per l'est amb el Racó de les Pinasses, pel migdia amb la zona del Racó de les Roques i per la part de ponent amb el Forn de Calç. El bosc presenta la vegetació característica de la zona, format principalment de pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els que podem contar el romaní , la vidalva, l'esbarzer, l'arboç, el fonoll, el garric, etc. | 08038-50 | Camí de Viladelleva. | 41.7993900,1.7945800 | 399856 | 4628205 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43867-foto-08038-50-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc que ha perdut part de la seva massa forestal degut a la tala d'arbres realitzada pel propietari de la Tossa, actualment des del camí, en el punt on també es pot observar el set pins, el bosc es troba separat per camps de conreu. Abans era tot massa forestal. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 43868 | L'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar | Es troba a l'oest del Bosc Gran. És una zona d'interès paisatgístic. S'hi accedeix tan des del camí que porta a Viladelleva com des de la propietat del Cortès. És una gran massa de bosc de 37 ha. Està formada per pins, alzines i arbusts, vegetació pròpia del lloc. | 08038-51 | Camí de Viladelleva. | 41.7970300,1.7893000 | 399414 | 4627949 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43868-foto-08038-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Bosc famós per la quantitat de rovellons que s'hi troben. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 43869 | Forat de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-animes | XX | És un petit gorg fet de manera artificial i que presenta les parets del saltant fetes en obra de carreurons units amb morter de calç. L'alçada és d'uns 2 metres aproximadament mentre que llargada i l'amplada del gorg no supera els 3 metres. | 08038-52 | Viladelleva | 41.7958700,1.7946100 | 399853 | 4627814 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43869-foto-08038-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Propietari de la Tosa | La resclosa de la riera la va fer l'amo de la Tosa a mitjan del segle XX per tal de buscar aigua. El forat és enrunat dins d'un petit gorg actualment. Existeix una llegenda associada a aquest clot. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43870 | Cal Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots | SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Cots'. El Poble núm. 30. 1998. | XVIII | Mas de planta rectangular, tres pisos i dos cossos, la coberta és de teula a dues vessants. Les parets presenten dos tipologies d'acabats, a la part baixa es pot observar el parament de pedra mentre que a partir del primer pis les façanes presenten un acabat a partir d'un revestiment de color cru. La closa envolta l'era de la casa, una paret de pedra restaurada envolta la part posterior del mas. Es pot observar a presència d'una balconada de construcció més moderna i feta d'obra. Es poden observar algunes coberts adossats utilitzats per usos agrícoles. | 08038-53 | Cal Cots. | La primera referència documental del mas data del 1745 quan Maria, vídua de Ramon Cots tingué un plet amb el propietari de Can Garriga, Gabriel Garriga. Posteriorment ja a finals del segle XIX, en un document es fa referència a les afrontacions del mas que a orient llinda amb la Riera de Bellver, i les terres de Josep Freixes, pel sud amb les terres de Josep Freixes i amb les del mas Garriga, pel nord també amb les propietats de mas Garriga i de la tosa. La família Cots ocuparà la casa fins el 1922 quan la venen a Ignasi Alabern, els familiars descendents mantindran la propietat fins el 1976 quan Rosalia Aguilera la comprarà per reformar-la completament. | 41.7807300,1.7954800 | 399902 | 4626132 | 1760 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43870-foto-08038-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Habitatge i usos agrícoles. No s'ha pogut accedir a l'interior però segons Lluís Sala es conserva una biga on es pot llegir la inscripció 1760 (SALA, LL. 1998) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 43871 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni | Catalunya Romànica. Història del Bages. Vol I. Edicions Parcir, Manresa. 1987. Pàg. 181. | XIX | Església amb planta de tres naus, la central més ample que les laterals. Presenta un absis central de forma poligonal amb pilastres adossades que acaben en capitells compostos. Les naus laterals presenten una absidiola a la capçalera. La volta és de totxo amb llunetes i reforçada per arcs feixons. A l'oest hi ha el campanar de planta quadrada. Al mur nord es pot observar un petit absis. La façana presenta tres obertures tapiades amb totxo i la porta situada a migdia és de mig punt. | 08038-54 | Camí del Cortès s/n. Callús | L'església es documenta el 997 tot i que com a parròquia de Sant Sadurní està documentada des del segle XIII, època en què ja hi havia 4 preveres. De la primitiva església no en queda res. El campanar podria ser el primitiu ja que es veu molt diferent de la resta de l'església nova de l'any 1800. Quant a la rectoria, sobre la porta hi diu 1700. A la dècada dels 30 del s. XX, en construir-se l'església a baix al poble, l'antiga quedà sense culte i actualment és de propietat privada. | 41.7946600,1.7806600 | 398692 | 4627696 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43871-foto-08038-54-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43872 | Can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Cal Gras'. El Poble núm. 44. 2004. | XX | Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Orientada al sud. Aquesta façana és la que disposa de més obertures i més grans per donar més lluminositat a l'interior. Presenta dos porxos obrats amb arcs escarcers al primer pis i una galeria també en el segon. La porta principal es troba a l'est. El mas presenta una planta baixa amb els corrals el primer pis amb l'habitatge i el tercer pis golfes i graner. A la cara nord hi ha dues finestres decorades amb motllures. L'aparell és irregular i obrat amb blocs de pedra units amb morter de calç. Presenten un acabat amb arrebossat. | 08038-55 | Camí de Cal Gras Vell. Callús | La documentació més antiga coneguda del mas data del 1553 quan es citen un total de 12 famílies que habiten al terme de Callús entre elles Joan Gras. Posteriorment el 1771 el propietari de la masia es Josep Gras. Aquesta família mantindrà la propietat fins que el principis del segle XIX Llogari Serra industrial de Manresa qui feu reformar la casa amb l'aspecte actual. A partir d'aleshores qui s'ocupà de la finca foren els masovers. El 1876 era la família de Tomàs Closa qui s'en feu càrrec fins el 1940 que en marxà la família. El 1951 hi anà el matrimoni format per Joan Portella i Maria Boladeras fins el 1962. I entre el 1962 i 1980 fou la família de Josep Riu Bordas els que regentaren la casa. | 41.8072700,1.7810600 | 398745 | 4629096 | 1905 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43872-foto-08038-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | A la portada principal hi ha la inscripció gravada amb la data 1905. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 43873 | Can Grisor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grisor | SALA, Lluís. 'Masies Callusenques: Cal Grisó'. El Poble. Núm. 35. 2001. | XIX | Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Barri de Viladelleva i es troba situada just al costat de Can Pasqual. A tocar del camí que condueix a l'ermita de Viladelleva. És un edifici de tres plantes. Construït amb carreuons de pedra format filades irregulars i units amb morter de calç. Amb la façana principal encarada al sud. La porta principal presenta una llinda de pedra. A sobre s'hi troba un balcó que ha perdut la barana i està coronat amb una llinda de fusta, així com la finestra que té al costat. Al tercer pis s'obren dues noves finestres. La coberta és de teula a doble vessant. Aquesta casa es troba separada de Can Pasqual per un petit pati. | 08038-56 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | No es pot documentar aquest mas fins a mitjans del segle XIX quan els masovers eren Bonaventura Junyent i la seva muller Mònica Dabant. En 1897 habitava a Cal Grisó Antoni Sala, que era obrador fill de Callús. Just abans de l'inici de la Guerra Civil, Lluís Sala era masover, va morir el 1932. la seva muller abandonà la casa per traslladar-se a Sallent. | 41.8146000,1.8027900 | 400562 | 4629885 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43873-foto-08038-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43874 | Cal Bogadella o Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bogadella-o-boadella | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. SALA, Ll. 'Masies Callussenques: El mas de Bogadella'. El Poble núm. 43. 2003 -JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. 'Callús'. Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. | Edifici de tres plantes més golfes i tres cossos. Orientada d'est a oest, presenta un arrebossat que cobreixen les parets. La planta és quadrada i la coberta de teula a doble vessant. La façana principal presenta l'entrada o portalada feta de carrions amb arc, un balcó a la sobre i dues finestres a banda i banda, el segon pis consta d'un finestral acabat amb punt rodó i dues petites finestres. A les part alta s'hi observa un petita obertura acabada també amb arc. Al seu redós s'hi troben diversos coberts més moderns amb funcionalitat agrícola. | 08038-57 | Mas Bogadella. | El lloc es troba documentat ja des del segle XI, posteriorment, ja el 1025 es documenta la presència d'una capella a la zona i que actualment es troba desapareguda. El 1033 es produí una venta entre els germans Montcada d'un alou dins del qual hi havia aquesta església entre d'altres del terme. (JUNYENT, F. MAZCUÑAN). El 1436 es torna a fer referència documental a la presència de l'església. Cal dir que prop d'aquesta propietat s'hi documenta la necròpolis de Bogadella situada cronològicament a l'alta edat mitjana, fet que mostra la presència d'ocupació humana en aquesta punt ja des de ben antic. Tan mateix les construccions actuals no pertanyen a aquestes referències documentals sinó que són construccions més modernes pròpies del segle XVIII-XIX. Possiblement la construcció d'aquests nous edificis fins i tot fes desaparèixer l'antiga església. | 41.8048900,1.7691700 | 397754 | 4628846 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43874-foto-08038-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 43875 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa Hostal Nou'. El Poble núm. 41. 2002 | XVIII | Es troba deshabitada i això fa que tot i que actualement encara conserva la teulada i els arrebossats, si no s'hi actua pot començar a enderrocar-se | Mas de planta rectangular. De tres cossos i tres pisos amb orientada d'est a oest. Amb coberta de teules a doble vessant. Les parets tot i que degut el pas del temps s'ha anat degradant, pretenent un acabat amb un arrebossat de color blanquinós. A la façana principal s'hi adossa un petit cobert amb el portal d'accés acabat amb punt rodó. Els portals que donen a l'interior es troben tapiats per tal d'impedir l'accés al mas. Un dels accessos a l'interior és un portal adobellat amb punt rodó i on es pot llegir una inscripció epigràfica on especifica la data de 1794, en un altre portal amb una llinda de pedra es llegeix 'PAU MIRALDA 1798' | 08038-58 | Camí Ral, s/n. Callús | L'Hostal Nou fou construït el 1794 per l'amo de la propietat d'Antius, Pau Miralda, que era un industrial de Manresa. Aquest edifici feia les funcions d'Hostal per als traginers que viatjaven pel camí de la sal. En aquest moment els masovers eren Vicenç Gall Gras i la seva muller. Els darrers masovers foren Josep Gras Calsina i la seva muller, abandonaren la casa el 1972, quan fou llogada com a segona residència però ja a mitjans dels anys 80 quedà abandonada. | 41.8009900,1.7644300 | 397354 | 4628419 | 1798 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43875-foto-08038-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43875-foto-08038-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Masoveria de la propietat d'Antius. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 43876 | Tines dels Manxons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-dels-manxons | -A.A.D.D.' Els paisatges de la vinya': Congrés a: Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003. -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Han estat recentment restaurades per la Diputació de Barcelona. | Conjunt de 8 tines. La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules. Tan mateix algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que han sofert al llarg del temps i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial. Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa. Cada un dels dipòsits o tina es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció. Tot i que actualment són una construcció aïllada aquestes es troben vinculades la barriada dels Manxons que avui es troba desapareguda. Aquestes tines es troben tancades i no es pot observar l'interior. Cal dir que a la part exterior i a un breu cartell informatiu que les contextualitza. | 08038-59 | Carretera BV-3003. | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies més extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.7875600,1.7776000 | 398427 | 4626912 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43876-foto-08038-59-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Conjunt arquitectònic visitable | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 43877 | Serra d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dantius | Gran extensió de bosc que comprèn des de la Costa Roja fins davant Sant Mateu del Clot, i és la base de la propietat d'Antius. Es va cremar totalment en l'incendi del 4 de juliol de 1994. Aquest bosc es troba compost principalment per alzinar, pi i matolls. La serra d'Antius separa el municipi de Callús amb Sant Mateu de Bages, exercit de límit natural entre ambdues localitats. | 08038-60 | Serra d'Antius | 41.8019500,1.7557800 | 396637 | 4628535 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43877-foto-08038-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||||
| 43878 | Camí Ral o Camí de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal | -BENET i CLARÀ, A.' El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. 'La Sal de Cardona' dins del dossier 'Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI'. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. 'Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000. | XI | El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d'Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l'Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l'Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d'altres es pot veure l'enllosat que es troba malmès per la circulació. | 08038-61 | L'explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d'època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat 'Strata Kardoniense' o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d'on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s'origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d'aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s'originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l'actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s'originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s'unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984). | 41.7984200,1.7657600 | 397460 | 4628132 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un camí. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43879 | Colònia d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-dantius | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Es tracta d'un gran complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il·luminació interior. Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants. Una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta. Antigament disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església, actualment encara es conserven part dels habitatges dels treballadors. Tot i que alguns estan ocupats la major part es veuen abandonats. A l'exterior de la finca també hi ha una zona ajardinada la qual no té manteniment ja que es troba força deixada. | 08038-62 | nord del nucli urbà | A mitjans del segle XIX la indústria a Callús era molt incipient, es reduïa a la presència de diversos forns d'obra, però un cop construïda la carretera els marges del riu Cardener començaren a instal·lar-s'hi diverses indústries per aprofitar l'energia del corrent fluvial (HOYAS PAMPIN, N. 1999). La Colònia d'Antius fou construïda pel propietari del Mas d'Antius Joaquim torrents i Fuster el 1875. La feu funcionar pel seu compte fins el 1899 quan es cremà. Es començà la seva reconstrucció i aleshores passà a anomenar-se Fàbrica Sant José. A partir del 1928 es tancà fins el 1932 que l'empresa Hilatures Callús S.A se'n feu càrrec. Cap a la dècada dels 60 passà a formar part del grup Manufacturas y Industrias Textiles Agrupadas S.A. Aquesta fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors. Però a partir del 1970 s'inicià una davallada en la producció fins a l'actual desaparició (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R, pp.92). | 41.8058100,1.7609600 | 397073 | 4628958 | 1875 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43880 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | Presenta un deteriorament de les façanes i de la pintura exterior. | Es tracta d'un conjunt format per 4 edificis construïts tots ells amb obra. L'edifici principal corresponent a la fabrica es de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, de tres pisos i amb un conjunt de finestres obertes al Cardener. Al sud s'hi adossa hi ha una altre construcció de dimensions mes reduïdes on es trobava el molí. Està format per dos cossos, en el primer es pot passar a la part contraria de l'edifici gràcies a un pas obert amb volta de pedra, al segon hi ha la porta principal. També, a l'exterior es poden observar algunes de les moles del molí ja en desús. L'entrada principal és un portal empedrat, on es pot veure la data de 1878 inscrita. La resta de construccions són antics habitatges desocupats. | 08038-63 | marge est del Cardener | L'any 1878 es va inaugurar aquesta fàbrica feta per en Cabanas de Cardona i alhora amo de Bogadella. Des d'un bon principi començà amb telers (tèxtil) fins a primers del segle XX. Després es convertí en molí d'oli, blat i guix. D'aquesta darrera activitat li ha quedat el nom en què ara és conegut. La riuada de l'any 1907 l'afectà força; hi passaren tres metres d'aigua per la nau. El 1910 quan el propietari era Pau Cabanas ja es documenta com a indústria productora de guix, i al mateix temps es molia blat. El 1925 Francesc Morera i instal·là una carboneria. El 1942 Josep Alsina tornà a funcionar com a molí, fins el 1957, i el 1968 es donà de baixa aquesta activitat. (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Pp93). | 41.8023200,1.7654300 | 397439 | 4628565 | 1878 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 43881 | Cal Nenus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nenus | -SALA, Lluís. 'Masies Callussenques: Casa 'Can Nenus' .El Poble núm. 42. 2003 | XIX | És un edifici de reduïdes dimensions de planta rectangular i dos pisos. Amb una portalada principal adobellada i tres balcons al pis superior. A la façana sud es pot observar com ha estat seccionada. Antigament hi hauria hagut una construcció adossada o formant part del mateix edifici que avui es troba desaparegut. | 08038-64 | C-1410 | Construïda per Jaume Junyent Font, rajoler de Rajadell, cap el 1879. Jaume construí un forn d'obra a l'altre banda de la carretera, que avui es troba desaparegut. Aquesta casa era popularment anomenada com 'la bona sort' nom que li posaren els carreters i vianants que circulaven per la carretera i es paraven a la casa on podien prendre tota classe de beures. | 41.8035900,1.7648100 | 397390 | 4628707 | 1879 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43881-foto-08038-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43882 | Colònia Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | És un edifici de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. La construcció es d'obra vista amb la coberta a doble vessant. A les façanes s'obren diverses finestres acabades amb cairons que permeten l'entrada de llum a l'interior. A part de la nau principal es poden observar diverses construccions associades a l'ús industrial i que segueixen el mateix estil arquitectònic. | 08038-65 | C-1410 | Fou construïda el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. | 41.7976000,1.7738400 | 398130 | 4628031 | 1883 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43882-foto-08038-65-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43883 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Edifici industrial construït en obra vista, de nau central longitudinal i tres cossos transversals. La xemeneia industrial de planta rodona, es situa prop de la façana sud de l'edifici. Actualment es troba en ple rendiment, ja que és ocupada per diverses empreses que realitzen tasques industrials. | 08038-66 | A ponent del Cardener | Es construí l'any 1895 pel Marquès de Palmerola, Josep Maria Despujol. Després de passar-hi alguns empresaris tèxtils, l'any 1923 se'n fa càrrec en Josep Rovira, industrial tèxtil provinent de Manlleu. Als anys 50 es formà la raó social 'Santiago Rovira, SA' que tant de treball donà a la gent del poble. Des de l'any 1930 la propietat de Can Cavaller, dels marquesos de Palmerola és dels descendents de Joan Ferrer Torras. En 20 anys, dintre el terme de Callús es van fer 5 fàbriques amb els corresponents canals i rescloses. | 41.7831400,1.7803900 | 398652 | 4626418 | 1895 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43883-foto-08038-66-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43884 | Pla dels Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers | És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. | 08038-67 | Hostal Nou | 41.8004000,1.7656900 | 397458 | 4628352 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 43885 | Canals del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | El canal del cortès neixen al marge nord-est del riu Cardener, on es troba la resclosa del Cortès. Desvien l'aigua del riu cap a la fàbrica per als usos industrials. Estan construïts amb pedra, la seva amplada supera els 4 metres i la particularitat és que al tram més proper a la fàbrica es troben un conjunt de 8 arcs que coronen l'estructura i alhora fan la funció de contrafort. Aquests arcs estan construïts amb obra vista. | 08038-68 | Polígon del Cortès. | Els canals foren construïts juntament amb la fàbrica, el 1883 per Francesc Cortès Morató. L'any de la riuada, el 1907 ja era tancada. El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs i Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia. L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal·là nova maquinària d'alta qualitat. Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà. | 41.7964600,1.7728300 | 398045 | 4627906 | 1883 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43885-foto-08038-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43886 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-2 | SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 123-130. http://www.firesifestes.com/Fires/F-Caramelles-Callus.htm. http://elpasseigdecallus.blogspot.com/2008/03/caramelles-calls-2008.html. http://www.caramelles.cat | Finals XIX | Els actes s'inicien el dissabte de Pasqua, des del migdia i fins el vespre es recorren les diversos nuclis i masos dispersos, aquest dia no s'utilitzen les ballestes. El diumenge al matí s'inicien els actes principals. Aquest és l'únic dia que s'utilitzen les ballestes. Es realitza un recorregut pels principals carrers del poble. A les 11 del matí les dues colles existents, la Cola Gran i la Colla Petita, es troben i cada grup segueix un recorregut diferent pels diversos carrers. A les 2 de la tarda es troben a la cruïlla del Carrer Cardona i Carrer Dupond on es fa la darrera cantada que està instrumentada per una orquestra professional. | 08038-69 | Nucli Urbà. | Es desconeix exactament l'inici de les cantades de caramelles, tan mateix de principis del segle XX es té constància de l'existència de lletres que ironitzaven sobre esdeveniments de l'època, també consta per la memòria oral que la ballesta, element indispensable a les caramelles de Callús ja s'utilitzava per fer arribar flors als balcons. Es té constància també de l'existència d'un grup d'homes que formaven el Cor Parroquial i que en diades assenyalades acompanyaven l'ofici a l'església vella. Paral·lelament a aquest, es formà un segon cor que era acompanyat per l'organista. Es va crear llavors una rivalitat entre els dos grups que acompanyava molts aspectes de la vida cultural de pobla durant la primera meitat del segle XX. Aquesta rivalitat estava lligada també a les caramelles, cada un dels grups tenia i organitzava la seva pròpia cantada de caramelles. Durant la república, la tradició s'havia instaurat també entre la mainada que també rivalitzava amb la cantada de caramelles. Durant el període de la guerra civil, es deixaren de cantar les caramelles, però un cop acabada es reprengué la tradició, fins i tot es permeté que algunes cantades fossin en català. Vers el 1947 es formà l'Esbart Dansaire de Callús Anella Daurada on ja actuaven nois i noies plegats. Més tard el 1951 es fundà el cor dels Bons Companys i a partir d'aquí diverses corals i colles dansaires. Aquesta tradició s'ha arrelat fins el moment i cada any el per Pasqua es duen a terme la catada i els balls de Caramelles. | 41.7812500,1.7841000 | 398957 | 4626204 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43886-foto-08038-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Es una festa popular que es celebra la diada de Pasqua. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43887 | Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tardor | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 129. | XX | Festes de caire eminentment popular però culturals a la plegada. Amb el temps s'ha convertit en la II festa major del poble. Les diverses organitzacions i entitats culturals organitzen diversos actes, com cine-forums, xerrades, xocolatades populars, caminades, etc. Tan mateix l'acte principal es la trobada de puntaires. | 08038-70 | El 1971 es comencen a realitzar els actes de les Festes de Tardor. En primera instància foren el sardanistes els organitzadors. S'organitzaven diversos actes culturals i populars, fins i tot un festival de la nova cançó amb la participació de Raimon i Lluís Llach, entre altres. | 41.7812500,1.7841000 | 398957 | 4626204 | 1971 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43887-foto-08038-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una festa popular, la segona festa major del Callús. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43888 | Trobada de Viladelleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-viladelleva | XX | Actualment els actes es simplifiquen en una acte religiós. Anteriorment hi havia major activitat. | Es realitzen dos aplecs a la trobada de Viladelleva. La trobada es redueix a l'acte religiós a l'interior de l'església. Es celebra el primer cap de setmana abans de Pasqua. També es realitza una trobada durant les Festes de Tardor. | 08038-71 | Villadelleva. | Es celebra aquestes trobades per tal de commemorar que dia que els propietaris cediren l'església a l'Ajuntament. | 41.8206400,1.7995300 | 400300 | 4630559 | 08038 | Callús | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Festa popular | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43889 | Trobada a la font d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-a-la-font-dantius | XX | Actualment no es realitza. | Aquesta trobada es feia els dilluns de festa major. Era una trobada de caire popular devent de la font d'Antius els participants feien ballada de sardanes. Es deixa de fer a partir de la dècada dels 50. | 08038-72 | Font d'Antius | 41.8045000,1.7560800 | 396666 | 4628818 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desapareguda. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 43890 | Sardana de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-callus | http://www.caramelles.cat/ | XX | Sardana escrita per Pere Fons i musicada per Martirià Font a finals de la dècada dels 80. Aquesta sardana o caramella es canta per Pasqua durant els actes de les Caramelles de Callús. A l'arxiu de Josep Baldomà es troba la partitura original. La Polifònica de Puig Reig en va editar una versió per a coral a finals dels 90. La lletra original diu: 'Altre cop tot son camins/per la natura/ que esclata i el desig no te confins/ i en cada pit arrapat lentament/ aixeca el vol/ lentament aixeca el vol/ aixeca la llum damunt les teulades/ i de cada gol de/ aixeca el vol/ la la la la la/ de cada glop/ la la / sol en sorgeixen veus alades/ Amb més llum i ver que enlloc/ Callús per Pasqua en desperta/ i tot semblarà poc que la joia ens/ és oferta impassible al foc dels anys/ el poble sap la mirada d'un futur/ amb molts afanys/ i una forca renovada/ Resumint aquest destí/ s'ens emporta la sardana / cap al temps que s'esmunyi/ cap al món que en cara grana/ en un to més just/ que mani el ritme/ fa meravelles i ens transforma/ tot l'espai quan cantem les caramelles/ i no més un instant/ Cantem les caramelles/ pel misteri de la Festa/ els cors es van enlairant/ al compàs de la ballesta/ Qui pogués eternitzar aquest moment/ ple de la ballesta/ la vida on tot sembla mesclar/ i la terra beneïda/ on tot ens sembla mesclar'. | 08038-73 | Arxiu de Josep Baldomà. C. De Montserrat 2. Callús | El 20 de juliol de 1987 s'estrenà per primera vegada durant els actes de la Festa Major. | 41.7830500,1.7836900 | 398926 | 4626404 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas BlasiJoan Casas Blasi (ARKEÒLIK SCP) | Música i dansa. La partitura original es troba a l'arxiu privat de Josep Baldomà. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43892 | Fons audiovisual de la Fundació Aplicació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-audiovisual-de-la-fundacio-aplicacio | http://www.callus.cat/ | XX | L'arxiu consta de diverses imatges, fotografies i fons audiovisual referents al municipi de Callús. El més destacat és el fons s de l'Antoni Codina. Aquest arxiu consta també de diferents imatges antigues tan digitalitzades com fons fotogràfics i fons de vídeo locals d'entitats. Els continguts són filmacions de festes, actes populars, entrevistes a personatges del municipi, etc. Recentment s'ha creat un canal de televisió, alguns d'aquests vidriós es poden consultar des la web de l'ajuntament. Del contingut filmogràfic de l'arxiu de la Fundació destaca: Any 2007 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran Xerrades dels dissabtes al matí Cicle de tres xerrades 'Realitats' Cicle de tres xerrades 'La imatge de la música medieval' I Jornades de la Gent Gran a Callús Visita al museu de Tarragona Festes i concerts Els Pastorets de la Coral Romança Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Festa Major de Callús Festes de Tardor de Callús Concerts de la Coral Romança Actes polítics Inauguració de la Residència Sant Sadurní Primera pedra del futur Centre d'Atenció Primària de Callús Arribada de la passera de Callús Preplens Constitució del nou Ajuntament Any 2008 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran. Xerrades dels dissabtes al matí. Cicle de quatre xerrades 'Realitats del cervell' Cicle de xerrades per celebrar el desè aniversari de Lacenet. I Trobada de Blocaires, organitza Lacenet. Visita a les ruïnes d'Empúries Festes i concerts Festes de Nadal i cavalcada de Reis Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Cicle de concerts 'Els concerts de Callús' Setmana de la Gent Gran Concerts de la Coral Romança Actes polítics Preplens Esports Ascens de categoria del primer equip de Callús Demostració d'escalada als rocals Trobada d'antics jugadors i entrenadors del CF Callús Programació específica Itineraris del record (realitzat per gent gran) Entrevistes i reportatges de l'equip de nens de TV Callús Entrevistes sobre els animals de companyia Entrevista sobre el futur del par Entrevistes als comerciants de Callús Entrevistes a l'equip de handbol Entrevistes a l'equip de futbol Entrevista a la mestra del laboratori de ciències | 08038-75 | Fundació Aplicació. Passeig Anselm Clavé, 19. Callús | 41.7811100,1.7829300 | 398860 | 4626189 | 2007 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43892-foto-08038-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43893 | Col·lecció de pintura de Josep Lladós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-llados | XX | Conjunt format per 10 pintures a l'oli realitzades per Josep Lladós. Es representen punt del patrimoni cultural i arquitectònic de Callús com per exemple Sant Maria de Viladelleva, i també llocs emblemàtics i ja desapareguts com són els Manxons. | 08038-76 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús | Josep Lladós va crear a inicials dels anys 80 l'Associació de la Promoció de les Arts del Cardener a partir de la qual s'impartien classes de pintura. En aquests moments agafà afecció a aquest art i començar a pintar sobretot motius paisatgístics i de punts emblemàtics de Callús. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 1983 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43893-foto-08038-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Josep Lladós | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43895 | Escut del Marquès de Palmerola i de Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-marques-de-palmerola-i-de-callus | XVII-XVIII | No es troba en el seu lloc original, i desconeixem l'estat de conservació amb el qual el té el seu propietari. | <p>L'escut del llinatge dels Descatllar presenta a la part central el castell, simbolitzant el castell de Godmar. A la part inferior del castell s'hi troba la corona de la que en surten unes fulles. L'escut es troba envoltat per decoracions amb motius vegetals</p> | 08038-78 | Can cavaller | <p>Es desconeix el moment en que fou esculpit l'escut, segurament entre el segles XVII-XVIII al mateix moment que s'edifica el mas de Can Cavaller. Ara fa 5 anys Oscar Pujol propietari de la finca va arrencar l'escut que es trobava a la façana per endur-se'l a casa seva.</p> | 41.7812400,1.7838200 | 398934 | 4626203 | 08038 | Callús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43895-foto-08038-78-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-17 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 43896 | Barraca prop de Cal Magra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-magra | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282 | XIX-XX | Barraca de planta circular orientada al sud. Coberta amb voltà cònica. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,65m d'alçada i uns 14m de diàmetre. Amb els murs de 90 cm aproximadament. L'aparell és irregular amb blocs de pedra de dimensions diverses. A la part alta hi ha una filada de lloses que envolten la coberta la qual ha caigut parcialment. | 08038-79 | Km 8 carretera Manresa Cardona. 200m de Cal Magra. Callús | 41.7830500,1.7931400 | 399711 | 4626393 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43896-foto-08038-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 43897 | Tines de Can Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-can-candela | -A.A.D.D. 'Els paisatges de la vinya'. Congrés a Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003 -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Es troben molt mal meses, igual que el mas que on es troben. No hi ha cap tipus de protecció que eviti la seva degradació. | Conjunt de 7 tines que es troben al voltant del mas de Candela. Es presenten en grups de 3, 2 i individualment. L'estructura de totes elles és circular i acabada amb enrajolats a la parets interiors. Presenta un aparell constructiu irregular format per petits blocs de pedra units amb morter de calç. Tenen entre 3 i 4 metres d'alçada i en algunes es pot observar la presencia de les aixetes de sortida. | 08038-80 | mas Candela | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies mes extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.8095900,1.7907600 | 399555 | 4629342 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43897-foto-08038-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43897-foto-08038-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43898 | Forn d'obra de Cal Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 92 | XIX-XX | Es troba enrunat i la vegetació i les inclemències del temps amenacen en continuar la degradació sinó s'hi actua | Forn destinat a la producció d'obra, segurament teules. És de planta circular. D'uns 4 metres de diàmetre aproximadament i uns 5 d'alçada. A la part alta es pot observar el parament superior format per cairons d'argila rubefectats. A l'interior, presenta les parets rubefactades degut a les altes temperatures que hauria assolit. La part de la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió, i també la boca o 'preafurnium', però on s'introduïa el la llenya per a la combustió. La xemeneia tampoc és visible. La coberta que segurament hauria estat de volta també s'ha esllavissat. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. Es localitza en un dels marges dels camps que donen a la propietat. Pràcticament a peu de camí. | 08038-81 | Camí del Cortès. | A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva, A les propietats del Cortès i Can Gras Vell, n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. | 41.7958600,1.7823300 | 398833 | 4627828 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43898-foto-08038-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43898-foto-08038-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43898-foto-08038-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43899 | Forn d'obra de Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-gras | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 92 | XX-XIX | Es troba enrunat i la vegetació i les inclemències del temps amenacen en continuar la degradació sinó s'hi actua | Forn de planta circular. Les seves dimensions són d'uns 3 metres de diàmetre aproximadament i uns 4 d'alçada. Presenta les parets interiors rubefactades degut a les altes temperatures que hauria assolit. La part superior es troba a peu de camí, es pot observar una construcció de pedra de planta circular i una obertura. La coberta ha desaparegut. A la part baixa, la graella es troba desapareguda i a simple vista tan sols es pot veure la cambra de combustió, i també la boca o 'preafurnium', però on s'introduïa el la llenya per a la combustió. La xemeneia tampoc és visible. Al camí d'accés al forn s'hi troben gran quantitat de fragments de terra rubefactada i maons que formarien part del forn. Es localitza en un dels marges dels camps que donen a la propietat. Pràcticament a peu de camí. Aquest forn havia estat dedicat a la producció d'obra com teules o altre tipus de material per a la construcció. | 08038-82 | Cal Gras | A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller, i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva, A les propietats del Cortès i Can Gras Vell, n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. | 41.8077900,1.7840100 | 398991 | 4629150 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43899-foto-08038-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43899-foto-08038-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43899-foto-08038-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43900 | Forn d'obra de Can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferrer | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 pp. 92 | XIX | Es troba enrunat i la vegetació i les inclemències del temps amenacen en continuar la degradació sinó s'hi actua | Conjunt de dos forns de planta quadrada i d'uns 4 per 4 metres aproximadament. L'alçada conservada supera els 3 metres. Les parets exteriors estan formades per blocs de pedra disposats enfilades irregulars, i a l'interior tenen un revestiment de cairons. Un dels forns, el situat a l'esquerra, ha perdut un d'aquest revestiments. Entre ambdós els separa també una paret d'uns 70 cm de gruix i amb un revestiment també de maons. Tan la graella, com la coberta es troben desaparegudes i l'entrada al forn també es troba desapareguda o ha quedat tapiada per la destrucció dels forns. Al seu redós es pot observar gran quantitat d'escòria o rebuigs del mateix forn que mostren la seva activitat. | 08038-83 | Can Ferrer | A mitjans del segle XIX no existia pràcticament indústria a Callús o era molt incipient, tan sols es reduïa al molí de Can Cavaller i a diversos fons d'obra i de calç que produïen teules, rajoles, maons, etc. El de calç es troba a la Tosa que encara a principis del segle XX havia treballat, però en n'hi ha d'altres a Viladelleva. A les propietats del Cortès i Can Gras Vell, n'hi ha dos mes. El primer encara havia treballat durant la guerra. A Cal Nenus n'hi havia hagut un altre del qual no en queda cap vestigi i que fou utilitzat fins els anys 50. | 41.8168500,1.8002500 | 400354 | 4630137 | 08038 | Callús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43900-foto-08038-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43900-foto-08038-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43900-foto-08038-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43901 | Fons de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial | <p>-TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5.</p> | XX | <p>La parròquia de Sant Sadurní de Callús va patir els afectes de la Guerra Civil (1936-39). Fou saquejada i el seu arxiu cremat als inicis de la guerra. Això fa que actualment no es conservi cap documentació posterior a la guerra amb l'accepció del llibre de baptismes que comença el 1900. La documentació conservada fa referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les dates esmentades.</p> | 08038-84 | Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó. 8. Callús | 41.7831200,1.7843000 | 398977 | 4626411 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43902 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal | -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 | XIX-XX | Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). | 08038-85 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 1853 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43904 | Comes de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-de-vall | XIII-XIV | Es troba completament enrunat i envoltada de vegetació. Caldria actuar-hi per recuperarla | Edificació enrunada formada per un conjunt de diverses parets construïdes en carreus de petites dimensions i disposats en filades regulars, units amb morter de calç. Algunes parets conserven una alçada superior a 1,20 m. Es troba en una zona boscosa amb abundant vegetació que degrada les diverses estructures i impedeix una visió de conjunt. Es poden observar gran quantitat de carreus acumulats en diversos punts fruit del procés d'enderroc i destrucció de l'edifici. | 08038-87 | Camí de Bogadella. | La primera referència documental data del 1282, quan Cardonet Ermengol redimeix a Elisenda filla de Francesc Comés seu homenatge. El 1292 es torna a documentar el mas Comes i a partir d'aquí es succeeixen les referències documentals. | 41.8061500,1.7733500 | 398103 | 4628981 | 08038 | Callús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43904-foto-08038-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Molts dels masos que es troben en l'actualitat en el terme de Callús es troben documentats en un moment històric similar, a l'inici de la Baixa Edat Mitjana. Tan mateix aquest desaparèixer ja antigament ha conservat millor part de les estructures d'aquest primer moment d'ocupació, mentre que d'altres han sofert nombroses modificacions i reparacions fins a transformar completament l'estructura originaria. Per aquest motiu és un punt interessant a nivell arqueològic. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc