Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43959 | Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1401-a-44 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes amb un pis aixecat més recentment a la zona del terrat. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren tres obertures acabades amb arcs, les situades a banda i banda responent a locals comercials, la central més estreta permet accedir a l'interior dels pisos. El primer pis disposa de tres balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb arcs d'obra motllurts. El pis superior també presenta tres balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. La part superior s'hi troba una cornisa decorada en forma d'una onada. | 08038-142 | Carrer de Cardona, 44. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7825100,1.7831600 | 398881 | 4626345 | 1915 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43960 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-51 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color beige. A la part baixa s'obren dues portes entre marcs d'obra pintats de color blau. Al primer pis s'hi troben dos balcons amb barana de ferro forjat i amb una obertura cada acabada en arcs i marcs d'obra. Al pis superior s'hi troba un sol balcó amb dues obertures que tenen els finestrons de fusta. Finalment sota la cornisa s'hi obren dues petites finestretes. | 08038-143 | Carrer de Cardona, 51. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7828600,1.7833100 | 398894 | 4626383 | 1910 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43961 | Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-57 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de tres plantes. Presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar. A la planta baixa s'obren dues obertures acabades amb arcs i marcs d'obra pintats de color beige fosc. Ambdues permeten entrar un local comercial. El primer pis disposa de dos balcons amb barana de ferro i amb les obertures decorades amb marcs. El pis superior també presenta dos balcons més petits igualment decorats amb marcs d'obra. Sota la cornisa s'obren dues petites finestres rectangulars. | 08038-144 | Carrer de Cardona, 57. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826600,1.7833700 | 398899 | 4626361 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43962 | Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ctra-c-1410-a-59 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Edifici de dues plantes amb coberta de teula a doble vessant. Presenta el parament de blocs de pedra disposats en filades irregulars. A la part baixa s'obre dues portes acabades amb arcs. Al segon i darrer pis s'hi troben dos balcons amb barana de forja i amb les obertures coronades amb arcs i marcs de maons. | 08038-145 | Carrer de Cardona, 59. Callús | A partir del 1851 el propietari Benito Sanmartí del Mas Garriga, inicia la venda de gran quantitat de petites parcel·les de terreny que tenia a banda i banda del camí que portava a Cardona. Aquest solars estaven destinats a esdevenir nous habitatges. Així doncs la carretera de Cardona esdevé l'eix vertebrador del creixement urbanístic que es produeix durant aquest període. Aquesta nova zona urbanitzada al pla era coneguda com el nom d'Arraval (HOYAS, N. 1999:77-81). | 41.7826100,1.7833900 | 398900 | 4626355 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 43963 | Resclosa del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Si bé es pot observar com s'ha aplicat ciment a la part interna de la resclosa de fusta, el constant moviment de l'aigua fa que sense un tractament i manteniment adequat perilli la seva conservació | Resclosa que creua el riu Cardener d'est a oest. És construïda amb travesseres de fusta que formen una alçada de 1,5 metres aproximadament. Actualment, es pot observar l'aplicació de ciment a la part interna per tal que no es destrueixi completament. Aquesta resclosa ha perdut la seva funció original en benefici de l'actual d'obra i ciment. | 08038-146 | Polígons del Cortès. A la llera del Riu Cardener. Callús. | La resclosa forma part de la Colònia del Cortès, en el moment de la seva construcció el 1883 es va bastir també tot el necessari pel seu funcionament, la resclosa, els canals, etc. Aquesta primera resclosa de fusta possiblement encara sigui l'original. | 41.7982800,1.7674000 | 397596 | 4628114 | 1883 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 43964 | Escoles Municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-municipals | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | És un edifici d'una sola planta, a la façana que dona al carrer Jacint Verdaguer s'hi troba tres portes de punt rodó d'accés a l'interior amb dues finestres acabades amb un marc d'obra a la part superior. Cada una d'elles disposa d'uns finestrons de fusta. El parament es troba arrebossat i pintat de color cru. Al costat d'una de les portes s'hi troba una placa de ceràmica en honor a una de les mestres de l'escola, en aquesta placa es pot llegir: 'A Isabel Oller i Costa, en reconeixement a la seva tasca com a mestre del nostre poble 1940-44' i '1946-55 Callús 17 de juny de 1990'. A la part del darrera de l'edifici s'hi pot observar una zona ajardinada. El terra es cimentat i s'hi troben jardineres d'obra amb d'arbres fruiters i diversos tipus de plantes. | 08038-147 | Carrer Jacint Verdaguer, 21-22. Callús | El 1928, als antics locals del carrer de l'Era era on s'impartia l'ensenyament a Callús. A l'Era es trobaven en molt males condicions. L'alcalde Ramon Morera inicia les gestions per a construir una nova escola. Es tracta d'un petit edifici de dues aules amb pisos per als mestres i amb l'entrada al Carrer Dupont. El 1932 l'Ajuntament obté un préstec de la Caixa de Pensions de 60.000 pessetes i el suport de l'Estat amb 27.000 pessetes més. Aquell mateix any es posà la primera pedra del projecte que constava de tres aules: una per a nens, una segona per a nenes i la darrera mixta per a pàrvuls. El 21 de maig de 1933 es va dur a terme la inauguració de l'edifici amb l'assistència de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià (SALA, Ll. Et alli. 1996:119 ). | 41.7822000,1.7846700 | 399006 | 4626308 | 1932 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43964-foto-08038-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43964-foto-08038-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment ja no te la funcionalitat d'escola i s'ha adaptat com a Casal de Jubilats i per a l'escola de Promoció de les Arts El Cardener. Fins fa poc en aquest espai s'hi trobava el pessebre de Josep Lladós. Recentment es desmuntà i una part es pot visitar en una sala de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 43966 | Caseta del Filador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-filador | XX | Des de fa un anys la Diputació de Barcelona a través de l'arquitecte Josep M. Esquius i Prat ha realitzat un projecte per recuperar aquest indret i convertir-lo en un Centre d'Interpretació de la Corda. | És una caseta planta rectangular coberta de teula a doble vessant i construïda en totxo, amb una superfície d'uns 31m2. Es construïda en totxo. A l'interior es poden observar dos paraments, fet que significa que l'estructura primitiva fou realçada. Hi ha dues portes de fusta per on s'accedeix a l'interior. La primera dona pas a una petita estança, és la part de magatzem on es troben tot el conjunt de bobines de fil. La segona és de llibret i forma part del taller. El terra és de cairons i s'hi troba tota la maquinària, utilitzada per a la realització de les cordes. A aquesta segona habitació les portes són més grans i s'obren completament per facilitar el treball de l'elaboració de cordes. A l'exterior hi ha un conjunt de pals de fusta clavats i alineats que era on es lligaven els fils per fer les cordes. De l'interior del magatzem destaca la presència del conjunt de maquinària utilitzada per a trenar les cordes, les bobines, les eines etc. Cada una de les eines servia per a trenar un tipus de corda de gruix i qualitats diferent. | 08038-149 | Bosc del Filador. Callús | Aquesta era la caseta de Joan Comas que era el corder, o sigui la persona que trenava els fils per fer-ne les cordes. En els darrers anys la seva activitat havia minvat considerablement però en els millors moments els pals de fusta on es lligaven els fils per trenar havien arribat a creuar el riu. En el moment en que Joan Comas es jubilà s'abandonà l'activitat i la caseta la qual cedí l'Ajuntament amb tota la maquinària i contingut. | 41.7877900,1.7803700 | 398657 | 4626934 | 08038 | Callús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43966-foto-08038-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El procés d'elaboració de la corda tenia dues fases: En la primera es realitzaven els cabdells a patir de fils. A la primera habitació de la caseta es concentrava aquesta tasca. En la segona es realitzaven les cordes. Per a la seva realització s'estenien els fils des de l'interior del magatzem cap a l'exterior tot lligant-los en uns pals travessers de fusta . | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43967 | Fons d'imatges Antoni Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina | XX | Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. | 08038-150 | Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús | Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. | 41.7811100,1.7829300 | 398860 | 4626189 | 08038 | Callús | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 43968 | Els Horts del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-horts-del-cortes | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX-XX | Extensió de terreny de 2,3 Ha. És una zona de regadiu que es troba situat a la llera nord del riu Cardener, i a mig dia s'hi troben els canals de la Colònia del Cortès des d'on s'agafa l'aigua per al rec. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. | 08038-151 | Carretera C-55. Km 42,5. Callús | Des de finals del segle XIX ja es començava a treballar la terra a la llera del riu. Amb la eclosió de les diverses fàbriques, els treballadors aprofitaren per a dur a terme aquesta activitat, molt especialment quan es construïren les edificacions dels obrers vora les fàbriques. Els canals d'aigua de les colònies degut a la seva turbina permetien un bon regatge dels horts (SALA, Ll. Et alli. 1996:87 ). | 41.7963600,1.7753000 | 398250 | 4627892 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43968-foto-08038-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de conreu. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43969 | Teula carenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera | Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. | XVIII | Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior: 'Teulas fetas per tres jarmans Soles a la teularia del Cortes a gastos del comu per compondra la Isglesia Parroquia de Callus al mes de agost del 1796'. | 08038-152 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 | Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. El text gravat a la teula fa referència als teulers que les van construïr i a l'Ajuntament de Callús que les va pagar en fer la reforma de la teulada de l'església l'agost de 1796. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 1796 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43969-foto-08038-152-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | Germans Soles | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 43970 | Teula carenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teula-carenera-0 | Grup Callussenc de Recerca (2010). Notes històriques sobre dues teules trobades a l'antiga rectoria de Callús. Grup Callussenc de Recerca (2010). Sigil·lografia i heràldica de Callús. Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. | XVIII | Teula carenera que te gravada una inscripció a la cara exterior, consistent en la inscripció del nom CALLÚS i dos dibuixos. A la part superior la representació d'un cavall amb les potes de davant aixecades i, a sota, un altre dibuix de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní de Callús amb un penell sobre la teulada que té un gos a sobre. | 08038-153 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 | Aquesta teula va ser trobada pel paleta callussenc Joan B. Pich Giral a la teulada de la rectoria vella mentre hi feien unes obres als anys setanta. Aquesta i altra teula amb una decoració van ser guardades pel paleta com a record sentimental ja que havia viscut disset anys a l'antiga rectoria. L'any 2009 les va donar perquè es conservessin com a patrimoni local callussenc. Un cop restaurades es van presentar públicament l'onze d'octubre d'aquell mateix any a l'església parroquial de Sant Sadurní durant l'acte “Campanes, campanars i campaners de Callús”. Finalment, el 15 de maig del 2010 es van col·locar de manera definitiva a la planta baixa de l'ajuntament on són exposades al públic. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43970-foto-08038-153-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | Segons va explicar Joan B. Pich Giral al terrat del campanar hi havia antigament un penell per assenyalar la direcció del vent. Estava format per un eix vertical de ferro que sostenia una fletxa mòbil horitzontal també de ferro. A un cantó de la sageta hi havia la figura d'un gos (ca en llatí) i, a l'altra, la d'un peix (lluç). Aquestes dues imatges eren de metall, i simbolitzaven el topònim de Callús. Així, a la teula es reprodueix aquest penell que simbolitza el topònim de Callús, tot i que només hi ha dibuixat el cap d'un gos (ca), mentre que la cua del lluç és representada per la sageta. D'altra banda, la representació del cavall és molt similar al que hi havia a l'antic escut d'armes del llinatge català dels Castellet, i es relaciona amb el topònim de Callús del que l'orígen etimològic és la paraula castell. Per tant, la teula representa de tres formes diferents l'etimologia del topònim de Callús. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43971 | Campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana | Informació facilitada pel Grup Callussenc de Recerca. | XIX-XX | Campana de bronze petita que actualment es troba posada al vestíbul de l'Ajuntament. | 08038-154 | Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1 | La campana procedeix de l'antiga fàbrica de Cal Cavaller i s'utilitzava per anunciar els torns als treballadors. Actualment s'ha restaurat i s'exposa al consistori ja que forma part patrimoni històric local. L'antiga fàbrica de cal Cavaller s'ubicà al segle XIX a l'antiga masia de cal Cavaller que va ser reformada per acollir les dependències d'aquesta fàbrica al peu del riu Cardener dedicada a filats. | 41.7807500,1.7835600 | 398911 | 4626149 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43971-foto-08038-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43973 | Església de Sant Joan de Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-campins | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIII-XIX | La part lateral i posterior presenten humitats i hi creix vegetació. | Església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una nau coberta amb volta ogival i capelles laterals. S'hi accedeix per la façana de sol ixent, per un portal d'arc de mig punt amb l'intradós motllurat i guardapols, que es repeteix a la rosassa. El frontis queda rematat per una creu de pedra. A la façana de migdia hi ha adossat un cos quadrangular que es correspon amb l'antiga sagristia, al costat de la qual hi ha adossat el campanar, de planta quadrangular i coberta de piràmide hexagonal. El seu nivell superior s'obre amb un pòrtic d'arc de mig punt a cada façana, amb un rellotge circular orientat a llevant. Així mateix, a la façana de migdia hi ha dues espitlleres i un rellotge de sol desdibuixat. També en aquesta façana de l'edifici hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. A la façana de ponent s'hi conserven dos portals d'arc de mig punt adovellat de factura primitiva, que constituïen l'accés al temple romànic. L'aparell dels murs és de pedra escairada disposada en filades a la base de la façana de ponent i migdia, trobant-se arrebossat a la resta. | 08039-1 | Passeig de les Tres Germanes | La primera referència documental de l'església de Sant Joan de Campins es remunta a l'any 1231, quan ja figura com a parròquia de l'indret. Segons consta a la visita pastoral de l'any 1304 hi consta el seu mal estat de conservació. Ja en època moderna, vers el segle XVI i XVI, va ampliar-se amb les capelles laterals. La reforma més important es va fer a mitjans del segle XIX, quan es va construir el cos de llevant i s'hi va traslladar el portal, fins al moment situat a ponent. Des de fa uns anys, al campanar s'hi va col·locar un carilló adquirit per subscripció popular. | 41.7247600,2.4638300 | 455405 | 4619356 | 08039 | Campins | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43973-foto-08039-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43973-foto-08039-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43973-foto-08039-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||
| 43974 | Ermita de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-guillem | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVI-XX | Va ser restaurada l'any 1998. | Església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta, ja que queda adossat a l'antiga rectoria. Per aquest motiu, les úniques façanes descobertes són la principal, orientada a garbí, i la lateral orientada a mestral. Consta d'una sola nau amb volta de canó i volta d'aresta. Als peus del temple hi ha un senzill cor delimitat amb una barana de fusta. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat, entorn el qual hi ha tres finestres de pedra carejada. El frontis queda rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'accés està cobert per un porxo amb coberta a dues vessants, sostinguda per tres pilars. La façana de mestral s'obre amb dos òculs. L'acabat exterior és arrebossat a la façana i de restes d'arrebossat a la resta. Al costat de la porta d'accés hi ha el pou antic. | 08039-2 | Serra de Sant Guillem | L'ermita de Sant Guillem està documentada des de l'any 1581, tot i que el seu origen podria ser anterior. En un document de l'any 1788 s'autoritza a donar-li l'advocació a Sant Guillem. Durant la Guerra Civil va ser cremada, quedant molt malmesa, pel que després va ser restaurada. Des del segle XIX es celebrava un aplec i una fira per al bestiar davant l'ermita, que va esdevenir molt popular. Des de fa uns anys s'ha recuperat. | 41.7197500,2.4687600 | 455811 | 4618797 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43974-foto-08039-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43974-foto-08039-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43974-foto-08039-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43975 | Can Bieló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bielo | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XIX | Edifici cantoner de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual s'observa un arc de descàrrega. El frontis s'obre amb una sola finestra a la planta baixa i tres al pis, dues d'elles d'arc pla ceràmic, una arrebossada i l'altra de pedra carejada. A la part posterior hi ha adossada un edifici en procés de construcció, de notable alçada, que deixa lliure la part de tramuntana. En aquesta façana hi ha dos finestrals d'arc pla ceràmic. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, havent perdut la pràctica totalitat del revestiment exterior. Davant la casa hi ha un pou antic adossat al marge, sobre el qual hi ha la era encaironada de la casa. | 08039-3 | C. del Còdol, 5 | La casa està documentada des de la segona meitat del segle XVIII, quan era propietat dels Pou. Durant el segle XIX la van adquirir els Masó, i més tard els Planas, que hi van viure fins l'esclat de la Guerra Civil. | 41.7251700,2.4638100 | 455403 | 4619402 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43975-foto-08039-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43975-foto-08039-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43975-foto-08039-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També consta en alguns documents com a Can Vialó. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43976 | El Pis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pis | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVI-XX | Edifici de planta quadrangular que consta de quatre crugies. És de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de migdia hi ha adossat un cos de planta baixa i pis amb la coberta a una vessant que desaigua al lateral. La construcció primigènia, datada entorn el segle XV, es correspon amb la crugia central i era de menor alçada. En aquest hi trobem el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi havia un finestral. En una etapa constructiva posterior, ja en època moderna, es va ampliar en alçada i amplada, afegint les crugies laterals. Aleshores també es va afegir un finestral geminat sobre el portal, que actualment no conserva la columneta, així com una petita finestra conopial a l'extrem nord del frontis. La darrera etapa constructiva la situem en la segona meitat del segle XX, quan s'hi van afegir noves obertures d'arc pla imitant la pedra carejada, una de les quals substitueix la conopial, que es va incorporar a la façana lateral. A sota de l'anterior s'hi ha obert un portal d'arc pla. A la façana lateral hi ha dues finestres conopials i d'altres de factura moderna, com també ho són les de la façana posterior. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb el ràfec acabat amb una imbricació de teula ceràmica. | 08039-4 | Camí Vell de Sant Celoni, 20 | El nom actual d'El Pis es remunta a mitjans del segle XX, quan el pis superior tenia un ús residencial, mentre que la planta baixa s'utilitzava com a magatzem agrícola. | 41.7247600,2.4641800 | 455434 | 4619356 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43976-foto-08039-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43976-foto-08039-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43976-foto-08039-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Rectoria Vella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43977 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-0 | CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, F. (1965). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Edicions Destino. Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIII-XX | Edifici aïllat constituït per tres volums superposats. El volum principal és de planta quadrangular i té tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures; al central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, amb finestrals d'arc pla de pedra a banda i banda. Al primer pis s'obren tres finestrals d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat, que tenen sortida a balcons de baranes forjades. A les golfes hi ha una finestra d'arc pla de pedra al centre i dos pòrtics d'arc de mig punt a cada costat. Seguint la mateixa tipologia, el nivell superior de la façana de ponent té una galeria horitzontal de deu pòrtics, separats amb una columneta doble de ceràmica. La resta de finestres d'aquesta façana són d'arc pla de pedra carejada o bé arrebossat, disposades aleatòriament. A la façana posterior hi ha diversos portals i finestrals d'arc pla de pedra carejada, distribuïts de forma aleatòria, un dels quals incorpora la data '1784'. A la façana de sol ixent hi ha adossat en perpendicular el segon volum, que es prolonga per migdia. S'obre a ponent amb dues galeries horitzontals; a la planta baixa, els pòrtics són de mig punt, mentre que els del primer pis són d'arc apuntat geminat sense columneta. El tercer volum s'adosa en perpendicular al segon estenent-se per sol ixent. És de planta rectangular i té dos nivells d'alçat i la coberta a dues vessants. L'acabat exterior és arrebossat de color rosat a la façana principal i terrós a la resta. | 08039-5 | Passeig de les Tres Germanes | El Mas Ponç es troba documentat des de l'any 1208, quan n'eren propietaris Joan Ponç i Ermesenda. A finals d'aquest segle, es trobava dins la jurisdicció del Monestir de Montserrat. Després de quedar-ne redimits, el mas va esdevenir una de les pairalies més importants de la zona, dominant bona part del territori. A mitjans del segle XVII, hi va viure Pau Ponç, que va ser batlle i ciutadà honrat de Barcelona. A finals del segle XVIII la casa va ser ampliada, gràcies a la puixança econòmica del moment. L'últim del llinatge dels Ponç que hi va viure va ser Francesc Vendrell Ponç, entre els segles XIX i XX. Amb l'esclat de la Guerra Civil, al mas s'hi va establir l'hospital de la Brigada Internacional, i més endavant un grup de refugiats. La vídua d'en Francesc el va vendre l'any 1944 als Cortada de Sant Celoni. Des d'aleshores, la casa ha passat per diverses mans. | 41.7233000,2.4641500 | 455430 | 4619194 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43977-foto-08039-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43977-foto-08039-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43977-foto-08039-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43978 | Forns de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ciment | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). GALEA, N.; GALEA, E. (2002). Monografies del Montseny. V. 17. Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX-XX | Pateixen deficiències estructurals. | Forns de ciment construïts en un talús natural. L'estructura consta d'una desena de boques d'arc de mig punt ceràmic amb esplandit, amb l'intradós recobert amb rajoles de maó pla. La part de la fogaina està coberta de sediments. Entre les boques hi ha intercalats els contraforts que reforcen l'estructura, alguns dels quals incorporen portes d'arc de mig punt ceràmic. Al costat d'una de les boques hi ha inscrit l'any '1912' sobre una capa de morter. A la part superior hi ha les cambres de cocció, de planta circular, cobertes de vegetació. El parament dels murs és de maçoneria. | 08039-6 | A l'oest del Turó de la Costa dels Prats | A mitjans del segle XIX es va instal·lar una indústria cimentera a Campins, que és considerada la primera del país. L'any 1855 ja produïa un total del 45 tones diàries de ciment natural. Per a gestionar l'explotació, es va constituir l'any 1881 la 'Sociedad Brossa Casabona y Compañía', que després va passar a denominar-se 'La Campinense'. Les instal·lacions incloïen la pedrera on s'extreia la pedra, dues cases per als treballadors i els forns on es produïa. En un primer moment, el ciment era transportat en carros fins a Sant Celoni, des d'on es repartia per tot el territori. A causa del mal estat del camí, l'Ajuntament de Campins va procedir a tancar la pedrera fins que el camí fos ben arranjat. Després d'aquest període de desavinences, la companyia va reprendre la seva activitat. L'any 1912 es va prolongar el contracte d'extracció, pel que es van posar rails per les vagonetes, que eren arrossegades per cavalls. La societat va deixar de produir entre el 1915 i el 1916, quan es va traspassar, vers l'any 1917, a 'La Auxiliar de la Construcción'. L'any 1928 la societat va aprovar la venda dels béns, pel que es va donar per tancada l'etapa productiva als forns de Campins. | 41.7197600,2.4597000 | 455058 | 4618803 | 08039 | Campins | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43978-foto-08039-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43978-foto-08039-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43979 | Rajoleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII | Rajoleria construïda sobre un marge en una zona de bosc. A la part frontal presenta dues boques d'arc rebaixat de pedra, que es tanquen parcialment amb un mur de maó, dins els quals hi ha la fogaina, excavada sobre el terreny natural. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular. A l'interior s'hi depositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. La part frontal és feta de pedra irregular lligada amb argamassa, on es poden veure els forats d'un embigat, i l'olla del forn és de maó. El marge on es troba inserida la rajoleria queda parcialment sostingut per murs de pedra seca. | 08039-7 | Al sud de la bassa de reserva municipal | Es trobava dins la propietat de Can Pons, pel que la gent comenta que va servir per ampliar la casa durant el segle XVIII. En un testimoni gràfic dels volts de 1930 s'observa la rajoleria en ús. | 41.7275700,2.4643700 | 455452 | 4619668 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43979-foto-08039-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43979-foto-08039-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43980 | Ca l'Armengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmengol | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVII-XX | Masia de planta irregular que està constituïda per diversos cossos que responen a les ampliacions successives practicades al llarg dels segles. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. Antigament la casa s'estructurava en dues crugies, que en una reforma posterior van ser ampliades pels laterals i en alçada. El portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra carejada, i es troba descentrat en el frontis. Sobre d'aquest hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb ampit motllurat, que es repeteix en un extrem de la façana. Entre els dos hi ha un rellotge de sol rectangular pintat sobre una capa de morter de calç, així com un finestral d'estil renaixentista que ha estat afegit recentment. Sembla que el finestral prové de la part posterior de la mateixa casa, popularment coneguda com a Cal Tio. Té la mateixa alçada i coberta que el volum principal. En aquesta mateixa façana s'hi ha adossat recentment un cos modern que s'utilitza com a garatge. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, revestida amb morter de calç. Davant la masia hi ha una era encaironada, al costat de la qual hi ha una petita bassa amb safareig. | 08039-8 | Camí antic de Sant Fe, 3 | El nom Armengol apareix documentat a la zona des de l'any 1388, de la mà de Mateu Ermengol. Fins a l'any 1690 no es parla de la 'casa Amungol', a partir del qual figura en diversos documents parroquials. A finals del segle XVIII Mariano Armengol va vendre el mas, tot i que poc després la va recuperar la mateixa família, que n'ha mantingut la propietat fins als nostres dies. | 41.7278600,2.4681500 | 455766 | 4619698 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43980-foto-08039-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43980-foto-08039-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43980-foto-08039-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43981 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la qual se'n reconeix la planta rectangular. Bona part de l'estructura interior s'ha esfondrat i hi creix vegetació. En les parts on els murs assoleixen major alçada amida uns dos metres, que conformen cantonada. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08039-9 | Serra de Can Cellers | La primera referència documental del mas apareix al cens de l'any 1862, quan hi vivia en Julià Cañellas Vilardell. A principi de segle hi vivia en Joan Tauleria, que va morir l'any 1923. Poc després, la casa quedà deshabitada, i l'any 1965 ja consta com a ruïna. | 41.7200100,2.4793600 | 456693 | 4618821 | 08039 | Campins | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43981-foto-08039-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43981-foto-08039-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43981-foto-08039-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43982 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-0 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de sol ixent s'hi ha adossat un cos modern de dos nivells d'alçat i coberta a una sola vessant que fa el desaiguat al lateral. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés, d'arc pla arrebossat, com ho són la resta d'obertures. A l'eix central, sobre la finestra, hi ha pintat un rellotge de sol. A la façana posterior les obertures són de les mateixes característiques, excepte el portal d'arc escarser. Davant la casa hi ha una era circular encaironada, així com una antiga pallissa, que consta d'un portal amb llinda de fusta i un finestral ceràmic, sobre el qual hi ha la corriola. Dins la finca hi ha diversos volums aïllats de nova construcció, trobant-se tot l'espai enjardinat. | 08039-10 | Drecera de Sant Celoni, 9 | La primera referència documental de Cal Rectoret és de l'any 1851, quan hi residia la família Renau. La casa podria correspondre's amb Can Renau de les Brugues, documentada de l'any 1788. Després de la Guerra Civil, Joan Montasell va comparar la casa, passant a mans de Pere Camps uns anys més tard. L'any 1962 la van adquirir els Sentís, que n'han mantingut la propietat fins als nostres dies. | 41.7200800,2.4761000 | 456422 | 4618830 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43982-foto-08039-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43982-foto-08039-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43982-foto-08039-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43983 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-1 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX-XX | Masia de planta en forma de 'L' que ha estat notablement reformada per habilitar-la com a vivenda moderna. Originalment estava constituïda per un volum de planta quadrangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de garbí tenia adossat un cos d'un sol nivell que probablement constituïa les corts de la casa. En una ampliació posterior, a la façana principal s'hi va adossar un volum perpendicular, de mateixa alçada i coberta. Durant la darrera gran reforma de la casa, feta a la darreria del segle XX, s'ha alçat un nivell el volum principal, quedant la coberta amb els vessants desiguals. El portal d'accés original, d'arc pla arrebossat, s'ha substituït per un de mig punt adovellat. La major part de les finestres són de factura moderna. Pel que fa al volum perpendicular, s'han canviat les obertures i s'ha fet una galeria de dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic a nivell del primer pis. Tot seguit, a la seva façana de xaloc s'ha afegit un cos d'un nivell d'alçat, acabat en un porxo. L'acabat exterior és arrebossat i pintat a la façana posterior i el volum secundari, i la pedra vista al frontis del volum principal. La finca que l'envolta es troba enjardinada i vallada. | 08039-11 | Camí de Sant Guillem, 3 | La primera referència documental de la casa correspon al cens de 1864, en què figura com a Teixidoret. Aleshores era propietat de la família Baucells, que es va mantenir-la fins el 1960. | 41.7165900,2.4695600 | 455876 | 4618446 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43983-foto-08039-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43983-foto-08039-11-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43984 | Cal Trabaian | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabaian | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la qual se'n reconeix la planta quadrangular i un cos annex adossat. Manté la major part de l'estructura exterior, pel que encara és visible que constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Tot i el mal estat que presenta, encara conserva part de la distribució interior, coberta de vegetació. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08039-12 | Sot de Mitjans | Segons creença popular, aquesta casa era la casa del delme, on s'hi recollien els tributs que recaptava l'església. Tanmateix, aquesta hipòtesi no ha estat contrastada i no hi ha indicis documentals que ho confirmin. En tot cas, la primera referència documental del nom Trebeyant data de l'any 1758, on consta també com a casa Puig de Coma Martina. Els Puig la van vendre als Plana a finals d'aquest segle. A mitjans del segle XIX consta que hi vivia el masover Francisco Novelles. Al llarg dels anys hi van passar diversos masovers, els darrers la van deixar pels volts de 1930. L'any 1933 ja es trobava deshabitada, i el 1969 ja era en ruïnes. | 41.7239800,2.4825900 | 456965 | 4619260 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43984-foto-08039-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43984-foto-08039-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43984-foto-08039-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43985 | Can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellver | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la qual se'n reconeix la planta rectangular. Manté bona part de l'estructura exterior i interior, malgrat trobar-se coberta de vegetació. La façana més malmesa sembla correspondre's amb la principal, mentre que la posterior permet determinar que constava de planta baixa i pis. Entre la runa de l'enderroc s'oberven les bigues de fusta. A la façana de mestral hi ha un petit tancat que constituïa les corts per al bestiar. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa i en alguns trams de maó. | 08039-13 | Parc Natural del Montseny | El nom Bellver està documentat a Campins des de l'any 1706, tot i que la casa de 'Can Vellver' no figura fins el cens de 1862. Va estar habitada fins l'any 1954, tot i que ja es trobava en mal estat de conservació. | 41.7324900,2.4562700 | 454781 | 4620218 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43985-foto-08039-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43985-foto-08039-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43985-foto-08039-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43986 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-1 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessans amb el carener paral·lel a la façana. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la façana posterior queda tapada fins el primer pis. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb brancals ceràmics, al voltant del qual hi ha petites finestres amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes laterals hi ha adossats petits cossos que constitueixen les corts per al bestiar. L'acabat exterior és la pedra vista. | 08039-14 | Ctra. De Santa Fe, 18 | La casa de Can Benet està documentada des de l'any 1868, quan hi vivia en Josep Pasqual. Des de mitjans del segle XX pertany als Cortada. | 41.7363900,2.4598300 | 455080 | 4620650 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43986-foto-08039-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43986-foto-08039-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43986-foto-08039-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Al llibre de Joan López (2001), s'esmenta que l'actual propietari, en restaurar la teulada, va descobrir una teula amb l'any 1736 inscrit. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43987 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal-1 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVI-XX | Masia de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba centrat en el frontis. Sobre el portal hi ha un interessant finestral renaixentista, que incorpora caps humans esculpits. En un eix lateral hi ha una altra finestra renaixentista sense decoració, mentre que a l'altre hi ha dues finestres d'arc pla de pedra carejada amb incisió conopial. A la façana de xaloc hi ha adossat un volum que antigament era conegut com a Cal Rubí però que en l'actualitat ha quedat integrada formant part de la mateixa construcció. Ocupa gairebé tota la façana lateral, consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat a la façana. A causa de la vegetació que cobreix la façana, només és visible el portal, d'arc pla de pedra carejada. La resta de façanes tenen poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, entre les que s'entreveu la pedra vista. Davant la masia hi ha una era encaironada en molt bon estat de conservació, així com les restes d'una premsa de vi. A pocs metres de la casa hi ha una construcció moderna que s'utilitza com a estudi. L'entorn de la casa es troba enjardinat. | 08039-15 | Camí antic de Santa Fe, 6 | El nom Canal ja figura en el fogatge de l'any 1360. En els documents parroquials dels segles XVII-XVIII hi consten diverses persones amb el cognom Canal. La casa va ser assimilada per Can Prat durant el segle XIX. L'any 1961 la va comprar el pintor Antoni Tàpies, que la va restaurar en la seva totalitat. | 41.7309600,2.4694600 | 455877 | 4620042 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43987-foto-08039-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43987-foto-08039-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43987-foto-08039-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43988 | Can Cullell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cullell | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVI-XX | Masia de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici queda tancat frontal i lateralment per la casa de Can Pitarra i les corts, formant un pati a la part central. L'accés al pati es fa per una portalada situada a ponent, sota la casa de Can Pitarra. El frontis s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. També en aquesta façana hi ha tres finestres d'arc pla de pedra carejada. De la façana de gregal en sobresurt un cos de mateixa alçada i coberta a una vessant, que segueix la del volum principal. Té poques obertures, la majoria d'elles d'arc pla ceràmic. A continuació hi ha les corts i la pallissa, de dos nivells d'alçat i obertures ceràmiques. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat i pedra vista. A la façana de mestral hi ha un volum reformat com a habitatge modern, inclòs dins de Can Pitarra. Al costat de la casa, a l'altre costat del camí, s'hi conserva l'antic cobert i una era encaironada. | 08039-16 | Drecera de Sant Celoni, 1 | Als fogatges de l'any 1360 i 1497 ja hi figura el nom Colell. Tanmateix, fins l'any 1515 no apareix documentat el mas Colell. En nom s'anirà succeïnt al llarg dels segles fins a final del segle XIX, en què es perd. Va ser comprada l'any 1886 pel dramaturg i poeta Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, que s'hi feu construir una casa al costat. Després de la mort del poeta, va heredar la propietat la seva filla Blanca. En morir aquesta sense descendència, la va deixar a Maria Vallès. Més endavant la va heredar la família Tohà, que n'ha mantingut la propietat fins als nostres dies. | 41.7267100,2.4697100 | 455895 | 4619570 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43988-foto-08039-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43988-foto-08039-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43988-foto-08039-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43989 | Can Feló de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felo-de-baix | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Masia de planta rectangular i dues crugies que es troba en estat ruïnós. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El nivell superior i la teulada s'han esfondrat, així com una part de la façana principal i lateral. S'hi accedia per un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que en l'actualitat es troba tapiat, com la resta de les obertures. A la façana posterior hi ha un petit contrafort. A la façana de ponent hi ha adossades les que havien estat les corts per al bestiar. L'interior està cobert per l'enderroc. Conserva el revestiment de morter dels murs, tot i que força deteriorat. | 08039-17 | Costa dels Prats | La casa de Can Feló de Baix va ser construïda a principi del segle XIX, quan a Campins ja existia la casa de Can Feló de Dalt al nucli urbà. A principi del segle XX n'era propietari Climent Castella, la família del qual la va mantenir fins a final de la dècada de 1950. Des d'aleshores, va quedar incorporada dins la propietat del Mas Sura. | 41.7161200,2.4648500 | 455484 | 4618396 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43989-foto-08039-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43989-foto-08039-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43989-foto-08039-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43990 | Can Garrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrell | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular que es composa de diversos cossos. El cos principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat per tramuntana. El frontis es composa d'un únic eix, format per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra de pedra. A la façana de migdia hi ha adossat un altre cos, situat en una cota inferior a causa del desnivell natural del terreny. És de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant que desaigua a migdia. Consta de diverses obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta quadrangular i dos nivells d'alçat, que constituïa la pallissa. Té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'obre a ponent amb un portal i un finestral ceràmic, sobre del qual hi ha la corriola. A pocs metres a ponent hi ha una construcció annexa aïllada, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al pati hi ha una petita bassa amb safareig. L'acabat exterior dels volums és la pedra vista. | 08039-18 | Drecera de Gualba, 5 | Des de final del segle XVII hi ha documentat a Campins el nom de Can Puig de la Garrell. Els Puig en van mantenir la propietat fins al segle XIX, quan ja figura com a propietari Pere Garrell. Tanmateix, amb el canvi de segle, en nom es va perdre. Els últims masovers s'hi van estar fins el 1973. Després d'uns anys deshabitada, en l'actualitat es troba en procés de restauració per habilitar-la com a vivenda. | 41.7319400,2.4784300 | 456624 | 4620146 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43990-foto-08039-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43990-foto-08039-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43990-foto-08039-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|117|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43991 | Can Gensanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gensano | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la qual se'n reconeix la planta quadrangular. Manté bona part de l'estructura exterior, excepte la façana principal, que es troba enderrocada. Encara és visible que constava d'un sol nivell d'alçat i tenia la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana lateral s'hi conserva un portal de pedra sense treballar. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa. Es troba construïda en una feixa delimitada per un mur de pedra seca amb contraforts i graons. | 08039-19 | Parc Natural del Montseny | El mas apareix documentat en el cens de l'any 1862, quan hi residien en Segimon Costa i la Maria Fonoyet. Els darrers masovers marxaren abans de la Guerra Civil, quedant abandonada des d'aleshores. | 41.7441100,2.4703200 | 455958 | 4621501 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43991-foto-08039-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43991-foto-08039-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43991-foto-08039-19-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 43992 | Can Jepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepic | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb els brancals ceràmics, al voltant del qual hi ha dues petites finestres també d'arc pla ceràmic. La resta de façanes no presenten obertures. A la façana de gregal hi ha adossat un cos de planta baixa que constitueix les corts per al bestiar. L'acabat exterior és la pedra vista. | 08039-20 | Drecera de Sant Celoni, 11 | La casa està documentada des de l'any 1864, quan figura en el cens. Al llarg dels anys apareix nombrada indistintament Gepich o Japich. Durant la segona meitat del segle XIX, n'era propietari Joan Gorgs que, a la seva mort, la passa a Maria Gorchs, casada amb Feliu Adrobau. En l'actualitat encara pertany a la mateixa família. | 41.7186800,2.4762100 | 456430 | 4618675 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43992-foto-08039-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43992-foto-08039-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43992-foto-08039-20-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43993 | Can Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilla | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El portal ha estat reformat en forma d'arc de mig punt emmarcat amb pedres, imitant dovelles. A la façana de llevant s'hi ha afegit un cos de planta baixa i coberta a una vessant que desaigua al lateral. La resta de façanes presenta obertures d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. L'entorn de la casa es troba pavimentat i enjardinat i hi ha diverses construccions modernes, algunes de les quals es destinen a la cria de cavalls. | 08039-21 | Camí de Can Bruguera, 4 | El nom Guilla està documentat a la zona des del segle XVIII, si bé la casa va ser construïda al segle XIX. Durant el segle XX la casa va canviar de mans en diverses ocasions. | 41.7247300,2.4694000 | 455868 | 4619350 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43993-foto-08039-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43993-foto-08039-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43993-foto-08039-21-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43994 | Can Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-0 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla arrebossat, al voltant del qual hi ha diverses finestres també d'arc pla arrebossat. A nivell del primer pis hi ha un rellotge de sol on hi consta 'Can Llorens Font' i 'Any 1759', pintat l'any 1993. En un extrem de la façana hi ha adossat un cobert, que es sosté amb un pilar i conserva la teulada original. A les façanes laterals i posterior hi ha adossats petits cossos de planta baixa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte el cobert, que presenta pedra vista. | 08039-22 | Drecera de Gualba, 3 | La masia està documentada per primera vegada en el cens de 1864, quan hi vivien Josep i Joan Costa. A final de segle la va comprar Josep Masó. Des de principi de segle hi van residir diversos masovers; els darrers van marxar el 1971. Actualment és propietat d'un descendent de Can Masó. | 41.7309600,2.4780900 | 456595 | 4620037 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43994-foto-08039-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43994-foto-08039-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43994-foto-08039-22-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43995 | Can Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maso | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII | Masia de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada descentrat en el frontis, on hi ha inscrit: '1749 Antoni Maso' amb una creu intercalada. La resta d'obertures, d'arc pla de pedra o bé arrebossades, es disposen de forma aleatòria per la façana, entre les que destaca una galeria horitzontal amb dos pòrtics situats sota coberta. També hi ha pintat un gran rellotge de sol. El cos de la part de ponent es prolonga per la façana posterior seguint la mateixa alçada i pendent de la coberta que el volum principal. La mateixa façana de ponent s'obre amb diverses obertures d'arc pla, ja sigui de pedra carejada, ceràmiques o arrebossades. La seva façana posterior, on recentment s'ha afegit un petit cobert, s'obre amb petites obertures a mode d'espitllera. La façana de tramuntana també té un bon nombre de petites obertures d'arc pla de pedra, ceràmiques i arrebossades. La façana de llevant consta d'un cos adossat de mateixa alçada i coberta que el principal, lleugerament enretirat respecte el frontis, i que sembla correspondre's amb un corral. Davant la casa hi ha una era circular encaironada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana i de restes d'arrebossat i pedra vista a la resta. | 08039-23 | Ctra. De Campins a Santa Fe, 31 | El nom Masó està documentat a la zona des del segle XVII. La casa de Can Masó Ferrer no es documenta fins a l'any 1737. L'any 1862 figura en el cens que a Can Masó hi viu en Miquel Masó. Fins a l'any 1970 hi van residir els masovers Mateu Pagès i Dolors Rovira. | 41.7286600,2.4658300 | 455574 | 4619788 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43995-foto-08039-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43995-foto-08039-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43995-foto-08039-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43996 | Can Miquelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelic | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII | Masia de planta quadrangular i dues crugies, constituïda per dos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla, sobre el qual hi ha una finestra de pedra carejada, que es troba en un pany de paret rebaixat respecte el frontis. Per la façana de gregal en sobresurt un cos corresponent a les corts del bestiar, amb accés des de xaloc per una porta d'arc rebaixat. La coberta del volum posterior ha estat alçada en una obra recent, pel que és poc més alta que la de l'anterior. Aquest té poques obertures, d'arc pla ceràmic, algunes de les quals són de factura moderna. El parament dels murs es manté arrebossat al volum principal i de pedra vista al posterior. | 08039-24 | Drecera de Gualba, 20 | La masia de Can Miquelic apareix documentada en el cens de 1864. Tanmateix, els orígens de la casas es podrien correspondre amb els de la casa de Can Puig de Mitjans, documentada des de finals del segle XVII. Durant el primer terç del segle XX, va restar uns anys deshabitada, fins que hi van anar a viure els masovers de Cal Trabaian. Els últims masovers van marxar vers l'any 1990. | 41.7257600,2.4817200 | 456893 | 4619458 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43996-foto-08039-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43996-foto-08039-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43996-foto-08039-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43997 | Can Mon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mon | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XIX | Masia de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat en el frontis, d'arc pla arrebossat, al voltant del qual hi ha quatre finestres de les mateixes característiques. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol. A la façana lateral, orientada a garbí hi ha adossat un cos d'un sol nivell amb la coberta a una vessant que desaigua al lateral. Al seu davant hi ha un cobert, que es troben comunicats a través d'un portal d'arc pla ceràmic. Aquest conserva l'embigat i les llates originals de la coberta. A l'altra façana lateral, orientada a gregal, hi ha adossades les corts, que segueixen el mateix pendent de la coberta del volum principal. A la façana posterior no hi ha obertures. El parament dels murs es manté arrebossat en totes les façanes, tot i que la principal es troba pintada de color blanc. | 08039-25 | Camí de Cal Carlí, 7 | La casa de Can Mon va ser construïda entre els segles XVIII i XIX. A principi del segle XX pertanyia als Masó, que en van mantenir la propietat fins a final de segle. | 41.7248900,2.4855700 | 457213 | 4619360 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43997-foto-08039-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43997-foto-08039-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43997-foto-08039-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43998 | Can Patiràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patiras | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular i dues crugies a la qual es va adossar posteriorment un volum de planta quadrangular i dues crugies. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla ceràmic, com ho són també les finestres distribuïdes al seu voltant. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos de mateixa alçada i coberta al qual s'accedeix a través d'unes escales exteriors adossades en paral·lel a la façana. Seguint aquest cos i per la façana posterior hi ha adossats diversos cossos annexes de planta baixa. A la façana de ponent hi ha adossat el segon volum, de planta baixa i dos pisos i la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos, amb obertures ceràmiques als dos primers nivells i arrebossades al superior. Els dos finestrals del primer pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La mateixa tipologia d'obertures es repeteix a la façana lateral i posterior. L'acabat exterior és la pedra vista en ambdós volums, excepte el segon pis del volum de ponent, que és arrebossat amb pòrtland. El ràfec del primer està acabat amb una imbricació ceràmica, mentre que el del segon és de cabirons. Davant la façana de ponent hi ha una era circular encaironada. | 08039-26 | Drecera de Gualba, 22 | A finals del segle XVIII hi ha documentada a la zona la casa Bellvehí, que més tard seria nombrada indistintament Bellvehí o Patiràs. La família Vellvehí hi va viure fins a la primeria del segle XX. Des d'aleshores, la casa ha passat per diverses mans. | 41.7300800,2.4822800 | 456943 | 4619938 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43998-foto-08039-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43998-foto-08039-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43998-foto-08039-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 43999 | Can Pere Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-poc | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XX | Masia de planta rectangular de notables dimensions que es troba construïda en una gran esplanada pavimentada, sota la qual hi ha els antics estables. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix pel cos de ponent, que es troba enretirat respecte el frontis, on hi ha un portal de mig punt arrebossat, un d'arc pla, i tres finestres d'arc pla arrebossat. La resta del frontis està compost segons una marcada simetria, definida per sis eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal de mig punt arrebossat que hi ha en un extrem i les golfes amb tres petits pòrtics de mig punt. A la resta de façanes es manté la mateixa tipologia d'obertures, també distribuïdes simètricament. L'acabat exterior és arrebossat, amb els emmarcaments de les obertures pintats imitant carreus. A garbí de la casa, en una feixa inferior delimitada per un mur de contenció, hi ha construït un volum annex on hi havia el bestiar, que es prolonga per sota la masia. El volum consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dues vessants. Les obertures també estan disposades de forma simètrica, i són totes d'arc rebaixat ceràmic. Des del nivell de la masia es pot accedir a aquesta construcció directament pel pis superior. En una feixa inferior, hi ha l'antic femer, que connectava amb els estables. La coberta es troba parcialment esfondrada, tot i que s'oberva que era sostinguda per un gran arc de diafragma ceràmic. L'accés a la casa es fa a través d'una estructura amb dos portals d'arc rebaixat, entre els quals hi ha una imatge de la Verge feta de ceràmica i la inscripció 'SALVE' a sota. | 08039-27 | Ctra. De Santa Fe, 20 | En el cens parroquial de l'any 1656 hi consta el mas Pera Poch. A mitjans del segle XX, quan pertanyia a Dolores de Cabanés, va ser construït de nou, presumiblement al lloc on hauria existit l'antic mas. Des de fa uns quants anys pertany a la família Verdú. | 41.7389000,2.4709200 | 456004 | 4620922 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43999-foto-08039-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43999-foto-08039-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/43999-foto-08039-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44000 | Can Pereres Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pereres-nou | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis i és d'arc de mig punt, que s'ha emmarcat modernament amb pedres imitant dovelles. Al pis hi ha diverses finestres d'arc pla, algunes són originals de pedra carejada, mentre que d'altres són afegides posteriorment. En un extrem de la façana s'hi ha afegit un porxo. La façana de sol ixent presenta tres finestres d'arc pla, dues arrebossades i l'altra amb llinda de pedra. A la façana posterior hi ha adossat un cos que queda parcialment ocult per la vegetació. L'acabat exterior és arrebossat amb pedres vistes intercalades a la façana principal i de restes d'arrebossat a la resta. | 08039-28 | Ctra. De Santa Fe, 22 | La masia va ser construïda pels volts del segle XVIII, propera a l'antic mas Pareres. Des dels seus orígens, es troba inclosa dins la parròquia de Fogars. Va ser restaurada durant la segona meitat del segle XX. | 41.7415000,2.4716300 | 456065 | 4621211 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44000-foto-08039-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44000-foto-08039-28-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44001 | Can Pereres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pereres-vell | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVI-XX | Masia de planta quadrangular i dues crugies, al voltant de la qual s'adossen diversos cossos. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita. 'JOAN PARERAS 1786'. Al costat hi ha pintat un rellotge de sol rectangular. L'altre eix de la façana presenta una finestra d'arc pla de pedra carejada per nivell, mentre que a les golfes hi ha una galeria de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, delimitats amb balustrada. A la façana de sol ixent s'hi adossa un altre cos, de menor alçada, que s'obre amb dues finestres d'arc pla de pedra carejada. Més a llevant hi ha les corts del bestiar, d'un sol nivell d'alçat. A la façana de ponent també hi ha annexes adossats, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana de tramuntana hi trobem un altre cos, superior en alçada, amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A causa del desnivell del terreny, s'hi accedeix des de la façana posterior directament pel pis superior. A pocs metres d'aquesta façana hi ha l'antiga pallisa, avui habilitada com a vivenda. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Davant la façana de ponent hi ha la bassa, que s'omple de l'aigua d'una deu natural. | 08039-29 | Ctra. De Santa Fe, 24 | Als fogatges de 1360 i 1497 ja hi apareix el nom Pareras, pel que l'origen del nom podria ser anterior. L'actual mas va ser construït en època moderna, és possible que sobre un mas més antic. El cognom Pareras es va mantenir entre els seus habitants fins el segle XIX, tot i que en l'actualitat encara pertany a la mateixa família. Des dels seus orígens, es troba inclòs dins la parròquia de Fogars. | 41.7422500,2.4736500 | 456233 | 4621293 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44001-foto-08039-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44001-foto-08039-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44001-foto-08039-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44002 | Can Perxacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perxaco | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la qual se'n reconeix la planta rectangular i baluard que la tanca frontalment. Manté la major part de l'estructura exterior, pel que encara és visible que constava de planta baixa i pis. Tot i el mal estat que presenta, manté part de la distribució interior, estructurada en un cos principal i un cos annex lateral. A la façana s'hi conserva una finestra d'arc rebaixat ceràmic, així com part dels brancals ceràmics de la porta. L'aparell dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08039-30 | Parc Natural del Montseny | El nom ja apareix documentat durant la segona meitat del segle XVIII. En un cens de 1868 ja consta com a deshabitada, tot i que durant uns anys podria haver estat utilitzada per guardar-hi el bestiar. | 41.7335100,2.4573900 | 454875 | 4620331 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44002-foto-08039-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44002-foto-08039-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44002-foto-08039-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44003 | Can Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pitarra | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta irregular que es composa de diversos cossos i que es troba adossat davant del Mas Collell. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està construït sobre un gran cos de planta baixa, obert a la part frontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmics que dónen accés a l'edifici. La part superior del cos està habilitada com a terrassa transitable, que envolta el volum per les façanes principal i laterals i té accés per un finestral ceràmic del volum principal. Està delimitada amb balustrada, entre la que hi ha el bust de Frederich Soler, àlies Pitarra. A banda i banda del finestral hi ha un plafó ceràmic on hi consta que fou comprada per Frederich Soler i reedificada després que s'hi calés foc. La part superior queda rematada per un altre plafó ceràmic on hi consta 'Mas 'Frederich Soler''. L'edifici es prolonga per la façana posterior amb un cos rectangular al qual s'accedeix per una pasarel·la a nivell del primer pis. Té la coberta a dues vessants i es troba adossat a la façana de ponent del Mas Collell. A la façana de ponent s'obre amb tres eixos de finestres d'arc pla ceràmic, les superiors amb sortida a un balcó. La part de tramuntana s'ha habilitat com vivenda moderna. L'acabat exterior combina l'ús de la pedra vista i del maó. | 08039-31 | Drecera de Sant Celoni, 3 | El dramaturg i poeta Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, va comprar el Mas Collell l'any 1886. Va fer construir una casa al costat del mas, que esdevindria la seva vivenda. Després de la seva mort, va passar a mans de la seva filla Blanca. L'any 1907 s'hi va calar foc, tot i que poc després va ser reconstruïda. En morir la Blanca, va comprar la casa Maria Vallès, que més tard es casaria amb en Josep Tohà. Des d'aleshores, la casa pertany a la mateixa família. | 41.7265600,2.4697800 | 455901 | 4619553 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44003-foto-08039-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44003-foto-08039-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44003-foto-08039-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Mas Frederich Soler. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44004 | Can Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plana | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A causa del seu mal estat, la façana principal s'ha esfondrat. Segons un testimoni gràfic, la casa tenia el portal d'accés d'arc pla de pedra carejada i les finestres d'arc pla arrebossat. Davant la façana hi ha adossat un petit cos quadrangular de dos nivells d'alçat, que podria correspondre's amb la cisterna. A la façana de garbí hi ha adossat un cobert, mentre que a la de gregal hi ha les corts per al bestiar. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, sota el qual es veu el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. Encara conserva la fusteria de les obertures i els mobles a l'interior. | 08039-32 | Camí de Cal Carlí, 3 | La casa de Can Plana ja apareix documentada en el cens de 1864, quan hi vivia Esteve Novellas. Amb el canvi de segle, el mas també va canviar de mans, fins a ser adquirida per Segimon Vellvehí, la família del qual hi va viure fins fa poc. Després de passar un temps deshabitada, la casa s'ha esfondrat. | 41.7250100,2.4781900 | 456599 | 4619377 | 08039 | Campins | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44004-foto-08039-32-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44005 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-1 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVI-XIX | Masia de planta irregular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha tres finestres d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat. Al costat del portal n'hi ha dos més d'arc pla arrebossat, un dels quals ha estat obert modernament per guardar-hi el cotxe. En un extrem de la façana hi ha adossada una interessant pallissa amb coberta a una vessant, que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Té la part frontal oberta i conserva les bigues i les llates originals. A la façana posterior hi ha adossat un segon volum, de mateixa alçada i coberta que l'anterior. A la façana de ponent hi trobem diversos cossos d'un sol nivell d'alçat. Davant la casa també hi ha corts per al bestiar. L'acabat exterior és arrebossat a la façana i de restes d'arrebossat i pedra vista a la resta. A l'interior s'hi conserven el forn de pa i el trull. | 08039-33 | Camí antic de Santa Fe, 9 | El nom Prat consta als fogatges de Campins de 1360, 1497 i 1553. La primera notícia del mas Prat la trobem en un document parroquial de l'any 1678. Des de principi del segle XX hi van viure la família Cladellas, qui van vendre la finca, dins la qual hi havia Can Canal i Can Parroqui, a l'artista Antoni Tàpies. | 41.7299300,2.4693000 | 455863 | 4619927 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44005-foto-08039-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44005-foto-08039-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44005-foto-08039-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44006 | Can Quaranta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quaranta | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX-XX | Masia de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. En una reforma moderna s'ha alçat la coberta i s'ha afegit un cos amb galeria a la façana de sol ixent. El frontis s'obre amb tres portals amb llinda de fusta, entorn els quals es distribueixen aleatòriament les finestres d'arc pla ceràmic. A la façana de ponent hi ha adossat un petit cos. La façana posterior presenta poques obertures, també d'arc pla ceràmic. L'acabat exterior és la pedra vista i de maó a l'ampliació sota coberta. A pocs metres de la casa hi ha un pou circular de pedra. | 08039-34 | Drecera de Gualba, 18 | La primera referència documental de la casa és de l'any 1844, quan n'eren propietaris en Joan Planas i la Caterina Masó. La mateixa família hi va viure fins ben entrat el segle XX. | 41.7294000,2.4751000 | 456345 | 4619866 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44006-foto-08039-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44006-foto-08039-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44006-foto-08039-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44007 | Can Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regas-0 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, al voltant del qual es distribueixen aleatòriament les finestres també d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals s'hi va adossar un cos de mateixa alçada i coberta que el principal. La resta de façanes presenta poques obertures, la majoria de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc a la façana i de pedra vista la resta. Davant la casa hi ha l'antiga era encaironada. | 08039-35 | Camí de Fogars, 10 | La casa apareix documentada per primer cop l'any 1740, quan l'habitava la família Illa. A mitjans del segle XIX la Rosa Illa Regàs la cedeix al seu fill Joan Bonamusa. En moriri sense descendència, van deixar la casa als Catarineu, que n'eren els masovers. Des d'aleshores, pertany a aquesta família. | 41.7254400,2.4619000 | 455245 | 4619433 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44007-foto-08039-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44007-foto-08039-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44007-foto-08039-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44008 | Can Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XVIII-XX | Masia de planta quadrangular i dues crugies que es troba adossada a la casa de Can Salvi per la façana de garbí. La unió d'aquestes cases respon a una reforma posterior, en què s'afegí d'un cos a la façana de xaloc. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'accés es troba a l'angle que forma el cos amb el volum primigeni i consta de llinda de fusta i brancals ceràmics. Al pis hi ha una finestra de les mateixes característiques. La resta de façanes presenta poques obertures, la majoria de petites dimensions i de pedra sense treballar. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, entre les quals s'observa el parament de pedra irregular lligada amb argamassa i els angles cantoners de pedra escairada. | 08039-36 | Ctra. De Santa Fe, 14 | Els orígens d'aquesta casa són incerts, ja que podria correspondre's amb l'antiga Casa Corney, documentada des del 1360. A principi del segle XVIII va viure a la casa Corney un tal Romà Masó, que podria haver donat nom a la casa. En tot cas, la masia de Can Romà apareix documentada com a tal en un cens parroquial del 1864. Aleshores hi vivien Joan Font i Maria Masó. Durant el segle XX va passar per diverses mans. | 41.7303500,2.4676500 | 455726 | 4619975 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44008-foto-08039-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44008-foto-08039-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44008-foto-08039-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44009 | Can Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-0 | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX-XX | Masia de planta quadrangular i dues crugies, amb la casa de Can Romà adossada a la façana posterior. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana de garbí per un portal d'arc pla arrebossat de factura moderna. A la façana de xaloc també s'han refet les finestres, d'arc pla arrebossat, excepte una original d'arc pla de pedra i brancals ceràmics. A la façana de mestral s'ha afegit un cos modern per guardar-hi el cotxe. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, sota el qual s'oberva el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08039-37 | Ctra. De Santa Fe, 16 | Durant el segle XVIII hi ha documentada una casa coneguda per Can Salvi Plana. En el cens de l'any 1864 hi consta la casa de Can Salvi, on hi vivien els Font. Aquesta família la va mantenir fins a la primeria del segle XX. Des d'aleshores, ha passat per diferents mans. | 41.7303000,2.4675400 | 455717 | 4619969 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44009-foto-08039-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44009-foto-08039-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44009-foto-08039-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44010 | Can Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro | Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. | XIX | Masia de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa de quatre eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El cos de llevant té un portal a nivell del primer pis, al qual s'accedeix per una escala exterior adossada en paral·lel a la façana. Les façanes laterals també tenen les obertures d'arc pla arrebossat, mentre que la posterior no en té. L'acabat exterior és arrebossat, a la façana pintat de blanc amb les obertures de color blau. A la part superior del frontis hi ha inscrit 'ANY -19 / 8-1960', que recorda quan va ser reconstruïda. Davant la casa hi ha l'antiga era encaironada. | 08039-38 | Camí de Fogars, 9 | La primera referència documental de la casa Isidro Masó data de finals del segle XVIII. En nom de Cal Isidro no consta fins al cens de 1862, quan era propietat dels Masó. A principi del segle XX pertanyia als Vandrell. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar i posteriorment va ser comprada per Miquel Durbau, que la va refer. Des d'aleshores hi viu la mateixa família. | 41.7263700,2.4617300 | 455231 | 4619536 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44010-foto-08039-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44010-foto-08039-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44010-foto-08039-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc