Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44410 | Molí de Cal Castells (Fàbrica J. Vilaseca S.A.) i vestigis dels molinsde Cal Mata i Can Separa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-castells-fabrica-j-vilaseca-sa-i-vestigis-dels-molins-de-cal-mata-i-can-separa | BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. Full a full. 'La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capelladescoordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch. | XVIII | Es troba al nord del casc antic. Ocupa un solar de forma rectangular, alineat al carrer, el qual al seu costat de llevant hi té adossats dos cossos de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer, acabades amb una simple cornisa, canal i baixant fins a sota la cornisa. La façana al carrer està composada simètricament amb quatre nivells amb obertures de proporció horitzontal; la façana lateral de migdia està estructurada en dos eixos amb obertures de proporció horitzontal, i la del costat nord, segons sis eixos amb obertures de proporció vertical, en un dels quals hi ha un portal d'entrada tancat amb una porta de tres fulles de posts de fusta. Els murs són de paredat revestit d'arrebossat pintat de color ocre, els quals recolzen en un sòcol de carreus de pedra aplacada. A la part de baix del costat de migdia de la façana principal s'ha després l'arrebossat i ha deixat a la vista el paredat. Destaca la meitat d'una portalada d'arc rebaixat amb carreus de pedra, posteriorment tapiada i malmesa per l'obertura de la finestra, i, també, cal senyar un arc rebaixat de sis filades de totxo tapiat. | 08044-43 | C. Amador Romaní s/n | Sembla fora de dubte és que la familia Balaguer tenia des d'antic un molí fariner a la Costa del Molins tal com s'esmenta en el capbreu de 1435. Aquest molí, com la resta del patrimoni Balaguer, va anar a parar a mans de la familia Bas. El molí estava gravat amb l'obligació de moldre el gra de la família Mora. Francesc de Bas i de Monner en els inicis de la 'febre' paperera el va reconvertir a usos paperers. El pas de molí fariner a paperer es va iniciar el 1733 i el 1737 encara no estava finalitzada. L'obligació de moldre el gra de la família Mora, al no poder-se materialitzar, es va transformar en un censal, finalment extingit el 1776. La família Bas va prestar especial atenció a aquest molí, donats els importants ingressos que es podia assegurar, bé sigui fruit del seu arrendament o bé de la gestió directa. El benefici del molí paperer explica les succesives reformes i millores. En el període inicial fou arrendat per diferents membre de la família Romaní. En l'època daurada de la fabricació de paper a Capellades, durant les dècades de 1760 i 1770, Francesc de Bas va participar en els principals contractes signats pels paperers de Capellades amb la Reial Hisenda. Finalment es va fer amb el control d'aquest molí, i de la resta de patrimoni, Francesc Castell de Posas, fruit d'un llunyà parentiu amb els Balaguer. Aquest és l'origen del nom del molí: Cal Castells (per deformació de Castell). El 1815 s'estava plantejant una nova conversió del molí als seus antics usos fariners donada la baixa rendabilitat de l'activitat paperera en aquells moments. La recuperació del mercat interior i de les exportacions americanes van permetre el seu manteniment per a usos paperers. La fàbrica fou sotmesa a una intensa reforma a la dècada de 1870. Els canvis responien a les noves necessitats derivades de la incorporació de les màquines picardo. Josep Vilaseca fou l'iniciador de l'empresa que actualmente és propietària de 'Cal Castells'. Els molins gestionats per Vilaseca estaven especialitzats en paper de qualitat. Així, l'any 1908 produïa 'fardos del sello' o de 'papel de oficio', tot conservant a la seva cartera importants companyies, ajuntaments i diputacions. La familia Vilaseca era originària de Piera. Josep Vilaseca Puigjaner havia tingut. | 41.5335900,1.6838700 | 390208 | 4598830 | 1733 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44410-foto-08044-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francesc de Bas i Monner (de la reforma de 1733). | Arquitectura industrial i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44411 | Cal Fortugós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortugos | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de quatre naus de planta rectangular, situades en un solar de planta poligonal irregular amb façana a tres carrers. La nau principal s'adapta a les alineacions dels carrers Ramon Godó, Call i Dr. Fleming i consta de planta baixa i tres plantes pis. La segona nau fa de gir entre les dues alineacions de la façana del Dr. Fleming; manté l'alçada de planta baixa i tres plantes pis. La tercera i quarta nau presenten l'eix longitudinal perpendicular a la façana del Dr. Fleming i estan constituïdes per planta baixa i una planta pis. Les quatre naus es cobreixen amb coberta de plaques de fibrociment a dues vessants. Les façanes estan composades segons diversos eixos, amb les obertures de proporció quadrada o sensiblement rectangular i estan revestides d'arrebossat. | 08044-44 | C. Dr. Fleming, 12 al 20; C. del Call, 37; C. Ramon Godó | L'origen de Cal Fortugós fou un antic batà de llana, possiblement amb orígens medievals, propietat de la família Puigdengolas, dedicats a l'activitat llanera, com a mínim, des del segle XVI. Josep Puigdengolas va participar de l'expansió del sector paperer a Capellades a la segona meitat del segle XVIII, tot sent cosignant de moltes contractes establertes amb l'administració pública espanyola. Al llarg dels segles XVIII i XIX pasa a ser molí paperer i diversos membres de la familia van fer carrera a la política local fet que determinà diversos arrendaments de la propietat. El molí de Cal Fortugós no va comptar mai amb excessiva capacitat productiva (segons les matrícules industrials de finals del segle XIX tenia únicament una tina) . L'any 1914, s'hi van realitzar obres de reforma dutes a terme pel constructor Josep Vives i Salvador. A partir de llavors desapareix qualsevol esment a la matrícula industrial, com a mínim fins la dècada de 1930. Ja en aquell moment, Cal Fortugós era gestionat per 'Miquel y Costas & Miquel'. Temps després, l'empresa de la família Miquel es va fer amb la propietat de la fàbrica. Des de llavors continua en mans d'aquesta empresa d'origen capelladí. Des de fa temps ja no s'hi fabrica paper i únicament està dedicada a la manipulació del paper de fumar (la fabricació dels llibrets de paper de fumar). Està previst que l'edifici sigui objecte d'una permuta amb l'Ajuntament de Capellades que es convertiria en propietari. 'Miquel y Costas & Miquel' compta amb noves instal·lacions al Polígon Industrial de la Barquera per substituir Cal Fortugós. | 41.5320600,1.6861200 | 390393 | 4598657 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44411-foto-08044-44-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Fàbrica de Puigdengolas. D'origen medieval. Reformes als segles XVII, XVIII, XIX i XX. Forma part de l'Arquitectura Industrial i és una Àrea d'expectativa arqueològica. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44412 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-0 | <p>BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. 'Història de Capellades.Capellades'. Col·lecció particular Antoni Pons: programes de la Festa Major. DE BELÍO, German. 1961. 'El Molino-Museo Papelero de Capellades'. San Jorge. Núm.43. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 41- 45 FONT, Anna. En premsa. 'L'ensenyament a Capellades'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional), coordinada per M. Gutiérrez. SALAS Puig-DURAN, Carles. En premsa. 'Jaume Ferrer i Roca (Capellades, 1816-Barcelona, 1874)'. Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En Premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> | XVII | <p>Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats. Les façanes están composades simètricament, els paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra, el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la. Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols. La planta baixa es cobreix amb voltes de canó rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates de fusta.</p> | 08044-45 | Pg. De la Immaculada Concepció, 23; Av. Maties Guasch; Carrer PauCasals. | <p>Construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural. Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major. En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria. Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el 'sindicato vertical' franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic. El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963. L'any 1968 es va aprovar la creació del 'Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media', entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes.</p> | 41.5286300,1.6840700 | 390216 | 4598279 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44412-foto-08044-45-2.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-03 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública i Àrea d'expectativa arqueològica. | 94 | 45 | 1.1 | 1779 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||
| 44413 | Bassa del Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-la-vila | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494 1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV-XV | Bassa de molí de planta sensiblement triangular que presenta una l'alçada del triangle medeix entorn de 100 m., la base de planta corba 45 m. orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, forrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d'uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d'una àmplia zona enjardinada per l'esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al capelladí Fra Bernadí. La seva formació es deu a l'existència de punts d'aflorament de l'aqüífer Carme-Capellades. | 08044-46 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties GuaschC. Pau Casals | La bassa i la xarxa hidràulica que nodria els molins de la Costa ja deurien existir en època medieval, tot i que no se trobat cap noticia documental i sembla que ocupa l'espai destinat inicialment a terres agrícoles. A l'edat moderna el doll canalitzat per la bassa i la xarxa de recs i regueres era conegut com a 'font de la vila'. Amb motiu de la construcció del molí fariner de la Vila, el 1634, la bassa deuria ser reformada d'acord a les noves necessitats. En aquest període es troba citada en la documentació com a 'Bassa Gran' o 'Bassa de la Vila', amb aquest nom apareix al 'repartiment' d'aigües de 1699. Al seu costat hi havia una altra bassa més petita. Al llarg del segle XVIII no es tenen documentats excessius canvis ni transformacions d'aquest espai central en la xarxa hidràulica capelladina. El canvi més important, i que li va donar la seva conformació actual, el va viure a mitjans del segle XIX. Amb l'esmentat canvi s'intentava potenciar el creixement de la indústria de Capellades. En el ple del 23 febrer de 1854, l'Ajuntament i alguns fabricants de paper van estipular les condicions del seu aprofitament. Aquesta formulació va ser producte de la sol·licitud per part dels fabricants de fer un pou que n'augmentés el cabal. S'admetia la realització de la mina sempre que tota l'aigua continués essent propietat de l'Ajuntament i es procedís a una distribució equitativa. Va ser fonamental, per a la conversió en parc de les terres immediates a la bassa, la compra per part de l'Ajuntament del molí de la Vila i de les terres annexes, l'any 1928. El creixement urbanístic de Capellades va fer evidents les limitacions del sistema de subministrament d'aigua potable existent fins llavors. El gener de 1976, es va constatar que havia disminuït el nivell de la mina que abastava la població, situada a l'interior del Molí de la Vila, i que això obligava a utilitzar directament l'aigua que aflorava al costat de la bassa, coneguda per 'la mineta', cosa que feia difícil la seva cloració i feia augmentar el perill de contaminació bacteriològica. El 1979, es va inaugurar una font per commemorar el nou pou d'aigua potable de la Font Cuitora, tot perdent així la Bassa i el seu espai immediat una de les seves funcions tradicionals. A finals de la dècada de 1970 ja era evident la preocupació sobre el tema de la sobreexplotació de l'aqüífer. | 41.5280800,1.6842000 | 390226 | 4598217 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44413-foto-08044-46-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'enquadra dins les categories d'Arquitectura Industrial,Parc públic, element d'Interès Paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica | 94|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44414 | Can Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas | BARTROLÍ I SANTA, Raül. 2008. Casa Bas. Estudi-Informe per a la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) .Capellades. BUSQUETS i MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PONS TORT, Antoni; SUGRANYES, Margarida, 1998.Fundació Ràfols- Casamada/Maria Girona, Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. SUGRANYES DE FRANCH, Ramon. 1998. Militant per la justícia. Memòries dialogades amb el pare Hilari Raguer. Barcelona. Ed. Proa. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons Família Franch | XVII | Casa senyorial entre mitgeres de dos cossos de planta poligonal, un a cada costat de carrer, units amb un cos en planta primera, tancat per sobre del carrer quedant com a portal d'accés al casc antic, cobert amb volta de canó rebaixada. El cos principal està constituït per planta baixa, pis i sota coberta complexa de teula corba, amb les vessants acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins el forjat de planta baixa. Els balcons de la primera planta tenen brancals i llinda plana de pedra i estan protegits amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol amb dibuix geomètric al centre. A la planta sota coberta les finestres són de proporció sensiblement horitzontal d'arc rebaixat. A la planta baixa, hi ha dos portals d'entrada d'arc de mig punt amb carreus de pedra, tancats amb porta de fusta de dues fulles batents. El parament de la façana és arrebossat. L'accés a la casa es fa es fa a través del portal proper a la volta, un cop a dins, a ambdós costats del distribuïdor, hi ha portals carreuats d'arc rebaixat i llinda plana, tancats amb portes de fusta de fulles batents, que donen accés a diverses dependències. Al fons de la sala hi ha l'escala, amb volta a la catalana, d'accés a la planta pis. El forjat és de bigues de fusta vista i el paviment de toves (fins les obres de l'any 1987, era un paviment de còdols). Les dependències de la planta pis són tancades amb portes de fusta emplafonada de dues fulles batents. La façana al carrer Dr. Fleming, pràcticament recoberta d'enfiladissa, està composada amb obertures de proporció vertical; en destaca l'obertura d'arc rebaixat del portal d'entrada al casc antic. Al costat de ponent té adossat un cos de planta baixa i pis a l'altre costat de carrer, el qual sobresurt de l'alineació de la façana del carrer Dr. Fleming del cos principal. La planta pis es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. La façana de ponent està oberta al terrat-coberta de la planta baixa, el qual està limitat amb barana massissa arrebossada i pavimentat amb cairons ceràmics manuals. Aquesta façana està limitada per quatre arcs de mig punt i en el capcer hi ha encastat l'escut de la família Bas en pedra; els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc. Al porxo i terrat s'hi arriba des de la sala de la planta pis i mitjançant un tram d'escala des del pati amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals, on destaca l'arbrat plantat a manera de passeig; el pati queda tancat vers el carrer amb una porta de ferro de barrots verticals de dues fulles batents d'un metre d'alçada. En un parament de la façana del carrer Dr. Fleming hi ha adossat un plafó de rajoles blanques amb la grafia 'A Oriol Solé i Sugranyes. Veí de Capellades. Lluitador antifeixista. Assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'Abril del 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA LLUITA NO CAIGUIN EN L'OBLIT. 6.4.2005', en la part baixa del plafó hi ha un dibuix del seu rostre. | 08044-47 | C. Amador Romaní, 2-4 | La Casa Bas és de les cases més antigues de Capellades i senyalava una de les entrades de la vila: la de Soldevila. La família que li dóna nom va reunir importants patrimonis, degut a una clara política endogàmica entre les principals famílies locals. La primera família propietària de la casa, de la qual es té constància, és la Balaguer. Les primeres referències dels Balaguer són de 1381 en la persona de Berenguer Balaguer, el qual apareix en el capbreu de 1411 i van acumular un important patrimoni al final del segle XV fruit de diverses aliances matrimonials. El patrimoni Balaguer-Valtà va anar a parar a mans de la familia Bas en casar-se Magdalena Balaguer, filla de Francesc Balaguer, amb Fèlix Bas, originari de Piera. A partir d'aquell moment la poca bibliografia existent ha comès algunes errades en l'anàlisi de la transmissió del patrimoni de la 'Casa Bas'. Un plet establert a inicis del segle XIX per Francesc Castell permet una aproximació més propera a la realitat. El plet es fonamentava en la venda d'un molí paperer, abans fariner, adscrit originalment al patrimoni Balaguer. Aquest molí fou venut el 1798 per Joan Bas i Marañosa a Anton Ferrer i Ventallols, fet que fou dut a tribunals per Francesc Castell el 1804. Joan de Bas va nomenar hereva universal seva a M. Rosa de Moner i de Bardagí, consort de Francesc Xavier Duran i de Descallar. Els Duran eren una nissaga d'adroguers barcelonins enriquits i ennoblits durant la segona meitat del segle XVII. El testament de Joan de Bas i Marañosa va obrir un conflicte, poc conegut. Hi ha publicats diferents llibrets que relaten aquest contenciós que s'allarga durant el primer quart del segle XIX. Posteriorment Francesc Xavier de Franch fou diputat provincial per Igualada i intervingué activament en la vida de Capellades i de tota la comarca. La família Bas va protagonitzar un episodi curiós amb el plet que van mantenir per poder obtenir un oratori familiar a mitjans del Benet XIV una autorització per sentir missa a casa en una capella privada. El breu pontifical porta la data del 10 de març de 1756, i el Bisbe de Barcelona l'enregistrà i el trameté a Capellades el dia 27 de setembre del mateix any. La inauguració de l'oratori es féu el 2 d'octubre. Actualment aquest espai està destinat a activitats culturals i socials de caire públic: diferents dependències d'ús municipal i la sala d'exposicions, que entrà en funcionament després de la urbanització dels terrenys que l'envolten, anomenats 'Hort de la vila', a partir de l'any 1990. A la Casa Bas hi ha el projecte d'ubicar-hi la 'Fundació Ràfols-Casamada - Maria Girona', nodrida amb els fons personals d'ambdós artistes. Cal recordar que la família Ràfols-Casamada té una llarga relació amb Capellades. Un fet a tenir en compte és, que els propietaris sempre han estat membres de famílies benestants que no hi han viscut amb continuïtat, sinó que l'han utilitzada com a segona residència | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44414-foto-08044-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura residencial urbana entre mitgeres i Àrea d'expectativa arqueològica | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44415 | Casa Pla Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pla-puiggros | Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres en cantonada amb tres plans de façana, de planta baixa, des plantes pis i àtic. Es cobreix amb coberta plana limitada amb barana de balustres de terra cuita vermella, la part de l'edifici més en cantonada, i de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec, la resta de la construcció, i canal i baixant fins sota ràfec. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, les de la façana cantonera amb arc de mig punt recolzat en capitells dòrics. A la planta baixa té un portal de pedra de llinda plana amb la data gravada '1843'. La façana del carrer de la Mercè presenta les obertures amb llindes planes de fusta recolzades també en senzills capitells dòrics. El balcó del primer pis té una barana de balustres amb escultures de terra cuita vermella. En l'obertura de la darrera planta, amb barana de ferro, presenta un singular pont de balcó de ferro forjat amb el perfil d'un gall que suporta una corriola. Junt a la mitgera de la façana del carrer Amador Romaní hi ha una capella de carrer dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Està formada per una fornícula d'arc de mig punt tancada amb vidre, coronada per dos àngels amb trompes i un escut marià al centre; a sota d'ella, hi ha dos caps d'àngels units per una ornamentació vegetal. Tots aquests elements són fets amb terra cuita vermella. Aquest espai està protegida per una teuladeta de fusta a dues vessants i en el seu costat de migdia sobresurt un element de ferro forjat que suporta un fanal. L'interior està decorat amb motius arquitectònics que reprodueixen l'absis i la volta d'una capella, i conté la imatge donada pel Monestir de Montserrat. Aquesta capella és una reproducció de l'antiga fornícula setcentista que hi havia hagut al mateix lloc. L'actual propietari de la casa va tenir molt interès en reproduir el més fidelment possible l'antiga capelleta, i ho va fer gràcies a fotografies dels anys 1925 i 1930. El balcó proper a la capella descansa en una llosa amb estructura de ferro forjat amb tornapuntes, amb rajoles de motius geomètrics florals a sota la llosana. Just a sota del balcó, hi ha una obertura rodona de carreus de pedra protegida amb una reixa de ferro en creu. A la planta baixa hi ha un portal de carreus de pedra amb arc de mig punt. | 08044-48 | Carrer Amador Romaní, 11; Carrer de la Mercè | Aquest edifici, com la majoria del carrer, es va construir al s. XVIII, i va ser reformat l'any 1843, segons consta en la data esculpida a la part llinda de la porta. Segons el registre fiscal de 1906 la casa del carrer Montserrat núm. 5, era propietat d'Antoni Baldomer i Ramona Pla Puiggròs, residents a Barcelona. El 1910 la va comprar Josep Roig i Orpí, el qual ja tenia diferents propietats a la zona heretades de la seva família. El 1927 la va rebre en propietat Maria Roig i Romaní. El 1962, la va adquirir Joan Aguilar Martínez i Maria Martí Santamaría. Aquest matrimoni encara hi vivia el 1970 amb la seva filla Marina. Fa alguns anys fou adquirida per Antoni Argelich Iglesias i la seva esposa Concepció Caballeria Andreu. Un aspecte especialment destacat d'aquesta casa és l'existència d'una capelleta de la verge de Montserrat. Antigament, el carrer Amador Romaní, anomenat popularment carrer Fondo, s'anomenava carrer de Montserrat i tenia una capelleta amb decoració setcentista dedicada a dita Verge. Degut a la persecució que van patir els símbols religiosos durant la Guerra Civil de 1936- 1939, la decoració de la capella fou esborrada i es va tapiar la fornícula que acollia la imatge, que va ser destruïda. Més endavant, dos veïns del poble, Joan Font (àlies 'el Torro') i Joan Vila (copropietari de la capelleta) la van destapiar i hi van col·locar una imatge que era una reproducció de la Moreneta feta amb arena emmotllada. La fornícula estava protegida amb una finestra amb vidre. Per raons estètiques en va reduir l'obertura, especialment pel que fa a l'alçària, respecte de l'original. El nou propietari, Antoni Argelich va dur a terme una remodelació de la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, inspirant-se en la decoració original del segle XVIII. | 41.5322500,1.6846400 | 390270 | 4598680 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44415-foto-08044-48-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44416 | Conjunt de cases carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-amador-romani | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER HEMEROTECA DIGITAL DE LA VANGUARDIA. | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Presenten la coberta a dos vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. Les façanes es composen de la següent manera: la núm. 13, amb un sol eix amb obertures de proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable; la núm. 15, amb obertures de proporció vertical, menys la de les golfes que és horitzontal; la núm. 17 està presenta dos cossos de diferent alçada, amb obertures de proporció vertical. Els balcons son protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems, i el portal d'entrada d'arc rebaixat tancat amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents amb picaporta, el qual dóna accés a un ampli vestíbul distribuïdor a doble alçada. Els paraments de façana de les tres cases són arrebossats i pintats de color blanc, recolzats en sòcol de pedra aplacada i revestiment esquerdejat. | 08044-49 | Carrer Amador Romaní, 13, 15 i 17 | Aquestes construccions son de finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. La casa número 13, estava vinculada a una família de Castellolí: els Serra. El 1823 es documenta una cessió en emfiteusi d'una casa al carrer Fondo per part d'Agustí Serra, de Castellolí, a Magí Soler, pagès originari de Clariana. L'edifici, el 1868, estava habitat per Jaume Torelló Ballà, pagès, la seva esposa Anna Roig i Alió i els seus dos fills. Aquest edifici fou adquirit el 1953 per Joan Vila Espert. L'actual casa número 15, està vinculada des d'antic a la familia Aloy, sempre vinculats als treballs agrícoles. En l'actualitat l'edifici està ocupat per llogaters. El número 17, segons el padró de 1846, estava ocupat per Joan Roig persona amb diverses propietats al mateix carrer. Després d'una estança a Cuba, 1891. Durant el segle XX es tenen documentats diversos propietaris. | 41.5324300,1.6845300 | 390261 | 4598700 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44416-foto-08044-49-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44417 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de dues cases entre mitgeres en cantonada. La núm. 16 té dos cossos, un de planta baixa, alineada al carrer, i dos pisos reculats; l'altre de planta baixa i dos pisos. La núm. 18 és de planta baixa i dues plantes pis. Ambdues presenten cobertura a doble vessant amb teules corbes acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan tenen obertures de proporció vertical i horitzontal, tancades amb persiana de llibret. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. A la planta baixa s'obren dues àmplies portalades amb carreus de pedra; la núm. 16 amb arc rebaixat (descoberta l'any 2009 en la darrera obra de restauració i transformada en portal d'entrada); la núm. 18 amb arc de mig punt (el carreuat es va recuperar en l'obra de restauració de l'any 2009 i es va transformar el portal d'entrada en finestra). El parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada grisa. Les cantonades de la núm. 16, amb carreus de pedra de dalt a baix de la façana. | 08044-50 | Carrer Amador Romani, 16-18 | Aquest grup d'edificis està vinculat des de sempre a la família Torrescasana vinculada a l'industria paperera, que possiblement es va establir a Capellades a la segona meitat del segle XVIII, donat que no apareix cap esment seu a la documentació prèvia. A finals del segle XVIII ja eren ferrers i serrallers essent l'activitat principal durant els segle XIX i part del XX. Un dels principals mercats foren els molins paperers, fins acabar especialitzant-se en maquinària paperera. Altre tipus de maquinària que van desenvolupar foren enginys per a l'elevació d'aigües, elements d'estructura metàl·lica per al seu ús en el formigó armat, etc. Baptiste o Can Baptiste es el nom pel que es coneix donat que ocupava càrrecs municipals el 1820 i posteriorment altres membre de la família també formaren part de l'Ajuntament. Paral·lelament la família va anar ampliant el seu patrimoni en terres i l'apertura d'altres negocis. Diversos documents permeten veure l'evolució d'aquesta propietat i dels camps localitzats a la zona adjacent. Les propietats engloben en l'actualitat els edificis número 16-18, 20 i 22 i s'han vist sotmesos a diferents reformes al llarg dels darrers anys. | 41.5321800,1.6848000 | 390283 | 4598672 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44417-foto-08044-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44417-foto-08044-50-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44418 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa dues plantes pis i sota coberta a dues vessants amb teula corba i acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins a forjat de planta baixa. La façana amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de llibret mòbil, els balcons protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, les cantonades i el mig en reganyol, a la planta baixa dues amplies portalades d'arc rebaixat, una amb carreus de pedra tancada amb porta basculant de fusta, l'altra porta amb vidriera de fusta de dues fulles batents amb tarja, protegida amb reixa de ferro forjat amb barrots verticals i dibuixos geomètrics. El parament de façana estucat recolzat en un sòcol de pedra aplacada, en el costat de migdia queda vist un pany de paret de carreus de pedra a tota alçada de la façana. | 08044-51 | Carrer Amador Romaní, 20 | Edifici vinculat des de sempre a la família Torrescasana, que possiblement es va establir a Capellades a la segona meitat del segle XVIII fruit del ràpid desenvolupament de l'activitat paperera fou el motiu de la seva vinguda a Capellades. A finals del segle XVIII ja eren ferrers i serrallers. Aquesta fou la seva activitat principal al llarg del tot el segle XIX i part del XX. Un dels principals mercats foren els molins paperers, fins acabar especialitzant-se en maquinària paperera. Altre tipus de maquinària que van desenvolupar foren enginys per a l'elevació d'aigües, elements d'estructura metàl·lica per al seu ús en el formigó armat, etc. Ja a inicis del segle XX, es coneixia aquesta casa com 'Cal Batista'. El nom provenia de Baptista Torrescasana, el qual ja ocupava càrrecs municipals el 1820, tradició de vincle entre la família i el municipi que va continuar potenciant la seva significació també per mitjà d'un seguit d'aliances matrimonials que permeteren adquirir propietats i terres i propietats al nucli de Capellades. En aquest sentit, com a complement de les activitats industrials, la construcció i adquisició de propietats va ser un aspecte significatiu. No obstant les propietats 16-18 9 20 segons els registres fiscals canviaren de propietari. El 1910, era ocupat per dues famílies.Tots els edificis s'han vist sotmesos a diferents reformes al llarg dels darrers anys. | 41.5322700,1.6847100 | 390276 | 4598682 | 1790 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44418-foto-08044-51-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Possiblement la seva construcció es dataria al llarg de la dècada del 90 del segle XVIII. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44419 | Casa Justí Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-justi-roig | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis; la tercera planta va ser afegida a la segona meitat del segle XX. La façana de les dues primeres plantes té una composició simètrica, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la primera planta són emmarcades i tancades amb persiana de fusta de llibret. La tercera presenta tres obertures de proporció horitzontal. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb en reganyol, les lloses recolzen en cartel·les amb escultures que enllacen amb la imposta a nivell de forjat. Al primer pis les tres obertures estan unides amb una balcona. Els tres portals són de llinda plana, tancats amb portes de fusta massissa de dues fulles batents amb picaporta. El parament de façana és arrebossat, el corresponent a la segona planta es troba en | 08044-52 | Carrer Amador Romani, 21 | Segons l' inventari de béns datat el desembre de 1820, consten diferents cases propietat de Justí Roig, persona que es vincula a la pagesia. Altre cases al carrer del Call i terres a la Torre de Claramunt s'associen a aquesta persona. Vincles matrimonials amb la família Terrescasana van ampliar la riquesa i propietats i un dels membres de la família va residir temporalment a Cuba tal com esmenta La Vanguardia l'any 1901. Aquesta mateixa persona va tornar i ser alcalde de Capellades i va ostentar altres càrrecs polítics a la vil·la. Josep Roig Orpí, segons el registre fiscal de 1906, tenia diferents propietats per la zona: números 15, 17, 18, 20. Les diverses propietats al mateix carrer li van permetre construir el gran edifici actualment existent. A la primera dècada del s. XXI l'edifici va ser sotmès a un procés de divisió horitzontal. Actualment la planta baixa està en lloguer i la restason en venda. | 41.5322700,1.6847100 | 390276 | 4598682 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44419-foto-08044-52-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Casa Roig Orpí; Casa Roig González. El promotor va ser: Just Roig | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44420 | Casa Francesc Tiana TortCasa Torrescasana; Casa Esquerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-tiana-tort-casa-torrescasana-casa-esquerra | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades, GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis, coberta amb teula corba i ràfec. Constituïda per dos eixos amb obertures rectangulars molt reformades darrerament, verticals a les dues primeres plantes i apaïsades a la darrera planta. Les dues primeres plantes tenen finestres balconeres. Cal destacar, a la planta baixa, el portal d'entrada amb carreus de pedra d'arc rebaixat, i la clau, on hi ha un escut amb els emblemes del gremi dels paraires, les inicials del promotor 'Fc i TA' i la data de construcció de la casa '1798', i també la finestra d'arc rebaixat amb carreus de pedra. Actualment, el parament de façana és arrebossat i pintat de color ocre, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-53 | Carrer Amador Romaní, 22 | La família Tiana es dedicava a l'activitat llanera, com a mínim des mitjans del segle XVII. A finals del segle XVIII, eren membres de l'oligarquia llanera de Capellades i, per tant, elements destacats del gremi de paraires tal com queda palès a l'escut de la casa.A finals del segle XVIII, alguns membres de la família es van reconvertir a l'activitat paperera. Entre els elements que denoten aquesta reconversió, cal esmentar la construcció del molí paperer situat a la 'quadra de Sant Miquel' al terme de Cabrera d'Anoia. Foren Jeroni Tort i Josep Tiana, dos paraires capelladins, els que van sol·licitar l'establiment el 5 de maig de 1790, que van tenir el vistiplau el 17 del juny següent. Ben aviat fou objecte d'arrendament. Això demostra la progressiva transformació dels Tiana en rendistes durant tota la segona meitat del segle XIX, els membres de la família Tiana formaren part habitualment del consistori de Capellades. Josep Tiana fou, fins i tot, batlle entre 1740 i 1745. A més, durant tota la segona meitat del segle XVIII van acumular un important patrimoni en terres a Capellades i als pobles propers. Francesc Tiana i Tort, abaixador (per tant, relacionat amb l'activitat llanera), va adquirir el 26 de setembre de 1791 una peça de terra a la zona del Camp del Clot (després carrer Montserrat i actual Amador Romaní) a Anton Ferrer i Ros i Anton Ferrer i Vantallols, pare i fill, fabricants de paper de Capellades. Aquesta peça era veïna de l'adquirida per Batista Torrescasana i Brufau. És justament en aquesta peça de terra on es va edificar l'edifici que originalment contenia els elements arquitectònics ressenyats. Al padrons de 1846 i 1868 no consta que hi residís cap membre de la família Tiana. De fet, en aquella època, els Tiana ja vivien a Barcelona i tenien arrendades les diverses possessions a Capellades, fet que explica el canvi de llogaters. | 41.5323400,1.6847100 | 390276 | 4598690 | 1798 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44420-foto-08044-53-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: , Casa Torrescasana; Casa Esquerra. Construida l'any 1798; amb successives eformes als segles XIX, XX i XXI. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44421 | Conjunt de Cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes. Cobertura a dues vessants amb teula corba i acabats amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins a forjat de planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable i de corda, els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les cases núm. 24, 28 i 34 són composades amb un únic eix. La portalada de la núm. 24 és d'arc de mig punt i tancada amb porta de fusta de dues fulles batents. La núm. 26 (Cal Toldrà) presenta una portalada de carreus de pedra d'arc de mig punt. La núm. 28 i la 30-32 tenen la portalada de carreus de pedra d'arc rebaixat i en la primera hi ha gravada la data '1806' a la clau de l'arc. Els paraments de les façanes són arrebossats i pintats de diversos colors clars, alguns recolzen en sòcol. | 08044-54 | Carrer Amador Romaní, 24, 26, 28, 30, 32 i 34 | Bona part d'aquestes edificacions són resultats de les vendes realitzades, el 1791, per Anton Ferrer Ros i Anton Ferrer Ventallols. El primer havia adquirit el 1764, a carta de gràcia, unes terres en aquesta zona a Llorenç Baltà. Aquest tros de terra era conegut com el 'Camp del Clot'. L'actual 24, possiblement, també fou resultat del procés esmentat. De fet s'ha documentat la compra d'un solar annex al de Tiana per part de Miquel Gramunt, paperer. Els actuals números 26, 28, 30 i 32 es van edificar conjuntament, segons sembla indicar la seva estructura constructiva. Aquests edificis foren edificats el 1800, any present a la portalada del número 28. No està documentat qui les va fer construir, però en las eva major part ja estan vinculades des de la dècada de 1820 a Justí Roig. El número 26 fou venut el 1843 per part de Jaume Ferrer Bartrolí i la seva esposa a Josep Bonet, que vivia a La Torre de Claramunt. Justament aquesta edificació, llavors carrer Montserrat 14, segons el registre fiscal de 1906 era propietat de Josep Bonet. El 1921 fou adquirida per Consol Palà Vives. El 1942 la va comprar Josep Toldrà Soler. La resta de cases va estar vinculat al patrimoni de la família Roig, de Justí Roig Valls en concret. La número 28 va anar a parar a mans de la seva filla Magdalena Roig Orpí. Els números 30 i 32 van anar a parar a mans del seu hereu Joan Roig Orpí. Prèviament, a la dècada de 1910, havia edificat una nova casa als actuals números 21 i 25 d'aquest carrer. | 41.5325000,1.6845200 | 390260 | 4598708 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44421-foto-08044-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44421-foto-08044-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44421-foto-08044-54-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès En el moment de fer aquest treball el número 32 estava ven procés de restauració. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44422 | Casa Josep Roig OrpíCasa Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-roig-orpi-casa-rius | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques' Història de Capellades (títol provisional) SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | XIX-XX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabades amb ràfec recolzat en cartel·les amb decoració escultòrica. La façana està composada amb un únic eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles de perfil corb. La llosa recolza sobre cartel·les amb escultures, i enllaça amb la imposta a nivell del forjat. A la planta baixa s'obren dos portals; un transformat per adaptar-lo a nous usos tancat amb porta metàl·lica basculant; l'altre, l'entrada a l'escala de veïns, està tancat amb porta vidriera de fusta protegida amb reixa de ferro. El parament de façana és arrebossat i pintat color salmó. | 08044-55 | Carrer Amador Romaní, 25 | Segons un inventari de béns datat el desembre de 1820, Justí Roig havia acumulat un important patrimoni al carrer Montserrat, fruit de la seva actuació com a prestador. En el llistat de propietats, a més d'aquesta casa on residia, constaven tres cases (i la meitat d'una altra) al mateix carrer. | 41.5325900,1.6843500 | 390246 | 4598718 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44422-foto-08044-55-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa Rius. Immoble representatiu de finals del segle XIX o inicis del segle XX | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44423 | Conjunt de cases del carrer Amador Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-amador-romani-0 | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres. La número 40 - 42, amb façana lateral al nord sense revestiment en la que queda a la vista l'encofrat del mur. La casa, de dos cossos, consta de planta baixa, entresol, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabades, amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa (núm. 40) i amb imbricació de maó i teula (núm. 42). Les façanes composades amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, amb llinda plana i un sol eix desplaçat a la mitgera. El parament de façana de les cases és arrebossat (el del núm. 40 en mal estat de conservació), amb les obertures emmarcades de color blanc i el revestiment que recolza en un sòcol esquerdejat. El portal d'entrada del núm. 40 és una porta vidriera de fusta emplafonada i reixa de ferro; al núm. 42 hi ha dos portals, un de dues fulles batents de fusta emplafonada i l'altre amb una única fulla batent de fusta emplafonada i reixa; a l'alçada del forjat de la planta baixa, hi ha un escut de pedra amb la inscripció 'JAUME CARDÚS' amb l'anagrama marià emmarcat amb una garlanda, coronada amb una creu, i la data '1797'. La número 44 és en cantonada al costat nord i està constituïda per planta baixa, dues plantes pis i golfes. Es cobreix amb coberta de teula corba a dues vessants acabada amb cornisa simple recolzada en permòdols, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana és composada amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda, i enrotllable, composada amb dos eixos, amb arc rebaixat les obertures de la planta baixa i les plantes pis. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals simples o bé amb dibuixos geomètrics corbs als extrems. El parament de façana és arrebossat i el revestiment recolza en un sòcol aplacat de pedra irregular. El portal d'entrada és tancat amb porta de fusta de dues fulles batents emplafonades, amb tarja incorporada protegida amb reixa de ferro forjat de motius geomètrics corbs i picaporta. Està emmarcat amb brancals de pedra i arc rebaixat, en a les dovelles centrals hi ha la inscripció 'AÑO. J.M.S. 1867.' La finestra de la planta baixa està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb perfil convex a la part inferior. La façana lateral al passatge està composada amb obertures d'arc de mig punt tancades amb persiana de corda, les de la planta baixa estan protegides amb les mateixes reixes que la façana principal.</p> | 08044-56 | Carrer Amador Romaní, 40-44 | <p>Segons la dovella present al número 40 (junt al 42), aquest edifici es va fer construir el 1797 per Jaume Cardús. Aquesta propietat apareix documentada en el capbreu de 1805. Jaume Cardús i Miquel era paperer, el qual a inicis del segle XIX es reconvertir a l'activitat cotonera. Fins a 1868 que es va compartimentar la casa inicial, la família Cardús mantenia la propietat, amb algunes parts llogades. El número 44 fou sotmès a una intensa reforma el 1867. Així consta a la portalada juntament amb les sigles 'J. M. S'. Segons el padró de 1868, hi vivia el paperer Miquel Ribas i Parés i la seva família. El número 32 (42-44 en l'actualitat), el 1906, era propietat de Josep Marra Almirall. En aquella època, igual que el propi molí, va començar a ser arrendat per l'empresa paperera Vilaseca. Josep Marra va morir el 1911. Així, el 1920, hi residia un dels 'balaires' de Vilaseca: Francesc Romañá i Juncosa i la seva família. Aquesta propietat, junt a Cal Titllo, fou adquirida per 'J. Vilaseca'. En l'actualitat està en desús.</p> | 41.5327200,1.6843700 | 390248 | 4598732 | 1797 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44423-foto-08044-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-17 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Jaume Cardús | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 98|94 | 45 | 1.1 | 1772 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||
| 44424 | Casa M. Antònia Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-antonia-caballe | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa, tres plantes pis i golfes.Presenta cobertura de teula corba a dues vessants, acabada amb cornisa de cartel·les, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. La façana presenta un únic eix desplaçat a la mitgera de migdia. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la planta sota coberta són d'arc de mig punt. Aquest arc es repeteix a la portalada de la planta baixa, la qual és tancada amb porta emplafonada de fusta amb dues fulles batents. El parament de façana és arrebossat i pintat de color salmó. | 08044-57 | Carrer Amador Romaní, 45 | Casa de la segona meitat del segle XIX. Segons el padró de 1910, el llavors número 39 estava ocupat per dues famílies diferents. En primer lloc Joan Gili Garrich, paperer de professió, la seva esposa Montserrat Roig Bruquetas i els seus tres fills. En segon lloc hi vivien Jaume Crusellas Junyent, serraller de professió i els seus tres fills. Segons el registre fiscal de 1906, era propietat de Maria Antònia Caballé. Durant les darreres dècades ha estat propietat de diferents persones: Manuel Ventura, primer, i Francisco Aguilera Ordóñez, més tard. | 41.5332200,1.6838800 | 390208 | 4598788 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44424-foto-08044-57-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44425 | Mur de turo de l'Hort de la Vila i Font del Carrer de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-turo-de-lhort-de-la-vila-i-font-del-carrer-de-la-merce | Fulletó editat pels veïns del carrer Fondo amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades, 27 d'abril de 2000. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XVII-XVIII | Mur de contenció, lleugerament atalussat, de les terrasses d'horta que ocupaven aquesta zona de la població, conegut com a l'Hort de la Vila. Està format per pedres tosques irregulars, sense treballar, col·locades sense ordre i lligades amb morter de calç i sorra. En alguns trams hi ha una capa d'arrebossat modern, col·locada probablement en el decurs d'obres de consolidació recents. Aproximadament cada dos metres, hi ha una obertura rectangular, feta amb peces de rajola, per donar sortida a les aigües de les terrasses. El conjunt de la font està situat sobre una peanya de pedra aixecada respecte el paviment del carrer. La font està dins d'una fornícula de planta semicircular, amb una obertura d'arc de mig punt emmarcada per dos brancals de totxo vist que recolzen sobre pedres de turo procedents d'unes obres fetes a l'església parroquial de Santa Maria de Capellades i que van ser cedides als veïns. La resta de la pedra de turo utilitzada en la construcció de la font, prové de la pedrera del Camaró, propietat del constructor capelladí Joan Escala, que també la va donar generosament. El fons de la fornícula està revestit de peces ceràmiques rectangulars de color ocre. Al centre d'aquesta, hi ha un plafó central de bronze, que reprodueix un baix relleu de fang fet per J.M. Esquerra, l'any 1985, el qual inclou una llegenda llatina: 'AQUA FONS VITAE'. Sota d'aquest plafó es situa l'aixeta amb forma de caragol, evocant els caragols que baixaven de l'Hort de la Vila, els quals sempre han pogut observar els veïns del barri. L'aigua és recollida per una pica de pedra recolzada en un peu tronco-cònic. Al cantó dret de la font, hi ha una reixa decorativa de ferro forjat que reprodueix una ornamentació vegetal i que va ser un regal de l'artista serraller local, Joan Rius. També inserida en una pedra, hi ha una placa de bronze que reprodueix un poema sobre l'aigua de Francesc Guinart, fill del mestre d'obres Francesc Guinart, de l'any 1998, que diu: 'Aigua que el teu curs a la font atures, no deixis mai de brollar quan se't vulguin endur en llavis mullats carrer avall'. | 08044-58 | Intersecció entre el carrer d'Amador Romaní (carrer Fondo) i el carrer de la Mercè. | El mur de turo que recorre el primer tram del carrer Amador Romaní i el carrer de la Mercè, delimitava una de les zones d'horta més importants de Capellades: l'Hort de la Vila. Aquesta gran horta era propietat de la Casa Bas. Es desconeix la data de la construcció del mur, però possiblement data dels segles XVII o XVIII. Aquesta zona d'horta fou objecte d'un PERI l'any 1988 per obrir-hi un carrer, continuació del Doctor Fleming, i urbanitzar l'espai fins llavors d'horta. Amb aquest motiu es va enderrocar el tram del mur de turo immediat a la Casa Bas. La iniciativa d'urbanització fou impulsada per l'empresa 'Hort de la Vila SA', formada per la família Sugranyes, propietaris del terreny fins llavors. El nou carrer confluïa a un nou carrer prolongació del Passeig Miquel i Mas, pràcticament a tocar de la plaça d'Espanya. En aquests nous carrers, en general, s'hi van construir habitatges unifamiliars. En els edificis del costat del carrer d'Oló es va construir un parc infantil entre els habitatges i l'esmentat carrer. Aquest mur de turo, a la cantonada entre l'actual Carrer de la Mercè i el Carrer Amador Romaní (o carrer Fondo), sempre havia tingut una font. Segons idea de veïns de la zona es va veure la necessitat de remodelar aquest espai. Josep M. Esquerra, joier de Barcelona, casat amb Eulàlia Torrescassana, propietària de la casa de 'Cal Batista' del carrer Fondo, sempre havia tingut la idea de poder remodelar la antiga font algun dia, la qual estava davant de casa seva, i havia fet alguns dibuixos i apunts. Els veïns del carrer, amb el vist i plau de l'Ajuntament de Capellades, que es va comprometre a pagar els materials necessaris, van començar a recuperar algunes pedres antigues, que van anar incorporant al seu projecte. La iniciativa va quedar aturada durant molt de temps, per objecció municipal. El primer escrit enviat a l'ajuntament datava del desembre de 1994 i la font no va ser inaugurada fins a inicis de 1998. Finalment, es va poder resoldre el conflicte i amb l'ajuda d'en Francesc Guinart, mestre d'obres i veí del carrer, es va iniciar el procés d'aixecament de la font. Les tasques de remodelació es portaven a terme els dissabtes per la tarda, i hi van participar diversos veïns i col·laboradors de fora del barri. | 41.5322400,1.6844900 | 390257 | 4598679 | 1998 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44425-foto-08044-58-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Francisco Guinart (mestre d'obres de la font) amb col·laboració dels veïns | Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44426 | Conjunt urbà de la plaça Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-placa-angel-guimera | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres que conformen l'espai de la plaça. Les números 4, 5 6, 7, del costat de ponent son cases de planta baixa, dos pisos i golfes, acabades amb coberta plana o bé amb teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, o ràfec de mènsules, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes són composades amb un, dos i tres eixos, amb obertures proporció vertical, tancades amb persianes de corda i de llibret mòbil. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. Els paraments de façana són arrebossats o estucats amb diversitat de colors. Les obertures de la número 7 estan emmarcades amb esgrafiats de motius florals; a les de les cases números 5, 6 i 7 han estat modificades les obertures de la planta baixa per adaptar-les a nous usos. Al costat de ponent conserva la tipologia d'arquitectura popular. La casa número 10, cantonada amb el carrer Sant Ramon, de planta baixa, pis i sota coberta, amb sostre a dos vessant i teula corba, amb cornisa recolzada en cartel·les, canal, baixant fins al primer forjat. La façana a la plaça està composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades, tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems. El portal de la planta baixa té llinda plana tancat amb porta vidriera de fusta emplafonada de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals amb elements de ferro fos. La façana al carrer de Sant Ramon està composada amb reduïdes obertures de proporció vertical, els paraments de façana arrebossats i pintats de color blanc. El de la façana a la plaça recolza en sòcol. Les cases números de l'11 al 15 han estat modificades, conservant la tipologia vertical de les obertures, amb diversitat d'alçades: des de planta baixa, dues plantes i sota coberta, a planta baixa i quatre plantes pis. Es cobreixen amb coberta plana o bé de teula àrab a dues vessants. La de la casa número. 11 té la cornisa recolzada en cartel·les escultures. Les façanes són composades simètricament amb dos o tres eixos. Les obertures estan tancades amb persiana enrotllable i de llibret i els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. Els revestiments són estucats; les números 11 i 13 amb esgrafiats emmarcant les obertures. | 08044-59 | Pl. Àngel Guimerà, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15. | La plaça Àngel Guimerà (o Plaça del Portal, del Jaumet o de la Creu abans) es va començar a articular amb la urbanització dels espais del carrer Sant Ramon i Portal a finals del segle XVIII. La vorera orientada a llevant, la que fa cantonada amb el carrer Nou i continua fins el carrer del Portal, estava totalment construïda el 1851, com indica el plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. En canvi, la vorera contrària, la situada entre els carrers Abat Muntadas i Sant Ramon, estava pràcticament en la seva integritat per construir. El contrast amb la planimetria d'inicis del segle XX és radical, donat que ja està plenament urbanitzada. Per tant, en la datació d'aquest espai urbà es poden establir dues etapes perfectament establertes: dècades de transició del segle XVIII i XIX i, posteriorment, segona meitat del segle XIX. La seva progressiva centralitat en el traçat urbà de Capellades ve avalada per l'existència d'una de les 3 o 4, segons el període, fonts públiques existents a la vila. Fins i tot, en un determinat moment es va plantejar la possibilitat de traslladar el mercat setmanal dels diumenges a aquest espai. A més, comptava amb un dels dos safareigs públics de la vila i durant molts anys fou la seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, durant més d'un segle fou parada del vehicle que connectava Capellades i l'estació de tren. El seu nom actual es va posar segons resolució del ple municipal de 20 de maig de 1909, tot essent inaugurades les corresponents plaques el següent 20 de juny. En principi, estava prevista l'assistència d'Àngel Guimerà, però finalment el va representar Ignasi Iglesias, tot assistint-hi representants de la major part d'entitats de lleure i polítiques de Capellades i gran quantitat d'actors vinguts des de Barcelona. | 41.5286800,1.6869800 | 390459 | 4598280 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44426-foto-08044-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 44427 | Ca l'Ernest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lernest | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars·. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: Capelló, 1 de juliol de 1912 | XX | La torre d'una sola planta rectangular i coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb una barana massissa de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. | 08044-60 | Carretera d'Igualada a Vilafranca | La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada 'El Nilo'. El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX. La finca la va heretar la família Ràfols Casamada, que encara són els actuals propietaris. Les tropes franquistes van establir durant la Guerra Civil, de forma breu, un centre de comandament a Ca l'Ernest. | 41.5260400,1.6806200 | 389924 | 4597995 | 1912 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Escala i Gironés i el disseny Josep Casamada | Edifici representatiu de llenguatge noucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44428 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas | CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). Premsa local: Capelló nº 28, 15 de març 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Padró 1910 | XX | Habitatge deshabitat | L'edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Presenta la coberta plana amb barana massissa. Al costat nord hi ha una torre de planta quadrada, les cantonades de la qual estan estucades amb especejament carreuat; amb coberta amb teula plana amb els careners vidriats de color verd i és decorada, a la part superior, per una sanefa de rajola valenciana molt ben conservada. La casa està envoltada per un gran jardí, ametllers i una extensa zona de bosc autòcton. | 08044-61 | Carretera d' Igualada a Vilafranca | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa. La família vivien entre Santiago de Cuba dedicada a diversos negocis fins que va tornar l'any 1909, per ocupar un lloc rellevant a la societat local. La casa va ser construïda entre el 1910-12 com a casa d'estiueig, per anar a passar el dia i fer trobades familiars. L'any 1974, Manel Bartrolí i Rosa Bertran van adquirir la finca a aquest estiuejant per utilitzar-la com a segona residència. Actualment la casa està deshabitada i presenta un estat d'abandonament. | 41.5269200,1.6807700 | 389938 | 4598093 | 1910-12 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa | També coneguda com: Mas Teixidor. Es un exemple d'arquitectura residencial urbana aïllada | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 44429 | Conjunt de cases del carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-call | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional ). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, i sota coberta. EL sostre es a dos vessants amb coberta de teula corba acabades amb ràfec, canal i baixant fins a planta baixa. Algunes de les obertures de la planta baixa han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Les façanes són composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de diversos colors. Cal senyalar la singularitat de les cases amb el números 11 i 13. | 08044-62 | Carrer del Call, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24 | Aquest tram del carrer del Call ja estava construït a mitjans del segle XIX, en contrast amb la vorera del davant, que únicament ho estava parcialment. Ho demostra la imatge realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza el 1851. Molt possiblement ja estava construït a inicis de segle i d'acord amb la datació d'edificis propers es podria datar a la segona meitat del segle XVIII. Les cinc primeres cases d'aquesta vorera del carrer del Call, comptant la que fa cantonada amb el carrer Major, tenien també sortida al carrer Major. | 41.5308700,1.6872200 | 390483 | 4598523 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44429-foto-08044-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Rellevant per tractar-se d'un conjunts urbà | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44430 | Casa Modest Llusià : Cal Modest Llusià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-modest-llusia-cal-modest-llusia | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis; la coberta es plana limitada amb barana de ferro de brèndoles vertical, canal i baixant fins el forjat de la planta baixa. La façana està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. L' eix amb balcons emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra amb arc rebaixat, tancada amb porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, amb picaporta i tirador de ferro colat. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics, tant la part de dalt com la de baix. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc. | 08044-63 | Carrer del Call, 11 | El primer membre d'aquesta família a Capellades fou Joan Cusiné, que hi va arribar el 1806 procedent de Montmaneu. Segons el padró de 1846, treballava de cafeter. Des de mitjans del segle XVIII havien anat acumulant un important patrimoni i ocupant càrrecs en el consistori. L'origen de la fortuna familiar estava relacionat a les propietats immobiliàries fonamentalment al carrer Major i del Call. Aquest edifici apareix com arrendat segons el padrons de 1868, 1894 i 1910. Cal destacar a Modest Llusià (1910-1964), historiador aficionat, però de notable valor per la seva gran tasca de recopilació documental. A més, va publicar diferents treballs com El primer llibre de Capellades, realitzat conjuntament amb Josep Costa i Solé. També, Llusià fou membre corresponent a Capellades del 'Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada'. | 41.5317400,1.6865000 | 390424 | 4598621 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44430-foto-08044-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt d'arquitectura popular que configura el carrer, integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44431 | Casa Joan Cusiné Alà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-cusine-ala | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna)(segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants de teula corba, acabada amb cornisa ceràmica de permòdols, canal i baixant fins al forjat de la planta baixa. La façana està composada simètricament, segons un eix amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana de corda. El balcó emfasitza la portalada d'entrada de carreus de pedra de llinda plana, tancada amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents i amb picaporta de ferro fos. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics als extrems. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc i recolza en un sòcol arrebossat. | 08044-64 | Carrer del Call, 13 | Les cases número 11 i 13 del carrer del Call estan vinculades a la família Cusiné. Encara a mitjans del segle XIX aquest carrer estava urbanitzat de forma molt parcial, com demostra el plànol realitzat el 1851 per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. Segons les dades cadastrals, la data de construcció fou la de 1861 (mentre que la del edifici veí fou de 1872). El patrimoni familiar era format per diferents cases al carrer Major i al carrer del Call. D'acord amb els padrons de 1920 i 1924, al carrer del Call núm.13 hi vivien Joan Romañá Juncosa, la seva dona Matilde Moncada i els seus fills Joan i Josep. Segons el padró de 1970, no estava habitada de forma permanent. | 41.5307300,1.6868100 | 390448 | 4598508 | 1861 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44431-foto-08044-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Joan Cusiné Alà | També coneguda com: Cal Mataporcs. S'enquadraria dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres que està integrada en el conjunt d'edificacions de l'entorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44432 | Tanca posterior del Fossar Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-posterior-del-fossar-vell | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII - XIX | Mur de paredat comú de pedra de turo de 40 m. de longuitud i 3,50 m. d'alçada, amb trams esquerdets. Formant part del parament s'observen algunes pedres treballades reaprofitades com a material de rebliment del mur. Tanca l'antic fossar situat a llevant de l'església. Avui dia l'espai que delimita està destinat a aparcament de vehicles. | 08044-65 | Carrer del Call, s/n; C. Fossar | Aquest espai està directament relacionat amb l'evolució del temple. La primera església de Santa Maria fou un petit edifici romànic situat on s'aixeca l'actual, tenia al seu costat un petit cementiri. A finals del segle XVI, es van iniciar unes obres d'engrandiment que obligaren al canvi d'emplaçament del cementiri. El 1612, el rector Baltasar Valtà va beneir el nou cementiri, situat darrera de l'església. La visita episcopal de 1772 va establir que no es podia enterrar ningú més dins l'església i que els que fossin enterrats a la capella de Sant Esteve es traslladessin al cementiri. Aquesta prohibició, però, va trigar ben poc en ser oblidada, ja que es té constància que el 1799 encara hi havia peticions d'enterraments a l'interior. El fossar limitava el nucli urbà abans d'arribar als inicis de la zona d'horta del Capelló. El 1737, es comentava que l'hort situat darrera del cementiri era conegut com 'l'hort d'en Alemany'. Aquest fossar immediat fou utilitzat fins que es va traslladar a la zona del futur Abric Romaní, que segons sembla va entrar en actiu el 1836. La imatge gràfica realitzada el 1851 per Rómulo Zaragoza i en el seu contrast amb fotografia aèria actual, mostra clarament com el temple va créixer per la seva part posterior per assolir la seva planta actual, per això devia ocupar total o parcialment l'antic cementiri. El mur objecte de comentari ja sembla clarament traçat en aquells moments. Això apunta a una doble hipòtesi: es va construir durant les obres d'ampliació del segle XVII o bé en les d'inicis del segle XIX, finalitzades el 1859. | 41.5317400,1.6867300 | 390443 | 4598621 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44432-foto-08044-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Parròquia de Santa Maria | Podria catalogar-se com a elements singulars i és un àrea d'expectativa arqueològica. Actualment serveix com a tanca de l'església i com a espai d'aparcament. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44433 | Conjunt de cases del carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-call-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVI i ss | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten el sostre a doble vessant de teula corbes i acabades amb ràfec, canal i baixant fins a planta baixa. Les façanes són composades segons un o dos eixos amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de diversos colors. Cal senyalar la singularitat de les cases amb els números 11 i 13. | 08044-66 | Carrer del Call, | El carrer del Call s'ubicaria en el límit del nucli urbà medieval de Capellades. El carrer coincidia amb una de les canalitzacions procedents de la bassa. Això, evita la identificació d'aquest espai com de residència de jueus. Inicialment, també el carrer Sant Francesc era part del carrer del Call. Més tard, va créixer tot aprofitant un camí que conduïa a la zona d'horta en direcció oest, tot morint just davant del molí de 'Cal Titllo'. Aquest tram inicial del carrer del Call (fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Francesc) es va construir en dos diferents moments. A mitjans del segle XIX ja estava edificada la totalitat de la vorera dels parells. Ho demostra la imatge realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza el 1851. Algunes de les edificacions podien tenir el seu origen, fins i tot, al segle XVII. La vorera imparell estava poc urbanitzada encara en aquells moments. Així, el 1859 la totalitat del carrer sumava 20 cases (10 d'un pis i 10 de dos pisos). Un dels punts essencials en la configuració del carrer del Call fou la construcció d'una sala/teatre a mitjans del segle XIX que fou enderrocada a inicis del segle XX. | 41.5309900,1.6873100 | 390490 | 4598537 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44433-foto-08044-66-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt urbà d'interès.Carrer de traçat trencat que limita el casc antic pel costat nord-llevant. Àrea d'expectativa arqueològica | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44434 | Ca l'Angelillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelillo | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'Gent de teatre: una historia de les arts escèniques a Capellades', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. FONS LOCALS DIGITALITZATS. SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. El Igualadino. | XIX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i tres plantes pis. Presenta coberta a dos vessants amb teula corba acabada amb cornisa. La façana està composada segons cinc eixos. Les obertures són de proporció vertical, tancades amb persiana enrotllable. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb reganyol a la cantonada i dibuix geomètric central. Tres de les àmplies obertures de planta baixa són d'arc de mig punt, emmarcat amb carreu de pedra. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre fosc a la planta baixa i clar en els pisos, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. En un dels arcs de la planta baixa hi consta l'any 1870 i les inicials 'JP'. | 08044-67 | Carrer Canaleta, 2; Sant Jaume, 5 | Aquest espai ja estava edificat el 1851, com ho demostra la matriu cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. De fet, segons les dades cadastrals, l'any de construcció fou el 1840. En aquest edifici a mitjans del segle XIX hi havia un cafè i un teatre. Segons el padró de 1868, amb adreça de plaça Sant Jaume 22, hi consta l'activitat d'un cafeter i d'un músic. En una de les arcades de l'edifici hi consta l'any 1870 i les sigles de 'JP', que fan referència al promotor de l'edifici, Josep Poch i Morera, hisendat natural de La Llacuna que va reformar l'edifici l'any 1879. El local de la plaça Sant Jaume, com altres de les mateixes característiques de la vila, apareixen vinculats a determinades societats recreatives com el 'Círculo Popular', que hi tenia la seva seu social a mitjans de la dècada de 1890. El 1904, aquest espai de serveis d'hosteleria i al llarg del segle XX ha estat arrendat i ocupat per funcions diverses. Els pisos superiors han estat arrendats des de fa dècades. Àngel Pérez va realitzar, a inicis de la dècada de 1990, una reforma pràcticament integral de l'edifici. | 41.5313100,1.6854200 | 390333 | 4598574 | 1870 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44434-foto-08044-67-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep Poch i Morera | Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. En origen va ser habitatge, teatre, fonda, caserna de la guàrdia civil i comerç. Actualment és habitatge i comerç. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44435 | Cal Trullols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullols | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada de planta baixa i dues plantes pis. Presenta coberta plana, limitada per barana massissa. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i les obertures estan tancades amb persianes de corda. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color ocre. | 08044-68 | Carrer Canaleta, 3-5. Pl. Sant Jaume, 4 | Propietat identificada amb la família Bru que es dedicava a l'activitat llanera com a mínim des de la primera meitat del segle XVII. En el Capbreu de 1649 s'esmenta Aloy Bru, paraire de professió, i amb una casa en propietat ('amb sortida al costat'). La informació sobre aquesta casa situa la seva construcció l'any 1735. La família també va estar implicada en tasques municipals. L'edifici s'havia vist sotmès a una important remodelació a finals de la dècada de 1820 o a inicis de la de 1830. Finalment, aquesta casa, i la resta de propietats de la família Bru, van anar a parar a mans d'una família d'Igualada. Durant el segle XX, els baixos van ser ocupats per negocis diversos (tendes, tintoreria), a banda de períodes que va ser desocupat. | 41.5313400,1.6854600 | 390337 | 4598578 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44435-foto-08044-68-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor Josep i Aleix Bru | S'enquadrable com a Casa entre mitgeres representativa de l'arquitectura popular del casc antic | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44436 | Ca l'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesplugues | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, planta pis i sota coberta. Presenta coberta a dos vessant de teula corba, acabada amb cornisa recolzada en permòdols, canal i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada segons tres eixos, les obertures són de proporció vertical i les obertures estan tancades amb persiana de corda. Els balcons estan protegits amb barana de ferro de brèndoles en reganyol de perfil corb. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana i són tancats amb porta de plafons de fusta de dues fulles batents. La finestra està protegida amb reixa de ferro de barrots verticals en reganyol. El parament de façana està estucat amb especejament carreuat recolzat en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-69 | Carrer Canaleta, 4 | La família Esplugas desenvolupava des d'antic activitats comercials, primer, i de banca, després. Els Esplugas havien treballat a la indústria paperera i a finals del segle XIX van obrir un establiment comercial al carrer la Canaleta. També va fer carrera política ocupant diversos càrrec locals. La família Esplugas sembla haver-s'hi instal·lat en aquest immoble just uns anys abans de l'any 1906 (registre fiscal) i posteriorment efectuen l'any 1917 efectuen una reforma reflex d'haver assolit un nivell polític i econòmic prou important. Aquesta edifici, comptava amb un ampli jardí a la seva part posterior. La creació del carrer pare Bernardí, a la dècada de 1960, el va tallar en dos. Recentment, a la part allunyada de la casa s'hi ha construït un bloc de pisos. Des de l'any 1980, la casa resta tancada. | 41.5312000,1.6854700 | 390337 | 4598562 | 1917 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44436-foto-08044-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Família Esplugas: promotora de la reforma | També coneguda com: Ca l'Esplugas. Senquadra dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Des dels anys 80 del segle XX la propietat es troba tancada. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44437 | Ca la Valentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-valentina | GUTIÉRREZ i POCH, M.: Himel 1958-2008, publicat per la pròpia empresa. 2008 GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel: 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa entre mitgeres amb pati posterior, constituïda per planta baixa, planta pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant, de teula corba, acabada amb imbricació, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana està composada segons tres eixos. Les obertures són de proporció vertical i tancades amb persiana de corda. El balcó és a pla de façana i protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals en reganyol. Els dos portals de la planta baixa tenen llinda plana, el del costat de migdia està tancat amb porta vidriera i porticons exteriors. El parament de façana està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-70 | Carrer Canaleta, 6 | Casa relacionada a la família Claramunt. A la segona meitat del segle XVIII era propietat de Francesc Claramunt Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, així com altres membres de la família. Segons un document un d'aquests espais va ser utilitzar com a tint A finals del segle XIX, la família Matosas sumaven a les seves propietats al carrer de la Canaleta una àmplia zona d'horta a l posterior d'aquestes i que donava al propi carrer del Pilar. Des de finals del segle XIX i durant el vint les propietat l'anomenat 'Hort del Matosas'. Segons el padró de 1894, cap membre d'aquesta branca de la família Matosas vivia a Capellades. | 41.5311600,1.6853400 | 390326 | 4598558 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44437-foto-08044-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'emmarca dins la categoria d'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44438 | Conjunt de cases Claramunt - Matosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-claramunt-matosas | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati a darrera. Són de planta baixa i dues plantes pis. La coberta es a doble vessant amb teula corba i acabats amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures rectangulars de proporció vertical i, en alguns casos, sensiblement horitzontals. Estan composades amb un o dos eixos, amb una o dues obertures a la planta baixa, algunes modificades per adaptar-les a nous usos. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de diversos colors, alguns recolzen en sòcol de pedra aplacada. | 08044-71 | Carrer Canaleta, 8, 10, 12, 14 I 18 | El carrer de la Canaleta marcava un dels límits del Capellades medieval, el seu traçat és paral·lel a un dels recs que configuren la xarxa hidràulica que neix a la Bassa, veïna del Molí de la Vila. Una part del carrer està composada bàsicament pels patis posteriors de les cases de la plaça Verdaguer, mentre que l'altra està edificada possiblement des del tombant dels segles XVII i XVIII. Aquestes cases es troben estretament relacionades amb la família Claramunt, primer, i Matosas després, com també la número 6. El patrimoni s'originava en Francesc Claramunt i Tort, paraire de professió i alcalde de Capellades a inicis del segle XIX, inici d'un vincle de la família amb el consistori . També, apunta que a partir de la dècada de 1910 van anar venent les diferents cases que posseïen. Des de mitjans del segle XX els principals canvis en la propietat d'aquestes cases ha estat l'adquisició dels dos darrers edificis pels germans Torres Quintana, a inicis de la dècada de 1970. | 41.5311000,1.6855700 | 390345 | 4598551 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44438-foto-08044-71-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunts urbans d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44439 | Pou de glaç de la Costa de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-costa-de-la-tria | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI- XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PONS TORT, Antoni. 2009. 'Els pous de gel de Capellades' a A. Argelich (i altres), Vivències. Capellades. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Pou de glaç situat a 5 m. del camí que va des de la Miranda Xica a la Font de la Reina, de difícil accés i recobert de bardisses. De planta el·líptica amb eixos de 4.00 i 3.00 m. i 4.00 m, d'alçada fins a l'arrencada de la volta, amb porta d'entrada de 0'65 m. Molt malmès, es conserva l'arrencada de la volta. | 08044-72 | Costa del Pou de Glaçla Font de la Reina | Documentat per primera vegada amb les recerques realitzades per Assumpta Muset amb motiu de la redacció de la Història de Capellades que està en procés d'edició. Es localitza al camí que des de la Miranda Xica portava a la Font de la Reina (la històricament anomenada 'Costa de la Tria'). La seva existència està constatada com a mínim des de finals del segle XVII. L'administració del gel entrava dintre de les dels monopolis municipals i s'adjudicava a l'arrendatari de la taverna i l'aiguardent. L'arrendatari tenia l'obligació de disposar de 'vi vermell y claret tot lo any y vi blanc del dia de Tots Sants fins al dia de Carnestoltes, i provisió de glas per los habitants en dita vila y terme y per los pasatjers [...], des del primer dia de maig fins al primer de novembre'. Finalment el proveïment del glaç es va quedar amb la taverna, i el de l'aiguardent es va adjudicar per separat. Apareix clarament la seva ubicació a l'antiga Costa de la Tria (en aquells moments 'Costa del Pou de Glaç'). Les referències al funcionament d'aquests pous desapareixen en la documentació del segle XIX. Únicament al Capbreu de 1805 encara s'esmenta la seva existència a la'Costa de la Tria' en unes feixes de regadiu. | 41.5331400,1.6888600 | 390623 | 4598773 | 08044 | Capellades | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44439-foto-08044-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | L'únic element representatiu de la tipologia de pous de glaç localitzat al municipi | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44440 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR. Dècades de 1940 i 1950. Col·lecció Particular Antoni Pons i Tort SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Casa amb façana a tres carrers, de planta baixa i dues plantes pis. Presenta una coberta de teula corba a tres vessants, acabades amb un ràfec de llosa de formigó, canal i baixants vistos fins el primer forjat. En la darrera intervenció, de la dècada de 1980, es va modificar la coberta i la cantonada dels carrers de Sant Francesc i de la Divina Pastora, amb un buidat que comprèn les plantes baixa i primera. L'entrada principal està situada al passatge de la Divina Pastora. Les obertures són de proporció vertical; les de la planta primera són balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals; les de la planta baixa de la façana al passatge són d'arc rebaixat. Les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó clar recolzades en un sòcol. | 08044-73 | Carrer Divina Pastora, 9; Carrer Sant Francesc, 33; Passatge DivinaPastora | La segona meitat del segle XVIII es el moment orientatiu de la construcció d'aquest immoble. Segons el padró de 1868, l'edifici ressenyat era ocupat per Joan Mora Gabarró, traginer de professió, i la seva família. Posteriorment va se ocupada per diverses persones: un músic local de gran prestigi, pagesos, industrials relacionats amb el paper procedents de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest negoci va anar reduint-se progressivament durant la dècada de 1960, en el context de la crisi de la indústria paperera amb base tecnològica tradicional. L'estat d'abandonament va determinar que l'any 1980 es decidís enderrocar-lo i construir un nou edifici. El projecte es va encarregar al llavors arquitecte municipal Jordi Pagès i Bertrán. El finançament va anar a càrrec de l'Ajuntament de Capellades i de la Diputació de Barcelona La distribució dels espais del nou Casal de Cultura eren els següents: A la planta baixa hi havia el grup d'animació Gresca Fresca, l'Espai Falcó i l'Associació de Pensionistes i Jubilats. La primera planta estava ocupada pel Grup Teatral i la coral Noves Veus. La segona planta estava totalment lliure. A la tercera, s'hi va instal·lar Ràdio Capellades. Des de llavors hi ha hagut algun canvi d'ubicació i l'entrada d'alguna entitat nova. La nova dotació cultural de Capellades es va inaugurar el 10 de gener de 1988. | 41.5303700,1.6878800 | 390537 | 4598467 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44440-foto-08044-73-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | De la reforma de 1984-1988: Jordi Pagès i Bertrán, arquitecte. | També coneguda com: Casa de Cultura. Pertany a l'apartat d'arquitectura pública, semipública. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44441 | Casa Santiago Ferrer Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-santiago-ferrer-soler | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XX | Casa entre mitgeres amb tres façanes i jardí a llevant i a migdia. Consta de dos cossos, alineats al passatge de la Divina Pastora. El del costat nord és de planta baixa, dues plantes pis i golfes.Té la coberta a doble vessant, teula corba i amb aiguafons central. La façana principal està coronada amb un ràfec de teules i composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical. Les dues plantes pis tenen balconeres protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals. A migdia, alineat al passatge, hi ha un cos adossat de planta baixa, pis i terrat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral. La planta pis queda tancada per dobles finestres, a manera d'arqueria de llinda plana. Alienat al carrer de la Divina Pastora, hi ha un cos de planta baixa junt a la mitgera de llevant destinat a garatge. Al costat de ponent del garatge, hi ha la porta d'entrada al jardí, de dues fulles batents de ferro forjat amb barrots en reganyol, recolzada en pilars coronats amb capitells piramidals de maó vist. | 08044-74 | Carrer Divina Pastora, 11- Passatge Divina Pastora, 9 | Al registre fiscal de 1906 s'esmenten un seguit de cases (del número 1 al 5 del carrer Divina Pastora) que eren propietat de Santiago Ferrer Soler, descendent d'una important família de papers. El número 7, es correspon amb un solar on es devia construir aquesta casa, comprades per un pagès de professió l'any 1918. Aquestes propietats eren administrades per Josep Castells Juncosa, que finalment les va comprar el 1918. Aquesta persona va tenir diversos càrrecs municipals. La família Castells es va desplaçar a viure a Esplugues, però la propietat tenia funció de segon residencia. Darrerament ha estat arrendada. | 41.5304300,1.6879200 | 390540 | 4598474 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44441-foto-08044-74-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Representatiu de l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44442 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades al carrer amb pati al darrera. Estan constituïdes per planta baixa i pis, es tenen coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfecs de diverses tipologies, i canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical, amb una o dues obertures a la planta baixa, arrebossades i pintades de XIX diversos colors. | 08044-75 | Carrer Divina Pastora, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 27, 29 i 33 | El carrer de la Divina Pastora es va obrir en un lloc conegut tradicionalment amb el nom de 'Els Estricadors', donat que el gremi de paraires tenia en aquest lloc aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. Segons el capbreu de 1735, Josep Salvador, paraire de professió, tenia un hort 'als estricadors' conegut com antigament 'de Sant Pau'. Aquesta propietat és confirmada el 1805 de Joaquim Salvador, també paraire. La seva rellevància econòmica va determinar la seva implicació a la política local. A la dècada de1840, ja diferents membres de la família s'havien passat a l'activitat Cotonera i una part complementaria dels seus ingressos eren els lloguer de les diverses propietats. Cap al darrer quart del segle XIX es detecten vendes d'algunes d'aquestes cases per part dels seus descendents. | 41.5304800,1.6884000 | 390580 | 4598479 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44442-foto-08044-75-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joaquim o Josep Salvador | Conjunt de cases del carrer Divina PastoraConjunt representatiu de l'arquitectura popular que conserva en gran part la seva composició original de casa artesana, el qual s'integra en el conjunt d'edificacions del seu entorn immediat. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44443 | Conjunt de cases del carrer Divina Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-divina-pastora-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenten coberta a dos vessant amb teula corba , acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical, i són arrebossades i pintades de diversos colors. Els paraments de façana recolzen en un sòcol de pedra aplacada de diverses formes i materials. | 08044-76 | Carrer Divina Pastora, 14, 16, 18 i 20 | El carrer de la Divina Pastora es va construir en un espai tradicionalment conegut com 'Els Estricadors', ja que el gremi de paraires hi tenia aquestes instal·lacions essencials en el procés d'acabat de les peces de llana. La urbanització d'aquest espai es va produir fonamentalment durant la primera meitat del segle XIX. En aquest procés, foren decisives les cases edificades per la família Salvador, durant el primer terç del segle XIX, a la vorera imparell i la construcció de l'escola de la Divina Pastora, a mitjans del segle XIX. Segons el plànol realitzat per Rómulo Zaragoza, agrimensor, el 1851, aquest espai del carrer Divina Pastora estava totalment construït en aquella data. | 41.5304600,1.6883700 | 390578 | 4598476 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44443-foto-08044-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura representativa del llenguatge popular del segle XIX amb algunes transformacions, integrades en el conjunt d'edificacions del seu entorn | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44444 | Can Missola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-missola | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FREIXAS, Gemma (coord.). 2006. Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura, Yumba Edicions. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER ( col·lecció de premsa local). Amadeu Freixas i Vivó al seu estudi (Fotografia Josep Pons/Arxiu Municipal) | XIV | És una de les construccions més antigues de Capellades formada per dos cossos, el primer de planta soterrani, baixa, planta pis i golfes, i el segon amb planta soterrani i un espai a doble alçada a façana, amb la coberta plana. La part d'aquestes edificacions que donen al carreró Magí Carme són de planta baixa. En origen es tractava d'una casa de cós, de planta baixa i pis, amb el nivell de coberta en la línia de la gàrgola de canó que encara es conserva, i amb un pati annex de dos pisos amb galeries amb arcs de pedra. I, també, que l'entrada original a la casa es feia pel carreró Magí Carme, a l'interior de la vila, i per tant la que avui és façana principal, originàriament era el límit posterior de la casa que formava part dels murs exteriors de la vila, cosa que explica el fet que tingui una façana gairebé cega. Actualment, el primer cos, número 10, te una coberta a dos vessants amb teula corba i amb cornisa motllurada i imbricació de teula. A la façana, de mamposteria amb pedra de turo, predomina el massís sobre el buit, amb una única petita finestra rectangular centrada a cada planta, amb brancals de pedra. Arran de carrer, hi ha una obertura rectangular, que dóna al celler soterrani, que està cobert amb voltes de pedra. El número 8, més reformat i adossat al primer, té un portal rectangular a la planta baixa com a entrada al restaurant que hi ha a l'interior de l'edifici. Una àmplia vidriera rectangular amb llistons, ocupa tota la façana l'edifici. Al cim d'aquesta part hi ha una cornisa, amb una teuladeta i, a sobre, una barana massissa que protegeix el terrat. Aquesta part conserva l'antic pati rectangular existent i els arcs de pedra de les galeries que hi donaven, el qual va ser cobert i adaptat per a menjador del restaurant. Les parts de l'edifici que donen al carreró Magí Carme es cobreixen amb coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una imbricació de teula i maó. La façana de la número 3, té dues finestres, una de quadrada i l'altra horitzontal, tancada amb peces de pavès de vidre, i ambdues amb llinda de fusta. En la façana de la número 5 destaca una àmplia portalada de carreus de pedra amb llinda plana, la meitat de la qual és tancada amb una porta de fusta d'una batent i la resta es troba tapiada. El parament de la façana és esquerdejat i pintat de blanc. | 08044-77 | Carrer Dr. Fleming, 8-10; Carrer Magí Carme, 3-5 | Aquesta casa tenia entrada per al carrer que al segle XVIII es coneixia com a 'carrer què no passa' o corraló de 'Cal Magí Carme'. Esteve Busquets i Molas afirma sense cap suport documental que l'edifici data del segle XI. Si que està documentat que formava per de les propietat de la família Tiana família de coneguda tradició llanera, reconvertits a l'activitat paperera i havien anat adoptant una posició progressivament rendista. Aquest edificació ha estat durant pràcticament quatre dècades vinculada a Amadeu Freixas i Vivó (1922-2004), destacat pintor nascut a Capellades. Justament, aquesta casa ha estat coneguda per Cal Misola degut a aquest fou el nom de l'antic taller de boteria de la família Freixas a la casa de la cantonada del carrer de Sant Francesc i el carrer de Santa Anna. L'any 1966, Amadeu Freixas va confirmar els seus vincles amb Capellades amb la compra del llavors petit casalot (gairebé en runes) i una gran nau amb dos nivells de voltes de pedra. Aquest seria l'espai destinat a esdevenir l'Estudi-Taller d'Amadeu Freixas a Capellades. Durant anys va esdevenir tradició l'exposició realitzada amb motiu de la Festa Major. L'edifici ressenyat fou sotmès a una nova reforma el 1980 realitzada per l'arquitecte Josep M. Durban i Flo. L'any 2006 el seu fill Amadeu Freixas va obrir el restaurant Amadeus. Justament, el primer acte desenvolupat al nou espai fou la presentació de la biografia d'Amadeus Freixas i Vivó: Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura. | 41.5318200,1.6856100 | 390350 | 4598631 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Estudi Amadeu Freixas, Restaurant Amadeus, Estudi Amadeu Freixas. Senquadraria dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres, Àrea d'expectativa arqueòlogica. Respecte a la funció actual de l'immoble es doble: per una banda residencial i de l'altra productiva, com a restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44445 | Escultura i Font del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-font-del-carrer-dr-fleming | Programa de mà de la Inauguració de l'escultura i font.17 d'agost de 1983. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma | XX | Font incorporada al monument al Dr. Fleming, format per murs de paredat de totxo vist, recolzats en una plataforma a dos nivells, aixecada respecte la vorera. En els murs es recolzen dues rodes de molí separades per un pilar. Del centre de la roda petita, recolzada en una base de paredat de totxo vist vermell, surt el broc que vessa l'aigua a una pica de totxo; l'altra roda està recolzada a la plataforma. En el pilar es recolza el bust, en marbre blanc, del Dr. Fleming i adossat al pilar hi ha un plafó de rajoles blanques amb la inscripció 'DR. ALEXANDER FLEMING. Lochfield (Escocia) 1881' Londres 1955. El seu treball científic fou beneficiós per la humanitat i encara ho és. Capellades, Agost 1983'. | 08044-78 | Carrer Dr. Fleming | La construcció d'aquesta escultura i font fou idea de representants de l'Ajuntament de Capellades (Cels Llorens i Guillem Guarro). El finançament fou possible pel superàvit existent en la recaptació de les obres de pavimentació dels carrers propers, Call i el propi carrer Dr. Fleming. Les aportacions van procedir de les empreses 'Miquel i Costas & Miquel, Himel, Codina, i del veïns. Fou inaugurada el 17 d'agost de 1983. En aquest acte hi foren presents les autoritats locals, els creadors de l'obra i el cònsol britànic a Barcelona Derek Fernyhough. L'obra fou dissenyada per Enric Moratalla Torrens i Joan Romaguera Bach. L'escultura fou obra del darrer, llicenciat en Belles Arts, el qual va realitzar el bust del Doctor Fleming amb pedra calcària. . Cal recordar que aquest carrer, tot just obert a inicis de la dècada de 1970, havia rebut el nom de l'introductor de la penicil·lina. | 41.5319800,1.6859100 | 390375 | 4598648 | 1983 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44445-foto-08044-78-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Enric Moratalla i Torrens, dissenyador; Joan Romaguera, escultor | Elements singulars | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 44446 | Conjunt urbà del carrer Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-del-carrer-dr-fleming | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) | XIV-XX | Conjunt d'edificis de diverses tipologies constructives aïllades i entre mitgeres d'origen medieval i que constitueixen la façana sud del carrer en el tram comprés entre el carrer del Call i la Casa Bas. Les edificacions més modernes resultants de la urbanització iniciada a finals de la dècada dels anys seixanta i l'inici dels setanta del segle XX. A l'inici de la dècada de 1990, s'obrí el tram del carrer del Dr. Fleming entre el carrer d'Amador Romaní i el passeig de Miquel i Mas, travessant l'antiga horta de la casa Bas, urbanitzada per edificar-hi cases unifamiliars entre mitgeres i zona verda. | 08044-79 | Carrer Dr. Fleming | L'espai ocupat per l'actual carrer Fleming, entre la Casa Bas i el carrer del Call, és el resultat de l'accelerada urbanització a finals de la dècada de 1960 i inicis de la de 1970. Aquestes terres, ocupades per horta, formaven en la seva major part del patrimoni de la Casa Bas. Aquest espai, que tradicionalment havia assenyalat la fi del nucli urbà de la vila, va anar adquirint importància amb l'obertura d'establiments fabrils a l'antiga zona d'horta (com per exemple HIMEL el 1964) o d'espais dedicats a l'ensenyament a partir de mitjans de la dècada de 1970. Aquesta centralitat es va veure confirmada amb l'obertura de la ronda del Capelló, també a mitjans de la dècada de 1970. La urbanització del 'Hort de la Vila' a inicis de la dècada de 1990 va permetre enllaçar l'antic tram del carrer doctor Fleming amb el passeig la zona de la plaça d'Espanya. | 41.5318100,1.6851600 | 390312 | 4598630 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44446-foto-08044-79-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès , constituït per diverses tipologies arquitectòniques a banda del seu interès pel que fa a l'arquitectura Industrial i com a àrea d'expectativa arqueològica És d'especial interès arquitectònic i ambiental el tram del carrer que va del carrer del Call fins a al passeig Miquel i Mas, especialment la façana sud del carrer, la qual constituïa el límit del casc antic i de les hortes de la Vila. A nivell arquitectònic aquest vial conté edificis representatius de l'arquitectura dels segles XIV-XV i de I'arquitectura industrial i pública del darrer quart del segle XX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44447 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-1 | AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES i TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez(títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIV | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota de la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i a prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic. El camí és de terra. La casa presenta un cos central i diversos cossos adossats a migdia i al nord, configurant un perímetre poligonal amb un pati central. El cos principal, de planta baixa, pis i sota coberta de teula corba complexa, i les vessants són acabades amb imbricació de maó i teula. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical emmarcades i tancades. A la planta baixa de la façana del camí ral hi ha dos amplis portals de carreus de pedra. En una de les parets d'aquest rebedor hi ha un plafó de rajoles blanques amb la grafia 'FONT de la REINA/ Segle XIV (Font de la Regina)/ 1416 la Reina Petronella/ de Braga casada amb/ Ramon Berenguer IV, / lli donà el nom/ 1574 Hostal can Carol/ 1942 Cal Alós'. A l'altra portalada de la façana del carrer presenta un arc rebaixat i a l'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, amb un sol bufant coronat amb una corona, a sota la inscripció 'CADA DIA SI DÉU VOL, JO DESCRIC EL PAS DEL SOL'. La façana principal és arrebossada i la resta de façanes són estucades de color rosat. A la façana del costat nord hi ha adossat un cos de planta baixa, fins darrera la tanca de paredat al camí ral. Al costat de migdia hi ha dos cossos. Els cossos configuren un pati central, des del qual, a través d'una portalada de carreus amb arc rebaixat, s'accedeix a una capella. En la dovella de l'arc hi ha la data '1675'. A l'absis, l'altar és presidit per una imatge de la Sagrada Família amb el gravat en lletres gòtiques la inscripció: Adoremus:in: aeternum: S[anctu]m:S[anc]t[or]um. En un mur del pati hi ha una placa de marbre blanc amb la inscripció 'ESTA CAPILLA EDIFICADA POR LOS CONSORTES D. JOSÉ RIUS BASEDAS Y D. CRISTINA MUNTANÉ CARNICERO, FUE BENDECIDA EL DIA 20 DE ABRIL DE MCMXLVI. FUENTE DE LA REINA. CAPELLADES'. | 08044-80 | Carrer Font de la Reina, 5. Camí Ral. | És un dels antics hostals que es situaven a peu del Camí Ral, al nucli urbà de la Font de la Reina, possiblement ja existent al segle XIV. El 1579 constava com hostaler Francesc Carol (d'aquí el nom de Cal Carol). La documentació explicita clarament que era l'hostal conegut com de Cabriana. El conjunt estava format per dos habitatges, un de gran i un altre de petit, una ferreria i l'hostal. Josep de Mora era un important propietari de Cabrera d'Anoia ennoblit (vegi's fitxa de la Font de la Reina). Aquest hostal tenia quatre portalades, dues de les quals donaven directament al camí Ral. La família Mora arrendava aquestes instal·lacions. L'edifici de Cal Carol fou adquirit el 1943 per Lluís Alòs i Millán, quidirigia una fàbrica tèxtil a Capellades. L'edifici estava pràcticament en ruïnes. El 1945 es van iniciar obres de reconstrucció. Disposa d'una capella pròpia inaugurada l'any 1946. Des de finals de la dècada de 1940 s'hi va instal·lar una granja avícola (amb el nom de 'Font de la Reina') i a finals de la dècada de 1960 una fàbrica de gel. El seu propietari era Lluís Alòs i Millán. En l'actualitat s' ha reconvertit 'Can Carol' en hotel rural. . | 41.5331500,1.6894300 | 390671 | 4598774 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44447-foto-08044-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44447-foto-08044-80-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com a: Ca l'Alós. Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura residencial urbana aïllada. Interès paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica. També hi ha un jardí, la font de la Reina i un abeurador. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44448 | Conjunt de dues cases de la Font de la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-de-la-font-de-la-reina | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVII | Petit nucli urbà de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí Ral i a prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic. Conjunt de dues cases aïllades i alineades al carrer, que formen un angle recte tot creant una placeta al davant de les façanes principals respectives. Les dues cases estan separades entre si per un passatge. La casa núm. 14, orientada a migdia, té planta baixa, pis i golfa convertida en habitatge, la coberta a dos vessants i de teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons dos eixos amb obertures de proporció vertical, el balcó a pla de façana protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals, a la planta baixa el portal de llinda plana, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents. Per una segona porta, també amb llindar que permet l'accés a l'escala que condueix als pisos superiors. La façana lateral, que també dóna al camí, té reduïdes obertures de proporció vertical. Els paraments exteriors són de mamposteria i tàpia, amb un arrebossat en mal estat de conservació. La núm.16 (abans 4), de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb cornisa motllurada molt senzilla i ràfec de teula. Façana composada amb un ritme desigual d'obertures, essent la més destacada l'arc dovellat de mig punt del portal, fet amb carreus de pedra tosca. Les finestres tenen proporció gairebé quadrada i barana de ferro de brèndoles verticals, a manera de balconera, fruit d'una reforma. A la clau de l'arc del portal hi ha gravada la data '1691' i una creu; és tancat amb porta de fusta clavetejada de dues fulles batents. A cada costat hi ha una finestra amb reixa de barrots verticals. Els paraments de les façanes, arrebossats i pintats de color blanc, estan en mal estat de conservació i amb reparacions de pegots de ciment. | 08044-81 | Font de la Reina, 14 i 16 (abans, 2 i 4); tram de camí Ral | Casa núm. 14 (abans 2): Possiblement de finals del segle XVII - inicis del segle XVIII molt reformada a mitjans del segle XIX. Propietat vinculada des de fa moltes generacions al cognom Bartrolí, almenys des d'inicis de la dècada de 1860. D'origen de pagès i de Pobla de Claramunt, es vincularen a la població mitjançant enllaços matrimonials. Casa núm. 16 (abans 4): Segons la inscripció present a la portalada aquesta casa esva construir el 1691, edifici fonamental per entendre el desenvolupament d'aquesta zona del municipi vinculada al Camí Ral. La vinculació de la família Guarro a aquest edifici possiblement fos cosa de la segona meitat del segle XVIII, donat que abans no es té constància escrita. Des de mitjan segle XIX ha tingut diversos propietaris: pagesos, industrials. | 41.5331700,1.6893700 | 390666 | 4598776 | 1691 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44448-foto-08044-81-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura residencial urbana aïllada i àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44449 | Conjunt de cases al carrer Font de la Reina, Cases Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-font-de-la-reina-cases-prats | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Actualment es troben deshabitades | Petit nucli de tipologia de casc antic amb cases aïllades i entre mitgeres, situat a llevant del casc urbà per sota la cinglera del Capelló, a peu del camí ral i prop de la riba dreta del riu Anoia. A migdia del nucli, hi ha la capella de Santa Bàrbara i l'antiga sagrera, avui transformada en un ordenat jardí públic, el camí és de terra. L'antic núm. 22, és en un ampli solar. Té planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb sostre a dos aigües i coberta de teula corba, acabades amb imbricació de maó. La façana està composada amb obertures de proporció vertical, el balcons protegits amb barana de ferro de simples brèndoles verticals i dos amb dibuixos geomètrics als extrems. Hi ha dos portals d'entrada de pedra, el del costat nord amb arc rebaixat, transformat posteriorment, en un primer pla en llinda plana i, en segon pla, en un arc rebaixat. El segon portal és d'arc de mig punt adovellat. En la clau hi ha un escut en el que desaparegut la inscripció. El portal és tancat amb una porta de fusta de plafons aprofitada, a la part superior hi ha una tarja de ferro en retícula. El parament de façana arrebossat està en molt mal estat de conservació. La darrera casa del conjunt, en sentit sud, és de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb a dues vessants amb teules corbes, acabades amb imbricació de maó i teula. La façana està composada per obertures de proporció vertical. Els balcons, a pla de façana, són protegits amb baranes de ferro forjat de perfil corb. El portal de planta baixa en llinda plana. El parament de façana és arrebossat i pintat de color blanc, en molt mal estat de conservació | 08044-82 | Carrer Font de la Reina s/n (antics 20 i 22) | Propietats vinculades a la família Prats, segons el capbreu de 1735 a nom de Josep Puigdengolas, Pere Camarrasa o Francesc Borrull. Els Prats vivien des d'antic a la Font de la Reina, tot començant a constar la seva activitat molinera a aquest barri a mitjans del segle XVIII En el padró de 1910 els Prats ja havien desaparegut de la Font de la Reina. La primera de les cases, la número 20, fou construïda o reformada, el 1878. Així ho evidencia la dovella de la seva arcada on hi ha escrit l'esmentat any i les sigles 'TP' (possiblement es refereixen a Teresa Prats). Molt possiblement, era la reforma d'una edificació secular preexistent. Les números 22 i 24, segons les dades cadastrals, tenien com a data de construcció el de 1650. Segons el Registre Fiscal de 1906, les dues cases (llavors les número 6 i 8) eren propietat de Camila Fontanet Ibáñez, llavors vídua de l'abans esmentat Francesc Rosés. | 41.5328100,1.6896300 | 390687 | 4598736 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44449-foto-08044-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Antic núm. 20: 1878; Antics núm. 22 i 24: 1650; reformada al s. XIX. Conjunt urbà d'interès i Àrea d'expectativa arqueològica | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44450 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional), en premsa. BUSQUETS MOLAS, Esteve: Història de Capellades, Capellades1972. Revista: Capelló, any 1, nº 22, 15 desembre 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIII | Capella d'una nau amb coberta a doble vessant de teula corba acabada amb imbricació de teula. A la façana hi ha un campanaret d'espadanya de dos ulls, sobre del qual s'hi ha afegit una creu de pedra picada. El parament és de carreus de pedra. El portal és rectangular, amb carreus de pedra i llinda plana, i es tanca amb una porta de fusta de dues fulles batents clavetejades, amb tirador de ferro forjat i dues obertures de ventilació i il·luminació. El pati del costat nord està tancat amb dos elements de ferro forjat, un de fix adossat al mur de la capella i una porta treballada de dues fulles de ferro forjat, ambdós elements amb dibuixos geomètrics. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó de carpanell que recolzada en una cornisa de pedra, els murs són arrebossats i pintats de color blau cel i recolzen en un sòcol de mur de paredat comú vist, acabat amb una fina imposta de totxo. Al peu de la nau hi ha un cor sostingut per un forjat de bigues de fusta i revoltó. Als laterals s'obren dues fornícules, una és original i l'altra es va obrir en unes darreres reformes dutes a terme per l'associació 'Amics de la Capella de Santa Bàrbara'. La sagristia és coberta amb volta rebaixada de canó, amb carreus rectangulars de pedra, la qual recolza en una fina imposta que remata el mur de paredat vist. | 08044-83 | Font de la Reina; Camí Ral | Segurament es tracta d'una construcció d'origen medieval administrada per dos jurats de Capellades amb la presència del rector de la Pobla. Aquest nomenament es feia per elecció. Al segle XVII, els veïns van demanar un cementiri propi, ja que els diferents fossars es trobaven lluny. L'any 1683, Bernat de Cabriana va fer donació d'uns terrenys annexos a la capella. Acceptada aquesta donació pel rector de la Pobla, mossèn Blanch, es feu el primer enterrament l'any 1685. Ja en el segle XVIII, el dia 1 de juny de 1728, els veïns de la Font de la Reina van demanar al bisbe ue la capella de Santa Bàrbara fos unida a la parròquia de Capellades. L'any 1798, es van fer obres a la capella dirigides per mossèn Astorch, construint-hi la sagristia, l'escala del cor i el campanar. El 1812 es va instal·lar la campana. L'any 1850 una gran roca caigué sobre la Capella i ocasionà grans desperfectes. A començaments del segle XX, encara la celebració de Santa Bàrbara tenia prou vigor, com es ressenya a la revista Capelló del 15 de desembre de 1912 per la diada de Santa Bàrbara se celebrà el tradicional Aplec a la Font de la Reina. El 1919, la capella fou tancada al culte per la seva decadència, i fou reoberta l'any 1927, després d'una restauració ofrenada pels marquesos de la Pobla de Claramunt, tal com consta a la placa que hi ha a l'interior: 'A despesa de la Sra Marquesa Vda Marquès de Claramunt. Any 1927'. La capella, abans de 1936, conservava un bonic retaule d'altar d'estil renaixentista dels segles XVI-XVII. L'any 1936, la capella fou profanada i van desaparèixer la imatge de la Santa, el retaule, el tabernacle, els seients i, també, la campana. Es va retornar al culte l'any 1939. El retaule i l'altar actuals són un donatiu procedent de la capella privada del Molí paperer Romaní «Cal Violant» de l'any 1940. El 1995 van ser restaurats i modificats pels «Amics de la Capella de Santa Bàrbara». A la capella es conserven un petit Sant Crist i una bacina amb una talla petita de Santa Bàrbara, a més d'una imatge de la Dolorosa comprada per l'esmentada associació. El 26 de setembre de 2004, es van inaugurar un parell de campanes noves finançades per diferents capelladins i amb l'ajut de José Mª. Iglesias, un devot de Santa Bàrbara. | 41.5325700,1.6897600 | 390697 | 4598709 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44450-foto-08044-83-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Capella: Origen s. XIII; s. XV; s. XVIII; restaurada el 1927; 1940; 1995; 2004 i Fossar: 1685 S'enquadra dins del capitol d'arquitectura religiosa i es un àrea d'expectativa arqueològica. L'església s'obre cada any el diumenge més proper al dia de Santa Bàrbara, que és el 4 de desembre, per fer-hi la celebració religiosa en honor a la patrona i la popular venda de torrons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44451 | Cal Simeón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simeon | MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Actualment es troba deshabitada | Casa aïllada situada a peu del camí Ral, a la banda de ponent. Te planta baixa, dues plantes pis i sota coberta. Presenta coberta a doble vessant amb teula corba acabades amb imbricació de maó i teula, i el carener paral·lel al Camí Ral. Les façanes són composades amb obertures de proporció vertical. Les finestres balconeres de la planta segona estan protegides amb baranes de ferro de brèndoles verticals que sobresurten lleument del pla de façana. Els paraments tenen el paredat comú vist i les cantonades carreus de pedra a tota alçada. A la planta baixa, amb façana al camí Ral, la portalada del mig és de carreus de pedra amb arc rebaixat, el del costat de migdia amb llinda plana de fusta i el del costat nord, d'arc rebaixat de tres filades de totxo recolzat en una llinda plana de fusta. Tots tres portals són tancats amb portes de fusta de posts de dues fulles batents. A la façana de migdia s'obren dues portes amb llinda de fusta, una tapiat amb envà i l'altra tancada amb porta de posts de fusta, de dues fulles batents. La façana nord no té obertures. | 08044-84 | Camí Ral, entre conjunt Font de la Reina i el Molí Vell. Costat oest del camí | Aquesta casa apareix vinculada des d'antic a la família Tort, que ja vivia a la Font de la Reina a finals del segle XVIII. El primer Tort del qual es té notícia és Simeó Tort, paperer de professió, asseveració confirmada. Pel padró de 1846. La casa ja figura a la Matriu Cadastral realitzada per l'agrimensor Rómulo Zaragoza, aquesta casa ja estava construïda el 1851. Joan Tort va rebre el 1874 en herència del seu pare, entre d'altres béns, Cal Simeón. El propi Joan va incrementar el patrimoni familiar tot adquirint diferents terres de conreu: una zona de regadiu a La Barquera, el 1884, i una feixa de terra erma, ocupada abans l'hereu per oliveres, a la zona coneguda com 'sota el Capelló', el 1886. del matrimoni Tort i Pagès fou Simeó. Simeó i la seva família encara vivien a aquesta casa aïllada del nucli de la Font de la Reina el 1894. El 1910 aquesta família ja vivia a Cal Pinal (en aquells moments Font de la Reina, 5), al costat de Cal Carol. A partir de llavors, Cal Simeón es va convertir en un simple magatzem. Així, en el padró de 1910 no consta que hi resideixi ningú. Possiblement, el canvi de domicili estava vinculat a què Simeó Tort actuava a inicis del segle XX com administrador de les propietats de Cristóbal Via de Llança (domiciliat a Barcelona), propietari de bona part de la Font de la Reina. Segons el Registre Fiscal de 1906, Cristobal Vial posseïa les cases de la Font de la Reina (3, 5, 7, 9 11, 13), entre elles Cal Pinal. La família Tort va deixar de viure a la Font de la Reina a finals de la dècada de 1910, com ho demostra el cens de 1920. En aquell any ja vivien a la casa que posseïa la família a la plaça Sant Miquel des de, com a mínim, finals de la dècada de 1870. La família Batlle va adquirir Cal Simeón a la dècada de 1940. En el si del projecte del parc arqueològic del Capelló fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades 2005. Actualment està habitada. | 41.5317700,1.6903000 | 390741 | 4598619 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44451-foto-08044-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogada com arquitectura residencial rural i Àrea Expectativa Arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44452 | Cal Lleganya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleganya | AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2005. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia. D.9 Estudi de Patrimoni Cultural i Històric, Generalitat de Catalunya. AVINYÓ, Joan. 1909. Monografia histórica de Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. Est. Tipográfico Nicolau Poncell. BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). PALAU RAFECAS, Salvador. 1994. '800 molins fariners de Catalunya. Des del Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat'. Compendi i 2a. Part. Els molins fariners hidràulics de Catalunya (690 molins inventariats). Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVI | Situat en mig de la zona d'horts entre el Camí Ral i el riu Anoia al nord-est de Can Carol. Edifici rectangular de dues plantes. Té coberta de teula corba a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, a migdia. Les vessants estan acabades amb imbricació de maó i teula. La planta baixa és amb volta de canó. L'accés és fa a través d'una portalada d'arc de mig punt, avui dia paredada. El molí conserva el carcavà que supera el metre de diàmetre, el qual contenia la roda hidràulica o el rodet, i el què havia sigut la bassa. Els paraments de façana són esquerdejats. | 08044-85 | Al nord-est de Can Carol, entre el camí Ral i el riu AnoiaFont de la Reina s/n | Cal Lleganya, segons Salvador Palau Rafecas, orientativament podria tenir el seu origen als segles XV o XVI. L'Agència Catalana de l'Aigua en un estudi sobre el patrimoni de la conca del Llobregat-Anoia situat en zones susceptibles d'inundació, data el molí en els segle XVI o XVII. Dur aquest període hi ha diferents molins documentats, però no ubicats en un punt concret del terme capelladí, per tant seria possible que la datació al segle XV fos correcta. Ja es tenen referències de l'existència d'un molí fariner a la Font de la Reina des del segle XVII. Segons el capbreu de 1649, el seu propietari era Martí Borrull. 1735, figura el lloc esmentat com a hostal arrendat a diversos propietaris. Aquesta propietat va continuar en mans de la família Mora i els seus descendents fins entrar el segle XX, quan ser adquirit pels marquesos de la Pobla de Claramunt. El 1943 fou adquirit per la família Alòs. En l'actualitat és propietat d'Antònia Escala Massagué. L'abans esmentat estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua qualifica el molí de 'Cal Lleganya' com altament vulnerable, principalment per la seva important exposició al risc d'inundació. | 41.5339300,1.6905300 | 390764 | 4598859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44452-foto-08044-85-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí del Lleganya; Molí d'en Borrull. Enquadrable dins la cotegoria d'arquitectura industrial. Era un Molí fariner i actualment en desús. Area d'expectativa arqueològica | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44453 | Murs de pedra de turo des del nucli de la Font de la Reina Pas de l'Aigua (Camí Ral) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-de-turo-des-del-nucli-de-la-font-de-la-reina-pas-de-laigua-cami-ral | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Emma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVII | Mur de contenció format per pedres irregulars preses en sec, a diferents alçades, per la al llarg del camí Ral, formant el bancal a peu de camí. | 08044-86 | Des del nucli de la Font de la Reina fins el Pas de l'Aigua | Els carrers de la zona central de Capellades estaven configurats al segle XVII, en la majoria dels casos, per cases amb espais annexos en algun dels seus laterals i/o en la seva part posterior, dedicats en ambdós casos a conreus de regadiu. Sovint aquestes peces de terra, no excessivament grans, estaven delimitades per murs de turo, com el cas de les grans hortes de la zona del Capelló. L'expansió urbana viscuda, preferentment durant el segle XVIII, va anar afectant aquest espais que foren progressivament construïts. Aquesta mena de murs de pedra també estaven presents en el nucli de la Font de la Reina i en diferents punts situats entre aquest i la zona del Pas de l'Aigua. En aquest cas sumaven, a la funció dels murs de la zona de la vila, la d'abancalar les terres de la zona baixa del Capelló, les més properes al Camí Ral. La seva datació és difícil i es podria remuntar, segons els trams, als segles XVII i XVIII. | 41.5320400,1.6901300 | 390727 | 4598650 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44453-foto-08044-86-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element constructiu singular, representatiu de la tècnica constructiva dels murs contenció dels bancals del segle XVII i XVIII. Element d'Interès Paisatgístic. | 94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44454 | Resclosa del riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-riu-anoia | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). GUTIÉRREZ I POCH,MIQUEL, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. MUSET PONS, ASSUMPTA, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, MIQUEL, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional en premsa). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV | Sistema tradicional d'aportament de l' aigua dels rius i consisteix en una petita presa de la qual en sortien canals que conduïen l'aigua fins als molins paperers o per regar els conreus. | 08044-87 | Riu Anoia, zona Font de la Reina | Els orígens més remots de la resclosa cal cercar-los a l'Edat Mitjana associada a l'activitat molinera en els límits dels termes de Capellades i Vallbona. Malgrat això la resclosa està plenament documentada a partir del segle XVIII, en el context de la construcció de diferents molins paperers a la partida del Pas de l'Aigua per part de la família Romaní. La resclosa elevava l'aigua del riu Anoia per proveir-ne els molins d'aquella zona, però bàsicament per usos energètics. Va ser construïda amb una combinació de fusta i pedra, era l'element més costós de la instal·lació hidràulica. Requeria un manteniment constant donat que estava sotmesa a la destrucció producte de les riades. Aquesta eventualitat era freqüentment recollida en els contractes d'arrendament dels molins paperers. La rellevància d'aquesta obra d'enginyeria explica diversos enfrontaments entre empresaris moliners per la gestió de l'aigua. Es té documentat l'any 1763 una important crescuda del riu que va requerir reformes adients La seva estructura actual, amb algunes reformes, data de finals del segle XIX o inicis del XX, possiblement en relació a les transformacions viscudes pels molins del Pas de l'Aigua. Aquest punt de Capellades era utilitzat a inicis de la dècada de 1930 per rentar les robes dels malalts infecciosos | 41.5289400,1.6914100 | 390829 | 4598304 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44454-foto-08044-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Obres d'enginyeria i zona d' Interès paisatgístic. Àrea de protecció estricta | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44455 | Pel·lícula Capellades en Imatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-capellades-en-imatges | XX | Filmació d'imatges diverses de la vida capelladina fins el anys 50. La versió original es troba a la Filmoteca de Catalunya i l'Ajuntament de Capellades disposa d'una copia, igual que molts veïns de Capellades. | 08044-88 | Carrer Amador Romaní, 2-4 | 41.5316900,1.6852700 | 390321 | 4598617 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 119 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||||||
| 44456 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, o de planta baixa i dos pisos, amb pati a darrera. Presenten coberta plana, limitada amb barana massissa, i amb coberta de teula corba a dues vessants acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes estan composades segons dos eixos, o un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, algunes transformades en proporció horitzontal. La majoria de les portalades de planta baixa tenen llinda plana, algunes han estat modificades per adaptar-les a altres usos. El portal d'entrada de la núm. 14 presenta carreus de pedra i llinda plana amb la data '1787' gravada a la clau, i està tancada amb porta vidriera de fusta i reixes de ferro. El parament de les façanes són arrebossats i pintats amb diversitat de colors de gama clara i fosca, i recolzen en sòcol de pedra. | 08044-89 | Carrer Garbí, 4, 6, 8, 12, 14 | El plànol realitzat, amb finalitzat fiscal, per Rómulo Zaragoza el 1851 confirma plenament que aquesta zona estava construïda en la seva integritat. Aquest tram de carrer des de mitjans de la dècada de 1970 s'ha convertit, fruit de la seva amplada inicial i proximitat al carrer Major, en una continuació del nucli comercial de Capellades. Cal recordar que aquest carrer no va connectar amb el Passeig fins a la dècada de 1930 i que en la seva part superior estava ocupada per terrenys d'horta. Aquest carrer des de 1931 va rebre el nom de Leopold Ribot, en homenatge a un mestre que havia desenvolupat la seva tasca docent a Capellades en el tombant dels segles XIX i XX. | 41.5299200,1.6864400 | 390416 | 4598419 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Definit com a conjunt urbà d'interès | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44457 | Casa Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tiana | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres amb la mitgera-façana al costat de llevant. Presenta planta baixa i tres plantes pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en mènsules de fusta, tortugada i baixant vist fins el primer forjat. La façana està composada amb un sòl eix, amb obertures de proporció sensiblement horitzontal tancades amb persiana de llibret fixa. El paredat és revestit d'arrebossat pintat de color ocre, recolzat a nivell de forjat en un revestiment de pedra aplacada. L'obertura de la planta baixa ha estat modificada per adaptar-se a nous usos. A la façana lateral, degut al despreniment del revestiment ha quedat a la vist el tipus de paredat de tàpia. | 08044-90 | Carrer Garbí, 5 | Aquesta casa era propietat de la família Tiana de llarga tradició en el sector tèxtil, principalment del sector llaner. Al segle XVIII la família formava part de l'oligarquia dels paraires. Des de mitjans del segle XIX vivien a Barcelona. En aquells moments, els Tiana eren dels propietaris més importants de la vila, tot comptant el 1851 amb 14 finques agràries i 8 cases. Encara el 1860 fabricaven paper sota la raó comercial de 'José Tiana e Hijo'. A més, tenien altres propietats a Vallbona d'Anoia i a La Pobla de Claramunt. A partir de llavors, l'actitud d'aquesta família fou progressivament la de rendistes, apareixen ja en la documentació notarial amb aquest nom, com a 'rentista'. Justament, el manteniment d'aquesta posició va motivar el seu progressiu afebliment. La casa era propietat de Josep Tiana Ferrer, mort el 1850. Segons l'inventari de béns, datat el 1871, a partir de llavors fou propietat de Jaume Tiana Serra. Era descrita en elssegüents termes: 'Una casa en la Calle de Garbí de esta Villa señalada de número uno compuesta de bajos, plan terreno, dos pisos y desván con un patio detrás y cubierto a un lado y un huerto inmediato'. | 41.5298500,1.6863900 | 390412 | 4598411 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44457-foto-08044-90-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es pot enquadrar dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Estructura que ha tingut sempre una doble funció: residencial i comercial. Lleugerament anterior a 1850 (SPAL, 2010: 79) | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 44458 | Conjunt de cases del carrer Garbí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-garbi-0 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, planta pis i golfes amb pati a darrera. La coberta es a doble vessant amb teula corba, acabades amb ràfec de diverses tipologies, canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes estan composades segons un eix desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical, algunes transformades en proporció horitzontal, tancades amb persiana enrotllable i de corda. Els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals. Les portalades de la planta baixa tenen llinda plana. El parament de les façanes són arrebossats i pintats amb diversitat de colors de gama clara, recolzats en sòcol. La núm. 11 incorpora un forat de ventilació d'una dependència soterrada. | 08044-91 | Carrer Garbi 11, 13, 15 i 17 | Aquesta zona es trobava parcialment construïda el 1851, com confirma la Matriu Cadastral realitzada per Rómulo Zaragoza, tot completant-se la seva construcció a finals del segle XIX. Al registre fiscal de 1906 i als documents de compra-venda es disposa de la informació dels canvis de propietat esdevinguts. | 41.5298000,1.6860700 | 390385 | 4598406 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44458-foto-08044-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogable com a conjunt urbà d'interès. Cases entre mitgeres representatives de l'arquitectura popular del nucli antic, integrades en el seu entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 44459 | Conjunt de cases antigues de Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-antigues-de-samso | <p>GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES</p> | XIX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres de planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb pati a darrera. Presenten cobertes de teula corba a dues vessants acabades amb imbricació de maó i teules, acabades amb canal i baixant fins arribar al primer forjat. Les façanes són composades segons un eix desplaçat a la mitgera; amb obertures de proporció vertical. Els balcons són protegits amb baranes de ferro amb brèndoles verticals, amb dibuixos geomètrics a la part de dalt i de baix. Els paraments de les façanes són estucats de color salmó clar, recolzats en sòcol estucat de color verdós.</p> | 08044-92 | Carrer Garbí, 19, 21, 23 | <p>A la matriu cadastral realitzada Rómulo Zaragoza el 1851 figura aquest espai com ja construït. De fet, pràcticament, eren les darreres cases del carrer de Garbí (únicament n'hi havia dues més). Segons el Registre Fiscal de 1906, els números 9, 11 i 13 (actuals 19, 21 i 23) del carrer de Garbí eren propietat de Josep Samsó, que residia a Barcelona amb un administrador local.</p> | 41.5296803,1.6853443 | 390324 | 4598394 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44459-foto-08044-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-16 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Catalogables com a conjunts urbans d'interès i representatives de l'arquitectura popular del casc antic, integrades en el seu entorn. Lleugerament anterior a 1851 (SPAL, 2010: 85) | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc