Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90036 | Pla de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Segles V-X | Les estructures són poc visibles. | <p>Les fonts orals parlen de l'existència d'una necròpolis en aquest indret. A l'extrem del serrat de La Coma s'hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.</p> <p>Uns 30 metres cap al nord d'aquest punt també s'hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.</p> | 08045-19 | Prop de La Coma, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>Poc es coneix de la història d'aquest espai, ja que no s'hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.</p> | 42.0835856,1.7867829 | 399655 | 4659769 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||
| 90057 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII, XIX, XX | <p>La Serreta és un mas compost per diferents edificis. Consta d'una casa, una pallissa-corrals, i unes corts-femer. La casa és un edifici de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està formada per tres cossos paral·lels i té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs estan arrebossats. A la façana sud hi ha tres portes, una per cada cos de la casa. Consten de muntants de maó massís i llinda de fusta i la porta principal era la central, que també és la més alta de les tres (125 cm x 190 cm). La de major amplada és la del cos occidental (140 cm x 170 cm) i la del cos oriental és la més petita (80 cm x 170 cm). A la façana sud hi ha tres finestres a diferents alçades de mides i formes diferents. A la façana nord, en canvi, hi ha tres finestres iguals alineades al mateix nivell i una més petita sota el carener.<br /> <br /> Una mica a ponent trobem l'edifici de la pallissa antiga. També té planta rectangular, dos nivells i coberta a un sol vessant inclinada a nord. El costat sud està obert. Per aquest costat el pes es reparteix entre dues fileres de quatre pilars de càrrega cada una. Les parets estan fetes de maó i en aquest cas no estan arrebossades.<br /> <br /> A l'altre costat de la casa hi ha unes corts-femer. És un edifici adossat a un marge i té dos nivells, cada un dels quals està dividit en dos espais. A la planta baixa s'hi troba el femer amb coberta de volta de rajola amb arcs torals i llunetes a les obertures. Té dues portes al mur sud. Ambdues tenen muntants i arc rebaixat de rajola plana amb una petita cornisa també de rajola. A la planta superior hi havia l'espai destinat al bestiar, amb diferents corts en paral·lel i un passadís al costat nord. A l'altre espai hi havia les fogaines. Just a sota de la coberta del costat sud hi ha una filera de tres finestres similars entre si. Al mur nord trobem dues portes rectangulars que, en aquest cas, donen accés al segon nivell. Consten de muntants i llinda de rajola plana.</p> | 08045-20 | Es troba situada al costat de l'església de Sant Andreu de la Serreta, originalment coneguda com a Sant Andreu de Farners, de la qual parròquia formava part. Es troba a la zona oriental del municipi. | <p>La Serreta originalment s'anomenava mas de la Serra i està documentada des del segle XV. L'any 1404 sabem que un habitant de Sant Andreu de Farners s'anomenava Jaume Serra (Cunill, 2020). Aquest mateix home apareix en altres documents posteriors com a Jaume de la Serra i probablement era el propietari o habitant del mas de la Serra (Cunill, 2020). En un document del 1597 Arnau Trella compra el mas de Serra de Farners a Joan Coma (Cunill 2020). Posteriorment, l'any 1710 era propietat de Jaume Descatllar i de Tord, i d'ell va passar al seu fill, Josep de Martín i Descatllar, baró del castell de Balsereny (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). L'última notícia que en tenim és de 1874, moment en el qual continuava sent propietat dels de Martín (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1867. Pàg. 3). A finals del segle XVIII el masover de la casa era Pere Vars (ACBR. Registre de la Propietat. Hipoteques, 1788, pàg. 554), pocs anys després, a inicis del segle XIX passa a ser-ho Ramon Vila i Casals (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1803, pàg. 211) i a mitjans de segle XIX hi tenim document a Josep Trasserra (ACBR. Notarials. Lluís Blanxart, 1849-50, pàg. 424).<br /> <br /> Pel que fa a les fases constructives, les estructures més antigues són les de la casa que sembla una construcció uniforme. Aquesta fase podria correspondre's al segle XVIII. Els dos annexos, en canvi, són posteriors. L'edifici de la pallissa i els corrals són del segle XIX, en canvi, les corts i femer serien del segle XX.</p> | 42.0880635,1.7809719 | 399181 | 4660272 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90059 | Cementiri de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cementiri de planta irregular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> que s’adossa al mur meridional de l’església i la rectoria, està limitat per un mur de 45 cm a 50 cm de gruix i uns 240 cm d’alçada exterior. El mur està coronat per una filada de lloses posades de pla, s’eleva uns 30 o 40 cm sobre el nivell intern del cementiri. S’accedeix a la porta d’entrada pel mateixos graons d’accés a l’església. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La planta del cementiri és poligonal irregular, amb unes mides de <span><span><span><span><span><span>11,6 m x 14 m x 7,1 m. Els murs son fets de pedra sorrenca amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-21 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | 42.0910735,1.7923935 | 400131 | 4660593 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-planta-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-creu-padro.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-img20220218115304.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Tocant un mur de l'església, i més concretament, on hi havia la porta del segle XIX que donava al cementiri, l'ajuntament de Capolat va col·locar una placa que recorda a tres veïns de Capolat afusellats a la baga de Queralt el 5 de febrer de 1939, dies després que els nacionals entréssin a Berga, desplegant-se així una repressió envers els de l'altre bàndol. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90060 | Rectoria de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p>Es tracta d'un edifici de planta trapezoidal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels delimitats per envans que es recolzen en dos pilars centrals i actuen com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.</p> <p>La rectoria està adossada a l'església i la sagristia<span><span><span><span><span><span>, per tant, el mur de llevant està compartit amb aquests edificis fins el nivell del primer pis, a partir d’aquí, es va construir un mur que cavalca sobre els murs dels edificis esmentats. Els murs de la rectoria tenen un gruix de 45 cm, fet amb blocs de pedra sorrenca de diferent forma i mida cohesionats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Les divisions internes es fan amb envans, probablement de maó de cantell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les cantoneres són de maó massís, les de llevant estan construïdes sobre el mur de l'església i de la sagristia. En general no formen un cadenat regular per lligar-les amb el mur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La porta i finestres originals estan fetes</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre amb una decoració de maó als vèrtexs que sobresurten lleugerament del mur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'interior trobem dos pilars que es desenvolupen fins la teulada i que són el suport central de bigues jàsseres, aquestes estan orientades de nord a sud sobre les quals es recolzen cairats, només carejats, que al seu torn són el suport de la solera a base de revoltó de guix. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La coberta és <span><span><span><span><span><span>de teula àrab a dos vessants amb el carener de nord a sud. Els elements de suport han estat reformats a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-22 | Des de la carretera de Sant Llorenç (BV-4241) cal agafar el trencant de Coforb, uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, es passa pel costat de l’església i al seu costat es troba la rectoria. | <p>L’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</p> <p>Segle XX (principis): a la façana principal hi podem veure inscrita la data de 1901, la qual, pensem, que es pot correspondre amb el moment de construcció de l'edifici, ja que presenta les característiques constructives pròpies de principis de segle. En aquest moment, l’edifici consta de planta baixa i planta pis amb unes golfes inexistents o en tot cas molt petites. Per entendre la divisió interna cal mencionar que en els seus inicis, aquest edifici contenia l’escola de Coforb i també era la seu de l’ajuntament de Capolat. La divisió interna és en base a tres naus, separades per envans. A nivell de la planta baixa, el cos de llevant era la classe dels nens, el cos de ponent era la classe de les nenes, en el centre hi podria haver la seu de l’ajuntament. A la planta pis, inicialment, es troba la sala en el centre; el cos de ponent està dividit en dues habitacions, la del sud-oest és l’habitació del capellà, té una estructura d’alcova; el cos de llevant també deu tenir dues divisions, la del nord és la cuina amb una llar de foc en l’angle nord-est, la del sud és una habitació.</p> <p>Segle XX (mitjans): es reforma la planta pis, els cossos de llevant i el de ponent es divideixen en tres espais, a tal efecte s’obre en el mur de ponent una nova finestra. Possiblement, en una tercera fase, s’eleven els murs est i oest rebaixant la inclinació del pendent de la teulada.</p> | 42.0910412,1.7921867 | 400114 | 4660590 | 1901 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-rectoria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-img20220326122713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-planta-rectoria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-finestra.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la façana principal, a l'altura de la planta baixa hi trobem la porta que data d'inicis del segle XX. És la porta principal de la casa, que està formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa. Tot el marc de la porta sobresurt uns centímetres del mur de la façana.A la mateixa façana principal, a l'altura del primer pis hi trobem una finestra també d'inicis del segle XX. Es tracta d'una obertura formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa, ampit i muntants simulen també un arrencament de columna. Tot el marc de la finestra sobresurt uns centímetres del mur de la façana. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 90072 | Trumfera de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Està enrunada i plena de vegetació. | <p>Restes d'una antiga trumfera que es troba excavada en un marge. La seva planta és ovalada i l'arrencament de la coberta està fet amb pedres que es recolzen en el tapàs. A sobre hi ha travessers de fusta i terra, i la part alta de la coberta està enfonsada. </p> | 08045-23 | Està situada a uns 25 metres al sud-oest de Sant Andreu de la Serreta. Es troba en terreny de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>El cultiu de patata era molt important a Berguedà pel que molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Serreta és possible que fos propietat d'aquesta casa.</p> <p>Pel que fa a la cronologia és molt probable que fos construïda al segle XIX.</p> | 42.0871435,1.7813995 | 399215 | 4660170 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90072-img20220204142535.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90124 | Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortics | <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. Farell editors.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossats a la façana sud i seguint una orientació forçada per les estructures geològiques del turó es troben les corts i el femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’era, la gran pallissa i les trumferes estan separades de l’edifici pocs metres al nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de Cortics estan <span><span><span><span><span><span>fets amb pedres irregulars (sorrenca i conglomerat) de diferents mides, amb presència de carreus desbastats a la zona antiga de la casa; el gruix d'aquests varia segons el moment constructiu, entre 70 i 78 cm a l’estructura del XVI, uns 60 cm a l’ampliació del XVII i uns 70 cm a l’ampliació del XVIII. Possiblement en el segle XX es van construir uns contraforts en el mur nord de l’edifici del XVI i en l’angle sud-oest de l’ampliació del XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les cantoneres presenten una certa variabilitat; pedres desbastades a l'edifici antic, punxonades en el segle XVIII i la de l'angle nord-est refeta amb maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures son molt variades. En el mur sud es conserva la porta original d’entrada feta amb dovelles de pedra tosca; la porta del mur est, que dóna accés als espais destinats al bestiar, i la d'accés al pastador des de l'exterior són fetes amb llinda de fusta; en el mur nord hi podem veure la traça d'una altra porta tapiada. Les finestres de la planta baixa són de mida petita; a la planta pis trobem diferents tipus de finestra: de muntants i llinda de pedra, de llinda de fusta sobre muntants de pedra i també sobre maó massís, algunes tenen festejador.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres han estat objecte de diverses reformes. A la planta baixa de l’edifici del segle XVI estan fets amb bigues de fusta de pi carejades i encastades, amb una jàssera de reforç davant l’escala, i s’observen restes de posts en el cos de llevant i a la resta rajoles. L’ampliació del segle XVII presenta bigues de pi carejades i encastades amb revoltó encofrat de guix i restes de materials de rebuig. A l’ampliació del XVIII es veuen bigues carejades i encastades amb posts de fusta de pi, excepte a la zona de contacte amb el mur oest, on es troba un reforç que podria indicar l’existència d’una llar de foc. En el primer pis es troben, en general, bigues carejades i encastades, amb una combinació de reformes on s’observa revoltó encofrat de guix i rajoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta, reformada en el segle XX, és de teula àrab amb llata per canal. L’estructura de suport de la coberta està coronada per la biga carenera emplaçada de nord a sud sobre curts pilars recolzats en la paret mitgera de l’edifici del XVI, creant així dos vessants desiguals. El vessant occidental és més curt, està format per dos cavalls sobre els pilars de la mitgera i encastats al mur de ponent, en el vessant oriental, més llarg, els cavalls es recolzen també en uns pilars sobre el mur oriental de l’edifici del XVI. Sobre aquesta estructura, hi ha les corretges, paral·leles a la carenera, i les llates, perpendiculars, amb una separació dictada per l’amplada de les canals. La teulada té un perímetre de pedres per evitar l’acció del vent. No té ràfec. El voladís sobresurt molt poc i es presenta sense ornament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-24 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, passat el trencant de la Serreta, cal agafar a l’esquerra una pista en bon estat, senyalitzada, que porta a Solanelles i Cortics. | <p><span><span><span><span><span><span>Si bé aquesta casa surt esmentada en la documentació dels anys 1472, 1499, 1553 i 1791, les restes de ceràmica grisa que es troben en els horts indiquen una ocupació de l’indret ja a l’Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però, l’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars asimètrics separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. El cos oest està dividit en dos espais, dels quals no en podem precisar el seu ús original, posteriorment es van convertir en estables. El cos est no presenta cap compartimentació, hi ha menjadores adossades al mur est de les quals no es pot concretar la cronologia. La situació de l’escala sembla molt forçada, possiblement sigui fruit d’una remodelació posterior. A la planta pis es troba la sala en el cos oriental, té una pica en el mur nord, fogons en el mur est i la llar de foc a l’angle sud-est. Les habitacions estarien situades en el cos de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a l'estructura originària s'hi va afegir un cos a la banda de llevant, que a planta baixa estaria destinat al bestiar i en el segon nivell a una mena de pallissa o assecador a recer de la prolongació del ràfec de la teulada en aquest costat. Poc temps més tard, s’adapta aquest nivell i es fan habitacions quedant, per raons òbvies, a un nivell inferior respecte la sala.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> possiblement d’aquesta època</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>data el cos afegit a la banda sud, amb la construcció del pastador i el forn de pa a planta baixa; en el primer pis, la meitat oriental inicialment era oberta a mode d'eixida.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A finals del segle XIX o principis del XX</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es va tancar la gran obertura que hi havia a la banda est de l'ampliació meridional, aquesta acció en va suposar l'adhesió com a superfície habitable, a la vegada que es va construir la terrassa sobre el femer amb accés des d'aquest cos. Probablement d’aquesta època data la remodelació de la teulada que permet elevar la part oriental de la casa creant un gran espai on s’adapta una habitació i els graners.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0877158,1.7722657 | 398461 | 4660245 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-240.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img202203261147330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img20220326114440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-sin-titulo0.png | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la planta baixa, situada a la façana sud, trobem la porta original de l'edifici, possiblement del segle XVI. És adovellada amb arc de mig punt, construït amb 12 dovelles de pedra tosca de llargada irregular (entre 44 i 55 cm); brancals asimètrics formats per quatre muntants per banda, tres de tosca i un de pedra sorrenca; es conserva un marxapeu de pedra sorrenca. La Doella és esbiaixada i obra cap l’interior. L’intradós és pla, de fusta.Al primer pis trobem les portes d'habitació, formades per una llinda, dos muntants i un marxapeu de fusta que emmarquen l’obertura. Els muntants són lleugerament convergents en la seva part superior, tot formant un perfil lleugerament trapezoïdal. També a la planta baixa, a la façana sud de l'ampliació meridional, trobem un forn constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb un bloc monolític, un muntant per banda i un ampit que dóna accés al forn de planta circular cobert amb cúpula. La base i la primera filada de la cúpula són fetes amb lloses de pedra sorrenca, la resta de la cúpula és obrada amb maó massís disposat en vertical. El seu estat de conservació és bo i data del segle XVIII.A pocs metres del nord de Cortics trobem una pallissa, de planta rectangular i adossada a un marge. Consta de dues plantes; la planta baixa era destinada al bestiar i té una porta d'accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa, presenta una gran obertura orientada cap al sud, davant l’era. No presenta cap distribució interior, únicament un gran pilar central que actua de suport dels sostres.Una mica més al nord de la Pallisa, trobem una trumfera, possiblement del segle XIX. Es tracta d'un forat arrodonit excavat en un marge, el talús obtingut s'ha paredat amb rocs de pedra sorrenca seca i no queda rastre de la coberta ni de la porta. A la banda de ponent d’aquest element s’observa un clot que probablement es corresponia a una altra trumfera.A uns 120 metres de Cortics es trobava una premsa que avui en dia no se'n coneix la seva ubicació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90139 | Pou de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment està enrunat i ple de vegetació. | <p>El pou de la Serreta té planta circular, amb un diàmetre exterior de 2,20 m. El gruix dels murs és d'entre 15 cm i 20 cm i estan construïts amb blocs de pedra sorrenca de diferents mides i formes. L'estructura exterior està molt arrasada, tenint actualment uns 50 cm d'alt. La profunditat varia entre els 4 i 5 m.</p> | 08045-25 | Està situat en terres de la Serreta, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona occidental del municipi actual de Capolat. | <p>El pou de la Serreta es troba a uns 100 m al nord-est de la Serreta, per la qual cosa, probablement, era propietat de la casa. Per l'estil constructiu, podria ser del segle XIX.</p> | 42.0890800,1.7827200 | 399328 | 4660384 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90140 | Ca l'Empriuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempriuet | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Ca l'Empriuet, actualment enrunada, és un edifici de planta rectangular adossat a un marge.</p> <p>Té planta baixa, pis i unes petites golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. És possible que a la banda de llevant hi hagués hagut un edifici adossat amb una utilitat de pallissa. L'enderroc del costat de ponent fan pensar el mateix. En aquest cas podrien ser uns estables o corts. Els murs, d'un gruix d'entre 55 i 60 cm, estan construïts de blocs de pedra calcària de mesures diferents i lligats amb fang. Els murs perimetrals es van aprimant en alçada arribant als 50 cm al nivell del pis. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, d'uns 45 cm, i tenen el mateix estil constructiu que els perimetrals. Les cantoneres dels murs exteriors són fàcilment diferenciables, ja que estan fetes amb pedres desbastades de grans dimensions escairades a la part visible. La porta principal té 195 cm d'amplada i una llinda de fusta de roure que es recolzava sobre uns muntants actualment desapareguts i dels quals només queda el forat de l'encaix sota la llinda. Al costat de llevant a la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que podria haver donat accés als estables.</p> <p>Finalment, a ponent hi ha una porta que té en el seu interior un arc rebaixat de lloses sense treballar col·locades en plec de llibre. Les finestres tenen totes llinda de fusta, muntants que no es diferencien dels murs, intradós pla de fusta i doella esbiaixada cap a l'interior. La coberta, pràcticament desapareguda, era de teula àrab.</p> | 08045-26 | Es troba situada a mitja alçada de la serra de la Tossa, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera vegada que el topònim Empriuet apareix en un document és el 1601 i es correspon amb una peça de terra del terme de Sant Andreu de Farners (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1782, pàg. 195). Per trobar esmentada la casa hem d'esperar al 1782, moment en què es parla d'una casa de nova construcció anomenada Martín, propietat de la família de Martín (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 432, pàg. 72).</p> <p>En documents de la primera meitat del segle XIX ja apareix anomenada Empriuet (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 47). En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix com a masover Isidre Barniol i en l'amirallament de 1863 Francesca de Martín és la propietària del mas (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi constructiva, tota la casa va ser construïda en un mateix moment, al segle XVIII.</p> | 42.0989560,1.7786530 | 399007 | 4661485 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26_1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90143 | Forn d'obra teuleria de baix de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta per la vegetació. | <p>Es tracta d'u<span><span><span><span><span><span>n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l'interior que amaga l'estructura de la coneguda com '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>teuleria de baix de Cortics'</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-27 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret. | 42.0854000,1.7718000 | 398419 | 4659988 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90144 | Forn d'obra teuleria de dalt de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>A l'extrem d'un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com '</span>teuleria de dalt de Cortics'<span>. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l'única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l'interior encara podem veure-hi teules). La resta de l'estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l'accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d'una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-28 | Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena. | 42.0847800,1.7726900 | 398491 | 4659918 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90145 | Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesquita | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Mesquita és un antic mas. La casa és un edifici de planta gairebé quadrada. Està al costat d'un marge i té planta baixa i un pis. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d'est a oest. Els murs de la planta baixa tenen un gruix d'entre 55 i 65 cm i estan fets de pedra calcària i sorrenca de diferents mides i formes.</p> <p>A la primera planta els murs s'aprimen, tenint un gruix de 50 cm. Els envans estaven fets amb travessers de fusta arrebossats de guix. Les cantoneres són més regulars que la resta dels murs, fets de grans blocs de pedra sorrenca i calcaria escairats. La porta d'entrada és l'original i té 131 cm d'amplada. La llinda és de fusta, recolzada sobre muntants que no es diferencien del mur. Les finestres són obertures simples sense cap característica remarcable.<br /> <br /> Prop de la casa hi ha un edifici reconvertit en habitatge, però que antigament era la pallissa. Es troba adossat a un marge i té també planta baixa i pis i amb coberta a dos vessants i carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. A la planta baixa tenen 48 cm de gruix i al nivell superior, en canvi, són més prims. La planta baixa està dividida per la meitat per un mur mitger. A ponent hi havia l'estable d'egües, vaques i vedells i a llevant el corral de les ovelles. Al segon nivell hi havia la pallissa.<br /> <br /> Uns metres a llevant, també adossada a un marge hi ha un antic femer reconvertit en estable. Els murs tenen un gruix de 45 cm i són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. Les cantoneres estan construïdes amb pedres més grans que la resta de parets. Aquestes són de pedra sorrenca a la part inferior i tosca la superior. La porta és de 180 cm d'amplada i es troba a llevant. La llinda és de fusta de roure i els muntants no es diferencien de la resta del mur. La teulada és de teula àrab a un vessant inclinada cap al sud.<br /> <br /> El conjunt és completat per un edifici de planta rectangular que és la reconstrucció de l'antiga barraca i que actualment és una casa rural anomenada Caseta dels Prats.</p> | 08045-29 | Situada al vessant meridional de la Tossa. Es troba en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental el municipi actual de Capolat. | <p>La Mesquita és una casa que ha tingut diferents noms al llarg de la història. El més conegut és la Mesquita, però també apareix com a Caseta Xica.</p> <p>El primer document on la tenim documentada és de 1682, on el Duc de Cardona, senyor alodial de la casa, confirma la compra d'aquesta, feta per Jacint Vilardaga a Celdònia Genera i Solanelles i a Francesc Genera i Solanelles (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283). L'any 1856 sabem que Martí Costa era el masover de la casa (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). L'última menció que en tenim és de 1871, moment en què apareix en l'inventari dels bens de Carlos Pasqual de Vilardaga i de Martín (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1871.1, pàg. 9).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, tota la casa és d'un mateix moment constructiu, corresponent al segle XIX. Els dos edificis annexos serien d'aquesta mateixa època, en canvi, la casa rural és una reconstrucció més recent.</p> <p> </p> | 42.0982624,1.7730054 | 398539 | 4661414 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90146 | Trumfera de la Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-mesquita | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Forat arrodonit en un marge orientat a ponent. Està quasi del tot sitjat i no és possible conèixer bé les seves característiques constructives.</p> <p>Fa 2 metres de diàmetre i al costat n'hi ha una altra, de mides similars però en pitjor estat de conservació. Al costat del camí que va de la caseta dels Prats a Coforb n'hi ha una altra en un marge orientat al nord.</p> | 08045-30 | Situada en terres de la Caseta dels Prat, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners. | <p>El cultiu de patata era molt important a Berguedà per la qual cosa molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Caseta dels Prats és possible que fos propietat d'aquesta casa. Pel que fa a la cronologia, és molt probable que fos construïda al segle XIX.</p> | 42.0986165,1.7755365 | 398749 | 4661451 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90146-30.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90154 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra-0 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SERRA, R. et altri (1991) Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII-XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants i el carener està orientat de nord a sud. La part central de la casa és la més antiga i a nord i sud s'hi van fer ampliacions, cosa que es pot veure perfectament en els murs.</p> <p>Els murs de la part central tenen 80 cm de gruix a la planta baixa, aprimant-se en les superiors. Estan fets amb carreus de conglomerat barrejats amb lloses i pedra sorrenca irregulars i units amb fang. En els punts d'unió amb les ampliacions es poden veure les cantoneres del primer edifici, fetes de blocs de conglomerat i pedra sorrenca de grans dimensions. Pel que fa als murs de les ampliacions, tenen 60 cm de gruix i els paraments són de pedres de mides més petites. Les cantoneres tenen les mateixes característiques que les del primer edifici. A la façana sud s'hi pot veure una gran eixida de tres nivells sobreposats. A la planta baixa hi havia un gran arc rebaixat i posteriorment s'hi va afegir un pilar central per suportar millor el pes de l'estructura.</p> <p>El primer pis té dos grans arcs rebaixats separats per un pilar central. El pilar i els muntants estan fets de pedra sorrenca. L'eixida de les golfes presenta dos arcs rebaixats més petits i fets amb maó massís a plec de llibre. El pilar i els muntants, en canvi, no es diferencien de la resta del mur. Aquests han estat modificats i en gran part tapiats amb maó, canviant la mida i forma de les obertures. A les golfes, a banda i banda d'aquestes obertures, hi ha dues finestres de mides més petites amb llinda monolítica i de pedra sorrenca, igual que els brancals.</p> <p>Dins de l'eixida de la planta baixa encara es conserva la porta original del primer edifici. És una portalada adovellada amb arc de mig punt. L'arc està format per deu dovelles i una clau de 100 cm de llarg i els muntants són simètrics amb tres carreus en cada brancal. L'eixida té accés des de les façanes est i oest, amb grans portes. A la façana est també hi ha una porta més petita que donava accés a l'antic pastador. En aquestes dues façanes hi ha un conjunt de finestres de mides variables i la majoria amb llinda monolítica i de pedra sorrenca igual que els brancals. La façana sud també té una porta que, en aquest cas, dóna al primer pis, ja que la casa està adossada a un marge.<br /> <br /> A part de la casa, actualment encara es conserva una pallissa que està situada a ponent de la casa. Aquesta és una gran pallissa adossada al marge per la qual cosa té accés des dels dos nivells que té. La teulada és a dos vessants i el carener està orientat d'est a oest. La façana principal és la de l'est, on hi ha dues grans obertures separades per un pilar de càrrega i que engloben els dos nivells. Sobre el pilar central hi ha una inscripció amb la data '1877' i a sota el nom del promotor 'Juan Mas II'.</p> <p>Antigament, també hi havia una capella al costat de la casa, dedicada a Sant Joan i construïda al segle XVIII, però va ser destruïda el segle XX.</p> | 08045-31 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció que tenim d'un habitant de Travil anomenat Trasserra és en un fogatge del 1497 i en el de 1515 ja apareix el mas de Tresserra (Cunill, 2020). Els Trasserra van ser els propietaris útils d'aquest mas durant tota la seva història, en canvi, els senyors n'eren els ducs de Cardona. A finals de segle XIX el mas Trasserra seguia en mans de la família Trasserra (ACBR. Notarials. Domènec Corominas, 1873-74. Pàg. 254).</p> <p>Pel que fa a les etapes constructives podem diferenciar diferents moments històrics. El primer és la part central de l'actual casa, un edifici de planta quasi quadrada adossat a un marge. Estava construït amb tres cossos paral·lels, amb el central de mida més gran que els laterals. Aquest edifici correspondria a una cronologia del segle XVI. Hauria tingut dos pisos: la planta baixa amb la zona d'estables i pastador i la planta alta amb la zona d'habitatge. Al llarg del segle XVIII es va fer l'ampliació del costat sud, amb la construcció de l'eixida. Això queda patent en les dues inscripcions que hi ha a la planta baixa d'aquesta, una del 1741 i l'altra del 1745. Finalment, al segle XIX es va construir la masoveria, adossada al costat nord de la casa. Aquesta només tenia un pis amb una sala de distribució, una cuina i un pastador, i unes golfes amb diferents habitacions. L'actual paller de la casa també seria d'aquesta època, com ho demostra la data '1877' gravada al centre de les dues arcades.</p> | 42.0829505,1.7292294 | 394894 | 4659767 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-310_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-31_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-311.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | En un carreu de l'arc central de l'eixida de la planta baixa hi ha una inscripció amb la data '1741'. El sostre d'aquest mateix pis de l'eixida mostra també un conjunt de corbes amb inscripcions i empremtes. Hi ha una inscripció que diu 'Joseph Boxas' i la data '1745'.A l'interior encara es conserva un forn, uns graners i el batent d'una porta del segle XIX. També s'hi conserva un forn i uns fogons del segle XVI. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90171 | Pou del Puig 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XVIII | <p><span><span><span>Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 60 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, de 80 cm x 80 cm inscrita dins d’una fornícula de dimensions més grans i flanquejada per dos festejadors. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat meridional s’observa una estructura de planta quadrada amb murs de 50 cm de gruix i una alçada d’uns 60 cm, la qual pertanyeria a un safareig probablement d’època posterior.</span></span></span></p> | 08045-32 | Zona de Capolat, a la part alta del vessant de ponent del serrat de les Fonts. | 42.0698700,1.7490600 | 396513 | 4658291 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El pou va ser restaurat a finals del segle XX. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90500 | Trumferes del Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-del-camp-gran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Estan bastant arrasades. | <p>Sis trumferes construïdes aprofitant el desnivell del terreny. Estan totes col·locades en línia i tenen planta regular, amb unes mides mitjanes de 2,4m d'amplada i 3,5 m de llargada. Una de les trumferes centrals és quasi el doble de gran que la resta. Pocs metres al sud hi ha dues trumferes més d'iguals característiques i al sud-oest n'hi ha una més antiga de planta el·líptica. Estan fetes de pedra sorrenca i fang.</p> | 08045-33 | Estan situades en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Les trumferes del Camp Gran van ser construïdes com a part d'un projecte de mitjans del segle XX, moment en què es va condicionar el Camp Gran amb aportació de terres per plantar-hi patata. La gran quantitat de trumferes que trobem aquí ens mostra la importància del conreu de la patata a la regió. Aquesta zona formava part de les propietats de la masia Trasserra.</p> | 42.0756185,1.7265192 | 394657 | 4658957 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-330.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90509 | Teuleria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-trasserra | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Ensorrada i plena de vegetació. | <p>La teuleria de Trasserra està ensorrada i en part tapada per la vegetació. Està construïda aprofitant un marge per tenir accés a peu pla a les cambres de combustió i de cocció. Els murs estan fets de pedra sorrenca en sec per la part exterior. La boca d'accés a la cambra de combustió està al costat nord-oest del nivell inferior. Aquest sector està enrunat actualment.<br /> <br /> La cambra de cocció té planta rectangular i unes dimensions interiors de 3,75m x 4,2m. Sembla que tenia una porta a llevant.<br /> <br /> Uns metres a ponent de la construcció hi ha una bassa d'aigua de grans dimensions associada a la teuleria.</p> | 08045-34 | Estan situades en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La teuleria es troba en terres del mas Trasserra, per la qual cosa devia ser construïda i utilitzada pels habitants d'aquest.<br /> <br /> Per estil constructiu, estaria situada al segle XVIII.</p> | 42.0757963,1.7264293 | 394650 | 4658977 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-341.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90540 | Premsa de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV? | Només es conserva un fragment de la lliura de la premsa. | <p><span><span><span><span><span><span>Bloc de pedra de volum ortoèdric amb els angles arrodonits que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats, la seva secció és trapezial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions creiem que es tracta d’un fragment de la </span>lliura o quintà <span>(element que formava part d’una premsa, de vi o d’oli). En el forat central hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-35 | Des del vessant de llevant de la collada de Cortics cal agafar la pista forestal en mal estat que puja cap al nord-oest, entra a la vall del torrent que baixa de ca la Bruta, passats uns 125 metres el creua i puja per l’altre vessant. Quan la pista fa una llaçada molt pronunciada, cal deixar-la en el mateix revolt i seguir de pla, cap a l’est, seguint una feixa de conreu en el centre de la qual es troba la pedra de premsa. | 42.0894100,1.7706900 | 398333 | 4660435 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90540-premsa-cortics.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90541 | Restes d'una construcció prop de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-construccio-prop-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes que es conserven de la construcció es troben alterades per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>La presència de dues grans cantoneres de pedra picada i la traça d'algun mur en el coll de Cortics constitueixen l'únic testimoni de l'existència d'una construcció en aquest indret. No es pot identificar el perímetre de la seva planta ni la seva funció</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-36 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys cal agafar el trencant, senyalitzat, que porta a Solanelles i Cortics. Quan s’arriba al coll de Cortics, abans d’iniciar l’última pujada d’accés a la casa, es troben les restes al costat de la carretera. | 42.0885200,1.7715000 | 398399 | 4660335 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 90542 | Cal Molsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-molsa | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Els murs de l'antiga casa estan bastant degradats i en alguns està creixent vegetació. | <p>Cal Molsa és un habitatge edificat en una balma aprofitant fins a uns 40 metres de visera. Es poden identificar restes de diferents murs amb una amplada entre 40 i 60 cm, fets de pedres desbastades i lloses unides amb fang i amb morter de calç. S'identifiquen quatre àmbits diferents, alguns dels quals tenen envans de divisió interna. Una mica apartat es pot veure un cos massís més petit que les altres estructures que podria haver sigut el forn de pa. La roca que es troba sobre de les dues habitacions situades al costat nord del forn està plana de sutge, cosa que indica que en aquests espais hi havia l'habitatge. Les estructures situades al sud del forn, en canvi, podrien haver estat destinades al bestiar. L'alçada disponible entre el terra i la roca de la balma oscil·la entre un i tres metres. </p> | 08045-37 | Es troba en una balma situada a l'antiga parròquia de Sant Quintí Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental que tenim de Cal Molsa és del 1865. En aquest document apareix entre les propietats que Josep Santaeulària i Casals hereta del seu pare. És esmentada com una 'choza' o balma agregada a cal Bertran (ACB. Notarials. Domènec Coromines, 1865. Pàg. 299). Només apareix en un altre document, de 1877 pel que sabem que seguia en possessió de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Domènec Coromines, 1877. Pàg. 754).</p> <p>Les característiques constructives de l'edifici coincideixen amb les documentals. Les estructures semblen una construcció uniforme del segle XIX.</p> | 42.0698700,1.6988800 | 392361 | 4658353 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90544 | Cal Nen Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-xic | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Murs bastant degradats. | <p>Cal Nen Xic és un habitatge en balma orientat al sud-est. Les restes estan situades al llarg de 10 metres. Els murs són de parament irregular, fets de pedres desbastades i lloses de diferents mides, tot cohesionat amb fang. L'amplada dels murs és d'entre 45 i 60 cm. S'han conservat el mur exterior i dos interiors que divideixen la casa en tres espais diferenciats.</p> <p>L'àmbit central destaca per ser de dimensions superiors als dos laterals. A ponent les restes estan en més mal estat, i no permeten identificar on finalitza el mur exterior. En aquesta zona també es localitza un mur de tàpia, possiblement de divisió interna. La casa utilitzava la roca de la balma com a paret posterior, parets laterals i sostre.</p> | 08045-38 | Situada a la línia que separa Capolat i Montmajor. Es troba a l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil. | <p>Constructivament sembla ser del segle XIX, però documentalment no en tenim notícies.</p> | 42.0695413,1.7009587 | 392533 | 4658314 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-380.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90587 | Forn d'oli de ginebre de Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-cal-bertran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Restes d'un forn d'oli de ginebre. Consta d'uns canals picats en una codina de pedra sorrenca. Els canals formen un cercle d'uns 37 cm de diàmetre amb tres línies en el seu interior que convergeixen en el punt central del cercle, convertint-se en una de sola i sobrepassant el cercle per un dels costats. Aquesta línia actua com a canal de recollida i conducció de l'oli. Té una llargada aproximada de 157 cm i fa un lleuger gir per buscar la màxima pendent natural. Les marques estan molt ben conservades i es poden distingir perfectament.</p> | 08045-39 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre. Acostumen a ser construccions de petites dimensions i els més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra, i eren tapats per algun element natural com argila o lloses. L'oli de ginebre era un remei molt utilitzat per diferents tipus de mals i com a desinfectant.</p> <p>La cronologia d'aquest forn seria del segle XX.</p> | 42.0751586,1.7073380 | 393070 | 4658930 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90587-39.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90711 | Pou de gel de Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-cal-bertran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Part de la cúpula està esfondrada i el pou està cobert de vegetació. | <p>El pou de gel de Cal Bertran actualment està cobert de vegetació. Tot i això, es pot identificar fàcilment, en tractar-se d'un gran túmul al costat d'uns camps.</p> <p>Té una planta el·líptica amb unes mides aproximades de 12 m x 10 m. Té un diàmetre de 5,5 i una alçada de 6m. Des de l'exterior només es veu un túmul cobert de terra i vegetació, però des del forat que hi ha a la cúpula es pot veure l'interior. Els murs són de pedres planes i lloses disposades en filades. Hi ha una porta a la banda nord-est, formada per lloses col·locades en plec de llibre i muntants també de lloses disposades planes. Les dimensions de la porta són de 160 cm d'altura per 90 cm d'amplada. La coberta és amb cúpula rebaixada amb lloses disposades en vertical o plec de llibre, d'un gruix aproximat d'entre 55 i 60 cm. </p> | 08045-40 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que no es té cap referència documental del pou, pot ser una construcció del segle XVIII, moment de generalització d'estructures d'aquest tipus. És l'únic pou de gel de Capolat i per la seva proximitat a Cal Bertran es pot deduir que era propietat d'aquest mas. Durant les èpoques més fredes de l'any s'emmagatzemava gel a l'interior d'aquestes estructures i es conserva durant gran part de l'any. El gel s'utilitzava sobretot per la conservació dels aliments.</p> | 42.0773161,1.7068532 | 393033 | 4659170 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90711-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90711-400.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90721 | Teuleria de Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-bertran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Enrunat i ple de vegetació. | <p>Les restes de la teuleria es troben en un marge, actualment cobertes de vegetació. Es pot identificar una construcció de planta més o menys quadrada, amb murs de conglomerat, pedra sorrenca i lloses, tot unit amb fang.</p> <p>La cambra de combustió hauria estat excavada en el marge, però la seva boca d'accés ja no és visible. L'accés a la cambra de cocció és al costat oest i s'hi accedia des de sobre el marge.</p> | 08045-41 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Les teuleries eren elements arquitectònics molt típics de les zones rurals. Com el seu nom indica, s'utilitzaven per a l'elaboració de teules. S'acostumaven a construir en zones on hi hagués aigua i argila per tenir a l'abast aquestes dues matèries. </p> <p>La teuleria probablement era propietat de cal Bertran, ja que es troba en les seves terres. Tot i no tenir-ne cap menció documental el seu origen es pot situar al segle XVIII.</p> | 42.0771435,1.7069337 | 393040 | 4659150 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90721-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90721-410.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90875 | Cisterna de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | <p>La cisterna de Cal Sant és una construcció soterrada per tots els costats excepte el frontal. Consta de dos elements diferenciats. A ponent hi ha una font de dipòsit. La construcció de l'element no és unitària, ja que s'hi poden apreciar diverses reparacions.</p> <p>Els murs són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i estan arrebossats amb ciment. El dipòsit comunica amb la cisterna a través d'un emissor. La cisterna consta d'un dipòsit rectangular amb unes dimensions internes de 2,4 m x 4,52 m i una profunditat de 1,5 m. Està cobert d'una volta de pedra amb arc rebaixat sobre uns murs de 47 cm de gruix. La boixa es troba a la part central del mur meridional. Al costat de ponent té dos emissors que alimenten la cisterna. En un moment indeterminat es va adaptar la cisterna com a safareig. És per això que es va descobrir part del frontal i s'hi va instal·lar una llosa inclinada a tall de rentadora a la part central de l'obertura. El canal de desguàs té una longitud de 7 m, amb una profunditat mitjana de 75 cm i una amplada de 90 cm. Els murs estan construïts amb pedra seca.</p> | 08045-42 | Està situat a la frontera entre les terres de Cal Sant i de Can Bertran. Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La cisterna es troba en terres de Cal Sant, per la qual cosa és lògic suposar que era de la seva propietat. No tenim cap menció documental de la seva construcció ni utilització, però es poden suposar dues fases constructives. Una primera que podria haver sigut al segle XIX, en què s'hauria construït la cisterna, i una segona, ja al segle XX, en la qual s'hauria construït el dipòsit i la font de ponent. És possible que en algun moment del segle XX la cisterna es convertís també en safareig, però no és possible determinar quan.</p> | 42.0801144,1.7109650 | 393379 | 4659475 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90875-42.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 90904 | Molí de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Actualment es troba enrunat i ple de vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de planta rectangular que actualment es troba en estat ruïnós. Probablement constava de cacau, planta baixa de dos cossos i la planta pis. Atès el seu estat de conservació, no es pot precisar l’orientació de la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la mateixa roca per la banda de ponent, sota un petit balmat es troben unes parets que limiten un espai on deuria haver-hi les corts o galliners. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La bassa queda en part adossada a l’edifici i rep l’aigua dels dos torrents per mitjà de curts canals. Les rescloses modernes són de pedra i estan relativament properes; de les antigues, de fusta, només s’ha trobat la del rec de Coll de Jou, mig colgada de sediment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs del molí mostren una amplada de 45-50 cm i son fets amb blocs de conglome<span><span><span><span><span><span>rat sense treballar, pedra tosca i algun carreu unit amb fang. Una part de l'edifici s'adossa a un aflorament rocós i la cantonera sud-oest mostra un gran bloc de conglomerat carejat i debastat. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés al molí estava situada a l'oest. No queden restes de finestres degut al mal estat de conservació. Tampoc podem conèixer les característiques dels sostres; només es pot determinar que el sostre del cacau estava format per una volta rebaixada de pedra formada per lloses de pedra sorrenca i conglomerat unides amb morter de calç. La coberta és de teula àrab; el seu mal estat de conservació no permet determinar les característiques dels vessants ni la seva orientació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-43 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, cal agafar el trencant de la Serreta. A l’alçada de la Coma cal seguir a la dreta, una pista forestal que porta a la Closa. Creuat el torrent de Solanelles cal continuar a peu seguint un camí que baixa a l’esquerra. | <p><span><span><span><span><span><span>És molt probable que ens trobem davant d'un molí del segle XVI-XVII, tot i que no tenim fins al moment dades per poder-ho precisar. Les restes visibles d’aquest edifici mostren un sol moment constructiu. A planta baixa, el seu interior està compartimentat en dos espais, el de la banda est seria el destinat a obrador, el terra s’ha esfondrat, es localitza la mola solera o inferior dins del cacau. El de la banda oest seria el magatzem. En el primer pis es trobaria l’habitatge del moliner, no es poden precisar les seves característiques.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0852700,1.7752900 | 398707 | 4659969 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-moli.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-planta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-cacau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-resclosa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-bassa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-canal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola-moli-cortics-a-rossinyol.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Pel que fa als elements arquitectònics, trobem dues moles i un cacau. La primera mola és de pedra picada i té un diàmetre de 135 cm amb un gruix de 38 cm. Es tracta d'una mola sotana, monolítica i conserva l’estriat radial. El fet d’estar enterrada no permet donar més detalls. L'altre mola, es troba al jardí de la Casanova de Rossinyol (Coforb), té un diàmetre de 136 cm i un gruix de 28 cm. Es tracta d'una mola volandera, tallada en un bloc monolític de pedra i està en bon estat de conservació.Sota el cos oriental del molí trobem el cacau construït amb pedra sorrenca i morter de calç. El cacau està format per una volta de pedra amb arc lleugerament apuntat, unit amb morter de calç. La zona de la canal i el pany està esfondrada, es conserven els forats verticals de l’alçador i l’arbre. El terra està elevat a causa de la sedimentació. El seu estat de conservació és dolent.A l'esquena del Molí de Cortics, i situada entre les rieres de Solanelles i coll de Jou, trobem la bassa del molí. Fa uns 12'5 m d'ample per 21 m de llarg. El mur de la bassa està format per carreus de pedra sorrenca i conglomerat de grans dimensions units amb morter de calç. A 30 m de la cua de la bassa trobem la resclosa en molt mal estat de conservació, trobant-se mig colgada de sediments. Al marge de la riera de Solanelles i sota la pista d'accés a la Closa, s'observen uns forats oberts a la roca, que correspondrien a una part de l’ancoratge d’una estructura de fusta del canal de transport de l’aigua de la riera de Solanelles. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 90905 | Cal Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-deu | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment està enrunat i només s'observen algunes de les pedres que formaven els murs de l'edifici. | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta rectangular, en el que no s’aprecien restes de compartimentació ni de suport. El seu estat és una ruïna. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’edifici només conserva el sòcol dels murs perimetrals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen uns 50 cm d'amplada i fets amb blocs de pedra sense treballar, units amb fang. La poca potència dels murs ens indica amb força probabilitat que les pedres del mur han estat extretes per tal de reaprofitar-les en altres indrets.</span></span></span></span></span></span> La minsa presència de fragments de teula àrab ens indica que la coberta era d'aquest element.</p> | 08045-44 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal, a la dreta, que porta a la Closa. Abans de creuar el torrent de Coll de Jou cal seguir la pista que, a la dreta, s’enfila cap a Cortics, a pocs metres de l’encreuament es troben les runes de l’edifici. | <p><span><span><span><span><span><span>Les notícies històriques ens informen que el segle XIX estava habitada. La presència d'una pedrera en el mateix indret ens fa pensar que es tracta de la casa on residia el picapedrer.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0859800,1.7762900 | 398791 | 4660047 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-planta-cal-deu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-pedrera.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90930 | Pallissa de la casa Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casa-rossinyol | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | XIX | L'estat d'abandonament en el que es troba va fer que a la dècada del 2000 el sostre col·lapsés. Avui dia, es mantenen les parets de la pallissa. La vegetació està cobrint llur pallissa. | <p>Es tracta d'una gran pallisa de planta trapezoïdal, adossasa a un marge que permetia l'accés a peu pla en els dos nivells en que estava dividida. La teulada era a dues vessants. Els murs d'aquesta son de pedra sorrenca sense treballar i mostren un gruix d'uns 50 cm.</p> | 08045-45 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, davant de ca l’Alen, sota l’església de Sant Martí es trobava la masia de Rossinyol, avui derruïda. Al costat d'on era la masia de Rossinyol, hi trobem la pallissa. | 42.0906000,1.7927400 | 400159 | 4660541 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90930-planta-pallissa.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquestes restes de la pallissa, formaven part de la masia de Rossinyol, avui dia derruïda, tot i que es conserva l'era enrajolada. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90943 | Els Plans de Casòliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-de-casoliba | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | El mas està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>La casa està adossada a un marge pel costat nord-est i n'aprofita els grans blocs de conglomerat com a sòcol. Té planta baixa i un pis que està sota teulada. Els murs estan fets de llosetes de pedra sorrenca i blocs de conglomerat de diferents mides i formes i units amb fang. Només és visible una de les cantoneres i les primeres filades són lloses de mida gran i la resta grans blocs de conglomerat picats a les cares visibles. La teulada és de teula àrab amb carener de nord-est a sud-oest. La coberta actualment ja ha desaparegut en alguns trams. La casa és la part més degradada de tot el conjunt.<br /> <br /> A ponent hi ha un edifici de grans dimensions que inicialment era una pallissa, però que al segle XX es va reconvertir en habitatge. Igual que la casa, es troba adossat al marge i té dos nivells amb una distribució interna a base de pilars on es fomenten els envans de compartimentació. Els murs exteriors tenen uns 60 cm de gruix i són fets amb pedres irregulars de conglomerat i sorrenca unides amb fang. Les cantoneres són de grans blocs de pedra sorrenca picada a les cares visibles. A la planta baixa hi ha dues portes d'accés, una al costat oest amb llinda de fusta i una a l'est amb muntants de maó massís i arc rebaixat amb rajola plana. En el primer pis trobem dues finestres al centre del mur sud-oest de mides similars i llinda de fusta. La coberta és a dos vessants amb el carener centrat de nord-est a sud-est.<br /> <br /> A la façana sud-oest de l'edifici hi ha les restes d'un femer del segle XX de planta rectangular. Els murs són de pedra i la porta de maó massís i coberta de volta de rajola plana.</p> | 08045-46 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera notícia d'un mas rònec relacionat amb Casòliba és de 1492 i torna a aparèixer mencionat el 1741 i el 1791. Aquest s'anomenava Cortida i estava agregat a Casòliba. Podria haver estat situat en aquest indret. La primera menció del mas amb el nom dels Plans de Casòliba es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra 63', elaborat l'any 1856.<br /> <br /> L'anàlisi de l'edifici també ens mostra diferents moments constructius. El primer és del segle XVIII i correspon a la casa. Aquesta és l'estructura que es troba més al sud-est. Té planta quasi quadrada i fa 5,5 m x 5 m. Al segle XIX es va construir la gran pallissa que inicialment estava separada de la casa. Finalment, al segle XX es van construir les corts a la planta baixa de la pallissa i la primera planta s'adapta com a habitatge. També és en aquest moment que es construeix el femer a la façana sud-oest de la pallissa.</p> | 42.0773800,1.7235300 | 394413 | 4659156 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-42.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 90970 | Balma de la Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-parrella | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Alguns murs estan enrunats i arrasats. | <p>Hàbitat en balma orientat al nord-est. Les estructures ocupen aproximadament uns 25 m. Els murs són de blocs de margues i conglomerats units amb fang. L'estat de conservació és variable, amb alguns punts molt arrasats i altres amb més potència. L'alçada de l'espai permet estar dret al costat de la façana, però a mesura que anem avançant cap al fons de la balma va disminuint.<br /> <br /> A l'interior de l'estructura s'hi identifiquen diferents murs de compartimentació que divideixen l'espai en cinc zones diferenciades. Cal destacar que a l'interior s'hi troba una font que mostra un espai construït per millorar la recollida d'aigua. Tota la roca superior mostra restes de sutge, per la qual cosa és molt difícil discernir l'ús de cada un dels espais. A la zona est hi ha una estructura petita i separada de la resta que podria haver correspost a uns estables o a unes corts.</p> | 08045-47 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquesta balma apareix documentada en el capbreu de 1791 com a termenat entre els masos Casòliba i el Call. En aquest document se l'anomena Espluga de Santaina i no es fa cap esment que estigués habitada. Posteriorment en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. nº 63' (ACBR) de l'any 1856 se l'anomena Balma de Casòliba i sí que es menciona el fet que estigués habitada.</p> | 42.0707300,1.7163400 | 393807 | 4658426 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-440.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 91022 | Pou inferior de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-inferior-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p>Pou inferior de Cal Sant. El cos té planta circular i està construït a l'interior d'un marge, per la qual cosa sols és visible la part frontal, on hi ha la porta d'accés que té, a banda i banda, uns murs que contenen el marge superior. És un pou de petites dimensions, d'un diàmetre inferior als 90 cm i els murs estan fets de pedra sorrenca unida amb morter de calç i tenen un gruix de 35 cm. La porta d'accés és rectangular i està formada per dues llindes de pedra coronades per una gran llosa amb terra damunt.</p> | 08045-48 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquest pou es troba en terres de Cal Sant així que probablement era utilitzat pels habitants d'aquest mas. Encara que no en tinguem cap notícia escrita documental, per les seves característiques arquitectòniques podria correspondre al segle XVIII.</p> | 42.0803480,1.7102080 | 393316 | 4659502 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-48_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-480.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91024 | Pou superior de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-superior-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El pou superior de Cal Sant consta d'una planta circular i està construït arrambat a un marge. Té un diàmetre de 135 cm i els murs tenen un gruix de 34 cm. Està fet de pedra sorrenca unida amb morter de calç. L'obertura està al costat sud-est i és rectangular amb llinda de fusta. Aquesta obertura està tancada amb un porticó reaprofitat d'una finestra de la casa. La coberta és a un sol vessant cap al costat nord-oest i és de teula àrab sobre una estructura de fusta. Adossada sota l'obertura hi ha un tancat fet amb materials del segle XX possiblement destinat a la instal·lació d'una bomba.</p> | 08045-49 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquest pou es troba en terres de Cal Sant així que probablement era utilitzat pels habitants d'aquest mas. Encara que no en tinguem cap notícia escrita documental, per les seves característiques arquitectòniques podria correspondre al segle XIX. Pel que fa al tancat del costat sud-est és un annex posterior, construït en algun moment del segle XX.</p> | 42.0811010,1.7091650 | 393231 | 4659587 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91039 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La font Xica està formada per dos espais contigus. D'una banda, l'espai exterior, situat al davant de la font, mostra una planta aproximadament circular, de l’altra la font pròpiament dita que s’entafora dins del marge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'estructura externa està feta amb pedres irregulars tot cohesionat amb morter de calç; a la banda sud-est hi trobem quatre graons a través dels quals accedim a aquest espai. En les parets del perímetre s'hi adossen uns bancs d'obra. Al centre de l'espai hi trobem una taula circular amb el sobretaula fet amb una llanta de carreta reomplerta de morter (ciment i pedretes de riu) amb les potes de ferro folrades amb ciment i reixat de conilleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, a l'extrem oest d'aquest perímetre circular s'hi localitza l'entrada a l'espai de la font. Es tracta d'un petit passadís de planta rectangular amb dos pilars o muntants de maó massís a l'entrada i coberta de volta de rajola plana, i al fons, la paret amb l'aixeta de llautó situada aproximadament en el centre. Les parets interiors estan revestides amb ciment Portland, i tenen un banc adossat a cada banda. A la paret de la font i per sobre de l'aixeta hi trobem una fornícula amb una Mare de Déu.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-50 | Des de la carretera de Sant Llorenç, cal agafar el trencant de Coforb, la font es troba en el marge dret de la carretera al costat del torrent i sota l’església. | 42.0911300,1.7928800 | 400171 | 4660599 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-img20220218113617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-planta-font-xica.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 91040 | Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalen | <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta rectangular malgrat les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa i planta pis. En l’ampliació del segle XX, adossada a la façana sud, es conten tres nivells amb un femer que ocupa la planta baixa. L'estructura està adossada a un marge, fet que li permet tenir accés a peu pla en els dos nivells.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A poca distància de la cantonada sud-est de la casa podem veure les restes del paller que sembla tenia un sol nivell amb la teulada d’un sol vessant. En les fotos antigues entre la porta del clos i la pallissa es veuen corts amb la teulada a un sol vessant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici va patir un incendi a finals del segle XX. L'interior va ser reformat completament per aquesta causa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-51 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, ca l’Alen és la primera casa que es troba al costat de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>En el segle XIII era conegut com a mas Riu o bé mas de s’Abadia, depenent del monestir de Santa Maria de Serrateix. Al segle XIX es passa a anomenar Alen, tal i com ho demostra el revers d'un pergamí del segle XIII</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: “</span></span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Coforp, mas abadia alias Riu, vuy Alen. Any 1807</span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental del mas, aleshores anomenat Riu, és de l'any 1004 i ja apareix dins la parròquia de Sant Martí de Coforb. El 13 d'octubre de 1314 observem com el batlle del monestir de Santa Maria de Serrateix, Pere de Santcliment, estableix a Joan Rossinyol i la seva muller al mas Riu o s'Abadia.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Potser quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, doncs el 26 de desembre de 1417 l'abat -Galceran- de Santa Maria de Serrateix estableix en emfiteusi a Guillem Ramon del Graner de Berga, atenent que el dit mas estava derruït des de feia més de 40 anys; fet que ens mostra un abandonament d'aquest mas, solucionat amb l'establiment de Guillem Ramon del Graner.</p> <p>A partir d'aleshores podem observar nombroses referències d'habitants d'aquest mas, fet que ens demostra una llarga pervivència d'hàbitat en el mas, sense tornar a quedar abandonat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius: El primer, al segle XIII, amb l'edifici original coincidint amb la meitat nord de la construcció, on trobem murs corresponents de la casa baixmedieval i conformant una estructura de planta quadrangular amb dos nivells.</span></span></span></span></span></span> En segon lloc, al segle XV es fan reparacions d'arranjament de part de murs i teulada, possiblement malmesos arran de l'abandonament -momentani- per les epidèmies del segle XIV.</p> <p>Més endavant, al segle XVIII es produeix una primera ampliació, possiblement fent desaparèixer el mur sud de la casa baixmedieval i el qual no ens ha pervingut. S'afegeix un cos a la façana sud de la casa. És probable que en aquest moment es construeixi el clos i el paller.</p> <p>Al segle XX s'adossa a la façana sud una estructura a tres nivells que aprofita el desnivell d'un marge. A planta baixa hi ha un femer amb volta de rajola d'arc rebaixat amb dues obertures en el sostre que comunicaven amb les corts del primer nivell, coincidint amb la planta baixa de l'edifici principal. En el segon nivell, que coincideix amb la planta pis, es troba l'eixida <span><span><span><span><span><span>amb una obertura de tres arcs rebaixats sobre dos pilars.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0905100,1.7931600 | 400193 | 4660530 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-facana-de-ca-lalen.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-img20220218113931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-planta-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91040-com.png | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A l'extrem sud de l'era hi trobem un 'com' tallat en un bloc monolític de perfil trapezial. L’interior està excavat en obi i està lleugerament escantonat en una de les vores. Segons informacions orals, no està clara la relació d’aquest element amb ca l’Alen, però hi ha la possibilitat que s’hagi transportat aquí des de la Casanova de Rossinyol. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 91045 | Cal Sant o Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-o-call | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX i XX | <p>El mas de Cal Sant o Call és una casa de planta rectangular amb un seguit d'annexos que es van anar construint al llarg del temps al seu voltant. La casa com a tal es troba a la part central de les estructures i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La distribució interna és amb tres cossos paral·lels. Els murs tenen 70 cm de gruix i estan fets de pedres sorrenques desbastades força petites, lloses i algun carreu, tot lligat amb fang. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, amb uns 60 cm de gruix. Les cantoneres exteriors són de pedres sorrenques rectangulars i de mida diversa però superior, en general, a les de la resta del mur. La coberta és a dos vessants amb el carener d'est a oest. La porta principal té llinda de fusta i es troba al centre de la façana. Les finestres de la primera planta són amb llinda i muntants de pedra treballada i les de les golfes són més petites i amb llinda de fusta i sense muntants diferenciats. Al mur nord-oest hi ha adossada una estructura de planta rectangular i dos pisos. Aquesta estructura és la caixa del forn. Està coberta d'una teulada a un vessant.<br /> <br /> La resta d'estructures són més baixes que la casa. Adossada al mur nord-est hi ha una gran pallissa amb una era empedrada davant. Les corts estan adossades a la façana meridional de la pallissa i tenen una sola planta i coberta a un vessant inclinat a migdia. L'interior està dividit en quatre espais de diferent mida. Els coms estan oberts a la paret meridional. Cada obertura consta d'una llinda de fusta i un com de pedra a la zona que correspondria a l'ampit. L'obertura tanca amb una porta de fusta horitzontal.<br /> Al costat sud-oest de la casa hi ha adossada Cal Sant amb estables i galliners.</p> | 08045-52 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental del Call és del 1795, però probablement ja existia anteriorment. En aquest moment el seu senyor útil era Joan Company i Gomir (ACBR. Notarials. Josep Ignasi Gravoleda de Cardona, 1795, pàg. 44). Sembla que al costat del Call hi havia una caseta anomenada Cal Sant que va acabar sent annexada al Call i finalment va acabant-se imposant el nom de Cal Sant per referir-se al mas en general. L'any 1860 el propietari n'era Joan Company Grau i Gomir i es ven el mas a quitar a Narcís Coromines i Santacreu (ACBR. Notarials. Josep Grau, 1866, pàg. 57). A finals del segle XIX seguia en mans de la família Company (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1891, pàg. 322).<br /> <br /> Pel que fa a les etapes constructives veiem una primera del segle XVII que és la casa com a tal. Al segle XVIII es van construir les estances adossades al costat nord-est i la caseta de Can Seuba separada de la casa original al costat sud-oest. Al segle XIX es va construir la gran pallissa i els annexos de Cal Sant. Finalment, al segle XX es van construir les corts i el femer de davant la pallissa.</p> | 42.0787400,1.7095200 | 393256 | 4659324 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-520_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-52_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91045-520.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91063 | Can Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-seuba | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Can Seuba és una casa que hi havia a una zona molt pròxima al mas Call i que al final es va acabar annexant a aquesta. És una caseta de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa i un pis i el mur nord-oest està adossat al marge. Té unes dimensions de 4,9 m x 7,4 m. Els murs estan fets de blocs irregulars de pedra sorrenca, lloses i teules tot unit amb fang. Les cantoneres de la planta baixa i al pis són diferents: a la planta baixa són de blocs regulars desbastats i en el pis són de carreus ben picats.</p> <p>Totes les obertures es troben al mur sud. La porta té una llinda de fusta de roure i els muntants formats per pedres només desbastades. Les finestres del primer pis tenen muntants diferenciats, ampits d'una peça i llinda de fusta. La coberta és de teula àrab.</p> <p>Tant al costat nord-est com al costat sud-oest hi ha annexades altres estructures de factura similar on hi havia els estables i el galliner.</p> | 08045-53 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El nom del mas Sant ens apareix ja al segle XVI i és possible que es referís o a aquesta caseta o al mas Call. En un document del 1871 es parla d'una 'caseta anomenada la caseta de can Sant amb 5 quarteres de terra de pertinences del mas Call'. Sabem que per aquella època la caseta ja havia sigut integrada dins les possessions del mas Call. En aquest moment era ja propietat de la família Company com el mas Call, però és possible que en un inici fossin dos masos separats que s'acabessin unint. Un cop ja estaven units va passar a funcionar com a masoveria i va passar a ser conegut com a Cal Seuba.<br /> <br /> Les estructures de la planta baixa de la casa són les més antigues i serien del segle XVIII. Al segle XIX s'hauria construït la planta pis i s'haurien fet els diferents annexos que l'envolten i l'uneixen amb el mas Call.</p> | 42.0786817,1.7091130 | 393222 | 4659318 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91063-53_2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91150 | Rua de Santaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rua-de-santaina | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Estructures molt degradades. | <p>La rua de Santaina és la feixa més elevada a les cingleres del vessant dret del Salt de la Foradada. L'amplada és variable en tota la seva longitud i en alguns llocs té dos nivells. En ella s'hi poden identificar diferents nivells. A l'inici per llevant hi ha restes d'una barraca construïda entre tres grans blocs de conglomerat que creaven un espai de 1,50 m d'amplada i 3,20 m de profunditat.</p> <p>Al centre trobem el balmat 2 de 12 m d'amplada i 8 m de profunditat màxima, amb una alçada d'entre 180 cm i 70 cm. El sostre d'aquest balmat està molt fumat, però el terra té molt poc sediment. En l'extrem occidental hi ha el gran balmat 1, amb 40 m d'amplada i 6 m de profunditat. A la part més profunda hi ha un gran dau de conglomerat que es va despendre del sostre. Aquí la superfície tampoc mostra sediment. El conjunt d'aquesta extensió està elevada respecte al nivell natural de la feixa que sembla haver estat conreada en aquest espai.</p> | 08045-54 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>És molt difícil donar una cronologia als moments d'ús de la balma, ja que no s'han trobat materials que ajudin a datar-lo.<br /> <br /> En algun moment es va construir una barraca a l'inici de la rua, cosa que ens dóna a entendre que va tenir un ús com a refugi. També ens indica això el sostre fumat del balmat 2.<br /> <br /> El balmat 1 sembla haver estat conreat al llarg de la història. Aquest espai podria correspondre's amb una peça de terra que en alguns documents s'anomena la Singlada.<br /> <br /> Concretar èpoques sense fer-hi una excavació resulta molt difícil a causa de la falta d'estructures i material que ens puguin donar una idea del moment en què es va utilitzar.</p> | 42.0699289,1.7157447 | 393756 | 4658338 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91150-540.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91151 | Balma de la Canalassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canalassa | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Balma orientada a ponent amb una amplada de 18 m, una profunditat de 4,8 m i d'alçada variable. El terra s'inclina cap a ponent i no s'hi pot apreciar pràcticament sediment. Al costat que es troba més al nord hi ha un petit refugi delimitat per un mur de pedra seca semicircular. Aquest espai coincideix amb el punt més baix de la balma. A diferència d'altres refugis, en aquest cas no es poden veure restes de sutge en la superfície del sostre. S'hi va trobar un fragment de ceràmica vidriada melada de cronologia relativament contemporània.</p> | 08045-55 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>No coneixem les dades exactes de la cronologia de la seva utilització. Probablement, va ser utilitzada durant diferents èpoques com a refugi per pastors o treballadors del bosc. Podem imaginar que va ser usada al llarg del segle XIX, però és possible que també ho fos en períodes més antics.</p> | 42.0762496,1.6892982 | 391580 | 4659073 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-551.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91152 | Ca l'Esquitlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquitlla | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Ca l'Esquitlla és una balma de petites dimensions. Fa uns 3,3 m d'amplada i uns 3,9 m de profunditat. Està orientada cap a l'est i conforma un espai irregular. El sostre mostra un gruix important de sutge, cosa que ens indica una destacable activitat humana a la balma. Al davant de la cavitat hi ha un mur de pedra seca d'aproximadament un metre d'alçada que tanca la balma deixant una obertura d'accés al costat nord. Al nord també s'hi pot veure una fornícula de petites dimensions. </p> | 08045-56 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que és innegable la presència humana al llarg de la història en aquesta balma, les reduïdes dimensions de l'espai descarten el seu ús com a habitatge habitual. El més probable és que aquesta balma, igual que moltes altres de la zona, fos utilitzada com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carboners, llenyataires o pastors. Creiem que va ser emprada amb aquest fi durant el segle XIX, però és probable que també hi fos en èpoques anteriors.</p> | 42.0825900,1.6925900 | 391863 | 4659773 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-56.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-560.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91153 | Balma del Grau de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-grau-de-les-valls | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Superfície remoguda pels caus de teixons i amb abundant vegetació. | <p>Balma de grans dimensions amb una amplada aproximada de 20 m i una profunditat de 8,3 m. Està orientada cap a l'est i mostra una alçada progressiva des del fons cap a l'exterior, cosa que permet circular-hi a peu dret còmodament. El terra mostra una inclinació cap a l'est des de l'interior i, a diferència d'altres balmes similars, presenta un important gruix de sediment. Actualment, a la cavitat de la balma hi ha sis grans blocs de conglomerat que s'han desprès del sostre. No es poden apreciar restes de sutge al sostre.</p> | 08045-57 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Encara que en aquesta balma no hi hagi restes clares de sutge al sostre, per les seves característiques creiem que va ser utilitzada al llarg de la història com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carbones, pastors o llenyataires. No es pot precisar cap cronologia perquè no hi ha estructures construïdes ni material associat que ens pugui ajudar a concretar. Per saber-ne més s'hauria de dur a terme una excavació arqueològica.</p> | 42.0816100,1.6934300 | 391930 | 4659663 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91153-570.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||
| 91154 | Cal Julit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julit | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CORTES, Mª del Agua. (2020) De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Generalitat de Catalunya, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume. (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII-XIX | La teulada de l'edifici ja ha cedit i el seu estat de conservació és molt dolent. | <p>Es tracta d'una c<span><span><span><span><span><span>asa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lels en l’edifici antic; tenia la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera ampliació es fa cap a l’oest reconvertint en habitatge una pallissa preexistent i conservant l’amplada de l’edifici. La construcció de la casa de Rossinyol adossada en part de la façana sud l’afectà considerablement.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-58 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, la masia es troba prop de la carretera, sota l’església parroquial. | <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg de la història, aquest mas ha tingut diferents noms: cal Julit, Ferrer o Cortina. A l'agost de 1342 documentem els honors de Pere Ferrers afrontant un tros de terra del Regatell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al<strong> segle XVI</strong> El senyor Rafel Onofre del Graner enfranqueix durant 3 anys els censos dels masos Grau i Ferrer a la seva minyona Miquela Piques, de Coforb.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>per una estructura de dos cossos rectangulars separats per un mur mitger, el cos occidental és més ample que l’oriental. El mur nord de la casa està adossat a un marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa, cap cos presenta subdivisions. La porta d’entrada està situada en el mur oest i s’accedeix a un espai que actua com a distribuïdor, una porta en el mur mitger permet accedir als estables i una escala, de pedra, de dos trams, adossada al mateix mur permet accedir al primer nivell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis, la sala ocupa la totalitat del cos occidental, presenta un ús diferenciat, en l’angle nord-oest es troba la llar de foc i el forn tot envoltat per un banc escó, la pica situada en el mur sud va quedar amortitzada per la construcció de la casa de Rossinyol; una escala de fusta adossada en el mur mitger permet l’accés a les golfes. El cos oriental té una amplada menor, està dividida per un envà obtenint dues habitacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les golfes són de petites dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’adossa una construcció a l'oest, consta de planta baixa i primer nivell, dos grans pilars actuen com a suport de l’estructura, la teulada és d’un sol vessant que per la banda est s’eleva lleugerament sobre la casa seguint amb una suau inclinació cap a ponent. Una porta tapiada a la planta baixa ,en el mur nord, indica que aquesta estructura inicialment no estava adossada a cap marge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Creiem que aquesta construcció adossada, en un principi, estava destinada a pallissa; mantenia dos nivells tan sols en l’amplada de la casa, la part que sobresurt en la façana meridional era d’un sol nivell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> la pallissa s’adapta com a habitatge, es crea un nou accés directe al primer pis amb una escala de doble accés i es tapia una finestra en aquest mateix nivell. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'interior es distribueix a partir d'un pilar central i un altre situat en la façana sud. A la planta pis s’observa una sala central amb dues habitacions a la banda de ponent separades amb envans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció de la pista, arran del mur nord de la casa, va provocar que la porta aquí existent, es tapiés.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0909136,1.7925817 | 400146 | 4660575 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-julit-al-2000.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-img20220218114628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-planta-cal-julit.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-llar-de-foc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91154-enva-de-tapia.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | El seu estat actual és molt dolent, motiu pel qual el seu anàlisi des del punt de vista formal es complicarà a mesura que passi el temps, ja que l'edifici s'està degradant a marxes forçades.Durant l'inventari que va dur a terme la Societat d'Arqueologia del Berguedà, a la dècada del 2000, s'hi van poder documentar alguns elements arquitectònics a destacar:-Llar (segles XVII-XVIII). Constituïda per un foc a terra amb xemeneia i un banc de fusta, situat just en front. El respatller és practicable, ja que es transforma en taula plegable quan s’obra endarrere. Completen el conjunt uns cremalls de ferro penjats del fumeral i una boca de forn situada a la paret, al costat del banc.-Porta (segle XVIII). Constituïda per muntants, llinda i marxapeus de fusta, encaixats al mur de tàpia. -Envà (segle XVIII). Fet de paret de tàpia alternada amb llates de fusta en posició vertical col·locades cada 75 cm aprox. En un d'aquests panys s'hi disposa una porta amb muntants i llinda de fusta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||
| 91155 | Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una distribució en base a dos pilars de càrrega que es desenvolupen fins la teulada, les compartimentacions es fan amb envans. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest perpendicular a la façana principal. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossada a la banda nord, amb la mateixa profunditat que la casa, però, amb una lleugera desviació es troba la pallissa antiga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la banda sud de la casa, amb una amplada superior que l’edifici principal, hi ha el que eren antigues corts a planta baixa i habitacions al primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Modernament, es va adossar a la façana sud unes precàries corts i una escala d’accés directe al primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca l’edifici, separat uns metres a l’est, que conté el femer i uns estables a planta baixa i una pallissa nova en el primer nivell. Uns metres al sud-oest, a l’altra banda de la carretera d’accés, es troba un safareig cobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen un gruix d'uns 55 cm i les parets estan arrebossades. Per la seva construcció, empraren pedra sorrenca lligada amb fang. Les portes de la planta baixa estan formades per una llinda de fusta recolzada sobre uns muntants. En quant als sostres, trobem bigues jàsseres d'est a oest sobre els pilars i la coberta és de teula àrab, sustentada per un cavall central sobre pilars i corretges d'est a oest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-59 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera menció documental es troba al “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> elaborat l’any 1856. L’anàlisi de l’edifici ens senyala diferents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als segles XVIII-XIX la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>casa sembla estar definida per una estructura de planta rectangular amb dos pilars centrals que actuen com a suport dels forjats dels pisos superiors. Inicialment hauria estat formada per planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa estaria destinada a estables. La planta pis està dividida en tres cossos amb envans en base als dos pilars de càrrega, en el centre es troba la sala que conté l’escala d’accés als diferents nivells. En els cossos laterals, la cuina estava situada en l’angle sud-est, la resta estava destinat a habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>D’aquesta mateixa època deu ésser la pallissa que està adossada a la banda nord de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix un annex a la banda sud de la casa; la planta baixa es dedica a corts i el primer nivell es compartimenta amb envans i es destina a habitacions. La teulada d’aquest annex està situada per sota del ràfec de la casa, és d’un sol vessant amb pendent cap al sud. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>D'aquesta fase també data la construcció de l’edifici que conté el femer i la pallissa noves i del safareig que es troba al sud-oest. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Dins del mateix segle es construeix l’escala exterior d’accés al primer pis, s’eleva l’edifici principal un nivell, s’amplia la pallissa de la banda nord i es construeixen les corts adossades a la banda est.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0848716,1.7919675 | 400086 | 4659905 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-img20220218123511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91155-planta-rossinyol.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91156 | Pallissa de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossat a un marge. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat de nord a sud. S’hi poden distingir dos moments constructius.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inicialment l’edifici constaria d’un femer a planta baixa i un assecador en la primera planta; el femer està fet amb volta plana de cairons amb l’arc rebaixat, té una porta oberta al mur sud feta de muntants i arc rebaixat de maó amb una cornisa a sobre, hi ha dos abocadors situats en el mur de ponent i al nivell de l’arrancada de la volta; l’assecador de la primera planta només estava obert cap la banda de llevant, la teulada era de teula àrab, a dos vessants, amb el carener de nord a sud.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una fase posterior, s’amplia l’edifici cap a llevant amb la construcció de dos estables a planta baixa, un d’ells tancat i l’altre obert, i l’ampliació de l’assecador a la primera planta que restarà, ara, parcialment obert al sud. El carener de la coberta es desplaça cap l’est, a tal efecte s’eleven les cantoneres de llevant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs de l’edifici original estan fets amb pedra sorrenca de diferent forma i mida unida amb morter de calç, les cantoneres i pilars son de maó massís. En l’ampliació, part dels murs estan fets amb totxana i els pilars de maó massís de gruix inferior als de l’edifici original.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El sostre del femer és de volta rebaixada de cairons, el de l’ampliació està fet amb bigues jàsseres sobre pilars de nord a sud i cairats d’est a oest amb rajoles a sobre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La teulada està feta amb cavalls sobre pilars, corretges de nord a sud i llates per canal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-60 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0845400,1.7921600 | 400101 | 4659868 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91156-img20220218123521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 91157 | Safreig de la Casanova de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safreig-de-la-casanova-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un <span><span><span><span><span>safareig de petites dimensions <span>de planta rectangular. Els murs de la bassa són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i la rentadora està situada a la banda nord. Té quatre pilars cantoners de maó massís amb dos murs de tanca a l’oest i sud fets amb totxanes, una coberta de teula àrab a dos vessants sobre els pilars cantoners.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-61 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, passat ca l’Alen és la primera casa al costat de la carretera. | 42.0844700,1.7917300 | 400066 | 4659861 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||||||||
| 91158 | Roc del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-moro | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle X | Les restes es troben cobertes i alterades per la vegetació, afectant la seva estructura. | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta de les restes d'un mur que discorre d’est a oest per la banda nord del turó del Roc del Moro. Les restes s'identifiquen de manera discontinua al llarg d'uns 25 m, i mostren una potència escassa i variable. Es tracta d'una estructura feta bàsicament amb blocs de conglomerat. En algun punt s'hi poden veure restes de morter de calç i no s'han identificat restes estructurals en la banda sud. La situació geogràfica d’aquest jaciment (amb bona visibilitat vers la banda de la Vall de Lord i cap a la banda de Sant Andreu, Coforb, Sant Salvador, etc.), així com el fet de que es trobi proper a les ruïnes del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, fan pensar amb la possibilitat de que es pugui tractar de les restes d'una torre o punt de guaita.</span></span></span></p> | 08045-62 | Zona de Capolat, cim del turó del Roc del Moro. | 42.0911400,1.7539000 | 396948 | 4660647 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91158-622.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91159 | Cova de Rocaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rocatercana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, JM.; TALAVERA, F. (1980) Catàleg Espeleològic de Catalunya (Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Vol. 5: pp. 234. Políglota. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La cova de Rocaterçana està està formada per una sèrie de galeries i cambres enllaçades amb petits pous i graons, assolint-se un recorregut de 67 m i un desnivell de - 14 m. Hi ha dues boques d'entrada localitzades a diferents nivells i molt properes: la superior i la més accessible té unes dimensions de 0,7 m d'alçada i 0,75 m d'amplada; la inferior té 0,3 m d'alçada per 1 m d'amplada. Pocs metres a llevant de la boca superior, es troben dos forats diferenciats, són xemeneies que no tenen relació amb la cavitat.</span></span></span></p> | 08045-63 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>En èpoques recents, aquesta cavitat ha estat utilitzada com a refugi, en temps de guerra o en cas de conflictes socials. A tal efecte hi havia un pi tallat i disposat com a escala per superar el primer pou.</span></span></span></p> | 42.1173100,1.7383100 | 395701 | 4663571 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-634.jpeg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Els integrants del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga van localitzar fragments de ceràmica de l’època del Bronze a l'interior del primer pou i superficialment. Les restes es troben dipositades al Museu Comarcal de Berga. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91160 | El Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest; té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest en paral·lel a la façana principal. La construcció està arrambada a un marge, fet que permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'exterior, concretament al nord i a pocs metres de la casa actual, trobem les restes d'una construcció enrunada de la qual únicament es conserva part dels murs nord i est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda oriental d'aquesta edificació trobem uns coberts identificables amb antigues corts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A ponent de la casa s'hi localitza el paller, actualment habilitat com habitatge, i a un centenar de metres en la mateixa direcció es troba un pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs de l'edifici primitiu estan fets amb blocs tallats de conglomerat i pedra sorrenca units amb fang i algun fragment de teula entremig. En la casa actual, aquests són fets amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat de mesures molt diverses. Les obertures de l'edifici són fetes amb maó de pla. En quant als sostres, de l'edifici original queden restes de l'enllosat de pedra, mentre que en la casa actual, els sostres de cairats de fusta, guix i rajola han estat substituïts arran d'una reforma a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-64 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | <p>Sembla que la primera menció documental ens permet retrocedir fins al segle XVI, quan Francesc Moixí i Coma, pagès de Sant Andreu de Farners, pel preu de 3 lliures 12 sous i sots la prestació d’un cens de 1 sou anual al senyor de Coforb, ven a carta de gràcia a Francesc Bassachs el tros de terra anomenat Pla de Ferrés.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al <strong>segle XIX</strong> la casa original es correspon amb les restes d'una construcció que s'identifiquen al nord i a tocar de la casa actual. Estava adossada a un marge, les seves dimensions aproximades són de 11 m x 6 m, només es conserven part dels murs nord i est, fragments de l’enllosat del terra i una pica de pedra sorrenca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al <strong>segle XX</strong>, el sector de la casa actual, que conforma l'angle nord-est de l'edificació, correspon a una construcció inicial de principis de segle. En el mur nord no es pot identificar la traça d'aquesta construcció perquè fou reconstruït totalment a finals del segle XX (és visible a les fotografies anteriors a la reforma). És molt possible que inicialment fos un espai destinat al bestiar (probablement femer a baix i corts a dalt) i que hauria estat funcionant amb l'estructura de la casa antiga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una segona fase, la casa s’amplia cap a ponent i el sud. A la planta baixa trobem la distribució en dues ales allargades segons el carener que es troben separades per un mur mitger, la meitat est del qual es correspon amb el mur de la construcció primitiva, així com el mur que compartimenta la nau nord en dues estances. La planta pis està compartimentada en base a pilars i els murs de l'estructura anterior.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0784900,1.7953900 | 400359 | 4659193 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-img20220326121927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-planta-el-pla.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra2.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | En destaquem dues finestres a la façana sud, del segon quart del segle XX i fetes amb maó massís.La finestra de la planta baixa, és de forma rectangular amb la llinda feta amb aproximació de filades, aquesta llinda està coronada per un arc de descàrrega triangular del mateix material. L'altre es correspon amb la finestra del primer pis, i es tracta d'una finestra amb llinda d’arc rebaixat de quatre filades de maó de pla, que es recolza sobre uns brancals del mateix material. Sobre la llinda s'hi disposa un petit rosetó romboïdal. Ambdues tenen un bon estat de conservació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||
| 91161 | Pou del Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-rossinyol | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta d'un p<span><span><span><span><span>ou de planta circular<span>, només es conserva part de la construcció exterior, que té uns murs d’uns 40 cm de gruix amb una finestra d’accés de 90 cm d’amplada, té un festejador a la base i l’obertura està feta amb un marc de maó massís. Falta la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-65 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0784500,1.7945400 | 400289 | 4659189 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91161-pou-pla-rossinyol.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Té una alçada de 1,7 m, un diàmetre de 2,8 m i una profunditat total de 8 m. Els materials constructius són pedra sorrenca, maó massís, morter de calç i fusta. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91162 | Pallissa del Pla de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-pla-de-rossinyol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una p<span><span><span><span><span>allissa de planta rectangular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> adossada parcialment a un marge. Constava de dues plantes, la coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang. A planta baixa, les cantoneres i els pilars són de pedra sorrenca picada, en el segon nivell són de maó massís de pla. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta ha estat refeta en les reformes de finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-66 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0783300,1.7951800 | 400341 | 4659175 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91162-pallissa-pla-rossinyol.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | ||||||||
| 91163 | Habitatge del Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-pla-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només es conserven part dels murs de l'edifici, els quals estan afectats i coberts per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de la casa i adossats a un marge es troben les restes de l’antiga casa del Pla de Rossinyol, només es conserven part dels murs est i nord i restes de paviment amb enllosat de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes son datables dels segles XVIII-XIX. S'hi observa una planta de 11 m x 6 m de planta i els materials constructius són la pedra sorrenca i el fang.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-67 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. | 42.0784000,1.7947000 | 400302 | 4659184 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91163-habitatge-el-pla-vell.png | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 | |||||||
| 91164 | Forats de Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-ca-lalen | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>alma orientada al sud-oest amb una longitud de 16 m en el que es van intercalant fornícules de diferents mides, la situada a l'extrem oriental és la de majors dimensions (2,40 m de longitud per 2,10 m de profunditat) i mostra un mur de pedra seca al davant que delimita un petit refugi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de tota l'extensió és planera i mostra molt de sediment. En la part superior de la roca que forma el balmat s'hi localitzen un seguit de forats de diferents mides, formes i orientacions que podrien ser d'origen geològic. A la banda occidental i superficialment es va localitzar una pedra de granit trencada amb una cara totalment plana que podria ser part d'un molí de mà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-68 | S'hi pot accedir a peu des de la carretera del Pla. Aquests refugis es troben al tombant meridional del cingle anomenat el Morral del Pla, al sud de la masia d’aquest nom. | 42.0751100,1.7954000 | 400355 | 4658818 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91164-planta-forats-alen.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | No es pot precisar una cronologia sense excavació arqueològica. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml